Setmanari Notícies (05/07/2024)

€

Amor a primera vista, això és el que vaig sentir al conèixer Xiva”

JORDI SEBASTIÀ GALÍ

Pàgines 16 a 19. El Notícies de perfil.

Notícies.

NÚMERO 1605. MORELLA, DEL 5 A L’11 DE JULIOL DE 2024

D’INFORMACIÓ

Comencen ja les obres de la carretera N-232 des de La Torreta fins a Morella

Els primers treballs, que ja s’han iniciat, consisteixen en les medicions topogràfiques, senyalització i marcatge del vial que no afectaran al trànsit durant els mesos de juliol i l’agost

Pàgines 2 i 3. El tema de la setmana.

L’Ajuntament de Morella, la direcció d’obra i Aigües de Morella es coordinen per canviar la instal·lació de captació d’aigua situat baix de la via per a que les obres no afecten el subministrament

“EL NIÑO DE LOS PARKER”. El grup de teatre amateur “Deixa’t estar de romanços” ha portat a l’escenari del Teatre Municipal de Morella la representació d’una nova obra teatral que, a més de fer gaudir al públic, ha tingut com sembre una vessant solidària. AJUNTAMENT DE MORELLA

Pàgines 9. Gent i Vida.

El Fogasa reconsidera l’autoritzar la compravenda de la Marie Claire

Això serà possible si es modifiquen les qüestions que justifiquen la seua oposició, segons el sindicat UGT

Pàgina 7. Poble a poble.

Benassal i Vilafranca tindran una millor Guàrcia Civil

Pàgina 6. Poble a poble.

L’Aigua de Benassal s’alia amb la de Fuensanta

La sequera que ha afectat greument el manantial de la Font d’En Segures, minvant el seu cabdal

Pàgina 8. Gent i Vida.

Setmanari d’informació comarcal

El tema de la setmana.

Comencen les obres del carretera N-232, de La

Els primers treballs, que ja s’han iniciat, consisteixen en les medicions topogràfiques, senyalització i marcatge del vial que no afectaran al trànsit durant els mesos de juliol i l’agost

Esta setmana han començat les obres de la carretera N-232 del tram Masia de La Torreta-Morella sud amb els treballs de medició topogràfica, així com el marcatge i senyalització del nou traçat i el seguiran les tasques de tala d’arbres i desbrossat del terreny. Pel que fa als moviments importants de terres, es desenvoluparan a partir de setembre, ja que, coordinats amb el consistori, han tingut en compte l’augment del trànsit en els mesos d’estiu, així com la celebració del 55 Sexenni de Morella durant el mes d’agost. El Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (Mitma) destina un pressupost base de 23.702.876,92 euros.

Un altre dels aspectes importants a l’inici d’esta actuació de renovació de la carretera és l’afecció al sistema de captació d’aigua per a Morella. Actualment, se situa la tuberia davall de la carretera, per la qual cosa, l’Ajuntament de Morella, la direcció de l’obra i l’empresa Aigües de Morella es coordinen per a canviar-lo i fer una nova instal·lació perquè les obres no afecten el subministrament al poble.

L’alcalde de Morella, Bernabé Sangüesa, ha destacat que “estes són unes obres molt importants i tindre unes infraestructures de comunicació segures per a la gent

de Morella i tota la comarca”. El primer edil ha explicat que “per a nosaltres és una prioritat que les obres no afecten a la captació d’aigua per al poble i ja treballem amb Aigües, la direcció de l’obra i l’empresa constructora per a adaptar el sistema a les obres i el nou traçat de l’N-232. El primer que es farà serà la instal·lació dels nous serveis amb el que comptarem amb una instal·lació nova que també farà que tinguem unes millors condicions i una conducció per a molts d’anys”. Finalment, ha comentat que “estos primers treballs no afectaran el trànsit tenint en compte que durant el juliol i l’agost augmenta la circulació per esta carretera” i ha afegit que “també comunicarem a les veïnes i veïns quan les obres afecten les terres ja expropiades i per on transcorrerà la nova N-232”.

—Característiques Tècniques. L’actual carretera N-232, per la qual circulen prop de 3.000 vehicles per dia amb un 16% de vehicles pesants, al tram en estudi comprès entre la Torreta i Morella sud, es caracteritza per tenir un traçat sinuós que discorre per una orografia ondulada, modelada per la presència del riu Bergantes.

Aquesta situació provoca minves de visibilitat i funcionalitat i,

L’Ajuntament de Morella, la direcció d’obra i Aigües de Morella es coordinen per canviar la instal·lació de captació d’aigua situat baix de la via per a que les obres no afecten el subministrament

del tram pendent de la Torreta fins a Morella

S’ha dissenyat un nou traçat per a una velocitat de 80 km/h amb una secció de calçada convencional amb dos carrils de 3,50 metres i vorades d’1,50 metres d’amplada i dotant-la de l’accessibilitat requerida

S’ha projectat també un nou pont sobre el riu Bergants de 22,60 metres d’amplada lliure entre estreps i un total de 6.845 km de camins de servei per donar accés a les propietats col·lindants

Pol. Ind. “Les Casetes” Tel. 964 160 193 12300 Morella (Castellón)

per tant, un menyscapte de la seguretat viària, agreujat tot això per una multitud d’accessos presents al tram. D’aquesta manera, s’ha dissenyat un nou traçat per a una velocitat de 80 km/h amb una secció de calçada convencional amb dos carrils de 3,50 metres i vorades d’1,50 metres i dotant-la de l’accessibilitat requerida, intentant aprofitar al màxim el traçat existent per minimitzar l’afecció a l’entorn.

S’han projectat, addicionalment, un total de 6.845 km de camins de servei per donar accés a les propietats col·lindants. Igualment, s’han contemplat accessos al tronc mitjançant carrils de canvi de velocitat a la zona inicial i central i una glorieta partida a l’extrem final, cosa que unida als tres passos inferiors projectats facilitarà l’accessibilitat i l’intercanvi de moviments entre els camins de servei situats a ambdós marges de la carretera.

S’ha projectat també un nou pont sobre el riu Bergants de 22,60 metres d’amplada lliure entre estreps, quedant el pont ara existent i el tram de carretera adjacent per accés a les finques confrontants. Addicionalment, el projecte inclou les mesures necessàries de restauració i integració ambiental, aixíc com pantalles acústiques on ha resultat necessari.

Setmanari d’informació comarcal Notícies.

Notícies.

SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL.

Edita:

Comunicacions dels Ports, S.A C/ Tint, 9-11

12.300 Morella (Castelló) 964 16 10 12 · 964 16 10 38 setmanariNoticies@comunicacionsdelsports.com comarquesnord.cat

Redacció, maquetació i fotografía:

Ángela Beltrán, Víctor Tena, Juan Ant. Querol, Anna Querol, Alba Segura, Ana Sánchez

Depòsit Legal: CS-101-1996

Amb el suport de:

La piscina

Manola Rodríguez Vives. D’un temps, d’un poble

Aquelles piscines que veiem a la televisió amb aquella aigua clara i de color blau turquesa eren un somni que a Morella encara no era real. Ho seria més endavant.

I què feia la gent quan en ple estiu la calor apretava de valent i el cos demanava un lloc on banyarse? Teníem el riu Bergantes a l'Hostal Nou amb aigua fresca i neta; això si no era un estiu de sequera i baixava prou aigua. Hi havia, però,un problema de desplaçament; érem menudes i no podien pujar i baixar per la carretera, com si res. L'anada al riu es feia en dies assenyalats de festa i de berenars amb grup o algun cap de setmana.

Algunes casetes particulars tenien una bassa d'aigua que servia per regar els horts i també per remullar-se en dies de calor; però si no tenies certa amistat o relació amb els propietaris de la bassa, no tenies accés a aquella aigua.

Un altre lloc molt desitjable per prendre el bany era la platja de Vinaròs, a 64 quilòmetres del poble; però era una època de pocs cotxes particulars, poc temps d'oci, i de poc nivell adquisitiu de les famílies per poder llogar o comprar un apartament a la costa. Donades les circumstàncies que estic explicant, es pot concloure que els xiquets i xiquetes d'aquell temps,majoritàriament, no sabíem nedar. Potser alguns van aprendre a fer-ho a la bassa; però al riu era difícil perquè com ens deien els adults: "El riu és molt traïdor. Vas caminant i de cop, els peus no toquen a terra i l'aigua et cobreix totalment". Calia anar a poc a poc, pas a pas i no deixar-se anar.

L'agost de l'any 1980 es va inaugurar la piscina municipal de Morella; estava ubicada a la part de baix de l'Albereda. No cal dir que era un espai molt desitjat i esperat per tota la gent del poble, especialment pels joves i els xiquets. Teníem una piscina gran pels adults i els joves i una menuda pels xiquets més menuts. Van començar els cursets de natació

de la mà de joves monitors per a tots aquells que volien aprendre a nedar. També hi havia un espai amb herba per estirar-se i prendre el sol o deixar-se anar observant el paisatge únic que teníem al davant: una part de l'albereda al fons i el cel net i blau al cim. Durant aquells estius els morellans i morellanes que anaven a la piscina podien presumir d'estar morenos com els pocs turistes que pujaven de Peníscola o Vinaròs a passar el dia al poble.

Han passat molts anys i en l'actualitat quasi tots els pobles de la comarca tenen la seva piscina municipal on refrescar-se, banyarse i poder gaudir d'un espai obert per a tots els que omplen els pobles durant l'estiu. A Morella, tením la piscina de la qual he parlat i una altra, ubicada a la Fàbrica Giner. No serà per piscines! El problema ara i en un futur pot ser la falta d'aigua per omplir aquestes piscines, però això ja és un altre

Un altre lloc molt desitjable per prendre el bany era la platja de Vinaròs, a 64 quilòmetres del poble

tema.

Suposo que la majoria dels joves i els xiquets, avui dia, saben nedar; però potser algunes persones d'una certa edat no han après per diferents raons. I ací us faré una confessió: "Soc de secà i no sé nedar"-Em justificava dient mig de broma davant de tercers, quan era més jove. Però la raó no era que fos de secà, sinó d'un ensurt que vaig tindre banyant-me al riu. Vaig intentar apuntar-me a les classes de natació que feien uns joves carregats de paciència, en un temps on molta gent volia aprendre a nedar, durant uns quants estius, en aquella piscina que tant havíem desitjat, però no va poder ser. Ara que ja soc una dona jubilada ho he deixat per impossible. Quan vaig a la platja no deixo mai que l'aigua m'arriba més amunt del coll. Ja veieu, tots tenim algun trauma; el meu amb l'aigua va tindre lloc al riu Bergantes, al seu pas per les Barres, quan tenia uns 10 anys.

La professora d’història

F. Mezquita Broch.

Hi ha pel·lícules com aquesta, estrenada en 2014, que passen sense fer massa soroll i s’hagueren d’haver quedat entre nosaltres amb un poc més d’atenció.

Film francés amb un títol ben diferent al nostre: “Les héritiers”, que potser faça referència als alumnes protagonistes de l’aula hereus d’aquells, del tema del treball col·lectiu en què s’embarcaran durant el curs. Els francesos tenen bona mà per fer pel·lícules sobre ensenyament, ara recorde “Los chicos del coro” (Les Choristes) de 2004, de C. Barratier.

En un principi se’ns presenta un conjunt d’alumnes desmotivats de l’institut “Leon Blum” de Créteil, que sembla no tinguen res més a fer que passar el temps amb ximpleries, insults entre ells i poc de respecte envers el professorat. Actitut negativa d’un alumnat adolescent difícil en la major part, desmotivat, que sembla no saber que fer amb la pròpia vida. Un panorama decebedor per al professorat, sense tenir res a veure amb el d’una altra pel·lícula americana del mateix tema de 1996, ”El substitut”, protagonitzada per Tom Berenguer.

“La professora d’història” parteix d’un ambient gens engrescador per l’ensenyament que mena d’entrada a fugir-se’n i deixar-los tot sols. Tanmateix apareixen alguns detalls que de seguida poden interessar a l’espectador. En els instituts públics francesos, almenys, no es pot fer ostentació externa de símbols religiosos, com el vel musulmà en les dones o la creu cristiana, que alguns encara no entenen, ni allà, ni ací. Valors de l’escola laica. Però també estan prohibits els cascos per escoltar música o les gorres de joves.

Igualment crida l’atenció l’eina utilitzada per la professora per motivar-los. Es un recurs de contingut, però al mateix temps de mètode de treball. D’actitud, a la fi. Es tan inusual, que el mateix director s’estranya per posar-lo en pràctica amb aquest tipus d’alumnat. La professora, doncs, s’aparta del currículum tradicional i els

proposa un tema per participar en un concurs a nivell nacional: “Els infants i adolescents en el sistema dels camps de concentració nazis”. Això comença a interessar-los, també ajuda la visita d’un antic supervivent d’aquests camps que conta les seues experiències. Allò els copsa veritablement, el fa romandre a l’aula amb una motivació concreta. Es podria fer açò en les nostres aules? Amb altres temes de treball? Sobretot tenint en compte que la professora els diu que no compta per la qualificació.

L’altre aspecte d’aquesta experiència que podríem destacar és el treball que han de realitzar en conjunt tota l’aula, no amb grups competitius entre ells sinó fent tots el mateix treball encarregant-se cada grup de diferents aspectes però ajudant-se entre ells, coordinant-se, sabent que el resultat final implicaria al conjunt. Una pràctica

“La professora d’història” parteix d’un ambient gens engrescador per l’ensenyament que mena d’entrada a fugir-se’n i deixar-los tot sols.

d’integració de diferents maneres de treballar, entre alumnes de distintes cultures i caràcters. Democràcia activa.

El fet de què finalment guanyés el concurs no interessava tant a l’espectador, sinó què el treball els havia implicat a tots com grup, socialitzant-se entre ells, aprenent els avantatges de treballar en comú com en la societat en què viuen. Fent-los emergir de la mediocritat. Quines reflexions podrien traure d’aquestes experiències en les nostres aules?

La professora d’història, l’actriu Ariane Ascaride, malgrat l’actitut inicial de l’alumnat, creu en ells, en les seues possibilitats, no renuncia a integrar-los en la societat. Hem d’aprendre de la insistència de la professora, en no desistir, en veure entre frases malsonants, gestos obscens, violència gratuïta, l’immens tresor de la capacitat huma-

na, la riquesa que cada persona porta implícita. Una meravella. Una esperança. Els que hem estat en l’ensenyament sabem les dificultats, que és més fàcil rendir-se, deixar passar el temps a l’aula, qualificar com un exercici rutinari, aprovant a dojo.

Potser en el caràcter d’aquesta professora estiga allò que diem vocació, treballar amb la personalitat de cada alumne per treure-li el millor rendiment i com a conseqüència una educació de valors humans, la base per una promoció en els continguts bàsics de cada disciplina.

Pel·lícula dirigida per Marie-Castille Mention-Schaar, que ens pot fer pensar sobre els problemes actuals de l’alumnat en la necessitat de temes transversals com el laïcisme, la motivació i la diversitat en la integració social.

Poble

a poble.

La reestructuració de les casernes portarà una major presència de la Guàrdia Civil a Benassal i Vilafranca

L’alcaldessa de Benassal, Elia García, ha rebut aquest dimecres la visita de la subdelegada del Govern a Castelló, Antonia Garcia Valls, qui li ha exposat la millora de l’atenció de la Guàrdia Civil en l’Alt Maestrat i Els Ports fins a cotes que no s’havien conegut fins a la data.

“Agraïm les explicacions personals i la comprensió amb l’interior rural que ha demostrat tindre la subdelegada. La reestructuració millora la nostra situació i garanteix un seguiment en pobles i termes municipals molt major. Som un poble segur i ho continuarem sent”, ha valorat l’alcaldessa de Benassal.

La visita oficial també ha comptat amb la participació de l’alcaldessa de Vilafranca, Sílvia Colom,

municipi que compartirà el servei amb un Punt d’atenció al ciutadà amb comunicació permanent amb la caserna de Benassal; i l’assistència de l’equip de govern i invitació a l’oposició.

L’objectiu és incrementar la presència d’agents i potenciar la cobertura en atenció i seguretat ciutadana, millorant els temps de resposta en tots els municipis dependents de Benassal i Vilafranca.

“En cap moment va perillar la presència de la Guàrdia Civil en la nostra zona. L’atenció de la situació ha sigut constant, amb una conversa amb la Subdelegació del Govern permanent. S’ha assistit a les demandes que la nostra ciutadania mereix i necessita, amb el suport i la confiança que en tot moment ha mostrat el cos de

Guàrdia Civil que ha treballat, treballa i treballarà durant molt de temps”, ha defensat García Colom. Totes dues alcaldesses es van reu-

Les alcaldesses junt amb Antonia Garcia Valls

nir, a amb García Valls a la Subdelegació del govern a finals d’abril per a conéixer el pla tècnic preparat per a la zona.

COL·LECTOR. L’Ajuntament de Forcall ha aprovat al plenari del mes de juny els projectes per als col·lectors de Todolella i Villores, els quals seran licitats per la Diputació de Caste-

lló. Aquests projectes permetran portar les aigües residuals a la depuradora de Forcall. A banda han aprovat altres punts com la adhesió a la central de compres de la Diputació. Breus.

AIGUA DE BENASSAL. Aigua de Benassal ha arribat a un acord amb Agua de Fuentesanta, d’Astúries, per assegurar la viabilitat de l’embotelladora de l’Alt Maestrat. Aquesta decisió es pren arran de la sequera que ha afectat greument el manantial de la Font d’En Segures, minvant el seu cabal.

Aigua de Benassal és l’única empresa de la Comunitat Valenciana que produeix aigua mineral natural en cristall, una característica que li proporciona un avantatge competitiu en un mercat cada vegada més enfocat en la sostenibilitat i la preservació del medi ambient.

La greu crisi hídrica ha obligat a Aigua de Benassal a buscar solucions per garantir la continuïtat de

la seua activitat. Per això, han establert una aliança amb Agua de Fuentesanta, una empresa que comparteix els mateixos valors i estàndards de qualitat. Aquesta col·laboració permetrà a Fuentesanta embotellar els productes de Benassal en formats PET d’1.5 litres, 500 ml i 330 ml, fins que millore la situació climatològica.

Malgrat les dificultats, Aigua de Benassal continuarà produint els seus formats de vidre des del manantial de la Font d’En Segures. Amb aquesta mesura, l’empresa assegura que els seus clients no patisquen

cap perjudici i que el mercat no quede desabastit. A més de la producció d’aigua mineral, Aigua de Benassal distribueix una àmplia gamma de productes complementaris, incloent vins del celler Carril Creuat (D.O. Manchuela), la cervesa Montcàtil elaborada amb aigua de Benassal, el vi singular Saltimbanqui (D.O. Roda) i el prestigiós Champagne francès Roger-Constant Lemaire.

Aquest acord estratègic no només assegura la viabilitat de l’empresa en temps de crisi, sinó que també reafirma el seu compromís amb la qualitat i la innovació, assegurant la continuïtat de la seua tradició centenària.

UGT, Koltex i el comitè d’empresa al·leguen contra la no autorització de compravenda de la Marie Claire

El sindicat UGT ha recorregut l’auto de la jutgessa del Jutjat del Mercantil número 1 de Castelló que no autoritza la venda de Marie Claire a l’oferta de Koltex-Formen, en un esforç per a garantir que l’empresa continue operant a Vilafranca i que es mantinguen els llocs de treball en una zona ja afectada per la despoblació.

UGT subratlla que l’objectiu principal de qualsevol concurs de creditors és preservar les línies productives en funcionament. En el cas de Marie Claire, el sindicat, com a part implicada, continua defensant el manteniment dels 78 treballadors actuals i lluita per evitar la liquidació de l’empresa, fet que suposaria un dur cop per a la comarca.

El tancament de Marie Claire implicaria, segons UGT, la deslocalització de la joventut local i l’augment de la llista de regions afectades per la despoblació, ja

que la zona té escassa presència industrial. El termini per a recórrer la resolució judicial finalitzava aquest dimarts, afegint urgència a les accions del sindicat.

—Al·legacions del comité d’empresa. El Comité d’Empresa també té previst presentar al·legacions en les pròximes hores contra la decisió de la jutgessa de no autoritzar la compravenda de Marie Claire. Segons informació obtinguda per Ràdio Castelló, aquestes al·legacions podrien ampliar el termini per a una decisió final sobre el futur de l’empresa.

Fonts pròximes al grup Koltex-ForMen han indicat que també estan considerant la possibilitat de presentar al·legacions, tot i que encara no han pres una decisió definitiva al respecte. Aquestes hores es preveuen decisives per al futur de l’empresa, ja que podrien determinar el tancament del concurs o

CONTRA ELS INCENDIS. L’Ajuntament de Castellfort està omplint amb cisternes d’aigua la bassa dels Campellos. L’alcalde Juan Manuel Segura ha indicat que “hem hagut d’utilitzar cubes d’aigua a causa de la sequera. La bassa s’ompli amb la pluja, però com no ha plogut ens hem vist obligats a utilitzar les cisternes”.

Aquesta bassa, amb una capacitat de 300.000 litres és vital per a l’extinció d’incendis forestals ja que en ella poden carregar helicòpters i també es poden els camions dels bombers. L’aigua procedia d’un altre depòsit

oferir més temps per a negociar i arribar a una solució favorable.

D’altra banda, el Fons de Garantía Salarial (Fogasa) ha expressat la seua disposició a valorar l’oferta de compra de Marie Claire per part de ForMen SA, sempre que es modifiquen les qüestions que han justificat la seua oposició inicial a la compra, segons un comunicat d’UGT.

La situació es troba en un punt crític, amb tots els agents implicats esperant trobar una solució que garantisca la continuïtat de l’activitat productiva de Marie Claire a Vilafranca i el manteniment de l’ocupació en aquesta zona industrialment desafiada.

de desbloquejar la situació de la Marie Claire. Afirma que “seria un drama per a la comarca la seua desaparició”.

Martí ha destacat que no es donarà suport a cap projecte que no plantege futur, ocupació ni inversió. A més, ha insistit en trobar un equilibri “entre la recuperació del deute i les condicions necessàries per garantir el futur de l’empresa”. Per la seua part, la Conselleria d’Hisenda ha informat que el IVF va presentar consideracions respecte a l’oferta de compra. No obstant això, subratlla que aquestes no constitueixen una oposició formal a la venda.

Luis Martí, president de la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana a Castelló (CEV), ha subratllat la necessitat

d’emmagatzematge del qual disposa Castellfort. L’ompliment, s’està fent amb una ajuda del Fons Estratègic de Prevenció d’Incendis i Gestió Forestal, concedida per la Direcció General de Prevenció d’Incendis Forestals. L’alcalde ha apuntat que els tècnics han recomanat omplir la bassa al 60%, el que també s’assegura el manteniment de les juntes del formigó. Si el recipient estiguera buit es podrien danyar. Aquesta infraestructura es troba en una zona forestal del terme de Castellfort, d’ací la importància de mantindre-la en perfectes condicions d’ús i plena per a qualsevol emergència.

El 1 de juliol, el IVF ha sol·licitat una aclaració del Jutjat de lo Mercantil número 1 de Castelló sobre la resolució de no autorització de l’oferta de For Men SA. Una imatge aèria de la fàbrica de Vilafranca

NOUS NÍNXOLS. L’Ajuntament de Morella ha renovat dos mòduls de nínxols al cementeri. La brigada ha desmuntat els nínxols més antics per a construir-ne de nous. Així, el cementeri comptarà amb 32 tombes disponibles que s’han finançat amb els recursos municipals a causa de la urgència de fer-ne de nous per l’escassa disponibilitat fins ara i han tingut un cost de 35.000 euros.

Setmanari d’informació comarcal

Gent & Vida.

VILAFRANCA

SOLIDARITAT AMB PALESTI-

NA. Diferents col·lectius han organitzat una concentració per exigir l’aturament del genocidi a Palestina i mostrar el seu suport al poble palestí. L’acte ha servit també per a demanar al govern espanyol que trenque relacions diplomàtiques, comercials i, sobretot, la venda d’armes. Pedro Tena, des de l’organització afirma que “la pau quan abans i millor i sobretot responsa-

bilitats a Netanyahu i els militars que han portat tot aquest genocidi i aquesta carnisseria”.

Aquesta ha estat la sexta concentració a Vilafranca i en tot aquest temps els joves han tingut un important paper que també s’ha volgut agrair. “Ara segurament hi haurà un baixó perquè els nostres companys universitaris estan de vacances, però des d’ací els volem fer arribar un agraïment molt gran

Sant Pere del Moll tanca el cicle de rogatives, rotllos i primes

Sant Pere va reunir a la Dena del Coll i Moll als membres d’aquest vot que des del segle XVII es van comprometre a honorar a l’apòstol i a mantenir l’ermita situada al costat del palau del comte de Creixell, o Casa Gran, capital d’aquesta Dena. Enguany els encarregats d’organitzar la festa va ser la família del mas de Torre Gasparo.

Aquest vot va ser fundat en 1649 per 19 persones, els residents en tots els masos del Coll i Moll i un parell de la Dena de Muixacre. Per torn cada any, un és l’encarregat d’organitzar-la, però el despoblament del camp ha provocat que la roda siga més curta, i actualment és cada setze anys que els toca a cadascun dels masovers.

Ací, en aquesta part de Morella, com en la resta de Denes, la llarga sequera ha provocat molts proble-

la

perquè són el futur i hem de continuar amb la lluita”. En el mateix espai, es va poder veure l’exposició ‘Palestina, Colonització i Apartheid’. Una mostres que ens posa en context la colonització, apartheid i ocupació militar a la qual Israel sotmet des de fa més de setanta-cinc anys a la població palestina. Una mostra també de suport al poble palestí i visibilitat la seua lluita i resistència.

mes i maldecaps als masovers. La collita es dona per perduda, afirma Àlvaro Luís Martí del mas de Torre Gasparo “la sequera ha sigut terrible i no dona ganes de res. Aigua no n’hi ha, menjar tampoc, la cosa pinta molt malament. De collita no salvarem res perquè no ha plogut, i el ramat fatal, perquè no hi ha ni aigua ni menjar... És horrible, horrible” .

Encara i totes les preocupacions, la festa de Sant Pere va ser complida. Un poc abans de la una de la vesprada, la campaneta que el vot va finançar en 1882, tornava a sonar com cada any darrer diumenge de juny.

En l’interior del temple, les aromàtiques escampades per terra eren el primer tribut per agrair el que la terra ens regala. Lluny queda el temps en què cada dia de precepte ací se celebrava ofici per a tots els habitants d’aquesta part del terme. En finalitzar la missa, la campaneta torna a sonar. Ací no es beneeix el terme com es fa en la resta de vots del cicle de rotllos i primes, ací tampoc és tradició repartir ni rotllo ni prima. Ací els membres del vot obsequien els assistents amb torró i cava i no amb un rotllo o prima com en altres celebracions.

FORCALL. Com cada any les piscines de Forcall obriran de dilluns a diumenge de les 11 del matí a les 8 de la vesprada. Enguany l’obertura es no ha sigut fins el 27 de juny per una avaria en el sistema de depuració.

GREMI DE LA JOVENTUT. El gremi dels joves ja té

programació del seu dia al Sexenni. Aquest cap de setmana han fet una gran festa prèvia amb més de 300 participants a la plaça de bous.

d’informació

Breus.

SANT CRISTÒFOL. L’inici simbòlic de l’estiu a Vilafranca ve marcat per la festa de San Cristóbal. Unes festes plenes d’actes i devoció en honor al patró dels conductors que co-

ORGULL. El divendres 28 de juny se celebrava a tota Espanya el dia internacional de l’Orgull LGTBIQ+. Morella es va sumar a la celebració del dia de l’Orgull. Representants de l’ajuntament i voluntaris, van llegir un manifest conjunt davant els veïns que es van reunir a la porta de l’Ajuntament En aquest escrit apel·laven pel respecte, l’amor i la conscienciació. “És un dia celebrar l’amor i la llibertat entre totes les persones. Una cosa tan important i que ara veiem en normalitat que és com s’ha de veure i no com es feia fa unes dècades. Per a tots es un orgull poder celebrar aquest dia a Morella... També tindre en compte a totes aquelles

persones que no poden viure el seu amor en llibertat”, començava així l’alcalde, Bernabé Sangüesa, el manifest.

També veïns com Joan Milian van voler llegir part d’aquest manifest “estem ací per poder celebrar que aquest ajuntament avui sí que penja la bandera perquè hem pogut veu re que a molts ajuntaments no s’ha fet”.

mençaven dissabte amb les activitats més festives com dinar, bous i festa a la nit i que tancaven diumenge amb la part més religiosa, que inclou la benedicció dels cotxes.

És per açò que continuem necessitant eixir al carrer per celebrar, defendre i recordar el perquè d’aquesta lluita. Després el manifest, els representants van penjar la corresponent bandera al balcó de l’Ajuntament. Les activitats al voltant de la celebració acabaven el diumenge en la projecció al teatre de la pel·lícula ‘Pride’. Avui l’Ajuntament ha anunciat a través de xarxes la voluntat d’organitzar un grup de persones amb ganes de celebrar altres activitats relacionades amb el col·lectiu LGTB.

Deixa’t estar de romanços triomfa als

escenaris amb “El niño de los Parker”

El grup de teatre Deixa’t estar de romanços ha tornat aquest cap de setmana a l’escenari del Teatre Municipal de Morella amb ‘El niño de los Parker’, l’obra escollida enguany, en dues funcions el dia 28 i 29 juny.

Aquesta és una iniciativa solidària que porta deu anys, excepte dos anys per la pandèmia, i en la qual la participació dels morellans és molt bona. Encara que aquest any de Sexenni l’organització ha sigut una mica més complicada a l’hora de poder fer-se en els actors, «vam tindre un petit problema per que hi havia alguns que per causes de treball i familiars aquest any podien. A més any de sexenni, en molt de treball… Vam obrir un poc el ventall i de seguida se van oferir diferent persones disposades a participar».

L’organització ha volgut agrair “la rebuda magnífica, com tots els

LA POÈTICA DEL TEMPS. El passat dissabte 29 de juny es va inaugurar a Vilafranca una mostra que ens porta per tot un recorregut pel poble dels Ports i que ha sigut rebuda amb gran entusiasme pel públic.

anys. No hi ha cap queixa de la assistència, al revès, veure tot el teatre ple de gent t’anima”. El preu de l’entrada ha sigut destinat íntegrament per una bona causa. Aquest any a causa de la difícil situació que es viu a Gaza s’ha volgut destinar a ‘Médicos sin Fronteras‘. «La recaptació ha sigut excel·lent, falta acabar de fer comptes però al voltant d’uns 3.000 euros podrem aconseguir».

Pel que fa a l’obra de teatre com cada any s’ha enfocat a fer gaudir als veïns i veïnes en una comèdia titulada ‘El niño de los Parker’. Una obra estatunidenca que va ser adaptada dels autors Anita Hart i Maurice Braddell.

Encara que altres anys s’ha dut a terme una repetició de l’obra al mes, aquest al ser any de sexenni no es farà pel que el grup de teatre començara a l’octubre a triar l’obra que representaran l’any que ve. Un dels problemes en els quals s’ha pogut trobar l’organització ha sigut la demanada per part de la SGAE que els demana a ‘Deixa’t estar de romanços’ una quantia econòmica. Encara així ja es pensa en l’any pròxim, «poder continuar gaudint i fent gaudir al públic» d’aquestes divertides obres que ens ofereixen i a més tenen eixa part solidària.

L’ESCUDELLA. Tres restaurants de les comarques nord premiats per l’excel·lència gastronòmica, entre ells, L’Escudella de Vilafranca, que ha rebut el segon premi en la tercera edició de la ‘Primavera Gastronòmica Castelló Ruta de Sabor’

VILAFRANCA

Un moment de la representació. AJUNTAMENT DE MORELLA

VILAFRANCA

MORELLA

Setmanari d’informació comarcal

XXXIV CAMPIONAT DE FUTBOL SALA CIUTAT DE MORELLA

7 equips competeixen en les nits del “futbito”

Aquest dimarts ha començat la 34a edició del ‘Campionat de Futbol Sala’ Ciutat de Morella, competició integrada per 7 equips: Bar Xofer, Puf-Mesón del Pastor, Cabrida Build, Argiles Vega del Moll, Restaurant Blanca i Hotel Rey Don Jaime, a més dels Kintos 2024, que si no tenien prou feina enguany entre bous, pelegrins i torneros, a falta d’organitzador i perquè el torneig tinguera continuïtat es van animar a organitzar ells la cita esportiva. Al partit inaugural s’enfrontaven els equips de Cabrida Build contra el Rey Don Jaime, amb la victòria de l’equip del Rey Don Jaime per 1-6. El golejador de la nit va ser Izan Querol que va materialitzar 5 tantos per al seu equip i es

“L’esport no té ni edat ni sexe” a Forcall

Baix el lema “Forcall en forma. L’esport no té ni edat ni sexe”, aquest dissabte es va organitzar un matí intens on des de spinnig, a zumba passant per pilates, una cinquantena llarg de veïns/es va cremar grassa i es va divertir.

L’agent per al desenvolupament local de Forcall, Anabel Ejarque,

ens comentava que “nosaltres ja fa uns anys que fem activitats de foment de l’activitat física i enguany ens vam plantejar dins del programa de les ajudes del pacte d’estat contra la violència de gènere visibilitzar allò que és la pràctica esportiva entre homes i dones”

Per a dur-les endavant van comptar amb la complicitat de les

va emportar també els punts per al trofeu de millor jugador del partit. Al segon partit de la nit, el Pub Mesón del Pastor s’enfrontava als Kintos d’enguany: També va haver-hi golejada-: El Pub- 6, Kintos- 2. En aquest segon encontre els punts per al millor jugador van anar a parar a Albert Fabregat del Pub, resultant el segon millor del partit Pau Meseguer del Kintos. El dimecres únicament es va disputar un partit: Argiles Vega el Moll contra Bar Xofer. La victòria va ser clara a favor d’Argiles que s’estrena en la competició en un rotund 8-0. En aquest partit els punts de millor jugador van ser per Sergi Guimerà.

La primera setmana de competició es completa amb estos enfrontaments:

El dijous 4: Cabrida Buid-El Pub Meson del Pastor i Hotel Rey Don Jaime-Kintos’24.

El divendres 5: Restaurant Blanca-Bar Chofer

En aquesta edició la competició s’ha previst en forma de lliga on tots juguen contra tots.

El 31 de juliol tindran lloc les semifinals entre els 4 millors classificats i la gran final, ja en plenes festes s’ha programat per al 3 d’agost.

professores de spinnig, zumba i pilates, que al llarg de l’any ofereixen sessions en la població, és a dir, amb Mireixi i Lola Viñals. També van provar en una activitat nova com és l’Hiit Cremagrasses, que “si a la gent li interessa, intentarem fer un taller també al llarg de l’any”, apunta Ejarque.

Encara que cadascú es va apuntar a la sessió o sessions que més els cridaven l’atenció, unes quantes valentes es van apuntar a totes. En bona forma calia estar per a seguir el ritme que marcaven les monitores de les sessions, en una activitat que després de l’èxit és molt probable que es repetisca de tant en tant.

Qué hacer en Morella

NÚMERO 656. ÉPOCA II. DEL 5 AL 7 DE JULIO DE 2024

MORELLA, ESCENARIO DE MÚSICA EN VIVO

EL SÁBADO «FACES OF BRASILIAN» NOS TRAE MÚSICA AL PIANO DE COMPOSITORES BRASILEÑOS

EL DOMINGO LA JOVEN CASTELLONENSE ELENA FONT INTERPRETA OBRAS DE CHOPIN, LISZT, DEBUSSY O RAVEL

ARCClàssica es una experiencia para disfrutar de la música clásica en vivo y en un entorno especial como es Morella. El público y los artistas se relacionan y comparten la emoción por la música, en unos conciertos que se realizan en lugares alejados de las prisas, en espacios naturales al aire libre i en sitios que puedan envolver la música que se escucha, de modo que el contenedor y el sonido formen un todos.

El contenido de los conciertos no es convencional, recojiendo desde propuestas eclécticas a projectos innovadores que no llegan facilmente a las salas de conciertos.

El Teatro Municipal acoge este fin de semana dos actuaciones, sábado y domingo, bajo el lema «La Clàssica Morella». El sábado, 6 de julio, a las 20.00 horas tendrá lugar el concierto de piano «Faces of

Brazilian» con los pianistas brasileños Pablo Manrique i Diogo Monzo, que comienzan justo en Morella su gira por Europa, interpretando obras de compositores de su país llenas de colores i de ritmos cálidos brasileños, concretamente con composiciones de Claudio Santoro, Guerra-Peixe, Luiz Eça i Hermeto Pascoal.

MORELLA OFRECE UN ENTORNO ESPECIAL PARA LA MÚSICA DE PIANO

El domingo 7 de julio, a la misma hora y también en el Teatro Municipal, la joven pianista de Castellón Elena Font ofrecerà un recital de piano con un variado repertorio de compositores europeos. Bajo el título «Imatges» («imágenes», en catalán) invita a dejarse llevar por una música llena de impresiones y emociones. Elena Font interpretarà obras de Chopin, Liszt, Debussy y Ravel.

Desde el Festival ARC Clàssica explican haber ele-

gido Morella por ser una «ciudad de paso, cruce de caminos, entre el valle del Ebro y el Mediterranso, enlazando Catalunya, Aragón y València». Morella, además, ha sido «testimonio de importantes episodios para todas las civilizaciones que han habitado estas tierras, desde la prehistoria, el Neolítico, la Edad del Bronce o los íberos, romanos, musulmanes, judios y cristianos, todos vieron en este lugar una fortaleza inexpugnable. La forma caprichosa de la ciudad, su castillo y murallas han sido escenario del paso de figuras como Rodrigo Díaz de Vivar, conocido como el Cid Campeador, que combatió en dos batallas en esta comarca al servicio del rei musulmán de Zaragoza en el siglo XI». Además, «el esplendor medieval de este municipio queda marcado por ser el eje de la Corona de Aragón».

VUELVE A MORELLA

NO TE LO PUEDES PERDER

SÁBADO

6 DE JULIO

18:00 TALLER DE PINTACARAS Y GLOBOFLEXIA

Bar La Nevera

20:00

CONCIERTO DE PABLO MANRIQUE Y DIOGO MONZO FESTIVAL ARC CLÀSSICA

Teatro Municipal

DOMINGO 7 DE JULIO

20:00

CONCIERTO DE ELENA FONT FESTIVAL ARC CLÀSSICA

Teatro Municipal

EARLY MUSIC MORELLA. Del 19 al 25 de julio Morella acoje a decenas de alumnos y profesores venidos de todo el mundo para participar del curso de música medieval y renacentista que, además, ofrece una serie de conciertos de esta música “primitiva” que se adaptan perfectamente a los escenarios que ofrece la ciudad enmurallada que sale de instrumentos medievales tocados por las mejores manos.

EL SEXENNI. Morella celebra unas fiestas extraordinarias que solo se celebran cada seis años. Como las últimas se celebraron en 2018, las próximas serán en agosto de este mismo año, 2024. Los tapices de papel rizado, laboriosamente realizados durante todo un año de trabajo por los propios vecinos, y las danzas tradicionales, son uno de los principales atractivos de esta celebración declarada Manifestación Representativa del Patrimonio Cultural Inmaterial de España.

MORELLA ES HISTORIA

Siempre sorprende la llegada a la ciudad de Morella. Sumergirse en la historia, ese espacio donde vuela la imaginación, un tiempo tan atractivo como desconocido. Hay que ir más allá de esta primera impresión que atrapa y ver ese mundo con nuevos ojos.

Morella y la comarca de Els Ports son más, mucho más que pueblos atractivos, buena gastronomía, paisajes, laberinto de carreteras, infinitos caminos. Es difícil encontrar un lugar donde pasado y presente conviven en plena armonía. Íberos, griegos, cartagineses, romanos, visigodos, árabes, cristianos... supieron de Morella y aprendieron a amarla.

Morella ya estaba ocupada en el período neolítico, 2.500 años antes de Cristo. El paso de tantas y tan diversas culturas ha dejado en esta ciudad un amplio museo viviente, una huella que todavía hoy se siente.

La ciudad destaca por la arquitectura civil, sobresaliendo las viejas murallas del siglo XIV, que con sus dos kilómetros y medio de extensión rodean todo el municipio. La fortificación tiene catorce torres y seis puertas, constituyendo, con el perfil del castillo uno de los elementos arquitectónicos más característicos de Morella. Antes de llegar a la ciudad tenemos la posibilidad de visitar el acueducto, un curioso monumento que la ingeniería medieval levantó para el abastecimiento de aguas de Morella.

La Puerta de Sant Miquel es el acceso más emblemático de la ciudad y donde se alza la Creu de les

Tres Testes Coronades, singular cruz gótica que conmemora la visita a la ciudad de Benedicto XIII, el Papa Luna, junto con Don Fernando de Antequera y San Vicente Ferrer. Corría el año 1414 y el cisma de Occidente era de difícil resolución.

Todas las entradas a Morella

www.reydonjaimemorella.com

nos conducen a la iglesia arciprestal Santa María la Mayor, uno de los templos más bellos del arte gótico mediterráneo.

El castillo de Morella se levanta apoyado sobre una impresionante mola de piedra caliza. Los diferentes planos concluyen en una ciudadela de difícil acceso, situada estratégi-

Y TAMBIÉN...

PASEO DE LA ALAMEDA. Morella cuenta, en la parte posterior, encima del parking, con un espectacular paseo, coronado por un pinar en el que se pueden dar tranquilos paseos con los más pequeños, pues está cerrado al tráfico. A él se puede acceder tanto desde la puerta de la Nevera, como desde la puerta de los Estudios. Entre otras posibilidades, cuenta con un parque infantil diferente, construido en madera y una reproducción a tamaño real de un dinosaurio con el que poderse hacer unas fotografías para el recuerdo.

HISTORIA VIVA

camente en el vértice de los tres países que constituían la Corona de Aragón, siendo, además, puerta del mediterráneo para los conquistadores del interior que se desplazaban hacia la costa. El castillo está cargado de historia y de cultura. Fue punto defensivo de íberos, plaza romana, alcázar

Una impactante vista aèrea de Morella. RAFA RUIZ

árabe y ciudadela cristiana. El general carlista Ramón Cabrera hizo de este altivo lugar su feudo. Hoy sigue en pie, mostrando los detalles de su pasado, de su esplendor. Continua siendo esa fortaleza soberbia, inexpugnable, que todos quisieron conquistar. Morella es historia viva.

OFICINA DE TURISMO . Abierta de martes a sábado de 10h. a 14h. y de 16h. a 19h.; lunes de 10h. a 14h. El domingo 9 estará cerrada por ser colegio electoral. Plaza San Miguel s/n Teléfono: 964173032 y whatsapp: 661 425 294

CENTRO LÚDICO

Y DEPORTIVO

JAUME I. Situado en la zona de la Alameda, dispone de piscina climatizada o rocódromo, entre otros. Solicite información de las posibilidades deportivas que ofrece la ciudad llamando a la Oficina de Turismo.

VERANO. Los meses de verano son una buena época para visitar Morella. Si ya has conocido la ciudad con frío, debes volver cuando las temperaturas suben y las calles se llenan de vida con veraneantes y visitantes que acuden para disfrutar de la ciudad y de las actividades que se multiplican durante julio, agosto y septiembre. Además, en Morella, las noches tienen temperatures agradablemente frescas que se agradecen para dormir.

IGLESIA Y MUSEO ARCIPRESTAL. Abierta los lunes de 11h a 14 y de 16 a 18h. De martes a sábado de 11h a 14 y de 15 a 18h. Domingos de 10h a 11:15h y de 12:15h a 15h. Los horarios pueden variar por celebraciones religiosas. Más información en la página web BasilicadeMorella.org

CASTILLO DE MORELLA. Con entrada por la plaza de toros, es visitable de lunes a domingo en horario ininterrumpido de 11 a 19h. El Palacio del Gobernador, situado en su interior, abre de 11h a 15h.

MUSEO “TEMPS DE DINOSAURES”. De martes a domingo, de 11 a 14h y de 16 a 19h.

APUNTES DE INTERÉS

ENTRADA CONJUNTA. Las principales atracciones turísticas de la localidad ofrecen un modelo de entrada conjunta con la que se puede acceder a los diversos museos, al Castillo y a la Iglesia Arciprestal a un precio más reducido. Puedes comprarlas tanto en la Oficina de Turismo de Morella como en la entrada de cualquiera de los monumentos adheridos.

GUIA COMERCIAL.

HOTEL REY DON JAIME.

Juan Giner, 6 · 964 16 09 11

MESON DEL PASTOR.

Costa Jovaní, 5 · 964 16 02 49

LA FONDA MORENO.

Sant Nicolau, 12 · 964 16 01 05

HOTEL EL CID. Portal de Sant Mateu, 3 · 964 16 01 25

CASA ROQUE.

Sant Joan, 1 · 964 16 03 36

EL FAIXERO. Ctra. Iglesuela, 7 · CINCTORRES · 964 18 10 75

CASA PERE. Blasc d’Alagó, 22 · 964 16 02 15

RESTAURANT VINATEA.

Blasc d’Alagó, 17 - 964 16 07 44

RESTAURANTE EL CAZADOR

Barrio H. Nou - 630 401 965

RTE. PIZZERIA LOLA

Blasc d’Alagó, 21 · 964 16 03 87

BAR QDQ. Segura Barreda, 16 964 16 07 29

BAR PRATS. Pilar, 24 · 964 16 01 60

CAFETERIA ELS PORXES. Blasc d’Alagó, 12 · 964 17 32 42

ADOLFO’S BAR. Barrio H. Nou · 964 16 09 33

CANYERO’S BAR. Blasc d’Alagó, 29 · 653 07 87 03

BAR XÒFER.

Blasc d’Alagó, 9 · 673 06 62 32

BAR QUIOSC COLÓN. Plaça Colón, 12 · 964 17 31 47

ARTESANIA CARMEN. Pilar, 1 · 964 16 10 06

PASTELERIA PILI.

Torres de Sant Miquel, 1 · 964 17 30 75

PASTELERIA PALLARÉS.

S. Barreda, 12 - 964 16 02 82

PANADERIA DOMINGUEZ. Sant Nicolau, 21 · 964 16 03 57

MOBLES ERNEST.

Blasc d’Alagó, 20 · 964 16 00 40

REGALOS Mª MERCEDES. Pilar, 7 · 964 16 01 92

CARNISSERIA CATALÁ.

Marquesa Fuente el Sol, 7 964 160 177

CARNS NOEL.

Marquesa Fuente el Sol, 12 · 964 16 09 93

MORELLA SE ILUMINA. Los viernes, sábados, festivos y sus vísperas, el castillo y las murallas de Morella se iluminan desde la puesta de sol hasta medianoche. Puedes acercarte a pie hasta el paseo de la Alameda para ver el castillo o coger el coche y dar una vuelta por los alrededores para disfrutar del espectáculo en su conjunto.

CARNISSERIA SEGURA. Blasc d’Alagó, 33 · 964 16 02 41

PERRUQUERIA PILI.

Sant Julià, 6 · 964 16 07 84

HOGAR TEXTIL ADELL. Trinquet, 2 · hogartextiladell.com

MÀ DE DONA.

Juan Giner, 23 · 964 16 08 59

JOVENIVOL.

Blasc d’Alagó, 41 · 964 16 07 10

ÒPTICA ART. Plaza Colón, 1 964 16 09 32

ESTANC MESTRE.

Segura Barreda, 22 964 16 06 41

CASA ARGIMIRO. Pilar, 2 · 964 16 03 77

L’HERBOLARI.

Juan Giner, 18 964 16 03 84

CLÍNICA DENTAL LEUBA

Callejón García, 19 639 64 90 92

AROMES DE MORELLA. Blasc d’Alagó, 13 · aromesdemorella.com

DOMINGOS DE COMPRAS POR MORELLA. La mayor parte de los establecimientos comerciales de Morella están abiertos todos los domingos del año, siguiendo una larga tradición comercial que se remonta hasta la Edad Media. La oferta se completa con un mercado situado en la calle porticada donde se pueden comprar frutas y verduras frescas -entre otros productos-, lo que se hace desde que Jaime I ‘el Conquistador’ lo autorizara en 1256. Aún hoy en día se mantiene esa inusual costumbre comercial y se puede salir de compras en domingo.

DE POSTRE. El dulce morellano por excelencia és el flaó. Es una pasta rellena de requesón y almendras que tiene un origen, árabe, medieval y mediterráneo consideradom como un dulce celestial que se ha convertido en señal de identidad de Morella y es el rey de todas las pastelerías.

SALTAPINS. Parque de aventura con tirolinas, lianas o puentes tibetanos. Más información en saltapins.com

PINTURAS RUPESTRES DE “MORELLA LA VELLA”. Abiertas de martes a domingo y festivos en tres turnos: 11h. / 12:30h. y 16:30h Pónganse en contacto con la oficina de turismo para planificar su visita. Telf. 964173032 · Whatsapp. 661425294

LOS GIGANTES. Pueden verse en la entrada del Ayuntamiento un espacio con acceso libre y gratuito

LAS TORRES DE SAN MIGUEL. De lunes a domingo de 11 a 19h.

Agenda.

—Morella.

Dissabte 6 de juliol

18h. Pintacares i globoflèxia. Bar la Nevera. 20h. Festival ARC Clàssica. Concert de piano de Pablo Marquine i Diogo Monzo. Teatre Municipal.

Diumenge 7 de juliol

20h. Festival ARC Clàssica. Concert de piano d’Elena Font. Teatre Municipal.

Dimecres 10 de juliol

17h. Reunió Repensem Morella. Saló de Plens.

—Vilafranca.

Dissabte 6 de juliol

11,30h. Visita a la Covatina. Eixida des de les oficines municipals.

Dilluns 8 de juliol

16h. Torneig juvenil de futbol (de 6è de primària fins 4t de l’ESO). Poliesportiu Municipal.

Dijous 11 de juliol

22h. Concert de “Gran músico mejor persona”. Piscina municipal.

—Ares.

Dissabte 6 de juliol

18,30h. Actuació de ‘Bonico de Cara’. A la Plaça Major.

19,30h. Concert de Carlitos Miñaro. En acabar sopar de pa i porta . A la Plaça Major.

—Castellfort.

Dissabte 6 de juliol

22h. Cinema d’estiu amb la projecció “A todo tren 2”. A la Plaça de l’Ajuntament.

—Forcall.

Diumenge 7 de juliol

16,30h. Visita a l’Abric del Mas de Barberà. Eixida des de l’Oficina de Turisme.

—Palanques.

Diumenge 7 de juliol

11,30h. Visita al cingle de Palanques. Eixida des de la plaça de l’Ajuntament.

—Portell.

Dissabte 6 de juliol

16,30h. Visita a l’Abric del Mas de la Rambla. Eixida des de la plaça de l’Ajuntament.

—Todolella.

Del 9 a l’11 de juliol

8é Intercanvi juvenil Els Ports.

—Benassal.

Dissabte 6 de juliol

VI Campionat de Morra dels Valencians

12,30h. Xerrada “passat, present i futur de la morra”. Plaça de l’Ajuntament. 16,30h. VI campionat de morra dels valencians amb música en directe i servei de barra. Plaça de l’Ajuntament.

20,30h. Entrega de premis a les 3 primeres parelles, menció especial a la 1a parella de la comunitat valenciana. Plaça de l’Ajuntament.

Dimecres 10 de juliol

11h. Missa Dia del Miracle a l’ermitori de Sant Cristòfol.

Setmanari d’informació comarcal

El notícies de perfil.

JORDI SEBASTIÀ I GALÍ

“El Quinquenni de Xiva de Morella de tradició és el nou llibre amb

Joan Carles Marcobal.

Tots hem conegut, o al menys n’hem sentit parlar, de persones que havent tingut que abandonar els seus pobles per necessitat, com pogueren ser els nostres, han estat reticents a tornar als mateixos per l’amarg record que tenen d’ells. Un refrany castellà ens ve a dir que l’ovella no és d’on naix sinó d’on pastura i potser tinga raó però, malauradament, més lluny encara de ser-li indiferent ha de ser extremadament trist que una persona quasi acabe odiant el seu poble perquè en ell se li va negar el pa i la sal.

Afortunadament el temps si no cura les ferides sí que al menys les cicatritza i en no sagnar ja no són tant doloroses. Amb els anys els traumes són més suportables, tant i més si la insistència d’uns nets quasi et forcen moralment a tornar als teus ancestres. Avui coneixerem una història, per a nosaltres entranyable, que té els seus orígens a Xiva, a l’any 1900, en la persona de Sebastià Sebastià i Allepús. Per a ell els records que guardava de Xiva

Per a molta gent, no sols per a xivatans i xivatanes, Xiva és un poble especial pel seu dinamisme, sempre ha estat un poble extraordinàriament viu en el que bullen les activitats, la seua gent no para. Tant és així que, si tenim en compte la proporcionalitat, Xiva és el segon indret de la comarca amb més capacitat de places de pernoctació turística després de Morella. Alguna cosa passa en Xiva que tothom vol anar-hi.

Molta gent de la que a Xiva s’arrima es queda enamorada del lloc, així va ser el que li va passar a Jordi Sebastià qui, sent originari del poble, el va conèixer per primera vegada als anys 70 del segle passat: va vindre, el va conèixer, va comprar la casa en la que havia nascut el seu iaio i es va quedar. I a Xiva confessa que és feliç.

Jordi Sebastià és Doctor Enginyer Industrial de formació. Dins l’àmbit de l’administració va ser Assessor Tecnològic de la Genera-

litat de Catalunya i Cap del Departament d’Indústria de la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa; en l’àmbit industrial va ser cap del departament de desenvolupament d’una empresa multinacional i va treballar en projectes per al sector aeroespacial d’aparells per a la recerca biològica europea, tant per a l’estació russa MIR com per la Estació Espacial Internacional (ISS). Pel que fa a l’educació va ser professor associat i formador de professorat a la UPC (Universitat politècnica de Catalunya).

Es va jubilar com a catedràtic d’Educació Secundària. La feina que més sa-satisfaccions li ha donat és aquesta darrera, amb alumnes de l’àrea tecnològica, de 4t d’ESO i de batxillerat. De jove, per pagar-se els estudis, va fer feines molt variades (bomber forestal als estius, electricista, cobrador...) Com a activitats esportives al llarg dels anys ha tirat cap els anomenats esports de risc: ala delta

eren molt amargs però empentat per l’entercament d’una neta i un net va tornar a Xiva no sols va servir per a retrobar-se més dolçament amb els seus orígens sinó també per a que aquells nets que l’acompanyaven s’enamoraren de la terra del seu iaio.

Des de fa aproximadament 50 anys, Jordi Sebastià i Galí no sols s’ha convertit en un veí més de Xiva sinó que les seues aficions per l’esport de la natura i les seues inquietuds culturals, l’han dut a ser un estudiós de les costums, tradicions i de la riquesa natural i paisatgística de Xiva. Diversos llibres sobre rutes, albencs i zones d’escalada i altres llibres que veuran la llum en el futur, són testimoni de la dedicació de Jordi al poble de Xiva, així com la seua participació en totes les activitats i celebracions que al poble del Roser tenen lloc.

Avui parlem amb Jordi i amb aquesta conversa volem fer un homenatge a aquelles persones que van tenir que renunciar als seus orígens per poder tastar unes molles de progrés.

(va iniciar-se amb l’introductor d’aquest tipus de vol a Espanya); el vol en avions Ultralleugers, escalada, espeleologia, alpinisme, tresc i viatges d’aventura arreu del món... S’ha dedicat també a les lletres, publicant narracions i escrits en diferents mitjans (diaris, revistes, butlletins...). Ha guanyat alguns premis literaris d’àmbit local (narrativa) i també a nivell més general de temàtica muntanyenca (FEEC). Ha publicat tres llibres centrats en Xiva i comarca (escalada, excursions, espeleologia). També ha publicat algun llibre de narrativa.

La fotografia també ha sigut una de les seves aficions guardonades diverses vegades, un dels darrers cops, el 2023, al XV concurs de Fotografia de Muntanya de Morella, Memorial Ana Puig, sent-li atorgat el 2on Premi.

A Xiva ha muntat l’Espai Francesc Sebastià -en honor al seu pare-, un petit museu tèxtil, on exposa les màquines de filatura manual inventades pel seu pare i

“El meu avi era d’aquí nascut a Xiva, la meva germana i jo sempre veiem al seu DNI que posava nascut a Xiva de Morella i nosaltres sempre li preguntàvem”

els treballs de recerca que aquest va realitzar per a mesurar l’absorció a les radiacions de les fibres tèxtils més variades. Inaugurat al 2011 aquest museu l’ensenya, sense cap cost, quan està a Xiva i algú li demana.

Ha voltat molt pel territori fent moltes exploracions, tant espeleològiques (unes 150 cavitats), com d’indrets naturals. Amb una colla d’amics que s’estaven a Xiva van muntar 65 vies d’escalada en cinc zones diferents del poble (Tossa, Guinxerra, contraforts de la Guinxerra, cingle de les coves del Bou i al Castell). Aquest coneixement li ha servit per publicar els llibres de Xiva esmentats més amunt.

Una altra activitat que l’apassiona, és recollir el màxim d’informació possible de la gent del poble i de les fonts documentals i gràfiques, pel que fa a la història, la cultura, les tradicions, el patrimoni, les costums religioses, les festes, les cases, les fonts, la música, les llegendes... Fruit d’aquestes troballes

Morella 1925-2025, 100 anys amb el que estic treballant”

en aquest setmanari ha publicat més de 20 articles relacionats amb Xiva i la seua gent. Actualment està treballant intensament, per a tenir-lo enllestit el proper any, el llibre “El Quinquenni de Xiva de Morella” 1925-2025, 100 anys de tradició.

Ha col·laborat amb l’Associació de Jubilats i Pensionistes (presentacions, xerrades, exposicions...), i també ho està fent ara amb la recent creada Associació Cultural Xivatana.

Jordi, conta’ns en primer lloc de quina manera et trobes i descobreixes Xiva en la teva joventut, un poble al que no havies

En aquesta pàgina i les següents, Sebastià i “Xiva” arreu del món.

visitat mai però que et va acabar captivant

El meu avi era d’aquí nascut a Xiva, la meva germana i jo sempre veiem al seu DNI que posava nascut a Xiva de Morella i nosaltres sempre li preguntàvem. Ell no volia saber-ne res i ens deia que no vinguérem mai, que era el poble més roí del món, amb molta misèria i que s’hi passava molta gana. Calia entendre’l la seua infància va ser molt dolenta, amb problemes a la seua família també i, per si alguna cosa faltava, la seva mare no el podia alletar i el van dur a ser criat per una Dida que es solia dir al mas de Muixacre. Va tenir

poca relació amb Xiva, només es feia amb els seus germans de llet al mas de Muixacre. Tot això el va marcar molt i de Xiva no en volia saber res, a la fi va marxar a Terrassa a treballar de teixidor que era el seu ofici. De jove va tenir que anar a la Guerra d’Àfrica i en tornar ja va marxar a Catalunya amb la seva mare, ni va passar per Xiva com aquell que diu, no en volia saber res.

Com s’ho feu per venir a Xiva i convèncer al iaio que hi tornés?

Va ser cap al 1975 quan a la fi la meva germana i jo el vam convèncer per a venir, jo tenia quasi

20 anys i tant li vam insistir que va accedir. La veritat és que ens va sorprendre moltíssim, ens va parèixer un poble encisador, allò que el iaio recordava i sentia només era fruit de les seves penúries. Personalment el que jo vaig sentir per Xiva es pot dir que va ser amor a primera vista em vaig enamorar del poble, tant va seu així que em vaig acabar quedant per sempre gràcies a una sèrie de coses que van passar i que criden l’atenció de tot el que el destí et pot deparar. L’avi tenia aleshores més de 70 anys i en arribar a Xiva vam conèixer a la tia Trinidad qui amb 90 anys se’n recordava de tot, ens va

parlar de moltes coses de la família i ens va dir quina va ser la casa on va nàixer el iaio. Curiosament en poc temps la vam poder comprar i arreglar, fes-te compte que al 1975 vam conèixer Xiva i al 1979 ja vam poder adquirir la casa natalícia de l’avi. Així va ser com vam anar arrelant a Xiva i avui és el dia que encara estem, i estem encantadíssims tant la meva família i jo. Sortosament a l’avi també li va agradar Xiva en la seva tornada i abans de morir amb 90 anys encara va venir algun estiu, encara la va poder gaudir en millors condicions de les que va patir en la seva infantesa. Aprofitant el viatge, no sols va visitar Xiva sinó que també vam anar al mas de Muixacre i també va poder estar amb membres de la família que l’havia acollit de nadó.

També he de dir que ha estat molt fàcil arrelar ací perquè la gent de Xiva sempre ens ha acollit molt bé, tant des d’aquell principi fa vora cinquanta anys com ara que estem vivint ací moltes temporades de l’any.

Això d’amor a primera vista no ens estranya perquè Déu n’hi do com us heu adaptat, no sols us heu integrat plenament sinó que conèixer Xiva i el seu terme t’ha dut a ser un estudiós del poble fins el punt d’editar diversos llibres

Sí, i tant! Sempre he estat un gran aficionat als esports de risc ben prompte vaig començar a voltar per tot l’entorn de Xiva i vaig veure que oferia unes possibilitats meravelloses, en tres de les pràctiques que més m’agraden, l’escalada, l’espeleologia i el senderisme. Així he fet tres llibres: un sobre ‘Escalada a Xiva, 65 vies per gaudir’, altre sobre ‘Cavitats i Espeleologia al voltant de Xiva’ on es referencien 150 cavitats, no són excessivament profundes però molt interessants.

He de dir que vaig comptar amb la col·laboració d’ESPEMO i alguns dels seus membres com David Viñals, originari de Xiva i Raul Boix. Molt especial va ser la participació d’Ernesto Barreda sense qui el treball no hagués estat el mateix.

Pel que fa a coves properes a Xiva n’hi ha de molt interessants com l’Avenc del Mas de Pau, la Cova del Groc, de la que parlava Victor Amela al seu llibre ‘La Filla del Capità Groc’ i que un dia li la vaig mostrar, i també la típica cova on amagaven els leprosos i només s’arrimaven per dur-los menjar. Al llibre es cataloguen coves distant com a màxim 13 km de Xiva, tenint el campanar com a punt de referència.

En escalada també és important

el treball que se n’ha fet en equipament de vies obertes que són molt utilitzades pels seguidors d’aquest esport. I en quan a rutes, presentava tota una sèrie de rutes circulars, amb eixida i tornada a Xiva, que mostren tota la bellesa paisatgística del seu terme. Una cosa que també hem fet ha estat recuperar una antiga costum xivatana que era la de fer una romeria a l’ermitori de La Balma, recuperada com a activitat esportiva però que molta gent la revesteix amb els elements religiosos que la conformaven.

El llibre sobre les rutes i excursions també aporta informació cultural i històrica dels llocs singulars per on travessa, amb la qual cosa es pot anar consultant i mirant al llarg de la ruta. També parla dels bolets, plantes i animals salvatges que es poden trobar en el recorregut.

A Xiva també vas obrir fa anys un espai/museu, anomenat Francesc Sebastià en honor del teu pare, en el que es mostra quin va ser en bona part el seu treball al món tèxtil

Sí però no espereu trobar els sistemes tradicionals de fabricació del teixit que coneixem per aquests pobles. Els mètodes, dissenys i màquines presentats a l’exposició, són l’evolució d’aquests

“Sempre he estat un gran aficionat als esports de risc ben prompte vaig començar a voltar per tot l’entorn de Xiva”

cap a sistemes més productius i ergonòmics. S’acompanyen dels treballs de recerca realitzats pel meu pare, sobre tot tipus de fibres i la seva protecció a les radiacions: ionitzants (alfa, beta i gamma), ultraviolada, radiofreqüència de telefonia mòbil, infraroig... Els treballs realitzats per Francesc Sebastià han estat àmpliament reconeguts per les universitats, l’organització d’Estats Americans, les televisions públiques i altres mitjans de comunicació (radio, premsa diària, revistes...). S’han presentat a congressos internacionals i fins i tot han servit de base per a la nova orientació empresarial d’empreses del sector de les noves tecnologies tèxtils. En l’àmbit de la col·laboració universitària cal destacar l’estreta vinculació amb l’UPC (Universitat Politècnica de Catalunya) i amb el centre tècnic de filatura que aquesta té a Terrassa i que forma part de la xarxa de centres d’innovació tecnològica de la Generalitat de Catalunya. També, en l’àmbit museístic, hi ha hagut una estreta relació de col·laboració amb el Museu Tèxtil de Terrassa. Precisament fruit d’aquesta, i altres col·laboracions desinteressades, disposem d’un fons videogràfic força complet per a aquelles persones interessades en seguir els estudis d’en Francesc

Sebastià.

Per visitar l’espai, que és privat, qui estigue interessat s’ha de posar en contacte amb la següent adreça: jsebast3@xtec.cat. Per a qui sigue al poble, si hi som, no tindrem cap inconvenient en ensenyar-lo gratuïtament.

Alguna cosa, algun treball en ment per al futur?

L’any que ve tindrà lloc el centenari del començament de la celebració del Quinquenni de Xiva, que es va començar a commemorar al 1925. El llibre es titularà ‘El Quinquenni de Xiva de Morella 1925-2025, 100 anys de tradició’ en el que parlo, és clar, d’aquesta tradició començada pel Pare Ibáñez.

Com t’ho apanyes per trobar el temps que necessites per a traure a la llum tots els treballs que realitzes i poder arribar a tot el que fas?

Sempre m’han dit que sóc un hiperactiu ben organitzat. La veritat és que paro molt poc i estic en temes molt diversos i gents estranyes amb simultaneïtat. Al llarg de la meva vida laboral. Tot i fer faenes simultànies, mai vaig patir estrès. De jubilat, al no tenir horaris fixos, en vaig tenir. Ara ja ho tinc controlat sobretot eixint molt a la muntanya entre faenes.

Una altra cosa que m’estimula és que a Xiva destaca la participació de la gent en tot el que s’organitza, hi ha molta germanor entre la gent que som, per això es fan tantes coses. Quan algú organitza alguna cosa tot el poble es bolca en l’activitat.

Deixem a Jordi en la seva hiperactivitat esperant que aquesta no amaine perquè Xiva necessita de la seua aportació com la de

“Excursions a Xiva de Morella” és un dels llibres de Sebastià.

tots els xivatans i xivatanes. Un poble no és més gran per tenir més habitants sinó per la qualitat humana, pel dinamisme de la gent que l’habita, per la vivacitat de la seua societat. I en aquests aspectes Xiva és envejable. Aquesta és la història amb final feliç. Lluny queden aquells temps en els que Sebastià, acompanyant de sa mare després de tornar de la Guerra d’Àfrica, va emigrar a

Terrassa sense ganes de girar la vista enrere. Més de cinc dècades van tenir que passar per a que arrossegat per la curiositat juvenil de dos nets tornara al poble que el va veure nàixer però al que no li va poder dedicar la vida. Eren altres temps i altres, moltes, eren les misèries. Sortosament va ser a temps de reconciliar-se amb Xiva i Sebastià va poder conèixer la Xiva del darrer terç del segle XX, tant diferent a la que recordava quan el segle començava. Va ser a temps de recuperar per a ell i família la casa on havia nascut, la casa Gabel al carrer de la Costa, va poder tornar al Roser i ser testimoni de com estaven de bones les truites de Xiva que a casa Maset ens feia Rosita mentre José ens omplia el barral. Eixa i no altra era la Xiva que Sebastià no va conèixer fins que va tornar, eixa Xiva era la que havia de ser i no aquella sense vida de la que va fugir per cames. I no sols va tornar si no que es van quedar i després de 50 anys més, havent superat els 120 anys des de que a Sebastià el van alletar al Muixacre, la família segueix present a Xiva, a les seues arrels, per donar-li a Xiva tot el que Xiva mereix. Benvingut sigue qui a sa casa torne!

Setmanari d’informació comarcal

Apunts històrics.

El Directori Civil (1925-1930) · Part VIII

José Maria Escorihuela i el Somatén

Ja hem vist com Escorihuela, sent foraster, arribaria a ser un home de gran poder i influència dins i fora de l’Ajuntament. Avui observarem algun aspecte d’ell que ens puga donar raons d’aquesta circumstància.

Pep Querol. Historiador

Mestre en propietat des de 1922, accediria al càrrec de regidor a principis de 1926. És curiós com un home foraster poguera rebre aquesta dignitat, més enllà que fóra mestre amb una suposada cultura. Però, segons el que vorem més avall ho acabarem d’entendre. El seu accés a l’Ajuntament seria propiciat per la dimissió del regidor Román Beltrán per motius de salut, el 16 d’octubre de 1925, segons l’Acta plenària del dia. És curiosa la denominació que utilitza el governador civil, en un telegrama del dia 8 de gener de 1926, moment en què decideixen nomenar un substitut, si Beltrán era «de elección popular o corporativo». Amb això de corporatiu volia dir si pertanyia al partit únic Unión Patriótica o no. Beltrán era carlí fins a la medul·la, però no podem saber si estaria a disgust o no envoltat d’aprenents de feixistes (ja sabeu que una dècada després se portarien a matar carlins i falangistes), però els podria unir el seu conservadorisme catòlic. De tota manera, era un clau més per part del règim, per aconseguir el monocolor a l’Ajuntament, perquè aquest Escorihuela seria un entusiasta del règim primoriverista.

I tant entusiasta. Era el caporal del Somatén a Morella (i un temps després de tot el districte), el seu comandant, en una manifestació clara que haberlo si había, de Somatén. Això queda clar en una comunicació a l’Ajuntament del propi Escorihuela, el 15 de març de 1926, d’una de les seues actu-

acions més meritòries, «a las doce de la noche del día de ayer un vecino que se retiraba a descansar a su domicilio fue reprendido por el Somatén y vecino de esta D. Julio Rallo Fígols para reducir a obediencia al vecino Agustín Moya Gasulla el cual en estado completo de embriaguez profería blasfemias formidables y dirigía insultos y ofensas a los agentes de la autoridad Joaquín Borràs y Mariano Climent y a los vigilantes nocturnos Manuel Milián y José Viñals, dando un escándalo formidable y nada edificante para el buen nombre de nuestra querida Ciudad y por el mal ejemplo que envuelve (?) para los jóvenes y demás personas que en nº. de más de 60 presenciaron un espectáculo tan poco edificante». Haureu notat el sarcasme quan he dit això de «meritòries». Per això estava el Somatén, per enxampar i multar a borratxos de matinada. Vist un poc amb mirada inquisitiva, el comunicat desprèn molta vanitat, donant-se aires, ja que repeteix per dos vegades que era regidor de l’Ajuntament i caporal del Somatén. El problema d’això és que l’escrit estava dirigit a l’alcalde, com si Sebastià no el coneguera (manda huevos). Suposo que esperaria que li donaren una medalla, crec que totalment merescuda per salvar Espanya de la barbàrie alcohòlica.

El 13 de maig de 1927, escrivia a Sebastià que «Para el día 17 del actual cumpleaños de S.M. el Rey D. Alfonso XIII (q.D.g.) día en que celebra el 25 aniversario de su coronación como Rey de nuestra

querida Espanya y para demostrar la adhesión del Cuerpo de Somatenes al Jefe del Estado, hará acto de presencia ante su respetable autoridad, el Somatén de mi mando en esta localidad, a las once de dicho día». Apart de perseguir borratxos, també una de les missions era lluir uniforme i arma.

Un clar símptoma que aquesta institució estava fracassant arreu Espanya, és aquesta comunicació des de la Governació Civil, en nom del comandant general de Somatens de la província, el 18 de novembre de 1927, «Desde la creación del Somatén Nacional se ha procurado por todos los medios que la organización se vaya perfeccionando tendiendo a conseguir llegue algún día a encajar en las costumbres del país como ocurre en Cataluña. Esta labor debe ser perseverante y tenaz por parte de todos». Quin era el problema? El Somatén no tenia cap pressupost assignat pel Govern. El seu sosteniment se finançava a través de donacions, que arribaven del suport popular a aquesta institució.

La qüestió és que a Catalunya si que funcionava bé d’aquesta manera, particulars i administracions la nodrien econòmicament, potser a causa del poso cultural que hi havia allà sobre el Somatén. Però al Regne de València era una altra cosa, «son muy contados en esta región los particulares y entidades que contribuyen con algún donativo al auxilio de la Institución». Els únics ingressos que gaudien eren de les subscripcions a un butlletí oficial que tenien (Paz,Paz y

A l’agenda del dictador estava inclosa la persecució de les llengües espanyoles que no foren el castellà. I això se manifestaria clarament a l’àmbit escolar.

Buena Voluntad), i això eren quatre perres mal comptades. En definitiva, el comandant mendicava a Sebastià que destinara uns fons fixes per ajudar a mantenir el Somatén. Problema que no acabaria per resoldre’s mai. Comentarem més notícies sobre ell més endavant. Tornem amb Escorihuela. Més enllà de la parodia que poguem fer, és obvi que era una persona amb poder i influència, cosa que explicaria el seu paper prominent en diferents moments on l’Ajuntament havia de donar la cara en diversos projectes, com per exemple a les assemblees del tren.

Però hi ha més testimonis que ens fan llevar les ganes de fer broma. A l’agenda del dictador estava inclosa la persecució de les llengües espanyoles que no foren el castellà. I això se manifestaria clarament a l’àmbit escolar. Ja no era només que les matèries eren totes en castellà (actor passiu), sinó que s’arribaria a penalitzar que els alumnes parlaren entre ells en valencià (actor actiu). El 9 de febrer de 1926, el delegat governatiu del Partit de Morella, escrivia a l’Ajuntament, «Para dar cumplimiento esta Delegación a órdenes recibidas de la Superioridad, sírvase V. [...], averiguar si en alguna de las Escuelas de niños de ese término municipal, se reparten composiciones escritas en valenciano, debiendo evitar a toda costa la intromisión de los citados escritos en las Escuelas Nacionales; dándome immediata cuenta de las medidas que haya adoptado para ello, y de la procedencia e índole de dic-

has composiciones, si llega alguna de ellas a sus manos». El règim, animat pels seus èxits militars i la poca oposició organitzada que rebia, iniciaria la típica croada d’un nacionalisme espanyol mal entès, això és, en comptes d’integrar, exclouria, la manera més ràpida per destruir Espanya. Però, en fi, d’on no hi ha no se pot traure. Tornem amb Escorihuela i la seua carta, que respon a aquest requeriment, «Acuso recibo comunicado nº. 1171 correspondiente al día 24 de febrero del 1924 indicándole a V. que en esta escuela nacional de mi cargo no consiento que ningún niño hable una sola palabra en valenciano, no empleando otra lengua que la Castellana por la oficial y la que todo Español tiene la obligación ineludible de conocer perfectamente». Ai, Escorihuela, m’estàs començant a caure malament, «Referente al segundo punto de su digna comu-

Correguda de bous a la Plaça de Bous, anys 20. Foto: José Pascual, Arxiu Pascual, Ajuntament de Morella.

nicación he de manifestarle que en algunas Escuelas privadas de esta Ciudad se enseña y se habla el catalán y valenciano, atentando abiertamente al desarrollo de nuestra lengua madre, la castellana, agregando que algunas de dichas escuelas funcionan indebidamente por no estar autorizadas por la Ley y careciendo los que las dirigen del correspondiente título circunstancia especial para no consentir que dichas escuelas funcionen, atentatorias a la tarea (?) pedagógica y máxime en una Ciudad de más de cinco mil habitantes. Este problema lo debe afrontar francamente el municipio creando las escuelas que hacen falta para que el ciudadano se eduque e instruya en la Escuela Nacional ésta universidad del pobre...». Escorihuela se refereix a dos elements. Per una banda, els Escolapis, on molts professors eren catalans, i també valencians, que parlarien la seua llengua

materna amb naturalitat. Per una altra, hi havia un cert intrusisme en la professió, veïns que tindrien certa cultura, que ensenyaven a un grapat de sagals, de forma particular a sa casa, els rudiments de llegir, escriure i comptar, aspecte que cada cert temps ressorgia amb les denúncies dels professors titulars de les Escoles Nacionals. Un altre dia vorem un cas sorprenent al respecte.

La mestra de xiquetes, Inés Escrivà, parla en semblants térmens a la seua carta del dia 25. Cal dir que Escrivà i Escorihuela eren matrimoni, ella natural d’Adzaneta, i ell d’Anglesola, i que vivien al carrer del Pilar (més tard al carrer Mare de Déu), amb dos fills nascuts a Olocau del Rei. Aquesta xica no diu res dels Escolapis i no és tant vehement com el seu home, però qualifica als intrusos de «analfabetos que no saben lo que leen ni lo que escriben», lamentant-se que

les Escoles Nacionals perderen alumnes.

La prohibició de parlar valencià, llengua espanyola com qualsevol altra, torno a dir, espanyola, venia des d’allò més alt, però és l’actitud dels seus receptors la que me crida l’atenció. Què havien de parlar sinó en valencià, Escorihuela? Per què eixa actitud intolerant i absurda? Una cosa és obeir ordres, no condemnem això, ningú és suïcida, i no pretenem que ningú ho siga, però una altra és ser més papista que el Papa. Al final, vist amb perspectiva històrica, per què a valgut tot això, tot eixe sofriment causat? Ara estic escrivint sobre part de la teua vida en valencià, Escorihuela, i si algú vol i té ganes me llegirà en valencià, i només amb això, 100 anys després de la teua trista carta, només vol dir que vas fracassar estrepitosament, tu, i tots aquells que pensaven abans, durant i després, igual que tu.

Setmanari d’informació comarcal

La Fulla del Camp dels Ports.

PER FRENAR L’EXPANSIÓ A LES COMARQUES DEL NORD

Pla d’emergència contra la vespa velutina als Ports

La Conselleria d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat Valenciana ha llançat un pla d’acció d’emergència per combatre la presència de la vespa velutina, o vespa asiàtica, a la comarca dels Ports. Aquest pla respon a l’alerta sobre el període actual en què els ruscos d’aquesta espècie invasora poden ser detectats, i es fa una crida a la col·laboració ciutadana per infor mar de qualsevol avistament en viant un correu a: invasoras@ gva.es.

La vespa velutina va ser detectada per primera vegada a la Comunitat Valenciana l’any passat a Vallibona. Des d’aleshores, s’han identificat altres exemplars a la Pobla de Benifassà, Culla i Benicàssim. Tot i les dificultats orogràfi ques i el seguiment del vol de les vespes, recentment s’ha localitzat un niu d’aquesta espècie a la comarca dels Ports, fet que ha desencadenat la posada en marxa del pla d’emergència per a la recerca i retirada de nius en les zones afectades, amb l’objectiu de frenar l’expansió de l’espècie a nous territoris.

dispersió de les reines fundadores, que t lloc a l’inici de la tardor.

A més de les mesures d’eliminació, s’ha instal·lat un parany al terme municipal de Vallibona i s’ha establert una col·laboració estreta amb els apicultors de la província per detectar ràpidament l’espècie i adoptar mesures preventives. Aquestes accions permeten reduir els riscos de propagació de la vespa velutina, protegint així l’apicultura, l’agricultura i la seguretat de les persones.

El dispositiu d’emergència està format per set equips amb vehicles dedicats a la localització de nius, encebament i seguiment d’obreres. L’objectiu és l’eliminació dels nius abans de la

ELS BOUS ALS FESTEJOS TAURINS. La Conselleria d’Agricultura, Ramaderia i Pesca ha emès una instrucció que simplifica i reduïx el procediment administratiu per a l’expedició de certificats sanitaris de trasllat de bous braus a festejos taurins i a escorxador.

El propòsit és reduir de la càrrega burocràtica, a més d’incorporar les comunicacions electròniques. En la pràctica, l’ajuntament o la penya taurina, si és el cas, podran accedir a un enllaç directe telemàtic per mitjà del seu certificat digital i comunicaran el moviment de bestiar. No serà necessari el desplaçament a l’oficina comarcal corresponent. Per a fer-ho, es dicta que “per a la celebració

Pel que fa a les ajudes per possibles danys en els ruscos causats per aquesta espècie invasora, de moment no s’han previst, ja que les pèrdues no són significatives. Tanmateix, es contemplen ajudes per al sector de l’apicultura per a inversions en actius materials, així com per a l’adquisició de paranys, atraients, equips de protecció individual i altres mesures aprovades per l’autoritat competent per a la captura, eliminació, dissuasió i control de la vespa velutina i altres espècies exòtiques invasores. Amb aquestes accions, la Generalitat Valenciana reafirma el seu compromís en la lluita contra les espècies invasores i la protecció de la biodiversitat i les activitats econòmiques de les zones afectades.

d’un festeig taurí seran requisits previs a l’expedició dels certificats sanitaris de trasllat des de l’explotació d’origen: que el festeig compte amb autorització de l’autoritat competent en festejos taurins i que les instal·lacions on es realitze el festeig disposen de número de registre en el Registre d’explotacions ramaderes de la Comunitat Valenciana (REGA)”. Els servicis veterinaris oficials de les oficines comarcals de la Conselleria, davant les sol·licituds telemàtiques dels titulars dels registres interessats, podran expedir els certificats sanitaris de trasllat dels bous salvatges participants en festejos taurins tradicionals amb destinació a escorxador.

Els preus.

Els preus del Porcí.

Porc engreixat

Preu mig Mercolleida

Garrí (Lechón)

Zamora 20 Kg (G parrida)

Holanda 21 Kg (U. origen)

Lleida 20 Kg

27/06/2024

1,832 €/kg (puja 0,011 €)

1,844 €/kg (puja 0,011 €)

Setmana 26 del 24/06 al 30/06

sense cotització 107,00 €/garrí (sense variació)

27/06/2024

72 €/garrí (sense variació))

China (Min. Agricultura) Del 17 al 23 de juny

Porc viu

2,37 €/kg (sense variació) Garrí (Lechón) 5,71 €/kg (puja 0,11€)

Els preus del Boví. (Mercolleida) 26-06-24

Vedells Extra U 331-370 kg/c

Vedelles Extra U 241-270 kg/c

5,45 €/kg (baixa 0,01 €)

5,53 €/kg (sense variació)

Els preus de l’Oví. (Mercolleida) 26-06-24

Corder fi 23 kg (Viu)

Corder fi 26 kg (Viu)

4,22 €/kg (sense variació)

4,19 €/kg (sense variació)

Els preus de les Aus. (Bellpuig) 20-06-24

Pollastre blanc (Pes viu)

Pollastre groc (Pes viu)

1,42 €/kg (sense variació)

1,43 €/kg (sense variació)

Els preus del Conill. (Moncun) 25-06-24

Conill (Pes viu)

Conill (Pes viu)

2,35 €/kg (sense variació)

2,20 €/kg (sense variació) (Loncun) 27-06-24

El més rentable per al ramader

CATÍ (Castelló)

Tel. 964 40 90 00

Fax 964 40 91 12

Patrocina

Les Llunes.

LES TEMPERATURES

MORELLA

VILAFRANCA

CINCTORRES

FORCALL

SORITA

LA MATA

OLOCAU

HERBERS

VALLIBONA

TODOLELLA

CASTELLFORT

PORTELL

dj 27/06 dv 28/06

17,6 / 26,1

15,7 / 24,4

16,2 / 25,1

14,6 / 27,5

14,6 / 33,4

14,8 / 27

17,4 / 27,9

15,6 / 28,3

13,8 / 29,4

15,2 / 30,8

17,6 / 25,3

16,3 / 27,4

18,4 / 28,9

14,7 / 24,9

15,3 / 28,7

12,1 / 32,2

13,4 / 33,7

14,4 / 29,6

17,1 / 27,9

13,8 / 30,3

13,8 / 29 --,- / --,-

17,6 / 25,8

14,7 / 28

13,6 / 25,6

12,7 /22,8

13,1 / 24,5

14,6 / 26,9

14,7 / 28,3

14,3 / 25,4

13,2 / 22,8

13,7 / 25,3

14,9 / 28,4

14,7 / 26,2

11,9 / 22,9

13,8 / 23,6

15,9 / 24,8

13,8 / 21,9

14,6 / 25,9

14,9 / 29,3

14,8 / 29,4

14,9 / 28,1

15,2 / 27,2

13,3 / 26,3

15,4 / 25,4

15,3 / 28,7

15,9 / 23,2

14,2 / 25,3

13,2 / 24,8

12,2 / 21,9

13,6 / 25,9

14,9 / 29,3

14,6 / 29.4

13,6 / 28,1 11,7 / 27,2

13,9 / 26,3 --,- / 25,4

14,6 / 24,8

10,3 / 23,2

13,6 / 25,3

“Al mes de juliol, els temporals a

Juliol s’ha estrenat amb temperatures més suaus, més de primavera que d’estiu en bona part de la nostra comarca. S’ha estrenat també amb eixe temporal que ens ha deixat un recull de precipitació com fa setmanes que no teníem. No hem posat fi a la llarga sequera, però sí que ha sigut una bona injecció d’humitat als ressecs camps, i una bona aportació per a les basses de tota la nostra comarca. No han aplegat eixos aiguats ni als pous, ni a les fonts encara. Però ha estat molt ben rebuda a tot arreu eixa tempesta nocturna, que si bé arriba tard per al cereal, encara podria ajudar a augmentar la productivitat dels camps d’aromàtiques que també es veuen minvats per la falta de pluges i ha aportat humitat a uns boscos que han vist morir de set alguns exemplars. Les dades de juny a l’observatori de Morella ens han

12,4 / 23

10,3/ 22,9

12,9 / 22,9

12,8 / 25,2

11,4 / 25,9

14 / 23,9

11,2 / 22,7

13,4 / 23,9

11,7 / 25,9

15,5 / 29,2 --,- / --,-

12,8 / 22,8

15,2 / 25,2

15,8 / 19,8

16,6 / 24,4

11,6 / 26,9

11,9 / 27,4

17,4 / 25,3

14,4 / 24,2

15,3 / 25,1

12,9 / 26,9

12,3 / 30,1 --,- / --,-

16,7 / 24,5

la posta de sol”

deixat una mitjana de temperatura una mica per sota de la mitjana normal, 18’8°. Amb les tronades del darrer cap de setmana, la precipitació enregistrada, 57 l/m², han sumat per damunt de la mitjana d’un juny normal. Des de principi d’any l’observatori de Morella porta un recull de 215,8 litres/m², uns 50 per davall del que vindria a ser la mitja en un primer semestre.Aquesta situació no seria tan greu si no fora per què ja arrossegaven del passat any hidrològic massa dèficit en precipitacions. Ni la tardor ens va deixar temporals, ni l’hivern ens ha deixat eixes bones neus que solen aportar saó al camp. Les temperatures han estat més altes del que toquen, tret d’aquest passat mes de juny, i tot sumat ens deixa eixa llarga sequera que no s’ha apagat en les pluges del darrer cap de setmana de juny i primer de juliol.

Setmana amb un poc de tot

La predicció de Lorenzo Boix.

Cap de setmana per davant en el que tindrem un dissabte marcat per la inestabilitat, amb temperatures mínimes entre els 14-18 graus i màximes entre els 20-25. Ja podem tindre alguns ruixats de matinada de restes de tronades de la vesprada anterior, amb alguna ullada de sol de matí, que ajudarà al creixement dels núvols, amb una vesprada de nou marcada pels ruixats i les tronades, que apareixeran en molts dels nostres pobles, localment fortes i acompanyades de granís o pedra, que deixaran pas a una matinada de diumenge més fresca, amb mínimes entre els 10-14 graus. Matí encara amb núvols i sense descartar alguna gota, amb sol que anirà guanyant terreny i unes màximes que baixaran entre 2-4 graus respecte al dia anterior. De vesprada creixeran núvols de nou, però en principi si arriba a quallar alguna tronada, seria local i de poca entitat. Després de la regirada del cap de setmana, encarem la nova amb un ambient estable, que en principi se mantindria tota la setmana i unes temperatures que ja dilluns poden arribar als 30 graus en alguns dels nostres pobles, amb unes mínimes que encara aquesta jornada rondarien els 14-18. A partir d’ahí, i almenys fins a final de setmana, parlarem de temps de ple estiu, amb mínimes entre els 16-20 graus i màximes entre els 28-32, puntualment rondant els 35 en zones fondes cap a mitja setmana.

Un detall del Jardí dels Poetes de Morella, en una imatge recent.