Setmanari Notícies (07/03/2025)

€

39 anys del Grup de Dones dels Ports

PEL 8-M, PARLEM AMB SANDRA POZUELO, XELO PÉREZ I ANA GINER

Pàgines 16 a 17. El Notícies de perfil.

Notícies.

NOMÉS DILLUNS ES VAN REGISTRAR 189,9 L/M2 A VALLIBONA

El dia més plujós de març des de 1915 a Morella

L’Observatori de Morella, en funcionament des d’aquell any, compta amb més d’un segle de registres meteorològics, cosa que permet contextualitzar la magnitud d’aquest episodi de pluges a les portes de la primavera on només el dia 3 es recollien fins a 87,8 l/m2

Pàgines 2 i 3. El tema de la setmana.

Les conseqüències de les pluges a la comarca dels Ports han portat despreniments a les carreteres, com la de Morella-Xiva o la de Cinctorres-Morella, on havia d’intervindre màquina pesada per a llevar les grans pedres caigudes al vial, dificultant el pas

Silvia Colom reivindica a Madrid aigua per a Vilafranca

L’alcaldessa ha participat en una reunió al Congrés dels Diputats amb el secretari d’Estat de Medi Ambient, Hugo Morán

Pàgina 7. Poble a poble.

NEU. Tot i que la major part d’aquest temporal ha sigut en forma de pluja, concentrada especialment el dilluns 3, el dia d’abans una “enfarinadeta” va cobrir lleugerament teulades, cotxes i monte a les zones més altes de la comarca, com Morella -en especial a Torremiró- o Castellfort. SETMANARI NOTÍCIES.

Pàgines 2 i 3. El tema de la setmana.

Els treballadors de Maire Claire es planten

A més, afirmen que ja han rebut proves de transferències que no van arribar, pel que adverteixen que no els enganyaran més.

Pàgina 7. Poble a poble.

Querol Assessors possa en marxa el projecte “Queda-t” per a evitar més tancaments de negocis als Ports

Pàgina 9. Gent & Vida.

Pàgines 11 a 13. Qué hacer en Morella.

Setmanari d’informació comarcal

El tema de la setmana.

El dia més plujós de març

Les precipitacions registrades aquesta setmana al nord del territori van ser excepcionalment abundants, fins al punt de batre rècords històrics en alguns municipis. Segons les dades recollides, Morella va viure dilluns el dia més plujós de març des de 1915 com a mínim, amb 87,8 l/m2. Mentre, a Catí es va registrar la jornada amb més pluja de tot l’any, no només en un mes de març, des de 2008, amb 212 l/m2. L’Observatori de Morella, en funcionament des d’aquell any, compta amb més d’un segle de registres meteorològics, cosa que permet contextualitzar la magnitud d’aquest episodi de pluges. Les dades reflecteixen que es tracta d’un fenomen poc habitual, que ha deixat imatges sorprenents, amb rius i barrancs notablement crescudes.

El temporal començava diumenge 2 de març, un dia passat per aigua a la comarca dels Ports, això si, amb pluges poc rellevants en general. La zona de Vallibona va ser la que més aigua va rebre amb 14,8 litres per metre quadrat i a la resta de la comarca les precipitacions es van quedar diumenge entre els 5 i els 10 litres per metre quadrat. Un recull bastant equilibrat amb 8 litres a poblacions com Forcall, Cinctorres o Castellfort. A Herbers i La Mata la pluja acumulava 7,7 i 7,8 litres respectivament i a poblacions com Vilafranca, Morella, Portell i Coratxà les pluges van ser de 6,8 litres per metre quadrat. A Olocau i Sorita va ploure un poc menys amb 5 litres per metre quadrat.

El més destacat, tot i que a nivell

anecdòtic va ser l’arribada de la segona nevada de l’hivern, tot i que només va quallar, i de forma lleu, en zones altes com el Port de Torremiró o Castellfort. Una neu que es va presentar a cotes altes i que va emblaquinar lleugerament teulades, vehicles i també va tintar de blanc la muntanya, sense més afeccions als carrers i vials de la comarca dels Ports.

Encara en hivern, hem tornat a veure la neu de forma molt lleugera al mes de març, després d’un febrer en el que no va fer acte de presència. Certament, va ser una nevadeta que va sorprendre un poc tant a la gent de la zona com a

visitant i va haver qui es va atrevir a zones com l’Alameda de Morella ha tirar-se per les costes del Prat de l’Alameda. Si bé no va ser una nevada d’importància si que entre la gent dels nostres pobles va ser valorada ja que les precipitacions als darrers mesos ha estat mínima i estem en un moment en el que fa falta l’aigua.

En matèria esportiva, a Vilafranca es suspenia un partit d’alevins entre el Renomar Els Ports i el Primer Toque CF ja que no es divisaven bé les línies al terreny de joc. Des del club comarcal es va decidir avisar al conjunt taronja del Primer Toque evitant el seu desplaçament

Una “enfarinadeta” mínima va cobrir teulades de Morella i altres punts alts de la comarca durant el matí de diumenge.

de Castelló ja que no s’assegurava en cap moment que el partit es puguera jugar. En quan als equips de bàsquet del Club Bàsquet Femení Morella que jugaven a casa els partits es van poder jugar amb normalitat i els equips que venien de Burjassot o Burriana ho van fer sense problemes.

—Dilluns 3. Aquesta jornada ha sigut la mes plujosa del temporal, destacant els 189,8 litres per metre quadrat caiguts a Vallibona; els 117,8 litres per metre quadrat de Coratxà; 102 litres a Herbers; 90,4 a Morella o 85 litres a Castellfort com a reculls més importants.

A CATÍ EL DILLUNS 3 VA SER EL DIA AMB MÉS PLUJA DE TOT L'ANY DES DE 2008

NEU. El diumenge pel matí una “enfarinadeta” va cobrir lleugerament els punts més alts de la província, com és el cas de Castellfort.

DILLUNS, DIA DE PLUJA. Els carrers es van convertir en rius durant aquesta jornada, la que va batre rècords de pluja durant març.

LA CANÀ. Durant el dilluns, dia amb més precipitacions, camins secundaris com el de la Canà es van tallar al tràfic.

març des de 1915 a Morella

—Dimarts 4. Les pluges donaven una treva dimarts després d’un dilluns en acumulats de més de 200 l/m2 en estacions de l’Alt Maestrat com la de Catí. Dimarts gris, molt ennuvolat i amb grans bancs de boira a primeres hores del dia que persistien durant el matí, fet que ha reduït molt la pluja.

La temperatura mínima a la comarca dels Ports es va enregistrar a Lade Mata amb 3,7 graus. De les pluges de dimarts destaquen els 10 litres per metre quadrat a Vallibona; 7,6 litres per metre quadrat a Vilafranca; 6,6 litres a Castellfort i 5,8 litres a Portell.

Degut a les tempestes, algunes estacions meteorològiques de la comarca es van veure afectades i van deixar de funcionar, donat que en alguns moments la pluja va venir en forma de tronada amb acompanyament d’aparellatge elèctric. Algun dels llamps va afectar al servei d’electricitat, telefonia i internet, i poblacions com Vilafranca, Ares, Castellfort, Benassal, Culla, Benafigos, Albocàsser, Vilar de Canes i la Torre d’En Besora es quedaven sense cobertura d’alguns operadors com MoviStar o Digi, i alguns pobles també van patir talls de llum. També a conseqüència del temporal, l’empresa Aigües de Morella va tindre que treballanr en solucionar una avaria en la xarxa principal.

Després que a darreres hores de la vesprada d’aquest dilluns el centre de coordinació d’emergències declarara l’emergència 0 per inundacions en tota la província, col·legis i ajuntaments van enviar l’avís de la suspensió de les classes

als centres educatius per a dimarts.

Al temps i per precaució es tallaven alguns camins. Durant dimarts, després del respir que ens va donar una matinada sense pràcticament precipitació, es reobria al transit el camí de la Cana, tot i avisant que es tornaria a tallar si continuaven les precipitacions.

Des de Forcall, on es vigila el cabal dels tres rius, s’ha demanat especial precaució a la carretera CV-124 cap a Cinctorres i a la CV14 cap a Morella a causa dels despreniments en la via.

Els operaris encarregats de les carreretes van estar netejant aquest matí a la carretera de Xiva on els despreniments provocats per les pluges feien perillosa la circulació. La carretera de Vallibona a Rosell quedava també va estar tallada durant dilluns i dimarts pel mateix motiu.

A més, el pas del riu Cantavella tant a la depuradora com al molí Matalí es van tallar.

Durant dimarts també es suspenia el servei de transport públic.

L’empresa HICID ja comunicava dilluns que tenint en compte l’estat de les vies, amb talls en alguns punts de la CV-15, es suspenia, per la seguretat dels usuaris i dels treballadors, els servei de la línia Vilafranca i Benassal-Castelló. Tampoc han funcionat alguns serveis socials com el Centre de Dia de Morella, i en alguns pobles, com Benassal la oficina de correus tampoc ha obert.

De dimarts a dijous, a més, els centres de salut i hospital només atenien urgències o tractaments com els oncològics per a evitar

DESPRENIMENTS. Diverses carreteres, com en aquest cas la de Cinctorres-Morella van sofrir despreniments que afectaven a la circulació.

desplaçaments dels pacients.

—Dimecres 5. El dia, novament, es presentava amb boira i lleugera pluja a la comarca dels Ports, continuant amb l’alerta taronja.

La temperatura mínima a la comarca dels Ports d’aquesta passada matinada s’ha enregistrat a Castellfort amb 3,5 graus. La màxima d’ahir es marcava a Sorita amb 11,8 graus.

—Dijous 6. El dia es presentava ennuvolat, boriòs, gris i amb pluja lleu a la comarca dels Ports tot i l’alerta taronja decretada per l’AEMET. La temperatura mínima

Una màquina lleva la solsida que tapava un carril de la carretera de Morella a Xiva el dimarts pel matí.

a la comarca dels Ports d’aquesta passada matinada s’ha enregistrat a Castellfort amb 4,7 graus Caldrà esperar com evoluciona l’oratge en aquesta primera setmana del mes de març, ja de primavera meteorològica però encara no astronòmica. L’estació entrarà encara el dijous 20 a les 10 hores i 2 minuts. Una pluja necessària ací a la comarca dels Ports després d’un hivern prou sec en general. Des de les fortes precipitacions de finals d’octubre i primers de novembre el recull de pluja per aquestes contrades ha estat realment baix amb una lleugera nevadeta pel dia de Sant Antoni.

RIUS PLENS. Les intenses precipitacions d’aquest temporal de començaments del mes de març i, per tant, d’inici de la primavera meteorològica (que comença l’1 de març) han deixat imatges poc habituals per a aquesta època de l’any, amb rius i barrancs augmentant notablement el seu cabal.

A més, els registres d’aquests dies, en molts casos de rècord històric, confirmen la importància d’aquest episodi de pluges, que ha contribuït a millorar les reserves hídriques després de mesos d’escassetat, donat que pràcticament ho havia plogut des de la dana d’octubre.

Setmanari d’informació comarcal Notícies.

Les Veus del Centre d'Estudis.

Notícies.

SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL.

Edita:

Comunicacions dels Ports, S.A C/ Tint, 9-11 12.300 Morella (Castelló)

964 16 10 12 964 16 10 38 setmanariNoticies@comunicacionsdelsports.com comarquesnord.cat

Redacció, maquetació i fotografía:

Ángela Beltrán, Víctor Tena, Juan Ant. Querol, Anna Querol, Cristian Lorente, Laia Meseguer Depòsit Legal: CS-101-1996

Amb el suport de:

El llibre del IV Congrés de Cultura i Territori

dels Ports.

Vam trobar en una llibreria de Tortosa el llibre amb les col·laboracions que es van fer els dies 1, 2 i 3 de desembre del 2021 al Campus Terres de l’Ebre en el marc del IV Congrés de Cultura i Territori a les comarques i pobles de l’antiga diòcesi de Tortosa. Cal saber que aquesta antiga diòcesi comprenia comarques des d’Almenara fins al Coll de Balaguer, incloent l’actual comarca dels Ports de Morella, i fins i tot pobles de la província de Saragossa com Casp i Calaceit de Terol. Un territori on majoritàriament s’havie parlat i es parla encara el tortosí, un subdialecte que constituïx una baula de transició entre el català central i el valencià, i per això l’anomenem terra de cruïlla. Malgrat tot, es reconeix que no fa molts anys i degut sobretot a la falta de bones comunicacions a cada poble es parlave bé o malament a la seua manera, conservant, això sí, l’estructura gramatical bàsica des de la conquesta i la repoblació de València (1232). Com a element indicatiu, semble clar el predomini de la procedència de la gent del nord respecte de la del sud (musulmans) i de l’est (aragonesos), però va ser sobretot pels anys seixanta del segle XX amb les emigracions i el turisme que tot es va castellanitzar.

En solidaritat a totes les persones perjudicades de l’Horta per les riuades. el dialecte tortosí i la seua aplicació en l’aprenentatge escolar; en història i ciències socials hi ha com sempre molta varietat: història, religió, biografies, memorialística, associacionisme, arqueologia, arquitectura, economia, política, arxivística, demografia... No hi ha treballs pròpiament de ciències pures, naturals o filosofia, perquè sembla que el congrés va dirigit sobretot al sector humanístic i social. D’altra banda es nota una forta recurrència a temes d’actualitat sobretot dels segles XX i XXI: guerra civil, feminisme, lingüística, literatura comarcal... No sabríem fer un clar diagnòstic del què pot sobrar o faltar en un congrés d’aquestes característiques, perquè sovint els investigadors fan temes propers o d’aquells que disposen de millor documentació; de totes maneres ja fa temps que es troba a faltar una investigació centrada en els nostres arxius històrics i notarials, o bé sobre objectes artístics concrets: pintura, escultura, arquitectura... Al final donarem algunes orientacions metodològiques de cara a propers congressos.

Fent una petita anàlisi de les diferents aportacions al Congrés hem de dir que a simple vista hi ha bastant equilibri entre la temàtica literària i lingüística (56’2 %) i la història i les ciències socials (43’2 %) amb un clar predomini de la primera. Vist des d’una altra perspectiva, (això dels números pot donar peu a moltes interpretacions), veiem que hi ha una igualtat entre literatura i història (16% a cada una), la qual cosa ens demostra un equilibri d’interessos parlant en termes generals, restant de forma inferior la lingüística, un aspecte bastant inquietant per la seua problemàtica fronterera o divisòria entre diferents comunitats. Anant una mica més a fons dins la varietat de temes que apareixen en el llibre cal advertir que en literatura els temes preferents són la novel·la i la poesia trobant només un article referent al teatre i un altre al periodisme, sense destacar cap indicació a grans escriptors si exceptuem a Sebastià Juan Arbó. En lingüística hi trobem treballs acadèmics molt ben elaborats sobre

L’antiga diòcesi de Tortosa comprenia comarques des d’Almenara fins al Coll de Balaguer, incloent l’actual comarca dels Ports de Morella, i fins i tot pobles de la província de Saragossa com Casp i Calaceit de Terol.

Cal destacar també la labor de tècnics i professionals en determinades matèries que van fer conferències i taules rodones responent preguntes sobre diversos temes d’actualitat (que no estan presents en el llibre) i que passo a sintetitzar breument: primerament sobre “El turisme post-Covid” del Dr. Juan Antonio Duro Moreno que va destacar que les nostres comarques tenen futur i possibilitats respecte al turisme pels seus monuments, tradicions i paisatges; en segon lloc la taula redona sobre el patrimoni difús que és tot allò cultural i natural que individualment es pot aportar: exposicions, xerrades, museus, passejos, elaboració de menjars típics...; una altra taula redona va ser sobre les perspectives de futur dels arxius civils o municipals on es va veure que és bastant complicat per quant a molts pobles no deixen tocar a ningú els fons arxivístics, potser per la mala experiència de les destruccions de les guerres i d’investigadors que no compleixen les normes, si és que realment existeixen normes per a la investigació. Per això mateix cal destacar la dificultat per a conèixer i digitalitzar els nombrosos arxius oficials i particulars, procurant el seu mante-

Manuel Beser Jordà. Centre d'Estudis

niment; el Dr. Carles M. Castellà va tractar sobre el domini lingüístic del tortosí recalcant el seu paper fonamental com a subdialecte del català, és a dir com a constituent de la llengua catalana i que en aquest sentit haurie de tenir el mateix valor, contingut i ensenyament com qualsevol altre dialecte del català com ja succeïx amb el balear i el valencià. Per tant, hauríem d’entendre que tan català és el valencià, el tortosí, el lleidatà, el balear, l’alguerès, el central o el rossellonès, i en conseqüència totes les gramàtiques haurien de tenir present aquestes diversitats i aplicar-les en l’ensenyament de cada divisió dialectal; finalment el Dr. Carles Ibáñez va presentar una ponència sobre “el Pacte Verd Europeu a l’Agenda 2030 de l’ONU” en la qual proposava disposar d’estratègies per respectar l’espai natural sense abusar de les noves fonts d’energia (parcs eòlics, aprofitament de la radiació solar responsable...) per tot el qual caldrie un canvi de mentalitat respecte a la conservació de l’espai natural. Voldria fer referència a tres articles que m’han paregut interessants. Primerament, la de les restes faunístiques d’època ibèrica a l’assut de Tivenys trobades entre 2010 i 2016 per membres del grup d’Arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili. Aquest estudi es fixa en les restes òssies d’animals trobades: sobretot d’ovelles, cabres, bous, porcs i alguns cérvols, senyal de la seua dedicació a la caça. Amb el coneixement de la seva mort es pot saber l’edat en què eren sacrificats, veient que la gran majoria ho eren entre dos i quatre anys, la qual cosa fa pensar en el seu aprofitament per a l’alimentació. El fet que s’hagin trobat en el mateix lloc amb data del segle V a.C. en el moment de la fundació del poblat ibèric cossos sencers d’animals fa pensar que amb tota probabili-

tat van ser sacrificats com un ritus fundacional igual com s’ha pogut constatar en altres excavacions. Considerem que és un treball ben presentat i ben exposat que contribuïx al coneixement de la cultura ibera, tan característica i a la vegada tan abandonada als nostres pobles.

En segon lloc voldria resumir l’article d’en Vicenç Pallarès Pascual de l’Associació Cultural del Matarranya. En ell es vol incentivar la relació entre les diferents associacions de cultura comuna com són els Ports, el Baix Maestrat, el Montsià, la Ribera d’Ebre, el Matarranya i la Terra Alta. En altres èpoques sense talls administratius tothom es considerave igual, amb una llengua comuna, col·laboraven i anaven a les festes dels pobles indistintament. I és que amb l’emigració gran part de l’associacionisme s’ha perdut i ara cal crear noves formes de relació entre els pobles per no caure en un individualisme creixent. Problemes n’hi ha a desdir: despoblament, llargues distàncies físiques, administracions polítiques diferents, falta d’ajudes i subvencions, poc respecte i poc interès per la cultura, poques publicacions, amenaces mediambientals, etc. En canvi, cal ressaltar com a fets reeixits: congressos, trobades (aplecs), exposicions, presentacions de llibres, xerrades, concerts de música clàssica i moderna, i recolzament a les festes populars i tradicionals. L’objectiu principal és connectar la gent del territori i fugir d’una angoixa permanent. El tercer i darrer article que ens va interessar va ser sobre quin tipus de llenguatge estàndard caldrie utilitzar en l’ensenyament a les escoles on es parla català nord occidental, i si hi ha estudis suficients com per a portar-lo a terme. L’article és de la Sra. Sandra Sa-

NOTÍCIES DE TERRASSA. El passat 23 de febrer es va celebrar a la Parròquia de la Sagrada Família de Terrassa la missa pels difunts de l’Associació Cultural “El Maestrat”. Ja des de la seva fundació i an teriorment els emigrants castellonencs de Catalunya s’ajudaven entre ells per a pagar entre tots i totes els enterraments dels seus companys que es trobaven en una terra on quasi no coneixien a ningú, perquè l’emigració va ser forçosa. A causa d’això van aparèixer les Colònies i els Montepíos per tal d’ajudar-se entre ells quan encara no existie ni la Seguretat Social, ni les Companyies d’Assegurances. Per aquest motiu s’apreciaven molt entre ells independent de la seua condició. L’eucaristia, presidida pel rector Mn. Joan Làzaro va tenir com a eix la màxima cristiana de saber perdonar els enemics i mantenir la serenitat i la resignació.

baté Turon que està elaborant la seua tesi doctoral a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. L’estudi es basa en veure quin és el català estàndard que fan servir els docents i què diuen els projectes lingüístics dels centres de les nostres comarques. En el treball s’observa que els docents fan servir la variant dialectal oralment, com és evident, més que no pas per escrit, i que només un 50% coneixien la normativa sobre el dialecte. D’altra banda troben que existeixen problemes en l’ús del català central en alguns materials didàctics. Sobre el segon aspecte s’observe que hi ha “una predisposició per incloure la realitat dialectal dels parlants a les aules i al funcionament dels centres”, però el poc recolzament de les entitats polítiques i educatives ha conduït i està conduint a posar en dubte si la parla central és molt millor o pitjor que el català que es parle en altres indrets. Una cosa molt pareguda al que passave entre el català i el castellà en altres èpoques, en canvi caldrie reconèixer que tenim una llengua diversificada en dialectes que són al cap i a la fi el mateix: no s’haurie de revisar i ampliar a fons la presentació de la nostra Gramàtica Catalana?

I ja per acabar voldria, si em permeteu, donar uns petits consells a l’hora d’escriure articles científics: en primer lloc, quan es tracta una matèria és molt recomanable tenir uns mínims coneixements d’ella i posseir una bona metodologia de presentació: introducció, plantejament, explicacions, interpretacions, conclusions i bibliografia. I si es poden posar anotacions a peu de pàgina ja siguen per ampliar o per aclarir, molt millor. En segon lloc, procurar fugir de la superficialitat o de la simple transposició, procurant aprofundir al màxim sobre la temàtica plantejada. No cal dir que són importantíssimes la recerca de les causes, les tècniques utilitzades (comentari, classificació, ordenació, anàlisi, síntesi...) i la pràctica del raonament, és a dir dubtar el que proposem per si pot ser acceptat o no, i finalment oferir unes bones conclusions, o sigue, resumir breument el que s’ha dit, veure si hem aportat algun element novell o important, i deixar el camp obert a noves investigacions. Ja sabem que la veritat en el terreny humanístic mai la podrem assolir totalment, però ens hi podem apropar, pos done llibertat i la possibilitat de conèixer el passat, dominar el present i pensar en el futur. Quasi res.

Acabada la celebració eucarística amb una bona participació de socis i simpatitzants al mateix temple es va fer un concert a càrrec del Cor 2000 del Casal Municipal “Anna Murià” sota la direcció i acompanyament al piano del Sr. Jordi Boltes amb cinquanta cantaires al peu de l’altar. Alguns dels títols van ser: “La calma de la mar”, “Rosó”, “Nabucco” de Verdi, “Let me live my like”, “la Moreneta” i “Da nobis pacem”. La interpretació va ser impecable. A continuació es va fer l’acostumada Assemblea Ordinària Anual als locals de la Parròquia on es va constatar entre altres coses, que tenim en l’actualitat 105 associats, que l’arxiu de l’entitat centenària és ja dipositada a l’Arxiu Històric, on es pot consultar amb normalitat, i que s’han d’adaptar els Estatuts que tenim des de l’any 1992. Va ser una jornada intensa, però profitosa.

Pol. Ind. “Les Casetes” Tel. 964 160 193 12300 Morella (Castellón)

Setmanari d’informació comarcal

Poble a poble.

PLE DE FEBRER. En la sessió plenària de febrer, l'Ajuntament de Morella va aprovar per unanimitat bonificacions de l'impost de construccions, instal·lacions i obres, beneficiant projectes a Ortells, Escola Llar, els veïns d'Herbeset i de Morella la Vella. També es va aprovar, amb el mateix suport unànime, la declaració institucional del Dia de la Dona.

L'equip de govern va presentar una moció demanant a l'administració autonòmica la derogació de certs decrets que limiten la capacitat dels ajuntaments per decidir sobre projectes renovables en sòl rústic. Aquesta moció va ser aprovada amb 8 vots a favor (3 regidors independents i 5 del grup socialista), mentre que els regidors del PP van votar en contra.

Pel que fa a la qüestió dels projectes d'energia renovable, el PP va presentar una moció per instar l'Ajuntament a negociar amb els promotors del Cluster del Maestrazgo per aconseguir millores per als veïns de Morella. En canvi, l'equip de govern, liderat per l'alcalde Bernabé Sangüesa, es va mantenir fermament en contra de la línia MAT i va rebutjar la proposta de negociació. Els socialistes es van abstenir, i la moció va ser rebutjada.

D'altra banda, es van presentar les dades turístiques de 2024. Malgrat ser any de Sexenni, les visites als monuments van caure en comparació amb l'any anterior. El Castell va rebre 85.052 visitants, el museu Temps de Dinosaures va comptar amb 22.587 turistes, les torres

de Sant Miquel van registrar 10.238 entrades i la presó va rebre 4.962 visitants. L'equip de govern va atribuir la baixada en visites a factors com les pluges de l'octubre, el tancament per meteorologia del castell durant el pont de la Constitució o la falta de personal. També es va esmentar l'augment dels preus d'entrada com a factor influent en la disminució de visitants. Finalment, el plenari va aprovar diverses mesures, com reclamar les hores de radiologia que no s'han cobert al centre de salut de Morella des de febrer, treure a subhasta la gestió del quiosc de la plaça Colón, una moció a favor del sector primari, i la rescissió del contracte amb l'empresa de neteja del col·legi Marededeu de Vallivana per incompliment dels serveis acordats.

MIG CENTENAR D'ALCALDES POPULARS DE LA PROVÍNCIA DE CASTELLÓ ES REUNEIXEN A PORTELL

El PP treu pit dels “models d'èxit que sembren futur en Portell i La Todolella”

Mig centenar d'alcaldes i regidors del PP de les comarques de l'interior de la província de Castelló s'han donat cita aquest passat dissabte a Portell sota la presidència de Marta Barrachina “per a posar en valor i conéixer les iniciatives que garantixen futur i oportunitats al món rural”.

La líder provincial del PPCS ha reunit representants de 40 municipis de menys de 1.000 habitants en la localitat dels Ports on el seu alcalde, Álvaro Ferrer, ha posat en valor “els models d'èxit” d'un sistema de xarxa de calor, que obté energia a través de la biomassa. Una idea que el primer edil de Portell va promoure amb caràcter pioner fa ja huit anys i al qual hui se suma també La Todolella.

“Els dos són pioners en la Comunitat Valenciana en subministrar calor i guanyar benestar per als seus veïns amb este sistema ener-

gètic que a més genera estalvis econòmics importants per a les famílies i promou ocupació exercint de fre a la despoblació”, ha declarat la presidenta provincial del PPCS. El municipi, amb menys de 200 habitants, garanteix a les seues ciutadans cobertura tèrmica a baix cost gràcies a una xarxa de calor i cogeneració que aprofita la combustió d'estelles per a assegurar la calefacció a tots els veïns. El repte és que Portell siga un municipi

CONSELLERIA I AJUNTAMENT POSEN ENTREBANCS A LA CONSTRUCCIÓ. Des del PSPV Morella es ve advertint, des de fa mesos, de la situació de col·lapse en la tramitació d’expedients per part de la Conselleria de Cultura referents a rehabilitació de vivendes. A este fet se li suma que també, des de l’Ajuntament de Morella, els terminis de tramitació d’informes i llicències estan augmentant considerablement durant tot 2024 i el que portem de 2025. En Morella, al ser declarat tot el seu casc històric Bé d’interès cultural, tots els projectes de rehabilitació de vivendes requereixen dels informes de cultura.

Els populars han conegut el sistema de xarxa de calor d’ambdós pobles.

lliure de CO₂ i energèticament autosuficient. I per a aconseguir-ho, a la biomassa, se suma l'energia solar d'un primer hort al qual se n'aniran sumant més en posteriors fases.

“Una idea brillant”, tal com ha considerat Marta Barrachina, que ha visitat l'empresa local per a, posteriorment, traslladar-se a La Todolella i conéixer la comunitat energètica constituïda l'any passat per este municipi amb la fi “de

Estos endarreriments, tant des de Conselleria com des de l’ajuntament, provoquem greu perjudicis a veïns i veïnes que no poden posar en marxa els seus projectes, així com a les empreses constructores que no poden iniciar els seus treballs. Però és que a més, com que el tema es va agreujant i els terminis continuen augmentant ja s’estan produint pèrdues en ajudes i subvencions, com ja vam advertir que podria succeir si no es corregia la situació d’un forma urgent, degut a no poder complir els terminis d’execució.

garantir energia als nostres veïns a costos reduïts”, tal com ha assenyalat Alfred Querol, regidor del PP a La Todolella.

En esta segona localitat, Querol ha sigut un dels artífexs d'una comunitat energètica promoguda per l'ajuntament “que agrupa el municipi per a buscar solucions energètiques eficients”. Este objectiu fa els seus primers passos amb un hort solar per a generar energia de manera respectuosa i arribar a instal·lacions municipals, comerços i llars. Amb el repte "de ser sostenibles" s'han instal·lat cobertes solars per a proveir a edificis públics com el centre ocupacional El Pitalaero, on, tal com recorda el regidor, “s'empren des de fa quatre anys una desena de veïns de la comarca en el muntatge de trencadís. I ho fan sota el paraigua d'una empresa cent per cent pública”. A esta instal·lació, que ara compta amb panells solars, se suma la piscina municipal i la teulada del magatzem de l'ajuntament, este últim amb plaques que donaran servici a les bombes d'aigua en pou per a portar-la a masies i granges. “És una aposta clara pel futur del nostre poble, ja que no sols frenem la despoblació sinó que a més caminem cap a l'autoconsum”, conclou Querol.

Ajudes d’eficiència energètica, del Pla de Barris, d’accessibilitat són algunes de les que estan corrent perill i lamentablement, d’un bon grapat, ja hi ha veïns i veïnes que les han vist perdre.

Com indica el portaveu socialista i diputat provincial, Rhamsés Ripollés, ‘’és lamentable que la pròpia administració que ofereix ajudes a la vegada siga la culpable de que no es puguen donar finalment ja que no emet els informes pertinents per iniciar les obres. A més ens preocupa també com l’ajuntament, des de fa mesos, ve augmentant els terminis de tramitació de llicències tant d’obres com activitats i això a més d’impossibilitar la qüestió de les ajudes també té un efecte molt negatiu per a l’economia local, afectant a molts de sectors i empreses’’. I remarca. ‘’al final lamentablement es compleix el que veníem advertint al no haver-ser pres mesures urgents i com calia per part de l’ajuntament i conselleria, i ho acaben pagant les veïns que perden ajudes i no poden iniciar els seus projectes”. Són ajudes importants que, gràcies las programes aconseguits en anys anteriors amb la participació de totes les administracions, podien aplegar a més del 40% per projecte de rehabilitació.

Breus.

ITV A MORELLA. La pròxima revisió tècnica de vehicles serà els dies 17, 18, 20, 21 i 31 de març i 1 d’abril a l’esplanada de la Cooperativa Sant Antoni Abad del polígon indus-

ELS TREBALLADORS DE MARIE CLAIRE ES PLANTEN. El comitè d'empresa de Marie Claire ha decidit no negociar l'Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) fins que Formen lliure la documentació financera sol·licitada. En una reunió amb els advocats del propietari, els representants sindicals van exigir accedir a aquesta informació per entendre els motius de la marxa de la companyia tèxtil de Vilafranca. Formen va argumentar que la informació és sensible i inicialment no es preveia el seu lliurament, però el comitè va deixar clar que no començaran el període de consultes de l'ERO fins que rebin aquesta documentació, i que si cal, la reclamaran per via judicial. Els treballadors dubten del comprador, que ha ex-

trial Les Casetes. S’han de pagar les taxes amb targeta de crèdit o metàl·lic, al mateix lloc on es realitza la ITV, però sí cal demanar cita prèvia a l’Ajuntament de Morella.

plicat la seva eixida per les mesures cautelars sol·licitades pel administrador concursal. Argumenten que el bloqueig es va aplicar al desembre i que fins aleshores no s’havia efectuat cap pagament. A més, afirmen que ja han rebut proves de transferències que no van arribar, per la qual cosa adverteixen que no els enganyaran més. El comitè ha reiterat que no negociaran res fins a rebre la documentació i conèixer els motius reals de la sortida de Formen.

Formen va comunicar el 17 de febrer que cancellava l'operació de compravenda iniciada al setembre i, recentment, va informar que havia lliurat les claus de la fàbrica i que els treballadors quedaven exonerats d'anar a treballar. Tanmateix, no tenen cap resolució

formal sobre la desvinculació de Formen i encara desconeixen qui és el propietari actual de la unitat productiva.

Fins ara, no hi ha una resposta oficial per part de l'administrador concursal ni del jutjat mercantil que certifiqui la rescissió de la compra. Només han rebut notificacions de Formen. L'administrador concursal va expressar que volia garantir el compliment de les obligacions de Formen, mentre que la Generalitat va suggerir que podria reclamar els 500.000 euros de deute compromesos pel propietari.

Els treballadors, mentrestant, continuen amb les demandes judicials per impagaments, amb els judicis previstos per aquest mes de març.

Vilafranca i Benassal aborden amb Diputació l’entrada en el Consorci Provincial d’Aigües

Vilafranca i Benassal han reforçat la seua col·laboració en matèria de subministrament d'aigua a través del Consorci del Pou Llargueres, una infraestructura clau que abasteix totes dues poblacions. Recentment, les alcaldesses de Vilafranca (Els Ports) i Benassal (Alt Maestrat), Silvia Colom i Elia García respectivament, han mantingut una reunió amb el diputat provincial d’Aigua de la Diputació de Castelló i també alcalde de Sant Jordi, Iván Sánchez, per a tractar la integració del Consorci del Pou Llargueres en el Consorci Provincial d’Aigua. En aquesta trobada, Colom i García han exposat a Sánchez els reptes que suposa el manteniment del pou, una infraestructura perforada a gran profunditat i situada en un emplaçament de fàcil accés limitat. "Els elevats costos que hem d’assumir tots dos municipis per a garantir el proveïment d’aigua són molt alts. Els esforços econòmics que realitzem cada any són quan-

tiosos i necessitem l’ajuda econòmica d’administracions superiors com la Diputació de Castelló per a poder fer front als costs", han assenyalat les alcaldesses.

La proposta d’integració en el Consorci Provincial d’Aigües busca millorar la gestió dels recursos hidràulics i garantir la sostenibilitat econòmica del pou. "La Diputació té molta més capacitat per a fer front a la gestió i manteniment d’aquestes infraestructures, i formar part del Consorci Provincial d’Aigües ens permetria optimitzar els recursos", han afegit Colom i García.

Per part seua, el diputat Iván Sánchez ha escoltat les demandes de les alcaldesses i ha manifestat la seua disposició a estudiar la viabilitat d’aquesta integració. La Diputació de Castelló té entre els seus objectius garantir el subministrament d’aigua potable als municipis de la província, especialment als de l’interior, on les infraestructures hídriques poden requerir un

suport extra per part de les administracions superiors.

Ambdues alcaldesses han agraït la disponibilitat del diputat provincial i han expressat la seua confiança que la petició d’ajuda siga escoltada el més prompte possible.

Colom i Garcia, amb el diputat Sánchez.

"Esperem que aquesta reunió siga el primer pas per a aconseguir un acord que beneficie tots dos municipis i garantisca el subministrament d’aigua en condicions adequades", han conclòs Sílvia Colom i Elia Garcia.

L'AIGUA DELS PORTS, A MADRID. L’alcaldessa de Vilafranca reclama infraestructures hídriques en una reunió al Congrés. Silvia Colom, ha participat en una reunió al Congrés dels Diputats amb el secretari d’Estat de Medi Ambient, Hugo Morán, per traslladar la necessitat urgent de garantir recursos hídrics per al territori. A la trobada també hi han assistit l’alcalde d’Anglesola, Fernando Safont, el president de la Comarca del Maestrazgo, el regidor i vicepresident de la Mancomunitat Comarcal Els Ports, Óscar Tena, i els diputats al Congrés Susana Ros i Herminio Sancho. Colom ha remarcat que garantir els recursos hídrics és una qüestió fonamental per a diversos sectors econòmics del territori. “Hem traslladat la necessitat urgent de garan-

tir recursos hídrics per al nostre territori, una qüestió fonamental per a les explotacions ramaderes, agrícoles i la reactivació del turisme”, ha assenyalat l’alcaldessa, destacant l’impacte que la manca d’aigua pot tindre en el desenvolupament econòmic i social de Vilafranca i la comarca.

Durant la reunió, els representants municipals han posat damunt la taula la necessitat de garantir l’aigua per a les explotacions ramaderes i agrícoles, així com per al desenvolupament del turisme.

L’alcaldessa de Vilafranca ha remarcat durant la reunió que continuaran treballant per aconseguir solucions: “Seguim treballant per garantir el millor futur per a la nostra terra”, ha conclòs Colom.

Setmanari d’informació comarcal

Gent & Vida.

LA JUSTÍCIA DONA LA RAÓ A “ARCILLAS”. Arcillas Vega del Moll podrà explotar, durant 30 anys, sis quadrícules del terme municipal de Morella, una superfície d’aproximadament 83.000 m². El Tribunal de Justícia li ha donat la raó 25 anys després que l’empresa presentara la sol·licitud a l’administració autonòmica, que en aquell moment només li va concedir la meitat del terreny sol·licitat.

Després d’esgotar la via administrativa, la mercantil va interposar un recurs contenciós administratiu, que el passat estiu es va resoldre al seu favor. No obstant això, la re-

solució no s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana fins ara. Amb aquesta decisió judicial, Argiles Vega del Moll podrà explotar el doble de terreny del que fins ara utilitzava per a l’extracció d’argila destinada a la indústria taulellera. La nova àrea d’explotació inclou les zones del Mas de Candeles, Mas de Palau i Mas de Dalt.

Actualment, l’empresa compta amb set treballadors i, a més de l’activitat extractiva, desenvolupa un programa d’investigació paleontològica que ha permés la localització i excavació de centenars de restes fòssils de dinosaures.

Històries dels Llavadors

L’Ajuntament de Benassal, en col·laboració amb l’àrea d’Igualtat de la Mancomunitat Alt Maestrat, ha celebrat amb un gran èxit de participació l’esdeveniment ‘Café tertúlia: Històries als llavadors’, una iniciativa que ha permés reviure les històries i anècdotes entorn d’aquests tradicionals espais que, durant dècades, es van convertir en un autèntic punt de reunió per a la població del municipi.

L’acte va reunir una vintena de dones en el Centre de Dia de Benassal en una distesa trobada en què les assistents van compartir records, vivències i fotografies d’aquella època en què els safaretjos no sols servien per a llavar la roba, sinó que també representaven un veritable espai social. Durant molts

anys, els llavadors van ser llocs de trobada fonamentals on les dones del poble intercanviaven notícies, consells i confidències mentre realitzaven una tasca imprescindible per a les seues famílies. Aquests espais esdevenien autèntics centres

L’activitat es va fer al nou Centre de Dia amb molta participació.

VILAFRANCA, “DESTACARÀ EN RUTA”. La Fira Destaca en Ruta arribarà a Vilafranca el 2025, amb l'objectiu de generar noves oportunitats per a la localitat, afectada pel tancament de la Marie Claire. L'esdeveniment, impulsat per l'Ajuntament de Vila-real, la Càtedra d'Innovació Ceràmica i la UJI, se celebrarà els dies 2 i 3 d'octubre i se centrarà en l'impuls econòmic de zones rurals, el futur del sector agropecuari, les fonts d'energia sostenible, el turisme, la innovació i el patrimoni rural. També es realitzaran activitats per a joves estudiants. Aquest esdeveniment busca combatre la despoblació i fomentar la innovació en el territori. L’alcaldessa, Silvia Colom, ha agraït tant a l’Ajuntament de Vila-real com a la UJI que els hagen proposat acollir aquest esdeveniment perquè “hem rebut un cop molt dur i que hagen comptat amb nosaltres pot suposar una gran oportunitat perquè Vilafranca es reactive i puguem trobar noves oportunitats”.

de convivència i solidaritat, on es teixien relacions comunitàries i es transmetien coneixements d’una generació a una altra.

Amb el pas del temps i l’arribada de l’aigua corrent a les cases, així com l’evolució dels electrodomèstics, l’ús dels llavadors va anar minvant fins a quasi desaparèixer. Aquest canvi va suposar una transformació en les dinàmiques socials, ja que es van perdre moltes d’aquestes interaccions quotidianes que fomentaven el sentiment de comunitat. Tot i això, iniciatives com aquesta tertúlia contribueixen a mantindre viva la memòria col·lectiva i a reconéixer el valor d’aquests espais en la història local.

Des de l’Ajuntament han valorat de manera molt positiva la inicia-

tiva i han destacat la importància de recordar i posar en relleu el paper fonamental que les dones han exercit en la vida social i econòmica del municipi. Així mateix, s’ha ressaltat la necessitat de continuar treballant per la preservació de les tradicions i de la història oral, que conformen una part essencial de la identitat de Benassal.

El consistori ha volgut agrair la implicació de totes les assistents i ha reafirmat el seu compromís per continuar impulsant activitats que fomenten la memòria històrica i el reconeixement de les tradicions locals, no només per recuperar històries del passat, sinó per reforçar el sentiment de pertinença i el vincle intergeneracional entre els veïns i veïnes del municipi.

“CÚPULES BLAVES”. El cicle Cúpules Blaves aproparà la música barroca a 8 municipis de la província. Cinctorres serà la parada a la comarca dels Ports. La iniciativa de la Diputació va naixer per a revaloritzar un element característic dels pobles de la mediterrània, com són els teulats de ceràmica blava en les cúpules d’esglésies o ermitoris.

L’objectiu d’aquest cicle és “revaloritzar el patrimoni històric a través de la música barroca”, ha explicat la regidora de Cultura de Cinctorres, Ana Albalat. “La cúpula de la nostra església és la més alta de la diòcesi de Tortosa”, ha afegit Albalat. Aquest revestiment de ceràmica vidriada blava en les cúpules sorgeix al segle XVII, al Barroc. Per al cicle de concerts, que tindrà lloc al juny, s’ha escollit al grup l’Estança Harmònica, que des de la seua fundació s’ha erigit com una formació musical destacada per la seua tasca per a rescatar i recrear la música dels segles XVII i XVIII amb autenticitat.

L'“ESPÍGOL FEST” OBRE CONVOCATÒRIA. El festival de cinema Espígol Fest ha anunciat l'obertura de la convocatòria per a la seua IV edició, que tindrà lloc del 17 al 20 de juliol de 2025. Els interessats poden presentar els seus curtmetratges fins al 4 de maig de 2025.

Enguany, el festival introdueix una novetat destacada: el Premi Xeic, orientat a la promoció del valencià. A més, s'hi repartiran un total de 1.100€ en premis, distribuïts en diverses categories: el Premi al Millor Curtmetratge, dotat amb 500€ i atorgat pel Jurat Oficial; el Premi Xeic, amb una dotació de 250€, atorgat per un Jurat Especial; el

Premi Jove, destinat a obres sobre temàtica rural dirigides per menors de 25 anys, amb un premi de 150€; i el Premi Diversitat, que premiarà amb un cap de setmana a l'Hotel Mesón La Lonja valorat en 120€. Els curtmetratges que es presenten han de tractar temàtiques relacionades amb la repoblació, l’entorn rural, la biodiversitat o la diversitat en l’àmbit rural. A més, les obres han de tenir una durada màxima de 30 minuts i una data de producció posterior a l’1 de gener de 2023.

La selecció oficial es comunicarà individualment als participants, amb la programació definitiva publicada a finals de juny de 2025.

CINCTORRES HERBERS

BENASSAL

Breus.

EL VALENCIÀ A L’ESCOLA. El valencià (50,53%) s’imposa al castellà (49,47%) la consulta per la llengua base en el total de la Comunitat Valenciana. A Castelló el valencià (70,5%)

JOAN RALLO, PREMI RAMON LLULL. El perit agronom morellà, Joan Rallo, expert en cultura agrícola balear ha rebut el premi Ramon LLull de mans del govern de les illes. Les seves investigacions i publicacions dedicades a la fructicultura en les balears a les que ha dedicat els darrers 45 anys, l’han fet mereixedor d’aquest reconeixement. En aquest cas s’ha tingut en compte les investigacions que al llarg de més de quatre dècades en diferents cultius, realitzades per Rallo, han ajudat al sector en les Illes Balears.

ha guanyat clarament al castellà (29,5 %). A la comarca dels Ports un 93,20% han preferit el valencià i a l’Alt Maestrat la xifra a favor de la nostra llengua és el 94,71%.

AVANÇOS EN RINOLOGIA. Les II Jornades d'avanços en rinologia, celebrades aquest cap de setmana a Morella, han comptat amb la participació de més de 40 professionals d’aquesta especialitat de tota la Comunitat Valenciana. La trobada, centrada en l’obstrucció nasal, ha estat dirigida per Miguel Armengot, cap de servei d’otorinolaringologia de l'Hospital La Fe de València i veí de Todolella.

Armengot ha destacat el paper de la Comunitat Valenciana en l’evolució de l'otorrinolaringologia a Espanya, una disciplina que va néixer a València i segueix sent una de les més avançades.

D'EMPRENEDURIA AL TERRITORI

El projecte “Queda-t” pretén que no es tanquen més negocis al territori

L’Empresa Querol Assessors ha llançat el projecte ‘Queda’t’, una iniciativa pensada per a la gent del territori que té com a objectiu donar continuïtat als negocis i comerços que tanquen per diferents motius, oferint-los l’oportunitat de ser rellevats per nous emprenedors. Aquesta proposta busca ajudar a aquelles persones que volen iniciar-se en el món laboral però no saben com començar, oferint-los la possibilitat de fer-se càrrec d’un negoci ja existent que té un recorregut i que pot resultar interessant per als futurs emprenedors.

El projecte ‘Queda’t’ actua com un enllaç entre dues parts: aquelles empreses que arriben al final del seu camí i els emprenedors amb noves idees i ganes de començar un projecte propi. Sovint, els negocis tanquen de manera discreta i sense gaire anunci, deixant oportunitats que poden ser aprofitades per

aquells que volen iniciar un projecte sense partir de zero. A través d’aquest projecte, Querol Assessors facilita el procés de transmissió de negocis, connectant a aquells que

MIG MILIÓ D’EUROS PER A 17 TREBALLADORS. L’escola taller d’Activitats auxiliars en conservació i millora de forests i aprofitaments forestals i el taller d’ocupació d’Operacions auxiliars de revestiments continus en construcció i fàbriques d’obra han començat aquesta setmana a Morella, amb un total de 17 alumnes que es formaran i treballaran durant un any. L’alcalde Bernabé Sangüesa i el regidor Javier Amela s’han reunit amb l’alumnat i l’equip docent per establir les bases dels cursos. Aquests programes estan finançats al 100% per la Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació, cobrint salaris i materials. L’Escola Taller

Raul Marín, de Querol Assessors

té set alumnes i està oberta a incorporar-ne tres més en cinc dies, amb un pressupost de 241.881 euros. També es publicarà una oferta per a personal administratiu. El taller d’ocupació ha completat les 10 places disponibles i té un pressupost de 274.764 euros. Sangüesa ha destacat la importància d’aquests cursos per a la formació i la millora del poble, ja que els treballs realitzats inclouran manteniment de carrers, camins, patrimoni i diverses reparacions. Ha subratllat que Morella ha obtingut una de les millors puntuacions en les propostes presentades a la Conselleria i ha animat els participants a aprofitar al màxim aquesta oportunitat.

volen tancar el seu negoci amb aquells que volen continuar-lo.

Segons apunten des de Querol Assessors, continuar una activitat ja existent pot ser més beneficiós que començar des de zero. La continuïtat d’un negoci pot garantir una certa estabilitat i un públic establert, a més de no haver de fer front a la difícil tasca de començar sense cap base. Per això, la seva tasca com a assessors és clau per a aconseguir que els negocis que tanquen no es converteixin en una pèrdua irrecuperable per a la comarca.

Un dels elements que pot jugar un paper important en aquest procés és el servei de coworking que ofereix Querol Assessors. Aquest espai de treball compartit pot facilitar la creació de sinergies entre els nous emprenedors i afavorir un ambient de col·laboració i innovació que ajudi a garantir l’èxit del projecte emprenedor.

La iniciativa també té una doble finalitat: contribuir a la fixació de població a la comarca i reduir la despoblació que afecta la zona. A les comarques dels Ports i el Maestrat, amb poc més de 10.000 habitants entre les dues, la proporció de negocis que obren i tanquen no és equilibrada, fet que incrementa el risc de despoblació. Cada negoci que tanca representa una pèrdua per als pobles, i el projecte ‘Queda’t’ busca evitar aquesta situació a través de la continuïtat dels negocis.

Aquesta iniciativa també vol ajudar a combatre la falta de relleu generacional, un dels principals motius pels quals molts negocis de la zona tanquen. Cada any, desenes de negocis de la comarca es veuen obligats a tancar les seves portes per la manca d’un successor o successores. Amb ‘Queda’t’, Querol Assessors vol trobar solucions per a garantir que els serveis que ofereixen aquests negocis puguin continuar existint, contribuint a mantenir el teixit comercial i empresarial local.

‘Queda’t’ és un projecte amb vocació de futur que aposta per la continuïtat, l’emprenedoria i la fixació de població en un territori que necessita innovació per frenar la despoblació.

Setmanari d’informació comarcal

El Notícies dels estudiants.

CRA ELS PORTS

Podcast: Donem veu a Sant Antoni

Com ja sabeu, al CRA ELS PORTS aquest any estem fent el projecte de TROTAELSPORTS. La classe de 3er cicle de Forcall ens hem volgut centrar aquest segon trimestre en la festa de Sant Antoni, tan arrelada als nostres pobles.

El primer que vam fer va ser preparar una entrevista per fer-la a diferents persones implicades en els Sant Antoni dels diferents municipis. En aquesta entrevista vam pensar en preguntes generals, per conèixer la realitat d’aquesta festa.

Les entrevistes les vam fer a Daniel (Herbers), Domingo (La Mata), Concha (Olocau del Rey), Andrea (Villores), Jesús (Morella), Neus (Forcall), Mariló (Todolella), Marta (Cinctorres), Alicia (Ortells i Sorita) i Paula (Vilafranca). Totes aquestes persones estan relacionades en nosaltres, bé per que són familiars o bé per que estan a l’escola. Des d’ací volem aprofitar per donar-los les gràcies per haver accedit a fer aquestes entrevistes.

La veritat és que, encara que ja coneixem la festa de Sant Antoni, hem descobert coses curioses que desconeixíem, com per exemple l’enterro de la sardina d’Olocau del Rey, que a la barraca de Vilafranca no hi ha maio, a La Mata no hi ha barraca, hi ha foguera i també que, a Herbers, va hi haure molts anys que no es va celebrar Sant Antoni per un accident que va passar, però des de fa un anys, el vam començar a recuperar.

Després de fer les entrevistes, les vam escoltar per comprovar que s’escoltaven bé i que vam realitzar totes les preguntes.

Una vegada havíem fet totes les entrevistes ens posarem mans a l’obra per decidir què fer en elles. Teníem dos propostes: fer un llibre que arreplegue la història de Sant Antoni i com es celebra en els diferents pobles i fer un podcast amb la informació i trossets de les entrevistes.

Finalment, estem preparant el podcast, ja que ens ajudarà a aprendre més sobre programes d’àudio i vídeo, alhora que analitzem informació, extraiem fragments que ens interessen, ens gravem, creem el nom i el logo del nostre programa... La veritat és que tenim moltes ganes de continuar avançant amb el podcast i, una vegada el tinguem acabat, donar-lo a conèixer mitjançant la nostra pàgina web i també, perquè no, a la ràdio.

Ens dona molta llàstima que el llibre no ens done temps a fer-ho, ja que la informació que hem replegat és molt interessant i també ens feia molta il·lusió, però segur que altre any alguns companys tindran l’oportunitat de fer-ho.

Per finalitzar, volem dir que l’estudi sobre la festa de Sant Antoni ens ha paregut molt interessant i ens ha agradat molt, ja que hem descobert coses que no sabíem dels diferents Sant Antoni de la comarca.

Fins prompte!

Bernat, Zaid, Sara, Alba, Rubén, Andreu, Mario i Víctor.

Qué hacer en Morella

NÚMERO 682. ÉPOCA II. DEL 7 FEBRERO AL 9 DE MARZO DE 2025

EN MORELLA EL CARNAVAL O «CARNESTOLTES» SE CELEBRA YA EN PLENA CUARESMA

LA IMPROVISACIÓN Y EL DESORCEN HACEN DE ESTA NOCHE UNA DE LAS MÁS DIVERTIDAS DEL AÑO

Este sábado 8 de marzo, Morella vivirá una jornada llena de fiesta y disfraces en la tradicional celebración del Carnaval. Desde primeras horas de la mañana hasta bien entrada la madrugada, la ciudad se vestirá de color y alegría para que tanto morellanos como visitantes disfruten de una jornada única.

¿TE DISFRAZAS CON NOSOTROS?

Ferial, se instalarán colchonetas y se ofrecerá un servicio de barra para que las familias puedan relajarse mientras los pequeños siguen disfrutando de la fiesta.

EL CARNAVAL ES UNA DE LAS FIESTAS

MÁS DIVERTIDAS

Durante la mañana, a las 10:30 horas, comenzará la fiesta de disfraces infantiles en la Plaza Colom, donde los más pequeños podrán disfrutar de una chocolatada y una prima para desayunar. A las 11:00 horas, arrancará la desfile infantil, una divertida marcha en la que los niños se convierten en los auténticos protagonistas del día. A las 11:30 horas, en el Espacio

DEL AÑO EN MORELLA

Por la tarde, a las 19:00 horas, se celebrará la gran fiesta de disfraces en la Plaza de San Miguel, un evento en el que se podrán ver los disfraces más originales y creativos. A las 19:15 horas, partirá la Perkutada hasta la plaza, y se anima a todos a seguirlos para continuar la fiesta en los porches de la ciudad.

A las 21:00 horas, la Plaza se llenará de ritmo con la discomóvil patrocinada por ASETMICO, para poner el ambiente festivo en su máximo esplendor. A las 22:00 horas, se abrirán las puertas del Espacio Ferial,

donde se ofrecerá un espacio para cenar “de sobaquillo”, un lugar perfecto para reponer energías antes de la fiesta nocturna.

Ya entrada la noche, a las 00:00 horas, comenzará la Dene’s Carnival Party con el espectáculo Disco Night Macro the Night Experience en el Espacio Ferial. A lo largo de la noche, la música recorrerá diferentes épocas y estilos. A las 00:00 horas, se podrá disfrutar de los hits de los 80-90s y pop rock, a la 1:30 horas será el turno de los 2000s comercial & pop rock, a las 3:00 horas se dará paso al reggaetón & comercial, y para terminar la noche, a las 6:00 horas, el ambiente se transformará con remember & hard techno.

Sin duda, una jornada espectacular para disfrutar en familia y sobretodo con amigos, llena de fascinante improvisación y divertido desorden.

VUELVE A MORELLA

NO TE LO PUEDES PERDER

JORNADAS DE LA TRUFA

Los restaurantes de Morella ofrecen, hasta el 16 de marzo, menús especiales con la trufa como protagonista desde los entrantes hasta los postres

SÁBADO

8 DE MARZO

19.00H

CARNAVAL

Con la xaranga i la Perkutada de Morella

· Desde la Plaza de San Miguel, desfilando por la calle principal

21.00H

DISCOMOVIL DE CARNAVAL

·En la calle porticada

24.00

DENE'S PARTY CARNIVAL CON DISCOMÒBIL

·Espacio Ferial

SEMANA SANTA. Una temporada ideal para volver a Morella es durante la Pascua. Las temperaturas primaverales invitan a salir al monte a comerse la mona, hacer los primeros paseos sin guantes y bufanda o disfrutar de las tradiciones. Morella, sobretodo, tiene una peculiar procesión de Jueves Santo, en la que los cofrades llevan en sus manos los "misterios", es decir, objectos relacionados con la pasión y muerte de Jesucristo.

PRIMAVERA. Después de las lluvias de esta semana, se prevé un empiezo de primavera espectacular en Morella. Las temperaturas, aunque no se puede descartar la nieve, tienden a subir conforme van pasando las semanas y es una época ideal para salir al campo a disfrutar de la naturaleza, que estará en breve en plena floración, como ahora aún lo estan los almendros.

EL DIVERTIDO DESORDEN

«CARNESTOLTES» DE MORELLA NO SUELE SEGUIR

El habitual frío de las noches de invierno morellano no es un inconveniente para que el Carnaval sea uno de los más participativos que se celebran en el interior norte de la província de Castellón. Incluso se ha llegado a celebrar en diversas ocasiones en los últimos años bajo la nieve, aunque las previsiones no lo apuntan así en este año.

Desde hace más de tres décadas, una fiesta que no contava con afición ha llegado a convertirse en la gran cita anual con la más loca diversión. Centenares de personas se unen a los morellanos cada año en una fiesta que tiene como principal característica un animado y divertido desorden. Al no haber comparsas y primar la espontaneidad, todo el mundo es bienvenido y nadie se siente extraño aún introduciéndose de pleno en el corazón de la fiesta.

Tal vez no consigas descifrar algunos de los disfraces que verás. No te preocupes, ya que la actualidad local o las costumbres y tradiciones propias de Morella suelen quedar retratadas en los disfraces, por lo que no dudes en preguntar si tienes la curiosidad. Elementos del Sexenni, de las fiestas de agosto, del Corpus, del Sant Antoni son temas recurrentes en los que también se ven trazos irónicos de la actualidad local.

Otra de las características que han hecho único el Carnaval de Morella es el hecho de celebrarse ya en plena Cuaresma, lo que

se decidió hace años para evitar la competencia del renombrado Carnaval de Vinaròs. Esto permite que, en un año, se puedan disfrutar de dos Carnavales e, incluso, reaprovechar el disfraz para

una doble fiesta. El hecho de evitar la competencia ha permitido al de Morella crecer espectacularmente la participación de visitantes, sobretodo de jóvenes, que disfrutan de la fiesta de los disfraces en su localidad

Y TAMBIÉN...

PASEO DE LA ALAMEDA. Morella cuenta, en la parte posterior, encima del parking, con un espectacular paseo, coronado por un pinar en el que se pueden dar tranquilos paseos con los más pequeños, pues está cerrado al tráfico. A él se puede acceder tanto desde la puerta de la Nevera, como desde la puerta de los Estudios. Entre otras posibilidades, cuenta con un parque infantil diferente, construido en madera y una reproducción a tamaño real de un dinosaurio con el que poderse hacer unas fotografías para el recuerdo.

DESORDEN DEL CARNAVAL

QUE LOS DISFRACES SE ENTREMEZCLAN ENTRE ELLOS EN UNA

COMO UNA DE LÁS MÁS DIVERTIDAS DEL AÑO

y, la semana siguiente, aprovechan para continuar la fiesta en Morella. Tras el desfile, a las 20h, los grupos de amigos suelen ir a cenar juntos para, posteriormente, repartirse por los diferentes locales

La alegria domina la fiesta MIGUEL ÁNGEL TRONCHO

OFICINA DE TURISMO . Abierta de martes a sábado de 10h. a 14h. y de 16h. a 19h.; domingo de 10 a 14h. y los lunes está cerrada. Plaza San Miguel s/n Teléfono: 964173032 y whatsapp: 661 425 294

de ocio o en la concurrida orquesta en los porches. Y antes, por la tarde, son los niños los que disfrutan de los disfraces y también de una dulce merienda.

CENTRO LÚDICO Y DEPORTIVO JAUME I. Situado en la zona de la Alameda, dispone de piscina climatizada o rocódromo, entre otros. Solicite información de las posibilidades deportivas que ofrece la ciudad llamando a la Oficina de Turismo.

FLAÓ. El dulce morellano por excelencia és el flaó. Es una pasta rellena de requesón y almendras que tiene un origen, árabe, medieval y mediterráneo consideraron como un dulce celestial que se ha convertido en señal de identidad de la ciudad de Morella, siendo el rey de todas las pastelerías.

IGLESIA Y MUSEO ARCIPRESTAL. Abierta de lunes a viernes de 11 a 13,30h y de 15 a 17h. Sábados, de 11 a 14 y de 15 a 18h. Domingo de 10 a 11 y de 12,15 a 15h. Los horarios pueden variar por celebraciones religiosas. Más información en la página web BasilicadeMorella.org.

CASTILLO DE MORELLA. Con entrada por la plaza de toros, es visitable de lunes a domingo en horario ininterrumpido de 11 a 17h. El Palacio del Gobernador, situado en su interior, abre de 11h a 15h.

DOMINGOS DE COMPRAS POR MORELLA. La mayor parte de los establecimientos comerciales de Morella están abiertos todos los domingos del año, siguiendo una larga tradición comercial que se remonta hasta la Edad Media.

La oferta se completa con un mercado situado en la calle porticada donde se pueden comprar frutas y verduras frescas -entre otros productos-, lo que se hace desde que Jaime I ‘el Conquistador’ lo autorizara en 1256. Aún hoy en día se mantiene esa inusual costumbre comercial y se puede salir de compras en domingo.

MUSEO “TEMPS DE DINOSAURES”. De martes a domingo, de 11 a 14h y de 16 a 18h.

APUNTES DE INTERÉS

IVANA. La página web morellaturisitca.com ha incorporado la inteligencia artificial (IA) con el asistente digital Ivana. El nombre de Ivana es muy común en Morella por su relación con la Virgen de Vallivana, la patrona de la ciudad y protagonista del Sexenni, por lo que es ideal para recibir a los visitantes del portal web y darles la información que necesitan durante su visita

GUIA COMERCIAL.

HOTEL REY DON JAIME.

Juan Giner, 6 · 964 16 09 11

MESON DEL PASTOR.

Costa Jovaní, 5 · 964 16 02 49

LA FONDA MORENO.

Sant Nicolau, 12 · 964 16 01 05

HOTEL EL CID. Portal de Sant Mateu, 3 · 964 16 01 25

CASA ROQUE.

Sant Joan, 1 · 964 16 03 36

EL FAIXERO. Ctra. Iglesuela, 7 · CINCTORRES · 964 18 10 75

CASA PERE. Blasc d’Alagó, 22 · 964 16 02 15

RESTAURANT VINATEA.

Blasc d’Alagó, 17 - 964 16 07 44

RESTAURANTE EL CAZADOR

Barrio H. Nou - 630 401 965

RTE. PIZZERIA LOLA

Blasc d’Alagó, 21 · 964 16 03 87

BAR QDQ. Segura Barreda, 16 964 16 07 29

BAR PRATS. Pilar, 24 · 964 16 01 60

CAFETERIA ELS PORXES. Blasc d’Alagó, 12 · 964 17 32 42

CANYERO’S BAR.

Blasc d’Alagó, 29 · 653 07 87 03

BAR XÒFER.

Blasc d’Alagó, 9 · 673 06 62 32

BAR QUIOSC COLÓN.

Plaça Colón, 12 · 964 17 31 47

ARTESANIA CARMEN. Pilar, 1 · 964 16 10 06

PASTELERIA PILI.

Torres de Sant Miquel, 1 · 964 17 30 75

PASTELERIA PALLARÉS.

S. Barreda, 12 - 964 16 02 82

PANADERIA DOMINGUEZ. Sant Nicolau, 21 · 964 16 03 57

MOBLES ERNEST.

Blasc d’Alagó, 20 · 964 16 00 40

REGALOS Mª MERCEDES. Pilar, 7 · 964 16 01 92

CARNISSERIA CATALÁ.

Marquesa Fuente el Sol, 7 964 160 177

CARNS NOEL.

Marquesa Fuente el Sol, 12 · 964 16 09 93

CARNISSERIA SEGURA.

Blasc d’Alagó, 33 · 964 16 02 41

ENTRADA CONJUNTA. Las principales atracciones turísticas de la localidad ofrecen un modelo de entrada conjunta con la que se puede acceder a los diversos museos, al Castillo y a la Iglesia Arciprestal a un precio más reducido. Puedes comprarlas tanto en la Oficina de Turismo de Morella como en la entrada de cualquiera de los monumentos adheridos.

PERRUQUERIA PILI.

Sant Julià, 6 · 964 16 07 84

HOGAR TEXTIL ADELL. Trinquet, 2 · hogartextiladell.com

MÀ DE DONA.

Juan Giner, 23 · 964 16 08 59

JOVENIVOL.

Blasc d’Alagó, 41 · 964 16 07 10

ÒPTICA ART. Plaza Colón, 1 964 16 09 32

ESTANC MESTRE.

Segura Barreda, 22 964 16 06 41

CASA ARGIMIRO.

Pilar, 2 · 964 16 03 77

L’HERBOLARI.

Juan Giner, 18 964 16 03 84

CLÍNICA DENTAL LEUBA

Callejón García, 19 639 64 90 92

AROMES DE MORELLA. Blasc d’Alagó, 13 · aromesdemorella.com

MORELLA SE ILUMINA. Los viernes, sábados, festivos y sus vísperas, Morella se ilumina por la noche, una cita que no te puedes perder. Coge el coche y da una vuelta por los alrededores para descubrir todas las caras de la Morella nocturna.

En la carretera N-232, por ejemplo, tienes un mirador con zona de fácil aparcamiento desde donde verás el castillo y las Torres de San Miguel. También es un buen lugar el barrio del Hostal Nou, donde se ve la imagen más típica de Morella. O ir unos minutos por la CV-12, la carretera que une Morella con Ares del Maestrat, donde hay un mirador con unas vistas espectaculares.

También puedes hacer un recorrido a pie por la iglesia, que también se ilumina al caer la noche, los porches de la calle principal, que ofrecen imágenes de ensueño o acercarte hasta el paseo de la Alameda para ver el Castillo y las murallas sin necesidad de coger el coche.

LAS TORRES DE SAN MIGUEL. De martes a domingo, de 10 a13h y de 16 a 18. Estarán cerradas los días 3, 4 y 5 de marzo.

SALTAPINS. Parque de aventura con tirolinas, lianas o puentes tibetanos. Más información en saltapins.com

PINTURAS RUPESTRES DE “MORELLA LA VELLA”. Abiertas de martes a domingo y festivos en turnos: 11h., 12:30h, 16h y 17:30h. Pónganse en contacto con la oficina de turismo para planificar su visita. Telf. 964173032 · Whatsapp. 661425294

LOS GIGANTES. Pueden verse en la entrada del Ayuntamiento un espacio con acceso libre y gratuito

Agenda.

—Morella.

Divendres 7 de març

Dia de la Dona

19h. Lectura del Manifest a la Plaça de l’Ajuntament.

A continuació, ‘tardeo’ per la igultat a la Llotja. Organitza: Grup de Dones dels Ports.

Dissabte 8 de març

Carnestoltes 2025

10,30h. Trobada de disfresses infantils. Xocolata i prima per a esmorzar. Plaça Colón. 11h. Eixida de la desfilada infantil des de la Plaça Colón.

De 11,30h a 14h. ‘Colxonetes’ a l’Espai Firal. Servei de barra.

19h. Trobada de disfresses a la Plaça de Sant Miquel.

19,15h. Eixida de la ‘Perkutada’ i desfilada de disfresses des de la Plaça de Sant Miquel fins als Porxes de la Plaça.

21h. Discomòbil a la Plaça. Patrocina: Asetmico. 22h. Sopar de pa i porta a l’Espai Firal. 0h. ‘Denes Festival Party’ amb Disco Night. ‘Macro The Night X-Perience. 0h. 80-90’s Hits & Pop Rock. 1,30h. 2000’s comercial & Pop Rock. 3h. Reggaeton & Comercial. 6h. Remember & Hard Techno.

Diumenge 9 de març

19h. Cinema al Teatre Municipal amb la projecció de ‘Vidas irrenovables’.

Dilluns 10 de març

18h. Xerrada. “De la preocupació a l’acció: ferramentes per a families amb fills i filles a partir de vuit anys per a previndre i afrontar la pornografia i el mal ús de les xarxes socials”. A càrrec d’Estela Buenaventura, educadora social. Sala del Justícia.

—Vilafranca.

Divendres 7 de març

18h. Presentació del projecte “Llavadors Lovers. Els llavadors públics de Vilafranca: passat, present i futur”. Saló Actes Casa Social. Organitza: Universitat Jaume I, IES Vilafranca, Micel·li Ambient i Ajuntament.

Dissabte 8 de març 11,30h. Actes del 8M. Lectura del Manifest Institucional i presentació de la campanya “El meu treball VAL OR”. Estàtua de la Dona Treballadora. Participa Grup Punt Violeta i Abadia Seven. 17,30h. Actes del 8M. Diàlegs dels Ports: “La repressió franquista sobre les dones de la comarca dels Ports. El cas de la vilafranquina Gloria Corbatón”. A càrrec de Juan Luis Porcar, Narcís Tena, Laia i Júlia Meseguer. Saló Actes Casa Social. Centre Estudis dels Ports.

19h. Festa 2º de Batxillerat. Tardeo amb ‘Sarao Rumba’. Sopars amb entrepans i bingo. 0h. Discomòbil DML amb Dj Sergi Altabás. Parador Festes.

Diumenge 9 de març

16h. Cinema a la Casa Social. Sessió Infantil amb la pel·lícula ‘Sonic”.

19h. Actes del 8M. Monòleg ‘Senyora de la Comèdia’ amb Maria Juan. Sala Carles Pons. Casa de Cultura.

—Cinctorres.

Dissabte 8 de març

Festa de la Dona

11,30h. Lectura del manifest ‘Dia de la Dona’.

Plaça Vella

12h. ‘Vermut’ al local de festes.

13h. Actuació del ‘Grup de Sevillanes de Vilafranca’. Al local de festes.

14h. Dinar ‘Festa de la Dona’. El Faixero

A continuació, tardeo amb ‘Dj JD’.

—Villores.

Dissabte 8 de març

Dia de la Dona

12h. Vermut musical amb la cantant ‘Rosio Cano’ al bar.

Organitza: Ajuntament de Villores.

—Ares del Maestrat

Dissabte 8 de març

Dia de la Dona

12,30h. Concentració i lectura de la Declaració Institucional. Davant de l’Ajuntament.

—Benassal.

Dissabte 8 de març

Dia de la Dona

19h. Presentació del llibre “Pessics d’una mirada” amb Isabel Villarrocha Pallarés. Després xerrada informativa sobre l’Associació de Dones ‘Maestrat’. 21h. Sopar de germanor al Bar La Cooperativa.

Del 17 al 23 de març

Exposició de llenços amb 8 dones rellants de la Història.

Setmanari d’informació comarcal

El notícies de perfil.

PORTS

“Després de 4 dècades estem reivindicant el mateix: el nostre espai, la nostra salut personal, la nostra seguretat, el nostre temps”

El Grup de Dones dels Ports es va constituir a la dècada dels 80 com a resposta a la necessitat de crear espais de trobada i reivindicació per a les dones de la comarca. Els seus inicis s’emmarquen en un context de transició democràtica, amb l’aprovació de la Constitució del 78 i les primeres eleccions generals, un moment de canvi en què les dones van començar a prendre consciència de les desigualtats encara molt presents en la societat. El punt d’inflexió del grup es produeix l’any 1985 amb la creació d’una oficina de cultura a Morella, que incloïa una àrea específica per a la dona, dirigida per Marisol Pitarch. Aquest espai va ser clau per fomentar la participació de les dones en la vida social i política. Amb tots aquests precedents, el 8 de setembre del 86, es constitueix la comissió gestora del grup de dones, formada per Xelo Pérez, Marisol Pitarch, Aure Ferrer i Celeste Jovaní. Dies després, el 18 de setembre, es registra oficialment com a associació al Registre d’Associacions de Castelló. En aquell moment, l’objectiu del Grup era conscienciar la societat sobre els drets i deures de les dones com a ciutadanes, reconéixer-les com a subjectes polítics i fomentar la seua participació en la vida social, ja que estaven completament excloses.

—Sandra Pozuelo. Treballadora social, in vestigadora i membre del grup, ha estudiat la història d’aquest col·lectiu de dones en el seu Treball de Final de Màster titulat Feminisme, tran sició i ruralitat: Grup de Dones dels Ports de Morella. Pozuelo prové de l’Horta Sud de València però porta vuit anys vivint a Morella i pràcticament des de la seua arribada participa en aquest col·lectiu amb sensibilitat i compromís amb l’activisme femi-

nista. Amb la seua investigació sobre el Grup ha realitzat entrevistes a onze dones fundadores i membres destacades del grup, a més de portar a terme una profunda recerca en arxius que li ha permés aprofundir en l’estudi del context i la història del col·lectiu feminista morellà.

Gràcies als testimonis i els documents de l’arxiu, sabem que el 8 de març del 1985 van fer la primera actuació des del Servei de la Dona de l’Ajuntament, que fou la projecció de la pel·lícula Caddie. També van començar a fer cartells i a organitzar alguna xerrada, però Marisol Pitarch i les dones que treballaven amb ella volien anar més enllà.

“Hi ha informació molt detallada d’activitats dels inicis, Marisol era una dona molt endreçada i metòdica, també em va sorprendre que es cartejava amb dones demòcrates de Suècia o presentaven cartes de reclamació davant injustícies, tenien un potencial increïble”, ha explicat la investigadora.

Des dels inicis, el Grup de Dones dels Ports va emprendre un camí diferent al d’altres col·lectius de dones contemporanis, que a sovint eren grups de mestresses de casa. El Grup volia promoure la igualtat de drets i el reconeixement de les dones com a subjectes socials actius. Sandra ha explicat que en estudiar els documents ha conegut projectes molt interessants i trencadors que es van portar a terme, com ara l’impuls d’un estudi sociològic de l’estat de la dona en el territori o la creació d’un programa de ràdio i la publicació d’una revista. També organitzaven trobades intermunicipals amb dones d’altres pobles de la comarca i van començar a promoure activitats com la gimnàstica en grup. “Parlaven molt de sexualitat, van començar a crear una biblioteca amb molta bibliografia de teoria feminista, de Virginia

Woolf, Simone de Beauvoir...No llegien qualsevol cosa”, ha detallat Pozuelo.

Actualment, el grup es manté actiu amb més de 100 membres, algunes compromeses des de fa dècades, com ara Mari Pau Querol, Estela Buenaventura, Malú Blasco…i tantes altres. Tot i que afronta el repte de captar la participació de les noves generacions. Algunes de les fundadores continuen vinculades, però es detecta una falta de relleu generacional. No obstant això, el grup segueix organitzant reunions mensuals per tractar temes d’actualitat com l’abolicionisme de la prostitució o els drets reproductius, demostrant que la seua lluita és absolutament vigent i necessària.

—Xelo Pérez. Nascuda a Castelló en una família d’hortolans, es va establir a Morella al 1984. Des de la seua arribada, es va implicar en el teixit associatiu i feminista, donant continuïtat al compromís polític i social iniciat a Castelló. Què destacaries dels inicis del Grup de Dones?

Era un grup de dones amb inquietuds i esperit d’esquerres que em van acollir i donar suport. Ens formàvem mútuament amb lectures i experiències. Va ser una etapa enriquidora de lluita i crei-

xement. Llegir sobre feminisme i compartir-ho em va ajudar molt. Llavors, la prioritat era consolidar drets, una lluita que continua. La formació és clau, però molts es queden en eslògans i difamen, quan el feminisme busca un canvi social pacífic. Als inicis vam lluitar molt per la salut reproductiva de les dones, vam organitzar visites a l’hospital per accedir a revisions ginecològiques, mamografies…En aquell moment se van fer plans de prevenció de càncer de mama i després les citologies, van ser canvis importants en el benestar de les dones. I jo crec que una de les fites més importants ha estat el fet de mantindre el grup en funcionament durant tants d’anys. Ens vam donar d’alta en el 86 i encara continuem creixent. A nivell de reconeixement, al 2019 ens van donar el Premi Isabel Ferrer per la promoció de la igualtat. Jo crec que el millor que ha tingut el grup de Morella, el nostre i el d’altres pobles, és que sempre hem anat sobretot per formar-nos, més que per cap reconeixement, volem visibilitat, això està clar. Després de quasi 40 anys en marxa, quines són les reivindicacions actuals des del Grup? És que estem reivindicant el mateix: el nostre espai, la nostra salut personal, la nostra seguretat, el nostre temps. Vivim en una societat molt exigent en que s’ha d’ar-

SANDRA POZUELO, XELO PÉREZ, ANA GINER, DEL GRUP DE DONES DELS

Laia Meseguer.

ribar a tot i amb uns horaris complicats, per exemple, la conciliació familiar és un mite, la càrrega de les cures en les dones… No volem que la nostra lluita es desvirtue, és una lluita actual, absolutament vigent. I mai ens quedem només en la dona europea, tenim present la situació de la dona en altres països com Afganistan, Palestina, els països en guerra…Les reivindicacions són les mateixes, la lluita contra l’explotació sexual, la violència masclista…el de sempre, és frustrant de vegades, però no hi ha una altra opció quan parlem de tantíssimes víctimes, de centenars de denúncies per maltractament, de les dades de prostitució. I encara hi ha gent que menysprea la lluita feminista i diu que són “les loques de sempre”, però les loques de sempre porten ja 40 anys dient el mateix, lluitant pel mateix. I seguirem.

Què t’ha aportat personalment el Grup?

És una xarxa de dones que te poden acompanyar en moltíssimes coses, en informació i en treball, que això és un luxe. La veritat és que jo estic molt agraïda a totes les companyes per tot el suport i tot el treball que estan fent, que han fet, i que per suposat, farem. A més, cal destacar l’esforç que fan aquestes joves, que són excel·lents en les seues tasques, tenen família, persones grans dependents, cadas-

cuna té les seues circumstàncies personals, però ho porten tot endavant, i això requereix un esforç tremendo. Sort que les coses han canviat, perquè les cures han de ser responsabilitat de tots i no una càrrega exclusiva per a les dones, que hagen de sacrificar la seua carrera.

Com valores el terme “dona rural”?

No som diferents de les dones que viuen a la ciutat o a la costa. A nivell de formació estem igualades, gràcies a les xarxes i a tota la comunicació que existeix, i a la gent jove i preparada. No és com abans, que si no t’arribava la informació, no la tenies. Avui en dia tenim accés a tot. El que no esperen les persones de les grans ciutats és que en zones com les nostres hi haja una conscienciació i una preparació tan forta i gent que està treballant a uns nivells altíssims, que no tenen res que envejar a ningú d’altres nuclis poblacionals.

Quines són les vostres actuacions principals?

Les nostres activitats fixes són els minuts de silenci que es convoquen sempre des de l’Ajuntament i el Consell d’Igualtat, el 8 de març i el 25 de novembre. Són manifestacions reivindicatives, també n’hem fet contra de la invasió de Palestina, en contra del que passa a Afghanistan, hem fet exposicions, conferències on hem intentat portar dones que donen altres punts de vista. També féiem la reunió anual dels pobles, els set pobles que formen part dels grups de dones dels Ports. Aquestes trobades es van perdre una mica quan la Covid però eren molt importants per vore les maneres de funcionar, els diferents enfocaments de cada grup…Al Grup dels Ports hem sigut més Pepito Grillo, reivindicatives, sempre hem estat allà per protestar quan ha fet falta. Com podem fomentar el respecte i la tolerància en una societat cada vegada més influenciada per la desinformació i la radicalització?

Hem d’avançar junts en drets humans, perquè si no, és molt difícil. Avui, una part de la societat s’ha tornat més xenòfoba i masclista, i veiem que el problema és present en tots els estaments socials. L’auge de l’extrema dreta, alguns usos de les xarxes i la manipulació hi influeixen. No hem avançat tant, perquè interessa mantenir certs patrons de poder. El que més m’agrada del nostre grup és la diversitat i la inclusió. Tots els pensaments tenen cabuda, sempre des del respecte i la tolerància. La societat la formem entre tots i hem de treballar junts per al bé comú,

especialment en comunitats on tothom es coneix.

—Ana Giner. Professora de ioga i membre actiu del Grup de Dones dels Ports a Morella. Com contribueix la diversitat generacional a enriquir el debat dins del Grup?

La societat no ha canviat tant. Continuem parlant de les mateixes coses segons el moment vital: criança, relacions, menopausia, desenvolupament professional, obstacles...El nostre grup és intergeneracional, i escoltar i entendre perspectives diferents no és un esforç, sinó una riquesa. Com veus el relleu generacional, les dones joves participen?

moleste. Tot i així, sé que per a algunes companyes sí que té una càrrega estigmatitzant, com si ser dona en un poble et relegara a un paper determinat. Per exemple, des de les institucions de vegades ens han oferit cursos de costura o ganxet per aquest motiu. Per això, preferim parlar de dones que han triat viure en la ruralitat, perquè el problema no és de qui viu aquí, sinó de com se’ns percep des de fora, sovint amb una visió equivocada i limitada. Com podem fer arribar millor el missatge feminista a les noves generacions?

A dalt, el Grup de Dones amb Carme Alborch. A l’esquerra, una foto de família recent.

Potser hi ha certa desafecció, però també és qüestió de l’etapa vital. La gent jove a la comarca és menys i no sempre està estable. Quan s’estabilitza, sovint està centrada en altres coses, el treball, la família, associacions o grups vinculats als fills….És una conseqüència natural. També ens plantegem si enfoquem bé el grup, som un col·lectiu molt divers, dones de tots els sectors, de diverses edats i idees. Sempre intentem recollir totes les sensibilitats. Hi ha diversitat d’opinions en molts de temes, per exemple la religió, però sempre hem apostat per ser un espai acollidor i de creixement. Al final, les dones som més del 50% de la població i compartim problemàtiques comunes, per damunt de diferències d’edat, ideologia o creences.

A pesar de no haver nascut a l’entorn rural, com valores el terme “dona rural”?

Jo no sóc nascuda a l’àmbit rural, però no és un terme que em

Encara hi ha una gran pressió estètica sobre les joves. Semblava que això estava ja superat, però segueixen esclavitzades per la imatge i l’autoexigència física. Per això, cal visibilitzar referents femenins i garantir que el feminisme estiga present més enllà del 8M i el 25N, amb una educació igualitària des de l’escola i l’institut. Està tornant una mica el missatge dels joves de “què pesades, n’estem farts”, algo ha de canviar si el missatge no ha calat. La formació en aquesta àrea és clau, tant per a als joves com per als docents.

El Grup de Dones dels Ports exemplifica com la sororitat pot esdevenir una força transformadora, segons expressava la política i antropòloga mexicana Marcela Lagarde: “La sororitat emergeix com a alternativa a la política que impedeix a les dones la identificació positiva de gènere, el reconeixement, la agregació en sintonia i l’aliança.” Aquesta xarxa de suport mutu ha estat fonamental per empoderar les dones de la comarca, oferint-los espais de formació, reivindicació, progrés i acció col·lectiva durant quasi 40 anys, i tots els altres que vindran.

Setmanari d’informació comarcal

Apunts històrics.

El Bienni Progressista 1854 · I

Organització municipal i el jaleo del secretari

Pep Querol. Historiador

El Bienni Progressista (1854-1855) és una fita a tenir en compte al llarg del segle XIX, on forces democràtiques, inclús republicanes, voldrien donar un tomb a la política espanyola. El seu objectiu era derogar la Constitució de 1845, tant conservadora que atorgava poders a la Corona espanyola incompatibles amb l’esperit de la Revolució de la que era deutora.

No és la meua intenció incidir en la problemàtica liberal, i la seua divisió en eixa primera meitat del segle XIX, per això us recomano qualsevol manual generalista que estudie el període. Només cal saber que després de la regència d’Espartero (1840-1843), home amb tendències ideològiques progressistes, acabaria imposant-se a la política espanyola un altre general amb prestigi (sempre hi ha generals pel mig de la política espanyola!), Ramón Maria Narváez, qui propiciaria la promulgació de la Constitució de 1845 (més restrictiva en alguns aspectes que l’Estatut de 1834), que derogaria la de 1837, la qual seguia l’esperit de la de 1812. Semblava una Contrarevolució des de dins de la pròpia Revolució.

Aquestes han sigut les dos ànimes que han predominat a la política espanyola del XIX, XX, i diria que també del XXI, un liberalisme disgregat en dos visions del món, una conservadora i l’altra amb un marc prou ampli des del centre al progressisme, en lluita entre sí. Paradoxalment, la manca d’un partit liberal pròpiament dit durant la Transició (el liberalisme espanyol seria erradicat pel franquisme, de fet, sempre s’ha dit que Manuel Azaña seria l’últim liberal), provocaria que els partits d’esquerra amb possibilitats de representació a les Corts ocuparen eixe lloc vuit, corrent cap a la seua dreta poc a poc, un procés més evident en el cas del PSOE. Cap d’aquests partits, ni els hereus dels comunistes (encara s’autodenominen marxistes, però com a poc són socialdemòcrates) ni dels socialistes, contemplen als seus programes la intervenció del mercat, ni l’abolició de la propietat privada, ni la col·lectivització dels mitjans de

producció, ni la nacionalització massiva d’empreses estratègiques, ni la dictadura del proletariat, etc. Actuen, de facto, com un partit liberal progressista, on ja no se qüestiona la Revolució Liberal, sinó que se pretén enfocar el seu ideari cap a uns fins democràtics, més socials i redistributius.

Després d’aquesta reflexió que potser haja provocat urticària a més d’un (dels dos bàndols), a nosaltres ens interessa els fets a Morella aquell 1854, i per això acudirem a les úniques Actes municipals que han sobreviscut en tota aquella dècada, per tant ens centrarem exclusivament en aquest any.

Eixe 1854 implicaria la substitució dels regidors anteriors, allò que s’anomenava el «bienio», això és, cada dos anys hi havia eleccions per constituir un nou Ajuntament, moment que se renovava la meitat dels regidors. Per citar als regidors cessants, seria l’alcalde Matías Garcia, Manuel Martí, Manuel Antolí, Julián Gamundí, Ramón Mestre, Blas Escorigüela, Chito (Chindasvinto?) Guimerà, i Pedro Mestre.

El nou alcalde seria Blas Boix, amb un ritual que ens pot sonar a les pel·lícules del Oeste, o Western, o no tant antigues de referència, ja que Boix prendria possessió tal com assenyalava el Reglament del 16 de setembre de 1845, «poniendo la mano derecha sobre los Santos Evangelios, que para dicho acto se hallaba abierto, encima de la mesa», tot un símptoma de l’esperit que dominava aquella Constitució. Amb la mateixa fórmula, serien nomenats els nous regidors i els que continuaven, Gabriel Sabater com a primer tinent alcalde, Ramón Amela, segon tinent alcalde, José Ripollés, Felipe Mampel, Francisco Llopis, Francisco

Un dels cavalls de batalla d’aquest Ajuntament seria l’assumpte del seu secretari, ja que tindria molts maldecaps amb les diferents autoritats provincials. És un tema prou farragós, però que dóna compte molt bé de la manca d’autonomia que patien aquells Ajuntaments

Martí (nomenat Síndic), Rafael Ferrer, Francisco Gasulla, Francisco Adell, Patricio Prats i Manuel Carceller. En aquesta presa de possessió s’aprofitaria per nomenar també els tres alcaldillos de La Pobleta, Herbeset i la Llèqua, això és, José Estupiñà, José Messeguer i Blas Ortí, respectivament. Un dels cavalls de batalla d’aquest Ajuntament seria l’assumpte del seu secretari, ja que tindria molts maldecaps amb les diferents autoritats provincials. És un tema prou farragós, però que dóna compte molt bé de la manca d’autonomia que patien aquells Ajuntaments. Les Actes de les primeres setmanes de l’any estaven firmades per Miguel González. El 5 de gener, a l’Acta, se dóna compte que «el Secretario propietario de la misma se halla físicamente impedido desde más de cuatro años, sin que haya podido assistir ni una sola vez a las sesiones del Ayuntamiento, ni tampoco presentarse en Secretaría para desempeñar su destino». Me pregunto jo perquè no l’havien substituït encara. Segons se desprèn de l’Acta, sembla que els anteriors alcaldes passaven de tot, i és ara que ha entrat Blas Boix que s’han donat compte que tenien un problema, ja que ocasionava despeses addicionals al municipi. El pla seria fer una certificació formal d’incapacitat del secretari «probada por declaración de tres o cuatro individuos» de l’anterior bienni i prescripció mèdica, enviar l’expedient al governador civil i així poder oferir la seua plaça en oferta pública. Amb això, estem entenent que el tal Miguel González estava en qualitat d’interí. Tota aquesta paperassa acabarien estalviant-se-la, ja que el 19 de gener se notificava que «habiendo fallecido el Secretario de la

Corporación D. Luís Querol días pasados» se podria certificar que la plaça quedava formalment vacant. Però entretant passava això, no se si perquè Boix era un poc toca-collons o què, arribaria la ingerència habitual des de Governació, ja que el 31 de gener se comunicava l’ordre (del dia 24) de canviar l’alcalde, nomenant a José Ripollés. Per què? Por que yo lo valgo. El 22 i 23 de febrer se donava compte dels aspirants a secretari que s’havien presentat a la plaça, i també que se designaria dos re-

Luís José Sartorius, president del Consell de Ministres fins el 17 de juliol de 1854, moment que va fugir a França a causa de la revolució progressista. Autor: Vicente Esquivel.

alcalde [...] don José Ripollés que queda también excluido de la Corporación» nomenant a Francisco Martí en el seu lloc, i «He dispuesto asimismo quede sin efecto el nombramiento de secretario», és a dir, tiraven al carrer a Sanjuán i designava a Miguel González que, com ja sabem, era l’anterior interí. El motiu? El militar ho justificava pel «estado excepcional en que se halla declarada esta Plaza». Això que diu és molt interessant, ja que pot fer referència a que l’ambient polític a eixes altures estava molt carregat, segurament amb rumors de pronunciaments i insurreccions, i que no anaven mal encaminats, segons vorem en un altre capítol. El règim del 45, podríem denominar-lo així, estava en una greu crisi, i se notava que estava prenent mesures defensives. Ripollés tindria idees progressistes?

Potser al fer-lo fora, el règim imperant pensava que havia extirpat, en el cas de Morella, el problema.

FE D'ERRADES.

Per una error d'impremta, completament aliè a l'autor del reportatge, en el número 1648 del setmanari

Notícies no van aparèixer els propietaris dels masos de la Dena del Riu, dins de l'article "Un any revolucionari, 1873 · Part III. Unitats de producció agrària", pel que el reproduïm correctament en aquestes pàgines.

gidors comissionats, Blas Boix i Ramón Amela, per estudiar cada cas, sempre en contacte amb el governador civil. Lorenzo Carbó, Manuel Falcó, León Sanjuán, Miguel González i Gaycar (?) Jovaní serien els candidats. Finalment, l’Ajuntament designaria a Sanjuán.

Però tornem a observar una altra ingerència externa, el 24 de febrer segons Acta, però ara d’una autoritat militar, el governador militar del Maestrazgo, ordre del dia 21, «he dispuesto suspender de

Aquesta decisió provocaria un tsunami d’indignació a l’Ajuntament, de fet, excepte Francisco Martí (el 30 de març se designaria Blas Boix com a síndic), Felipe Mampel i Francisco Llopis, la resta «manifestaron protestas de acudir ante la autoridad superior gubernativa de la Provincia», després d’investigar a fons les competències de les autoritats civil i militar. Després d’això no tornarien a fer cap sessió plenària fins el 25 de març, en el que pareix a totes llums un acte de protesta (se celebraven dos sessions ordinàries per setmana). Eixe dia se llegiria la comunicació del governador civil, el qual confirmava la decisió militar de fotre fora a Sanjuán, justificant-lo en què s’havia vulnerat el Reial decret del 19 d’octubre de 1853, encara que no confirmava a González. Així, l’Ajuntament escolliria a Manuel Falcó nou secretari. Pobre González, no hi havia manera que li feren cas. Però l’alcalde Martí no

—Dena 1a del Riu

MAS I

CASES DE CAMP

Carlos

Segura 1º

Segura 2º

Segura 3º

Borrás

Molino dels flares

Id. del Randero

Batán del Randero

Roque

Pobleta

Molino Nuevo de Gamundí

Id. Viejo de Gamundí

Caseta de Gamundí

Caseta Molino de Gamundí

Molino del Puente

Daniel

Molino de Zurita

Beato

Collet

Molino de Royo

Caseta de la Guarga

Torre del Molino de Adell

Caseta del Molino de Adell

Molino Adell

Hostal de Beltrán

Benta del Puñal

Molino dels Capellans

Id. de Empi

Huerta de la Caura (?)

Mola

estava d’acord amb aquesta resolució, així que informaria al governador civil a vore què opinava. A l’Acta del 30 d’abril se donaria compte de l'enèsima bronca, ja que el governador civil afirmava que «D. Lorenzo Carbó debió ser preferido en la elección y no el electo», així que imposava el nomenament de Carbó. L’Ajuntament obeiria, però Sabater, Amela, Ferrer, Carceller, i Boix, protestarien que per què no podia ser Sanjuán. Al final hi ha un guirigall amb aquest tema difícil de comprendre des de la nostra posició, ja que ens falta informació concreta. El 21 de maig, Carbó seria formalment nomenat secretari, però per poc temps, ja que a la revolució progressista del juliol no només provocaria el retorn de León Sanjuán, sinó el reinici de la Corporació a 1 de gener. Aquesta Revolució la comentarem en el següent article. No calien tantes alforges per fer aquest viatge...

VEÏNS

Tomás Mestre Ramia

José Segura Carceller

Francisco Segura Adell

Vicente Segura Carceller

Juan Borrás Amela

Cosme Martí Peñarroya

Miguel Ulldemolins Monserrat

Miguel Ulldemolins Segura

Domingo Guarch Ballesteros

Francisco Carbó Boix

José Guimerá Gasulla

José Gamundí Guimerá

Inhabitada

Manuel Allepuz Monserrat

Ramón Andrés Beltrán

Antonio Palau Adell

Cándido Bono Ferrer

José Segura Amela

Ramón Gasula Giner

Joaquín Royo Domenech

Mariano Ripollés Armengot

Manuel Pallarés Carbó

Ramón Puig Pascual

José Puig Martí

Ramona Viñals Ibáñez

Ramón Andrés Moles

José Sabater Julián

Agustín Andrés Llisterri

José Adell Amela

Joaquín Mestre Segura

CARROS

Setmanari d’informació comarcal

Esports.

4-0

CF VILAFRANCA CE XERT

Gran victòria del CF Vilafranca al camp del Serrito contra el CE Xert en un partit que començava amb domini visitant, jugant bé el baló el quadre visitant però sense crear ocasions. Al minut 15 el Vilafranca aprofitava la primera que tenia amb un xut des de la frontal de l'àrea marcant l'1 a 0 per mediació d'Héctor Bayot. Al minut 42, gran jugada individual de Ramón que marcava el 2-0.

A la segona part el Xert va desaparèixer del terreny de jo i arribava el festival ofensiu del Vilafranca amb un inspirat Ferrán per banda dreta que marcava el 3-0 al minut 59. Moltes van ser les ocasions locals per haver aconseguit una golejada d'escàndol. Al minut 67 Miguel rematava a plaer el 4-0 i al tram final alguns fora de joc més que discutibles van evitar també alguns gols d'un Vilafranca que dedicava la victòria al jugador Fernando, lesionat fa unes setmanes i que s'ha trencat el lligament creuat.

Efrén

Nicolás

Héctor

Isaac

Mateu

Enric Monfort

Héctor Bayot

Ramón

Miguel Ferran

Edo

També van jugar:

Pablo Andrés

Enric Beltrán

Ayoub

Gabi

Gols:

1-0 (15') H.Bayot

2-0 (42') Ramón

3-0 (59') Ferrán

4-0 (67') Miguel

CBF MORELLA JUNIOR. Cap de setmana fantàstic per al CBF Morella Junior que jugava dos partits a casa. Divendres les morellanes superaven clarament al NB Paterna, rival directe a la lliga per 67-37. A més, diumenge rebien la visita del Burjassot CB, també al Centre Esportiu Jaume I de Morella aconseguint una contundent victòria per 50 punts de diferència (98-48).

PRÒXIMA JORNADA

· ETURE FC 'B' CE CINCTORRÀ

Divendres 7 a les 20,30h. 'Les Cometes'. Xert

· UD BENASSAL CF VILAFRANCA

Dissabte a les 16,45h, 'Enrique Sancho'. Benassal

BENLLOCH

ROSSELL

VILANOVA

VILAFRANCA CATÍ

XERT

BENASSAL

CÀLIG

ALBOCÀSSER

SALSADELLA

SANT MATEU

ETURE 'B'

LA POBLA T.

CANET

VINROMÀ

CINCTORRÀ

2-1 CÀLIG CF CE CINCTORRÀ

El El CE Cinctorrà visitava diumenge pel matí un dels camps més difícils de la categoria, el ‘Ferreres Arayo’ de Càlig. I va estar a punt d’aconseguir un resultat positiu, encara que acabaria perdent per 2 gols a 1. Meritori partit de l’equip de Jordi Pacheco que va plantar cara al potent Càlig. Després d’una primera part amb major domini local però amb un Cinctorrà ben plantat al terreny de joc i que també generava perill al portal de Càlig, els locals marcaven l’1 a 0 al minut 41. Ràpida reacció del Cinctorrà que en una segona jugada després d’un llançament de falta empatava el partit (1-1) per mediació de Marco al minut 43. Poc després i a poc per al final del primer periode en una contra el Càlig marcava el 2-1.

A la segona part el Càlig va buscar el tercer gol i el Cinctorrà el de l'empat però no va ser possible i el marcador ja no va canviar al camp del Càlig.

DUATLÓ ESCOLAR VILAFRANCA. Gran èxit a la 4ª edició del Duatló Escolar a Vilafranca. Prova organitzada pel Club de Triatló 'Tripicaio' de Vilafranca i la Federació de Triatló de la Comunitat Valenciana reunia el dissabte 1 de març a gran quantitat de participants. L'escenari de la prova va ser l'Avinguda de Castelló en la part de l'atletisme i la de ciclisme es celebrava a l'Avinguda del Llosar.

FRONTENIS

Pepe

Jorge Cristian

Marc Solsona

Gerard

Diego

Juan Pablo Raúl

Joan Manel

Josep

També van jugar: Albert Palomo

Marco

Brian

Gols:

Clara derrota per al Club Frontennis Vilafranca en la seua visita a Castellnovo. L'equip local va estar intractable al seu fronto i vencia de forma rotunda davant del conjunt vilafranquí, que no va comptar amb massa opcions en aquesta oportunitat. Al final, clar 3-0 a favor del Castellnovo davant d'un Vilafranca que ara és setè classificat a la 1ª Provincial amb 75 punts.

PRÒXIMA JORNADA

> 1a DIVISIÓ PROVINCIAL Vilafranca - Vilavella 'D' Dissabte 8 a 16h. Frontó de Vilafranca.

PRÒXIMA

JORNADA

· ACD PEÑÍSCOLAMORELLA FC

Dissabte 8 a les 17,45h.

Benedicto XIII

Peñíscola

0-3

'B'

ESP. VILA-REAL

Partit amb molta polèmica a la Fàbrica de Giner en el que el Morella va perdre per 0-3 contra l'Eture, tercer classificat a la lliga. Després d'una equilibrada primera part amb un parell de bones ocasions de gol per a cada equip, s'arribava al descans amb empat a 0 gols.

A la segona part arribarien els problemes per al Morella FC que va qüestionar molt l'actuació del trio arbitral. Al minut 54 l'àrbitre xiulava un extrany penal a favor de l'Eture per un agarró que no va protestar ni l'equip visitant. El penal significava el 0-1. El segon gol de l'Eture encara va ser més polèmica ja que va vindre al minut 79 després d'una clara falta al porter Dídac. Les protestes de la jugada deixaven al Morella amb 10 jugadors per expulsió. Ja al tram final del partit i amb tot resolt, el conjunt visitant marcava el 0-3 definitiu. Molta polèmica a la Fàbrica de Giner aquest diumenge.

Dídac

Eyner

Migue

Jordi Marti

Robert

Jeordy

Mario Trimiño

Andreu Serret Ferrán Chillida.

També van jugar:

Marc Yeste, Marc Marín, Álex Meseguer, Andreu Ortí, Pau Meseguer i Mauricio

Gols:

0-1 (54') (p.)

0-2 (79')

0-3 (87')

FUTBOL BASE

> JUVENILS

· R.ELS PORTS FC 'A' 3-3 CF BORRIOL 'A'

Gols: Pau (2) i Moha

· CF NOU JOVE CS-RIPOLLÉS 'C' 1-2 ELS PORTS 'B'

Gols: Xavi i David > CADETS

· R. ELS PORTS FC 1-2 CF SAN PEDRO 'A'

Gol: Marc Sánchez > INFANTILS

· R. ELS PORTS FC 'A ' 1-0 BENICARLÓ BF 'C'

Gol: Abraham > ALEVINS

· R. ELS PORTS FC - PRIMER TOQUE CF 'E'

*Suspés per la neu > BENJAMINS

· ELS PORTS 'B' 2-5 CF NOU JOVE CS-RIPOLLÉS 'D' > PREBENJAMINS

· CF MORÓ 3-7 R. ELS PORTS FC

PRÒXIMA JORNADA

> JUVENILS

· Renomar Els Ports FC 'A' - Benicarló BF 'C' Dissabte 15 a les 16,30h . 'El Serrito'. Vilafranca

· Renomar Els Ports FC 'B' - ACD Benicense 'B' Dissabte 15 a les 16,30h. 'Fabrica de Giner'.

> CADETS

·Renomar Els Ports - CF Nou Jove Cs-Ripollés 'A' Dissabte 15 a les 11h. 'Pla de Mig Ull'. Cinctorres

> INFANTILS

·At. Baix Maestrat - Renomar Els Ports FC 'A' Dissabte 15 a les 11,45h. ' El Colomer'. Traiguera

·Renomar Els Ports FC 'B' - CF Rafalafena 'C' Dissabte 15 a les 10,30h.

BÀSQUET FEMENÍ

> JUNIORS ( PREFERENT )

· CBF MORELLA 67-37 NB PATERNA

· CBF MORELLA 98-48 BURJASSOT CB

> INFANTILS (1ª ZONAL)

· CB BÉTERA 23-59

CBF MORELLA

> ALEVINS 2º ANY (PREFERENT)

· CB BURRIANA 21-37 CBF MORELLA

> ALEVINS 1er ANY (1ª ZONAL )

· CB CASTELLÓN 60-63 CBF MORELLA

> BENJAMINS ( PREFERENT )

· CBF MORELLA 44-34 CB BURRIANA

PRÒXIMA JORNADA

> JUNIORS ( PREFERENT )

· CB Godella - CBF Morella.

Divendres 7 a les 20,30h. Pavelló Godella

> INFANTILS (1ª ZONAL)

· CBF Morella - CB Burriana Blau

Dissabte 8 a les 13h. CLIEJI Morella

> ALEVINS 2º ANY (PREFERENT)

· CBF Port de Sagunt - CBF Morella

Dissabte 8 a les 11h. Pavelló José Veral

> ALEVINS 1er ANY (1ª ZONAL)

· CBF Morella - Vilareal BC Blau

Diumenge 9 a les 12h. C.E. Jaume I Morella

> ALEVINS MASCULINS (3ª ZONAL)

· CBF Morella - CB L'Alcora

Dissabte 8 a les 9h. CLIEJI. Morella

'Fàbrica de Giner'. Morella > ALEVINS

· CF Borriol - Renomar Els Ports FC Dissabte 15 a les 13h. 'El Palmar'. Borriol > BENJAMINS

· Renomar Els Ports FC 'A' - CD Onda 'D' Dissabte 15 a les 12h.

'Fàbrica de Giner'. Morella

· CD Onda 'E' - Renomar Els Ports FC 'B'

Dissabte 15 a les 10,30h. 'Enrique Saura'. Onda

> PREBENJAMINS

· ACD Peñíscola - Renomar Els Ports FC

Dissabte 15 a les 10h. 'Benedicto XIII'. Peñíscola

MORELLA FC ETURE FC 'A'

Setmanari d’informació comarcal Notícies.

La Fulla del Camp dels Ports.

LA UNIÓ FA UN BON BALANÇ EN GENERAL DE LES PRECIPITACIONS

Pluges beneficioses per al camp a l’espera de l’evolució del temporal

El temporal de pluges dels últims dies en la Comunitat Valenciana està sent molt beneficiós en general i de moment per a tots els cultius i la ramaderia extensiva de la Comunitat Valenciana, segons la Unió Llauradora i Ramadera. De totes maneres, es tracta d’una primera valoració i caldrà veure com evolucionen les precipitacions al llarg dels pròxims dies.

L’organització assenyala que són molt positives per als cultius llenyosos de secà com l’olivar, vinya o fruita seca que han patit els efectes de la sequera en els últims anys o per als cereals que estan en fase de germinació. Tampoc perjudiquen en excés als de regadiu, excepte pel possible excés d’humitat en cultius hortícoles a l’aire lliure on podria produir-se una proliferació de fongs o la paralització de la seua recollida. Per al cultiu de cítrics suposa en la part positiva un engreixament del calibre i l’únic problema és la paralització de la campanya de recol·lecció, encara que en estar avançada no significa ara massa contratemps.

Les pluges caigudes aquesta setmana suposen a més un estalvi dels regs amb l’energia elèctrica a l’alça i la recàrrega de les reserves hídriques (embassaments i aqüífers), així com una regeneració de les pastures i de

les basses per a la ramaderia extensiva que evitaria els greus problemes que es van viure al llarg del passat any. També les pluges netegen els arbres davant possibles plagues o malalties.

De moment no existeixen tampoc excessius danys en infraestructures agràries excepte en zones molt localitzades o on ja van patir els efectes de la dana. Alguns arrossegaments de terra o dificultats d’accés a les explotacions per camins rurals. LA UNIÓ proposa ajudes destinades a les persones titulars de les explotacions agrícoles i ramaderes que hagen patit pèrdues en la seua producció quan en la data d’ocurrència del sinistre no s’haguera iniciat el període de garanties de l’assegurança agrària combinada, sempre que s’haguera contractat l’assegurança per a la mateixa línia en la campanya anterior. Prepicitacions en forma de pluja que han arribat sobretot a les provincies de València i Castelló i que es feien bastant necessàries en aquestos moments. Cal recordar que des de les fortes precipitacions caigudes a finals d’octubre amb la DANA de la tardor, hem viscut un hivern bastant sec amb molt poca pluja. Ací a la comarca dels Ports una nevadeta per Sant Antoni i poc més en tot l’hivern.

Els preus.

Els preus del Porcí. 27/02/2025

Porc engreixat

Preu mig Mercolleida

Garrí (Lechón)

Zamora 20 Kg (G parrida)

Holanda 21 Kg (U. origen)

Lleida 20 Kg

China (Min. Agricultura)

1,615 €/kg (puja 0,030 €) 1,627 €/kg (puja 0,030 €)

Setmana 9 del 24/02 al 01/03

87,00 € (puja 2 €)

75,00 € (puja 2 €)

27/02/2025

71,50 € (puja 3 €)

de febrer Porc viu

Els preus del Boví. (Mercolleida) 26-02-25

Vedells Extra U 331-370 kg/c

Vedelles Extra U 241-270 kg/c

6,97 €/kg (puja 0,03 €) 6,94 €/kg (puja 0,02 €)

Els preus de l’Oví. (Mercolleida) 26-02-25

Corder fi 23 kg (Viu)

Corder fi 26 kg (Viu)

5,13 €/kg (sense variació)

€/kg (sense variació)

Els preus de les Aus. (Bellpuig) 28-02-25

Pollastre blanc (Pes viu)

Pollastre groc (Pes viu)

1,22 €/kg (puja 0,04 €/kg)

1,40 €/kg (sense variació)

Els preus del Conill. (Moncun) 25-02-25

Conill (Pes viu)

Conill (Pes viu)

2,45 €/kg (puja 0,03 €/kg)

2,40 €/kg (sense variació) (Loncun) 27-02-25

El més rentable per al ramader

CATÍ (Castelló)

Tel. 964 40 90 00

Fax 964 40 91 12

Patrocina

Les Llunes.

LES TEMPERATURES MORELLA VILAFRANCA

3,1 / 12,2

-1,6 / 9,4

0,9 / 11,2

-1,3 / 13,8

-2,1 / 14,3

-0,4 / 12,5

3,5 / 11,8

-0,4 / 12,8

1,9 / 13,9

-1,3 / 13,1

CASTELLFORT

PORTELL

-1,5 / 9,6

1,8 / 11,3

S4,1 / 12,6

-1,4 / 10,6

2,1 / 11,9

0,7 / 14,7

0,4 / 15,4

1,4 / 13,2

4,1 / 12,2

0,2 / 12,3

1,8 / 13,5

1,2 / 13,4

4,3 / 9,3

2,1 / 12,1

/

/ 7,4 6,8 / 10,1 3,9 / 6,8 2,8 / 5,6 4,6 / 6,6

5,8 / 7,4

4,8 / 6,5 5,9 / 8,2 5,4 / 10,6

6,3 / 11,8 5,3 / 8,9 4,3 / 6,6 5,8 / 10,1 8,0 / 9,7

5,3 / 9,5

4,2 / 6,0 5,6 / 7,5

“Aigua de març, herba als sembrats”

etmana de temporal de Llevant a la comarca dels Ports amb moltes jornades amb alerta taronja decretades per l’AEMET, si bé en algunes d’elles ha plogut molt poc. A l’hora del tancament del Setmanari ‘Notícies’ d’aquesta setmana encara està plovent i s’espera pluja també en les jornades de divendres i dissabte. Sense dubte, el dia de més activitat amb pluja va ser el dilluns dia 3 on es van arreplegar grans quantitats de precipitació, destacant els 189 litres per metre quadrat arreplegats a Vallibona.

En l’acumulat dels darrers dies on més ha plogut ha estat a Vallibona amb un total de 236,4 litres per metre quadrat. A Ares del Maestrat s’han sumat 175,6 litres, a Coratxà 137,6 litres, a Herbers 117,8 litres per metre quadrat; a Morella 110,4 litres; a Castellfort 109,7 litres; a Portell un total de 94,8 litres; a Vilafranca 94,2

5,4 / 7,3

4,5 / 6,1

6,2 / 7,5

7,4 / 9,7

7,2 / 11,3

6,8 / 8,4

4,4 / 6,1 7,7 / 9,5

8,0 / 9,7

7,1 / 8,7

4,1 / 5,1

5,5 / 7,1

litres per metre quadrat; a Todolella 92,4 litres i a Forcall 88,8. Altres registres de pluviometria han estat els 85,6 litres sumats a Olocau; 84,8 litres per metre quadrat a Cinctorres, a Sorita han caigut fins dijous a les 12 hores un total de 83,4 litres per metre quadrat o a La Mata 57,4 litres.

Com a curiositat cal destacar que a Morella en la jornada del dilluns 3 de març es van arreplegar 90 litres per metre quadrat, xifra rècord en un dia del mes de març a l’observatori des de que existeixen dades des de 1915. Rambles, rius i barrancs estan baixant d’ample en ample aquestos dies en unes pluges que ací a la comarca dels Ports començaven ja a ser bastant necessàries ja que des de les plogudes per la DANA de finals d’octubre i prinicipis de novembre quasi no havia plogut.

Març continua inestable

La previsió de Lorenzo Boix

Iés que després de les primeres pluges importants de la primavera meteorològica (i de l’any) tindrem un cap de setmana en el que dissabte les temperatures mínimes no seran massa baixes en tindre núvols (entre els 3-7) i les màximes, sense ser excessivament fredes, no seran tampoc molt altes pel mateix motiu (entre els 8-12 en general). Ambient núvol i amb alguna pluja de poca entitat, que pot anar a més al llarg de la vesprada i ja de cara a la nit o primera part de la matinada de diumenge, quan una borrasca ens creuarà d’Oest a Est, portant bastant d’aire fred que al xocar en el vent marítim i més humit farà que tinguem pluges moderades/ localment fortes i amb tronada. Quan ens acabe de creuar, quedarà una matinada freda (entre 1-5 graus) i humida, amb una jornada de diumenge en la que podem veure alguna cosa més el sol, sobretot de matí, amb algun ruixat de vesprada i unes màximes entre els 8-12 graus en general. Inici de setmana entre dilluns i dimecres amb màximes entre els 10-14 graus i mínimes entre els 0-4, amb alguna gelada dèbil. Sol i núvols fruit del pas de fronts de Ponent que poden deixar alguna gota tant dilluns com dimarts de vesprada, amb pujada de les temperatures a partir de dimecres, sense descartar que se pugue tornar a inestabilitzar el temps de cara a finals de setmana.

La “saladeta” o “enfarinadeta” del diumenge deixava parcialment coberta de blanc l’ermita de la marededeu de la Font de Castellfort. JUAN ANT, QUEROL