Setmanari Notícies (06/06/2025)

VILAFRANCA

“

He sigut molt afortunada, he vist una evolució social, però em fa patir el món que deixem a les pròximes generacions”

AURE FERRER PARLA DE VIDA, MEMÒRIA I FUTUR DES DE MORELLA

Pàgines 16 a 17. El Notícies de perfil.

Notícies.

La justícia continua donant la raó als extreballadors de la fàbrica de la Marie Claire

Tres resolucions judicials es decanten pels 64 treballadors i condemnen Formen a pagar nòmines pendents i indemnitzacions per acomiadaments improcedents. Si finalment es declarara insolvent, el FOGASA hauria d’assumir part d’aquestes obligacions.

BUSCANT L’ETERNA PRIMAVERA. El passat divendres un dels ramats d’ovelles transhumants que creuen cada any la comarca dels Ports feia el trajecte de Vilafranca a l’Anglesola acompanyat d’alumnes de l’escola de Cantavella.

Pàgina 10. El Notícies dels estudiants.

Pàgina 22. El Camp.

Dos àngels tornen al santuari de Vallivana

Després d’un treball de reconstrucció i restauració, dos àngels del retaule de l’església del a patrona de Morella han recuperat el seu lloc original amb el treball de Cristobal Milián i Fran Medina. INSTAGRAM

Pàgina 7. Poble a poble.

Sexenni

El PSPV denuncia que Diputació no ha pagat encara les ajudes al

Rhamsés Ripollés ha criticat que Barrachina “es va afanyar a vindre a Morella a vendre fum, convocant tots els gremis i carrers per a prometre’ls ajudes”

Pàgina 7. Poble a poble.

MORELLA

L’Alameda estrena noves plantes i un nou sistema de reg automàtic

Estes actuacions s’han realitzat amb un finançament del 100% a través del pla de compensació eòlic de l’IVACE

Pàgina 9. Gent&Vida.

Portell

ja té un full de ruta per a saber com actuar front al canvi climàtic

Pàgina 2. El tema de la setmana.

Setmanari d’informació comarcal

El tema de la setmana.

TRES RESOLUCIONS JUDICIALS DONEN LA RAÓ A 64 TREBALLADORS I CONDEMNEN FORMEN A PAGAR NÒMINES PENDENTS

La justícia segueix donant la raó

Tres resolucions judicials donen la raó a un total de 64 treballadors i condemnen Formen a pagar nòmines pendents i indemnitzacions per acomiadaments improcedents. Si finalment es declara insolvent, el FOGASA haurà d’assumir part d’aquestes obligacions.

La firma Formen, que va adquirir Marie Claire a l’octubre i va retornar les claus el passat mes de març, no va arribar a aportar cap quantitat econòmica: no va pagar res per la unitat productiva, ni les nòmines dels sis mesos que la plantilla va seguir treballant, ni tampoc les indemnitzacions derivades de l’ERE que va impulsar.

La justícia ja ha resolt pràcticament totes les demandes interposades pels treballadors. En tres sentències, els jutjats han condemnat Formen a pagar prop de cinc milions d’euros per salaris impagats i acomiadaments injustificats.

Els Jutjats del Social número 2 i 3 de Castelló han constatat els reiterats incompliments laborals de l’empresa i han fallat a favor de 64 empleats.

La darrera sentència, dictada pel Jutjat Social número 3, afecta 22 treballadors representats per UGT i condemna Formen a abonar al voltant d’1,8 milions d’euros entre sous no satisfets —del 1 d’octubre al 30 de maig— i indemnitzacions. A més, el tribunal declara

nul l’ERE presentat per l’empresa d’Ángel Pío Sánchez, recolzant-se en un informe de la Inspecció de Treball que qüestionava l’absència de negociació col·lectiva i acusava Formen d’actuar sense bona fe.

En aquesta mateixa resolució, també es considera el administrador concursal com a responsable solidari pel pagament de les nòmines de dos treballadors corresponents al setembre, quan Marie Claire encara es trobava en concurs.

El mateix jutjat ja havia fallat an-

La darrera sentència condemna Formen a abonar al voltant d’1,8 milions d’euros entre sous no satisfets i indemnitzacions.

teriorment a favor d’un altre grup de 31 empleats, representats pel despatx d’advocats Laborea, extingint les seues relacions laborals i ordenant el pagament d’indemnitzacions per valor de 2.150.000 euros i 500.000 euros en sous pendents.

El 23 de maig, la Ciutat de la Justícia va acollir dos judicis referents a 43 treballadors. Formen no va comparéixer, excepte una representant de l’administrador únic, que va qüestionar l’intent de Laborea d’estendre la respon-

sabilitat patrimonial al propietari personalment. El jutge, tanmateix, va desestimar aquesta petició en considerar que l’autorització per a l’adquisició de la unitat productiva havia estat concedida a la societat, no al seu representant legal.

Ja el 21 de març, una primera sentència va condemnar Formen en un cas que afectava 11 treballadors actius entre juliol i setembre, sota l’administració concursal. Aquesta resolució obligava Formen a pagar 500.000 euros per salaris d’octubre a març i indemnitzacions, i al

ACOMIADAMENTS IMPROCEDENTS I, SI FINALMENT ES DECLARARA INSOLVENT, EL FOGASA HAURIA DE SER QUI ASSUMIRA PART D’AQUESTES OBLIGACIONS

als treballadors de Marie Claire

mateix temps responsabilitzava l’administrador concursal per les nòmines d’estiu. La jutgessa, a més, va criticar que Formen ni tan sols es presentara a l’acte de vista prèvia, malgrat estar personada en el procediment, incomplint així la càrrega de prova.

Amb aquestes tres resolucions, la justícia pretén posar fre al que sembla un intent de Formen de desentendre’s de totes les seues obligacions econòmiques i laborals. L’empresa va trencar unilateralment el contracte de compravenda

El comitè d’empresa i els advocats dels afectats temen que Formen es declare insolvent per eludir els pagaments

sense pagar ni una sola nòmina ni assumir el cost de la unitat productiva, i va activar un ERE col·lectiu el 30 de març, però sense respectar el període legal de consultes. Tampoc ha abonat les indemnitzacions corresponents.

Tot i això, el comitè d’empresa i els advocats dels afectats temen que Formen es declare insolvent per eludir els pagaments. En aquest escenari, intervindria el Fons de Garantia Salarial (FOGASA), que cobriria part de les quantitats deutes: fins a 120 dies de salaris i 20

dies per any treballat (amb un màxim de 365) en concepte d’indemnitzacions. El FOGASA actuarà quan es demane l’execució de la sentència (en un termini de 20 dies) i el jutjat confirme que l’empresa no té fons. Els primers 18 treballadors ja es troben en aquest punt: han cobrat dos mesos per part de l’administrador concursal i seran els primers a percebre les quantitats pendents del FOGASA. La resta haurà d’esperar els 20 dies establerts. Des del bufet Laborea insistei-

xen que Formen SA era una societat instrumental, que no va pagar ni per la unitat productiva ni per cap nòmina, i que va vulnerar totes les seues obligacions laborals, sense iniciar cap negociació real del seu ERE. Per això, preparen accions en l’àmbit mercantil per exigir responsabilitats al seu administrador per la gestió de l’empresa. A més, fonts del procés judicial no descarten que també es presenten accions penals pels danys ocasionats tant per Formen com pel seu responsable directe.

Setmanari d’informació comarcal Notícies.

Les Veus del Centre d’Estudis.

Notícies.

SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL.

Edita:

Comunicacions dels Ports, S.A C/ Tint, 9-11

12.300 Morella (Castelló)

964 16 10 12 964 16 10 38 setmanariNoticies@comunicacionsdelsports.com comarquesnord.cat

Redacció, maquetació i fotografía:

Ángela Beltrán, Víctor Tena, Juan Ant. Querol, Anna Querol, Cristian Lorente, Laia Meseguer Depòsit Legal: CS-101-1996

Amb el suport de:

Cent anys del pont vell de Sorita

Manuel Beser

Jordà. Centre d’Estudis dels Ports.

El dia 9 de setembre farà cent anys que es va inaugurar el pont vell de Sorita, i considerem que és just i convenient celebrar-ho, pos les belles accions mereixen un bon record vinguen d’on vinguen. No cal destacar sempre el color o la ideologia de les mans dels que fan coses, pos el funcionalisme de les coses no és partidista: servixen per a tothom, siguen de la condició que siguen. I és que vivim tant de la divisió d’opinions que a vegades no sabem ni el que està bé, ni el que està mal, sinó que tot depèn de qui ho fa. Pensem que els que vivim en un mateix territori no hauríem de ser tan extremistes. Tots sabem que el poder done molts beneficis i prestigi, però no cal buscar-los amb tant desfici. Per anar bé, el poder polític no haurie de ser cap objectiu per a ningú, sinó solsament ho haurie de ser la recerca del benestar i la tranquil·litat general.

Això mateix és el que va passar amb la construcció del pont i la carretera els anys vint del segle passat, que en un primer moment no va entusiasmar ningú, perquè tothom havie assumit que tots tenien animals de càrrega i camins. ¿Per a què volien cap carretera si no tenien ni carros, ni cotxes, ni camions?

L’única novetat va ser que van haver més jornals i els dinerets van començar a córrer més. Això dels dinerets és el que crea l’avarícia de tenir-ne molts i voler-ne més pel que pugue passar en el futur. I és que el diner en una societat com la nostra done tanta seguretat, com ambició: Poderoso caballero es don Dinero die don Pedro Calderón de la Barca. I tots reconeixem que avui per avui, diners i poder van tan units que gairebé es confonen. En canvi, el pont es veu que ere una obra molt desitjada des de feie molt temps. Sorita és un poble dividit pel Bergantes entre un Est ple de rotes (boscs privats) i masos pedregosos i un Oest molt més ric i aprofitable incloint les vores del riu i dels barrancs. En altres temps no hi havie ni terra ni menjar per a tothom, sobretot quan venien plagues, sequeres o males collites (per això anaven tots a les rogatives); ni tampoc en els moments que augmentave la població, sobretot en el segle XVIII i finals del XIX en què no quedave més terra per treballar i va començar la gran emigració, les conseqüències de la qual, encara avui, estem patint. I és que el riu es traspassave per unes palanques (troncs d’arbres) quan baixave ple, i molt sovint ere intransitable, per això hi havie el refugi del santuari de la Balma. Algunes vegaes, per a travessar a l’altre cantó s’havie de fer cap al pont de Canadilles, al terme Aiguaviva, on el riu passave molt estret entre roques.

Ademés el riu separave els camins que anaven des de Catalunya i Torre Miró cap a l’Aragó: les Parres, Castellot i Aiguaviva. En un article de l’any 2022 ja vaig destacar la importància i el valor dels antics ca-

La construcció del pont la va fer l’Estat amb la col·laboració de l’Ajuntament i de molts particulars del poble, ja foren propietaris de finques a expropiar, o per obtenir la pedra suficient per a la construcció.

mins com a forma de transport i de comunicació; i és que pels nostres camins hi anave gairebé tothom: agricultors i ramaders, temporers i festeros, transportistes i comerciants, militars i guerrillers, pelegrins i eclesiàstics, curanderos i metges, empresonats i carcellers, ostentosos i humils, polítics i ciutadans, i de tant en tant també us podíeu trobar amb algun lladre, facinerós o bandoler que et deixave sense res. O sigue que era bo que antes d’eixir de cas et fessis el senyal de la creu, i si te trobaves algú millor apartar-se i vigilar. Per això mateix, altres, com en les rogatives, i per demostrar que eren gent d’església, anaven resant el rosari, cantaven la Salve Regina a les envistes d’un santuari marià, dien el Pare Nostre davant d’algun peiró o entonaven el Ne recorderis en front d’algun muntó de pedres que assenyalaven la mort d’algun vianant o pelegrí. Mirant el croquis es pot veure que el riu va de Sud a Nord i que els principals de l’Est (ara pistes forestals) són el camí de la Beana, de les Beates o del Cabrer que va cap a la dena de Castellons, el camí del mig, que per la Talaiola va als masos d’Estret de Portes i de Torre Miró baixant per la Tinença fins a la Sénia (Tarragona), i el tercer camí que per la Piqueta i per detràs de Sant Marc fa cap a la Pobleta,

Torredarques, Mont-roig i Vallderroures, pobles on sobretot es traginave bon vi.

Estos tres camins s’uneixen a l’entrada del poble a l’Arrabal i seguint el carrer de Dalt ixen pel Portalet a la costa dels Horts. Ací s’ajunte el camí de Morella i dels pobles de la ribera, que sempre va ser camí principal, i que el 1922 ja ere carreter acabant a les Ventes antes d’arribar al poble. A partir d’ahí s’havie d’anar o bé a peu, o bé a cavall. Per eixe mateix camí en carros van arribar a més de molts altres proveïments i manufactures, arbres pa la Balma (1887), llana i fil pa les fàbriques tèxtils, i les campanes de València des de la fàbrica de Palos l’any 1917. Una vegada traspassat el riu, davant mateix del pont hi ha el camí de les Parres, on un poquet més amunt de la costa del Rojal es trobe la desviació que anave a la Balma i Aiguaviva per l’antic camí d’Aragó, ara quasi inutilitzat i desaparegut fins a la Balma.

La construcció del pont la va fer l’Estat amb la collaboració de l’Ajuntament i de molts particulars del poble, ja foren propietaris de finques a expropiar, o per obtenir la pedra suficient per a la construcció. Es van fer tallades de pins per a fer les bastides i es va fabricar la calç necessària que barrejada amb aigua i sorra del riu eren el material ideal per ajuntar els ma-

ons que sostindrien tota l’estructura. Els fonaments dels pilars eren d’uns cinc metres de profunditat aproximadament, i és per això que el pont ha pogut resistir totes les riuades que han baixat; només es va destruir el primer ull en la retirada de les tropes republicanes en direcció a Morella, i es va reconstruir posteriorment. Tampoc s’ha vist mai que l’aigua sobrepassés els ulls del pont, per tant cal considerar-la una obra estèticament bella i tècnicament sòlida. El seu constructor va ser l’enginyer Fernando de León que va presentar el projecte el dia 18 d’octubre de 1922 a Castelló, i el contractista el Sr. José Valiente, o sigue que el pont es va fer en poc menys de tres anys. El dia de la seua inauguració i benedicció es va portar la peanya de la Mare de Déu de la Balma, després de la festa del setembre, un dia molt recordat per tots els habitants del poble, amb bandera nacional, traca valenciana i campanes al vol.

Els avantatges d’una obra d’estes característiques semblen evidents: primerament tant la carretera com la fillola (hijuela) van servir com a lloc de passeig i d’esplai per a joves i infants, ja que els cotxes i vehicles anaven molt a poquet a poquet; igualment s’utilitzave per als desplaçaments per a treballar la terra i practicar la ramaderia extensiva, així els encarregats de

portar el menjar als treballadors podien arribar sense tantes presses, perquè com diu la dita: “la manta i la berena, mai donen pena”; de la mateixa manera van millorar i canviar molt el comerç i el transport de viatgers, només patint per les nombroses panes que tenien llavors els vehicles a motor; i finalment va prosperar la informació i el repartiment del correu quan antes calie baixar repetidament amb el matxo la correspondència des de l’estafeta de Morella. No va millorar el nombre de població que està més relacionat amb l’increment de la indústria i la productivitat territorial. Des de 1925 a 1930 va haver a Sorita un descens de 250 persones, segurament pel tancament de les empreses tèxtils de la vall del Bergantes. Caldria que celebréssim com cal aquest esdeveniment dels cent anys del pont; ja sabem que al poble en som pocs, però a l’estiu ens podem aplegar una bona colla. I és que el pont s’haurie d’adecentar per tal que fos un lloc agradable per a passejar i transitar grans i menuts. També serie interessant fer concursos de fotografies, dibuixos i escrits que caldrie presentar i exposar convenientment, això sí, amb uns excel·lents premis de participació. La festa en aquest cas, ha de ser un reconeixement a totes aquelles persones que un dia van fer i ajudar a fer el pont, el nostre pont.

Poble a poble.

SERVEI ALS CICLISTES. Ares ha posat en funcionament una nova estació de rentada, reparació i recàrrega de bicicletes elèctriques, ubicada a la zona de la piscina, amb deu suports per a aparcar bicicletes, un punt d’autoreparació i inflat, una estació de rentada i un punt de càrrega. “El cicloturisme és una activitat en auge en el nostre entorn; amb aquesta estació, volem oferir infraestructures adequades per a la pràctica d’aquest esport i consolidar Ares com a destí cicloturista de referència”, apunta l’alcalde José Luis Marqués.

A ARES. L’Ajuntament ha iniciat obres a la part alta per garantir un subministrament d’aigua òptim al barri de Montjuí durant els estiu amb la construcció, amb mitjans municipals, d’un petit dipòsit que permetrà unificar i ampliar els dos ja existents, millorant així la pressió de l’aigua.

“La

Generalitat

abandona la salut mental a les comarques de Castelló”

El diputat autonòmic del PSPV-PSOE, Ernest Blanch, ha visitat els exteriors del CEEM d’Albocàsser i s’ha reunit amb l’alcaldessa del municipi, Isabel Albalat, per conéixer de primera mà la situació creada després de les notícies sobre el possible desallotjament dels residents del centre, ordenat de manera sobtada per la Generalitat Valenciana.

“Estem davant un desmantellament sense cap fundament d’un servei públic essencial. El govern de Mazón i VOX ha deixat caure aquest recurs, sense inversió ni manteniment, i ara trasllada els pacients a una altra localitat, trencant els seus vincles i la seua estabilitat emocional”, ha denunciat Blanch.

El CEEM d’Albocàsser, que funcionava des de 2005, era l’únic centre d’aquest tipus en tota la província de Castelló. La possibilitat del seu tancament suposaria un greu retrocés en matèria d’atenció a la salut mental i una pèrdua irreparable per a la comarca de l’Alt Maes-

“Aquest centre no és només un edifici, és un projecte de vida, convivència i inserció comunitària que ara es trenca”, ha explicat el diputat autonòmic del PSPV

PORTELL JA TÉ FULL DE RUTA PEL CANVI CLIMÀTIC. Portell ja compta amb el seu Pla Local d’Adaptació al Canvi Climàtic, una fulla de ruta que defineix les actuacions necessàries per preparar el municipi davant els efectes del canvi climàtic. El pla, que preveu una inversió superior als 2 milions d’euros, ha estat elaborat per ATG Enginyers. Aquesta eina és clau per accedir a convocatòries de finançament europeu i autonòmic.

El responsable del projecte, Sergio Casero, ha assenyalat que “el canvi climàtic ja no és una amenaça futura, sinó una realitat present. En municipis com Portell, això implica sobretot actuacions en l’àmbit de la gestió hídrica, que ens permetin estar millor preparats davant episodis de sequera i inundacions, cada vegada més freqüents i intensos”.

El document té un caràcter obert i flexible, i

trat. “Aquest centre no és només un edifici, és un projecte de vida, convivència i inserció comunitària que ara es trenca”, ha afegit el diputat.

Des del grup socialista a les Corts, s’han registrat preguntes parlamentàries i una Proposició No de Llei per exigir el manteniment del servei a Albocàsser, així com la posada en marxa de les infraestructures previstes al municipi dins del Pla Convivint. “La Generalitat té l’obligació legal i moral de garantir serveis públics de qualitat arreu del territori. No pot abandonar els pobles i deixar la salut mental en mans del mercat”, ha assenyalat Blanch.

La reunió mantinguda entre Ernest Blanch i Isabel Albalat ha servit per posar damunt la taula la gravetat d’una decisió que afecta no només Albocàsser, sinó tota la comarca. “El trasllat dels pacients a altre lloc suposa trencar l’equilibri territorial. Per a les famílies de Morella, de Vilafranca o de qualsevol poble de la zona, això és un drama.

Passar de tindre el centre a mitja hora, a un temps molt superior, impossibilita l’acompanyament i la proximitat”, ha indicat Blanch. Per la seua banda, Albalat ha sigut contundent: “Si el centre està deteriorat és perquè la Generalitat no l’ha mantingut. Ara no poden fer-nos pagar la seua negligència. Este servei està consolidat, funciona bé i dona feina de qualitat. Tancar-lo és condemnar-nos com a poble, i tot per una decisió estrictament política.”

Tots dos han coincidit a reclamar que el CEEM es rehabilite i es que-

de a Albocàsser, i que es reactive el pla d’infraestructures previst per a la localitat. “El territori no es pot governar des de València amb criteris centralistes i mercantilistes. Governe qui governe, la gent d’ací mereix respecte i serveis públics dignes”, han conclòs.

Per la seua banda, l’alcaldessa Isabel Albalat ha denunciat les deficiencies en la comunicació institucional i la incertesa absoluta que viuen treballadores, famílies i usuaris: “Albocàsser no renuncia al seu centre. No renunciem a la nostra gent.”

permet incorporar noves accions en funció de les oportunitats de finançament i de les necessitats específiques del municipi. A més, les mesures proposades complementen les ja previstes en altres plans municipals.

La diagnosi del municipi aborda qüestions com l’aparició de plagues de mosquits o la necessitat d’instal·lar aparells d’aire condicionat a causa de l’augment de les temperatures, situacions impensables fa només uns anys. Tot i això, el focus principal es troba en la gestió de l’aigua, tant per al consum humà com per a l’activitat ramadera.

“Hem analitzat a fons la situació del municipi per identificar les vulnerabilitats i estar preparats per accedir a les ajudes europees, que sovint requereixen disposar d’un diagnòstic previ”, ha conclòs Casero.

PISCINA FORCALL. A Forcall ja han començat els treballs de condicionament de la piscina per obrir-la a finals de juny. Segons ha explicat l’alcalde, Santi Pérez, “enguany s’estan fent millores puntuals, com el canvi dels plats de dutxa”, que permetrà instal·lar una estructura fixa i definitiva. A més, també es re novarà el sistema de filtratge de la depuradora una inversió que “suposa uns 1.700 euros”. Tots els treballs els duen a terme operaris municipals. A més, s’ha obert el procés de selecció per contractar el personal de socorrisme. “De moment, encara no s’ha presentat ningú, però el termini continua obert”, recorda Pérez.

AIGUA

ARES DEMANA UN APARCAMENT.

Aquesta setmana Ares del Maestrat ha rebut la visita de la delegada del Consell a Castelló, Susanna Fabregat. Una trobada institucional en la qual l’alcalde, José Luis Marqués, li ha traslladat dues reivindicacions claus per al futur d’Ares, la construcció d’un pou d’aigua potable i un aparcament dissuasiu a l’entrada del poble.

“Són projectes ambiciosos però absolutament necessaris. Amb els recursos propis, l’Ajuntament no pot fer-los realitat a soles. Necessitem la col·laboració d’altres administracions”, ha destacat l’alcalde.

OLOCAU DEL REY

MILLORES A SAN MARCOS. L’Ajuntament d’Olocau està duent a terme una actuació a l’ermita de Sant Marcos, amb 6.000 euros íntegrament municipals. Segons l’alcalde Sergio Guillén, “se han puesto las barandillas de madera para proteger el espacio y a los ciudadanos” i “pusimos unas farolas solares para dar un poco de iluminación”.

A més d’embellir l’entorn, la connexió elèctrica permetrà donar nous usos a l’edifici, com ara fer un alberg rural. “A falta de los últimos trámites está todo listo ya”. El projecte forma part del Pla Eòlic de l’IVACE, orientat a dinamitzar el turisme rural. Guillén destaca el valor del conjunt monumental. “La plaza con los porches es muy bonita, es un sitio digno de conocer”.

El PSPV denuncia que Diputació no ha pagat encara les ajudes al Sexenni

El diputat provincial i portaveu del PSPV-PSOE a l’Ajuntament de Morella, Rhamsés Ripollés, ha exigit aquest dilluns a la presidenta de la Diputació de Castelló, Marta Barrachina, que active de manera immediata la transferència de les ajudes que la institució provincial encara deu als carrers i gremis del 55é Sexenni de Morella, celebrat l’agost passat.

Segons Ripollés, “han passat 10 mesos des de la celebració de les festes i la Diputació encara no ha abonat cap euro a la majoria de collectius que fan única i especial la nostra festa major, una de les més singulars pel lapse de temps entre festa i festa i el gran valor patrimonial que atresora”.

El socialista ha criticat que Barrachina “es va afanyar a vindre a Morella a vendre fum, convocant tots els gremis i carrers per a prometre’ls ajudes que, com veiem

ara, no té cap pressa en pagar”. “És evident el malestar de gran part de les associacions pels nombrosos requeriments que estan sofrint sense rebre els diners quan ja estem en juny”.

Ripollés ha recordat que mesos abans de les festes, el grup socialista de la Diputació ja va alertar del

SALUT MENTAL I VIOLÈNCIA DE GÈNERE. La salut mental de les dones i la lluita contra les violències de gènere van centrar la jornada oberta celebrada aquest dissabte a Cinctorres, sota el lema “Cuidar-nos és resistir”.

La psicòloga Noemí Adell, encarregada de dinamitzar la jornada, explicava que l’objectiu era entendre com les creences socials i culturals influeixen en la nostra vida quotidiana.“Volem veure com, de manera individual, ens afecten les creences col·lectives, aquelles coses que ens han dit que les dones hem de fer o de ser. Compartirem com vivim aquesta càrrega i com ens condiciona”. La primera part de la sessió es va cen-

Ripollés, al ple de la Diputació

trar a identificar els mandats de gènere tradicionals, desmuntar pensaments limitants i reconnectar amb les necessitats pròpies. “Totes tendim a voler fer més, a no sentir que mai n’hi ha prou. Això està molt lligat al perfeccionisme, i és un tret molt comú. Aquest taller ens ajuda a abordar-lo en col·lectiu”.

La segona part de la jornada va girar entorn de la regulació emocional, amb eines pràctiques per a la autoregulació i la coregulació. “Hem parlat sobre el sistema nerviós i com podem ajudar-nos a gestionar les emocions, tant individualment com amb el suport dels altres”, ha destacat Adell, posant èmfasi en el valor del treball en equip i les xarxes de suport.

mal plantejament –oblit dels gremis– i la tardança en la publicació de les ajudes per a promocionar la cultura pròpia, que finalment van ser convocades molt després d’acabades, i ha afegit que la situació actual confirma “la plena falta de previsió i el menyspreu a la paraula donada per part de la presidenta,

ja que molts col·lectius no rebran ajuda per part de la Diputació”. Seguint el fil, el diputat ha lamentat que des de l’Ajuntament, l’alcalde, Bernabé Sangüesa, no reclame amb més contundència aquestes ajudes, “quan parlem de diners que pertanyen a les veïnes i veïns de Morella que s’esforcen perquè la nostra localitat brille com mai durant nou dies per a morellans i forasters”.

Ripollés ha recordat que en l’edició anterior del Sexenni, la de 2018, gràcies a la iniciativa del president Ximo Puig, es van concedir per primera vegada ajudes de la Generalitat i la Diputació en coordinació amb l’Ajuntament de Morella, adreçades tant als carrers com als gremis. “Aquell model de col·laboració institucional va funcionar perquè hi havia voluntat política entre totes parts de fer gran la festa morellana”.

Gent & Vida.

“VILAFRANCA EN FESTES”. Les Sales Gòtiques de l’Ajuntament de Vilafranca acullen una exposició del fotògraf Ricardo Cases, dins de l’“Imaginària”, de la UJI.

PENYA TAURINA. La Penya Taurina de Vilafranca ha celebrat aquest cap de setmana la seua tradicional festa amb un ampli programa d’actes al recinte de cadafals de la plaça de la Constitució. Nicolás Monferrer, membre de la junta, ha destacat el creixement de la Penya Taurina, que enguany ha arribat als 131 socis. “A la junta en som uns deu. Es podria sumar més gent, però de moment no ens podem queixar”

Els Ports FC Prebenjamí, campió de lliga amb una temporada impecable

El Renomar Els Ports FC Prebenjamí es proclamava, fa unes setmanes, campió de la lliga Prebenjamí Mixt Castelló Grup 1, culminant una temporada brillant en què ha dominat la competició des del primer partit.

Aquest cap de setmana, l’equip disputava un nou partit, ja sense pressió, davant el Club Deportivo Lledó. El duel, jugat al camp del Serrito de Vilafranca, finalitzava amb un emocionant empat a 5 gols, després d’un encontre trepidant amb alternatives constants i mèrits per part de tots dos conjunts.

La temporada del prebenjamí ha estat excel·lent. L’equip no va perdre cap punt fins a assegurar matemàticament el títol, mostrant un nivell de joc molt alt. A falta d’una jornada per concloure el campi-

A falta d’una jornada per concloure el campionat, el conjunt és líder destacat amb 70 punts

onat, el conjunt és líder destacat amb 70 punts. Ha disputat 26 partits, amb un balanç de 23 victòries, 1 empat i només 2 derrotes.

L’entrenador, Javi Tena, ha valorat així la trajectòria de l’equip: “La temporada ha anat molt bé, vam començar molt forts i vam aconseguir el títol guanyant els primers 21 partits, i els últims els hem gaudit d’una altra manera també”.

Per celebrar el títol, Vilafranca va acollir una rua festiva pels carrers del municipi, amb sortida des del camp del Serrito. Els jugadors, damunt d’un camió i amb un gran ambient, van compartir l’alegria amb tota la població.

La celebració va culminar a la plaça de l’Església, on l’equip va ser rebut per l’alcaldessa, Sílvia Colom, a l’antic ajuntament. Els integrants van pujar al balcó com a

CAP DE SETMANA DE CAPSIGRANY. Vilafranca es convertirà, un any més, en l’epicentre de les arts escèniques amb la celebració de la Mostra de Teatre Capsigrany, que tindrà lloc del 6 al 8 de juny i reunirà propostes per a tots els públics.

Enguany, la mostra celebra 25 anys, i així ho reflecteixen els tres cartells que s’han presentat com a imatge d’aquesta edició. Uns cartells inspirats en anteriors dissenys que recorden les arrels i la trajectòria de la mostra.

reconeixement al títol aconseguit. Tant jugadors com entrenadors lluïen una samarreta verda commemorativa, amb l’escut del club i una menció especial al campionat.

“En aquestes ocasions fem aquestes camisetes per celebrar-ho

i anar tots iguals”, ha explicat amb orgull Javi Tena. El prebenjamí tancarà la temporada com a local, davant el Cabanes, este cap de setmana. Una temporada inoblidable per a un equip que ha deixat empremta.

ESCOLA I CONCILIACIÓ FAMILIAR. L’Ajuntament de Cinctorres ha començat a oferir un nou servei d’escola a la vesprada, totalment gratuït, perquè les famílies puguen conciliar millor la feina amb la cura dels fills. Així, els xiquets i xiquetes poden quedar-se a l’escola després de l’horari habitual.

A més, des de l’Ajuntament de Cinctorres també s’està organitzant l’escola d’estiu, i com a novetat d’aquest any, podran apuntar-s’hi joves de fins a 16 anys, per tal d’oferir més activitats i alternatives durant les vacances.

TRACTOR AMB HISTÒRIA. Paco Barreda ha restaurat un dels primers tractors matriculats a la província de Castelló, Fordson Major procedent d’Anglaterra i adquirit l’any 1955, que ja es troba exposat al Museu de la vida rural de Benassal.

CINCTORRES

VALLIVANA RECUPERA ELS

DOS ÀNGELS. Després d’un treball de reconstrucció i restau ració, dos àngels del retaule han recuperat el seu lloc original pel treball de Cristobal Milián, amb la col·laboració de Fran Medi na, que ha permés preservar i recuperar aquests elements ar tístics i culturals tan significatius per al patrimoni local.

L’Associació Mare de Déu de Vallivana ha agraït la dedicació dels responsables.

EL PULMÓ VERD DE MORELLA

SOLUCIONS FELINES. L’Ajuntament de Cinctorres ha aprovat un pla per gestionar les colònies de gats, amb l’objectiu de garantir la salut i control dels animals, tot i que la seua presència ajuda a controlar espècies com rates o serps. El document es publicarà aquest dissabte al Butlletí Oficial de la Província, i s’obrirà un termini de deu dies per a al·legacions.

Segons l’alcaldessa Mireia Mestre, ja està disponible a la seu electrònica i busca implicar el veïnat, ja que “no està bé donar menjar als animals

L’Alameda estrena noves plantes i un nou sistema de reg automàtic

L’Ajuntament de Morella continua apostant pels espais verds de la ciutat i el principal pulmó verd dels morellans i morellanes. D’aquesta manera ha renovat les plantes ornamentals de l’Alameda i instal·lat un nou sistema de reg. Pel que fa al jardí, s’han plantat espècies resistents al clima de la zona per aportar flors i color durant tot l’any. També s’ha aprofitat per a desbrossar els voltants del passeig, una tasca que s’anirà ampliant en les pròximes setmanes en quant l’herba augmente establint prioritats en carrers, camins i proximitat a centres educatius entre altres. Finalment, està previst treballar en la poda del “seto” de l’Alameda i la Puritat en les pròximes setmanes.

L’alcalde de Morella amb competències d’espais verds, Bernabé Sangüesa, ha destacat que “amb estos treballs de plantació i manteni-

“ESCLATS DE CIÈNCIA”. Morella ha acollit la tercera edició de les Jornades de Divulgació Miquel Guardiola Fígols Esclats de Ciència, centrades enguany en la sequera i els seus efectes als Ports. Malgrat ser el municipi amb més precipitacions del maig a la Comunitat Valenciana, la sequera es manté com un problema estructural. L’acte, organitzat pel Centre d’Estudis dels Ports i l’Ateneu de Natura, ha començat amb una visita al bosc dels Carrascals per observar els efectes de la sequera sobre el medi. A la vesprada, una taula rodona a la Sala del Justícia ha reunit tres experts: Víctor Gargallo (enginyer forestal), Maite Guardiola (geòloga) i Javier Miró (meteoròleg d’À Punt), moderats per Jordi Marín. Miró ha remarcat que, tot i les bones pluges recents, “la tendència cap a la

torrencialitat i la concentració de les pluges en períodes curts continua creixent”. Tots tres han insistit en la necessitat de millorar la gestió forestal i del sòl: “No ens estem sabent adaptar, sobretot pel que fa a la gestió forestal”, ha advertit un dels ponents. Miró ha afegit que “la major part [de les precipitacions] no acaben d’aprofitar-se per al subministrament, sinó que es perden”.

La jornada ha conclòs amb un diàleg literari i científic sobre La sed, amb la seua autora Virginia Mendoza i l’arqueòleg José Manuel de Antonio, centrant-se en les històries humanes i territorials que amaguen els reptes ambientals. Les jornades es consoliden així com un espai de reflexió crítica i divulgació científica arrelat al territori.

en qualsevol lloc del poble” i “és una qüestió que ens afecta a tots”. El pla inclou identificació, desparasitació, vacunació i esterilització. “Ara mateix no sabem amb exactitud quants gats hi ha”, admet Mestre, però sí que estan localitzats en un parell de zones del poble.

L’aplicació serà progressiva i en funció dels recursos disponibles, amb suport per a cuidadores i entitats. L’alcaldessa anima a crear una associació per accedir a subvencions i “avançar una mica més entre tots”.

ment, l’Alameda estarà més bonica i florida durant els pròxims mesos, així com tot l’any amb les espècies resistents a les condicions climàtiques de Morella. Amb aigua, adob i el respecte de tots, en les pròximes setmanes el color i vistositat augmentarà per estar tot més bonic”. A més, ha explicat que “el nou sistema de reg amb degoteig facilitarà el manteniment i cura de les plantes perquè duren més temps”. El reg es troba ja instal·lat i s’estan fent ara preinstal·lacions perquè en el futur puga arribar a nous punts. Este permetrà regar les plantes ornamentals del jardí de l’Alameda de forma eficient i més constant per garantir la seua supervivència. Està connectat al dipòsit de l’exterior de l’Espai Firal per a estalviar aigua, encara que també pot utilitzar la xarxa d’aigua del poble si fora necessària. Esta obra compta amb un pressupost de 16.971,03 euros i s’ha finançat al 100% amb el fons de compensació eòlic de l’Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (IVACE). Al mateix temps, també s’ha instal·lat tota la canalització des de l’Espai Firal fins a l’estàtua perquè torne a tindre aigua després d’anys parada per la ruptura de les canonades. S’espera que puga estar en funcionament en els pròxims dies.

Setmanari d’informació comarcal

El Notícies dels estudiants.

HAN CONEGUT LA TRANSHUMÀNCIA DE PRIMERA MÀ FENT A PEU AMB LES OVELLES UNA DE LES ETAPES

L’alumnat de l’escola de Cantavella dignifica la cultura masovera

SIES Segundo de Chomón

El SIES Segundo de Chomón de Cantavieja i la Comarca del Maestrazgo amb el seu Plan de Salvaguarda de la Cultura Masovera, porten temps desenvolupant un projecte educatiu interdisciplinar centrat en la posada en valor de la cultura ramadera.

A través de diverses vessants -literatura, etnografia, arts visuals i educació física- l’alumnat de secundària s’ha endinsat en les arrels del seu territori, donant veu i valor a una forma de vida que configura la identitat col·lectiva.

L’activitat més recent, emmarcada en l’assignatura d’Educació Física, ha estat la participació dels alumnes de 2n d’ESO en una de les etapes de la transhumància, un patrimoni immaterial reconegut per la UNESCO. Els joves han compartit el camí entre Vilafranca i La Iglesuela amb el ramader Gonzalo Gargallo, del Mas d’Altaba de Cantavieja. Gargallo trasllada cada primavera el seu ramat d’ovelles des del Baix Maestrat fins a les pastures altes del Maestrazgo: “Está muy bien que los jóvenes conozcan el oficio y se interesen”, va expressar el masover.

Aquest projecte compta amb una llarga trajectòria al centre, i ha implicat moltes més activitats, com ara la creació d’un diccionari visual de paraules en desús. Linzuelo (manta per tapar la carn fresca), zaquilón (sac mig ple), gabia, o onso (persona mandrosa), són només alguns dels mots recollits i representats fotogràficament pels alumnes després d’un treball de recerca amb els seus familiars i de l’estudi d’obres com Cantavieja y su Baylia, de José Alabais Escorihuela.

A més del diccionari visual, l’alumnat va elaborar acròstics inspirats en Vida y costumbres en mi masía, de José Altaba, van recrear

objectes antics de les seues pròpies cases i van entrevistar masovers reals, després d’un taller amb l’etnògraf Félix Rivas.

Les entrevistes, moltes d’elles realitzades en entorns masovers, permeten recuperar i preservar testimonis orals valuosíssims.

La Comarca del Maestrazgo ha estat una peça clau en l’impuls i difusió del projecte, i també el SIES de Cantavieja, amb especial menció a Laura Domínguez, professora de literatura i coordinadora del projecte; i Andrea Sales, professora d’Educació Física.

L’experiència ha transcendit les aules, convertint-se en un vincle entre generacions i un reconeixement a la dignitat de la cultura masovera. Els alumnes, alguns d’ells nets de masovers i fills de famílies ramaderes, no només han redescobert una part essencial del seu patrimoni, sinó que han col·laborat en la seua preservació i memòria.

Qué hacer en Morella

NÚMERO 695. ÉPOCA II. DEL 6 AL 8 DE JUNIO DE 2025

EL QUESO DE MORELLA ES SUAVE O FUERTE, PERO SIEMPRE ARTESANO

SE ELABORAN EN MORELLA, PERO TAMBIÉN EN LOCALIDADES VECINAS COMO CATÍ O TRONCHÓN

El queso ha sido a lo largo de la historia un alimento esencial en la vida de los pueblos. Queso, pan y vino era comida de cada día. La tradición de elaborar quesos en Morella nace en las masías del término, con una importante producción láctea de oveja y cabra.

Son quesos artesanales que hoy se siguen fabricando. Se pueden adquirir en todos los establecimientos agroalimentario, al igual que la cuajada y el requesón, y, en algún caso, se puede visitar la fábrica y seguir de cerca todo el proceso de elaboración de los distintos quesos. Además en Morella podemos disfrutar de otros productos de pueblos cercanos como son los quesos de Catí, de Benassal o de Tronchón.

LA TRADICIÓN DE HACER QUESO NACE EN LAS MASÍAS

El queso de Morella ofrece diversas posibilidades y sabores. Desde el requesón, que puede degustarse solo o con miel, o acompañando ensaladas, pastas, pasteles, y siendo el ingrediente principal del Flaón como el queso es uno de los elementos de Les Pilotes de Nadal. Pero también la gastronomía morellana ha ido experimentando nuevos sabores y en la actualidad el queso está presente en croquetas, revueltos de huevo, tibio o en virutas en ensaladas con frutos secos, presidiendo salsas que acompañan carnes, en postres como helados o sorbetes, espumas. Es, por excelencia, el entrante en todos los restaurantes y bares, aunque también hay quién los prefiere de postre. Las variedades de los quesos de Morella son de cabra y oveja, los más tradicionales, de “servilleta”, curados al romero, al vino, trufado, queso en aceite y queso con trufa en aceite. Son, en todos los casos, quesos ecológicos y artesanales. Estos quesos son crudos, tiernos, semicurados y curados, según los diferentes procedos de reposo.

Durante los últimos años, la iniciativa empresarial morellana ha logrado la elaboración de quesos que están mereciendo premios y reconocimientos en ferias y catas de queso de la Comunidad Valenciana, así como en otras comunidades de España y en diversos certámenes internacionales.

SE PUEDE TOMAR DE APERITIVO, COMO TAPA O INCLUSO HAY A QUIÉN LE ENCANTA GUARDARLOS PARA EL POSTRE

VUELVE A MORELLA

NO TE LO PUEDES PERDER

IVANA TE GUÍA CON

LA IA

La página web www.morellaturisitca. com ha incorporado recientemente la inteligencia artificial (IA) al asistente digital Ivana. Anteriormente funcionaba con la información contrastada de la base de datos introducida con las preguntas frecuentes y la que ofrece el portal.

A la IA turística morellana se la ha bautizado con el diminutivo de Vallivana, patrona de la ciudad amurallada.

CORPUS CHRISTI. El primer fin de semana de junio Morella celebrará la festividad del Corpus cuya procesión, que se celebra la tarde del domingo, ya ha cumplido siete siglos. Desde 1358 toda la historia del Corpus de Morella está documentada, la fiesta tiene aquí elementos parecidos a la gran procesión de Valencia; sin embargo también tiene características propias. El dia de antes, el sábado por la tarde, los niños se visten de blanco y se "degüellan" simbólicamente con azafrán en "La Degolla".

VERANO. Las vacaciones se acercan y Morella es un buen destino para pasar los meses de junio, julio, agosto y septiembre, dado que se llenan de activitades festivas, tradicionales, culturales y muy lúdicas. Además, en general, la ciudad medieval tiene unas temperaturas muy agradables sobretodo por la noche.

MORELLA TIENE UNO MÁS BELLOS DEL GÓTICO

Todas las entradas a Morella nos conducen a la plaza de Benedicto XIII, donde se encuenta la iglesia arciprestal Santa María la Mayor, uno de los templos más bellos del arte gótico mediterráneo.

En el interior, las bóvedas exhiben sus arcos apoyados en recios pilares, conservando también el carácter románico. Y en el exterior destacan la puerta de los Apóstoles, del siglo XIV, y la puerta de las Vírgenes, de fina estructura artística. Cuenta la leyenda que un padre y su hijo, escultores de oficio, levantaron por separado cada uno estos accesos de piedra, queriendo competir en belleza y perfección. La disputa terminó al conseguir el padre una majestuosa puerta de los Apóstoles.

Adosado a cuatro columnas de la nave central aparece el audaz trazado del coro, ejemplar prácticamente único en el mundo por la bóveda de arco prácticamente plano. Gaudí es el primero, después del morellano Pedro Segarra que utiliza plomo para la construcción de La Sagrada Familia.

La original escalera del coro, enroscada a una de las columnas, está adornada con figuras en relieve estucadas en polvo de alabastro y policromadas, representando pasajes del antiguo y nuevo testamento. El artista morellano Antonio Sancho dejó la huella costumbrista de la ciudad en el Nacimiento de Cristo que realizó y donde pueden admirarse indumentarias típicas y usos

gastronómicos como la presencia de un pastor trabajando con un mortero como los del all-i-oli. Mientras, el artista italiano quiso inmortalizarse en su obra y dejó su autorretrato con barretina toscana y en forma mitológica, con cabeza humana, cuerpo de águila y extremidades de león, representando la inteligencia o la fuerza. El contracoro es de extraordinaria belleza, con el Juicio Final como motivo principal. Es muy interesante el órgano barroco, también policromado, del maestro Torrull, considerado como el más importante de la Comunidad Valenciana. Consta de tres mil voces que emiten con solemnidad y potencia cada domingo en las celebraciones religiosas y en todas las fiestas de la ciudad.

El altar mayor es una joya con su carga de barroquismo churrigueresco, destacando frente a la desnudez gótica de la Iglesia. Es obra del siglo XVII, del escultor Vicent Dolç, siendo cubierta con pan de oro en 1739.

El museo y el archivo arciprestal reunen un importante legado con protocolos, códices e incunables, y relevantes tablas y lienzos al óleo de pintores como Cruella, Ribalta o Sasoferratto. Completan la colección las esculturas del gótico, piezas de orfebrería y telas bordadas como el terno de San Julián, de principios del siglo XV. La iglesia también alberga una interesante tabla al óleo del siglo XV dedicada a Sant Cristòfol.

Y TAMBIÉN...

TIEMPO DE ROMERIAS. La comarca de Els Ports, de la que Morella es la capital, acaba de empezar su particular ciclo de “rogativas, rollos y primas”. Prácticamente todos los pueblos cumplen cada primavera con estas tradiciones heredadas de sus antepasados, destacando rogativas en Forcall, Cinctorres, Portell, Ares y Olocau, así como los rollos del término de Morella. Durante esta primavera tienen lugar más de cincuenta peregrinaciones.

DE LOS TEMPLOS

GÓTICO MEDITERRÁNEO

OFICINA DE TURISMO . Abierta de martes a sábado de 10h. a 14h. y de 16h. a 19h.; domingo de 10 a 14h. y los lunes está cerrada. Plaza San Miguel s/n Teléfono: 964173032 y whatsapp: 661 425 294

CENTRO LÚDICO Y DEPORTIVO JAUME I. Situado en la zona de la Alameda, dispone de piscina climatizada o rocódromo, entre otros. Solicite información de las posibilidades deportivas que ofrece la ciudad llamando a la Oficina de Turismo.

PASEO DE LA ALAMEDA. Morella cuenta, en la parte posterior, encima del parking, con un espectacular paseo, coronado por un pinar en el que se pueden dar tranquilos paseos con los más pequeños, pues está cerrado al tráfico. A él se puede acceder tanto desde la puerta de la Nevera, como desde la puerta de los Estudios. Entre otras posibilidades, cuenta con un parque infantil diferente, construido en madera y una reproducción a tamaño real de un dinosaurio con el que poderse hacer unas fotografías para el recuerdo.

IGLESIA Y MUSEO ARCIPRESTAL. Abierta de lunes a viernes de 11 a 13,30h y de 15 a 17h. Sábados, de 11 a 14 y de 15 a 18h. Domingo de 10 a 11 y de 12,15 a 15h. Los horarios pueden variar por celebraciones religiosas. Más información en la página web BasilicadeMorella.org.

CASTILLO DE MORELLA. Con entrada por la plaza de toros, es visitable de lunes a domingo en horario ininterrumpido de 11 a 19h. El Palacio del Gobernador, situado en su interior, abre de 11h a 15h.

DOMINGOS DE COMPRAS POR MORELLA. La mayor parte de los establecimientos comerciales de Morella están abiertos todos los domingos del año, siguiendo una larga tradición comercial que se remonta hasta la Edad Media.

La oferta se completa con un mercado situado en la calle porticada donde se pueden comprar frutas y verduras frescas -entre otros productos-, lo que se hace desde que Jaime I ‘el Conquistador’ lo autorizara en 1256. Aún hoy en día se mantiene esa inusual costumbre comercial y se puede salir de compras en domingo.

MUSEO “TEMPS DE DINOSAURES”. De martes a domingo, de 11 a 14h y de 16 a 19h.

APUNTES DE INTERÉS

GUIA COMERCIAL.

HOTEL REY DON JAIME.

Juan Giner, 6 · 964 16 09 11

MESON DEL PASTOR.

Costa Jovaní, 5 · 964 16 02 49

LA FONDA MORENO.

Sant Nicolau, 12 · 964 16 01 05

HOTEL EL CID. Portal de Sant Mateu, 3 · 964 16 01 25

CASA ROQUE.

Sant Joan, 1 · 964 16 03 36

EL FAIXERO. Ctra. Iglesuela, 7 · CINCTORRES · 964 18 10 75

CASA PERE. Blasc d’Alagó, 22 · 964 16 02 15

RESTAURANT VINATEA.

Blasc d’Alagó, 17 - 964 16 07 44

RESTAURANTE EL CAZADOR

Barrio H. Nou - 630 401 965

RTE. PIZZERIA LOLA

Blasc d’Alagó, 21 · 964 16 03 87

BAR QDQ. Segura Barreda, 16 964 16 07 29

BAR PRATS. Pilar, 24 · 964 16 01 60

CAFETERIA ELS PORXES. Blasc d’Alagó, 12 · 964 17 32 42

CANYERO’S BAR.

Blasc d’Alagó, 29 · 653 07 87 03

BAR XÒFER.

Blasc d’Alagó, 9 · 673 06 62 32

BAR QUIOSC COLÓN.

Plaça Colón, 12 · 964 17 31 47

ARTESANIA CARMEN. Pilar, 1 · 964 16 10 06

PASTELERIA PILI.

Torres de Sant Miquel, 1 · 964 17 30 75

PASTELERIA PALLARÉS.

S. Barreda, 12 - 964 16 02 82

PANADERIA DOMINGUEZ. Sant Nicolau, 21 · 964 16 03 57

MOBLES ERNEST.

Blasc d’Alagó, 20 · 964 16 00 40

REGALOS Mª MERCEDES. Pilar, 7 · 964 16 01 92

CARNISSERIA CATALÁ.

Marquesa Fuente el Sol, 7 964 160 177

CARNS NOEL.

Marquesa Fuente el Sol, 12 · 964 16 09 93

CARNISSERIA SEGURA.

Blasc d’Alagó, 33 · 964 16 02 41

ENTRADA CONJUNTA. Las principales atracciones turísticas de la localidad ofrecen un modelo de entrada conjunta con la que se puede acceder a los diversos museos, al Castillo y a la Iglesia Arciprestal a un precio más reducido. Puedes comprarlas tanto en la Oficina de Turismo de Morella como en la entrada de cualquiera de los monumentos adheridos.

PERRUQUERIA PILI.

Sant Julià, 6 · 964 16 07 84

HOGAR TEXTIL ADELL. Trinquet, 2 · hogartextiladell.com

MÀ DE DONA.

Juan Giner, 23 · 964 16 08 59

JOVENIVOL.

Blasc d’Alagó, 41 · 964 16 07 10

ÒPTICA ART. Plaza Colón, 1 964 16 09 32

ESTANC MESTRE.

Segura Barreda, 22 964 16 06 41

CASA ARGIMIRO.

Pilar, 2 · 964 16 03 77

L’HERBOLARI.

Juan Giner, 18 964 16 03 84

CLÍNICA DENTAL LEUBA

Callejón García, 19 639 64 90 92

AROMES DE MORELLA. Blasc d’Alagó, 13 · aromesdemorella.com

MORELLA SE ILUMINA. Los viernes, sábados, festivos y sus vísperas, Morella se ilumina por la noche, una cita que no te puedes perder. Coge el coche y da una vuelta por los alrededores para descubrir todas las caras de la Morella nocturna.

En la carretera N-232, por ejemplo, tienes un mirador con zona de fácil aparcamiento desde donde verás el castillo y las Torres de San Miguel. También es un buen lugar el barrio del Hostal Nou, donde se ve la imagen más típica de Morella. O ir unos minutos por la CV-12, la carretera que une Morella con Ares del Maestrat, donde hay un mirador con unas vistas espectaculares.

También puedes hacer un recorrido a pie por la iglesia, que también se ilumina al caer la noche, los porches de la calle principal, que ofrecen imágenes de ensueño o acercarte hasta el paseo de la Alameda para ver el Castillo y las murallas sin necesidad de coger el coche.

LAS TORRES DE SAN MIGUEL. De martes a domingo, de 10 a13h y de 16 a 19.

SALTAPINS. Parque de aventura con tirolinas, lianas o puentes tibetanos. Más información en saltapins.com

PINTURAS RUPESTRES DE “MORELLA LA VELLA”. Abiertas de martes a domingo y festivos en turnos: 11h., 12:30h, 16h y 17:30h. Pónganse en contacto con la oficina de turismo para planificar su visita. Telf. 964173032 · Whatsapp. 661425294

LOS GIGANTES. Pueden verse en la entrada del Ayuntamiento un espacio con acceso libre y gratuito

Agenda.

—Morella.

Dissabte 7 de juny

9h. XV Campionat de Futbol 3 ‘Ciutat de Morella’. Centre Lúdic i Esportiu Jaume I. 18,30h. Rotllo de Sant Antoni de Morella la Vella.

—Ortells.

‘Hortells Reggaefest’ 12h. Vermut i dinar

17h. Tardeo i sopar fins que el cos aguante amb els grups: Animal Sound, Kol·lectiu Estafa, Dj Muns, Dj Ragnampaisser +Amics.

Zona paradetes, Foodtruck i Castell inflable.

—Vilafranca.

25ª Mostra de Teatre ‘Capsigrany’

Divendres 6 de juny

22,15h. Inauguració de la XXV Mostra de Teatre Capsigrany. A la Casa de Cultura 22,30h. ‘Tributo’ amb la companyia La Teta Calva (València). Públic jove i adult. Sala Carles Pons

Dissabte 7 de juny

12h. ‘La Faula de l’Esquirol’ amb la companyia La Baldufa (Lleida). A partir de 3 anys.

Sala Carles Pons

17h. ‘Isla’ amb la companyia D’Click. Frontó 19,30h. ‘Homenaje a una desconocida’ amb la companyia Teatro de la Catrina (València). Públic adult i jove. Sala Carles Pons. 22,30h. ‘Potser no hi ha final’ amb la companyia Circ Pistolet de Terrassa (Barcelona). Tots els públics. Poliesportiu

Diumenge 8 de juny

11,30h. Pla de posada en valor de l’Art Rupestre. Visita a La Covatina. Eixida des de les Oficines Municipals.

12h. ‘Caixes’ amb la companyia Rodamons Teatre d’Alboraia (València). Tots els públics. Plaça d’en Blasc. 18h. ‘Veriueu-ho.

Especial el Ventorro’ amb la companyia Pot de Plom. Xavi Castillo d’Alcoi (Alacant). Sala Carles Pons.

Dilluns 9 de juny

Pasqua del Llosar

10h. Eixida de la processó cap al Llosar. 10,30h. Sortida de l’autobús per a la gent gran des del Rellotge.

En arribar, solemne missa al Santuari de la Verge del Llosar.

- Convit de la Majoralia als Arcs del Pare Plàcid. -Actuació de la Rondalla i Grup de Ball de Vilafranca.

13h. Tornada de la processó cap a Vilafranca.

—Cinctorres.

Festa Penya Taurina Divendres 6 de juny

23h. Exhibició d’emboladors amb bous de Germans Bellés per a les quadrilles ‘Els David’s’ de Vila-real, Mirambel, Alto Maestrazgo i Emboladors i juerguistaes de plato hondo 0,30h. Discomòbil al frontó

Dissabte 7 de juny

12h. Carretilles per als xiquets. 14h. Dinar al frontó. Per a socis 16,30h. Corro de vaques dels Germans Barberán de Sorita

18h. Tardeo amb el grup ‘Rumbologia’ 19h. Prova de bou i solta de vaques 21h. Sopar d’entrepans a la barra.

23h. Embolada del bou dels Germans Bellés. 0,30h. Actuació musical al local de festes. Tribut a Marea - Extremoduro i discomòbil ‘The Luxe’.

—Portell.

Dissabte 7 de juny ‘Lavadors Lovers’ 10h. Taller de sabò cassolà als Llavadors de la Mare de Déu.

Diumenge 8 de juny

16,30h. Pla de posada en valor de l’Art Rupestre. Visita a l’Abric del Mas de la Rambla. Eixida des de l’Ajuntament.

—Forcall.

Dissabte 7 de juny 16,30h. Pla de posada en valor de l’Art Rupestre.

Pol. Ind. “Les Casetes” Tel. 964 160 193

Morella (Castellón)

Visita a l’Abric del mas de Barberà. Eixida des de l’Oficina de Turisme.

—Palanques.

Dissabte 7 de juny

11,30h. Pla de posada en valor de l’Art Rupestre. Visita al Cingle de Palanques. Eixida des de l’Ajuntament.

—La Mata. Dilluns 9 de juny 19h. Rogativa de Santa Quitèria.

—Benassal. Festes de Sant Cristòfol

Dissabte 7 de juny

11,30h. Al carrer Sant Francesc, Activitats infantils per a tots els xiquets i xiquetes. 12h. Matinal de vaques de la ramaderia Germans Guillamón a la Plaça d’Espanya.

14,30h. Dinar de germanor al carrer Vallterra. 17h. Corro de vaques de la ramaderia Germans Guillamón, amenitzat per la xaranga ‘Vi, festa i bureo’.

20h. Bou embolat de la ramaderia Germans Guillamón. Seguidament actuació del grup ‘Synthesis’ i discomòbil ‘The End’.

Diumenge 8 de juny

9,30h. Volteig de campanes en honor a Sant Cristòfol.

11,15h. Missa en honor a Sant Cristòfol 12,15h. Volteig de campanes, benedicció de vehicles i lliurament de banderins.

18h. Cinema infantil.

Dilluns 9 de juny

9h. Eixida en processó de la Romeria cap a Sant Cristòfol.

9,15h. Eixida de la Rècua.

10,15h. Arribada a Sant Libori i cant del ‘O Vere Deus’.

12h. Solemne Missa en honor a Sant Cristòfol. Cant dels gojos i repartiment de les primes. 17h. Eixida de la processó cap a Benassal. 18,30h. Arribada de la processó. Seguidament, Ball Pla a la Plaça d’Espanya.

Setmanari d’informació comarcal

El notícies de perfil.

AURE FERRER PARLA DE VIDA, MEMÒRIA I FUTUR

“Sempre

qualitat,

defensaré l’escola pública de

la sanitat pública, les pensions dignes per a la gent gran… per a tots”

Amb una vida marcada pel treball i el compromís social, Aure Ferrer representa la veu d’una generació de dones que va créixer entre silencis i esperança però que han sabut transformar l’experiència amb empenta i consciència. Amb profundes arrels masoveres, va viure la infantesa a la Morella dels anys quaranta, va començar a treballar molt jove i ha estat una peça clau en la vida social i feminista de la ciutat. Ens parla de la família, de la guerra, de la memòria, de les desigualtats, del Grup de Dones, del feminisme, de la política, i del món que deixem. Un testimoni sincer i compromés, retrat del nostre passat recent. Aure, quines són les vostres arrels?

El meu pare va nàixer a Morella la Vella i la meua mare al mas de Gasulla. Ella tenia família a Xiva sobretot, i quan es van casar ja van vindre al poble. Les arrels són totalment masoveres. Mon pare es dedicava a esquilar, per això li deien l’esquilador, i després va entrar en la professió de tractant, ja després de la guerra. Els meus pares van viure la guerra, la meua germana va nàixer el 18 d’agost del 36, al principi de la guerra, i jo el 45. Jo encara me’n recordo bé de com estava Morella… Què vos contaven sobre la guerra i els maquis?

Mon pare em va contar més coses de la guerra. Dels maquis, no massa. Com era una cosa que estava tenint conseqüències molt recents, i ell anava tant als masos, que els va tocar molt de prop, en solia parlar poc. Hi havia molt de silenci, però jo me’n recordo, de la Pastora, d’Oronal, i si no ho hagueren contat a casa, no ho coneixeríem.

I alguna història concreta d’aquell temps?

Mira, aquest Oronal, pobre home, el van detindre i el van portar al quarter de la Guàrdia Civil. I d’allí es va escapar i va anar baixant pels carrers de Morella, per-

seguint-lo la Guàrdia Civil, i es va tirar, i anava coixo perquè es deguera fer molt de mal, i el van matar pels bancals de la Querola. I aquestes coses se’t queden. Jo, en aquell temps, anava a classe amb la meua germana, tot i que ens portem nou anys. Hi anava perquè ella poguera assistir, ja que ma mare va estar sempre molt delicadeta. Anàvem al col·legi, a classe nacional, i la mestra, com aquell que diu, em deixava estar. Em deixaven al balcó de l’aula perquè era menuda. Com vas viure l’educació a Morella?

Després de l’escola, vaig anar a la Consolació, a les monges. Gran part del meu aprenentatge va ser allí, a banda de les classes normals, podíem fer mecanografia, que és el que vaig fer jo, i després vaig fer el que es deia Tenidoria de llibres, que és la comptabilitat. Eren tres cursos, que féiem mitjançant l’Acadèmia Porta de Barcelona, i ens examinaven a Tortosa. Esta formació és la que m’ha servit per a dedicar-me al que ha sigut la meua vida professional, orientada a la gestió i l’administració. I bé, encara que ara hi ha coses molt més avançades, la base de la comptabilitat és la mateixa, “el deber y el haber”. Això no canvia.

Com valores el model d’educació que vas rebre comparat amb el que van tindre els teus fills, o el que tenen ara els nets?

Ho veig amb molta distància

perquè nosaltres amb una enciclopèdia ho vam passar tot. Dins d’aquell llibre estava tot: la geografia, la gramàtica, les matemàtiques... Sí que és cert, per exemple, que escrivíem bé i de faltes d’ortografia no en féiem cap, perquè eren estrictes. Però van ser uns anys, que començàvem a les nou del matí cantant a la bandera. I també resàvem tots els dies el rosari. Pel matí, classe normal, i per la vesprada la costura o “labors”, i n’hi havia una que llegia. A mi se’m donava prou bé i moltes vegades, era la que llegia. Llegir m’ha agradat moltíssim i no m’ha donat pena llegir en públic tampoc. Com era la vida social? Les dones anàveu al bar, per exemple? No. Al bar no anàvem les dones a soles, gens. La nostra vida era, primer de xiquetes, jugar al carrer, on ens ho passàvem molt bé. És molt curiós perquè en un poble tan menut, no anàvem d’un barri a l’altre. A sant Miquel, érem els de sant Miquel, que n’érem molts, de xiquets. I allà jugàvem als troncs i altres jocs, era molt divertit. I quan era hora de berenar o de sopar, eixien les mares al balcó i ens pegaven un crit. I per la nit a l’estiu, a jugar al carrer. Eren les nostres vacances i la nostra distracció. Després, ja més avant, de joves anàvem al cine els diumenges. Les pel·lícules estaven bé, però primer les havia de valorar el capellà, i li posaven un color segons el contingut. Blanca,

de sants; azul, ja tenia una miqueta més; rosa; rosa con reparos; i grana. La grana ja no podíem anar. Després, cada 15 dies, hi havia ball, que també el feien al Teatre. Les xiques ens sentàvem a esperar que ens digueren “vols ballar?”. I a dalt, a l’amfiteatre, hi havia dones que controlaven si algun s’arrimava massa. Són coses que han canviat tant… De la meua infantesa i joventut no tinc mals records, però en la religió ens van matxacar molt i això encara ho portem. Tot era pecat, era una repressió molt gran, moral, i a més, de temor. Quan vas començar a treballar, eres molt jove. Les dones de la teua quinta també treballaven?

Les de la meua edat, als 14 anys a la fàbrica a treballar. Això era lo normal. Ma mare sempre va treballar a casa, no va treballar fora. Jo vaig ajudar molt al meu pare, no era un treball de portar un sou a casa i amb un horari, però l’ajudava molt. A casa teníem vaques, teníem lloc on collir herba…i jo feia la feina de “xic” que deien. Per exemple, abans d’anar a classe carregàvem junts el camió dels gorrinos. Ara recordo, quan baixava a la Torre del Conde, i caminava una hora fins arribar al mas de la família, resant de por, a plegar olives. Sempre he pensat amb agraïment que els pares ens van ensenyar a treballar. Recordo una anècdota: anava en un camió de gorrinos amb Miguel Vives, soci de mon pare. De Morella a Girona, i es va avariar el camió al Perelló, i vam haver de descarregar els gorrinos procurant que no s’escaparen. En la vida he passat més vergonya. Després els vam tornar a carregar i cap a Girona.

Amb aquesta feina de “xic”, veies les desigualtats?

De jove tenia moltes inquietuds de pensar que jo estava fent la feina, moltes vegades, de “xic”, però que després no tenia els avantatges dels xics, no? I sí que vaig ser lluitadora en eixe sentit, perquè me’n recordo que mon pare tenia la granja de pollastres, i quan s’havien de carregar els pollastres, jo anava. I si els xics en portaven dos a cada mà, jo procurava portar-los també. I després, quan acabàvem, anaven al Cid a fer-se una tomadilla i jo anava amb ells, sent l’única dona. Jo sé que algú deia: “ui, ui, pobre Julio, que se prepare”. I Julio no s’ha hagut de preparar de res. Com han sigut aquests anys de treball? Com els valores? Quan vaig acabar l’escola, anava a cosir a casa Elisa tot el dia, i em va ensenyar moltíssim. Vaig anar fins a poc abans de casar-me. Jo vaig començar a anar amb Julio quan tenia 18 anys. Aleshores anàvem al

DES DE MORELLA

Laia Meseguer.

Aure treballant amb l’ordinador al taller

cine tots els diumenges. I quan eixíem del cine, era normal pujar a la plaça i passejar porxes cap amunt, porxes cap a avall, tant quan tenies nòvio com quan no. Nosaltres ens vam casar i primer Julio treballava amb son pare. De seguida jo vaig tindre a Julio i vaig continuar dedicant-me al treball de casa, que era molta feina. Cosir tota la robeta, no tenia rentadora…Fins que vam comprar açò de l’Hostal Nou, que era la Farinera. I quan vam baixar a viure ací, ja m’hi vaig posar a treballar al garaig. I ja sempre hem treballat junts, fins que ens vam jubilar. No hem tingut ni una disputa, cadascú s’ocupava de lo seu. Jo estava amb la comptabilitat, i ell es preocupava de l’altra part. Com va ser fundar i formar part del Grup de Dones?

Vam començar un grup de dones del poble, amb Marisol Jovaní, que era una xica estupenda amb unes qualitats magnífiques. Vam començar a ajuntar-nos i d’allà va sorgir el grup de dones. Vam ser de les que vam firmar els estatuts i ho vam presentar al Govern civil. Érem Marisol, Xelo, Pepita, Celeste…El grup és aconfessional i apolític, perquè totes pogueren tindre cabuda, encara que la política està en tot realment. A mi, formar part del Grup de Dones m’ha marcat molt. No sé si he aportat molt o poc, però sempre he donat la cara... I hem fet moltes coses: conferències, xerrades…En aquell moment hi havia molta mancança d’aquestes activitats.

Quines iniciatives del Grup et van marcar més?

Moltes. Per exemple, recordo molt quan baixàvem a l’Hospital Provincial de Castelló a fer les mamografies. Algunes dones majors no se n’havien fet mai cap. Va servir per visibilitzar la salut de les dones i ajudar-les a accedir a proves importants. Ens encarregàvem de coordinar les visites segons el cicle menstrual de cadascuna i ens

organitzàvem entre les que teníem cotxe per a baixar-les. I allí els feien mamografia i citologia, fins que ja va entrar a la Seguretat Social. Ho recordo amb molt de carinyo, perquè va ser una tasca molt visible. Les conferències eren molt interessants, però de les dones més majors n’acudien poques.

I teníeu molts de reconeixements?

Sí, va vindre la ministra Carmen Alborch. Aprofitàvem quan féiem xerrades més polítiques i venia algú. La trobada va ser preciosa, molt. De reconeixements ens van donar la creu de Santa Llúcia, també el premi Isabel Ferrer…És molt bonic perquè sents que les coses s’han fet bé, sobretot quan et veus al costat d’altres dones importants també premiades. El feminisme ha estat un dels teus grans interessos, però també l’actualitat i la política.

Sí. Igual com amb el feminisme. Tot el món sap que sóc d’esquerres. A casa, per mon pare, la política l’hem viscuda molt propera. I el fet de tindre a Ximo ens ha fet estar més prop. I, clar, hi ha vegades que et sents molt malament perquè hi ha qui diu que tots els polítics són iguals. Perquè per suposat, no hi ha cap ideologia que immunitze per a no ser un poca vergonya. Però al final n’hi ha gent molt bona de tots els partits i n’hi ha gent molt roïna de tots. Però per això mateix no podem dir que tots són iguals. Amb l’extrema dreta potser sí que hem de fer distinció… Sempre he vist una sensibilitat de cara a les causes socials. Jo sempre defensaré l’escola pública de qualitat, la sanitat pública, les pensions dignes per a la gent gran…per a tots. Per aconseguir això primer s’han de pagar uns impostos, que s’han d’administrar bé i que servisquen per a totes aquestes coses. Ara amb una mica més de tranquil·litat, continues tenint moltes inquietuds?

A

dalt, Aure amb el Grup de Dones rebent el Premi Isabel Ferrer. A baix, amb Julio Ortí, Sergio Beser i Lourdes.

Sempre que puc, llegisc. I en el tema de la formació autònoma vaig fer uns cursos a Barcelona que em van donar una mica més de coneixement. I respecte a la lectura, m’agrada la novel·la negra perquè m’ho passo bé, però també l’assaig o la novel·la històrica. Jo sempre dic que el que més m’ha marcat, és Nada, de Carmen Laforet. I d’ara, últims, em va agradar molt El infinito en un junco, d’Irene Vallejo. Te’n diria molts, d’Almudena Grandes me’ls he llegit tots, sempre m’ha agradat molt, o Vázquez Montalbán. Pel tema de la lectura i aquestes inquietuds em va fer molt el nostre benvolgut Sergio Beser. I a través d’ell vam conéixer a molta gent. Ara, per exemple, ha faltat Ignasi Riera, que jo el vaig tindre a casa, menjant badocs; també va estar-hi Vázquez Montalbán. Jo sempre dic que els savis són gent tan normal que ningú diria que ho són. Te tracten d’igual i et fan participar, sent una “formiga”. I això et crea unes inquietuds enormes, de voler aprendre més.

Quin pes té avui dia per a tu la família i com t’afecta mirar cap al futur?

Tot. Paula està a Barcelona però parlem tots els dies. I Julio està molt prop, i Maria i els xiquets, igual. Els néts formen part d’un altre moment vital, però que t’ompli d’una manera que per ells ho faries tot. I ara el que més em fa patir és el món que els deixem als néts i les pròximes generacions. Sobretot des de la meua perspectiva, jo no he patit mai, però teníem només el necessari. Després ha anat evolucionant tot. I pensaves, una guerra, l’han passada els nostres pares, terrible, però nosaltres per sort pareixia que no estàvem en perill. Però ara ho veig tot molt complicat. Igual com ha sigut capaç Putin de posar-se a Ucraïna, poden posar-se on vulguen. I de Palestina no cal ni parlar-ne. I veig la passivitat que hi ha al món, que hauríem de reaccionar. I penso, per què no estem tots al carrer? I penso, els meus néts pobrets que els estan educant superbé amb eixos valors de

respecte, de voler als altres, d’ajudar… Quin món es trobaran? I el tema ecològic ja no cal ni dir-ho…

Jo per mi ja no patisc, he sigut molt afortunada, he vist una evolució, i estic contentíssima. Però el món que deixem és complicat… Ara que parles de la guerra, com vos va afectar a nivell familiar?

Jo vaig tindre la sort que mon pare treballava, i ell no mai va estar represaliat. Però el seu germà gran, Manuel Ferrer Gasulla, va morir a Mauthausen, era el major de Morella la Vella. I després jo vaig viure molt de prop una altra situació, vivíem a Sant Miquel, davant de Casa Riteta, i n’hi havia dos dones vídues, em feien molt de comboi. Per elles no ho vaig saber, perquè elles pobretes no contaven res, però mon pare em va explicar que una era la vídua del que va ser alcalde de Morella durant poc de temps. I quan van entrar els que van guanyar, ell va ser dels primers que fan afusellar. A aquella dona la vaig vore sempre amb una tristor damunt d’ella, que després quan vaig ser més major ho vaig entendre. Elles allà anaven sobrevivint, i això em va marcar molt… Aquell home afusellat no tenia delicte, només idees polítiques. Com veieu els resultats de l’educació que els heu donat als vostres fills?

Molt contents. No se’ls va condicionar mai, mentre volgueren, podien estudiar. Julio se’n va anar a fer Mecànica i automoció i després Enginyeria Industrial a Barcelona. I després va tornar a Morella. Ho tenia clar. Va estar un poc a la Fàbrica de Giner, i després ja es va posar a casa. I de seguida, son pare es va jubilar i està ell al front. Quan se’n va i torna, diu “mare, estem poc bé ací!”. I Paula també. Es va formar d’una altra manera, va fer Dret a Barcelona, a Bolònia i a París. Ha rodat molt, i és una experta en el seu treball a la Generalitat… I és una satisfacció de vore que tota l’obra que a la família li va costar d’alçar, ha continuat i l’han engrandida.

Setmanari d’informació comarcal

Apunts històrics.

El bienni 1887-1889 · Part V

Més notícies curtes

Pep Querol. Historiador

Avui tornarem a revisar notícies curtes que no donen per un article sencer. Un apoderat negligent; l’èxode rural; les línies telegràfiques; sorteig de la Junta d’associats; i la renovació de les fites del terme de Morella.

Començarem amb un maldecap, i dels seriosos. Era habitual concedir poders notarials a algun advocat o agència comptable, per poder operar directament amb les Administracions públiques provincials, tant a nivell econòmic com jurídic. Era la figura de l’apoderat. Però de vegades algun d’aquests professionals els eixia rana, com quedaria de manifest a l’Acta de la sessió extraordinària de l’1 de març de 1888, «en virtud de ciertos rumores que fundadamente circulaban referentes al estado de la Agencia de D. Luciano Ferrer de Castellón, se estaba en el caso de que el Ayuntamiento tomara medios que tendieran a evitar disgustos en la Corporación, y quebrantos en los intereses municipales». Ràpidament se nomenaria una comissió composta per l’alcalde Juan Amela, el síndic Vicente Girona i el secretari Gil Fernandez, perquè «salga inmediatamente hacia Castellón, [...], otorgando a dicha comisión amplios poderes para destituir, si lo creen necesario, al mencionado Agente de Negocios», nomenar un altre apoderat, i recuperar les «láminas intransferibles propias de este Ayuntamiento», això és, valors monetaris. La situació era crítica. Ja tenien l’aigua al coll amb els deutes que tenien, perquè ara perderen diners per culpa de la mala gestió, deixem-lo així de moment, d’un agent incompetent. Però els seus esforços no se vorien recompensats. El 12 de març, s’afirmaria que «en vista del mal resultado de las gestiones hechas por la Comisión encargada de liquidar con el agente de Castellón, para el caso de procederse judicialmente contra el mismo», nomenarien com a procurador representant a Cristobal Juan i Mateu, veí també de Castelló. A aquesta mateixa Acta s’acordaria que el síndic, Vicente Girona, atorgara poders notarials a Manuel Salva-

dor Adell, veí de Castelló, perquè poguera gestionar la tresoreria de l’Ajuntament.

De tota manera, el 26 de març la cosa se complicaria. Ja no era una qüestió de mala gestió, «han sido infructuosas cuantas gestiones se han hecho para que el Sr. Ferrer satisfaciera sus débitos al Ayuntamiento, pues claramente resultaba que el mencionado Sr., ha distraido los fondos que a este Municipio corresponden, destinándolos a obras completamente ajenas a los intereses Municipales». Finalment acudirien a la justícia.

Potser aquesta amenaça faria recapacitar a Ferrer a actuar de diferent manera. El 3 d’octubre de 1888, se llegia una proposta del presumpte delinqüent per tornar els diners que devia a l’Ajuntament «en cuatro plazos iguales a cuyo efecto [paraula il·legible] otros tantos pagarés afianzados o garantidos por D. Hipólito Fabra Adelantado, vecino también de Castellón». Ojo, amb els Fabra ens hem topat, tu. L’Ajuntament acceptaria la proposta, però amb la condició ineludible que en 6 mesos s’haurien d’haver fet tots els pagaments, si no acabarien en els tribunals. Necessitaven els diners com aigua de maig. No tenim més notícies d’aquest assumpte.

Quan parlem d’èxode rural sempre fixem la mirada sobretot a partir de la postguerra de l’última guerra civil. Certament se va produir en aquelles dècades, amb un punt àlgid a les dels anys 19601980, un moviment de persones mai vist. Però eixa realitat s’ha fet present en qualsevol època històrica, i sempre provocades per crisis econòmiques. En aquests anys que estem estudiant, abunden les peticions d’homes que demanaven que se’ls desempadronara perquè marxaven a viure fora. Un cas clar, que no només era el cap de família, sinó tota ella sencera, se manifesta a l’Acta del 19 de març

de 1888, quan Vicente Adell Nogueras sol·licitava allò dit, «por convenir trasladar su residencia al pueblo de la Fresneda». La Fresneda no està massa lluny d’ací, però és un fet inapel·lable que Morella perdia població.

Davant de la debacle econòmica, s’havia d’espavilar. Igual que observàvem en aquells anys del Directori Militar (1823-1830), com, l’alcalde Mariano Sebastià, reclamava constantment la tornada de la guarnició militar (dissolta el 1911), en aquest moment s’exigia, no la seua tornada ja que no havia marxat, sinó el seu augment. L’11 de juny de 1888, Francisco Blasco, en sessió plenària, manifestava la conveniència «de que una comisión [...] pasara a Valencia a solicitar del Excmo. Sr. Capitán General, el aumento de las fuerzas militares que guarnecen esta plaza, toda vez que se está, según se dice, en la combinación del cambio de las guarniciones del distrito militar». Possiblement se referisca a què el regiment Otumba feia una ruta entre Castelló – Terol – Morella, establint-se uns mesos a cada capital al llarg de l’any. Sempre hi havia un mínim de personal aquarterat, però el gruix del regiment anava canviant de seu de forma estacional. La raó de la petició ja la podeu intuir, «pues a nadie se oculta las ventajas materiales que reporta a una población, una numerosa guarnición de fuerzas militares». No estaven pensant en la seguretat de la població precisament. La cosa estava tant complicada que imagineu-vos baixar a València amb aquelles carreteres i aquells mitjans (a base de diligències tirades per matxos). Els comissionats serien l’alcalde Amela i el síndic Girona. Estem en un règim liberal, més precisament en un règim liberal-burgés, plenament capitalista, i tocava consumir, consumir per alçar l’economia morellana, i de retruc, l’espanyola, en plena crisis

Antonio Cánovas del Castillo (1828-1897), fundador del Partit Liberal-Conservador Monàrquic, i autor intellectual de la Constitució de la Restauració de 1876.

econòmica.

A l’última Guerra Civil (18721876), s’havia estès per tot el terme de Morella una xarxa de línies de

telègraf, un dels factors, entre d’altres (el tren, per exemple, encara que a altres regions d’Espanya), que tiraria pel terra les aspiracions

del pretenent Carles VII. Segons l’Acta de l’11 de juliol de 1889, el capità general de València, no sabem exactament l’ordre, sembla

que volia fer una reorganització de tota la xarxa, desmuntant de velles i posant de noves. Completament comprensible, si pensem que s’establiria de pressa i corrents, segons necessitats de la guerra. Una vegada estabilitzada la pau, implicava revisar i canviar alguns punts de la línia. L’Ajuntament nomenaria al perit Manuel Garcia Sierra, perquè fera un càlcul del cost general de la xarxa, ja que estava establert que l’Ajuntament tindria dret a cobrar el 50% «del valor de los materiales empleados». Durant la guerra, l’Ajuntament afrontaria moltes despeses per reforçar i millorar totes les fortificacions i altres elements, entre ells la xarxa telegràfica. Una vegada cau la República (últims dies de 1874) i arriba el canvi de règim (monarquia a primers de 1875), l’Estat, en el seu estil (cuando dije digo...), se desentendria de moltes de les seues promeses. Ara pareix que l’Ajuntament tindria perspectives de recuperar part de la seua inversió, i donades les circumstàncies que travessava no perdonaria un real, «En el acta levantada ante el Sr. fiscal general de la Capitanía general se consignarán dos mil setecientas sesenta y nueve pesetas y cincuenta y tres céntimos, como el cincuenta por ciento del valor de los materiales empleados en la construcción de las torres del Castillo y San Marcos, y que deben ser abonados al Ayuntamiento». No sabem res més sobre aquest tema, però si se complira, els aniria a l’alcalde Amela i companys regidors, me permetreu l’expressió, de puta mare per poder seguir lluitant a la seua croada per poder eixugar el dèficit que patien. Seguidament, estaven tant contents per les gestions del pèrit Garcia Sierra que, «completamente satisfecha del brillante éxito [...], acuerda un voto de gracias para dicho Sr.». Tenien motius per estar contents. El 28 d’agost de 1889, se triarien per sorteig els membres de la Junta municipal d’associats, ja que tocava renovar-los. Pels Agricultors i Contribuents, Julián Celma Mestre, Miguel Gasulla Rallo, Manuel Pallarès Querol i Tomàs Ferràs Guimerà. Pels Comerciants i Fabricants, Ramón Guardiola Carceller i Julián Amela Oliet. Per les Professions i Empleos, Fernando Gimeno Carbó. Arts i Oficis, Manuel Viñals Gasulla, Joaquín Ortí Adell i Manuel Masià Guarch. Jornalers, Antonio Pascual Amela, Juan Aguilar Pascual, José Camañes Segura i Manuel Allepús Montserrat. Podeu observar el pes econòmic relacionat amb el treball de la terra, fóra per propietaris, podem entendre els «Agricultores» com llauradors (solien

En aquests anys que estem estudiant, abunden les peticions d’homes que demanaven que se’ls desempadronara perquè marxaven a viure fora.

ser els màxims contribuents, de fet el primer «urbanita» el trobem en el lloc núm. 14), i els «jornaleros», al menys part d’ells, ja que podrien comprendre també els obrers industrials, que no deixaven de cobrar un jornal per la seua faena, com a treballadors a sou d’eixos llauradors.

El 28 de setembre de 1889, se comunicava una ordre del Governació Civil, on s’exigia la «renovación de los hitos [...] divisorios de los términos municipales». Un altre problema s’acumulava per l’Ajuntament als que ja tenia, ja que «en el archivo y dependencias municipales no se han encontrado antecedentes en documentos relacionados con el último deslinde y amojonamiento practicado en este término municipal», afegint el típic drama d’aquells anys, ja que «debieron ser anteriores al año mil ochocientos cuarenta en que fueron quemados con motivo de la guerra civil, todos los documentos del archivo municipal». Moltes gràcies Espartero, t’estarem sempre agraïts per la teua sensibilitat i humanitat (sarcasme). L’Ajuntament s’apressaria a nomenar una comissió per estudiar el tema, no fóra el cas que el Forcall, Vallibona, o inclús Villores (no limitava amb Morella, però a río revuelto...) aprofitaren la confusió i s’apropiaren algunes hectàrees de més a costa de Morella. Serien nomenats els regidors Vicente Girona Beneca, Francisco Sebastià Bellviure, Juan Ripollés Amela, a més dels pèrits Rafael Centelles Guimerà i Tomàs Gasulla Grau, i del membre de la Junta pericial de l’amillarament Manuel Pitarch Milián. Apart d’aquesta gent, no dubtarien en acudir a «las personas que por su edad y experiencia y conocimientos del terreno puedan dar razón del sitio donde estén o deban estar colocados los mojones o hitos que separan este término municipal de los demás [...] colindantes». Era un assumpte prou seriós, i s’establiria tot un programa detallat dels dies que havien de clarificar els límits del terme. El 26 de setembre amb Vallibona; l’1 d’octubre, Castell de Cabres; el 3 del mateix mes Herbers; el 5, Torre d’Arques; el 7, Sorita; el 9, Xiva; l’11, Ortells; el 14, Forcall; el 16, Cinctorres; el 18, Castellfort; el 21, Ares; el 23, Catí; i finalment el dia 25 d’octubre, Xert. Ja us podeu donar una idea de l’immens terme que té Morella. Se posarien mollons nous (se compraria una cadena per mesurar distàncies, fusta i calç), a Jornal de Vila. La veritat, no m’he fixat mai si encara existeixen o no aquestes fites. De tota manera al llarg del segle XX se farien diverses revisions.

Setmanari d’informació comarcal

Publi-reportatge.

Global Omnium digitalitza la xarxa de clavegueram de Toronto, Cincinnati,

Kansas City, Búfal, Richmond i àmplia

a Houston

Global Omnium, a través de la companyia Idrica -que va nàixer des de la seva divisió tecnològica- i gràcies a la seva aliança estratègica amb Xylem, augmenta la seva presència de manera notable als Estats Units i el Canadà. L’empresa valenciana està duent a terme la digitalització de la xarxa de clavegueram i altres mesures d’implantació tecnològica amb avantatges ambientals i sostenibles en sis ciutats. En concret, són a Cincinnati (Ohio), Kansas City (Missouri), Toronto (el Canadà), Houston (Texas), Richmond (Virgínia) i Búfal (Nova York).

—Digitalització de la xarxa de clavegueram: bessó digital i valor ambiental. La ciutat de Toronto, que compta amb una població de més de 3 milions d’habitants, ja compta amb un bessó digital de la xarxa de sanejament en funcionament en les zones més problemàtiques de la xarxa de clavegueram de la ciutat. El que ha fet possible la tecnologia instal·lada del bessó digital a Toronto és que la ciutat pugui avançar-se i evitar algunes de les conseqüències dels episodis de pluges que sofreix la ciutat. Com per exemple, evitar que es produeixin infiltracions no desitjades en la xarxa de clavegueram i d’aquesta manera “podem prevenir aquests episodis i ajudar a la ciutat per a determinar en quins punts crítics poden succeir més aquests episodis no desitjats i, amb antelació, poder canviar i reformar la xarxa per a no succeeixi”, ha afirmat Pablo Calabuig director de Idrica per als EUA i Amèrica Llatina.

A Cincinnati i Búfal, a més de prevenir possibles inundacions en cas de pluges com a Toronto, s’ha desenvolupat a més la capacitat d’evitar possibles abocaments d’aigües residuals al medi natural en moments de pluges adaptant amb antelació l’operació. És a dir, contribueix a resoldre un dels principals problemes que es donen relacionats amb abocaments no desitjats especialment en zones de gran valor ambiental.

El cas de Houston, on Global Omnium va començar a col·laborar amb la ciutat durant la pandèmia, el sistema que s’ha implantat ara consisteix en un sistema d’alerta primerenca que detecta les oscil·lacions de nivell i t’avisa de possibles punts de bloqueig o tap

Compromís i respecte ambiental per a protegir la mar

Global Omnium, a través de TINE VERSE, desenvolupa consultoria ambiental especialitzada al mig marí, movent-nos on uns altres no miren: sota la superfície. La seva missió és acompanyar cada intervenció humana en l’oceà, assegurant-nos que la mar no perdi la seva veu enfront del desenvolupament. “Observem, analitzem i actuem amb rigor científic perquè cada obra o projecte en l’entorn marí es dugui a terme amb respecte i responsabilitat. No som espectadors: som part activa en la protecció del medi marí”. Vigilància ambiental d’obres portuàries, dragatges, emissaris submarins, dessaladores i projectes de regeneració de platges. Plans de seguiment adaptats a cada entorn, avaluant l’impacte sobre hàbitats sensibles com les prades de Posidònia oceànica i Cymodocea nodosa, i generant cartografies bionòmiques per a entendre i protegir la biodiversitat marina. Tot amb la millor tecnologia d’avantguarda per a realitzar batimetriess, perfils SBL, anàlisis d’aigües i sediments, i monitoratge en continu de paràmetres clau traduïts en informes tècnics rigorosos que acompanyin la presa de decisions, assegurant una gestió sostenible i responsable del medi marí.

que puguin donar-se en la xarxa de clavegueram provocat per l’acumulació de gases, tovalloletes o productes similars i reduir així, -en més d’un 50 per cent- els desbordaments i bloquejar-los prèviament. El cas de Kansas City és molt rellevant perquè el que s’està implantat suposa unir, en un només sistema de bessó digital, la gestió de l’aigua potable i la del clavegueram. “La unió de tota la informació el que ens permetrà és tenir moltes sinergies i donar un ús a aquesta informació d’enorme valor per a la ciutat i els seus habitants”. Per exemple, gràcies als comptadors intel·ligents prevenir no sols fugues d’aigua potable -avisar al client- però també en el cas de l’aigua residual prevenir infiltracions no desitjades en la xarxa de clavegueram que puguin donar-se, per exemple, en garatges

—Global Omnium i la tecnologia. L’aposta de Global Omnium per la digitalització, la sensorización i la implementació de tecnologia per a conèixer en tot moment què està passant en el conjunt d’infraestructures del cicle integral de l’aigua va arrencar fa més d’una dècada. Per aquest motiu, avui és una de les empreses líders en aquesta matèria que s’ha vist notablement potenciada gràcies a la seva estreta col·laboració amb Idrica i Xylem. Està capacitat tecnològica i la seva experiència en digitalització permet augmentar la capacitat operativa de tots els sistemes de la xarxa, contribueix, millora i optimitza la resposta davant qualsevol circumstància que pugui donar-se.

El reportatge.

La festa del Corpus a Morella: 4 de juny de 1358

Carlos Sangüesa.

La festa del Corpus és la més important del cicle festiu morellà. És la festa en la qual Morella ha expressat i expressa la seua condició de Ciutat.

Al cap de poc temps d’establir per a tota la cristiandat la festa del Corpus pel papa Urbà IV, en 1264, Morella la va incloure en el seu calendari litúrgic. Va ser el 4 de juny de 1358, tres anys després de València, quan se celebra la primera processó del Corpus, “la festa més sumptuosa que anyalment tenia lloc a Morella” com diuen les cròniques. I van ser el Consell i Jurats de la Vila qui van pagar i encarregar al seu millor artista, el morellà Bernardo Santalinea, en 1389, la confecció de l’artística i monumental custòdia processional, estrenada el Corpus de l’any 1394. Des de començament del segle XIV la festivitat del Corpus ha sigut un dels signes que distingeixen i singularitzen a la ciutat de Morella. (Quan a finals del segle XVII —concretament l’any 1672— el Consell de la Vila estableix la celebració d’una festa extraordinària en honor a la marededeu de Vallivana —les Festes Sexennals— es copiarà l’estructura de la festa del Corpus i com en aquesta festa, la processó general serà l’element més important)

La festa del Corpus l’organitza un majoral —El Majoral— o grup de majorals proposats pel Capítol del Santíssim Sagrament. Però, no obstant això, no sempre va ser així. En un principi els oficis pròpiament religiosos de la festivitat eren organitzats pels capítols. Però fou el Consell de la Vila, el Justícia, Jurats i Prohoms de la Vila de Morella, els que es van fer càrrec, des del primer moment d’organitzar i convocar als participants de la processó general. És important tindre present que la festa del Corpus es desenrotllava -desenrotlla- en bona part fora del temple, en els carrers de la ciutat, i es convertia, a més a més d’una important manifestació religio-

sa, en una cerimònia cultural. La Vila sufragava les despeses, fixava l’itinerari i determinava quins elements i en quin ordre i forma devien concórrer a la processó. La festa del Corpus es convertia així en l’esdeveniment cívic-religiós més rellevant de la ciutat i propi dels seus ciutadans.

Més tard, encara que la festa del Corpus s’ha considerat sempre com Festa de la Vila, el control de la gran part de les manifestacions festives va passar a mans de l’església. A Morella fou el Clero de l’Arxiprestal, mitjançant el Capítol del Santíssim Sagrament —Capítol del Santíssim— el que decidia els actes relacionats amb la festivitat i el que nombrava als responsables directes per organitzar-los.

De la mateixa manera que en l’època de la construcció dels temples, per falta de recursos, es convidava a algunes famílies a què ajudaren a la construcció de capelles, també, quan la falta de   diners feia perillar l’esplendor de la festa

del Corpus, se recorria a persones, civils o religioses, per ajudar a sufragar la complexa organització de la festa. A canvi quedaven incorporats de per vida al Capítol del Santíssim. Aquests homes foren els primers Majorals.

—667 anys després. Han passat  667 anys des d’aquell 4 de juny de 1358, de la festa més sumptuosa que anualment tenia lloc a Morella, de RELIGIOSITAT, CULTURA, HISTÒRIA I TRADICIÓ; i aprenent i aprenent del passat mirem cap al futur i així cada any, sense

Una imatge del Corpus i una altra de la Degolla, procedents de l’Arxiu Pasqual.

faltar-ne ni un i complint amb la nostra història, un diumenge a la vesprada allà pel mes de juny, amb una arxiprestal plena de gent, de personatges bíblics, peanyes amb els Sants, música d’orgue, olors a encens, sàlvia, timonet, romer…, olor de CORPUS, escoltem solemnement l’ordre de la Processó: Bandera de Sant Antoni, Sant Nicolauet, Sant Ramón…. i un llarg etc, fins al Santíssim, digníssimes Autoritats i Banda municipal, en una processó, que com algú va dir: era tant, tant llarga que se mossegava la cua.

Setmanari d’informació comarcal

La Fulla del Camp dels Ports.

EL PASTOR TRANSHUMANT TRASLLADA EL RAMAT A LA MUNTANYA

Les ovelles de Gonzalo Gargallo pugen un any més a Cantavieja

Com cada any a la primavera, el pastor transhumant Gonzalo Gargallo trasllada les seues ovelles des del Baix Maestrat a terres del Maestrazgo a Cantavieja on passaran els mesos d’estiu amb moltes pastures i temperatures molt més adeqüades per als animals.

La transhumància de Gargallo es realitza en quatre dies, anant el primer d’ells des de Traiguera fins a Anroig, al terme de Xert, el segon dia des d’allí fins al Barranc de Salvassòria, el tercer dia fins a Vilafranca i finalment a la quarta etapa es puja fins al mas d’Altaba al terme de Cantavieja. Una pràctica transhumant que es realitza creuant la Ruta del Llosar. A diferència de l’any 2024 en el que per la sequera les pastures eren mínimes, enguany al ploure tant la muntanya està espectacular. Enguany, Gonzalo Gargallo ha estat molt acompanyat al camí transhumant. Un fet que també s’agraeix per part del pastor que en cap moment de la ruta d’aquest any 2025 des de Traiguera fins a Cantavieja ha anat a soles. Gargallo ha comptat amb membres del Club Excursionista de la Ràpita i amics de Cantavieja que l’han acompanyat durant el camí i també li han tirat una mà amb les ovelles quan ha

estat necessari. Però sense cap dubte, una de les grans novetats d’enguany a la darrera etapa va ser la presència d’alumnes de l’IES Segundo de Chomón de Cantavieja participant de la transhumància en una iniciativa impulsada des de la Comarca del Maestrazgo. Els alumnes de l’Institut de Cantavieja van gaudir d’una gran experiència acompanyant Gonzalo Gargallo i les seues ovelles fins a La Iglesuela del Cid. Una iniciativa de la Comarca del Maestrazgo amb la que han participat els alumnes de 2on de la ESO en l’assignatura d’Educació Física.

Gonzalo Gargallo, ramader d’oví de Cantavieja que durant l’hivern viu a terres del Baix Maestrat amb les seues ovelles i que als mesos d’estiu s’instal·la al mas d’Altaba de Cantavieja manifestava també que “enguany la muntanya oferirà bones pastures amb la gran quantitat de pluja que ha caigut. El sector oví en l’actualitat i als darrers temps compta amb bons preus i hi ha una demanda important de carn d’oví també als països àrabs”.

Una primavera més, les ovelles de Gonzalo Gargallo han fet les quatre etapes de camí transhumant en busca de l’“eterna primavera”.

Els preus.

Els preus del Porcí. 29/05/2025

Porc engreixat

Preu mig Mercolleida

Garrí (Lechón)

Zamora 20 Kg (G partida)

Holanda 21 Kg (U. origen)

Lleida 20 Kg

China (Min. Agricultura)

1,775 €/kg (puja 0,008 €/kg)

1,787 €/kg (puja 0,008 €/kg)

Setmana 22 del 21/05 al 01/06

87,00 € (baixa 3€)

99,00 € (puja 1€)

29/05/2025

61,50 € (baixa 3€)

21/05/2025

Porc viu 1,826 €/kg ( baixa 0,046€ )

Garrí (Lechón) 4,772 €/kg ( baixa 0,109€ )

Els preus del Boví. (Mercolleida) 28-05-25

Vedells Extra U 331-370 kg/c

Vedelles Extra U 241-270 kg/c

6,93 €/kg (sense variació)

7,02 €/kg (sense variació)

Els preus de l’Oví. (Mercolleida) 28-05-25

Corder fi 23 kg (Viu)

Corder fi 26 kg (Viu)

5,00 €/kg (baixa

Els preus de les Aus. (Bellpuig) 29-05-25

Pollastre blanc (Pes viu)

Pollastre groc (Pes viu)

1,47 €/kg (sense variació)

1,40 €/kg (sense variació)

Els preus del Conill. (Moncun) 27-05-25

Conill (Pes viu)

Conill (Pes viu)

2,57 €/kg (sense variació)

2,40 €/kg (sense variació) (Loncun) 29-05-25

El més rentable per al ramader

CATÍ (Castelló)

Tel. 964 40 90 00

Fax 964 40 91 12

Patrocina

Les Llunes.

LES TEMPERATURES

MORELLA

VILAFRANCA

CINCTORRES

FORCALL

SORITA

LA MATA

OLOCAU

HERBERS

VALLIBONA

TODOLELLA

CASTELLFORT

PORTELL

17,5 / 31,6

11,2 / 28,5

13,9 / 30,0

8,4 / 32,4

8,3 / 34,6

12,4 / 31,3

18,3 / 31,7

10,2 / 30,9

11,8 / 32,4

11,3 / 32,1

18,4 / 28,3

13,2 / 30,2

A19,5 / 32,8

12,8 / 29,7

15,6 / 31,0

11,1 / 34,3

11,2 / 36,1

13,7 / 32,3

17,3 / 32,6

13,5 / 32,2

13,2 / 31,6

12,7 / 32,8

18,2 / 28,8

15,6 / 31,1

/ 31,6

14,0 / 30,1

15,1 / 29,9

12,8 / 33,2

12,9 / 34,6

13,1 / 30,8

16,1 / 31,9

12,8 / 32,3

14,6 / 32,6

12,8 / 31,7

16,9 / 28,0

15,9 / 30,4

17,7 / 29,7

12,8 / 27,1

15,1 / 28,7

12,9 / 32,5

13,7 / 33,8

13,5 / 29,2

16,4 / 28,6

13,8 / 30,6

14,1 / 32,2

13,6 / 31,7

16,7 / 25,8

15,2 / 27,8

16,5 / 23,3

12,1 / 22,4

14,8 / 23,8

14,5 / 27,1

15,1 / 27,3

15,6 / 24,7

12,9 / 22,8

13,8 / 24,5

15,2 / 24,7

15,1 / 26,2

12,9 / 21,8

13,9 / 23,1

13,8 / 25,3

10,9 / 23,5

13,8 / 23,6

14,5 / 27,3

12,4 / 29,8

13,9 / 25,4

12,2 / 25,3

11,5 / 26,2

13,7 / 26,3

13,2 / 26,2

12,3 / 22,3

12,7 / 23,3

“Al juny, l’estiu no és lluny”

ssaig general de l’estiu als Ports i a la Península Ibèrica en general. Temperatures de ple estiu a la nostra zona, especialment destacades el passat cap de setmana. Tant en mínimes com en màximes ja que s’han arribat a marcar registres més propis de juliol i agost que del maig. La temperatura més elevada marcada a la comarca en aquest capítol d’onada de calor van ser els 36,1ºC als que s’arribava a Sorita en la jornada del divendres 30 de maig. Uns dies de molta calor ja des del dijous 29 de maig fins al diumenge 1 de juny. De fet a la gran majoria dels pobles dels Ports es van superar els 30ºC. La situació ha anat canviant amb l’arribada d’aquesta setmana i ja des del dilluns 2 de juny podriem dir que les temperatures son molt més suaus i coherents

13,8 / 23,2

9,2 / 19,1

13,8 / 22,2

10,6 / 24,8

11,3 / 26,2

11,4 / 22,7

11,6 / 21,8

10,3 / 23,2

11,4 / 25,2

11,2 / 23,4

11,6 / 19,7

12,7 / 21,7

amb l’època de l’any que estem vivint. Als darrers dies s’està comptant amb augment significatiu de la nuvolositat per les vesprades, formant-se tronades amb bastant aparell elèctric però pel moment sense grans reculls de precipitació. Anem a veure com evoluciona l’oratge a les properes jornades, si bé ja es compta amb la previsió de que pujaran les temperatures pel al cap de setmana encara que no s’arribarà als registres espectaculars de la passada setmana.

El mes de juny és considerat pels meteoròlegs com a mes d’estiu, si bé astronòmicament l’estiu s’encetarà el proper 21 de juny a les 2 hores i 42 minuts.

A més també cal destacar que estem vivint les jornades amb més hores de llum del dia de tot l’any en aquestos llargs dies del mes de juny.

Torne la calor de ple estiu

La previsió de Lorenzo Boix

Després del respir que vam tindre a mitjan setmana, encetem cap de setmana en el que de nou la protagonista serà la calor, amb màximes que dissabte rondaran els 26-30 graus, puntualment un poquet més altes en zones fondes i poc ventilades, i mínimes entre els 14-18. Diumenge continuarà la calor, però potser eixes màximes no siguen tan altes, quedant entre els 24-28, amb unes mínimes semblants. No esperem precipitacions durant el cap de setmana. Dilluns amb mínimes semblants i unes màximes que rondaran de nou els 26-30 graus, amb creixement de núvols a partir de migdia que poden deixar alguna tronada de vesprada. Així continuarem dimarts, que pareix que també serà un dia de molta calor, amb màximes entre els 28-32 graus i mínimes que en alguns punts no baixaran dels 20 graus, en principi sense precipitacions. Esta nova calorada de principi de setmana vindrà determinada per una bossa freda que estarà a l’Atlàntic, quin moviment ens enviarà l’aire calent a nosaltres. Depenent de la seua evolució, continuarem parlant a partir de dimecres de calor o si s’aproxima com insinuen alguns mapes tindríem unes temperatures més suportable i ruixats i tronades de vesprada.

Amb l’estiu meteorològic ja estrenat, la natura continua amb l’esclat de vida que suposa la primavera. JUAN ANT. QUEROL