Setmanari Notícies (04/10/2024)

“

El vilafranquí José Luis Lorenz Andrés és diputat del Partit Socialista a les Corts Valencianes

Pàgines 16 a 19. El Notícies de perfil.

Notícies.

La

nova Marie Claire ja està en marxa

La nova direcció de l’empresa ha reincorporat aquest dimarts 1 d’octubre al seu planter a la resta de treballadors que encara quedaven en ERTO que estan ocupant progressivament els seus respectius llocs de feina

Pàgina 3. El tema de la setmana.

Portell busca compensacions

pel Clúster del Maestrazgo

“Quan des del Ministeri s’adjudicaven tots els permisos i se li donava eixa dimensió, havíem ja de començar a pensar en els 166 habitants que tenim a Portell”, afirma l’alcalde Álvaro Ferrer

Pàgina 2. El tema de la setmana.

L’únic xiquet de Portell anirà finalment a l’escola de Vilafranca Vilafranca s’endú els punts del ‘derbi’ de 3ª FFCV front al Cinctorrà

Pàgina 6. Poble a poble.

Pàgina 10. Esports.

El darrer divendres de setembre, dos mesos després de l’autorització del jutjat, es signava davant de notari l’adquisició de la firma per part de ForMen SA, el darrer formalisme abans de la compravenda de la factoria tèxtil

Comencen les obres del tram entre la Torreta i Morella

Aquestes obres, adjudicades per un valor de 21 milions d’euros se sumen a les ja realitzades en el tram del Barranc de la Bota, la inversió total de la qual va ascendir a 50 milions d’euros

Pàgina 7. Poble a poble.

sud de l’N-232

El portaveu municipal socialista, Rhamsés Ripollés, ha destacat que “l’inici d’aquestes obres demostra el compromís de l’executiu de Pedro Sánchez amb Morella i la comarca dels Ports”

ENERGIA EÒLICA

Setmanari d’informació comarcal

El tema de la setmana.

Portell busca compensacions pel “Clúster del Maestrazgo”

L’

Alcalde de Portell, Álvaro Ferrer ha explicat la situació de la MAT al seu municipi amb els importants avanços que el Clúster del Maestrazgo està obtenint de part del Ministeri de Transició Ecològica a l’haver aconseguit tots els permisos per a la seua construcció. Un procediment que ha comptat des del principi amb l’oposició per part de Morella, Cinctorres i també Portell de que les línies d’evacuació que han de transportar l’energia des de les terres de Terol fins a la subestació de Fraiximeno creuaren els seus termes municipals.

Segon apuntava Álvaro Ferrer “al principi a Portell, Cinctorres i Morella les primeres al·legacions que se fan per part privada son finançades pels Ajuntaments i posteriorment es fa un recurs d’alçada. Es partia de la base de que els Ajuntaments teníem el que es coneix com a ‘justícia gratuïta’ i parlem en l’advocada que porta el contenciós contra el Ministeri i ens diu que no, que no tenim eixa ‘justícia gratuïta’ i ens fa una explicació en la segona de les reunions telemàtiques que vam tindre en la que ens comenta que hi ha una màxima en dret que diu que ‘sempre s’han de reduir costos i riscos’ i un poc el que hem intentat fer els Ajuntaments és això”.

Des de l’Ajuntament de Portell es va començar a desconfiar clarament de Forestalia, segons apunta l’Alcalde, ja que van mostrar una forma de treballar que buscava la divisió dels veïns i veïnes del municipi. Segons Ferrer “ens posem cada vegada més en contra de Forestalia quan veiem que estan jugant en nosaltres. Ens van enviar un correu en el que ens deien que

“Nosaltres com a Ajuntament estàvem treballant amb 14 o 16 persones que podien ser les afectades i vam veure que quan des del Ministeri s’adjudicaven tots els permisos i se li donava eixa dimensió, havíem ja de començar a pensar en els 166 habitants que tenim a Portell”.

volien parlar en els Ajuntaments per presentar un projecte de llum gratis i a l’altre dia eixe projecte el vam veure presentat en premsa. Això ens va fer veure que Forestalia jugava amb moltes cartes i que no son les millors cartes. Dividir a la gent, ficar pressió dient que la llum havia de vindre d’un lloc exacte, segurament del que més problemes hi hauria i a més els secretaris dels Ajuntaments tampoc no veien les coses clares en un procés tant ambigu”.

Una vegada el Ministeri de Transició Ecològica havia donat tots els permisos s’entén des de l’Ajuntament de Portell que el procés no té ja marxa enrere i és el moment de començar a pensar en cadascun dels habitants del municipi.

Ferrer afegia que “recordem que és cosa del Ministeri i no som els Ajuntaments en cap moment els que diem que es faigue la MAT o no es faigue la MAT i per part del Ministeri se declara d’utilitat pública. Aquest fet té ja una gran repercussió perquè donen tots els permisos a la vegada i és més, quan es declara aquesta situació per part del Ministeri ja no es pot presentar cap recurs d’alçada. Nosaltres com a Ajuntament estàvem treballant amb 14 o 16 persones que podien ser les afectades i vam veure que quan des del Ministeri se li donava eixa dimensió havíem ja de començar a pensar en els 166 habitants que tenim a Portell”. Com a exemple per a descriure aquesta situació Álvaro Ferrer indicava que “si un tren ve des del Nord i nosaltres ens posem de cara al Nord possiblement puguem saltar i apartar-nos i si ens posem de cul a tren perquè ens pensem que som més valents quan arribarà el

tren ens travessarà, ens atropellarà i s’haurà acabat”. Copenhaguen Infraestructure Parners (CIP) és el fons danès que s’encarrega del muntatge dels 20 parcs eòlics del Clúster del Maestrazgo. Portell està negociant ajudes directes amb CIP que puguen servir ajudes directes per rehabilitar vivendes, impulsar projectes socials i educatius, protegir el patrimoni o incentivar i recolzar als emprenedors i emprenedores. En paraules de Ferrer “la decisió que hem pres es la de negociar i parlar en l’empresa que té tots els drets, en aquest cas CIP i estem arribant a solucions com la de signar un conveni d’impuls municipal que es farà cada any i estarà dotat d’una quantitat de diners i que repercutirà directament sobre la gent del poble o també podrà repercutir en millorar i rehabilitar patrimoni o el que el grup decidirà. I volem que eixe grup estiga format evidentment per la gent de CIP, per la gent que estiga a l’Ajuntament, per empresaris i per gent privada”. Fins i tot, l’alcalde de Portell comentava que es tracta de veure la realitat que es té per davant en la zona al voltant de la MAT que transportarà l’energia dels parcs eòlics del Maestrazgo fins a Fraiximeno. Segons aportava Álvaro Ferrer “a partir de tot açò es poden

crear fins a llocs de treball perquè anem a posar el cas de que un dels anys es decidira al grup per exemple donar diners per a reparar les façanes del poble i que la gent que s’acollirà a eixa reparació de façanes disposara d’una quantitat per a poder-la dur a terme dins d’aquest conveni amb CIP. No és aquesta una qüestió de mercantilisme, és una qüestió de veure la realitat i si hi ha un grup d’obrers que poden beneficiar-se d’aquestes obres estem fomentant ocupació i assentant població”.

Finalment Ferrer afegia que “no és que nosaltres vullguem agafar ara una bandera en favor de la MAT no, el que volem és veure la realitat. I la realitat que tenim avui en dia és que des del Ministeri s’han donat tots els permisos i obrim els ulls i veiem el que ve i on està o ens estem confonent igual que el Quixot que es pensava que lluitava contra gegants i eren molins de vent. És veure quina realitat volem veure si la dels gegants o la dels molins de vent”.

El nou acord amb el fons danès CIP permetrà a Portell continuar invertint en millores tal i com ve fent des de fa anys amb els fons de compensació eòlica al comptar el municipi amb els parcs eòlics de Cabrilles, Cabrilles 2 i Pla d’En Balagué.

IXEN DE L’ERTO TOTS ELS TREBALLADORS, QUE S’ANIRAN INCORPORANT A LA FEINA, I ES PARLA DE FITXAR A UNA “INFLUENCER”

L’1 d’octubre comença ja la nova etapa de la Marie Claire

La nova direcció de l’empresa textil Marie Claire ha reincorporat aquest dimarts 1 d’octubre al seu planter a la resta de treballadors que encara quedaven en ERTO. Des d’aquesta setmana ja formen part de la nova etapa de Marie Claire. No obstant això, encara que han estat tots donats d’alta s’aniran incorporant al seu lloc de treball, poc a poc, al llarg d’aquesta setmana. Durant el mes de setembre ja es van incorporar una dotzena de treballadors, als que se n’han sumat vuit més aquest dimarts. Els darrers en entrar seran els de producció, ja que la maquinaria de la fàbrica encara no es troba totalment a punt per a començar a produir.

—Marie Claire ja és oficialment de ForMen. El darrer divendres de setembre es signava davant de notari l’adquisició de la firma per part de ForMen SA. Aquest tramit es feia pràcticament dos mesos després que el jutjat del mercantil número 1 de Castelló aprovés l’operació. L’1 d’octubre finalitzava la prorroga de l’expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO)dels treballadors, i dilluns, després de la reunió entre empresa, sindicats i comitè d’empresa, es decidia que les contractacions del personal serien efectives des del mateix 1, encara que no pogueren incorporar-se encara al seu lloc de feina. Aquest primer d’octubre vuit treballadors han entrat a treballar junt amb els d’administració i manteniment que ja fa uns dies que s’havien reincorporat. Des de la nova direcció de Marie Claire, mitjançant un comunicat, es destaca que “la reincorporació dels treballadors en ERTO és una de les primeres mesures adoptades per la nova direcció per a revitalitzar l’activitat productiva en la planta de Vilafranca i consolidar la seva posició en el mercat”. L’empresa subratlla que “la totalitat dels treballadors que tornen als seus llocs representen una part essencial de l’equip humà de l’empresa”, i remarca que aquesta mesura “reforça el compromís de la companyia amb l’ocupació local i el

desenvolupament econòmic de la regió”. Les mateixes fonts de l’empresa afegeixen que “després de l’adquisició per For Men i amb el pla estratègic” desenvolupat per la nova direcció “s’espera que Marie Claire recupere la seva posició destacada en el mercat i contribuisque a l’enfortiment de la indústria tèxtil espanyola”.

L’adquisició de Marie Claire per For Men, SA marca l’inici d’una

nova etapa per a la històrica companyia tèxtil. La companyia, liderada per Ángel Pío Sánchez, assumeix Marie Claire a canvi d’unes aportacions que ascendeixen a 7,5 milions, dels quals 5 milions corresponen a les inversions previstes de 2024 a 2027, el preu de la compra en si de 250.000 euros, el pagament de 1,4 milions a Calp Invest per l’adquisició de les naus, i l’abonament de deutes de 565.000

Minuts abans de les vuit del matí, s’obrin les portes de la factoria vilafranquina.

VÍCTOR TENA.

i 166.000 euros a l’IVF i Fogasa respectivament. La reincorporació dels treballadors en ERTO és una de les primeres mesures adoptades per la nova direcció, a les que es sumaran altres com un “rebranding” de la marca per al seu rellançament o el fixatge d’una coneguda “influencer” per a promocionar el producte a les xarxes socials i entre el públic més jove.

Setmanari d’informació comarcal Notícies.

Opinió.

Notícies.

SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL.

Edita:

Comunicacions dels Ports, S.A C/ Tint, 9-11 12.300 Morella (Castelló) 964 16 10 12 · 964 16 10 38 setmanariNoticies@comunicacionsdelsports.com comarquesnord.cat

Redacció, maquetació i fotografía: Ángela Beltrán, Víctor Tena, Juan Ant. Querol, Anna Querol, Alba Segura, Ana Sánchez

Depòsit Legal: CS-101-1996

Amb el suport de:

¿Qué más quieres Baldomero?

Conxa Rodríguez. Des de l’autoexili.

Si eres joven, guapo y con dinero, ¿qué más quieres Baldomero?, diu la dita. El nom rima amb dinero i, segurament, per això van junts. A mi, me remet al general Baldomero Espartero i el seu costum de demanar títols i prebendes per haver guanyat una batalla o una guerra, i tant demanava que li dien: ¿qué más quieres Baldomero? O potser la dita va sorgir quan Espartero es va casar amb la hereva logronyesa Jacinta Martínez de Sicilia y Santa Cruz; ella de 16 anys, con dinero; ell de 34, joven y guapo Una d’estes situacions va produir-se l’any 1840 després del bombardeig de Morella i la destrucció d’arxius i patrimoni en tres dies de colera, i morts. Acabava la guerra civil de 1833-1840 havent guanyat a les forces de Ramon Cabrera i forçant la retirada dels carlins cap a Catalunya i França. A l’hora de demanar -si Cabrera era comte de Morella- ell va ser duc de Morella tot i que el títol que més li agradava del grapat que ostentava (príncep de Vergara, comte de Luchana i vizcomte de Banderas) era el de duc de la Victoria. Havia acabat la guerra al Nord pactant amb el general Maroto i va bombardejar Barcelona en dos ocasions. Era un triomfador, però els morellans li tenim poc que agrair perquè havent reunit tot l’exèrcit espanyol a Alcanyís i a Castelló, no calia destruir tant per vèncer.

Al general Espartero tampoc li calia espoliar el patrimoni per assentar la seua autoritat. Va ordenar, i inventariar, que un botí de peces d’orfebreria foren enviades a Cenicero (Logroño), perquè aquell poble havia vençut als carlistes. “Las Alhajas de Espartero” es diuen. En són deu: una custòdia; una bandeja; un inciensari; una naveta; tres calis; una patena amb cullera; un copó i una caixa.

Ha passat temps des de 1840, però mai és tard per corregir un

error. Els que vivim ara tenim uns valors ètics i morals diferents dels de 1840, i la restitució històrica és un d’ells. A Morella tenien el tresor amagat al castell, segons un biògraf del mateix Espartero, que escriu: “Con ocasión de la toma de Morella (30 de mayo de 1840) en cuyo castillo se habían depositado como medida precautoria algunas joyas litúrgicas pertenecientes, al parecer, a la arciprestal de dicha villa, se incautó de ellas el ejército sitiador y fueron donadas por Espartero a la iglesia parroquial de Cenicero, en probable compensación de los daños sufridos por la misma durante el ataque dirigido por las fuerzas de Zumalacárregui en octubre de 1834 contra esta localidad riojana”.

A juny de 2019 vaig publicar ací un article “De Morella a Cenicero: per demanar que no quede”. Però ningú de l’Ajuntament, de l’Església o de la societat civil va entomar la proposta, aixina que torno. Per les indagacions que he fet, les deu peces estan escampades entre convents i esglésies, però no es-

Al general Espartero tampoc li calia espoliar el patrimoni per assentar la seua autoritat. Va ordenar, i inventariar, que un botí de peces d’orfebreria foren enviades a Cenicero (Logroño), perquè aquell poble havia vençut als carlistes. “Las Alhajas de Espartero” es diuen.

tan exposades al públic. El museu eclesiàstic de Morella té una planta dedicada a l’orfebreria on hi ha unes vitrines mig buides, com si esperaren objectes semblants als exposats.

Les obres que s’exhibien al Museu de Lleida procedents del monestir de Sijena (Huesca) han estat motiu d’un llarg, car i costos litigi entre Catalunya i Aragó. L’aplicació de l’article 155 a Catalunya va permetre el trasllat de les obres que abans es podien vore en un museu i ara deuen estar amagades dins d’algun armari. En eixe cas va haver-hi una venda per part de les monges de l’Orde de San Juan del Hospital. No entraré ací a dir si tenien dret a vendre-les.

La protecció del patrimoni o el perill de les guerres són raons que acompanyen les restitucions que a poc a poc es normalitzen. Crec que a Espanya la democràcia està consolidada i no tornaran les guerres civils o invasions. En tot cas, estan igual protegides a Morella que a Cenicero.

La darrera restitució a Espanya s’està fent per part del Cabildo de Gran Canaria que torna cinc obres d’art als nets de Pedro Rico, alcalde republicà de Madrid, a qui li les van confiscar en la guerra civil de 1936-39.

Els litigis han arribat al Tribunal Europeu de Drets Humans que a 2014 va sentenciar a favor de l’empresa propietària del monestir de Santa Cruz de la Zarza, de Cieza (Palencia) contra el Obispat de Palencia i contra la judicatura espanyola (Suprem i Constitucional inclosos) per no haver escoltat a l’empresa.

Les adquisicions de patrimoni cultural, voluntàries o forçades, per part d’institucions públiques o privats, són un altre cas al del botí que Espartero va endur-se de Morella. Després de 184 anys desperdigolat, ja és l’hora que torne.

Les Veus del Centre d’Estudis.

Meridians, fusos, els horaris dels espanyols i estalvi d’energia

Josep-Lluís Carbó Ferrer. Centre d’Estudis dels Ports.

El Meridià Zero és una convenció que delimita el Món físic i determina horaris i calendaris. Algú va dir, o potser escriure, que si hi ha un lloc on el Meridià Zero separa el Món en dues meitats és el Pont de la Bota. Com el Meridià Zero és una convenció, no sempre és fàcil delimitar quina carrasca és a l'orient o és l'occident del Món. Ben mirat, no ens ve d'un forc o d'un pam.

Constantment, de manera tan contínua com trivial, sentim a dir un tòpic que tenim instal·ladíssim a les nostres creences: els espanyols fem/fan (segons l’enunciant es fa servir la primera o la tercera persona, però sempre -en això hi ha acord absolut- el nombre plural) molt tard les activitats elementals quotidianes com ara dinar, sopar, gitar-se, etc.

Com a bon tòpic, aquesta afirmació se sustenta en immutables repeticions que, en to convençut i expressió tenaç, sentim reiterar i fem nostres davant la seva granítica evidència. Desarmar, i encara menys desfer, un credo d’aquesta alçada i corpulència fóra vist com una empresa inútil amb un objectiu boig i ridícul. Per tant, en fugiré, no fóra cas que al remat me trobara jutjat com un vulgar heretge, desviat de les coses que cal creure. Tot i aixina, no me n’estaré d’escriure ací alguna senzilla reflexió i, si m’ho permeteu, formular alguna tímida -i a l’hora hiperbòlicaproposta.

La Terra s’autoimposa el meravellós cicle de rotació, de gir sobre sí mateixa, que compleix de manera absolutament escrupolosa i que, amb l’excepció dels Pols, determina el nostre Temps diari, els nostres dies i les nostres nits. Ho fa a un ritme constant, de manera que podem mesurar la seua durada i ficar-la en relació a la nostra quotidianitat. Aixina mateix ens permet predir l’arribada i el decurs dels dies i de les nits.

La regularitat en el cicle i ritme de la rotació ens ha per-

mès als humans establir les nostres convencions quant a la mida del temps i el seu ús per l’ordenació de les nostres activitats. Hem dividit la volta completa, un dia, en 24 hores i, en aquest marc redó de 24 hores, inscrivim la convenció de l’ordre de les nostres activitats. Dormim a la nit i estem actius de dia. Esmorzem de matí, dinem a migdia, sopem cap al tard i, mentrestant, treballem o mos entretenim. Tot al ritme de la rotació de la Terra.

És fàcil de saber quan és migdia, quan veiem que el Sol és a la part més alta del seu recorregut (en realitat el recorregut el fem nosaltres) o dit d’una altra manera, quan estem encarats perpendicularment al sol. Naturalment, això no passa arreu a la vegada, ben al contrari, mentre gira la Terra, tots els seus punts giren i la seua obliqüitat o perpendicularitat al Sol només coincideix en allò que hem convingut a dir-ne Meridians.

Per convenció també, els humans hem definit i batejat els meridians per xifres. De manera que, al ser la Terra quasiesfèrica i la seua secció central un cercle, se defineixen 360 meridians i se li assigna a cadascun un valor numèric sencer entre 0 graus (º) i 360º. De manera que tots els punts del mateix meridià (i dels 15 meridians contigus) viuen, de fet, la mateixa hora solar.

Vet ací que la nostra comarca té el raríssim privilegi de que un dels nostres delimitadors geogràfics físics, el Pont de la Bota, coincideix amb el principal dels meridians, el Meridià 0º, conegut com a Meridià de Greenwich, localitat a la vora de Londres que fixa els horaris de tot el Món i les relacions horàries entre els diferents territoris, allò que en diem Temps Universal Coordinat. Dit d’una altra manera, quan a Londres és migdia en l’horari solar, també ho és al Pont de la Bota i, per dir uns exemples, a Casp, Castelló, Accrà (capital de Ghana) o a Gao (Mali). En canvi, els horaris oficials són ben diferents. Ara, com a tot l’estiu i gairebé tota la primavera, la nostra hora oficial al migdia solar són les 14:00 en comptes de les 12:00, a Londres són les 13:00 i a les esmentades ciutats africanes són, com correspon a l’horari real, les 12:00. Que a l’estiu, el nostre horari oficial córrega dues hores davant de l’horari solar real és conseqüència de dues causes. La primera afecta tant el nostre horari oficial d’estiu com el d’hivern i obeeix a l’avanç d’una hora imposat a l’any 1940. La segona, la creació d’un horari d’estiu, una hora avançat al d’hivern (l’imposat al 1940) que s’establí al 1974 amb l’objectiu d’estalviar en el consum d’energia. Vist des d’aquest punt de vista, la nostra hora oficial coincideix, per exemples, amb les de Berlín, Bari, Estocolm, o Varsòvia, encara que les hores reals estiguen una hora darrere d’aquelles (en el cas de Varsòvia, la diferència arriba a 85 minuts).

Dit tot açò, ¿tant rar veiem que una família de Vigo dine 2 hores més tard -en horari oficial- que una d’Estocolm, Berlín, Bari o Varsòvia (Vigo i Varsòvia són a 29º 43’ de distància, és a dir a 2 fusos horaris complets), si en realitat estan dinant a la mateixa hora solar? o que un senyor o una senyora de Madrid sopen dues hores més tard que una persona de eixes mateixes ciutats?

Al remat de tant d’embolic amb tòpics i trivialitats dels maleïts horaris, ¿no serà que, conscientment o no, la nostra naturalesa ens inclina a actuar segons els cicles naturals de la Terra i, si abans de la Guerra els nostres besjaios dinaven puntualment a migdia, ara ho fem, amb la mateixa naturalitat, cap a les 14:00, que és precisament migdia en l’horari solar?

Més encara, si fer-nos viure a l’estiu una hora oficial més per davant de l’hora real constitueix una forma tan important d’estalviar d’energia, apliquem-hi una senzilla regla de tres i, en comptes de regir-nos per un horari avançant una hora, avancem-lo deu hores més. Amb un total de dotze hores avançades estalviarem una quantitat inimaginable d’energia i, al mateix temps, aconseguirem un dels somnis d’una part rellevant de la Humanitat: canviarem el dia per la nit ! Tempus fluit.

Poble a poble.

VANDALISME. La piscina climatitzada de Morella ha patit actes vandàlics aquest cap de setmana. Les persones involucrades en el delicte han trencat la porta d’accés i material de la piscina. Per precaució, la piscina s’ha obert fins que s’ha analitzat l’aigua per saber s’havia produït cap vessament.

Des de l’Ajuntament lamenten “haver tingut que tancar aquest servei” i culpen els vàndals “per la seua falta de civisme”. A més, des del consistori asseguren que “els cossos i forces de seguretat estan investigant els fets i es prendran mesures per evitar aquestes situacions”.

L’únic

xiquet de Portell anirà finalment a l’escola de Vilafranca

CASTELLFORT HA TINGUT QUE TANCAR LES AULES

La decisió de tancar les escoles de Castellfort i Portell per falta d’alumnat ha afectat als veïns de dels Ports. Els dos aularis, que formen part del Col·legi Rural Agrupat (CRA) Celumbres, no tenien suficients alumnes per continuar oberts. La conselleria ha optat per suprimir les unitats d’Infantil i deixar les de Primària “latents”, és a dir, donant un temps per si es recupera alumnat i es poden tornar a posar en funcionament.

La situació a Portell és especialment preocupant, ja que, a finals d’agost no hi havia cap xiquet en edat d’escolarització resident. Però la família que s’hi ha instal·lat per a treballar a l’Hostal del poble tenia un xiquet, amb el dret a una educació pública i gratuïta. Finalment, ha estat escolaritzat a de Vilafranca, amb els serveis de transport i menjador. Aquesta decisió ha es-

tat presa sobretot perquè l’alumne puga socialitzar amb altres xiquets.

L’alcalde de Portell, Álvaro Ferrer, ha expressat el desànim dels veïns: “És lo més trist que mos ha passat, tindre un edifici com la nostra escola tancat. Quan un servici va tancant, és un procés que va en cadena. La nostra esquela la tenim cada vegada més a prop.”

El tancament de l’escola representa una preocupació més gran: la disminució de la població. L’Ajuntament i el centre educatiu han implementat diverses iniciatives per atraure famílies, però els resultats han estat limitats. Projectes com “Muntanyes d’il·lusió”, liderats per la mestra Pam Collado, busquen combatre el despoblament i mantenir les escoles rurals. No obstant això, aquestes accions no han aconseguit estabilitzar la població nouvinguda.

DIA DE LA PROVÍNCIA. Tírig ha acollit enguany la jornada en què la Diputació de Castelló rememora els orígens de la província amb diverses activitats.

Comencen les obres d’accés a l’Escola de Música

L’Ajuntament de Morella està duent a terme les obres per facilitar l’accessibilitat a l’escola de música de Morella amb una rampa que comunicarà l’edifici amb l’escola. Per això l’accés a l’edifici i el pàrquing per la placeta de les Escoles Pies estarà tallat “unes dues setmanes”, segons preveu l’alcade de Morella, Bernabé Sangüesa i mentre, “els vianants accediran pel carrer Castell fins al pàrquing dels vehicles

CARRER JOAN CLIMENT. L’Ajuntament de Vilafranca millorarà el carrer Joan Pablo Climent, una de les vies més transitades del nucli pels negocis i establiments que operen. El projecte valorat en 190.427,45 euros, comprèn el nou pavimentat amb llambordes, de la mateixa estètica que les instal·lades en carrers del poble i que permetran cohesionar la seua imatge. Els fons de l’actuació els finança la Diputació de Castelló dins del pla provincial d’obres. Per un altre costat, les obres també comprenen la renovació de la xarxa d’instal·lacions i subministraments que donen servei al veïnat del carrer i es deixarà espai en els soterraments per a futures instal·lacions. El consistori ha publicat la licitació en la Plataforma de Contractació disponible en la Seu Electrònica. Les empreses interessades poden presentar la seua oferta fins al pròxim dimarts 8 d’octubre.

i per la passarel·la habitual”. La nova rampa permetrà accedir-hi més fàcilment que fins ara. A més la millora, segons ha explicat Sangüesa, beneficia també a les famílies que han d’accedir amb carros. Sangüesa ha destacat “la importància de garantir la igualtat d’oportunitats per a totes les persones”. A més, remarca que l’ajuntament busca finançament per cobrir les despeses de la reforma.

TAMBÉ

Breus.

d’informació

TRANSICIÓ ECOLÒGICA A VILLORES. Villores rep 100.000 euros d’una subvenció de la Generalitat Valenciana que s’aprofitaran per a la instal·lació de plaques solars i bateries d’emmagatzematge, per a l’adquisició d’una furgoneta elèctrica, per a millorar l’eficiència hídrica i per a plantació d’arbres.

El PSPV celebra l’inici de les obres de l’N-232

per ser “un projecte clau per a la comarca”

El PSPV de Morella ha celebrat l’inici de les obres en l’últim tram de la carretera N-232, entre la Masia de la Torreta i Morella Sud. Aquestes obres, adjudicades per un valor de 21 milions d’euros “i amb segell socialista”, se sumen a les ja realitzades en el tram del Barranc de la Bota, la inversió total de la qual va ascendir a 50 milions d’euros. “En total estem parlant de més de 70 milions per a millorar les comunicacions entre la Comunitat Valenciana i Aragó, la major inversió pública de la història ací per a un projecte necessari i fonamental per al nostre present i futur”.

—“Compromís de Pedro Sánchez”. El portaveu socialista, Rhamsés Ripollés, ha destacat també que “l’inici d’aquestes obres demostra el compromís de l’executiu de Pedro Sánchez amb Mo-

rella i la comarca dels Ports”, i ha subratllat la importància d’aquesta carretera, per la qual circulen prop de 3.000 vehicles al dia, dels quals el 16% són vehicles pesants. Ripollés també ha recordat que, fa a penes deu dies, el PSPV va denunciar que la Generalitat Va-

lenciana de Carlos Mazón estava impedint l’arrencada de les obres en paralitzar l’autorització arqueològica necessària per a la seua execució que “es va obtenir finalment gràcies a la pressió exercida pels socialistes”.

A partir d’ara s’inicien els tre-

Les màquines ja han començat a treballar.

MINISTERIO DE TRANSPORTES.

balls de moviment de terres i preparació de tot el trajecte que millorarà considerablement la seguretat i disminució de temps i que compta, entre altres estructures, amb un nou pont pel riu Bergantes i la carretera actual com a via de servei per a explotacions i camins rurals. “Aquesta nova fase de l’N-232 és el projecte més important per al futur socioeconòmic de Morella, de la nostra comarca i també de les comarques veïnes d’Aragó”, ha afirmat Ripollés, qui també ha destacat que aquesta última fase de les obres és clau per a continuar reduint els temps de trajecte i fomentar el desenvolupament econòmic de la comarca i “una oportunitat per a reforçar la competitivitat dels Ports i atreure més inversions, consolidant així el paper de Morella com un punt estratègic en les comunicacions entre la Comunitat Valenciana i Aragó”.

“No entenem per què el Sexenni no compta ni amb un sol cèntim de suport del govern”

L’Ajuntament de Morella ha fet públic que “no rebrà cap ajuda econòmica per part del govern d’Espanya per la celebració del 55 Sexenni” després de la resolució del ministeri de Cultura “que deixa fora de les festivitats amb partida pressupostària a la festa sexennal”, segons apunten des del consistori. Aquesta subvenció “es va demanar abans de la celebració del Sexenni com a l’única partida que posava el ministeri per a les festivitats que han estat declarades d’Interès Turístic Nacional i, després de complir tots els requisits de l’ajuda, finalment s’ha quedat amb una dotació de zero euros” cap a Les Festes morellanes.

—100.000 euros de “La Oreja”. El Sexenni de Morella compta enguany amb una inversió per part del consistori morellà de més de 330.000 euros “dels quals més de 100.000 s’han recuperat amb el

concert de La Oreja de Van Gogh, no obstant això, encara queda una part molt important per finançar” per a la que es compta amb la subvenció directa de la Generalitat Valenciana de 60.000 euros o la de Diputació de Castelló de 9.000 euros. A més, “també s’han demanat altres ajudes per a poder sufragar activitats culturals, concerts, muntatges, i esdeveniments d’especial interès” com és el Sexenni. Davant de la decisió del ministeri, l’alcalde de Morella, Bernabé Sangüesa, ha mostrat la “incomprensió absoluta” davant d’aquesta decisió i ha explicat que “des de l’Ajuntament hem sol·licitat totes les subvencions possibles per ajudar a finançar aquesta festa. Per a un poble de tan sols 2.500 habitants és impossible finançar sols aquesta celebració que traspassa fronteres, i per això es demana ajuda a les administracions amb major capacitat econòmica i esperàvem que el govern d’Espanya ho

fere també quan avui ens trobem en que no”. Per això, continua, “no entenem per què el Sexenni no compta ni amb un sol cèntim d’inversió i de suport per part del govern ni tampoc perquè compta el ministeri de Cultura amb una partida de tan sols 78.000 euros per totes les festivitats d’aquestes característiques d’Espanya pel que reclamem que s’òbriguen noves convocatòries o que s’amplie la dotació pressupostària d’aquesta”.

—Gremis i carrers. Per un altre costat, l’Ajuntament també ajuda a finançar despeses de gremis i carrers com aquelles produïdes de l’ús de l’Espai Firal per als concerts o els butlletins i despesa de llum en carrers i la Diputació de Castelló també ha compromés ajudes a gremis i carrers d’uns 1.800 euros per entitat per a ajudar a sufragar totes les despeses del Sexenni a totes les persones que posen la seua inversió personal en fer possible la festa.

Gent & Vida.

INAGURACIÓ. El bisbe de Tortosa Sergi Gordo beneirà aquest dissabtes les dues noves escultures de l’altar major de la Basílica Arxiprestal de Morella, les de Sant Teodor i Sant Julià, realitzades per Francisco Medina, i que completen el retaule barroc de l’altar de la basílica. En l’acte també podrà visitar la remodelació que s’ha fet al museu i l’arxiu, que li confereix més ordre i més seguretat a les valuoses peces que guarda A més, també es presentarà la web de l’arxiprestal.

ADRIÀ LLOPIS PROTAGONITZA LA CAMPANYA

“Que

lo escuche todo el mundo”

El morellà Adrià Llopis protagonitza la campanya ‘Que lo escuche todo el mundo’, de la Confederació Espanyola de Famílies de Persones Sordes (FIAPAS). Aquesta iniciativa pretén fomentar la inclusió i la participació de les persones sordes i enguany té com a lema ‘Da el salto’. La campanya es presentava el passat divendres a la seu de la Fundació ONCE a Madrid.

La detecció precoç de la sordera és bàsica per al desenvolupament del llenguatge cognitiu i les habilitats socials dels xiquets i les xiquetes. Un cribratge auditiu neonatal pot ajudar a prevenir-ho, però no totes les sorderes es detecten en nàixer. Precisament així va ser el cas d’Adrià, un jove morellà a qui li van detectar hipoacúsia profunda als tres anys.

Després d’un llarg viatge, avui la seua experiència ha servit per a conscienciar a la societat sobre la importància d’establir proves i protocols per a la seua detecció.

En la campanya s’ha elaborat un espot amb la participació de xiquets i xiquetes amb sordera i s’han realitzat vídeos breus on les famílies i professionals en l’àmbit de la sanitat i l’educació aporten una perspectiva experta en la detecció i el tractament.

En els vídeos també hi participen Helena i Rodrigo, els pares d’Adrià, i expliquen com va començar la seua aventura l’any 2011, quan va nàixer el seu fill. En aquell moment desconeixien el cribratge neonatal i se’n van anar a casa sense fer les proves. Finalment, es va adonar que al seu fill li passava alguna cosa pràcticament un any després,

“IL·LUMINA EL TEU POBLE”. L’Empresa Electra del Maestrazgo ha anunciat ja els 16 pobles seleccionats per participar en la nova edició del concurs ‘Electra Il·lumina El Teu Poble’, una iniciativa nadalenca que es va encetar l’any passat a Mont-roig (Matarranya) i que va atraure a visitants d’arreu de les comarques veïnes durant el mes de desembre i genera a la localitat il·luminada. Els municipis seleccionats enguany, pertanyents a la comarca dels Ports i del Maestrat, han sigut La Mata, Sorita, Palanques, Cinctorres, Xert, La Pobla de Benifassà, Villores, Olocau del Rey, Catí, Forcall, Todolella, Ares del Maestrat, Castell de Cabres, Portell, Sant Jordi i Traiguera.

COTXES CLÀSSICS. Uns 50 vehicles han participat de la setena Trobada, una cita que compta amb la col·laboració del Club de Vehicles Clàssics de Vinaròs i del Baix Aragó Club de Vehicles Antics, d’Alcanyís.

i quan gairebé tenia tres anys li va diagnosticar hipoacúsia profunda bilateral. Actualment, Adrià ja té 13 anys i s’ha convertit en tota una referència per als més menuts que

Una imatge del vídeo promocional.

FIAPAS

VÍDEO-RESUM DE L’APLEC. Des de l’organització de la festa comarcal “tanquen” edició amb un video-resum publicat a les seues xarxes socials.

estan travessant la mateixa situació. I el més important de tot és que gràcies a l’esforç i el treball d’Adrià i la seua família avui pot portar una vida amb normalitat.

“GATS DEL BERGANTES”. L’Associació “Gats del Bergantes”, l’encarregada de gestionar les colònies felines a Sorita ha aconseguit esterilitzar un total de 31 grats en els darrers dies a banda dels 10 que ja s’havien fet prèviament.

En total s’ha intervingut a un total de 41 felins. Un treball que l’Ajuntament de Sorita ha volgut agrair i que recolza amb el pla per a la Gestió Ètica de les Colònies Felines que va aprovar, mitjançant el qual s’ha demanat una subvenció per continuar amb els treballs d’esterilització i control dels gats del municipi. Unes despeses que actualment corren a càrrec de la pròpia associació.

Herbeset reviu per Sant Miquel

Herbeset ha viscut un intens cap de setmana amb les festes en honor a Sant Miquel, on s’han reunit més d’un centenar de persones. La pedania de Morella ha tingut durant dos días una agenda completa, amb la germanor i la tradició habitual cada any per aquestes dates com a protagonistes.

La missa, la cercavila amb els gaiteros, les joies i la subhasta de plats típics han posat punt final a les festes. L’alcaldessa de la pedania d’Herbeset, Maria Cinta Ferrer expressa la seua satisfacció: “És una festa molt especial, no falla ningú, al dinar popular van assistir unes 140 persones”.

Tot i que les festes només duren un cap de setmana, es viuen amb molta intensitat. Tant menuts com grans són partícips de cadascu-

na de les activitats, mantenint vives tradicions com l’oferta, amb la participació de tots els veïns elaborant plats per a subhastar i recaptar diners per la confraria.

Al so de la gaita i el tabal, com de costum, van recórrer els carrers del poble a la cerca dels plats i productes de l’oferta. Per a l’ocasió es van preparar dolços, melmelada artesana i fins i tot sabons. L’oferta comença amb uns preus fixats, que a poc a poc augmenten, alguns arribant a preus elevats. Però mai es queda cap producte per vendre, perquè ningú vol que les festes d’Herbeset perden la seua essència.

Un any més, les festes de Sant Miquel han estat tot un èxit per connectar els que encara viuen a Herbeset i els que hi tenen les arrels i el cor.

Setmanari d’informació comarcal

FRONTENNIS VILAFRANCA. A la 1ª Provincial de frontennis es disputava la 3ª jornada del campionat amb la visita del Club Frontennis Vilafranca a

les instal·lacions del Frontennis Castelló. Els locals, el Castello ‘D’ s’imposava a dos de les tres partides deixant un marcador final de 2-1 al seu favor.

TREPIDANT PARTIT A LA FÀBRICA

3 a 2 al ‘derbi’ comarcal de 3ª FFCV entre el Vilafranca i el Cinctorrà

MORELLA FC -4CF BORRIOL -3-

Alineació Morella FC : Pau; Pau Puig, Álex, Cata, Robert, Mario, Ismael, Arturo, Chillida, Jeordy i Ferran. També van jugar Marc Yeste, Moles, Andreu Ortí, Pau Meseguer i Mauricio.

GOLS: 0-1 min. 10; 1-1 min. 21 Ferran; 2-1 min. 23 Jeordy; 3-1 min. 29 Jeordy; 3-2 min. 48; 4-2 min. 56 Ferran; 4-3 min. 87

El Morella FC superava al líder de la 2ª FFCV a la Fàbrica de Giner en un partit amb gran poder ofensiu de l’equip però amb concessions en defensa que van fer que el Borriol estiguera viu al partit fins al darrer instant. Els visitants arribaven com a invictes a la Fàbrica de Giner i es van posar per davant amb el 0-1 al minut 10 de partit. El Morella FC comptaria amb una reacció fulgurant i al minut 21 Ferrán marcava l’1 a 1. Poc després, Jeordy Murillo al minut 23 marcava el 2-1 per al Morella i el propi Jeordy al minut 29 marcava el 3-1, resultat amb el que acabava la primera part. La segona va ser trepidant i el

Borriol escurçava distàncies amb el 3-2 al minut 48. Però novament el jove Ferrán al minut 56 feia el 4-2 per al Morella. El partit no estava sentenciat i el Borriol quasi al final marcava el 4-3. Els locals van resistir finalment per acabar guanyant un partit amb 7 gols a la Fàbrica de Giner.

CF VILAFRANCA -3CE CINCTORRÀ -0-

Alineació CF Vilafranca : Efrén; Nico, Enric Monfort, Enric Beltrán, Mateu, Héctor Tena, Héctor Bayot, Ferran, Borja, Miguel i Edo. També van jugar Jaime, Gonzalo, Pablo Andrés i Isaac.

Alineació CE Cinctorrà: Marc; Pau Milián, Diego, Raúl, Manel, Josep, Albert, Marc Solsona, Mampel, Nico i Hugo. També van jugar Pepe, Dani Aguilar, Gerard i Joan.

GOLS: 1-0 min. 43 Nico; 2-0 min. 85 Gonzalo; 3-0 min. 93 Isaac

El CF Vilafranca superava al CE Cinctorrà en el derbi dels Ports disputat el diumenge al Camp del Serrito. Un partit poc vistós futbolísticament i amb EL MORELLA FC SUPERAVA PER 4-3 AL BORRIOL CF EN UN

ETURE ‘A’

ATZENETA

BORRIOL

XILXES

TORREBLANCA

MORELLA

JOV. ALMASSORA

ORPESA

PEÑÍSCOLA

VILAFAMÉS

RAFALAFENA

ESP. VILA-REAL

ALMASSORA ‘B’

TRAIGUERA

ELS IBARSOS SAN PEDRO ‘B’

Així van les lligues de 2ª i 3ª FFCV després de disputades les 4 primeres jornades del campionat.

VILAFRANCA

BENASSAL

VILANOVA

XERT

CANET

ROSSELL

CÀLIG

VINROMÀ

ETURE ‘B’ ALBOCÀSSER

SALSADELLA SANT MATEU LA POBLA T. CINCTORRÀ

una primera part bastant espesa i sense oportunitats per a marcar. De fet, la més clara va ser un remat del jugador cinctorrà Hugo al travesser al minut 1 de la primera part, desbaratada pel porter Efrén i que impactava al travesser. El Vilafranca va intentar dominar el joc sense continuïtat i els de Cinctorres reclamaven un possible penal a l’àrea vilafranquina. Al minut 43 i a l’eixida d’un còrner, Nico de cap marcava l’1 a 0 per al Vilafranca.

La segona part començava també amb domini visitant i amb Hugo novament com a protagonista generant dues ocasions de gol als primers instants del segon període. Efrén va salvar la primera i la segona marxava fora llepant el pal. El Vilafranca intentava dominar novament el partit i al tram final aconseguia els gols que sentenciaven el partit. El 2-0 va ser obra de Gonzalo al minut 85 i el 3-0 definitiu el marcava Isaac al minut 93. Al final, massa resultat per al que es va veure al terreny de joc del camp del Serrito en aquest enfrontament comarcal.

Primer punt de la temporada per als cadets

Continuen només en competició oficial de lliga en este inici de temporada els dos equips juvenils i el cadet de Renomar Els Ports FC ja que infantils i tot el futbol 8 es troben a l’espera de conèixer els calendaris de competició per a la temporada que probablement s’inicie el cap de setmana del 19 i 20 d’octubre.

En categoria juvenil, el Renomar Els Ports ‘A’ descansava aquest cap de setmana ja que s’havia d’enfrontar amb el Virgen de Fàtima, conjunt que va abandonar la competició abans d’iniciar-se i per tant descansa l’equip que havia de jugar contra ell cada setmana.

Per la seua banda, el Renomar Els Ports ‘B’ disputava el seu primer partit de la temporada a la 2ª Regional Juvenil visitant al CD Moreres ‘A’ als camps del ‘Chencho’ de Castelló. El Moreres s’acabaria imposant per 2 gols a 1. Ajustada derrota del juvenil ‘B’ de Renomar Els Ports en un partit en el que David marcava l’únic gol de l’equip comarcal.

A la 1ª Regional Cadet, Renomar Els Ports FC rebia al camp del Pla de Mig Ull de Cinctorres la visita de l’Sporting de Castelló ‘A’ amb empat (1-1) final en el marcador. Els de la Plana s’avançaven a la primera part encara que Marc Sánchez marcava a la segona el gol del definitiu empat que li dona el primer punt al conjunt cadet de Renomar Els Ports en la 1ª Regional Cadet.

SEGONA FFCV

TERCERA FFCV

ELS PORTS FC

Qué hacer en Morella

NÚMERO 662. ÉPOCA II. DEL 27 AL 29 DE SEPTIEMBRE DE 2024

LA IGLESIA RENUEVA SU MUSEO

ADEMÁS, EL OBISPO BENDECIRÁ DOS NUEVAS ESCULTURAS QUE SE PUEDEN VER YA EN EL ALTAR MAYOR

Este sábado 5 de octubre, el obispo de Tortosa, Sergi Gordo, vuelve a Morella con motivo de las confirmaciones de los jóvenes que quieren recibir tan destacado sacramento de la Iglesia católica. Aprovechando esta estancia en la ciudad amurallada, la parroquia ha organizado un acto se havia tenido que aplazar en varias ocasiones por los cambios en el obispado y las grandes celebraciones. Durante esa la jornada se dará a conocer la remodelación del Museo y el archivo del arciprestal, y se bendecirán las dos esculturas de Sant Teodoro y San Julian, realizadas por Francisco Medina, y que completan el retablo barroco del altar de la basílica.

El cura de Morella, José Ángel Pitarch, invita a todos los vecinos de Morella y a los visitantes a acudir a este acto donde se presentará la página web, la remodelación del museo y las imágenes del altar mayor.

La remodelación del museo le ha conferi-

do más orden y más seguridad a las valiosas piezas que se exponen en el mismo. Entre otros, se puede encontrar una gran colección de cruces procesionales de diferentes parroquias de la comarca que el Obispado recomendó que se guardaron al museo para una conservación más eficiente. Estas cruces se continúan utilizando en las grandes celebraciones de los pueblos a los cuales pertenecen, pero mientras tanto están expuestas en una vitrina hecha a medida por tresorejar esta colección de orfebrería. El museo arciprestal de Morella también recoge pinturas medievales, obras de arte de los siglos XV al XIX, cerámica; y piezas textiles litúrgicas únicas, como los ternos de San Vicente Ferrer o del Papa Benedicto XIII. Todo está recogido, precisamente, en la página web que también se presentará este sábado.

VUELVE A MORELLA

NO TE LO PUEDES PERDER

VIERNES 4 DE OCTUBRE

20:30

«TROMPETAS Y BATALLAS. MÚSICA PARA UN CENTENARIO»

CONCIERTO DE ÓRGANO

IGLESIA ARCIPRESTAL

Entrada gratuita

DOMINGO 6 DE OCTUBRE

12:30

«3MIL645 TUBOS: ÓRGANO DE TURULL DE MORELLA»

CONCIERTO DE ÓRGANO

IGLESIA ARCIPRESTAL

Entrada gratuita

“PUENTE” DE DICIEMBRE. En esos primeros días de diciembre, que este año permiten junto con el fin de semana tres festivos, Morella enciende las luces de Navidad i se prepara para las primeras nieves de la temporada. Suelen ser unas jornadas en las que la ciudad amurallada ofrece su mejor cara y para las que conviene prepararse con gorro, guantes y bufandas antre de ir de tiendas de cara a las navidades y la llegada de los Reyes Magos.

FIN DE AÑO. Cada vez Morella se está convirtiendo en un destino más deseado para acabar un año y empezar otro. Los planes festivos con el cotillón y las uvas para parejas o grupos de amigos se pueden combinar con la tranquilidad de una casa rural o excursiones al aire libre para empezar el año de la mejor manera. Si tienes pensado venir a empezar el 2025, date prisa, que en estos destacados días Morella suele estar al 100% de ocupación.

300 AÑOS DEL ÓRGANO

EL INSTRUMENTO, NACIDO DE LAS MANOS DE FRANCISCO TURULL EN 1724 ES

La Asociación Cultural Comes organiza la conmemoración de los 300 años del Órgano de Turull de la Iglesia Arciprestal Santa María la Mayor de Morella, el más importante de la Comunidad Valenciana. La programación cuenta con conciertos, conferencias, actividades didácticas y visitas guiadas, especialmente diseñada para dar a conocer las características y secretos de este singular instrumento de la capital de la comarca castellonense de Els Ports del pasado jueves 3 al próximo 6 de octubre. La entrada es gratuita para todas las actividades hasta completar el aforo.

En estos tres días, el acontecimiento alberga ponencias abiertas a todos los públicos sobre la documentación, desde un punto de vista técnico, estético y organológico; la evolución, estado actual del instrumento y sobre la contextualización del entorno histórico-musical: intérpretes, documentos de oposición y obras compuestas expresamente para este instrumento a lo largo de su dilatada historia.

La programación preparada para «300 años del Órgano de Turull (1724-2024)» ofrece conciertos a cargo de organistas de reconocido prestigio y actividades orientadas a poner en valor el instrumento también a los más pequeños. Las conferencias se realizarán en los salones góticos del Ayuntamiento de Morella y los conciertos tendrán lugar en la iglesia Arciprestal de Santa Maria. Las visitas guiadas permitirán acercarse a los mis-

terios de este magnífico instrumento, y los niños también podrán ver su funcionamiento de la mano de músicos y organeros especialistas en la materia.

La programación comenzó este jueves con un concierto, Música alrededor de la construcción del Órgano de Turull, a cargo de Pablo Márquez, organista de la Catedral de Valencia.

El viernes 4 a las 10h y en el mismo lugar, los niños podrán disfrutar del programa Descubre el órgano de Morella con Pablo Márquez & Atsuko Takano; a las 17h el Salón Gótico del Ayuntamiento de Morella albergará la conferencia 300 aniversario del Órgano Turull: un instrumento de excepción que ofrecerá Márquez, catedrático del Conservatorio Superior de Música de Castellón Salvador Seguí; y Atsuko Takano, directora musical y organista titular de la Iglesia de San Nicolás de Valencia, actuará con el programa «Trompetas y batallas, música para un centenario» en la Arciprestal de Santa María a las 20:45h.

El Salón Gótico del Ayuntamiento de Morella acogerá una charla-coloquio, Aniversario de Turull, reconstrucción de su pasado, el sábado 5 octubre a las 17h. El broche a estas jornadas lo pondrá el organista Ignasi Jordà, catedrático numerario de Improvisación y Acompañamiento en el Conservatorio Superior de Música de Castellón Salvador Seguí, con un concierto en el que

ofrecerá el programa 3mil645 tubos: Órgano de Turull de Morella, el domingo 6 octubre a las 12:30h.

ASÍ ES EL ÓRGANO. La Iglesia Arciprestal Santa María la Mayor de Morella alberga el órgano de Turull, fabricado por el maestro organero que le da nombre, Francisco Turull (Cretas, Teruel 1670 – Morella 1734). Actualmente es de transmisión mecánica, consta de 3.645

Y TAMBIÉN...

PASEO DE LA ALAMEDA. Morella cuenta, en la parte posterior, encima del parking, con un espectacular paseo, coronado por un pinar en el que se pueden dar tranquilos paseos con los más pequeños, pues está cerrado al tráfico. A él se puede acceder tanto desde la puerta de la Nevera, como desde la puerta de los Estudios. Entre otras posibilidades, cuenta con un parque infantil diferente, construido en madera y una reproducción a tamaño real de un dinosaurio con el que poderse hacer unas fotografías para el recuerdo.

ÓRGANO DE MORELLA

tubos y está considerado un órgano histórico y un importante elemento patrimonial de la ciudad. Fue construido entre 1717, año del encargo, y 1724, año de entrega. En 1964, el organero Gabriel Blancafort, encontró en el fondo del secreto mayor la inscripción Franciscus Turull me fecit, anno 1719.

El órgano está ubicado junto al coro, entre las dos primeras co-

Pablo Márquez toca el órgano de Turull en un concierto celebrado en la Iglesia Arciprestal Santa María la Mayor de Morella

OFICINA DE TURISMO . Abierta de martes a sábado de 10h. a 14h. y de 16h. a 19h.; domingo de 10 a 14h. y los lunes está cerrada.

Plaza San Miguel s/n Teléfono: 964173032 y whatsapp: 661 425 294

lumnas de la nave izquierda. La caja barroca es obra del escultor Vicente Dols, sobre la cornisa existen tres secciones de tubos canónigos; el órgano con sonido consta de dos cuerpos: el primero, corresponde al órgano mayor y ocupa la parte principal de la fachada; el segundo, corresponde al órgano en cadereta, situado detrás del respaldo del organista, cuyos tubos estaban cubiertos por unos óleos.

CENTRO LÚDICO Y DEPORTIVO JAUME I. Situado en la zona de la Alameda, dispone de piscina climatizada o rocódromo, entre otros. Solicite información de las posibilidades deportivas que ofrece la ciudad llamando a la Oficina de Turismo.

FLAÓ. El dulce morellano por excelencia és el flaó. Es una pasta rellena de requesón y almendras que tiene un origen, árabe, medieval y mediterráneo consideraron como un dulce celestial que se ha convertido en señal de identidad de Morella siendo el rey de todas las pastelerías.

IGLESIA Y MUSEO ARCIPRESTAL. Abierta los lunes de 11h a 14 y de 16 a 18h. De martes a sábado de 11h a 14 y de 15 a 18h. Domingos de 10h a 11:15h y de 12:15h a 15h. Los horarios pueden variar por celebraciones religiosas. Más información en la página web BasilicadeMorella.org

CASTILLO DE MORELLA. Con entrada por la plaza de toros, es visitable de lunes a domingo en horario ininterrumpido de 11 a 19h. El Palacio del Gobernador, situado en su interior, abre de 11h a 15h.

LA PRISIÓN MEDIEVAL. Abierta los dias 11, 12 y 16 de octubre, de 11 a 14h. y de 16 a 19h.

MUSEO “TEMPS DE DINOSAURES”. De martes a domingo, de 11 a 14h y de 16 a 19h.

APUNTES DE INTERÉS

GUIA COMERCIAL.

HOTEL REY DON JAIME.

Juan Giner, 6 · 964 16 09 11

MESON DEL PASTOR.

Costa Jovaní, 5 · 964 16 02 49

LA FONDA MORENO.

Sant Nicolau, 12 · 964 16 01 05

HOTEL EL CID. Portal de Sant Mateu, 3 · 964 16 01 25

CASA ROQUE.

Sant Joan, 1 · 964 16 03 36

EL FAIXERO. Ctra. Iglesuela, 7 ·

CINCTORRES · 964 18 10 75

CASA PERE. Blasc d’Alagó, 22 · 964 16 02 15

RESTAURANT VINATEA.

Blasc d’Alagó, 17 - 964 16 07 44

RESTAURANTE EL CAZADOR

Barrio H. Nou - 630 401 965

RTE. PIZZERIA LOLA

Blasc d’Alagó, 21 · 964 16 03 87

BAR QDQ. Segura Barreda, 16 964 16 07 29

BAR PRATS. Pilar, 24 · 964 16 01 60

CAFETERIA ELS PORXES. Blasc d’Alagó, 12 · 964 17 32 42

ADOLFO’S BAR. Barrio H. Nou · 964 16 09 33

CANYERO’S BAR. Blasc d’Alagó, 29 · 653 07 87 03

BAR XÒFER. Blasc d’Alagó, 9 · 673 06 62 32

BAR QUIOSC COLÓN. Plaça Colón, 12 · 964 17 31 47

ARTESANIA CARMEN. Pilar, 1 · 964 16 10 06

PASTELERIA PILI.

Torres de Sant Miquel, 1 · 964 17 30 75

PASTELERIA PALLARÉS.

S. Barreda, 12 - 964 16 02 82

PANADERIA DOMINGUEZ. Sant Nicolau, 21 · 964 16 03 57

MOBLES ERNEST. Blasc d’Alagó, 20 · 964 16 00 40

REGALOS Mª MERCEDES. Pilar, 7 · 964 16 01 92

CARNISSERIA CATALÁ.

Marquesa Fuente el Sol, 7 964 160 177

CARNS NOEL.

Marquesa Fuente el Sol, 12 · 964 16 09 93

MORELLA SE ILUMINA. Los viernes, sábados, festivos y sus vísperas, el castillo y las murallas de Morella se iluminan desde la puesta de sol hasta medianoche. Puedes acercarte a pie hasta el paseo de la Alameda para ver el castillo o coger el coche y dar una vuelta por los alrededores para disfrutar del espectáculo en su conjunto.

ENTRADA CONJUNTA. Las principales atracciones turísticas de la localidad ofrecen un modelo de entrada conjunta con la que se puede acceder a los diversos museos, al Castillo y a la Iglesia Arciprestal a un precio más reducido. Puedes comprarlas tanto en la Oficina de Turismo de Morella como en la entrada de cualquiera de los monumentos adheridos.

CARNISSERIA SEGURA.

Blasc d’Alagó, 33 · 964 16 02 41

PERRUQUERIA PILI.

Sant Julià, 6 · 964 16 07 84

HOGAR TEXTIL ADELL.

Trinquet, 2 · hogartextiladell.com

MÀ DE DONA.

Juan Giner, 23 · 964 16 08 59

JOVENIVOL.

Blasc d’Alagó, 41 · 964 16 07 10

ÒPTICA ART. Plaza Colón, 1 964 16 09 32

ESTANC MESTRE.

Segura Barreda, 22 964 16 06 41

CASA ARGIMIRO.

Pilar, 2 · 964 16 03 77

L’HERBOLARI.

Juan Giner, 18 964 16 03 84

CLÍNICA DENTAL LEUBA

Callejón García, 19 639 64 90 92

AROMES DE MORELLA. Blasc d’Alagó, 13 · aromesdemorella.com

DOMINGOS DE COMPRAS POR MORELLA. La mayor parte de los establecimientos comerciales de Morella están abiertos todos los domingos del año, siguiendo una larga tradición comercial que se remonta hasta la Edad Media. La oferta se completa con un mercado situado en la calle porticada donde se pueden comprar frutas y verduras frescas -entre otros productos-, lo que se hace desde que Jaime I ‘el Conquistador’ lo autorizara en 1256. Aún hoy en día se mantiene esa inusual costumbre comercial y se puede salir de compras en domingo.

SALTAPINS. Parque de aventura con tirolinas, lianas o puentes tibetanos. Más información en saltapins.com

PINTURAS RUPESTRES DE “MORELLA LA VELLA”. Abiertas de martes a domingo y festivos en tres turnos: 11h. / 12:30h. y 16:30h Pónganse en contacto con la oficina de turismo para planificar su visita. Telf. 964173032 · Whatsapp. 661425294

LOS GIGANTES. Pueden verse en la entrada del Ayuntamiento un espacio con acceso libre y gratuito

LAS TORRES DE SAN MIGUEL. Los días disponibles de 10 a 13h y de 16 a 19 horas.

Agenda.

—Morella.

300 Anys Orgue de Turull 1724-2024

Divendres 4 d’Octubre 17h. 300 Aniversari de l’Orgue de Turull: Un instrument d’excepció. Conferència a les Sales Gòtiques amb Pablo Márquez, catedràtic de CSMC 20,30h. Concert: “Trompetes i Batalles. Música per a un Centenari” amb l’organista Atsuko Takano. Església Arxipestral.

Dissabte 5 d’Octubre

11h. Jornades Europees de Patrimoni. Visita a l’edifici visigòtic dels Casals al mas de Sabater. Inscripcions oficina de Turisme de Morella. 17h. Xerrada-col·loqui a les Sales Gòtiques. “Aniversari de Turull. Reconstrucció del seu passat”.

Diumenge 6 d’Octubre

12h. Concentració ‘Un any de genocidi a Palestina’. ‘76 anys de colonització israeliana’. Davant de l’Ajuntament.

12h. Jornades Europees de Patrimoni. Inauguració de l’exposició ‘Arquitectura i Arqueologia’ a càrrec de Virtuarch Studio a l’Ajuntament de Morella. Visita a l’exposició a les instal·lacions de Virtuarch Studio.

12,30h. Concert a la Basílica Arxipestral. “3MIL645 Tubs. Orgue de Turull de Morella” amb Ignasi Jordà.

—Vilafranca.

Dissabte 5 d’octubre 11,30h. Pla de posada en valor de

l’Art Rupestre. Visita a ‘La Covatina’. Eixida des de l’Oficines Municipals. 12h. Concentració ‘Un any de genocidi a Palestina’. ‘76 anys de colonització israeliana i més d’un segle de resistència al Sionisme’. Estàtua de la Dona Treballadora a l’Avinguda Llosar.

25 anys tancament de la FP

Pel matí, audiovisual i parlaments a la Sala Carles Pons. Inaguració exposició ‘Estudias o vas a la FP ?’ a les Sales Gòtiques, dinar al Parador de Festes i discomòbil. Actes per a l’alumnat i professorat del centre de FP.

Diumenge 6 d’octubre

Cinema a la Casa Social. 16h. Sessió infantil amb la pel·lícula ‘Garfield’. A les 18,30h. Sessió Adults amb ‘Una vida no tan simple’.

Dimecres 9 d’octubre

Centenari Vicent Andrés

Estellés

18h. Inauguració del Mural d’Estellés, realitzat per Javier Soligó i lectura de poemes a la Placeta de la Casa de Cultura.

19h. Concert d’Artur Álvarez. “Estellés a ritme de blues’. Sala Carles Pons.

—Forcall.

Diumenge 6 d’Octubre

16h. Pla de posada en valor de l’Art

Rupestre. Visita a l’abric del mas de Barberà. Eixida des de l’Oficina de Turisme.

—Portell.

Dissabte 5 d’Octubre 16h. Pla de posada en valor de l’Art

Rupestre. Visita a l’Abric del Mas de la Rambla. Eixida des de l’Ajuntament.

—Palanques.

Diumenge 6 d’Octubre 11,30h. Pla de posada en valor de l’Art Rupestre. Visita al Cingle de Palanques. Eixida des de l’Ajuntament.

—Benassal.

Mes de l’Avellana 2024 Dissabte 5 d’Octubre 9h. Ruta guiada de la pedra en sec amb Gabriel Barreda. Eixida des de la Plaça dels Xorros de la Font d’en Segures 12h. Inauguració de l’exposició “Avellana, fruit de tardor” a l’Oficina de Turisme.

Diumenge 6 d’Octubre 11h. Ruta de l’Avellana 11 a 13h. Obertura del museu de la Vida Rural de l’Avellana.

Dimecres 9 d’Octubre 12h. Taller gastronòmic ‘Galetes amb avellana’. Llar dels Jubilats 17,30h. Tallers infantils de tardor. Jardí dels Plans

—La Pobla de Benifassà - La SéniaValderrobres

Festa del Tossal del Rei Diumenge 6 d’Octubre 11,30h. Al Tossal del Rei, salutació de les autoritats amb les gents de La Pobla de Benifassà, La Sénia i Valderrobres 14h. Dinar de germanor a Fredes, a la Colònia Europa, per a tots els inscrits prèviament en la Festa del Tossal del Rei

—Agenda Esportiva

FUTBOL REGIONAL

2ª FFCV

Eture FC ‘A’ - Morella FC

Dissabte 5 a les 18h. ‘Batiste Sales’. Sant Jordi

3ª FFCV

CE Xert - CF Vilafranca Diumenge 6 a les 17h. ‘Les Forques’. Xert CE Cinctorrà - Càlig CF Diumenge 6 a les 18,30h. ‘Pla de Mig Ull’. Cinctorres

JUVENILS

CF Borriol - Els Ports FC ‘A’

Dissabte 5 a les 16,30h. ‘El Palmar’. Borriol

Els Ports FC ‘B’CF Nou Jove Castelló-Ripollés ‘C’ Dissabte 5 a les 18h. ‘Fàbrica de Giner’. Morella

CADETS

CF San Pedro ‘A’ - Els Ports FC Dissabte 5 a les 12,30h. ‘Javier Marquina’. Grau

FRONTENNIS

1ª DIVISIÓ CASTELLÓ

Torreblanca ‘B’ - Vilafranca Dissabte 5 a les 16,30h. Frontó de Torreblanca

Vilafranca - Castelló ‘C’ Diumenge 6 a les 10,30h. Frontó de Vilafranca.

Setmanari d’informació comarcal

El notícies de perfil.

EL VILAFRANQUÍ JOSÉ LUIS LORENZ ANDRÉS ÉS DIPUTAT DEL PARTIT SOCIALISTA A LES CORTS VALENCIANES

“No se pot comprendre que mentre el valencià queda reduït

José Luis Lorenz Andrés va nàixer l’any 1974 a Vilafranca, on torna més poc del que voldria. En un context de transformacions a la comarca dels Ports, a la societat espanyola i al món. La seua generació es va vore obligada a emigrar per a la formació i la vida professional, i ha hagut de combinar els estudis i el treball amb la participació en la vida social i cultural de la comarca dels Ports.

Tot comença sempre en la infantesa. Com recordes aquell temps?

Vaig nàixer a Vilafranca el 74 i vaig començar el col·legi el 78. Ara recordo que el seu primer nom va ser “25 años de paz”, pel franquisme, i després ja va canviar a “Blasco d’Alagón”, però jo encara tinc aquell record. Això marcava una forma de pensar que fa contrast amb la democràcia actual. En un poble xicotet a l’interior de Castelló el franquisme s’havia imposat fins i tot en el nom del col·legi. A eixe record li dono valor ara en el pas del temps, perquè en eixe moment no era conscient.

Com va anar la teua adolescència, a Vilafranca i a Morella?

Fins a 8é d’EGB vaig estudiar a Vilafranca, i d’allí vaig marxar a estudiar a Morella. Recordo que l’etapa a Morella va ser magnífica perquè vaig fer molts amics i amigues, que encara ara perduren. Per casualitats de la vida, ara compartisc escó pel Partit Socialista a les Corts amb en un company de COU, Ernest Blanch. Pel que fa a l’adolescència, un poble dona molta llibertat perquè pots anar de festa als pobles del voltant, però també és veritat que en un poble xicotet no podies viure de forma natural i sana la teua sexualitat per la mentalitat d’aquella època, als anys 80. Quan jo vaig eixir de l’armari tenia més de 20 anys. La meua adolescència va tindre una vessant molt bona que era la festa, viure a un poble on coneixes a tots...El futbol també me va marcar molt, jugant a l’equip de Vilafranca i també de Morella. En la vida s’ha de mirar

Llicenciat en ADE i doctor en Història i autor de dos llibres sobre Vilafamés i Castelló de la Plana en l’època moderna, ha sigut professor i director de l’Institut Francesc Ribalta de Castelló de la Plana. Actualment, és diputat del Partit Socialista a les Corts Valencianes, i compartix la vida amb el seu company i les seues dos filles.

Laia Meseguer.

que es vulga potenciar l’anglés reduït a un ús residual”

per avant, sempre me quedo amb lo millor, els amics i la família de Vilafranca i els amics de Morella. I l’emigració del poble a la ciutat, també va significar, el viatge cap la professió i i el treball.

Encara que estudiava a Castelló, durant l’etapa universitària la meua vinculació va ser més al poble, perquè pujava cada cap de setmana per a jugar amb l’equip de futbol de Vilafranca, i era membre de l’Associació del Club Tamborí del poble. Primer vaig estudiar ADE perquè en el moment li veia sortides pràctiques, però a mi m’apassionava la història. Recordava molt les classes d’història de COU a Morella amb la professora Mercedes Díaz, eren classes espectaculars, ens explicava la Història perquè l’entenguerem de veritat. Fa un temps la vam localitzar i he parlat amb ella vàries voltes. Quan vaig acabar d’estudiar ràpidament vaig vore que m’interessava la docència i vaig començar a donar cursos de l’atur per a gent que no treballava. Després vaig donar classes a Catalunya, i als 26 o 27 anys vaig vindre a la borsa de Matemàtiques de la Comunitat Valenciana però vaig opositar per Història, i vaig aprovar.

L’ensenyament públic ha sigut la teua màxima vocació i reivindicació.

Jo vinc d’estar becat en el sistema educatiu públic, d’estudiar al públic en totes les etapes educatives de la meua vida i després també, de treballar també al públic. La meua última etapa a l’ensenyament és una de les experiències que més m’ha marcat. Poder ser docent i director a l’Institut Francesc Ribalta, un institut emblemàtic i històric a Castelló i a nivell nacional, per on han passat molts d’alcaldes i personalitats de la ciutat i les comarques de Castelló. Jo lluitaré pel patrimoni del Ribalta des d’on estiga. Durant la joventut no vas poder viure amb totes les llibertats, com és la teua vida sentimental i familiar ara?

Gràcies a la Llei aprovada pel

president Zapatero, el meu company i jo mos vam casar al 2010, sobretot per a poder adoptar, una altra fita aconseguida d’aquella llei.

Així van vindre dos xiquetes a la nostra vida. Ens casàvem al 2010 sobretot amb la idea d’adoptar i

vam començar el procés, però no va ser fins al 2018 quan vam obtenir resposta i ens van dir que hi havia dues xiquetes esperant i havíem de donar una resposta el més aviat possible. A pesar del temps que havia passat de seguida vam saber

que volíem dir que sí. Com porteu la conciliació? Va ser molt caòtic al principi perquè vam passar de ser dos adults que estàvem molt tranquils com a parella a ser quatre i ser pares de dos xiquetes molt menudetes. Al fiLorenz, als seus anys d’institut.

nal l’adopció és complicada, la creació del vincle…però sobretot va ser una alegria enorme. Hi ha moments de tot, de molta dedicació i altres més tranquils. Els explico la política i els meus valors de forma senzilla, que vull que com a dones puguen tindre un paper primordial a la societat.

L’etapa actual, tan complicada, la vius com a Diputat del PSPV de Cultura i Educació en les Corts Valencianes.

L’adaptació al meu càrrec polític al principi me va costar. Els primers mesos van ser durs però m’he adonat que cada vegada estic més còmode perquè me crec genuïnament el meu discurs: defenso sempre l’educació pública, en valencià, i que fomenta la igualtat de totes i tots. Una cosa que no m’agrada del meu treball és que el meu mòbil funciona 24/7 i me pot arribar informació de Burriana, de Pilar de la Horadada o de Morella, és un treball de no parar. Però és veritat que l’exercisc amb l’orgull de ser

l’oposició del govern en matèria d’Educació de tot el País Valencià, és una gran responsabilitat.

Per tant, l’educació i la llengua són les teues inquietuds i propostes actuals.

Estem en temps complicats perquè tornem a escoltar idees molt ultraconservadores que ja pareixien obsoletes; i que com a professor d’història, que explicava el franquisme i el paper de la dona al llarg del segle XIX i XX, encara me done més motius per a defensar el progrés i l’educació pública.

Com a imatge dels problemes polítics actuals de la societat valenciana, una qüestió candent: ¿consideres determinant la importància de la llengua en l’educació?

No se pot comprendre que es vulga potenciar l’anglés mentre el valencià queda reduït a un ús residual i que es puga decidir que el valencià només s’utilitze en una assignatura. No té cap sentit pedagògic. Pensar per exemple que

en Castelló o en València el castellà perilla, que ho he escoltat a les Corts moltes voltes, no té cap sentit. El que s’està perdent és el valencià, i a totes les comarques. Contra la llei anterior, la que actualment s’imposarà no assegura el domini del valencià al nivell del castellà. I quant a la titulació, a ningú se li ocurriria donar un C1 d’anglés per tindre més d’un 7 a l’institut, doncs en valencià hauria de ser igual. S’haurien de respectar els criteris pedagògics i potenciar el treball en l’aula.

Sempre tindrem l’herència i la responsabilitat de la terra. ¿com veus Vilafranca i la comarca dels Ports?

Crec que és importantíssima l’aposta per l’educació, els instituts de la comarca, els cicles formatius. Apostar per mantenir els serveis als pobles i a la comarca és vital. I potenciar la cultura, com per exemple la mostra del Capsigrany, el reconeixement del Sexenni com a patrimoni inmaterial i noves propostes com la Nit dels Ciris a Vilafranca, que jo nosaltres no ens

perdem mai.

Una qüestió esperançadora de la indústria i el treball: la fàbrica de Marie Claire de Vilafranca i el futur de la comarca.

Crec que és imprescindible apostar per la indústria, especialment en aquells pobles que no tenen una demanda turística tan potent. A mi la situació de la Marie Claire m’afecta en el fons del cor perquè els meus pares van hi treballar, i jo també durant un estiu. I a més, amics de la meua generació són els que es reincorporen

Pol. Ind. “Les Casetes” Tel. 964 160 193

12300 Morella (Castellón)

A dalt, durant una intervenció a l’UJI com a director del Ribalta. A l’esquerra, Lorenz de xiquet a Vilafranca i, actualment, a les Corts Valencianes.

ara a l’empresa. Estic molt content perquè s’ha aconseguit mantenir l’empresa amb la compra de For Men S.A., però hem vist que no hi ha hagut cap moviment des del govern autonòmic. Fins que no s’ha firmat l’acord el Partit Popular no s’ha preocupat, això no és apostar per la Marie Claire

Les experiències i les perspectives de José Luis Lorenz i la seua generació, representen l’horitzó històric de treball i d’esperança, de Vilafranca i de la comarca dels Ports.

Setmanari d’informació comarcal

Apunts històrics.

El Directori Civil (1925-1930) ·

Part XVI

Anatomia d’un alcalde

El 30 d’octubre de 1928, just tres dies després de baixar la Mare de Déu a Vallivana, moria de forma sobtada l’alcalde Mariano Sebastià Meseguer, notícia que donaria un colp molt dur a aquells morellans entusiastes per la Dictadura de Primo de Rivera. Faré una reflexió sobre ell, la seua obra i allò que representava.

Pep Querol. Historiador

Efectivament, a la sessió de la Comissió Permanent del mateix dia, (òrgan que era el «motor» de l’Ajuntament, on se decidien la majoria d’assumptes, i que estava conformat pel nucli dur municipal, això és, l’alcalde Sebastià i els tres tinents alcalde, Fidel Centelles Carceller, Francisco Martí Martí i Manuel Gisbert Lecha, Fidel Centelles comunicava les males noves, «esta mañana, de las siete a las ocho horas, ha fallecido repentinamente el Alcalde de esta Ciudad don Mariano Sebastiá Meseguer, a cuya memoria dedicó fervientes palabras de cariño y merecidísimos elogios. Y propuso que constara en acta el sentimiento de la Corporación por tan sensible pérdida; que se diera oficialmente el pésame a la família del finado; que el Ayuntamiento, en Corporación, con la Banda municipal de música, presida el acto del sepelio; que se coloquen colgaduras con negros crespones y la bandera nacional a media asta en la fachada de esta Casa Capitular; y que se levante la sesión en señal de duelo. Y la Corporación, unánimemente, así lo acordó. No sin haber pronunciado antes todos sus miembros, frases de duelo análogas a las expuestas por el señor Presidente». Per les informacions contingudes

en els testimonis sobre el fet, tot apunta a un infart (asistòlia), ja que no hi ha notícies de malalties prèvies. Passa sovint això, en eixes hores crítiques de bon matí. El sis de novembre, la Comissió Permanent acordaria, «No cobrar a la família [...], el nicho nº 7, de la fila 5ª, del grupo 1º del nuevo Cementerio Católico», com un favor a la família del finat.

La premsa castellonenca se faria ressò de la tragèdia, com el Heraldo de Castellón, de l’1 de novembre, a través del Corresponsal (José Milián), «La muerte ocurrió entre siete y ocho de la mañana, apenas levantado del lecho y de una manera repentina, siendo inútiles los auxilios de la ciencia y la religión», Milián, me pareix que aquesta última poc podia fer, «que se prestaron con rapidez. No hay que decir cómo se corrió la noticia por toda la ciudad, produciendo en todos, asombro y estupor». Després de citar l’acord municipal que hem vist, continua «Mientras llevóse la triste noticia a la Torreta, residencia de los excelentísimos señores marqués de Fuente el Sol, íntimos del finado, quienes seguidamente se trasladaron a Morella, para rezar ante el cadáver y dar el pésame a la família. Hoy se ha verificado el entierro, que ha constituido una

La idea de Sebastià i els seus companys, haguera sigut completar tot l’abastiment d’aigua (dipòsit i urbà) abans de les Festes, i així poder oferir aquesta millora en unes dates tant especials, al ser any sexennal

expresión unánime de dolor. Mucho público lloraba ante el paso de la fúnebre comitiva. Iban delante dos larguísimas hileras de hachones encendidos, siguiendo las cruces y clero de las tres parroquias y el féretro cubierto y rodeado de coronas. Sobre el hermoso ataud se veían tres hermosísimas, una de la família del finado, otra de los excelentísimos señores marqueses de Fuente el Sol y la tercera de la Corporación municipal. En brazos y rodeando el cadáver, iban las siguientes coronas, con sentidas dedicatorias: De la Electra del Maestrazgo; de la Hispano-Suiza del Maestrazgo, Transportadora Morellana; de la Eléctrica Morellana; de la família de don Antonio Cano, Juez de Instrucción; y de los funcionarios del Municipio. También figuraba un soberbio pensamiento en el féretro, seguramente ofrenda de su dependencia». Sebastià era el major contribuent industrial urbà, però també era un dels principals contribuents de rústica, cosa que ja podeu pensar de quin poder econòmic disposaria. I ja sabeu que on hi ha diners, hi ha poder i influència, «El cadáver era llevado a hombros, por los habitantes de sus masías, divididos en dos turnos. De su lujoso féretro pendían sendas cintas negras de

seda, que llevaban el [...] marqués de Fuente el Sol, don Manuel Ripollés, don Fidel Mestre, don Julio Climent, don Matías Sangüesa [no confondre amb el posterior alcalde republicà] y don Enrique Grau. Seguía el Municipio en pleno bajo mazas, presidido por el primer teniente de alcalde Fidel Centelles, en representación del Gobernador Civil de Castellón; don Antonio Cano [...]; y don Severiano Virgos, fiscal en representación y fiscal respectivamente de la Audiencia de Castellón y el teniente de la guardia civil don Juan Bobelón». El funeral era d’Estat, i d’acord amb la importància i influència que gaudia Sebastià, «Presidían el duelo sus hijos Manuel, Ángel y Plácido, hijo político don Francisco Ferreres, acompañados del señor

Arcipreste y del P. Maté. Seguían muchísimos parientes y dependientes, la Banda Municipal y enorme público de todas las clases sociales. Representaciones de Correos y Telégrafos, Bancos, Industria y Comercio, Círculos y Sociedades y elemento obrero de la población. [...]. Frente al Ayuntamiento detúvose la comitiva para rezar un responso. Terminado el entierro, trasladóse el duelo a la casa mortuoria, frente a la cual, rezóse un responso, iniciándose a continuación el desfile». Finalment Milián acaba, «Descanse en paz el amigo querido y padre cariñoso, todo bondad y gran corazón y sírvales a su família de algún consuelo, la immensa pena con que todos la acompañan su justo dolor». Cal dir que no seria l’únic alcalde que

moriria durant el seu mandat en eixe segle XX. No tardarien a arribar telegrames i cartes de condol, almenys des de la Diputació i de la Colònia Catalana-Morellana. Potser la més interessant siga la carta de l’enginyer en cap del Districte Forestal Tarragona-Castelló, el 30 d’octubre, dirigida al secretari Ricardo Asensio, que havia fet bones molles amb Sebastià els últims anys, «La noticia me ha causado la penosa impresión que puede imaginar, pues fue en vida para mi un excelente amigo, de trato agradabilísimo y de condiciones muy estimables». O també, des de la mateixa institució, el 9 de novembre, de nom indesxifrable, «solo gratos recuerdos conservo por eso cuando vaya a esa y no pueda saludarlo

sentiré un gran vacío».

Madrid no tindria pressa en designar un substitut, així que seria alcalde interí Fidel Centelles, en tant que Manuel Mestre Colom ocuparia el lloc del tercer tinent alcalde.

Detall d’una fotografia sobre el comiat de la mare de Déu, 27 d’octubre de 1928. Darrere del macer, a l’esquerra, l’alcalde Mariano Sebastià, Darrere d’ell, el d’uniforme, serà José A. Veiga?

Foto: José Pascual, Arxiu Pascual, Ajuntament de Morella.

Mariano Sebastià ja tenia certa experiència com a regidor, però estrictament alcalde ho seria durant gairebé 5 anys (gener 1924octubre 1928), que no sembla massa, la veritat, però que tindria una gran incidència a Morella. Com a gestor al capdavant de l’Ajuntament, poques coses roïnes podem dir. Encetaria diversos projectes de gran envergadura, com el de subministrament d’aigües i el quarter de la Guàrdia Civil, infraestructures necessàries però que posarien en dificultats de solvència al Municipi, encara que acabaria per eixir cap endavant. Faria noves escoles, tant a Morella (a casa de Juan Facundo, a la Plaça Colom, Acta de la Comissió Permanent, del 31 de gener de 1928) com a la Pobleta i Herbeset, a més de proposar la de la Llèqua (encara que seria denegada per la superioritat, segons Acta de la Permanent el 14 de juny de 1927, perquè no arribava als 300 habitants, en tenia 67), i la de l’Hostal Nou (Acta de la Permanent del 7 d’agost de 1928), que no en tenien cap; conclouria el nou escorxador; milloraria els camins veïnals; requeriria a Obres Públiques la millora de camins i carreteres arreu la Comarca; també faria nous cementiris a les aldees citades, apart d’arreglar el vell que estava abandonat i millorar en allò possible el nou; la millora dels espais verds i places, com la de Colom; a l’Alameda se plantarien centenars d’arbres, com plataners, per exemple, també als voltants del dipòsit d’aigua, on s’aprofundiria la plantada de pins; la compra de la teuleria que estava al costat de la Bassa del Prat, per sanejar tota la zona, apart d’innumerables obres i millores més o menys grans. Demanaria incansablement la tornada de l’exèrcit a Sant Francesc; lluitaria perquè no se perdera la remonta; també demanaria una Escola Industrial per Morella, i un llarg etc. Sebastià sempre tindria en ment el progrés de Morella a nivell econòmic, per evitar l’emigració que ja se notava, i augmentar en allò possible el seu prestigi a nivell provincial, o, almenys, que no perguera més del que ja havia patit a les últimes dècades. Era un home de fort caràcter i amb les idees clares, era un líder, segons se desprèn de la seua relació amb la resta d’alcaldes de la Comarca, tots elements, a més de ser un poc tacanyo, ideals per ser

alcalde de Morella. També sembla que tindria bon talant personal, ja que, segons hem vist, era molt amic del marqués Fuente el Sol, persones aparentment amb ideologies contraries, si considerem que aquest últim era un liberal. Ara arriba el però. Però... eixe progrés se basava només en allò material. Un deu en infraestructures i economia, un zero en allò social i cultural. Sebastià representava perfectament la idea que Primo de Rivera tenia per Espanya. Era el seu servidor, el seu instrument eficaç i eficient per estendre la seua propaganda al nord de la província de Castelló. El seu entusiasme se pot comprovar pels diversos viatges que faria a Madrid en actes d’homenatge al Dictador, i per les pròpies paraules en diversos informes i comunicacions. Amb ell, per una banda Morella entrava en el segle XX, per una altra continuaria ancorada en el XIX. Ell creia en eixa Espanya antiparlamentària, anticonstitucional, antipolítica, com deien ells, en definitiva, antiliberal, idees que tornaria a posar en pràctica Franco anys després. Des del seu punt de vista, estaven farts d’observar com amb la «vella» política se perdien moltes energies en cuites entre partits i entre ideologies. A Morella ja hi havia algun precedent d’intentar superar aquest problema, allà pels anys 1920-21, moment que s’intentaria crear una plataforma ciutadana transversal que concorreguera a les eleccions municipals. Així, liberals, liberals-conservadors i carlins formarien part de la mateixa candidatura, diríem de concentració, en vistes a evitar rinyes entre ells, i que treballaren tots junts per Morella. Com a curiositat, un dels patriarques de la família Sangüesa a la Ciutat (família que aportaria d’una llarga nissaga de regidors i alcaldes de diversa ideologia), Teodosio Sangüesa Julve, participaria del projecte. Com podreu imaginar, allò acabaria en desastre.

Ja per acabar, Sebastià, igual que Primo de Rivera, representava el gran dilema de bona part de la història de la Humanitat. Un dilema polític, entre d’altres, sobre el qual els pares de la nostra civilització se trencarien el cap durant segles intentant resoldre’l. És la tensió entre la tirania, en totes les seues formes, i la democràcia. Des del nostre punt de vista sembla fàcil la tria. La democràcia i el Constitucionalisme sembla el millor sistema, o al menys el menys roin. Però ara us plantejaré aquestes preguntes: Què és millor, un bon tirà, o un mal demòcrata? Una bona Carta atorgada, o una mala Constitució?

Setmanari d’informació comarcal

La Fulla del Camp dels Ports.

LES BASSES DE MORELLA JA TORNEN

A ESTAR PLENES. Després de la difícil situació hídrica que s’ha viscut a Morella aquest estiu passat sembla que les coses van tornant un poc a la normalitat. És el cas de les basses comunals existents al terme municipal i que tornen a estar novament al 100% de la seua capacitat.

Dura ha segut la situació en les explotacions agropecuàries i fins i tot no s’ha pogut consumir aigua ni per a guisar en tres setmanes. Ara, basses per a explotacions ramaderes com la de la Torre Segura, la Fàbrica de Giner, Torremiró i altres més es troben plenes d’aigua.

La de la Fàbrica Giner ha estat el principal punt de recàrrega, i és des d’on actualment la conselleria reparteix aigua a la resta de bas-

CASTELLFORT

ses comunals de tota la zona. Algun dia del mes d’agost es van arribar a recollir més de 500.000 litres, sent incapaç l’aigua d’entrada de suplir a la d’eixida. En aquests moments, des del consistori es van posar en marxa els antics pous del complex industrial de la Fàbrica Giner dels quals es bombava aigua cap a la bassa per augmentar el cabal d’entrada.

Des del consistori també es va reparar una bassa d’obra de la zona de la Torreta. Així, es van engegar uns pous d’aquesta finca per a tindre nous punts de recàrrega.

D’altra banda, també s’ha tornat a demanar la concessió del toll de la torre Segura, ja que han autoritzat poder emprar l’aigua d’aquest toll. De fet, així és com es gestionava l’aigua abans de crear la bassa gran de 3,3 milions de litres.

MILLORS CAMINS CONTRA ELS INCENDIS. L’Ajuntament de Castellfort està executant el Pla de Prevenció d’Incendis forestals i, amb ajudes de la Generalitat Valenciana s’estan formigonant diversos trams de camins que accedixen a boscos del terme municipal.

L’alcalde, Juan Manuel Segura, ha apuntat que “estem formigonant 400 metres en un tram de la pista de Benicabó i altres 100 metres en la zona de muntanya pública del Clot d’Avellaners” per a un millor accés en cas de necessitat, donat que es tracta de trams amb un pendent superior al 10%. Enguany Castellfort ha posat en marxa diverses mesures per a previndre els incendis forestals i facilitar les tasques d’extinció en cas de necessitat. Este estiu ja es va omplir la bassa dels Campellos perquè tinguera aigua disponible per a vehicles i helicòpters anti incendis. La bassa està situada també en terreny forestal, d’ací la seua importància estratègica.

Els preus.

Patrocina

Els preus del Porcí. 26/09/2024

Porc engreixat

Preu mig Mercolleida

Garrí (Lechón)

Zamora 20 Kg (G parrida)

Holanda 21 Kg (U. origen)

Lleida 20 Kg

1,667 €/kg (baixa 0,025 €)

1,679 €/kg (baixa 0,025 €)

Setmana 39 del 23/09 al 29/09

69,00 € (sense variació)

87,00 € (sense variació)

26/09/2024

46,00 € (sense variació)

China (Min. Agricultura) Del 16 al 22 de setembre

Porc viu 2,50 €/kg (baixa 0,04 €)

Garrí (Lechón) 5,23 €/kg (baixa 0,12 €)

Els preus del Boví. (Mercolleida) 25-09-24

Vedells Extra U 331-370 kg/c

Vedelles Extra U 241-270 kg/c

5,77 €/kg (puja 0,03 €)

5,79 €/kg (puja 0,03 €)

Els preus de l’Oví. (Mercolleida) 25-09-24

Corder fi 23 kg (Viu)

Corder fi 26 kg (Viu) 5,00 €/kg (regularització) 4,62 €/kg (regularització)

Els preus de les Aus. (Bellpuig) 26-09-24

Pollastre blanc (Pes viu)

Pollastre groc (Pes viu)

1,47 €/kg (sense variació) 1,43 €/kg (sense variació)

Els preus del Conill. (Moncun) 24-09-24

Conill (Pes viu) 2,45 €/kg (puja 0,05 €)

Conill (Pes viu) 2,40 €/kg (puja 0,10 €) (Loncun) 26-09-24

El més rentable per al ramader

CATÍ (Castelló)

Tel. 964 40 90 00

Fax 964 40 91 12

Les Llunes.

LES TEMPERATURES

MORELLA

VILAFRANCA

CINCTORRES

FORCALL

SORITA

LA MATA

OLOCAU

HERBERS

VALLIBONA

TODOLELLA

CASTELLFORT

PORTELL

19,3 / 27,1

14,1 / 26,4

17,6 / 26,4

14,9 / 29,4

14,3 / 29,9

18,1 / 27,3

17,7 / 24,9

16,0 / 28,8

14,1 / 31,3

16,8 / 28,6

17,3 / 25,2

18,7 / 25,8

10,0 / 23,1

8,2 / 21,4

9,8 / 21,3

12,0 / 23,3

11,3 / 23,7

10,7 / 21,9

7,7 / 19,7

10,0 / 22,1

11,3 / 25,1

9,6 / 23,3

7,9 / 19,8

9,6 / 21,1

7,4 / 18,0

5,3 / 16,3

7,9 / 16,6

7,2 / 18,9

5,7 / 19,8

8,7 / 17,9

5,8 / 16,4

7,2 / 17,6

8,8 / 19,3

8,5 / 18,6

5,4 / 14,3

7,2 / 17,3

9,0 / 23,6

3,9 / 20,4 6,0 / 22,9

3,8 / 25,9 3,6 / 26,8

4,6 / 24,3

8,1 / 23,8

5,3 / 24,0

6,5 / 24,4

4,4 / 25,0

8,5 / 19,6 5,8 / 21,9

13,6 / 26,8 7,6 / 23,9 10,5 / 25,2 7,7 / 29,0 7,1 / 28,5

9,6 / 27,7

15,7 / 26,1

9,1 / 26,9

8,9 / 26,7

8,2 / 28,1

15,7 / 22,9

9,9 / 25,3

16,8 / 27,4

7,9 / 21,6

12,0 / 25,8

7,9 / 29,2

8,2 / 29,0

9,8 / 27,0

16,2 / 24,4

10,8 / 27,4

10,0 / 25,9

9,2 / 28,6

16,7 / 24,1

11,7 / 26,1

16,1 / 22,4

14,8 / 21,7

15,8 / 22,1

10,9 / 24,4

10,9 / 25,1

14,3 / 23,0

14,9 / 20,4

12,9 / 23,1

12,3 / 25,6

12,4 / 23,4

16,1 / 20,9

14,7 / --,--

“Quan a l’octubre es fa fosc, busca la vora del foc”

El tram final del mes de setembre s’ha caracteritzat a la comarca dels Ports per comptar amb baixades i pujades de les temperatures, que sobretot van tindre principal transcendència el passat cap de setmana. Es venia d’un dijous o divendres amb temperatures prou elevades a la comarca. De fet el dijous 26 a Vallibona el termòmetre marcava una màxima de 31,3 graus, sent l’únic poble de la comarca que superava la barrera dels 30 grus si bé altres es van quedar molt a prop d’ella.

Tot va canviar el cap de setmana amb una baixada brusca de les temperatures i per dissabte es comptava amb màximes que no arribarien als 20 graus a cap dels observatoris meteorològics de la comarca dels Ports. Valors màximes situats entre els 14 i els 19 graus en un ambient prou fresc a la zona. També les mínimes

van ser baixes i en algún cas i a poblacions situades a major alçada com Castellfort, Vilafranca o Olocau amb registres de 5 graus.

Diumenge canviaria novament la situació i les temperatures tornaven als valors de dies anteriors mantenint-se més o menys estables durant tota la setmana. Dies amb sol i núvols amb augment de la nuvolositat i precipitacions dèbils en la vesprada de dimecres. Van caure 5,2 litres per metre quadrat a Coratxà o 4,8 litres a poblacions com Herbers i Sorita. També s’arreplegaven 3 litres per metre quadrat a Vallibona i Morella. El dijous el vent de Cerç tornava a agafar protagonisme a primeres hores del dia i bufava novament amb força, fent canviar la tendència de precipitacions en el temps que va ser mínima i reduida exclusivament a la vesprada de dimecres.

Dinàmica de ponent

La predicció de Lorenzo Boix.

Iés que octubre ha començat amb el que en meteorologia s’anomena “zonal”, i és que els fronts venen en la direcció normal del corrent atmosfèric (d’Oest a Est) i això a casa nostra ens porta poc més que núvols alts, 4 gotes i alguna posta/eixida de sol fotogènica amb els tons rogencs; a més a més de pujades i baixades de temperatura abans/després de passar el front. Aquesta és la dinàmica que tindrem els pròxims dies, amb un cap de setmana estable i amb temperatures encara fresques el dissabte de matí (entre 6-10 graus, inclús un poc més baixes en zones fondes) però amb unes màximes que rondaran els 22-26 graus de dissabte a dilluns. Les mínimes pujaran la matinada de diumenge i dilluns, amb valors entre els 12-16 graus. Ambient assolellat i agradable a migdia (amb calor al sol) tant dissabte com Diumenge, quan de vesprada ja tindrem més núvols i no es descarte alguna gota. Dilluns ens creuarà el primer front, que deixarà els primers ruixats (per dir-ho d’alguna manera) de matinada i una jornada nuvolosa, amb un segon front que creuarà de vesprada, un poc més actiu, que podria deixar alguns mm, però tampoc cal esperar gran cosa (2-5 en el millor dels casos) i una baixada de temperatures la matinada i jornada de dimarts, quan tornarem a parlar de valors entre els 6-10 graus de nit i els 18-22 de màxima i en principi sense precipitacions. Dimecres tornarien a pujar les màximes a valors semblants al cap de setmana, prèviament al pas d’un nou front que potser ens torne a afectar a finals de setmana.

Diversos tipus de bolets es poden trobar ja pels Ports i per l’Alt Maestrat.

JUAN ANT. QUEROL