Setmanari Notícies (096/09/2024)

—1,50 €

Enguany passarem als xiquets pel mantell de la marededeu com a oferiment de nous vilafranquins a la patrona”

BRUNO MORRAJA HA SIGUT I JUAN RUÍZ ÉS MAJORAL DEL LLOSAR

Pàgines 16 a 19. El Notícies de perfil.

Notícies.

NÚMERO 1614. MORELLA, DEL 6 AL 12 DE SETEMBRE DE 2024

L’aigua

de l’aixeta

torna a ser bona

Des de la passada setmana, segons les anàlisis de l’aigua verificades per l’Autoritat Sanitària, es confirma que les xarxes de distribució de Morella tornen a proporcionar “aigua potable apta per a tots els usos”.

Pàgina 6. Poble a poble.

La Marie Claire ja està en marxa

VILAFRANCA

Abans del dia 18 de setembre ForMen formalitzarà la compra, apuntant que pretenen la “modernització de la planta”, ampliar productes i “mantenir i generar nous llocs de treball” a la comarca dels Ports.

Pàgines 2 i 3. El tema de la setmana.

Comencen les obres de l’N-232 oferint dues ofertes de feina

L’empresa Lantania, adjudicària de la remodelació del tram Torreta-Morella Sud està buscant un/a Tècnic/a de PRL, Qualitat i Medi Ambient i professional que s’incorpore com a administratiu d’obra.

Pàgines 2 i 3. El tema de la setmana.

SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL.

LES SINAGÜES DE VALLIVANA. Una hora abans de la novena a la patrona de Morella, que acaba el 8 de setembre, dia de les Verges Trobades, l’administració de Vallivana mostra als devots els vestits, la nova urna de metracrilat i, per primera vegada, fins i tot la roba interior de la verge. ISMAEL CHIRIVELLA

Pàgina 9. Gent & Vida.

Festes als Ports

Acaben els dies grans a localitats com Cinctorres o Forcall, però comencen les de Sorita

Pàgines 8 i 9. Gent & Vida.

Pàgina 15. Agenda.

Les Llauradoretes de fa 60 anys són les majoraleses del Quinquenni de Xiva

Després de no poder celebrar-se l’any 2020 a causa de la pandèmia, ja s’està preparant el de 2025

Pàgina 8. Gent & Vida.

MORELLA

Setmanari d’informació comarcal

El tema de la setmana.

REOBRI LA PLANTA DE LA TÈXTIL VILAFRANQUINA DESPRÉS DE MÉS D’UN ANY D’INCERTESA PER ALS SEUS EMPLEATS AMB LA REINCORPORACIÓ

La Marie Claire ja

FOR MEN, SA, ha enviat un comunicat als mitjans de comunicació on es presenta com a “una empresa amb una llarga trajectòria en el sector tèxtil, ha adquirit recentment la icònica marca de llenceria Marie Claire, fundada en 1907 i amb seu als Ports, Castelló. Aquesta fita marca l’inici d’una nova era per a la històrica marca, que ha estat reconeguda durant més d’un segle per la seva qualitat i disseny innovador”.

L’adquisició de Marie Claire per part de For Men, apunten, “representa un impuls renovat per a la comarca dels Ports i per a la indústria tèxtil espanyola. La companyia s’ha compromès a revitalitzar i rellançar Marie Claire, respectant el seu llegat i, al mateix temps, adaptant-la a les tendències emergents del mercat global”.

For Men destaca que “Marie Claire no és només una marca, sinó un símbol de tradició, qualitat i creativitat en la indústria de la llenceria. L’empresa es mostra entusiasmada per l’oportunitat de donar-li un nou impuls, garantint la seva permanència en el mercat durant molts anys més. Aquesta adquisició no sols és una estratègia de negoci, sinó també una mostra de compromís amb la comarca dels Ports i amb la preservació d’un patrimoni fonamental en la història tèxtil del país”.

En el comunicat avancen com l’empresa té “plans

“For Men fa una aposta ferma per la revitalització de l’Espanya buidada. Aquesta convicció ha estat el motor que ha portat a l’empresa a adquirir Marie Claire”

nacional. L’empresa reafirma el seu compromís amb l’economia local en mantenir i generar nous llocs de treball a la comarca”.

En el marc dels seus plans de modernització, “es realitzarà una inversió significativa en la instal·lació de panells fotovoltaics en les instal·lacions de producció dels Ports. Aquesta iniciativa és part d’una estratègia integral destinada a optimitzar la capacitat d’autoconsum elèctric de l’empresa i a reduir considerablement les emissions de CO₂, contribuint al benestar del medi ambient i a la sostenibilitat de la comarca”.

La inversió en energia solar, continuen “permetrà que les instal·lacions de Marie Claire a Castelló es converteixin en un model d’eficiència energètica, aprofitant les abundants hores de sol de la comarca per a generar energia neta. Això no sols enfortirà la capacitat de producció de la marca, sinó que també reflectirà el compromís de FOR MEN, amb la sostenibilitat i la innovació”.

A més, mostren una “aposta ferma per la revitalització de l’Espanya buidada, convençuda que està plena d’oportunitats per descobrir. Aquesta convicció ha estat el motor que ha portat a l’empresa a adquirir Marie Claire, amb l’objectiu d’oferir una nova oportunitat a Vilafranca i a la comarca dels Ports. La companyia creu en el potencial d’aquesta terra i en la capacitat de la seva gent, i està decidida a impulsar el seu creixe-

Un “nou impuls” amb la “modernització de la planta”, ampliar productes i en “mantenir i generar nous llocs de treball” als Ports

ambiciosos per a Marie Claire, que inclouen l’expansió del seu catàleg de productes per a abastar roba interior, roba esportiva, roba de bany per a homes i dones, productes sanitaris, així com el manteniment de la línia tradicional que ha definit l’excel·lència de la marca. A més, es preveu la modernització de la planta de producció a Castelló i l’enfortiment de la presència de la marca tant en el mercat espanyol com en l’inter-

ment i desenvolupament, elevant-les a un reconeixement global”.

En aquest comunicat de premsa conclouen apuntant que “aquesta adquisició simbolitza un nou començament per a Marie Claire, amb For Men, compromesa a invertir i treballar per a assegurar que la marca continue sent un referent en la indústria de la moda”.

La reactivació total de Marie Claire es troba més a prop que mai. Aquest dimecres est van citar en la planta de producció de Vilafranca a les 10.00 hores deu treballadors de manteniment per a informar-los de la seva reincorporació i van convocar una reunió informativa per als treballadors eixe mateix dia. A més, s’ha donat a conèixer que Formen ja ha nombrat a un gerent per tal d’arrancar amb la reactivació de la factoria vilafranquina tancada des de començaments de l’estiu de 2023, fa més d’un any.

REINCORPORACIÓ DELS PRIMERS TREBALLADORS AL PLANTER QUE HAN DE FER LA “POSADA A PUNT” PER A COMENÇAR A PRODUIR EN BREU

ja està en marxa

El dia 18 de setembre és el dia límit que tenen previst per tal de formalitzar la venda de l’empresa en virtut de l’auto d’autorització del jutjat del mercantil que ha tutoritzat tota aquesta operació des del començament.

L’empresa For Men, de tota manera, ja ha pres el control de la Marie Claire, designant un equip directiu i donant els primers pasos per tal d’anar reincorporant el personal a l’empresa, que ha començat per aquells llocs destinats a l’àrea administrativa, per exemple.

D’aquesta manera, la direcció de

For Men S.A., i pròximament la de Marie Claire, inicia el retorn progressiu dels prop de vuitanta treballadors que es troben en situació d’ERTO des de 2022 i mancant formalitzar la signatura de les escriptures de compra venda de la marca.

Està previst que eixa reincoporació dels treballadors sigue progressiva, en tres tandes durant el mes de setembre, sent el 30 d’aquest mes el dia límit, donat que és el dia en que acaba la darrera pròrroga de l’ERTO en vigor. Després de l’àrea adminis-

trativa, la propera setmana ho farien els operaris de manteniment i la resta ho farien en la segona quinzena de mes. Abans de començar a fabricar de nou cal comprovar l’estat de la maquinària, fer la seua posada a punt i organitzar l’stock de productes disponibles per a la seua venda.

La reincorporació de tots els treballadors que hi havia en el moment del tancament de la fàbrica, 77 en concret, és una de les promeses a les que s’havia compromès For Men en la seua proposta d’adquisició de la tèxtil vilafranquina.

L’interior de la planta de Marie Claire a Vilafranca, en una imatge d’arxiu.

JUAN ANT. QUEROL

—“Rellançament” de Marie Claire. Cal recordar que dijous passat la compradora va anunciar un pla per a “rellançar Marie Claire” i adaptar-la a les tendències emergents del mercat global per a garantir la seva permanència. Entre les mesures que va transmetre l’entitat, s’inclou la modernització de la planta i una inversió “significativa”, segons l’empresa, en la instal·lació de panells fotovoltaics. For Men reitera en aquest comunicat que “l’adquisició simbolitza un nou començament per a Marie Claire”.

Pol. Ind. “Les Casetes” Tel. 964 160 193 12300 Morella (Castellón)

Setmanari d’informació comarcal Notícies.

Notícies.

SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL.

Edita:

Comunicacions dels Ports, S.A C/ Tint, 9-11 · 12.300 Morella 964 16 10 12 · 964 16 10 38 setmanariNoticies@comunicacionsdelsports.com comarquesnord.cat

Redacció, maquetació i fotografía: Ángela Beltrán, Víctor Tena, Juan Ant. Querol, Anna Querol, Alba Segura, Raul Bellver

Depòsit Legal: CS-101-1996

Amb el suport de:

FE DE ERRADES. Per un error d’imprempta, totalment alié a l’autor, en el passat número del Notícies (1613, del 30 d’agost al 5 de setembre) apareixia una imatge incorrecta i inadecuada a l’article “El silenci del Sòl de Vila”. El desig de Carlos Sangüesa era il·lustrar-lo amb la imatge “sempre estaràs envoltada de cintes d’estima” que reproduïm a continuació.

El piano de Cabrera torna a sonar: “L’única veritat” és que “Tothom ha de morir”

Conxa

Rodríguez. Des de l’autoexili

Òbviament, Ramon Cabrera està de moda. Fa poc temps parlava de la novel.la de Francesc Bodí, “L’única veritat”, en la que el general tortosí deambula de rerefons en la construcció, ben feta i engrapadora, d’una nissaga familiar que s’allarga 150 anys d’història per paratges geogràfics espargits arreu del món. La fórmula és coneguda: recrear la història a través de personatges o generacions, però no tots l’encerten com Francesc Bodí. Ara és una altra novel.la -aquesta històrica, sense trencacaps-, la que posa a Cabrera de protagonista: “Tothom ha de morir”, de Xavier Theros. No tant totxo com l’anterior, però Déu n’hi do. Totes dues comparteixen la fugacitat del personatge. Qui tem més al Tigre, Bodí o Theros? El mite en l’ombra, sempre al darrere, perseguint-lo sense encarar-lo.

“Tothom ha de morir”, editat per La Campana, és una crònica de la guerra que no va ser. La guerra dels Matiners o Segona Guerra Carlina, de 1846 a 1849, es diu també revolta perquè va quedar molt limitada a Catalunya, concretament a les comarques de l’interior on, per casualitat o causalitat, avui en dia bull l’independentisme; reductes històrics del catalanisme de socarel. Però això és una altra història.

El que ací s’escau és que “Tothom ha de morir” navega en el decurs d’un conflicte històric per desmitificar-lo: el que fa l’autor en la sèrie de novel.les històriques que ha fet, fa i farà. Torna el protagonista principal, Llátzer Llampades, aquesta vegada internant-se en la Catalunya de boscos espessos i profunds, on fins i tot viuen contents un grup de nans, i per on campen una colla de guerrilles sanguinàries que a vegades es confonen amb els que els cerquen. Per la banda carlina (aborigen i rebel) el bandolerisme s’infiltra en la lluita política. La relació entre els

“Tothom ha de morir” navega en el decurs d’un conflicte històric per desmitificar-lo: el que fa l’autor en la sèrie de novel.les històriques que ha fet, fa i farà.

presoners a qui els han promès una amnistia per eliminar la colla de criminals, l’exèrcit oficial i feble i els carlins i bandolers, a vegades, està massa embolicada. Theros embolica, que fa fort, però confon i fa perdre el fil. Resulta molt interessant, en canvi, el contrast entre el decurs de la vida quotidiana a Barcelona, a través de les cartes que escriu Bartomeua Gelabert, vídua de Niubó, a Llampades, i la vida a pagès. El camp i la ciutat; la ruralia i l’urbà; l’interior amagat i el mar

obert; els grans canvis del segle que arriben a Barcelona, com el tren, símbol de la industrialització. La vídua de Niubó és una mostra de l’enginy de Theros per posar noms, cognoms i malnoms als personatges. Gatamaula, Josepó de les Misses, que, evidentment no és cap capellà, Saragatall, Budellera, Escarabatxeres, l’italià Mitjamerdi, el senyor Boniquet, Rat de Vidrà, o el valencià Tio Nel.lo que vesteix en saraguells i porta penjada una manta morellana. Qui en dona més, de xalera onomàstica? Fins i tot, una cantarella, sona musical: “Dur té el cor don Carles, vell i cruel. I només sis anys la nena, innocent, Isabel”. La revolta dels Matiners no va protagonitzar els nivells de violència, tortura o canibalisme que van produir-se en la Primera Guerra Carlina (1833-1840), però el rastre de què es coneix com la darrera guerra primitiva, la dels Set Anys, perdura en la revolta dels Matiners. El que no és el mateix en la primera que en la segona, és Ramon Cabrera. Per això, arriba un espia anglès, per endur-se’l. Andrew Paxton, conegut com l’Andy, enviat per lord Palmerston, cap del Foreign Office, que en aquell moment domina l’imperi més gran del món. Cabrera acaba com va acabar: ben instal.lat i casat a Anglaterra, on la seva esposa llueix els títols de comtessa de Morella i marquesa del Ter sense haver vist ni el poble ni el riu, i l’Andy s’esfuma en les tenebres de l’Índia fent un tomb per l’imperi on mai es feia fosc perquè quan s’amagava el sol, per una banda, eixia per l’altra. Theros i Boldi són els darrers enxampats a les garres del Tigre, però no són els únics. Abans no han resistit la temptació Pío Baroja, Benito Pérez Galdós, Ramón María del Valle-Inclán, Joan Perucho, Antonio Gala, Andreu Carranza, Fernando Martínez Lainez, Carlos Domingo, Josep Carles Clemente, Víctor Decofrens o Joan Sorribes. O una servidora (modèstia, a part) que va optar per donar el protagonisme a les dones de Cabrera, l’esposa i la filla petita, que en una luxosa sala tenien dos pianos que tocaven a quatre mans. Cabrera les escoltava a la dècada de 1870 mentre rumiava el seu futur polític (la gran traició o el canvi natural), ferit des de 1836 per l’execució de la seva mare a Tortosa, que li remordia la consciència i la culpabilitat. Si en lloc de ser català hagués sigut nord-americà, Hollywood aniria per la tercera pel.lícula. Aquí, a vore qui serà el pròxim escriptor que toque el piano de can Cabrera?

Les Veus del Centre d’Estudis.

El millor del milió: l’as del joc del milió

Josep-Luís Carbó Ferrer. Centre d’Estudis dels Ports.

No estaba jugando a la màquina. Estaba en la màquina...

Francisco Casavella, El secreto de las Fiestas

El Portal Terminològic Valencià de l’AVL defineix el joc del milió com a joc mecànic de saló consistent a sumar punts fent córrer unes boles a través d’un pla inclinat, on hi ha una seguida d’obstacles que, en ser tocats per les boles, la projecten en diferents direccions i sumen al jugador un nombre determinat de punts. Jo sóc més de futbolins, però la fascinació pel joc del milió és gairebé universal i la cançó que us proposo escoltar avui n’és un exemple magnífic. És atesa la seua internacionalitat que el mateix Portal en fa també una panoràmica diatòpica: en les llengües majoritàries del nostre entorn, predominen els anglicismes pinball i flipper per designar-lo. Més a la vora, els aragonesofons en diuen chugar a ra maquineta i en castellà s’empren uns significants o altres segons la font i el context. Un xiquet cec, sord i mut, li diuen Tomaset (Tommy), és el millor jugador del joc del milió. Juga per intuïció i maneja les flippers (les aletes), els comandaments, els obstacles, els molls, els trocs, tot el taulell inclinat i, encara més, els marcadors de totes les màquines on juga, sense sentir les musiquetes ni vore les llumenetes psicodèliques que origina amb el seu joc magistral. Guanya i concatena partides i partides com si res, les relliga l’una darrere l’altra sense fi. No s’ha vist enlloc ningú com ell. Plantat com una estàtua fa part de la maquineta, sent tots els comandaments, ho fa sempre bé, juga per intuïció, el marcador pujant, sense sentir els timbres ni les campanes, ni vore els fulgors de colors, juga només amb el tacte i amb l’olor. Ens ho explica el xic narrador, el seu rival retut, que li amolla la simbòlica corona de campió. Les maquinetes són els estris que perllonguen, que ens revelen, els sentits que li manquen a Tomaset, que expressen el que ell ens pot oferir. La sorollosa via posada al servei de la sensibilitat que, tot i constreta per les discapacitats deçà el propi cos, sap interactuar i transcendir enllà. Esta cançoneta, Pinball Wizard (escolteu-la ací: https://youtu.be/288cvHTOn_k), representa un sublim homenatge a les capacitats humanes. ¿Qui no ha conegut algú desplegar-se per damunt de les seues capacitats aparents?

Escoltar aquesta cançó ha de ser un magnífic motiu per fer-nos pensar en les discapacitats físiques i/o intel·lectuals que escometen tanta gent i pertorben i anguniegen tantes famílies.

Aquests ja no són temps de fer la burla i córrer a pedra els discapacitats o d’amagar-los per evitarho. Són temps en els que una societat -i també les mateixes famílies afectades- ha de ser capaç de localitzar i reconèixer cadascuna d’estes situacions i organitzar-se per oferir a tots els afectats les eines i

els recursos assistencials, educatius, afectius, laborals, etc. que calen. I això no és malbaratar els diners, ben al contrari.

És cosa de tots, no només de les seues famílies. I no tant perquè és un mandat constitucional com perquè és un identificador irrenunciable de les societats solidàries i avançades de veres, que es distingeixen d’aquelles fonamentades en la brutal competició cega entre els uns i els altres.

Pete Townshend, guitarrista de The Who va escriure la lletra i la música d’aquesta cançó al 1968/1969, fa ara cinquanta-cinc anys. Feia part de

l’òpera-roc Tommy, el principal personatge de la qual era, naturalment, el nostre jugador del joc del milió. Tant l’òpera com la cançó van tenir un èxit grandiós, fins al punt que, al 1975, Tommy fou adaptada com a pel·lícula de cinema dirigida per Ken Russell i protagonitzada per Roger Daltrey en el paper de Tomaset. A aquesta fantàstica versió d'Elton John (vegeu-la i sentiu-la a https://www.youtube.com/ watch?v=H_r_dWenKhk), apareix el seu piano, les tecles del qual, en una original meta-imatge del que expressa la cançó, són els comandaments de la seua maquineta del milió.

Una altra versió que cal escoltar és la de The London Symphony Orchestra amb Rod Steward (https://www. youtube.com/watch?v=br6IizSE3nE). I una altra, a la manera de la cançó tradicional anglesa, és aquesta de la Ukelele Orchestra (https://www.youtube.com/ watch?v=XvdpjZYLumw).

Londinenc nascut al 1945, Pete Townshend, fill d’un saxofonista i una cantant, va ser criat per la seua jaia, de qui se diu que no en conservava gaire bon record. Guitarrista del grup The Who, sap tocar també altres instruments, com ara els teclats. Conegut per destrossar espectacularment la guitarra als seus concerts, ha desenvolupat també activitats vinculades amb el món editorial i ha escrit articles i altres coses. Ha estat també seguidor del guru Meher Baba. Des de fa uns quants anys pateix de sordera.

The Who, amb aquest nom i la seua composició habitual, van començar al 1964. Amb Pete Townshend, l'ànima musical, formaven el grup Roger Daltrey, ben conegut cantant, John Entwistle, tocant el baix i Keith Moon, la bateria. Diuen que al si de la banda sovintejaven les disputes i desacords, sobretot entre Townshend i Daltrey. Considerats com a una de les millors bandes angleses de roc, més que més als seus concerts en directe, hi ha un bon grapat de cançons universalment conegudes, com Squeeze Box, Quadrophenia, Baba O'Riley, Let’s see action, My generation, Won’t get fooled again, etc.

Potser fora d’Anglaterra no van aplegar a tenir l’anomenada dels Beatles o dels Rolling Stones, tot i així, estigueren grans innovadors, precursors de l’opera roc, del roc simfònic i de l’estètica psicodèlica. I sobretot, van saber trobar un so que, encara avui, els caracteritza.

Amb el seu so, encara avui jove, i el seu sensitiu missatge, aquesta és una cançó excel·lent també per escoltar, ballar, assaborir i reflexionar aquest estiu del 2024, 55 anys després...

Poble a poble.

VISITA DE BARRACHINA. Palanques està duent a terme importants projectes de modernització gràcies al cofinançament de la Diputació de Castelló. Aquestes actuacions inclouen la renovació dels edificis municipals, la millora de la xarxa d’aigua potable i la instal·lació de noves lluminàries per a garantir una major eficiència energètica i sostenibilitat.

La presidenta de la Diputació, Marta Barrachina, acompanyada pels diputats Alejandro Clausell i Joaquín Llopis, va visitar la localitat per a conèixer de primera mà l’evolució d’aquestes obres. Entre les actuacions destacades, el Pla Impulsa finança la redacció dels projectes d’adequació per a l’Ajuntament i el bar

DE L’AIGUA A MORELLA PER LA SEQUERA

Ja es pot tornar a beure l’aigua de l’aixeta

Acabat el 55 Sexenni, els recursos hídrics i el servei públic d’aigua urbana de Morella recuperaven la normalitat. “Gràcies a la moderació en el consum d’aigua per part de la població i als esforços de l’empresa subministradora, s’ha aconseguit reduir significativament la terbolesa de l’aigua, dissipant així les sospites de contaminació microbiològica”, apunten des de l’empresa Aigües de Morella.

Segons les últimes anàlisis de l’aigua, repetides i verificades per l’Autoritat Sanitària, es confirma que les xarxes de distribució de Morella tornen a proporcionar “aigua potable apta per a tots els usos”. Tot i aquesta millora, des de

LA TODOLELLA

DIPÒSIT. La Diputació de Castelló i l’Ajuntament de Todolella han signat un conveni per a l’adequació d’un dipòsit de regulació d’aigua potable. Una actuació que ascendeix als 60.000 euros i que permetrà assegurar un recurs tan bàsic com és l’aigua, sent el finançament de la Diputació del 62,89% .

La nova instal·lació permetrà millorar el proveïment d’aigua i l’eficiència. El nou dipòsit que s’ubicarà al Mas de Jaime pre-

l’ajuntament s’ha lamentat que “els pous antics de Colomer i La Carcellera no han mostrat una recuperació significativa. Això podria suposar futurs problemes de terbolesa o d’escassetat d’aigua si es produeix una extracció important, almenys fins que arriben les pluges de setembre i octubre”. Des de l’ajuntament s’informa que continuen treballant “per garantir un servei òptim i demanen disculpes per les molèsties ocasionades”. A principis del mes d’agost es va demanar que s’evitara el consum d’aigua de l’aixeta tant per beure directament com per a cuinar, al detectar nivells de terbolesa superiors als admissibles per part de les autoritats sanitàries.

tén connectar l’extracció d’aigua d’un sondeig de captació d’aigües subterrànies fins a un nou dipòsit de formigó armat situat en els voltants, amb la finalitat d’emmagatzemar l’aigua extreta, per a la seua posterior conducció fins a punts de consum, aconseguint així un servei adequat a les necessitats.

El pressupost total de l’obra, però, és de 95.404,61 euros, i inclou el pressupost d’execució per contracta més els honoraris de redacció i direcció.

del poble. També s’han iniciat millores en la canalització d’aigua potable i s’han instal·lat lluminàries solars en la zona esportiva i l’accés del carrer Eres. Els representants provincials van visitar també el campanar i l’església de Palanques, on s’han executat treballs de rehabilitació per a millorar la seguretat interior, reparar despreniments i higienitzar l’edifici. Aquestes obres han permès també una millora estètica notable en aquests elements patrimonials de la localitat. “Hem de tindre en compte que les obres que s’estan executant en el temple salvaguarden també el valor sentimental i el valor identitari de molts veïns de la nostra província”, apunta Barrachina.

VILAFRANCA

CONVOCAT “L’EXPLORADOR ANDRÉS”. L’Ajuntament de Vilafranca, en col·laboració amb la Universitat Jaume I de Castelló, ha obert la convocatòria per al Premi Explorador Andrés. Aquesta iniciativa, creada l’any 2014 per celebrar l’aniversari de la Carta Pobla, té com a objectiu fomentar la investigació, donar a conèixer aspectes rellevants del municipi i posar en valor aquells projectes destinats a la millora i el coneixement de Vilafranca.

Es busquen treballs finals de grau, de màster o tesis que aprofundisquen en qualsevol aspecte relacionat amb el municipi.

El premi porta el nom de l’Explorador Andrés, un vilafranquí que va destacar en el camp

de la medicina i les ciències naturals, realitzant nombroses expedicions per Àfrica, Amèrica i altres continents.

Tots els estudiants interessats poden presentar les seues candidatures fins al 30 de novembre de 2024.

El Premi Explorador Andrés és un reconeixement al talent i l’esforç dels joves investigadors. Els guanyadors tindran l’oportunitat de donar a conèixer la seua recerca al municipi i rebran un premi de 2000 €.

El guanyador o guanyadora d’enguany agafarà el relleu de les joves Paula Mestre Colomer i Laura Cubertorer Folch, que van ser premiades l’any passat.

CRISI

Lantania busca administratius i tècnics per a començar ja les obres Morella sud-la Torreta

Aquest mes de setembre començaran les obres del tram Morella Sud-la Torreta en la nacional 232. Són cinc quilòmetres que falten per a la millora completa de la nacional en la província de Castelló. L’empresa Lantania va resultar l’escollida pel Ministeri per executar aquestes obres amb un pressupost de 20,7 milions d’euros

El projecte d’obra suposarà una remodelació global de la carretera graciàs a l’ampliació de la calçada i la reducció del nombre de corbes. Cal recordar que es contempla un nou pont pel riu Bergantes i un enllaç a la zona d’Enduella, mentre que l’actual tram quedaria com via de servici.

Per a això, s’està buscant un/a Tècnic/a de PRL, Qualitat

i Medi Ambient que s’encarregue d’elaborar i fer seguiment del Pla de Seguretat, Pla de Gestió de Qualitat i Pla de Gestió Ambiental de l’obra, a més d’elaborar i fer seguiment del Pla de Residus. També hi hauria, entre altres quefers, de col·laborar en la implantació de mesures preventives i ambientals, portar la coordinació d’activitats empresarials i realitzar les inspeccions de seguretat. Per a optar a aquest lloc de treball cal tenir la titulació superior o mitjà amb Màster en PRL. Es valorarà també Màster en Qualitat o Medi ambient. A més, es demana una experiència mínima de dos anys. Lantania també necessita un professional que s’incorpore com a administratiu d’obra.

CONNECTA LEADER. El projecte de cooperació fomentarà l’emprenedoria i la posada en marxa de projectes en l’entorn rural A l’interior de Castelló i València. Aquesta xarxa de suport entre emprenedors i entitats que ara s’està creant servirà per a visibilitzar les noves iniciatives empresarials i projectes i, amb això, fomentar una visió innovadora, moderna, repleta d’oportunitats de desenvolupament i de futur per a les zones rurals de la Comunitat Valenciana.

Tal com explica Domingo Giner, el president del GAL Maestrat Plana Alta que és el grup que coordina aquesta acció, “és lògic que en el moment de crear una empresa o un projecte sorgeixin dubtes i afrontar tots els processos necessaris per a això pot tenir la seva dificultat” pel que “el funcionament d’aquest projecte neix just per a visibilitzar les iniciatives que ja s’han dut a terme, i fomentar el suport entre emprenedors i entitats per a facilitar aquest camí i fomentar la creació de noves empreses i iniciatives”.

Setmanari d’informació comarcal

Gent & Vida.

FIRETA. Pel dia de Sant Gil, el passat diumenge, s’organitzava la primera fireta de productes de proximitat que va reunir joves emprenedors del territori.

8 DE SETEMBRE. Vilafranca es prepara per la festa de LLosar i els majorals han preparat els 9.000 pastissos de confitura pel dia de la patrona.

Les Llauradoretes de fa 60 anys són les majoraleses del Quinquenni de Xiva

Xiva està preparant-se per a la celebració del Quinquenni de 2025. Aquestes festes sempre són especials, però en esta ocasió encara més per dos motius: el primer que el darrer quinquenni no es va poder celebrar a causa de la pandèmia, i per tant no farà cinc anys sinó 10 els que han passat des de la darrera celebració. El segon motiu, és que en 2025 es compleixen cent anys des que es van fundar estes festes. Va ser per iniciativa del pare Francisco Ibáñez, escolapi il·lustre de la població, que en 1925 van començar estes celebracions en honor de la patrona de Xiva, la Marededeu del Roser.

Montse Adell, Conchita Rallo, Maria Jesús Sanz, Margarita Sebastià, Rosario Olmos, Isabel Margarita, Roser Gasulla i Alfredo Escorihuela, s’han oferit a organitzar el Quinquenni. Elles van ser les llauradoretes fa seixanta anys, i ell era el pastor que les acompanyava. Este agost, s’han trobat tots a Xiva i no ha calgut molt perquè uns a altres s’animaren i decidiren fer-se càrrec de l’organització. Han aprofitat aquests dies en què Xiva estava pleneta de gent per a començar a conformar les danses, llauradoretes i gitanetes i, sembla, que no hi haurà cap problema perquè pu-

guen eixir totes, fins i tot, algunes hauran de desdoblar-se ja que en són molts els que volen ballar. Per altra banda, també Van aprofitat la presència del Bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, al Sexenni, per convidar-lo a participar de les festes més especials de Xiva.

BOUS. Benassal ha posat punt final a les seues festes, després d’uns dies intensos i plens d’activitat. Dissabte la plaça de bous de Benassal es convertia en l’epicentre d’una jornada taurina plena d’emoció, art i tradició que arrancava al matí amb la desencaixonada de cinc bous de la ramaderia Germans Vidal.

CURS DE CUINA. Sorita acull un curs per a aprendre tècniques culinàries amb Carlos Gutiérrez, del restaurant Casa Roque.

Homenatge a l’inventor de

la màquina

de tallar paper

En el dia del gremi d’Arts i Oficis, el carrer Confraria va voler retre homenatge a un dels seus veïns, Enrique Troncho Bayot. Nascut a Castellfort en 1922, moria a Morella en 1991, i serà recordat per haver inventat de la màquina de tallar paper. Troncho va dedicar transformar el mecanisme d’una màquina de cosir en esta ferramenta que prompte es va aplicar a altres màquines de cosir, i avui en dia es fa servir per al paper arrissat.

A aquest senzill homenatge van assistir la filla, els nets i la besnéta, que es mostraven emocionats. Manuela Troncho, afirmava estar “molt emocionats. Ell va fer una bona labor, perquè es tallava tot a mà en aquella època i ell deguera pensar: ‘això és massa faena, massa costós’, i se li va ocórrer de fer la màquina”, estalviant moltes hores de feina.

PER SANT LLORENÇ. Castell de Cabres ha viscut un cap de setmana molt animat. Les festes de Sant Llorenç han aconseguit un any més omplir de nou les cases i comptar amb actuacions com la que van poder gaudir dissabte dintre del festival Itinera que té per objectiu apropar la música als pobles més menuts.

SORITA

MORRAMUNDI AL 2027. Amb el campionat de morra organitzat durant les festes patronals d’enguany, Cinctorres es va preparant per a ser la capital mundial de la disciplina l’any 2027.

Durant l’últim mundial a Sardenya, se li va proposar als veïns de la comarca que van anar a participar, considerant aquests que la seu ideal seria Cinctorres donada la tradició de morra que hi ha al poble i, després de sospesar les possibles dificultats logístiques que podria implicar albergar una competició internacional, van acceptar sabent que tindrien quatre anys al davant per a poder organitzar-la.

La vintena edició del MorraMundi, realitzada a Sardenya en 2023, va congregar a més de 200 persones de França, Croàcia, Itàlia, Espanya, comptant 10 jugadors de la comarca, i fins i tot, l’Uruguai.

A Cinctorres ja només li queda esperar que arribe el 2027 per a ser protagonista mundial de la morra. Però els seus aficionats podran continuar competint en els campionats autonòmics o, durant els pròxims anys, La Ràpita, Croàcia o Venècia que seran les seus el MorraMundi en 2024, 2025 i 2026 respectivament.

FORCALL

55 SEXENNI

Una oportunitat durant la novena per a veure de prop els 38 vestits de Vallivana

Cada vesprada, una hora abans que comence la novena a la marededeu de Vallivana, el museu de l’arxiprestal de Morella s’ompli de veïns, especialment de veïnes, interessades a veure de prop els vestits de la patrona de Morella. És la primera vegada que s’ofereix

Són 38 els vestits que li han regalat a la marededeu al llarg dels anys. Alguns són molt vellets, però tots estan molt ben conservats. No tots estan documentats, però dels que sí que hi ha detalls es coneix que el més antic és de 1912.

Les robes en els que estan realitzats ressalten per la seua qualitat i els materials dels brodats són veritables joies, però també hi ha algunes curiositats com la utilització de cabells en algunes peces.

És cert que entre els donants figura vàries vegades la Marquesa Fuente el Sol, però també altra gent que, per promesa o per com-

boi, han volgut fer aquest regal a la patrona del poble.

Curiosament Vallivana també té una bona col·lecció de roba interior. Segons comentava l’administradora, Lara Buj “aquest hivern les cambreres i jo vam descobrir aquests jocs de sinagües i camisetes. En vint-i-dos anys que portava d’alet no havia vist mai”, Vestits, sinagües, camisetes, joies, ramets, perruques, puntilles, tot té el seu calaix en el nou armari que ha fet l’administració per a conservar-ho millor.

Fins i tot l’armari que s’ha fet a mida, té un mòdul separat, molt més manejable i pràctic, per poder transportar millor algunes peces. És el que s’ha instal·lat aquests dies del novenari sexennal al camerí de la Verge amb els 5 vestits que s’han ficat aquests dies de Sexenni. Tant l’armari gran, com el mòdul, els ha finançat l’administració de Vallivana, però dos veïns, Cristo-

FI DE FESTES. La gran participació en tots els actes ha estat la tònica general de les Festes de Cinctorres, que s’acomiadaven aquest dilluns amb un concurs de paelles i un corro de vaques.

bal Milian i Hugo Adell, han posat la mà d’obra de forma desinteressada.

Una altra millora que l’administradora ha cregut que era necessària ha estat la restauració de la Corona, que ha dut a a terme un especialista en joieria. Tot i que la figura original, igual que ja està vestida, porta una corona, és tradició afegir-ne una de més majestuosa.

D’altra banda, a la rogativa de pujada de la imatge de la marededeu aquest agost, es va estrenar també altra novetat que està exposada per a que tots la puguen veure de prop. Es tracta de l’urna de metacrilat transparent que es mostra al costat de la de sempre,molt més barroca. Aquesta nova urna va demostrar ja durant la pujada que, no sols és més portable sinó que a més és resistent.

Aquesta setmana finalitzarà en el 8 de setembre, dia de la festa de les marededeus trobades. En any de sexenni el rosari d’eixe dia es fa dintre de l’església. La pròxima eixida de la imatge de Vallivana serà per a visitar als malalts abans de tornar al seu santuari el tercer cap de setmana d’octubre.

MAREDEDEU DE GRÀCIA. Multitud de veïns de Cinctorres van acompanyar diumenge en processó a la imatge de la patrona de la localitat durant el darrer dia de la novena.

TU CARA ME SUENA. Durant les festes tenia lloc la primera edició forcallana d’aquest concurs musical.

Setmanari d’informació comarcal

COMENÇA LA TEMPORADA 2024-2025

El Morella FC debuta a Castelló visitant al CF Rafalafena

La Federació de Futbol de la Comunitat Valenciana (FFCV) publicava el 26 d’agost el calendari dels 8 grups de la 2ª FFCV per a la campanya 2024-2025. El Morella FC, únic equip de la comarca dels Ports en aquesta categoria i que milita al grup 1 de la mateixa, ja coneix per tant el calendari d’una competició que s’iniciarà enguany un poc abans del que és habitual, el cap de setmana del 7 i 8 de setembre.

Al Morella FC li ha tocat jugar fora a la jornada inaugural i ho farà a la ciutat de Castelló, visitant al CF Rafalafena, conjunt contra el que ja s’ha enfrontat en

diverses oportunitats a les temporades anteriors. Just una setmana després i amb motiu de la jornada 2 al campionat, el Morella FC debutarà com a local a la temporada rebent la visita del CF Xilxes, un dels equips nous en aquest grup esta temporada i que ha pujat de la 3ª FFCV.

El Morella FC comença la lliga com a visitant i la tancarà també amb la mateixa condició a la jornada 30 del campionat, visitant el cap de setmana de l’11 de maig el camp del CF Orpesa. Recordem que segons estableix la Federació Valenciana de Futbol és un l’equip (el primer classificat) qui aconse-

MILLORES AL CLIEJI. El Centre

Lúdic i Esportiu Jaume I de Morella ja té seients a les graderies. “Aquesta era una mesura que es portava reclamant per part dels usuaris des de fa molts anys i que no se li havia donat solució”, apunten des de l’Ajuntament. Des de l’actual equip de govern “es defensa la política de les diferents però petites actuacions

al temps que es potencie el manteniment dels espais municipals”. A aquesta mesura li seguiran les millores en el gimnàs i la seua maquinària “que s’aniran produint en les pròximes setmanes i mesos canviant algunes de les màquines que encara són de l’antic gimnàs ubicat a l’edifici Bancaixa abans que es construirà el poliesportiu”.

gueix l’ascens directe a la categoria immediatament superior que és la 1ª FFCV. El segon classificat juga el play-off d’ascens per intentar pujar de categoria mentre que són tres els conjunts, els situats a les posicions 14,15 i 16 els que baixen de categoria a la 3ª FFCV. D’aquesta manera el Morella FC a la primera volta jugarà fora de casa contra el Rafalafena, Vilafamés, Eture, Els Ibarsos, Traigue-

El Morella tancarà també la lliga com a visitant, l’11 de maig de 2025, al camp del CF Orpesa

LA NOSTRA COPA. Durant aquest cap de setmana s’ha disputat la primera ronda de la 4a edició de ‘La Nostra Copa’. A la comarca dels Ports la gran cita estava al camp del Pla del Mig Ull de Cinctorres on s’en frontava l’equip titular del Camp, l’esportiu Cinctorrà, contra el Morella F.C. Eren els dos únics equips de la nostra comarca en aquesta competició, ja que el Vilafranca havia renunciat a disputar-la. Bona entrada al Pla del Mig Ull, amb afici onats de tots dos equips. La primera part ja fina litzava amb avantatge de l’equip del Morella amb un gol materialitzat per Ferran. En la segona meitat seria Chillida qui establiria el 0-2 definitiu.

ra, Almassora ‘B’ i Esportiu Vila-real. Com a local a la Fàbrica de Giner els rivals que visitaran en la primera volta seran el Xilxes, Borriol, Peñíscola, Joventut Almassora, San Pedro ‘B’, Torreblanca, Atzeneta i Orpesa. A la segona volta, serà al contrari i el Morella rebrà a casa als equips que ha visitat a la primera volta i jugarà fora contra els que van vindre abans a la Fàbrica de Giner.

Un poc abans del partit, l’Esportiu

Cinctorrà va presentar l’equip que defendrà els seus colors aquesta temporada: un equip molt jove enguany, que continua nodrint-se de la base del futbol comarcal.

Jordi Pacheco continuarà conduint els entrenaments i els partits. La directiva confia, una temporada més amb el mateix equip tècnic. La temporada l’enceten ja aquest diumenge contra el Xert, però el Camp del Pla del Mig Ull no presenta les millors condicions: aquest estiu pràcticament no s’ha pogut regar per un problema amb la instal·lació, i ara no està en el millor estat. 70 socis, i un públic molt fidel. L’Esportiu Cinctorrà continua gaudint de molt bona salut per eixa part.

Qué hacer en Morella

NÚMERO 659. ÉPOCA II. DEL 6 AL 8 DE SEPTIEMBRE DE 2024

786 AÑOS DE LA FERIA DE MORELLA

DATADA DE 1244, FUE UN PRIVILEGIO QUE CONCEDIÓ A LA CIUDAD

AMURALLADA EL REY JAUME I «EL CONQUISTADOR»

El paseo de la Alameda de Morella se convierte este fin de semana en un gran recinto ferial, en el que , en sus 750 metros de longitud se esperan alrededor de 200 estands, repartidos por el paseo central, el inferior, el Espai Firal y por la zona del Prat. Un escaparate en el que se muestran los tres pilares de la economía morellana: la ganadería, la agricultura y, como no, el turismo. Como cada segundo fin de semana de septiembre, la Feria de Morella acogerá a miles de visitantes que podrán disfrutar de los encantos de un acontecimiento que cumple 763 ediciones.

La Fira de Morella es mirada al futuro sin perder de vista la tradición. Una tradición que se remonta a los primeros años de la Reconquista. El impulso económico que sintió este territorio después de la ocupación de estas tierras por el Rey Jaime I en 1232 fue tan fuerte, que Morella vivió una de las etapas más dulces de su historia. El comercio y la ganadería eran los pilares económicos, y el Rey autorizó en 1256 la celebración de una Feria anual y un mercado semanal que dieron salida a miles de cabezas de ganado lanar, vacuno y caprino, porcino y equino, junto a manufacturados como el queso o el requesón, lanas, pieles, cueros, cecinas y jamones, completando la oferta la gran cantidad de abonos orgánicos que producían los numerosos corrales.

Tan fuerte estuvo el sector que se creyó necesaria la celebración de otra Feria. Jaime II a principios del XIV concedió este privilegio. Si la primera se celebraba en septiembre, esta segunda concesión permitió celebrar otra por San Juan.

Durante mucho tiempo la Feria de Ganado de Morella fue la más importante del Reino; todavía a comienzos del siglo XX se contabilizaban en la Feria más de 34.000 cabezas de ganado y unas 700 caballerías. Pero los tiempos van cambiando, las explotaciones comienzan a abandonarse, los pueblos sufren un fuerte éxodo a favor de las ciudades; la agricultura y la ganadería están en crisis y la Feria poco a poco se apaga. Durante varias décadas, Morella pierde su Feria. A mitad de los ochenta, un grupo de ganaderos y agricultores decide unir esfuerzos para recuperar el certamen ferial y en pocos años consiguen volver a situar la Feria de Morella como referente para el sector ganadero en la Comunidad Valenciana. Los tiempos siguen cambiando, pero en la zona la apuesta es decidida y el sector agropecuario se moderniza, apuesta por la calidad ante la imposibilidad de competir en cantidad, y afronta las dificultades con nuevos proyectos colectivos. El sector ganadero continúa siendo uno de los pilaraes económicos fundamentales en la zona. La Feria de Morella es la imagen del sector, es el espacio necesario para hacer negocios y estar al día sobre las nuevas tecnologías y productos que ayudan a rentabilizar explotaciones. Además, se ha convertido en un nuevo reclamo turístico que atrae a miles de visitantes este fin de semana hasta Morella.

7 DE SEPTIEMBRE 12:30 INAUGURACIÓN CON LA DANZA DE LOS «LLAURADORS»

Paseo de la Alameda FERIA DE MORELLA

18:00 PRUEBA DE TOROS

Plaza de Toros

de

Paseo de la Alameda FERIA DE MORELLA

OTOÑO. Estamos a punto de entrar en el otoño, una de las mejores épocas para visitar Morella. En otoño, además de disfrutar del patrimonio monumental de Morella destaca la naturaleza y las posibilidades que nos ofrece en unos meses donde tiene una imagen única. Morella cuenta con una extensa red de senderos que te acercan hasta rincones muy bonitos con bosques exuberantes, ríos o rutas para hacer en BTT, entre otros. Por otra parte, uno de los grandes atractivos de Mo-

rella es la gastronomía y en el otoño encontramos unos época con muchos productos únicos como son las setas y otros frutos que nos da el bosque. Son muchos los restaurantes que potencian estos productos bien maridados con la carne o el queso de excelente calidad en la comarca de Els Ports.

Sobre todo, Morella como destino ofrece calidad, tranquilidad, hospitalidad y seguridad durante todo el año, y también en otoño.

LA FERIA, UN GRAN

AUNQUE ESTÉ PRINCIPALMENTE DEDICADA AL SECTOR GANADERO Y DE

GRAN OFERTA DE PRODUCTOS PARA EL HOGAR Y SUCULENTAS

La Feria agrícola y ganadera de Morella nació hace más de 786 años con la vocación de ser un foro para el intercambio comercial de los vecinos de la zona. Esta función, tres cuartos de milenio después se continúa llevando a cabo, a pesar de que la agricultura y la ganadería ya no son las principales actividades de la población. Tanto de tiempo después la vida y nuestras costumbres poco tienen que ver con el que era antes, y la Feria de Morella, y sobre todo, los

productos que en ella se ofrecen, así lo reflejan. La Feria nació para vertebrar toda la actividad del sector primario, función que mantiene hoy en día. Así, cada año los ganaderos muestran sus animales en las afueras del Espacio Ferial. Mirando las vacas, las ovejas y los cerdos se puede ver a simple vista la calidad del producto de proximidad. La maquinaria y utensilios para el campo también son una parte fundamental de la oferta fe-

rial. De un tiempo acá, la feria se ha llenado de productos de consumo de todo tipo. Los lugares de venta de ropa son una parada obligatoria para adquirir todas las prendas necesarias de cara a la entrada del otoño. Varios espacios ofrecen productos de carácter gastronómico de alta gama y calidad para estómagos más refinados, pero también otros productos de consumo más cotidiano. Otra de las ofertas clásicas de la Feria es la de los utensilios de casa, todos los años hay un producto es-

Y TAMBIÉN...

PASEO DE LA ALAMEDA. Morella cuenta, en la parte posterior, encima del parking, con un espectacular paseo, coronado por un pinar en el que se pueden dar tranquilos paseos con los más pequeños, pues está cerrado al tráfico. A él se puede acceder tanto desde la puerta de la Nevera, como desde la puerta de los Estudios. Entre otras posibilidades, cuenta con un parque infantil diferente, construido en madera y una reproducción a tamaño real de un dinosaurio con el que poderse hacer unas fotografías para el recuerdo.

GRAN ESCAPARATE

MAQUINARIA AGRÍCOLA, EN ELLA PUEDEN ENCONTRARSE UNA

SUCULENTAS VARIEDADES GASTRONÓMICAS DE TODO TIPO

trella que triunfa entre los visitantes. Así, desde aparatos de cocina hasta almohadas de varios colores se puede encontrar, junto a todo lo necesario para equipar nuestra casa.

El Espacio Ferial da cabida a estands de muchas clases, donde caben actividades como la promoción turística, la venta de coches o incluso las causas solidarias, mostrando la variedad y la buena salud de todos los sectores productivos de la ciudad.

Una imagen de archivo de la Fira de Morella, a los pies del castillo.

JUAN ANT. QUEROL

En esta edición de la feria siguen las exhibiciones de perros pastores con ovejas en el Prado de la Alameda como una muestra de la tradición ganadera y de cómo se trabaja con los animales.

La Feria de Morella sigue viva una edición más, alargando el tiempo festivo que la ciudad ha ido disfrutando durante todo el mes de agosto, al tratarse este de un año muy especial para los morellanos por haberse celebrado el Sexenni, del que la danza de los Llauradors es protagonista.

OFICINA DE TURISMO . Abierta de martes a sábado de 10h. a 14h. y de 16h. a 19h.; lunes de 10h. a 14h. El domingo 9 estará cerrada por ser colegio electoral. Plaza San Miguel s/n Teléfono: 964173032 y whatsapp: 661 425 294

CENTRO LÚDICO Y DEPORTIVO JAUME I. Situado en la zona de la Alameda, dispone de piscina climatizada o rocódromo, entre otros. Solicite información de las posibilidades deportivas que ofrece la ciudad llamando a la Oficina de Turismo.

FLAÓ. El dulce morellano por excelencia és el flaó. Es una pasta rellena de requesón y almendras que tiene un origen, árabe, medieval y mediterráneo consideraron como un dulce celestial que se ha convertido en señal de identidad de Morella siendo el rey de todas las pastelerías.

IGLESIA Y MUSEO ARCIPRESTAL. Abierta los lunes de 11h a 14 y de 16 a 18h. De martes a sábado de 11h a 14 y de 15 a 18h. Domingos de 10h a 11:15h y de 12:15h a 15h. Los horarios pueden variar por celebraciones religiosas. Más información en la página web BasilicadeMorella.org

CASTILLO DE MORELLA. Con entrada por la plaza de toros, es visitable de lunes a domingo en horario ininterrumpido de 11 a 19h. El Palacio del Gobernador, situado en su interior, abre de 11h a 15h.

MUSEO “TEMPS DE DINOSAURES”. De martes a domingo, de 11 a 14h y de 16 a 19h.

LA PRISIÓN MEDIEVAL. Consultar en la Oficina de Turismo

APUNTES DE INTERÉS

GUIA COMERCIAL.

HOTEL REY DON JAIME.

Juan Giner, 6 · 964 16 09 11

MESON DEL PASTOR.

Costa Jovaní, 5 · 964 16 02 49

LA FONDA MORENO.

Sant Nicolau, 12 · 964 16 01 05

HOTEL EL CID. Portal de Sant Mateu, 3 · 964 16 01 25

CASA ROQUE.

Sant Joan, 1 · 964 16 03 36

EL FAIXERO. Ctra. Iglesuela, 7 ·

CINCTORRES · 964 18 10 75

CASA PERE. Blasc d’Alagó, 22 · 964 16 02 15

RESTAURANT VINATEA.

Blasc d’Alagó, 17 - 964 16 07 44

RESTAURANTE EL CAZADOR

Barrio H. Nou - 630 401 965

RTE. PIZZERIA LOLA

Blasc d’Alagó, 21 · 964 16 03 87

BAR QDQ. Segura Barreda, 16 964 16 07 29

BAR PRATS. Pilar, 24 · 964 16 01 60

CAFETERIA ELS PORXES. Blasc d’Alagó, 12 · 964 17 32 42

ADOLFO’S BAR. Barrio H. Nou · 964 16 09 33

CANYERO’S BAR. Blasc d’Alagó, 29 · 653 07 87 03

BAR XÒFER. Blasc d’Alagó, 9 · 673 06 62 32

BAR QUIOSC COLÓN. Plaça Colón, 12 · 964 17 31 47

ARTESANIA CARMEN. Pilar, 1 · 964 16 10 06

PASTELERIA PILI.

Torres de Sant Miquel, 1 · 964 17 30 75

PASTELERIA PALLARÉS.

S. Barreda, 12 - 964 16 02 82

PANADERIA DOMINGUEZ. Sant Nicolau, 21 · 964 16 03 57

MOBLES ERNEST. Blasc d’Alagó, 20 · 964 16 00 40

REGALOS Mª MERCEDES. Pilar, 7 · 964 16 01 92

CARNISSERIA CATALÁ.

Marquesa Fuente el Sol, 7 964 160 177

CARNS NOEL.

Marquesa Fuente el Sol, 12 · 964 16 09 93

MORELLA SE ILUMINA. Los viernes, sábados, festivos y sus vísperas, el castillo y las murallas de Morella se iluminan desde la puesta de sol hasta medianoche. Puedes acercarte a pie hasta el paseo de la Alameda para ver el castillo o coger el coche y dar una vuelta por los alrededores para disfrutar del espectáculo en su conjunto.

ENTRADA CONJUNTA. Las principales atracciones turísticas de la localidad ofrecen un modelo de entrada conjunta con la que se puede acceder a los diversos museos, al Castillo y a la Iglesia Arciprestal a un precio más reducido. Puedes comprarlas tanto en la Oficina de Turismo de Morella como en la entrada de cualquiera de los monumentos adheridos.

CARNISSERIA SEGURA.

Blasc d’Alagó, 33 · 964 16 02 41

PERRUQUERIA PILI.

Sant Julià, 6 · 964 16 07 84

HOGAR TEXTIL ADELL.

Trinquet, 2 · hogartextiladell.com

MÀ DE DONA.

Juan Giner, 23 · 964 16 08 59

JOVENIVOL.

Blasc d’Alagó, 41 · 964 16 07 10

ÒPTICA ART. Plaza Colón, 1 964 16 09 32

ESTANC MESTRE.

Segura Barreda, 22 964 16 06 41

CASA ARGIMIRO.

Pilar, 2 · 964 16 03 77

L’HERBOLARI.

Juan Giner, 18 964 16 03 84

CLÍNICA DENTAL LEUBA

Callejón García, 19 639 64 90 92

AROMES DE MORELLA. Blasc d’Alagó, 13 · aromesdemorella.com

DOMINGOS DE COMPRAS POR MORELLA. La mayor parte de los establecimientos comerciales de Morella están abiertos todos los domingos del año, siguiendo una larga tradición comercial que se remonta hasta la Edad Media. La oferta se completa con un mercado situado en la calle porticada donde se pueden comprar frutas y verduras frescas -entre otros productos-, lo que se hace desde que Jaime I ‘el Conquistador’ lo autorizara en 1256. Aún hoy en día se mantiene esa inusual costumbre comercial y se puede salir de compras en domingo.

SALTAPINS. Parque de aventura con tirolinas, lianas o puentes tibetanos. Más información en saltapins.com

PINTURAS RUPESTRES DE “MORELLA LA VELLA”. Abiertas de martes a domingo y festivos en tres turnos: 11h. / 12:30h. y 16:30h Pónganse en contacto con la oficina de turismo para planificar su visita. Telf. 964173032 · Whatsapp. 661425294

LOS GIGANTES. Pueden verse en la entrada del Ayuntamiento un espacio con acceso libre y gratuito

LAS TORRES DE SAN MIGUEL. Los días disponibles de 10 a 13h y de 16 a 19 horas.

Agenda.

—Morella.

Fira de Morella Divendres 06 de setembre

20,00h. Xerrada sobre l’expedició a l’Aconcagua el desembre de 2023

Dissabte 07 de setembre 08,30h. Eixida a una ruta de cavall 09,00-16.00h. Degustació de carns de la comarca. Espai Firal.

10,30h. Entrada de les cavalleries de Morella a Cavall.

12,30h. Cercavila amb la participació de la dansa dels Llauradors del 55 sexenni i l’Associació Musical Mestre Candel. Inauguració oficial de la Fira de Morella.

17,00h. Taller per als més petits de pintar ferradures de cavall a càrrec de Morella a Cavall.

18,00h. Prova de vaques de la ramaderia La Lucica. Plaça de bous.

19,00h. Prova de bou. 23,00h. Carretillo embolat 23,30h. Embolada del bou. i discomòbil.

Diumenge 08 de setembre

09,00-16,00h. Degustació de carn de la comarca. 10,30h. Concurs de gossos pastors. 12,00h. Cercavila dels Gaiters de Morella. 13,30h. Clausura de la fira i sortejos.

Dilluns 9 de setembre 17,30-19,30h. Taller empresarial ‘‘Dissenya la teua estratègia financera.

Dimecres 11 de setembre 17,30-19,30h. Taller empresarial ‘‘Dissenya la teua estratègia financera.

Novena Mare de Déu de Vallivana Divendres 06 de setembre 18h. Exposició vestits creats pels xiquets i xiquetes en el taller infantil d’aquest agost. 19h. Rosari, novena i missa. Esglèsia arxiprestal de Morella

Dissabte 7 de setembre 18h. Exposició vestits creats pels xiquets i xiquetes en el taller infantil d’aquest agost. 19h. Rosari, novena i missa. Esglèsia arxiprestal

Diumenge 8 de setembre 10,30h. Exposició vestits creats pels xiquets i xiquetes en el taller infantil d’aquest agost. 11,30h. Rosari, novena i missa. Esglèsia arxiprestal de Morella

—Vilafranca.

Festa de la Mare de Déu del Llosar Dissabte 07 d’agost 11h. Benedicció de xiquets i xiquetes. Pas pel mantell de la Verge. 13h. Volteig general de campanes. 20h. Cercavila amb la UMV 22h. Serenata a la Plaça de l’Església, cantada per la coral i la rondalla i entrega de cintes de la Mare de Déu. Seguidament refresc de germanor. Sopar a 4 mans amb Neus d’Abadia del Maestrat i Emilio de l’Escudella. Música amb Paula Ferreres i actuació de Drag Kar-La Brutal.

Diumenge 08 d’agost 08h. Diana a càrrec de la UMV 09h. Missa a la parròquia. 10,30h. Processó a l’Ermita del Llosar i eixida de l’autobús des de la casa del rellotge. Seguidament missa a l’Ermita del Llosar i tradicional refresc amb pastissos i música de la Rondalla.

17h. Conclusió del Solemne Novenari, refresc i Concert de la Unió Musical de Vilafranca.

19h. Tornada de la processó.

22h. Típic Ball Pla amb eixida des del Carrer Cid,50 Focs artificials al Carrer La Bassa.

—Cinctorres.

Estiu cultural Divendres 6 de setembre

20,30h. Reviscolem El Ring. Sopar de maridatge, bodegues Vicent Flors (Les Useres) i Dominio de Ródeno (Azuébar). Cal inscripció prèvia a Reviscolem El Ring.

11h. Ruta urbana per conèixer el municipi. (Es pot realitzar durant tot l’any en horari d’apertura de l’Oficina de Turisme. Exepte dilluns)

—Sorita.

Festes de la Balma Divendres 6 de setembre

10h. Esmorzar popular al bar 14h. Dinar de germanor al pavelló del poli.

16h. Corro de vaques amb sangria a la plaça de l’esglèsia i amb xaranga.

21h. Processó de l’entrada.

00h. Correfoc a càrrec dels Diables de Sant Boi. 01h. Discomóvil a la plaça de l’ajuntament.

Dissabte 7 de setembre

08,30h. Cercavila de gaiters pels carrers del poble. 09,30h. Relació de l’àngel a la plaça i eixida de la processó cap a La Balma.

10,30h. Representació de la lluita de l’àngel i el dimoni a la Creu Coberta.

11h. Missa a l’ermitori de La Balma.

13.30h. Arribada de la processó al poble i ball de les danses a la plaça de l’esglèsia.

18h. Torneig de pàdel.

19h. Espectacle de jotes al pavelló de festes de Sorita a càrrec del Centro Aragonés de Vinarós. 22h. Carretó embolat infantil.

23h. Bou embolat.

00,30h. Batucada des de la plaça fins al poliesportiu a càrrec dels Diables de Sant Boi.

01h. Orquestra Monkey i a continuació MACRO DISCO CUBE.

Diumenge 8 de setembre

13h. Missa 17h. Torneig de guinyot i botifarra 21h. Sopar popular al pavelló de festes 00h. Focs artificials a l’esplanada del poliesportiu.

Dimarts 10 de setembre

Curs participatiu de cuina impartit per Carlos Gutiérrez, de Casa Roque

Dimecres 11 de setembre

Curs participatiu de cuina impartit per Carlos Gutiérrez, de Casa Roque

—Benassal.

Divendres 6 de setembre 10h. Yoga-Tai Chi. Jardí els Plans

Dilluns 9 de setembre 19,30-20,00h. Tonificació

Dimarts 10 i dijous 12 de setembre 19,30-21,00h. Hatha ioga. Saló Cajamar.

Setmanari d’informació comarcal

El notícies de perfil.

“Vaig ser majoral per una promesa com la festa del Llosar s’anava

BRUNO MORRAJA VA SER L’ANY PASSAT I I JUAN RUÍZ ÉS ENGUANY MAJORAL DE LA FESTA DEL LLOSAR

Anna Querol.

Els vilafranquins estan preparats per a honorar a la seua patrona, la Marededeu del Llosar. La festa es va revifar el passat any amb la disposició d’un bon grapat de voluntaris per a organitzar les dues dates assenyalades que es dediquen a la Verge: Pasqua del Llosar i el 8 de setembre. Feia vuit anys que no eixia majoralia, i la celebració es va ressentir. Enguany tornen a haver-hi majorals que segueixen l’estel dels de la passada edició i sortosament ja ha eixit majoralia per a les de l’any que ve. En aquesta entrevista, parlem amb Bruno Morraja i Juan Ruíz, majorals del Llosar de l’any passat i d’aquest, respectivament.

Aquesta festa és molt estimada per tots els vilafranquins, però, per un motiu o un altre, va quedar sense majorals durant vuit anys, amb tot el que això comporta.

Un grup d’amics es va animar l’any passat trencant la mala ratxa, veritat Bruno?

Així és. Després de huit anys un grup d’amigues i jo decidirem arrancar una altra vegada la festa amb tota la seua esplendor i preparar i organitzar-la com es feia en anys anteriors. En el meu cas era una promesa que li havia fet a la meua iaia, que era molt devota de la Mare de Déu del Llosar. Ella veia com s’anava perdent a poc a poc i li feia molta pena. Jo li vaig prometre que el dia en què poguera, amb ajuda d’amics o familiars tornaria a agafar la majoralia de la Mare de Déu del Llosar del nostre poble i intentaria retornar-li la llum que es mereix. Vaig tindre la possibilitat gràcies a un grup d’amigues meues. Treballarem durant tot l’any per la festa, i vaig poder regalar-li a la meua iaia, que està allà dalt, eixe regal.

Els vilafranquins senten especial devoció per la Verge. Enguany no en sou tants. Juan, tu no eres del poble. Com et va vindre la idea de ser majoral?

Jo sóc de Ciudad Real. Vinc d’un lloc amb tradicions semblants. Quan vaig vindre a Castelló volia continuar amb els meus costums. Volia ser part de les pràctiques del poble. Gràcies a Bruno vaig conéixer unes tradicions, balls i menjar diferents. La veritat és que és molt bonic sentir-ho de les dues mane-

res, com a manxec i com vilafranquí. Juan. Quants majorals sou enguany?

Enguany som sis. Han continuat la majoria i s’han sumat diversos veïns del carrer per continuar amb

la festa. Com que havia començat tan bé, volíem que no s’aturés. A hores d’ara, seria una llàstima. L’any passat va ser molt especial i desitjava que aquest any tingués continuïtat. Per cert, ja tenim majorals per a l’any vinent.

Bruno y Juan, en un “selfie” durant la “pastà”

Bruno, no només vau ser majorals per organitzar la festa, sinó que també vau impulsar diverses millores a l’ermita i al seu entorn. Quines van ser aquestes millores? Així és. Com que no hi havia hagut majorals, hi havia un grup de

promesa a la meua iaia, qui veia

perdent i li feia molta pena”

dones de Vilafranca que s’encarregaven de la neteja de l’ermita, però des del bisbat no s’hi havia posat diners per a les instal·lacions, i la veritat és que estaven en un gran estat de deteriorament. Vam trobar molta feina i vam decidir posar tot l’esforç en arreglar i solucionar els problemes més grans que presentava el complex de l’ermita del Llosar. Vam començar a treballar en els arcs, on es fa el convit dels pastissos. Després vam arreglar alguns problemes d’electricitat i unes teulades on hi havia filtracions. Ens vam centrar en el manteniment principal. Ara, amb la nova majoralia, estan treballant en altres aspectes.

Juan, podries comentar l’aportació de la vostra majoralia ?

Estem treballant en detalls com la il·luminació per tal que la Mare

de Déu també es puga veure de nit. Hem polit el terra de l’ermita i estem arreglant els carros de la Mare de Déu. Són xicotetes coses que potser no es noten tant, però són importants. L’any passat es van centrar més en els aspectes estructurals i generals, i ara estem afinant els detalls. La processó de la Mare de Déu del Llosar va en un carro amb uns bous. El carro sembla molt antic, Bruno quants anys té?

Segons la tradició, la Mare de Déu del Llosar va ser trobada per un llaurador que estava llaurant la zona on és l’ermita. En passar amb l’aladre, va topar amb una pedra i, a sota, va trobar la Mare de Déu del Llosar, que és una talla gòtica. En homenatge a aquest trobament, els vilafranquins, des dels anys setanta, quan va arrencar la primera majoralia, van començar a portar la Verge

en carros estirats per bous. Els primers bous eren de dues persones de Vilafranca: Felipe Petra i el seu pare. La peanya de la Mare de Déu és de la postguerra i va ser pagada per uns presos que es van endur a València; van prometre que, si sobrevivien a la guerra, pagarien la peanya que actualment llueix la Mare de Déu. Data dels anys 40 o 50. El 8 de setembre és la festa gran, la festa de les Marededeus trobades, però, per Pasqua del Llosar ja vau tenir el primer tastet. No sé si és aleshores o ara quan continueu amb la tradició de donar llet d’ovella a la gent, no Juan?

Sí. Enguany era la primera vegada que podia assistir a l’esdeveniment, ja que en ser un dia entre setmana, mai havia pogut estar-hi

El grup de pastadores d’enguany per a la Festa del Llosar

abans. És molt bonic. Sempre dic que tot em sorprén perquè tot per a mi és nou i il·lusionant. Et contagia la il·lusió dels vilafranquins per arribar a l’ermita i esmorzar tots junts amb un got de llet, una magdalena o una rosquilla. Bruno afegeix... La tradició de la llet d’ovella ve de molts anys enrere. Pensàvem que la festa de Pasqua del Llosar era una festa de rogativa. La de setembre és la festa major, però a la rogativa es demanava pluja perquè els camps pogueren produir blat per a les famílies... La llet la donaven els masovers del terme municipal de Vilafranca. Era un donatiu a la Mare de Déu en agraïment perquè després les collites foren grans i abundants. Els masovers tenien el seu ramat d’ovelles. Les munyien i anaven a la Mare de

Déu i li regalaven aquella llet en agraïment perquè les collites foren bones. Aquesta llet, posteriorment es bullia amb sucre i antigament es feien els rotllos als forns i es preparava un convit per a la gent del poble. Inicialment, era només per a la gent que donava la llet, però més tard es va obrir a tota la gent del poble i va evolucionar a poc a poc. La festa es va fer gran i aquesta llet es va oferir a tota la gent que acudira. En aquella època, un got de llet era un bon regal.

Heu tingut problemes per trobar llet d’ovella?

Avui en dia hi ha molt pocs masovers que tinguen ramat. Ara es compra. Tenim l’empresa de Productos del Losar, que és una for-

matgeria del poble. Li comprem directament a aquesta. Però podem dir que la llet que s’ofereix és tota d’ovella, no està barrejada amb llet de cabra ni de vaca. Tenim la festa a tocar. Heu organitzat abans alguna activitat per fer acapte de dinerets?

Com també es fa la nit dels ciris al poble, el que vam fer va ser posar la barra perquè tots els que venen de fora o tota la gent que està al poble poguera consumir. Vam preparar gairebé 650 entrepans i va ser una nit fantàstica, amb una lluna molt bonica i un grup de música que va tocar durant tota la nit. Vam omplir tota la plaça de cadires perquè la gent pogués estar còmoda. La veritat és que van passar

més de 4000 persones. Gràcies a la barra que va muntar la majoralia de la Mare de Déu molta gent va poder sopar.

El passat cap de setmana es va inaugurar una mostra de fotografies que, com ja ens avançava Bruno, és un homenatge a tota la gent que fa possible que les festes continuen. Juan, explica’ns, quina és la intenció darrere d’aquesta mostra?

M’encanta la fotografia. Sempre que intente anar a algun poble, vull conéixer un poc d’història sobre el lloc i impregnar-me de les seues tradicions. Quan vam arribar al poble, volia veure fotos antigues i vaig adonar-me que no en teníem cap que documentés la

“Ha quedat una exposició força bonica. La podem trobar a l’annex de la casa de la Mare de Déu, on fem els pastissos i ens reunim tots. Volem que siga una mostra permanent amb les 240 fotografies”

festa del Llosar. Em vaig dir: “anem a buscar fotografies abans que es perden a les cases o es repartisquen entre els familiars i no vulguen col·laborar”. Ho vaig comentar al gener, i vaig rebre tanta resposta de gent que tothom va voler collaborar. Vull agrair a l’oficina de turisme de Vilafranca, que va ser qui va recollir les fotografies, les va escanejar i les va tornar als propietaris. Vam rebre gairebé 400 fotos en pocs mesos. La resposta va ser molt bonica i, com que vam rebre tantes fotografies, vam pensar a fer una exposició de totes perquè no es quedés només en un arxiu, ja que poca gent el veuria. Com que va haver-hi tant interés per part de la gent del poble, vaig voler fer algu-

na cosa gran. Va ser una feina de gairebé set mesos la que vam haver de fer per editar-les, escanejar-les i després publicar-les. Ha quedat una exposició força bonica. La podem trobar a l’annex de la casa de la Mare de Déu, on fem els pastissos i ens reunim tots. Es va pensar en aquest lloc perquè originalment aquesta casa era una hostatgeria, però amb el pas dels anys es va convertir en la casa de la majoralia. Allà es fa la confitura, les menjades els dies de la festa, i vam pensar que era un lloc ideal per realitzar l’exposició. Volem que siga una exposició permanent, que es mantinga viva i que continue amb les noves majoralies. Quina millor ubicació que la casa de tots. Hem hagut de treure’n algunes, però la veritat és que de totes, 240 estan exposades.

De quin any a quin any són les fotos que es poden trobar a l’exposició?

Aproximadament des de l’any

73, que és el primer any del qual tenim registre, tot i que sabem que hi ha imatges més antigues. A l’exposició podem trobar fotografies des de l’any 73 fins a l’actualitat, tot i que hi ha alguns anys en què no hi va haver majoralia. També disposem de moltes fotos antigues dels anys vint, trenta o cinquanta, però no estan datades. Mirant les fotografies de l’exposició. Es noten molt els canvis?

Potser ells no ho notaran gaire, però jo, en venir de fora i conéixer el poble tal com és ara, sí que ho faig. És molt bonic quan venen a portar-te les fotos i et comenten els comerços que hi havia abans, l’evolució de Vilafranca, com eren els cotxes o com es vestien. Els majorals del poble s’il·lusionen molt. Com que ho viuen tant, et fa sentir molta emoció. Em commouen les històries que em van explicar mentre preparava aquesta mostra. Al final, és una festa molt bonica perquè en si gairebé no ha canviat.

Els actes litúrgics, les processons, el concert de la banda de música o la programació de la Mare de Déu pràcticament han estat els mateixos, però tu mateix veus l’evolució dels carrers. Et pares i realment observes com el poble ha anat transformant-se. Al final, no és només un arxiu de la Mare de Déu del Llosar, sinó que és veure com el nostre poble ha anat evolucionant des dels anys cinquanta a través de la festa major. També serveix per a recordar les persones que ja no hi són. Molts vilafranquins se’n van emocionats.

A quina hora hem d’acudir per a no perdre’ns res de la festa? El 7 i 8 de setembre, tindran lloc totes les celebracions. El dissabte, per exemple, enguany tenim prevista una novetat: la benedicció dels nens. Passarem tots els nens que vulguen pel mantell de la marededeu del Llosar com a oferiment de nous vilafranquins a la seua patrona.

Setmanari d’informació comarcal

Apunts històrics.

El Directori Civil (1925-1930) · Part XII

Els Quarters d’infanteria, la història de mai acabar

L’Ajuntament de Morella sempre estaria pendent de poder rebre la gestió de les fortificacions i dels edificis relacionats amb la guarnició militar que se situaria ací poc després de 1840. Centenars de peticions, i centenars de denegacions. Aquesta vegada seria la definitiva.

Pep Querol. Historiador

Al Heraldo de Castellón, del 24 de desembre de 1926, El Corresponsal, comentava, «Morella, cual muchas ciudades de Castilla, immensa vitrina de recuerdos históricos, atenta muchas veces contra su propio ser, destruyendo y derribando paredes, dignas de mayor admiración y respeto, y si un cuidado extremo y exquisito de nuestro Ayuntamiento o de quien corresponda, no pone freno a tales demasías y desenfrenos no será lejano el día, en que el cordón pétreo que circunda a nuestra ciudad y los innumerables vestigios de pasadas grandezas, que posee en su interior, aparezcan mancillados y rotos, por la codicia e incultura de nuestros días». José Milián posa el dit a la llaga. És curiós com Milián no para de comparar la Comarca amb altres paisatges, aparentment sense cap mena de relació, com Castella, Marroc, només li falta l’estepa siberiana... Milián, com a home del sistema, se feia ressò, a la seua manera, de la llei de protecció del patrimoni d’eixe any. Així, era un moment «justo y oportuno de reivindicar un derecho y rectificar una conducta». Però les coses no sembla que anaren a millor. La queixa se repetirà el 31 de gener de 1929, al mateix diari, «Nos referimos al gran cuidado con que nuestro pueblo, debería mirar sus murallas y torreones y otros vestigios históricos [...], tiene que ir

aparejada una vigilancia ciudadana estrechísima, para que nadie y menos gentes indígenas, se atuvieran a tocar y cuanto menos a derrocar, tan preciado tesoro. A la inclemencia y fuerza destructora del tiempo, hay que agregar la incultura de las gentes, que no les permite ver cómo tirando aquellas santas paredes por el suelo, emborronan páginas gloriosas y ricas de su historia, atentan contra el arte y decoro público de la ciudad y destruyen algo vital y necesario, para la vida de su porvenir». Me pregunto què voria Milián per fer-lo reaccionar d’aquesta manera tant vehement, més val no saber-ho, «Quedamos pues en que Morella ha hecho muy mal en contemplar impasible su propia destrucción y que si el mal no se ataja y una labor ciudadana no lo remedia, dentro de algunos cuartos de siglo Morella no será la abuelita limpia y aseada, sino la bruja aportillada y asquerosa que inmortalizara Goya». Òbviament hi havia un abisme entre les intencions del govern, que legislava, i la cultura ciutadana, que li costava més assimilar el canvi de paradigma. Seria un procés molt lent i llarg fer comprendre que una cosa vella, i que aparentment no tenia cap ús pràctic, podria ser valuós conservar-lo. Inclús avui dia, s’ha d’estar atent, perquè a la mínima sempre hi ha algú que fa una malesa. Relacionat amb això, el tema dels antics quarters militars encara do-

Aquells anys eren uns moments crítics pel patrimoni, situat en una prima línia roja que, segons com, amb un marge molt estret, desapareixia o se salvava.

nava voltes en aquell any de 1928. Hisenda, encara que més puntillosa i gelosa que l’exèrcit, no deixava de ser Estat, compartint alguns vicis, això és, se comportava amb les seues propietats com el Perro del Hortelano

Aquesta idea la podem extreure dels testimonis al respecte. Hi ha innumerables peticions de l’Ajuntament perquè els cediren els edificis, rebent llargues també innumerables, fins que, segons l’Acta de la Permanent del 17 de juliol de 1928, la situació era tant crítica que s’acordaria, «Que se participie al Ilmo. señor Delegado de Hacienda en Castellón el malísimo estado de conservación de los cuarteles de Morella. Que se pida su urgente arreglo por el Estado. O que, para ello sea autorizado el Ayuntamiento, a cargo de aquél. Y, en caso de que no se acceda a lo anteriormente solicitado, que se cedan, libre y gratuitamente, al Ayuntamiento [...], los cuarteles de referencia», notícia que fa publicitat Las Provincias, l’11 de setembre. Estàs perdent el temps, Sebastià. El 17 d’agost arribava la resposta d’Hisenda, com sempre amb actitud de pegar bronca, «Que no siendo el Ayuntamiento de Morella una Corporación técnica precisa para apreciar el verdadero estado de los edificios a que se refiere, que se acompañe certificado del dictament pericial del Ayuntamiento o Maestro de obras municipal».

Com sempre, a demanar muntanyes de certificats, i instàncies en temps i forma al ministre i un llarg etc. Mira Hisenda, xiqueta, si jo ja estic fartet de tu i l’únic que faig és llegir-te a 100 anys vista, imagina’t com estarien aquells que havien de bregar amb tu dia a dia!

Però el problema no era eixe. A l’Acta de la Permanent del 18 de desembre de 1928 (ja no hi era Sebastià), se feia ressò d’un RD-Llei, del 2 d’octubre de 1927, que permetia la cessió gratuïta als municipis d’aquelles propietats estatals que pogueren permetre donar un servei públic. Així, l’Ajuntament concretaria les seues intencions «que, los viejos cuarteles de esta Ciudad pedidos por esta Corporación al Ministerio de Hacienda, se desean adquirir para derribarlos y, aprovechando los materiales útiles que resulten, construir en los solares que aparezcan los siguientes edificios: A) Escuelas Nacionales graduadas; B) Casas habitaciones, para los Maestros Nacionales de esta Ciudad; C) Edificios para los juzgados de Instrucción y de 1º Instancia, y para el Juzgado municipal; D) Casa-habitación para el Juez de 1ª Instancia; F) Archivos notariales». Però, esteu bobos? No dic que no s’hagueren de fer eixes infraestructures, però no hi havia un lloc més adequat, que no destruir patrimoni històric?

Finalment, el propi Ajuntament se donaria per vençut, Al·leluia, el 17 de setembre de 1929, segons l’Acta plenària d’eixe dia. Després de mesos i anys insistint amb la cessió dels edificis per fer a saber què amb ells, qualsevol cosa menys conservar-los per a les futures generacions, se llegia l’enèsima bronca d’Hisenda, que la sol·licitud no s’havia fet en temps i forma, que s’havia d’adjuntar a la petició, dirigida al ministre, «expresando los servicios públicos para que ha de utilizarlos, acompañando certificación del acuerdo municipal, autorizando al Sr. Alcalde para hacer la petición y acompañando memoria y plano con certificación del acuerdo aprobando los mismos», en definitiva una muntanya de burocràcia, que desanimarien a qualsevol, i potser fóra això el que volien.

Davant de l’ultimàtum que «se servirá hacerlo en el plazo de 15 días o en su defecto manifestar que que desiste de su petición para dar por terminado el expediente», acabarien per caure del guindo. I és que, l’Ajuntament, no havia fet els deures, malgrat d’haver anat tant de temps darrere del porjecte. Finalment, Fidel Centelles, ja fartet de tot, llençaria la tovallola, acordant el Ple «Dada la imposibi-

lidad material y económica de este Ayuntamiento para poder acompañar la instancia dirigida al Excmo. Sr. Ministro de Hacienda [...], plano y memoria expresivas de los servicios públicos para que ha de utilizarse el indicado Cuartel, desistir de la mencionada petición». Com no havien fet ni la memòria ni el plànol, els risc era molt gran, «y ante el temor de que hechos los gastos que memoria y plano reportarían, fuese denegada la repetida petición», i tant repetida! Que no, que no, millor així, que hagueren sigut capaços de tombar el Convent de Sant Francesc per posar-hi una gasolinera.

L’ofensiva municipal respecte tot el sistema de fortificacions no acabava mai, no només els quarters. En això hem de valorar la seua constància. Els quarters i muralles eren propietat d’Hisenda, però el Castell se l’havia reservat encara el Ram de Guerra. De fet, el desnonat per Hisenda José Gasulla, havia trobat refugi a la fortalesa, com el seu guardià (cobrava 107,85 pessetes al mes, segons comunicació de l’1 d’agost de 1929 de la 5ena regió militar, Saragossa). Aquells anys eren uns moments crítics pel patrimoni, situat en una prima línia roja que, segons com, amb un marge molt estret, desapareixia o se salvava.

A l’Acta de la Permanent del 6 d’agost de 1929, s’acordaria demanar al mateix Primo de Rivera (pobret, estaria de Morella fins als c...), «la cesión gratuita del Castillo de Morella y terrenos anejos al Ayuntamiento [...], se desean para dedicarlos a campos de recreo y deportes, para la educación física de la juventud morellana». Mareee, quin perill. Aquesta iniciativa sembla associada a la visita del capità general de la 5ena regió el 3 d’agost, «para visitar el Castillo». Era una visita oficial, així que se li tractaria a cos de Rei, això és, a gastos pagats, acudint totes les autoritats locals «a la recepción y al banquete que se dio en homenaje a la nombrada autoridad militar», segons resa la mateixa Acta citada. A Manuel Grau, pel banquet celebrat en honor del militar, se li pagarien 165 pessetes. No se quedarien en fam. Tot apunta que li suggeririen les seues idees i ell no posaria impediments.

Però, quina visió podia tenir un militar de la Plaça fortificada de Morella? Que ja no valia per a res. Si l’Ajuntament volia tombar el Castell per fer un camp de futbol, pos benvingut seria. Com sempre, carabasses, crec que amb bon criteri. Ben fet, Primo de Rivera, perquè després diguen que ho feies tot malament.

Setmanari d’informació comarcal

La Fulla del Camp dels Ports.

RAMAT OVÍ

41.000 euros en ajudes per a la raça guirra

La Conselleria d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca ha convocat ajudes per al foment de l’ovella guirra, una raça autòctona en perill d’extinció, amb un import total de 41.000 euros.

A través d’aquesta convocatòria, publicada en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, se subvencionen despeses relacionades amb el manteniment i la conservació d’aquesta raça, la creació i la preservació de llibres genealògics, així com el desenvolupament del programa de millora oficialment reconegut per a la raça. Aquest programa inclou proves destinades a determinar la qualitat genètica i el rendiment del bestiar, amb l’objectiu de garantir la seua protecció i millora.

La raça guirra, com a principal raça autòctona del territori, és gestionada per

FIRA DE MORELLA. El dissabte 7 i el diumenge 8 de setembre tindrà lloc esta cita històrica i d’origen medieval que té com a protagonista al sector primari de la comarca dels Ports i poblacions veïnes amb l’exposició de ramat i productes típics de la zona.

La regidora de Desenvolupament rural i medi ambient, Ana Belén Soro, ha destacat “el treball de l’Associació Firal Els

l’Associació Nacional de Criadors de Raça Guirra. Actualment, té una població superior als 8.300 animals, amb un total de 21 ramaders de la Comunitat Valenciana inscrits al llibre genealògic. Aquesta raça no només contribueix a la preservació del patrimoni ramader, sinó que també és fonamental per a l’equilibri de l’ecosistema rural de la zona de la comarca dels Ports. Les ajudes són dirigides a organitzacions i associacions de ramaders sense ànim de lucre que siguen oficialment reconegudes per a la gestió del llibre o llibres genealògics de races en perill d’extinció. Aquest tipus de bestiar en perill de desaparició representa un patrimoni de gran riquesa, tant des del punt de vista econòmic i social com mediambiental i en termes de recursos genètics.

Ports amb l’organització de la fira, sobretot pel que fa a l’exposició d’animals amb les dificultats que comporta i que enguany hem volgut impulsar un poc més que en darreres edicions”. L’edil ha explicat que “a més dels estands, durant els dies de la fira hi ha una intensa programació com el concurs de gossos pastors al prat o la degustació de carn de la comarca”.

Els preus.

Patrocina

Els preus del Porcí. 29/08/2024

Porc engreixat

Preu mig Mercolleida

Garrí (Lechón)

Zamora 20 Kg (G parrida)

Holanda 21 Kg (U. origen)

Lleida 20 Kg

1,762 €/kg (baixa 0,025 €)

€/kg (baixa 0,025 €)

Setmana 35 del 26/08 a l’ 01/09

69,00 € ( baixa 3 €)

87,00 €/garrí (sense variació) 29/08/2024

46,00 €/garrí (sense variació)

China (Min. Agricultura) Del 19 al 25 d’agost

Porc viu

€/kg (baixa

€/kg (baixa 0,01 €)

€) Garrí (Lechón)

Els preus del Boví. (Mercolleida) 28-08-24

Vedells Extra U 331-370 kg/c

Vedelles Extra U 241-270 kg/c

€/kg (puja 0,10 €) 5,63 €/kg (puja 0,03 €)

Els preus de l’Oví. (Mercolleida) 28-08-24

Corder fi 23 kg (Viu)

Corder fi 26 kg (Viu)

4,74 €/kg (puja 0,17 €) 4,38 €/kg (puja 0,15 €)

Els preus de les Aus. (Bellpuig) 29-08-24

Pollastre blanc (Pes viu)

Pollastre groc (Pes viu)

1,47 €/kg (sense variació) 1,43 €/kg (sense variació)

Els preus del Conill. (Moncun) 27-08-24

Conill (Pes viu) 2,27 €/kg (sense variació)

Conill (Pes viu)

2,20 €/kg (sense variació) (Loncun) 29-08-24

El més rentable per al ramader

CATÍ (Castelló)

Tel. 964 40 90 00

Fax 964 40 91 12

Les Llunes.

LES TEMPERATURES

MORELLA

VILAFRANCA

CINCTORRES

FORCALL

SORITA

LA MATA

OLOCAU

HERBERS

VALLIBONA

TODOLELLA

CASTELLFORT

PORTELL

18 / 27

16/ 26

17/ 27

17 /30

17,5 / 34,2

17/ 29

16/ 29

16 / 29

19/ 29

17,4 / 28,2

16/ 25

17 / 27

17,3 / 25,8

15,6/ 22,5

16,7 / 25,8

18/ 29

17,5 / 34,1

17,6/ 27,1

16,3/ 26,3

17,3 / 27,3

17,9 / 27,3

17,6/ 28,4

16,5 / 24

16,3/ 25,4

16,6/ 25,4

15,3/ 21,6

16,3/ 24,7

17,4 / 27

18,4 / 35,5

16,8 / 25,8 15 / 24,1

16,4 / 26,3

18,1 / 26,3 17 / 26,1 15,3/ 22,7 16,6/ 24,9

/ 25,7

“Quan plou al setembre, la tardor bé entra”

La situació meteorològica s’ha caracteritzat en els darrers dies per una baixada significativa de les temperatures i per una pluja amb resultats dispars. La setmana començava amb poques precipitacions; Morella va rebre 20 litres per metre quadrat, mentre que Vilafranca només 3 litres.

El dimarts, les precipitacions van continuar de manera suau, amb pluges mínimes a Coratxà i Vallibona, i baixes a Morella i Cinctorres (0,4 i 0,6 litres per metre quadrat, respectivament).

El dimecres va destacar per grans precipitacions però desiguals: Herbers va registrar 46 litres per metre quadrat, mentre que a Sorita i Coratxà no va ploure gens, i a Vilafranca només 0,2 litres.

Les precipitacions, tot i ser abundants, no han resolt els problemes de sequera a la comarca dels Ports. Alguns rius han tornat a fluir, i la tardor meteorològica ha aportat una certa millora per al camp, tot i que la sequera persisteix. En total, Morella ha acumulat 30 litres per metre quadrat en tres dies. Herbers és una de les zones amb més precipitacions, amb 79 litres, encara que el dimarts va ploure poc.

Els litres per metre quadrat als diferents municipis del territori han estat: Sorita 5,6; Olocau del Rei 16,8; Forcall 9,3; Coratxà 20; Vallibona 18,8; la Mata 11,4; Portell 48,8; Castellfort 22; Vilafranca 4,8 i Cinctorres 48,6.

Un dia de cada manera

La predicció de Lorenzo Boix.

Iés que encetem setmana, ja en tardor meteorològica (va començar el dia 1 de setembre) amb unes temperatures que seran un poc més altes el cap de setmana, amb valors màxims entre els 24-28 graus tant dissabte com diumenge i mínimes entre els 12-16 graus.

Dissabte amb sol i calor a migdia i diumenge més núvol, que poden deixar alguna gota al llarg de la jornada, però no pareix que tingue que ser gran cosa.

A partir de dilluns, la setmana continuarà amb temperatures semblants o màximes un poc més baixes, en sol el dilluns i jornades més inestables dimarts i dimecres, amb ruixats i tronades que podrien afectar diversos punts.

Dijous potser tornaria l’ambient assolellat. A veure si després de l’inici de mes que hem tingut amb pluja, vol tindre continuïtat, encara que sigue a base de tronades.

La pluja amb que s’ha iniciat setembre ha estat el fenòmen meteorològic més destacat de la setmana. JUAN ANT. QUEROL

2 d’octubre 24 setembre 18 setembre 11 setembre