Setmanari Notícies (08/08/2025)

Sofia Salvador, benassalenca de l’any

Pels 100 anys del seu naixement, parlem de la seua vida i obra així com del seu arrelament al seu pooble natal

Pàgines 16 i 17. El Notícies de perfil.

Notícies.

SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL.

El deute de la Generalitat Valenciana ofega a l’Ajuntament de Forcall

El renaixement de la geganta de Forcall

La restauració d’Ana Miguel, ha descobert un fragment de diari dels anys 30 amagat entre les capes internes de la figura.

Pàgina 8. Gent & Vida.

MEDIAMBIENT

La Plataforma dels Paisatges de Terol presenta una demanda contra el Clúster del Maestrazgo

L’entitat denuncia vulneracions legals i impactes ambientals del macroprojecte

Pàgina 7. Poble a Poble.

Sergi Gordo anuncia canvis en les parròquies del Bisbat de Tortosa

L’arxipreste de Morella, mossén José Àngel Pitarch, ha estat traslladat a Amposta

Pàgina 6. Poble a Poble.

Setmanari d’informació comarcal

El tema de la setmana.

L’AJUNTAMENT ALERTA QUE EL CANVI DE NORMATIVA IMPEDEIX OBRIR 12 NOVES PLACES, TOT I TENIR LES OBRES ACABADES

Forcall denuncia l’impagament de la Generalitat i el bloqueig de la residència municipal

L’Ajuntament de Forcall ha fet pública, de manera oficial, la greu situació econòmica i administrativa que en aquests moments travessa la residència municipal de tercera edat, un servei fonamental per a la població del municipi. Aquesta situació és conseqüència directa de l’incompliment sostingut en el temps del contracte programa que hi ha establert amb la Conselleria de Benestar Social de la Generalitat Valenciana, organisme competent en matèria de serveis socials. A la crítica situació econòmica, que ha anat empitjorant progressivament per la manca de suport econòmic per part de la Generalitat, s’hi afegeix ara una greu paràlisi administrativa. Aquesta paralització afecta directament la posada en marxa de l’ampliació de la residència, una ampliació que ja ha estat finalitzada en la seva part d’execució d’obra. Aquesta nova

infraestructura permetria incrementar la capacitat assistencial amb l’obertura de 12 noves places destinades a persones grans que necessiten atenció. No obstant això, malgrat que les obres ja estan acabades i que podrien estar en funcionament, aquesta ampliació continua pendent d’un informe tècnic favorable que ha d’emetre la Conselleria competent. Aquest informe és imprescindible per a l’autorització definitiva i la posada en funcionament de les noves instal·lacions.

Tot i que el projecte d’ampliació comptava amb el corresponent permís d’obra des de l’any 2015, i que es va dissenyar i executar seguint la normativa vigent en el moment d’inici de les obres, ara la Conselleria pretén aplicar-hi els criteris establerts en la normativa de l’any 2023, una normativa posterior a l’aprovació i execució del projecte.

Segons denuncia el consistori, aquest canvi de criteri, que no té en compte la temporalitat del projecte ni la seva adequació legal inicial, està bloquejant l’ús efectiu de les noves instal·lacions ja acabades, impedint així que puguin prestar el servei per al qual van ser construïdes.

Davant aquesta situació, l’Ajuntament lamenta profundament el silenci total i continuat per part de la Conselleria, tant pel que fa a la qüestió del finançament —amb un deute acumulat que recau sobre les arques municipals— com en relació amb les autoritzacions tècniques imprescindibles per a posar en marxa les noves places. Aquesta inacció institucional està posant seriosament en risc la continuïtat del servei que ofereix la residència, així com la viabilitat del model d’atenció local que, fins ara, ha estat mantingut exclusivament amb recursos propis del municipi.

“Dos anys de Mazón a la Generalitat i cap resposta per a la indústria dels Ports”

Ernest Blanch (PSPV-PSOE):

“Dona igual l’empresa o el nombre de treballadors afectats: la Generalitat no fa absolutament res” Morella / Vilafranca, 7 d’agost de 2025 – El diputat autonòmic del PSPV-PSOE per la comarca dels Ports, Ernest Blanch, ha denunciat avui públicament l’abandonament institucional del govern de Carlos Mazón davant les dificultats que travessen diverses empreses estratègiques del nord del País Valencià, com Marie Claire a Vilafranca o Electra del Maestrazgo a Morella. Blanch ha volgut fer balanç dels dos anys de govern del PP a la Generalitat Valenciana: “En matèria industrial i d’ocupació, els resultats a la nostra comarca són deso-

ladors. Davant cada crisi, la Generalitat mira cap a un altre costat. I això té conseqüències molt greus sobre els serveis, les famílies i el futur del territori”, ha lamentat. Electra del Maestrazgo: sense rastre del Consell Respecte a l’adquisició d’Electra del Maestrazgo per part d’Iberdrola, Blanch ha criticat durament la inacció del Consell: “Estem parlant d’una empresa històrica, arrelada a la comarca, amb una trentena de treballadors i una gestió pròxima que ara es veu absorbida per un gegant energètic. I mentrestant, la Generalitat no es dona ni per assabentada.”

Com ja ha promogut el PSPV a altres llocs, com a la mancomunitat,

“No podem permetre que les decisions que afecten la vida de la nostra gent es prenguen sense cap implicació de la Generalitat”

diputació o ajuntaments, els socialistes han redactat una Proposició No de Llei per a les Corts Valencianes exigint garanties sobre els llocs de treball, el manteniment de la qualitat del servei i el respecte al territori. “No podem permetre que les decisions que afecten la vida de la nostra gent es prenguen sense cap implicació de la Generalitat”, ha afirmat Blanch. Marie Claire: una crònica d’abandonament

Sobre la situació de Marie Claire, Blanch ha recordat que “després de 117 anys d’història i de donar feina a més de mil persones, la fàbrica de Vilafranca està a punt de desaparéixer per la deixadesa d’un govern que ni

El PSPV denuncia la paràlisi en la reorganització del personal municipal a Morella

El partit socialista de Morella va registrar el 21 de juliol una petició formal perquè l’alcaldia tramite amb urgència la modificació de plantilla acordada amb els sindicats, després que el govern local no la portara al ple ni responguera a les preguntes sobre aquest tema. Passat el termini legal i sense resposta, el PSPV presentarà una nova queixa al Síndic de Greuges. Consideren que la situació afecta directament els drets laborals i l’organització del personal, en un context de pressupost prorrogat.

Els tècnics municipals ja van advertir que, fins i tot sense pressupost nou, es pot tramitar individualment la modificació de plantilla.

El portaveu socialista Rhamsés Ripollés acusa l’alcalde i l’equip de govern de ser responsables de la paralització, i exigeix que es tramite de manera immediata allò acordat a la mesa sindical. El PSPV denuncia que la inacció frena millores necessàries i és un reflex més de la immobilitat i ineficàcia del govern local.

tan sols ha intentat salvar-la”. “La diferència amb el govern de Ximo Puig és clara: es van posar recursos, mediació i dignitat. Ara, només hi ha silenci i abandonament. Ni una proposta, ni una acció concreta, ni tan sols la documentació que hem sol·licitat via parlamentària. Zero compromís institucional.” Blanch ha volgut també reconéixer el treball del comitè d’empresa i de l’alcaldessa de Vilafranca, “que han lluitat fins l’últim moment per evitar el tancament i salvar l’activitat productiva a la comarca.” Parcs eòlics: inactivitat amb data de caducitat

A tot açò s’hi suma, segons Blanch, “la inactivitat tècnica dels parcs eòlics de la comarca, que acumulen ja mesos aturats per una avaria que va a durar mesos, posant en risc la situació laboral de desenes de treballadors i la producció d’energia neta al territori.” Compromís socialista: acció i alternatives

El Grup Parlamentari Socialista ha presentat una bateria d’iniciatives a les Corts per tal d’exigir al govern valencià accions concretes, informació transparent i un mínim de compromís amb el món rural: “No podem continuar amb una Generalitat que només fa política per a les grans capitals. Volem igualtat d’oportunitats i respecte per les nostres comarques.” “Des del PSPV no ens resignem. Estem al costat de les treballadores, dels ajuntaments i del teixit empresarial, perquè sabem que sense indústria i sense ocupació no hi ha futur per a les nostres comarques”, ha conclòs Ernest Blanch.

Setmanari d’informació comarcal Notícies.

Notícies.

SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL. Opinió

Edita:

Comunicacions dels Ports, S.A C/ Tint, 9-11

12.300 Morella (Castelló)

964 16 10 12 964 16 10 38 setmanariNoticies@comunicacionsdelsports.com comarquesnord.cat

Redacció, maquetació i fotografía:

Ángela Beltrán, Víctor Tena, Juan Ant. Querol, Anna Querol, Cristian Lorente, Laia Meseguer Depòsit Legal: CS-101-1996

Amb el suport de:

L’enciclopèdia de la comarca

Rafa Serret. Centre d’Estudis dels Ports.

Ara fa trenta anys, l’any 1995, el Grup d’Estudis dels Ports va elaborar el llibre La comarca dels Ports. Abans, l’any 1990, ja havia publicat la completa Guia Bibliogràfica de la Comarca dels Ports.

Si tenim en compte que va ser a la dècada dels vuitanta quan va començar a ser normal la denominació els Ports per a la nostra comarca, ha estat sorprenent l’èxit assolit i avui dia ningú no dubta de la seua legitimitat històrica i, més encara, la gent portenca s’hi identifica i n’està orgullosa. Per tant, aquesta publicació va representar un punt d’inflexió, una consolidació de les inquietuds comarcals representades per estudiosos i la gent de la comarca més compromesa amb la nostra llengua, els nostres costums, les nostres tradicions. Com deia Raimon -el cantant de Xàtiva-: qui perd els orígens, perd identitat. I nosaltres, la gent dels Ports, n’estàvem perdent. Per això era tan necessari el llibre. A la gent no se la manipula, no se l’enganya si té els coneixements necessaris. L’educació és i ha de ser un dels béns més preuats. Així, mitjançant aquest llibre, hem conegut la nostra realitat més propera: des del medi ambient a la nostra història, cultura, economia, etc. Un llibre divulgatiu que també ha pogut ser utilitzat a les escoles i als instituts. Han passat aquests trenta anys i ara se n’ha fet una actualització, amb el mateix nom, a càrrec del Centre d’Estudis dels Ports. No és una actualització qualsevol. Dels tretze autors de la primera publicació, solament en repeteixen cinc; però se n’hi han incorporat vint-i-vuit de nous, amb la consegüent ampliació de continguts: medi ambient, biodiversitat, paleontologia, patrimoni, salut, educació, associacionisme, turisme, els masos,

i etnografia, que complementen la publicació anterior. Pràcticament, el nou llibre té les mateixes proporcions que l’anterior, és a dir, és un llibre fàcil de manipular i llegir, però s’ha passat de 191 pàgines a 525 pàgines. Estem davant d’un fet singular i hem d’agrair enormement l’esforç del Centre d’Estudis dels Ports per portar a terme aquesta tasca. La necessitat de posar al dia els coneixements sobre la nostra comarca és inqüestionable. És una manera de dir que ací estem i seguim creient en el fet comarcal. Qualsevol persona interessada a conéixer la nostra comarca, després de llegir el nou llibre, n’eixirà satisfeta, i la gent dels Ports, encara més.

El llibre s’estructura en cinc blocs. El primer és el medi, i té com a apartats la geografia, la geologia, la climatologia, la biodiversitat i el medi ambient. Convé llegir bé aquestes pàgines perquè tenim davant el repte del canvi climàtic, i portem en la memòria els efectes de la pluja àcida, l’ozó, els incendis (1994), els purins. Hem estat i som una comarca lluitadora, bé siga contra el fracking, o bé la plataforma no al MAT, Iniciativa Mastrazgo-Els Ports, etc. Hem d’estar vigilants contra els qui vulguen aprofitar-se’n perquè som una comarca despoblada, ja que això dona peu a agressions mediambientals que en altres llocs no serien viables.

El segon bloc tracta sobre el passat: la paleontologia, la prehistòria, de la protohistòria al món visigòtic, la història medieval, la història moderna i contemporània, el paisatge i el patrimoni arquitectònic. Pel que fa al passat més remot, som una comarca plena de fòssils i amb descobriments constants. Pel que fa a la presència humana, veurem el recorregut humà des

de la prehistòria fins als nostres dies. La petjada romana, la petjada àrab i la consolidació medieval.

Les carlinades i la guerra civil amb els maquis. Observarem que el pas de l’Aragó al mar ha estat una constant en la nostra història, fins i tot per les tropes franquistes que trencaran la zona republicana en dos.

El tercer bloc fa referència a les persones: la demografia, la salut, l’educació, l’associacionisme i la llengua. Malauradament, el despoblament s’ha convertit en una constant comarcal. Hem perdut el 70% de població des de finals del segle XIX fins als nostres dies. Cal recordar que els orígens de la població actual dels Ports són de gent emigrada. Els qui vivien aquí van ser expulsats majoritàriament per les tropes cristianes al segle XIII. Seran els emigrants actuals els qui faran recuperar la població a la comarca? Tanmateix, alguns aspectes van millorant: actualment existeixen a la comarca interessants propostes en salut adequades a la proximitat i a la condició rural, i es donen avanços en l’educació, com són l’augment de l’alumnat en batxillerat i els cicles formatius que s’han introduït als instituts de la comarca.

És remarcable, a més, la vitalitat associativa que hi ha a la comarca

i la forta presència de les dones en les diverses associacions. I per últim, també cal dir que la nostra llengua, afortunadament, segueix ben viva en la comarca.

El quart bloc descriu les accions: l’economia, l’agricultura, la ramaderia i el turisme. És evident que el sistema econòmic de la comarca ha canviat, i la integració de la dona

“hem d’agrair enormement l’esforç del Centre d’Estudis dels Ports per portar a terme aquesta tasca. La necessitat de posar al dia els coneixements sobre la nostra comarca és inqüestionable”

a les activitats econòmiques és un fet positiu. Tots esperàvem que no passaria, però el tancament actual de la Marie Claire a Vilafranca planteja nous reptes i cal actuar en conseqüència. L’augment del ramat boví és un fet que trenca la tradició ramadera comarcal, i el turisme és un dels motors de la comarca i un sector en contínua projecció. El cinqué bloc té com a títol les obres, i parla de l’art, dels masos, de la literatura, de la gastronomia, de les festes i de l’etnografia. És un goig saber que, tot i ser una comarca despoblada i apartada dels circuits productius, hi haja hagut i hi haja encara tanta gernació d’artistes i escriptors i tantes propostes creatives. A més, la cuina dels Ports és un art amb molt de recorregut que estem mostrant al món sencer. Contràriament, l’abandonament dels masos i d’altres edificacions rurals deixa una sensació d’abandó a la nostra comarca. Veureu també en aquestes pàgines un resum de la riquesa festiva dels Ports i una acurada i il·lustrada visió de la roba tradicional portenca. Com veieu, són unes pinzellades ràpides sobre els diferents i variats continguts. No deixeu escapar l’ocasió: no hauria de faltar en cada casa dels Ports aquest nou llibre sobre la nostra comarca.

Setmanari d’informació comarcal

Poble

a poble

FESTES VALLIBONA. Vallibona està en festes des del passat cap de setmana. Són molts els dies claus en estos festejos, la visita a Sant Domigo és un d’ells.

Canvis importants en les parròquies del Bisbat de Tortosa

En les pròximes setmanes es produirà un relleu de capellans en totes les parròquies de la comarca dels Ports que pertanyen al Bisbat de Tortosa. El Bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, ha comunicat els nomenaments i cessaments per al nou curs pastoral que es farà efectiu el dia que s’encomana a cada prevere o diaca nomenat.

D’aquesta maner, l’arxipreste de Morella, mossén José Àngel Pitarch, ha estat traslladat a Amposta, i continuarà com a membre del col·legi de consultors i delegat diocesà del clergat. José Àngel Pitarch, nascut a la Mata, porta setze anys com a rector de   les parròquies de Castellfort, Herbeset, La Llàcova, Morella, Ortells, la Pobleta, Xiva, Villores i Sorita. Va arribar un 11 de setembre de 2009 i al setembre d’aquest any, canviarà de destí.

També serà traslladat mossén Mateu Bordignon, rector ara de les parròquies de Cinctorres, Forcall, La Mata, Olocau del Rey, la Todolella, Portell i vicari de les parròquies de Morella. El seu nou destí serà El Montsià, concretament: La Galera, Godall i Santa Bàrbara; també si li ha encomanat el servei a l’hospital comarcal d’Amposta, i la pastoral del col·legi teresià de Tortosa. Pel que fa als nous capellans que donaran servei a aquesta zona són Carlos Luís Garcia Talarn, que es farà càrrec de les parròquies de Castellfort, Cinctorres, Forcall, Herbeset, la Llàcova, la Mata, les parròquies de Morella, Olocau del Rey, Ortells, Palanques, la Pobleta, Portell, Sorita, Todolella, Vallibona,  Villores i Xiva. I com a vicari per a les mateixes parròquies ha estat nomenat Hery Nirina Jena Jacques.

DIÀLEGS DELS PORTS. L’agost torna carregat d’activitats culturals de la mà del Centre d’Estudis dels Ports. Este divendres, a Morella, la Sala del Justícia acollia una nova sessió dels Diàlegs dels Ports, amb l’escriptor Fèlix Edo i Anna Salomé, autora de la novel·la El cicle d’estiu també ha comptat amb la presència de Ricard Martí el qual va parlar sobre “Els brigadistes internacionals a la comarca

dels Ports durant la Guerra Civil”. Lluís Meseguer, Julià Pastor, Ramiro Pérez i Ernest Querol han estat els protagonistes d’una nova conversa dintre del cicle diàlegs dels Ports, en aquest cas al voltant del llibre La comarca dels Ports, una obra recentment publicada que recull mirades expertes sobre el territori.

El Festival Endins ha consolidat la seva primera edició com un èxit absolut a Vilafranca, omplint carrers, places i escenaris amb una programació rica, diversa i innovadora. Durant diversos dies, la música ha estat la gran protagonista, amb estils que han anat des de la clàssica fins al flamenc més avantguardista o l’electrònica, convertint la localitat en un autèntic referent cultural al territori.

Una de les actuacions més destacades ha estat la d’Ana Crismán, coneguda artísticament com la pionera de l’arpa flamenca. El seu concert, íntim i carregat de sensibilitat, va presentar el projecte ARPAORA, el primer disc de la història dedicat íntegrament a aquest innovador estil. Des del seu debut internacional a Chicago fins a la seva estrena

oficial al Festival de Flamenco de Jerez, Crismán ha captivat escenaris de tot el món —i ara, també el de Vilafranca. El públic vilafranquí va rebre amb entusiasme la proposta, que va demostrar que l’arpa, amb la seva gran capacitat polifònica i expressiva, pot ser una protagonista vibrant del flamenc contemporani. Però l’energia del Festival Endins no es va quedar només en els sons d’ARPAORA. La Plaça d’en Blasc va vibrar amb el debut del trio valencià Doña Manteca, que va arribar carregat de ritme, emoció i molt d’humor. Amb un repertori que revisita clàssics llatins com Los Panchos o Chavela Vargas, el grup va aconseguir una comunió especial amb el públic. Endins, més que un festival ha estat una experiència col·lectiva que ha arribat per quedar-se.

VALLIBONA

JONEGADES. El Saló de Recepcions del Palau Provincial ha acollit aquesta setmana la presentació del cartell de les dues novillades que se celebraran en la plaça de bous artesanal de Benassal i en la plaça de la capital dels Ports. Coincidint en les festes patronals de Benassal, la localitat de l’Alt Maestrat gaudirà el diumenge 31 d’agost del Trofeu Avellana d’Or. Un festeig taurí d’altura amb un alumne de l’Escola Taurina de Castelló, Ian Bermejo, un de la de València, un altre de l’Escola Taurina Mar de Nubes i, finalment, un de la de José Cubero ‘Yiyo’. Ademés, el mateix dia, a les 11.00 hores, tindrà lloc un toreig de saló per a aficionats a càrrec dels alumnes de l’Escola Taurina de Castelló.

Paisatges de Terol demanda al Clúster del Maestrazgo

La Plataforma a Favor dels Paisatges de Terol ha interposat una demanda contra el Clúster del Maestrazgo, després que el Tribunal Superior de Justícia de Madrid considerara que el macroprojecte renovable inclou 20 centrals que s’han d’avaluar de manera independent. Aquest fet indicaria una tramitació ambiental i administrativa indeguda. La demanda contenciosa-administrativa, presentada amb la col·laboració de la Fundació per a la Conservació del Trencalòs, Terol Existeix i la Plataforma NO a la MAT, es dirigeix contra la central eòlica Cid I i la seua línia d’evacuació. També s’impugna la modificació de l’autorització, la construcció, la declaració d’utilitat pública i

la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA), que és única per a totes les centrals del Clúster. La demanda s’ha presentat al Tribunal Suprem, ja que el projecte va ser aprovat pel Consell de Ministres. Segons l’organització, el Clúster incorre en nul·litat per frau de llei, vulneració de normes ambientals, i addendes no sotmeses a informació pública. L’estudi d’impacte admès no complia requisits mínims segons el MITERD. La DIA exigia modificacions substancials del projecte, contravenint la seua naturalesa. També es denuncien greus afeccions a la Xarxa Natura 2000: 85 aerogeneradors i la seua línia estan dins d’aquesta xarxa i 95 en zones d’exclusió. Javier Prados, de CIP, contradiu estudis rigorosos que evidencien greus impactes.

CINCTORRES. nova fase de millores a les instal·lacions esportives, gràcies al suport del Pla Impulsa de la Diputació. Una sala diàfana, més espais per a activitats dirigides i una zona de cal·listènia renovada són algunes de les actuacions que es volen posar al servei de la ciutadania per fomentar hàbits saludables i l’esport.

NOVA EINA TURÍSTICA. Morella instal·la un panell interactiu a l’entrada de l’Ajuntament per oferir informació i serveis clau per als visitants

L’estudi d’impacte i la DIA són inconsistents sobre espècies vegetals i animals, especialment aus i quiròpters. Açò vulnera Directives europees, i la queixa al Parlament Europeu ha estat admesa a tràmit. S’han incomplert diverses lleis nacionals i directives

europees, i el procediment administratiu ha estat viciat.

La demanda sol·licita mesures cautelaríssimes per paralitzar el projecte mentre es resol judicialment, basant-se en el principi de precaució.

El MITERD ha dilatat més d’un any el lliurament correcte de documentació,

PALANQUES. Continuen els treballs al carrer Eres, per facilitar l’accés i renovar l’estat de conservació dels carrers.

dificultant l’acció judicial. Tot i que CIP va anunciar l’inici de les obres, serà la justícia qui decidisca si cal suspendre-les per protegir la Xarxa Natura 2000. Les entitats impulsores confien en la solidesa dels seus arguments i en l’actuació imparcial de la justícia.

VILAFRANCA. L’Ajuntament reforça les infraestructures forestals al bosc de Palomita i el Picaio per millorar l’accés i la seguretat en emergències i incendis.

Setmanari d’informació comarcal

Gent & Vida.

SONS DE L’INTERIOR. Portell ha donat el tret d’eixida al cicle ‘ amb una nit de música clàssica a la plaça Major a càrrec de la formació Alena&Josep Duo el qual va emocionar amb el seu repertori, de Piazzolla a Vivaldi.

CULTURA. La plaça de l’Església de Vilafranca va ser testimoni d’un viatge sonor creat per Pau Monfort, músic i professor de la localitat, que va reviure els últims moments de la fàbrica Marie Claire. Amb l’obra Perdre el fil, Monfort va oferir una experiència única, una reflexió sobre la pèrdua, la transformació i la resistència. Monfort fa homenatge amb aquesta obra als treballadors

i treballadores que tant van patir en l’agònic final de la històrica empresa de Vilafranca. I ho fa sota el lema: ‘Perdre el Fil’

II NIT DE VIGÍLIA. Morella recorda les víctimes de la violència masclista amb una acte símbòlic on es va fer un llaç d’espelmes recordant les 44 víctimes d’enguany i exigir més acció institucional.

La primera “Backyard Solidària” ompli Vilafranca d’esport i esperança

Vilafranca s’ha convertit aquesta nit en l’epicentre d’una cita esportiva i solidària sense precedents. A les 22.00 h ha donat inici la 1a Backyard Solidària « Vuelta a vuelta por el MEF 2C» un repte d’ultrafons on els participants han de completar un circuit de 6,8 quilòmetres cada hora fins que només quede un corredor en peu.

Però més enllà de l’esforç esportiu, el propòsit és clar: recaptar fons per a la investigació del síndrome MERS-C, una malaltia rara que pateix una xiqueta de la localitat. Fa ja una dècada que la seua família va crear una associació per impulsar la recerca i donar visibilitat a aquesta patologia, i avui, amb iniciatives com aquesta, els objectius es multipliquen: esport, solidaritat i consciència social.

Vilafranca es bolcà amb comerços que facilitaben avituallament, voluntaris i el public animà cada volta, la penombra ha sigut domi-

nada pel coratge humà i la solidaritat

La cursa va continuar fins que l’últim corredor puga completar una volta més. La pregunta, com resa el lema de la prova oberta: qui-

na serà la teua última volta?

L’Associació ‘MEF 2C’ va estar present a Vilafranca amb Célia Vicente i la seua familia que van recolzar en tot moment tant a l’organització com als participants de

El cap de la geganta de Forcall, figura emblemàtica de les festes locals, ha estat restaurat per Ana Miguel, restauradora fallera i cap de colla de gegants de Benicarló. Durant la restauració, es va descobrir un fragment de diari procedent dels anys 30 que parlava de la situació política a Alemanya. En aquest sentit, Miguel va decidir deixar visibles algunes traces de la base

original per preservar la història del passat. “Cada capa compta una història”, va explicar Miguel en la xarrada oberta que va oferir al poble per compartir el procés de restauració.

Amb un pressupost de 600€, la intervenció ha retornat l’esplendor a la geganta, i Forcall ho ha celebrat com millor sap: traient els gegants a ballar a la plaça.

Una imatge de la primera “Backyard Solidària” a Vilafranca

la ‘Backyard Solidària’. Els membre del Club de Triatló ‘Tripicaio’ de Vilafranca han portat el pes participatiu d’aquesta peculiar prova a la que s’havia de fer un recorregut de 6,8 kilòmetre en cadascuna de les voltes que eixia a cada hora en punt i transcorria durant tota la nit i fins les 11 de la matinada del dia següent. Román Tena, un dels impulsors de la ‘Backyard Solidària’ i Jaume Casanova van ser els que més van resistir i van fer un total de 10 voltes solidàries a aquest recorregut de 6,8 kilòmetres. En un cap de setmana ple d’activitats culturals a Vilafranca, l’eixida de la ‘Backyard Solidària’ a l’Avinguda del Llosar va coincidir amb el concert de ‘Doña Manteca’ que tenia lloc a la Plaça d’en Blasc. La gent que omplia els carrers més cèntrics de Vilafranca no van dubtar en eixir al carrer i animar als participants en una prova que va acumular més de 2.000 euros d’ajuda per a MEF 2C.

L’Encierro Infantil, patrocinat per la Diputació, a Morella, va servir per donar l’oportunitat als més menuts d’aprendre a córrer davant d’un bouadquirint així “soltura” en aquest tipus d’activitat típica.

LA POBLETA

La Pobleta ha celebrat les seves festes amb una gran participació dels veïns, que han omplert el poble durant aquest estiu. Aquest diumenge va tenir lloc la processó, després de dos dies d’activitats de germanor. A més, la jornada va marcar l’últim acte de mossèn José Àngel Pitarch a la Pobleta, després de 16 anys com a rector de Morella, ja que al setembre començarà una nova destinació. Les festes en honor a la Mare de Déu de les Neus, van comptar també nombroses activitats culturals, concursos, balls i tallers com el de ceràmica que va ser tot un èxit. Tot i això, enguany no s’ha pogut gaudir de la tradicional Dansa del Pastor.

Andreu Buenafuente

dona suport a Arqueo Antro a Vilafranca

L’empresa Arqueo Antro, especialitzada en excavacions i inhumacions de combatents de la Guerra Civil Espanyola està duent a terme una nova campanya d’excavacions a Vilafranca. Després de les exitoses campanyes d’altres anys centrades al mas de Tosca, on es va poder extraure de la terra dos cosos de soldats republicans o de les exhumacions dutes a terme al Cementeri de Vilafranca, enguany en aquesta nova campanya d’excavacions per part d’Arqueo Antro els treballs s’estan centran a un mas de la Partida de Baix del terme de Vilafranca. Es tracta en concret del mas d’Aznar on Arqueo Antro està treballant en la recerca del cos d’un soldat republicà mort en aquesta finca vilafranquina. El propietari del mas en aquella època era membre de la mateixa familia que actualment gestionen les explotacions agrícoles i ramaderes d’aquest mas vilafranquí. Aquell

propietari, avi dels actuals amos del mas d’Aznar per por a represalies en una època tant convulsa de la història d’Espanya va decidir soterrar el cos del soldat en un lloc concret del mas i que els seus hereus coneixen. Ha estat la pròpia familia del mas d’Aznar la que informava a Arqueo Antro d’aquestos fets i de la possibilitat molt elevada de trobar el cos que el seu avi havia soterrat. El passat dilluns començaven en aquesta finca de Vilafranca els treballs per part de Arqueo Antro que continuaran fins al dia 15 d’agost.

A més aquesta empresa també té previst excavar en altres poblacions de la zona amb l’objectiu de recuperar cosos de la Geuerra Civil com és que cada de La Iglesuela del Cid o Vistabella del Maestrat. Arqueo Antro compta amb el suport de l’humorista i presentador Andreu Buenafuente que tots els anys va fins a Vilafranca a donar suport a les excavacions. L’avi

NIT DELS CIRIS. Més de 16.000 espelmes han format dissenys artístics pels carrers del nucli antic de Vilafranca il·luminant la vila amb una lluentor especial. En aquesta sexta edició han destacat els motius florals inspirats en les faldilles del vestit tradicional del ball pla, una creació que ha requerit una gran feina col·lectiva. L’artista vilafranquí, Javier Soligó, ha estat l’encarregat de fer els dissenys que han decorat els carrers del nucli antic.

Però la Nit dels Ciris seria impossible sense la col·laboració de vilafranquins i vilafranquines. Des de l’Ajuntament de Vilafranca, la regidora Cristina Albert ha explicat que “aquesta nit porte mesos de feina d’organització i treball de centenars de voluntaris per muntar-ho”.

pregó.

de Buenafuente, encara nascut a Mazarrón (Múrcia) va ser un dels soldats desapareguts al ‘Frente de Llevant’ i possiblement a la zona de Vilafranca. Buenafuente manté l’esperança de poder recuperar el seu avi i està present tots els anys en aquestes excavacions que a més durant dos anys seguits ha coincidit amb la ‘Nit dels Ciris’. De fet, Buenafuente va assistir l’any passat al soterrament dels dos cosos recuperats al mas de Tosca de Baix.i que van ser sepultats al Cementiri Municipal de Vilafranca. Un any més la recerca de soldats continua.

La regidora ha destacat que, més enllà de l’aspecte festiu, aquesta celebració suposa una oportunitat per dinamitzar el turisme a la localitat: “Aquesta nit és un reclam turístic, el poble s’ompli de gom a gom”. Per a molts vilafranquins, la Nit dels Ciris representa una forma de veure el seu poble d’una manera diferent. Per la seua part, els visitants també han destacat la qualitat i la feina que s’ha posat en cada detall, també obrint les cases i negocis emblemàtics del poble: “És espectacular, es crea un ambient preciós que fa poble”, ha expressat Pere Caselles, veí de Valls. Aquesta edició ha comptat amb una grandíssima participació, amb molts visitants que han fet cua per entrar al nucli antic de Vilafranca, per torns, per gaudir d’aquest espectacle de llum i art.

VILAFRANCA

MUNTATGE BARRERES. Morella ja ho té tot a punt per als actes taurins de Sant Roc que tindran lloc durant les festes d’agost les quals comencen el divendres 15 amb el

Setmanari d’informació comarcal

L´infern a la Terra es diu Gaza: 60.800 assassinats... i sumant

Entrat ja el mes d’agost les Festes populars de cada poble de la comarca toquen a les portes. És el ritual i el cicle tradicional que cal complir cada any. Tot és alegria i festa. Balls, teatre, concerts, presentacions de llibres, conferències (encara sort que hi ha cultura!!!) i bous, això sí molts, molts de bous: bous de matí, bous de tarda i bous de nit. Com va dir aquell: Massa bous!!!… Per cert, parlant de bous: Quant costa la festa dels bous? No ho he sabut mai, però deu ser un potassi. Però eixe és altre tema. Ah, m’oblidava dels menjars. Sense eixe ritual no hi ha festa, no es pot passar. Esmorzars, dinars, berenars, sopars,,,cada dia, a totes hores. Queda clar, el cos sense menjar no pot viure. I eixa és la qüestió: VIURE. Escrivia el bisbe dels oblidats, Pere Casaldàliga (mort el 8 d’agost del 2020) no sense raó que: L’atemptat diari més gran que hi ha al món, és la fam. I afegia més: La gana és inqüestionable. Totes les disquisicions, totes les nostres estúpides discusions polítiques i eclesials, s’ensorren davant la gana. Quantes xorrades posem per davant i prioritzem sense saber el que és el sofriment de veritat.! Mentre no intentem empatitzar amb el sofriment dels altres no entendre’s res de res. Però... que difícil és! Però, estos dies, sobretot estos dies, ens oblidem que hi ha moltes (milions) persones que no fan festa, que no tenen vacances, que ni n’han tingut, ni en tindran mai i que, i això és el més greu, no poden menjar, ni mengen res. El pa nostre de cada dia els és negat. Jo, vos ho confesso, quan vaig a comprar el pa em dic per a mi estes paraules: «Padre, danos mañana el pan que tenemos hoy, danos hoy hambre de luchar para que mañana todos tengamos pan». (del llibre Un tal Jesús) donant un beset al pa recordant el que em van ensenyar de menudet i el preciós llibre d’Almudena Grande: “Los besos del pan”. El dimarts dia 29 de juliol al Mediterráneo vaig llegir l’article de la periodista Enma Riverola “Un hambre atroz”. Un article molt valent, ben escrit i que parle d’allò que no volem que es parle ni volem llegir. Ja sabeu, fem com la avestruz que amaga el cap per no voler veure el que passa al seu voltant. De l’article vull extraure i compartir uns paràgrafs significatius, “Morir de hambre, ver morir de hambre. Elegir salvar a uno de tus hijos o dejar que todos mueran. No comer para dárselo a ellos. ¿Podrán sobrevivir sin ti?. Morir o robar. ¿O matar?. Tú ya no eres tú. No te reconoces… Todo está escrito. En las crisis alimentarias, los niños y los ancianos mueren primero. Después las mujeres ceden los restos de la comida a los hijos, y mueren..”.És el começament de l´article que segueix: “Gaza se adentra en la hambruna. No hay otro caso desde 1945 en el que exista este nivel de inanición masiva y,

a escasos kilómetros, ayuda alimentaria esperando para ser distribuida sin impedimentos logísticos, salvo la voluntad política. O algo peor: la distribución como cebo para disparar contra los hambrientos.” Al dia d´avui ja han assassinat a més de1.200 persones ( i augmentarà dia a dia) per intentar replegar menjar pels seus fills. L´UNRWA diu que el preu dels aliments s´ha multiplicat a Gaza des del conflicte armat per un 40%. L´ONU compare la situació de Gaza amb les hambrunes de Etiopia, Sudán i Biafra. Gaza es mor de fam i els preus dels aliments no paren de pujar. Ací ens queixem de que tot està carísim, de que no sé on arnirem a parar, que anar a comprar és imposible,que…sense saber, o no voler saber que és el pitjor, el que sí és imposible i al mateix temps real:

A Gaza un litre de lleit costa 40€, un litre d´oli 30 €, un kilo de farina ( el més bàsic per sobreviure) 35 € i

O lago paregut.

I a tot açó i amb les imatges esgarrifoses de xiquets morint-se de fam, Israel nege que se pase fam a Gaza. !Qué gran mentida més descarada¡, diu Netanyahu. Quan van alliberar els camps de concentració nazis, els jeraques i mlitars nazis i molts d´alemanys “benpensants”, van negar l´existència de l´Holocaust. Igual fa ara el govern de Netanyahu i, desgraciadament, una gran majoria de la població d´Israel. Els jueus d´aleshores eren animals, no eren persones, Els palestíns d´ara són aminals-humans i caldrà extermina´ls com die el ministre de defensa: “Habrá solo destrucción. Querías infierno y tendréis infierno”. La cantant Ana Belén en una entrevista feta al mes de juny dia: “No puedo entender la reacción del mundo ante esto, no lo entiendo. ¿Qué más tenemos que ver?, Del genocidio nazi no nos llegaron imágenes hasta

miló una estadística. I acabe l´article: La hambruna de Gaza es la historia de una atrocidad por parte de Israel, pero también es la historia de la gran pasividad asesina del resto del mundo. ¿Es ese el futuro?.

Escriu Andreu Missé en el seu article: Economía en la hambruna en Gaza que “El genocidio de Gaza es el exponente más elocuente de como el hambre en el mundo no es una consecuencia de la falta de alimentos en el mundo sino de decisiones políticas. El Informe Mundial sobre Crisis Alimentarias del pasado mayo, revela que más de 265 millones de personas en 53 países sufrieron hambre de manera aguda en 2024, unos 14 millones más que en el año anterior… El desastre económico va de la mano del retroceso en derechos humanos. Gaza evidencia el peligro de la muerte del derecho internacional.” El que sí està clar és que Israel

un kilo de sucre 75€. No hi ha fruta ni verdura, ni carn, ni peix ni ous ( 2 ous 6 € !!!). Es a dir, sense cap tipus de proteines. Sense llum, ni aigua, ni casa,,, Eixa és la vida dels que sobreviuen a les bombes i franctiradors a Gaza mentre ací ens seguim lamentant de lo car que està la vida. Esta és una conversa real que contava una mare amb el seu fillet:

- Mama: Per qué no som màrtirs?

- Per qué dius això, fill meu?

- Perque així anirem al Paradís i podrem mejar de tot. Podrem menjar pa!!.

Són estes les converses dels nostres fills?. O són d´altres ben diferents?

- Papa: Dona´m 40€ que vull anar a sopar amb els amics

- Mama: dona´m 100€ que me vull comprar unes sabates i una camiseta nova.

- Doneu-me diners que el mòbil s´ha quedat antic i en vull un nou.

que entraron los aliados, pero esto lo vemos en directo, ¿Cuántas caras de niños asesinados tenemos que ver para que pase algo en el mundo?. Mi cabeza no lo entiende, sólo queda la tristeza y la rabia.” Aleshores em ve al cap el poema de León Gieco “Sólo le pido a Dios” cantat per Ana Belén: Sólo le pido a Dios, que el dolor no me se indiferente, que lo injusto no me sea indiferente, que la guerra no mes sea indiferente...Ja sabeu, la indiferència mata Ens parle també l´article Riverola de les hambrunes històriques més significatives del darrers segles. La hambuna irlandesa de 1848-1852. El Holodomor (1932-1933) soviètic; La hambruna de Bengala (1943). O la gran hambruna xinesa (19581962) la més letal de la història amb més de 16 milons de persones mortes. Ja sabeu lo que die la bestia de Stalin: Un mort és una persona,un

està apunt de guanyar este conflicte armat (que no guerra, guerra és la d´Ucraïna i Rusia)) i a punt de matar de fam ( si no ho fan abans amb les bombes que ja han assassinats més de 60.800 persones de les quals 18.000 eren xiquets) als 2.100.000 habitants de Gaza ( lo qual, sino m´equivoco serie un Holocaust televisat en directe i a les vistes.indiferència i pasivitat de tot el Mon) que sobreviuen a este xicotet territori de Palestina que vos torno a recordar ( és molt important) té unes dimensions de 365 km². molt més menut que el terme de Morella amb 414 km² i on vivím poc més de 2.000 persones.(La Comarca de Els Ports té quasi 1.000 km² i poc més de 6.000 habitants). A este territori hi ha 600.000 persones que sofreixen desnutrició (fam). L´estratègia del govern genocida de Netanyahu ha

segut fer materialment imposible la vida dels palestins a este territori i l´exèrcit no ha escatimat recursos. El cost de la guerra a Gaza a finals de 2024 ha superat els 57.500 nilions de € i ha arrasat este xicotet territori amb els bombardeigs més grans i masius des de la 2ª guerra mundial. La relatora de Nacions Unides, Francesca Albanese ( a la que la bestia de Trump voldrie fer desapareixer per les veritats que conte del conflicte), va asenyalar al seu informe que els bombardeigs a Gaza havien sumat més de 85.000 tones d´explosius, sis vegades el poder de la bomba nuclear llançada a Hiroshima. Bomba llançada el 6 d´agost de 1945 a les 0´8.15 h.( ha fet 80 anys), matant de manera instantànea a més de 160.000 persones. Quín dolor i desesperació més gran deu hi haver a Gaza quan un home major cridava:Millor seria que caiguera una bomba a Gaza i morgerem tots d´una vegada en compte de poquet a poquet. L´escriptor Eduardo Galeano diu de la bomba nuclear en Los hijos de los días:

La boma de Dios En 1945, mientras este día nacía, murió Hiroshima. En el estreno mundial de la bomba atómica, la ciudad y su gente se hicieron carbón en un instante. Los pocos sobrevivientes deambulaban, mutilados, sonámbulos, entre las ruinas humeantes. Iban desnudos, y en sus cuerpos las quemaduras habían estampado las ropas que vestían cuando la explosión. En los restos de las paredes, el fogonazo de la bomba atómica había dejado impresas las sombras de lo que hubo: una mujer con los brazos alzados, un hombre, un caballo atado. Tres días después, el presidente Harry Truman habló por radio.

Dijo:

—Agradecemos a Dios que haya puesto la bomba atómica en nuestras manos, y no en manos de nuestros enemigos; y le rogamos que nos guíe en su uso de acuerdo con sus caminos y sus propósitos.

Mentre l’Enola Gay (l´avió) s’allunyava a tota velocitat de la ciutat, el Capità Robert Lewis, copilot del bombarder va comentar: «Déu meu! Què hem fet?»

Com sino fora prou tanta mort i destrucció inimaginable vista per l´home fins aleshores,el dia 9, sols tres dies després de la bestialitat d´Hiroshima, es llance altra bomba sobre la ciutat de Nagasaki matant a més de 80.000 persones. Viva U.S.A.!.com criden els acòlits amb el cervell pla de Trump . Per cert, quanta raó te V. Lapuente al dir que: Para entender a Trump hay que estudiar a los chimpancés.

P.D. De tot açó tan sols esperar una cosa: que s´acave la masacre i el genocidi a Gaza i que els maxims responsables, al cap Netanyahu, siguen jutjats com ho van ser els criminals nazis als judiscis de Nuremberg,

Carlos Sangüesa

Qué hacer en Morella

NÚMERO 704. ÉPOCA II. DEL 8AL 10 DE AGOSTO DE 2025

FESTIVAL INTERNACIONAL

DE MÚSICA RICARDO MIRAVET

ESTE AÑO SE CELEBRA LA 42ª EDICIÓN DE LO QUE ES UNO DE LOS FESTIVALES MÁS ANTIGUOS DE ESPAÑA

El Festival Internacional de Música de Morella Ricardo Miravet celebrará su 42ª edición desde el 10 hasta el 14 de agosto. Ésta es una edición muy especial donde se conmemora el 300 aniversario del órgano de Turull de la Basílica Arciprestal y la participación de músicos y asociaciones musicales locales. Esto se combina con el carácter internacional del certamen donde el organista italiano Fabio Ciofini, titular de órganos históricos de Collescipolli y Solomeo; tocará en el concierto inaugural del domingo 10 de agosto a las 20.00 horas. El lunes 11 tendrán lugar las ya tradicionales visitas

al instrumento con Arturo Barba previa inscripción en la oficina de turismo. Por la tarde, a las 20.00 horas, está prevista una gala lírica en el Teatro Municipal con el título Luz y colores de la ópera y la zarzuela donde actuarán la soprano Saray García, el tenor Pascual Andreu y el pianista José Madrid. El martes 12 se ha programado un concierto de soprano y órgano con Arturo Barba, director del festival y catedrático del Conservatorio Superior de Valencia, con la soprano y concertista internacional Eugenia Burgoyne. El miércoles 13 será el turno de la música local con el recital de órgano y música de cámara

con el organista de la Basílica Arciprestal de Morella, Antoni Ortí y la música de artistas locales con Mari Pau Medina, Gemma Medina, Sergi Medina y Miquel Medina. Por último, la clausura será una gran fiesta del órgano para conmemorar sus 300 años y donde actuarán las asociaciones musicales del pueblo con otros músicos locales.

Así, habrá una pasada calle con los Gaiteros de Morella y la Asociación Musical Mestre Candel y también participarán la Rondalla de Morella, Antoni Ortí, Toño Manero, Julià Pastor, Elena Aguilar y Arturo Barba.

VUELVE A MORELLA

NO TE LO PUEDES PERDER

XX Quinquenni de Xiva

Del 8 al 11 de agosto de 2025, el pequeño pueblo de Xiva celebrará con gran entusiasmo su XX Quinquenni en honor a la Virgen del Rosario del 8 al 11 de agosto. Durante cuatro días, las calles se llenarán de música, pasacalles, procesiones, juegos, actuaciones, bailes tradicionales y celebraciones religiosas. Una cita única cada cinco años que une a vecinos y visitantes en torno a la devoción, la tradición y la fiesta.

EARLY MUSIC MORELLA. Del 18 al 24 de julio Morella acoje a decenas de alumnos y profesores venidos de todo el mundo para participar del curso de música medieval y renacentista que, además, ofrece una serie de conciertos de esta música “primitiva” que se adaptan perfectamente a los escenarios que ofrece la ciudad enmurallada que sale de instrumentos medievales tocados por las mejores manos.

VERANO. Las vacaciones se acercan y Morella es un buen destino para pasar los meses de julio, agosto o septiembre, dado que se llenan de activitades festivas, tradicionales, culturales y muy lúdicas. Además, en general, la ciudad medieval tiene unas temperaturas muy agradables sobretodo por la noche.

UNA JOYA REPLETA

Morella guarda entre sus murallas tesoros preciosos que el visitante no se puede perder. Sin duda la iglesia arciprestal Santa María la Mayor, considerada como una de la más bellas iglesias góticas, merece una detenida visita.

La iglesia, erigida Basílica Menor por el papa Pio XII (1939-1958), fue declarada Bien de Interés Cultural en 1931, aunque ya en 1402 el papa Benedicto XIII, el Papa Luna, le concedió el privilegio del derecho de asilo.

Construida en estilo gótico entre 1265 y 1343, fue consagrada en 1318 en presencia del rey de Aragón Jaime II el Justo. De elegante decoración destacan la puerta de los apóstoles -del siglo XIV, cuya policromía ha sido recuperada recientemente mediante un premiado proceso de restauración- y la puerta de las Vírgenes, un poco posterior. Para explicar porqué el templo tiene dos grandes puertas en la misma cara, se recurre a la leyenda que cuenta que fueron el resultado de una competición entre un padre y un hijo.

En el interior las bóvedas exhiben sus airosos arcos góticos apoyados en recias columnas. Debajo, ado sado a cuatro columnas de la nave central, aparece el audaz trazado del coro, ejem plar único en el mundo por su bóveda de arco prácticamente plano, un misterio incluso para los arquitectos actuales.

El contracoro es de extraordinaria belleza, con el Juicio Final como motivo principal. La original escalera

Y TAMBIÉN...

REPLETA DE TESOROS

del coro, enroscada a una de las columnas, está adornada con bajo-relieves, con pasajes del antiguo y nuevo testamento. Es muy interesante, también, el impresionante órgano barroco de madera policromada del maestro Torull, considerado como el más importante de toda la Comunidad Valenciana. Consta de un total de tres mil voces que suenan muy a menudo en misas y conciertos

La fachada principal ha sido restaurada recientemente para recuperar su policromía. Es conocida como la “Puerta de los Apóstoles”

altar mayor es una joya dentro del estilo barroco. Su retablo nos deslumbra con su potente luz dorada. En el museo y archivo arciprestal que se encuentra instalado en una parte de la sacristía se conservan, junto a pinturas medievales, algunos códices antiguos en los que se relatan capítulos de la historia de Morella; obras de arte desde los siglos XV al XIX e incluso un códice del siglo XII (1193). Pinturas, orfebrería y diversas telas litúrgicas completan el legado que guarda este más que interesante museo.

OFICINA DE TURISMO . Abierta de martes a sábado de 10h. a 14h. y de 16h. a 19h.; domingo de 10 a 14h. y los lunes está cerrada. Plaza San Miguel s/n Teléfono: 964173032 y whatsapp: 661 425 294

CENTRO LÚDICO Y DEPORTIVO JAUME I. Situado en la zona de la Alameda, dispone de piscina climatizada o rocódromo, entre otros. Solicite información de las posibilidades deportivas que ofrece la ciudad llamando a la Oficina de Turismo.

PASEO DE LA ALAMEDA. Morella cuenta, en la parte posterior, encima del parking, con un espectacular paseo, coronado por un pinar en el que se pueden dar tranquilos paseos con los más pequeños, pues está cerrado al tráfico. A él se puede acceder tanto desde la puerta de la Nevera, como desde la puerta de los Estudios. Entre otras posibilidades, cuenta con un parque infantil diferente, construido en madera y una reproducción a tamaño real de un dinosaurio con el que poderse hacer unas fotografías para el recuerdo.

IGLESIA Y MUSEO ARCIPRESTAL. Abierta de lunes a viernes de 11 a 13,30h y de 15 a 17h. Sábados, de 11 a 14 y de 15 a 18h. Domingo de 10 a 11 y de 12,15 a 15h. Los horarios pueden variar por celebraciones religiosas. Más información en la página web BasilicadeMorella.org.

CASTILLO DE MORELLA. Con entrada por la plaza de toros, es visitable de lunes a domingo en horario ininterrumpido de 11 a 19h. El Palacio del Gobernador, situado en su interior, abre de 11h a 15h.

DOMINGOS DE COMPRAS POR MORELLA. La mayor parte de los establecimientos comerciales de Morella están abiertos todos los domingos del año, siguiendo una larga tradición comercial que se remonta hasta la Edad Media.

La oferta se completa con un mercado situado en la calle porticada donde se pueden comprar frutas y verduras frescas -entre otros productos-, lo que se hace desde que Jaime I ‘el Conquistador’ lo autorizara en 1256. Aún hoy en día se mantiene esa inusual costumbre comercial y se puede salir de compras en domingo.

MUSEO “TEMPS DE DINOSAURES”. De martes a domingo, de 11 a 14h y de 16 a 19h.

El

APUNTES DE INTERÉS

GUIA COMERCIAL.

HOTEL REY DON JAIME.

Juan Giner, 6 · 964 16 09 11

MESON DEL PASTOR.

Costa Jovaní, 5 · 964 16 02 49

LA FONDA MORENO.

Sant Nicolau, 12 · 964 16 01 05

HOTEL EL CID. Portal de Sant Mateu, 3 · 964 16 01 25

CASA ROQUE.

Sant Joan, 1 · 964 16 03 36

EL FAIXERO. Ctra. Iglesuela, 7 · CINCTORRES · 964 18 10 75

CASA PERE. Blasc d’Alagó, 22 · 964 16 02 15

RESTAURANT VINATEA.

Blasc d’Alagó, 17 - 964 16 07 44

RESTAURANTE EL CAZADOR

Barrio H. Nou - 630 401 965

RTE. PIZZERIA LOLA

Blasc d’Alagó, 21 · 964 16 03 87

BAR QDQ. Segura Barreda, 16 964 16 07 29

BAR PRATS. Pilar, 24 · 964 16 01 60

CAFETERIA ELS PORXES. Blasc d’Alagó, 12 · 964 17 32 42

CANYERO’S BAR.

Blasc d’Alagó, 29 · 653 07 87 03

BAR XÒFER.

Blasc d’Alagó, 9 · 673 06 62 32

BAR QUIOSC COLÓN.

Plaça Colón, 12 · 964 17 31 47

ARTESANIA CARMEN. Pilar, 1 · 964 16 10 06

PASTELERIA PILI.

Torres de Sant Miquel, 1 · 964 17 30 75

PASTELERIA PALLARÉS.

S. Barreda, 12 - 964 16 02 82

PANADERIA DOMINGUEZ. Sant Nicolau, 21 · 964 16 03 57

MOBLES ERNEST.

Blasc d’Alagó, 20 · 964 16 00 40

REGALOS Mª MERCEDES. Pilar, 7 · 964 16 01 92

CARNISSERIA CATALÁ.

Marquesa Fuente el Sol, 7 964 160 177

CARNS NOEL.

Marquesa Fuente el Sol, 12 · 964 16 09 93

CARNISSERIA SEGURA.

Blasc d’Alagó, 33 · 964 16 02 41

ENTRADA CONJUNTA. Las principales atracciones turísticas de la localidad ofrecen un modelo de entrada conjunta con la que se puede acceder a los diversos museos, al Castillo y a la Iglesia Arciprestal a un precio más reducido. Puedes comprarlas tanto en la Oficina de Turismo de Morella como en la entrada de cualquiera de los monumentos adheridos.

PERRUQUERIA PILI.

Sant Julià, 6 · 964 16 07 84

HOGAR TEXTIL ADELL. Trinquet, 2 · hogartextiladell.com

MÀ DE DONA.

Juan Giner, 23 · 964 16 08 59

JOVENIVOL.

Blasc d’Alagó, 41 · 964 16 07 10

ÒPTICA ART. Plaza Colón, 1 964 16 09 32

ESTANC MESTRE.

Segura Barreda, 22 964 16 06 41

CASA ARGIMIRO.

Pilar, 2 · 964 16 03 77

L’HERBOLARI.

Juan Giner, 18 964 16 03 84

CLÍNICA DENTAL LEUBA

Callejón García, 19 639 64 90 92

AROMES DE MORELLA. Blasc d’Alagó, 13 · aromesdemorella.com

MORELLA SE ILUMINA. Los viernes, sábados, festivos y sus vísperas, Morella se ilumina por la noche, una cita que no te puedes perder. Coge el coche y da una vuelta por los alrededores para descubrir todas las caras de la Morella nocturna.

En la carretera N-232, por ejemplo, tienes un mirador con zona de fácil aparcamiento desde donde verás el castillo y las Torres de San Miguel. También es un buen lugar el barrio del Hostal Nou, donde se ve la imagen más típica de Morella. O ir unos minutos por la CV-12, la carretera que une Morella con Ares del Maestrat, donde hay un mirador con unas vistas espectaculares.

También puedes hacer un recorrido a pie por la iglesia, que también se ilumina al caer la noche, los porches de la calle principal, que ofrecen imágenes de ensueño o acercarte hasta el paseo de la Alameda para ver el Castillo y las murallas sin necesidad de coger el coche.

LAS TORRES DE SAN MIGUEL. De martes a domingo, de 10 a13h y de 16 a 19. El 5 y 6 de julio estaran cerradas.

SALTAPINS. Parque de aventura con tirolinas, lianas o puentes tibetanos. Más información en saltapins.com

PINTURAS RUPESTRES DE “MORELLA LA VELLA”. Abiertas de martes a domingo y festivos en turnos: 11h., 12:30h, 16h y 17:30h. Pónganse en contacto con la oficina de turismo para planificar su visita. Telf. 964173032 · Whatsapp. 661425294

LOS GIGANTES. Pueden verse en la entrada del Ayuntamiento un espacio con acceso libre y gratuito

Agenda.

—Morella.

Divendres 8 d’agost 19h. Diàlegs dels Ports. Presentació del llibre de Julio Carbó i Miguel Ángel Troncho. “Essència sexennal”. Teatre Municipal. 18h. ‘Jocs per a Joves’ a la Plaça de Bous. Quintos i Quintes 2025.

23h. Torneig del joc de la moneda i discomòbil. Plaça de Bous.

Dissabte 9 d’agost

19,30h. ‘Diàlegs dels Ports’. Presentació del llibre “Elogi del gravat. Pilar Dolz”. Conversa entre l’autora Pilar de Alfonso i Martín Domínguez, director de la col·lecció.

Diumenge 10 d’agost 18h. ‘Diàlegs dels Ports’. Presentació “De armas tomar. Mil desconocidas del Siglo XIX en pie de guerra”. Conversa entre l’autora Conxa Rodríguez i la periodista Amparo Panadero. Sala del Justícia

20h. ‘Festival de Música Ricardo Miravet’. Recital d’orgue amb Fabio Ciofini. Basílica

Dilluns 11 d’agost ‘Festival de Música Ricardo Miravet’. 11, 12:30 i 17h. Visita i audició d’orgue amb Arturo Barba. Basílica 22,30h. ‘Festival Música Ricardo Miravet’. “Gala Lírica. Llum i colors de l’òpera i la sarsuela”. Teatre Municipal.

Dimarts 12 d’agost 20h. ‘Festival Música Ricardo Miravet’. Concert de soprano i orgue amb Eugenia Burgoyne i Arturo Barba. Basílica

—Xiva.

XX Quinquenni de Xiva Divendres 8 d’agost 17,30h. Cercavila amb els Gaiteros de Morella 18h. Corregudes per a grans i menuts a la carretera. 21h. Sopar de germanor. Plaça 22,30h. Actuació del ‘Dúo Ylenia’. Bingo i bou alternatiu. Dissabte 9 d’agost 10h. Parc infantil amb palo loco i umflables. Plaça 11h. Repic de campanes 11,30h. Campionat botifarra 16h. Festa de l’escuma. 18h. Xocolatada i disfresses 20h. Cercavila amb els Gaiteros de Morella fins al Roser. Baixada de la Mare de Déu del Roser amb les danses i autoritats. Processó general.

23,30h. Ball rodat a la Plaça. Actuació del grup ‘Triband’. Bingo i repartiment de coquetes, mistela i cremadet. ‘Albaes’ pels carrers del poble. Diumenge 10 d’agost 8h. Rosari de l’Aurora 10h. Cercavila a càrrec dels

Gaiteros de Morella. 11,30h. Cercavila amb la banda Mestre Candel de Morella 12h. Solemne Misa en honor a la Mare de Déu del Roser presidida pel Bisbe de Tortosa, Sergi Gordo i Rodríguez. 13h. Tradicional retaule amb els gegants, cabuts, gaiteros, banda Mestre Candel de Morella, danses, autoritats i Majoralesses i Majoral.

14,30h. Paella popular 18h. Solemne processó de la Mare de Déu del Roser. A continuació ball del poll i ball rodat.

22h. Ball i bingo a la Plaça Dilluns 11 d’agost

12h. Missa en honor a Sant Salvador, patró de Xiva 14,30h. Dinar de l’Associació de Jubilats i Pensionistes. Forn 18,30h. Final campionat de botifarra.

21h. Rosari de les torxes

22h. Discomòbil

—Vilafranca.

Festes en honor a Sant Roc Divendres 8 d’agost

19h. ‘Xupinazo’ i cercavila de la Unió Musical de Vilafranca.

22,30h. Acte de presentació dels i les representats de les a la Plaça de Bous.

0h. Discomòbil amb ‘Dj Cuber’ a la Tasca de la Comissió. Dissabte 9 d’agost

9h. Tir al plat al camp de tir del Pla de Mossorro.

9h. Eixida motera des de la Tasca. Marmita R.

10,30h. Cercavila de la Unió Musical de Vilafranca. Inauguració d’exposicions.

12h. Inauguració de la Tasca de la Comissió.

16h. Eliminatòria de guinyot 17h. Corro de vaques de Germans Monferrer de Formiche (Teruel). Prova del bou nº46 ‘Rondo’ de la ramaderia Monteviejo.

19h. Tardeo amb el grup ‘Kasparov’ a la Tasca

21h. Sopar popular i concurs de decoració de taules a l’Avinguda Llosar.

23,30h. Bou embolat nº46 ‘Rondo’ de Monteviejo.

0,30h. Concert del grup ‘Zetak’ a la Plaça de Bous. A continuació discomòbil DJ Cuber

Diumenge 10 d’agost

11h. Encierro infantil amb carretons a la Plaça d’en Blasc

12h. Actuació del grup de sevillanes a la Tasca

17h. Concurs de retalladors amb bous de Benavent de Quatretonda (València)

19h. Tardeo amb el grup ‘Rum ba 13’ a la Tasca

22,30h. Concurs d’emboladors amb bous dels Germans Colomer (Calanda). Quadrilles ‘El Gotelé’ Cantavieja, Emboladors Vilafranca, Emboladores La Iglesuela i ‘Passió pel Bou’ de Morella.

0h. 1ª Edició de ‘Tú Cara me Suena Vilafranca’ a la Tasca i ‘Nit Spotify’.

Dilluns 11 d’Agost. Penyes 11h. Dia de les Penyes Infantil amb jocs junt a la Plaça Bous 14h. Dinar de les Penyes 16,30h. Jocs de Penyes a la Plaça de Bous amb vaquetes de Germans Bellés.

21h. Sopar de Penyes. A continuació discomòbil ‘Disconight’ a la Plaça de Bous Dimarts 12 d’Agost 11,30h. Jocs infantils (aquàtics) a la Tasca

17h. Corro de vaques de Germans Colomer (Calanda) i prova del bou nº4 ‘Semillero’ de Germans Colomer 19h. Tardeo amb el grup ‘Generación Z’ a la Tasca 23h. Bou embolat nº 4 ‘Semillero’ i cercavila amb la xaranga ‘Herederos del Coñac’

0,30h. Ball amb l’orquestra ‘Bella Donna’

—Vallibona. Festes Majors 2025 Divendres 8 d’agost 17,30h. Gincana aduts. 21,30h. Sopar de pa i porta 22,30h. Nit eivissenca amb l’orquestra ‘Vintage’. Dissabte 9 d’agost

23,30h. Nit de gal·la amb l’orquestra ‘Fénix’ Diumenge 10 d’agost 12h. Missa solemne. 16,30h. Tardeo amb música a la barra 18h. Visita guiada pel poble.

—Portell. Divendres 8 d’agost 17h. Corro de vaques de Germans Colomer (Calanda) 19,30h. Prova del bou nº27 ‘Centella’ de Jandilla. 20h. Tardeo amb ‘Rumba 13’ 22,30h. Exhibició emboladors 0h. Ball amb l’orquestra ‘Centauro’ i discomòbil ‘DML’

Dissabte 9 d’agost 17h. Corro de vaques de la ramaderia de Capota

19,30h. Prova del bou nº 68 ‘Comilón’. Cortijo de la Sierra 22,30h. Bou embolat nº68 0,30h. Concurs de DJ’s locals Diumenge 10 d’agost 12,30h. Missa baturra amb el grup ‘Ecos de Aragón’ 19h. Concert de música clàssica a l’ermita de l’Esperança. Dilluns 11 d’agost 17h. Corro de vaques de Ger-

mans Colomer 19,30h. Prova del bou nº 8 ‘Varilarguero’ de Hnos. Colomer 20h. Tardeo amb ‘Cuerda pa rato’ 22,30h. Bou embolat nº8 0h. Actuació del grup ‘Essència’ i discomòbil. Dimarts 12 d’agost 11h. Parc infantil 12h. Presentació del llibre ‘La comarca dels Ports’ al Corro 17h. Ball de disfresses infantils 18h. Finals de les competicions 22h. V edició ‘Tú cara me suena Portell’.

—Villores. Festes de Villores 2025 Dilluns 11 d’agost 12h. Presentació del CD ‘La Gaita dels Ports’ 19h. Pregó de festes i ‘tardeo’ amb karaoke’ Dimarts 12 d’Agost 14h. Concurs de paelles 18h. Concurs de guinyot 18h. Festa de l’espuma 22h. Cinema a la fresca amb la pel·lícula ‘Campeones’

—La Mata. Festes de La Mata 2025 Divendres 8 d’agost 18h. Triatló a la piscina 21h. ‘Foodtruck’.Poliesportiu 0h. Discomòbil ‘XSound’ i concurs de disfresses Dissabte 9 d’agost 13h. Pool Zumba 16h. Campionat de morra 16h. Campionat de futbolí 17h. Llançament d’espardenya 18,30h. Tardeo amb el grup ‘Rumbología’ 22h. Bou embolat infantil 22,30h. Bou embolat 0h. Orquestra ‘Monkey Band’ i discomòbil ‘Disconight’ Diumenge 10 d’agost 8h. Despertà. Tabal i dolçaina 14h. Mesó del vi i la tapa 18,30h. Danses tradicionals a la Plaça

A continuació, concert de la Rondalla de Morella i berenar 21h. Sopar de pa i porta a la Plaça i bingo musical Dilluns 11 d’agost 12h. Missa dels Jubilats 14h. Dinar dels Jubilats 18h. Tardeo amb Dj Pilanto 20h. Sopar de llandes 22,30h. Actuació de Xavi Castillo “Verihue-ho Especial el Ventorro”. 0h. ‘Duo Corelite’ i festa eivissenca.

Dimarts 12 d’agost 16h. Volta per les penyes del poble amb la xaranga ‘Ximiraxa’ 17h. Corro de vaques 20h. Volta de l’aigua 0h. Discomòbil ‘XSound’

—Forcall. Dissabte 9 d’agost 20h. ‘Musiques tradicionals valencianes sense additius” amb Citra Trio. Plaça Major Diumenge 10 d’agost 12,30h. Inauguració exposició ‘Discs de vinil de música rock’. Sala Actes de l’Ajuntament. Dilluns 11 d’agost 19h. Inauguració exposició ‘Orquídies dels Ports’. Sala Actes de l’Ajuntament. 20h. ‘Pintarte’ al Pavelló de Festes amb Susana Gil.

Dimarts 12 d’agost 20h. Actuació musical del grup “El Forcat dels Ports’ al Convent d’en Blai Berga.

—Palanques.

Dilluns 11 d’agost Taller d’Educació Ambiental Dimarts 12 d’agost 19h. Inauguració exposició sobre la Guerra Civil Espanyola.

—Todolella.

Del 4 al 14 d’agost De 10 a 14h. Exposició fotogràfica ‘Sense etiquetes’ al Pavelló.

—Herbers.

Dissabte 9 d’agost 22,30h. Visita guiada al Castell del Baró d’Herbers.

Dilluns 11 d’agost 10h. Tallers de saquets de pa amb pachword. 20,30h. Caminata nocturna al Sargar.

Dimarts 12 d’agost 10h. Tallers de saquets de pa amb pachword.

—Olocau del Rey. Dissabte 9 d’agost 19h. Presentació de ‘Dones Medievals a la comarca dels Ports. Magdalena, veïna d’Olocau 1418’ per l’historiador Vicent Royo.

Diumenge 10 d’agost 10h. Exhibició i classes pràctiques de Pumptrack a càrrec de Rafael Izquierdo, campió d’Espanya de BMX. Pista de Pumptrack.

22h. Cinema d’estiu. “Los buenos modales”.

Dimarts 12 d’agost 10h. Taller de Paleontologia amb el grup ‘Au’ d’ornitologia.

—Cinctorres. Divendres 8 d’agost 19h. V Jornada de cinema de muntanya. “Abriendo camino Groenlandia”. Oficina Turisme

—Benassal.

Dissabte 9 d’agost 19h. XIII Dolç Festival. Trobades de Dolçaina i Tabal de les comarques de Castelló.

Setmanari d’informació comarcal

El notícies de perfil.

“Sofia Salvador és l’ànima de la Fundació Carles Salvador”

En el centenari del seu naixement, Benassal ret homenatge a una de les seues figures més insignes: Sofia Salvador i Monferrer. Mestra, poeta del llibre Jardinet (1949), i cronista de la memòria col·lectiva i el llegat del seu pare, Carles Salvador. L’Ajuntament de Benassal l’ha declarada Benassalenca de l’Any, i al llarg de tot l’any se celebren diversos actes culturals en honor a una dona que, més enllà de la seua obra literària i cívica en la defensa de la llengua, va deixar una empremta inesborrable al seu poble i a l’ensenyament del país.

Aquest reportatge recull la dimensió humana i intel·lectual de Sofia Salvador a través de veus properes: el seu nebot, Carles Salvador Sales, i l’estudiós Andreu Beltran, membre de la Fundació Carles Salvador, i va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat el 2019.

Carles Salvador, nebot de Sofia Salvador i nét de Carles Salvador, està implicat en la Fundació Carles Salvador.

Carles, no vas conèixer, el teu avi, Carles, però sí a ta tia, Sofia. Com la recordes?

Jo la recordo com una persona molt empàtica, simpàtica, xerradora, molt posada en la defensa de la llengua. Sempre explicant històries del que ella feia. Quan veníem a Benassal, de vegades li deia, “tia, concreta un poquet”, perquè era molt sensible i i detallista.

La família, després de la guerra, havia emigrat a Barcelona. Sí. El meu pare, el fill de Carles, es va casar i va venir de seguida a Barcelona. I tota la família vam nàixer a Barcelona. Sí que anàvem a Benassal igualment. Però quan se’ns va morir l’abuela, anàvem menys. Era un viatge molt llarg, en aquella època. T’havies d’aixecar a les 6 del matí, agafar el tren, baixar a Tortosa, esperar dues o tres hores que vinguera i sortira l’autobús a Benassal, i hi arribaves a les 7 del vespre. Era una expedició.

Eixos records d’infantesa són els de la família a Benassal.

Nosaltres anàvem a l’estiu bàsicament, i tampoc massa dies. Eren dies més familiars. Vam començar a tenir fills, i era més complicat baixar. No baixàvem cada any. D’aquells anys, recordo sobretot el Rivet, molts espais de Benassal. I, pujant a la Font d’en Segures, hi teníem un petit hortet al costat de la carretera... I una casa, prop de l’ermita de Santa Magdalena, on guardàvem les pataques... Hi ha molts espais de Benassal que la tia Sofia explora en la seva obra, en els seus poemes... A més de conéixer-la, ¿aprecies la seua contribució literària i familiar?

Jo he descobert realment l’obra del meu avi en morir Sofia. Ella s’havia encarregat del llegat de l’avi, i el meu pare, en marxar a Barcelona, es va dedicar molt a mantindre la família, i que nosaltres estiguéssim bé. Del llegat de l’avi es va encarregar la tia Sofia. Jo no em vaig fer cabal de la importància de l’obra de Carles Salvador, fins a rebre l’herència de Sofia. Arran d’això, he anat llegint l’obra de Carles, i continuaré amb la de Sofia... En aquest moment, el treball de és important per al país, per a la llengua.

És l’obra de les persones que han

treballat per la llengua i pel valencià, i en els temps que corren, són persones que nosaltres tenim com a referència per superar el mal moment que estem passant, que déu-n’hi-do la que està caient al País Valencià, respecte a la llengua. No s’entenen aquests atacs a la llengua, que és un vehicle d’intercanvi d’idees i de coneixements.

Per què ataquen les llengües, enlloc d’atacar altres problemes, com l’habitatge o la precarietat laboral? Com més llengües sàpigues, més treballa el nostre cervell, més interconnexions neuronals hi ha, és una riquesa. Les llengües s’han de defensar sempre, especialment les minoritàries. A Catalunya és diferent, però també ha canviat la situació lingüística.

I sobretot cal destacar el treball de la Fundació, de la qual formes part.

La presidenta és l’alcaldessa de la vila, l’Ajuntament és una part important; també està la família i l’Institut d’Estudis Catalans. I ara s’ha afegit l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). La família té el paper de cedir tots els manuscrits i els originals a la fundació. I, bé, el que volem és que la Fundació no sigui un mausoleu, sinó un

moviment actiu, dinàmic, a favor de la llengua, de Benassal i l’Alt Maestrat.

I com valores les activitats que s’impulsen des de la Fundació? Home, les activitats que es fan a la Fundació són positives, el que passa és que es farien més coses amb més subvencions. I la que està caient... Les activitats estan funcionat de part de l’Ajuntament, l’Institut d’Estudis Catalans i l’AVL. Es fan publicacions, i aquesta exposició sobre el centenari, en fi, es fa tot el que es pot, amb molta part de voluntariat per la llengua.

Has tingut oportunitat de descobrir els poemes de Sofia i altres obres?

Sí, hi ha algunes publicacions de Sofia Salvador, interessants per a l’actualitat. I hem de lluitar per continuar, llegint-la... Sofia va fer tot el que va poder, amb capacitats econòmiques limitades, va viatjar, cercar originals, visitar biblioteques. Una tasca molt important. Mai va perdre l’esperança per la llengua. Va col·laborar molt al poble, i va arreglar la lletra de l’Himne de Benassal. La família torneu habitualment a Benassal?

Tenim més dificultats, jo tinc dificultats visuals importants. Intentem com a mínim un parell de cops a l’any per recolzar les accions que fa la Fundació. No podria ser d’una altra manera.

Molt bé. En certa forma, te sents un català benassalenc, o un benassalenc de Catalunya?

Sí, sóc un català, no cal posar adjectius, ben orgullós de Benassal i la família. Ara fa poc, he fet un acte molt bonic a l’ONCE a Barcelona sobre Carles Salvador, i un vídeo molt interessant fet per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, vam llegir poemes... I és el que passa una mica a Catalunya, que es coneix Pompeu Fabra, però no la tasca que va fer Carles Salvador, que és una mica equivalent. Cal fer conéixer les obres més enllà de les fronteres valencianes.

Andreu Beltran, filòleg i membre de la Fundació Carles Salvador

Què representa la Fundació Carles Salvador sobre la família Salvador i Sofia?

Sofía Salvador per a la Fundació ho és tot. El treball que va fer durant tota la seua vida, replegant els materials de son pare i organitzant-los, i sobretot el desig de preservar la seua memòria i la seua obra. Tot això va ser voluntat d’ella, vivia en la casa on tenien els materials de son pare. Aleshores, per la seua voluntat, i tot el treball que va fer de replegar-ho, va pensar en una institució, i més que en les ins-

Laia Meseguer.

Una imatge de Sofia Salvador

titucions valencianes, es va recórrer a l’Institut d’Estudis Catalans i a l’Ajuntament de Benassal, que va cedir l’espai de l’antic Hospital i es va crear la Fundació, encara que ella no la va vore creada.

La Fundació fa una gran tasca per la seua memòria a Benassal. Cal mencionar sobretot a Pere-Enric Barreda i Edo, a qui tant enyorem, que va ser qui ho va continuar; i Vicent Pitarch, i Pere Duch a Castelló... I l’exposició i homenatge que li a Sofia és merescudíssim. I des que es va fundar al 2002, no s’ha parat. Primer era Pere Enric Barreda, qui portava la iniciativa de les activitats. Tant a Catalunya com ací al País Valencià s’han anat fent activitats, publicacions, exposicions que recorden la seua vida i obra... Vam dedicar un any al periodista exiliat Alard Prats, familiar d’ell, que venia des de València a col·laborar en un ambient cultural interessantíssim. I després, sobretot, a la investigació sobre el teatre, amb una edició completa de la professora Fàtima Agut. El mestre volia despertar amb el teatre i l’espectacle la cultura del seu temps. I ara s’han reviscolat les representacions, per exemple “Amb el títol que vulgau”, seguint la labor d’un altre grup amateur, que tots els anys fa una obra de teatre de Carles Salvador... I enguany, sobretot l’exposició, anomenada Els valors d’una dona, que estarà tot l’estiu a Benassal...

Quin és l’atractiu i el valor d’eixa exposició?

El primer valor que es destaca és com a mestra, però mestra que no es va poder dedicar, perquè es va casar a Benassal, l’home era llaurador, el fill tenia problemes de salut... Ella es va dedicar també a la Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià. I cal destacar un gran valor: el seu treball de recopilació de l’obra del seu pare, durant tota la vida, buscant en hemeroteques tots els articles que estaven dispersos, perquè Carles Salvador va publicar en 300 revistes de Catalunya, València, Alacant… Inclús es va implicar en política, i es va presentar a les Eleccions Europees. Era molt implicada perquè era molt complicat per aquesta generació de dones. I té alguna narració. També va fer articles per a periòdics, sempre en valencià durant tota l’època de Franco, i va publicar obres de son pare una vegada mort. Tot això requereix feina i, sobretot, molta voluntat de treballar. D’altra banda, també hem destacat la relació que tenia amb la poetessa de Dènia, Maria Ibars. Compartiren recitals de poesia... I la sensibilitat d’un grup de dones, poetes o literates, de l’època de Franco, que

resistiren al franquisme.

Vas conèixer personalment Sofia, o t’han contat alguna cosa d’ella?

Sí. Quan vaig començar a estudiar Filologia, a mi m’interessava la figura wde Carles Salvador, i vaig anar a sa casa a preguntar-li. Ella sempre estava oberta a ensenyar i a comunicar tot el que sabia. Tenia el seu caràcter reservat però amb molt d’interés, i em demanava que li contara coses de València... i que estava molt interessada en la situació, perquè és una època que hi havia els blaveros. I després, quan va vindre la democràcia va col·laborar moltíssim amb l’ajuntament. I des d’aquell moment tenim l’Himne. La Crida de festes també és d’ella, dels seus versos: “benassalencs de naixença, forasters que ací veniu…”. La destaquem com a “cronista” de Benassal, de fet li van donar la insígnia de l’Ajuntament, sense ser oficialment cronista. Als anys setanta, van posar el monument a son pare en ple franquisme, i allà estan les fotografies antigues, a l’Ajuntament... I també va rebre gent de lo Rat Penat, l’any 73, abans de morir-se Franco. Era una persona reservada, i valenta, a pesar de les circumstàncies...

Creus que cal fer justícia de la seva obra, al poble i també amb reconeixement?

Hem fet una edició de Jardinet, és una obra molt xicoteta, que ella la va finançar l’any 40 i tants. Són versos de flors, en l’època de Franco, a vegades es diu que hi ha molt de pairalisme, però, com t’atrevies a fer coses diferents?, per passar la censura. I són versos molt accessi-

En la imatge superior veiem a Sofia Salvador a l’esquerra en homenatge a Enric Soler. En la fotografia de baix podem veure, en la taula a la dreta, Carles Salvador, nebot de Sofia Salvador.

bles per a l’escola. Jo vaig fer una conferència i van assistir des dels 3 anys fins al 16 a l’escola i a l’institut de Benassal. Es van donar uns fulls amb poemes de Sofia que parlaven de flors: romer, espígol… i cada alumne havia de fer un dibuix: ho tenim també exposat en l’exposició de Sofia. I a classe es van recitar els poemes.

I també estos versets parlen de Benassal, del territori.

En l’exposició també tenim unes postals, que és el que es posa de record quan vas a un lloc, i hi ha postals, i està la crida de festes... En els seus versos també parla de Benassal, té descripcions molt interessants... Ara, per exemple, ixen els dansants de Carnestoltes, que és una novetat, amb els vestits fets tradicionals... Ella va fer descripcions de les festes, publicades

també en revistes, a València. Ara estem ja també parlant de fer-ne l’obra completa, amb l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, però tot requereix temps i inversió... Té versos més potents, que parlen de la mort, i que són inèdits la majoria, i els tenim allà, a la Fundació... Al final, hem reeditat un facsímil de Jardinet, que és un llibre molt xicotet, i, almenys, l’està demanant la gent... I de l’obra, què en destacaries? El Jardinet és la més popular... I ens hem centrat en eixa literatura, fantàstica per a l’escola, amb poemes que eren tot de flors. L’interés era els xiquets i xiquetes, per això ens vam centrar en eixa part de la seua obra. No té obres extenses, té alguna obra de teatre que va escriure conjuntament amb Maria Ibars…També hi ha la correspondència que tenia Sofia Salvador amb Ibars i altres artistes. I respostes seues a institucions i persones pel condol a la mort de son pare. D’altra banda, tots els originals de Carles Salvador estan en el Repositori de la Universitat Jaume I... Ella ho havia classificat i ordenat tot, si no fóra per ella..

I la projecció actual que s’està fent sobre Sofía? Està funcionant la posada en valor?

Jo crec que sí. A Benassal sobretot, perquè, a més, ho comentava l’alcaldessa de la vila. Sofia és una dona referent, amb valors extraordinaris. És destacable sobretot en aquests pobles nostres, i com son pare, motor i voluntat de valencianisme. També l’Acadèmia Valenciana de la Llengua s’ha sumat a la labor que la Fundació fa amb l’Ajuntament i l’Institut d’Estudis Catalans, que no ha fallat mai. Cal continuar treballant, implicant al poble, amb la memòria i l’obra i els versos de Sofia.

Setmanari d’informació comarcal

Apunts històrics.

El primer Ajuntament franquista, 1938 V

Purgues

En eixos mesos de domini franquista, hi hauria centenars d’informes i certificacions de qualsevol persona sospitosa de ser simpatitzant de la República o de haver pertangut als diversos comitès. Però aquells de dreta no se’n lliurarien.

Efectivament, qualsevol persona que volia integrar-se, conservar, o reintegrar-se a qualsevol organisme públic, a l’exèrcit, etc., havia de passar els filtres habituals. Un cas paradigmàtic que sempre cito és el de Plàcido Milián. Metge-forense titular des dels anys 20, i reconegut conservador-catòlic, seria investigat i certificat dos vegades diferents. Una per poder continuar sent metge, i l’altra per incorporar-se com a regidor a l’Ajuntament. El règim franquista no se fiava de ningú.

Un dels sectors especialment afectats serien els treballadors públics. En realitat, era habitual que, en un canvi de règim polític a Madrid de caire revolucionari (Dictadura de Primo de Rivera, el triomf de la República el 1931, etc.), afectara al devenir diari de l’Ajuntament. I de vegades també passava després d’unes simples eleccions municipals. El nou Consistori resultant solia cessar a un grapat de treballadors, que podia ser tant per les seues idees polítiques, com perquè havien sigut «col·locats» en els seus càrrecs a dit pels anteriors regidors. No era res nou, però en aquests moments tots aquests processos estarien carregats d’ideologia com no s’havia vist mai. Així, el 10 de maig, segons Acta, se «acordó, a resueltas de lo que diga la Superioridad, confirmar en sus cargos, al Secretario Amado Tena Tena, al Alguacil Don Julián Royo Adell, al Conserje del Matadero Don Miguel Boix Querol, y al Enfermero del Hospital de esta Ciudad Don Francisco Boldó

Salvador. Reponer en sus cargos al Oficial primero de Secretaría Don José María Pascual Bellmunt y al Vigilante nocturno Don Manuel Milián Querol, ambos destituidos por los rojos y nombrar con caracter provisional a Juan Ferreres Jiménez, Oficial segundo de Secretaría, a Tomás Ortí Moya Oficial tercero de Secretaría, a Juan Francisco Palos Plá Alguacil de este Ayuntamiento, a Julián Pallarés Querol Voz pública o pregonero, a Daniel Carceller Carceller y a Fernando Traver Climent vigilantes nocturnos o serenos, a Antonio Vives Pascual Conserje del Cementerio o sepulturero, y a José Querol Mestre, Carlos Sabater Mampel, Felipe Querol Guimerá y Francisco Roca Ripollés, peones callejeros de la Brigada Municipal». Tots aquells treballadors que van ser destituïts el 1936 per ser sospitosos de desafectes a la República serien automàticament restituïts als seus llocs. L’expressió «a resueltas de lo que diga la Superioridad» no era protocol·lària, com ja sabem. Per molt que foren gent de confiança per a les autoritats locals, serien irremeiablement investigats i enviarien certificacions sobre la seua idoneïtat ideològica, tant a les autoritats civils com militars provincials.

Un grapat dels anteriors nomenats ocuparien llocs de treball abandonats pels seus titulars, que engreixarien l’estadística de «huídos». A l’Acta del 28 de juny, se citen a diverses persones que abandonarien els seus llocs de treball per la proximitat de l’enemic, Cesar Flórez Guarch, interventor; Pablo Blasco Sanz, oficial primer de secretaria; Miguel Querol Antolí, oficial tercer de secretaria; Teresa Vidal Vidal, comadrona; José Puig Ripollés, José Viñals Sebastià i José Pascual Querol, vigilants nocturns (serenos); Luís Ripollès

“El règim franquista no se fiava de ningú”.

Marín, enterrador; i Gerardo Buenaventura Porcar, agutzil. Si al principi de la guerra va haver-hi una purga d’elements de dreta entre els funcionaris, ara seria al contrari. I aquells que sabrien nadar i guardar la roba en qualsevol circumstància, com el secretari Amado Tena, no acabarien de llevar-se del damunt la sospita. Que al seu informe se diguera, el 13 de juny, que era una persona de dreta, favorable al Movimento, no deixava d’haver treballat per a l’enemic durant la guerra, cobrant un sou i relativament còmode, encara que, com diu l’informe, no només «le rebajaron el sueldo, sino que lo apartaron de su despacho de Secretaría». Al final, Tena, pocs anys després acabaria per marxar, el 1940, al tenir una bronca descomunal amb l’alcalde en aquells moments Hermelando Martí, que, possiblement, l’origen de les cuites estiguera, entre altres coses, en la desconfiança comentada.

Aquest esperit de purga se pot observar clarament amb aquesta resolució del ple del 3 de novembre, segons Acta, «teniendo en cuenta que el muchacho que desempeña el cargo de Repartidor en la oficina de Telégrafos de esta Ciudad observa una conducta bastante sospechosa, la Corporación, por unanimidad acordó destituir del cargo de Repartidor», al pobre sagal, segurament un adolescent. Era una purga en tota regla, encara que almenys tindrien la decència de pagar-li els mesos treballats fins a eixe moment. No se diu en cap moment el seu nom, ni quina era eixa conducta sospitosa, però sí sabem el seu substitut, Ismael Sabater Ortí.

Un altre cas, seria el propietari del local on estava situada l’escola de l’Hostal Nou. El 28 de juliol, segons Acta plenària, s’acusava a aquesta persona (no diu el nom)

que «no es afecto al Glorioso Movimiento Nacional, antes al contrario, demostró cierta actividad en contra del mismo». Durant la guerra, segons la ressenya, no s’havia utilitzat com a escola, ja que l’ocuparien primer les forces republicanes i més tard les franquistes. Així que s’acordaria, «no satisfacer al propietario del mismo cantidad alguna por el concepto de alquiler y rescindir el contrato».

Ja vaig comentar, parlant del cas d’Ernesto Blanch, que la gent «normal» intenta adaptar-se i sobreviure davant de qualsevol circumstància. És molt fàcil dir això de «jo no ho haguera fet», «és un traïdor», etc. S’ha d’estar allà i viure-ho en persona, sota infinitats de circumstàncies que t’afecten, per comprendre-ho. Un bon cas per exemplificar això que dic, és el d’Amadeo Viñeta. Veterinari, i

Pep Querol. Historiador

per tant amb una certa influència a la societat morellana, sabem per les fonts que durant la Dictadura de Primo de Rivera va pertànyer al Somatén. Cert és que era una institució més de prestigi (per lluir uniforme i tindre més chance per lligar amb les xicueles del poble) que un cos milicià realment efectiu per mantenir l’ordre i perseguir a comunistes, socialistes, sindicalistes i anarquistes. Si els comparem amb els Camises Negres de Mussolini, o els Camises Pardes de Hitler, pos te pareixen poca cosa, la veritat (curiosament anys després eixirien uns amb la camisa blava. Quin color serà més fashion?). Però és indubtable que era un cos amb una càrrega ideològica conservadora-catòlica. Però, què dirà el certificat sobre la seua actuació politicosocial du-

Missa de campanya al mateix placet de l’Església (Benedicto XVI), recent reanomenada General Aran-

rant la República? El 13 de juny s’enviaria informe, «Ha observado buena conducta social y política», bé, però ojo què diu ara, «si bien estaba conceptuado como persona de izquierda, desde la iniciación del Glorioso Movimiento Nacional, demostró estar identificado con el ideal del mismo siendo su comportamiento durante la dominación roja de ahesión a la causa nacional». Aquest certificat expressa una contradicció, que se reforça amb la seva presència dins del primer Ajuntament franquista. Contradicció resolta, sens dubte, perquè tindria els amics adequats, «bueno, si, tenia inquietuds esquerranes però, en el fons, és dels nostres», dirien. Viñeta seria un supervivent nat, sempre amb els contactes adequats en cada moment i època, aspecte molt més important que pròpiament la ide-

ologia de cadascú, i sinó que li ho diguen a l’advocat Pedro Sancho. Per molt que fóra votant de la CEDA i conegut el seu conservadorisme-catòlic, no li lliuraria de xafar la presó durant uns anys (segons testimoni del seu fill a les seues memòries). I és que això d’haver treballat durant la guerra per a l’Ajuntament i tindre algun que altre enemic personal amb influència, li pesaria com una llosa al coll.

El 24 de desembre, se donava compte al ple de l’Ajuntament de l’informe fet per Jesús Cabeza, que havia sigut nomenat jutge instructor per determinar la idoneïtat dels treballadors públics. Tots els nomenats eren idonis, havien passat el filtre, «a excepción del médico titular Don Tomás Remón y el Oficial de Secretaría Don Tomás Ferrer», Així, «por unanimidad se

acordó destituirlos del cargo». De Ferrer, dirà que «ha demostrado actividad en contra del Movimiento Nacional», sense especificar res més. Del metge Remón són més prudents, ja que no hi era present en eixe moment a Morella, però, en tot cas, com ja vaig comentar un altre dia, acabaria per ser també purgat, inhabilitat durant 3 anys, fins al punt que no tornaria mai més a Morella. És dur però és així, Plácido Milián, company d’ell durant més d’una dècada, hauria pogut fer més, ja que tenia prou influència per salvar a qui haguera volgut. El cas de Remón també és especial, ja que seria regidor de l’Ajuntament durant unes setmanes (desembre de 1929 i gener de 1930) durant la Dictadura de Primo de Rivera, inclús havia sigut diputat a la Diputació d’aquells anys, i molt probable membre d’Unión Patriòtica. La gent sol evolucionar ideològicament amb l’edat, però tombar d’un extrem a un altre no sol passar (encara que possible)... Com a curiositat comentar que el 2 de maig, el cap local de FET en aquells moments, José Gisbert, faria una exigència curiosa a l’alcalde Masià, «se sirva indicar en la forma que tenga por más conveniente la necesidad de que todos los empleados y dependientes de ese Ayuntamiento ostenten la prendas de vestir e insignias señalados por el Caudillo para la FET y de las JONS». Apart d’això, els serenos havien de pertànyer obligatòriament a l’organització, «de 2ª linea», com diu Gisbert, on se’ls proveiria d’armament. No se fins a quin punt se compliren aquestes ordres.

Una cosa que sempre m’ha agradat remarcar en aquestes fites històriques de canvi polític (Guerra del Francès, Guerres Carlines, Revolució de la Gloriosa, I República, Restauració, etc. etc. etc.), és que el comportament dels actors històrics no s’enquadra mai en el típic i tòpic «blanc o negre». Hem vist com hi havia certes persones amb una situació ideològica ambigua. Eixa ambigüitat, penalitzada per un règim com el franquista, que buscava precisament el blanc o negre, podia decantar la balança cap al costat correcte si se tenia uns bons padrins (capellà, gent amb poder econòmic i influència, etc.), o al contrari si no se tenia, o se tenia els enemics equivocats. Al final, allò que està més a prop de la realitat, és el tòpic també, encara que correcte, «escala de grisos». Ni tots aquells que eren republicans van ser escanyats pel règim, ni per tots aquells que eren conservadors-catòlics els seria un camí de roses.

Setmanari d’informació comarcal

El Notícies de l’empresa

NATURA I ARTESANIA ES COMBINEN EN AQUEST PROJECTE QUE NAIX A LA MATA

Babaly, un projecte artesanal amb aroma dels Ports

IES

Vilafranca

Enmig del paisatge tranquil de la Mata, va nàixer Babaly, un projecte familiar que combina natura, artesania i benestar. La iniciativa va ser creada per Gintarė Balčiauskė i Ligija Balčiauskienė, nora i sogra respectivament, originàries de Lituània i veïnes de la Mata. Babaly va començar amb la plantació d’un primer camp d’espígol al 2020 i, des d’aleshores, ha crescut de manera natural, mantenint-se fidel als valors de la sostenibilitat i la proximitat.

El nom del projecte ret homenatge a la “Baba” Ligija —“baba” és una manera afectuosa de dir iaia—, que somiava amb tenir un camp d’espígol al costat de casa. Eixe somni es va fer realitat i, a partir d’aquelles primeres plantes va emergir Babaly, una empresa que ofereix una gamma de productes elaborats artesanalment: olis essencials, espelmes, sacs tèrmics i ambientadors que promouen el respecte pel medi ambient i el vincle amb el territori i la comunitat.

Quina és la teua vinculació amb l’empresa?

Em dic Gintarė Balčiauskė i sóc cofundadora i responsable creativa de Babaly. Tinc formació en Belles Arts, la qual cosa m’aporta coneixements per a dissenyar els productes i cuidar la imatge de la marca. Babaly és un projecte familiar que vaig començar juntament amb la meua sogra, Ligija, i ens uneix el nostre amor per la naturalesa i l’artesania.

Com definiries la vostra empresa?

El nostre projecte és Babaly i estem situats a la Mata, a la comarca dels Ports. Al 2020 vam plantar el nostre primer camp d’espígol i des de llavors hem anat creixent de manera natural. La nostra missió és crear productes artesanals d’espígol d’alta qualitat que fomenten el benestar i el respecte per la naturalesa, i al mateix temps mantenir una connexió estreta amb la comunitat local.

Com és el vostre equip?

Babaly és un projecte familiar i Ligija i jo treballem mà a mà. Jo m’encarrego del disseny de pro-

ducte i la comunicació, mentre que Ligija cuida els camps, recol·lecta l’espígol, cus els sacs tèrmics i fabrica les veles. A més, comptem amb el suport de familiars i amics que ens ajuden en diferents tasques. Venem els nostres productes tant localment com en tota Espanya, i també enviem a clients per tota Europa.

Quina és la vostra activitat principal? I quin és el mapa del vostre públic?

Els nostres principals productes són l’oli essencial 100% pur de lavanda, hidrolat de lavanda (aigua floral), espelmes d’aromateràpia, sacs tèrmics (per a fred i calor), esprais per a la llar, difusors i ambientadors per a cotxe. També fem articles personalitzats per encàrrec. I la majoria de les nostres vendes es realitzen localment i en tota Espanya, però també enviem productes a clients per tota Europa. De quina manera influeix el territori i pertànyer als Ports en la vostra activitat?

El territori és fonamental per a la nostra identitat. La natura, el ritme de les estacions i la tranquillitat dels Ports modelen el nostre treball i els nostres productes. La qualitat del nostre espígol i el procés artesanal estan profundament lligats a aquest entorn; no és sol on treballem, sinó part del que som. També mantenim una relació molt pròxima amb la comunitat local. Col·laborem sovint amb veïns i altres productors en la zona, ja sigui en la recollida de la collita, en fires artesanals o en petits esde-

veniments. Aquestes connexions donen més sentit al nostre treball. Creiem en créixer de manera lenta i sostenible, juntament amb el nostre territori.

Quins són els principals reptes que enfronta l’empresa actualment?

Com molts petits projectes rurals, el nostre principal repte és la visibilitat. Treballem amb molta cura i qualitat, però aconseguir nous clients, especialment fora del nostre entorn pròxim, requereix temps i esforç. Un altre desafiament és l’estacionalitat. El nostre treball depén molt del cicle de la lavanda i les condicions climàtiques, per la qual cosa tenim períodes molt intensos i altres més tranquils. Busquem constantment un ritme sostenible que sigue viable tant a nivell personal com econòmic. D’altra banda, la realitat demogràfica de la comarca imposa uns certs límits, però intentem centrar-nos en el que podem oferir i crear des del nostre lloc. Heu introduït canvis tecnològics, digitals o sostenibles en els últims anys?

Productes de Babaly

El nostre projecte sempre s’ha basat en la sostenibilitat i la senzillesa, més que en el creixement ràpid. Preferim créixer de manera lenta i prendre decisions conscients, com reduir l’ús de plàstic en els envasos, utilitzar materials reciclats i crear productes duradors i reutilitzables. Mantenim una presència digital per a connectar amb els nostres clients i compartir el nostre treball. La major part del disseny i la comunicació la fem nosaltres mateixes, la qual cosa aporta autenticitat i flexibilitat. Mirant al futur, volem que Babaly continue sent un projecte petit, local i arrelat al seu territori. Planegem continuar experimentant amb nous productes, enfortir els llaços amb la comunitat i obrir els camps per a realitzar activitats i tallers que permeten a les persones connectar amb la natura i conéixer millor el nostre procés.

Quins creus que són els punts forts del teixit empresarial dels Ports?

Una de les grans fortaleses dels Ports és el fort sentit de comunitat i la diversitat de petits projectes que existeixen, cadascun amb el seu caràcter i creativitat. Aquí es valora molt l’amor per la terra, les tradicions i el fer les coses amb cura. No obstant això, un dels reptes més grans és la falta de visibilitat i de col·laboració. Molts treballem de forma aïllada, i no sempre és fàcil connectar, donar-nos suport mútuament o accedir a recursos. Més espais per a la col·laboració, la formació i la comunicació serien molt beneficiosos, especialment per a projectes petits i rurals com el nostre.

Arcillas campió al vèncer a La Barber als penals

Aquest dissabte, el Centre Lúdic i Esportiu Jaume I de Morella acollia la gran final del XXXV Campionat de Futbol Sala ‘Ciutat de Morella’ entre els equips de Arcillas i La Barber. Trepidant partit i amb un gran ambient al poliesportiu morellà que es saldava amb un empat (1-1) entre els dos equips a la finalització del temps reglamentari. A la primera part, Arcillas es posava per davant al marcador amb l’1 a 0, marcat per Sergi Guimerà a baló parat. El partit comptar amb màxima emoció fins al final i La Barber buscant el gol de l’empat fins al darrer instant. De fet, La Barber va utilitzar el porter-jugador als darrers minuts del partit per tal de crear superioritats numèriques a la canxa i aconseguien el gol de l’empat (1-1) per mediació de Izan Querol a falta de poc més d’un minut per al final. Es disputava una intensa pròrroga de 5 minuts al Centre Esportiu Jaume I de Morella en la que no es va marcar cap gol i amb l’1 a 1 entre Arcillas i La Barber acabava el partir. Era necessària una tanda de penals per decidir el campió d’aquesta edició. Una tanda de 3 penals en la que els de La Barber fallarien dos llançaments i Arcillas marcaria dos. D’aquesta manera, Arcillas es proclamava novament com a campió del Campionat de Futbol Sala ‘Ciutat de Morella’. En quan a distincions individuals, Ferran Segura de La Barber ha estat escollit com a Millor Jugador del torneig, el propi Ferran Segura ha estat el màxim golejador i el seu company de La Barber, Marc Ortí ha estat el porter menys golejat. Brillant colofó al Campionat de Futbol Sala ‘Ciutat de Morella’ en aquesta 35ª edició en la que Arcillas ha estat el campió després de la tanda de penals contra La Barber. Una edició que disputava la seua primera fase al mes de juliol amb la lligueta amb els sis equips participants que han estat Arcillas, La Barber, Kintos 2025, Cabrida Build, El Pub Mesón El Pastor i Plaça Colon L’Arc. Després de la mateixa els equips de Arcillas, Plaça Colon L’Arc, El Pub Mesón El Pastor i La Barber accedien a les semifinals. Arcillas i La Barber aconseguien passar a la gran final que amb l’empat a 1 gol i la resolució final als penals a proclamat a Arcillas com a campió del XXXV Campionat de Futbol Sala de Morella.

Forcall recorre les seues 4 Moles

Si a la comarca dels Ports hi ha alguna cursa o marxa senderista consolidada al calendari amb el pas dels anys eixa és sense dubte la de ‘Les 4 Moles’ de Forcall. Una marxa que ha comptat enguany amb una participació molt elevada per tal de recòrrer les quatre grans moles que envolten el municipi de Forcall. Un esdeveniment esportiu que necessita de molts voluntaris, voluntàries i col·laboradors sense els quals seria impossible poder dur-la endavant. Des de l’Ajuntament de Forcall s’ha volgut agraïr la gran participació amb la que s’ha comptat per a totes les qüestions relacionades amb ‘Les 4 Moles’.

La marxa senderista de ‘Les 4 Moles’ s’iniciava des de la Plaça Major de Forcall a les 6,30 hores. Un inici molt matiner per tal d’aprofitar les hores del matí amb menys calor. Els participants anaven arribar al punt d’eixida que és també el del final de la prova amb molta satisfacció per haver completat ‘Les 4 Moles’. Per a molts i moltes no era aquesta la primera vegada que feien la marxa senderista.

Encara que la marxa no és competitiva, els participants si que tenen molt clara la posició que han ocupat a la classificació i el temps realitzat per cobrir aquesta impresionant volta al terme municipal de Forcall i que entra també a termes de pobles veïns. Per a la gran majoria dels participants, la marxa senderista de Forcall està considerada com una jornada per passar-ho bé i a més aprofitar altres opcions que ofereix el municipi. A molt bon ritme, els participants van completar l’itinerari que com sempre comptava amb una marxa llarga recorrent les quatre moles i un altre curt en el que es pujava a dos d’elles. A més, l’oratge també va acompanyar a Forcall en aquesta edició ja que a primeres hores del dia es camina molt bé. A les hores centrals del dia la temperatura a Forcall en aquesta època de l’any sempre sol ser molt elevada. Gran èxit un any més i ja van 24 de la marxa senderista ‘Les 4 Moles’ de Forcall que aglutinava a més de 220 participants i que va fer gaudir de l’esport a molta gent en aquesta prova consolidada al calendari esportiu de la nostra comarca. Una marxa senderista la de ‘Les 4 Moles’ totalment consolidada al calendari esportiu de la nostra comarca i que ha comptat amb una extraordinària participació en aquest primer dissabte del mes d’agost. Voluntàris,

XXXIV CAMPIONAT DE FUTBOL SALA “CIUTAT DE MORELLA”

Setmanari d’informació comarcal Notícies.

La Fulla del Camp dels Ports.

LA UNIÓ DENUNCIA EL SEU FUNCIONAMENT DEFICIENT

Problemes informàtics al sistema que gestiona les ajudes per a joves

La Unió Llauradora i Ramadera expressa el seu malestar i preocupació pel funcionament deficient de l’aplicació informàtica PICASSA, mitjançant la qual s’han de tramitar obligatòriament els expedients regulats per l’Ordre 9/2025, de 20 de juny, relativa a les ajudes a l’establiment de persones joves llauradores i nous llauradors en el marc del Pla Estratègic de la PAC 2023-2027.

Davant aquesta situació, l’organització sol·licita que es modifique la Resolució de convocatòria, de manera que el termini de tres mesos per a presentar sol·licituds comence a comptar a partir de la data en la qual el programa PICASSA funcione correctament i de manera estable.

A més, LA UNIÓ demanda que es permeta la participació de tots els joves incorporats des de l’anterior convocatòria que complisquen els requisits, atés que no han tingut l’oportunitat de demanar l’ajuda per falta de convocatòries anteriors i, en qualsevol cas, als que han complit els 24 mesos d’instal·lació abans de presentar una sol·licitud que no se’ls ha permés tramitar. També, demana que es considere en el futur una convocatòria permanent, que

permeta garantir l’accés a aquesta línia d’ajuda de manera més eficient, contínua i ajustada a la realitat del sector.

LA UNIÓ indica que, des del moment de l’obertura del termini, l’eina ha presentat nombrosos errors tècnics, tant a nivell funcional com en aspectes sensibles com els càlculs del producte i el marge brut dels expedients, fet que ha impedit als equips tècnics i personal assessor dur a terme amb normalitat el procés de tramitació. Entre els erros més rellevants, destaquen dos que impedeixen presentar la sol·licitud. En primer lloc, calcula de manera errònia els marges bruts del necessari pla empresarial a conseqüència d’un mal funcionament en les operacions entre producte brut i despeses variables, amb incoherències que afecten directament els criteris d’elegibilitat. D’altra banda, també té limitacions greus a l’hora de definir la situació inicial de l’explotació, especialment en els casos en què aquesta partia amb cap superfície disponible. L’aplicació no permet incorporar el compromís d’incorporació de superfície com a millora, com sí que feia la plataforma anterior fet que també suposa un altre problema afegit.

Els preus.

Els preus del Porcí. 31/07/2025

Porc engreixat

Preu mig Mercolleida

Garrí (Lechón)

Zamora 20 Kg (G partida)

Holanda 21 Kg (U. origen)

Lleida 20 Kg

China (Min. Agricultura)

Porc viu

(Lechón)

1,746 €/kg (baixa 0,020 €)

1,758 €/kg (baixa 0,020 €)

Setmana 31 del 28/07 al 03/08

64,00 € (baixa 2€)

86,50 € (sense variació) 31/07/2025

40,00 € (baixa 1,5€)

23/07/2025

Els preus del Boví. (Mercolleida) 30-07-25

Vedells Extra U 331-370 kg/c

Vedelles Extra U 241-270 kg/c

6,93 €/kg (sense variació)

7,16 €/kg (puja 0,010 €)

Els preus de l’Oví. (Mercolleida) 30-07-25

Corder fi 23 kg (Viu)

Corder fi 26 kg (Viu)

4,22 €/kg (sense variació)

4,00 €/kg (sense variació)

Els preus de les Aus. (Bellpuig) 31-07-25

Pollastre blanc (Pes viu)

Pollastre groc (Pes viu)

1,52 €/kg (sense variació)

1,45 €/kg (sense variació)

Conill (Pes viu)

Els preus del Conill. (Moncun) 29-07-25 Conill (Pes viu) 2,30 €/kg (baixa 0,10€)

2,48 €/kg (baixa 0,02€)

(Loncun) 31-07-25

El més rentable per al ramader

CATÍ (Castelló) Tel. 964 40 90 00 Fax 964 40 91 12

Patrocina

Les Llunes.

LES TEMPERATURES

MORELLA

VILAFRANCA

CINCTORRES

FORCALL

SORITA

LA MATA

OLOCAU

HERBERS

VALLIBONA

TODOLELLA

CASTELLFORT

PORTELL

14,7 / 27,3

10,0 / 26,1

13,3 / 26,9

10,7 / 30,6

11,3 / 32,3

12,2 / 28,3

13,7 / 27,2

11,4 / 27,8

12,9 / 29,4

12,2 / 29,6

14,2 / 24,4

11,5 / 27,1

15,2 / 26,9

12,1 / 25,3

14,8 / 26,4

13,3 / 30,1

13,6 / 29,9

14,1 / 27,9

14,2 / 27,5

12,3 / 26,8

14,8 / 28,9

14,4 / 28,2

14,6 / 23,9

14,2 / 26,1

14,3 / 29,9

11,8 / 27,5

14,2 / 28,6

12,2 / 30,9

12,2 / 32,1

13,2 / 29,6

13,0 / 29,4

11,3 / 28,7

14,2 / 30,5

13,3 / 29,7

13,6 / 26,3

13,5 / 28,4

14,9 / 30,3

12,7 / 28,0 15,2 / 29,3 11,3 / 31,5 11,4 / 32,3 13,6 / 30,9 14,3 / 29,7 11,1 / 29,8

13,3 / 30,7

13,1 / 31,0

15,2 / 26,8

13,9 / 29,5

17,4 / 30,2

13,3 / 28,2

15,4 / 30,4

11,9 / 34,2

12,7 / 35,8

12,3 / 33,2

16,8 / 33,2

13,8 / 32,8

15,2 / 31,3

13,2 / 33,3

16,8 / 27,1

15,8 / 29,6

20,1 / 34,0

16,0 / 33,0

18,8 / --,--

14,1 / 34,6

14,4 / 35,7

16,9 / 34,2

22,0 / 33,4

15,6 / 32,9

15,4 / 35,3

15,9 / 34,1

23,0 / 30,7

15,8 / 33,5

18,2 / 29,1

16,5 / 28,9

--,-- / 30,4

20,8 / 33,1

14,8 / 35,9

15,8 / 31,2

17,6 / 30,5

14,4 / 30,3

16,4 / 31,7

16,4 / 31,9

18,2 / 27,4

17,1 / 29,2

“Ni a l’agost caminar, ni al desembre navegar”

Ens trobem aquestos dies en el que els meteoròlegs han qualificat com a segona onada de calor de l’estiu. La primera va ser a finals del mes de juny. Jornades amb intensa calor i superant-se els 30 graus de màxima a tots els observatoris de la comarca dels Ports. En algunes zones, com Sorita, Forcall, Todolella, La Mata, Vallibona, Herbers...més pròxims o fins i tot arribant als 35 graus.

Les fresques matinades per exemple del passat cap de setmana han quedat enrere per donar pas a nits tropicals (superant les mínimes els 20 graus) a molts dels municipis de la nostra comarca. Sembla que la tònica es mantindrà com a mínim durant el que queda de setmana amb valors màxims bastant elevants i dies de xafogor generalitzada en els quals es celebren festes a molts dels pobles dels Ports. Continua això si sense

ploure massa.

La passada setmana entrava alguna tronada a la nostra comarca però amb reculls de precipitació quasi insignificants. I és que per a la setmana pròxima es continua parlant de calor i sembla que els dies més forts d’aquesta onada agostenca estan encara per vindre. Calor quan toca, si bé el més d’agost històricament sol tindre un comportament meteorològic més suau. Després de l’onada d’intensa calor de finals del mes de juny i un juliol d’allò més ben fresc a la comarca dels Ports el mes d’agost ha entrat amb força. Dies de calor i sense avís de tronades ni precipitacions pel moment. Anem a veure com evoluciona l’oratge als propers dies si bé les previsions son clares tant per al cap de setmana com als primers dies de la propera.

Calor la gana.

La calor persistent marcarà la segona setmana d’agost, amb temperatures elevades

i possibilitat de tronades puntuals a les vesprades

La previsió de Lorenzo Boix

La segona setmana d’agost serà prou semblant a la primera, amb unes mínimes que des de dissabte a dimarts rondaran els 18-22 graus i que a mitjan setmana podrien inclús ser superiors, quedant entre els 20-24. Les màximes també tindran un patró similar, amb valors entre els 30-35 graus entre dissabte i dimarts i potser la segona part de la setmana puguen arribar a ser superiors, rondant els 33-37, rondant els quaranta en alguna zona fonda i poc ventilada. Com a novetat, les vesprades de dissabte, diumenge idillunss tindrem creixement de núvols, que poden desembocar en algun ruixat o tronada, amb més probabilitat la vesprada de dissabte. En principi serien coses locals i de poca entitat, però en les tronades mai se sap.

Un raig de sol d’agost il·lumina l’estiu en la seua màxima intensitat