Setmanari Notícies (05/12/2025)

“ A poc a poc, i amb molt d’esforç, es pot anar vivint de l’art”

SUSANA GIL ÉS UNA ARTISTA DE CINCTORRES

Pàgines 16 a 17. El Notícies de perfil.

Notícies.

SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL. N ÚMERO 1679. MORELLA, DEL 5 A L’11 DE DESEMBRE DE 2025. —1,50 €

Els pobles menuts podrien perdre el caixer automàtic

Van ser instal·lats a diverses localitats dels Ports durant el govern de Ximo Puig i, al 2026, la generalitat del PP se’n desentén

Els municipis afectats no disposen d’oficina bancària i depenen d’estos caixers per fer operacions com treure diners o pagar rebuts

La Generalitat del PP deixa Morella sense subvenció per a l’ampliació del Centre de Dia

L’ampliació estava projectada i prevista el 2023 i “ni ha sigut realitzada per la Conselleria ni ara ha donat l’ajuda” segons denuncia el PSPV

Pàgines 2 i 3. El tema de la setmana.

VILAFRANCA

El Museu de la Pedra en Sec, premi pel treball artesanal

Aquest reconeixement d’“Espais

Artesans” atorgat per la Generalitat torna a posar de manifest el treball que s’està desenvolupant de manera continuada a Vilafranca

Pàgina 6. Poble a poble.

en la promoció del patrimoni de la pedra en sec, tant a nivell de museu com mitjançant les diferents rutes existents al terme municipal vilafranquí.

Nova entrada a Morella pel portal de Sant Miquel

Ja ha acabat la remodelació d’aquesta zona de Morella a l’exterior de les Torres de Sant Miguel i també han conclòs les obres de renovació del ferm de la Costa de la presó, després de setmanes d’obres

Pàgina 7. Poble a poble

INAUGURACIÓ DEL PEIRÓ. Xiva torna a tindre el peiró d’entrada pel camí de Forcall, una iniciativa impulsada per Associació Cultural Xivatana amb la que s’ha fet una rèplica de l’original que s’inaugura el dissabte 6 de desembre. AJUNTAMENT DE MORELLA.

Pàgina 7. Poble a poble.

El cartell

de

l’Aplec de Villores no es podrà fer amb IA

S’han publicat les bases del concurs per escollir la imatge de la festa comarcal

Pàgines 9. Gent&Vida.

CECÍLIA

Cinc músics amb 50 anys a la Unió Musical de Vilafranca

El concert pel dia de la patrona de la música dona la benvinguda als nous membres i recorda als més veterans

Pàgines 9. Gent&Vida.

SANTA

Setmanari d’informació comarcal

El

tema de la setmana.

L’AMPLIACIÓ

ESTAVA PROJECTADA I PREVISTA EL 2023 I “NI HA SIGUT REALITZADA NI ARA HA DONAT L’AJUDA” SEGONS EL PSPV

La Generalitat del PP deixa Morella sense subvenció per a l’ampliació del Centre de Dia

La Conselleria de Servicis Socials, Igualtat i Vivenda ha publicat, aquesta setmana en el diari oficial de la Generalitat (DOGV) la resolució de les subvencions sol·licitades per a projectes d’inversió en matèria d’obres de centres en l’àmbit dels serveis socials. A l’Ajuntament de Morella se li ha denegat l’ajuda sol·licitada per al Centre de Dia, perquè, segons apunta la resolució, la documentació tècnica relativa a les obres no ha obtingut informe tècnic favorable o informe de viabilitat favorable. El PSPV Morella “denuncia i critica amb contundència” la resolució de la Generalitat Valenciana, que denega la subvenció per a l’ampliació del Centre de Dia. Veuen una “mostra evident i definitiva de l’abandó i deixadesa amb este projecte per part del govern d’independents i el PP, després de tants de despropòsits que hem vist, en esta legislatura, amb este projecte” apunta el portaveu municipal socialista Rhamsés Ripollés.

L’ampliació del Centre de dia de Morella és un projecte paralitzat des de fa més de dos anys “per la inacció de l’equip de govern d’Independents per Morella i el PP. Esta denegació no és un fet aïllat, sinó la conseqüència directa de la negligència reiterada del govern local i la complicitat del PP a la Generalitat, que han permès que

un projecte enllestit a la primavera de 2023 per ser una realitat siga ara un gravíssim problema sense cap solució en els propers anys”. A més, “segons el DOGV, la denegació de l’ajuda ha sigut automàtica sense valorar el projecte per la falta de documentació i informes”.

“Què han fet durant estos més de dos anys? La resposta és evident: No han fet res durant tota la legislatura i ara a més, s’ha demostrat el mal que ho han fet no rebent esta subvenció”. Destaca Ripollés.

Aquesta decisió, que arriba després de la tramitació deficient i tar-

dana del govern municipal, suposa la pèrdua definitiva d’una inversió essencial per crear places públiques noves, millorar instal·lacions i alleujar la saturació del Centre actual, on totes les places estan ocupades i hi ha llistes d’espera per al bon acompanyament dels majors i les seues famílies.

Com ja va informar el PSPV Morella, “mentre l’alcaldia enviava fa unes setmanes cartes vergonyoses als usuaris i les seues famílies informant dels costos del servei, hauria hagut de prioritzar l’ampliació del Centre per garantir drets

El PSPV veu una “mostra evident i definitiva de l’abandó i deixadesa per part del govern d’Independents i el PP”

socials bàsics; avui, la denegació de la subvenció demostra que ni l’equip de govern municipal ni el PP tenen com a prioritat este Centre i tot el que suposa pel benestar dels nostres majors i les famílies”. Rhamsés Ripollés afegeix que “per a nosaltres, com per a tota Morella, este és un projecte cabdal per al present i futur del nostre poble i, com s’ha tornat a demostrar, haurà de ser un govern socialista el que el torne a impulsar-lo i fer-lo realitat, com ja vam fer en la seua pròpia construcció i posada en funcionament”

Pol. Ind. “Les Casetes” Tel. 964 160 193

12300 Morella (Castellón)

Els pobles menuts podrien tornar a quedar-se sense caixer automàtic

Diversos municipis menuts de l’interior de la província de Castelló, entre ells molts de la comarca dels Ports podrien quedar-se de nou sense servei bancari bàsic a partir de la caducitat de la concessió del servei de caixers automàtics. La Generalitat Valenciana ha comunicat per carta als ajuntaments que la concessió actual finalitza, sense que conste una alternativa immediata per garantir la continuïtat del servei.

Els municipis afectats són localitats que no disposen d’oficina bancària i que depenen exclusivament d’estos caixers per a operacions bàsiques com la retirada d’efectiu, el cobrament de pensions o el pagament de rebuts.

Estos caixers formen part del programa posat en marxa per la Generalitat l’any 2022, mitjançant el qual es van instal·lar 128 caixers automàtics en més d’un centenar de municipis de la Comunitat Valenciana, a través d’un conveni amb una entitat bancària. El projecte va comptar amb una inversió pública de 7,8 milions d’euros i tenia com a objectiu garantir l’accés als serveis

financers bàsics en municipis sense oficina bancària, especialment en zones en risc de despoblació. A la província de Castelló, la mesura va suposar la instal·lació de 52 caixers en municipis de l’interior. Sobre esta situació, el PSPV-PSOE de la província de Castelló ha expressat la seua preocupació. La diputada autonòmica Ana

El caixer de Xiva, en una imatge d’arxiu.

Besalduch ha qualificat la possible desaparició del servei com una amenaça per a la viabilitat econòmica i social dels pobles de l’interior. Segons ha assenyalat, la pèrdua del servei pot reduir l’activitat comercial local, ja que una part important dels comerços i establiments continuen funcionant principalment amb efectiu.

La diputada ha advertit també de l’impacte sobre les persones majors, especialment aquelles que no utilitzen banca digital o no disposen de mitjans de transport, ja que haurien de desplaçar-se a altres municipis per a realitzar gestions quotidianes. En alguns casos, segons Besalduch, estos desplaçaments podrien superar els 20 o 30 quilòmetres.

A més, ha afirmat que esta decisió contradiu les polítiques de lluita contra la despoblació impulsades per institucions europees, estatals i autonòmiques, que aposten per acostar serveis bàsics als territoris d’interior.

Besalduch ha criticat que, arran de la denúncia socialista, el Consell haja anunciat una possible subvenció nominativa condicionada a l’aprovació dels pressupostos de 2026, una mesura que considera insuficient i incerta atés que els comptes encara no s’han presentat ni aprovat. Segons ha alertat, esta situació podria provocar que, a partir de l’1 de gener, alguns caixers deixen de funcionar.

Finalment, la diputada ha reclamat al Consell garanties immediates per assegurar la continuïtat del servei i un model estable que permeta que tots els municipis sense oficina bancària disposen d’un caixer operatiu durant tot l’any, i ha afirmat que els habitants dels pobles de l’interior tenen dret al mateix nivell de serveis que la resta de la ciutadania.

VAN SER INSTAL·LATS DURANT EL GOVERN DE XIMO PUIG I AL 2026 LA GENERALITAT DEL PP SE’N DESENTÉN

Setmanari d’informació comarcal Notícies.

Opinió.

Notícies.

SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL.

Edita:

Comunicacions dels Ports, SA C/ Tint, 9-11 12.300 Morella (Castelló) 964 16 10 12 comunicacionsdelsports.com i La fàbrica del Tint, SL C/Tint, 7 lafabricadeltint.media

Redacció, maquetació i fotografía: Ángela Beltrán, Víctor Tena, Juan Ant. Querol, Anna Querol, Cristian Lorente, Jonathan Fariñas. Depòsit Legal: CS-101-1996

Amb el suport de:

Els pobles menuts no podem ser de segona

És difícil concebre una política més injusta que la que tracta els ciutadans segons el nombre d’habitants del lloc on viuen. La Generalitat Valenciana en mans del Partit Popular en la teoria i de Vox en la pràctica, ha tornat a demostrar, de manera descarada, que els pobles menuts de l’interior de la província de Castelló, inclosa la comarca dels Ports, els importen molt poc. La possible desaparició dels caixers automàtics en localitats sense oficina bancària és un exemple clar de com les decisions administratives poden condemnar una població sencera a la desigualtat i a la incomoditat.

Els caixers automàtics instal·lats l’any 2022 amb una inversió pública de 7,8 milions d’euros quan el socialista Ximo Puig era el president del govern autonòmic no són un luxe ni un caprici. Són un servei essencial que es va afegir als pocs que ja tenim. Permeten retirar diners a la gent del poble però també als turistes abonar el dinar al restaurant del poble, cobrar pensions, pagar rebuts i mantenir l’activitat comercial local, que depèn en gran part de l’efectiu. Sense ells, molts veïns hauran de desplaçar-se 20 o 30 quilòmetres per a gestions que en ciutats grans es resolen en minuts. I com ho faran les persones majors sense transport públic, ni vehicle propi? I els comerços que mantenen l’economia local? Només trobaran excuses administratives i paperassa. El més greu és que la Generalitat, en lloc de garantir la continuïtat del servei, sembla mirar cap a una altra banda. La concessió ac-

tual finalitza i no hi ha un model estable ni garanties mínimes de manteniment. L’única “solució” anunciada és una subvenció nominativa condicionada a l’aprovació dels pressupostos de 2026, encara no aprovats. És una promesa insuficient, incerta i, sobretot, una mostra de desinterès total cap a les necessitats reals dels veïns. És una decisió que envia un missatge clar: si vius en un poble petit, els teus drets valen menys.

I això no és aïllat. Als pobles menuts es paguen els mateixos impostos que en les ciutats grans, però es disposa de molt menys serveis. Els hospitals estan més lluny, el transport públic és pràcticament inexistent, les escoles i centres sanitaris funcionen amb limitacions constants, i pràcticament tots els serveis públics es troben reduïts. Ara, fins i tot un servei bàsic com els caixers automàtics queda amenaçat. És un greuge intolerable: iguals obligacions, menys drets. Aquesta és la realitat que la Generalitat sembla acceptar, amb una desídia que només accentua la desigualtat territorial.

Els efectes d’aquesta desídia són immediats i tangibles. Els veïns es veuran obligats a desplaçaments que compliquen la vida quotidiana, especialment de les persones més vulnerables. Els comerços locals veuran amenaçada la seua supervivència, i els pobles que ja pateixen despoblació es veuen condemnats a perdre més serveis i habitants. Les polítiques contra la despoblació, els programes europeus, estatals i autonòmics que insisteixen en acostar serveis bàsics

“La política pública no pot guiar-se només per xifres d’usuaris, rendibilitat econòmica o nombre de votants. Governar significa garantir drets i serveis bàsics”.

a l’interior del territori, queden desmentides pels fets. Qui decideix ignorar les necessitats reals dels veïns, demostra que no governa per la gent, sinó pels números i pels titulars fàcils.

Els pobles menuts no són una càrrega ni un problema estadístic. Són història, cultura, economia local, patrimoni i memòria viva. Abandonar-los és condemnar la Comunitat Valenciana a un futur desequilibrat, on tot es concentra en ciutats grans i els pobles es buiden. La justícia territorial no és negociable. Quan un govern abandona els seus habitants, condemna tots els ciutadans a viure en un país més desigual, més injust i més fred. La política pública no pot guiarse només per xifres d’usuaris, rendibilitat econòmica o nombre de votants. Governar significa garantir drets i serveis bàsics. Garantir drets vol dir assegurar que tots els municipis sense oficina bancària disposen d’un caixer operatiu tot l’any. Punt. Qualsevol altra decisió és desídia, és injustícia, és un atac directe a la vida quotidiana, a l’economia local i a la dignitat de milers de veïns.

Si la Generalitat Valenciana del PP creu que pot jugar amb els drets de les persones, s’equivoca. Els pobles menuts no són ciutadans de segona, i no ho seran mai. Els responsables polítics han de comprendre que el territori no és només un mapa de rendibilitat ni un conjunt de números: és gent, és vida, és cultura i és futur. Qui ignora això, està fallant a tots. I això, ni els pobles ni la dignitat ciutadana ho poden acceptar.

Maria Garcia. Àcida i alurònica.

Poble a poble.

AJUDES A LA RESIDÈNCIA. L’Ajuntament de Forcall ha rebut una subvenció per a la Residència de la Gent Gran de part de la Generalitat Valenciana. Es tracta d’una quantitat menuda econòmicament parlant però que servirà per afrontar algunes despeses relacionades amb necessitats que apareixen a la Residència en el dia a dia. Substituir alguns elements que s’han anat deteriorant és el que es pretén amb aquesta subvenció.

Santi Pérez, alcalde de Forcall comentava que “és una notícia molt positiva perquè

VILAFRANCA

ens han donat una ajuda per a material a la Residència. Una petita ajuda que servirà per a canviar o modificar coses que durant el temps s’han anat quedant obsoletes i que s’han adaptar a les normatives. Polsadors, cortines o el toldo exterior del pati”.

Des del consistori forcallà es té clar que l’ajuda és molt reduïda però fonamental per poder afrotar aquestes necessitats bàsiques de la Residència de la Gent Gran. Santi Pérez explicava que “és una ajuda de 6.035 euros però que ajuda per a poder fer canvis com aquestos a l’espai”.

El Museu de la Pedra en Sec, reconegut com a espai promotor del treball artesanal

La Generalitat Valenciana, a través de la Direcció General de Comerç, Artesania i Consum, dependent de la Conselleria d’Innovació, Comerç i Turisme, ha lliurat recentment els distintius als nous integrants de la xarxa d’Espais Artesans. L’acte va tindre lloc al Centre d’Artesania de la Comunitat Valenciana, a València. Aquest reconeixement torna a posar de manifest el treball que s’està desenvolupant de manera continuada al municipi en la promoció del patrimoni de la pedra en sec, tant a nivell de museu com mitjançant les diferents rutes existents al terme municipal vilafranquí. El distintiu va ser recollit pel tècnic de Turisme de l’Ajuntament de Vilafranca, Guillem Monferrer, qui explica com “al mes d’octubre el Museu va rebre la invitació per a participar en un acte a càrrec de la Direcció General de Comerç, Artesania i Consum. Acte que va reconèixer a una sèrie de museus com a promotors del treball artesà

“Nosaltres vam ser els únics de la província en aquesta convocatòria”, apunta Guillem Monferrer.

que es fa als diferents pobles. Un acte que va tindre lloc a València i en el que vam rebre un distintiu de fusta que acredita al Museu de la Pedra en Sec com a un espai representatiu de l’artesania. Hi havia també diferents museus d’altres característiques però nosaltres vam ser els únics de la província de Castelló en aquesta convocatòria”.

Des del Museu de la Pedra en Sec es considera fonamental aquest tipus de reconeixements. En paraules del tècnic de Turisme, “evidentment és una promoció que s’està fen del Museu amb notes de premsa i comunicacions que emeten Ajuntaments, Diputacions etc... és un bon aparador que altres museus artesans que han estat reconeguts ens puguen donar a conèixer en altres zones de la Comunitat Valenciana”.

El Museu de la Pedra en Sec també va participar fa dues setmanes a Gandia en una altra jornada de promoció, juntament amb altres elements de gran rellevància cul-

FESTIUS LOCALS DE PORTELL. Portell ja ha elegit les dos festivitats locals per a l’any 2026, que són decisió de l’Ajuntament i que es sumen als festius nacionals i autonòmics. Per a l’any vivent serà festa local el 20 de març i el 7 de desembre, que permetran als portellans allargar el cap de setmana de Sant Josep i també el pont de desembre.

tural del territori valencià. Guillem Monferrer detallava que “vam participar en unes jornades de Bens Immaterials Patrimoni de la Humanitat amb esdeveniments tant destacats com les Falles de Gandia, el Tribunal de les Aigües de València o el Misteri d’Elx”.

Aprofitar aquest tipus de propostes per donar a conéixer el Museu de la Pedra en Sec és considerat clau per augmentar la difusió d’aquest espai museístic de l’interior de Castelló. La connexió amb altres museus reconeguts com a Espais Artesans pot contribuir a

NEVADES. La Conselleria d’Emergències i Interior ha reunit els principals organismes implicats en la gestió de temporals per reforçar la coordinació i actualitzar els protocols davant l’inici de la campanya de risc de nevades a la Comunitat Valenciana. Són 84 localitats situades per damunt dels 800 metres d’altitud i amb risc alt d’emergències per nevades, a més de 120 municipis més amb risc mitjà, entre ells la pràctica totalitat del nostre territori.

ampliar l’abast de la seua promoció. En aquest sentit, Monferrer assenyalava que “com diu la frase ‘tota pedra fa paret’, tot suma per fer vindre més gent a conèixer el Museu de la Pedra en Sec”. El reconeixement atorgat per la Direcció General de Comerç, Artesania i Consum arriba en un moment significatiu per al museu, que ja es prepara per celebrar l’any 2026 els seus 20 anys d’existència. Un espai dedicat a la pedra en sec a Vilafranca que continua guanyant ressò en l’àmbit cultural i turístic a nivell autonòmic.

CAMÍ ARQUEOLÒGIC. Forcall ha recuperat i senyalitzat un antic sender històric del terme municipal gràcies a la col·laboració entre l’Ajuntament de Forcall, Red Eléctrica i el Club Xafarroques. El projecte ha permés habilitar un nou Camí Arqueològic que posa en valor el paisatge, la natura i el patrimoni històric del municipi, recuperant enclavaments d’interés que fins ara no estaven degudament marcats ni oberts al públic. El recorregut ofereix una ruta completa que combina senderisme, història i arqueologia. Els treballs realitzats han inclòs la neteja, el condicionament i la senyalització del camí amb l’objectiu de garantir una experiència agradable i accessible. Segons explicava l’alcalde de Forcall, Santi Pérez, el traçat del Camí Arqueològic connecta el nucli urbà amb espais d’alt valor patrimonial com la Moleta dels Frares, on es localitza la ciutat romana de Lesera, així

com la zona de la Torre Selló, Sant Joaquim de la Menadella i el camí de les Refoies.

La iniciativa ha estat possible gràcies a la col·laboració entre el Club Xafarroques, que va impulsar el projecte, l’Ajuntament de Forcall, que ha coordinat les actuacions, i Red Eléctrica, que ha facilitat el material i els recursos per a fer possible la neteja i el marcatge del sender. Aquesta col·laboració entre entitats locals, administració pública i empresa privada ha permés recuperar patrimoni i millorar l’oferta turística i esportiva del municipi.

Aquesta setmana està previst que la delegada de Red Eléctrica visite Forcall per conéixer de primera mà els treballs realitzats al llarg del recorregut. Amb esta nova ruta, Forcall reforça el seu compromís amb la preservació del paisatge, la difusió del llegat històric i el foment del turisme sostenible.

ACABA LA 4a FASE. Ares del Maestrat prossegueix amb la rehabilitació integral del seu edifici consistorial, construït al Segle XIII. Els treballs, que ja acumulen diversos anys d’execució, han obligat al consistori a traslladar les oficines a una ubicació provisional mentre duren les obres.

Fins al moment, s’han completat quatre fases de la intervenció, tot i que es preveu que la rehabilitació total encara requerirà més temps. José Luis Marqués, alcalde d’Ares, explicava que “hem acabat la quarta fase gràcies al Plan Impulsa, del qual hem rebut 128.500 euros. L’Ajuntament estava en molt mal estat i s’ha posat l’envolupament tèrmic i el canvi de la teulada.

S’ha fet també l’accessibilitat amb la instal·lació d’un ascensor i ara està l’edifici buit per dins. Estem esperant rebre més ajudes per la rehabilitació”. Des del consistori, recorden que cada any es destinen fons a la rehabilitació d’aquest edifici i d’altres de propietat municipal. “Jo crec que un parell d’anys encara ens faltaran i, a més, a poc a poc, el que puguem. El poc que podem rascar ho invertim a l’Ajuntament o la Casa Abadía, on volem acabar un dels apartaments”. Les obres han afrontat importants dificultats, ja que l’edifici, d’origen medieval, requereix la participació d’arqueòlegs en tot el procés per preservar el seu patrimoni històric.

Xiva recupera el peiró d’entrada pel camí de Forcall

Xiva ha recuperat el peiró de terme del camí de Forcall, del que només es conservava el peu. L’Associació Cultural Xivatana va iniciar les peticions i treballs perquè esta creu s’ubicara de nou al seu lloc original i se n’ha fet una reconstrucció, ja que l’original es troba depositada al museu de ceràmica de València Gonzalez Martí. La inauguració del peiró està prevista per al dissabte 6 de desembre a les 12.00 hores a Xiva.

Esta actuació ha comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament de Morella, el qual ha pagat els 300 euros per a contractar la persona professional en manipular-la i poder-la escanejar. A més, els treballs finals d’instal·lació els ha portat a terme el taller d’ocupació d’Operacions auxiliars de revestiments continus en construcció i fàbriques de l’ajuntament finançats pel Labora. Estos han consistit en la cimentació, la base de pedra que completava el que quedava de l’original i el fust que subjecta la nova creu.

L’alcalde de Morella, Bernabé Sangüesa, ha destacat que “Xiva ha recuperat esta creu, la qual és una rèplica en pedra de la que antigament s’ubicava en este espai” i ha explicat que “es va fer una primera impressió en 3D, la qual està ubicada a l’entrada de l’ajuntament, per després fer la de pedra què s’ha instal·lat al camí de Forcall d’entrada a Xiva”.

Finalment, ha volgut “agrair a tota la gent que s’ha involucrat en este projecte des de l’Associació Cultural Xivatana, el propietari de l’era, diferents veïns que han prestat material i feina com el clot per la cimentació o la bastida, així com a Fran Medina que ha coordinat els treballs de restitució”.

Pel que fa a la reproducció en tres dimensions ubicada a l’ajuntament, es tracta d’una reproducció feta per l’alumnat del Curs d’Especialització de Fabricació Additiva del CIFFF Vicente Blasco Ibáñez de València, emprant tècniques d’escanejat, fotogrametria i modelatge 3D. LA INAUGURACIÓ

COSTA DE LA PRESÓ. El taller d’ocupació ha finalitzat l’obra de la costa de la Presó i la setmana que ve començaran noves reparacions a la resta de les costes de Morella.

ENTRADA SANT MIQUEL. Morella ha enllestit les obres de la plaça exterior de les Torres de Sant Miquel, una actuació que ha permés renovar la principal entrada al municipi i millorar la imatge urbana.

L’alcalde, Bernabé Sangüesa, ha destacat que “és la principal entrada de Morella i sempre hem pensat que no era digna, estava en asfalt i molt abandonada”. Els treballs, iniciats a la primavera, han estat executats per la brigada del CISE i finançats per la Diputació amb 200.000 euros. “S’ha canviat el ferm, la distribució de la plaça i s’han mantingut les càmeres de seguretat per a controlar l’accés”, ha explicat.

La reforma ha incorporat materials de gran resistència al fred, com el granit, així com un banquet perimetral i la delimitació de la Creu. Paral·lelament, l’Ajuntament continuarà millorant el passeig entre la creu i els llavadors amb fons propis i ha anunciat una ajuda de l’IVACE d’uns 18.000 euros per a la nova il·luminació monumental.

Setmanari d’informació comarcal Notícies.

Gent & Vida.

PERA VILAFRANCA. La Casa Social de Vilafranca va acollir dissabte una nova edició del festival literari PERA (Poesia en Espais Rurals i Oberts), que consolida any rere any la seua presència al calendari cultural de la comarca. En aquesta ocasió, la trobada va retre homenatge a la poeta Maria Beneyto, una de les veus més significatives de la literatura valenciana del segle XX.

CONCILIACIÓ EN RISC. La continuïtat de les 36 unitats de conciliació familiar de l’interior de Castelló continua envoltada de dubtes donat que el servei podria deixar de funcionar a partir del 7 de gener per manca d’homologació. La notícia ha generat una forta inquietud entre famílies, escoles i treballadores, que depenen d’aquest recurs per compatibilitzar la vida laboral i personal.

L’alcalde d’Olocau, Sergio Guillén, destaca com “ací tenim cinc xiquets i estem ajudant cinc famílies a conciliar; per tant, és un servei fonamental. Donem servei onze

mesos a l’any, set hores al dia, i és un luxe tindre’n un així.”

Guillén explica que la notícia del possible tancament va arribar “sobtadament”, la setmana passada “ens arriba que la unitat s’anava a tancar i que els xiquets passarien a l’escola. Es va crear un autèntic caos perquè no teníem informació. La directora territorial em va comentar que es vol preparar el col·legi per als xiquets d’1 a 3 anys, però no serà el 7 de gener sinó més endavant, i que caldrà revisar l’espai amb un arquitecte i incorporar una persona de suport.”

“Del Cielo a la Tierra”

La Sala del Justícia de l’Ajuntament de Morella acull des d’aquest passat dissabte fins a finals del mes de gener l’exposició de pintura “Del Cielo a la Tierra’ de les artistes Susana Gil de Cinctorres i Adriana Lungu de Castelló, que s’inaugurava amb la presència de les dues artistes. Cadascuna de les dues artistes exposa obres de característiques molt diferents.

Susana Gil comentava que “estem ací junt amb la meua companya Adriana cadascuna portant un estil d’obra diferent. La meua es contra al voltant de les arrels i la natura, presentant també una nova col·lecció que es diu ‘Natura’ amb pintura que compta amb volum i escultura”.

Gil es mostrava molt satisfeta de poder exposar a Morella en aquesta època de l’any i ens explicava les característiques principals de la seua obra i de com la realitza. “He agafat elements de la natura com rames, pedres, fulles de pi, i es-

tos elements formen part del fons estant folrats amb escaiola i morter-cola. Les arrels sí que estan fetes de forma artificial amb paper”. A l’acte les dues artistes també explicaven com es van conèixer i de quina ha estat la seua relació al voltant de la pintura. Susana aprofitava el fet d’exposar a Morella per convidar a Adriana Lungu a participar també a la mostra. “Adriana i jo ens vam conèixer en unes mentories que van fer per a artistes i a partir d’ahí va nàixer la nostra relació. Són unes mentories que es fan a tota Espanya i tot el món i va donar la casualitat de que fórem de prop. Ella és de Castelló i jo de Cinctorres. Vam crear la relació en una exposició que vaig fer jo. El nom de l’exposició ve donat de les obres d’ella que son més espirituals i les meues més terrenals”.

Cal destacar que Susana Gil compta amb més obres de les que es poden contemplar a la Sala del Justícia però que no ha estat possi-

“PEDRA/AIGUA/TERRA”. En aquesta sisena edició del programa de residències artístiques, Milaniza Montalvo García i Jocelyne Rodríguez Droguett han desenvolupat projectes exposats a Cinctorres.

Les autores, presentant la mostra.

ble exposar-les en aquesta mostra per diferents motius. Susana Gil expressava que “tenim ací quatre obres encara que la col·lecció és més gran i compta amb set aproximadament, però no ha estat possible portar-les totes”.

Per la seua banda Adriana Lungu comentava com plasma la seua obra i què vol transmetre

amb ella al públic que la puga observar, deixant un missatge clar al voltant de les seues creacions explicant que “el meu art naix a través de la meua recerca interior. Em deixo guiar quan em poso davant d’un llenç i mai sé com acabarà l’obra. Això m’agrada. Puc descobrir a les meues obres el meu poder creador i és el que vull transmetre al món. Som més del que la nostra ment ens diu i hem de confiar en nosaltres mateix”.

Per a Adriana Lungu és un fet molt emocionant i de gran il·lusió el fet de poder exposar junt a Susana Gil a Morella. Segons comentava “és un somni que espero es faça una realitat”.

BIB GOURMAND. Els restaurants morellans Daluan i Meson del Pastor han renovat el reconeixement també conegut popularment com “estrella Michelín de plata” i que atorga als establiments que ofereixen una cuina d’alta qualitat amb una excel·lent relació qualitat-preu.

Tots dos restaurants han mostrat la seua satisfacció per la revalidació del BIB Gourmand a través de les xarxes socials, on han expressat que aquest distintiu suposa un impuls per continuar perfeccionant la seua proposta culinària

CUINA MARROQUINA. La Riscla ha presentat el seu projecte a Forcall amb un vermut i un taller de cuina marroquina, amb l’objectiu de connectar i obrir espais culturals.

SUSANA GIL I ADRIANA LUNGU EXPOSEN LA SEUA OBRA PICTÒRICA A MORELLA FINS A FINALS DE GENER

“ENTENDRE LA HISTÒRIA”. Benassal ha acollit aquest passat cap de setmana diverses activitats culturals i divulgatives per “entendre la història”. La jornada del dissabte es va desenvolupar al pati de l’Institut, amb l’inici del Mercat del Llibre. Paral·lelament, es van celebrar tallers artesans, contacontes i una gimcana històrica per a xiquets. Un dels moments més destacats va ser la presentació del llibre “Ingravis Aletegis”, de Vicent Gascó. Així mateix, Carmen Gil Catalá va oferir una conferència sobre Castelló en la Guerra Civil amb la seua obra “De tots els sols i les mars”.

El diumenge, a més de visites guiades, la Mola va acollir el Mercat del Llibre, activitats infantils, contacontes i una degustació de productes artesans històrics. El matí va culminar amb una taula redona amb autors destacats com Javier Alandes (“El Rei de Bronze”), Rosario Raro (“La núvia de la pau”, Premi Azorín de Novel·la) i Joan Xipell (“El Viatge Circular”, Adn Editorial). Les activitats van concloure a les 13.00 h amb una clausura que va posar punt final a un cap de setmana carregat de cultura, història i participació ciutadana.

Cinc músics amb 50 anys a la Unió Musical de Vilafranca

SANTA

RCECÍLIA

amon Andrés, Jorge Prades, José Manuel Leche, Josep Manuel Monfort i Pau Monfort van entrar l’any 1975 a la banda del seu poble. Cinc músics que han passat mig segle de la seua vida omplint els carrers amb música. La Unió Musical de Vilafranca ha volgut celebrar aquest aniversari fent-los entrega d’un xicotet obsequi per agrair-los tants anys de servei. Una manera de fer encara més especial un concert que celebra la música i que serveix per donar la benvinguda a nous integrants i també per celebrar. Aquest dissabte 29 la banda municipal va oferir el tradicional con-

cert de Santa Cecília. Els artistes, dirigits per Pau Monfort, van interpretar peces de Strauss i Brahms per celebrar la festa dels músics; obres clàssiques que demostren, una vegada més, el gran talent que té la Unió Musical de Vilafranca, que continua creixent.

La primera part va estar protagonitzada per la Simfonia núm. 4 de Brahms, una obra que la formació va abordar amb la maduresa, solidesa i elegància que la caracteritzen. L’equilibri entre seccions i la precisió del conjunt van permetre que l’obra respirara amb naturalitat i profunditat.

En la segona part, la banda es

CARTELL DE L’APLEC, SENSE IA. L’organització del XLVII Aplec dels Ports ha obert el concurs de cartells que servirà per a representar i promocionar l’edició d’enguany. El disseny haurà d’incloure els elements obligatoris: el nom de l’esdeveniment, les dates, el lema “La veta que uneix, una comarca que creix” i la senyera quatribarrada. La principal novetat de les bases és la prohibició total de l’ús d’intel·ligència artificial en la creació del cartell. Qualsevol indici d’IA suposarà la desqualificació immediata i els participants podran ser requerits a presentar arxius font per demostrar el procés creatiu.

Els treballs han de ser originals, en format vertical DIN-A3 i presentats digitalment

va endinsar en la suite de Der Rosenkavalier de Strauss, una peça que exigeix disciplina, tècnica i una gran capacitat expressiva. La interpretació, treballada i exigent, va posar de manifest l’esforç collectiu i la dedicació continuada de la Unió Musical.

Com és costum, aquest concert també serveix per donar la benvinguda als nous membres de la banda municipal. Enguany són nou els músics que han tingut el seu primer concert oficial: Olivia Monfort, Rut Colom, Llum Andrés, Júlia Roig, Andrés Vicente,

El concert per la patrona de la música reconeixia als cinc musics històrics i donava la benvinguda a les noves incorporacions.

Óscar Monfort, Adrián Julián, Darius Catalin i Júlia Folch.

Amb aquest concert es donen per acabades les celebracions de Santa Cecília. La banda clourà l’any amb el concert de Nadal, que tindrà lloc dimarts 23 a les 22.30 h.

La Unió Musical de Vilafranca comença la seua trajectòria l’any 1928 sota la direcció del mestre Royo. Des de 1988 la Unió Musical està dirigida pel músic vilafranquí Pau Monfort, format com a clarinetista a la pròpia banda, i des de 1992 té la consideració de societat musical.

en arxius tiff, jpg, bmp o pdf. El termini de lliurament s’obrirà el 28 de novembre de 2025 i es tancarà l’1 de febrer de 2026. Pel que fa als premis, el guanyador rebrà 250 euros i un pack aplequer, mentre que el segon i el tercer classificats obtindran també un lot especial.

El jurat, format per membres de l’organització, valorarà especialment que el disseny s’adapte bé al marxandatge i es reserva el dret de deixar el premi desert.

El cartell guanyador es farà públic el 28 de febrer de 2026 durant el segon PROAPLEC, i també a través del web i les xarxes socials de l’Aplec dels Ports. L’organització recorda que participar en el concurs implica acceptar totes les bases i la decisió final del jurat.

PATGE REAL. Vilafranca ja ha rebut la visita d’un dels representants de Ses Majestats d’Orient per a fer entrega de les cartes que els xiquets han de reomplir aquest Nadal.

Qué hacer en Morella

NÚMERO 719. ÉPOCA II. DEL 5 AL 8 DE DICIEMBRE DE 2025

YA ES NAVIDAD EN MORELLA

LOS COMERCIOS TIENEN EN SUS ESCAPARATES CIENTOS DE IDEAS PARA ELEGIR LOS REGALOS DE REYES Y TAMBIÉN MANJARES DELICIOSOS PARA COMER ESTOS DÍAS

Estos primeros días de diciembre, con el festivo de la Constitución y de la Purísima, señalan cada año en Morella el comienzo de la Navidad. En todo el mundo no existe tradición más arraigada que la celebración, año tras año, de estos días tan entrañables. En Morella, además, estas fechas tienen un encanto especial, donde la magia navideña se funde con la belleza de una ciudad medieval única, de calles empedradas y monumentos de piedra que parecen cobrar nueva vida con la llegada del invierno.

Al aproximarse estas fechas, distintas emociones empiezan a hacernos sentir más próximos a los demás: alegría, ilusión para los pequeños, fiesta para los jóvenes e, incluso, cierta melancolía para los mayores. Y también la esperanza de reencontrarnos con familiares o amigos que apenas vemos a lo largo del año y que regresan a nuestros pueblos, o los descubren por primera vez, en estos días en que estamos a punto de cerrar un año y de iniciar uno nuevo.

En Morella nos preparamos para vivir estos días festivos vistiendo las casas y las calles con la misma luz que llevamos por dentro. La ciudad vuelve a engalanarse este año de una manera especial, poniendo en valor su impresionante patrimonio histórico. Miles de lucecitas, blancas como la nieve a la que pretenden imitar, iluminan la ciudad amurallada desde este fin de semana y hasta que se despidan los Reyes el día 6 de enero, creando un ambiente único entre murallas, torres y fachadas centenarias. Nieve que, quizás, también nos visite en estos días en los que la tradición dice que hace mucho frío y que hay que abrigarse bien, aunque eso, como siempre, depende de la meteorología.

La luz en estas fechas es siempre especial. Y así lo reflejan también los comercios, que para mostrar su mejor imagen llenan desde esta semana sus escaparates de regalos, de colores navideños, de mil y un objetos y también de luz. Durante estas semanas, Morella se convierte en un auténtico mercado navideño, un lugar ideal donde encargar los regalos de Reyes, elegir detalles especiales y adquirir carnes, dulces y otros productos de proximidad con los que preparar la mesa de estos días tan señalados. Pasear sin prisas por sus calles históricas, recorrer sus tiendas y descubrir su oferta gastronómica es una de las mejores experiencias de la Navidad morellana. Se acerca la Navidad, tiempo de frío en las calles, de nieve en las montañas y de calidez en los hogares y en los corazones. Es época de villancicos y turrones, de paseos entre piedras y luces, de encender las esperanzas, de reavivar la amistad y de seguir la estrella en una ciudad que invita a soñar. Porqué vivir la Navidad en Morella es contemplar el brillo reflejado en los ojos ilusionados de un niño… o en cada rincón de esta ciudad monumental.

VUELVE A MORELLA

NO TE LO PUEDES PERDER

SÁBADO 6 DICIEMBRE 19:00

«MIRACLES DE NOSTRA SENYORA»

CONCIERTO DE CAPELLA DE MINISTRERS

Teatro Municipal

00:00

DESFILE DE MODA Y DISCOMÓVIL

Espacio Ferial

LUNES 8 DICIEMBRE 11:00

MERCADO DE PRODUCTOS DE PROXIMIDAD

Calle Porticada 12:00

DUO DIF

CONCIERTO DE «MORELLA SONORA»

Ayuntamiento de Morella

FIN DE AÑO. Cada vez Morella se está convirtiendo en un destino más deseado para acabar un año y empezar otro. Los planes festivos con el cotillón y las uvas para parejas o grupos de amigos se pueden combinar con la tranquilidad de una casa rural o excursiones al aire libre para empezar el año de la mejor manera. Si tienes pensado venir a empezar el 2025, date prisa, que en estos destacados días Morella suele estar al 100% de ocupación.

SAN ANTONIO. Alrededor del 17 de enero, festividad de San Antonio, los pueblos de la comarca de Els Ports celebran la fiesta medieval del fuego. Las calles estrechas y empedradas se llenan de chispas y demonios que arrastran hasta la barraca al santo ermitaño para quemarlo simulando las llamas del infierno de las que Antonio debe escapar. Esta es la fiesta más importante y participativa de todo el invierno, también en Morella.

A MORELLA LE GUSTA M

orella se prepara para vivir uno de los momentos más esperados del calendario festivo y lo hará este viernes 5 de diciembre, cuando la ciudad encenderá sus luces de Navidad con una gran fiesta pensada para toda la familia, marcando oficialmente el inicio de unas fechas llenas de ilusión, tradiciones y encuentros compartidos.

Desde hace ya una década, la inauguración —o encendido— de las luces navideñas se ha consolidado como uno de los actos más participativos y entrañables de las fiestas, una cita que reúne a vecinos y visitantes para ver cómo Morella se transforma poco a poco en un escenario de luz y magia. Al caer la noche, las calles se iluminan al ritmo de la Perkutada, creando un ambiente festivo que despierta sonrisas, miradas llenas de asombro y ese brillo especial en los ojos de los más pequeños que solo se repite una vez al año.

La Perkutada partirá desde la plaza de Sant Miquel a las 20.00 horas, recorrerá el casco histórico hasta llegar a Cinc Cantons, donde ya está esperando adornado el árbol de Navidad, y continuará su recorrido hasta el Pla dels Estudis. Será allí donde se descubrirán las luces especiales de la Asociación de Empresarios Turísticos de Morella y Comarca (Asetmico), poniendo el broche final a un recorrido lleno de música, destellos y emoción compartida.

Durante las últimas semanas, la brigada municipal ha trabajado intensamente en la instalación del alumbrado navideño por las

calles del municipio, preparando cada rincón para recibir estas fechas tan señaladas. Además, hace unos días se plantó el árbol de Navidad en Cinc Cantons: un pino natural, símbolo de una tradición recientemente recuperada tras muchos años de ausencia. Un gesto cargado de significado, muy querido por los vecinos y vecinas de Morella, que vuelve a convertirse en punto de encuentro y referencia del Nadal morellano.

Para esta edición, el Ayuntamiento de Morella ha adquirido nuevo material para completar la decora-

Y TAMBIÉN...

DE POSTRE. El dulce morellano por excelencia és el flaó. Es una pasta rellena de requesón y almendras que tiene un origen, árabe, medieval y mediterráneo considerado como un dulce celestial que se ha convertido en señal de identidad de Morella y es el rey de todas las pastelerías.

GUSTA LA NAVIDAD

ción navideña, al tiempo que Asetmico ha aportado nuevas luces, sumándose así a las incorporadas el pasado año. Un esfuerzo conjunto que refuerza la imagen de Morella como destino acogedor en Navidad, donde el patrimonio, el comercio y el espíritu festivo se

No dudes en hacerte un selfie en la Plaza de los Estudios.

JUAN ANT. QUEROL

OFICINA DE TURISMO . Con motivo de las obras, se ha trasladado provisionalmente al edificio contiguo, conocido como «CISE». Abierta de martes a sábado de 10h. a 14h. y de 16h. a 19h.; domingo de 10 a 14h. y los lunes está cerrada. Plaza San Miguel s/n Teléfono: 964173032 y whatsapp: 661 425 294

dan la mano.

Morella invita a vivir, sentir y compartir este encendido de luces, a pasear por sus calles iluminadas, a dejarse llevar por la magia de la Navidad y a disfrutar de una noche que marca el inicio de unas fiestas llenas de tradición, emoción y calidez.

CENTRO LÚDICO Y DEPORTIVO JAUME I. Situado en la zona de la Alameda, dispone de piscina climatizada o rocódromo, entre otros. Solicite información de las posibilidades deportivas que ofrece la ciudad llamando a la Oficina de Turismo.

PASEO DE LA ALAMEDA. Morella cuenta, en la parte posterior, encima del parking, con un espectacular paseo, coronado por un pinar en el que se pueden dar tranquilos paseos con los más pequeños, pues está cerrado al tráfico. A él se puede acceder tanto desde la puerta de la Nevera, como desde la puerta de los Estudios. Entre otras posibilidades, cuenta con un parque infantil diferente, construido en madera y una reproducción a tamaño real de un dinosaurio con el que poderse hacer unas fotografías para el recuerdo.

IGLESIA Y MUSEO ARCIPRESTAL. Abierta de lunes a viernes de 11 a 14h y de 15 a 18h. Sábados, de 11 a 14 y de 15 a 18:30h. Domingo de 10 a 11:15 y de 12,15 a 15h. Los horarios pueden variar por celebraciones religiosas. Más información en la página web BasilicadeMorella.org.

CASTILLO DE MORELLA. Con entrada por la plaza de toros, es visitable de lunes a domingo en horario ininterrumpido de 11 a 17h. El Palacio del Gobernador, situado en su interior, abre de 11h a 15h.

“TEMPS DE DINOSAURES”. De martes a domingo, de 11 a 14h y de 16 a 18h.

DOMINGOS DE COMPRAS POR MORELLA. La mayor parte de los establecimientos comerciales de Morella están abiertos todos los domingos del año, siguiendo una larga tradición comercial que se remonta hasta la Edad Media.

La oferta se completa con un mercado situado en la calle porticada donde se pueden comprar frutas y verduras frescas -entre otros productos-, lo que se hace desde que Jaime I ‘el Conquistador’ lo autorizara en 1256. Aún hoy en día se mantiene esa inusual costumbre comercial y se puede salir de compras en domingo.

MUSEO

APUNTES DE INTERÉS

GUIA COMERCIAL.

HOTEL REY DON JAIME.

Juan Giner, 6 · 964 16 09 11

MESON DEL PASTOR.

Costa Jovaní, 5 · 964 16 02 49

LA FONDA MORENO.

Sant Nicolau, 12 · 964 16 01 05

HOTEL EL CID. Portal de Sant Mateu, 3 · 964 16 01 25

CASA ROQUE.

Sant Joan, 1 · 964 16 03 36

EL FAIXERO. Ctra. Iglesuela, 7 · CINCTORRES · 964 18 10 75

CASA PERE. Blasc d’Alagó, 22 · 964 16 02 15

RESTAURANT VINATEA.

Blasc d’Alagó, 17 - 964 16 07 44

RESTAURANTE EL CAZADOR

Barrio H. Nou - 630 401 965

RTE. PIZZERIA LOLA

Blasc d’Alagó, 21 · 964 16 03 87

BAR QDQ. Segura Barreda, 16 964 16 07 29

BAR PRATS. Pilar, 24 · 964 16 01 60

CAFETERIA ELS PORXES. Blasc d’Alagó, 12 · 964 17 32 42

IVANA. La web turística morellaturistica.com ha incorporado recientemente un sistema híbrido para responder a las preguntas con una base de datos y con inteligencia artificial generativa. El nombre se ha escogido como uno de los más comunes en Morella, derivado de la patrona, Vallivana.

CANYERO’S BAR.

Blasc d’Alagó, 29 · 653 07 87 03

BAR XÒFER.

Blasc d’Alagó, 9 · 673 06 62 32

BAR QUIOSC COLÓN.

Plaça Colón, 12 · 964 17 31 47

ARTESANIA CARMEN.

Pilar, 1 · 964 16 10 06

PASTELERIA PILI.

Torres de Sant Miquel, 1 · 964 17 30 75

PASTELERIA PALLARÉS.

S. Barreda, 12 - 964 16 02 82

PANADERIA DOMINGUEZ. Sant Nicolau, 21 · 964 16 03 57

MOBLES ERNEST.

Blasc d’Alagó, 20 · 964 16 00 40

REGALOS Mª MERCEDES. Pilar, 7 · 964 16 01 92

CARNISSERIA CATALÁ.

Marquesa Fuente el Sol, 7 964 160 177

CARNS NOEL.

Marquesa Fuente el Sol, 12 · 964 16 09 93

CARNISSERIA SEGURA.

Blasc d’Alagó, 33 · 964 16 02 41

ENTRADA CONJUNTA. Las principales atracciones turísticas de la localidad ofrecen un modelo de entrada conjunta con la que se puede acceder a los diversos museos, al Castillo y a la Iglesia Arciprestal a un precio más reducido. Puedes comprarlas tanto en la Oficina de Turismo de Morella como en la entrada de cualquiera de los monumentos adheridos.

PERRUQUERIA PILI.

Sant Julià, 6 · 964 16 07 84

HOGAR TEXTIL ADELL. Trinquet, 2 · hogartextiladell.com

MÀ DE DONA.

Juan Giner, 23 · 964 16 08 59

JOVENIVOL.

Blasc d’Alagó, 41 · 964 16 07 10

ÒPTICA ART. Plaza Colón, 1 964 16 09 32

ESTANC MESTRE.

Segura Barreda, 22 964 16 06 41

CASA ARGIMIRO.

Pilar, 2 · 964 16 03 77

L’HERBOLARI.

Juan Giner, 18 964 16 03 84

CLÍNICA DENTAL LEUBA

Callejón García, 19 639 64 90 92

AROMES DE MORELLA. Blasc d’Alagó, 13 · aromesdemorella.com

MORELLA SE ILUMINA. Los viernes, sábados, festivos y sus vísperas, Morella se ilumina por la noche, una cita que no te puedes perder. Coge el coche y da una vuelta por los alrededores para descubrir todas las caras de la Morella nocturna.

En la carretera N-232, por ejemplo, tienes un mirador con zona de fácil aparcamiento desde donde verás el castillo y las Torres de San Miguel. También es un buen lugar el barrio del Hostal Nou, donde se ve la imagen más típica de Morella. O ir unos minutos por la CV-12, la carretera que une Morella con Ares del Maestrat, donde hay un mirador con unas vistas espectaculares.

También puedes hacer un recorrido a pie por la iglesia, que también se ilumina al caer la noche, los porches de la calle principal, que ofrecen imágenes de ensueño o acercarte hasta el paseo de la Alameda para ver el Castillo y las murallas sin necesidad de coger el coche.

PRISIÓN MEDIEVAL. De martes a domingo, de 11h a 14h y de 16h a 18h. Lunes cerrado

LAS TORRES DE SAN MIGUEL. De martes a domingo de 10 a 13 y de 16 a 18h.

SALTAPINS. Parque de aventura con tirolinas, lianas o puentes tibetanos. Más información en saltapins.com

PINTURAS RUPESTRES DE “MORELLA LA VELLA”. Abiertas de martes a domingo y festivos en turnos: 11h., 12:30h, 16h y 17:30h. Pónganse en contacto con la oficina de turismo para planificar su visita. Telf. 964173032 · Whatsapp. 661425294

LOS GIGANTES. Pueden verse en la entrada del Ayuntamiento, un espacio con acceso libre y gratuito

—Morella.

Divendres 5 de desembre 18,30h. Tardor Musical. ‘Peer Gynt’. Concert per a públic infantil i familiar. Teatre Municipal de Morella.

20h. Festa de l’encesa de les llums de Nadal 2025 al ritme de La Perkutada. Eixida des de Sant Miquel

Dissabte 6 de desembre 18,30h i 0,30h. Desfile 2025. Discomòbil Bandalay XXL. Dj’s Guillem Nebot i Rober Anglés. Espai Firal. 19h. Tardor Musical. ‘Miracles de Nostra Senyora’. Capella de Ministrers. Teatre Municipal

Diumenge 7 de desembre 12h. Tardor Musical. ‘Dolça Memòria’ amb Robert Cases i Carles Magraner. Saló Gòtic Ajuntament. 19h. Tardor Musical. ‘Robina’ amb La Maria. Teatre Municipal.

Dilluns 8 de desembre 11h. Mercat de proximitat de productes locals als Porxes de Morella.

—Vilafranca.

Dissabte 6 de desembre 18,30h. Festa d’Hivern. “Tardeo’ amb Canal 69 Rockband. Entrepans per a sopar amb Bingo Musical.

0h. Discomòbil ‘Bandalay’. Organitza: CF Vilafranca

Diumenge 7 de desembre 13h. Performance ‘Mar-e’ amb Ruth Sancho i vermut solidari. Espai Alternatiu ‘La Coladuria’.

16h. Cinema a la Casa Social. Sessió Infantil amb la pel·lícula ‘El Grinch’. A les 18,30h. Sessió Adults amb ‘Aún estoy aquí’

—Cinctorres.

Dissabte 6 de desembre Plaça del Llibre 10,30h. Inauguració de la Plaça del Llibre de Cinctorres

De 10,30h a 14h. Tallers i jocs infantils Plaça del Camacuc. A càrrec d’Acció Cultural del País Valencià. De 12h a 14h. Trobada de Biblioxarxa-Ciutat Lectora a càrrec d’Alicia Sellés.

16,30h. Teatre Infantil “El tresor de l’encantada” a càrrec de Disparatario.

17,45h. Recital poètic ‘Veus i traces’ a càrrec de Joan Callau, Carme Cruelles i Albert Gavaldà. 18,30h. Presentació Licantropia de Carles Terès a càrrec de l’autor i Jordi Marín

Diumenge 7 de desembre

XII Sons de l’Interior

11h. Visita guiada

12,30h. A l’Oficina de Turisme amb ‘Duo Dif’

—Forcall.

Divendres 5 de desembre Fireta de Nadal a Forcall

11h. Activitat sorpresa per als xiquets a la Plaça Major.

11,30h. Inflables per als xiquets al Pavelló de Baix. 17h. Paradetes amb productes de proximitat. Pavelló de Baix

18,30h. Actuació del Mag Iván Arribas. Pavelló de Baix.

—Ares del Maestrat.

Dissabte 6 de desembre

Abrasa’m 2025 14h. Dinar popular a la brasa amb pinxos, xorís, bolo, conill, creïlles, pebrera...a la Plaça Major d’Ares.

Dilluns 8 de desembre

8,30h. Història i aus del Barranc dels Molins d’Ares del Maestrat. Passeig ornitològic guiat, posada en marxa del Molí de Sòl de Costa i visita al Museu Etnològic. Punt de trobada: Plaça Major

—Olocau del Rey.

Festes de Santa Lucía 2025 Divendres 5 desembre 16h. Campionat de guinyot 22h. Embolada d’un bou i dos vaques de la ramaderia d’Adell Piquer. 0h. Macrodiscomòbil Cube

Dissabte 6 desembre 11h. Parc infantil

15,30h. Corro de vaques de Germans Colomer 17h. Prova del bou nº 1 ‘Barbudo’ de Villalpando Berenar amb bollo i sardines 19h. Tardeo Dj. Madito. Bocates i tapes per a sopar 22,30h. Bou embolat 0h. Actuació de l’orquestra ‘Alaska on Tour’ i Disco Cube.

Diumenge 7 desembre 13h. Missa i processó en honor a Santa Lucía. 17h. Prova d’una vaca de la ramaderia de Victorino Martín

17,30h. Concurs d’emboladors 20h. Sopar de tapes i bocates al Pavelló 22h. Tribut a càrrec de ‘Los Mejores’ amb muntatge de Macrodiscomòbil Cube.

Dilluns 8 desembre 14h. Dinar popular 16h. Espectacle de màgia amb ‘El Mago Andrés Madruga’

—Todolella

Dissabte 6 de desembre 18h. Dones Medievals a la comarca dels Ports. ‘Beatriu de Vinatea’. Intervindrà, Vicent Royo (Universitat Autonòma de Barcelona).

Ajuntament de Todolella.

—Herbers.

Dissabte 6 de desembre 20h. Matança 2025. Davall de la Plaça.

Diumenge 7 de desembre 11h. Visita guiada al Castell del Baró d’Herbers.

—La Pobla de Benifassà. Divendres 5 de desembre 17h. Decoració arbre de Nadal

Dissabte 6 de desembre

Durant tot el dia, Fira de Nadal amb tallers, decoració, música, encesa de l’arbre de Nadal i molt més a La Pobla.

—Benassal.

Dissabte 6 de desembre Mercat Artesanal de Benassal Forn de Dalt

10,30h a 16,30h. i de 16,30h a 20h. Al Forn de Dalt. Mercat d’Artesans. 18,30h. Xocolatada al Forn de Dalt.

A la Mola

Tallers Familiars

11h. Crea una joguina de Nadal de fusta 17h. Corona de Nadal.

Diumenge 7 de desembre Forn de Dalt

De 10,30h. a 14h Mercat d’artesans

La Mola

11h. Taller de ganxo nadalenc

12,30h. Vermut musical familiar ‘Rock and Roll Trío’

Dilluns 8 de desembre 11h. Taller familiar de cianotipies. Postal de Nadal a la Costureta.

Setmanari d’informació comarcal

El notícies de perfil.

SUSANA GIL ÉS UNA ARTISTA DE CINCTORRES

“A poc a poc, i amb molt d’esforç, es pot anar vivint

de l’art”

Molts dels nostres lectors ja coneixeran part de la seva obra, però, en aquesta edició del Notícies, en volem saber més detalls de la vida de Susana Gil Celma. Com va ser el camí per arribar a aquesta professió, Susana, com va ser el camí?

Soc veïna de Cinctorres, nascuda ací, després vaig decidir estudiar la carrera de Belles Arts, i per això me’n vaig anar a viure primer. Vaig fer el batxiller d’artística a Castelló i en acabat a Conca. I allà vaig fer la llicenciatura en Belles Arts i més tard vaig treure un màster en animació 3D.

Coses de la vida, vaig voler tornar al poble. Per tant, vaig estar un temps treballant de turisme i de disseny gràfic. I quan vaig tindre la meua primera filla, vaig decidir que volia tornar a centrar-me en l’art. I va ser el que vaig fer, deixar la feina del moment i me’n vaig centrar ja una altra vegada a pintar i a fer murals.

Neixes a Cinctorres, fas allà la primària i marxes per a fer el Batxillerat. Ací tots som d’una casa, de quina ets tu?

Jo soc de casa Marinet. Vaig néixer així i vaig fer els meus estudis de la primària així en el poble. I és una sort per tots els que vivim en aquests pobles menuts, perquè quan ets petit i et cries així, pots tindre molta llibertat, gaudeixes molt de la natura, dels animals...

Supose que et marca un poc aquesta infància, aquest lloc de néixer, també per a les obres que després ens estàs servint, no?

Exacte, jo com tota la vida he estat ací tenint la muntanya tan a prop, el meu pare, a part, és truficultor, que es dedica a la trufa. Llavors, sempre aquest contacte que he tingut amb la natura i amb la trufa, investigar un poc com es crea el fong i totes aquestes coses són cellers que van marcant-se en la meua carrera artística.

Marca la teua carrera la ruralitat, ha marcat també el teu caràcter?

Sí, clar, m’ha marcat el meu caràcter perquè aquest contacte amb la natura, tindre uns vincles molt propers a la família i a la gent del poble et marca com a persona.

Susana, abans de poder dedicar-te a la teua professió has anat

Anna Querol.

fent d’altres, i sé que has treballat, per exemple, en hostaleria.

Bé, en hostaleria vaig treballar poquet. Al faixero, però va ser els primers anys en els quals, bé, quan comences a eixir de festa i vols fer uns dinerets per gaudir amb els amics. Llavors, vaig estar des dels setze fins als dinou anys, anant per a bodes, comunions…

Sé que també has estat de cara al públic a l’oficina de turisme d’Ares, potser?

Sí, vaig estar primer a l’oficina de turisme de Cinctorres durant un any, i després vaig estar a l’oficina d’Ares, i així vaig estar quasi un any, també.

I has estat com a dissenyadora gràfica a Filatures Temprado?

Exacte, sí, vaig estar de dissenyadora gràfica, sí, i a partir de Filatures Temprado va ser quan vaig decidir ja centrar-me en el món de l’art.

Cada un d’aquests trajectes, ha anat aportant alguna cosa, no?

Sí, sense dubte. Per exemple, jo sempre era una persona que em costava molt a l’escola el parlar en públic. Llavors, gràcies al turisme em va ajudar a soltar-me ara en poder parlar en públic més tranquil·la.

Aquest mateix cap de setmana que tu inaugures una exposició a Morella, també a Cinctorres s’inaugura una altra proposta del col·lectiu Almàciga. Allí també tu has estat en el projecte Residents,

no?

Exacte, jo puc dir que plantejar-me i centrar-me en l’art va ser gràcies a ells, perquè vaig fer en el 2023, en novembre, una residència amb ells. Llavors, va ser els que em van ajudar a veure que de l’art sí que es pot viure.

No és fàcil…

Exacte, costa. Jo, per exemple, tinc el suport d’una casa rural. Però que a poc a poc, i amb molt d’esforç es pot anar vivint de l’art.

A dalt, Susana Gil front una de les seues obres.

Baix i en la pàgina següent, Gil amb els seus murals.

De fet, per exemple, la meua faceta com a muralista, es pot dir que va començar a partir d’ells, i el tema dels murals, com ara és una cosa que està tant d’auge, és el que m’està permetent també viure d’això.

Quantes obres tens repartides?

A Cinctorres en tinc tres. Després, tinc en la zona de València, en Tous en tinc dos més, i en Alberich també uns altres dos i a la Todolella un. I actualment n’estic fent una altra a Benassal per als 50 anys de la democràcia.

Parlant de la residència que vas fer, tu ets del poble, no és un poquet diferent la teua estada a la de la resta?

Sí, va canviar un poc el tema en el fet de relacionar-me amb els altres artistes, perquè ells, en haver de conviure en una mateixa casa, va crear un poquet més d’afinitat. En canvi, jo convivia ací. Sí que em reunia amb ells habitualment, però no convivia tot el dia amb ells.

I com valores aquesta iniciativa, perquè a nosaltres ens sorprén. Sí, és meravellós el que fan. Perquè fan que la gent tinga un contacte més proper amb artistes. I també crear cultura en el poble és molt bonic.

Parlaves de la teua relació amb la ruralitat, amb la natura i la inspiració que ella aporta a les teues diferents obres. Com vas començar la primera col·lecció Raíces? Va ser una proposta que vaig començar, i en posar-me d’aquestes en el màster, m’ho vaig deixar un poc de cantó. I el 2022 vaig decidir reprendre-la, perquè ja tenia unes quantes fetes, però no tenia la collecció acabada. Va ser quan la vaig acabar de fer i la vaig exposar per primera volta a Ares, a la cova del Museu d’Ares.

Però va passar per molts altres pobles de la nostra comarca. Sí, després va estar a Cinctorres, i també la vaig portar a Vilafranca. Només que a Vilafranca ja va ser una petita mostra, perquè diverses obres s’han venut.

Bé no? Perquè al final els pintors i els artistes voleu que es recorde la vostra obra, però també que se l’emporten i que se la queden.

Exacte, sí. Si es pot anar venent, és meravellós, perquè tu també la fas per això. També la fas a part de posar-la i que la gent la veja, per-

què la puguen gaudir en les seues cases.

En què estava inspirada Raíces?

Raïces, tota la meua obra està inspirada en elles en les arrels. I és perquè les arres, com anteriorment he dit, em porten a la meua infància, al meu territori, ja que el meu pare investigava les arres de les Carrasques per posar-hi els fongs de la trufa. Després, també, les arrels és una forma que la tenim molt present perquè són les venes, les neurones, les carreteres també, sí les veus des de dalt, no? És com una carretera principal que es bifurca en els diferents carrers dels pobles. Els rius, és tot.

Després vindria Natura, l’altra col·lecció, no?

Sí, aquesta col·lecció continua centrada en les arrels, però es veu bastant l’evolució que té, perquè en la col·lecció d’anterior era una pintura plana en la qual estan les arres pintades. En canvi, en aquesta són arrels que sobreïxen del terra. Passa a ser una col·lecció de mescla de pintura i escultura.

També en aquesta col·lecció s’ha posat en ple nous materials, com és el morter-cola o la vena d’esca-

“Si es pot anar venent, és meravellós, perquè tu també la fas per això. També la fas a part de posar-la i que la gent la veja, perquè la puguen gaudir en les seues cases”.

iola. I el que faig és, d’elements que agafe de la natura, com són pals, pedres, pinyes, la mateixa pinatxa, aquests elements els passe a forrar, per dir-ho així, en vena d’escaiola i passen a pintar-se de color blanc. En canvi, les arrels que sobreïxen són fetes artificialment.

Algunes estant fetes a través del poli espant, vena d’escaiola i el morter-cola, i altres estan fetes amb papers, papers reciclats, un fil central, un fil d’aram central, per donar-li forma, i forrades també en la vena d’escaiola i el morter. Aleshores, aquestes arrels, al ser de forma artificial, passen a tindre color reinterpretant la natura. Tenen un canvi de rols entre unes coses que venen de la natura i passen a tindre el color blanc, que és el color mare, en canvi, les que són artificials passen a tindre el color de la natura.

I són part d’aquestes obres les que ara s’estan exposant en nom del cel a la terra, a Morella, en una exposició conjunta amb Constanta Adriana?

muralista. A Cinctorres vas fer un mural sobre l’Aplec i a la Todolella un dedicat a les dones del poble.

Exacte, un homenatge sobretot a les dones del passat, ja que van voler plasmar els oficis que es realitzaven anteriorment. Llavors, en ells hi ha 8 dones, cada una exercint un ofici, per dir-ho així, i altres feines quotidianes, però que no deixen de ser com el seu ofici, perquè està des de llavar la roba, portar, fer els xoriços i tal de les matances. És com un poc el dia a dia de les dones d’abans. I tot això està com unit pel ball típic que fan a la Todolella de les gitanetes i està com el pal central d’aquest ball en les diferents tires i al fons és un mantó. Aquest va ser molt bonic i molt important per a mi perquè va ser el primer mural que vaig fer d’aquest format. Són 14 metres per 7 metres i mig d’alt.

Sí, és part d’aquesta col·lecció. Sols que per diferents temes no està la col·lecció completa. Però hi ha algunes altres peces anteriors, però que són peces soltes, no són peces de cap col·lecció. Per exemple, hi ha una obra que és molt bonica, que és sobre la dana. Va néixer fa un any a València, que arran d’aquesta tempesta vaig agafar la mateixa aigua de pluja, que va fer tota la destrucció, i vaig crear aquesta obra en la qual vaig posar el fang de la DANA de llenç i en una d’elles n’hi ha com un forat en què hi ha arrels negres, simulant la destrucció. En canvi, una altra, que és el renéixer, ja n’hi ha menys d’aquest fang i el forat està cosit. I n’hi ha unes arrels d’orelles, simbolitzant el fet de renéixer per tota aquesta gent que va estar ajudant i ha crescut com un nou poble, per dir-ho així.

D’exposicions conjuntes amb altres artistes, també n’has fet un bon grapat

Sí, ara de fet fa una setmana va ser una molt important que va ser a Andorra, a la capital Andorra la vella, on hem participat totes les dones que hem estat en una comunitat d’artistes que es diu la Comunitat Celius Art. És una comunitat que t’ajuda a poder viure de l’art, a com expressar-te a través de les xarxes socials, a saboretjar un poc el món. Vam fer una exposició conjunta allí i va ser un cap de setmana tot complet perquè a part també vam fer tallers i va ser molt bonic. I a part internacional, hi havia artistes de l’Uruguai, de Suïssa i d’altres llocs del món.

Parlem d’aquesta faceta com a

gran i a part, en la panxota, que hi havia moments que em costava plegar-me i tal. Va ser molt bonic per això, perquè va ser un repte personal molt xulo. I després, el de la guarderia, perquè estan aquí els meus fills. Llavors és una cosa que sempre et fa il·lusió.

Heu decidit quedar-vos a viure a Cinctorres?

Sí, nosaltres la nostra intenció és quedar-nos així, i si tot va bé, vaig a fer-me un taller on podré impartir tant tallers per als xiquets del poble, per a les dones, homes, per qui vullga, tallers de pintura. També on tindré un espai meu per a treballar, perquè ara mateix treballe on tinc llocs per a casa. Què aporta, sobretot quan un té xiquets, la vida en una població que viu un poc més en comunitat?

A banda, el repte tenia una bastimentada molt gran i estava en estat, estava embarassada del xiquet. Llavors el vaig realitzar dels 5 mesos d’estat fins als 8 mesos d’estat. Va ser un repte molt gran perquè això ja era una bastimentada tan

Per a mi és una qualitat de vida molt important, sobretot per a ells, per la llibertat que hi ha als pobles. El fet de poder estar tranquil quan ets al parc o que quan tenen 6 o 7 anys ja tenen llibertat per anar sols, entre cometes, però més lliures, crea una autonomia en ells que és molt bonica.

Setmanari d’informació comarcal

Apunts històrics.

El bienni 1891-1893 · Part VI

Notícies curtes

Pep Querol. Historiador

Avui vorem una situació difícil a causa d’una defunció; la reforma de la línia telegràfica; nous alcaldillos i treballadors públics; una petició dels músics de la Banda; una visita important militar i les seues demandes; la reclamació del campaner del Sexenni; i la tacanyeria municipal.

El 23 de febrer de 1893, se comunicava la defunció del primer tinent alcalde, Cristóbal Palos Antolí. Per substituir-lo se nomenaria a l’exalcalde José Llisterri, ja que seria el que més vots tindria a les últimes eleccions. El mateix alcalde Gasulla «le dio posesión del cargo y le entregó las insignias», en una situació, segur, super tensa. És el que tenia aquell sistema. Imagineu-vos que guanyen els conservadors amb solvència, de tal manera que alcalde i tinents d’alcalde són del mateix partit. Ara imagineu també, que el govern, a través del governador civil, «porque yo lo valgo», canvio l’alcalde per un liberal. Ja tenim un tutti-frutti de partits contraris que han de governar junts, obligats a cooperar sinó l’Ajuntament se paralitzava. Com hi havia una altra cultura política, on els partits polítics tenien una importància relativa, solien col·laborar. Això seria habitual, com dic, una vegada entrem al segle XX, i sinó que li ho diguen a Matías Sangüesa, que li va tocar ser un dels tinents alcalde amb un alcalde conservador (sent segon tinent alcalde, el 12 de juliol de 1917, prendria possessió Miguel Barrachina Blasco com alcalde). Avui dia, donada la nostra cultura constitucional del 78 ens pareix inimaginable, i si se donara el cas possiblement arribarien a donar-se d’hòsties, com als parlaments asiàtics. És el preu que s’ha de pagar pel gust actual de radicalitzar postures, on sempre s’exigeixen màxims. Aquella gent sembla tenir un punt més de sensatesa, encara que no estaven sans i estalvis de fer i dir ximpleries també. A la mateixa Acta, s’anunciaven els presidents de les diferents meses electorals per a les eleccions a les Corts espanyoles del 5 de març.

En aquest bienni no se posa tant l’accent sobre la crisis econòmica que patia l’Ajuntament com a l’anterior (1887-1889), el que potser ens done la falsa sensació d’una recuperació que, pel que podem llegir entre línies, encara no se produiria.

Del primer districte (Ajuntament) seria el defenestrat José Llisterri, del segon (escola sagals) Miguel Virgos i del tercer (escola sagales) Zacarías Gisbert.

A l’anterior bienni vam vore com la necessitat de reformar tota la línia telegràfica que arribava a Morella, podria aportar uns ingressos inesperats a l’Ajuntament. El 16 de març de 1893 se resoldria l’assumpte, amb una RO del Ministeri de la Guerra, del 12 de juliol de l’any anterior. Era eixe dia 16 on se confirmava el «abono dos

Barri

1er Barri

2on Barri

3er Barri

4art Barri, 3er Districte

Denes

1era del Riu

Vespa

Llivis

Muixacre

Coll i Moll

2ona del Riu

Roca

Font d’Entorres

Pobleta

Herbeset

Castellons

Morella la Vella

mil setecientas sesenta y nueve pesetas, y cincuenta y siete céntimos [...] por las torres ópticas de San Marcos y Castillo, suma que debería incluirse en el importe de las indemnizaciones pendientes de abonar por consecuencia de l’última guerra civil». Eren uns diners que queien del cel, i anirien a sufragar el deute crònic municipal. Era un alivio, però que no se feren il·lusions de vore que algun dia l’Estat els pagara tot el deute que tenia amb Morella a causa de la guerra.

Alcaldillo

Felipe Iranzo Grafulla

Julián Espelleta Allepuz

Juan Centelles Domènech

Enrique Martí Gamundí

José Guarch Mampel

Anselmo Boix

Francisco Querol Martí

Ramón Ortí Ortí

Narciso Guimerà Ripollès

Francisco Aguilar Querol

Florencio Celma Sancho

Antonio Carceller Amela

Antonio Ferrer Ferrer

Joaquin Meseguer Segura

Tomàs Estupiñà Guimerà

Isidro Milián Gargallo

El 23 de març se tornarien a nomenar els alcaldes de Barri i Aldees, a més d’un bon grapat de càrrecs municipals relacionats amb la seguretat.

Beltrán i Vicente Sabater Vives; Encarregat del Pes i Mesures, Salvador Martí Ibañez; Resguardo de Consums, Manuel Gisamer (?) Llisterri, Antonio Martí Miralles, Manuel Ferrer Ibañez, Ramón Adell Salvador, Crescencio Ciurana Contel, Domingo Ferrer Giner, Dámaso Ciurana Contel, Juan Vives Temprado, Juan Jo-

Suplent

Antonio Baila Salom

Miguel Ripollès Artola

Miguel Segura Royo

Miguel Meseguer Ferreres

Suplent

Marcelo Giner Meseguer

Tomàs Boix Milián

vaní Gasulla, Francisco Giner Ripollès, Agustin Segura Vives i Mariano Adell Puig. El «resguardo de Consumos», era gent que s’encarregava d’ajudar alhora de recaptar l’impost, perseguir el contraban, el frau, etc., i podien anar armats. A aquest respecte, els regidors Miguel Virgos i Zacarías Gisbert, posarien objeccions a alguns dels nomenaments fets per l’alcalde Juan Gasulla. Era el que tenien aquests nomenaments que se feien a dit, segons li autoritzava fer la Llei municipal del moment, iniciant-se una bronca no massa forta, dins del que cap, com tantes que hi hauria, en el passat i en el futur. El 22 d’abril, José Llisterri i Ramón Celma s’unirien a la protesta, però com no sabem la composició dels partits pos estem a cegues de quin peu coixejava cadascú (Jaime Zaporta Ortí sí que sabem que era conservador, encara que en pròxims anys podrem afinar un poc més).

El 14 de maig de 1893 tocaven eleccions municipals per renovar la meitat de regidors. Presidiria la mesa del primer districte José Llisterri, la del segon Miguel Virgos, la del tercer Zacarías Gisbert, regidors que, la veritat, treballarien de valent durant tota la legislatura. Molt poqueta informació ens donen les Actes d’aquest procès electoral.

d’aquestes visites, l’Ajuntament se revolucionaria, procurant «un recibimiento digno y un alojamiento que corresponda a su elevada categoría, recomendando al dueño de la Casa en donde se hospede, procure por todos los medios obsequiarle, pues el Ayuntamiento satisfará de sus fondos con cargo al capítulo de imprevistos de su presupuesto de gastos». No se diu on s’allotjaria, però donaven per fet que no seria al mateix quarter, cosa que haguera provocat un es-

licitado», cal remarcar el «sentimiento». Incidiria que mesos enrere ja havia fet una rebaixa, com ja hem vist, dels cigrons i la cansalada, o panxeta, segons la traducció de «tocino», i calia comprovar els «resultados obtenidos en beneficio del soldado, por la primera», una excusa perfecta per donar llargues i tirar endavant. No podia ser d’una altra manera, també se guardaria les esquenes recordant la seua situació econòmica penosa, «la precaria situación de este mu-

A la mateixa Acta se donaria compte d’una «petición», paraula textual, de «algunos músicos de la población, para la nueva reorganización de la banda de música», ja que no feia molt havia renunciat Villuendas. És curiosa aquesta circumstància, ja que és com si, si atenem al cas del Real Madrid enguany quan se’n va Ancelotti, els jugadors presentaren una proposta de direcció a Florentino. No exagero la comparativa, ja que aquesta reorganització que proposaven se corresponien «con arreglo a las bases que los mismos proponen». L’Ajuntament en aquells anys era molt diplomàtic, i comissionaria a diversos regidors, com no, a Miguel Virgos i a Zacarías Gisbert, més Antonio Ortí, perquè estudiaren el cas.

El 18 de maig de 1893, s’anunciava una visita il·lustre, el capità general del districte, «llegará a esta población el 23 del mes actual, para revisar las tropas de este destacamento». Com sempre, davant

talvi considerable a la municipalitat. Però podem llegir entre-línies eixe peloteo a l’exèrcit, com dient «per favor no marxeu, que ens afonem del tot».

A la mateixa Acta, el mateix comandant militar que els havia anunciat l’arribada del gran home, volia donar una volta més de torca amb l’assumpte de Consums. Ja havíem vist un altre dia que demanaven una rebaixa de l’impost, i que sorprenentment (segons les circumstàncies no ho era tant) se’ls havia concedit. Ara, el tal militar, no diuen cap nom, demanava l’anul·lació de l’impost «que pueda corresponder a la carne o vino que consuman las tropas el destacamento, para que de este modo pueda mejorarse las condiciones del rancho». Malgrat de la necessitat de l’Ajuntament de no desagradar l’exèrcit, pel que poguera passar, no tragaria, «con sentimiento acordó no poder acceder a lo so-

Sagals rebent catecisme, La Ilustración Española y Americana, 8 de gener de 1892.

nicipio, no permite hacer, por hoy, nuevas concesiones». Així estarien d’apurats.

El 17 de juny de 1893, encara coejava algun assumpte Sexennal. Francisco Boix Querol, reclamava «ciento cuarenta y una pesetas veinticinco céntimos importe de sus trabajos por haber tocado las campanas en las fiestas Sexenales». M’agradaria saber si ho faria de forma artística, o simplement bandejava les campanes. No se comenta que tinguera companys ajudant-lo, i possiblement eixa quantitat fóra a repartir. De tota manera eren uns diners considerables. L’Ajuntament, ja el coneixem, llançaria pilotes fóra, adduint que les despeses les pagaven la Junta composta pels «individuos nombrados por los electos, de las corporaciones y gremios que contribuyen a esos gastos». L’Ajuntament ja havia aportat la seua part en el seu moment a aquesta Jun-

ta, de tal manera «no ha lugar a lo que solicita». No se com acabaria aquest assumpte. Com ja vaig dir un dia, en aquest bienni no se posa tant l’accent sobre la crisis econòmica que patia l’Ajuntament com a l’anterior (1887-1889), el que potser ens done la falsa sensació d’una recuperació que, pel que podem llegir entre línies, encara no se produiria. Hi ha diversos exemples d’això, com les peticions de la Guàrdia Civil, exèrcit, etc., ja analitzades. El 17 de juny, a la mateixa Acta que hem vist, hi ha la petició de l’auxiliar en cap de Correus i telègrafs «de una subvención de treinta pesetas para el pago de alquiler de las casa[s?] en que se halla instalada la oficina de Correos y Telégrafos, así que también los gastos de alumbrado y material de las mismas [...]; pues sin esta subvención no puede situarse dicha oficina en local que reuna las condiciones necesarias para el buen servicio». El text és un poc ambigu, i hi ha alguna manca de concordança en els seues paraules, fins al punt que no tinc clar si és una casa o dos les afectades. La qüestió és que per molt que fóra un servei essencial i estratègic, l’Ajuntament restaria impertèrrit, ja que negaria la subvenció, adduint que no hi havia cap quantitat assignada als pressupostos a l’efecte, i que al capítol d’imprevistos «la exigua cantidad consignada [...] se ha de ver agotada en breve tiempo», ja que tenien moltes despeses en qüestions de registre de finques urbanes.

Aquesta actitud, que referma la nostra idea que segons qui tenia marge (exèrcit) o no (la resta), se veu confirmada el 6 de juliol de 1893, quan decidirien «abolir el Beneficio que disfrutaban los vecinos de la ciudad que visitan a Nuestra Señora de Vallivana en su ermitorio, pues el estado precario de los fondos del Ermitorio no consienten la continuación de este privilegio». Si bé la proposta vindria d’unes «reclamaciones que se han hecho por varios vecinos», sense especificar res més, se nota que els regidors aprofitarien la situació que els venia que ni pintada. Se m’escapen aquests privilegis, però suposo que seria pagar el viatge amb diligència de Morella a Vallivana i tornar, a més de l’allotjament. No crec que la Mare de Déu estiguera contenta amb aquesta mesura.

Setmanari d’informació comarcal

Esports.

3-3

ACD PEÑÍSCOLA CF VILAFRANCA

EPeníscola i Vilafranca protagonitzaven al Benedicto XIII un partit amb nombroses ocasions de gol i que es va veure reflectit al marcador final amb un 3-3. A la primera part el Vilafranca va dominar el joc i crearia fins a 4 clares ocasions per a marcar en jugades de Ferrán, Héctor Bayot, Bruno i Borja. Amb el 0-0 inicial s’arribava al descans del partit.

Els canvis introduits per Toni Mallén al descans van fer millorar al Vilafranca en la segona part i al minut 60, Hamza marcava el 0-1 per al Vilafranca. Poc després, al minut 67 Kevin feia el 0-2 per als vilafranquins. El Peníscola en una acció a pilota parada marcava l’1 a 2 al minut 72 de joc. El Vilafranca va continuar dominant i Hamza establia l’1 a 3 al minut 78. Al tram final el Peníscola resorgiria novament i al minut 86 arribava el 2-3 i l’empat a 3 definitiu uns instants després.

BÀSQUET FEMENÍ

> JUNIOR (AUTONÒMICA)

· CB GODELLA 74-40 CBF MORELLA

> ALEVINS (PREFERENT)

· CB MORVEDRE 13-54 CBF MORELLA

> ALEVINS (2ª ZONAL MASCULÍ)

· CBF MORELLA 5-46 AMICS CS

> BENJAMINS (PREFERENT)

· CB CASTELLÓ 9-40 CBF MORELLA

PRÒXIMA JORNADA

· CE CINCTORRÀCF BENLLOCH

· CF VILAFRANCACE XERT

Rubén Héctor

Mateu

Nicolás

Bruno Héctor Bayot

Ferrán

Borja

Kevin

Sergi Guimerà

Gonzalo

També van jugar

Ramón, Edo, Iker, Hamza

Gols:

0-1 (60') Hamza

0-2 (67') Kevin

1-2 (72')

1-3 (78') Hamza

2-3 (86')

3-3 (87')

SANT MATEU CÀLIG

BENASSAL

SALSADELLA CATÍ

ALBOCÀSSER

VILANOVA

VILAFRANCA

XERT

VINROMÀ

PEÑÍSCOLA

ETURE-CANET

LA POBLA T.

BENLLOCH 'B'

ODISEA 'C'

CINCTORRÀ

Cap de setmana amb quatre partits per al CBF Morella. Les júniors van caure derrotades a Godella contra el CB Horta Godella pel resultat de 74-40.Clara derrota en una dura competició per a l'equip morellà. En categoria aleví Preferent, el CBF Morella aconseguia una rotunda victòria a Sagunt contra el CB Morvedre pel resultat de 1354. En alevins masculins a la 2ª Zonal, el CBF Morella rebia la visita d'un dels equips més potents de la categoria, el Amics Castello que guanyava el partit per 5-46. Finalment en categoria benjamí Preferent, el CBF Morella guanyava per 9-40 de forma molt clara fora de casa.

Golejada del Xert al Cinctorrà en un partit amb onze gols al camp de les Forques

8-3 CE XERT CE CINCTORRÀ

El partit del diumenge al Pla de Mig Ull va tindre 6 gols i tots ells arribaven a la segona part de l’encontre. Per part cinctorrana, Hugo Ferrer es quedava a soles davant del porter i el seu xut eixia fora per poc. Poc després Albert Palomo rematava de cap al travesser. A la primera part el Peníscola també comptava amb diverses ocasions de gol desbaratades per Dani amb bones parades. Al descans, empat a 0 al Pla de Mig Ull.

A la segona part les coses començaven malament per al Cinctorrà ja que el Peníscola al minut 53 marcava el 0-1. Els visitants continuarien dominant i al minut 63 arribava el 0-2. El Cinctorrà reaccionava amb l’1 a 2 marcat per Pablo Viñals al minut 73, però un minut després el Peníscola marcava l’1 a 3. Els visitants al minut 86 marcaven l’1 a 4 que sentenciava totalment el partit i ja al final Albert Palomo marcava el 2-4 definitiu.

Dani Víctor

Raúl Milián Guillem, Joan Hugo Ferrer

Gerard, Albert Brian, Quique Quique

Gols:

1-0 (12')

2-0 (19')

2-1 (21') p.p.

3-1 (24')

3-2 (37') Hugo F.

4-2 (41')

5-2 (60)

6-2 (65')

7-2 (71')

8-2 (76')

8-3 (78') Gerard

FOTOGRAFIA DE MUNTANYA. Més de seixanta participants i prop de 170 imatges donen vida al Concurs de Fotografia de Muntanya de Morella, un certamen que destaca per la sensibilitat artística i per la connexió profunda amb el territori nascut en memòria d’Ana Puig. Només el tercer premi es va quedar a Morella, concedit a David Fabregat.

PRÒXIMA JORNADA

· CF BENLLOCHMORELLA FC

CD ALMASSORA 'B' MORELLA

FC

FUTBOL BASE

> JUVENILS ( 3ª JUVENIL )

· CE NOU SEQUIOL 'B' 1-6 R. ELS PORTS FC 'A'

Gols: Moha (2), Andrei, Gaspar, Pau Q. i Iván Ibáñez

· CF NOU JOVE RIPOLLÉS 1-3 R. ELS PORTS FC 'B'

Gols: Rubén, Enric i Jaume

> CADETS (1ª REGIONAL)

· R. ELS PORTS FC 0-1 CD ONDA 'A'

> INFANTILS (2ª REGIONAL)

· CF BORRIOL 0-4 R. ELS PORTS FC

> ALEVINS (FASE CLASSIFICATÒRIA)

· UTD. VINARÒS 'B' 2-2 R. ELS PORTS FC 'A'

· R. ELS PORTS FC 'B' 4-1 CD BENICÀSSIM 'B'

> BENJAMINS (FASE CLASSIFICATÒRIA)

ALMASSORA 'B'

'B'

'B'

ran partit del Morella a la Fàbrica de Giner i important victòria contra el Rossell en un encontre que va començar amb cert domini visitant, tenint el Rossel dues ocasions al tram inicial del partit. A partir del minut 15 el Morella va començar a dominar i al minut 21 una gran acció de Ferrán per l’esquerra l’aprofita Andreu Ortí en la segona jugada per fer l’1 a 0. El domini morellà va continuar i poc després, al minut 27 arribava el 2-0 en una jugada pareguda amb Ferrán per banda esquerra parada del porter i rebot al segon pal que aprofita novament Andreu Ortí per fer el 2-0. Amb aquest resultat s’arribava al descans del partit. A la segona part, el domini del joc va ser altern i el Morella estava ordenat en defensa creant clares ocasions en contraatacs. Al final, victòria important per a un Morella que es situa amb 13 punts a la classificació.

FRONTENIS

El Club Frontenis Vilafranca es desplaçava el passat cap de setmana fins a La Vall d'Uxó per visitar a un equip històric al frontenis provincial com és La Risa. Als frontons d'aquest club tenia lloc l'enfrontament amb victòria local per 2 partides a 1. L'equip en aquestos moments ocupa l'onzena posició a la classificació de la 1ª Divisió Provincial amb 31 punts.

LLIGA 1ª PROVINCIAL PRÒXIMA JORNADA

Castellón 'D' - Vilafranca

PÀDEL

Javier

Pau Meseguer

Joan Ferrer

Pau Ferreres

Migue

Jordi Martí

Mario

Ferrán

Manel

Joan Ferrer

Jordi Querol

Andreu Ortí.

També van jugar:

Xavi

Llanes

Marc Marin

Marc Yeste

Albert

Gols:

1-0 (21')Andreu 2-0 (90') Andreu

· UNITED VINARÒS 'B' 1-2 R.ELS PORTS FC 'A'

· BENICARLÓ BF 'D' 1-4 R.ELS PORTS FC 'B'

> PREBENJAMINS (FASE CLASSIFICATÒRIA)

· CD CABANES 6-8 R. ELS PORTS FC

PRÒXIMA JORNADA

> JUVENILS

· R. Els Ports FC 'A' - Benicarló BF 'D'

· R. Els Ports FC 'B' - CF Rafalafena 'C'

> CADETS

· CF Nou Jove Ripollés - R.Els Ports FC

> INFANTILS

Descans per al CP Vilafranca al grup A de la competició el passat cap de setmana. Els grups de la Lliga Activa'm son impars i cada setmana descansa un equip. El CP Vilafranca és segon a la classificació del grup amb 46 punts. Al grup B, el CP Morella visitava al CP Traiguera amb victòria local per 9-8. Els morellans en aquestos moments ocupen la tercera posició al grup B amb 37 punts.

LLIGA PÀDEL ACTIVA'M PRÒXIMA JORNADA

Grup A

CP Vilafranca - CP Vall d'Alba

Grup B

CP Morella - CP Catí

· R. Els Ports - CF Alcalà

> ALEVINS

· R. Els Ports FC 'A' - ACD Peñíscola 'A'

· UD Sant Mateu - R. Els Ports FC 'B'

> BENJAMINS

· R. Els Ports FC - ACD Peñíscola 'A'

· R. Els Ports FC 'B' - CD Benicàssim 'C'

> PREBENJAMINS

· R. Els Ports FC - CD San Lorenzo 'C'

Setmanari d’informació comarcal

La Fulla del Camp dels Ports.

LA GENERALITAT VALENCIANA ACTIVA UN PROTOCOL D’ACTUACIÓ

Preocupació davant la aparició de la pesta porcina africana

La Generalitat Valenciana ha posat en marxa un pla de mesures preventives a la Comunitat Valenciana davant la detecció dels primers casos de pesta porcina africana a Catalunya amb l’objectiu d’optimitzar la vigilància i reduir la població de porcs senglars a les zones de major risc.

Aquest dispositiu de coordinació ha estat acordat entre la Vicepresidència Segona de la Recuperació, Medi Ambient, Infraestructures i Territori, la Conselleria d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca i el sector de la caça amb l’objectiu de reforçar les mesures de prevenció i vigilància a la Comunitat Valenciana. Aquest dilluns s’ha celebrat una reunió amb responsables de Medi Ambient i de la Federació de Caça de la Comunitat Valenciana per coordinar actuacions dirigides a intensificar la vigilància i el control de porcs senglars a les zones determinades com de major risc, especialment en aquells punts considerats sensibles per la possible propagació de la malaltia. També s’habilitarà una partida extraordinària per reduir la població en aquelles zones on existeix sobreabundància, especialment a l’entorn de l’AP-7 al ser considerada una de les potencials vies de propagació. Per la seua ban-

da, la Conselleria d’Agricultura, competent en sanitat animal, manté una comunicació permanent amb els Serveis Veterinaris Oficials per assegurar la implantació de totes les mesures de prevenció necessàries i extremar les precaucions a les explotacions ramaderes.

Així mateix, s’estan programant reunions amb el sector ramader, els veterinaris de les Agrupacions de Defensa Sanitària (ADS) i les empreses integradores per reforçar la vigilància i les mesures de bioseguretat. La Generalitat reitera el seu compromís amb la protecció de la sanitat animal i amb la defensa del sector ramader, així com amb la preservació del medi natural, fent una crida a la col·laboració de tots els agents implicats per mantindre la Comunitat Valenciana lliure d’aquesta malaltia. És important recordar que la pesta porcina africana no és una patologia transmissible als ésser humans, pel que no existeix risc de contagi ni pel contacte directe amb animals ni per consum dels seus productes. Una situació de gran preocupació la que s’ha generat amb l’aparició de la malaltia de la pesta porcina africana a determinades zones de Catalunya.

NOVA BASSA A LA FONT DE LA PINELLA. L’Ajuntament d’Ares del Maestrat ha finalitzat la construcció d’una nova bassa d’aigua al paratge de la Font de la Pinella. Esta infraestructura se suma a la bassa existent i amplia la capacitat del municipi per garantir l’abastiment al sector agrícola i ramader durant tot l’any.

El projecte finançat per la Diputació de Castelló amb una inversió de 100.000€ permet disposar d’entre 7.200 i 8000 metres cúbics d’aigua. Es urgent consolidar infraestructures que asseguren el futur hídric d’ares un municipi que no compta amb pou propi lo cual li ha fet patit limitacions en períodes prolongats de sequetat

Ambdues basses permeten acumular aigua en períodes de major disponibilitat, reduint la dependència de subministraments externs i consolidant un model de gestió hídrica més eficient. L’actuació forma part d’una estratègia a llarg termini per reforçar la resiliència del municipi davant episodis de sequera i els reptes derivats del canvi climàtic.

Aquesta iniciativa contribueix a estabilitzar l’abastiment per a les explotacions agrícoles i ramaderes, augmentar l’autonomia del poble i assegurar un futur més sostenible per a Ares.

Els preus.

Els preus del Porcí. 01/12/2025

Porc engreixat

Preu mig Mercolleida

Garrí (Lechón)

Zamora 20 Kg (G partida)

Holanda 21 Kg (U. origen)

Lleida 20 Kg

China (Min. Agricultura)

Porc viu

1,188 €/kg (baixa 0,114 €)

1,200 €/kg (baixa 0,114 €)

48 del 24/11 al 30/11

60,00 € (sense variació)

65,00 € (baixa 4€)

01/12/2025

31 € (baixa 5€)

19/11/2025

1,518 €/kg ( baixa 0,016 €)

Garrí (Lechón) 2,932 €/kg ( baixa 0,027 €)

Els preus del Boví. (Mercolleida) 26-11-25

Vedells Extra U 331-370 kg/c

Vedelles Extra U 241-270 kg/c

7,51 €/kg (puja 0,030 €)

7,62 €/kg (puja 0,020 €)

Els preus de l’Oví. (Mercolleida) 26-11-25

Corder fi 23 kg (Viu)

Corder fi 26 kg (Viu)

5,79 €/kg (sense variació)

5,50 €/kg (sense variació)

Els preus de les Aus. (Bellpuig) 27-11-25

Pollastre blanc (Pes viu)

Pollastre groc (Pes viu)

1,27 €/kg (baixa 0,10 €)

1,42 €/kg (sense variació)

Els preus del Conill. (Moncun) 25-11-25

Conill (Pes viu)

Conill (Pes viu)

2,88 €/kg (sense variació)

2,70 €/kg (sense variació) (Loncun) 26-11-25

El més rentable per al ramader

CATÍ (Castelló)

Tel. 964 40 90 00

Fax 964 40 91 12

Patrocina

Setmana

Les Llunes.

LES TEMPERATURES

1,4 / 9,9

-0,6 / 8,5

1,6 / 9,2

-1,6 / 11,1

-1,2 / 12,3

2,4 / 10,4

0,0 / 7,2

1,6 / 10,2

2,1 / 10,4

-1,7 / 11,4

-0,2 / 6,4

PORTELL

1,6 / 9,0

Les previsions anuncien un pont amb temperatures elevades i anticicló, però dijous la pluja va fer acte simbòlic a la comarca dels Ports. JUAN

Pont

1,4 / 13,2

-2,2 / 12,1

1,1 / 12,1

-3,6 / 14,1

-3,6 / 14,9

-1,2 / 13,7

2,4 / 12,4

-0,8 / 12,1

0,2 / 13,0

-2,2 / 13,8

2,7 / 9,3

0,2 / 13,4

/ 7,2 1,9 / 5,7 1,9 / 6,6

/ 12,9

/ 12,8 1,3 / 11,9

/ 14,3

/ 14,7

/ 13,2

/ 12,6 0,0 / 12,4 1,2 / 13,1

-0,7 / 13,7 1,0 / 10,2 0,8 / 12,2

3,5 / 11,2 -1,7 / 9,3 1,3 / 10,5 -2,1 / 13,2 -2,3 / 11,7 -0,6 / 10,9 4,1 / 11,3 -0,2 / 11,2 1,2 / 12,6 -1,2 / 11,3 4,7 / 8,8

1,2 / 11,5

1,8 / 8,1

0,5 / 10,0

1,3 / 7,4

-5,2 / 9,7

-4,4 / 10,4 1,7 / 8,7

0,7 / 6,2

-1,1 / 8,7

-0,7 / 8,4

-1,2 / 9,8

1,1 / 4,3

2,2 / 7,2

“El fred de desembre es fica dins per sempre”

Hem viscut un final del mes de novembre amb jornades de temperatures prou baixes a les matinades a diferents zones de la comarca dels Ports i un ambient suau a les hores centrals del dia. Una situació que ha generat rosades a les matinades durant molts dies, però també s’ha comptat amb jornades amb vent de cerç i fins i tot dijous pel matí la pluja, en quantitat prou discreta, ha fet acte de presència. Ambient típicament hivernal a la zona i bastant propi de principis del mes de desembre. Cal destacar que les temperatures en general no han pujat més dels 13 o 14 graus i que per exemple en la jornada de dimecres es va viure un dia més fresc. Alertes groges per vents de Cerç als darrers dies també han estat freqüents al nostre territori. Anem a

veure com evoluciona l’oratge per als propers dies ja que segons anuncien les previsions comptarem amb un cap de setmana amb una pujada important de les temperatures màximes que podríem denominar com a petita primavera dins del mes de desembre. Sembla ser que temperatures superiors als 15 graus i amb registres que podrien aproximar-se als 20 graus podrien acompanyar-nos tant diumenge com als primers dies de la propera setmana. Tot això acompanyat per vents fluixos de component Sud que contribuiran de manera destacada a eixe augment de les temperatures. En matèria hídrica continuem amb setmanes amb molt poca precipitació al nostre territori. Recordem que des de l’1 de desembre ja és hivern meteorològicament parlant. El dia 21 ho serà ja astronòmicament.

La previsió de Lorenzo Boix.

Iés que després d’un parell de setmanes en temperatures d’hivern, encarem un cap de setmana festiu i llarg en el que les temperatures màximes seran superiors a les que tocaria per al temps. Dissabte ja podem tindre entre 12-16 de màxima i mínimes entre els 4-8 graus, en alguna gelada dèbil en zones fondes. Matinades en boires, aigualeres i rosades en zones fondes, en fortes inversions tèrmiques i prou diferència de temperatura de les zones altes als fons, almenys, fins el dijous. Les màximes pujaran 2-3 graus diumenge i dilluns, quedant entre els 14-18, arribant de manera puntual als 20 graus en zones més fondes i poc ventilades.  Dimarts pareix que tindrem un panorama paregut els dos dies anteriors tant pel que fa a màximes com mínimes, i ara mateix pareix que dimecres ens creuaria un front de ponent que deixaria núvols i poca pluja a casa nostra; però veurem si ens torne a deixar la segona part de la setmana uns valors més normals per al

ANT. QUEROL