Setmanari Notícies (06/12/2024)

Amela i l'assalt al Banc

Pàgines 16 a 17. El Notícies de perfil.

Notícies.

L'Aplec dels Ports té “La nostra essència”

La primera festa ProAplec donava a conèixer el lema de la 46ena edició de la festa del darrer cap de setmana de juliol s Cinctorres. També va haver-hi actuacions musicals i un bingo solidari per als afectats de la “dana” de València, amb el que s’han aconseguit 730 euros

Pàgina 2 i 3. El tema de la setmana.

Vilafranca aprova un pressupost de vora 2 milions

L’import és de 1.963.287 euros, un descens de 203.414 euros respecte l'any 2024

Diputació resol les ajudes als gremis i carrers del Sexenni

Pàgina 7. Poble a poble.

CAMPANAR. Amb la presència del Bisbe de Tortosa, que xafava Palanques per primera vegada, s'ha inaugurat les obres de restauració del campanar. VÍCTOR TENA.

Comença el desmuntatge d'urgència, maó a maó, dels 4,5 metres superiors de la xumenera del Tint, per evitar la seua caiguda.

Pàgina 7. Poble a poble.

Setmanari d’informació comarcal

El tema de la setmana.

“La nostra essència”,

“La nostra essència” serà el lema del 46é Aplec dels Ports que se celebrarà a Cinctorres del 25 al 27 de juliol de 2025. Ho anunciava aquest cap de setmana la

L’Aplec dels Ports ha recaptat més de 700 euros per als afectats de la DANA. Ho ha fet durant la primera festa proaplec celebrat dissabte a Cinctorres, el poble que acollirà la 46a edició de l’Aplec el pròxim mes de juliol.

El proaplec es va haver d’ajornar el passat 2 de novembre arran les inundacions a València, és per això que des de l’organització de l’Aplec i de la Dinomania van decidir traslladar la celebració al darrer cap de setmana de novembre.

Alba Barreda, presidenta de l’organització de l’Aplec dels Ports a Cinctorres apunta que, al buscar la nova data, “des del principi teníem clar que volíem que tornare a coincidir amb la Dinomania Trail perquè creiem que així organitzem un dia molt complet i al final s'ha pogut complir. La Dinomania, pel matí, ha sigut un èxit, hem fet després, per la vesprada, el bingo solidari ” i a més fer un bingo solidari per als damnificats. És per això que tots els beneficis es destinaran a la Fundació Horta Sud. “Hem recaptat 735 euros amb la col·laboració de tota la gent i s'enviaran íntegrament a eixa Fundació Horta Sud, que ajudaran directament a totes les persones afectades per la dana al nostre territori.”

Amb el bingo solidari, per la vesprada, arribava també la part més festiva amb l’actuació, entre altres, del grup Cor, Hereus i, finalment, amb DJ Cuber.

A més, es donava a conéixer el nou lema de l’Aplec “que també

comissió organitzadora de la festa comarcal per excellència en el primer pro-aplec d'aquesta edició, aplaçat per les pluges d'octubre, i on va haver-hi actuacions

l'havíem d'anunciar el 2 de novembre, però com és una cosa important per a l'Aplec, volíem presentar-lo d'una manera especial”. El lema escollit és “La nostra esència” que, segons explica Barreda té un doble significat. “Per un costat creem que l'Aplec s'ha conformat com un acte que és identitari de totes les persones que som i que vivim als Ports. Qualsevol persona que viu o és d'ací es sent identificat amb l'Aplec i sent com la festa comarcal forma part de la seua essència. I per altre costat, amb el doble significat, fem referència a l'essència de l'espígol, que és una planta molt característica a la nostra comarca, però principalment ací al nostre poble, a Cinctorres. És a dir, l'espígol forma part de l'essència de la gent de la comarca, igual que ho fa l'Aplec”.

—Més de 80 propostes de lema. L’elecció del lema d'enguany, com sol ser habitual en altres edicions de l'Aplec, no ha estat gens fàcil, ja que “hem tingut molta participació amb propostes per al lema. Vam demanar participació als diferents esdeveniments on des de la comissió organitzadora de l'Aplec hem estat present però també n'hem demanat on-line”, rebent “més de 80 idees de lemes i el definitiu ha sorgit un poc fent una mescla de les idees dels usuaris i també de totes les persones que formem part de l'organització” que, enguany, està formada 20 joves de Cinctorres

L'Aplec dels Ports es fa sempre

musicals i també un bingo solidari per als afectats de la DANA, amb el que s’han aconseguit 730 euros per a la fundació Horta Sud

essència”, lema de l'Aplec

Upisciliae di doluptiusam fugiandio. Et resciur? Ut untem sae nihit a doluptat. Comnient. Nam volorit aborporibus sinctorempel

eum fugiam rat quas simus eum assint atem ipitibu sdantis alique doluptaquat et excererrorum faccatur adi re, consendicias dicat del maioris pra cum seditia

aut latur as aut apienim illenestrum quae magnihit porumquamus am aut atem quo tet venest quatem volupta taquis doles comnimoles molum hiligen d

amb voluntària “principalment joves del poble que majoritàriament vivim ací i d'altres persones que volen estar implicats en fer la festa comarcal”. Alba Barreda destaca com estan fent pinya. “Al final treballes colze a colze en gent que coneixeries o amb la que no parlaries si no fore per l'organització de l'Aplec i, de moment, estem molt bé”.

—Del 25 al 27 de juliol. Barreda avança com “ja estem treballant en el que és tota la organització de cara al darrer cap de setmana de juliol, tancant actuacions, pensant activitats... Al final són coses que s'han de tancar en molta antel·lació, perquè l'Aplec al final és només un cap de setmana, però per a fer-lo possible s'ha de treballar durant tot l'any” i que “no és només un festival musical, sino que serveix també per a reivindicar moltes coses que fan falta i que ajuden a que des de fora mos valoren més als pobles de l'interior nord”. Amb el primer proaplec superat, l’organització se centra anar a continuar tancant activitats i actuacions de cara al pròxim Aplec. Mentrestant animen a totes les persones a estar atentes a les seues xarxes socials, ja que en els pròxims dies es publicaran les bases del concurs per a escollir el cartell d’aquesta edició.

“Tenim moltes ganes”, de treballar per a la 46ena edició de l'Aplec dels Ports, que tindrà lloc a Cinctorres els dies 25, 26 i 27 de juliol del 2025, conclou Alba Barreda.

Pol. Ind. “Les Casetes” Tel. 964 160 193 12300 Morella (Castellón)

Setmanari d’informació comarcal Notícies.

Opinió.

Notícies.

SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL.

Edita:

Comunicacions dels Ports, S.A C/ Tint, 9-11

12.300 Morella (Castelló) 964 16 10 12 · 964 16 10 38 setmanariNoticies@comunicacionsdelsports.com comarquesnord.cat

Redacció, maquetació i fotografía:

Ángela Beltrán, Víctor Tena, Juan Ant. Querol, Anna Querol, Alba Segura, Cristian Lorente, Laia Meseguer Depòsit Legal: CS-101-1996

Amb el suport de:

La madrastra

Manuela Rodríguez Vives. D'un temps d'un poble.

La madrastra és la parella d’algú respecte als fills que aquest té d’un matrimoni anterior. Però per què tenim interioritzada en negatiu aquesta figura? La resposta ve de lluny i segurament, com tantes vegades, la dona ix malparada respecte de l’home per un tema de masclisme evident i etern. Des de la Bíblia ja tenim referències que no deixen a la madrastra en un bon lloc. Si recordem alguns dels contes clàssics infantils que llegíem des de ben menudes, com Hansel i Gretel, la Ventafocs o Blancaneu, ja apareixia la figura de la madrastra malvada que es presentava com una dona roïna, cruel i destructora de l’harmonia familiar, en contrast amb la mare bona, dolça i discreta que estimava els seus fills per sobre de tot. No recordo, en canvi, parlar del padrastre en els mateixos termes; ni apareixia ni se l’esperava.

En l'època en què separar-se o divorciar-se estava prohibit, però un dels cònjuges es moria, l’altre es podia casar. Si ho feia el vidu amb fills era més acceptat per la societat, ja que aquells fills que-

daven més desemparats sense la presència d’una dona a la casa; en canvi, si es casava una vídua amb fills no estava tan ben vist, hi havia un fort component religiós pel que fa a que la dona vídua amb fills ja havia complert la seua missió fonamental que era assegurar el relleu generacional i, per tant, havia de guardar la memòria del difunt. Ningú es qüestionava com ella sola podia pujar els fills sense ajuda material en un temps en què poques dones treballaven fora de casa i ho tenien tot més difícil que ells.

En el primer cas, la dona casada amb un vidu passava a ser la madrastra dels fills de la seua parella, i ací ja apareixia la sospita de què al no ser fills naturals d’ella, ja no els tractaria igual que si ho foren. I si ella sent vídua també com la parella, portava fills d’un primer matrimoni, les alarmes es disparaven en assegurar que els seus fills naturals anirien sempre pel davant dels que no ho eren. Cap sospita ni especulació cap a l’altre membre de la parella, el padrastre. El casament d’un vidu o vídua

El casament d’un vidu o vídua solia ser més discret i auster que el primer casament i se solia fer en un horari poc convencional.

solia ser més discret i auster que el primer casament i se solia fer en un horari poc convencional. En alguns llocs hi havia el costum de celebrar el casament acompanyat de l’esquellà que feia referència al soroll i al rebombori que li preparaven al vidu o vídua. Aquesta serenata humorística i cridanera, de la qual eren víctimes la parella de recent-casats, consistia a fer sonar esquelles i llaunes a fi de fer el soroll més gran possible.

Tots aquests costums s’han anat perdent. Avui dia és molt comú assistir a segones i terceres núpcies per part d’aquelles persones que, després de quedar-se vidus o d’haver-se divorciat, decideixen tornar-se a casar. Ja no es parla de “madrastra” o “padrastre” com de “la parella de…”. Acabo amb un testimoni real sobre una dona a la qual no li agrada la paraula “madrastra” ni les connotacions que té, i diu sobre el fill de la seua parella: “Confesso que no sé si l’estimo igual que un fill perquè no n’he tingut ni adoptat cap, però m’imagino que si no és això, s’hi deu assemblar molt.”

Setmanari d’informació comarcal

Poble a poble.

BENASSAL / VILAFRANCA

TALLS PER OBRES A LA CV-167. La carretera que uneix Benassal amb Vilafranca està en obres. Durant el dia només es permet l’accés a veïns i veïnes de masos i explotacions ramaderes però el vial tindrà lliure circulació durant les nits i el cap de setmana. Concretament, la circulació estarà oberta entre les 14 i les 15 hores i també de 19 hores de la vesprada fins a les 8 del matí del dia següent. Els caps de setmana, la carretera també estarà oberta al trànsit.

Les obres, que van començar el passat 25

L'escola infantil millora

l'eficiència energètica

L’Ajuntament de Morella ha aconseguit el 100% de les ajudes PACES. En total el consistori ha rebut 100.000 euros destinats a projectes sostenibles que s’adapten al canvi climàtic. Entre els projectes s’han renovat les portes de l’escola infantil per a millorar l’aïllament tèrmic del centreamb el canvi de les quatre portes de l’aulari de l’Escola Infantil per a millorar l’aïllament tèrmic del centre. Les noves que s’han instal·lat són de PVC, enfront de les de fusta que hi havia i que s’havien podrit. Així, les portes, junt amb el material i el personal necessaris per a la instal·lació ha tingut un cost de 10.972,04 euros. Esta intervenció pretén reduir el consum de combustible per a escalfar les aules, així com les emissions de CO2, les quals es preveuen en 1,81 tones a l’any.

La regidora d’Educació i Infància, Ruth Martínez, ha destacat que

“les portes que hi havia estaven velles i en condicions inadequades per a mantindre la temperatura de les aules de l’Escola Infantil a l’hivern, tan velles que no es podien tancar bé i, a més, es desmuntaven perquè estaven podrides”. Martínez ha explicat que “sobretot, el canvi servirà per a estalviar en combustible per a escalfar l’edifici i augmentar l’eficiència de la caldera i, per la qual cosa, reduir les emissions de gasos contaminants a l’atmosfera” i ha afegit que “a més, els xiquets i xiquetes estaran també en millors condicions, ja que s’escalfaran els espais com toca”.

—Més “PACES”. A més, amb aquestes ajudes s’han instal·lat 35 nous punts de llum amb panells solars entre Santa Llúcia i la zona de caravanes. “Unes llums LED de 30 W que permetran proporcionar una il·luminació adequada, de baix consum i llarga vida útil, a més

MANCOMUNITAT DE LA TAULA DEL SÉNIA

VINARÒS SE'N VA. Vinaròs ha abandonat la Mancomunitat de la Taula del Sénia després de 18 anys. Aquesta decisió s’ha pres en el ple ordinari municipal celebrat aquesta setmana, amb els vots a favor de l’equip de govern del PVI, PP i Vox i en contra del PSPV i Compromís. Durant el ple, Guillem Alsina, portaveu del PSPV, ho ha titllat “d’error històric” mentre que des del PP han explicat que la decisió es basa en que han contribuït amb més de 13.000 euros anuals però els beneficis per a Vinaròs han sigut “inexistents”. “En 2024, el pressupost total de la mancomunitat ascendeix a 717.028 euros,

de no vembre i tenen la finalització prevista el proper 20 de desembre, consisteixen en l’ampliació del vial entre els punts quilomètrics 1,500 i 3,900.

Elia Garcia, alcaldessa de Benassal, apunta que els treballs són necessaris, sobretot, “per millorar la seguretat en aquest tram de carretera”. Cal destacar que fa un anys ja es van fer uns treballs de millora en aquesta zona entre els quilòmetres 1,500 i 3,900 de la CV-167 donat que junt a la carretera hi ha arbres que han causat problemes per les seues arrels.

Les noves portes reduiran la factura en calefacció.

dels quals 605.649 es destinen a despeses de personal, i només 18.000 es dediquen a projectes reals per a 27 municipis”, ha exposat el portaveu popular vinarossenc

Juan Amat. La capital del Baix Maestrat va ser un dels municipis que van impulsar la seua creació l’any 2006, junt amb Alcanar, la Sénia i Ulldecona.

L’alcaldessa d’Ulldecona, Núria Ventura, ha lamentat la decisió a les xarxes socials. “Davant aquells que aposten sempre per la divisió i enfrontament, seguirem treballant per la unió territorial i per tirar endavant projectes compartits a banda i banda del riu Sénia”.

de millorar la seguretat d’aquesta zona, una de les més transitades pels veïns i veïnes i també per les persones que van a passejar, fer esport o que venen de la zona de caravanes”, explica l'alcalde Bernabé

Sangüesa. D’altra banda, el consistori ha comprat un vehicle elèctric per a la brigada municipal amb l’objectiu de reduir les emissions de CO₂ i estalviar en combustibles fòssils.

La quarta actuació, la qual puntuava molt i ha ajudat a aconseguir aquesta subvenció ha estat la plantació d’arbrat. “En aquest cas s’ha fet en dos punts del poble: entre els dos aqüeductes i a l’exterior de l’IES Els Ports. La plantació d’aquests 100 arbres permetrà absorbir 2.700 tones de CO₂ a l'any, prevenir l'erosió del sòl, regular el cicle de l'aigua i proporcionar hàbitat per a la fauna silvestre, així com zones d’ombra per a la ciutadania”.

Les ajudes PACES naixen del pacte d’alcaldies contra el canvi climàtic i pretenen ajudar als municipis en la seua adaptació amb projectes que reduïsquen les emissions de gasos contaminants entre altres mesures. La Generalitat Valenciana va rebre més de 80 sol·licituds i n’ha acceptat menys de 20 entre les quals està Morella i altres pobles de la comarca dels Ports. En el cas de Morella l’Ajuntament de Morella l’ajuntament ha aportat del seu pressupost 6.000 euros més per dur endavant els quatre projectes mencionats.

VICENTE DEL BOSQUE. L'exseleccionador de “la Roja” ha presidit el 12é Congrés d’Oliveres Mil·lenàries a Ulldecona. La gerent de la Mancomunitat de la Taula del Se´nia Tere Adell ha presentat una nova Ruta d’Oliveres Mil·lenàries, finançada pel Ministeri de Turisme.

ÉS UNA DE LES ACTUACIONS AMB LES AJUDES “PACE”

Breus.

S'INAUGURA EL CAMPANAR DE PALANQUES. Palanques es vestia de gala aquest diumenge per la vesprada per rebre la visita del Bisbe de Tortosa, Sergi Gordo i inaugurar la restauració del campanar i la coberta de l’Església de l’Assumpció amb una missa amenitzada pel gaiter José Vicente Castell i la posterior benedicció a l'exterior de l'edifici.

Segons apuntava el Bisbe, “és molt important mantenir el patrimoni a llocs menuts com Palan-

ANUNCI DE DATES. El Festival Literari de Morella ha anunciat que la quarta edició es celebrarà del 16 al 18 de maig de 2025. Abans arribarà la desena Morella Negra com la Trufa els

Es desmunta la Xumenera del Tint pel perill de que caiguera

ELS OPERARIS ESTAN LLEVANT MAÓ A MAÓ I NUMERANT-LOS PER A LA SEUA POSTERIOR RECONSTRUCCIÓ

Aquest dimecres han començat els treballs per tal de desmuntar la xumenera del Tint, que presentava problemes estructurals que, la setmana anterior, havien obligat a tallar l'accés a la placeta on està ubicada i es desallotjava als veïns de les vivendes pròximes pel perill de caiguda. Durant les obres s'ha tallat el trànsit dels carrers del Tint i del tram de Julià Prats, just al costat de la xumnera, per a més seguretat durant les obres. Està previst que durant el dimecres 4 i dijous 5 de desembre estiguen tallats al trànsit

i tornar a informar a la població per a la pròxima setmana a mesura que avance l’actuació.

L’arquitecte, l'aparellador, el constructor i un topògraf han vist, avaluat i mesurat l’estructura i l’espai. Després de les primeres medicions i estudis, s'ha assegurat que caldrà desmuntar els 4,5 metres superiors. A més, existeix la possibilitat d’actuar en més trams depenent de l’estat de l’estructura. Els especialistes apunten que eixa part superior, o bé s'havia reconstruït ja anteriorment o bé havia sigut fruit d'una ampliació de la xume-

Setmanari d’informació comarcal Notícies.

propers 21, 22 i 23 de febrer, amb novetats com la incorporació d'una fira del llibre especialitzada en novel·la negra. Ambdós festivals anunciaran la programació en les properes setmanes.

ques”, població i parròquia pertanyent a Tortosa que visitava per primera vegada.

El Diputat de Cultura, Alejandro Clausell, destacava “la importància de sumar esforços per part de les administracions per aconseguir resultats tant positius com aquest”.

L’alcaldessa de Palanques, Lucia Martí destacava com l’estructura del campanar i les cobertes de l’església perillaven de forma considerable. Des de l’Ajuntament de Palanques es destacava que l'exe-

cució de les obres “ha estat bastant ràpida” i ha jugat un paper molt destacat en la coordinació amb les diferents administracions.

Les obres, que ha fet l'empresa Construccions Artola de Benassal, han comptat amb 52.167 euros la Conselleria de Presidència de la Generalitat, 29.996 euros del Bisbat, 24.000 euros de la Diputació i altres 51.811 de l’IVACE per a la millora del paviment de la Plaça de Palanques i els voltants de l’Església.

nera, donat que els maons que la conformen tenen característiques diferents.

Dues grues amb el personal necessari són les encarregades d’esta obra. Durant el procés, els maons estan sent marcats per a la seua posterior reconstrucció.

L'alcalde de Morella, Bernabé Sangüesa ha explicat que “com es tracta d’una actuació d’emergència, l’Ajuntament de Morella assumirà el cost de desmuntar la ximenera del que parlem entre 10.000 i 20.000 euros segons l’avanç dels treballs” i ha afegit que “treballarem per a buscar ajudes d’altres administracions per a tornar a construir l’estructura, ja que amb fons propis és impossible i patrimoni ens marca que s’haurà de tornar a construir”. L’edil ha detallat que “demà vindran dues grues per a començar a desmuntar-la, així com es marcaran els maons per a la posterior restauració del fumeral”.

Finament, ha destacat que “desconeixem l’estat de l’estructura, ja que no hi ha estudis fets en este monument de l’època industrial tot i que al costat des que es van construir les vivendes i carrers actuals de la zona del Tint, el que va suposar una gran afecció per a la mateixa i la seua estabilitat”.

VORA DOS MILIONS D'EUROS. L’Ajuntament de Vilafranca, en el ple extraordinari celebrat aquest dimecres 4 de desembre, ha aprovat els pressupostos que han de regir l’activitat municipal per a l’exercici 2025. L’import total del pressupost ascendeix a 1.963.287’54 euros, pressupost que descendeix en 203.414’79 euros respecte al de l’actual exercici 2024.

Des de l’Ajuntament es comunica que s’han eliminat els impostos de les plusvàlues en els compres i vendes per als veïns i veïnes de Vilafranca i també que es pretén impulsar i fomentar al màxim les ajudes amb el teixit associatiu del municipi per potenciar la cultura, l’esport i l’educació. A més, al ple també s’aprovava per part del consis-

AJUDES A GREMIS I CARRERS. La Diputació Provincial de Castelló ha fet pública la concessió de 32.670 euros en ajudes dirigides als gremis i carrers del 55 Sexenni. La Comissió Permanent del Patronat Provincial de Turisme ha aprovat la concessió de divuit subvencions “destinades a sufragar les despeses amb els quals les entitats van engalanar el municipi durant la celebració d'una de les majors expressions culturals, de folklore i de festa de la província”. En són beneficiaries les associacions culturals Carrer la Confraria, Carrer Joan Giner, Carrer la Eléctrica, Carrer la Plaça, Veïns del Carrer la Sabateria, Convent del Sol de Vila, Veïns del Carrer la Font, Veïns Carrer Mare de Déu de Vallivana, Carrer Llibrella, Gremi del Comerç i Turisme, Carrer del Pes, Vecinos de la Calle San Nicolás, Gremi de la Joventut, Vecinos Marquesa Sexeni 54, Vecinos Virgen del Pilar, Carrer Sant Julià-Noguer, Gremi d'Arts i Oficis i, finalment, el Gremi de Llauradors de Morella. S'APROVA

tori vilafranquí el Pla Estratègic de Subvencions que treballarà per ajudar encara més a les associacions de Vilafranca, algunes de les quals veuran augmentada la col·laboració de l’Ajuntament per a l’any 2025. Com a novetat també s’inclou en les ajudes municipals al Centre d’Estudis dels Ports. En quan a inversions l’Ajuntament de Vilafranca treballarà en aquest nou exercici econòmic en la millora de carrers, la construcció d’una rampa d’accés per a persones amb mobilitat reduïda al Cementiri Municipal i també s’informa de que a mesura que es vagen rebent ajudes i subvencions d’administracions superiors s’aniran completant les partides pressupostàries en matèria d’inversions.

Setmanari d’informació comarcal

Gent & Vida.

"UNA VIDA AL SERVEI DEL POBLE". El llibre sobre la trajectòria de Matías Sangüesa Guimerà, publicat amb els estudis del Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Castelló i coordinat per l’historiador Pep Querol, s’ha presentat aquest dijous al bar l’Ovella Negra de Castelló de la Plana després d’haver-se presentat a Morella, Cinctorres, Castellfort i Vilafranca. Durant l'acte, amb Teresa Armengot, Francesc Mezquita, Jordi Tàrrega i Marc Sangüesa, es va fer un col·loqui sobre les obres socials i la memòria cultural de la Morella del segle XX amb la figura clau de Sangüesa com a alcalde i president de la Diputació de Castelló durant la república.

El text compta amb un component biogràfic essencial i inclou testimonis tan directes com els dels seus fills Marcos, Carmen i Joaquina.

Daniela Viñals i Saúl Montoliu s'estrenen en el concert de Santa Cecília de Vilafranca

La Unió Musical de Vilafranca ha celebrat aquest cap de setmana la festa de Santa Cecília amb el concert del divendres i els actes festius de músics i músiques en la jornada de dissabte. Un exigent concert amb obres de Bartók, Beethoven i Bizet que la Unió Musical de Vilafranca ha preparat en poc temps ja que fa un mes va participar al Certamen de Bandes de la Comunitat Valenciana representant la província de Castelló a la 2ª secció. La banda dirigida per Pau Monfort obria el concert amb ‘Dues Imatges’, de Béla Bartók. La Unió Musical de Vilafranca ja va interpretar al Certamen ‘El Mandarín Meravellós’ de Bartók i ara ha apostat per un altra obra del compositor hongarès per a aquest concert de Santa Cecília. El plat fort del concert de Santa Cecília va ser la Simfonia nº5 en do menor opus 67, també coneguda com a ‘La Simfonia del Destí’ de Ludwig van Beethoven. Un obra

mestra del compositor alemany molt coneguda i amb un inici i final apoteòsics.

Beethoven va composar la 5ª Simfonia entre els anys 1804 i 1808 comptant amb quatre parts.

L’Allegro de sonata, l’Andant i un Scherzo ininterromput que abarca les dues darreres parts. Sense cap dubte, una de les grans obres mestres de Beethoven.

A la segona part del concert, la Unió Musical de Vilafranca va interpretar la suite nº1 ‘Carmen’ del compositor francès George Bizet. Al concert de Santa Cecília es van barrejar obres contemporànies com la de Béla Bartók amb obres clàssiques com les de Beethoven i l’òpera ‘Carmen’ de Bizet, estranada a París en 1875.

Al concert de Santa Cecília, com és tradicional, la Unió Musical va donar la benvinguda als nous membres d’enguany. Es tracta dels trombonistes Daniela Viñals i Saúl Montoliu. També es rendia home-

MORELLA. Morella Blues Band recapta 602 euros que destinarà íntegrament al conte creat per la Generalitat per a fer costat als afectats per la DANA durant el concert oferit al Teatre Municipal la passada setmana. L’objectiu era mostrar el suport de Morella amb València i, alhora, recaptar fons per revertir els efectes que van tindre les fortes pluges. A més, per cada euro donat el Banc Sabadell s'ha compromès a aportar un euro addicional.

CAP D'ANY. Nord · la televisió comarcal, et convida a gravar un vídeo en horitzontal, sol, amb amics, en parella o amb la família, desitjant un bon any nou. Els vídeos rebuts seran emesos duran el programa especial per a les campanades 2025 que s'està preparant. “És una manera de celebrar junts l’arribada del nou any i enviar un missatge ple d’il·lusió a tota la comarca. Per participar, només cal enviar el teu vídeo al correu campanadesnord@gmail.com abans del 15 de desembre”, apunten.

“No et perdes aquesta oportunitat de formar part d’una celebració única i compartir el teu esperit festiu amb la comarca!”, animen des de la direcció del programa.

natge a Pau Monfort i Rubén Mestre, clarinetistes que compleixen 25 anys a la banda de Vilafranca.

A més, el concert també tenia el component benèfic instal·lant-se una entrada inversa per tal d’arreplegar fons per a les bandes damnificades per la DANA a la provín-

Pau Monfort i Rubén Mestre compleixen

25 anys a la banda

cia de València i que han perdut gran part del seu instrumental. Un concert amb obres exigents de compositors molt coneguts i que va fer les delícies del públic que es va donar cita en la nit del divendres al Parador de Festes de Vilafranca.

VILAFRANCA. La localitat es manifesta un mes després de la DANA amb un minut de silenci per les més de 220 víctimes i per agrair el treball desinteressat de molta gent de la comarca amb els afectats.

UN MES DE LA DANA

LA POBLA DE BENIFASSÀ. Electra del Maestrazgo està “ultimant tot els detalls de la il·luminació als carrers de La Pobla” de cara a Nadal. Aquest

FESTA DEL COMERÇ. La Festa del Comerç continua aquestes setmanes prèvies a Nadal amb el repartiments dels “Rasca-Rasca” al fer compres als establiments participants de la campanya “Compra al teu poble”, que tenen dues possibilitats: sa modalitat de regal directe al propi establiment, i la modalitat on el regal del premi s’ha d’anar a recollir a un establiment diferent.

Alguns dels premis que es poden aconseguir són sopars per a dues persones, ulleres de sol, un termòmetre digital, diversos lots de productes Km0, mantes morellanes, espardenyes o un joc de llençols a més de 100 premis de refrescs, cerveses o vermuts entre els bars participants.

Vilafranca aposta per decorar els perxis este Nadal

LA INICIATIVA TAMBÉ BUSCA REIVINDICAR AQUESTA PARAULA TANT CARACTERÍSTICA DEL PARLAR VILAFRANQUÍ

La Regidoria de Turisme de l’Ajuntament de Vilafranca ha llançat la campanya Per Nadal, Perxis Decorats, amb l’objectiu d’animar el veïnat a decorar els seus balcons durant les festes nadalenques. La iniciativa pretén embellir el poble i potenciar l’ambient nadalenc, fent partícips els habitants en una tradició que va tenir una gran acollida l’any passat.

—Una paraula amb essència local. La paraula ‘perxi’, característica del valencià de Vilafranca, s’ha convertit en el símbol central de la campanya, reforçant la identitat local mentre es promou aquesta activitat col·lectiva.

Tot i que no hi ha una data límit

establerta per guarnir els balcons, des de l’ajuntament es recorda que el dissabte 7 de desembre tindrà lloc l’encesa de l’enllumenat nadalenc al municipi, un moment idoni per lluir els balcons decorats. Cristina Albert, regidora de Turisme de l’ajuntament de Vilafranca ha expressat el seu agraïment i il·lusió a les persones i entitats que han participat en el vídeo promocional de la campanya, destacant la implicació del poble per fer del Nadal una època encara més especial. Aquestes accions nadalenques s’emmarquen dins d’un context on les celebracions i decoracions de Nadal s’inicien cada vegada abans, prenent com a referència les dates pròximes al pont de desembre.

“NIMBES”. Vilafranca ha acollit la representació d'aquesta obra de dansa-teatre, de la companyia fil d’Arena, que tracta de l’herència i el llegat invisible de les dones al llarg de la història.

d’informació

poble de la Tinença, per votació popular, va ser l'escollit per a gaudir enguany d'unes festes nadalenques amb més esplendor. La inauguració és aquest dijous a les 18:30.

ORTELLS. Menuts i grans han pogut gaudir d’una jornada d’oci, amb la intenció d'acostar a menuts i grans, jocs de rol i de taula, a més d’un estand de recreacions històriques omplien d'activitat tota la jornada.

El PP “posa en risc l'FP” a l'institut de Morella

Morella té estudis de Formació Professional (FP) des de setembre de 2022, amb la implantació del grau mitjà de Guia del medi natural i temps lliure, “gràcies a l’impuls del govern de la Generalitat Valenciana, presidit per Ximo Puig, junt amb l’Ajuntament, encapçalada per Rhamsés Ripollés, i l’IES Els Ports, després de molt de treball i col·laboració”. Ara, “amb el PP en el govern autonòmic, perilla la seua continuïtat. Així mateix ho va traslladar el 23 d’octubre, com hem pogut saber recentment, la directora general de FP en una reunió celebrada al centre” . Des del PSPV Morella “ens sumem a la preocupació de l’IES Els Ports i el Consell Escolar. Exigim solucions i una posició clara del govern autonòmic per la seua continuïtat” . Cal recordar que el grau mitjà té uns 40 alumnes, ha suposat la contractació de professorat especialista i l’augment de plantilla docent del propi IES. “Tindre oferta d'FP és fonamental per generar noves oportunitats formatives i laborals, així com la dinamització econòmica i social

VILAFRANCA, AMB PALESTINA. Una vegada al mes, veïns i veïnes de Vilafranca s’han trobat als peus de l’Estàtua de la Dona Treballadora a l’Avinguda de Llosar per tal de demanar la finalització del genocidi sobre el poble palestí per part d’Israel i la fi al comerç d’armes i les relacions amb aquest país. Una situació que ja porta més d’un any reivindicant-se, des de l’agreujament del conflicte. Es demana l’alt al foc, tant als territoris palestins com a altres zones properes com Líban Preocupa la devastació, la destrucció i l’eliminació de vides humanes a Palestina per part d’Israel i les greus dificultats existents per poder prestar ajuda humanitària a la zona.

que aporta en el municipi”.

Des del PSPV, davant esta situació, “també es vol denunciar el silenci de l’Ajuntament, ja que l'alcalde i la regidora d’educació van estar a la reunió amb els responsables autonòmics i no van informar de la mateixa ni de cap acció per defensar l'FP i l’instintiu en el ple ordinari de novembre”.

El portaveu socialista i diputat provincial, Rhamsés Ripollés, destaca com “la Generalitat ha d’oferir solucions i garantir la continuïtat de l'FP a Morella, no amenaces. A l’igual que els responsables municipals, dels que no entenem el seu silenci a esta situació que ells coneixen des de finals d’octubre. Nosaltres, impulsors en el seu moment de l'FP en el nostre municipi, anem a demanar la celebració d’un ple extraordinari perquè esta situació requereix de la màxima defensa de la continuïtat d’estos serveis educatius en el nostre poble i hem de fer tot el possible per exigir-ho i que així siga. Nosaltres sempre estem al costat de l’institut, la generació d’oportunitats i més serveis per Morella.”

AIXÍ HO DENUNCIA EL PSPV

Setmanari d’informació comarcal

El Notícies dels estudiants.

CEIP EN BLASC D'ALAGÓN DE VILAFRANCA

El 25N al cole de Vilafranca vol reflexionar i sensibilitzar sobre la violència masclista

El Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra les dones es commemorava al CEIP En Blasc d'Alagó amb el llibre “Nerea, Martina y el latido de las mariposas”, i amb la creació

Les reivindicacions del 25N, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones, han tingut un protagonisme especial a tota la comarca dels Ports i el Maestrat, amb institucions, associacions i escoles unint esforços per conscienciar sobre la necessitat d’erradicar aquesta xacra social.

El professorat i l’alumnat de les comarques del nord de Castelló han tingut un paper fonamental en aquesta jornada, amb activitats educatives que fomenten valors com la col·laboració i la reflexió.

El col·legi Don Blasco de Alagón de Vilafranca va organitzar una

a terra de papallones i teranyines morades, símbol d'aquesta data, demostrant que l'educació és una eina vital per treballar la solidaritat i la igualtat des de la infantesa.

jornada significativa dins del Projecte Papallones, que s’inspira en el llibre “Nerea, Martina y el latido de las mariposas” . Aquest relat commovedor versa sobre la història de dues germanes víctimes de violència vicària i ensenya valors a través d’animals simbòlics.

L’activitat va marcar l’inici d’un projecte continu, que ha impulsat el grup de Convivència i Igualtat del centre en què cada 25 de mes, un cicle o curs treballarà valors relacionats amb els animals d’aquesta història. En aquest cas, el cicle d’infantil es va encarregar d’organitzar el 25N amb l’aranya, que representa la col·laboració.

Durant la jornada, les alumnes van participar en activitats com la creació de teranyines morades al pati, un exercici col·lectiu per fomentar la col·laboració. Gràcies al projecte Padrins Lectors, grups d’infantil van treballar conjuntament amb grups de primària assignats com a padrines i padrins. Al pati, van seguir les línies de grans papallones dibuixades a terra, símbol del 25N, i van seure seguint-ne la silueta.

Així, formant una gran papallona humana, van crear grans teranyines per promoure la unió i el treball en equip. Després, van formar una altra teranyina gegant entre totes les persones participants. Tot i que el vent va complicar que el dron fera fotografies des de les altures com estava previst, l’activitat va ser tot un èxit.

Totes aquestes iniciatives que posen en marxa els centres han demostrat que l’educació és una eina vital per prevenir la violència de gènere, treballant la solidaritat i la igualtat des de la infantesa.

Qué hacer en Morella

NÚMERO 671. ÉPOCA II. DEL 5 AL 8 DE DICIEMBRE DE 2024

YA ES NAVIDAD EN MORELLA

LOS COMERCIOS TIENEN EN SUS ESCAPARATES DE IDEAS PARA ELEGIR LOS REGALOS DE REYES Y TAMBIÉN DE MANJARES DELICIOSOS PARA COMER ESTOS DÍAS

Estos primeros días de diciembre, con el festivo de la Constitución y de la Purísima marcan cada año en Morella el inicio de la Navidad. En todo el mundo cristiano no hay tradición más arraigada que la celebración, cada año, de estos dias tan entrañables.

En acercarse esta fecha, diferentes emociones empiezan a hacernos sentir más cerca de los demás: alegría, ilusión para los pequeños, fiesta para los jóvenes e, incluso, de melancolía para los mayores. Y también la esperanza de reencontrarnos con los familiares o amigos que casi no vemos a lo largo del año y que se acercan hasta nuestros pueblos en estos días en que estamos a punto de acabar un año y de empezar uno de nuevo.

En Morella nos disponemos a vivir estos días festivos que se acercan vistiendo las casas y las calles con la misma luz que llevamos por dentro. La ciudad de Morella se ha vuelto a engalanar este año de una manera especial. Miles de lucecitas, de color blanco como la nieve, a la que pretenden imitar, llenan la ciudad amurallada desde hoy, y hasta que se vayan los reyes el día 6 de enero, con un ambiente especial. Nieve que, quizás, también nos visite durante estos días en que la tradición dice que hace mucho frío y que nos hemos de abrigar bien. Aunque eso es algo que depende de la meteorologia.

La luz en estas fechas es siempre especial. Y así lo demuestran también los comercios, que para mostrar su mejor imagen llenan desde esta semana sus escaparates de regalos, de colores navideños, de mil y un objetos y también de luz. Este fin de semana es un buen momento para comprar en Morella los primeros regalos, de elegir viendo escaparates lo que nos traerán los Reyes o Papa Noel. Y también de adquirir manjares tan deliciosos como los dulces morellanos, el queso, jamón y embutidos o mil y un productos con los que agasajar a los nuestros en los ágapes navideños. Se acerca la Navidad, tiempo de frío en las calles, de nieve en las montañas, y de calidez en los hogares y en los corazones. Es época de villancicos y turrones. De iluminar las esperanzas, de reencender la amistad, de hacer brillar nuestros corazones, de seguir la estrella, de ver el brillo reflejado en los ojos ilusionados de un niño.

VUELVE A MORELLA

NO TE LO PUEDES PERDER

JUEVES 5

20:00

ENCENDIDO DE LAS LUCES DE NAVIDAD

Calles principales

VIERNES 6

12:00

CONCIERTO "BEATA VIRGINE MARIA"

TARDOR MUSICAL MORELLA 2024 Órgano de la Basílica arciprestal

19:00

CONCIERTO "CANTS GOLIARDS"

TARDOR MUSICAL MORELLA 2024

Teatro Municipal

SÁBADO 7

10:00

CONCIERTO "FAULES D'ISOP"

TARDOR MUSICAL MORELLA 2024

Teatro Municipal

FIN DE AÑO. Cada vez Morella se está convirtiendo en un destino más deseado para acabar un año y empezar otro. Los planes festivos con el cotillón y las uvas para parejas o grupos de amigos se pueden combinar con la tranquilidad de una casa rural o excursiones al aire libre para empezar el año de la mejor manera. Si tienes pensado venir a empezar el 2025, date prisa, que en estos destacados días Morella suele estar al 100% de ocupación.

SAN ANTONIO. Alrededor del 17 de enero, festividad de San Antonio, los pueblos de la comarca de Els Ports celebran la fiesta medieval del fuego. Las calles estrechas y empedradas se llenan de chispas y demonios que arrastran hasta la barraca al santo ermitaño para quemarlo simulando las llamas del infierno de las que Antonio debe escapar. Esta es la fiesta más importante y participativa de todo el invierno, también en Morella.

A MORELLA LE GUSTA M

orella enciende las luces de Navidad este jueves 5 de diciembre con una gran fiesta para toda la familia. Desde hace unos años, éste se ha convertido en uno de los actos más participativos de estas fiestas navideñas donde se iluminan los tramos de alumbrado al ritmo de la Perkutada, que saldrá desde la plaza de Sant Miquel a las 20.00 horas, pasará por Cinc Cantons donde se ha plantado el árbol de Navidad y finalizará en el Pla dels Estudis, donde se ubican las luces especiales de la Asociación de Empresarios Turísticos de Morella y Comarca (Asetmico). Durante el recorrido, los Dimonis de Morella realizarán espectáculos de fuego de forma estática para darle un mayor atractivo al encendido.

A lo largo de las últimas semanas, la brigada municipal trabaja en la instalación de las luces de Navidad por las calles del pueblo, que este año han necesitado mayor inversión y tiempo, ya que el cableado existente se retiró todo para el 55 Sexenni. Además, ya se ha plantado el árbol en Cinc Cantons. Se trata de un pino natural, que ya se recuperó el pasado año después de muchos años que se había perdido siendo un punto muy querido por los morellanos y morellanas. Para este año el Ayuntamiento de Morella ha comprado nuevo material necesario para montar la decoración y Asetmico ha aportado nuevas luces para completar las que compró en la pasada anualidad. Recordando que el pasado año el consistorio tuvo que hacer un gran gasto en compra de nuevas luces

después de que Electra Energia llevara las luces de Ferrero a otro pueblo. A raíz de esto, ASETMICO y el Ayuntamiento hicieron una fuerte inversión para poder

alumbrar a Morella en Navidad. El concejal de Fiestas, Javier Amela, ha destacado que "el encendido de las luces de Navidad es una fiesta muy importante y mucha gente

Y TAMBIÉN...

PASEO DE LA ALAMEDA. Morella cuenta, en la parte posterior, encima del parking, con un espectacular paseo, coronado por un pinar en el que se pueden dar tranquilos paseos con los más pequeños, pues está cerrado al tráfico. A él se puede acceder tanto desde la puerta de la Nevera, como desde la puerta de los Estudios. Entre otras posibilidades, cuenta con un parque infantil diferente, construido en madera y una reproducción a tamaño real de un dinosaurio con el que poderse hacer unas fotografías para el recuerdo.

GUSTA LA NAVIDAD

participa para iniciar estas fiestas tan señaladas". El edil ha explicado que "se ha plantado el árbol de Navidad, un pino natural que será el centro neurálgico de la fiesta y

No dudes en hacerte un selfie en la Plaza de los Estudios.

JUAN ANT. QUEROL

OFICINA DE TURISMO . Abierta de martes a sábado de 10h. a 14h. y de 16h. a 19h.; domingo de 10 a 14h. y los lunes está cerrada.

Plaza San Miguel s/n Teléfono: 964173032 y whatsapp: 661 425 294

de toda la Navidad". Por último, ha querido "agradecer la implicación de Asetmico por ayudar a iluminar el pueblo, así como a la Perkutada y los Demonios por amenizar este acto".

CENTRO LÚDICO Y DEPORTIVO JAUME I. Situado en la zona de la Alameda, dispone de piscina climatizada o rocódromo, entre otros. Solicite información de las posibilidades deportivas que ofrece la ciudad llamando a la Oficina de Turismo.

FLAÓ. El dulce morellano por excelencia és el flaó. Es una pasta rellena de requesón y almendras que tiene un origen, árabe, medieval y mediterráneo consideraron como un dulce celestial que se ha convertido en señal de identidad de la ciudad de Morella, siendo el rey de todas las pastelerías.

IGLESIA Y MUSEO ARCIPRESTAL. Abierta los lunes de 11h a 14 y de 16 a 18h. De martes a sábado de 11h a 14 y de 15 a 18h. Domingos de 10h a 11:15h y de 12:15h a 15h. Los horarios pueden variar por celebraciones religiosas. Más información en la página web BasilicadeMorella.org

CASTILLO DE MORELLA. Con entrada por la plaza de toros, es visitable de lunes a domingo en horario ininterrumpido de 11 a 15h. El Palacio del Gobernador, situado en su interior, abre de 11h a 15h.

DOMINGOS DE COMPRAS POR MORELLA. La mayor parte de los establecimientos comerciales de Morella están abiertos todos los domingos del año, siguiendo una larga tradición comercial que se remonta hasta la Edad Media.

La oferta se completa con un mercado situado en la calle porticada donde se pueden comprar frutas y verduras frescas -entre otros productos-, lo que se hace desde que Jaime I ‘el Conquistador’ lo autorizara en 1256. Aún hoy en día se mantiene esa inusual costumbre comercial y se puede salir de compras en domingo.

MUSEO “TEMPS DE DINOSAURES”. De martes a domingo, de 11 a 14h y de 16 a 18h.

APUNTES DE INTERÉS

GUIA COMERCIAL.

HOTEL REY DON JAIME.

Juan Giner, 6 · 964 16 09 11

MESON DEL PASTOR.

Costa Jovaní, 5 · 964 16 02 49

LA FONDA MORENO.

Sant Nicolau, 12 · 964 16 01 05

HOTEL EL CID. Portal de Sant Mateu, 3 · 964 16 01 25

CASA ROQUE.

Sant Joan, 1 · 964 16 03 36

EL FAIXERO. Ctra. Iglesuela, 7 ·

CINCTORRES · 964 18 10 75

CASA PERE. Blasc d’Alagó, 22 · 964 16 02 15

RESTAURANT VINATEA.

Blasc d’Alagó, 17 - 964 16 07 44

RESTAURANTE EL CAZADOR

Barrio H. Nou - 630 401 965

RTE. PIZZERIA LOLA

Blasc d’Alagó, 21 · 964 16 03 87

BAR QDQ. Segura Barreda, 16 964 16 07 29

BAR PRATS. Pilar, 24 · 964 16 01 60

CAFETERIA ELS PORXES. Blasc d’Alagó, 12 · 964 17 32 42

ADOLFO’S BAR.

Barrio H. Nou · 964 16 09 33

CANYERO’S BAR. Blasc d’Alagó, 29 · 653 07 87 03

BAR XÒFER. Blasc d’Alagó, 9 · 673 06 62 32

BAR QUIOSC COLÓN.

Plaça Colón, 12 · 964 17 31 47

ARTESANIA CARMEN. Pilar, 1 · 964 16 10 06

PASTELERIA PILI.

Torres de Sant Miquel, 1 · 964 17 30 75

PASTELERIA PALLARÉS.

S. Barreda, 12 - 964 16 02 82

PANADERIA DOMINGUEZ. Sant Nicolau, 21 · 964 16 03 57

MOBLES ERNEST. Blasc d’Alagó, 20 · 964 16 00 40

REGALOS Mª MERCEDES. Pilar, 7 · 964 16 01 92

CARNISSERIA CATALÁ.

Marquesa Fuente el Sol, 7 964 160 177

CARNS NOEL.

Marquesa Fuente el Sol, 12 · 964 16 09 93

ENTRADA CONJUNTA. Las principales atracciones turísticas de la localidad ofrecen un modelo de entrada conjunta con la que se puede acceder a los diversos museos, al Castillo y a la Iglesia Arciprestal a un precio más reducido. Puedes comprarlas tanto en la Oficina de Turismo de Morella como en la entrada de cualquiera de los monumentos adheridos.

CARNISSERIA SEGURA. Blasc d’Alagó, 33 · 964 16 02 41

PERRUQUERIA PILI.

Sant Julià, 6 · 964 16 07 84

HOGAR TEXTIL ADELL. Trinquet, 2 · hogartextiladell.com

MÀ DE DONA.

Juan Giner, 23 · 964 16 08 59

JOVENIVOL.

Blasc d’Alagó, 41 · 964 16 07 10

ÒPTICA ART. Plaza Colón, 1 964 16 09 32

ESTANC MESTRE.

Segura Barreda, 22 964 16 06 41

CASA ARGIMIRO.

Pilar, 2 · 964 16 03 77

L’HERBOLARI.

Juan Giner, 18 964 16 03 84

CLÍNICA DENTAL LEUBA

Callejón García, 19 639 64 90 92

AROMES DE MORELLA. Blasc d’Alagó, 13 · aromesdemorella.com

MORELLA SE ILUMINA. Los viernes, sábados, festivos y sus vísperas, Morella se ilumina por la noche, una cita que no te puedes perder. Coge el coche y da una vuelta por los alrededores para descubrir todas las caras de la Morella nocturna.

En la carretera N-232, por ejemplo, tienes un mirador con zona de fácil aparcamiento desde donde verás el castillo y las Torres de San Miguel. También es un buen lugar el barrio del Hostal Nou, donde se ve la imagen más típica de Morella. O ir unos minutos por la CV-12, la carretera que une Morella con Ares del Maestrat, donde hay un mirador con unas vistas espectaculares.

También puedes hacer un recorrido a pie por la iglesia, que también se ilumina al caer la noche, los porches de la calle principal, que ofrecen imágenes de ensueño o acercarte hasta el paseo de la Alameda para ver el Castillo y las murallas sin necesidad de coger el coche.

LAS TORRES DE SAN MIGUEL. De martes a domingo de 10 a 13h y de 16 a 18 horas. Viernes de 10 a 13h. Los viernes, solo por la mañana.

SALTAPINS. Parque de aventura con tirolinas, lianas o puentes tibetanos. Más información en saltapins.com

PINTURAS RUPESTRES DE “MORELLA LA VELLA”. Abiertas de martes a domingo y festivos en turnos: 11h., 12:30h, 16h y 17:30h. Pónganse en contacto con la oficina de turismo para planificar su visita. Telf. 964173032 · Whatsapp. 661425294

LOS GIGANTES. Pueden verse en la entrada del Ayuntamiento un espacio con acceso libre y gratuito

Agenda.

—Morella.

Dijous 5 desembre

20h. Festa d’encesa de les llums de Nadal 2024. Des de Sant Miquel fins al Pla dels Estudis, els carrers s’il·luminaran per trams al ritme de la música de la ‘Perkutada’ i dels Dimonis de Morella.

Divendres 6 desembre

12h. Tardor Musical Morella 2024. Concert ‘Beata Virgine Maria’ amb Pablo Márquez. Orgue de Turull. Basílica Arxipestral.

19h. Tardor Musical Morella 2024. Concert ‘Cants Goliards’. La primera contracultura d’occident. Capella de Ministrers - Carles Magraner. Teatre Municipal.

Dissabte 7 de desembre

19h. Tardor Musical Morella 2024. Concert ‘Faules d’Isop’ amb Toni Aparici i Júlia Chiner. Teatre Municipal.

—Vilafranca.

Divendres 6 desembre

17,30h. Inauguració de la mostra fotogràfica ‘Exposición Nobi. Cultura Industrial. L’ADN d’una comunitat en transformació’. Sales Gòtiques de l’Ajuntament. 19h. Concert de guitarra clàssica amb Toni Cotolí a la Sala Carles Pons de la Casa de Cultura.

Dissabte 7 desembre Festa de l’Arribada del Nadal

19h. Recollida de cartes als Reis Mags amb el Patge Reial i xocolatada.

19,30h. Tardeo amb tapes. Dj. Cuber 20,30h. Rifa solidària. La recaptació íntegra es destinarà a Creu Roja i Càritas per a les persones afectades per la DANA. Tots els actes seran al Parador de Festes.

Diumenge 8 desembre 18h. Concert de Nadal del Cor de la Seu dels Ports de la Universitat Jaume I. Sala Carles Pons de la Casa de Cultura.

18,30h. Cinema a la Casa Social. Sessió Adults amb la pel·lícula ‘Cerrar los ojos’. —Forcall.

Fireta de Nadal a Forcall Divendres 6 desembre 11h. Inflables, pintacares i partides de làser tag per als més menuts al Pavelló de Dalt. 17h. Paradetes, xocolatada i titelles musicals al Pavelló de Baix.

—Cinctorres.

Divendres 6 desembre 11,30h. ‘Art pe la Igualtat’. Sessió en família a Cinctorres. Decoració de Tote Bags i en Paral·lel Diversitat (Art). A l’Escola de Cinctorres.

Dissabte 7 desembre 12h. Concert Sons de l’Interior. “Emsemble Musicante’ amb Jaime Muñoz (flautes i gaites), Jaime del Amo (citora i salterio), Wafir Shaikheldin (percussió). Oficina de Turisme. 17h. ‘Ancestras. Qui et va cuidar?’. Taller de fotografia artística. Biblioteca de Cinctorres. Organitza: Almáciga.

—Sorita.

Divendres 6 desembre 10h. Elaboració de la confitura per a les coquetes de Sant Antoni al forn del poble. Es continuarà la feina per la vesprada a partir de les 15,30h.

—Vallibona.

Pont de Desembre

Divendres 6 desembre 9,30h. Esmorzar popular 21h. Sopar de pa i porta 23h. Festa amb Dj. Marc Padilla

Dissabte 7 desembre 12h. Obertura de l’Abeurador 14h. Dinar popular i bingo. Concurs de paelles i postres 17h. Ball amb el ‘Trío Trébol’ i música fins a que el cos aguante.

Diumenge 8 desembre 12h. Obertura de l’Abeurador.

—Olocau del Rei. Fiestas de Santa Lucía 2024 Dijous 5 desembre 20h. Sopar popular 22,30h. Vaca embolada i bou embolat de la ramaderia d’Adell Piquer. 0h. Gran macrodiscomòbil Cube amb els dj’s Krispy Night, Jordi Sanz i Óscar Sánchez.

Divendres 6 desembre 11,30h. Parc Infantil 15,30h. Corro de vaques de la ramaderia de Eulogio Mateo amenitzat per la xaranga Desmadrats. Seguidament, bou embolat de la ramaderia de Hnos. Colomer.

22,30h. Tres bous embolats de la ramaderia de Hnos. Colomer 0h. Gran macrodiscomòbil Cube amb els dj’s Lucas Pina, Sergio Carrillo i Kevin Manero.

Dissabte 7 desembre 15,30h. Corro de vaques dels Germans Colomer. 17h. Prova del bou cerril nº6 de la ramaderia de Álvaro Núñez. Seguidament, corro de vaques. Berenar de bollo amb sardina i vi.

19h. Tardeo amb el grup ‘Irreparables’. 22,30h. Bou embolat 0h. Ball amb l’orquestra ‘Jamaica’ i disco Cube.

Diumenge 8 desembre 13h. Missa i processó en honor a Santa Lucía. Seguidament refresc. 16h. Gran espectacle ‘Kabra Bike Show’.

—Ares del Maestrat. ‘Abrasa’m’. IV Jornades Gastronòmiques a la Brasa Divendres 6 desembre 16h. ‘Apitaller’, tot un món al voltant de les abelles. A càrrec de Apivillores

Dissabte 7 desembre 9,30h. Esmorzar a la brasa al Mesón del Coll 11h. La recol·lecció i la mel. Visita guiada a la Cova Remígia i al Cingle de la Cova Remígia. 14h. Dinar popular a la brasa En acabar, tardeo.

Diumenge 8 desembre 12h. Visita guiada pel nucli urbà. ‘Observem el paisatge’ 14h. Dinar al Restaurant Hotel d’Ares. Menús a la Brasa i amb mel.

—La Pobla de Benifassà.

Dijous 5 desembre

Festa Encesa de les Llums. Electra Energia. 18,30h. Encesa de llums de Nadal de l’Electra Energia. Seguiament ‘Xaranga Tokintash’ - Servei de barra amb sopar a la Plaça Major, gestionat amb l’Associació Musical.

-Festa a la Plaça amb Dj ‘Ndrew’

Divendres 6 desembre

De 12 a 20h. I Fira d’Artesania de la Pobla de Benifassà. Carrer Major. Passejades en burro.

Taller infantil decoració Nadal

Degustació de cervesa artesana

Visita guiada pels escenaris dels maquis i a l’Església.

Dissabte 7 desembre 10,30h. Tallers infantils

14h. Dinar popular al Poliesportiu amb Bingo Musical. Inscripció prèvia.

18,15h. Segona encesa de les llums d’Electra Energia amb cantada de nadales. Xocolatada popular. 23,30h. Festa de nit amb el Duo Festa.

—Benassal.

Mercat Artesanal a Benassal

Divendres 6 desembre 10h. Mercat al Forn de Dalt

11,30h. Pinta la teua postal de Nadal. Taller familiar. La Mola

17h. Ornamentació de Nadal feta per tú. A la Costureta

Dissabte 7 desembre 10h. Mercat al Forn de Dalt

11,30h. Dissenya la teua Corona de Nadal. Taller familiar. A la Costureta.

17h. Il·lumina el Nadal fent una espelma. La Costureta.

Diumenge 8 desembre 10h. Mercat al Forn de Dalt

12h. Actuació infantil de ‘Ramonets’ a la Plaça de l’Ajuntament.

Setmanari d’informació comarcal

El notícies de perfil.

EL

MORELLÀ RAFAEL AMELA VA VIURE EN PRIMERA PERSONA LA HISTÒRIA REAL DE L'ASALT AL BANC CENTRAL DE LA QUE NETFLIX N'HA FET UNA SÈRIE

“Durant una hora vam estar de barrera humana; al final sí estava molt asustat”

Laia Meseguer.

Nascut a Morella al novembre de 1955, Rafa Amela es va traslladar a Barcelona de ben jove després de la mort del seu pare, un fet que el va portar a deixar enrere els seus plans d'estudiar Econòmiques a València per preparar oposicions i començar a treballar al banc. L'any 1973 ja s'incorporava al Banc Central de Barcelona, on va ser testimoni de l’assalt del 1981. Tot i que la vida a la ciutat tenia un ritme més accelerat, Amela destaca tant les oportunitats culturals i d’oci com els reptes que afrontava sol a la ciutat des de tan jove i vivint en pensions. Un temps després, ja s’hi va traslladar la resta de la família: la seua mare i els seus germans. Vinculat amb la seua terra natal, ha mantingut el costum de tornar a Morella quan pot. Recentment, amb l’estrena a Netflix de la sèrie ficcionada “Asalto al Banco Central”, Amela ha compartit les seues vivències d’aquell esdeveniment i les impressions sobre com s’ha recreat l’assalt en aquest producte audiovisual. Quina era la teua posició de treball al banc?

Jo era un treballador més, un empleat, estava en l’oficina principal del Banc Central, on n’érem tres-cents i pico, molta gent, en cinc plantes. Això va ser al 1981, i jo tindria 25 anys.

Quins records tens del moment de l’assalt?

Vam estar-hi dia i mig, des del dissabte pel matí sobre les 9, fins al diumenge allà a les 8 de la vesprada. Els records sempre estaran ahí, perquè va ser una cosa forta. Sobretot, uns quants que vam quedar de barrera humana, al pati d’opera-

A dalt, dues fotos de Rafa: de menut a l'escola de Morella i de jove, ja a Barcelona

cions al final de l’assalt. Això, per cert, no ix a la sèrie, perquè, clar, li posen més salsa, li afigen lo de la periodista, que jo d’això no en sé res. Crec que és un afegit per donar més emoció a la sèrie, però ahí no entrarem. Jo al final sí que estava molt asustat, vaig pensar que si me pegaven quatre tirs a les cames, ja estaria bé. Vam estar uns quaranta, quasi tots érem bastants joves...Els que van deixar sortir eren la gent gran, i el xic que li van pegar un tir a la cama per demostrar que l’assalt anava de debó. Va haver-hi desmais, les dones van sortir també quasi totes, o totes. Els més joves, que van veure que estàvem millor, va haver-hi una hora que vam estar, 30 o 40 davant dels atracadors de barrera humana, mentre els geos entraven per la part de dalt de l’edifici i anaven baixant. No teníem sortida ningú, ni nosaltres ni ells, si apareixien els geos per la

part de baix del Pati d’Operacions, ens haguessin fregit a tots. Jo no en tenia cap dubte, d’això. Però un empleat va dir: “Bueno, vámonos, vamos a salir por la puerta de allá”, una porta de ferro que en teoria estava tancada sempre, que donava a la Rambla, no la principal. Per a mi això va ser un miracle perquè van començar a forcejar, i van obrir, i vam sortir tots cap al carrer. També com a anècdota, vaig perdre una sabata i ja vaig anar la resta de la nit sense.

Mentre estàveu com a ostatges. O siga, vau escapar com vau poder.

Correcte... No, escapar, no, perquè estàvem junts. Vam sortir

junts atracadors i ostatges. Inclús n’hi havia un que em donava la pistola, i vaig dir “No home, no, tírala al suelo. A mí qué me das, nos van a matar a los dos”. Perquè estaven disparant des de davant, des d’on estava la Sastreria Modelo, a la Rambla, i a les terrasses estaven els geos disparant i hi havia un cacau…

Eren atracadors d’alt nivell?

D’alt nivell no, no res. Jo no tinc clar res de si va ser un tema polític, que diuen que hi havia una documentació compromesa a les caixes, del 23F i que la van traure. Jo crec que no ho sap ningú. L’únic que ho sabrà serà el Número Uno, perquè encara viu. Ell sí que se sabia que ho coneixia tot i dirigia. La resta...N’hi havie dos o tres que per a mi, els havien agafat allà a la plaça Real, perquè fotien una pinta...De professionals res, i un una vegada que va pujar la pistola i la caïen les bales, un ‘show’. Aquell era grandet, però fotia una pinta...Els

altres eren joves quasi tots, hi havie germans, no me’n recordo com es deien, però precisament professionals no eren. L’únic, el Número Uno.

Com vau viure els primers moments?

Jo als primers moments estava a la tercera planta, a Comptabilitat, i eren com diferents sales, i ells van passar, agafaven a la gent i els feien baixar, i uns quants els posaven als soterranis, a les Caixes de Lloguer, i els tenien tancats allà. Hi havia alguns que estaven amagats tancats en armaris, i els que estaven en despatxos. El director va estar amagat en un armari amb una secretària. Nosatres estàvem a la tercera planta, fins a la una de la matinada o dos no ens van descobrir, perquè algú els ho devia dir. Nosaltres parlàvem amb la família

i tot, per telèfon. No vos van tallar la línia telefònica, ni res. No se’n van donar compte. Van passar, hi havia una doble sala, i es devien pensar que ja ens havien tret a tots, però allà les dos algú va fer una nova passadeta i ens va trobar: “Hala, venga, para abajo”. I ens van posar les mans a les cristaleres per si entraven els de fora. Van ser moments de por, la tangana final, ja dic, jo firmava: “Con un tirito o dos a la piernas, firmo”. Perquè, clar, baixàvem i una ensalada de tirs…

Sentíeu tirs però no sabíeu que passava. No sabíem res, i com teníem comunicació encara, tocàvem a les famílies, i ells ens dien el que deien

a la premsa, i no podíem saber si se n’havien carregat a cinc, a deu, o a cap, perquè sentíem alguns tirs.

Vos donaven problemes per anar al servici?

No hi havia problema. El diumenge ja hi havia certa laxitud entre ells i nosaltres, estàvem tots cansats.

No vau dormir gens eixa nit.

No, no, ningú, per lo menos jo no, perquè igual estaves damunt d’un dels arxivadors amb les mans contra els vidres, que jo recordo que els braços se’t gelaven i et feien mal per la circulació... Li vaig dir a un “oye que yo no aguanto”, i va dir “bueno bájalos un poco” i en posaven un altre allà.

Vau poder sortit tots?

Tots, menys un d’ells que el van matar dalt els geos, saltant des del costat. Van vindre uns autobusos,

que ho posen. Però l’eix fonamental està, l’assalt, i donen a entendre allò dels documents, d’una Caixa de Lloguer, i que s’ho van emportar quan van eixir els clients, el dissabte, quan van evacuar les dones, i amb els papers van poder sortir d’allà, però...Jo no ho sé.

Per una part ho vinculen al 23F, els arxius, i després està l’entrevista al Número Uno dient que era tot per diners. El Número Uno era un personatge molt curiós, va ser confident, si ho sabeu i heu llegit d’ell, al principi anarco o no sé què…La qüestió és que es va dedicar, a fer robatoris. I després va tornar a delinquir perquè va dir que li agradava allò. Ara crec que està retirat de tot. Ell era un tio molt intel·ligent i anava dient: “Bueno, al final no os pasará nada”, o ho deien altres. Quan as-

primer vam estar allà al terra, no sabien qui eren els assaltants, estàvem mesclats tots. Amb els autobusos ens van portar a Via Laietana, i allò va durar fins les tantes de la nit. Vam declarar tots i dos o tres dels assaltants estaven allà: “Oye, que estos son de estos” Una anècdota, un sí que se’ls va escapar, però el van agafar al cap d’uns dies. Has vist la sèrie? Què t’ha paregut?

Sí, he vist documentals, una pellícula, i ara la sèrie. Crec que algunes coses són de cara a donar-li més ambient, coses sentimentals, sexe... Però el tema de la periodista que va allà i se salta les normes, i que coneix un policia, jo crec que això és inventat. I algunes coses que no són al cent per cent la realitat, crec

salten un banc, entren i ixen ràpid. Però allí amb centenars d’ostatges... No era l’oficina més fàcil d’assaltar. L’únic que ho sabrà tot és el Número Uno.

Va complir condemna.

Sí, crec que està per la part d’Aragó, però bueno, ja deu ser grandet, no deu d’estar per a atracar bancs. Era un personatge curiós. El que vaig veure, allí el cap de tot ere el Número Uno, els altres uns ‘mandaos’ i ja està. Ja dic, aquells els deguere reclutar per a fer bulto. Devie dir que anaven a assaltar per diners Però no sé, si tu vas a assaltar el banc per diners no els traus i els fots en un munt allà al Pati d’Operacions. De tant en tant, sortien i dien “oye, llévate un poco, la comida, o la cena para treinta

A l'esquerra, últims hostatges eixint del banc amb els GEOs, en una imatge històrica.

rehenes”, com un intercanvi... De tant en tant es pactava.

Escoltàveu aquestes converses?

Aquesta no. Això ho vam saber després, com que es pactava. Entraven en un despatx i parlaven, allò que van demanar un avió…Ho sentíem. Teníem també una tele allà i anàvem veient les notícies.

Se’ls va escapar alguna vegada un nom, o eren estrictes en anomar-se pel número?

Sí, pel número, però jo crec que alguns anaven més directes entre estretes.

Com van ser les reaccions de la família i dels amics a Morella?

Amb preocupació, sobretot la família. El meu germà crec que estava fent la mili a Castelló. Jo havia fet les pràctiques allà i el capità li deia “no te preocupes, tu hermano es fuerte”, per a calmar-lo. Ja dic, jo quan sí que estava superassustat era al final.

I a Morella, et preguntaven i et feien contar la història.

Clar, això és especial, quan vaig

A dalt, dues imatges amb els seus amics de Morella i de Barcelona.

ells, els més “mataos”, “oye tú”. Parlàveu entre els ostatges?

És parlar per no callar, ho comentàvem, però el diumenge allà al Pati d’Operacions n’erem una cinquantena a l’hora del dinar. Hi havia germanor i tot entre nosaltres allà.

És veritat que van intentar escapar per uns túnels? Ho vau vore?

A la millor podien eixir amb els diners, però no té massa lògica, perquè això està en uns soterranis, i no té lògica que traguessin en les bosses els diners i els fotessin tots tirats allà al mig del Pati d’Operacions, que jo crec que sí que volien escapar perquè comunicava amb un hotel, però ràpid es veia que era impossible. Un amic meu, del banc, va estar picant...Eren parets bestials, se pensaven que eren més

parlar amb els amics de sempre, Poli i tots, les amigues...Em preguntaven moltes coses. Com van ser les conseqüències psicològiques, va afectar la gent?

Bé això va ser una cosa que ens van dir els psicòlegs. I ens van donar un premi de cinc dies o una setmana de vacances als treballadors. Uns van anar a Canàries, altres a Mallorca. Es comentava que hi hauria seqüeles. Jo la veritat és que quan sentia el tubo d’escape d’un cotxe m’asustava, me’n recordo perfectament. I això va durar uns anys. Com va ser tornar a la rutina els treballadors?

Durant un temps vam estar una mica estranys, i vam parlar del tema durant molt de temps, com reconstruint el que havia passat.

Setmanari d’informació comarcal

Apunts històrics.

La dictablanda (1930-1931) · Part III

Calaix desastre (bis)

Avui vorem una bateria de notícies curtes. La revolució valencianista carlina; sabotatge a un pont de Castell de Cabres; uns mestres desnonats; la Banda de música se queda sense subministres; i la interminable carretera Venta del Aire-Morella.

Pep Querol. Historiador

El 14 de juliol de 1930, l’Ajuntament rebia una comunicació del diari carlí, o jaumista, El Tradicionalista. Firmada per Francisco de P. Momblanch i González, redactor en cap, i deia, «le suplica de nuevo, se digne contestar las preguntas del adjunto cuestionario». Segons podem deduir de les seues paraules, ja s’havien comunicat temps enrere, no sabem quan, però sembla que l’Ajuntament havia passat d’ells. Momblanch insistiria posant un poc més de pressió, «como lo hicieron ya los Sres. Alcaldes de las tres capitales y los de la mayoría de las principales poblaciones de la región, lo que le agradeceré en nombre de la opinión pública». Eixa «región» volia dir l’antic Regne de València. Perdries el temps Momblanch. Quan un alcalde de Morella entra en mode «passo de tot», no el faràs moure. Les pre-

En aquella època una casa, sense grans pretensions podria valer 1.500 ptes. Recordeu que un sou modest estava entre 900 i 1.000 l’any

guntes eren molt interessants, i d’una gran càrrega política, «1ª. Posibilidad y conveniencia de la constitución de la Mancomunidad regional. 2ª. Si piensa esa Corporación reconocer el derecho de la mayoría valenciana de sus administrados, declarando la cooficialidad de los idomas valenciano y castellano, como lo han hecho el Ayuntameinto y la Diputación de Valencia. 3ª. Si piensa ese Ayuntamiento seguir el patriótico ejemplo de dichas Corporaciones valencianas, ordenando que junto a la Bandera Nacional ondee la de la región en sus edificios oficiales». En quin apuro vas posar a Manuel Grau, Momblanch! Aquestes qüestions, si be a Catalunya ja feia uns quants anys que s’estaven cavil·lant, i acceptant, a l’Antic Regne de València eren molt agosarades, inclús revolucionàries. No us estranyeu que aquestes iniciatives

sorgisquen des de posicions ideològiques carlines. Ja Carles VII, en diverses cartes al seu germà, manifestava la seua voluntat federalista, ja no només pels territoris bascs, sinó també per als territoris de l’antiga Corona d’Aragó. El 1872, se referia a aquesta, «Hace un siglo y medio que mi ilustre abuelo Felipe V creyó deber borrar vuestros fueros del libro de las Franquicias de la Patria. Lo que él os quitó como rey, yo como rey os lo devuelvo». Si les seues arrels ideològiques naixien de l’Absolutisme, de l’antiliberalisme, la recuperació del Furs medievals, etc., era lògic seguir aquest camí. Des de la postura valenciana, a més, tenia l’exemple d’un veí que anava sempre un pas, o dos, per davant en tots aquests assumptes. Si, se pot ser ultraconservador i ultracatòlic i ser federalista. Per la part que li toca a Grau, se posaria de perfil, «a mi no me lieu!», pensaria.

Manuel Gisbert, el 31 de gener de 1930, escrivia a la Junta Parroquial d’Herbers, sobre un sabotatge a un pont de Castell de Cabres, «Reclamado por el Juez instructor

de este partido con motivo del sumario que se instruye por el delito de incendio de un puente de madera sobre el río Escalona en Castell de Cabres, que por los agentes de mi autoridad se practiquen gestiones, y se de cuenta a dicho Juzgado, sobre la verdadera conducta moral pública y privada de los procesados José Pallarés Figols y Segundo Calvo Guimerá vecinos de esta Ciudad y domiciliados en esa Entidad local menor Herbés, teniendo en cuenta su estado y condición social, sus virtudes y sus vicios, su vida y sus costumbres, sus hábitos y tendencias, y sus buenas o malas compañías». Llàstima que no tinguem l’informe des d’Herbers. Però a primera vista, és necessari fer-nos una pregunta, per què? Era alguna qüestió laboral amb les mines?

Ja sabem que l’Ajuntament, per aconseguir allotjament per als mestres, llogava a propietaris particulars, per després cedir els habitatges als docents de forma gratuïta. També sabem que en aquella època els lloguers eren molt barats (i la compra també.

Una casa, sense grans pretensions podria valer 1.500 ptes. Recordeu que un sou modest estava entre 900 i 1.000 l’any). Però una cosa no tant evident, és que no era molt bon casero, ja que, segons testimonis d’alguns mestres, les cases quedaven abandonades a la seua sort, tal com queda clar a l’Acta de la Permanent de l’1 de desembre de 1930. La situació era tant roina, que fins i tot l’inspector de Primera Ensenyança provincial protestaria, «tanto el señor Inspector [...], como los señores maestros que habitan la casa sita en la calle del Pilar, verbalmente se habían quejado de las malas condiciones que reune la referida casa [...], lo que pudo comprobar la referida Comisión que estuvo a verla, y proponía por tanto rescindir el contrato que tiene este Ayuntamiento con el propietario». Ací hi ha diverses qüestions. Per una banda, a qui li competia fer reparacions? En teoria al propietari, però l’Ajuntament estava cedint el seu ús a terceres persones. Per una altra, ací ens falta informació, ja que la decisió és ràpida i categòri-

ca. Això vol dir que el propietari se negaria a invertir diners en ella?, «Enterada la Comisión [...], acordó: Participar al propietario de la mencionada casa que a partir del primero de Enero próximo, puede disponer de la misma», això és, entenc jo, renyirien, «y que a los señores maestros que en ella habitaban se les gratifique con veinte pesetas mensuales y que ellos se busquen piso». «Gratificar» en el sentit de subvencionar. Que se busquen la vida, en una població com Morella que sempre ha tingut problemes de vivenda. Aquest és un d’eixos misteris que l’envolta. Al llarg del segle XX, veus com a 1920, per exemple, que ja havia perdut més de 1.000 habitants era impossible trobar habitatge. Però és que a 1950, que n’havia perdut molts més, encara era un problema trobar-ne. Ni què dir avui dia. Si les persones se’n van, les cases queden buides, no? Dic jo! Bé, ací la qüestió és que eixa casa ja arrossegava problemes de molt enrere, i que originarien els maldecaps amb la Guàrdia Civil, ja que eixa casa que seria prou gran, convivi-

Construcció de la carretera Venta del Aire-Morella, tram Cinctorres-Morella. Autor: José Pascual, Arxiu Pascual, Ajuntament de Morella.

en mestres i agents, en un guirigall caòtic.

Canviem de tema. La Banda de Música municipal havia tingut una crisis prou gran durant la gestió de José Adolfo Veiga, fins al punt que l’Ajuntament, al menys al meu parer, culparia de la situació a la Banda, dissolent-la. Amb l’arribada del nou director Ricardo Berenguer semblava que havia arribat un període d’estabilitat, però hi havia coses que no s’oblidaven fàcilment. El 3 de maig de 1930, la Comissió Permanent donava compte d’una petició de Berenguer, que «manifiesta que para la misma hacen falta varias cañas para los clarinetes, [...] saxofón, así como varios cuadernillos de papel apaisado, para obras y hacer las instrumentaciones, cuyo importe se debe hacer efectivo del presupuesto ordinario de gastos». No era cap petició exagerada, no estem parlant d’un grapat de nous instruments, però, «la Comisión por unanimidad acordó: No autorizar al Sr. Director de la Banda para adquirir lo reseñado [...], pues, [...] el importe [...] deben

satisfacerlo los músicos, ya que están gratificados por este Ayuntamiento». Ací hi ha dos qüestions a considerar. Per una banda les dificultats econòmiques de l’Ajuntament. Per una altra, la contradicció de Manuel Grau, que no admetia reduir massa la consignació a Beneficència, ja que en anteriors anys s’havia fet i no havia passat res, i ara no acceptava pagar unes despeses irrisòries comparades amb el que se van gastar quan va arribar Veiga, que no era qüestió de complements, sinó instruments professionals, amb factures que valien milers de pessetes de l’època. Tinc la sensació que els jaleos de la Banda durant l’etapa de Veiga no s’havien oblidat del tot, malgrat el relleu total de tots els regidors. És el que passa quan un sentiment queda imprès a la cultura popular, que sol superar les generacions. Ja que estem en un Calaix Desastre, desastre seria la carretera Venta del Aire – Morella, que, ja havien passat una quarantena d’anys des del seu inici, i que a eixes altures encara hi havia trossos sense fer. Un dels pobles beneficiats per ella, encara que indirectament, seria l’Anglesola, Ajuntament que escriuria a tots els alcaldes de la ruta, el 25 de gener de 1931, «Sres. Alcaldes de Rubielos, Nogueruelas, Linares de Mora, Puertomingalvo, Mosqueruela, Portell, Cinctorres y Morella», ruta que ens fa comprendre per què van tardar tant. Primera per la dificultat del terreny; segona perquè les motivacions que van provocar la seua construcció ja havien caducat, «Creyendo de necesidad y conveniencia general pedir la subasta del 10º Trozo único que falta construir de nuestra carretera». La qüestió és que havien fet una sol·licitud al director general d’Obres Públiques on se demanava que se fera el més prompte possible, i suplicava als pobles esmentats que s’adheriren. Morella ho faria el 10 de febrer. Aquesta circumstància era habitual, i no hi havia problema perquè foren pobles de Terol o Castelló. Una mostra d’això seria una carta conjunta dels Ajuntaments de Mas de les Mates i Calanda, del maig de 1928 (no posa el dia), que demanaven a Morella que per favor els recolzara perquè se poguera fer la carretera Mas – Calanda. Ells entenien que fent eixa infraestructura no només eixien guanyant ells de forma particular, sinó també tot el territori circumdant. I la solidaritat entre pobles, encara que pertanyents a altres regnes, era la norma... sempre que no hi haguera diners pel mig.

Setmanari d’informació comarcal

Esports.

2-2

ETURE FC 'B' CF VILAFRANCA

Bon punt el que ha sumat el Vilafranca en la seua visita a La Jana, on l’Eture FC ‘B’ actua com a local. Podria dirse que el resultat del partit va ser just, després de que cada equip dominara una part. La primera va ser de clar color vilafranquí, marcant Borja el 0-1 al minut 8 de joc. El Vilafranca, ben posicionat al terreny de joc, va continuar dominant buscant la porteria local. Això si, l’Eture ‘B’ també va comptar amb un parell de bones ocasions de gol en aquest primer temps. Amb 0-1 s’arribava al descans.

A la segona part va canviar la decoració del partit i l’Eture ‘B’ es va fer amb el control del joc, després d’introduir canvis de jugadors i plantejament. Al minut 50 i després d’una jugada per banda i centre l’Eture ‘B’ feia l’1 a 1. Els locals van continuar dominant i en una acció semblant arribava el 2-1 al minut 68. Isaac ,de cap, rematava un centre de Ferran per fer el 2-2 definitiu al minut 83.

Efrén

Enric Monfort

Nicolás

Enric Beltrán

Mateu

Adrián Gil

Fernando

Héctor Bayot

Ramón

Borja

Gonzalo

També van jugar:

Héctor, Pablo, Ferrán, Isaac i Jaime.

Gols:

0-1 (8') Borja

1-1 (50')

2-1 (68')

2-2 (83') Isaac

DINOMANIA TRAIL. Cinctorres es convertia el dissabte en la capital de l’esport a la comarca amb una nova edició de la Dinomania Trail amb la seua cursa competitiva, mar xa a peu i cursa juvenil. Com a conseqüència de la 'dana' es va haver de canviar la data de cele bració, passant del dia 2 al 30 de novembre amb un gran èxit participatiu a l’esdeveni ment esportiu. Una prova que va tindre el seu origen en una caminada a peu organitzada per l’Ajuntament de Cinctorres fa ja molts anys i que al següent es transformava ja en el model actual de Dinomania Trail, sota l’organització del Club de Muntanya La Roca Parda. En la cursa competitiva, el guanyador en categoria masculina va ser el vilafranquí Javier Vives amb un temps de 2 hores, 9 minuts i 7 segons, establint un nou rècord a la prova. Segon classificat va ser Germán Castel amb 2 hores, 11 minuts i 15 segons i tercer Agustín Ribera amb un temps de 2 hores, 12 minuts i 48 segons. En categoria fe menina, la vencedora va ser Mireia Navarro amb un temps de 3 hores, 8 minuts i 15 segons, sent segona classificada Jo-

PRÒXIMA JORNADA

· CE CINTORRÀCF CANET

· CF VILAFRANCA

CD VINROMÀ

BENLLOCH ROSSELL

VILANOVA

VILAFRANCA

BENASSAL CATÍ

ALBOCÀSSER XERT

CÀLIG

ETURE 'B' LA POBLA T. SALSADELLA CANET

VINROMÀ SANT MATEU

CINCTORRÀ

El Cinctorrà cau a Albocàsser darrere d'una intensa boira

3-1

CF ALBOCÀSSER CE CINCTORRÀ

El CE Cinctorrà no va poder traure res positiu de la seua visita al camp de l’Albocàsser davant d’un rival en línia ascendent i que va ser superior. En el primer període i després d’uns minuts de tanteig en els que el Cinctorrà va comptar amb una bona ocasió de gol a les botes de Joan, l’Albocàsser va inaugurar el marcador al minut 24 amb l’1 a 0. Els locals continuaven amb el domini del joc i, al minut 45 marcaven el 2-0 que va fer prou de mal al Cinctorrà.

La segona part es va disputar amb una intensa boira al camp de La Planeta d’Albocàsser. Els locals continuaven apretant i el Cinctorrà intentava escurçar distàncies al marcador, fet que no va ser possible. Era difícil per la boira des d’una porteria veure l’altra. Al minut 86 i de penal, l’Albocàsser marcava el 3-0 que sentenciava el partit, encara que el Cinctorrà va poder maquillar un poc el resultat amb el 3-1 marcat per Nico al minut 90 de joc.

ana Milián amb 3 hores, 13 minuts i 21 segons i tercera Nerea Mur amb 3 hores, 15 minuts i 46 segons. A la cursa juvenil, el vencedor masculí va ser el morellà Dídac Ibáñez, segon classificat Aleix Querol i tercer el cinctorrà Lucas Milián. En categoria juvenil femenina la vencedora de la prova va ser Balma Tena, de Vilafranca i pertanyent al Club Tripicaio. Segona classificada va ser Laia Barreda i tercera Paula Peralta. I gran quantitat de caminants en la marxa senderista que va recòrrer bonics paratges del terme municipal de Cinctorres. Una Dinomania Trail que comptava amb cursa per als més menuts al voltant de la línia de meta, castells inflables per a xiquets i xiquetes, servei de recuperació amb massatges per als participants i en definitiva, un gran ambient esportiu a Cinctorres en una jornada amb un oratge esplèndid per tal de celebrar la Dinomania Trail.

Marc Cristian

Diego

Raúl

Pau Milián

Manel

Josep

Pablo Viñals

Gerard

Joan

Juan Pablo. També van jugar: Hugo, Marc Solsona, Brian i Nico.

Gols:

1-0 (24')

2-0 (45')

3-0 (86') (p.)

3-1 (90') Nico

FRONTENIS

Important victòria del Club Frontenis Vilafranca en la seua visita a Onda amb motiu d'una nova jornada de lliga a la 1ª Provincial. El resultat global del partit va ser de 1-2 a favor del Vilafranca, que s'imposava a dues de les tres partides. Amb aquest resultat el Club Frontenis Vilafranca ocupa la sisena posició a la classificació amb 40 punts.

PRÒXIMA JORNADA

> 1a DIVISIÓ PROVINCIAL Vilafranca - Alcalatén 'B'

PRÒXIMA JORNADA

· CD ALMAZORA 'B'MORELLA FC

1-3

MORELLA FC CF SAN PEDRO 'B'

El Morella perd a casa contra el San Pedro 'B'

EELS IBARSOS

XILXES

PEÑÍSCOLA TRAIGUERA BORRIOL MORELLA ALMASSORA 'B'

J. ALMASSORA ORPESA

l Morella FC va caure derrotat a la Fàbrica de Giner contra el CF San Pedro ‘B’, equip cuer de la categoria i que s’imposava per un contundent 1-3. És aquesta la quarta derrota consecutiva del Morella en un moment difícil en que ocupa l’onzena posició a la classificació amb 11 punts, els mateixos que té l’Orpesa i que ocupa plaça de descens. El San Pedro ‘B’, equip jove i que va imprimir velocitat al joc inaugurava el marcador amb el 0-1 al minut 19 i cap a la mitja hora, al minut 31 arribava el 0-2 per als visitants resultat amb el que acabava la primera part.

A la segona, el Morella va intentar canviar les coses buscant amb insistència la porteria grauera i marcant l’1 a 2 per mediació del capità Moles al minut 55. Malgrat els intents locals per empatar va ser el San Pedro ‘B’ el que al minut 67 anotava l’1 a 3 que al final seria definitiu a la Fàbrica de Giner de Morella.

BÀSQUET FEMENÍ

> JUNIORS

· CB MORVEDRE 35-65 CBF MORELLA

> ALEVINS 2ºANY

· CBF MORELLA 43-3 BC VILA-REAL TARONJA

· CB BURRIANA 30-52 CBF MORELLA

> ALEVINS 1er ANY

· CB CASTELLÓ 50-72 CBF MORELLA

> ALEVINS MASCULÍ

· CBF MORELLA 34-14 BC PEÑÍSCOLA

> BENJAMINS

· UIXÓ BÀSQUET 30-32 CBF MORELLA

PRÒXIMA JORNADA

> JUNIOR.

Dídac Migue

Pau

Jordi Martí

Rober

Mario

Andreu Ortí Mauricio

Andreu Serret Moles

Chillida.

També van jugar:

Marc Yeste

Alberto

Marc Marín Ismael i Arturo.

Gols:

0-1 (19')

0-2 (31')

1-2 (55') Moles

1-3 (67')

· CB Castellón - CBF Morella

> ALEVÍ 2ºANY.

· CBF Morella - CB Burriana Blanco

Dissabte 7 a les 11h. C.E. Jaume I. Morella

> ALEVÍ 1er ANY.

·

CBF Morella - CB Almassora

Diumenge 8 a les 10h. C. E. Jaume I. Morella

> ALEVÍ MASCULÍ.

· CB Benicarló - CBF Morella

Diumenge 8 a les 12h. Pavelló de Benicarló

> BENJAMÍ. 1er ANY.

· CBF Morella - CB Burriana Blanco

Diumenge 8 a les 12h. C.E. Jaume I. Morella

FUTBOL BASE

> JUVENILS

· R. ELS PORTS FC 'A' 3-3 CD DRAC CASTELLÓ 'A'

Gols: Jesús, Pau i Xavi

· CD CASTELLÓN 'C' 9-1 R. ELS PORTS FC 'B'

Gol: Iván Ibáñez

> CADETS

· R. ELS PORTS FC 3-0 CF TORREBLANCA

Gols: Saúl, Andrei i Bruno

> INFANTILS

· R. ELS PORTS FC 'A' 5-0 UD SANT MATEU

Gols: Aleksandro (2), Xavi, Iván i César

· CF ORPESA 'B' 0-5 R. ELS PORTS FC 'B'

Gols: Martín (2), Alexandre (2) i Gerard

> ALEVINS

· R. ELS PORTS FC 8-3 UE ATZENETA

> BENJAMINS

· CD BENICASSIM 'A' 3-1 R. ELS PORTS FC ‘A’

· CD BENICASSIM 'C' 4-0 R.ELS PORTS FC 'B'

> PREBENJAMINS

· CF NOU SEQUIOL 0-6 R. ELS PORTS

PRÒXIMA JORNADA

> JUVENILS

· CF Benlloch 'A' - Renomar Els Ports FC 'A'

· Renomar Els Ports FC 'B' - CD Drac Castelló 'B'

> CADETS

· CF Promesas Castalia 'B' - Renomar Els Ports FC

> INFANTILS

· CD Benicasim 'C' - Renomar Els Ports FC 'A'

· Renomar Els Ports FC 'B' - ACD Benicense 'A'

> BENJAMINS

Renomar Els Ports FC ‘A’ - ACD Peñíscola 'A'

· Renomar Els Ports FC 'B' - CF Alcalà 'B'

Dissabte 7 de Desembre a les 11h. Camp Fàbrica de Giner. Morella

> PREBENJAMINS

· Renomar Els Ports FC - CF Moró

Setmanari d’informació comarcal

La Fulla del Camp dels Ports.

Prova pilot al voltant del projecte de pasturatge en una finca de Catí

La Diputació de Castelló aposta per estendre el projecte de pasturatge i tancat virtual a municipis de la província per a reforçar la ramaderia extensiva i la prevenció d’incendis. La institució provincial ha reservat una partida de 40.000 euros en el pressupost 2025 per a dur a terme l’estudi de viabilitat i aplicació municipal després dels bons resultats de la prova pilot realitzada enguany. “Apostem per esta iniciativa que utilitza la tecnologia de geolocalització per a gestionar el pasturatge d’una manera més eficient i segura”, ha expressat la presidenta Marta Barrachina. El sistema permet als ramaders controlar l’accés dels seus animals a noves zones de pastura, delimitant àrees mitjançant una aplicació mòbil i sense tancaments físics. A més, contribueix a la prevenció d’incendis forestals, ja que

DE SÒL FORESTAL A SÒL TRUFER. La Generalitat Valenciana estudia que el sòl per al cultiu de tòfones mitjançant tècniques agrícoles puga ser considerat sòl agrícola temporal, quan es desenvolupa sobre sòls forestals i exclusi vament durant el període d’explotació, per a recobrar la seua condició de sòl forestal quan cesse este cultiu.

facilita el control del territori i el manteniment de les zones naturals.La prova pilot del projecte s’està desenvolupant amb èxit a Catí, en una finca de 160 hectàrees amb 10 bovins adults. A més este projecte “garantix una major tranquil·litat, ja que els animals estan permanentment localitzats i monitorats”, ha afegit Barrachina.

Després dels bons resultats de la prova, Diputació s’ha marcat l’objectiu d’estendre el projecte a municipis de la província perquè,“creiem fermament que esta iniciativa representa una gran oportunitat per als professionals del sector ramader en els nostres municipis”.

En eixe sentit, durant el pròxim exercici es durà a terme l’estudi de viabilitat i aplicació municipal del projecte de pasturatge virtual per a, posteriorment, poder aplicar-lo en altres localitats.

Així ho ha anunciat el conseller d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca, Miguel Bar-

rachina, qui ha assegurat que “este Consell treballa per a potenciar el cultiu de la tòfona a la Comunitat Valenciana”, i ha fet valdre l’enorme qualitat d’este fong.

Barrachina ha assenyalat “l’indiscutible valor ecològic de la tòfona, ja que la seua producció es realitza amb arbres autòctons de la nostra Comunitat Valenciana”, un cultiu sostenible que no incorpora adobaments minerals ni pesticides.

Els preus.

Patrocina

Els preus del Porcí. 28/11/2024

Porc engreixat

Preu mig Mercolleida

Garrí (Lechón)

Zamora 20 Kg (G parrida)

Holanda 21 Kg (U. origen)

Lleida 20 Kg

1,553 €/kg (sense variació)

1,565 €/kg (sense variació)

Setmana 48 del 25/11 al 01/12

69,00 € (puja 1€)

81,50 € (puja 0,50 €)

28/11/2024

48,00 € (puja 1€)

China (Min. Agricultura) Del 18 al 24 novembre

Porc viu

Garrí (Lechón)

2,23 €/kg (baixa 0,04€)

Els preus del Boví. (Mercolleida) 27-11-24

Vedells Extra U 331-370 kg/c

Vedelles Extra U 241-270 kg/c

6,19 €/kg (puja 0,07€)

6,21 €/kg (puja 0,07€)

Els preus de l’Oví. (Mercolleida) 27-11-24

Corder fi 23 kg (Viu)

Corder fi 26 kg (Viu)

5,65 €/kg (sense variació) 5,27 €/kg (sense variació)

Els preus de les Aus. (Bellpuig) 28-11-24

Pollastre blanc (Pes viu)

Pollastre groc (Pes viu) 1,34 €/kg (baixa 0,08€)

1,40 €/kg (sense variació)

Els preus del Conill. (Moncun) 26-11-24

Conill (Pes viu)

Conill (Pes viu)

2,60 €/kg (sense variació)

2,55 €/kg (sense variació) (Loncun) 28-11-24

El més rentable per al ramader

CATÍ (Castelló)

Tel. 964 40 90 00

Fax 964 40 91 12

Les Llunes.

15 desembre 8 desembre 30 desembre 22 desembre

de dies d'anticicló i amb el cel blau, el dimecres Morella es despertava amb ambient plujós, el cel coberts i una sensació tèrmica negativa.

LES TEMPERATURES

MORELLA

VILAFRANCA

CINCTORRES

FORCALL

SORITA

LA MATA

OLOCAU

HERBERS

VALLIBONA TODOLELLA

CASTELLFORT

PORTELL

5,5 / 17,4

-0,7 / 14,9

2,4 / 15,2

-0,8 / 16,1

-1,5 / 16,8

1,2 / 15,7

7,2 / 15,9

0,9 / 15,3

2,9 / 15,1

-0,2 / 16,0

7,7 / 14,3

1,8 / 17,0

7,6 / 21,2

1,2 / 20,1

3,8 / 20,7

-0,8 / 22,2

-2,3 / 21,1

2,0 / 22,6

9,6 / 19,2

1,6 / 20,7

3,2 / 19,8

-0,1 / 22,3

11,6 / 18,1

3,6 / 20,7

/ 19,3 4,4 / 16,8

/ 17,1

/ 19,4

/ 19,3

/ 18,4

/ 18,4

/ 18,4

/ 16,6 3,4 / 18,6 12,1 / 15,4 7,1 / 18,9

/ 20,1

/ 17,7

/ 17,7

/ 19,3 1,1 / 20,4 5,9 / 18,9 11,7 / 19,6 4,1 / 19,4

/ 16,4

/ 19,7

/ 16,1

/ 19,4

/ 18,1

/ 15,8

/ 16,8 3,6 / 18,6 3,8 / 18,9

6,6 / 17,9

8,1 / 15,0

4,1 / 17,5

7,4 / 18,4

5,3 / 18,7

7,6 / 14,1

8,0 / 17,0

5,7 / 18,1

4,7 / 13,0

6,0 / 11,4

2,0 / 13,5

2,2 / 13,8

4,8 / 12,3

5,3 / 11,2

2,7 / 12,3

6,7 / 15,2

3,8 / 13,3

5,7 / 9,8

4,9 / 12,8

5,7 / 13,7

3,7 / 13,0

5,1 / 14,2

6,8 / 15,1

6,8 / 15,7

5,8 / 15,1

3,0 / 14,1

5,8 / 13,7

7,4 / 14,0

6,1 / 14,6

2,7 / 10,2

4,6 / 14,3

“El fred de desembre es fica dins per sempre”

Després d’un tram final del mes de novembre amb dies agradables i temperatures més pròpies de la primavera, com per exemple ocorria el dissabte 30 o diumenge 1 de desembre, sembla que el vent i el fred poden tornar a agafar ja un protagonisme que ens aboque definitivament a l’hivern. I és que en una tardor en la que ha plogut bastant a finals d’octubre i primers de novembre, l’ambient humit encara s’ha anat mantenint durant tot el mes, això si amb precipitacions esporàdiques i poc destacades. També el vent de Cerç ha comptat amb el seu protagonisme en episodis puntuals durant les passades setmanes contribuint de forma clara a que els arbres perguen les seues fulles com passa tots els anys a la tardor. Situació típica de l’època de l’any en la que ens trobem,

però amb l’alegria de les pluges que han omplit basses i dipòsits millorant considerablement les reserves hídriques de la nostra comarca en un any 2024 que en la seua primera part, fins a ben entrat l’estiu estava sent molt sec i quasi sense cap tipus de precipitacions. Per a la propera setmana i ja a partir d’aquest cap de setmana de la Constitució i la Purissima s’espera que les temperatures experimenten una baixada significativa i que el fred s’impose clarament la setmana pròxima amb temperatures que seran baixes tant en mínimes com en màximes. Amb el Cerç novament com a protagonista pareix que fins i tot podria arribar alguna araboga de neu a punts alts, això si precipitacions que en principi no s’espera siguen de gran importància en general.

Arribe l'hivern

La predicció de Lorenzo Boix.

Després d'una segona part de novembre i una primera setmana de desembre amb temperatures més pròpies d'octubre, pareix que una setmana després del començament de l'hivern meteorològic tindrem la primera incursió freda important de la temporada. Dissabte encara tindrem una primera part de jornada amb temperatures agradables i màximes entre els 12-16 graus, que se donaran la primera part del dia, ja que a poc a poc anirà entrant el vent de Mestral i baixant la temperatura, quedant a últimes hores de la jornada ja un ambient d'hivern, amb fred accentuat pel vent. Les mínimes se donaran a últimes hores de la jornada, quedant entre els 2-6 graus. Diumenge ja tindrem un dia de ple hivern, amb màximes entre els 3-7 graus i mínimes entre els -1 a 3 graus, i no baixaran més pel vent, que encara accentuarà més eixa sensació de fred. Tindrem sol, amb pas de núvols espentejats pel vent, que poden deixar algun ruixat o araboga de neu en cotes a partir dels 700800 metros.

Iniciarem la setmana amb un panorama molt similar el dilluns, amb una matinada amb mínimes entre els -2 a 2 graus, gelant a vent en els punts més alts i amb alguna araboga de neu en les mateixes cotes comentades abans, podent enfarinar el panorama en alguns dels nostres pobles d'eixes cotes. Les màximes, semblants al dia anterior, no arribant als 5 graus en la majoria dels pobles. A partir d'ahí, pareix que el fred d'hivern continuarà durant tota la setmana. Alguns mapes donen fred intens i sec, amb gelades prou generals de nit a l'encalmar el vent a partir de dimarts, i altres donen possible formació d'alguna borrasca que podria deixar-nos alguna nevada més ressenyable, fora de les típiques arabogues.

Després

JUAN ANT. QUEROL