Setmanari Notícies (109/10/2025)

€

“ Sempre intento donar el 100% en cada reportatge de bodes, perquè és un moment únic per a cada parella”

EL FOTÒGRAF DAVID GIL ESTÀ NOMINAT ALS PREMIS NACIONALS “EL QUIJOTE”

Pàgines 16 a 17. El Notícies de perfil.

Notícies.

SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL. NÚMERO 1671. MORELLA, DEL 10 AL 16 D’OCTUBRE DE 2025.

Vallibona, el poble on

més ha plogut de tota la

Comunitat Valenciana

El 30 de setembre es dona per acabat l’any hidrològic i el balanç que es fa deixa a Vallibona —junt amb Casella d’Alzira, a la Ribera Alta— com a les dues localitats on més ha plogut en

Pàgina 7. Poble a poble.

els darrers 365 dies. 12 mesos marcats per la DANA d’octubre de l’any 2024, i altres tempestes importants que sumen un acumulat de pluja en cadascún dels pobles de fins a 1.600 l/m2

230 especialistes posen en valor la medicina rural

IX JORNADES DE MEDICINA RURAL DE LA SOCIETAT ESPANYOLA DE MEDICINA DE FAMÍLIA I COMUNITÀRIA (SEMFYC) A MORELLA

Pàgines 2 i 3. El tema de la setmana.

ESTAMPA UN PICK-UP A LA CAPELLETA DE L’HOSTAL NOU. El tot terreny, robat prèviament a Sant Jordi i carregat de garrofes, va xocar contra la capelleta de la Mare de Déu de Vallivana al barri de l’Hostal Nou de Morella; després de l’impacte, el conductor va intentar fugir a peu i va ser detingut per la Guàrdia Civil, mentre els serveis de manteniment retiraven restes del vehicle de l’N-232. JUAN ANT. QUEROL

Pàgina 6. Poble a poble.

Amb Palestina

Divendres passat, una bandera palestina va onejar durant hores al cim del Castell de Morella

Pàgina 3.

Rallo proposa que la rogativa sexennal de Morella i la septenal de Vallibona siguen Patrimoni Mundial

Ha presentat al Congrés una Proposició No de Llei

Pàgina 7. Poble a poble.

Palanques s’uneix a la xarxa de “Viles en flor”

Són municipis compromesos amb els espais verds i enjardinats

Pàgina 7. Poble a poble.

ANALISI DE L’ANY HÍDRIC

Setmanari d’informació comarcal

El tema de la setmana.

SIMULACRE. Dins de les IX Jornades de Medicina Rural de la Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària (SEMFYC), Morella va viure un simulacre d’accident d’alta complexitat amb bombers, personal del SAMU i metges participants en les jornades per a realitzar un exercici conjunt d’emergència amb un alt nivell de realisme.

L’objectiu principal era millorar la coordinació i els protocols d’actuació entre els diferents serveis implicats en una intervenció d’urgència. Amb una escenografia molt acurada, el simulacre va permetre posar a prova la resposta dels equips davant un escenari amb múltiples víctimes, simulant una situació d’accident greu.

Durant l’exercici, els professionals van treballar de manera coordinada en les tasques de rescat, atenció mèdica immediata i evacuació de les persones afec-

tades. Tant els equips amb més experiència com els metges residents van coincidir a destacar el gran valor formatiu de l’activitat, que va combinar de manera equilibrada la pràctica assistencial amb la gestió de l’estrès i la presa de decisions en temps real.

Segons van remarcar diversos participants, l’experiència va resultar “intensa i molt enriquidora”, ja que permet entrenar en condicions similars a les d’una emergència real, però en un entorn controlat i segur.

Aquest tipus d’iniciatives reforcen la formació continuada dels professionals sanitaris i dels cossos de seguretat i emergències, i tenen un impacte directe en la millora de la resposta real davant situacions crítiques. La coordinació entre tots els serveis que integren la cadena d’emergències és clau per a garantir una actuació eficaç i salvar vides, i simulacres com el de Morella són fonamentals per a aconseguir-ho.

DURANT DOS DIES LES JORNADES ESTATALS DE MEDICINA RURAL DE LA SEMFYC, UN CONGRÉS COM A PUNT

La Medicina Rural, el laboratori on

La ciutat de Morella ha acollit durant els dies 3 i 4 d’octubre les novenes Jornades de Medicina Rural de la Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària (semFYC), en les quals han participat especialistes de tot Espanya. Així, el Teatre Municipal i diferents sales de l’ajuntament han albergat les diverses activitats d’este congrés, que s’ha convertit en un punt de connexió entre diferents generacions de metges i metgesses d’este àmbit, amb l’objectiu de posar en valor la medicina rural i comunitària. D’esta manera, prop de 230 professionals del medi rural han participat en este esdeveniment.

L’alcalde de Morella, Bernabé Sangüesa, donava la benvinguda a tots i totes les assistents i destacat “la importància de la seua feina a l’entorn rural on vivim amb un servei com és el sanitari”. A més, de la inauguració participaven Nel·lo Monfort, coordinador del comitè científic i organitzador; Pilar Valero, vicepresidenta 1a de la Societat valenciana de Medicina Familiar i Comunitària (Sovamfic); Remedios Martín, presidenta de la semFYC; i Eva Suárez, directora general d’atenció primària de

la Conselleria de Sanitat.

—Més de 230 participants. Durant les dues intenses jornades de treball, que han reunit més de 230 professionals sanitaris procedents de tot l’Estat, s’han fet tallers, taules de debat, presentacions i espais d’intercanvi han configurat un programa que ha servit per a reflexionar sobre els reptes i les fortaleses de la medicina rural actual i s’han abordat temes molt diversos, com el consum de drogues als pobles, l’atenció sanitària a persones trans, la gestió d’emergències en el medi rural, la salut mental, la innovació digital o el binomi ecologia i salut. En aquesta última temàtica van participar ponents com Xavi Querol, investigador del CSIC i expert en qualitat de l’aire, que va remarcar que “com és d’esperar, la qualitat de l’aire és millor en les zones rurals, i el fet que moltes produïsquen la seua pròpia energia és positiu”. També hi va intervenir Marta Barba, ramadera de la cooperativa Albarda, que va descriure el seu projecte com una “ramaderia de boví més sostenible i respectuosa amb el medi ambient”. La taula “Ecologia i Salut. Amb el cor en la ruralitat i amb els peus en el terri-

tori” va servir com a espai per a la reflexió conjunta sobre la necessitat de protegir la natura per a garantir el benestar de les comunitats rurals, un missatge que va quedar enllaçat amb l’objectiu de les Jornades de reforçar la identitat dels po-

Pol. Ind. “Les Casetes” Tel. 964 160 193 12300

Una image de l’acte inaugural.

bles com a nuclis vius i amb futur. Els tallers pràctics van tindre una gran acollida entre els assistents. S’hi van presentar eines digitals de suport al diagnòstic i aplicacions d’intel·ligència artificial adaptades a la consulta rural, juntament amb

Morella (Castellón)

MORELLA HA ACOLLIT

CORREFOC. Els Dimonis de Morella van omplir de foc i colors els carrers de la localitat, oferint un espectacle únic emmarcat dins de les jornades de medicina rural.

AMB PALESTINA. Divendres, una bandera palestina va onejar durant hores al castell de Morella com a preludi de la concentració celebrada davant l’Ajuntament, on dotzenes de persones van reclamar la fi del comerç d’armes i de les relacions amb l’Estat d’Israel. L’acte, emmarcat en la mobilització global per una Palestina lliure, va comptar amb una destacada presència de veïns i, especialment, de professionals sanitaris participants en les Jornades de Medicina Rural, que van voler mostrar el seu compromís amb els drets humans. Durant la trobada es va apel·lar al boicot a empreses vinculades amb Israel, com la farmacèutica Teva, i l’esdeveniment va concloure amb el clam “Visca Palestina Lliure!”.

CONNEXIÓ ENTRE GENERACIONS D’ESPECIALISTES EN MEDICINA FAMILIAR I COMUNITÀRIA I POSAR EN VALOR LA MEDICINA RURAL

on es reinventa l’Atenció Primària

l’anàlisi de casos clínics reals i el diagnòstic basat en el risc individual.

Aquest enfocament va posar de manifest la importància d’adaptar la ciència i la tecnologia al context vital de cada pacient, demostrant que la presa de decisions clíniques en les zones rurals pot ser igualment rigorosa, innovadora i efectiva.

A més, s’ha promogut una reflexió col·lectiva sobre com enfortir l’Atenció Primària rural com a model d’equitat i proximitat, culminant amb l’elaboració d’un manifest per una medicina rural d’alt impacte, que reivindica el paper essencial d’aquesta especialitat dins del sistema sanitari.

—Posar en valor la medicina rural. En l’acte de cloenda es va anunciar que la pròxima edició d’aquestes jornades se celebrarà a Cartagena, mantenint així l’esperit itinerant d’aquesta trobada anual que promou la formació i la cohesió entre metges i metgesses de l’àmbit rural.

La doctora Paula Chao, metgessa de família rural i vicepresidenta tercera de la SEMFYC, va destacar la gran participació i l’entusiasme dels assistents: “Ha vingut mol-

ta gent, companys i companyes metges rurals de tot Espanya”, va expressar. També va recordar que, des de la primera edició, s’ha anat teixint “una autèntica xarxa professional i humana” entre els participants, consolidada amb el pas dels anys.

Per la seua part, Nel·lo Monfort, coordinador del Comitè Científic i Organitzador, va subratllar el caràcter especial de la trobada: “Han sigut unes jornades molt boniques, potents, valentes i modernes. Es-

Xavi Querol, expert en qualitat de l’aire, durant una de les xerrades

tem acostumats a treballar conjuntament entre diferents col·lectius, i ha sigut molt important que la SEMFYC haja volgut vindre ací, a Morella”. Monfort va remarcar també el valor d’aquest escenari rural com a símbol de la medicina que es vol posar en valor.

Els professionals participants han coincidit a destacar que la longitudinalitat, l’acompanyament i l’accessibilitat són les autèntiques senyes d’identitat de la medicina rural. Tot i això, també han assenyalat els principals reptes: la manca de recursos i la distància respecte als grans centres hospitalaris, factors que continuen condicionant la pràctica diària en els entorns rurals.

Les conclusions són clares, la medicina rural no és una especialitat de segona categoria sinó un model de futur, un espai on es reinventa diàriament l’Atenció Primària amb rigor, innovació i, sobretot, amb una proximitat humana que es converteix en el seu major actiu. El repte ara és traslladar les lliçons apreses en aquest laboratori a les polítiques públiques, per garantir que el compromís amb l’equitat i l’excel·lència sanitària arribi a tots els racons del territori.

Setmanari d’informació comarcal Notícies.

Les veus del Centre d’Estudis.

Notícies.

SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL.

Edita:

Comunicacions dels Ports, S.A C/ Tint, 9-11

12.300 Morella (Castelló)

964 16 10 12 964 16 10 38 setmanariNoticies@comunicacionsdelsports.com comarquesnord.cat

Redacció, maquetació i fotografía:

Ángela Beltrán, Víctor Tena, Juan Ant. Querol, Anna Querol, Cristian Lorente, Jonathan Fariñas. Depòsit Legal: CS-101-1996

Amb el suport de:

La barrancada lingüística de Carlos Mazón

Carlos Mazón afronta unes setmanes decisives. La proximitat del primer aniversari de la dana i la revelació de noves informacions que evidencien la negligent gestió d’aquell 29 d’octubre posen contra les cordes el President. Ell i el seu equip han esmerçat moltes forces -i recursosper intentar girar full i distreure l’opinió pública amb altres quefers. “Canviar el marc” és la seua obsessió i la del seu equip. No és casualitat, doncs, que aquests dies assistim al reviscolament del blaverisme, és a dir, a la defensa de tesis particularistes, segons les quals, el valencià és una llengua diferent del català. El Consell s’està esforçant fort i ferm per donar ales als qui defensen tesis anticientífiques. D’aquesta manera, aconsegueixen dos objectius: d’una banda, situa en el centre del debat públic una discussió diferent del 29-O; d’una altra banda, acontenta Vox, el seu soci de govern. Perquè Carlos Mazón és, a hores d’ara, ostatge de la ultradreta. Qui pensara que l’eixida de Vox del govern, l’estiu de l’any passat, deslliurava el PP de la ultradreta, s’equivocava completament. Ha estat tot just el contrari, més enca-

Violeta Tena. A cau d’orella.

ra a conseqüència de la posició de debilitat en què ha quedat l’actual inquilí del Palau de la Generalitat. L’actual conjuntura no pot ser més còmoda per al partit de Santiago Abascal, qui s’ha vist en posició d’imposar a Mazón la seua bitàcola. En temps pretèrits, el cap del Consell havia accedit a les exigències de Vox en matèria de política verda europea o immigració.

Ara ha decidit alinear-se completament en temes lingüístics a les tesis de Vox. La situació no deixa de ser paradoxal. Fou el Partit Popular qui, en temps d’Eduardo Zaplana, impulsà l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). Ho feu, certament, més per necessitat que per convicció (eren els temps en què José María Aznar parlava català en la intimitat ), però ho feu, en una operació que va tancar la sempiterna disputa al voltant de la llengua. En la reforma de l’Estatut

de 2006, de fet, Francisco Camps, incorporà l’AVL com un ens estatutari més, com també el Consell Jurídic Consultiu o el Síndic de Comptes. Un ens, doncs, intocable.

Ara, aquest mateix Partit Popular ha iniciat una croada contra l’AVL. L’operació no té precedent. Ja al principi de la legislatura, el conseller José Antonio Rovira va deslegitimar-la. “L’AVL no tiene la verdad absoluta sobre la llengua”, va dir Rovira, un home que, tot i procedir d’una família valencianoparlant d’Alacant, no pronuncia ni un borrall en l’idioma d’Ausiàs March. Allò era, però, només l’aperitiu.

Després vindrien les retallades econòmiques (de 3,9 a 2,2 milions) i la constant cobertura institucional a entitats que, com ara Lo Rat Penat o la Real Academia de Cultura Valenciana, representen postulats acientífics. Mentrimentres, s’ha iniciat una campanya contra el prestigi de la llengua que no té precedents. Ja no és que els consellers bandegen completament l’ús de l’idioma (dels onze membres del Consell, només un -el castellonenc Vicente Martínez Mus- l’usa amb certa normalitat), sinó que el govern valencià ha engegat una campanya en contra seua.

De cap altra manera, no es pot explicar, sinó, l’anunci fet per Mazón en el debat de política general de fa dues setmanes, segons el qual, l’alumnat que es presenta a les Proves d’Accés a la Universitat podrà triar si volen que els compute la nota de l’assignatura de València o de Castellà. Algú es pot imaginar res de similar amb les assignatures -posem per cas- de Física i Química? O entre Matemàtiques i Biologia? El missatge subliminar és evident: que l’assignatura de Valencià -i, per extensió, l’idioma- és una molèstia, un entrebanc per al progrés i l’èxit de l’alumnat.

Menció a banda mereixen els esforços de dreta i ultradreta de traure de la Zona de Domini Lingüístic Valencià a la ciutat d’Alacant. Una etzibada que, de consumar-se (la decisió depèn, en última instància, de les Corts Valencianes), obriria

la porta al fet que altres municipis reclamaren un tracte parell. Viles i ciutats que van ser valencianoparlants fins a la segona meitat del segle XX, deixarien de tenir aquesta consideració.

En realitat, no és que els moleste la unitat de la llengua; els molesta la llengua en ella mateixa. No existeix un bilingüisme cordial, ni una convivència entre iguals quan una de les llengües està en franc procés de minorització. Només cal veure les dades de la darrera Enquesta d’ús i coneixement del valencià: entre els anys 2010 i 2022, el percentatge de població que tenia el valencià com a llengua d’ús habitual ha passat del 31,4% al 23,1%.

Però ells tant els fa el futur d’aquest patrimoni. Volen una llengua d’espardenya, folklòrica i folkloritzada, restringida a usos orals i sense cap prestigi científic.

Per a les coses importants, ja està el castellà, l’idioma no connotat, el que “naturalment parla tot el món” i “no genera conflicte”.

Qui pensara que l’eixida de Vox del govern, l’estiu de l’any passat, deslliurava el PP de la ultradreta, s’equivocava completament

De tot plegat n’escriu a bastament el sociòleg Vicent Flor en el seu llibre Contra la llengua dels valencians, que acaba de publicar l’editorial Afers. “El secessionisme lingüístic al País Valencià pretén separar el valencià del conjunt de la llengua catalana amb l’objectiu de contribuir al procés de substitució lingüística del valencià a favor del castellà i, alhora, evitar la filiació catalana de la identitat cultural valenciana (...). L’objetiu de separar el valencià del tronc comú, doncs, no és convertir-lo en un idioma independent però normalitzat en tots els usos i de comunicació habitual, sinó situar-lo com a referent identitari, relegat als àmbits folklòrics i inequívocament marginals”.

Si Carlos Mazón ha iniciat tota aquesta croada contra la llengua per convicció o per conveniència, mai no ho sabrem. El que sí sabem és que, traspassada la meitat de la legislatura, actua, en aquesta matèria, amb la mateixa irresponsabilitat amb què actuà el 29 d’octubre.

Setmanari d’informació comarcal

Poble a poble.

TRANSPORT A DEMANDA. L’Ajuntament de Benassal ha anunciat la posada en marxa del servei de transport a demanda, finançat per la Diputació i destinat a facilitar els desplaçaments a cites mèdiques públiques.

Els usuaris han de passar per l’Ajuntament per signar una declaració que acredite que cap familiar o persona propera pot portar-los al centre mèdic. Un cop fet això, poden utilitzar el taxi: el conductor emetrà la factura a nom de l’usuari, qui paga directament el trajecte i, posteriorment, ha de presentar a l’Ajuntament la factura i el justificant de la cita mèdica perquè el consistori pugue tramitar la subvenció.

ACCIDENT INSÒLIT A MORELLA

VILLORES TREBALLA EN LA DEPURADORA. Les obres del bombeig de la depuradora de Villores han continuat aquesta setmana amb els talls programats al pont d’entrada del municipi, realitzats dimarts i dimecres. Els treballs s’han desenvolupat segons la planificació prevista i han permés avançar en la millora del sistema de depuració d’aigües. Durant les jornades d’intervenció s’han produït esperes puntuals d’entre 20 i 30 minuts per al trànsit rodat. Tot i això, el dispositiu de coordinació ha evitat incidències destacables. Des de l’Ajuntament de Villores s’ha agraït la col·laboració i la paciència dels veïns i veïnes, així com la comprensió de les persones que han hagut d’adaptar els seus desplaçaments mentre s’actuava en l’entrada del poble.

CEMENTIRI. S’han iniciat els treballs d’accessibilitat al cementeri de Vilafranca, amb la creació d’una nova porta amb rampa, i tenen un pressupost de 27.000 euros.

Un tot terreny robat, estampat a l’Hostal Nou

La vesprada del passat dijous, poc després de les sis, un succés insòlit va sacsejar el barri de l’Hostal Nou de Morella i va generar una gran expectació entre els veïns. Un vehicle tot terreny de tipus pick-up, que havia estat prèviament robat a Sant Jordi, va perdre el control i va impactar contra la capelleta de la marededeu de Vallivana, situada al costat de la gasolinera de la zona.

Segons han confirmat fonts oficials, el pick-up transportava una considerable càrrega de garrofes, que tot apunta que també haurien estat sostretes. Inicialment, es va sospitar que el robatori del vehicle podria haver estat motivat per la càrrega, però les autoritats consideren que es tracta d’un fet circumstancial i no del motiu principal de l’acte.

Testimonis presencials expliquen que “el pick-up va col·lisionar primer contra un mur a l’altra banda de la carretera i, a continuació, va quedar empotrat a la porta d’accés de la capelleta”. Diversos veïns també asseguren que el con-

ductor, un home d’uns 50 anys, va eixir del vehicle després de l’impacte i es va dirigir a fer-se un cafè al bar proper, per després acudir a un supermercat on hauria intentat endur-se un paquet de galetes sense pagar-lo.

El Guàrdia Civil que va ser alertat, tot i estar fora de servei, ha relatat que l’home va admetre els fets. Tot i això, després de l’accident, el conductor va intentar sustreure altres vehicles aparcats a la zona, i quan no ho va aconseguir, va continuar fugint a peu. La seva escapada, però, va ser curta, ja que agents de la Policia Local de Morella i de la Guàrdia Civil el van interceptar i detenir poc després.

Un altre element que ha cridat l’atenció dels presents és que després de la col·lisió va desaparèixer una de les rodes davanteres del vehicle, així com part de la càrrega de garrofes. Sospiten que un altre vehicle podria haver-se endut part del botí, encara que les autoritats no ho han confirmat oficialment. Els efectes de l’accident van ser importants. La capelleta va patir

EL PSPV EXIGEIX TRANSPARÈNCIA. El portaveu del PSPV-PSOE a l’Ajuntament de Morella, Ramsés Ripollés, ha demanat explicacions sobre diversos assumptes, el retard de les obres del col·legi, la falta d’habitatge de lloguer, el manteniment dels espais públics i la gestió econòmica d’alguns esdeveniments locals. Ripollés ha expressat la seua preocupació per la “manca de comunicació i transparència” i ha reivindicat que els veïns mereixen estar informats sobre les actuacions municipals i el destí dels recursos públics.

El portaveu socialista ha recordat que “els treballs previstos per a l’estiu, amb l’objectiu de no interferir en el curs escolar, no s’han fet”. Ripollés ha reclamat que l’Ajuntament detalle quan es reprendran les obres i per què no s’han

danys visibles a l’accés, i la carretera Nacional 232, un vial amb un trànsit habitualment intens, va haver de ser tallada durant diverses hores. Els serveis de manteniment i conservació de carreteres van intervenir per retirar les restes del vehicle i les garrofes escampades per la calçada, permetent la reobertura del trànsit de manera esglaonada. Els agents també investiguen si el conductor podria haver consumit alcohol o altres substàncies abans de la col·lisió, així com si

executat dins dels terminis establerts. A més, el grup socialista ha proposat una actuació “per a millorar l’entrada a la instal·lació esportiva i garantir la seguretat i la comoditat dels usuaris”.

El portaveu ha demanat més claredat sobre els comptes pendents de la barra de begudes del Sexenni, que “continuen sense explicar-se amb transparència”. Segons Ripollés, la programació d’estiu ha sigut “escassa i poc diversa”, amb poques activitats infantils, mentre que durant la Fira “el problema de l’aparcament ha tornat a ser caòtic per falta de previsió”. Ripollés ha conclòs la seua intervenció destacant la importància de millorar la planificació i la gestió municipal per a donar resposta a les necessitats quotidianes del veïnat de Morella.

El pick-up robat, estampat contra l’ermita.

té antecedents o causes pendents amb la justícia.

Al lloc dels fets van acudir efectius de la Guàrdia Civil de la caserna de Morella, agents de la Policia Local i membres del servei de tràfic, així com equips de manteniment de la N-232.

L’incident ha deixat un fort impacte entre els veïns, que encara comenten la incredulitat del succés i la fugida inicial del conductor després de xocar contra la capelleta de Vallivana.

L’AJUNTAMENT DE MORELLA TREBALLA EN L’HABITATGE. L’Ajuntament de Morella ha reconegut la situació crítica del mercat de lloguer al municipi i ha anunciat noves accions per a ampliar el parc públic d’habitatge, rehabilitar vivendes i impulsar preus més accessibles. El consistori considera que la falta d’habitatge assequible afecta directament la cohesió social i el dret a un habitatge digne, especialment en un entorn amb característiques singulars com el del nucli històric. Entre les accions que ja estan en marxa, l’Ajuntament destaca la finalització de dos blocs de vivendes de protecció pública a Morella i un altre a la Pobleta, actualment en tràmits finals. Aquests nous immobles permetran posar en marxa tres habitatges més dins de l’Accés al Mercat de Lloguer, ampliant així l’oferta de lloguer social i facilitant l’accés a vivendes dignes. El consistori assenyala que l’objectiu és “continuar avançant per a garantir oportunitats d’habitatge per a totes les persones i famílies”, un compromís compartit per tots els grups municipals.

BENASSAL.

POLÍTICA

JOAN MILIAN, SENADOR. El morellà Juan Milián ha estat designat pel Parlament com a nou senador autonòmic del Partit Popular Català, en substitució de Lorena Roldán. La seua elecció posa fi a setmanes de negociacions internes i consolida la figura d’un dels perfils més influents i amb major projecció dins del

PP català. Actual portaveu popular a l’Ajuntament de Barcelona, deixarà pròximament el seu escó municipal per centrar-se en la nova etapa al Senat, una cambra on el PP manté la majoria absoluta i on Milián tindrà un paper clau en la coordinació política amb Madrid.

La Casa Abadia, millor intervenció en patrimoni de la Comunitat

La rehabilitació i condicionament de la Casa Abadia de Portell ha sigut reconeguda amb un dels principals premis que atorga anualment el Col·legi Oficial d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana (COACV). En concret, l’actuació sobre l’immoble històric, reconvertit ara en habitatge turístic municipal, ha obtingut el màxim guardó en la categoria d’Arquitectura, Intervencions en edificis existents, Reforma i/o ampliació en patrimoni, en el marc de la XXII edició dels Premis COACV. El jurat ha assenyalat que el projecte, obra dels arquitectes Antonio García Blay i José Antonio Ruiz Suaña, “destaca en tots els nivells i escales d’intervenció”. El jurat diu que és “una obra de referència sobre com trobar-se amb la història i els seus vestigis físics, incorporant-se amb decisió i enteniment al lloc que ocupa allò nou entre allò existent”.

“Aquest premi és un orgull per a Portell i un reconeixement al treball per recuperar el patrimoni i la seua rehabilitació demostra que preservar el llegat arquitectònic també és apostar pel futur del poble”, assenyala l’alcalde de Portell, Álvaro Ferrer.

ROGATIVES PATRIMONI DE LA HUMANITAT. El diputat Artemi Rallo ha presentat davant la Mesa del Congrés dels Diputats i en nom del grup socialista una Proposició No de Llei (PNL) sobre el reconeixement de les rogatives i romeries sexennals i septennals de caràcter cívic o religiós a Espanya com a Patrimoni Immaterial d’Humanitat.

La PNL, que ha sigut ja registrada perquè passe a la comissió de cultura per part del morellà, sol·licita “fer costat a les Comunitats Autònomes en l’elaboració d’un catàleg amb les rogatives existents de caràcter religiosos o cívic i de celebració sexennal o septennal”

En el segon punt també se sol·licita “promoure la candidatura de les rogatives existents a Espanya de caràcter religiós o cívic i de celebració sexennal o septennal a ser incloses en la Llista de Patrimoni Immaterial de la UNESCO sempre que prèviament s’haja

S’ARREGLA L’ENTRADA A ARES.

La setmana passada van començar les obres de reparació i millora de la calçada a l’entrada del poble, després del despreniment registrat fa un temps. L’alcalde, José Luis Marqués, ha destacat que “després de portar un parell d’anys sol·licitant la reparació, finalment s’han atés les nostres peticions i fa una setmana van començar per fi les obres. Es tracta d’una millora necessària per a garantir la seguretat i la correcta entrada al poble”.

Vallibona, el poble on més ha plogut de tota la

Comunitat Valenciana

TANCA L’ANY HIDROLÒGIC SUMANT UN TOTAL

DE 1.600 L/M2

Vallibona ha estat, junt amb la Casella d’Alzira, el municipi més plujòs de la Comunitat Valenciana durant l’any hidrològic 2024-2025, que es va tancar el passat 30 de setembre. Segons les dades d’Avamet, en els últims dotze mesos s’han registrat més de 1.600 litres per metre quadrat, una xifra que col·loca el període actual com un dels més humits del segle al nord de Castelló, juntament amb el 2020.

L’any hidrològic, iniciat l’1 d’octubre de 2024, ha estat marcat per episodis extrems de pluja, destacant especialment la DANA del 29 d’octubre, que va registrar 771 litres en només una hora a Torís, a la Ribera Alta, establint rècords històrics de precipitació acumulada.

Malgrat la virulència d’aquests episodis, les pluges han estat benvingudes a les comarques del nord i l’interior, recarregant aqüífers i deixant un paisatge verd després de períodes de sequera severa que havien obligat fins i tot a recórrer a l’abastiment d’aigua amb cubs.

El clima mediterrani a la zona continua mostrant un comportament irregular, amb episodis intenses de preci-

iniciat el procediment de la candidatura per part de la Comunitat Autònoma o Comunitats competents i després de l’aprovació prèvia i indispensable del Consell de Patrimoni històric a aquesta can didatura, si així ho considera”.

Artemi Rallo i els diputats que signen la PNL expliquen com a exemples que des de 1347 els pobles de Vallibona a Castelló i Peñarroja de Tastavins a Terol celebren una rogativa de trobada que exemplifica una germanor de 7 segles. Cada 7 anys des de fa 700 els ciutadans dels dos pobles recorren els 30 km que els separen entre muntanyes per a una emocionada trobada institucional, cultural, religiosa i lúdica. El segon exemple que dona suport a la PNL explica que el 14 de febrer de 1673 les autoritats civils de la

pitació concentrats en períodes curts, seguits de llargs estius secs.

A la Comunitat Valenciana, aquest contrast és evident: mentre el nord i el centre han experimentat un any notablement humit, el sud, especialment a la província d’Alacant, acumula dèficit pluviomètric i municipis com Novelda o El Pinós han registrat només 159 litres, molt per sota de la mitjana de 260 litres.En conjunt, la mitjana de precipitacions al territori valencià ha estat de 611 l/m2 un 22% per sobre del normal, superant la repuntada estatal del 7%. Aquest excés d’aigua ha estat clau per reforçar els ecosistemes del nord i l’interior de Castelló, especialment a Vallibona i els Ports, zones on les pluges han estat determinants per al manteniment de l’agricultura i el subministrament híbrid.

L’any hidrològic 2024-2025 conclou així amb un balanç desigual però positiu per a les comarques del nord, deixant un record dels efectes extrems del clima mediterrani i l’important paper de les precipitacions en la salut dels ecosistemes interiors del territori.

Vila de Morella i a petició del poble van oferir un vot a la Verge de Vallivana en senyal d’agraïment després d’alliberar-se d’una terrible plaga de pesta negra l’any anterior. Es van comprometre a celebrar un solemne novenari cada sis anys amb una rogativa de mes de 20 km que parteix des del Santuari de Vallivana fins a la capital dels Ports en un recorregut solemne i emotiu per a tota la comarca. Rallo assenyala que aquestes rogatives constitueixen un singular exemple de moltes altres existents a Espanya que evidencien la fidelitat dels pobles cap a les seues arrels i una inequívoca resiliència de molts pobles de l’interior peninsular (l’Espanya buidada) per a forjar la supervivència per al futur amb millors condicions de vida.

Setmanari d’informació comarcal Notícies.

Gent & Vida.

INTERCANVI MUSICAL. Cinctorres es va omplir aquest cap de setmana per acollir una nova edició de la Campanya de Concerts d’Intercanvis Musicals, que enguany ha celebrat la seua vint-i-dosena edició. La trobada, protagonitzada per la Societat Musical Cinctorrana i l’Associació Musical Santa Cecília d’Alcalà de Xivert, va ser tot un èxit d’assistència i entusiasme, reafirmant la forta vinculació del municipi amb la música i la cultura. L’actuació va començar amb la formació d’ Alcalá de Xivert. Tot seguit, va ser el torn de la Societat Musical Cinctorrana, que va pre-

sentar un programa exigent i emocionant. Obres com «Consuelo Ciscar» de Ferrer Ferran, José Antonio (El Sabina) d’Ignacio Sánchez Navarro o la delicada Queens Park Melody de Jacob de Haan van posar de manifest el gran nivell i la passió dels músics locals, que van aconseguir moments de gran connexió amb el públic.

Segons va destacar Levi Bernat, director de la Societat Musical Cinctorrana, “sempre que participem en aquestes trobades establim relacions amb altres músics, i això és molt bonic; al final, tots compartim la mateixa passió”.

Les bandes de música d’Albocàsser, Catí, Cinctorres, Morella, Tírig i Vilafranca es reuneixen a

Benassal

Dins del marc de la XXX Trobada de Bandes de Música Els Ports-Alt Maestrat, aquest dissabte es celebrava a Benassal la juntada anual de les bandes de la zona amb la participació de l’Associació Musical Santa Cecilia d’Albocàsser, la Unió Musical Catinenca, la Societat Musical Cinctorrana, l’Associació Banda de Música Santa Quitèria de Tírig, la Societat Mestre Candel, la Unió Musical de Vilafranca i la Banda Font d’en Segures de Benassal.

Des de la Plaça de l’Ajuntament s’iniciava l’acte amb la recepció i trobada de bandes i autoritats. Seguidament es donava lloc al passacarrer de les formacions musicals participants per anar fins a la Plaça d’Espanya on tindria lloc l’actuació. Celestino Vives, president de la Banda Font d’en Segures de Benassal afirmava que “és un honor per a Benassal i la nostra banda acollir a totes les bandes veïnes de la zona ací al poble en aquesta trobada”.

La Banda Font d’en Segures de Benassal ha estat l’encarregada enguany d’organitzar la trobada i els

SANT MIQUEL. Herbeset ha recuperat l’ambient festiu que cada any per Sant Miquel inunda el nucli. Les celebracions en honor al seu patró han estat marcades per la torrada popular, el bingo, l’entrega de premis , l’actuació de la Rondalla de Morella, que va omplir la plaça de melodies, la tradicional oferta de plats i sobretot per la germanor.

Enguany la novetat ha estat la creació d’una nova Comissió de Festes formada per fills i filles del poble que han volgut implicar-se activament en l’organització demostrant que, tot i ser un poble

seus músics més veterans es trobaven amb molta il·lusió davant d’aquesta festa musical. Rafael Vidal, músic de Benassal manifestava que “cada any la trobada ens fa a un poble diferent i enguany ens toca a nosaltres. Esperem que tot ixca molt bé”.

La Societat Musical Cinctorrana de Cinctorres, participant a la trobada interpretava el pas-doble ‘El Sabina’ d’Ignacio Sánchez i ‘Queen’s Park Melody de Jacob de Haan. El seu director Leví Rull valorava la importància de les trobades de bandes comentant que “és per a mí la segona trobada de bandes amb la Societat Musical Cinctorrana i lo cert és que és un dia molt bonic perque es trobes amb molta gent que coneixes de la zona. Soc d’Albocàsser, vaig ser director a Catí i ara estic a Cinctorres. A més treballo a Vilafranca per tant tot gent coneguda”.

L’Associació Musical Santa Cecilia d’Albocàsser interpretava el pas-doble ‘Novelda’ i ‘Majestia’ de James Swearing. Marc Sales, president de la banda comentava que

“és una gran festa sobretot per a la gent que fa molts anys que estem a la música, és molt bonic retrobar-te amb tants amics, amigues i companys”.

La Unió Musical Catinenca de Catí interpretava el pas-doble ‘El Tío Ramón de Tomás Olcina i ‘Highlights from La Land’ de Justin Hurwitz.

L’Associació Musical Mestre Candel de Morella tocava a Benassal el pas-doble ‘Piquín’ de Antonio Candel i ‘La Conquesta de les

Una de les bandes participants, arribant al recinte taurí.

Illes’ de Jesús Palos.

L’Associació Musical Santa Quitèria de Tírig tocaria el pas-doble ‘Ayamonte’ i ‘La Conga del Fuego Nuevo’, mentre que la Unió Musical de Vilafranca interpretava el pas-doble ‘La Dolores’ i la jota de ‘La Dolores’ ambdues obres de Tomás Bretón.

Finalment, la banda de música Font d’en Segures de Benassal, la banda amfitriona actuava amb el pas-doble ‘Febrer’ i l’obra ‘Art i Cultura’.

menut, l’esperit comunitari continua ben viu. “Afortunadament hi ha gent jove disposada a tirar-ho endavant”, explica Ruth Martínez, regidora de l’Ajuntament de Morella encarregada de la pedania. L’altra notícia positiva és que des de fa uns anys quan s’acaben les festes el poble ja no és queda buit. Herbeset té tres veïns. “Hi ha una parella que s’ha empadronat i també una persona que està teletreballant des d’ací», comenta Marisín Ferrer Boix, alcaldessa pedània, mostrant-se esperançada davant la possibilitat que noves incorporacions facen créixer la comunitat.

“LA MENTIDERA”. Morella Negra va viure el dissabte un dia “no tant negre” amb la presentació de ‘La mentidera’, d’Eva Pitarch, una autora amb fortes arrels familiars a la ciutat. El llibre “No és exactament una novel·la negra, però sí una obra obscura que et fa cavil·lar i descobrir que, en realitat, parla de tots nosaltres”, apuntava Nancy Garcia, de l’organització. Per a Pitarch, aquest acte va significar molt més que una simple presentació literària. “Vaig publicar la novel·la al juny i tenia molta il·lusió de poder-la presentar ací, a un lloc que és part de mi”, va explica l’autora.

PALANQUES S’UNEIX A ‘VILES EN FLOR’. L’Ajuntament de Palanques s’ha adherit al programa ‘Viles en Flor’, una xarxa de municipis compromesos amb la cura, millora i posada en valor dels espais verds i enjardinats. A través d’aquesta iniciativa, el municipi reforça el seu compromís ambo la sostenibilitat i la qualitat de vida, embellint carrers i espais públics i fomentant el respecte pel medi ambient.

Vilafranca, epicentre de la innovació

Vilafranca ha acollit “Destaca en Ruta”, la fira científica, tecnològica i innovadora que ha convertit durant dos dies la localitat en punt de trobada entre empreses, investigadors, institucions i ciutadania.

Un primer dia en què la gastronomia ha tingut molt de protagonisme amb exhibicions de cuiners de la zona i un últim dia que ha arrancat amb el professor i doctor morellà Xavier Querol i ha acabat amb els discursos de l’alcaldessa de Vilafranca, Silvia Colom, l’alcalde de Vila-Real, Jose Benlloch, la directora general de Planificació i Servicis de LABORA, Maria Luisa Mezquita i el director de la Càtedra d’innovació ceràmica ciutat de Vila-real, Juan Carda.

La participació ha sigut molt elevada, especialment entre l’alumnat de diferents instituts, que han tingut l’oportunitat d’acostar-se a la ciència i a la innovació passejant per les diferents paradetes on han dut a terme diverses activitats comuna carrera de drons on ha concursat el professorat. El guanyador

ha estat Alfonso Roig, de l’IES Vilafranca.

L’esdeveniment ha servit per a fomentar vocacions científiques i perquè comence en ells la passió per la tecnologia, la ciència i la innovació. Una manera pràctica i entretinguda d’apropar als més joves projectes i productes de la zona

TROBADA DE JUBILATS. Castellfort ha sigut el punt de trobada per a centenars de jubilats i jubilades de localitats com Portell, Cinctorres, Forcall, La Mata, Olocau, Villores, Sorita, Palanques o Todolella.

que els mostren que qualsevol pot dur a terme les seues idees. Una fira amb molt noms coneguts de la ciència i també de la zona i que han omplit el parador de Vilafranca amb talent i innovació, amb una zona divulgativa on els assistents han pogut aprendre més sobre la química, la robòtica

La

La fira ha inaugurat les noves sales del Parador de Festes.

o la història; una zona expositiva, amb un gran nombre de paradetes d’empreses que han portat els seus productes i serveis fins a Vilafranca, co ara un showcooking; i també la zona de conferències, la qual ha estat la gran novetat d’aquesta fira, ja que s’ha dut a terme la inauguració oficial de les sales de dalt del Parador, les quals aniran destinades a aquest tipus d’esdeveniments.

Durant la cloenda final, les diferents autoritats han expressat la importància d’aquest tipus de fires que porten la innovació fins terres de l’interior que moltes vegades són oblidades. Una jornada que han mostrat el producte i el talent de la zona i que reafirmen que s’ha de posar en valor el territori rural. Així mateix, han agraït l’organització i la implicació de totes les persones que han participat en la fira, consolidant Destaca en Ruta com un referent en innovació i desenvolupament en l’àmbit rural. Amb aquest balanç, l’edició de 2025 de “Destaca en Ruta” es referma com un espai clau per a generar sinergies i per a situar la comarca dels Ports en el mapa de la ciència i la innovació aplicada al territori. Una fira que ara buscarà portar la innovació a un altre poble de la província de Castelló.

“FINESTRES AL PASSAT, PORTES AL

“DESTACA EN RUTA 2025”

TOSSAL DEL REI. La Festa del Tossal del Rei ha reunit veïns de tres pobles, tres províncies i tres comunitats autònomes al lloc on s’ajunten les tres fronteres.

jornada va culminar amb un gran menjar popular on 200 persones van compartir paella i conversa.

FUTUR”. Les Jornades Europees de Patrimoni de la Mancomunitat de la Taula del Sénia han explicat a Morella la història del menoret de Santa Llúcia, un succés, no del tot esclarit, que va tenir lloc al segle XIV.

Qué hacer en Morella

NÚMERO 711. ÉPOCA II. DEL 10 AL 12 DE OCTUBRE DE 2025

ESCALA HASTA LA CIMA DE MORELLA

144 ESCALADORES SE DARAN CITA ESTE PUENTE DE OCTUBRE DEL 9 Y 12 DE OCTUBRE CON EL PRIMER ENCUENTRO DE ESCALADA DE LA SOCIEDAD DEPORTIVA ESPEMO

La Sociedad Deportiva ESPEMO ha organizado la primera gran cita dedicada a la escalada en la comarca de Els Ports, con el objetivo de dar a conocer las excepcionales posibilidades que ofrece este entorno para los amantes de la montaña y la aventura.

Más de 400 vías de escalada se encuentran a escasa distancia, y en apenas una hora en coche se superan las 1.000 rutas disponibles para disfrutar de este deporte en plena naturaleza. Tal como explica Begoña Vives, de la sección de escalada de ESPEMO, “queremos que, gracias a este encuentro, los participantes descubran todo lo que nuestra comarca puede ofrecer”.

El programa, que se celebrará del 9 al 12 de octubre, incluirá música en directo, feria de material, concursos, una cena de hermandad y diversas sesiones de escalada en diferentes zonas del entorno de Morella, uno de los pueblos más bellos de España. Coordinar a cerca de 150 escaladores por distintos puntos del término municipal no es tarea sencilla, por eso desde la organización se ha preparado completa documentación para que cada participante pueda elegir la dificultad que mejor se adapte a su nivel.

Actualmente, la Sociedad Deportiva ESPEMO cuenta con más de 250 socios, y lo más importante: con una nueva generación que garantiza el futuro de este histórico grupo de deportes de montaña. Desde la espeleología al barranquismo, pasando por la alta montaña o el trail running, ESPEMO ofrece formación, material y acompañamiento para practicar con seguridad y pasión.

nidad Valenciana, cerca de 150 escaladores disfrutarán de un programa irresistible y de las más de 400 vías y una vía ferrata que convierten a la comarca de Els Ports en un auténtico paraíso para la escalada.

OTOÑO EN MORELLA. Los montes y las montañas de Morella y de la comarca dels Ports se transforman cada año con la llegada del otoño. Con la recién estrenada nueva estación, las tonalidades ocres, amarillas o rojas, le añaden aún más mágia a un paisaje que siempre es encantador.

Como señala su presidenta, María Martí, “al final somos un grupo de personas enamoradas de la montaña. Lo que ofrecemos es todo lo necesario para que quien quiera iniciarse en estos deportes lo haga con confianza y rodeado de gente con la misma ilusión”.

Durante este puente de octubre, dado que el 9 d’Octubre és la diada de la Comu-

Morella, con un término municipal que se acerca a los 500 km2, el mayor de toda la Comunitat Valenciana tiene extensas zonas boscosas, y centenares de caminos marcados. Senderos que se adaptan a distintos niveles de dificultad. Desde el monte público de Pereroles, declarado Paraje Natural Municipal nacen cinco rutas de senderismo distintas, que conectan con Herbeset, Herbers, Chiva, La Pobleta y Morella. No dudes en pedir información en la Oficina de Turismo. El otoño de la comarca dels Ports también se presenta como un momento ideal para disfrutar del deporte relacionado con la naturaleza. Entre esta oferta de turismo activo, hace pocos años vio la luz la iniciativa Morella Singletracks, que pretende consolidar la localidad como un destino idóneo para la práctica de BTT. Es un proyecto pionero, que ofrece al visitante la posibilidad de combinar la práctica de este deporte, con el disfrute de parajes únicos. En la página www.morellasingletracks.com se pueden encontrar los «tracks» de las rutas y descargarlos, además de encontrar información sobre los servicios que se pueden contratar. Es en otoño cuando nuestros bosques reciben más visitantes, y una de las épocas que permite disfrutar de los mejores productos de temporada, como las setas o la carne de caza.

VUELVE A MORELLA

NO TE LO PUEDES PERDER

DEL 10 AL 12 I ENCUENTRO DE ESCALADA DE ELS PORTS

MORELLA

Actividades durante todo el día

SÁBADO 11 19:30

ALBA NOVA TRIO

MORELLA SONORA

Oficina de Turismo

“PUENTE” DE DICIEMBRE. En esos primeros días de diciembre Morella enciende las luces de Navidad i se prepara para las primeras nieves de la temporada. Suelen ser unas jornadas en las que la ciudad amurallada ofrece su mejor cara y para las que conviene prepararse con gorro, guantes y bufandas antre de ir de tiendas de cara a las navidades y la llegada de los Reyes Magos.

FIN DE AÑO. Cada vez Morella se está convirtiendo en un destino más deseado para acabar un año y empezar otro. Los planes festivos con el cotillón y las uvas para parejas o grupos de amigos se pueden combinar con la tranquilidad de una casa rural o excursiones al aire libre para empezar el año de la mejor manera. Si tienes pensado venir a empezar el 2025, date prisa, que en estos destacados días Morella suele estar al 100% de ocupación.

EL ROBELLÓN ES

La temporada de setas de este año puede considerarse, hasta ahora, como «regular». Aquellas personas que han ido a buscarlas en los lugares cercanos a Morella, en general, volvían del bosque con muy pocas setas, y en cantidades poco convincentes. Pero, por otra parte, en los bosques de poblaciones cercanas como Cantavieja o Mosqueruela, ya en Teruel, sí se han ido encontrando en mayor cantidad. Esta circunstancia puede cambiar en cualquier momento y aparecer también en nuestros bosques de Pereroles y Carrascals, debido a las recientes lluvias que nos ha traído la dana que, en esta zona, ha dejado gran cantidad de agua sin causar daños.

Y TAMBIÉN...

DE POSTRE. El dulce morellano por excelencia és el flaó. Es una pasta rellena de requesón y almendras que tiene un origen, árabe, medieval y mediterráneo consideradom como un dulce celestial que se ha convertido en señal de identidad de Morella y es el rey de todas las pastelerías.

«DELICIOSUS»

De todas formas, si les gustan las setas, en estos días, no hay problema para comerlas en cualquier lugar de la comarca, dado que todos los buscadores más expertos han sabido encontrar los lugares donde aparecen y se encuentran

Una cesta de “rovellones”, que es como se llaman aquí los níscalos.

OFICINA DE TURISMO . Con motivo de las obras, se ha trasladado provisionalmente al edificio contiguo, conocido como «CISE». Abierta de martes a sábado de 10h. a 14h. y de 16h. a 19h.; domingo de 10 a 14h. y los lunes está cerrada. Plaza San Miguel s/n Teléfono: 964173032 y whatsapp: 661 425 294

en mayor o menor medida en las cartas de los diversos restaurantes.

En esta zona de montaña de la comarca dels Ports y Maestrazgo de Teruel, los níscalos (lactarius deliciosus) son siempre la seta estelar con la que los buscadores quieren llenar sus cestas, si bien también hay otras especies comestibles muy valoradas, como pueda ser el caso de la Seta de Cardo, el Apagallums, los Fongos, la Llanega Negra (conocida en la zona como Babosa), la Llanega Blanca, el Carlet (Hygrosphorus Russla), el Fredolit (también denominado en algunas zonas de la comarca como Bolet de Rosà), entre otras. Se trata de especies muy gustosas y no tan famosas o conocidas en muchos casos como los níscalos, que aquí se llaman rovellons.

Durante estos meses, muchos son los que salen con sus cestas en busca de estos deliciosos tesoros, pero hay que tener en cuenta unas recomendaciones. En el término municipal de Morella, las propiedades privadas tienen restringido el acceso a los cazadores de setas, no obstante Morella cuenta con muchas hectáreas de monte público. Son los montes de Carrascals, Vallivana, Herbeset, Ortells i Pereroles.

Este último es el más indicado y frecuentado, ya que en él se encuentran tres refugios en los que poder pasar la noche. Recordar que la recogida del rovellón debe realizarse de una forma cívica e intentando no dañar el medio ambiente. Además, esta actividad no puede realizarse entre la puesta de sol y el alba, solo pueden cogerse 6kg por persona y día y no se deben arrancar las diferentes variedades.

CENTRO LÚDICO Y DEPORTIVO JAUME I. Situado en la zona de la Alameda, dispone de piscina climatizada o rocódromo, entre otros. Solicite información de las posibilidades deportivas que ofrece la ciudad llamando a la Oficina de Turismo.

PASEO DE LA ALAMEDA. Morella cuenta, en la parte posterior, encima del parking, con un espectacular paseo, coronado por un pinar en el que se pueden dar tranquilos paseos con los más pequeños, pues está cerrado al tráfico. A él se puede acceder tanto desde la puerta de la Nevera, como desde la puerta de los Estudios. Entre otras posibilidades, cuenta con un parque infantil diferente, construido en madera y una reproducción a tamaño real de un dinosaurio con el que poderse hacer unas fotografías para el recuerdo.

IGLESIA Y MUSEO ARCIPRESTAL. Abierta de lunes a viernes de 11 a 14h y de 15 a 18h. Sábados, de 11 a 14 y de 15 a 18:30h. Domingo de 10 a 11:15 y de 12,15 a 15h. Los horarios pueden variar por celebraciones religiosas. Más información en la página web BasilicadeMorella.org.

CASTILLO DE MORELLA. Con entrada por la plaza de toros, es visitable de lunes a domingo en horario ininterrumpido de 11 a 19h. El Palacio del Gobernador, situado en su interior, abre de 11h a 15h.

DOMINGOS DE COMPRAS POR MORELLA. La mayor parte de los establecimientos comerciales de Morella están abiertos todos los domingos del año, siguiendo una larga tradición comercial que se remonta hasta la Edad Media.

La oferta se completa con un mercado situado en la calle porticada donde se pueden comprar frutas y verduras frescas -entre otros productos-, lo que se hace desde que Jaime I ‘el Conquistador’ lo autorizara en 1256. Aún hoy en día se mantiene esa inusual costumbre comercial y se puede salir de compras en domingo.

MUSEO “TEMPS DE DINOSAURES”. De martes a domingo, de 11 a 14h y de 16 a 19h.

APUNTES DE INTERÉS

GUIA COMERCIAL.

HOTEL REY DON JAIME.

Juan Giner, 6 · 964 16 09 11

MESON DEL PASTOR.

Costa Jovaní, 5 · 964 16 02 49

LA FONDA MORENO.

Sant Nicolau, 12 · 964 16 01 05

HOTEL EL CID. Portal de Sant Mateu, 3 · 964 16 01 25

CASA ROQUE.

Sant Joan, 1 · 964 16 03 36

EL FAIXERO. Ctra. Iglesuela, 7 · CINCTORRES · 964 18 10 75

CASA PERE. Blasc d’Alagó, 22 · 964 16 02 15

RESTAURANT VINATEA.

Blasc d’Alagó, 17 - 964 16 07 44

RESTAURANTE EL CAZADOR

Barrio H. Nou - 630 401 965

RTE. PIZZERIA LOLA

Blasc d’Alagó, 21 · 964 16 03 87

BAR QDQ. Segura Barreda, 16 964 16 07 29

BAR PRATS. Pilar, 24 · 964 16 01 60

CAFETERIA ELS PORXES. Blasc d’Alagó, 12 · 964 17 32 42

IVANA. La web turística morellaturistica.com ha incorporado recientemente un sistema híbrido para responder a las preguntas con una base de datos y con inteligencia artificial generativa. El nombre se ha escogido como uno de los más comunes en Morella, derivado de la patrona, Vallivana.

CANYERO’S BAR.

Blasc d’Alagó, 29 · 653 07 87 03

BAR XÒFER.

Blasc d’Alagó, 9 · 673 06 62 32

BAR QUIOSC COLÓN.

Plaça Colón, 12 · 964 17 31 47

ARTESANIA CARMEN. Pilar, 1 · 964 16 10 06

PASTELERIA PILI.

Torres de Sant Miquel, 1 · 964 17 30 75

PASTELERIA PALLARÉS.

S. Barreda, 12 - 964 16 02 82

PANADERIA DOMINGUEZ. Sant Nicolau, 21 · 964 16 03 57

MOBLES ERNEST.

Blasc d’Alagó, 20 · 964 16 00 40

REGALOS Mª MERCEDES. Pilar, 7 · 964 16 01 92

CARNISSERIA CATALÁ.

Marquesa Fuente el Sol, 7 964 160 177

CARNS NOEL.

Marquesa Fuente el Sol, 12 · 964 16 09 93

CARNISSERIA SEGURA.

Blasc d’Alagó, 33 · 964 16 02 41

ENTRADA CONJUNTA. Las principales atracciones turísticas de la localidad ofrecen un modelo de entrada conjunta con la que se puede acceder a los diversos museos, al Castillo y a la Iglesia Arciprestal a un precio más reducido. Puedes comprarlas tanto en la Oficina de Turismo de Morella como en la entrada de cualquiera de los monumentos adheridos.

PERRUQUERIA PILI.

Sant Julià, 6 · 964 16 07 84

HOGAR TEXTIL ADELL. Trinquet, 2 · hogartextiladell.com

MÀ DE DONA.

Juan Giner, 23 · 964 16 08 59

JOVENIVOL.

Blasc d’Alagó, 41 · 964 16 07 10

ÒPTICA ART. Plaza Colón, 1 964 16 09 32

ESTANC MESTRE.

Segura Barreda, 22 964 16 06 41

CASA ARGIMIRO.

Pilar, 2 · 964 16 03 77

L’HERBOLARI.

Juan Giner, 18 964 16 03 84

CLÍNICA DENTAL LEUBA

Callejón García, 19 639 64 90 92

AROMES DE MORELLA. Blasc d’Alagó, 13 · aromesdemorella.com

MORELLA SE ILUMINA. Los viernes, sábados, festivos y sus vísperas, Morella se ilumina por la noche, una cita que no te puedes perder. Coge el coche y da una vuelta por los alrededores para descubrir todas las caras de la Morella nocturna.

En la carretera N-232, por ejemplo, tienes un mirador con zona de fácil aparcamiento desde donde verás el castillo y las Torres de San Miguel. También es un buen lugar el barrio del Hostal Nou, donde se ve la imagen más típica de Morella. O ir unos minutos por la CV-12, la carretera que une Morella con Ares del Maestrat, donde hay un mirador con unas vistas espectaculares.

También puedes hacer un recorrido a pie por la iglesia, que también se ilumina al caer la noche, los porches de la calle principal, que ofrecen imágenes de ensueño o acercarte hasta el paseo de la Alameda para ver el Castillo y las murallas sin necesidad de coger el coche.

LAS TORRES DE SAN MIGUEL. Cerradas temporalmente para su acceso al interior.

SALTAPINS. Parque de aventura con tirolinas, lianas o puentes tibetanos. Más información en saltapins.com

PINTURAS RUPESTRES DE “MORELLA LA VELLA”. Abiertas de martes a domingo y festivos en turnos: 11h., 12:30h, 16h y 17:30h. Pónganse en contacto con la oficina de turismo para planificar su visita. Telf. 964173032 · Whatsapp. 661425294

LOS GIGANTES. Pueden verse en la entrada del Ayuntamiento, un espacio con acceso libre y gratuito

—Morella.

Divendres 10 d’octubre

I Trobada d’Escalada dels Ports

18h. Inauguració de la I Trobada d’escalada dels Ports. Paradeta de degustació i venda de cervesa artesana Iepa! de La Mata.

19h. Classe de ioga dedicada a escaladors i escaladores, oberta a tot el públic. Pla dels Estudis. 22,30h. Xerrada d’escalada femenina amb Ángela Altaba i la seua expedició a Groenlàndia. Sala del Justícia.

Dissabte 11 d’octubre

I Trobada d’Escalada dels Ports De 9 a 12h. Fira de la trobada d’escalada. Plaça (zona dels porxes).

Durant tota la jornada, escalada a les parets de la comarca

19h. Concurs de llançament de pernil a la Plaça. 21,30h. Sopar amb productes típics i km 0. Espai Firal. Sorteig de productes entre els inscrits a la trobada.

0h. Actuació de ‘La Malavida’ a l’Espai Firal. Photocall amb complements d’escaladors d’època.

19,30h. XV Morella Sonora 2025. Alba Nova Trío (Luxemburg) amb Sara Carneiro (soprà), María Miteva (flauta) i Albena Petrovic (piano). Teatre Municipal de Morella.

Diumenge 12 d’octubre

12h. Missa en honor a la Verge del Pilar. 13h. Vi d’honor al quarter de la Guàrdia Civil.

I Trobada d’Escalada dels Ports

Durant tota la jornada, escalada a les parets de la comarca

—Vilafranca.

Dissabte 11 d’octubre

17,30h. Presentació del llibre “Dones cineastes: l’altra cara de l’espill” de Fèlix Edo, qui conversarà amb Xaro Milián. Saló Actes Casa Social.

18h. Octoberfest.

Tardeo i posterior sopar temàtic. Forn Gastro.

Diumenge 12 d’octubre

18,30h. Cinema a la Casa Social. Sessió Adults amb la pel·lícula “L’àvia i el foraster” de Sergi Miralles.

Dilluns 13 d’octubre

19h. Dia de les Escriptores. Lectura compartida. Biblioteca Matilde Escuder.

—Forcall.

Dissabte 11 d’octubre

18,45h. Missa de presa de possessió com a nou rector de Mossèn Carlos. Església de Forcall.

—Cinctorres.

Diumenge 12 d’octubre

12,30h. XII Concert Sons de l’Interior. Alba Nova Trío (Luxemburg) amb Sara Carneiro (soprà), María Miteva (flauta) i Albena Petrovic (piano). Oficina de Turisme.

—Olocau del Rey. Dissabte 11 d’octubre Esclats de Ciència. III Jornades de Divulgació Científica Miquel Guardiola Fígols

10h. Visita guiada al Castell d’Olocau del Rey. 12h. Conferència sobre els darrers treballs al castell a càrrec de l’arqueòleg Ramiro Pérez.

Casa de la Villa.

—Castell de Cabres.

Dissabte 11 d’octubre

10h. Jornades de Patrimoni Europeu. ‘Camins antics, art modern’.

Punt de trobada: Plaça de l’Església. Durada: 3,5 hores.

—Benassal.

10, 11 i 12 d’octubre

Des de divendres a les 16h fins al diumenge a les 14h. ‘Monstruos de la Noche’. Un esdeveniment únic de rol en viu.

Mes de l’Avellana

Dissabte 11 d’octubre

Cuina en viu.

Demostració culinària a la Mola. Diumenge 12 d’octubre

Taller de cianotipies naturals.

Taller artístic de tardor a La Costureta.

Setmanari d’informació comarcal

El notícies de perfil.

EL FOTÒGRAF DAVID GIL ESTÀ NOMINAT ALS PREMIS NACIONALS “EL QUIJOTE”

“Aquests premis són una oportunitat per celebrar la fotografia de boda”

Jonathan Fariñas.

El fotògraf morellà David Gilcompeteix aquesta setmana amb quatre imatges a la nova edició dels Premis Nacionals El Quijote, organitzats per AFOCAM. Gil viu un moment dolç després de la medalla de plata a la Copa del Món i el premi internacional “Luces de Granada”.

Les imatges seleccionades reflecteixen el seu estil natural i emocional, centrat en capturar l’essència i l’autenticitat de cada història. En la categoria de Boda participa amb dos moments reals de la cerimònia d’Edu i Beth a Somnifabrik (Valderrobres), mentre que a Postboda presenta fotografies preses al Convent de Mirambel i al Castell del Baró de Herbers.

“Estar nominat entre tants grans companys ja és un honor. Aquests premis són una oportunitat per celebrar la fotografia de boda, i per a mi el simple fet d’estar nominat ja és un gran reconeixement”, explica David Gil.

Els Premis Quijote, organitzats per l’Associació de Fotògrafs Professionals de Castella-la Manxa (AFOCAM), reuneixen cada any els millors professionals del país en un esdeveniment que combina inspiració, formació i reconeixement al talent creatiu.Un moment dolç a la seva trajectòria

David Gil viu un moment de plenitud professional. El passat mes de març va aconseguir la medalla de plata a la Copa del Món de Fotografia. El 2024 també va guanyar el Premi Internacional “Luces de Granada”, en la categoria de “Gràfic”, i ha acumulat diverses nominacions, com la de Fotògraf de l’any al col·lectiu Fotógrafos de Boda España (on va quedar entre el top-10 en una de les categories), i també a Millor Fotografia per part de la FEPFI (Federación Española de Profesionales de la Fotografía y de la Imagen).

Aquesta setmana volem conèixer una miqueta millor el perfil de David Gil.

Com va començar aquesta afició teua, que ja has transformat

en professió, per la fotografia?

La meva afició per la fotografia va començar a la universitat. Jo estudiava publicitat, però va arribar un moment que no m’agradava el que feia. Tot i això, m’ha servit, perquè he treballat en publicitat i continuo fent coses d’eixe tipus. Però vaig veure que preferia tirar cap a la branca del periodisme i la comunicació audiovisual.

Quan vaig arribar a la Universitat Jaume I, vaig descobrir el món del cinema i la fotografia, i vaig començar a interessar-me molt. Agafava càmeres del laboratori, practicava, i així va començar tot, com una afició que va anar creixent.

I després, quan comences a treballar, encara que treballaves en periodisme, també t’anaves endinsant en la fotografia, no?

Sí, correcte. Quan vaig acabar

comunicació audiovisual, jo ja volia ser periodista des de menut. Després vaig fer un màster de periodisme i vaig començar a treballar a Morella, portant la premsa de l’Ajuntament. Vaig estar-hi uns anys molt importants per a mi, perquè em van permetre conèixer el periodisme des de dins, fer moltes fotos, no només institucionals, sinó també turístiques i socials. Aquells anys van ser molt formatius.

Recordes alguna experiència especial d’aquell període?

Sí, la campanya de Ferrero. Va ser un projecte molt gran, competíem amb altres pobles, i finalment Morella va guanyar la il·luminació de Nadal de Ferrero. Va ser una experiència increïble, molt especial per a tot el poble.

També vam fer presentacions a

Un autorretrat de David Gil.

Madrid i Barcelona, fins i tot un spot per al Mundial. Van ser anys molt intensos i bonics.

I després d’aquell període, decideixes canviar de rumb?

Sí. Després d’aquells anys vaig pensar que era moment d’obrir altres camins. Va sorgir una altra oportunitat laboral i vaig canviar. Però guarde un record molt bonic d’aquella etapa.

Tu ja tenies clar que volies establir-te a Morella?

No, la veritat és que no. Tinc arrels a Morella, però si algú m’haguera dit quan tenia 20 anys que hi viuria i treballaria, no m’ho hauria cregut. La vida va donar voltes, i curiosament, la primera oportunitat laboral la vaig tenir jo. Després, la meva dona també va pujar a treballar-hi.

Ara fa quasi 20 anys que vivim

ací, i la veritat és que estem molt bé, amb una gran qualitat de vida, tot i que s’han de fer molts quilòmetres.

I suposo que criar els fills en un poble també té els seus avantatges.

Sí, tot té avantatges i inconvenients. Potser hi ha serveis que no tenim i ens hem de desplaçar, però la vida és més tranquil·la. Els xiquets poden fer activitats molt a prop, sense l’estrès de la ciutat. Nosaltres estem molt contents de viure ací.

Llavors deixes la comunicació institucional i obres un estudi de fotografia. Com va ser aquest pas?

Sí, quan vaig deixar l’Ajuntament vaig començar a treballar en una agència, però un amic, Marc Prades, em va proposar acompanyar-lo a fer bodes. Al principi no m’hi veia, però vaig provar-ho i vaig descobrir un món diferent, amb un estil més documental i periodístic que em va atrapar.

Vam formar equip uns anys i, finalment, vaig decidir dedicar-m’hi de ple. Vam obrir l’estudi i ara faig fotografia de bodes, famílies, comunions i també treballs per a empreses. L’estudi va ser la peça que faltava al projecte.

I comencen a arribar els reconeixements, no?

Sí. Fa poc vaig guanyar la medalla de plata a la Copa del Món de Fotografia i abans el premi “Luces de Granada”, entre d’altres nominacions. Però el més important és gaudir del treball. Sempre intento donar el 100% en cada reportatge, perquè és un moment únic per a cada parella. Els premis són una conseqüència, no l’objectiu.

Crec molt en això: en estimar el treball i disfrutar del camí, perquè la fotografia és també qüestió de sort i de constància.

Es nota que ho disfrutes, i fins i tot heu format un grup de fotògrafs, oi?

Sí, durant un temps ens reuníem diversos fotògrafs de Morella i la comarca per fer fotos nocturnes. Vam fer exposicions i tot. Ara està una mica parat, però mantenim el contacte i la bona relació. Aquella experiència també va ser molt formativa i divertida.

Ara és temporada de bodes?

Sí, ara pràcticament tot l’any. El clima ha canviat i cada vegada hi ha més bodes a la tardor.

Treballo sobretot en el triangle Tortosa-Vinaròs-Els Ports afegint les comarques veïnes del Matarranya i Maestrazgo de Terol, però també faig bodes més lluny: València, Pamplona, Tarragona, Barcelona, fins i tot Formentera. Normalment la temporada va de març

a novembre.

Ets especialista en bodes, però també fas altres tipus de fotografia, oi?

Sí. A més de bodes, faig sessions familiars, embarassos, naixements, comunions, etc. També fotografia corporativa i de producte per em-

preses de la zona, que necessiten material per webs o xarxes. I estic pensant en una nova campanya de retrats familiars per a l’any que ve.

Ara que parlem de fotografia, sembla que la zona dels Ports és plena de bons fotògrafs.

Sí, és curiós. A Morella, per

A dalt, una de les fotografies de boda de Gil. A baix, el fotògraf treballant.

exemple, tenim l’Arxiu Pascual, que és un tresor històric increïble. Després hi ha gent com Julio Carbó, Eduardo Manero, Miguel Àngel Troncho o Rafa Ruiz, que és un autèntic geni de l’astrofotografia. Hi ha molt de talent a la comarca, i això és un orgull.

Setmanari d’informació comarcal

Apunts històrics.

L’últim Ajuntament franquista, 1975

Part V

Mort del Caudillo

Pep Querol. Historiador

El 20 de novembre de 1975 se certificava la mort del dictador, moment que iniciaria una nova era per Espanya. Analitzem l’actuació municipal per aquells dies.

Com ja vaig comentar anteriorment, no se fa cap mena de referència, no només a l’estat de salut de Franco sinó tampoc a la seua mort, tant a les Actes plenàries com de la Comissió Permanent, cosa que m’estranya, ja que l’Ajuntament l’encapçalava un home molt implicat amb el sistema com era Teodosio Sangüesa Virgos, amb una dilatada trajectòria política sota el seu paraigua de més de 30 anys, cap de FET i les JONS, regidor i alcalde. És una evidència que Falange aniria perdent quota de poder de forma progressiva, en favor d’elements relacionats d’alguna manera o altra amb l’Església i les seues associacions. La designació per part de Franco de l’infant Juan Carlos de Borbó com el seu hereu polític, cabrejaria en extrem als líders falangistes, que eren en essència republicans, o més pròpiament no-monàrquics. De fet, les relacions entre Falange i Franco serien tenses durant pràcticament tota la Dictadura. Fins a quin punt totes aquestes qüestions afectaria a la consideració de Sangüesa respecte el Caudillo? Quan vam analitzar el primer Ajuntament franquista, segons se pot inferir dels seus escrits i paraules a les diferents Actes, tant aquell any com als següents, comentava que aquelles persones no eren feixistes, més bé eren conservadores-catòliques i furibundes anticomunistes, aspectes que els lligava, en una relació de conveniència, amb Franco, dos entitats sense orígens comuns però sí amb objectius coincidents. No és

descabellat, que aquesta relació, donada l’erosió continua entre Falange i Franco, anara accentuant eixe utilitarisme observat entre les dos parts, i per tant a un distanciament. És una evidència, Teodosio Sangüesa era el líder territorial de Falange. Però no us enganyeu. En cap cas voldria Sangüesa que Franco caiguera políticament. Al cap i a la fi, comunistes, socialistes, sindicalistes d’esquerra, nacionalistes perifèrics, etc., a 1975 encara eren perseguits i condemnats (i alguns executats).

Pensara el que pensara Sangüesa, el 4 d’abril de 1975, la seua adhesió semblava estar fora de dubte, quan se publicava un ban firmat per ell mateixa, anunciant que «a las 8, se celebrará una misa [...], con motivo del 37 aniversario de la Liberación de nuestra Ciudad». L’1 d’octubre també hi hauria un ban, on se convidava al veïnatge a la missa que se faria a les 8 de la vesprada, «con motivo de la fiesta de nuestro invicto Caudillo».

Com he comentat, no hi hauria cap referència a Franco a les diferents Actes, però sí que hi hauria diverses manifestacions públiques davant de la seua mort el 20 de novembre, dia que s’iniciaria una frenètica activitat municipal. Al dia següent, se publicava un ban, on se convidava a tots els morellans a la missa «del Sábado 22 a las seis de la tarde [...] dando pruebas con ello del afecto e inquebrantable adhesión que la Ciudad de Morella sintió siempre hacia Su Excelencia el Jefe del Estado [...] colocando en sus balcones colgaduras y crespo-

Teodosio Sangüesa no deia la veritat. No tots els morellans lamentarien la mort del Caudillo. Però què havia de dir, que l’opinió estava dividida? S’havia de seguir el ritual social, que al mateix temps reforçava conviccions pròpies, i guardar les formes, i més en un moment d’incertesa política.

nes negros en señal de duelo». No només això, el comerç d’alimentació tindria l’horari restringit de 9 a 13 hores. El mateix dia, el 21, amb un altre ban, s’anunciava que el «próximo domingo día 23 de los corrientes, permanecerá cerrado el comercio en general de esta Ciudad, como así mismo no se celebrará el mercado que de forma habitual venía celebrándose». El 26 de novembre, s’anunciava que a les oficines de l’Ajuntament hi hauria uns plecs per què els veïns pogueren «testimoniar su condolencia por el fallecimiento del Generalísimo Franco». El 27, davant del nomenament de Juan Carlos, també se convidava a tothom a les 8 hores a la missa «del Espíritu Santo, con motivo de la proclamación de S.M. el Rey Don Juan Carlos I». Xiquet, en aquella època eren tot misses, tant pels morts com pels vius. Totes aquestes manifestacions s’havien convertit en un ritual. Com dic, pensara el que se pensara, s’havia de donar una sensació de normalitat. No sabem la data d’eixida dels diversos telegrames per part de Teodosio Sangüesa en nom de la Corporació i del Consell Local del Movimiento, però podem suposar que serien del dia 21 de novembre, dirigits al «Jefe Casa Civil de su Excelencia el Jefe de Estado». En el cas de la Corporació, «Corporación municipal y pueblo en general hacen patente dolor unánime por fallecimiento su Excelencia Jefe Estado», i en el cas del Consell, «Este Consejo Local del Movimiento hace patente a V.E. su más profundo sentimiento por fallecimiento su Excelencia Jefe Estado». Els dos telegrames tenen algun matis diferent que crida l’atenció. Aquests telegrames rebrien resposta el 13 i el 23 de desembre respectivament, pel marqués de Mondejar, cap de la Casa del recent coronat Rei d’Espanya, «Su Majestad el Rey me encarga agradezca en su nombre el sentido pésame que envía con motivo fallecimiento su Excelencia el Jefe del Estado».

Apart dels condols, també havia de quedar patent l’adhesió al nou Cap d’Estat, també en nom de les dos entitats locals esmentades més amunt. S’enviarien telegrames, però en aquest cas, sense matisos, ja que serien iguals (només canvia el subjecte), «Corporación municipal y pueblo en general hace patente a S.A. Real su más profunda e inquebrantable adhesión». La resposta seria única, aspecte interessant, el 29 de desembre, «Su majestad el Rey me encarga agradezca en su nombre los sentimientos de lealtad y adhesión con motivo de su proclamación como Rey

de España». Teodosio Sangüesa no deia la veritat. No tots els morellans lamentarien la mort del Caudillo (el cas del germà d’Agustín Borràs, que posava la seua foto a la seua paradeta del mercat del dijous, segons tradició oral), ni tots s’alegrarien que tornaren al tron d’Espanya els Borbons (molts més de dreta dels que podeu pensar, entre ells la meua família per part de mare, de tradició conservadora-catòlica, que mai a entès la necessitat que a Espanya hi haja un rei). Però què havia de dir, que l’opinió estava dividida? S’havia de seguir el ritual social, que al mateix temps reforçava conviccions pròpies, i guardar les formes, i més en un moment d’incertesa política. Ja feia alguns anys que l’oposició política al règim franquista era més notòria que mai. El fenomen d’ETA anava in crescendo, amb colps espectaculars que commocionarien a tota Espanya i part de l’estranger, com seria el cas de l’assassinat de Carrero Blanco el 1973 (diuen que va ser ETA, però no està clar. Per cert, tampoc se diu res a les Actes). La pressió dels països del nostre entorn perquè s’avançara cap a una democràcia (CEE). El poble en general, que anava sentint-se més lluny que mai amb el règim; Inclús hi havia corrents dins del propi règim favorables a una certa apertura. Però jo insisteixo en la meua apreciació. No hi ha cap referència a les Actes a Franco (ni tampoc al nou Rei Juan Carlos, tot siga dit). Ni una, ni mitja, ni cap. I això és molt ressenyable. I te fa pensar. Quina diferent actitud quan se’ls va comunicar la mort (el 31 d’octubre de 1973) a Madrid de Manuel Marín Bonell, segons reflecteix l’Acta plenària del 5 de novembre de 1973!, «Hacer constar en acta el sentimiento de la misma por tan sensible pérdida [...] facultando al señor Alcalde para llevar a efecto por cuenta de este Municipio la dedicación de un funeral por el eterno descanso de su alma». Així quedava constància de manera ferma i oficial, el dol municipal per la mort d’un fill il·lustre de Morella, dedicant-li una sessió extraordinària per ell a soles. Però, i quan la mort de Francisco Franco Bahamonde, el Caudillo, el salvador d’Espanya, aquell que va liderar una Santa Croada front el Marxisme i «los rojos»?... silenci... Si Teodosio Sangüesa pensava que podria capejar el temporal en aquestes aigües revoltes s’equivocaria. Com ha passat gairebé sempre, després d’un canvi polític en profunditat a Madrid, arribaria la purga municipal de torn, encara que aquesta vegada només

hi hauria un damnificat. El 19 de novembre, sospitosament un dia abans de la mort de Franco, s’aprovaven unes noves bases de l’Estatut Municipal, per les que ja se preveia una renovació gairebé total dels presidents i alcaldes de les institucions provincials i locals. A Sangüesa li perjudicaria precisament el fet de ser tants anys alcalde, m’explico: El 10 de desembre se publicaven les bases per elegir nous alcaldes, on s’especificava que la meitat dels municipis inferiors a 100 mil habitants, no capitals, no els faria falta fer aquesta renovació. Per a determinar quins municipis ho havien de fer, entre altres coses, «se efectuará en atención a la mayor antigüedad en el cargo». Dit i fet, l’1 de febrer de 1976 seria designat com a nou alcalde Vicente Cayetano Martínez Fabregat (era mestre), en un ple

presidit pel delegat de Governació Francisco Matarredona, vell conegut a Morella. Martínez Fabregat prendria jurament, «Juro servir a España con absoluta lealtad al Rey, estricta fidelidad a los principios básicos del Movimiento Nacional y demás Leyes Fundamentales del Reino, poniendo el máximo celo y voluntad en el cumplimiento de las obligaciones del cargo de Alcalde, para el que he sido nombrado». No hi ha cap referència al desaparegut Franco, encara que si al Movimiento. No us estranyeu que diguera la formula transcrita. Per molt que Franco haguera mort, hi havia una inèrcia a les institucions i política encara franquista. En aquestes circumstàncies, que Martínez Fabregat fóra franquista (molt probable) o aperturista era intranscendent, havia de seguir la corrent, havia de seguir el ri-

Portada de Pueblo, 20 de novembre, amb la gran notícia.

tual i donar mostra d’estabilitat i seguretat institucional, en aquells moments absolutament necessari, i més davant d’un delegat del governador civil. Per altra banda, quedarien ratificats tots els regidors de l’etapa anterior. Als actors del moment no els ho pareixeria, però en breu els esdeveniments polítics nacionals se desbocarien, ja que el 3 de juliol de 1976 ja seria nomenat Adolfo Suárez president del govern pel Rei, un home educat i format dins del sistema que provocaria la seua implosió. El delegat que presidia la sessió plenària esmentada, Matarredona, una vegada acabat el jurament, diria unes frases d’eixes que queden per a la posteritat, «Si lo hacéis así, Dios y España os lo premien y si no, os lo demanden», encara que era una fórmula establerta ja, amb variacions, des del regnat de Carles III (1716-1788), «Por obligación de mi Ministerio ruego a Dios que a cada uno le ayude si cumple lo que jura, y si no, se lo demande». Al diari Mediterraneo, del 3 de febrer de 1976, s’amplia la informació donada per l’Acta. S’inclouen alguns parlaments de Sangüesa i Martínez Fabregat, típics d’agraïment i tal, molt rutinaris, però el delegat governatiu diu alguna cosa curiosa, «Morella debe ser una avanzada de la provincia hacia las tierras de Cataluña y Aragón. Es un papel muy importante que no debéis abandonar». Matarredona, no entenc què vols dir. Pensàveu reunir un exèrcit a Morella i iniciar una ofensiva en direcció a Saragossa, com a la Guerra del Francès (1808-1814)? Altres pobles de la Comarca també canviarien d’alcalde, com Forcall, Antonio Borràs Sanz; Sorita, José Frasno Celma; Villores, Antonio Gil Bonet; i Xiva, Amador Sebastià Segura. Algú podria objectar el títol d’aquesta sèrie d’articles, ja que qualsevol observador pot adonar-se que, excepte l’alcalde, la resta de regidors continuarien en els seus càrrecs. Si eren franquistes abans, també ho haurien de ser després. La qüestió és que el règim franquista, com diu el nom, només tenia sentit amb Franco viu. Sense Franco, ja no hi ha franquisme, és una altra cosa. Era un règim dictatorial, i per tant personalista, de culte al lider, al Caudillo, al Duce, al Führer. Una vegada aquest líder desapareix, el seu règim, també. Potser els regidors morellans d’aquells anys esperaven que sorgira un líder que implantara un continuisme en les formes i contingut, per exemple podria ser denominat com a «juancarlisme», ja que, al cap i a la fi, el nou rei havia sigut nomenat pel Caudillo com el seu hereu. Seria possible

que aquest s’enganyara en la seua tria? Seria possible que Juan Carlos traïra al seu gran valedor, i que col·locaria a Espanya per la senda del decadent liberalisme? Tal com van derivar els esdeveniments posteriors al 20 de novembre, si, xiquets, si.

Abans d’acabar, com en el cas del primer Ajuntament franquista, m’agradaria remarcar eixa condició activa en pro de la Religió i de l’anticomunisme, i eixa condició passiva respecte Franco, ja que les dos primeres condicions eren prioritàries front al Cap de l’Estat. Així, si Franco els proporcionava eixes premisses era vàlid, si no, no. Potser per això, quan mor Franco, se fa tot el ritual social que s’esperava d’ells, però no deixen constància a les Actes, ja que si ell ja no està, ja vindrà un altre després de la nostra corda, què importa, no? En resum, Franco no era un fi en si mateixa, era un vehicle per aconseguir un be superior, repeteixo, la Religió i l’anticomunisme. Si hagueren intuït que en només tres anys s’implantaria una democràcia parlamentaria constitucional, amb tota la gamma de partits d’esquerres legalitzats i amb representació a les Corts espanyoles, l’inici d’un procès descentralitzador, tendent al federalisme, i una Església que perdria poder i a la defensiva, potser sí que hagueren dedicat unes línies al Caudillo. Ah, haver-ho pensat abans.

I bé, fins ací aquest repàs a una època que molts de vosaltres l’haureu coneguda en persona, així com als seus protagonistes. Acabaré amb una ensenyança de l’Emperador Marc Aureli, parlant de l’Ego i la vanitat de certes persones. Avui dia ens venen al cap noms de futbolistes atacats d’aquest mal, però abans eren els dictadors els que solien demostrar eixa necessitat per l’adulació i la fama, com Napoleó, Primo de Rivera, Pinochet, Franco, i un llarg etc. Però, igual que hi ha gent que té necessitat de ser adulada, també hi ha qui necessita adular per sentir-se complet, per intentar, en la seua innocència o ignorància, absorbir part de la glòria que pensa que té un altre. Qui s’enrecorda avui dia de molts d’eixos dictadors? El màxim càstig que podríem infringir-li a Francisco Franco Bahamonde és oblidar-lo, com feien a l’antiga Roma amb els seus governants nefastos, una Damnatio Memoriae, «Quien se preocupa de su fama póstuma no piensa que todos los que podrán acordarse de él morirán también a su vez, y que lo mismo sucederá a quienes vengan después, hasta que toda fama se desvanezca como luces que parpadean en la lejanía...».

Setmanari d’informació comarcal

5-1

CD CATÍ CF VILAFRANCA

Dura derrota la patida pel Vilafranca al camp Vicent García de Catí en un encontre en el que els locals van començar amb major intensitat i domini del joc. En una acció ràpida al minut 6 el Catí marcava l’1 a 0. El Vilafranca poc a poc s’aniria espolsant de damunt el domini local i arribava amb perill a la porteria catinenca, creant varies ocasions clares de gol. Al minut 28 i amb un penal el Catí marcava el 2-0, resultat amb el que s’arribava al descans. A la segona part el Vilafranca va arriscar i all minut 65 i amb un clar penal comès pel porter del Catí sobre Bruno, Ramón marcava el 2-1 que posava de nou al Vilafranca al partit. Els visitants apretarien buscant l’empat però al minut 77 en una gran acció individual el Catí marcava el 3-1 que sentenciava el partit. Ja a la recta final el Catí arrodonia el resultat amb dos gols més als minuts 81 i 90.

Rubén Mateu Iker

Enric Gabi

Nicolás Hamza

Borja Ferrán

Sergi Guimerà Moha.

També van jugar

Bruno, Ramón, Gonzalo i Kevin

Gols:

1-0 (6')

2-0 (28') (p.)

2-1 (65') Ramón

3-1 (77')

4-1 (80')

5-1 (90'')

PRÒXIMA JORNADA

· UD SANT MATEUCE CINCTORRÀ

· CF VILAFRANCACD LA POBLA TORNESA

BENASSAL

ALBOCÀSSER

CÀLIG

VILAFRANCA

CATÍ

VILANOVA

SANT MATEU

VINROMÀ

SALSADELLA

BENLLOCH 'B'

XERT

LA POBLA T.

ETURE-CANET

CINCTORRÀ

PEÑÍSCOLA

ODISEA 'C'

LES XIQUES DEL BÀSQUET, EN UN ÀLBUM DE CROMOS. La junta directiva del CBF Morella ha volgut començar la temporada amb un àlbum de cromos per a tota la família del club. Tot un detall ja que a totes les jugadores i jugadors del CBF Morella s'els ha regalat l'àlbum per a que puguen col·leccionar tots els cromos. I és que el fet de col·leccionar cromos no passa de moda i si està dedicat als equips del CBF Morella encara els fa a tots i totes més il·lusió.

4-0

El CE Cinctorrà perdia a La Pobla Tornesa en un partit que els locals encarrilaven molt prompte amb l’1 a 0 que arribava al minut 10 de joc. A partir del gol local, el Cinctorrà va millorar sobre el terreny de joc i comptaria amb algunes ocasions per poder empatar el partit. Al minut 37, en una acció ràpida dels davanters de La Pobla i en la que el Cinctorrà va reclamar fora de joc arribava el 2-0 amb el que finalitzava la primera part. A la segona part el CE Cinctorrà va eixir millor posicionat que al primer periode i intentant apretar per escurçar distàncies al marcador. Però al minut 61 i a l’eixida d’un còrner l’equip de La Pobla Tornesa marcava el 3-0. Al tram final del partit l'equip de La Pobla Tornesa fallaria un penal parat pel porter Dani i ja a les acaballes del partit arribava el 4-0 definitiu per a l'equip de La Pobla Tornesa.

CBF MORELLA JUNIOR. El CBF Morella junior s'estrenava a la Lliga Autonòmica Junior amb una brillant victòria al Centre Lúdic i Esportiu Jaume I de Morella (CLIEJI), superant amb autoritat al UBF Torrent per 56 a 30. Una victòria clara en un partit en el que les morellanes van anar sempre per davant al marcador i al descans ja guanyaven per 35-20.

A la segona part, el CBF Morella va continuar dominant el joc davant les valencianes i al final aconseguien guanyar per 56-30.

L’equip junior del CBF Morella juga a la Lliga Autonòmica, una categoria d’un nivell molt exigent i amb rivals com el Picken Claret o el València Bàsket entre d’altres. La primera fase de la competició s’extendrà fins al cap de setmana del 7 de desembre.

Dani Brian Raúl

Pau Milián

Marc Solsona

Joan Gerard

Josep

Juan

Pablo Viñals

Marco

També van jugar: Pablo Viñals

Víctor, Guillem i Albert Palomo

Gols:

1-0 (10')

2-0 (37')

3-0 (61')

4-0 (81')

CD LA POBLA TORNESA CE CINCTORRÀ

PRÒXIMA JORNADA

· MORELLA FCCE NOU SEQUIOL

2-0

CD ONDA 'B'

MORELLA FC

L'Onda 'B' supera al Morella a la segona part

errota del Morella al camp Enrique Saura d’Onda amb dos gols del conjunt local a la segona part. Primera part amb major domini del joc de l’Onda ‘B’, equip que fins ara no havia pogut puntuar i un Morella FC ben posicionat al terreny de joc i ordenat en defensa. El Onda ‘B’ va aprofitar un desajust defensiu del Morella comptant amb una clara ocasió que el porter Marc Segura va desbaratar. El Morella en atac comptaria amb poques opcions en aquest primer periode. Amb el 0-0 inicial s’arribava al descans. La segona part continuaria sent dominada per l’Onda ‘B’ però amb un Morella més incisiu en atac, entrant per bandes i arribant a la porteria local però sense massa perill. Al minut 67, l’Onda ‘B’ amb un xut des de fora de l’àrea i amb molta fortuna per l’efecte del baló aconseguia fer l’1 a 0. Al descompte i a la contra arribava el 2-0 final.

FRONTENIS

El Club Frontenis Vilafranca perdia en la seua visita a Onda per 3 partides a 0. Clara derrota del conjunt vilafranquí, que si bé al Frontó Municipal de Vilafranca està comptant amb un bon rendiment, fora de casa està costant moltissim sumar alguna victòria. De fet ha perdut els dos enfrontaments disputats per 3-0. El Club Frontennis Vilafranca és vuitè a la classificació amb 11 punts.

LLIGA 1ª PROVINCIAL PRÒXIMA JORNADA

Vilafranca - Torreblanca

Dissabte 18 a les 16h. Frontó de Vilafranca.

NOVA

IL·LUMINACIÓ A LA PISTA DEL POLIESPORTIU DE MORELLA

Durant els darrers dies s'ha dut a terme la substitució completa de tots els focus que iluminen la pista esportiva del Centre Lúdic i Esportiu Jaume I de Morella (CLIEJI), ja que els vells focus feien molt poca llum, causant inconvenients.

Aquesta actuació es suma a les realitzades als darrers mesos en la nova zona de gimnàs amb més màquines, substitució de les més velles, obertura del gimnàs 24 hores, nous seients o noves plaques solars a la teulada.

FUTBOL BASE

> JUVENILS ( 3ª JUVENIL )

· R.ELS PORTS FC 'A' 1-2 UD SANT MATEU 'A'

Gol: Iván Ibáñez

· R. ELS PORTS FC 'B' 1-6 ESP. VILA-REAL 'B'

Gol: Pau Escuder

> CADETS (1ª REGIONAL)

· AT.BURRIANA SALESIANOS 1-3 R. ELS PORTS FC

Gols: Arnau, Pol i Diokounda

PARTITS AMISTOSOS DE PRETEMPORADA

> ALEVINS

· R. ELS PORTS FC 'A' 13-4 CD CASTELLÓN

> BENJAMINS

· PROMESAS CASTALIA 0-8 R. ELS PORTS FC 'A'

· UNITED VINARÒS 'C' 5-1 R. ELS PORTS FC 'B'

> PREBENJAMINS

· UNITED VINARÒS 'B' 5-1 R. ELS PORTS FC

Marc Segura

Pau Meseguer

Pau Puig

Migue

Jordi Martí

Marc Yeste

Manel

Andreu Serret

Marc Marín

Ferrán

Albert

També van jugar:

Iván Yeste

Pau Ferreres

Nicolau

Adrián Llanes

Andreu Ortí

Gols:

1-0 (67') 2-0 (90')

PRÒXIMA JORNADA

> JUVENILS

· CF Moró - R.Els Ports FC 'A'

· CF Fomento Castelló 'B' - R.Els Ports FC 'B'

> CADETS

· R. Els Ports FC - CF Promesas Castalia 'B'

> INFANTILS

· R. Els Ports FC - UD Sant Mateu

Setmanari d’informació comarcal

La Fulla del Camp dels Ports.

S’HAN AMPLIAT 8,5 KILÒMETRES DE PISTA EN UN ANTIC CAMÍ

Finalitzen les obres del pla contra els incendis a la Mola Garumba

L’Ajuntament de Morella porta a terme dues actuacions dins del Pla Local d’Incendis Forestals (PLIF) per a millorar la prevenció. Estes afecten la mola de la Garumba i a la carretera de Vallibona, de manera que laprimera ha finalitzat. El projecte ha consistit en l’adequació d’una nova pista per oncirculava un antic camí entre Canteret, al mas de les Moreres, i el Mas dels Frares. Així, la pista connecta estos dos punts i facilitarà l’accés i pas dels bombers en cas d’incendi. També s’ha fet una faixa auxiliar de 7,5 quilòmetres als dos costats del camí, de manera que hi ha una zona habilitada per als treballs contra incendis si són necessaris.

Les dues actuacions del PLIF tenen un pressupost de 108.835,98 euros, dels quals s’han gastat a la mola de la Garumba una part. Pel que fa a la pista, s’han invertit 29.267,50 euros en els treballs de refinar, aplanar, regar i compactar el terreny. D’altra banda,l’obertura de les àrees tallafocs i el tractament de la vegetació de la faixa als costats de la pista ha tingut un cost de 22.669,68 euros. La resta, s’han destinat a l’actuació a lacarretera CV-111 de Morella a Vallibona. Els fons de les actuacions són finançats al 100% per la Generalitat Valen-

ciana amb fons europeus.

La regidora de Desenvolupament rural i medi ambient, Ana Belén Soro, ha destacatque “el Pla Local d’Incendis Forestal pretén cuidar la natura i previndre desastresnaturals com els incendis que cada estiu posen en perill les muntanyes com hem vistdurant els últims mesos per tota Espanya”.

L’edil ha explicat que “a més de la neteja forestal, és necessari que els accessos estiguen en condicions i respondre a les alertesde manera ràpida i efectiva el que s’aconsegueix gràcies als parcs que tenim a Morella i la comarca, imprescindible per no tindre grans incendis”. S’han ampliat 8,5 quilòmetres de pista a partir d’un antic camí, la qual facilitarà la connexió entre Canteret i el Mas dels Frares als bombers.

També s’ha fet una faixa auxiliar i habilitat una zona de treball als i les professionals en cas d’incendis forestals al llarg de 7, 5 quilòmetres. S’han invertit 29.267,5 euros als treballs del ferm de la pista forestal i 22.669,68 euros a la faixa auxiliar finançats al 100% per la GVA. Unes millores que es consideren imprescindibles per a la bona conservació dels camins i també en cas de ser utilitzats en la lluita contra el foc.

Els preus.

Els preus del Porcí. 02/10/2025

Porc engreixat

Preu mig Mercolleida

Garrí (Lechón)

Zamora 20 Kg (G partida)

Holanda 21 Kg (U. origen)

Lleida 20 Kg

€/kg (baixa 0,029 €)

€/kg (baixa 0,029 €)

Setmana 40 del 29/09 al 05/10

€ (baixa 3€) 79,00 € (sense variació) 02/10/2025

€ (sense variació)

China (Min. Agricultura) 24/09/2025

Porc viu 1,611 €/kg ( baixa 0,032 €)

Garrí (Lechón) 3,464 €/kg ( baixa 0,098 €)

Els preus del Boví. (Mercolleida) 01/10/25

Vedells Extra U 331-370 kg/c

Vedelles Extra U 241-270 kg/c

€/kg (puja 0,01€)

€/kg (puja 0,01€)

Els preus de l’Oví. (Mercolleida) 01/10/25

Corder fi 23 kg (Viu)

Corder fi 26 kg (Viu)

4,66 €/kg (sense variació) 4,39 €/kg (sense variació)

Els preus de les Aus. (Bellpuig) 02/10/25

Pollastre blanc (Pes viu)

Pollastre groc (Pes viu)

1,56 €/kg (sense variació)

1,45 €/kg (sense variació)

Els preus del Conill. (Moncun) 30/09/25

Conill (Pes viu)

Conill (Pes viu)

2,85 €/kg (puja 0,05 €)

(Loncun) 02/10/25

2,65 €/kg (sense variació)

El més rentable per al ramader

CATÍ (Castelló)

Tel. 964 40 90 00

Fax 964 40 91 12

Patrocina

Les Llunes.

LES TEMPERATURES

MORELLA

VILAFRANCA

CINCTORRES FORCALL

SORITA LA MATA

OLOCAU

HERBERS

VALLIBONA

TODOLELLA

CASTELLFORT

PORTELL

C5,7 / 23,8

6,5 / 19,7

9,0 / 21,6

5,7 / 24,6

5,7 / 24,8

7,4 / 23,3

11,2 / 22,8

6,7 / 22,9

8,2 / 23,1

6,8 / 23,8

9,2 / 19,3

9,3 / 21,7

11,0 / 26,1

7,0 / 23,2

10,1 / 23,4

8,2 / 25,6

8,8 / 26,1

9,1 / 25,0

13,2 / 24,2

9,4 / 24,1

10,9 / 24,1

8,8 / 24,9

11,7 / 20,5

9,4 / 24,6

/ 27,8 8,3 / 22,3

/ 25,8 7,8 / 27,8

/ 28,8

/ 27,0

/ 25,5

/ 26,6

/ 26,5

/ 27,7

/ 22,5

/ 17,9

/ 15,7 10,7 / 17,7 9,8 / 20,1 8,8 / 18,9 6,5 / 14,2

/ 26,4 10,4 / 19,0 6,4 / 17,0 9,8 / 17,1 8,4 / 19,0 8,6 / 20,3

/ 21,0

/ 21,3

/ 16,1

/ 19,0

/ 24,9

/ 22,8

/ 22,9

/ 25,2

/ 25,4

/ 24,3

/ 23,9

/ 23,8

/ 24,6

/ 21,2

“Pel Pilar, el tord ve i l’oroneta s’en va”

ontinua l’ambient estable a la comarca dels Ports amb temperatures properes als 25 graus en quan a màximes es refereix i mínimes que han pujat bastant als darrers dies. Jornades assolellades i amb estabilitat amb temperatures molt agradables a les hores centrals del dia i mínimes que si bé han estat fresques al principi de la setmana tant en la matinada com en la nit, els registres han pujat notablement a les darreres jornades.

Continua sense ploure, escasetat de precipitacions a la nostra zona des de fa ja moltes jornades en una tendència que podria canviar clarament a les properes hores. De fet s’anuncien pluges per part de l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) tant per al cap de setmana com per als primers dies de la propera. Podriem dir que ens trobem en uns dies del mes d’octubre prou assolellats i sense grans

/ 22,5

/ 25,1

/ 26,0

/ 23,1 13,9 / 23,0

/ 22,8 8,3 / 24,3

/ 23,8 15,2 / 20,8

9,5 / 23,3

/ 23,9 12,7 / 24,7 7,7 / 22,2

canvis en les temperatures. Una qüestió sempre prou notòria en quan a les dades meteorològiques es refereix al mes d’octubre sempre té a veure amb la pluviometria, que pel moment està sent molt fluixa o gairebé inexistent a la zona.Veurem si eixos anuncis existents de pluges per als primers dies de la propera setmana, una vegada passada la festa del Pilar arriben o no finalment.

En matèria de temperatures no s’esperen grans canvis. De fet, podrien baixar un poc les màximes als propers dies ( 2 o 3 graus), però sembla que podrien anar recuperant-se. En quan als vents no s’espera gran activitat tampoc als propers dies i a les jornades que s’anuncia pluja podrien bufar molt fluixos i de Llevant. Anem a veure com evoluciona l’oratge.

La superlluna plena d’aquesta setmana, vista des de la comarca dels Ports. CRISTIAN LORENTE.