Setmanari Notícies (07/02/2025)

“

La banda de Vilafranca és l'entitat que m'ha fet créixer com a músic i com a persona”

BRUNO ZANDALINAS, INTÈRPRET, DOCENT I PEDAGOG VILAFRANQUÍ

Pàgines 16 a 17. El Notícies de perfil.

Notícies.

SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL.

“NO a la MAT” impedeix la reunió de l'Ajuntament amb l'empresa CIP

L’empresa danesa i l’Ajuntament de Morella tenien previst reunir-se dilluns per compartir les diferents postures que mantenen al voltant

del projecte del “Clúster del Maestrazgo” amb el qual des del consistori morellà sempre s’han mostrat en contra

OBRES A MORELLA

Acaba la primera fase de restauració de l'aqüeducte de Morella

Durant les obres, que han tingut un cost de vora 40 mil euros, s'ha trobat un punt de decantació que servia per a llevar la terra que arrastrava l’aigua i que arribara neta a la població

L’ajuntament demana a les administracions superiors que mantinguen i augmenten les ajudes per recuperar el patrimoni i que donen suport al consistori en aquesta tasca

sanejament a l'Escola llar de Morella

Està previst que les obres s’allarguen més dels dos mesos inicialment prevists

L’actuació, finançada per la Conselleria té un pressupost de 214.536,63 euros Es millora la calefacció i el

Es reparen els desperfectes del pas de la dana d'octubre

Aquesta setmana s'actua al mur de la carretera Castelló i també una part que va caure de la pista exterior del poliesportiu i del CEIP Mare de Déu de Vallivana

MERO 1636. MORELLA, DEL 7 AL 13 DE FEBRER DE 2025.

Pàgina 7. Poble a poble.

continuen celebrant la roda de sanantonaes a la comarca dels Ports. Vilafranca, i també Ortells, han celebrat a més Sant Blai. MIGUEL ÁNGEL TRONCHO.

Setmanari d’informació comarcal

El tema de la setmana.

Acabada la primera fase de la restauració de l'aqüeducte

Els treballs han tingut un cost de 38.915,64 euros, pressupost que inclou el projecte arquitectònic i els honoraris de l’obra en sí i del seguiment arqueològic

L’Ajuntament de Morella ha portat a terme la restauració d’un tram de l’aqüeducte del segle XIV. L’actuació ha tingut un cost total de 38.915,64 euros, el qual inclou les despeses d’honoraris de l’obra i dels estudis arqueològics, així com el projecte arquitectònic necessari. Esta ha sigut una actuació d’emergència a causa dels portells que havia provocat l’aigua fa uns anys i que posaven en perill l’estructura. En esta ocasió, l’obra ha estat a càrrec de la brigada d’obres del CISE. Des del consistori apunten que esta és la primera actuació per a recuperar este monument, un dels més importants de Morella, per complet. El projecte que ara ha finalitzat, ha tractat de tornar parets caigudes i impermeabilitzar els coronaments d’esta infraestructura per a impedir que continuen els desperfectes. A més, s’han sufragat al 100% amb una subvenció de presidència de la Generalitat Valenciana per a béns immobles municipals. Ara s’estudien altres ajudes que permeten continuar amb el projecte total i, a poc a poc, recuperar el monument que va des de la font de Vinatxos fins a Morella.

Durant les obres de restauració han trobat un punt de decantació que servia per a llevar la terra que arrastrava l’aigua i que arribara neta a la població

REPARAR LA DANA. L’Ajuntament de Morella repara els danys provocats per la Dana de la passada tardor amb una ajuda de la Generalitat Valenciana valorada en 200.000 euros.

Així, aquesta setmana han començat les obres per reparar la solsida que es va produir en la carretera Castelló, en un dels murs que sosté una de les zones que s’utilitzen d’aparcament a l’entrada del poble pel portal de Sant Mateu.

"Els danys en infraestructures municipals han sigut especialment en enllumenat de carrers i muralles", ha concretat l'alcalde de Morella, Bernabé Sangüesa.

Aquesta subvenció del Consell serveix per a diverses actuacions de reparació a causa de la Dana a la capital dels Ports. "Ara s'està reparant el mur de la carretera Castelló i també una part que va caure de la pista exterior del poliesportiu i del CEIP Mare de Déu de Vallivana".

L'obra invaeix un tros de carretera, per tant caldrà extremar la precaució per la zona mentre dure la reparació, ja que aquesta solsida es troba en un dels accessos principals al poble.

OBRES A MORELLA

També es pretén millorar els voltants de l’aqüeducte i, per exemple, canviar l’aparcament enfront del monument de Santa Llúcia.

L’alcalde de Morella amb competències d’obres i patrimoni, Bernabé Sangüesa, ha destacat que “estem contents que este tram estiga en peu i hagen acabat les obres, ja que és un dels monuments més importants del nostre poble” i ha afegit que “este volem que siga l’inici de la recuperació de l’aqüeducte per complet, ja que ha estat oblidat des que als anys 90 es van restaurar i refer els trams aeris del costat de l’ermita”. L’edil ha aprofitat per a “animar a les administracions superiors a que ens ajuden a finançar les obres que es necessitaran per a tindre l’aqüeducte com cal, així com la resta de monuments de Morella”.

Durant el transcurs de l’actuació, han aparegut troballes arqueològiques desconegudes fins ara. Així, han trobat un punt de decantació, el qual servia per a separar la terra que arrossegava l’aigua i que esta arribara neta a la població. A més, ajuda a entendre l’última cota que va portar aigua, ja que esta ha variat al llarg dels anys. Finalment, el consistori pretén acabar d’adequar l’espai per a que l’espai siga visitable.

—Nou segles d'història. L'aqüeducte de Morella és una obra d'enginyeria medieval construïda al segle XIII amb la finalitat de portar l'aigua de la font de Vinatxos fins a la vila de Morella. El rei Jaume I el Conqueridor va concedir aquesta aigua a la vila mitjançant un document signat a Lleida el 4 de maig de 1237. Aquest text atorgava als Jurats i al Consell de Morella el dret a canalitzar l'aigua de la font i a construir molins que funcionaren amb el seu cabal, amb

la condició que els beneficis obtinguts serviren per al manteniment de l'aqüeducte i la conservació del sistema hídric. Així mateix, s'imposava una contrapartida econòmica en forma d'una "mazmudina jusefina" o mazmodina d'or, que s'havia d'abonar cada Nadal al monarca per cada molí construït. Aquesta concessió evidencia la rellevància de la font de Vinatxos per la seua capacitat de subministrament, la qual cosa és confirmada posteriorment per Segura Barreda, qui la considera la font més important del terme. No obstant això, tot i la data de la concessió, no es tenen registres fidedignes sobre l'inici de la construcció de

OBRES A LA CALEFACCIÓ DE L'ESCOLA LLAR. L’Ajuntament de Morella ha posat en marxa les obres a l’Escola Llar pe millorar els sistemes de calefacció i sanejament, així com canviar els banys. Estes tenen un pressupost de 214.536,63 euros amb el finançament de la Conselleria d’Educació. A més, com s’executen durant el curs escolar, conviuen amb l’alumnat que utilitza l’edifici de manera que es preveu un termini d'uns de dos mesos.

L’alcalde de Morella, Bernabé Sangüesa, i la regidora d’Educació, Ruth Martínez han visitat les obres. Allí, els tècnics els han explicat la situació de les instal·lacions.

Martínez ha volgut “agrair a la conselleria la seua ràpida resposta per a portar a terme esta actuació i millorar les installacions de l’alumnat que utilitza l’Escola Llar” i ha afegit que “es tracta d’una pri-

El projecte que ara ha finalitzat, ha tractat de tornar parets caigudes i impermeabilitzar els coronaments d’esta infraestructura per a impedir que continuen els desperfectes.

l'aqüeducte fins a principis del segle XIV. La primera menció documentada d'un mestre d'obres relacionat amb el projecte correspon a Pere Fabra, natural de Mosquerola, qualificat com a "mestre de murs, valls, torres i campanars". El 21 de juny de 1315, Jaume II, a través del seu primogènit, resol un litigi en què Fabra reclamava als Jurats de Morella els pagaments pendents per les obres de l'aqüeducte.

Es pot deduir que la primera fase de construcció es dugué a terme a començaments del segle XIV. Segons el professor Manuel Grau Monserrat, els treballs estaven en marxa el 1338, i el 1359 ja es va

aconseguir portar l'aigua dins de la vila fortificada fins al Pla del Sol, actual Plaça de la Font Vella. Així mateix, el 20 d'octubre de 1358, Pere el Cerimoniós atorgà als jurats, justícia i prohoms de Morella l'autoritat per obligar les aldees a contribuir en les obres públiques de la vila.

Tot i l'avenç en la infraestructura, al llarg dels segles XIV i XV es documenten diverses obres de millora i reparació. A finals del segle XIV es constaten intervencions en el tram de Santa Llúcia, on alguns arcs es van haver de reconstruir, i el 1421 es realitzen treballs finals en el tram de la Pedrera. Per tant, es pot considerar que la construcció original s'estengué des de finals del segle XIII fins al 1359, any en què l'aigua arribà finalment a Morella. Aquest projecte d'enginyeria medieval es prolongà durant sis dècades fins que es completà amb èxit la canalització de la font de Vinatxos cap a l'interior de la vila. Segura Barreda recull una referència de 1520 en què, en la venda d'uns horts dins de Morella, s'estipula la prohibició d'excavar sobre el conducte d'aigua. Un altre testimoni de les successives reformes de l'aqüeducte és la inscripció de l'any 1739 gravada en un carreu d'un dels contraforts del tram de la Pedrera, possiblement referida a una de les darreres grans obres de manteniment, afegint diversos matxons per reforçar l'estructura. Malgrat tot, l'aqüeducte continuà en funcionament al llarg del segle XIX. De fet, el 1868, Segura Barreda menciona un estudi i un pla per fer arribar l'aigua de la font de Vinatxos fins a la Plaça de l'Arxiprestal, on es pregunta “¿Al concluir nuestra obra, oiremos ya desde nuestro gabinete el ruido de las aguas, que se dejarán caer sobre la taza de jaspe?”.

mera fase per a continuar també amb les del col·legi, que també donen problemes des de fa temps, alguns molt greus que poden deixar sense calefacció en qualsevol moment tots els dos centres”.

L’edil ha explicat que “estos espais no estan en les condicions que haurien d’estar i les instal·lacions no funcionen correctament, de manera que cal posar una solució al més prompte possible” i ha afegit que “durant les pròximes setmanes, les obres conviuran amb els i les alumnes de manera que quan s’actue en un bany, estaran oberts els altres i així minimitzar les molèsties a l’alumnat”. Finalment, ha comentat que “la previsió és acabar abans de Pasqua, però ja ens han informat que apareixen imprevistos cada dia a causa de l’antiguitat de l’edifici i les instal·lacions, de manera que ja preveiem que s’allarguen un poc”.

Setmanari d’informació comarcal Notícies.

Les veus del Centre d'Estudis.

Notícies.

SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL.

Edita:

Comunicacions dels Ports, S.A C/ Tint, 9-11

12.300 Morella (Castelló) 964 16 10 12 · 964 16 10 38 setmanariNoticies@comunicacionsdelsports.com comarquesnord.cat

Redacció, maquetació i fotografía:

Ángela Beltrán, Víctor Tena, Juan Ant. Querol, Anna Querol, Alba Segura, Cristian Lorente, Laia Meseguer Depòsit Legal: CS-101-1996

Amb el suport de:

Saber-ne més del M.I. Bernardo Frasno Peñarrocha. Una breu biografia.

Antoni Eixarch Cardona. Centre d'Estudis dels Ports.

Neix al Forcall l’any 1868, en una família molt arrelada en el poble. Els Frasne [Frasno], Juan de professió moliner i la seua esposa Jusepa Claveria, es van establir al voltant de 1650 en l’aldea depenent de Morella, en el Regne de València; els Penaroja [Peñarroya], Batiste i Ursula Balaguer ho van fer unes dècades abans. Generació darrere generació tots van néixer, treballar, es van casar i morir al Forcall. En aquest escenari se’ns dubte la seua vinculació amb la terra, la família i tot l’entorn va ser molt forta i el condicionà en el pensament i en la percepció de la perillosa i fatal situació en que es va trobar. Orfe de mare al cap de pocs mesos de nàixer, va ser l’últim de sis germans del matrimoni d’en Bernardo Frasno i Joaquina Penarrocha. És de suposar que com en altres molts casos en famílies de l’època, que per pura supervivència el pare, al trobar-se sol per cuidar, educar i alimentar adequadament a les criatures que tenien entre deu anys i mesos d’edat va optar per formalitzar un segon matrimoni amb Mariana Monfort amb la que va tenir altres sis fills. Quedà orfe de pare a tretze anys, quan ell ja estava estudiant al Seminari de Tortosa. En aquest context genealògic cal fer esment, en favor de la curiositat per la seua notorietat, de les vinculacions familiars que el van precedir i succeir. La seua mare Joaquina

era filla del Groc del Forcall, Thomas Penarrocha, i en conseqüència era net i aleshores nebot de Manuela la filla confident del guerriller i del marit d’aquesta José Bordás, Pepet de Naci, autor del manuscrit “memórias de un voluntario carlista (1835-1874)”; una germanastra també anomenada Mariana Frasno, casada amb Antonio Eyxach [Eixarch], van ser els progenitors del professor que, a partir de la dècada de 1960, va treure a la llum la història del Forcall i el seu entorn comarcal, en José Eixarch Frasno. En el seminari va destacar com a alumne, essent escollit pel que ara és beat Mn. Manuel Domingo y Sol, tortosí, fundador del Pontificio Colegio Español de San José de Roma. Formant part de la primera promoció d’estudiants d’aquest collegi, en l’any 1892. En Roma, en la Pontificia Università Gregoriana, es titula batxiller en Sagrades Escriptures i doctor en Teologia; en Tarragona es llicencia en Dret Canònic. És ordenat prevere el 1906. La seua trajectòria sacerdotal el porta a Riba-roja, Sant Mateu, a Nules com arxipreste, canonge magistral de Sogorb i penitenciari de Cartagena, ciutat on va participar com a membre del Bisbat en la fundació del diari La Verdad de Murcia en 1903. De tornada a Tortosa és nomenat en 1923, canonge arcedià (títol actualment en desús) fent les funcions de gestor i administrador de la Catedral estant al

Va voler salvar, entre altres imatges i objectes sagrats, les relíquies de Sant Víctor, ajudat per veïns i veïnes del poble.

capdavant del Capítol catedralici. És quan en morir el marit de la seua germanastra Mariana, que deixa cinc orfes, acull als dos més menuts, primer a Bernardo de deu anys se l’emporta a Cartagena, més tard quan va a Tortosa, també a José i els dos germanets ingressen per estudiar al Seminari d’aquesta ciutat. La resta de germans, Josefina, Antonio i Joaquin, més grandets, queden al càrrec de la mare que va faltar deu anys després del decés del seu marit. És quan el març de 1928 reunit el Consell de Família a l’Ajuntament del Forcall, del que ell era vocal i prèvia renuncia al càrrec, demana i se li dona la tutela dels dos menors (la majoria d’edat en l’època era a 23 anys). La vida de cadascun d’ells va per camins diferents, José escull continuar els estudis com seminarista; Bernardo s’incorpora al món del treball.

A partir de 1931, la situació política i social es va anant enrarint; el Bisbe Dr. Félix Bilbao li va encomanar la difícil missió d’intercedir entre diferents estaments de la societat civil i clerical que mostraven preferències polítiques divergents. Espanya acabava de deixar darrere la dictadura del general Primo de Rivera, el rei Alfons XIII s’autoexiliave i naixia la segona república amb Alcalá-Zamora de president. La societat estava revoltada i hi havia mostres d’evident inseguretat per la vida dels religiosos.

Va considerar que el millor per ell era tornar al seu poble, el Forcall. Aprofitant que el rector Juan Antonio Doménech es va jubilar, el bisbe en febrer de 1936 el va autoritzar a encarregar-se de la parròquia sense deixar les seues tasques en la catedral de Tortosa. La confiança amb els seus paisans era absoluta i estava convençut de què “al meu poble no me passarà res” Aviat van arribar noticies de l’alçament militar, de què s’estaven cremant esglésies i que hi havia aldarulls per tot arreu. A finals de juliol se’l va obligar a tancar l’església del poble i suspendre totes les activitats de culte. Li van oferir passar-se a zona nacional, que no va acceptar. El nebot José li va buscar un amagatall, per ell i per Mossén Manuel Milián Boix, que feia poc havia estat ordenat sacerdot; però tampoc ho va voler. De res van servir les recomanacions de Ventura Gassol, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de l’alcalde de Tortosa José Rodríguez que es desplaçaren expressament al Forcall, així com d’altres amics. A poc a poc es va adonar que la seua vida corria perill. Va ocultar-se pels singles de la roca del migdia, però els seus nebots Antonio i Joaquin, i Francisco Cervera, marit de la neboda Josefina, van demanar l’ajuda de la família Palos quedant-se uns dies a viure en els habitacles de la fàbrica de teixits de la seua propietat. El 29 de juliol el seu germà Tomás, jesuïta i excel·lent matemàtic, dos anys més gran, va ser assassinat a Barcelona.

Va voler salvar, entre altres imatges i objectes sagrats, les relíquies de Sant Víctor, ajudat per veïns i veïnes del poble, depositant-los per a la custòdia de Rosa Martín, vídua de Pascual Molinos, i posteriorment encarregà a José, el seu nebot seminarista, les traslladés a casa d’Asunción Monzón, vídua de Domingo Palos, i de la seua filla Dolores. Entretant, davant el temor que fossen definitivament requisades pel comitè revolucionari, Felipa Julvez, superiora del Colegio de Santa Ana, i José, que tenia els dits més menuts, van poder ex-

treure de l’urna que protegia a les relíquies uns quants ossos que encara es conserven a l’església parroquial de Ntra. Sra. de l’Assumpció. Altres relíquies va amagar José Eixarch deixant-les en custòdia de Rosa Sabater quan el criden a files el 1937 i renuncia a seguir amb la carrera eclesiàstica.

No va poder evitar ser empresonat a Morella per ser traslladat a la presó de Castelló, a finals d’agost junt amb altres capellans i religi-

Fons documental.

AMF – Arxiu Municipal del Forcall

APF – Arxiu Parroquial del Forcall

Bibliografia.

García Sancho, Manuel. Sacerdots diocesans fidels fins al martiri. Tortosa 1997

Milián Mestre, Manuel. Homenaje a Mosén Milián Boix. T1 i T2. Castelló 1987 i 1989

osos. El 2 d’octubre fou afusellat tocant a la tàpia del cementiri de Castelló.

El 30 de novembre, el seu nebot José, mossén Milián i Dolores Palos, acompanyats per un representant de l’Ajuntament del Forcall (del que desconec el nom) es van traslladar a la capital per treure el cos de la fossa comuna, reconéixer les seues despulles i trasllada-les al cementiri del Forcall on reposen en l’actualitat.

Pol. Ind. “Les Casetes”

Setmanari d’informació comarcal

Poble a poble.

PORTELL

OBRES AL CARRER ESGLÉSIA. L’Ajuntament de Portell està executant els treballs de la segona fase de rehabilitació del Carrer Església, en el que actualment s’està duent a terme el canvi de canalitzacions d’aigua i també les connexions elèctriques. Es tracta d’unes obres que permetran finalitzar totalment l’adoquinat d’aquest vial que baixa des de l’Església fins al Raval. Els treballs que s’estan realitzant en aquest carrer de Portell compten amb la complexitat de la dotació de tots els serveis necessaris en la seua rehabilitació. Un fet que obliga a l’empresa encarregada de l’obra a treballar per trams.

El municipi de Portell celebrarà el proper dissabte 15 de febrer la festa de Sant Antoni i aquestes obres condicionaran la celebració d’algún dels actes. Especialment en el que es refe reix a la baixada de les cavalleries després de la benedicció per a anar fins a les Basses on es reparteixen les coquetes. S’haurà de buscar un recorregut alternatiu en aquesta ocasió.

Una empresa de la comarca dels Ports és l’encarre-

gada d’executar uns treballs que comptaven amb un pressupost inicial que es va reduïr posteriorment amb la licitació de l’obra.

Des de l’Ajuntament de Portell es confia en el compliment dels terminis d’execució de l’obra i en el planning que juntament amb l’empresa s’ha establert.

DURANT EL CONGRÉS SOCIALISTA, RHAMSÉS RIPOLLÉS ÉS TRIAT MEMBRE DEL COMITÉ NACIONAL DEL PSPV

El passat diumenge, al Palau de Congressos de la ciutat de València, les i els socialistes valencianes triaven els seus òrgans de direcció per als anys vinents. Després de la marxa de Ximo Puig com a Secretari General i del seu nomenament com a ambaixador de la OCDE a París, esta és la segona vegada que el PSVP-PSOE és encapçalat per Diana Morant, exalcaldessa de Gandia i actual ministra de Ciència i Universitats.

Dins l'equip de la Secretaria General i ministra, s'ha incorporat el morellà Ernest Blanch com a Secretari d'Acció Electoral, màxima responsabilitat electoral de l'Executiva Nacional. És la segona vegada que Blanch ha estat cridat per formar part de l'equip de Diana Morant al PSPV-PSOE. Primer ho va fer com a Secretari d'Idees i Programes, del que ha sigut un dels autors de la ponència debatuda i aprovada pels delegats i delegades del Congrés aquest cap de setmana, en la part relativa a les infraestructures, matèria de la que és portaveu i de vertebració territorial, amb especial menció a les comarques valencianes.

De la mateixa manera el també morellà Rhamsés Ripollés ha se-

Ernest Blanch és el nou Secretari d'Acció Electoral del PSPV-PSOE

gut confirmat com a membre del Comité Nacional, màxim òrgan entre congressos, i ha segut membre de la mesa de la comissió 1 del Congrés socialista, en la que es va parlar i debatre, entre altres, la ver-

tebració territorial, la lluita per els drets de les persones, l'habitatge, l'agricultura, el medi ambient i les infraestructures.

Ernest Blanch va ser regidor i tinent d'alcalde a Morella 12 anys,

Un “selfie” durant el congrés.

MÉS LLOGUER TURÍSTIC QUE RESIDENCIAL. La problemàtica de l’habitatge fa temps que ha arribat a les comarques de l’interior. Les cases disponibles per a la venda solen ser antigues i massa cares si es contempla el cost de la rehabilitació. A més, les opcions de lloguer residencial són escasses en molts municipis, mentre que el lloguer turístic continua creixent.

Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística, només Castell de Cabres, Palanques i Ares no tenen cap habitatge destinat al lloguer turístic. En canvi, en altres municipis aquesta modalitat està en auge. Morella, a més de les places hoteleres, compta amb 74 cases de turisme rural, seguida de Vilafranca amb 18. Un dels pobles amb més habitatges turístics

en proporció a la seua població és Olocau del Rei, amb 11 cases, la mateixa quantitat que la Pobla de Benifassà.

Castellfort en té sis, mentre que Cinctorres i Forcall compten amb cinc cadascun. Sorita, Portell i la Mata en tenen quatre, i Vallibona, Todolella i Herbers disposen de dues cases cadascun destinades al lloguer turístic. Per la seua part, Villores compta amb un únic habitatge de turisme rural.

Aquesta tendència no és exclusiva de les comarques d’interior. Segons un article recent del periòdic Mediterráneo, el boom de les vivendes turístiques s'està expandint també a la costa, fins al punt que només 19 municipis de tota la província no disposen d’habitatges dedicats al lloguer turístic.

CINCTORRES

i durant 13 anys va dirigir totes les campanyes electorals dels socialistes a les comarques de Castelló. A més, va ser el primer secretari general de la Província de Castelló triat pels militants en procés de primàries, càrrec que va ocupar de 2017 fins a 2022. Blanch és advocat i va intervenir en assumptes judicials tan rellevants com el de Carlos Fabra o la visita del Papa dins la trama Gürtel del PP. Actualment és diputat autonòmic al grup socialista de les Corts Valencianes, ocupant el lloc de portaveu d'infraestructures.

Rhamsés Ripollés ha estat alcalde de Morella des de 2012 fins a 2023. Actualment és portaveu socialista a l'Ajuntament de Morella i diputat provincial per la Comarca dels Ports a la Diputació de Castelló. L'executiva del PSPV-PSOE de Morella ha manifestat la seua satisfacció per la tria dels responsables morellans als equips del partit dels socialistes valencians, felicitació a la que també s'ha sumat l'executiva comarcal de Ports-Maestrat, mostrant de manera ineludible la importància que l'agrupació socialista de Morella i la Comarca dels Ports té per al socialisme del País Valencià.

MÉS PRESSUPOST. En el darrer plenari, l’ajuntament de Cinctorres ha aprovat els comptes que han de regir l’acció municipal en aquest exercici. El pressupost total és de 1.265.000 euros, prou més alt que els darrers exercicis. En tre les partides més destacades, a banda de la de personal, destaquen la finalització de l’ampliació de l’escola i la reforma de les oficines municipals.

La millora urbana i el manteniment i ampliació dels serveis dels que gaudeix la població és l’objectiu d’un pressupost de continuïtat. A Cinctorres, com en altres poblacions, comença a notar-se el problema de la vivenda. Des de l’alcaldia es considera que les administracions haurien de ajudar als ajuntaments a recuperar el centre dels municipis més que apostar per l’obra nova.

"NO A LA MAT" IMPEDEIX UNA REUNIÓ. A les portes de l’Ajuntament de Morella una vintena de membres de la plataforma "NO a la MAT", expressaven el seu malestar i mostraven les seues pancartes contra el projecte del Cluster del Maestrazgo que contempla parcs eòlics en les comarques veïnes de Terol, però l'evacuació de l’energia que generen per l’estació de Fraixemeno en terme de Morella, travessant els termes de Portell i de Cinctorres.

L’empresa i l’Ajuntament de Morella tenien previst reunir-se aquest dilluns per compartir les diferents postures que mantenen al voltant d’aquest projecte amb el qual des del consistori morellà sempre s’han mostrat en contra.

“La major inversió històrica del

Finalment no es va poder celebrar la reunió. Els empresaris van decidir suspendre-la per, segons afirmen, temor a no poder garantir la seguretat dels assistents,  i consideren que ha sigut una "encerrona" , ja que la reunió no s’havia fet pública.

Els representants de l’empresa CIP s’han reunit amb els altres dos ajuntaments, Portell i Cinctorres. A Portell, fins i tot, han arribat a un acord, i en Cinctorres han arrimat postures. CIp acusa a l’Ajuntament de Morella de falta de diàleg.

L’Ajuntament de Morella diu estar disposat a escoltar als membres de l'empresa i fer la reunió, però deixant clara la seua postura continua sent la mateixa: oposició frontal al projecte.

Govern d’Espanya a la comarca per a vertebrar l’interior amb la costa”

El PSPV de Morella ha visitat les obres de l’N-232 en el tram entre la Torreta i la localitat, una actuació que representa “la major inversió històrica del Govern d’Espanya a la comarca per a vertebrar l’interior amb la costa”, ha afirmat el portaveu Rhamsés Ripollés, qui ha explicat que el projecte es troba en un moment d’intens treball en tot el trajecte. Este últim tram, després de la finalització de les obres del Port de Querol, compta amb un pressupost de més de 21 milions d’euros, que sumats a la primera fase ascendeixen a una inversió total més de 70 milions. “Les obres prenen la directa i és una mostra evident del gran treball que hem realitzat i continuem fent junt al govern central”, continua explicant el també diputat.

“En aquests moments, les màquines estan en marxa amb el moviment de terres i preparant els fonaments de la nova estructura de la

carretera, mentre es duu a terme la renovació completa de la canalització de la canonada principal de subministrament d’aigua a Morella, que es trobava afectada pel nou traçat”, ha detallat.

Les obres, una volta finalitzades, permetran reduir considerablement el temps de trajecte entre Morella i Vinaròs. A més, Ripollés ha celebrat que la carretera vella es mantinga com a vial de servei per a garantir l’accés als camins rurals i a les explotacions ramaderes, sector clau per a l’economia dels Ports.

El portaveu socialista ha reivindicat que aquesta infraestructura “és resultat del treball del PSPV tant des de l’Ajuntament de Morella en les passades legislatures com ara contacte directe amb el Govern de Pedro Sánchez”.

“Som l’únic partit que garanteix dur endavant projectes com aquest, que ofereixen millors comunicacions, més oportunitats i

20 ANYS DE LA TRAGÈDIA DE TODOLELLA. El 6 de febrer de 2005 la nostra comarca es va vestir de dol. Qui no va perdre un familiar, va perdre un amic, un veí o un conegut. 18 joves van morir a conseqüència del monòxid de carbó produït per la mala combustió d’unes estufes en l’alberg de Sant Cristòfol de Saranyana a la Todolella.  El fet s’ha quedat en la memòria col·lectiva de tots, però el dol es viu ací de forma íntima. No hi ha actes convocats a la nostra comarca per recordar la tragèdia, però a les Alqueries del Niño Perdido, d’on eren els músics convidats a aquella festa, els seus companys han volgut organitzar un concert homenatge als joves que allà avui fa vint anys van perdre la vida.

una millora real en la vida diària de la gent de Morella i la comarca dels Ports. Mentre altres ni han estat ni estaran amb açò, fins i tot

FORMEN DEMANA “CONFIANÇA”. El propietari de Marie Claire segueix sense pagar les nòmines dels treballadors i sol·licita "una mica més de confiança" mentre busquen solucions.

Formen, qui va comprar la companyia al setembre, no ha pagat ni la compravenda ni els salaris de la plantilla, la qual acumula entre tres i sis mesos d'impagaments i es troba en atur indefinit. UGT sol·licita que, si es desbloquegen els comptes de Formen, els primers pagaments es destinen als salaris. Per la seua banda, els nous propietaris es disculpen per la falta d'informació i afirmen estar buscant solucions, reconeixent l'impacte que la situació té sobre els treballadors i les seues famílies. No obstant això, encara no ofereix terminis ni explicacions clares i mentrestant, els treballadors han iniciat demandes legals contra Formen.

Ripollés, visitant les obres

ficant en dubte i dificultant la seua construcció. El temps sempre ens acaba donant la raó”, ha conclòs Ripollés.

BENASSAL RECUPERA “ELS DANSANTS”. Benassal recupe ra el ball dels ‘dansants’ per Car nestoltes. “Aquest 8 de febrer, la Festa de l'Ajo ens porta una gran novetat: el retorn dels tradicio nals ‘dansants’”, apunten des de l'Ajuntament de les xarxes socials.

“Després de més de 100 anys, els 8 ‘dansants’ recorreran els carrers de Benassal a les 19:00h amb disfresses acolorides per a anunciar l'arribada de la primavera”.

La festa començarà amb el repartiment de ‘pastissets i barreja’, un dinar popular, l'entrada de l'arriero i l'encesa de la tea. A la nit, desfilada i ball de disfresses.

EL PSPV DE MORELLA CELEBRA L’AVANÇ DE LES OBRES DE LA N232 AMB EL FERM COMPROMÍS DEL GOVERN DE PEDRO SÁNCHEZ

Setmanari d’informació comarcal

Gent & Vida.

MORELLA NEGRA, A LA PRESÓ. L’ermita de Sant Pau d’Albocàsser ha acollit la presentació de les activitats que el Festival Gastro-Literari Morella Negra com la Trufa du Al Centre Penitenciari Castelló II. La iniciativa de portar el festival a la presó d’Albocàsser va nàixer en la passada edició i va obtenir una gran resposta entre la població reclusa. Enguany s’amplien les activitats i, a més del club de lectura i la taula literària, s’ha proposat un concurs de relats sota el nom “la libertad de las letras” .

L’alcaldessa d’Albocàsser, Isabel Albalat, agraïa a l’organització del festival “que es done continuïtat i s’amplie aquesta iniciativa”. Una iniciativa que per a la coordinadora del treball social del centre penitenciari,

Sandra Pozuelo, supose una oportunitat i valora aquesta iniciativa com a molt important, ja que “done l'oportunitat d’arrimar la cultura a es pais com puga ser un centre penitenciari”.

L’escriptor i actor Mario de la Rosa, finalista del Tuber Melanosporum de 2021, és l’autor convidat enguany al club de lectura i s’acompanyarà de la seua novel·la “que arda esta casa con nosotros dentro”. El conductor de l’activitat serà Juanvi Centelles, gerent de la llibreria Argot de Castelló. A més, i com a novetat d’aquesta edició, s’ha proposat el concurs de relats entre la població reclusa.

Segons explica el comissari de Morella Negra, Jor-

Arabogues de neu al Sant Antoni d'Ares

Ares del Maestrat celebrava aquest dissabte 1 de febrer la seua festa en honor a Sant Antoni amb un dia gris, fred, ventòs i en el que no van faltar tampoc algunes arabogues de neu. Fins i tot la boira va fer acte de presència als carrers.

La Penya Taurina no només s’encarrega d’organitzar la festa de Sant Antoni a l’hivern, sinò que també prepara un altra festa a l’estiu en honor a l’altre Sant Antoni, el de Pàdua o també conegut com a Sant Antoni Fessoler. I és que l’oratge en la celebració de Sant Antoni a Ares no va acompanyar ni lo més mínim en un dia de rigoròs hivern. Un fet aquest que va fer alterar també alguns dels plans que Majoralia i collaboradors tenien previstos.

Per a la part final de la vesprada quedaven qüestions importants dins de la festa de Sant Antoni d’Ares del Maestrat i per a la qual la gent eixia al carrer després de refugiar-se al bar o a la tenda del poble

donades les baixes temperatures. La benedicció de les coquetes i també dels animals va còrrec a càrrec del Mossèn d’Ares, Pedro Segarra.

Seguidament es feia el repartiment de les coquetes amb un gotet de moscatell, formant-se una gran cua a la Plaça de l’Església per tal de passar per davant de la taula on els membres de la Penya Taurina atenien a la gran quantitat de gent que es va donar cita.

Poc després tenia lloc l’encesa de la barraca amb gran expectació per part de tot un poble bolcat amb la festa. Bombers del parc de Benassal també estaven preparats per a intervindre i controlar la foguera. I és que a Ares, a més de les carrasques també es crema l’arbre de Nadal que encara esperava al mig de la plaça. Poc a poc, la foguera va anar prenent amb el treball dels membres de la Penya Taurina.

La culminació de la festa del foc tenia lloc amb la foguera a la Plaça

ANTONI I BLAI.

ge Garcia, “aquesta va ser una proposta que el passat any va fer l’escriptor Víctor del Arbol després d’haver participat en el club de lectura en el centre penitenciari. Ell ens va recomanar que a més de llegir estaria molt bé que els interns pogueren escriure.”

Des de l’organització de Morella Negra com la Trufa s’ha destacat el suport del Ministeri de Cultura per a mantindre i ampliar el festival de novel·la negra en la capital dels Ports. Segons assegurava Jorge Garcia, el ministeri de cultura va aportar pràcticament el 70% del pressupost en el passat exercici, i esperen poder comptar en la seua col·laboració també per aquesta desena edició.

i les tradicionals voltes que la gent del poble fa a la mateixa. Les flames s’apoderaven de l’espai en la gèlida nit a Ares del Maestrat. Alegria entre els membres d’una Ma-

SANT BLAI, FESTA A VILAFRANCA. La festa de Sant Blai a Vilafranca tenia lloc aquest diumenge 2 de febrer, sense Majoralia i organitzada per la Rondalla i Grup de Ball amb la col·laboració de la Parròquia i l’Ajuntament. Els actes festius s’iniciaven amb la solemne missa en honor a Sant Blai, celebrant-se també la Candelària. Una missa baturra de la qual en la part musical s’encarregava la pròpia Rondalla de Vilafranca.

Un moment de la festa.

AJUNTAMENT D'ARES.

joralia com la Penya Taurina que a més d’encarregar-se de la festa de Sant Antoni va recuperar en 2024 els actes taurins al poble després d’uns quants anys sense bous.

Sant Blai és el sant que cura les malalties de la gola, a més, és el patró d’Ortells, pedania on se li ret homenatge cada any coincidint amb la festa de Sant Antoni.

ORTELLS

“MENUDO LIO”. Vilafranca ha acollit la presentació del conte ‘Menudo Lío’ per part de FISAT Salesianos Social i en el que ha participat el grup d’Amigurumi. Des de FISAT es va fer un repàs al treball que habitualment desenvolupen sobretot amb joves.

CINCTORRES

El Sant Antoni té un nou “Cec de Cervera”

La representació de La Vida del Sant ha tornat a omplir el pavelló de Cinctorres de gent, música, ball i bon ambient. Amb l’arribada del Cec de Cervera i la xiqueta al local de festes, s’iniciava oficialment la representació, que va fer que el pavelló s’omplira de gom a gom. Després de tres dècades fent el paper, Braulio Ferreres s'acomiadava l'any passat del paper de narrador i era Joan Sorribes Roca qui ha encarnat enguany al mític "Cec de Cervera".

Amb l’entrada dels dimonis, es donava pas a la representació, que, amb un ambient profundament espiritual però també carregat d’humor, va recordar algunes anècdotes recents de la comarca, com el con-

PORTELL, FINAL D'ETAPA. Portell es va preparant per tal d’albergar aquest proper dissabte el final de l’etapa reina de la 76ª edició de la Volta Ciclista a la Co munitat Valenciana. La línia de meta tindrà lloc a l’entrada del poble, pràcticament al creuament de la carretera CV-125 amb el camí rural que va des de Vilafranca a Portell i que és per on arribarà la cursa ciclista fins al municipi.

L’Ajuntament de Portell col·labora estretament amb l’organització de la Volta a la Comunitat Valenciana i vol que aquest esdeveniment

puga servir per fer difusió tant de Portell com de la comarca dels Ports als mitjans de comunicació. Des de l’organització també s’està treballant amb atenció a les condicions meteorològiques que es puguen produir el dissabte 8, en una etapa que s’inicia a Orpesa i arriba fins a Portell per Vistabella, Mosqueruela, Vilafranca fins arribar a la meta pel camí rural. Els esportistes iniciaran el seu itinerari a Orpesa i recorreran localitats com Xodos i Vistabella del Maestrat abans de travessar la línia de meta en Portell.

curs de la il·luminació nadalenca entre Cinctorres i Forcall.

Un any més, Sant Antoni va haver de lluitar contra les temptacions i proposicions dels deixebles del diable, mentre Morondo també jugava el seu paper. Entre temptació i temptació, els balls no faltaven, una altra de les peculiaritats que fa que La Vida del Sant de Cinctorres siga tan única.

Lorenzo Boix, que encarna el paper de Sant Antoni des de 2006, ha explicat que any rere any busca mantenir una actitud desenfadada per atreure al públic: “També procurem afegir cada any algun element divertit relacionat amb l’actualitat”, ha afegit Boix.

La representació compta amb la

participació de persones de totes les edats, fet que li dóna un caràcter fresc i perdurable.

Un any més, Sant Antoni no va

defraudar, i durant tot el cap de setmana, Cinctorres va reunir una gran quantitat de persones que van seguir cada acte amb entusiasme.

ENTRADA DE LES CARRASQUES. El dia no va començar de la millor manera per a la tradicional entrada de les carrasques a Cinctorres. La pluja i l’aiguaneu van complicar la tasca de fer llenya al matí,

endarrerint així l’entrada de les carrasques al poble. No obstant això, la meteorologia va donar una treva i, finalment, es va poder complir amb la tradició que li dona la singularitat al Sant Antoni de Cinctorres.

ENCESA DE LA BARRACA. Acabada l’obra, els dimonis van tornar a prendre el protagonisme amb els seus coets, encenent la barraca i complint amb el ritual.

Joan Sorribes i Braulio Ferreres.

MIGUEL A. TRONCHO.

Setmanari d’informació comarcal

El Notícies dels estudiants.

L'ESCOLA DE CINCTORRES TRANSMET LA TRADICIÓ DE SANT ANTONI ALS MÉS MENUTS

Foc, dimonis i tradicions a l’escola!

ACinctorres, el Sant Antoni no és només una festa, sinó una tradició viva que l'escola abordem amb el nostre alumnat amb cura per preservar i transmetre a les noves generacions. Amb propostes diverses i creatives, els alumnes s'endinsen en la història i els costums d'aquesta festivitat tan arrelada a la nostra comarca.

Durant la setmana prèvia al Sant Antoni, l’escola ens convertim en un centre d'aprenentatge cultural, social i emocional. Mitjançant contes, els més petits coneixen les llegendes i els personatges que envolten la festa, com Sant Antoni i Morondo, els quals representats per un mestre i un pare el qual representa aquest paper, han visitat l’escola i han sigut entrevistats pel grup de grans. També realitzen petites dramatitzacions on els mateixos alumnes fan de protagonistes, donant vida als personatges històrics i populars.

Un dels moments més esperats és el taller de “coquetes”, on els xiquets i xiquetes elaboren les tra-

dicionals pastes de Sant Antoni, aprenent així els sabors que defineixen la festa.

A més, l’elaboració de la “barraca” dels menuts, un símbol central de la festivitat, fomenta la col·laboració i el treball en equip. Aquesta construcció no només implica esforç físic, sinó també una connexió emocional amb una tradició que han vist any rere any en els carrers del poble.

L’objectiu principal d’aquestes propostes és despertar el sentiment d’arrelament i compromís amb el patrimoni local. La implicació dels infants en les festivitats de Sant Antoni no només garanteix la pervivència d’aquestes tradicions, sinó que també enforteix els llaços entre generacions, creant una comunitat unida i orgullosa del seu llegat cultural.

Gràcies a la implicació de l’escola i de tot el poble, Cinctorres assegura que el Sant Antoni continuarà sent una celebració viva, viscuda amb entusiasme i goig per grans i menuts.

Qué hacer en Morella

NÚMERO 678. ÉPOCA II. DEL 7 AL 9 DE FEBRER DE 2025

ES TIEMPO DE TRUFA

MORELLA CELEBRA, HASTA EL 16 DE MARZO, LAS XXII JORNADAS DE LA TRUFA DELS PORTS

LOS RESTAURANTES DE MORELLA OFRECEN MENÚS ESPECIALES CON LA «TUBER MELANOSPORUM»

COMO PROTAGONISTA EN TODOS LOS PLATOS

Morella es una ciudad referente turísticamente de la Comunitat Valenciana por sus atractivos culturales y patrimoniales. En los últimos años también ha tomado especial relevancia entre los y las visitantes su variada gastronomía con platos tradicionales y de vanguardia con productos de proximidad.

invierno la 22ª edición, para mostrar la riqueza de este producto de la tierra y su versatilidad, que permite elaborar una gran cantidad y variedad de platos.

LAS JORNADAS DE LA TRUFA SÓN LAS PROTAGONISTAS DE LA GASTRONOMÍA DE INVIERNO EN MORELLA

Así nacieron las Jornadas de la trufa Morella-Els Ports, que están viviendo estos días de

En estas jornadas gastronómicas la trufa de la comarca de Els Ports es la protagonista. Las XXII jornadas de la trufa Morella-Els Ports se alargan hasta el 16 de marzo y cuentan con menús especiales, visitas guiadas y talleres de cocina para dar a conocer todas

La trufa negra o «tuber melanosporum» es la protagonista de la gastronomía de invierno en Morella las posibilidades que ofrece este producto característico de la comarca. Además, en febrero, la gastronomía se combina con la cultura para vivir el fin de semana gastroliterario de Morella negra como la trufa los días 21, 22 y 23 con escritores, escritoras y periodistas del mundo de la novela negra. Toda la información está disponible en la página web de Morella Turística. Hay que explicar que estas jornadas tienen como protagonista a la trufa negra dels Ports, técnicamente conocida com «tuber melanosporum». Se trata de un producto muy versátil que se utiliza en una

amplia variedad de recetas. Platos tradicionales e innovadores aceptan el sabor de la trufa para ofrecer una experiencia diferente e, incluso, los dulces y postres se combinan con este hongo considerado el diamante negro dels Ports. Trufa laminada simplemente con aceite y sal, cuidado para acompañar ensaladas o carpaccios, para aromatizar recetas de caldos o huevos. También enriquece las carnes rellenas, incluso brilla en el postre. La intensidad de su gusto, aroma y versatilidad que ofrece al cocinarla, convierten este fruto en la joya de la cocina morellana.

NO TE LO PUEDES PERDER

DEL 24 DE ENERO AL 16 DE MARZO XXII JORNADAS

GASTRONÓMICAS DE LA TRUFA MORELLAELSPORTS

CON MENÚS ESPECIALES EN LOS RESTAURANTES

CARNESTOLTES. El Carnaval de Morella 2025 se celebrará el 8 de marzo, día en que las históricas calles de la ciudad se llenarán de color y música, ofreciendo una experiencia festiva única. Lo más destacado son los desfiles de disfraces, tanto para niños como para adultos, que se caracterizan por no seguir las normas establecidas y tener un divertido y festivo desorden.

SEMANA SANTA. Una temporada ideal para volver a Morella es durante la Pascua. Las temperaturas primaverales invitan a salir al monte a comerse la mona, hacer los primeros paseos sin guantes y bufanda o disfrutar de las tradiciones.

Morella, sobretodo, tiene una peculiar procesión de Jueves Santo, en la que los cofrades llevan en sus manos los "misterios", es decir, objectos relacionados con la pasión y muerte de Jesucristo.

EL MISTERIO DE LA

LA TRUFA NEGRA DE MORELLA TIENE UNA PECULIAR HISTORIA DE LA MAGIA DE LA NOCHE, DE LA TIERRA Y

Cada época del año aporta una personalidad culinaria a la reconocida cocina de Morella Pero, sin duda, el otoño y el largo y frío invierno marcan las pautas en la gastronomía morellana. Es tiempo de setas y, sobre todo, de trufa, de la trufa negra de Morella, codiciado y sabroso fruto de la tierra. La Trufa Negra de esta tierra es todo un referente del sector español y europeo.

El origen de la trufa ha sido un enigma desde los más antiguos. Teofrasto las consideró hijas de las tormentas y de los rayos. No faltó quien las consideró agallas producidas por picadura de insectos, o incluso parte del reino mineral. Este el preciado fruto se caracteriza por el aspecto globoso, negro, áspero e irregular, añadiendo su prolongado y fuerte olor.

Los antiguos egipcios la comían rebozada en grasa y cocida en papillote, los griegos también la conocían y cuentan que en el siglo IV a. de C., en un concurso gastronómico el premio lo mereció un guiso con láminas de trufa.

Para los romanos, la trufa de Libia era el mejor manjar en las mesas de lujo.

Mientras estas culturas atribuían a la trufa valores afrodisiacos, en la Edad Media se llegó a ver en el hongo poderes diabólicos, pero se seguía buscando y consumiendo, sobre todo entre la nobleza. En el Renacimiento la trufa volvió a brillar desde la cocina francesa, hasta hoy que sigue manteniendo sus

privilegios gastronómicos y toda su leyenda de oro negro.

La temporada de recolección de la trufa se extiende desde noviembre a febrero.

El mercado de Morella se celebra tradicionalmente los viernes, por la noche, sin que nadie se percate de esta actividad. Tan solo el penetrante olor de la trufa

en la calle delata la presencia de estas transacciones. Es uno de los mercados de trufa del país más importantes. En Morella se dan cita numerosos compradores y realizan las transacciones manteniendo todo el magnetismo que envuelve a este preciado carpóforo.

La mayoría de la trufa negra que

Y TAMBIÉN...

LA TRUFA

se obtiene en las tierras de Morella y de la comarca dels Ports se traslada a Francia donde se comercializa y donde es muy apreciada en su gastronomía.

De hecho, la trufa fue conocida en Morella cuando en los años sesenta del siglo XX unos ‘buscadores’ catalanes viajaban a esta comarca para rastrear en estas mon-

OFICINA DE TURISMO . Abierta de martes a sábado de 10h. a 14h. y de 16h. a 19h.; domingo de 10 a 14h. y los lunes está cerrada.

Plaza San Miguel s/n Teléfono: 964173032 y whatsapp: 661 425 294

PASEO DE LA ALAMEDA. Morella cuenta, en la parte posterior, encima del parking, con un espectacular paseo, coronado por un pinar en el que se pueden dar tranquilos paseos con los más pequeños, pues está cerrado al tráfico. A él se puede acceder tanto desde la puerta de la Nevera, como desde la puerta de los Estudios. Entre otras posibilidades, cuenta con un parque infantil diferente, construido en madera y una reproducción a tamaño real de un dinosaurio con el que poderse hacer unas fotografías para el recuerdo.

tañas ‘algo que tenía un fuerte olor’. Esta actividad despertó la curiosidad de los morellanos de la época que descubrieron no sin asombro la trufa y su importancia, y comenzaron a buscarla y recolectarla.

La trufa negra o de Perigord, conocida como ‘el oro negro de Morella’, nace en las entrañas de la encina, estableciendo una simbiosis o micorrizas de la que se benefician tanto el hongo como la planta leñosa. Las condiciones climatológicas han de ser muy precisas para el desarrollo del fruto. Sus necesidades hídricas precisan humedad en primavera y verano y, además, desarrollarse en zonas altas y frías.

La trufa negra de Morella podemos degustarla en una amplia variedad de recetas. Deliciosos revueltos de huevo, cruda acompañando ensaladas, acompañando guisos y carnes estofadas, presidiendo rellenos de aves de caza, cordero, cerdo y ternera, en exquisitos patés caseros, en los fiambres donde la trufa aporta aroma, color y mucho sabor. Y hasta su presencia en los postres...

Para conservarla nada mejor que un buen coñac que adormezca el fruto durante meses, fortaleciendo, además, su aroma y carácter.

Después, el licor que guarda la trufa absorbe el sabor, siendo muy útil en numerosos platos de carnes horneadas y estofadas.

La trufa es hoy un elemento clave de una gastronomía innovadora que ha ido creciendo sin perder la cultura ancestral de sus sabores.

Es una cocina de gran sabiduría que no ha perdido sus orígenes árabes, medievales, judíos, mediterráneos, y que ha ido evolucionando con los tiempos. Un saber culinario que ha ido transmitiéndose de generación en generación, como un preciado legado.

Es como esta tierra, vieja y joven, en plena armonía entre la historia y el mañana.

CENTRO LÚDICO Y DEPORTIVO JAUME I. Situado en la zona de la Alameda, dispone de piscina climatizada o rocódromo, entre otros. Solicite información de las posibilidades deportivas que ofrece la ciudad llamando a la Oficina de Turismo.

FLAÓ. El dulce morellano por excelencia és el flaó. Es una pasta rellena de requesón y almendras que tiene un origen, árabe, medieval y mediterráneo consideraron como un dulce celestial que se ha convertido en señal de identidad de la ciudad de Morella, siendo el rey de todas las pastelerías.

IGLESIA Y MUSEO ARCIPRESTAL. Abierta de lunes a viernes de 11 a 13,30h y de 15 a 17h. Sábados, de 11 a 14 y de 15 a 18h. Domingo de 10 a 11 y de 12,15 a 15h. Los horarios pueden variar por celebraciones religiosas. Más información en la página web BasilicadeMorella.org.

CASTILLO DE MORELLA. Con entrada por la plaza de toros, es visitable de lunes a domingo en horario ininterrumpido de 11 a 17h. El Palacio del Gobernador, situado en su interior, abre de 11h a 15h.

DOMINGOS DE COMPRAS POR MORELLA. La mayor parte de los establecimientos comerciales de Morella están abiertos todos los domingos del año, siguiendo una larga tradición comercial que se remonta hasta la Edad Media.

La oferta se completa con un mercado situado en la calle porticada donde se pueden comprar frutas y verduras frescas -entre otros productos-, lo que se hace desde que Jaime I ‘el Conquistador’ lo autorizara en 1256. Aún hoy en día se mantiene esa inusual costumbre comercial y se puede salir de compras en domingo.

MUSEO “TEMPS DE DINOSAURES”. De martes a domingo, de 11 a 14h y de 16 a 18h.

«LA CUINA DE LA TRUFA DELS PORTS»

APUNTES DE INTERÉS

GUIA COMERCIAL.

HOTEL REY DON JAIME.

Juan Giner, 6 · 964 16 09 11

MESON DEL PASTOR.

Costa Jovaní, 5 · 964 16 02 49

LA FONDA MORENO.

Sant Nicolau, 12 · 964 16 01 05

HOTEL EL CID. Portal de Sant Mateu, 3 · 964 16 01 25

CASA ROQUE.

Sant Joan, 1 · 964 16 03 36

EL FAIXERO. Ctra. Iglesuela, 7 ·

CINCTORRES · 964 18 10 75

CASA PERE. Blasc d’Alagó, 22 · 964 16 02 15

RESTAURANT VINATEA.

Blasc d’Alagó, 17 - 964 16 07 44

RESTAURANTE EL CAZADOR

Barrio H. Nou - 630 401 965

RTE. PIZZERIA LOLA

Blasc d’Alagó, 21 · 964 16 03 87

BAR QDQ. Segura Barreda, 16 964 16 07 29

BAR PRATS. Pilar, 24 · 964 16 01 60

CAFETERIA ELS PORXES. Blasc d’Alagó, 12 · 964 17 32 42

ADOLFO’S BAR.

Barrio H. Nou · 964 16 09 33

CANYERO’S BAR. Blasc d’Alagó, 29 · 653 07 87 03

BAR XÒFER. Blasc d’Alagó, 9 · 673 06 62 32

BAR QUIOSC COLÓN.

Plaça Colón, 12 · 964 17 31 47

ARTESANIA CARMEN. Pilar, 1 · 964 16 10 06

PASTELERIA PILI.

Torres de Sant Miquel, 1 · 964 17 30 75

PASTELERIA PALLARÉS.

S. Barreda, 12 - 964 16 02 82

PANADERIA DOMINGUEZ. Sant Nicolau, 21 · 964 16 03 57

MOBLES ERNEST. Blasc d’Alagó, 20 · 964 16 00 40

REGALOS Mª MERCEDES. Pilar, 7 · 964 16 01 92

CARNISSERIA CATALÁ.

Marquesa Fuente el Sol, 7 964 160 177

CARNS NOEL.

Marquesa Fuente el Sol, 12 · 964 16 09 93

ENTRADA CONJUNTA. Las principales atracciones turísticas de la localidad ofrecen un modelo de entrada conjunta con la que se puede acceder a los diversos museos, al Castillo y a la Iglesia Arciprestal a un precio más reducido. Puedes comprarlas tanto en la Oficina de Turismo de Morella como en la entrada de cualquiera de los monumentos adheridos.

CARNISSERIA SEGURA. Blasc d’Alagó, 33 · 964 16 02 41

PERRUQUERIA PILI.

Sant Julià, 6 · 964 16 07 84

HOGAR TEXTIL ADELL. Trinquet, 2 · hogartextiladell.com

MÀ DE DONA.

Juan Giner, 23 · 964 16 08 59

JOVENIVOL.

Blasc d’Alagó, 41 · 964 16 07 10

ÒPTICA ART. Plaza Colón, 1 964 16 09 32

ESTANC MESTRE.

Segura Barreda, 22 964 16 06 41

CASA ARGIMIRO.

Pilar, 2 · 964 16 03 77

L’HERBOLARI.

Juan Giner, 18 964 16 03 84

CLÍNICA DENTAL LEUBA

Callejón García, 19 639 64 90 92

AROMES DE MORELLA. Blasc d’Alagó, 13 · aromesdemorella.com

MORELLA SE ILUMINA. Los viernes, sábados, festivos y sus vísperas, Morella se ilumina por la noche, una cita que no te puedes perder. Coge el coche y da una vuelta por los alrededores para descubrir todas las caras de la Morella nocturna.

En la carretera N-232, por ejemplo, tienes un mirador con zona de fácil aparcamiento desde donde verás el castillo y las Torres de San Miguel. También es un buen lugar el barrio del Hostal Nou, donde se ve la imagen más típica de Morella. O ir unos minutos por la CV-12, la carretera que une Morella con Ares del Maestrat, donde hay un mirador con unas vistas espectaculares.

También puedes hacer un recorrido a pie por la iglesia, que también se ilumina al caer la noche, los porches de la calle principal, que ofrecen imágenes de ensueño o acercarte hasta el paseo de la Alameda para ver el Castillo y las murallas sin necesidad de coger el coche.

SALTAPINS. Parque de aventura con tirolinas, lianas o puentes tibetanos. Más información en saltapins.com

PINTURAS RUPESTRES DE “MORELLA LA VELLA”. Abiertas de martes a domingo y festivos en turnos: 11h., 12:30h, 16h y 17:30h. Pónganse en contacto con la oficina de turismo para planificar su visita. Telf. 964173032 · Whatsapp. 661425294

LOS GIGANTES. Pueden verse en la entrada del Ayuntamiento un espacio con acceso libre y gratuito

LAS TORRES DE SAN MIGUEL. Cerradas temporalmente

Agenda.

—Morella.

Del 24 de gener al 16 de març XXII Jornades de la Trufa Morella-Els Ports.

—Vilafranca.

Divendres 7, dissabte 8 i diumenge 9 febrer

Vilafranca acull el XIV Premi Internacional d’Orientació de la Comunitat Valenciana i el II Trofeu Pedra en sec.

Una prova organitzada per la Federació Espanyola d’Orientació, la Federació de l’Esport de l’Orientació de la Comunitat Valenciana, Club ADCON Orientació Castelló i Ajuntament de Vilafranca.

Diumenge 9 de febrer

16h. Cinema a la Casa Social.

Sessió Infantil amb la pel·lícula ‘Wonder’. 18,30h. Cinema a la Casa Social.

Sessió Adults amb la pel·lícula ‘Perfect Days’.

Dimarts 11 de febrer

Dia de la Xiqueta i la Dona en la Ciència 17,30h. Contacontes ‘Dones en la Ciència’ a càrrec de Rebombori Cultura.

Biblioteca Matilde Escuder.

—Portell. Dissabte 8 de febrer

16,45h. Final de l’etapa reina de la 76ª Volta Ciclista a la Comunitat Valenciana. Creuament CV-125 i camí rural Vilafranca - Portell.

—Vallibona.

Festa de Sant Antoni Dissabte 8 de febrer

9,30h. Despertà pels carrers del poble a càrrec de la xaranga ‘Estrella Band’

10h. A la Plaça de Sant Antoni. Muntatge de la barraca. A continuació esmorzar popular amenitzat per la xaranga ‘Estrella Band’.

17h. Entrada de la malea i la llenya fins la Plaça de Sant Antoni. A continuació, encesa de les soques.

17,30h. Al costat de la barraca, passeig a cavall, jocs tradicionals i xocolatada per a xi quets i xiquetes.

19h. Missa i processó de les tees amb els gaiters de Vallibona. Seguidament benedicció dels animals i repartiment de la coqueta, aiguardent i mistela.

20h. ‘Santantonà’, correfoc i encesa de la barraca. 21h. Sopar popular al poliesportiu amb tiquet. A continuació ball amb el Grup Tabú i Dj. Padilla.

—Benassal.

Festa de l’Ajo 2025

Dissabte 8 de febrer

11h. Pastissos i barretja als porxos de l’Ajuntament. A continuació festa infantil de disfresses a la Plaça de l’Ajuntament.

14h. Dinar típic de l’Ajo al pavelló cobert. Seguidament tardeo a càrrec de l’orquestra ‘La Kinky Band’.

19h. Entrada de l’arriero pels carrers del poble. A continuació, encesa de la Tea i tradicional Ball Plà a la Plaça d’Espanya a càrrec de la Banda Font d’en Segures.

23h. Desfilada de disfresses a càrrec de la xaranga ‘Vi, festa i Bureo’ amb inici a la Plaça d’en Blasc.

1h. Ball de disfresses al pavelló cobert amb la discomòbil ‘Bandalay Black Láser Show’.

Setmanari d’informació comarcal

El notícies de perfil.

BRUNO ZANDALINAS ÉS UN RECONEGUT PERCUSSIONISTA

“No contemplo pujar un cap de setmana a Vilafranca i no anar a l’assaig”

El percusionista vilafranquí Bruno Zandalinas Milian (Castelló, 1986) compta amb una dilatada trajectòria professional com a intèrpret, docent i pedagog.

Zandalinas va compaginar els seus estudis superiors al Conservatori Superior Salvador Seguí amb la seua participació en l’Orquestra Mundial de Joventuts Musicals des dels 19 anys, amb la qual va participar en gires internacionals. Va continuar la seua especialització en el Conservatori Superior de Música de Saragossa amb professors solistes de la Berliner Philharmoniker i The Royal Concertgebouw Orchestra d’Àmsterdam, i va estudiar al Conservatorium van Amsterdam.

Como a percussionista ha col·laborat amb orquestres nacionals i internacionals com l’Orquestra de València, Gustav Mahler Jugendorchester, l’Orquestra Clàssica de Saragossa, l’Orquestra Filarmònica de València, Master Symphony Orchestra, Palau de les Arts Reina Sofia, en aquesta última sota la direcció de grans batutes com Riccardo Chailly, Plácido Domingo, Ramón Tebar, Fabio Biondi, Ro-

berto Abbado o Zubin Mehta.

Actualment, és timbal solista de l’Orquestra Simfònica de Castelló i professor i director al Conservatori Calasancio de Castelló. Vinculat des de sempre a la Unió Musical de Vilafranca, col·labora activament amb la banda, on va iniciar-se com a músic i manté el compromís d’impulsar la música com a eina de creixement personal i enriquiment cultural.

Quan va nèixer el teu interés per la música?

Ho he tingut molt clar sempre i ma mare m’ho recorda a sovint. Amb cinc anys jo tenia referents, membres de la Unió Musical de Vilafranca, com Rubén Prades, que en aquell moment estava a l'Orquestra Nacional d'Espanya i en cinc o sis anys jo ja deia que volia ser músic i tocar en una orquestra. Era un poquet friki, o com fora en aquell moment, i escoltava música clàssica. Mai he contemplat cap altre ofici. Potser ara sí, com sempre hi ha canvis cíclics, doncs no descarte, no tanque portes a res, però ho vaig tindre molt clar des de xicotet.

De Vilafranca al món. Has format part d’orquestres de gran ni-

vell nacional i internacional. Què t’han aportat aquestes experiències?

Vaig ser molt afortunat de formar part de l'Orquestra Mundial de Joventuts Musicals durant una etapa de creixement amb la qual estic molt agraït perquè vaig poder viatjar molt i formar-me amb el repertori clàssic. I a continuació, en la meua etapa d’instrumentista, també vaig tindre la sort de poder participar, de formar molt assídua amb l'Orquestra de València i amb l'Orquestra Simfònica Palau de les Arts. Són orquestres molt exigents, tant amb el repertori com el nivell de producció. I en aquell moment vaig tindre el plaer de poder tocar sota la direcció de grans batutes com la de Claudio Abbado, Zubin Mehta, Riccardo Chailly. Aquesta etapa de formació i aprenentatge va ser molt important per a ser qui sóc ara.

També has perfeccionat amb grans mestres de la percussió internacionals. N'hi ha algun que recordes especialment?

te molt interessant a la Fura dels Bauss, que era el Carmina Burana. Eixa producció la vam estrenar a Barcelona al Teatre Tivoli i vam fer unes 15 o 20 funcions. Després també vam estar a Madrid. Això va ser més difícil de compaginar amb la pedagogia, vaig haver de demanar un permís, però s’ha de fer perquè són projectes que valen molt la pena i són molt enriquidors. És molt diferent interpretar en orquestres exigents a la docència en nivells inferiors. Com ho has portat aquests anys?

A dalt, Bruno durant un assaig. A baix, amb músics de la comarca a Disneyland Paris.

El meu mestre durant els estudis superiors de percussió va ser Josep Vicent, que ara mateix és el director artístic i musical de l'Auditori ADDA. Vicent va ser el que me va obrir una mica les portes a aquest món. Després vaig tindre el plaer de poder estudiar a Àmsterdam amb el percussionista Gustavo Gimeno, molt reconegut ja en aquell moment, amb qui vaig poder fer el màster d'interpretació a Saragossa. I amb la companyia de l’actual timbaler de la Orquesta Filarmònica de Berlín, Wieland Welzel. I has participat en una producció de la Fura dels Bauss. Mitjançant Josep Vicent i l'Orquestra Mundial de Joventuts Musicals vaig poder fer un projec-

Des d'aquell moment sempre he estat compaginant la faceta d’instrumentista i la de docent, va ser una època molt dura i intensa. Mai m'he deslligat de donar classes a pobles de la comarca, propers a Castelló, a les escoles de música de pobles…Era difícil de compaginar. Per exemple, tenia un assaig pel matí a l'Orquestra de València, tornava, donava classes per la vesprada, i per la nit tenia una sessió d'òpera al Palau de les Arts. I aquest ritme és el que em va fer reflexionar sobre quin camí volia prendre. En aquell moment em vaig decantar més per la pedagogia i la docència i així he estat fins l’actualitat. En aquell moment no tenia les responsabilitats familiars que tinc ara que sóc pare. Vaig decidir tallar un poc amb aquella vida tan exigent per poder formar una família i estar més amb mi. En aquest moment seguisc compaginant la docència amb la meua faceta d’instrumentista, ja que sóc timbaler solista de l’Orquestra de Castelló des de fa més de deu anys. Com valores la teua etapa com a docent, especialment al conservatori Calasancio de Castelló i ara com a director? Ha canviat molt la responsabilitat?

Laia Meseguer.

Jo ja portava deu anys donant classes, no és sempre el mateix, però ja necessitava un canvi. Aleshores quan me va aparèixer l'oportunitat de la direcció del centre vaig dir que sí perquè sóc una persona atrevida i llançada i vaig valorar que podia ser un canvi important, que me podia aportar a mi i jo podia aportar a la resta. Així que aquest any he començat amb aquesta nova etapa.

Com es poden connectar la pedagogia i l'empatia amb la formació musical i el creixement personal dels alumnes?

Una de les meues metes en aquesta etapa és fer vore això. Pensar en els alumnes, pensar en els companys, tindre aquesta empatia al centre. Al final, l'objectiu és que tinguen una vida plena, que siguen persones agraïdes i educades. Una persona culta i educada sempre acabarà tenint millors objectius.

Amb què gaudeixes més, la direcció i la gestió, la docència o la interpretació?

La sort que tinc ara mateix és que puc compaginar les tres facetes. Jo, en el moment que vaig entrar a ser director del centre, haguera pogut reduir-me hores de classe, de pissarra, que diem els profes, i no vaig voler, volia continuar amb els meus alumnes com sempre. I se pot compaginar des de la dedicació. És un treball que m'apassiona, que no em resulta complicat: m'agrada coordinar, m'agrada organitzar, però m’agrada molt la pedagogia. I a més tinc la sort que aquest centre, en ser un centre privat, ho puc compaginar en la faceta d’instrumentista. Aleshores tampoc m'he deslligat mai de l'Orquestra de Castelló, sempre pensant en música i per la música. Pel que fa al teu poble, Vila-

franca, sempre has estat molt vinculat a la banda. La banda de Vilafranca és l'entitat que m'ha fet créixer com a músic i com a persona. Jo sempre dic que estic molt agraït, però sempre estaré en deute amb la banda perquè ja són 27 anys i mai he deixat de pensar en ella. Jo sóc el típic músic que compagina la professió amb el hobby. Jo no contemplo pujar un cap de setmana al poble i no anar a l’assaig. No entra en els meus plans, la banda sempre és una prioritat. Intento organitzar-me de la millor forma possible per anar als últims assajos i poder aportar el meu granet d'arena i ajudar, conforme m'han ajudat a mi. Intento organitzar-me de cara als concerts. És veritat que per qüestions familiars, els caps de setmana no pujo tot el que podria, però sí que tinc un compromís per intentar organitzar-me l’agenda i quan falta poc per als concerts, pujar. També és veritat que si pujo un cap de setmana normal i no hi ha cap projecte a la vista tampoc deixo d’anar. Jo vaig sense saber quin repertori hi ha o quina és la finalitat d'eixe concert. Al final es crea un vincle d’amistat d'amics i tot aporta, des d'estar allà fins a la cerveseta de després.

A Vilafranca hi ha grans músics, però a les bandes dels pobles sempre hi ha diversitat de nivells. Els ajudes o els aconselles en alguns aspectes?

La secció de percussió de la Unió Musical de Vilafranca és una secció molt completa amb gent amb molta experiència i estudiants amb moltes ganes. És veritat que alguna vegada vas a un assaig i decideixes no tocar per poder ensenyar un poquet o donar la teua opinió a la gent més jove que està allà perquè

tinguen la mateixa oportunitat que he tingut jo.

Vens d’una família de músics, també ho esteu traspassant a les noves generacions?

Jo m'he criat en un vincle molt familiar. El meu pare va ser músic professional, el meu avi també, totes les meues cosines, la meua germana…I ara mateix el meu fill de tres anys ja va a classes de música per a nadons. Per a ell en aquest moment és com un joc, que vaja a gust, que ho disfrute, i poquet a poquet…Si ha de ser serà, i sinó no passa res, benvingut siga un altre ofici.

Has format part d’altres entitats de Vilafranca?

d’aprenentatge i aprendre de totes les persones i tindre una ment molt oberta.

Quins objectius tens per al futur com a director i docent?

Acaba de començar una etapa, una etapa molt il·lusionant en un centre que ja té una trajectòria d’11 anys, és un centre que s'ha assolit com a referent de la ciutat. Són 400 alumnes, i sí que és veritat que comporta molta responsabilitat. A mitjà termini m'agradaria mantenir el centre al nivell i que quan passe la meua etapa, les persones amb les quals he treballat puguen dir que he sigut una bona persona, que ho ha fet fàcil i ha millorat el centre.

A dalt, Bruno amb els companys de percussió a l'Orquestra Palau de les Arts A baix, Bruno amb la seua germana Mar a la Unió Musical de Vilafranca.

També vaig tindre la meua època amb els juvenils de Vilafranca de futbol i he estat lligat a altres associacions del poble. Crec que quan estàs al poble has de col·laborar amb tot el que pugues. Sempre he intentat aportar amb l’asssociació cultural la Xalera, amb el futbol en aquella època…En tot el que he estat en les meues mans he intentat estar ahí.

Igual que vas tindre referents familiars en la música, també ho eres tu ara per als més joves. Possiblement en la meUa germana sí que hauré tingut alguna repercussió, ara mateix també és dedica a la música i ha seguit un poquet la meua trajectòria, també és mestra de percussió, i sempre hem estat molt units.

Quins mètodes utilitzes en la docència, com treballes amb l’alumnat?

El primer que intento sempre és fer que visquen la música amb alegria. Si crees una bona persona, en alegria i faig disfrutar de la música, la tècnica està al servei de la música. No tinc cap estratègia en la docència. Al final és guanyar-te la seua confiança, intentar explicar tot el que saps. Jo sempre explique que han de tindre un sac molt gran

Creus que cal descentralitzar la cultura i impulsar més projectes musicals a tot el territori?

Pel que fa a la descentralització de la cultura, ara mateix a Castelló no tenim una orquestra professional, un orquestra semiamateur, a València hi ha dues orquestres professionals i a Alacant una. És veritat que dona la sensació que no s'està apostant tot el que caldria per l'educació i la cultura. Jo sempre dic que la riquesa d'una civilització no es pot medir pels diners o pel petroli. Una societat culta i educada és una societat rica. Ara mateix crec que s’hauria d’apostar una mica més per això.

Com veus actualment les oportunitats professionals per als joves i les joves que volen dedicar-se a la interpretació?

Ara mateix està complicat, n'hi ha molta competència, però sí que és veritat que jo als meus alumnes sempre els dic que si ho tenen clar, i el que fan ho fan bé, acabaran arribant a dedicar-se. N'hi ha moltes portes, des de la interpretació en grans orquestres, o centrar-se en la pedagogia, en la docència, i n'hi ha eixides noves que estan per explorar i no sabem quins nous oficis estaran vinculats a la música.

Apunts històrics.

Un any revolucionari, 1873 · Part I

Auto-reivindicació municipal

Pep Querol. Historiador

La Primera República significaria una revolució a Espanya. És un període molt interessant, com sempre amb clars i foscors, però que marcaria la societat espanyola durant un bon grapat de dècades. En els següents articles, observarem l’actuació municipal al llarg d’aquell any. Altres dies ja vam tractar algunes qüestions relacionades amb la Tercera Guerra Carlina, i que obviaré en allò essencial. Heu de pensar que seria un teló de fons en allò que analitzarem tot seguit.

L’alcalde era Felipe Guimerà, junt amb els regidors (els tinents d’alcalde no queden clars), Cipriano Dalmau, Manuel Guardiola, Ramón Domènech, Ramón Querol, Antonio Segura, Pantaleón Sebastià, Carlos Ortí, Juan Villuendas, Tomàs Ortí, F. Martí i, com a síndic, Ramón Ortí.

Podríem dir que ja a primers d’any, aquest Ajuntament tindria desencontres amb l’autoritat militar de la província. Segons l’Acta del 9 de febrer, els guardes forestals, o com diuen ells «guardas de montes», José Ferreres i Sebastián Segura, dimitirien dels seus càrrecs. No podem saber la motivació d’aquesta dimissió, però és molt probable que la raó fóra el fort augment de l’activitat carlina durant els últims mesos (ja a mitjans de 1872 se situa oficialment l’inici de la guerra civil). Aquest sentit de la conservació personal ha sigut habitual en qualsevol conflicte d’aquesta mena. Penseu en els guàrdies civils que van renunciar durant els anys àlgids del maquis. Tots som valents, fins a cert punt. La qüestió és que l’autoritat militar de la província, que seria el brigadier Vicente Villalón, s’apressaria a nomenar a José Milián i Fèlix Sebastià com a substituts, saltant-se les competències municipals, que era qui tenia la potestat de nomenar-los. Si tenim en compte eixe teló de fons que crearia la guerra, de seguida comprenem algunes decisions dels diferents actors històrics. Villalón només fa, podríem dir, «barraca», s’asseguraria que dos persones de la seua confiança ocuparen aquests càrrecs, això és, que no foren filo-carlins. Això no li sentaria bé a l’Ajuntament, que a la mateixa Acta citada, afegeix una diligència (firmada l’11 de febrer), que tant Milián i Sebastià s’havien presentat a l’Ajuntament perquè «les entregase las carabinas y demás equipos propios de guardas locales de montes de esta Villa».

Si l’autoritat militar s’havia passat pel forro les competències municipals, per agreujar-lo més els nous forestals només podien al·legar que tenien una «orden verbal» del brigadier. Tot molt irregular i improcedent. I així se fa constar a la diligència esmentada, més llarga del normal. La queixa de Guimerà no donaria resultat, al contrari, li causaria molts problemes. Ja s’havia constituït un cos de voluntaris morellans per guarnir la Plaça, al comandament de Francisco Palos (prompte seria substituït per Manuel Antolí, que esdevindria heroi d’aquesta guerra), qui li comunicaria la resolució del brigadier a l’alcalde que «me hizo saber que si para las ocho del día de mañana no obraban en poder de los mencionados sujetos las carabinas de guardas se me aprisionaría y encerraría en el Castillo». L’instint de conservació de Guimerà seria encomiable i gens censurable, «Tal resolución y al objeto de esquivar un conflicto entrego en este día el

DENA

Primera del riu

Segona del riu

Muixacre

Llivis

Coll i Moll

Vespa

Morella la Vella

Roca

Font d'en Torres

Castellons

Pobleta

Herbeset

Barri 1er Església

Barri 2on Sant Joan

Barri 3er intramurs

Barri 4art Sant Miquel

El 12 de febrer, se celebraria una sessió extraordinària a l’Ajuntament de Morella. Seria per la proclamació de la República?

Estarien a favor o en contra?

Ni una cosa ni l’altra

ALCALDE DE BARRI

Cándido Bono Ferrer

Miguel Gasulla Ferrer

Manuel Ortí Ortí

Manuel Amela

Ramón Querol Sabater

Antonio Albalat Mestre

José Adell Gasulla

Vicente Ripollés Ferrer

Joaquin Sebastià Zaragoza

José Sebastià

Manuel Adell Albiol

José Giner Segura

Antonio Carceller Ripollés

Tomàs Guimerà Royo

Silvestre Fígols Guimerà

Felipe Guimerà Messeguer

armamento indicado a José Milián y Félix Sebastiá». En eixe context bèl·lic, l’alcalde de Morella sempre tindria les de perdre. El poder civil cedia al poder militar. Això tindria conseqüències. Però abans d’arribar a elles, l’11 de febrer se proclamaria la Primera República, de la qual ja no s’enrecorda ningú (per culpa de la Segona). Justament el dia que se firmava la diligència citada, que reflectia amenaces, coaccions i un cert matonisme militar, esdevenia una fita històrica per Espanya. En aquest context d’incertesa política, al dia següent, el 12 de febrer, se celebraria una sessió extraordinària a l’Ajuntament de Morella. Seria per la proclamació de la República? Estarien a favor o en contra? Ni una cosa ni l’altra. La sessió tractava del greuge que l’autoritat militar havia comés cara l’Ajuntament, «Considerando que otras muchas veces, como la presente, se ha prescindido por la Autoridad militar de esta plaza,

CAPDENERS O AVISADORS

José Segura Carceller

Ramón Aguilar Amela

del espíritu y ley municipal vigente anulando los acuerdos de la municipalidad que se han tomado en uso de sus legítimas atribuciones: Considerando que las quejas aducidas por dicha Corporación al Superior jerárquico de la provincia en tales ocasiones no han producido el efecto que era de esperar...», eren unes queixes molt greus, i que exigien una gran determinació. La Llei municipal del 20 d’agost de 1870 havia quedat en paper mullat, i estaven en un carreró sense eixida, «Se acuerda hacer dimisión de sus respectivos cargos todos y cada uno de los individuos que componen el Ayuntamiento de esta Villa». He vist moltíssimes Actes municipals, però una dimissió en bloc, mai. Una característica que observes dels diferents Ajuntaments morellans al llarg d’aquell segle XIX i primer terç del XX (en els testimonis que han perdurat), és el seu convençut municipalisme, una lluita política, la de la seua autonomia, que entraria ben profundament al llarg del segle XX, i que no s’ha resolt del tot encara. La manca de documentació per aquests anys ens posa en escac, però observant les següents Actes, se calmarien les aigües, ja que els regidors continuarien en els seus càrrecs, no se si mitjançant disculpa pertinent (no ho crec), o per escapar d’una altra amenaça de l’Autoritat superior (més creïble), això és, el governador civil. Ni què dir, que no hi ha cap comentari en cap moment sobre l’adveniment de la República, ni una ni mitja ni cap, «ja s’apanyaran tu, natros a la faena», pensarien. La veritat és que des de 1868, anaven d’ensurt en ensurt a nivell polític. El 1868

Blas Ortí Cruz (substituït per José Prats Roca, 19 d’octubre)

Francisco Querol Ripollés

José Adell Ferrer

Ramón Mampel Marin

Antonio Adell Puig

Mariano Ferrer Ripollés

José Martí Martí

Ramón Mampel (Beates)

Ramón Bonet Querol, Mariano Bonet Pitarch (Substituït per Blas

Estupiñà Pons, 19 d’octubre)

Tomàs Querol Plana, Vicente Vilalta Boix

Antonio Cucala Galarza

Tomàs Climent Marín

José Ferreres Gisbert

Miguel Ferreres Gisbert

hi hauria el que se coneix com la Revolució de la Gloriosa, de caire democràtic; en aquest fet històric s’expulsaria als Borbons (Isabel II); poc després s’assassinaria al

president del govern, el general Joan Prim i Prats (el 30 de desembre de 1870. Si, un català president d’Espanya); s’instauraria una nova dinastia regnant, els Saboia (Ama-

Soldats a l’estudi de Luís Cruella. Arxiu Pascual.

civil carlina; l’abdicació (l’11 de febrer de 1873) del nou Rei davant del desori espanyol («Ah, per Bacco, io non capisco niente. Siamo una gabbia di pazzi», això és, «Ah, per Baco, no entenc res, açò és una gàbia de bojos», diuen que va dir. Xiquet, si estigueres al 2025 ja vories ja.); i l’arribada de la República. Tot aquest sarao en cinc anys, «una República? Pos vale, què vindrà ara?». I en tot eixe rebombori, l’únic que realment interessava als regidors morellans era complir la llei, com havia fet sempre, ni més ni menys.

deu I), d’arrels italianes (és curiós que durant segles Espanya hage sigut incapaç de crear una dinastia plenament espanyola, totes són estrangeres!); l’esclat de la guerra

A aquests regidors se’ls acabarien els maldecaps al setembre, quan el dia 24, segons Acta, se nomenaria un nou Ajuntament, que seria el que afrontaria la fase més crua i violenta de la guerra civil. Els nous regidors serien, Antonio Adell Adell, José Llisterri Pitarch, Joaquin Ferreres Gisbert, Luís Cruella Girona, Ramón Martí Querol (?), Mariano Milián (?), Vicente Ortí Viñals, Vicente Querol Plana, Joaquin Ortí Monfort, Bautista Milián Gasulla, Francisco Salvador Moya, Remigio Querol Sebastià, José Querol Sabater i Manuel Aguilar Martí. Després d’una votació renyida (entre Aguilar i Adell), acabarien sortejant l’alcalde entre els dos candidats que ho disputaven, guanyant Manuel Aguilar. Com a tinents alcalde, respectivament serien Antonio Adell, José Llisterri i Ramón Martí. Com a síndic, Luis Cruella. En cap moment se diu la filiació política dels regidors, ni dels nous ni dels vells, però la realitat és que actuarien tots a una respecte la crisis bèl·lica que estaven patint. L’únic de qui sabem amb certesa la seua ideologia era de Cruella, carlí. Malgrat tot, en cap moment s’unirà a les pretensions dels legitimistes, al contrari, col·laboraria com tothom per combatre la facció. També per aquests mesos, coincideix amb el nomenament de Manuel Villacampa del Castillo com a comandant de la força militar de la província, qui no dubtaria de fixar la seua residència a Morella, per estar en primera línia de combat, i que tindria una relació molt fluida amb l’alcalde Manuel Aguilar durant tota la guerra. Acabarem aquest article posant un quadre amb els «alcaldillos» de cada Dena, i el seu capdener (responsable de la comunicació entre la metròpoli i la Dena) corresponent, que serien nomenats en aquells moments. Heu de pensar que totes aquestes persones serien afins, sinó a la República, si al liberalisme, això és, a l’anticarlisme. Tothom prendria possessió dels seus càrrecs el 5 d’octubre. Pobres, el que patirien durant la guerra...

Setmanari d’informació comarcal

Esports.

1-1

UE VILANOVA CF VILAFRANCA

UPartit molt disputat al camp de La Llacuneta de Vilanova entre el conjunt local i el Vilafranca. Gran batalla al mig del camp entre el cinquè i el tercer classificats de la lliga i un Vilanova amb moltes precaucions defensives. Al minut 12 de joc i després d’un llançament de banda amb remat dins de l’àrea menuda el Vilanova inaugurava el marcador amb l’1 a 0. El Vilafranca a la primera part li va costar fer un bon joc i estar còmode al terreny de joc. Al minut 41 i amb un clar penal del porter sobre Ferrán, Borja marcava l’1 a 1 amb el que s’arribava al descans.

La segona part a Vilanova va ser de clar domini del Vilafranca que disposaria de clares ocasions, trobant-se una i altra vegada amb el porter del Vilanova que va collar una fantàstica actuació. El Vilafranca va fer mèrits per guanyar el partit però es va haver de conformar amb l'empat.

Efrén

Enric Beltrán Nicolás

Enric Monfort

Mateu

Ayoub

Héctor Bayot Adrián Gil Ramón Ferran

Borja

També van jugar: Isaac, Edo, Gonzalo, Jaime Fernando

Gols:

1-0 (12') 1-1 (41') Borja(p)

PRÒXIMA JORNADA

· CF ROSSELL

CF VILAFRANCA

Dissabte 8 a les 18h. 'La Planeta'. Rossell

· CE CINCTORRÀ UD BENASSAL

Diumenge 9 a les 16,15h. 'Pla de Mig Ull'. Cinctorres

BENLLOCH XERT

VILAFRANCA

ROSSELL CÀLIG

VILANOVA CATÍ

BENASSAL ALBOCÀSSER

SANT MATEU

ETURE 'B'

SALSADELLA

LA POBLA T. CANET

VINROMÀ

CINCTORRÀ

Aleví de 2º Any del CBF Morella, dirigit per Anaïs Ortí. Aquest passat cap de setmana, l'equip va superar al Nou Bàsquet Femení Castelló Blanc per un clar 59-42 al Centre Esportiu Jaume I de Morella. Era el primer partit de la segona fase de la competició. A la primera, des d'octubre fins al gener, l'Aleví de 2º Any va quedar en segona posició amb 7 victòries i 3 derrotes.

6-1 CE XERT CE CINCTORRÀ

El Derrota del CE Cinctorrà en la seua visita al Xert, segon classificat a la lliga de la 3ª FFCV i que sentenciava el partit a la primera part amb un clar 4-0. Un primer periode en el que l’equip local s’avançava al marcador al minut 6 amb l’1 a 0 i que sobre la mitja hora de joc marcava el 2-0. Al tram final de la primera part, el CE Xert marcaria dos gols més. El 3-0 arribava al minut 44 i el 4-0 al temps afegit de la primera part.

A la segona part, el CE Cinctorrà va introduir canvis que li van donar un millor rendiment al partit. Al minut 61, el davanter de La Mata, Juan Pablo anotava el gol del Cinctorrà deixant el marcador en un 4-1. Bons moments al partit del Cinctorrà que disposaria de dues clares ocasions de gol que bé hagueren pogut canviar la decoració del partit. Al tram final, el Xert, anotaria dos gols més per deixar el resultat en el 6-1 final.

Pepe Diego Cristian

Raúl

Dani Aguilar

Gerard

Marc Solsona

Albert Palomo

Joan Josep

Brian.

També van jugar: Hugo, J.Pablo i Pablo Viñals

Gols:

1-0 (6')

2-0 (31')

3-0

D'ESPANYA. Els alumnes de Taekwondo-ITF de l'Escola

estrazgo gestionada per Esther Altabás van participar el passat dissabte 1 de gener al Campionat d'Espanya de Cinturons de Colors celebrat a la localitat alacantina de Benidorm. Una gran experiència per als alumnes que en alguns dels casos afrontaven la seua primera participació en competició. El balanç va ser de 3 medalls d'or, 3 de plata i 7 bronzes per a l'Escola Maestrazgo.

L'ALEVÍ DE SEGON ANY. Gran campanya la que està duent endavant l'equip

CAMPIONAT

Ma-

PRÒXIMA JORNADA

· XILXES CFMORELLA FC

Diumenge 9 a les 17,30h.

Camp de L'Alter

Xilxes

MORELLA FC CF RAFALAFENA

El Morella guanya per 3-0 a la Fàbrica

El Morella FC es retrobava amb la victòria superant per 3 gols a 0 al Rafalafena al camp de la Fàbrica de Giner. Un triomf que permet al Morella sumar 17 punts i abandonar la zona de descens en la que va caure la passada setmana. Un bon partit del Morella, que a l’igual que la passada setmana contra l’Orpesa va dominar per complet. El bon joc dels de Roberto Peiró tenia recompensa amb l’1 a 0, marcat per Arturo al minut 22. Els morellans continuarien dominant la primera part, buscant un segon gol que no va arribar en la primera part. En aquesta ocasió, el Morella si va ser capaç de fer el segon gol i assegurar-se molta tranquil·litat al partit. Pràcticament en la primera ocasió clara de gol al segon període, novament Arturo marcava el 2-0 quan corria el minut 51 de joc. A més, poc després arribava el 3-0 per al Morella anotat per Ferrán i que seria definitiu.

BÀSQUET FEMENÍ

> JUNIORS ( PREFERENT )

· CB ESCOLAPIAS 34-56 CBF MORELLA

> INFANTILS (1ª ZONAL)

· CBF PORT DE SAGUNT 15-55 CBF MORELLA

> ALEVINS 2º ANY (PREFERENT)

· CBF MORELLA 59-42 NOU B.F. BLANC

> ALEVINS 1er ANY (1ª ZONAL )

· CBF MORELLA 57-55 B. ALMASSORA

> BENJAMINS (PREFERENT)

· VILA-REAL BC 53-27 CBF MORELLA

Pau Giménez

Pau Puig

Jordi Martí

Pau Meseguer

Robert Eyner

Andreu Serret

Andreu Ortí Arturo Ferrán Chillida.

També van jugar:

Moles, Migue, Jeordy, Marc Marín i Mauricio

Gols:

1-0 (22') Arturo

2-0 (51') Arturo

3-0 (55') Ferrán

PRÒXIMA JORNADA

> JUNIOR.

CBF Morella - Nou Bàsquet Alboraya

Dissabte 8 a les 18h. Morella > INFANTILS.

CBF Morella - Vilareal BC

Dissabte 8 a les 13h. Morella > ALEVÍ 2ºANY.

CBF Morella - Vilareal BC

Dissabte 8 a les 11h. Morella

> ALEVÍ 1er ANY.

CB Burriana Celeste - CBF Morella

Dissabte 8 A les 9,30h. Burriana > ALEVÍ MASCULÍ.

CB Benicarló 'B' - CBF Morella

Dissabte 8 a les 10h. Benicarló

FUTBOL BASE

> JUVENILS

· R.ELS PORTS FC 'A' 3-1 CF ALCALÀ.

Gols: Pau (2) i Moha

· R. ELS PORTS FC 'B' 1-0 CD L'ALCORA 'B'

Gol: Hugo > CADETS

· CD VALL D'ALBA 2-9 R. ELS PORTS FC

Gols: Bruno (2), Pau (2), Marc Sánchez (2), Saúl i Eloi > INFANTILS

· CF SAN PEDRO 'C' 0-1 R. ELS PORTS FC 'B'

Gol: Gerard > ALEVINS

· VILLARREAL CF 'E' 1-9 R. ELS PORTS FC > BENJAMINS

· R. ELS PORTS FC 'A' 6-1 CD DRAC CASTELLÓ 'A'

· CD SAN LORENZO 'C' 2-1 R. ELS PORTS FC 'B' > PREBENJAMINS

· CF SAN PEDRO 'B' ' 4-5 R. ELS PORTS FC

PRÒXIMA JORNADA

> JUVENILS

· Renomar Els Ports FC 'A' - CD Vall d'Alba Divendres 7 a les 20h. 'El Serrito'. Vilafranca

· CD Benicàssim 'A' - Renomar Els Ports FC 'B' Dissabte 8 a les 19,15h. Torre S.Vicent. Benicàssim > CADETS

·Renomar Els Ports FC - Benicarló BF 'B' Diumenge 9 a les 11h. 'El Serrito'. Vilafranca > INFANTILS

·Renomar Els Ports FC 'A' - ACD Peñíscola 'A' Diumenge 9 a les 11h. 'Pla de Mig Ull'. Cinctorres > ALEVINS

· Renomar Els Ports FC - CD Lledó Dissabte 8 a les 12. 'Fàbrica de Giner'. Morella > BENJAMINS

· CD Benicàssim 'A' - Renomar Els Ports FC 'A' Diumenge 9 a les 11,30h. Benicàssim

· Renomar Els Ports FC 'B' - CD Onda 'F' Diumenge 9 a les 12h. 'Fàbrica de Giner'. Morella > PREBENJAMINS

· Renomar Els Ports FC - Orpesa CF Diumenge 9 a les 11h. 'Fàbrica de Giner'. Morella

FRONTENIS

El Club Frontennis Vilafranca rebia la visita del Castello 'D' al Frontó Municipal en una nova jornada de competició a la 1ª Divisió Provincial. Els castellonencs s'imposaven a dos de les tres partides i aconseguien un resultat favorable de 1-2. Amb aquest resultat el Club Frontennis Vilafranca ocupa la novena posició a la classificació amb 67 punts i esta setmana rebran al Torreblanca B.

PRÒXIMA JORNADA

> 1a DIVISIÓ PROVINCIAL

Vilafranca - Torreblanca 'B' Dissabte 8 a 16h. Vilafranca.

Setmanari d’informació comarcal

La Fulla del Camp dels Ports.

ES PRESENTEN AL·LEGACIONS DE LA UNIÓ AL DECRET DE CONSELLERIA

Es demana que el nou decret ajude a pal·liar danys de la fauna

La Unió Llauradora i Ramadera ha presentat al·legacions al projecte de Decret de la Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures i Territori sobre la gestió, caça i control d’ungulats silvestres, en les quals ha demanat que la normativa proposada siga eficient, ràpida i compte amb pressupost suficient per a combatre la plaga de senglars i altres ungulats que devasten els cultius i que van generar en 2024 unes pèrdues superiors als 50 milions d’euros en el camp valencià. L’organització valora aquest Decret com un primer pas important per a implementar algunes mesures noves, però critica també que, en alguns aspectes importants com la gestió dels senglars, principalment després de ser abatuts, es tracte de donar una eixida amb una solució que és més semblant a un pegat que una solució a llarg termini. En aquesta casuística l’administració hauria d’implementar uns recursos econòmics suficients per a realitzar una gestió de retirada de cadàvers concorde a majors nivells de bioseguretat. Entre les principals modificacions proposades per LA UNIÓ, destaquen la necessitat de major flexibilitat en les xicotetes caceres col·lectives, ja que la regulació actual limita el nombre de

caçadors i gossos, reduint l’efectivitat del control d’espècies com el senglar. Es proposa des de l’organització augmentar aquests paràmetres per a adaptar-los a la densitat de la muntanya mediterrània i reduir els danys als cultius. També es planteja l’ampliació del període de caça fins al 15 de març, en línia amb la normativa europea, per a garantir un major control de la fauna nociva en èpoques crítiques per a l’agricultura. S’insisteix en la importància de l’ús de tecnologia avançada en el control de fauna, com a cambres de fototrampeig i detectors de presència, per a millorar l’eficiència de les esperes nocturnes i reduir els danys en els cultius. A més, es reclama un major poder d’actuació per als propietaris de terres agrícoles en municipis amb sobrepoblació d’ungulats, permetent-los l’ús de gàbies parany sense dependre dels titulars cinegètics, dels vedats, per a evitar així retards en el control de la plaga. Finalment, se sol·licita l’eliminació de restriccions injustificades en els terrenys agrícoles enclavats dins de vedats de caça, permetent captures més equilibrades i ajustades a la realitat de cada explotació. LA UNIÓ reclama una resposta urgent de la Conselleria davant d’aquesta preocupant situació.

Els preus.

Els preus del Porcí. 30/01/2025

Porc engreixat

Preu mig Mercolleida

Garrí (Lechón)

Zamora 20 Kg (G parrida)

Holanda 21 Kg (U. origen)

Lleida 20 Kg

1,528 €/kg (sense variació) 1,540 €/kg (sense variació)

Setmana 5 del 27/01 al 02/02

80,00 € (sense variació)

67,00 € (sense variació)

30/01/2025

60,00 € (sense variació)

China (Min. Agricultura) Del 20 al 26 de gener

Porc viu 2,17 €/kg ( baixa 0,03€)

Garrí (Lechón) 82,35 €

Els preus del Boví. (Mercolleida) 28-01-25

Vedells Extra U 331-370 kg/c

Vedelles Extra U 241-270 kg/c

6,70 €/kg (sense variació)

6,70 €/kg (sense variació)

Els preus de l’Oví. (Mercolleida) 29-01-25

Corder fi 23 kg (Viu)

Corder fi 26 kg (Viu)

5,13 €/kg (sense variació) 4,81 €/kg (sense variació)

Els preus de les Aus. (Bellpuig) 31-01-25

Pollastre blanc (Pes viu)

Pollastre groc (Pes viu)

1,04 €/kg (sense variació)

1,40 €/kg (sense variació)

Els preus del Conill. (Moncun) 28-01-25

Conill (Pes viu)

Conill (Pes viu)

2,42 €/kg (sense variació)

2,30 €/kg (sense variació) (Loncun) 30-01-25

El més rentable per al ramader

CATÍ (Castelló)

Tel. 964 40 90 00 Fax 964 40 91 12

Patrocina

Les Llunes.

LES TEMPERATURES

MORELLA

VILAFRANCA

CINCTORRES

FORCALL

SORITA

LA MATA

OLOCAU

HERBERS

VALLIBONA

TODOLELLA

CASTELLFORT

PORTELL

2,2 / 6,9

0,4 / 7,1

2,6 / 7,6

-1,9 / 9,1

-0,4 / 9,0

1,7 / 8,2

1,3 / 5,1

-1,2 / 7,5

2,4 / 9,3

0,2 / 8,4

1,3 / 5,4

2,1 / 7,3

1,9 / 7,9

-2,1 / 6,7

0,4 / 6,7

-2,8 / 9,0

-2,5 / 9,9

-0,7 / 8,5

0,1 / 6,2

-2,6 / 7,9

3,8 / 9,6

-1,4 / 8,6

0,2 / 4,5

0,4 / 7,3

/ 4,1 -2,0 / 5,5

-0,7 / 5,3

-4,6 / 6,4 -3,8 / 6,2

-2,0 / 6,0 0,0 / 3,3 -3,3 / 5,6 0,9 / 7,7

-2,8 / 6,2 -0,7 / 3,1 0,4 / 5,0

/ 9,1 -2,7 / 8,0 -1,1 / 7,8 -1,8 / 10,1 -1,8 / 10,5 --,-- / --,--

/ 8,4

/ 9,2

/ 11,7

/ 9,3

/ 5,3

-2,0 / 10,7

-2,3 / 11,6 --,-- / --,--

0,7 / 9,3 -2,1 / 9,6

0,0 / 11,0

-1,6 / 10,1

0,3 / 6,9 1,4 / 10,1

/ 9,6 1,0 / 10,7 -1,4 / 9,2 1,4 / 9,0

0,9 / 13,0

-3,4 / 12,5

-0,9 / 12,2 -4,3 / 14,2

-4,4 / 14,3 --,-- / --,-1,6 / 12,9

-2,7 / 12,7

-0,2 / 14,4

-3,1 / 14,0

2,4 / 9,3

-0,7 / 13,4

2,2 / 12,5 -1,8 / 12,3 1,8 / 10,6

-4,1 / 12,6

-4,6 / 12,8

--,-- / --,--

3,0 / 11,8

-2,6 / 11,8

0,7 / 13,2

-2,7 / 12,9

3,3 / 8,1

0,6 / 12,4

“El fred de febrer és pitjor que el de gener”

La sisena setmana de l’any 2025, la que va des del 3 al 9 de febrer, incloent també el passat cap de setmana s’està caracteritzant per comptar amb dies assolellats en el seu conjunt, bones temperatures a les hores centrals del dia amb situació anticiclònica i cap precipitació destacada. Menció especial mereixen les nits i matinades amb temperatures prou gèlides i fortes rosades a la majoria de les zones de la comarca dels Ports a primeres hores del dia. I és que la diferència entre les hores de sol i les de foscor en estos moments de l’any, a primers de febrer és notòria i evident. Pel moment el fred està instal·lat a la nostra zona i és que històricament, la primera quinzena de febrer sol regalar molt poques alegries en matèria meteorològica a la nostra zona. Podriem dir que ens trobem

en el moment de tot l’any amb majors probabilitats de comptar amb fred intens. Sembla que eixa dinàmica estable i anticiclònica d’aquestos dies, després del pas de borrasques com Herminia o Ivo la passada setmana i que ací sobretot es van presentar més en forma de vent que d’altra cosa, podria trencar-se per al cap de setmana. A les previsions inicials de neu indicades des del 7 al 10 de febrer i que ja han estat eliminades a tots els portals web meteorològics, caldria apuntar que una certa inestabilitat si que s’espera a partir de divendres i el cap de setmana. Podria arribar algun ruixat dèbil i d’escasa importància a la nostra zona. Les temperatures no s’espera que experimenten grans canvis, encara que les màximes poden ser un poc més elevades que en dies anteriors.

Temperatures del temps

La predicció de Lorenzo Boix.

El panorama meteorològic continuarà amb temperatures pròpies del temps, amb un cap de setmana en el que el pas d'un front entre divendres de nit i matinada de dissabte podria deixar algunes precipitacions dèbils en general però que farien emblanquinar els cantos i alguns dels nostres pobles en cotes que ronden o superen els 1000 metros. En passar el front, jornada freda amb màximes entre els 4-8 graus en general. Diumenge tindrem una matinada en gelades prou generals, rondant els -2 a 2 graus i jornada amb sol i màximes semblants al dissabte.

A partir de dilluns i almenys fins a dijous (quan podrien pujar un poc les màximes, està per veure) parlaríem de valors entre els 6-10 graus de màxima i entre els 0-4 graus de mínima, ja que sobretot dilluns-dimarts tindríem alguna cosa de vent de Nord, que augmentaria la sensació de fred però ajudaria a no gelar. També ajudarà a fer que les mínimes no siguen tan baixes el fet que tindrem prou núvols, pareix que entre dilluns i dimecres, podent deixar alguna pluja de poca entitat tant dimarts com dimecres.

Els ametllers ja han florit, com és habitual en aquesta època, tot i que encara queden setmanes de baixes temperatures. SETMANARI NOTÍCIES