Setmanari Notícies (05/08/2025)

“ Enyoraré moltes coses, perquè he estat molt a gust com a capellà a Morella”

JOSÉ ÁNGEL PITARCH S’ACOMIADA DESPRÉS DE SETZE ANYS COM A ARXIPRESTE

Pàgines 16 a 17. El Notícies de perfil.

Notícies.

Forcall es reuneix per a decidir si es peatonalitza o no la seua Plaça Major

D’una banda, hi ha qui defensa una peatonalització completa de la plaça; d’altra, veïns que consideren més viable limitar l’actuació només a una part de l’espai

Pàgina 7. Poble a poble.

L’Ajuntament de la localitat ha remarcat que la decisió no serà immediata ni unilateral, sinó fruit d’un procés obert dins dels Pressupostos Participatius

ACABEN LES FESTES. Forcall, Cinctorres —a la foto— i Benassal han posat punt final a les seues festes patronals d’enguany després d’uns dies intensos de tradició, música i germanor veïnal. Les dues poblacions dels Ports i la de l’Alt Maestrat han viscut amb gran participació els actes que, combinant celebracions religioses, bous al carrer, activitats culturals i espectacles per a totes les edats, han omplit de vida els carrers i places durant més d’una setmana intensa. NORD

Pàgines 2 i 3. El tema de la setmana.

Palanques completa la renovació a LED de tot el seu enllumenat públic

Pàgina 6. Poble a poble.

Es presenta la guia “històrica i cultural” de la Balma Un llibre de Manuel Beser

Pàgina 8. Gent&Vida.

Més de 60 persones aprofiten el servei de DNI mòbil a Morella

Pàgina 7. Poble a poble.

Setmanari d’informació comarcal

El tema de la setmana.

Forcall, Cinctorres o Benassal

Les localitat de Forcall, Cinctorres i Benassal han posat punt final a les seues festes patronals d’enguany després d’uns dies intensos de tradició, música i germanor veïnal.

Les dues poblacions dels Ports i la de l’Alt Maestrat han viscut amb gran participació els actes que, combinant celebracions religioses, bous al carrer, activitats culturals i espectacles per a totes les edats, han omplit de vida els carrers i places durant més d’una setmana intensa de festejos.

—Cap de setmana gran en les festes de Cinctorres. Cinctorres ha viscut, molt ben acompanyat, el cap de setmana gran de les seues festes patronals. El divendres, dia de la nombrosa Penya taurina de la població braus de la ramaderia d’Ivan Messeguer en el corro, i un bou cerril de la ramaderia de Sánchez Urbina van fer xalar als toreros de tota la contornà. A la nit s’embolava el bou provat de vesprada, un acte que va reunir nombrós públic que copava els cadafals i les barreres que tanquen el recin-

te taurí. La ramaderia extremenya, que va començar camí a finals del segle passat va portar un exemplar de la seua divisa a la plaça de Cinctorres.

Al llarg de tota la jornada els socis de la penya, cada any més nombrosa, no sols van gaudir dels bous, també d’un dinar de socis i de molta germanor. Els bous d’aquest cap de setmana han deixat una marca en la bonica Plaça del Pou. Un d’ells va tombar un dels pilars que adorna el pou que li dona nom a la plaça.

Al llarg d’aquest passat cap de setmana gran de les festes, també la música ha tingut el seu protagonisme. Des dels saraos i vespreig al Casal del Vi i la Cervesa, sempre molt concorreguts, a bones orquestres que han ajuntat molta gent de la comarca. Un dels grups més esperats que ha actuat aquests dies a Cinctorres ha estat el grup Resilientes. Era ja el quart any que la banda aportava la seua música en les festes d’aquesta població, quasi són fixes en el programa. De fet, un dels seus membres, el cantant Juan Pellicer, fa uns anys es

va enamorar del poble i es va comprar una casa per a passar estades en Cinctorres.

En la recta final de les festes, Cinctorres que va començar les celebracions en l’ofrena de flors a la patrona, també mira a la seua Verge dedicant-li els darrers dies de novena i les celebracions litúrgiques més especials.

La missa de diumenge en honor a la marededeu de Gràcia va estar presidida per la imatge de la patrona de Cinctorres, i acompanyada pel cor parroquial. Les notes de la seua salve es van deixar per al final. Després, en cercavila amenitzada pels gaiteros de Morella, la comissió i les autoritats recorrerien els carrers del poble.

Aquest dilluns finalitzaran les festes, ho faran també honorant a la marededeu de Gràcia. Finalitzada la novena, el rosari dels farolets tancarà aquesta nit els actes; abans visitaran l’ermita de la patrona on celebraran la darrera missa de les festes i aprofitaran per a acomiadar a mossèn Matteu Bordignon, que amb la reorganització del Bisbat ha estat traslladat a altres par-

Els bous han deixat una marca en la plaça del Pou de Cinctorres quan un d’ells va tombar un dels pilars.

ròquies després de quatre anys ací als Ports.

Les festes de Cinctorres han sigut molt complides, i participatives. La comissió mostrava la seua satisfacció per la implicació en tots els actes, també per que, malgrat que aquests dies hi havia festes a més pobles, han estat molts els veïns de pobles de la zona que s’han sumat a la festa cinctorrana.

Cinctorres, després de l’intens cap de setmana, tancava aquest dilluns les seues festes patronals, guardant un senzill acte per a recordar, dimarts, als difunts d’aquesta localitat.

—20 anys dels Cornupetes a Forcall. Les festes d’agost a Forcall han tingut enguany una cloenda diferent i molt celebrada. La Penya Taurina Cornupetes, fundada fa dues dècades, ha protagonitzat el darrer dia festiu amb una jornada especial. Enguany, la penya ha volgut celebrar els seus 20 anys amb una programació pròpia, una nova samarreta commemorativa i una junta formada voluntàriament per un grup de persones amb ganes de

Benassal tanquen les seues festes

fer aquest any inoblidable. La junta, que habitualment es renova cada any, ha estat escollida aquest 2025 de manera voluntària per fer del vintè aniversari un any especial.

Enguany a més la junta va decidir innovar i enlloc de fer un corro de vaques com és habitual dur 5 bous que van ser provats durant el dia i posteriorment embolats. Al matí va ser el torn de la prova dels bous Coronel Nº 11 i Molinero Nº 9 de la ramadería María de la Serna. Després del vermut per a tots els socis i sòcies de la penya i del dinar arribava el moment de provar els tres restants. Churrero, Canario i Venenoso. Tots tres també de la ramadería María de la Serna. Amb, una plaça plena de gom a gom, la penya taurina cornupetes es mostrava satisfeta de la gran acollida que han tingut en el seu dia.

També s’ha estrenat una nova camiseta que fa memòria dels anys anteriors amb un disseny simbòlic. Tot i que la jornada de la Penya Cornupetes marca la fi de les festes d’agost, la seua activitat no s’acaba ací. L’entitat continuarà partici-

La desencaixonada, el concurs de retalladors i l’embolada han sigut els grans protagonistes d’una de les jornades més esperades de les festes de Benassal

pant activament en la vida festiva Forcall al llarg de tot l’any. Això sí, ara es dona pas a la nova junta qui agafarà el relleu per organitzar els pròxims actes.

La Penya Taurina Cornupetes tanca una etapa molt especial i en comença una altra, amb la mateixa il·lusió i compromís que fa vint anys la van veure nàixer.

—Passió i tradició taurina a Benassal. La passió i la tradició taurina han tornat a omplir la plaça de Benassal en un cap de setmana carregat d’adrenalina. La desencaixonada, el concurs de retalladors i l’embolada han sigut els grans protagonistes d’una de les jornades més esperades de les festes d’agost.

La resposta del públic ha estat massiva i l’espectacle, a l’altura.

Aquest cap de setmana, Benassal ha viscut una de les jornades més esperades del seu calendari festiu.

La programació taurina va acaparar tot el protagonisme amb una gran assistència de públic i una acurada organització que va garantir l’espectacle i la seguretat.

El dissabte al matí, a la una en

punt i amb la plaça plena de gom a gom, començava la desencaixonada dels cinc bous braus de la reconeguda ramaderia de Venta Nueva, procedents de Santa Elena (Jaén). El primer a trepitjar l’arena va ser Encarcelado, amb el número 2, seguit de Dingo (56), Tijerillo (55), Pingajo (32) i Recogebotellas (15). Tots cinc exemplars van ser rebuts amb gran expectació pel públic, que, malgrat la calor, va seguir l’acte amb entusiasme, auxiliats amb paraigües i palmitos.

La desencaixonada es va desenvolupar de manera fluida i sense incidents, deixant els bous a punt per al XIV Concurs de Retalladors, celebrat a la vesprada, per al qual es van esgotar totes les entrades. Un total de 16 retalladors d’arreu del territori van participar en aquesta edició, mostrant un alt nivell i un gran domini de la tècnica davant els exigents braus de Jaén.

Entre els participants, noms destacats com: Marc Nebot (la Vall d’Uixó), Jesús Banegas (Blanca, Múrcia), Israel Pérez “El Ruso” (Càceres), Josep Garcia (La Cava/ Benassal), Adrian Navarro de

Massamagrell (València), Eric González (Vila-real), Edgar Ahicart (Castelló), Alex Logan (Amposta), Aitor Campos (la Iglesuela del Cid), Ferran Dellà (Traiguera), Fèlix Alcira (Rossell), Víctor Coloma (la Jana), Marc Badal (Benassal), Azael Zafra (Amposta), David Mateo (Almassora) o Alejandro “Mititi” (Madrid), que van mostrar tot el seu talent i valentia.

Tots van estar a l’altura, però finalment va ser el traiguerí Ferran Dellà qui es va endur el primer lloc, seguit per Sergio Sarrión i Adrian Navarro, en una classificació molt renyida.

Tot i una caiguda a l’arena per part d’un dels retalladors, de la qual es recupera favorablement, la jornada es va desenvolupar amb total normalitat i una gran resposta del públic, que no va perdre detall del concurs.

La jornada va culminar a la nit amb el tradicional concurs d’emboladors, posant el punt final a un dissabte intens, carregat d’adrenalina i emoció, que consolida Benassal com un referent en els actes taurins del Maestrat.

MISSA BATURRA A PORTELL. Portell celebra la cultura aragonesa amb una missa cantada pel Grup Folklòric Aragonés Arte Baturro

Setmanari d’informació comarcal Notícies.

Les Veus del Centre d’Estudis.

Notícies.

SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL.

Edita:

Comunicacions dels Ports, S.A C/ Tint, 9-11

12.300 Morella (Castelló)

964 16 10 12 964 16 10 38 setmanariNoticies@comunicacionsdelsports.com comarquesnord.cat

Redacció, maquetació i fotografía:

Ángela Beltrán, Víctor Tena, Juan Ant. Querol, Anna Querol, Cristian Lorente, Laia Meseguer Depòsit Legal: CS-101-1996

Amb el suport de:

Les zones blaves

Dan Buettner, un investigador interessat amb longevitat, va escriure l’any 2005 un article a la revista National Geographic titulat “Els secrets de viure més temps”. Va ser un dels números més venuts de la història i Buettner es va fer mundialment popular. El seu autor va identificar cinc llocs en tot el planeta, que va anomenar Blue Zones (zones blaves), on la gent vivia més temps i amb millor qualitat de vida. El nom va fer fortuna i avui en dia s’anomenen així aquelles zones del planeta a on els ancians son més vells i feliços. Actualment la llista

de les àrees o zones blaves escampades per el mon son cinc. Huza (Pakistan), Nicolay (Costa Rica) Icària (Grècia), Okinawa (Japó) o Loma Linda (Califòrnia). A Espanya la zona que podria considerar-se àrea blava seria l’Alpujarra. Com es pot veure no es exclusiu d’un país i son localitzacions reduïdes.

Un cop reconegudes estes àrees diferents experts van voler descobrir quina era la font de la eterna “joventut” i es van estudiar la regió de Barbaglia situada a les muntanyes de Sardenya amb una població notòria per la densitat

Dan Buettner va identificar cinc llocs en tot el planeta, on la gent vivia més temps i amb millor qualitat de vida.

d´avis, molt grans però molt sans, amb una vellesa activa i optimista, però... no es va poder identificar quin era el secret diferencial. Tot i això, s´accepta que hi ha cinc requeriments per viure molt vell i feliç; dieta saludable i a poder ser hipocalòrica, estil de vida actiu sense passar-se, sentit de pertànyer a una comunitat forta, estrès reduït acceptant els canvis que la vida ens proposa i inclusió d’un propòsit que dona un significat a allò que fem. Cal remarcar que aquest factors no son els únics més aviat, son el “extres”, en comparació a la gent que te anys però que

Carmen Ferrer Llop. Centre d’Estudis dels Ports

no gaudeixen d’una vellesa tan saludable ni mental ni físicament. I han d’altres paràmetres en discussió que tenen incidència però que semblen contradictoris com el tenir descendència seria un estímul per l´estabilitat emocional, d´altra banda, les comunitats religioses de clausura són conegudes per la seva longevitat.

El gran augment de l’esperança vida s´ha produït en els darrers 75 anys, passant d’un pro mig de 46,5 anys el 1950 a 71,7 el 2022. Tot i ser més visible al primer mon i que la mitjana es variable segons país, Àfrica ha passat dels 38 als 68 anys i Xina dels 33 als 78. Espanya ha allargat de 60 a 84 anys i cada vegada hi ha més centenaris, que son notoris a la Espanya “vaciada”. La millora de les condicions de vida i els avenços de la medicina han estat els factors determinats en esta evolució i ara que ja sabem que tindrem una vida més llarga es tracta de viure-la millor.

El mercat ha vist un potencial econòmic en el desig de la gent de semblar i sovint actuar com si fórem més joves. Per això les recomanacions per aturar o apaiva-

gar l´envelliment es una constant als mitjans de comunicació. Un exemple escandalós serien les publicacions sobre dietes saludables que només a Anglaterra suposen un mercat d´uns 2.500 milions de dòlars al any, mentre Japó, molt conscienciats històricament per una dieta sana i exercici moderat, no arriben als 43 milions de dòlars.

Aquelles persones amb bona adaptació als canvis que la vida comporta amb resiliència i perseverança, que són capaços d’acceptar els revessos com part integral de viure. Envelleixen millor. Ja coneixíem els efectes beneficiosos sobre els problemes cardíacs d’una actitud cordial en les relacions personals així com el efectes positius d’ésser part d’una comunitat activa capaç d’integrar als gran dins el veïnat elements que actuen favorablement en el benestar físic.

També hi han paràmetres en discussió, mentre uns investigadors pensen que tenir descendència es un estímul, d’altres assenyalen que les comunitats monàstiques de clausura son en general molt logeves.

Tot i que durant anys ens han

bombardejant que una vida més saludable depèn en gran manera de les nostres decisions personals, dietes especials, rutines d´exercicis, controls de prevenció, i ser selectius amb els consells dels experts, es important no perdre de vista els elements fonamentals, perquè es possible que estem arribant a un canvi de tendència. Segons estudis de Devi Sridhar, professora de Salud Pública Global en la Universitat de Edimburg, els factors estructurals que realment determinen la longevitat i el envelliment saludable son les condicions de vida que compartim i un sistema de salut públic adequat capaç de detectar les malalties i el tractament adients a les nostres necessitats. Segons l’autora cal fer més èmfasi sobre estos elements bàsics perquè si bé les altres recomanacions ajuden son estos principis estructurals els determinats de la nostra salut. La controvèrsia està servida perquè en el segle XXI i en dos països rics l’esperança de vida ha disminuït; en Gran Bretanya en 6 mesos i en EEUU 2,33 anys.

USA sense un sistema social de salut universal i amb un neolibera-

La controvèrsia està servida perquè en el segle XXI i en dos països rics l’esperança de vida ha disminuït; en Gran Bretanya en 6 mesos i en EEUU 2,33 anys.

lisme extrem, condemne a la gent sense recursos a situacions del tercer mon, però el cas del nostre veí angles es més alarmant, perquè va ser el primer en oficialitzar el estat del benestar i les polítiques del segle XXI estant desmantellant, tant el sistema de salut, com el recolzament social ofert a qui ho necessita.

Una Europa desorientada i sotmesa sense polítiques engrescadores, fa que la lluita tant llarga i difícil dels europeus per aconseguir uns drets fonamentals, estigui cada vegada més diluïdes en unes generacions que afortunadament no han conegut els estralls que la manca d’estes estructures comporta per a la majoria de la gent. Cal doncs fer una crida a no deixar-se despistar per el soroll mediàtic i tenir clar quines son les bases essencials per el nostre benestar, i que les responsabilitats personals son complementaries però que els estats tenen obligacions ineludibles amb els seus ciutadans i cal mantenir-les i reclamar-les quan estan temptats de desmuntar les bases per aconseguir zones blaves.

Setmanari d’informació comarcal

Poble a poble.

VILAFRANCA

BALANÇ TURÍSTIC. Vilafranca ha posat el punt final al mes d’agost amb un balanç positiu en l’arribada de visitants. L’activitat turística ha mantingut un ritme constant al llarg de l’estiu, amb una notable presència de viatgers tant de l’interior de la Comunitat Valenciana com d’altres punts de l’Estat.

Els carrers del nucli històric, els paratges naturals i les propostes culturals han estat els principals atractius per a un públic divers que ha buscat en Vilafranca un espai on combinar natura, tradició

i gastronomia. L’oficina de turisme ha registrat un increment de consultes respecte a anys anteriors, fet que consolida la localitat com a punt de referència dins de la comarca dels Ports.

La valoració municipal és positiva i apunta que aquest dinamisme contribuirà a reforçar el teixit econòmic local, especialment en sectors com la restauració i l’allotjament rural. L’estiu tanca així amb bones perspectives per a la tardor, on la natura i les activitats de proximitat continuaran sent un pol d’atracció.

Palanques completa la renovació a LED de tot el seu enllumenat públic

L’Ajuntament de Palanques, gràcies a una inversió directa de 25.648,45 euros de la Diputació de Castelló, durà a terme en les pròximes setmanes la substitució de 17 lluminàries de l’enllumenat públic, distribuïdes en tres sectors de la localitat.

L’actuació permetrà culminar la renovació a tecnologia LED de les 79 lluminàries existents en el municipi. A més, s’inclourà la substitució dels focus que il·luminen l’església i el campanar, així com dels focus de suport de la plaça, juntament amb millores en el quadre de llums.

Amb aquesta intervenció es fa un pas decisiu en el compromís de Palanques amb l’eficiència energètica i la sostenibilitat, ja que la modernització de l’enllumenat públic suposa una reducció del consum elèctric i de les emissions de CO₂, a més de millorar la qualitat de la il·luminació i la seguretat dels carrers.

L’alcaldessa de Palanques, Lucía Martí, ha valorat molt positivament aquesta inversió, ja que re-

Les faroles, adaptades a la tecnologia LED.

EL CONSELL PROMOU UNA MACROPLANTA DE PURINS A CASTELLÓ. La Generalitat ha autoritzat la construcció de cinc noves explotacions ramaderes i l’ampliació de dues més a la província de Castelló.

L’explotació intensiva de bestiar porcí prevista a Albocàsser és una de les més avançades, ja que compte des de maig amb la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) favorable i actualment es tramita la llicència ambiental municipal. La granja, que promou un empresari de Els Rosildos, tindrà capacitat per a 2.400 caps i estarà situada al costat de la CV-15, prop del barranc de la Mola. Constarà de dues naus de 1.198 metres quadrats en un terreny de 29.159 metres.

presenta “un avanç important en la modernització dels serveis municipals i en l’objectiu de comptar amb un poble més eficient, sostenible i respectuós amb el medi ambient”.

També està aprovada ja la DIA de l’explotació aví-

DIA DEL LLOSAR. El dilluns dia 8 de setembre és el dia de la marededeu de Déu del Llosar. Les majoralesses d’aquest any han presentat tot un programa on la tradició és la principal protagonista amb la Diana, la Missa, la processó fins al Llosar, el tradicional convit o, ja per la vesprada, el concert de la Unió Musical Vilafranquina.

La majoralia habilitarà durant el dilluns el servei d’autobús perquè totes aquelles persones que ho necessiten puguen arribar fins al Llosar. Així, tota Vilafranca gaudirà d’aquest dia que, any rere any, aconsegueix omplir d’emoció el poble rendint homenatge a la seua patrona.

Morella repara els clots de la costa entre el carrer La Font i el planet

L’Ajuntament de Morella ha iniciat aquesta setmana la reparació de la costa que hi ha entre el carrer La Font i el planet de la Font. Esta presentava diversos clots que es van agreujar durant la dana del passat mes d’octubre. Així, l’actuació consisteix a retirar l’empedrat per a netejar i formigonar la zona, impermeabilitzar-la i que resistisca el pas de vehicles pesants que entren al poble. Finalment, caldrà tornar a instal·lar l’empedrat de nou. Està previst que les obres duren dues setmanes i compten amb un pressupost de 19.430 euros que s’han aconseguit a través de les ajudes de la Federació de Municipis i Províncies destina als desperfectes que va causar aquell episodi de tempestes.

L’alcalde de Morella, Bernabé Sangüesa, ha destacat que “el paviment ha donat problemes des que es va instal·lar i els clots van augmentar molt després de la dana” i ha afegit que “llavors vam posar en marxa les possibles ajudes que cobririen el cost de l’actuació”. L’edil ha explicat que es pretén “solucionar els problemes que presenta esta zona d’entrada i eixida de vehicles al poble”.

cola de pollastres prevista a Xert. En aquest cas, la nau tindrà capacitat per a 32.500 animals i una producció anual de 185.250 pollastres bróiler. La granja ocuparà una parcel·la de 17.586 metres quadrats en la partida Mes de Roca.

Encara que en menor mesura, l’etapa expansiva que travessa el sector ramader també ha incitat a alguns emprenedors a reorientar les seves propietats agrícoles en aquesta direcció. És el cas d’una empresària de Benassal que recentment va transformar el seu terreny privat de 47,3 hectàrees situat al costat de la CV-128, en el terme municipal d’Ares del Maestrat, amb la plantació de cereals per a donar de pasturar a bestiar de boví

extensiu. La Generalitat tramita ara el corresponent estudi d’impacte ambiental.

—Es venen les plantes de Diputació. Curiosament, les plantes públiques de tractament de purins que va construir la Diputació viuen l’efecte invers: vendre-les a empreses privades per un muntant global de 4 milions d’euros, xifra molt inferior als 21 milions que van costar. La corporació provincial va aprovar el març passat desafectar com a bé patrimonial les plantes d’Albocàsser, Sant Mateu, la Vall d’Alba i la Todolella. Aquesta última, la gestiona l’UTE Purins la Todolella, formada per les empreses Facsa i Fobesa, del Grup Gimeno. La Generalitat tramita una sol·licitud d’Autorització Ambiental Integrada per a reactivar el tractament de purins i fem. La planta ja fabrica abonaments orgànics.

AJUDES A LA PEDRA EN SEC. La Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació ha publicat, en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV), la resolució per la qual convoca ajudes, per valor de 490.000 euros, per a la conservació del patrimoni de l’arquitectura de la pedra en sec a través del Pla Restaura. La subvenció cofinança les actuacions per a promoure la recuperació, el manteniment, la conservació i la protecció d’esta mena d’arquitectura característica de la Comunitat Valenciana.

L’art de la pedra en sec va ser declarat patrimoni cultural immaterial de la humanitat per la UNESCO en 2018.La Generalitat, mitjançant estes ajudes, bus-

ca promoure la catalogació, conservació i restauració d’esta mena d’estructures en tota la Comunitat Valenciana. L’objectiu és col·laborar en la protecció d’estes construccions tradicionals amb valor històric com ara neveres, refugis de pastor, murs, escales o aljubs, entre d’altres, realitzades mitjançant esta tècnica.

Estes subvencions formen part del Pla Restaura i les poden sol·licitar ajuntaments, entitats locals menors, mancomunitats i associacions, així com associacions, fundacions i altres entitats sense ànim de lucre que tinguen entre els objectius de les seues activitats la protecció i conservació del patrimoni. A més, també podran sol·licitar-les les persones físiques o jurídiques

que siguen titulars del bé.

Les ajudes tenen caràcter plurianual. Així, 147.000 euros es finançaran de manera anticipada amb càrrec als pressupostos de la Generalitat de 2025, i 343.000 amb càrrec a l’anualitat de 2026.La quantia màxima per sol·licitant de la subvenció no podrà ser superior a 10.000 euros i les sol·licituds es poden presentar de manera telemàtica fins al pròxim 8 de setembre.

Entre els requisits s’haurà d’aportar, juntament amb la sol·licitud, un projecte tècnic que incloga un estudi sobre els valors etnològics i culturals de l’element en el qual s’intervé, una descripció de les actuacions proposades i els seus efectes sobre el valor del bé.

Més de 60 persones aprofiten el servei de DNI mòbil a Morella

L’Ajuntament de Morella ha acollit en els darrers dies el servei mòbil del Document Nacional d’Identitat (DNI). Així, durant les jornades del passat dijous i divendres, a la Sala del Justícia es recullen les dades per a renovacions, canvis de domicili, primeres inscripcions i duplicats per robatori o pèrdua. En esta ocasió, hi ha hagut més de 60 persones les que s’han inscrit prèviament per a utilitzar este servei —que no sempre ha estat disponible a la comarca—, el qual evita desplaçaments i estalvia temps a les persones que el necessiten.

Els dies 4 i 5 de setembre, estava previst que es lliuraren els nous carnets. A més, gent d’altres pobles de la comarca dels Ports han aprofitat que el servei es prestava a Morella.

L’alcalde de Morella, Bernabé

Sangüesa, ha destacat que “el servei del DNI mòbil és molt importants als pobles com el nostre i eviten anar a ciutats on està de manera permanent, amb el que això suposa de temps” i ha afegit que “sobre-

REUNIÓ PEL FUTUR DE LA PLAÇA DE FORCALL. El municipi de Forcall ha acollit una reunió veïnal amb l’objectiu d’apropar visions i propostes sobre la possible peatonalització de la Plaça Major, un espai carregat de simbolisme que concentra part de la vida social i cultural del poble.

El debat va deixar patent la diversitat d’opinions: d’una banda, hi ha qui defensa una peatonalització completa de la plaça; d’altra, veïns que consideren més viable limitar l’actuació només a una part de l’espai. La Plaça Major és, per a molts, “la més gran dels Ports”, mentre que altres la perceben com “el major aparcament” de la comarca. Una dualitat que obliga a reflexionar sobre com conjugar la seua funció social i patrimonial amb les necessitats quoti-

tot la gent major o les famílies amb xiquetes i xiquets són qui tenen més dificultat de desplaçament, per això ha tingut tant èxit”. L’edil ha explicat que “ara feia anys que no es prestava este servei, des de

L’equip ha estat instal·lat a l’Ajuntament de Morella

2021, per la qual cosa hi havia una gran demanda”. “Este és un servei que recuperem a Morella i que esperem pugue tindre una continuïtat en el temps de forma anual” ha conclòs.

dianes de mobilitat i estacionament.

L’Ajuntament ha remarcat que la decisió no serà immediata ni unilateral, sinó fruit d’un procés obert dins dels Pressupostos Participatius. En primer lloc, el consistori aprovarà una ordenança de trànsit per regular i sancionar possibles incompliments. Este pas podria tardar uns dos mesos. Paral·lelament, es posarà en marxa una prova de regulació del trànsit a la Plaça, recuperant la fórmula que es va aplicar originàriament, amb bancs i testos, per tal de guanyar més espai per als vianants.

Des del consistori es destaca que la decisió final haurà de ser compartida i beneficiosa per a tots. La Plaça Major és el cor del poble, i la seua transformació ha de respondre a l’interés general i al consens dels veïns i veïnes.

Setmanari d’informació comarcal

Gent & Vida.

«LA TÀCTICA DE L’ALCAUDÓN». Valentin Miravet ha presentat a Sorita el seu últim treball, La Tàctica de l’Alcaudón, la tercera i última entrega d’una trilogia de novel·la negra ambientada a la comarca dels Ports, i molt especialment a Vilafranca. Miravet, lector incansable des de menut, va començar llegint novel·les d’Agatha Christie, però la passió pel misteri el va portar, anys després, a crear els seus propis relats, tots amb

un clar homenatge a les terres que l’han vist créixer.

L’aventura literària va començar durant la pandèmia, moment clau per a l’autor, en què va descobrir la seua pròpia veu creativa. Però no tot ha estat fàcil: el camí d’un escriptor també presenta reptes.

L’obra combina escenaris reals amb personatges ficticis, i això ha generat una gran connexió.

L’impacte del llibre ha estat transversal: lectors de totes les edats

UN LLIBRE DE MANUEL BESER AMB PRÒLEG DE RICARD MARTÍ I FOTOGRAFIES DE MIGUEL ÁNGEL TRONCHO

s’han enganxat a les històries de la inspectora Sorolla. Tot i les dificultats del món editorial, Miravet ha anat creant-se un camí pas a pas, des del seu entorn més proper. El títol de l’última novel·la fa referència a un ocell poc conegut però ben present a la comarca: l’alcaudón, o capsigrany, que també dona nom al festival d’arts escèniques de Vilafranca. I tot i que aquesta trilogia es tanca, l’autor ja pensa en nous projectes.

Es presenta la guia “històrica i cultural” de La Balma

Un acte multitudinari reafirma el valor històric i cultural del santuari de la Balma, a la comarca dels Ports.

La Balma, espai de silencis, històries i fe viva, va acollir aquest divendres la presentació de La Balma, guia històrica i cultural, un volum que promet esdevenir peça clau en la projecció d’aquest símbol dels Ports.

La cita, organitzada pel Centre d’Estudis dels Ports, va reunir un públic nombrós vingut de tota la zona. L’alcalde de Sorita va obrir l’acte i el prologuista, Ricard Martí, va oferir una xerrada sobre la memòria que s’amaga darrere cada pedra i cada racó de la Balma. L’autor de la guia, Manuel Beser, ens convida a fer un recorregut per tot l’entorn d’aquest màgic paratge dels Ports.

Per la seua banda, el fotògraf Miguel Àngel Troncho va aportar al llibre una selecció de les seues imatges, que no sols il·lustren sinó que dialoguen amb el text, donant-li alé i emoció. El fotògraf se

EL SALZADELLA GUANYA, A PENALS, EL MEMORIAL PACO YESTE. Típic partit de Pretemporada entre el Morella FC i el Racing Club la Salzadella. Un partit especial per disputar-se el trofeu del Memorial Paco Yeste.

La primera part va començar amb el Morella controlant el joc i disposant d’alguna ocasió de gol; no obstant això, l’equip de Salzadella llançava alguna contra amb perill. Al minut 30 arribava el primer gol per als locals. Guillem, després d’una jugada individual, va rebre una falta a l’àrea que va ser castigada amb penal. Ell mateix es va

Aquesta Balma és molt més que una cavitat. És on es guarda la patrona de Sorita, i on es conserva memòria de tot allò que per ací ha passat.

sent molt content de veure el seu treball formar part d’un projecte que considera necessari. A més, com ens explica, altres fotògrafs també han contribuït amb les seues instantànies, teixint un mosaic visual que enriqueix el llibre i el converteix en una obra coral, on cada mirada suma a l’ànima de la Balma.

Una balma és una cova no massa fonda que l’erosió ha format en la roca. Però aquesta Balma, és molt més que una cavitat. És on es guarda la patrona de Sorita, i on es conserva memòria de tot allò que per ací ha passat. Aquest llibre està pensat com una guia per al visitant que vol aprofundir una mica més en la història i la cultura del Santuari de la Mare de Déu de la Balma. Segons recorda l’autor feia dues dècades que no s’havia escrit gran cosa sobre la Balma i calia fer-ho.

Alguns aspectes més innovadors que es poden trobar en el llibre són: la descripció geogràfica, els anys de les diferents construccions, els esdeveniments de la Guer-

ra Civil del 36, les festes actuals, les diferents imatges de la Verge i un extens recull d’obres escrites: goigs, novenes, obres teatrals, contalles, poemes, etc.

Milers de persones cada any visiten aquest indret tan espiritual: ara amb aquesta detallada guia, tots tindrem més noció d’allò que estem visitant.

encarregar de transformar-lo en gol. El Salzadella sembla que va despertar en eixe punt i abans del descans, en dues contres, es va posar per davant, 1-2.

La segona part de l’encontre de pretemporada va començar amb un Morella bolcat sobre l’àrea dels visitants i en el minut 50 després d’una jugada individual de Ferrán Segura, Guillem va rematar aconseguint l’empat a dos. Eixe va ser el resultat en el qual es va arribar al final dels dos períodes, i el Trofeu memorial Paco Yeste es va decidir amb un torn de penals que guanyaria el Salzadella per 4-3.

PALANQUES

BALL DEL CORRO. El dissabte 25 d’octubre es celebrarà la Festa del bureo i el Ball del Corro de Palanques. El municipi viurà una de les seues jornades culturals més emblemàtiques, on la música i la dansa popular seran els protagonistes. Els cobertors penjats als balcons i el so de la dolçaina i el tabal faran que veïns, veïnes i visitants gaudisquen d’una emocionant jornada de tradició.

El Ball del Corro és considerat el tresor folklòric de Palanques. Tot i haver caigut en desús al segle XX, la dansa va ser recuperada fa uns anys i s’ha convertit en una peça clau de la memòria d’aquest poble dels Ports. Aquest ball es caracteritza per la seua estructura en rogle i ballar-lo és, més que una expressió artística, una manera de reviure i de mantindre les tradicions que defineixen la identitat de Palanques.

SANT ANTONI DE FORCALL.

La Confraria de la Santantonà de Forcall ha donar a conèixer els tres guanyador del Concurs de Fotografia Sant Antoni 2025. El jurat format per Julio Carbó, Miguel Ángel Troncho i Paqui Fuster ha escollit les tres millors fotografies que es poden veure ja en les xarxes socials de la santantonà i també

en la pàgina web. El primer premi ha estat per a Quique Grau qui en aquesta ocasió va presentar una fo- tografia del Despullat, un personatge representat amb una corda a la mà la qual va estirant per tal de conduir Sant Antoni i Sant Pau a la barraca.

La Mata s’ompli d’artesania, gastronomia i productes locals amb la Fira de Sant Gil

Ala Mata, la gastronomia i l’artesania han tornat a ser protagonistes amb motiu de la Fira de Sant Gil, una cita que s’ha consolidat al calendari local i que, any rere any, atrau més visitants. Els carrers del poble es van omplir de paradetes plenes de sabors i productes del territori: xocolata artesanal de Mar Negre, embotits, pastes tradicionals, mel, olis, vins de Casa Masas, avellanes de proximitat del Mas de la Mezquita i fins i tot roba feta a partir de materials reutilitzats sota la marca Eres Tremenda, entre altres.

A la cita, tampoc va faltar la cervesa artesanal IEPA, elaborada al mateix poble o el vermut de Malaherba que va completar una oferta pensada per posar en valor els productes del territori i sostenibles.

A tot açò, la resposta del públic va ser excel·lent: molta gent va marxar de la Fira de Sant Gil de la Mata amb la bossa plena, mentre que altres no es van poder esperar

i van compartir allà mateix un bon mos amb amics i familiars. Jorge Royo, alcalde de La Mata,

explicava al respecte com “tenim la fireta de Sant Gil que la fem ara a finals d’agost i tenim molts pro-

VETERANS DEL BARÇA JUGUEN A BENASSAL PEL 75 ANIVERSARI DE LA COOPERATIVA. Benassal viurà una jornada esportiva de gran rellevància el pròxim dissabte 6 de setembre a les 18 hores, amb motiu de la celebració del 75é aniversari de la Cooperativa Agrícola Benassalense.

El camp municipal Enrique Sancho acollirà un partit entre l’Agrupació de Jugadors del FC Barcelona, amb la presència d’exinternacionals com Roberto Fernández, Guillermo Amor, Esteban Vigo, Samuel Okunowo o Salva García, i un combinat local i provincial format per jugadors destacats de les comarques de Castelló, entre ells Toni Manchado, Pepe Castell, Javi Sanchis i Gica Craioveanu. El partit serà dirigit per l’exàrbitre internacional Arturo Daudén Ibáñez, membre del Col·legi Aragonés.

La trobada compta amb el patrocini de la Cooperati-

va Agrícola Benassalense i la col·labo ració de l’Ajuntament de Benassal, Aigua de Benassal i la UD Benassal. L’esdeveniment ha despertat una gran expectació i atraurà també penyes del FC Barcelona, així com antics jugadors del club blaugrana que acudiran en representació oficial, com ara Juan Manuel Asensi, Rafael Zubiria, Manolo Clares, Luis Milla, Pepe Serer, Ramón Calderé i Paco Clos.

La Cooperativa Agrícola Be nassalense, fundada el 1950, celebra enguany el seu 75é aniversari consoli dant-se com a pilar fonamental en el desen

ductes ecològics. Han vingut els de Malaherba amb oli i vermut, Iepa que és cervesa artesanal d’ací del poble, tenim també productes dels Ports i en definitiva productes locals, la veritat és que estem molt contents”.

La Fira de Sant Gil, ja acabades les festes patronals, aporta un ambient festiu i familiar que es repeteix cada any i que ha fet de les fires un punt de trobada habitual al poble.

La clau de l’èxit? La implicació dels productors i de la pròpia gent del poble. De fet, aquesta no és l’única. La Mata ha apostat en els darrers temps per impulsar mercadets i trobades artesanes durant tot l’any i, segons l’alcalde, això és possible gràcies a la resposta popular. Royo, des de l’alcaldia de la localitat, apunta a que “sobretot és això perquè la gent és molt participativa i qualsevol cosa que fas ixen al carrer i participen, per això es poden fer estes coses”

La Fira de Sant Gil tanca un estiu intens a La Mata, on a més de les festes patronals, hi ha hagut activitats culturals per a tots els gustos i edats. Una cita que any rere any creix i que enguany ha deixat clar que ningú va passar de llarg: qui es va acostar a la fira, va marxar amb alguna cosa.

volupament econòmic i social de Benassal i la seua comarca. Amb 22 treballadors actuals, ha sigut testimoni de l’evolució agrícola i ramadera de l’Alt Maestrat al llarg de les dècades, adaptant-se sempre als canvis i necessitats del sector.

L’organització convida a tota l’afició futbolera i, especialment, als simpatitzants del Barça a desplaçar-se fins a Benassal per a gaudir d’esta festa esportiva i commemo-

Una imatge de la fira

Setmanari d’informació comarcal

El Notícies dels estudiants.

A VILAFRANCA S’ENCETARÀ L’ENDEMÀ, PER SER AQUESTA JORNADA FESTA LOCAL

El curs escolar 2025-2026 arranca el 8 de setembre a la Comunitat Valenciana

Els centres educatius de la Comunitat Valenciana obriran les portes el pròxim 8 de setembre per donar inici al curs 2025-2026. Segons ha establit la Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació, l’alumnat d’Infantil, Primària, Secundària, Batxillerat i Formació Professional —tant de grau bàsic com mitjà i superior— assistirà a classe fins al 19 de juny de 2026, acumulant un total de 181 dies lectius, dos més que el curs anterior.

La resolució publicada per la Generalitat concreta també les dates d’altres etapes formatives. Els Programes de Qualificació Bàsica i la Formació Professional de segona oportunitat començaran el 10 de setembre, mentre que l’alumnat de Formació de Persones Adultes i de les ensenyances artístiques de música, dansa, arts plàstiques i disseny s’incorporarà el 15 de setembre, amb finalització prevista el 12 de juny. Les ensenyances esportives de règim especial començaran el 22 de setembre i les Escoles Oficials d’Idiomes el 25 de setembre, en tots dos casos amb final el 19 de juny.

—Vacances i dies festius. El calendari escolar per a aquest curs que està a punt de començar estableix dos grans períodes vacacionals: Nadal, del 23 de desembre de 2025 al 6 de gener de 2026, i Pasqua, del 2 al 13 d’abril de 2026. A més, es mantenen com a festius comuns a tot el territori valencià el 9 d’octubre (Dia de la Comunitat Valenciana), el 8 de desembre (Immaculada Concepció), el 19 de març (Sant Josep) i l’1 de maig (Dia del Treballador).

Els ajuntaments, per la seua banda, tindran la possibilitat d’afegir

fins a tres dies no lectius al llarg del curs, adaptats a les festivitats locals.

—El cas de la comarca dels Ports. Als municipis de la comarca dels Ports —com Morella, Forcall, Cinctorres o Olocau del Rei— el curs escolar començarà el 8 de setembre, d’acord amb el calendari general de la Conselleria. Ara bé, com en la resta del territori, els respectius consells escolars municipals hauran d’acordar quins dies festius s’afegeixen al calendari, habitualment vinculats a les celebracions patronals i festes majors de

El calendari escolar té marcats des de l’inici els dos períodes vacacionals:

Nadal i Pasqua

cada localitat.

Un cas destacat en eixe sentit és el de Vilafranca, on el 8 de setembre marcat com a inici de curs és festiu local en honor a la Mare de Déu del Llosar. Per aquest motiu, els alumnes del municipi allarguen un dia les vacances i no tornaran a les aules fins a l’endemà, dimarts 9 de setembre, iniciant així el curs un dia més tard que a la resta de la comarca.

—Un curs amb més dies lectius.La principal novetat del curs 2025-2026 és l’ampliació de la durada fins als 181 dies lectius, una

mesura que respon a les directrius estatals i a l’acord assolit en la Mesa

Sectorial d’Educació. La Conselleria ha remarcat que l’objectiu és equiparar el calendari valencià al de la majoria de comunitats autònomes i reforçar la planificació pedagògica.

En definitiva, el pròxim 8 de setembre més de 800.000 estudiants valencians tornaran a les aules després de l’estiu. Un inici de curs que, als Ports, es viurà amb l’habitual barreja d’expectació i tradició, i que tornarà a situar els centres educatius com a epicentre de la vida social i cultural de la comarca.

Qué hacer en Morella

NÚMERO 706. ÉPOCA II. DEL 22 AL 24 DE AGOSTO DE 2025

OTOÑO EN MORELLA

LA ESTACIÓN QUE COMIENZA ESTE MISMO MES DE SEPTIEMBRE, ES IDEAL PARA VISITAR MORELLA

MORELLA TIENE UN TÉRMINO MUNICIPAL DE CASI 500 KM2 CON EXTENSAS ZONAS BOSCOSAS

Las montañas de Morella se transforman con la llegada del inminente otoño. Con la nueva estación, las tonalidades ocres, amarillas o rojas, le añaden encanto a un paisaje siempre encantador.

Morella, con un término municipal que se acerca a los 500 km2, tiene extensas zonas boscosas, y centenares de caminos marcados. Senderos que se adaptan a distintos niveles de dificultad. Desde el monte público de Pereroles, declarado Paraje Natural Municipal nacen cinco rutas de senderismo distintas, que conectan con Herbeset, Herbers, Chiva, La Pobleta y Morella. No dudes en pedir información en la Oficina de Turismo.

El otoño de la comarca dels Ports

también se presenta como un momento ideal para disfrutar del deporte relacionado con la naturaleza. Entre esta oferta de turismo activo, hace pocos años vio la luz la iniciativa Morella Singletracks, que pretende consolidar la localidad como un destino idóneo para la práctica de BTT. Es un proyecto pionero, que ofrece al visitante la posibilidad de combinar la práctica de este deporte, con el disfrute de parajes únicos. En la página www.morellasingletracks. com se pueden encontrar los «tracks» de las rutas y descargarlos, además de encontrar información sobre los servicios que se pueden contratar. Es en otoño cuando nuestros bosques reciben más visitantes, y una de las épocas que permite disfrutar de

los mejores productos de temporada, como las setas o la carne de caza.

Y la temporada de setas, por muy mala que sea, seguro que mejora la anterior, donde la sequía impidió completamente que comiéramos ninguna variedad.

Este año algunos ya han probado suerte en buscarlos, y los más afortunados, incluso ya las han probado. La florada, sin embargo, se espera mayormente para el mes de octubre en la altitud donde se encuentran los montes públicos de Morella. En este término municipal buena parte de los propietarios privados tienen restringido el acceso de los cazadores de setas, no obstante, Morella tiene muchas hectáreas de monte público. Las montañas públicas

del término de Morella son Pereroles, Carrascals, Monte de Vallivana, Herbeset y Ortells. Los dos primeros bosques suelen ser los que más recolectores congregan durante la temporada. El Monte de Pereroles, también está más frecuentado por visitantes porque en él hay tres refugios rurales, en los que se puede hacer noche.

En cuanto al equipamiento que se tiene que llevar, se exige que la navaja no exceda de 11 centímetros de longitud y que se lleve una cesta de mimbre, paja, caña o similares, para dejar que las esporas se repartan por toda la montaña. Además, el hecho de que se obligatoriamente tenga que cortar la seta por el micelio y no arrancarla es para no remover el suelo.

VUELVE A MORELLA

NO TE LO

PUEDES PERDER

FERIA DE MORELLA. Morella acogerá los días 13 y 14 de septiembre su histórica feria ganadera y agrícola, un certamen con orígenes en el privilegio otorgado por Jaume I en el siglo XIII. La cita convierte cada año a la capital dels Ports en escaparate del sector primario, con la exposición de ganado, maquinaria, productos agroalimentarios y artesanía en el paseo de la Alameda y el Espai Firal. Más allá de su vertiente comercial, la feria es también un

punto de encuentro social y cultural, que atrae tanto a profesionales como a visitantes interesados en descubrir la esencia rural y el patrimonio de una de las localidades más emblemáticas del interior de Castellón. Ocho siglos después de su creación, sigue siendo un espacio de intercambio y convivencia que conecta las tradiciones del pasado con las necesidades y desafíos del presente.

MORELLA ES HISTORIA

Siempre sorprende la llegada a la ciudad de Morella. Sumergirse en la historia, ese espacio donde vuela la imaginación, un tiempo tan atractivo como desconocido. Hay que ir más allá de esta primera impresión que atrapa y ver ese mundo con nuevos ojos.

Morella y la comarca de Els Ports son más, mucho más que pueblos atractivos, buena gastronomía, paisajes, laberinto de carreteras, infinitos caminos. Es difícil encontrar un lugar donde pasado y presente conviven en plena armonía. Íberos, griegos, cartagineses, romanos, visigodos, árabes, cristianos... supieron de Morella y aprendieron a amarla.

LUNES 8 SEPTIEMBRE 19:30 ROSARIO DE ANTORXAS

DIA DE LA VIRGEN DE VALLIVANA

Calles de Morella

Morella ya estaba ocupada en el período neolítico, 2.500 años antes de Cristo. El paso de tantas y tan diversas culturas ha dejado en esta ciudad un amplio museo viviente, una huella que todavía hoy se siente.

La ciudad destaca por la arquitectura civil, sobresaliendo las viejas murallas del siglo XIV, que con sus dos kilómetros y medio de extensión rodean todo el municipio. La fortificación tiene catorce torres y seis puertas, constituyendo, con el perfil del castillo uno de los elementos arquitectónicos más característicos de Morella. Antes de llegar a la ciudad tenemos la posibilidad de visitar el acueducto, un curioso monumento que la ingeniería medieval levantó para el abastecimiento de aguas de Morella.

La Puerta de Sant Miquel es el acceso más emblemático de la ciudad y donde se alza la Creu de les

Tres Testes Coronades, singular cruz gótica que conmemora la visita a la ciudad de Benedicto XIII, el Papa Luna, junto con Don Fernando de Antequera y San Vicente Ferrer. Corría el año 1414 y el cisma de Occidente era de difícil resolución.

Todas las entradas a Morella

nos conducen a la iglesia arciprestal Santa María la Mayor, uno de los templos más bellos del arte gótico mediterráneo.

El castillo de Morella se levanta apoyado sobre una impresionante mola de piedra caliza. Los diferentes planos concluyen en una ciudadela de difícil acceso, situada estratégi-

Y TAMBIÉN...

HISTORIA VIVA

camente en el vértice de los tres países que constituían la Corona de Aragón, siendo, además, puerta del mediterráneo para los conquistadores del interior que se desplazaban hacia la costa.

El castillo está cargado de historia y de cultura. Fue punto defensivo de íberos, plaza romana, alcázar

Una impactante vista aèrea de Morella.

RAFA RUIZ

árabe y ciudadela cristiana. El general carlista Ramón Cabrera hizo de este altivo lugar su feudo.

Hoy sigue en pie, mostrando los detalles de su pasado, de su esplendor. Continua siendo esa fortaleza soberbia, inexpugnable, que todos quisieron conquistar. Morella es historia viva.

OFICINA DE TURISMO . Abierta de martes a sábado de 10h. a 14h. y de 16h. a 19h.; domingo de 10 a 14h. y los lunes está cerrada. Plaza San Miguel s/n Teléfono: 964173032 y whatsapp: 661 425 294

CENTRO LÚDICO Y DEPORTIVO JAUME I. Situado en la zona de la Alameda, dispone de piscina climatizada o rocódromo, entre otros. Solicite información de las posibilidades deportivas que ofrece la ciudad llamando a la Oficina de Turismo.

PASEO DE LA ALAMEDA. Morella cuenta, en la parte posterior, encima del parking, con un espectacular paseo, coronado por un pinar en el que se pueden dar tranquilos paseos con los más pequeños, pues está cerrado al tráfico. A él se puede acceder tanto desde la puerta de la Nevera, como desde la puerta de los Estudios. Entre otras posibilidades, cuenta con un parque infantil diferente, construido en madera y una reproducción a tamaño real de un dinosaurio con el que poderse hacer unas fotografías para el recuerdo.

IGLESIA Y MUSEO ARCIPRESTAL. Abierta de lunes a viernes de 11 a 13,30h y de 15 a 17h. Sábados, de 11 a 14 y de 15 a 18h. Domingo de 10 a 11 y de 12,15 a 15h. Los horarios pueden variar por celebraciones religiosas. Más información en la página web BasilicadeMorella.org.

CASTILLO DE MORELLA. Con entrada por la plaza de toros, es visitable de lunes a domingo en horario ininterrumpido de 11 a 19h. El Palacio del Gobernador, situado en su interior, abre de 11h a 15h.

DOMINGOS DE COMPRAS POR MORELLA. La mayor parte de los establecimientos comerciales de Morella están abiertos todos los domingos del año, siguiendo una larga tradición comercial que se remonta hasta la Edad Media.

La oferta se completa con un mercado situado en la calle porticada donde se pueden comprar frutas y verduras frescas -entre otros productos-, lo que se hace desde que Jaime I ‘el Conquistador’ lo autorizara en 1256. Aún hoy en día se mantiene esa inusual costumbre comercial y se puede salir de compras en domingo.

MUSEO “TEMPS DE DINOSAURES”. De martes a domingo, de 11 a 14h y de 16 a 19h.

APUNTES DE INTERÉS

GUIA COMERCIAL.

HOTEL REY DON JAIME.

Juan Giner, 6 · 964 16 09 11

MESON DEL PASTOR.

Costa Jovaní, 5 · 964 16 02 49

LA FONDA MORENO.

Sant Nicolau, 12 · 964 16 01 05

HOTEL EL CID. Portal de Sant Mateu, 3 · 964 16 01 25

CASA ROQUE.

Sant Joan, 1 · 964 16 03 36

EL FAIXERO. Ctra. Iglesuela, 7 · CINCTORRES · 964 18 10 75

CASA PERE. Blasc d’Alagó, 22 · 964 16 02 15

RESTAURANT VINATEA.

Blasc d’Alagó, 17 - 964 16 07 44

RESTAURANTE EL CAZADOR

Barrio H. Nou - 630 401 965

RTE. PIZZERIA LOLA

Blasc d’Alagó, 21 · 964 16 03 87

BAR QDQ. Segura Barreda, 16 964 16 07 29

BAR PRATS. Pilar, 24 · 964 16 01 60

CAFETERIA ELS PORXES. Blasc d’Alagó, 12 · 964 17 32 42

DE POSTRE. El dulce morellano por excelencia és el flaó. Es una pasta rellena de requesón y almendras que tiene un origen, árabe, medieval y mediterráneo consideradom como un dulce celestial que se ha convertido en señal de identidad de Morella y es el rey de todas las pastelerías.

CANYERO’S BAR.

Blasc d’Alagó, 29 · 653 07 87 03

BAR XÒFER.

Blasc d’Alagó, 9 · 673 06 62 32

BAR QUIOSC COLÓN.

Plaça Colón, 12 · 964 17 31 47

ARTESANIA CARMEN. Pilar, 1 · 964 16 10 06

PASTELERIA PILI.

Torres de Sant Miquel, 1 · 964 17 30 75

PASTELERIA PALLARÉS.

S. Barreda, 12 - 964 16 02 82

PANADERIA DOMINGUEZ. Sant Nicolau, 21 · 964 16 03 57

MOBLES ERNEST.

Blasc d’Alagó, 20 · 964 16 00 40

REGALOS Mª MERCEDES. Pilar, 7 · 964 16 01 92

CARNISSERIA CATALÁ.

Marquesa Fuente el Sol, 7 964 160 177

CARNS NOEL.

Marquesa Fuente el Sol, 12 · 964 16 09 93

CARNISSERIA SEGURA.

Blasc d’Alagó, 33 · 964 16 02 41

ENTRADA CONJUNTA. Las principales atracciones turísticas de la localidad ofrecen un modelo de entrada conjunta con la que se puede acceder a los diversos museos, al Castillo y a la Iglesia Arciprestal a un precio más reducido. Puedes comprarlas tanto en la Oficina de Turismo de Morella como en la entrada de cualquiera de los monumentos adheridos.

PERRUQUERIA PILI.

Sant Julià, 6 · 964 16 07 84

HOGAR TEXTIL ADELL. Trinquet, 2 · hogartextiladell.com

MÀ DE DONA.

Juan Giner, 23 · 964 16 08 59

JOVENIVOL.

Blasc d’Alagó, 41 · 964 16 07 10

ÒPTICA ART. Plaza Colón, 1 964 16 09 32

ESTANC MESTRE.

Segura Barreda, 22 964 16 06 41

CASA ARGIMIRO.

Pilar, 2 · 964 16 03 77

L’HERBOLARI.

Juan Giner, 18 964 16 03 84

CLÍNICA DENTAL LEUBA

Callejón García, 19 639 64 90 92

AROMES DE MORELLA. Blasc d’Alagó, 13 · aromesdemorella.com

MORELLA SE ILUMINA. Los viernes, sábados, festivos y sus vísperas, Morella se ilumina por la noche, una cita que no te puedes perder. Coge el coche y da una vuelta por los alrededores para descubrir todas las caras de la Morella nocturna.

En la carretera N-232, por ejemplo, tienes un mirador con zona de fácil aparcamiento desde donde verás el castillo y las Torres de San Miguel. También es un buen lugar el barrio del Hostal Nou, donde se ve la imagen más típica de Morella. O ir unos minutos por la CV-12, la carretera que une Morella con Ares del Maestrat, donde hay un mirador con unas vistas espectaculares.

También puedes hacer un recorrido a pie por la iglesia, que también se ilumina al caer la noche, los porches de la calle principal, que ofrecen imágenes de ensueño o acercarte hasta el paseo de la Alameda para ver el Castillo y las murallas sin necesidad de coger el coche.

LAS TORRES DE SAN MIGUEL. De martes a domingo, de 10 a13h y de 16 a 19. El 5 y 6 de julio estaran cerradas.

SALTAPINS. Parque de aventura con tirolinas, lianas o puentes tibetanos. Más información en saltapins.com

PINTURAS RUPESTRES DE “MORELLA LA VELLA”. Abiertas de martes a domingo y festivos en turnos: 11h., 12:30h, 16h y 17:30h. Pónganse en contacto con la oficina de turismo para planificar su visita. Telf. 964173032 · Whatsapp. 661425294

LOS GIGANTES. Pueden verse en la entrada del Ayuntamiento un espacio con acceso libre y gratuito

Agenda.

—Sorita.

Festes de la marededéu de la Balma Divendres 5 de setembre

14h. Dinar de germanor

16h. Corro de Vaques de la ramaderia Hermanos Barberà (Sorita), amb sangria i la xaranga Els Desmadrats

21h. Processó de l’entrada 00h. Correfocs a càrrec dels Diables de Sant Boi 01h. Disco Cube

Dissabte 6 de setembre

08’30h. Cercavila

09’30h. Relació de l’Àngel a la plaça de l’església i eixida de la processó cap a la Balma 10’30h. Relació de la lluita de l’Àngel i el Dimoni a la Creu Coberta

11’00h. Missa a l’ermita de la Balma 13’30h. Arribada de la processó al poble i ball de les danses a la plaça de l’església 17’00h. Torneig de pàdel 18’00h. Torneig de botifarra 19’00h. Espectacles de Jotes a càrrec del centre aragonés de Vinaròs

22’00h. Carretó Embolat infantil

23’00h. Bou Embolat pels “Emboladors del Bergantes”

01’00h-Orquestra Monkey i macro disco Cube

Diumenge 7 de setembre 13h. Missa 21h. Sopar popular al pavelló de festes 00h. Focs artificials a l’esplanada del poliesportiu

—Castell de Cabres. Festes de Sant Llorenç Dissabte 6 de setembre 19h. Anem de Festa amb Trobadorets

Diumenge 7 de setembre 12’30h. Missa 13’00h. D’Jaleo i Vermut

—Vilafranca.

Diumenge 7 de setembre 12h. Presentació del llibre “L’Eco d’Aixe” de Dolo Fabregat

13h.Volteig general de campanes 20h. Cercavila a càrrec de la Unió Musical de Vilafranca

Dilluns 8 de setembre 08’00h. Mascleta, volteig de campanes i diana a càrrec de la Unió Musical de Vilafranca 09’00h. Missa a la parròquia 10’30h. Processó a l’ermita del Llosar. Seguidament missa a l’ermita i tradicional refresc de pastissos amenitzat per la Rondalla. 17’00h. Darrer dia de la novena, efresc i concert de la Unió Musical de Vilafranca. 19’00h. Tornada de la processó 22’00h. Típic ball pla amb eixida des del parador de festes

—Morella

Dilluns 8 de setembre 19,00h. Missa i darrer dia de novena. Basílica arxiprestal 19’30h. Rosari dels farolets pels carrers de costum

—Cinctorres.

Diumenge 7 de setembre 18h. Camp del Pla de Mig Ull- La Nostra Copa CE.Cinctorrà-CD Benicarlò

Setmanari d’informació comarcal

El notícies de perfil.

MOSSÈN JOSÉ ÁNGEL PITARCH S’ACOMIADA DE MORELLA DESPRÉS DE SETZE ANYS COM A ARXIPRESTE

“A l’octubre faré 68 anys i em jubilaré als 75 anys”

José Ángel Pitarch s’acomiada de Morella després de setze anys com a arxiprest de la ciutat, i capellà de diverses parròquies de la comarca. Natural de la Mata, va arribar a Morella l’11 de setembre de 2009, coincidint amb la fira, i aquest setembre inicia una nova etapa a Amposta. Al llarg d’aquests anys, ha estat testimoni i part activa de grans moments per a la comunitat morellana: diversos Sexennis, Quinquennis i l’Any Jubilar. Amb una trajectòria que l’ha dut per diferents punts del bisbat, mossèn Pitarch repassa ara la seua experiència a Morella, el llegat patrimonial, la vida religiosa a la comarca, i com afronta aquest adéu carregat de records.

Com afronta aquest comiat després de 16 anys compartits a Morella?

Quan va vindre de visita el senyor bisbe, els mateixos capellans del Consell del Presbiteri li van demanar que fera una reestructuració del clergat, perquè estava un poc desorganitzat, perquè uns es jubilaven, altres es feien grans...I han ens ha preguntat i ha parlat amb tots, i després ha fet una reorganització que penso que està prou

bé. Hi ha un esforç per reorganitzar d’acord als temps que estem vivint, per afrontar els reptes d’una altra manera.

També marxa l’altre mossén de la comarca, pertanyent al bisbat de Tortosa, Mateo.

Sí, a mossèn Mateo també el traslladen. Jo vaig a Amposta, a una parròquia que és gran, i ell anirà a Santa Bàrbara, així que estarem al mateix arxiprestat.

Abans d’estar ací, on havia estat destinat?

Vaig estar els primers cinc anys a la parròquia de Flix. Després vaig estar tres anys a Corbera d’Ebre, set a Benicarló, set a l’Ametlla de Mar, tres a Sant Carles de la Ràpita, i ara porto aquí setze anys.

És potser un dels mossens que més anys ha estat amb nosaltres.

Sí, mossèn Paco també va estar molts anys, no sé exactament. Després de mossén Paco em pareix que sóc el que més he estat, almenys com a capellà, perquè estaven els altres que eren vicaris o adscrits, que també van estar molts anys…

Has pogut viure diversos Anuncis, Sexennis, Quinquennis i altres celebracions.

Enguany és el tercer quinquenni, si no l’haguérem suprimit el 2020

José Ángel Pitarch, durant la una Visita dels Malalts de la marededeu de Vallivana.

per la pandèmia, n’haguera viscut quatre, perquè vaig vindre el 2009 i el 2010 ja vaig tindre el primer quinquenni i la coronació de la Marededéu de Vallivana.

Aquestes celebracions donen molta feina?

Dona feina perquè volem preparar-ho bé i volem ajudar a la gent perquè visque el Sexenni, que també tracta de recordar el vot. És feina, però penso que és important perquè coneixes a molta gent i són molt agraïts. Cadascú mostra l’amor a la Marededéu de moltes maneres, i una és participar dels gremis. En tots els Sexennis es veu el desig de fer-ho bé i participar.

Com s’ha viscut aquest any jubilar a Morella i Vallivana?

És molt important el Jubileu, a vegades pareix que no li donem importància. En el seu moment sí que tenia eixa importància, i cada cinquanta anys tot torna a començar. I sempre tenia eixe sentit penitencial de posar les coses al seu lloc. De fet, el mateix bisbe quan va vindre al Sexenni em va dir “¿per què no el fas en la rogativa a Vallivana?” I al final la gent que va participar, ho va agafar amb molta il·lusió, i els que vam estar la nit allà a Vallivana ho recordarem tota la vida perquè va ser molt bonic, reflexiu, i es van implicar tots molt.

Perquè no hi ha molts llocs on es puga guanyar el jubileu. Hi ha hagut bisbats que han posat diferents llocs jubilars. Per exemple, al bisbat de Terol, la parròquia de Cantavella és temple jubilar. Perquè ara ens reunirem els capellans i tot això, i anirem a Cantavella. I es podia guanyar el jubileu de moltes formes, en moments puntuals, com una rogativa, la residència de la tercera edat… No és només anant a Roma, jo no he anat a Roma en any jubilar però he guanyat el jubileu. Es tracta de participar i vam voler fer-lo extensible a tots. I vaig creure que la rogativa de Vallivana reunia moltes condicions del que demanava el jubileu: participar, en aquest cas,

d’una rogativa; fer un acte de caritat, confessar-se… Tots els que van participar, van dir que va ser una experiència bonica.

Ens enyorarà?

Doncs, sí. L’altre dia parlava amb un capellà i em deia, vages on vages, enyoraràs Morella. Segurament enyoraré moltes coses, perquè he estat molt a gust. I mira que quan vaig vindre a Morella, algú de la família em va dir, “ojo, que els de Morella són molt especials, eh?”. Sí que és possible que en algun moment haja tingut alguna cosa, però intento escoltar a tots, i estic molt content en molts nivells. Tant les famílies que he tingut per la catequesi, pels campaments… Hi ha un nivell de participació molt gran, i els enyoraré, segur que sí.

Malauradament en aquest temps ha viscut més enterros que bodes i batejos, veritat?

Acompanyar les persones en aquests moments finals és important, jo intento acompanyar en el moment de l’enterrament, en cada mort, sigue de l’edat que sigue. Han hagut alguns morts joves, això ho recordes molt; i per les famílies, cada persona és significativa i acompanyar-los en aquests moments és molt important. Hi ha hagut una davallada en els matrimonis per l’església en els últims anys a Morella?

Sí, però estos dos últims anys ha repuntat. Enguany hi haurà set casaments per l’església, que això feia anys que no passava, i per l’any següent, quatre segur. Cada any n’hi ha hagut algun.

Algun any ens hem quedat sen-

Laia Meseguer.

se batejos?

Batejos sempre n’hi ha hagut algun també. Encara que potser eren batejos de gent de Morella que vivia fora, però batejos n’hem tingut sempre que he estat ací.

Vosté es pot jubilar? A quina edat es jubilen els capellans?

A l’octubre faré 68 anys. Els capellans als 65 anys, des que estem al règim de la Seguretat Social ens jubilem civilment però fins als 75, si estem bé de salut, continuem. I als 75 s’ha de presentar la carta al bisbe demanant la jubilació, i si estàs bé de salut pots continuar, però jo personalment als 75 anys em jubilaré, i ja faré altres coses.

Ací? A la Mata?

No m’importaria tornar, però ja de segon a bordo, ajudant i en moments puntuals. Penso que també als 75 anys és un dret que tenim encara que hi ha capellans que volen continuar fins que ja no puguen més. Però jo crec que als 75 em jubilaré i faré altres coses amb més tranquil·litat, coses que no he pogut fer, ajudaré…, si la salut ens aguanta.

Hi ha menys vocació i pràctica religiosa, i menys capellans, a la nostra zona vos encarregueu de diversos pobles alhora.

Jo penso que hi ha hagut una davallada de vocacions de tot tipus. Els capellans som en proporció als que anem a l’església. Els feligresos també han disminuït, les comunitats de tot el bisbat, d’Europa sobretot, hi ha hagut una baixada grandíssima i per tant baixen totes les vocacions: n’hi ha menys casaments per l’església, menys cape-

no, tot i que ací hem tingut històricament molts d’espolis. Parlàvem abans dels bons moments. Quins han sigut els més complicats?

La pandèmia va ser difícil per a tots. El brot de la residència va ser molt fort, i això ho vivíem cada nit que parlàvem per vore l’evolució. Després vam haver de posar les mesures als enterraments. Jo recordo que quan van faltar 29 persones, primer s’hi va fer un acte civil a l’Alameda, però molts em van dir que necessitaven fer l’enterrament i em van donar tots els noms per citar-los. La pandèmia va ser difícil perquè no sabíem què passava però ens en vam sortir. Crec que hauríem d’haver aprés més coses, la lliçó del sofriment tots la vam passar.

A dalt, el mossèn durant una processó del Corpus. A baix, oficiant una missa.

llans…Nosaltres hem de pensar que estem a una comarca en què durant segles hi ha hagut una religiositat molt forta. Es mantenen algunes coses però ha baixat l’assistència a missa i la comunitat cristiana. Ací podem parlar de Concha mateix, dona fadrina que tenia una vocació entregada als altres. Poso aquest exemple perquè ha sigut un referent per a tots els capellans que hem passat per ací. Quan jo era petit entràvem al seminari com una cosa normal i natural perquè era una eixida per poder estudiar i ens quedàvem alguns. I ara això no està, vivim en una altra època, i penso que l’hem d’afrontar amb esperança i il·lusió. Això està passant a tota Europa bàsicament. On hi ha moltíssimes vocacions és la banda d’Àsia i Àfrica també, Sud-amèrica es manté el que hi havia però també va baixant. I Estats Units té moltes vocacions, de moltes religions diferents. Europa és un desert de vocacions, el centre d’Europa estan pitjor encara.

En els últims anys s’han fet actuacions per preservar el patrimoni de l’Església. Com valora aquests anys?

Penso que el patrimoni que tenim l’hem de mantindre i posar-lo en valor i això hem fet. Per exemple, fer pagar per entrar a l’església ha ajudat a restaurar. Recordo que quan vaig vindre estava la Fundació Blasco de Alagón que ara ja no està, però aleshores vam restaurar l’Altar del Carme, les pintures de l’Orgue. S’havia fet l’Altar Major, l’escala…El patrimoni que hi ha a Morella és molt gran i són molts segles en què s’han anat fent moltes coses i això s’ha de mantindre encara que coste, inclús algo tan senzill com repassar les teulades. Quan es va començar a fer pa-

gar, es van sentir crítiques?

En general la gent està d’acord, però sempre hi ha crítiques. La gent ha d’opinar de tot i pot fer-ho. Però ja teníem marcat que es pagava per entrar al museu un euro i mig, aleshores vam posar que per un euro més entrava la visita a l’església i al museu. Amb el que aconseguíem, vam fer inversions en les llums del museu. I durant quatre anys hem demanat subvencions a la Generalitat i ens les han donat per una pàgina web, el QR…Agraïsc a l’equip que ha treballat en això, han fet un bon treball. Després de la pandèmia pensàvem que havíem de tindre uns pinganillos però ens vam adonar que no es podia tocar res i vam posar el QR.

També és una forma de regular les visites i posar en valor l’església.

Ha d’haver-hi neteja, llum, quan passa alguna cosa has de cridar a l’electricista… Jo penso que és posar en valor tot el que tenim. Després es fan concerts, fem convenis amb l’Ajuntament…

També hem tingut algun ensurt, fa anys amb el foc, i alguna filtració d’aigua fa poc.

Estem exposats a tot, clar. No sé quin any, en tres dies van caure 300 litres i va caure una paret de darrere de la capella i va taponar i va entrar a l’església. I sort que ho vam vore a temps, que si no haguera sigut un desastre. Una altra vegada ens vam trobar que per darrere, quan baixa del castell, va granissar moltíssim, va taponar la porta i va saltar, i ens vam adonar i la vam traure de seguida. La climatologia té aquestes males passades. Robatoris n’hem tingut en aquest període?

No, tenim alarmes al museu i a l’església. En els anys que he estat jo

La pandèmia també ha canviat la manera de mostrar la devoció. Durant la pandèmia vam entendre, o vam haver d’entendre, que la higiene també té el seu lloc en els espais. Ens vam adonar que les imatges no es poden besar així com així, poden tindre veneració però es pot fer d’altres maneres. I això es va quedar per a sempre, es fa una inclinació, que és la mateixa devoció, i en general, tots ho hem entés.

Per acabar, què s’emporta de la gent de Morella?

De la gent de Morella, m’emporto moltes coses. Per concretar, un amor molt gran a lo seu, a lo propi, les arrels i el llegat. Jo penso que eixe amor gran s’ha de saber viure, recordar i tindre eixa memòria agraïda de tot el que s’ha fet. Al mateix temps, m’emporto que Morella és una ciutat culta. Ací a Morella pots tindre de cinc a 15 experts en història, gent que et pot explicar la història de Morella amb detall. A pesar de ser un poble “rural”, ha sabut mantindre totes aquestes coses. Tenen eixe apreci, jo vaig estar a un poble que ara té 8000 habitants, que aleshores tenia un cronista que qualsevol de Morella li pegaria 40 patades. A més, les famílies de Morella i de tota la comarca han fet un esforç perquè els fills pugueren tindre carrera. Hi ha gent molt estudiosa i que està ací i allà i tenen apreci per la cultura. I ací m’he sentit molt estimat, aquests dies m’estan dient moltes coses que em sorprenen. Ací no som extrovertits, però ara que marxo hi ha gent que em para i em diu coses boniques i penso “home, no n’hi ha per a tant”, però ho agraïsc. Morella té la seua complexitat perquè de vegades tots saben de tot, però ho fan pel bé. Jo m’he sentit estimat i valorat i m’emporto al cor moltes coses i moltes persones de Morella.

Setmanari d’informació comarcal

Apunts històrics.

El primer Ajuntament franquista, 1938 · Part VIII

Bateria de notícies i una reflexió final

Pep Querol. Historiador

Avui conclourem l’anàlisi d’aquest any, junt amb algunes notícies curtes, on aportarem una conclusió final.

En aquells anys hi havia un programa de treballs forçats de presoners republicans. Segons l’Acta del 15 de setembre, el cap de Falange havia proposat una sèrie d’obres que s’executarien a través d’aquesta ma d’obra, «un campo de deportes en esta Ciudad, construcción de la carretera de Torre Miró a Castell de Cabres, alcantarillado de la población y otras». Ja us dic jo que no se’n faria cap, si de cas el camp de futbol anys després, i fet per obrers lliures cobrant el jornal corresponent. El 27 d’octubre s’acordaria la construcció d’un panteó al cementiri per guardar allà les restes mortals dels assassinats per «las hordas marxistas». Encara tardaria uns anys a fer-se realitat. El mateix dia, s’acordaria «que en lo sucesivo se gratifique a cinco hermanas de la Consolación con la cantidad diaria a 1,75 pesetas, viniendo obligadas estas a cuidar y limpiar a las personas asiladas [...] siempre que no coman en el comedor de Auxilio Social». Una misèria les pagaven. Molta religió, però no deixaven d’abusar d’unes pobres monges que viurien de forma miserable, aprofitant-se de la seua entrega sincera als seus deures. No les pagaven ni el dinar. La guerra encara estava en marxa, i feia pocs mesos que havia passat el front per la comarca. En qualsevol moment te podies trobar alguna sorpresa desagradable, com li va passar al capatàs de caminers, Manuel Puig, segons comunicació de l’enginyer en cap Tomàs Quesada a l’alcalde Pascual el 26 de novembre, «al recorrer el trozo [de carretera] de mi cargo al pasar por el km 182, hectómetro 2 de la carretera de segundo orden de Zaragoza a Castellón, he obser-

vado que en la cuneta de la misma y a la mano derecha, hay un cadaver enterrado a la misma cara de la tierra y solo lo cubre una capa de tierra de unos diez a quince centímetros de espesor, lo que presenta un mal aspecto a la carretera». Home, Puig, jo crec que l’aspecte de la carretera queda en un segon pla, dic jo. Qui era eixe home, perquè el van assassinar, per què estava ahi, etc., és el que importa, no era simple brossa. La localització exacta és més complexa del que sembla, ja que aquella carretera ja no existeix. Si algun dia teniu ganes de passejar i fer càlculs, només dir que els km se comptaven des de Saragossa, i que Morella estava, aproximadament, en el km 173. La Fonda Elías era un establiment amb molta solera, que podria tindre les seues arrels ja a les profunditats del segle XIX. Família amb inquietuds polítiques, sempre s’havia destacat per tenir idees republicanes. Un dels seus membres més destacats seria Elías Antolí Guimerà, qui tindria un protagonisme molt interessant com a regidor de l’Ajuntament de Morella durant la Guerra de Cuba (18951898), i que, fa tant de temps que ni recordo, ja vaig comentar alguna cosa. Luís Masià, el 9 de setembre (al registre d’eixida posa clarament 1931, però és un error, què curiós), li enviava un carta-multa a José Antolí Gasulla, «Siendo varias las quejas que han llegado a mi autoridad de que por V. no se le da el trato que todo combatiente merece, tanto en comida como en alojamiento, por la presente vengo a imponerle a V. la multa de cien pesetas, que deberá hacer efectiva dentro del plazo de tres días». Estaria fent Antolí sabotatge als soldats franquistes que s’allotjaven a

M’agradaria acabar aquest repàs sobre aquest primer Ajuntament franquista entre l’abril i desembre de 1938, reflexionant sobre aquells que van ocupar el càrrec de regidors en unes circumstàncies tant complexes.

la Fonda? O hi hauria alguna cosa més, coneguda la seua trajectòria republicana? La veritat és que ho passaria molt malament, ja que seria processat i empresonat, al meu parer injustament, presumptament per culpa d’una denúncia d’un home amb molt de poder i que no nomenaré. Les principals acusacions és que participaria en les destruccions comeses a l’església de Sant Miquel i que seria guàrdia armat. Quan llegeixes el seu sumari, té el problema de molts en aquells anys, que quan llegeixes els testimonis trobes contradiccions i incoherències. Seria un home que durant tota la guerra passaria prou desapercebut, ja que no formaria part de cap comitè ni organització republicana o sindicalista. En resum, algú se’l volia carregar i ho va aconseguir. Almenys, la seua família no va perdre mai el negoci, gràcies a l’esforç de la germana, Maria Dolores Antolí, i la dona Lea Adell, les quals se posarien al capdavant de la Fonda, o almenys elles eren les que donaven la cara als requeriments municipals. També un altre propietari d’una altra Fonda de gran solera, la Fonda Evaristo, regida per Evaristo Anento. El mateix dia 9, l’Ajuntament també el multava, «Por haber faltado al respeto en el día de ayer a los Agentes de mi autoridad con palabras blasfemas y groseras, acuerdo por la presente imponerle a V. la multa de cien pesetas...». No sabem si la bronca estaria causada per motius ideològics, o era simplement que tenia un caràcter difícil. Anento era un home polèmic, ja que era antiquari, una figura ambigua, en el límit entre ser un recuperador de peces d’art perdudes o que estan a punt de perdre’s i un espoliador (Indiana Jones està

en la mateixa tessitura).

M’agradaria acabar aquest repàs sobre aquest primer Ajuntament franquista entre l’abril i desembre de 1938, reflexionant sobre aquells que van ocupar el càrrec de regidors en unes circumstàncies tant complexes. El meu objectiu ha sigut mirar aquells mesos des de la perspectiva municipal i els seus escrits. Si algú vol aprofundir en l’aspecte de la repressió sobre la població republicana, podeu llegiu els treballs de Juan Luís Porcar al respecte, us els recomano (també podeu consultar https:// memoriacastello.cat/). Sempre he pensat que les lleis de Memò-

ria Històrica són eines molt útils per restituir la memòria dels republicans represaliats, silenciats i ocults durant molts més anys del que va durar la Dictadura, per suposat, però també ens serveix per observar i intentar comprendre els actes i pensaments de la gent de dreta, alguns també oblidats i ocultats pels seus propis correligionaris. No hem d’oblidar que des de les seues posicions no hi hauria un front monolític, i que vorien amb preocupació la implantació d’una Dictadura personalista. Eixa seria la línia de defensa d’un polític com José María Gil Robles (CEDA) dècades després, quan se

li preguntava perquè va ser favorable a la insurrecció, i que al·legava que ell només pretenia prohibir les organitzacions d’esquerra i no la implantació d’una dictadura. Aquesta excusa és un poc difícil d’assumir, ja que no se com se pot relacionar Democràcia-República-Prohibició de partits, però en fi. Malgrat d’allò dit, si algú tenia dubtes, és obvi que no els va costar massa, a tota eixa gent republicana de dreta, seguir la corrent imposada pel dictador, i amb certa facilitat, ja que la nova Espanya que naixia no s’allunyava massa dels seus pressupostos ideològics bàsics (no-monarquia, religió i

anticomunisme). De fet, des d’eixes posicions ideològiques mai se crearia un front anti-franquista, ni dins ni fora d’Espanya, exercint preferentment eixa funció d’oposició el Partit Comunista. Però a nosaltres ens interessa observar els regidors morellans. La pregunta que se poden fer molts seria, eren feixistes? La resposta és un clar NO. Ells eren per damunt de tot catòlics. Anticomunistes, per suposat, però mai els hauríem de catalogar com feixistes. Històricament, i podríem dir culturalment, Espanya i el feixisme no s’han portat mai massa bé. Un bon exemple va ser l’intent, tímid,

de Miguel Primo de Rivera (19231930) d’arrimar-se a l’experiència mussoliniana a Itàlia. Seria un estrepitós fracàs.

Aquella gent bevia del Nacional-Catolicisme. En certa manera, veient els escrits dels regidors morellans durant molts anys, te n’adones, que, per ells, que manara Franco o Rasputín no importava, que hi haguera una Dictadura o una segona reedició de la Constitució de la Restauració (18761923) tampoc. Allò important per ells era que no hi haguera cap mena de presència pública de socialistes, comunistes, anarquistes i sindicats afins, i que l’Estat fóra confessional, que l’Església tinguera la preeminència i la importància que la tradició marcava. S’ha discutit molt si Franco era feixista o no. Jo sóc dels que creu que va idear tot un sistema simbòlic propi del feixisme, per equiparar-se a l’Alemanya nazi i la Itàlia feixista, una manera de vestir-se per cridar l’atenció, però que en realitat era hereu, i en certa manera continuador, de la tradició tant espanyola com era el Nacional-Catolicisme. De fet, Falange, partit/sindicat sí feixista, amb molts membres que potser creien massa en l’ideari fundacional de Jose Antonio (recordem que serien republicans, en el sentit de no-monàrquics, origen de conflictes amb el Caudillo quan aquest designa Juan Carlos de Borbón com el seu hereu el 1969), i per tant incòmodes per a Franco i la seua camarilla, aniria sent poc a poc apartat dels principals òrgans de poder, en favor de civils relacionats directa o indirectament amb l’Església i les seues associacions (Opus Dei). Al final, entre els regidors morellans i el Caudillo hi hauria una relació bilateral de conveniència mútua. Tothom eixia guanyant.

Creu al cementeri dedicada als morellans assassinats el 1936, 1944. José Pascual, Arxiu Pascual, Ajuntament de Morella.

Ara ja sí acabo, després d’aquest rotllo que us he soltat, amb un comentari que fa el metge Plàcido Milián a la sessió plenària del 29 de desembre, l’última d’eixe any tant intens com seria 1938. No el vaig conèixer personalment, però a través de les Actes plenàries t’acabes de de fer a la idea que seria un home amb caràcter. Comenta, «Por último el Concejal Don Plácido Milián hace constar que son varios los acuerdos que el Ayuntamiento toma y que no llegan a ejecutarse por lo que declina toda responsabilidad que en ello pudiera caberle». Home, ara si que me l’has feta bona Milián! Ens estàs dient que la majoria dels acords que s’han pres per l’Ajuntament franquista al llarg d’eixe any, no s’han complert? Que cuando dije digo, digo Diego? Quina pèrdua de temps hem fet, tu...

Setmanari d’informació comarcal Notícies.

La Fulla del Camp dels Ports.

CAP PRODUCTE SENSE EXCEPCIONS ARANZELÀRIES

Es consolida la imposició del 15% sobre les exportacions agrícoles europees

La Unió Llauradora i Ramadera lamenta la formalització de l’acord entre la Unió Europea i els Estats Units, que consolida la imposició d’un aranzel del 15 % sobre les exportacions agrícoles europees, sense incloure cap producte sensible del sector en excepcions aranzelàries, la qual cosa constitueix una clara rendició política enfront de la pressió estatunidenca.

LA UNIÓ destaca que l’acord presentat ahir facilitarà l’entrada en el mercat europeu d’una àmplia varietat de productes agroalimentaris estatunidencs com a fruita seca, lactis, fruites i hortalisses o carn de porc. Això suposarà una major competència per a les produccions nacionals particularment en el cas de la fruita seca i sobretot l’ametla, de la qual Espanya és ja el major importador europeu, amb pràcticament un terç de l’ametla que la UE compra als Estats Units.

El valor de les importacions de fruita seca (ametles i anous) procedents dels Estats Units a la Comunitat Valenciana va aconseguir un valor l’any passat de 355 milions d’euros -quasi tant com el total del valor agroalimentari exportat per nosaltres allí- i suposa un 19,7% del total importat per la

Comunitat Valenciana en tots els sectors. Aquesta situació reforça encara més la petició reiterada per LA UNIÓ d’obligar empreses com les torroneres a etiquetar l’origen de les seues matèries primeres, en aquest cas, ametla i mel, perquè no suposen un engany als consumidors i una burla als productors valencians, espanyols i europeus.

L’organització agrària explica que sectors estratègics com el vi i l’oli d’oliva, pilars de la nostra exportació agroalimentària, assumeixen l’aranzel del 15 %, sense que se’ls atorgue cap alleujament.

Per a LA UNIÓ l’acord no és bilateralment equilibrat. D’altra banda, LA UNIÓ nostra la seua preocupació pel possible desarmament de l’aplicació del reglament de desforestació per als exportadors dels EUA, en dispensar a les produccions estatunidenques un “risc insignificant” de desforestació. “És increïble fer aquesta concessió mentre als ramaders europeus se’ns portarà de cap per a complir aquest reglament en les nostres granges”. LA UNIÓ considera inacceptables qualsevol llicència o flexibilització de normes aplicables a la UE per a l’entrada de productes dels EUA.

Els preus.

Els preus del Porcí. 28/08/2025

Porc engreixat

Preu mig Mercolleida

Garrí (Lechón)

Zamora 20 Kg (G partida)

Holanda 21 Kg (U. origen)

(baixa 0,028 €)

(baixa 0,028 €)

Setmana 35 del 25/08 al 31/08

Lleida 20 Kg 64,00 € (sense variació) 86,50 € (sense variació)

China (Min. Agricultura)

20/08/2025

Porc viu 1,711 €/kg (sense variacio)

Garrí (Lechón) 3,979 €/kg ( baixa 0,068 € )

Els preus del Boví. (Mercolleida) 27-08-25

Vedells Extra U 331-370 kg/c

Vedelles Extra U 241-270 kg/c

28/08/2025 40,00 € (sense variació) 6,98 €/kg (puja 0,030 €) 7,25 €/kg (puja 0,030 €)

Els preus de l’Oví. (Mercolleida) 27-08-25

Corder fi 23 kg (Viu)

Corder fi 26 kg (Viu)

4,22 €/kg ( sense variació €) 4,00 €/kg ( sense variació €)

Els preus de les Aus. (Bellpuig) 28-08-25

Pollastre blanc (Pes viu)

Pollastre groc (Pes viu) 1,52 €/kg (sense variació)

1,45 €/kg (sense variació)

Els preus del Conill. (Moncun) 26-09-25

Conill (Pes viu)

2,58 €/kg (puja 0,050 €)

Conill (Pes viu) 2,50 €/kg (puja 0,10 €) (Loncun) 28-08-25

El més rentable per al ramader

CATÍ (Castelló)

Tel. 964 40 90 00 Fax 964 40 91 12

Patrocina

Les Llunes.

21 setembre 14 setembre 7 setembre 30 setembre

LES TEMPERATURES

MORELLA

VILAFRANCA

CINCTORRES

FORCALL

SORITA

LA MATA

OLOCAU

HERBERS

VALLIBONA

TODOLELLA

CASTELLFORT

PORTELL

15,6 / 23,0

13,8 / 21,4

14,4 / 22,3

13,9 / 24,5

14,2 / 25,1

14,3 / 23,5

13,6/ 22,7

13,7 / 23,1

15,6 / 25,3

14,1 / 23,9

14,0 / 20,3

14,3 / 22,4

12,6 / 25,2

11,0 / 22,8

10,9/ 24,0

9,2 / 26,2

8,9 / 27,3

9,9 / 25,1

11,8/ 23,1

9,6 / 24,6

10,4 / 26,3

9,8 / 25,4

13,2 / 22,6

10,9 / 23,8

14,5/ 28,2

14,3/ 23,9

14,1/ 26,2

10,5 / 28,8

9,8/ 30,7

12,9 / 28,2

13,3/ 27,2

10,1 / 28,1

11,9 / 29,3

11,8 / 28,2

13,3 / 24,7

14,4 / 26,6

17,6 / 27,3

15,9 / 24,1

16,6/ 27,6

12,7 / 30,3

16,1 / 32,3

13,8/ 28,6

16,5 / 27,4

19,6/ 28,1

12,9 / 29,4

14,0 / 30,0

18,0 / 24,9

16,6 / 26,2

12,9/ 22,8

10,9/ 20,4

13,1 / 21,9

13,9 / 24,3

11,4 / 26,0

13,7 / 22,5

11,1 / 19,9

14,2 / 22,8

13,2 / 25,1

11,8 / 23,3

11,1 / 20,1

12,3 / 21,3

11,7 / 25,7

10,0/ 22,7

10,2/ 25,2

7,2 / 27,4

6,9 / 28,3

8,6 / 26,3

11,2 / 24,6

8,1 / 25,6

10,0 / 26,9

8,3 / 26,5

11,8 / 23,1

10,5 / 25,1

14,7 / 28,3

10,9 / 24,3

11,7 / 28,7

8,6 / 30,7

8,3 / 33,6

9,8 / 29,8

15,9 / 28,7

10,2 / 29,8

10,9 / 28,8

9,4 / 30,2

16,7 /25,4

11,1 / 28,1

“Setembre o seca les fonts i s’enduu els ponts”

Esperem que no passe ni una cosa ni l’altra. Però per si de cas, la Federació Valenciana de Municipis i Províncies ha impulsat la difusió de la Guia de recomanacions als ajuntaments per a la presa de decisions preventives davant fenòmens meteorològics adversos, elaborada per la Conselleria d’Emergències i Interior, a través de l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències, en coordinació amb l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) i amb la col·laboració de l’INVASSAT en matèria de prevenció de riscos laborals. L’objectiu d’esta iniciativa és proporcionar als municipis una ferramenta pràctica que els ajude a adoptar mesures en situacions de preemergència o emergència causades per fenòmens com pluges intenses, tempestes, nevades, onades de calor o de fred, forts vents i temporals.

L’FVMP ha traslladat la guia als ajuntaments amb la finalitat de reforçar la coordinació i garantir que la ciutadania dispose de protocols d’actuació. Entre les mesures contemplades es troben recomanacions per a la suspensió d’activitats educatives o esdeveniments a l’aire lliure, la comunicació d’avisos a la població i l’adopció de mesures complementàries per part de les autoritats locals.

Així mateix, la guia estarà disponible per a la seua consulta pública en la pàgina web oficial de l’FVMP, de manera que qualsevol persona interessada puga accedir-hi. Amb esta acció, l’FVMP referma el seu compromís amb la seguretat ciutadana i la prevenció de riscos, facilitant als municipis les ferramentes necessàries per a protegir la població i reduir l’impacte dels fenòmens meteorològics adversos.

Inici de la tardor meteorològica mogut

La previsió de Lorenzo Boix.

Pareix que tindrem un cap de setmana i dilluns amb temperatures de ple estiu, en els que les màximes quedaran entre els 26-30 graus (puntualment superiors en zones fondes) i les mínimes entre els 14-18. Poden créixer núvols de vesprada, que —en principi— dissabte no deixarien precipitacions i diumenge serien coses locals en cas de fer-ho.

Dilluns la inestabilitat pot anar a més, donant pas a un parell de dies, entre dimarts i dimecres, quan els ruixats i les tronades podrien ser més generals i generosos, però encara està tot un poc per definir tot depenent del moviment i ubicació de l’aire fred en altura.

Sí que pareix que a partir de dimarts les temperatures baixaran de manera Notable, amb màximes entre els 20-24 graus (o inferiors) i mínimes entre els 10-14.

El Castell de Morella, vist des de l’Alameda, ennuvolat aquest dijous a primeres hores del matí. JUAN ANT. QUEROL