Setmanari Notícies (09/05/2025)

€

“

He pogut fer visites a persones com Camilo José Cela o Severo Ochoa”

PEPITA MILIÁN EXPLICA LA SEUA TRAJECTÒRIA COM A GUIA

Pàgines 16 a 17. El Notícies de perfil.

Notícies.

NÚMERO 1649. MORELLA, DEl 9 AL 15 DE MAIG DE 2025.

SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL.

ADEU AL CICLE DE FP DE GUIA EN EL MEDI NATURAL I DE TEMPS LLIURE DE L’IES ELS PORTS

El PP deixa

Morella

sense el cicle l’FP

Els socialistes denuncien com “el PP busca excuses per retallar serveis i deixar les comarques d’interior sense futur”, donat que “suposarà la pèrdua d’alumnat, professorat i llocs de treball.

Pàgina 7. Poble a poble.

Gran granissada

Les precipitacions estan fent acte de presència a les darreres jornades amb tronades i fins i tot pedregades com la que tenia lloc el passat diumenge a Morella, arreplegant-se un total de 27,4 litres per metre quadrat.

Pàgina 23. La fulla del Camp.

Ana Adell deixa l’Ajuntament

Al proper plenari del consistori morellà prendrà possessió com a regidor José Manuel Rodrigo Valero, el següent en la llista socialista

Pàgina 7. Poble a poble.

TEMPS DE ROGATIVES. La comarca dels Ports es transforma cada primavera amb l’arribada del cicle de Rogatives, rotllos i primes, una de les manifestacions religioses i culturals més arrelades al territori que ompli ermites, peirons i camins de romers que renoven els lligams amb la terra, la fe i la comunitat. MIGUEL ÁNGEL TRONCHO.

Pàgines 2 i 3. El tema de la setmana

Els Ports, “menyspreat” als pressuposts de la Generalitat

“Ni Morella ni la resta de municipis apareixen reflectits amb projectes concrets”, apunta el diputat Rhamsés Ripollés

Pàgina 6. Poble a poble.

El FLIM, a Madrid

El Festival Literari de Morella s’ha presentat a la capital

Pàgina 9. Gent&Vida.

MORELLA

Setmanari d’informació comarcal Notícies.

El tema de la setmana.

AMB L’ARRIBADA

DEL MES DE MAIG S’ACUMULEN LES CITES AMB EL CICLE DE ROGATIVES, ROTLLOS I PRIMES DE LA COMARCA DELS PORTS

S’omplen els camins devocionals

Cada primavera, la comarca dels Ports es transforma amb l’arribada del cicle de Rogatives, rotllos i primes, una de les manifestacions religioses i culturals més arrelades al territori. Aquest conjunt de celebracions, que beu de ritus ancestrals i de la devoció popular, ompli ermites, peirons i camins de romers, i fidels que, poble a poble, renoven els lligams amb la terra, la fe i la comunitat. Entre aquestes cites destaca la Rogativa de Catí a Sant Pere de Castellfort, que també se celebra el primer dissabte de maig: els catinencs recorren un camí d’anada i tornada de més de 700 anys d’història fins a l’ermita de Sant Pere, situada al terme de Castellfort, on es retroben amb la tradició i la germanor.

També el mateix cap de setmana,

La rogativa de Morella a Vallivana es celebra cada primer dissabte de maig, excepte en anys de Sexenni.

Morella celebra la seua Rogativa a Vallivana. Més enllà de l’espiritualitat, aquestes tradicions reforcen la identitat col·lectiva i permeten viure unes jornades intenses on el patrimoni immaterial, la natura i la convivència es donen la mà.

—Rogativa a Vallivana. El poble de Morella ha viscut un dels moments més emotius i participatius del seu calendari festiu amb la tradicional Rogativa a la Mare de Déu de Vallivana, celebrada durant el cap de setmana del 3 al 5 de maig. Com marca la tradició, romers i romeres van partir puntuals a les 9.00 hores del dissabte des de la Basílica Arxiprestal, iniciant el camí cap al santuari.

L’itinerari va incloure les parades habituals: esmorzar a l’Hostal Nou, dinar a la Torreta i berenar al pont

de la Bota. Cap a les 19.30 hores, els participants arribaren a l’ermita, on els esperava un ambient de devoció i germanor. Enguany va haver devots que van decidir donar rotllo. Vallivana, de Casa Gorreta la dels muebles, era l’encarregada de donar-lo per una promesa. Per a l’ocasió han fet falta mil rotllos. El diumenge es va desfilar el camí de tornada a Morella, completant una nova edició d’esta cita tan arrelada. Per facilitar la logística, es va habilitar servei d’autobús el dissabte a les 20.00 hores des de Vallivana i diumenge a les 7.30 hores des de Sant Miquel.

La Rogativa 2025 ha estat organitzada per l’Ajuntament de Morella, l’Associació Mare de Déu de Vallivana i la Policia Local, amb el suport de la Guàrdia Civil, que va vetllar pel correcte desenvolupament de l’esdeveniment, especialment en els trams que transcorren per la N-232. Els dies previs s’havia treballat en la neteja i adequació del camí, especialment el tram entre el pont de Taules i la carretera de Vallibona, i el barranc fins al pont de la Bota, aprofitant les ajudes per les afeccions de la DANA. Els accessos i aparcaments a la Torreta també es van regular amb

NOUS ALETS. L’alcalde de Morella, Bernabé Sangüesa, i l’administradora de Vallivana, Lara Buj, donaven la benvinguda a quatre nous alets de la Mare de Déu abans de la rogativa. Per la Dena Primera del Riu s’incorpora Lucas Ripollés Marín; per la Dena Coll i Moll, Héctor Monfort; per la Dena Pobla d’Alcolea: Cristina Ferrer Casero i per la Dena d’Herbeset, Gema Ripollés. També han volgut agrair els anys que han dedicat els que han deixat ara el càrrec.

LA TOSSA. Els veïns d’Herbers van pujar aquest dissabte 4 de maig fins a la Tossa, a més de 1200 m d’altura, per beneir el terme en la festa de la Santa Creu, en una festa recuperada després d’uns anys sense capellà.

MIQUEL DE LA

primer diumenge de maig que

És

SAN MARCOS. Els veïns i veïnes de La Mata han tornat fins a l’ermita de San Marcos d’Olocau, en una de les seues rogatives més esperades del cicle votiu, per ser un n dia de festa i comboi entre tots.

SANT

POBLA.

una cita de cada

omplia de gent el límit entre les províncies de Castelló i Terol, enguany amb antics alumnes de l’escola del llogaret com a majorals.

devocionals de la comarca dels Ports

L’1 de maig és el dia dels Apòstols de la Llàcua

La Llàcua, una aldea gairebé deshabitada, reviu per l’1 de maig amb la Festa dels Apòstols. En aquesta data, s’ompli de vida: carrers plens, parades, i les cases obertes. Els visitants recorden temps antics, quan hi havia mestre, taverna i fins i tot Guàrdia Civil. L’aïllament i la manca de serveis provocaren el despoblament, i avui només hi viu una família. A les 11.30 h, dues campanes toquen a mà per anunciar l’ofici

La tradició diu que s’han de subhastar tres “tortades”, simbolitzant les tres campanes de la Llàcua.

religiós. La més petita és la de les Ànimes, fossa al segle XV i habitualment guardada al museu de l’arxiprestal de Morella, torna a sonar al campanar per l’ocasió.

La missa recorda el vot ancestral compartit per onze masos, i enguany era el torn de la primera casa de la Llàcua. Després, el capellà beneeix els quatre punts cardinals a la Creu de Ferro. En tornar, es reparteixen els tradicionals rotllos i tres grans “tortades” simbolitzant les campanes.

La família de Mercedes Ortí, que manté el torn tot i viure fora, va oferir 800 rotllos per als nombrosos assistents a aquesta emotiva i arrelada celebració.

SANT MARQUET. Vallibona ha visitat el peiró de Sant Marquet per demanar protecció per a les collites, més encara després de la situació que van viure l’any passat els vallibonencs i vallibonenques, on es va ajuntar la sequera amb les destrosses de la posterior dana.

senyalització específica, demanant prudència per evitar aturades a la nacional. S’indicava l’ús de la rotonda de Vallibona i la carretera antiga, tant per accedir des de Morella com des de Vallivana. El temps, tot i les previsions de pluja, va permetre desenvolupar la caminada amb normalitat, si bé en alguns moments es van registrar ruixats puntuals.

Com que la gestió del bar del santuari continua pendent d’adjudicació, l’Associació Mare de Déu de Vallivana va oferir servei de begudes el dissabte a la vesprada i diumenge de bon matí. També es va organitzar el sopar del dissabte per als grups inscrits, mantenint el caràcter comunitari de la trobada. Igual que en l’edició d’octubre,

s’han eliminat els àpats reservats per a autoritats, amb l’objectiu d’evitar privilegis i reduir despeses públiques. Sí que es van mantindre el tradicional repartiment de rotllo amb xocolate al santuari i el caldo a la Torreta, dels quals van gaudir tots els participants.

L’alcalde de Morella, Bernabé Sangüesa, ha valorat molt positivament l’edició d’enguany i va destacar que “esta vegada ha passat menys temps des de la darrera visita a la Mare de Déu de Vallivana, només mig any des d’octubre”. A més, ha agraït la col·laboració de totes les entitats i participants, i ha recordar la importància de seguir les indicacions per garantir la seguretat de tothom en una cita multitudinària com aquesta.

SANT CRISTÒFOL DE SARANYANA. La Todolella ha encetat, com cada 1 de maig, el seu cicle de rogatives. La primera de totes, a l’ermita de Sant Cristòfol, amb la col·laboració d’una família del poble que s’ha encarregat de la majoralia. Cinctorres, Forcall i La Mata visitaran aquesta ermita els pròxims caps de setmana.

SANTA ELENA. Ares ha visitat en rogativa l’ermita de Santa Elenena amb motiu de la Santa Creu. Allí s’han beneït els termes, però ho ha hagut repartiment de prima per falta de majoral.

Setmanari d’informació comarcal Notícies.

Les Veus del Centre d’Estudis.

Notícies.

SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL.

Edita:

Comunicacions dels Ports, S.A C/ Tint, 9-11

12.300 Morella (Castelló)

964 16 10 12 964 16 10 38 setmanariNoticies@comunicacionsdelsports.com comarquesnord.cat

Redacció, maquetació i fotografía:

Ángela Beltrán, Víctor Tena, Juan Ant. Querol, Anna Querol, Cristian Lorente, Laia Meseguer Depòsit Legal: CS-101-1996

Amb el suport de:

El Consell de Família

Ferrer Llop. Centre d’Estudis dels Ports.

Al’arxiu municipal de Forcall es troba una carpeta classificada com Consell de Família. Esta institució tutelar del Codi Civil, establerta per la legislació vigent té com a finalitat protegir els interessos morals i econòmics de menors i persones incapacitades majors d’edat. Aquesta és la definició oficial i resumeix bé la seva funció. Els historiadors consideren que les societats ja tenien sistemes per protegir orfes i discapacitats abans de l’existència de les lleis escrites a través del dret consuetudinari és a dir, institucions sorgides de les necessitats quotidianes de la població, però fins a la promulgació del codi napoleònic no es va legislar. En la documentació trobada hi consten 39 expedients de consells de família formalitzats entre 1883 i 1944. El procediment comença per la petició d’un familiar del menor a l´ajuntament i un cop acceptada, el jutge de pau convocava a “ascendentes y descendentes varones, maridos de las hermanas vivas, y si no llegan a cinco varones próximos a amigos de los padres” i entre ells s’escollia el tutor. No es podia refusar aquesta responsabilitat i una de les poques excepcions era viure a més de 30 quilòmetres del poble. Si el jutge considerava que els familiars més directes no eren “personas honradas”, com especifica un cas de 1884, s’autoritzava la tutoria a un familiar de segon grau, molt sovint cosins germans o amics dels pares. També s’evitava escollir persones analfabetes.

A la vista de la documentació, entre 1883 i 1936, es fa palès que la majoria dels consells eren per protegir els interessos econòmics dels menors en la venda de béns immobles perquè, si no hi havia transaccions dineràries, no es sol·licitava aquesta figura legal. Com l’esperança de vida mitjana de la població el 1900 era de 42 anys per les dones i 40 per als homes, era freqüent la viudetat i això significava canvis en les propietats. Mentre les vídues reclamaven l´ajuda de familiars i amics pel manteniment dels fills, els vidus es decidien per un segon matrimoni, lo que assegurava tenir cura dels fills i possiblement ampliar la família. La segona dona sabia que segons la llei natural enviudaria i per tant és preparaven contractes prematrimonials per protegir-la econòmicament. D’altra banda, la limitada economia dels vilatans els feia reduir les despeses al màxim i les compravendes de cases i terres es feien a través de contractes privats que no alteraven el dia a dia fins quan el comprador decidia registrar la propietat.

Caarmen

Al març de 1893 Salvador Boldó demana la formació del Consell de Família pels menors Agustín i Joaquina Orti Milian per tal d´aconseguir l´escriptura de la casa de la placeta de Sant Miquel número 5. Es tardarà uns dos anys a aclarir la propietat i les circumstàncies són reveladores.

Agustín Ortí, que tenia escriptura de la propietat, es casà i va tenir dos fills; Ciriaco i Antonio Ortí Hoz, però al morir la seva dona celebra segones nupcies amb Joaquina Milian que era d’Albocàsser. Del segon matrimoni naixeren dos fills més, Agustín i Joaquina Ortí Milian. L’any 1880 morí Agustin i la propietat de la casa queda repartida entre el dos fills grans i Joaquina que tenia la tutela legítima dels seus fills. Tres anys més tard Joaquina compra a Ciriaco i Antonio la seva part de la casa en una venda privada, per assegurar-se que a la seva mort els seus fills heretaran l’habitatge. Amb el temps Joaquina va marxar del Forcall i mitjançant un contracte privat li va vendre la casa a Salvador Boldó qui, en morí ella, decideix inscriure la propietat al seu nom i per això, al març de 1893 demana que s’iniciï el procediment de for-

mació del Consell de Família dels menors Agustin i Joaquina Ortí que tenen 21 i 17 anys respectivament. La tutoria hauria de correspondre, en primer lloc a Ciriaco Ortí el seu “hermano consanguíneo”, perquè Antonio ja ha mort, però aquest renúncia perquè es guàrdia civil i viu a més de 30 kilòmetres del poble. Al ser la mare d’Albocasser cal buscar familiars del pare “parientes colaterales” i com no troben els cinc que fan falta busquen “personas honradas preferible entre los amigos de los padres”. El tutor serà Mateo Rambla un amic de la família. Com testimonis de la primera venda privada cal citar a Ciriaco i a la viuda del seu germà Antonio. Un cop aclarit aquest punt saben que els fills petits l´han heretat de la mare i caldrà que el tutor reconegui la segona venda. Tot i tenir un representant legat els menors estaran presents perquè tenen el dret “de asistencia y voz que el código civil les concede como mayores de 14 años”, això serà ja el 1894 . Per refermar la fragilitat de la vida a l’època, el secretari explica que es va haver de refer el consell per mort d´un dels vocals. Suposem que Salvador va aconseguir el que volia perquè està inclòs un esborrany en

el qual es donen per fefaents les dues compravendes privades i, per tant, por reclamar l’escriptura de la casa al seu nom.

La documentació escrita que trobem no sempre ens dona tots els detalls que ens agradaria conèixer i sovint és incompleta o limitada, com en aquest cas que es concentra fonamentalment en el Consell de Família. A ressaltar la cura en aconseguir la documentació i la fidelitat al procediment legal; buscant certificats, recollint informació dels familiars pròxims, reclamant aquests a l´ajuntament per notificar-los la formació del consell, testimoniant els acords de venda, etc. en una època que els desplaçaments eren difícils i el correu era molt basic. Els contractes privats fets per Joaquina segueixen la lògica d’assegurar la casa als seus fills, donada l’esperança de vida. És important valorar com la incertesa que vivien els nostres avantpassats i la limitada economia que els abocava a reduir despeses, els va fer d’una part, una gent valenta que s’enfrontava a les adversitats i d’altra una gent seriosa a on els contractes privats eren tan valuosos com els registrats.

Setmanari d’informació comarcal

Poble a poble.

MORELLA LA VELLA. La Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació licitarà en breu les obres de rehabilitació i condicionament del Mas de Morella la Vella, que acull el centre d’informació sobre art rupestre, per a impulsar l’estratègia de la Generalitat de difusió d’aquest important patrimoni. La inversió ascendeix a 838.000 euros.

L’actuació que és durà a terme ara consistirà en la consolidació de la façana i murs perimetrals de l’edifici medieval i la construcció d’una solera per a limitar la filtració d’aigua de pluja. Quant a l’edifici de la mas del segle XVIII i XIX, que acull el punt d’informació i espai d’atenció al visitant, s’adaptarà a la normativa d’accessibilitat actual i es dotarà de mobiliari per a la seva museïtzació. A més, es reforçarà el forjat de la primera planta i la coberta per a poder utilitzar la totalitat de l’edifici per a visites.

Així mateix, en el mas-habitatge del segle XX es durà a terme la rehabilitació de canalons que comprenen el sistema de recollida d’aigua pluvial, així com la instal·lació elèctrica de la bomba. També s’instal·larà un sistema de cloració per a assegurar la potabilitat de l’aigua i se substituirà la coberta en mal estat. El projecte comprèn també l’adequació del sistema de plaques fotovoltaiques com a font d’energia per a tot el complex i millores en el camí d’accés i la seva senyalització des de la CV-117, així com en la zona d’aparcament, entre altres.

L’any 2008 és va inaugurar la recuperació del Mes de Morella la Vella en una actuació conjunta entre la conselleria de cultura i l’empresa Renomar, que va comptar amb una inversió de 631.000 euros, i que va contemplar la restauració integral de tot el conjunt rupestre.

Els Ports, “menyspreat” als pressuposts de la Generalitat

ELS COMPTES DE MAZÓN DEIXEN FORA L’AMPLIACIÓ DEL CENTRE DE DIA DE MORELLA I NO SOLUCIONEN LA MARIE CLAIRE DE VILAFRANCA

El diputat autonòmic socialista Ernest Blanch ha denunciat avui que els pressupostos de la Generalitat Valenciana per a 2025 suposen “un nou colp contra el futur de la nostra comarca”, amb retallades, promeses incomplides i absència de projectes estratègics que afecten greument al benestar, l’economia i la cohesió territorial dels Ports.

Després de la retallada aplicada en 2024 a la Residència de la Gent Gran Sant Joan Baptista de Morella, enguany el pressupost millora lleugerament, però encara no arriba als nivells del govern del Botànic. Això ha suposat una abaixada de personal i una merma del servei. A més, es confirma que l’ampliació del Centre de Dia queda de nou fora del pressupost, malgrat els compromisos públics del PP de Morella: “El PP està projectant mantenir aquestes mancances en benestar social i ha incomplert el

“Ni Morella, ni Forcall, ni Vallibona, ni Ares, ni la resta de municipis de la comarca apareixen reflectits amb projectes concrets”

que va prometre públicament. Si no hi ha diners, no hi ha projectes”, ha assegurat Blanch.

—Marie Claire. El pressupost tampoc contempla cap partida específica per afrontar les conseqüències socials i econòmiques del tancament de Marie Claire a Vilafranca, un dels fets més greus dels darrers anys. “Cap menció, cap pla concret, només les ajudes genèriques que ja existien. És una vergonya després de tot el que es va fer des del Botànic”, ha lamentat el diputat.

Per una altra banda, tot i les pluges recents, el problema estructural de la falta d’infraestructures de subministrament d’aigua “continua sense atendre’s”: només es contemplen els pous d’Ares del Maestrat i Forcall, però no hi ha res per a municipis que porten anys reivindicant inversions. “Escudar-se en que ara mateix tenim aigua és ju-

gar amb foc. El Govern de Mazón està permetent que es complisca el conte de la cigarra i la formiga, i quan torne la sequera, serà massa tard”, ha advertit.

L’abandonament també arriba a l’àmbit cultural i patrimonial. Ni a Morella, ni Forcall, ni Vallibona, ni Ares, ni la resta de municipis de la comarca apareixen reflectits projectes concrets, “tot i les múltiples peticions i iniciatives presentades pel grup socialista durant estos mesos”.

—Despoblament. El repte demogràfic i la lluita contra el despoblament queden absolutament fora per a este pacte del Ventorro entre PP i Vox. Ni un projecte a pressupostos, encara que fora baix un altre nom. Res. Més incidència en l’abandó del PP d’estes comarques.

Pel que fa a carreteres i mobilitat, l’única partida que es repeteix és la redac ció del projecte d’accés a Morella, sense que s’haja executat res en tot 2024. “Han posat exactament el mateix que l’any

El Curs i Festival Internacional de Música Medieval i Renaixentista, que organitza l’Associació Cultural Comes, continua impulsant la seva internacionalització donant a conèixer aquest esdeveniment cultural, que se celebrarà a Morella del 18 al 24 juliol i ha tingut ja presentacions a Madrid, París, Marrakech i Fez han comptat amb destacades personalitats i un concert de Capella de Ministrers. La matrícula està oberta fins al 30 de juny.

passat. No han fet res i volen que confiem en què enguany sí? En els 6 mesos que queden? És un insult a la intel·ligència”, afirma Blanch. S’ha convocat una reunió comarcal extraordinària amb alcaldesses i portaveus per analitzar aquesta situació i decidir accions concretes en defensa dels interessos dels municipis de la comarca. El diputat ha reclamat a la Generalitat que rectifique de manera immediata uns comptes que, “lluny de solucionar problemes, cronifiquen les desigualtats i condemnen a la nostra comarca a l’oblit”. Per això, des del grup socialista de les Corts s’ha presentat tota una bateria d’esmenes específiques por donar-los la oportunitat al PP de corregir tots els desmans que s’extreuen de la lectura del projecte de Pressuposts per a 2025, per al que només queda mig any d’aplicació.

“El que demostren estos pressupostos es que la comarca dels Ports es irrellevant per al PP i el Consell. Si Mazón i el seu govern no volen invertir a Els Ports, que ho diguen clar. Però que no ens enganyen amb promeses que després no apareixen als pressupostos”, ha conclòs Blanch.

“RES CANVIA SI RES CANVIA”. Aquest dissabte 10 de maig arriba la sisena edició del congrés educatiu ‘Res canvia si res canvia’ amb el títol “ Cervell i Educació, un pont entre la Ciència i l’Aula’, organitzat pel CRA Celumbres i que es desenvoluparà a la Carrasca de Macu. Una edició del congrés centrada en la neuroeducació i que comptarà amb ponències i activitats durant tota la jornada.

Des del CRA Celumbres s’ha preparat una comple ta programació amb ponències de gran nivell al voltant de la neuroeducació, comptant-se també amb la participació dels centres educatius de la comarca dels Ports que explicaran també diferents projectes que estan desenvolupant al congrés ‘Res canvia si res canvia’.

tives el CRA Celumbres que han estat fonamentals per al de consolidar-les amb el pas dels anys.

El congrés educatiu tindrà lloc a les instal·lacions de ‘El Faixero’ a la Carrasca de Macu i s’espera la presència de 120 assistents.

Cal destacar la gran il·lusió que posa en aquestes jornades educa-

Des del CRA Celumbres es té molt clar que la formació dels docents és fonamental per tal d’adaptar-se als continuats canvis que es produeixen al món de l’educació i de la importància que juguen aquest tipus de congressos en eixe aspecte. Durant el present curs, el CRA Celumbres està duent a terme les classes a l’Alberg de Cinctorres a l’espera de l’any pròxim poder tornar a les aules del col·legi una vegada finalitzades les obres. Actualment, el CRA Celumbres que està format pels aularis de Cinctorres, Castellfort i Portell només té activitat educativa a Cinctorres i sembla molt complicat per al proper curs poder recuperar algun dels altres dos aularis. Un CRA Celumbres molt actiu en quan a activitats docents i que es prepara per a esta edició del seu congrés ‘Res canvia si res canvia’.

BENASSAL EDUCA. Benassal acollirà el 17 de maig una nova edició de les “Benassal Educa”, amb el lema “L’emoció d’educar”, a l’Escola de Natura Seidia i comptarà amb ponències, tallers i activitats relacionades amb l’educació emocional i innovadora. Les jornades començaran a les 9:30 del matí i inclouen ponències de professionals com Virgínia Gandia, Míriam Sánchez i Rafa Navarro. A més, es presentaran experiències educatives d’èxit dels centres de l’Alt Maestrat i Els Ports.

S’ARREGLA LA TEULADA. L’edifici Colomer Zurita va patir la dana d’octubre amb l’entrada d’aiguai la caiguda de teules. La brigada d’obres ha treballat en les darreres setmanes amb la reparació de la teulada, impermeabilitzant tots els espais i solucionant els problemes de l’interior amb una ajuda de 40.000 euros provinent de les ajudes de la Generalitat Valenciana per les afeccions de la dana.

L’aigua i vent van afectar l’Escola de Música, situada al claustre interior; i on estava prevista la futura Biblioteca, a l’exterior. Així, els danys van ser al sostre i al nou pladur que delimita els espais de l’edifici. L’actuació s’iniciava amb la recol·locació de les teules, una a una, amb morter i espuma especialitzada.

L’alcalde de Morella, Bernabé Sangüesa, ha destacat que “la dana va afectar greument el Colomer Zurita, també perquè la teulada estava mal instal·lada des del principi” i ha afegit que “la brigada d’obres torna a posar totes les teules i evitar que es produïsquen nous danys a l’interior que alberga serveis com l’Escola de Música”. L’edil ha explicat que “durant els últims anys s’han fet actuacions per molts diners dins de l’edifici sense tindre en compte el mal estat previ de les teulades i ara algunes d’estes inversions internes s’han fet malbé a causa de l’entrada d’aigua. Una vegada més insistim en el manteniment de les infraestructures municipals, tot i que en este cas partim d’una situació de deficients execucions en obres anteriors”.

El PP consuma la retallada i elimina el cicle d’FP a Morella

“El Partit Popular ha consumat una nova retallada contra la comarca dels Ports”, exposen des del PSPV de Morella, donat que la Conselleria d’Educació ha confirmat la supressió definitiva del cicle de Formació Professional de Grau Mitjà de Guia en el Medi Natural i de Temps Lliure de l’IES Els Ports de Morella. Un cicle implantat amb èxit durant els últims cursos i que ha tingut una important demanda d’alumnat, fins a representar un 20% del total del centre, amb més de 40 alumnes.

Des del PSPV-PSOE, tant el portaveu socialista de Morella, Rhamsés Ripollés, com el diputat autonòmic Ernest Blanch, han ex-

“Retallar educació és retallar futur. Estes polítiques de la dreta ixen molt cares per al territori”, incideix Rhamsés Ripollés.

pressat la seua indignació i tristesa per una decisió que ja feia mesos que es temien, i que “evidencia la política de retallades sistemàtiques del govern de Mazón cap a l’interior”.

Aquest cicle d’FP per a aprendre a ser guia en el medi natural i de temps lliure va nàixer amb suport institucional durant el govern del President Ximo Puig, després de diverses gestions i impulsos per part de la comunitat educativa i l’Ajuntament de Morella. “No obstant això, des del canvi de govern amb l’entrada del PP, la inspecció educativa i la direcció territorial van començar a sembrar dubtes, parlant de suposades mancances tècniques, baixa ocupabilitat o fal-

ta d’alumnat”. Entre els arguments, fins i tot es va arribar a dir —en comentaris greus i vergonyosos— que “no calia preocupar-se perquè els alumnes no eren de Morella sinó de fora”.

Per al diputat autonòmic Ernest Blanch, “estem davant de la crònica d’una mort anunciada. El PP, cada vegada que governa, li torna la febre retalladora, i comença buscant excuses tècniques per acabar eliminant serveis essencials per al territori. Han tingut la prova del cotó-en-pèl, i, amb açò, per suposat, l’han suspès”.

“Quan van dir que el problema era que no hi havia una hípica pròxima, una empresa de Todolella va començar a constituir-se per oferir el servei complint tots els requisits legals que es demanaven. Si resolt això, igual elimines el cicle, queda clar que el problema no era tècnic, sinó polític i ideològic”, ha afegit el diputat.

La decisió “no només suposa un cop dur per a l’IES Els Ports, sinó també per al teixit econòmic i social de Morella. Amb la desaparició del cicle, el pròxim curs hi haurà almenys 25 alumnes menys vivint al municipi, a més de diversos docents especialitzats que deixaran de treballar”. També “es posa en risc la viabilitat d’altres serveis comple-

mentaris” com l’Escola Llar.

“Retallar educació és retallar futur. Si a la primera de canvi ja elimines titulacions que estan arrelades al territori, estàs gestionant malament i discriminant un territori que ja arrossega prou dificultats. Lamentablement, estes polítiques de la dreta ixen molt cares per al territori”, incideix Rhamsés Ripollés.

El portaveu del grup municipal socialista, a més apunta: ‘’Amb els canvis de governs a la Generalitat i l’Ajuntament el que queda evident és la pèrdua de serveis i oportunitats ací a Morella. La inacció i passivitat té estes conseqüència i, com ja vam dir nosaltres fa mesos, no es pot tolerar esta eliminació. La proposta de l’IES era i és clara: manteniment del grau mitjà actual i a més la petició del superior. Per tant, no és eliminar un per posar l’altre com ha fet la Generalitat, carregant-se un projecte que, amb més de 40 alumnes, ha demostrat el seu èxit i viabilitat’’.

Des del PSPV s’exigeix una rectificació immediata i que es mantinga el cicle el pròxim curs. “La Conselleria ha ensenyat la seua cara més lletja. Però encara estan a temps de corregir i demostrar que no volen continuar abandonant les comarques d’interior.”

ANNA ADELL DEIXA L’AJUNTAMENT. La regidora del Grup Municipal Socialista a l’Ajuntament de Morella, Ana Adell Jovaní, ha presentat la seva renúncia al càrrec per motius personals. Aquesta decisió, registrada avui en l’Ajuntament de Morella, serà formalitzada en el proper Ple de la Corporació Municipal. Adell, amb 6 anys com a regidora, ha estat una figura clau dins l’equip de govern socialista en la legislatura 2019-2023, on va desenvolupar una tasca important en les àrees d’educació i turisme. De les que ha fet un important seguiment en els dos anys de la present legislatura.

“Deixo de ser regidora per motius estrictament personals. Estic molt orgullosa d’haver format part de l’Ajuntament de Morella, sent regidora del partir socialista durant un Sexenni. Destacar sobretot l’anterior legislatura on l’equip de govern vam treballar

molt i vam compartir moments durs en companyes i companys que han acabat sent amics que sempre portaré al cor. Ells i elles saben que poden contar amb mi per al que necessiten. Ara dono pas al company Jose Manuel sabent que ho donarà tot per poder tornar a governar la nostra estimada Morella” ha traslladat Ana Adell.

El Grup Municipal Socialista, i el PSPV Morella en el seu conjunt, vol expressar “el seu agraïment profund a Ana Adell per la seva tasca, la seva implicació i el seu compromís amb Morella. La seva dedicació i el seu treball han estat fonamentals per a l’avanç de projectes importants per al municipi i per a la millora de la qualitat de vida dels morellans i morellanes. Ana és una persona extraordinària amb qui hem fet

un gran equip, sabent que continuarà contribuint i col·laborant en el projecte socialista, un projecte obert a tota la societat morellana per millorar el benestar de tots els veïns i veïnes” ha destacat el portaveu Rhamsés Ripollés. En substitució d’Ana Adell, prendrà possessió del càrrec de regidor José Manuel Rodrigo Valero, següent en la llista electoral del PSPV Morella a les darreres eleccions municipals. Rodrigo és una persona compromesa amb el projecte socialista per a Morella i aportarà la seva experiència i la seva dedicació per continuar treballant en benefici del municipi i de la seva gent. Cal recordar que en la passada legislatura va gestionar àrees tan importants com protecció ciutadana i mobilitat, participació i integració, així com la formació per adults.

DES DEL PSPV HI VEUEN UNA “CONDEMNA DEL TERRITORI”

Setmanari d’informació comarcal

Gent & Vida.

COM SONA L’ESO. Vora 50 alumnes dels IES Els Ports de Morella, Vilafranca i Benassal ja estan a Gandia per a participar, després de molts mesos d’assaig, en una nova edició del “Com Sona l’ESO”. En l’edició d’enguany serà el Grau de Gandia l’escenari del major projecte educatiu d’Europa que acull a 23 alumnes de l’Ies Els Ports de Morella, 10 de l’Ies de Vilafranca, i altres tants de L’Ies Pere Enric Barreda de Benassal, ja estan allí per a gaudir de les diferents activitats preparades per estrena d’aquest divendres.

HORT COMUNITARI D’ARES. Un any més, les persones usuàries cultiven, cuiden i cullen el seu propi hort com a part d’una activitat que promou la memòria, la motricitat i, sobretot, els vincles socials que fan poble

Morella s’omple de tractors històrics

Des del 5 al 10 de maig i organitzada per SAMAC (Sociedad de Aradores y Maquinaria Agrícola Clásica) està tenint lloc la I Ruta de Tractors Clàssics per la provincia de Teruel. Una ruta que partia des d’Alcanyís aquest dilluns i que arribava en la seua primera etapa fins a Vall-deroures. Dimarts tenia lloc la segona etapa des de Vall-de-roures fins a Cantavella, passant per Morella on al portal de La Nevera es podien veure exposats els històrics tractors participants.

Segons les diferents etapes es pot comptar amb més o menys tractors. Al seu pas per Morella hi havia algun tractor menys en que la primera etapa de la I Ruta de Tractors Clàssics per Teruel.

Aquesta ruta de tractors clàssics i maquinària agrícola recorre tota la provincia de Teruel fent parada a municipis com Vall-de-roures, Cantavieja, Andorra, Teruel, Albarracín, Santa Eulalia o Utrillas.

Dins d’aquesta segona etapa s’ha aprofitat per dinar i visitar Morella.

Els tractors clàssics no suposen tampoc una despesa excesiva per als seus propietaris, encara que com qualsevol vehicle requereixen del seu manteniment.

En la mostra de tractors que es va veure a l’Alameda i a la qual es van arrimar molts veïns i veïnes de Morella i també turistes que es trobaven a la zona es van poder contemplar autèntiques joies de la maquinària agrícola. Moltes d’elles amb molts anys de funcionament.

A la I Ruta per Teruel s’està comptant amb participants vinguts des de tota Espanya. Alguns d’elles son aragonesos però molts altres han arribat des de diferents punts del país.

A més, molts dels participants d’Aragó que formen part d’aquesta ruta de tractors també solen acudir a altres eixides que s’orga-

ARRIBA EL TERCER PRO-APLEC. El local de festes de Cinctorres serà l’escenari aquest dissabte 10 de maig del tercer proaplec, una jornada festiva que combinarà activitats infantils, tradició, gastronomia i música.

La programació començarà a les 10 h amb la creació d’un mural aplequer collaboratiu dirigit per l’artista i muralista Susana Gil. Aquesta activitat permetrà als més menuts expressar la seua creativitat i deixar la seua empremta en una obra col·lecti va que capturarà l’esperit de l’Aplec dels Ports.

ENCLAVESTV. El viatger Nacho Rodríguez arrenca la seva ruta pels enclavaments més emblemàtics de la Xarxa de Patrimoni Històric d’Espanya. (05 02) OFF: En aquesta primera etapa, que fa parada a Morella, ens guia a través de castells, palaus i fortaleses que no sols conten la nostra història, sinó que la fan vibrar. En aquest breu avançament de la sèrie documental, es pot veure que el patrimoni no és només passat, és també present i futur. Amb imatges espectaculars i una narrativa envolupant, aquesta primera parada ens recorda que cada pedra guarda un relat i cada enclavament, una emoció.

nitzen per la geografia espanyola. En matèria organitzativa ens comentaven des de SAMAC dels principals aspectes que s’han de tindre en compte a l’organitzar una ruta com aquesta durant sis dies com la que està tenint lloc per la provincia de Teruel. Els tractors van passar dimarts pel carrer porticat de Morella.

A les 12 h serà el torn d’un taller infantil d’iniciació a la morra, dirigit a xiquets i xiquetes de 8 a 12 anys, a càrrec de Luis Cros. Un cop finalitzat el taller, es realitzarà un torneig infantil entre els participants.

A les 14 h se servirà una paella popular amb opció vegetariana. Cal inscriure’s prèviament mitjançant l’enllaç disponible a la biografia dels organitzadors.

La tarda continuarà a les 16 h amb un torneig de morra organitzat amb la collaboració de l’Associació Valenciana de Morra “Els Ports – Maestrat”. Les inscripcions es podran fer al mateix local de festes abans de l’inici de la competició. A les 19 h, el vespreig musical anirà a càrrec de Sarao Rumba, que animarà l’ambient abans del sopar d’entrepans, previst per a les 21 h. Hi haurà opcions de llonganisses, llom, tonyina i escalivada. La festa es tancarà amb una discomòbil que posarà punt final a una jornada pensada per compartir, gaudir i fer poble.

Morella ha segut lloc de parada en la segona etapa de la I Ruta de Tractors Clàssics per Teruel. Després de dinar i visitar Morella els participants amb els seus antics tractors reanudaven la marxa en direcció a Cantavieja, punt final d’aquesta segona etapa de la ruta.

ELS PORTS JUGA. Este mes de maig tornen les jornades “Els Ports juga”. La segona edició es farà a Cinctorres, lloc on durant tres dies menuts i grans podran gaudir dels jocs taula i de rol al local de festes.

Les jornades començaran divendres 16 amb un sopar de germanor. El dissabte: dia de jocs “força i honor” les activitats començaran a les 11 del matí. Des de l’organització conviden a participar a aquelles persones que vulguen aprendre a jugar a un joc nou, a algun que els encante i que necessiten més jugadors per fer-ho o per mesurar forces amb altres jugadors experimentats. A més durant les jornades hi haurà tallers per a tots els públics.

“LITERARUM”. La Sala del Justícia de l’Ajuntament de Morella ha acollit la presentació de la 18a Fira d’espectacles literaris “Literarum” que es celebrarà el 25 i 26 de Maig a Mora d’Ebre. És la primera vegada que esta fira d’arts escèniques i de carrer es presenta al País Valencià, però també ho farà a l’Aragó, ja que el 17 de maig està prevista la seua presentació a Calaceit. L’ajuntament de Morella i el Centre d’Estudis han col.laborat per dur a terme aquest acte que va comptar amb la presentació de quatre llibres d’autors del Baix Maestrat i dels Ports: Felix Edo, Miquel-Àngel Pradi-

lla, Joan Roig i Vicent Sanz Arnau. L’acte també va comptar en l’actuació de la cantautora Paula Tomàs i el guitarrista Joan Carretero. El director de Literarum, Lluís-Xavier Flores, va convidar al certament que comptarà, com a novetat enguany, amb la col·laboració de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i la Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià així la participació de quatre companyies teatrals i cantautors valencians, i l’exhició de tres exposicions sobre l’obra i figura dels valencians Maria Beneyto i Vicent Andrés Estellés.

El FLIM s’ha presentat a Madrid

Aquest dilluns s’ha presentat en la Sala Pérez Galdos de l’Ateneo de Madrid, la 4ª edició del Festival Literari de Morella. Una presentació que ha comptat amb Francisco Mestre, presidente de Los Pueblos Más Bonitos de Espanya i els autors Andrés Rubio i Pilar Astray -que participaran en aquesta edició del festiva- així com la novelista i directoria del FLIM Elena Moya.

Després de l’èxit de les anteriors edicions, el Festival Literari de Morella (FLIM) torna el cap de setmana del 16 al 18 de maig. Arrencarà amb la sessió inaugural “La història, per a què serveix?”, moderada per Antoni Bassas, en la qual compartiran les seves reflexions els autors Pilar Astray, Paco Cerdà, Jesús Gallego i Paul Preston. El festival continuarà, durant tot el cap de setmana, replet de panells i activitats participatives sobre temes tan variats com salut mental, sostenibilitat, gastronomia o futbol.

A part dels esmentats, el FLIM incorpora altres autors com Andrés Rubio, Puri Mascarell o Tomás Navarro; periodistes com Ramón Besa, Antoni Bassas o Toni Padilla; i els músics irlandesos Alix Wiseman i Siguin Whelan, així

com la cantautora catalana Marina Rossell.

El FLIM, una iniciativa ja consolidada en el temps, pretén afermar a Morella com a centre cultural sostenible

En la presentació d’ahir, Moya va incidir en que la proposta és un un cap de setmana divertit i estimulant , en el que en aquesta edició i des de diferents mirades es vol reflexionar al voltant de la Història, concretament al voltant de per a qué serveis la historia.

Per part seva, Andrés Rubio, autor del llibre “España fea” , ha reivindicat l’enclavament en què se celebra el festival.

I és que en el seu llibre, justament, reflexa el contrari: la falta de respecte que hi ha hagut a Espanya pels entorns monumentals i paisatgístics. Rubio, al costat d’Elena Moya i l’arquitecta Marta Granda, aprofundiran, en un dels panells del festival, sobre la qüestió que va donar sentit al seu llibre.

“El caos urbà, el major fracàs de la democràcia, com el franquisme es va caracteritzar per l’especulació caòtica, la corrupció política i la incultura en el desenvolupament territorial, la qual cosa va continuar sent la pauta en democràcia amb resultats terribles i irrepara-

bles, especialment en la costa, però també als pobles d’interior, conclou Rubio.

Altra de les convidades a la presentació del certament literari, i que també participarà en una de les taules ha estat Pilar Astray, representant al Club de las 25 El FLIM se celebrarà tant en el Teatre Municipal com al carrer, amb rutes astronòmiques i gastronòmiques. Quant al ja tradicional itinerari, enguany serà guiat per William Shakespeare i Mary Wollstonecraft, interpretats per dos actors professionals britànics. També acollirà una simultània d’escacs, així com una ses-

Pol. Ind. “Les Casetes” Tel. 964 160 193 12300 Morella (Castellón)

Una imatge de la presentació del festival al Ateneo de Madrid.

sió de ioga. Els assistents podran conversar amb els autors i altres participants del festival en una sala gastro-literària, especialment adaptada per a l’ocasió, on també se servirà un tast del vi Celler Bartolomé del Priorat. Un antic palau acollirà les lletres de les cantautores mentre que la cafeteria de l’hotel principal serà l’escenari dels Desdejunis del FLIM quina temàtica se centrarà en els clubs de futbol amb més història.

Un festival atractiu, ple d’atractius, tot situats de manera pròxima, per a celebrar la cultura i la literatura en un món cada vegada més tensionat, afirma Moya

DEL 16 AL 18 DE MAIG MORELLA S’OMPLIRÀ D’ESCRIPTORS

El Notícies dels estudiants.

Els alumnes de l’institut de Benassal destaquen a la Gran Final de Secundària del Campionat de Scrabble en Català

IES Pere-Enric Barreda

Barcelona ha acollit aquest dilluns 6 de maig la Gran Final de Secundària del Campionat de Scrabble Escolar en Català, una cita que ha reunit alumnes de 1r a 4t d’ESO procedents de centres d’arreu del territori.

L’esdeveniment ha posat a prova l’enginy i la passió per les paraules dels participants, en una competició que es consolida com a referent en la promoció de la llengua catalana entre els joves.

Des de Benassal, l’Institut Pere-Enric Barreda i Edo va estar representat per quatre estudiants de 3r d’ESO, que van destacar pel seu esforç i compromís. El tàndem format per Elías i Jordi ha assolit

una excel·lent quarta posició, quedant a les portes del podi després d’una actuació brillant. Per la seua part, Adrià i Gerard han aconseguit la divuitena posició, un resultat meritós després d’una competició intensa i molt disputada.

Des del centre han felicitat els participants, destacant la dedicació i el treball en equip que han demostrat al llarg de tot el torneig. «Ens han fet sentir molt orgullosos i han estat un exemple”, han manifestat des de l’institut.

L’IES Pere-Enric Barreda i Edo anima els alumnes a continuar gaudint de l’aprenentatge i a seguir superant-se dia rere dia en noves experiències educatives.

Qué hacer en Morella

NÚMERO 691. ÉPOCA II. DEL 9 AL 11 DE MAYO DE 2025

EL FLAÓ ES EL DULCE MORELLANO POR EXCELENCIA

ES UN DULCE TÍPICO, DE ORÍGEN ÁRABE Y MEDIEVAL, RELLENO DE REQUESÓN Y ALMENDRA

MANUEL VÁZQUEZ MONTALBÁN DICE DE ÉL QUE “ES EL ESCALÓN SUPERIOR DEL PASTISSET”

Morella huele a dulces. La ciudad enmurallada uenta con diversas pastelerías que elaboran exquisitos productos. Los dulces son historia en la mesa, la mayoría de las recetas de repostería conservan sus orígenes árabes, medievales. Es una repostería artesanal que está muy cuidada en casas y restaurantes.

Existe una amplia variedad, originalidad y calidad en cada uno de los dulces, remarcando, además, que la cuajada de leche de oveja con miel es uno de los postres preferidos.

Otros dulces prodigiosos y muy antiguos es el arrop o calabaza confitada con miel, los pasteles, pastissets, de boniato y calabaza, pasteles de almendras, mantecados, piñonadas y carquinyols, la tarta de miel, las pastas de manteca, aceite y aguardiente, el panoli, los buñuelos de aire con miel o rellenos de crema, el ho-

jaldre con nata y frutas.

El flaó es señal de identidad en Morella y es el rey de las pastelerías. Es un dulce celestial. Su origen es muy antiguo, árabe, medieval, mediterráneo. Es una pasta rellena de requesón y almendras. Es, sin duda, uno de los primeros recuerdos que se lleva el viajero cuando pasa por Morella.

El escritor Manuel Vázquez Montalban, en su novela “Los Mares del sur”, habla del flaó, dulce que provó durante sus numerosas visitas a Morella.

agua en el trance de apagar un incendio. Fuster había traído del coche una caja de cartón aceitosa a la que trataba como si guardara un tesoro. Curioseó Beser el contenido y gritó:

—¡Flaons! ¿Tú has hecho esto por mí, Enric?

MANUEL VÁZQUEZ MONTALBÁN INCLUYÓ EL FLAÓ EN UNA DE SUS NOVELAS

“...se puso Fuster a la tarea mientras Beser les daba a picar migas de pan fritas con chorizo y butifarras de sangre de Morella. Sacó una garrafa de vino de Aragón, y los vasos parecían una cadena de cubos de

Se abrazaron como dos paisanos que se encuentran en el Polo y explicaron al avinado Carvalho que los flaons son el escalón superior del pastisset, de todos los pastissets dels Països Catalans.

En todo el Maestrazgo se hacen con harina amasada en aceite, anís y azúcar, y se rellenan de requesón, almendra molida, huevo, canela y raspadura de limón.

—Mi hermana me los trajo ayer. El requesón es una cosa muy jodida y se estropea en seguida...”

VUELVE A MORELLA

NO TE LO PUEDES PERDER

SÁBADO

10 DE MAYO

17:30

VAQUILLAS Y TARDEO

FIESTA DE «LA PENYA EL BOU»

Plaza de Toros de Morella

SÁBADO

10 DE MAYO

19:00

CONCIERTO DE PRIMAVERA DE LA BANDA DE MÚSICA

Teatro Municipal

SÁBADO

10 DE MAYO

23:30

EMBOLADA DISCOMÓVILY

FIESTA DE «LA PENYA EL BOU»

Plaza de Toros de Morella

CORPUS CHRISTI. El primer fin de semana de junio Morella celebrará la festividad del Corpus cuya procesión, que se celebra la tarde del domingo, ya ha cumplido siete siglos. Desde 1358 toda la historia del Corpus de Morella está documentada, la fiesta tiene aquí elementos parecidos a la gran procesión de Valencia; sin embargo también tiene características propias. El dia de antes, el sábado por la tarde, los niños se visten de blanco y se "degüellan" simbólicamente con azafrán en "La Degolla".

VERANO. Las vacaciones se acercan y Morella es un buen destino para pasar los meses de junio, julio, agosto y septiembre, dado que se llenan de activitades festivas, tradicionales, culturales y muy lúdicas. Además, en general, la ciudad medieval tiene unas temperaturas muy agradables sobretodo por la noche.

MORELLA, ABIERTA

Los establecimientos comerciales de Morella estan abiertos los domingos, siguiendo una larga tradición comercial de la ciudad amurallada que se remonta a tiempos medievales. El último día de la semana, la oferta se completa con un mercado situado en la calle porticada donde se pueden comprar frutas y verduras frescas, lo que se hace desde que el rey Jaime

I El Conquistador lo autorizara en 1256.

Tanto es así que la calle estrecha donde se ubica este mercado al aire libre, al ser el centro de la población y acoger a los mercaderes, se la conoce popularmente como “la plaza”, denominación que suele llamar la atención de los visitantes, debido a que, realmente, es una calle larga y estrecha.

Se cuenta que la costumbre de abrir los comercios los domingos era para que los campesinos que venian a vender sus productos en el mercado callejero pudieran, a su vez, comprar en las tiendas lo que necesitasen. Eso sí, para poder tener algunas horas de descanso, los comercios que abren sus puertas los domingos suelen cerrar los lunes por la tarde.

Y TAMBIÉN...

TIEMPO DE ROMERIAS. La comarca de Els Ports, de la que Morella es la capital, acaba de empezar su particular ciclo de “rogativas, rollos y primas”. Prácticamente todos los pueblos cumplen cada primavera con estas tradiciones heredadas de sus antepasados, destacando rogativas en Forcall, Cinctorres, Portell, Ares y Olocau, así como los rollos del término de Morella. Durante esta primavera tienen lugar más de cincuenta peregrinaciones.

EN DOMINGO

Ahora es también el turismo el que se beneficia de la peculiar apertura de horarios del gran centro comercial que es Morella, pudiendo hacer las compras el propio domingo. Las tiendas más turísticas abren en su mayoria durante toda la jornada, pero mejor pregunta ya que algunas ya cierran a mediodia.

En ellas puedes encontrar delici-

El laberinto de calles morellanas está lleno de comercios que abren incluso los domingos.

RAFA RUIZ

OFICINA DE TURISMO . Abierta de martes a sábado de 10h. a 14h. y de 16h. a 19h.; domingo de 10 a 14h. y los lunes está cerrada. Plaza San Miguel s/n Teléfono: 964173032 y whatsapp: 661 425 294

osos y premiados quesos, una amplia variedad de embutidos, jamon o cecina. También podrás llevarte las típicas croquetas morellanas, aceite del territorio o una típica manta morellana. Los perfumes elaborados con las diferentes hierbas aromáticas del territorio o los dulces típicos entre los que se encuentran los flaons también son una compra impresdincible.

CENTRO LÚDICO Y DEPORTIVO JAUME I. Situado en la zona de la Alameda, dispone de piscina climatizada o rocódromo, entre otros. Solicite información de las posibilidades deportivas que ofrece la ciudad llamando a la Oficina de Turismo.

PASEO DE LA ALAMEDA. Morella cuenta, en la parte posterior, encima del parking, con un espectacular paseo, coronado por un pinar en el que se pueden dar tranquilos paseos con los más pequeños, pues está cerrado al tráfico. A él se puede acceder tanto desde la puerta de la Nevera, como desde la puerta de los Estudios. Entre otras posibilidades, cuenta con un parque infantil diferente, construido en madera y una reproducción a tamaño real de un dinosaurio con el que poderse hacer unas fotografías para el recuerdo.

IGLESIA Y MUSEO ARCIPRESTAL. Abierta de lunes a viernes de 11 a 13,30h y de 15 a 17h. Sábados, de 11 a 14 y de 15 a 18h. Domingo de 10 a 11 y de 12,15 a 15h. Los horarios pueden variar por celebraciones religiosas. Más información en la página web BasilicadeMorella.org.

CASTILLO DE MORELLA. Con entrada por la plaza de toros, es visitable de lunes a domingo en horario ininterrumpido de 11 a 17h. El Palacio del Gobernador, situado en su interior, abre de 11h a 15h.

DOMINGOS DE COMPRAS POR MORELLA. La mayor parte de los establecimientos comerciales de Morella están abiertos todos los domingos del año, siguiendo una larga tradición comercial que se remonta hasta la Edad Media.

La oferta se completa con un mercado situado en la calle porticada donde se pueden comprar frutas y verduras frescas -entre otros productos-, lo que se hace desde que Jaime I ‘el Conquistador’ lo autorizara en 1256. Aún hoy en día se mantiene esa inusual costumbre comercial y se puede salir de compras en domingo.

MUSEO “TEMPS DE DINOSAURES”. De martes a domingo, de 11 a 14h y de 16 a 18h.

APUNTES DE INTERÉS

GUIA COMERCIAL.

HOTEL REY DON JAIME.

Juan Giner, 6 · 964 16 09 11

MESON DEL PASTOR.

Costa Jovaní, 5 · 964 16 02 49

LA FONDA MORENO.

Sant Nicolau, 12 · 964 16 01 05

HOTEL EL CID. Portal de Sant Mateu, 3 · 964 16 01 25

CASA ROQUE.

Sant Joan, 1 · 964 16 03 36

EL FAIXERO. Ctra. Iglesuela, 7 · CINCTORRES · 964 18 10 75

CASA PERE. Blasc d’Alagó, 22 · 964 16 02 15

RESTAURANT VINATEA.

Blasc d’Alagó, 17 - 964 16 07 44

RESTAURANTE EL CAZADOR

Barrio H. Nou - 630 401 965

RTE. PIZZERIA LOLA

Blasc d’Alagó, 21 · 964 16 03 87

BAR QDQ. Segura Barreda, 16 964 16 07 29

BAR PRATS. Pilar, 24 · 964 16 01 60

CAFETERIA ELS PORXES. Blasc d’Alagó, 12 · 964 17 32 42

CANYERO’S BAR.

Blasc d’Alagó, 29 · 653 07 87 03

BAR XÒFER.

Blasc d’Alagó, 9 · 673 06 62 32

BAR QUIOSC COLÓN.

Plaça Colón, 12 · 964 17 31 47

ARTESANIA CARMEN. Pilar, 1 · 964 16 10 06

PASTELERIA PILI.

Torres de Sant Miquel, 1 · 964 17 30 75

PASTELERIA PALLARÉS.

S. Barreda, 12 - 964 16 02 82

PANADERIA DOMINGUEZ. Sant Nicolau, 21 · 964 16 03 57

MOBLES ERNEST.

Blasc d’Alagó, 20 · 964 16 00 40

REGALOS Mª MERCEDES. Pilar, 7 · 964 16 01 92

CARNISSERIA CATALÁ.

Marquesa Fuente el Sol, 7 964 160 177

CARNS NOEL.

Marquesa Fuente el Sol, 12 · 964 16 09 93

CARNISSERIA SEGURA.

Blasc d’Alagó, 33 · 964 16 02 41

ENTRADA CONJUNTA. Las principales atracciones turísticas de la localidad ofrecen un modelo de entrada conjunta con la que se puede acceder a los diversos museos, al Castillo y a la Iglesia Arciprestal a un precio más reducido. Puedes comprarlas tanto en la Oficina de Turismo de Morella como en la entrada de cualquiera de los monumentos adheridos.

PERRUQUERIA PILI.

Sant Julià, 6 · 964 16 07 84

HOGAR TEXTIL ADELL. Trinquet, 2 · hogartextiladell.com

MÀ DE DONA.

Juan Giner, 23 · 964 16 08 59

JOVENIVOL.

Blasc d’Alagó, 41 · 964 16 07 10

ÒPTICA ART. Plaza Colón, 1 964 16 09 32

ESTANC MESTRE.

Segura Barreda, 22 964 16 06 41

CASA ARGIMIRO.

Pilar, 2 · 964 16 03 77

L’HERBOLARI.

Juan Giner, 18 964 16 03 84

CLÍNICA DENTAL LEUBA

Callejón García, 19 639 64 90 92

AROMES DE MORELLA. Blasc d’Alagó, 13 · aromesdemorella.com

MORELLA SE ILUMINA. Los viernes, sábados, festivos y sus vísperas, Morella se ilumina por la noche, una cita que no te puedes perder. Coge el coche y da una vuelta por los alrededores para descubrir todas las caras de la Morella nocturna.

En la carretera N-232, por ejemplo, tienes un mirador con zona de fácil aparcamiento desde donde verás el castillo y las Torres de San Miguel. También es un buen lugar el barrio del Hostal Nou, donde se ve la imagen más típica de Morella. O ir unos minutos por la CV-12, la carretera que une Morella con Ares del Maestrat, donde hay un mirador con unas vistas espectaculares.

También puedes hacer un recorrido a pie por la iglesia, que también se ilumina al caer la noche, los porches de la calle principal, que ofrecen imágenes de ensueño o acercarte hasta el paseo de la Alameda para ver el Castillo y las murallas sin necesidad de coger el coche.

LAS TORRES DE SAN MIGUEL. De martes a domingo, de 10 a13h y de 16 a 19.

SALTAPINS. Parque de aventura con tirolinas, lianas o puentes tibetanos. Más información en saltapins.com

PINTURAS RUPESTRES DE “MORELLA LA VELLA”. Abiertas de martes a domingo y festivos en turnos: 11h., 12:30h, 16h y 17:30h. Pónganse en contacto con la oficina de turismo para planificar su visita. Telf. 964173032 · Whatsapp. 661425294

LOS GIGANTES. Pueden verse en la entrada del Ayuntamiento un espacio con acceso libre y gratuito

Agenda.

—Morella.

Dissabte 10 de maig

19h. Concert de Primavera de la Societat Musical ‘Mestre Candel’. Teatre Municipal

Festa de la Penya ‘El Bou’ Plaça de Bous de Morella 10h. Esmorzar de socis

12h. Prova de vaques dels Germans Barberán (Sorita). Seguidament prova del bou ‘Trevolillo’ de La Lucica.

15h. Dinar de socis a l’Espai Firal. 17,30h. Solta de vaques

20h. ‘Tardeo’ a la Plaça de Bous 22h. Sopar de socis a la Plaça de Bous 23,30h. Carretillo embolat

0h. Bou embolat. ‘Trevolillo’ de La Lucica. 01h. Discomòbil i vaquetes.

—La Pobleta.

Diumenge 11 de maig

12,45h. Rogativa de Santa Creu de La Pobleta.

—Vilafranca.

Dissabte 9 de maig

18,30h. Conferència. “Unint Móns. Processos migratoris” a càrrec de Fundació FISAT Salesianos Social. Saló Actes Casa Social.

Dissabte 10 de maig

5è Festival Xilòfag

12h. Inauguració de l’exposició “Llegat Mafalda: Un viatge a travès de les seues vinyetes”. Dissenyada per Víctor Prades. Sales Gòtiques. Seguidament vermut literari. 17h. Inauguració del mural ‘Mafalda’ a l’Avin-

guda de Castelló. Obra de l’artista Clara Milián Yamada.

18,30h. ‘Guajira, cante de ida i vuelta’ amb Estela i Francis Rovira. Estàtua de la Dona Treballadora (Avinguda Llosar)

Seguidament a la Casa Social, projecció del video ‘Quinografia’ i xerrada amb Diego Lavado, nebot de Quino (creador de Mafalda) i Ester Medán (comissària d’exposicions i especialista en Mafalda).

21h. Sopar literari al Restaurant l’Escudella. Reserva prèvia.

Diumenge 11 de maig

5è Festival Xilòfag

12h. Ruta d’art urbà “5 Anys del Festival Xilòfag”, eixida des del Rellotge (Avinguda Llosar).

18,30h. Projecció de ‘Mafalda, la película’ a la Casa Social.

—Cinctorres.

Dissabte 10 de maig

Tercer Pro-Aplec

10h. Mural Aplequer col·laboratiu.

12h. Taller infantil d’iniciació a la morra.

14h. Paella popular

16h. Torneig de morra.

19h. Vespreig musical amb ‘Sarao Rumba’.

21h. Sopar d’entrepans A continuació, discomòbil.

Congrés Educatiu ‘Res canvi si res canvia’ ‘Cervell i educació,,un pont entre la ciència i l’aula’.

Jornades pedagògiques CRA Celumbres amb ponències al voltant de la neuroeducació i experiències educatives per part dels centre educa-

tius de la comarca dels Ports. Carrasca de Macu.

—Forcall.

Dissabte 10 de maig

Romeria de Sant Cristòfol

8h. Eixida de la processó des de l’Església. 11h. Missa, benedicció del terme i repartiment del rotllo.

—Olocau del Rey.

Diumenge 11 de maig

13h. Rogativa de la Virgen de la Naranja.

—Villores.

Dissabte 10 de maig.

Rogativa de Sant Joan 17h. Eixida des de l’Església cap a Sant Joan. En arribar benedicció del terme.

Actuació i berenar amenitzat pel Grup de Rondalla i Ball de Vilafranca.

18,30h. Actuació de la Rondalla i Ball de Vilafranca a la Plaça de la Vila.

—Benassal.

Divendres 9 de maig.

III Festival d’Arts Escèniques

17h. Xocolata calenta a càrrec de l’Associació de Dones ‘Maestrat’ de Benassal. Plaça Ajuntament. 18h. ‘Gori, Gori’ del Ball de Sant Vito. Titelles. Plaça de l’Ajuntament.

20,30h. ‘Humor Negra’ de d’Assari Bibang. Monòleg Còmic. Plaça de l’Ajuntament.

21,30h. Sopar als Restaurants del poble. Reserva prèvia.

22,30h. Torneig de ‘xinos’ i morra a la Plaça de l’Ajuntament.

Setmanari d’informació comarcal

El notícies de perfil.

“El turisme ha canviat radicalment: és més organitzat però molt més massificat i la gent més exigent”

Pepita Milián Puig, guia turística pionera, repassa la seua trajectòria amb orgull i humilitat. Formada entre Morella i Castelló, tant amb estudis reglats com de manera autodidacta, s’ha convertit en referent i experta en la història local. Amb dècades dedicades a divulgar l’art, la història i el patrimoni de Morella, molts la recordem al capdavant de grups nombrosos de visitants pels carrers del poble. Al llarg dels anys ha guiat personalitats destacades i polítics de primer nivell, mentre veia créixer l’empresa familiar Noverint, ara continuada pels seus fills Rebeca i Ramiro. La seua passió per la cultura i el seu paper pioner com a guia oficial de la Comunitat Valenciana han deixat una empremta inesborrable de progrés i modernitat en el turisme de la ciutat.

Quins són els teus orígens i com han influït en la teua vida?

Els meus orígens són humils, com la majoria de gent a la comarca. Sóc filla única, i mon pare també ho era. Per part dels Milian, la meua abuela Consuelo venia de Mirambell i va anar a treballar a Morella de criada a la casa Ferreres, al Tint. I el meu abuelo treballava a la caldera del Tint, per això ens deien Casa Caldera. Mon pare, de jove, va haver de marxar a treballar de peó a un mas. Per part de ma mare, els Puig, el meu abuelo va ser, per a mi, una persona excepcional, treballava de peó a un mas i també feia de mestre. A la guerra el van empresonar a Astorga, Lleó, per ser republicà. Allà va aprendre tot el que sabia, i als meus cosins i a mi ens donava classes, era molt estricte i estava empenyat en que llegirem molt. Crec que amb ell va despertar el meu interés per la història. Quan tenia 9 o 10 anys en una visita al castell, al museu estava el llibre d’Ortí Miralles, que era un totxo enorme, i em va vore interessada i me’l va comprar per 600 pesetes, un esforç molt gran

per a ell en eixe moment. I la meua abuela Encarnación, amb una família de nou germans, em contava moltes anècdotes d’aquella vida: quan havien de baixar al poble el primer germà que trobava sabates se les quedava i la resta anaven com podien. Jo, com a filla única, he tingut els capritxos que em van poder donar, però sobretot, m’exigien moltíssim, i ara ho agraisc. Com va ser la infantesa i l’adolescència al poble?

La infantesa com qualsevol xiqueta de Morella d’eixa edat, tenia les meues amigues i estàvem tot el dia jugant pel carrer. Això ha canviat bastant tot i que als pobles se segueix mantenint. Després quan vaig marxar a estudiar a Castelló jo seguia tenint les meues amigues ací. Era una xiqueta normal i feliç. I com van ser els anys d’estudis?

Vaig començar primer a les mestres, després als 9 anys vaig començar als Escolapios, el primer any que podien anar xiquetes. Tenia 9 anys i després de fer-me una prova em van posar directament a primer de batxillerat. Em van suspendre dues assignatures, matemàtiques i religió, i a banda, em va arribar una carta del Ministeri dient que havia de repetir curs, perquè era massa menuda i no podia fer aquell curs amb 9 anys. Vaig fer

Pepita amb els seus pares, José i Clotilde.

dos vegades primer de batxillerat, la primera vegada anava amb gent molt més gran que jo i no vaig estar a gust. El segon any va ser molt millor, anava amb els companys de la meua edat i ja m’ho sabia tot. Després vas marxar a continuar amb la formació?

Vaig fer el batxillerat elemental a Morella, i als 14 anys me’n vaig anar a Castelló, a l’Institut Femení, a fer el batxillerat superior de lletres, vaig fer quint, sext i la revàlida, però els meus pares ja em van dir que no podien mantindre les meues despeses a Castelló. Aquell any també vaig estudiar Comptabilitat a una acadèmia. Jo volia fer Magisteri però vaig haver de tornar a Morella a treballar. Quan vaig marxar a Castelló era la primera vegada que marxava de casa, tenia 13 anys i era una mica tímida i no ho vaig passar massa bé. Les companyes de l’institut eren de Castelló i erem molt diferents, no tenien els problemes que jo tenia, però sí que tinc records de moments inoblidables, com per exemple, vaig poder assistir en directe a un concert de Serrat, que ha sigut el meu ídol de tota la vida; o el viatge que vam fer a fi de curs a Mallorca. I també vaig tindre la sort d’estar a casa de la tia Anita

i estava bé perquè estava amb els meus cosins. En marxar de Castelló, com vas encarar la vida laboral a Morella? Primer, al garaig de Julio Ortí pare, de secretària. Després, em vaig casar prompte, als 19-20 anys. I no trobava cap feina, fins que el capellà, Mossèn Vicent Mestre, me’n va oferir, perquè ma mare i jo anàvem a netejar a sa casa i un dia ens va comentar que a l’església el molestaven moltíssim perquè sempre hi havia gent que li preguntava coses, i em va oferir anar a explicar-ho. Primer anava amb el meu xiquet menut, Ramiro, i mentre ell jugava al placet, jo explicava l’església per 10 pessetes. Vaig començar de guia al 76 i m’agradava molt, però no donava per a viure, a part del treball del meu home que era el que ens mantenia. Aleshores, combinava el treball de guia amb el treball de recepcionista al Cardenal Ram. Com el turisme anava augmentant, feia hores puntes a l’hotel i feia les visites. Després vaig estar a l’assessoria Querol&Querol, i quan em cridava un grup marxava corrents des del Carrer el Sol fins a la plaça de l’església. Com va influir en la teua vida personal i professional la teua participació en el Grup de Dones de Morella?

El Grup de Dones ha sigut molt important també per a la meua evolució com a persona i professional. Al 1985 vam començar a reunir-nos unes quantes dones ací a Morella i vaig ser de les primeres que van formar part, junt amb Aure, Xelo, Marisol… Això m’ha marcat molt perquè vaig començar a entrar en la problemàtica de la dona i en aquesta evolució de la dona en aquell moment, de com estàvem i el que podíem arribar a aconseguir.

A poc a poc vas anar ampliant les visites. Com va ser la teua formació?

El temps que tenia allà a l’església, mentre esperava la gent, l’utilitzava per llegir a Segura Barreda i altres…i tenia una altra font d’informació molt interessant, Mossèn Manuel Milian Boix, que era l’arxiver i se suposa que el que més sabia de Morella. Però tenia un problema, i és que si li preguntaves alguna cosa directament, més bé no t’acabava de contestar, anava a altres temes i no acabava de respondre el que volies. Però si tenies paciència i l’escoltaves, t’anava donant informació, que en aquell moment no podia apuntar, perquè no podia ser davant d’ell, però després, quan arribava a casa, ràpidament apuntava tot el que recordava. I també buscava informació de tot el que hi havia publicat de Morella. Però,

PEPITA MILIAN HA SIGUT UNA GUIA TURÍSTICA PIONERA DE MORELLA

Laia Meseguer.

clar, en aquell moment, als 70 i pico, ser guies oficials no estava gens clar i vaig mirar de traure’m l’habilitació. Vaig fer la carrera de diplomatura en Turisme a través de l’UNED, del 2001 fins al 2003, i justament al 2004 van traure una prova d’accés i vaig aprovar. Tinc el número 246 de guia de la Comunitat Valenciana.

Vas ser, per tant, pionera. Sí, de fet, sí. D’aquestes 246 persones habilitades no totes treballaven com a guies perquè no tenien aquesta feina exclusivament, estaven en oficines de turisme, hotels... Realment, vaig ser una de les primeres guies oficials dedicant-me exclusivament. I a partir d’ahí, cada vegada més feina. Aleshores no tenia cap tipus de promoció, com avui dia amb internet i les xarxes, era exclusivament la gent que venia, si els agradava la visita…De fet, encara avui en dia rep cridades de gent que em coneix i em demana per les visites. I ja no treballo, però tenim l’empresa Noverint des de l’any 2004, quan el meu fill Ramiro, que és arqueòleg, ja estava a Morella. I tant ell com la meua filla Rebeca es van traure l’habilitació de guia. Quan es va crear l’empresa era una cooperativa, ara és una S.L., i es dedica als treballs arqueològics i a les visites guiades. Aleshores estava només Ramiro però ara està també Rebeca, ell continua fent arqueologia i ella fa les visites. Jo al 2017, encara que em va costar molt, ho vaig haver de deixar pel meu genoll: no podia fer la caminata al castell amb el genoll castigat. Al 2017 vaig haver d’agafar la baixa, al 2018 em

van operar, al 2019 i al 2021 de nou i ja em van donar la invalidesa que no em permitia fer les visites. Com has vist canviar el paper de guia al poble?

Moltíssim, primer, perquè ja hi ha una normativa legal a la qual et pots acollir, perquè a mi venia tot el món i em prenien el pèl. Ara hi ha una normativa oficial que la compleixen o no, perquè segueixen venint grups amb guies que realment no són guies i fan la competència. És veritat que el turisme ha augmentat tantíssim que els guies de Noverint no poden cobrir tota aquesta feina, però la majoria de grups que venen són desorganitzats. És un turisme molt massificat que de sobte a les 10 del matí es presenten 6 autobusos que invadeixen tot i a les 12 se n’han anat. És un turisme més organitzat, per un costat, i molt més massificat, per l’altre. Ara la gent és molt més exigent, perquè viatja més i si et descuides et posen una mala puntuació per Internet i et diuen qualsevol barbaritat. A més, hi ha molts tipus de visites, primer em limitava l’església, després tota Morella, visites en diferents idiomes: francés, anglés…que vaig haver d’estudiar-los per a l’habilitació. De francés tenia una base de l’institut i em va costar menys. Però l’anglés va ser molt difícil, vaig començar anant a Morella en Nati Pastor. M’apuntava a tots els cursets que trobava i quan em vaig matricular a la UNED, baixava alguns dies a Castelló a fer classes. Heu tingut molts de grups internacionals?

Grups en francés sempre n’hem

A dalt, amb

Camilo José Cela l’any 1992.

A baix, un retall de diari

tingut molts, en anglés pocs. Però ara va a l’inversa: hi ha menys grups en francés perquè quasi tots pugen acompanyats amb guies de la costa. I d’anglés els que més visites feia eren grups de l’UJI, d’Erasmus o de la Universitat de Virginia, que encara segueixen venint. Quines han sigut les visites o experiències més especials que

has tingut com a guia?

He fet visites amb gent molt important, que quan els veia tremolava. A dos Premis Nobel: el metge i científic Severo Ochoa i l’escriptor Camilo José Cela. Cela em feia pànic però va ser educadíssim, va estar atenent tota l’estona, jo el mirava i pensava, en qualsevol moment em dirà qualsevol cosa, però res, em va donar les gràcies i em va dir que li havia agradat molt. I Severo Ochoa va vindre amb els membres del jurat dels Premis Jaume I. La meua experiència en aquest sentit és que quant més alt és el nivell de cultura, menys et critiquen. Per exemple, he fet grups amb professors de doctorat d’Història de la Joan Lluís Vives i expliques història a experts en història, i jo patia. Però mai em van dir res, jo començava dient, perdoneu, si faig cap error, que és possible. I ells “no, no, tu tranquil·la”. Això són alguns exemples, també una senadora nord-americana, però, ella no tenia ni idea d’història de Morella, el problema era l’idioma; també han vingut bastants polítics. I a nivell de “pueblo llano”, per dir-ho d’alguna forma, el que em va emocionar moltíssim va ser un grup de l’Once. La visita és difícil perquè ells no ho veuen, així que ho has de descriure bé. Estava explicant el Trascor de l’església, el judici final i tenia un senyor completament cec, i a mesura que anava explicant-ho vaig sentir que deia: “oh, què bonico”, i quasi em va fer plorar. També vaig començar a fer visites tematitzades, una era Històries i Llegendes, per la Juderia, pels Càtars…i una altra al voltant de l’Alameda. I a un grup de la Once els contava el Conjur de Benifassà, un conjur dels dimonis, i quan els ho estava contant, tots cridaven i van xalar molt. Vaig gaudir molt de fer la meua feina.

Com veus ara el teu llegat laboral i familiar amb l’empresa Noverint?

Com a mare estic molt orgullosa dels meus fills, això és indiscutible, com tots els pares suposo. A Ramiro la seua feina li encanta, i crec que és molt bon arqueòleg, i les visites guiades també les fa meravellosament. I Rebeca, que és historiadora de l’art, va començar més tard. Primer se’n va anar a Castelló i treballava a la Llum de les Imatges que van fer a Castelló, Borriana i Vila-real. Després va pujar a Morella. Ara fa ella les visites que jo feia abans tematitzades, però cada vegada li demanen més coses i en va fent ella més. Ara n’ha fet una sobre la història amb perspectiva de gènere, amb figures com Na Violant d’Hongria, la dona de Cabrera o la Pastora. Ara és lo seu

Setmanari d’informació comarcal

Apunts històrics.

El bienni 1887-1889 · Part I

Organització municipal

Pep Querol. Historiador

Dedicarem els pròxims articles a parlar sobre el bienni de 1887-1889 pel que respecta Morella. Per això atendrem a les Actes plenàries d’aquells anys. És pertinent dir que des de la destrucció de l’Arxiu el 1840 fins el 1887, només han sobreviscut quatre llibres d’Actes, 1844, 1854, 1871 i 1873. Farem un repàs del període que titularà aquests articles.

El bienni començaria l’1 de juliol de 1887. Com ja he comentat altres vegades, els regidors de l’Ajuntament estaven exercint 4 anys, però amb la peculiaritat que cada 2 anys se renovava la meitat, així, hi havia eleccions municipals cada 2 anys. La sessió seria presidida per l’anterior alcalde, que deixava de serho, sembla ser que per voluntat pròpia, Vicente Girona Beneca (?). Seria escollit com alcalde Juan Amela i Segura, per nou vots a favor i cinc en blanc. Una de les característiques d’aquesta legislatura és que hi hauria una oposició prou activa. En cap moment se’ns informa de l’afiliació política dels regidors, però si acceptem la proverbial norma que a Morella sempre guanyaven els liberals-conservadors (Cánovas del Castillo), els liberals o fusionistes (Mateo Sagasta) estarien en minoria. Així se denominaven els diferents grups municipals, majoria o minoria. En el cas concret de Morella hi havia tres partits que tenien representació assegurada, els conservadors, els liberals i els carlins, aquests últims solien tindre un o dos regidors, com a molt. El PSOE, que ja estava assomant el cap a les principals capitals, a Morella ni estava,

ni se l’esperava (fins el 1978 no hi tindria representació).

Per seguir amb la resta de regidors, Francisco Blasco Carceller, seria el primer tinent alcalde, amb els mateixos vots que Amela. El segon tinent alcalde seria Vicente Milián Guimerà, per exactament els mateixos vots que els anteriors companys. Tot torna a repetir-se pel tercer tinent alcalde, Blas Moya Querol. Veient aquests resultats, podem deduir que la distribució de partits seria 9 i 5, encara que no ho podem assegurar. Hi hauria representació carlista? Potser seria un dels regidors que venien del Bienni anterior, Román Beltrán Sabater (oncle del futur comerciant Román Beltrán Ferrer, aquest sí carlí), que seria nomenat substitut del Síndic titular, l’anterior alcalde, Vicente Girona. Aquest síndic, era un càrrec de cert prestigi, amb diverses competències, tant a nivell econòmic com jurídic (representació del municipi davant de la justícia ordinària). També seria sortejat l’ordre dels regidors, però vaja, pel que ens interessa serien nomenats Lorenzo Ortí Adell, Silvestre Fígols Guimerà, Guillermo Rocafort Fuster (nomenat interventor), Juan Ripollés Amela, Carlos Ripollés Garcia,

En el cas concret de Morella hi havia tres partits que tenien representació assegurada, els conservadors, els liberals i els carlins, aquests

últims solien tindre un o dos regidors, com a molt

José Sebastià Bellviure, Francisco Sebastià Bellviure i Manuel Pitarch Milián. Rocafort, Fígols i José Sebastià, sobretot el primer, farien d’oposició (liberals?), fins al punt de ser considerats per qui escriu, com uns toca-collons. A la mateixa Acta inaugural del Bienni, se determinaria que se celebrarien les sessions plenàries els dilluns a les 10 del matí, situació estranya si atenem que els testimonis anteriors i posteriors preferien fer-ho els dijous, ja que als masovers els anava millor per poder acudir.

Si mirem al context polític espanyol, era poc millorable, atenent a la història recent del país. La Constitució de 1876 estava donant unes cotes d’estabilitat política mai vistes a Espanya. El bipartidisme perfecte inaugurat per Cánovas del Castillo, anava en la direcció d’aconseguir traure Espanya de l’espiral de pronunciaments i guerres civils que l’havien caracteritzada al llarg del segle. Cánovas era un furibund antirepublicà, però encara ho era més del carlisme, així que idearia un pla per tornar-se cada 4 anys liberals-conservadors i liberals, en un equilibri perfecte (a costa de la manipulació electoral). Era la millor

manera de deixar fora a ideologies «disolventes», com anomenaven molts en aquells anys a aquelles ideologies que se desmarcaven dels valors de la Revolució Liberal (1812), foren carlins, ultracatòlics, socialistes, republicans, anarquistes, comunistes del futur, etc. Avui dia, segons els nostres estàndards democràtics actuals, seria impossible replicar aquell sistema, però seria una opció òptima per dificultar que personatges, aquests també clarament «dissolvents», com Trump o Milei, aconseguiren el poder. Però, en fi, hem d’assumir les nostres vulnerabilitats.

El 4 de juliol se nomenaria als diferents alcaldillos de Barri i Dena, una relació un poc confusa, però que intentaré plasmar-ho en un quadre, tal com l’anomenen ells.

Com dic, la cosa no queda clara, ja que on està el segon Barri intramurs? Però, en fi, així són les Actes, que ni molt menys són infal·libles, sotmeses a oblits, confusions, o desconeixement del secretari, la majoria de les vegades foraster. A la mateixa Acta se nomenarien els «Alcaldes de Montes», gent que havien d’intermediar entre els llauradors i els seus conflictes, i que havien de ser «hombres bue-

Barri

1er Quarter, 1er Barri

2on Quarter, 1er Barri

2on Districte o 3er Barri

3er Districte o 4art Barri

Llèqua, pertany al 1er Districte

Vallivana, al 2on Districte

Herbeset, al 3er Districte

La Pobleta, al 3er Districte

Denes

1era del Riu

Vespa

Llivis

Muixacre

Coll i Moll

2ona del Riu

Roca

Font d’Entorres

Pobleta

Herbeset

Castellons

Morella la Vella

Alcaldillo

Manuel Boix Gasulla

Ramón Prats Roca

Julián Gasulla Marín

León Andrés Beltrán

Carlos Ortí Ortí

José Guimerà Gasulla

Pedro Giner Meseguer

Rafael Pitarch Blasco

Francisco Segura Adell

Blas Boix Milián

Francisco Querol Martí

Carlos Ortí Ortí

José Guimerà Gasulla

Manuel Querol Martí

Manuel Jovaní Boix

Ramón Meseguer Redón

L’esmentat adalt

L’esmentat adalt

Tomàs Ferràs Guimerà

Rufo Sabater Conesa

Suplent

José Segura Adell

Ramón Mestre Milián

Antonio Carceller Llisterri

Ramón Carbó Gamundí

Joaquín Martí Ibáñez

Antonio Ferrer Martí

Capdener o Avisador

Pedro Mestre Segura

Mariano Milián Boix

Agustín Grau Amela

Bautista Mestre Centelles

Manuel Segura Mestre

Julián Giner Adell

Felipe Segura Rallo

Joaquin Segura Mestre

Julián Pitarch Estupiñà

José Ferrer Pitarch

Jorge Boix Ibáñez

Bautista Mestre Milián

nos», com resa l’Acta. Així, per al Bienni en exercici se nomenaria a Juan Adell Ortí, Rafael Centelles Guimerà, Tomàs Gasulla Grau i Francisco Mestre Ortí.

Les comissions dels diferents regidors ens les saltarem, per ressenyar la gestió de cada tinent alcalde, això és, a quin Districte estava designat cadascú. Francisco Blasco s’encarregaria del primer Districte, Santa Maria la Major, amb les Denes associades de 1era del Riu, Llivis i Muixacre; Vicente Milián, 2on Districte, Sant Joan Bautista, amb les Denes Coll i Moll, 2ona del Riu, Roca i Font d’Entorres; i finalment, Blas Moya al 3er Districte, Sant Miquel, amb les Denes d’Herbeset, Pobleta, Castellons i Morella la Vella. Com veiem hi ha un error, ja que la Dena de la Vespa queda al limbo, ja que no se la nomena. La confusió augmenta quan revisem l’Acta del 17 de juny de 1889, que tracta de l’elaboració del padró d’habitants, on s’especifiquen clarament els diferents districtes urbans, i a quin correspon cada Dena. Així tindríem el 1er Districte, Arxiprestal, amb els carrers, Arxiprestal, Mare de Déu, Hospital, Sant Francesc, Baix Sant Francesc, Constitució (Estudi), Bassa, Almudí, Costa Borràs, Sunyer, Feliu (Pilar), Mercat (Blasc d’Alagó), Segura Barreda, Colomer, Costa Prades, Cisterna, Graner, Costa Vaquer i Pastor. Associades serien les Denes 1a del Riu, Vespa i Llivis. El 2on Districte, Sant Nicolau, que amb el temps acabaria sent absorbit per Sant Joan, Coratxà, Porta Forcall, Sol, Costa Sant Joan, Bonaire, Tarrascons, Garcia, Sant Nicolau, Costa Zurita, Cinc Cantons i La Figuera. Les Denes serien, Muixacre, Coll i Moll, i 2a del Riu. El 3er Districte, Sant Miquel, Manuel Zaporta, Sant Agustí (Pare Ramón Querol), Talega, Costa del Trinquet, Trinquet, Calçades, Font, Entimoneda, Guimerà, Soli, Porta Sant Miquel i Sant Miquel. Les Denes del tercer, Castellons i Morella la Vella. I finalment el 4art Districte, Sant Joan, Plaça Sant Joan, Cisterna Sant Joan, Baixa Sant Joan, Sant Mateu, Soldevila, Aljub, Rosari, Noguer, Casiano, Confraria, Costa Confraria, Costa Antón, Baixa Presó, Llibrella i Baixa Feliu. Les Denes serien Font d’En Torres, Roca, Pobleta i Herbeset. Tal com resa l’Acta, l’Ajuntament «desde muy antiguo tiene acordado [...] la división expresada». És evident que a la llista falten carrers, com la Costa de la Presó, per exemple, ja que només se cita la part baixa. El 20 d’agost de 1887, se nomenaria, per sorteig, la Junta municipal d’Associats, segons marcava la llei municipal de 1877, que ja

sabem que era un òrgan més de la Corporació, amb competències sobretot a nivell econòmic, pressupostos, contractació, etc. Per la 1a secció, Agricultors i Contribuents, Rafael Gasulla Grau, Mariano Sebastià Gasulla, Agustin Gisbert Meseguer i Manuel Mestre Segura. Per la segona, Comerciants, Fabricants, etc., Antonio Royo Marín, i Vicente Zaporta Ortí. Per la tercera, Professions i Empleats, Tomàs Sales Eixameno (Arxipreste). Per la quarta, Oficis, Elías Antolí Guimerà, Ramón Centelles Domènech, Remigio Alegre Murciano. I la cinquena, Jornalers, Francisco Pallarés Adell, Juan Giner Milián, Miguel Borràs Amela i Ramón Marín Carbó. Hi hauria alguna incompatibilitat que se solucionaria més endavant, com el cas de Sales Eixameno.

El 10 d’octubre de 1887, se nomenava la Junta que s’encarregaria de fer el Cens general de població. El president seria l’alcalde, i com a vocals tots el regidors, més alguns professionals que direm el nom i el càrrec, que és allò interessant. Tomàs Sales Eixameno, Arxipreste; Agustín Sebastià, capellà; Ricardo Sanjuán, jutge municipal; Carlos de la Puebla, cap de la Guàrdia Civil; Adrián Garcia Vidal, metge; José Carbó Ripollés, mestre; Enrique Guarch, farmacèutic; Manuel Gasulla, perit agrònom; Domingo Ferreres, contribuent; Juan Giner, contribuent; i Antonio Moya Marín, contribuent. Aquests tres «contribuents» són tres de les persones que més contribució pagaven, i per tant, dels que tenien més patrimoni. És curiós com avui dia hi ha una cultura de «si pagues molts impostos és que eres tonto», tendent a l’evasió, ja que aquests estan deslligats de les relacions socials i polítiques entre els ciutadans. Això, en aquella època no els convenia, ja que quants més pagaven més poder polític i social tenien. Si la capacitat de votar i ser escollit depenia del patrimoni de cadascú, segons l’ideari liberal-burgés que imperava en aquells anys, els convenia declarar-lo. Així, pagar més impostos no era una qüestió solidària amb la societat, perquè l’Estat poguera pagar i subvencionar uns serveis socials que no existien (no hi havia el que coneixem com Estat del Benestar), era una postura egoista d’aconseguir o mantenir la seua influència social a tots els nivells, siga fóra o dins del poder polític. Un dany col·lateral d’això és que alguns d’aquests rics s’ho cobrarien després a través de corrupteles, un mal del que patiria especialment la Restauració, però això és una altra història.

Maria Cristina de Habsburg-Lorena, reina consort (1879-1885) i reina regent d’Espanya (1885-1902). El seu marit, Alfonso XII, moriria el 1885 de tuberculosis.

Setmanari d’informació comarcal

El Vilafranca cau al Serrito contra un efectiu Catí

1-4

CF VILAFRANCA CD CATÍ

El CF Vilafranca perdia el seu primer partit al Serrito en l’any 2025 sent superat clarament pel Catí. Una derrota que deixa als vilafranquins sense opcions de poder ser segons a la lliga. El partit se li posava de cara al Catí molt prompte amb el 0-1 marcat al minut 4. El Vilafranca va intentar equilibrar el partit i Edo estavellava un baló al travesser. Poc després Isaac en un altra rematada també es trobava amb el pal de la porteria catinenca. El Catí amb una falta des de molt lluny marcava el 0-2 abans del descans. El Vilafranca a la segona part va arriscar molt per tal de posar-se al partit de nou però el Catí en un contraatac marcava el 0-3 al minut 57. El Vilafranca marcava l’1 a 3 al minut 64 amb un remat de cap després d’un centre de Miguel. Els vilafranquins van insistir però es van trobar amb un inspirat porter visitant que desbarataria varies ocasions. El Catí marcava l'1 a 4 al temps afegit.

Efrén Isaac

Jaime

Enric Beltrán

Mateu

Enric Monfort

Ramón

Miguel Borja Ferrán

Edo

També van jugar:

Héctor, Pablo

Andrés, Gonzalo i Ayou

Gols:

0-1 (4')

0-2 (45')

0-3 (57')

1-3 (64') Ferrán

1-4 (90')

6-0 (88') Nicolás

PRÒXIMA JORNADA

· CE CINCTORRÀ - CD VINROMÀ

Divendres 9 a les 21h

‘Pla de Mig Ull’. Cinctorres

· CD LA POBLA TORNESACF VILAFRANCA

Diumenge 11 a les 12h.

'Municipal'. La Pobla Tornesa

· CE CINCTORRÀCE ROSSELL

Diumenge 11 a les 12h. 'Pla de Mig Ull'. Cinctorres

Remontada del Cinctorrà davant d’un potent Vilanova

3-3

BENLLOCH

ROSSELL

VILAFRANCA

VILANOVA

BENASSAL

XERT

CÀLIG

CATÍ

ALBOCÀSSER

SALSADELLA

LA POBLA T.

ETURE 'B'

SANT MATEU

CANET

CINCTORRÀ

VINROMÀ

CE CINCTORRÀ UE VILANOVA

En partit avançat al dijous 1 de maig, el CE Cinctorrà empatava a 3 al Pla de Mig Ull contra la UE Vilanova. Un partit en el que al minut 10 el Vilanova aconseguia fer el 0-1, però el Cinctorrà reaccionava amb rapidesa i empatava (1-1) al minut 15 per mediació de Manel. Primera part amb alternatives en el joc i en la que el Vilanova al minut 41 marcava l’1 a 2 amb el que s’arribava al descans. A la segona part, el Cinctorrà va intentar equilibrar novament el partit encara que seria el Vilanova el que al minut 71 anotava l’1 a 3. Però el Cinctorrà es va refer a totes les adversitats i al minut 77 marcava el 2-3 per mediació de Marc Solsona. Només un minut més tard arribaria el 3-3 definitiu marcat per Iván Roda de penal. El Cinctorrà es va saber refer davant el quart classificat a la lliga per sumar un important punt davant l’afició del Pla de Mig Ull.

EL CBF MORELLA JUNIOR ASCENDEIX Fantàstica temporada la que està collant el CBF Morella Junior al Campionat Preferent i en el que en esta segona fase està ocupant la segona posició a la classificació del seu grup a falta només d'una jornada per al final de la lliga regular. Les morellanes estan classificades per al play-off final per al títol de lliga. Aquesta situació, unida al subcampionat de la Copa FBCV ha fet que l'equip aconseguixca l'ascens al Campionat Autonòmic per a la propera temporada. Tota una fita per a l'esport morellà la que ha aconseguit l'equip i que era difícil d'imaginar a principis de temporada. L'equip junior va disputar dos partits la passada setmana, tots dos molt exigents i contra equips potents a la lliga. El dimarts 30 visitaven al Vila-real BC al qual van superar fora de casa pel resultat de 51-64. Gran triomf de les morellanes a Vila-real. Divendres 2 de maig el CBF Morella Junior rebia la visita del potent líder de la lliga, el CB L'Horta Godella que aconseguia derrotar a les locals per 56-82 en un partit en el que el CBF Morella va plantar cara a l'equip líder.

PÀDEL

Pepe Cristian

Marc Solsona

Gerard

Albert Palomo

Diego

Raúl

Dani Aguilar

Joan, Manel

Pablo Viñals

També va jugar: Iván Roda i Brian

Gols:

0-1 (10')

1-1 (15') Manel

1-2 (41')

1-3 (71')

2-3 (77') Marc S. 3-3 (78') Iván R.

Contundent victòria del CP Vilafranca a casa contra el CP Atzeneta al darrer enfrontament de la primera volta de la Lliga de Pàdel 'Activa'm'. Els vilafranquins van ser netament superiors al seu rival i aconseguien guanyar les tres partides amb un global de l'enfrontament de 17-0. El CP Vilafranca ocupa la segona posició amb 106 punts a només un del CP Catí que és líder amb 107.

LLIGA ACTIVA'M PÀDEL PRÒXIMA JORNADA

> 1a DIVISIÓ PROVINCIAL

CP Vilafranca - CP Albocàsser

Dissabte 10 a les 10h.

PRÒXIMA JORNADA

· UE ATZENETAMORELLA FC

Diumenge 11 a les 18,45h. 'El Porrejat'.

Atzeneta

2-0

CF TORREBLANCA MORELLA FC

Derrota del Morella en un dels camps més difícils de la lliga

E'B'

l Morella FC no va poder sumar en el seu desplaçament al camp del segon classificat, el CF Torreblanca que està lluitant per l’ascens a la 1ª FFCV. Un partit en el que el Morella FC comptava amb moltes baixes i disposava de menys canvis del que sol ser habitual als darrers temps. Al primer període no es comptava amb moltes ocasions de gol per part dels dos equips i el joc va estar molt equilibrat. Fins que al minut 30 en una ràpida acció el Torreblanca en un mà a mà amb el porter marcava l’1 a 0. Amb aquest resultat s’arribava al descans. la segona part, el Morella FC ho va intentar si bé es demostrava que no era el dia en quan a joc del conjunt morellà. Certament l’equip de Roberto Peiró va disposar d’alguna oportunitat per poder empatar. Però al tram final del partit, el Torreblanca marcava el 2-0 i sentenciava el partit. Al final, derrota morellana a un dels camps difícils de la lliga.

BÀSQUET FEMENÍ

> JUNIOR (PREFERENT)

· CBF MORELLA 56-82 CB L'HORTA GODELLA

> INFANTIL (1ª ZONAL)

· CB BURRIANA BLAU 47-26 CBF MORELLA

> ALEVINS 2º ANY (PREFERENT)

· CBF MORELLA 64-23 CBF PORT SAGUNT

> ALEVINS 1er ANY (1ª ZONAL )

· VILA-REAL BC 31-64 CBF MORELLA

> ALEVINS MASCULÍ (3ª ZONAL )

· L'ALCORA BC 62-25 CBF MORELLA

> BENJAMINS (PREFERENT )

· CBF MORELLA 52-12

CB DON BOSCO

Pau Giménez

Eyner

Migue

Jordi Martí

Robert

Mario

Mauricio

Andreu Serret

Pau Meseguer

Chillida

Ferrán

També van jugar:

Dídac

Moles

Marc Marín

Gols:

1-0 (30')

2-0 (88')

PRÒXIMA JORNADA

> JUNIOR ( PREFERENT )

· Burjassot CB - CBF Morellaç

Dissabte 10 a les 16h. Burjassot

> INFANTIL (1ª ZONAL)

· CBF Morella - CB Benicarló

Dissabte 10 a les 13h. Morella

> ALEVINS 2º ANY ( PREFERENT )

· Vila-real BC - CBF Morella

Diumenge 11 a les 12h. Vila-real

> ALEVINS 1er ANY ( 1ª ZONAL)

· CBF Morella - Amics Castelló Blanc

Dissabte 10 a les 11h. Morella

> BENJAMINS ( PREFERENT )

· CBF Morella - CDE Calasanz Valencia

Diumenge 11 a les 13h.Morella

FUTBOL BASE

> JUVENILS

· SPORTING CASTELLÓ 'B' 6-3 R. ELS PORTS FC 'A'

Gols: Pau Escuder (2) i Pau Ferreres

· R. ELS PORTS FC 'B' 0-2 CE VILA D'ONDA 'A'

> CADETS

· CF RAFALAFENA 'A' 5-1 R. ELS PORTS FC

Gol: Noel

> INFANTILS

· R. ELS PORTS FC 'A' 2-3 CF ALCALÀ

Gols: Adrián i Arnau

· BENICARLÓ BF 'B' 6-0 R. ELS PORTS FC 'B'

> BENJAMINS

· R. ELS PORTS FC 'A' 1-0 CD BENICÀSSIM 'A'

· CD ONDA 'F' 3-0 R. ELS PORTS FC 'B'

PRÒXIMA JORNADA

> JUVENILS

· CF Moró - R.Els Ports FC 'B'

Diumenge 11 a les 19h. 'Jesús Beire'. Sant Joan de Moró

> CADETS

· UD Vall d'Uxó 'B' - R.Els Ports FC

Diumenge 11 a les 10,45 h.

'José Mangriñan' Vall d'Uxó

> ALEVINS

· R. Els Ports FC - CF Torreblanca

Diumenge 11 a les 10 h. 'El Serrito'. Vilafranca

> BENJAMINS

· CD Onda 'D' - R. Els Ports FC 'A' Dissabte 10 a les 11,30h. 'Enrique Saura'. Onda

· R. Els Ports FC 'B' - CD Onda 'E' Divendres 9 a les 20,30h. 'Fàbrica Giner'. Morella

> PREBENJAMINS

· R.Els Ports FC - ACD Peñíscola Divendres 9 a les 19,30h.

'Fàbrica de Giner'. Morella

· CE Nou Sequiol - R. Els Ports FC

Dissabte 10 a les 11,30h.

'Gaetà Huguet'. Castelló

Setmanari d’informació comarcal

La Fulla del Camp dels Ports.

Es queda curta la reducció fiscal dels mòduls per als ramaders

LA UNIÓ exigeix al Ministeri d’Hisenda que rectifique una Ordre perquè deixe de ser incongruent, arreplegue la realitat fiscal agrària valenciana de l’any 2024 i tinga en compte el que ha expressat aquesta organització en les diferents reunions amb les Direccions Territorials de la Conselleria d’Agricultura, en les quals va fer constar que “el mateix cultiu i per a tota la zona productora tingueren el mateix mòdul”, qüestió que no s’ha tingut en compte i així la disparitat és evident d’acord amb el publicat.

LA UNIÓ no entén perquè es realitzen aquestes reunions i es consensuan unes peticions perquè “després des del Ministeri d’Hisenda no es tenen en compte. De res serveix que la Generalitat i les organitzacions professionals agràries consensuem una proposta comuna de tots aquells cultius i localitats més afectades per circumstàncies climatològiques tan greus com la sequera o la dana, fitosanitàries o de mercats (preus) que van afectar la rendibilitat de les explotacions agràries valencianes en l’exercici passat, si posteriorment moltes d’elles queden fora”.

Cal assenyalar que els llauradors i ramaders de la Comunitat Valenciana que tribu-

ten mitjançant el sistema de mòduls podran aplicar una reducció del 5% en el rendiment net de la seua declaració de la renda. El desembre passat el Ministeri va publicar ja en el BOE altres avantatges fiscals per als autònoms afectats per la dana, com és el descens del 25% tant en la tributació per mòduls com en les quotes generades en el règim simplificat d’IVA. Addicionalment, per a aquest any fiscal es manté la minoració en el rendiment net del 35% per l’adquisició de gasoil agrícola i del 15% per la compra de fertilitzants aplicada en els dos anys anteriors. Es troba a faltar per a LA UNIÓ una reducció generalitzada del cultiu de cítrics o de la cirera, per nomenar alguns exemples o que el nispro tinga un mòdul fiscal permanent al 0,20 a causa de l’augment de costos pel seu maneig agronòmic i treball artesanal. En la part ramadera, LA UNIÓ indica que la ramaderia extensiva, molt afectada per la sequera davant la falta d’aigua, es queda sense reduccions fiscals, excepte l’oví i caprí de carn (0,09) o el de llet (0,18). No existeix per tant rebaixa per al boví de cria i de carn malgrat els problemes que va patir davant la falta d’aigua amb basses buides.

CAMÍ DEL NOGUERAL. La brigada Emerge de l’Ajuntament de Morella ha netejat el camí del Nogueral per afavorir el seu ús especialment amb la connexió de Morella amb la Fàbrica Giner. En els darrers dies s’ha desbrossat tot el camí des de la seua eixida al barri de la Puritat en direcció al Beltrán. Al mateix temps també s’ha aprofitat per a depedregar el camí facilitant que es puga caminar pel sender.

Aquest camí és molt utilitzat, especialment amb l’arribada de la primavera i estiu, per a desplaçar-se fins la Fàbrica Giner i s’uneix als diferents camins que s’han netejat durant els darrers mesos per la seua conservació i us com la costa el Bosc, el Povet, camí a Xiva, o camí del Roser, sumant-se a l’esforç d’associacions com Piño Fijo o Trails Denes de Morella que realitzen millores en diferents punts del terme.

Els preus.

Els preus del Porcí. 30/04/2025

Porc engreixat

Preu mig Mercolleida

Garrí (Lechón)

Zamora 20 Kg (G partida)

Holanda 21 Kg (U. origen)

Lleida 20 Kg

China (Min. Agricultura)

Porc viu

1,762 €/kg (sense variació) 1,774 €/kg (sense variació)

Setmana 18 del 28/04 al 04/05

97,50 € (puja 0,5€)

95,00 € (baixa 1€)

30/04/2025

74,50 € (baixa 1€)

23/04/2025

1,836 €/kg ( puja 0,008 €)

Garrí (Lechón) 4,742 €/kg (baixa 0,035 €)

Els preus del Boví. (Mercolleida) 30-04-25

Vedells Extra U 331-370 kg/c

Vedelles Extra U 241-270 kg/c

6,93 €/kg (sense variació) 6,97 €/kg (sense variació)

Els preus de l’Oví. (Mercolleida) 30-04-25

Corder fi 23 kg (Viu)

Corder fi 26 kg (Viu)

5,13 €/kg (puja 0,13€) 4,81

Els preus de les Aus. (Bellpuig) 30-04-25

Pollastre blanc (Pes viu)

Pollastre groc (Pes viu)

1,47 €/kg (puja 0,05 €) 1,40 €/kg (sense variació)

Els preus del Conill. (Moncun) 29-04-25

Conill (Pes viu) 2,57 €/kg (sense variació)

Conill (Pes viu)

2,50 €/kg (sense variació) (Loncun) 30-04-25

El més rentable per al ramader

CATÍ (Castelló) Tel. 964 40 90 00 Fax 964 40 91 12

Patrocina

Les Llunes.

LES TEMPERATURES

MORELLA

VILAFRANCA

CINCTORRES

FORCALL

SORITA

LA MATA

OLOCAU

HERBERS

VALLIBONA

TODOLELLA

CASTELLFORT

PORTELL

8,9 / 17,6

6,2 / 16,6

8,2 / 17,9

7,8 / 20,8

--,-- / --,--

8,4 / 18,4

7,7 / 17,2

7,9 / 19,6

8,6 / 19,0

8,6 / 20,8

8,1 / 15,5

8,1 / 18,0

J10,7 / 11,8

9,5 / 11,7

10,7 / 12,4

11,4 / 15,9

12,9 / 18,6

11,8 / 13,9

9,7 / 11,9

12,4 / 17,3

13,1 / 14,4

11,0 / 15,9

9,4 / 13,2

10,2 / 13,2

/ 22,2 6,2 / 20,8 8,2 / 22,7 10,3 / 24,5 11,0 / 24,6

7,8 / 22,7

8,8 / 22,1

7,9 / 24,0

10,9 / 24,9

9,4 / 22,7

8,9 / 20,1

8,2 / 21,9

10,4 / 18,3

8,5 / 17,5

9,6 / 16,7

9,6 / 19,1

10,4 / 22,2

10,1 / 19,2

9,7 / 17,8

10,2 / 19,2

11,4 / 21,3

9,9 / 18,6

9,1 / 14,8

9,6 / 17,6

7,9 / 17,2

6,6 / 15,5

8,3 / 16,1

7,8 / 18,3

7,3 / 18,2

9,2 / 16,2

6,1 / 14,5

8,8 / 17,0

9,1 / 20,5

7,4 / 17,6

5,9 / 14,7

7,7 / 15,6

3,8 / 14,6

2,8 / 13,0

4,3 / 13,6 5,8 / 15,3

2,7 / 16,9

5,2 / 14,3

2,3 / 12,1

4,8 / 14,3

6,0 / 16,8

4,6 / 15,3

2,3 / 11,4

4,1 / 12,9

“Maig arribat, un jardí a cada prat”

a ens trobem al mes de maig i continua l’ambient fresc meteorològicament parlant a la comarca dels Ports. Fins i tot les temperatures per la nit i la matinada estan sent en molts casos prou hivernals. Això si, a les hores centrals dels dies i quan apreta el sol l’ambient és molt més agradable.

També les precipitacions estan fent acte de presència a les darreres jornades amb tronades i fins i tot pedregades com la que tenia lloc el passat diumenge a Morella. De fet i de forma bastant localitzada estan sent importants les precipitacions que s’han produït a les darreres jornades. A Morella per exemple en la jornada de diumenge s’arreplegaven 27,4 litres per metre quadrat. A Coratxà es sumaven 28 litres entre les jornades del dissabte 3 i diumenge 4 o a Cinctorres eren 14 els litres acumulats també diumenge. En al-

3,9 / 16,2

0,1 / 13,9

2,6 / 14,6

-0,3 / 17,5

0,9 / 19,3

1,0 / 15,6

2,3 / 14,3

1,0 / 16,3

3,9 / 18,4

1,2 / 17,3

3,3 / 12,4

2,7 / 14,4

tres observatoris com el d’Herbers aquest dilluns dia 5 es sumaven 11 litres per metre quadrat. Son aquestes algunes de les principals precipitacions que, normalment acompanyades de tronades han tingut lloc a les darreres jornades.

Pel moment continuarà l’ambient fresc als propers dies i segons algunes previsions, podria continuar durant bona part del mes de maig. El pronòstic més immediat per a les següents jornades és el del manteniment de les temperatures, tant en mínimes com en màximes i que estan sent molt suaus i la possibilitat de que arriben tronades a tota la zona interior de la provincia de Castelló.

Pel moment, primavera prou fresca encara que la muntanya està preciosa amb les pluges abundants del mes de març.

Al maig, cada dia un raig

La previsió de Lorenzo Boix

Ipareix que la méteo voldrà fer honor al refrany, i si bé és possible que no siga cada dia, continuarem amb un ambient inestable junt amb unes temperatures no massa altes per al temps. Cap de setmana en mínimes entre els 6-10 graus en general i màximes entre els 14-18. Dissabte amb sol de matí i probablement al llarg de la vesprada o ja a últimes hores/matinada de Diumenge ens puga travessar una línia de ruixats i tronades, amb un Diumenge en el qual dominaran els núvols i ja podem tindre ruixats i tronades a partir de mig matí, fent-se més generals de vesprada.

Encetarem setmana amb temperatures similars, potser pugen un poc cap a finals. Dilluns la inestabilitat anirà a menys i tindrem més sol, encara que no es descarte algun ruixat o tronada puntual. A partir de dimarts, tornarem a parlar de matins en sol i vesprades de ruixats i tronades, sent dimecres el dia que podrien tornar a ser més generals i generosos. Potser cap a finals de setmana, amb la pujada de temperatures, tinguérem un ambient més estable.

La pedregada del passat diumenge a Morella cobria els carreres de blanc durant el migdia. JUAN ANT. QUEROL