“ Als llavadors cada dona portava la seua càrrega, tant de roba com personal, i allà s’alliberaven una mica”
‘LLAVADORS LOVERS’ ÉS EL PROJECTE DE LA COOPERATIVA MICEL·LI, FORMADA PER YOLANDA MONFORT I ALBA MONFORT
Pàgines 16 a 17. El Notícies de perfil.
Maria Rallo ha estat elegida per unanimitat secretària general del PSPV local, “fet que reflecteix l’ampli consens i suport amb què s’inicia esta nova etapa”, segons el partit.
Pàgina 7. Poble a poble.
“Tenim moltes ganes de fer coses noves, davant del complicat i motivador repte de guanyar el govern de Morella com a primera prioritat”, apunta Rallo
Consisteixen a reparar la muralla de dalt de la plaça de bous, habilitar una nova entrada accessible i pavimentar i tancar dels edificis de la plaça d’armes
Pàgines 2 i 3. El tema de la setmana.
El Consell no paga a les farmàcies, afectant sobretot al món rural
Pàgina 6. Poble a poble.
Els materials per a la plaça d’armes els pujaran en helicòpter durant els pròxims dies per la dificultat d’accés al punt més elevat del castell
PELS 200 ANYS DE L’IGUADONON. La Colla de dimonis de Morella oferia el passat dijous un espectacle de foc i llum excepcional dins de les activitats del curs d’estiu de la UNED. CRISTIAN LORENTE.
Pàgina 8. Gent&Vida. Vilafranca, Benassal o
Es busquen dones emprenedores per recuperar el lideratge del poble en la indústria tèxtil
Pàgines 4 i 5. Les Veus del Centre d’Estudis. “TEIXINT PORTELL”
28-J
Pàgines 8 i 9. Gent&Vida.
Setmanari d’informació comarcal Notícies.
L’Ajuntament de Morella va licitar al mes d’abril diferents actuacions al castell. Estes sumen un pressupost de 284.900,22 euros i consisteixen en la recuperació de diferents espais dins del monument. Així, esta setmana han començat les obres amb la previsió que afecten mínimament a les visites, de manera que els trasllats per dins del monument paren a les 11.00 hores quan obre al públic. A més, durant estos dies també es porten a terme els treballs de neteja i desbrossament forestal en este espai. El taller d’ocupació de la Mancomunitat Taula del Sènia començat des de la plaça d’armes i baixaran fins a completar tot el complex. Estes feines també paren quan el castell s’obre als visitants i canvien d’espai de treball. La primera d’estes actuacions pretén reparar un tram de la muralla situat al costat de l’entrada
provisional al castell per la plaça de bous caigut l’any 2016 i condicionar un nou accés a la fortalesa accessible i digne dalt del convent de Sant Francesc. També es repa-
rarà la muralla caiguda durant les pluges de la dana. Les obres tindran una duració de sis mesos i un pressupost de 130.559,64 euros. La segona té l’objectiu de recuperar
Una màquina treballa a un tram de muralla
alguns edificis de la plaça d’armes, de manera que es rehabilitarà el sòl i els tancaments. Un helicòpter pujarà els materials necessaris per a fer l’obra en els pròxims dies per la dificultat d’accés al punt més elevat del castell. Estes obres tindran tres mesos per a executar-se i compten amb un pressupost de 125.574,86 euros. Ara han començat els treballs arqueològics i estudiar les restes de les civilitzacions que han habitat l’espai al llarg de la història.
L’alcalde de Morella, Bernabé Sangüesa, el qual té les competències d’obres i patrimoni, ha destacat que “hi ha diverses solsides als murs del castell i ara s’actua en les de dalt de la plaça de bous i actual entrada al castell” i ha afegit que “les actuacions també han començat dalt de tot, a la plaça d’armes on es restauraran els edificis i disminuir l’exposició que tenen a les inclemències del temps”. El primer
edil ha explicat que “també es preveu habilitar i reobrir l’entrada al monument per dalt del convent de Sant Francesc on s’instal·larà el mostrador per a rebre als visitants, així com una zona de lavabos, la qual cosa farà l’entrada al monument accessible per primera vegada”. Finalment, Sangüesa ha remarcat que “cal actuar de forma constant al castell i altres espais i conservar tot el patrimoni històric i arquitectònic que tenim a Morella”.
Les accions del Pla de Sostenibilitat Turística a Destinació de Morella estan emmarcades en els quatre eixos prioritaris relacionats amb els objectius del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència finançat per la Unió Europea -NextGeneration EU: transició verda i sostenible, eficiència energètica, transició digital i competitivitat. Es tracta de l’Actuació 4
de l’Eix 4, anomenada “Condicionament del Castell de Morella”. Es tracta d’un projecte el cost total del qual inclosos costos de redacció i adreça d’obra té un import de 284.900,22 €.
El castell de Morella és una fortalesa situada a 1.070 metres d’altitud sobre el nivell del mar, construïda aprofitant la configuració natural del turó on se situa. Té orígens ibers i romans, i ha estat utilitzat successivament per visigots, musulmans i cristians. La seua estructura actual respon principalment a reformes dels segles XIII al XV, durant la dominació cristiana. Va ser plaça estratègica durant la conquesta de Jaume I, les guerres carlines i altres conflictes bèl·lics. Està declarat Bé d’Interés Cultural i forma part del Patrimoni Històric Espanyol. Rep milers de visites anuals i és un dels principals atractius turístics de la comarca dels Ports.
Setmanari d’informació comarcal Notícies.
SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL.
Edita:
Comunicacions dels Ports, S.A C/ Tint, 9-11
12.300 Morella (Castelló)
964 16 10 12 964 16 10 38 setmanariNoticies@comunicacionsdelsports.com comarquesnord.cat
Redacció, maquetació i fotografía:
Ángela Beltrán, Víctor Tena, Juan Ant. Querol, Anna Querol, Cristian Lorente, Laia Meseguer Depòsit Legal: CS-101-1996
Amb el suport de:
Jordi Sebastià i Galí
Ep, gent dels Ports! Morellans i morellanes, forcallans i forcallanes, els d’Ortells, Villores i Palanques, els de la Todolella, la Mata, Cinctorres… fins i tot els d’Herbés, Herbeset i Castell de Cabres... Tothom és cridat a escoltar la veu d’un poble petit que no vol desaparèixer, sinó esclatar de vida. Aquest és any de Quinquenni, i això vol dir festa grossa a Xiva de Morella.
Una festa única, la més sentida, el batec del poble. El Quinquenni és molt més que cultura i tradició, és retrobament, emoció i devoció. És la màgia de la Mare de Déu del Roser, que torna a il·luminar els cors dels xivatans i xivatanes, tant els de sang com els de sentiment. Del 8 a l’11 d’agost d’enguany, Xiva es posa guapa i acull amb els braços oberts a tothom qui vulga compartir unes festes que són especials de veritat. Amb música, danses, balls, germanor i molta il·lusió, celebrarem junts el XX Quinquenni, amb una energia que es notarà a cada racó del poble.
I aquest any és únic! El Quinquenni celebra cent anys d’història, des que el 1925 va començar aquesta tradició tan estimada pels xivatans. Naixia d’un moment difícil, com a acte de fe i d’agraïment a la patrona, i continua viva gràcies a la passió dels seus veïns i familiars. El pare escolapi Francisco Ibáñez Carbó, recollint antigues tradicions, va ser qui va encendre la flama, i avui, un segle després, nosaltres la fem créixer. L’any 2020 la pandèmia no ens va deixar celebrar-lo, però ara… Ara sí que va de veres! És moment de tornar-hi amb més força que mai.
Antigament, fins al 1970, quan Xiva bullia de vida, les festes se celebraven al mes d’octubre, quan les feines més dures del camp ja
s’havien acabat i encara feia bon temps. També coincidia en el fet que la festa de la Mare de Déu del Roser és el 7 d’octubre. Actualment, però, se celebren el cap de setmana que correspon al segon diumenge
d’agost. Això facilita la participació dels qui viuen en altres territoris i poden gaudir de vacances d’estiu. Les vuit majorales i el majoral d’enguany: Roser Gasulla, Mª Jesús Sanz, Concha Rallo, Núria Sebastià, Rosario Olmos, Montserrat Adell, Isabel Margarit, Margarita Sebastià i Alfredo Escorihuela, són els encarregats d’organitzar i programar els actes principals del Quinquenni. Tant les activitats religioses més tradicionals, com les més festives i lúdiques per a totes les edats.
Llauradores del 1965, sis d’elles, i el pastor, majorales i majoral del XX Quinquenni de 2025.
El divendres, hi haurà engalonament dels carrers, cercavila, corregudes, sopar de germanor, ball i bou alternatiu... El dissabte, a la vesprada, és quan hi haurà l’activitat, més esperada per a molts: la baixada de la marededeu del Roser. Se sortirà de l’ermita del Roser en processó portant la Verge, en una peanya molt vistosa i il·luminada, i es baixarà fins a l’església del Salvador. Anirà acompanyada per molts fidels i públic. Al llarg del trajecte es recitaran diverses poesies saludant a la Verge, es cantaran cançons, es resarà, i es ballaran les danses de Gitanetes i LlauradoreC/ Juan Giner,
tes, amb acompanyament de gaita i tabal. Al llarg del dia hi haurà altres activitats: parc infantil, campionat de botifarra, festa de l’escuma, xocolatada i disfresses, el tradicional Ball Rodat, i el ball de nit amb Bingo popular... El diumenge és la festa de la Verge. De matinada es cantaran les Albaes, l’Aurora i el Rosari. Després del passa-carrers dels gaiters i de la banda Mestre Candel de Morella, ja al migdia, se celebrarà la missa solemne, cantada i celebrada pel bisbe de Tortosa. Seguirà el retaule amb gegants, cabuts, banda, danses i representació de les autoritats civils i eclesiàstiques. Per dinar paella popular, i, a la vesprada, solemne processó de la Mare de Déu del Roser. A continuació, es ballarà el tradicional Ball del Poll (actualment només queden tres pobles on es faça) i el bonic i lluït Ball Rodat. Per acabar el dia ball de nit... El dilluns de Quinquenni, antigament, era la festa de l’Ajuntament, en honor a Sant Jacint, patró del consistori. Ara, com que no hi ha Ajuntament propi, s’ha perdut, i aquest dia es dedica al Salvador, patró de la parròquia de Xiva. Hi
haurà missa, i Rosari de Torxes. Altres activitats seran el dinar de l’Associació de Pensionistes i Jubilats, Mare de Déu del Roser, la final del campionat de botifarra i per acabar el dia disco mòbil. Del 12 al 20 d’agost, amb la Verge del Roser encara al poble, es farà la novena. En aquests nou dies es resen el rosari, les jaculatòries i les Avemaries. Passat el novenari, el dissabte 23 d’agost, la imatge de la Mare de Déu del Roser, serà tornada a la seua ermita en solemne processó. Si no hi ha cap circumstància extraordinària, un cop acabades les celebracions quinquennals, la Verge no tornarà a eixir del seu Santuari de l’ermita del Roser, fins al pròxim Quinquenni, l’any 2030.
Per reblar el clau, per als més religiosos, Divendres Sant, als Sants Oficis, i entre grans aplaudiments, mossèn José Àngel Pitarch va anunciar que el bisbat de Tortosa concedia als creients que participessin del Quinquenni del Centenari guanyar el Jubileu, ja que era Any Sant Jubilar. Aquesta és una celebració especial de l’Església catòlica que es fa cada vint-i-cinc anys.
A dalt a l’esqueda, ball de Gitanes (foto de Miquel Lapiedra); Damunt d’aquestes línies, els majorals, seguits pel bisbe i l’arxipreste, porten la Verge de tornada al Roser.
A dalt a l’esquerra, Artal i Rosella, els gegants de Morella, ballant a la plaça, en l’apadrinament de Salvador i Roser, els gegants de Xiva, el 9 agost 2015.
L’església concedeix la indulgència plenària als fidels que compleixen estes condicions: participar amb devoció dels actes del Quinquenni 2025; confessar-se; combregar a la missa del Quinquenni; fer un acte de caritat i viure la vida amb profunda alegria i esperança. Això implica el perdó total de les penes temporals degudes als pecats ja perdonats en la confessió. Paral·lelament, sempre amb el Quinquenni com a referent, hi ha altres activitats i esdeveniments previstos per aquest mes d’agost. El que més em toca de prop, és la presentació del llibre que porta el mateix títol d’aquest article. Gràcies al finançament de l’Ajuntament de Morella i a la insistència de l’Associació Cultural Xivatana, el dia 7 d’agost, acompanyat per l’exposició de fotografies de Gitanetes i Llauradores que hi ha muntada al Forn de Xiva, presentaré la meua publicació més estimada. Són més de 400 pàgines que resumeixen la història i costums de Xiva, les festes del Quinquenni al llarg d’un segle i la vida i miracles d’alguns dels seus personatges. Hi podreu trobar moltes fotos històriques i dels seus protagonistes, els xivatans.
Una altra de les actuacions més esperades, promoguda també des de l’Associació Cultural Xivatana, per a la qual encara no hi ha data fixada, és la de la recuperació de la creu i columna del Peiró del camí del Forcall, amb una reproducció completa en pedra. Aquesta intervenció cultural i patrimonial ha necessitat la implicació de diferents institucions, molta gent, la tecnologia més avançada i, com era d’esperar, bastants diners. Per explicar-ne els detalls haurem de fer-ne un article monogràfic.
Encara hi haurà més coses: Exposició del concurs de fotos de muntanya de Morella, memorial Ana Puig; activitats d’esport d’aventura per als més joves amb l’acompanyament de Brenda Palmer, i altres activitats, que com sempre, i això és molt xivatà, es van organitzant sobre la marxa (sardinades, excursions, xerrades...).
Bé! Ja està dit. Els Quinquennis no són només una festa; són un moment per enfortir els llaços amb la terra i amb les arrels, un temps per recordar qui som i d’on venim. Veniu a Xiva a celebrar amb nosaltres i omplir de vida el poble. Us esperem!
DISTINCIÓ A TRANSPORTES TENA. El Govern d’Aragó ha concedit la Medalla d’Aragó als servidors públics i ciutadans que van participar en les actuacions d’emergència a Catarroja després de la DANA. Transportes especiales Alfredo Tena ha estat una de les empreses reconegudes per la medalla d’Aragó, la màxima distinció autonòmica la qual reconeix la labor de tots els que van ajudar en les labors de neteja i reconstrucció del municipi valencià després del desastre natural. La decisió va ser presa pel Consell de Govern d’Aragó, reconeixent el treball “abnegat i incansable” dels participants. La medalla no sols reconeix als servidors públics, sinó també als ciutadans aragonesos i a les empreses que van cedir recursos i personal per a ajudar a Catarroja.
ELS MILLORS INSTITUTS. Els instituts dels Ports i l’Alt Maestrat es consoliden entre els millors de la província de Castelló en els resultats de les proves d’accés a la universitat. Centres com el d’Albocàsser, Morella, Vilafranca o Benassal han aconseguit situar-se en les primeres posicions del rànquing. Segons l’informe publicat recentment, l’IES Pere Enric Barreda i Edo de Benassal destaca amb una nota mitjana de 7,00 a la PAU. També l’IES Els Ports de Morella i l’IES Vilafranca han obtingut resultats molt positius que els col·loquen entre els instituts amb millor rendiment de la província. Aquestes dades confirmen el bon treball dels centres educatius en zones rurals, on el compromís del professorat i l’esforç dels estudiants es tradueixen en excel·lents qualificacions.
La Generalitat Valenciana de Mazón —seguint els passos de Alberto Fabra, president que ja va fer el mateix l’any 2012— ha anunciat que deixarà d’abonar les receptes cobertes per la Seguretat Social a les farmàcies, i, de moment, ja s’han suspés els pagaments corresponents al mes de maig. Aquesta mesura, segons el Consell, es pren a causa de la falta de recursos provinents del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), que encara no ha estat rebut per part del Govern central. Però les conseqüències d’aquesta decisió no es limiten només als efectes immediats, sinó que afectaran greument diverses farmàcies, especialment a les situades en zones rurals. Les farmàcies catalogades com VEC, és a dir de Viabilitat Econòmica Compromesa, són les que més sofriran aquests impagament premeditats. Aquest grup està format principalment per farmàcies situades en pobles menuts
i rurals, com els que trobem a la comarca dels Ports, i que, a més de ser un comerç essencial, compleixen una funció clau com a servei públic, ja que en molts casos la població és envellida i necessita accedir a medicaments sense haver de recórrer grans distàncies. Sense aquests reemborsaments, es complica molt poder fer noves comandes als proveïdors. Segons explica Cristina Querol des de la farmàcia de Morella, “el que fan les farmàcies és avançar els diners de la medicació, aleshores cobren tot el que han dispensat a mes vençut”. Precisament, aquest 30 de juny haurien de rebre l’abonament del mes de maig, però segons ens explicava Cristina Querol, no ho faran fins a finals de juny.
Aquest endarreriment va ser trasllat a través de la Conselleria i el col·legi de farmacèutics en una circular que informava de la situació. A més la setmana passada es va celebrar una assemblea amb
EL PSPV ALERTA D’UN “TSUNAMI D’IMPAGAMENTS DEL PP”. El PSPV-PSOE de la província de Castelló ha advertit aquesta setmana que el “tsunami d’impagaments de la Generalitat de Mazón i el Partit Popular no para” i ara “posa en perill la continuïtat dels serveis socials municipals”, després d’haver “deixat en una situació límit” a les farmàcies i d’haver “posat en risc el subministrament de medicaments a milers de valencians i valencianes”.
“Estan traslladant un problema greu als ajuntaments i mancomunitats, que han d’avançar els diners per a mantindre serveis que no són competència nostra com les residències, els centres de dia, el suport psicològic o l’atenció personalitzada, perquè Mazón no paga. Estan abocant a les administracions locals a la ruïna i, pitjor encara, amenaçant en deixar tirades milers de persones que depenen d’aquestes prestaci-
tots col·legis de farmacèutics en la qual els van convocar per explicar com s’anava a intentar suplir la situació. No obstant això, Cristina insistia en el fet que les farmàcies no poden fer res al respecte i que la por està en “si realment aquest endarreriment només serà d’un mes”, ja que tot i no rebre els diners corresponents han de continuar assumint totes les despeses, pagar al personal, les factures i en alguns casos el lloguer.
—Tancaran un dia de juliol. Com a mesura de protesta, els collegis de farmacèutics de Castelló, Valencia i Alacant van arribar a un acord per reclamar el que se’ls deu del mes de maig amb un dia de tancament duran aquest. Encara no se sap quin dia es farà el tancament, però insisteixen que si no hi ha una solució urgent, es veuran obligats a intensificar les protestes. Tot i això, diuen que és garantirà l’abastiment de medicaments.
ons”, ha denunciat el secretari general provincial i alcalde de l’Alcora, Samuel Falomir.
En el cas del seu municipi, l’Ajuntament ja ha avançat 600.000 euros per a garantir el funcionament del centre de dia. “Si no tinguérem un múscul financer tan gran, possiblement els usuaris i usuàries estarien a casa perquè ens hauríem vist obligats a tancar les portes d’aquest servei. És gravíssim el que està passant”, ha lamentat.
Segons el PSPV-PSOE, la situació s’estén com una taca d’oli i afecta desenes de municipis de la província mancomunitats i ajuntaments com els de Forcall, Vilafranca o les Coves de Vinromà, així com a les mancomunitats. El deute puja a desenes de milions d’euros.
Falomir ha denunciat que la situació de la Generalitat és “pèssima”. “Estan deixant de pagar tant a ajun-
AJUDES. La Fundació Caixa Castelló llança una nova convocatòria d’ajudes destinada a donar suport a projectes compromesos amb la revitalització de l’entorn rural i la lluita contra la despoblació als municipis de la província de Castelló reconeguts oficialment com a zones en risc de despoblació. El termini per a la presentació de sol·licituds estaobert des de l’1 de juliol fins al 15 de setembre de 2025
JORNADA PER RELLANÇAR EL GR-7. El divendres 27 de juny, Morella acollia una jornada tècnica clau per al futur del sender GR-7, organitzada per la Federació d’Esports de Muntanya i Escalada de la Comunitat Valenciana (FEMECV) en col·laboració amb la Generalitat Valenciana, reunint representants institucionals, federacions autonòmiques i agents del territori implicats en la gestió d’aquest històric itinerari pedestre que uneix el Pirineu català amb el sud d’Andalusia, travessant de nord a sud la Comunitat Valenciana.
La jornada ha servit per consolidar una aliança per revitalitzar el GR-7 com a eina de desenvolupament rural, dinamització turística i cohesió territorial. Aquesta jornada marcarà l’inici d’una nova etapa de cooperació institucional i federativa per convertir el GR-7 en un referent del senderisme europeu, amb el ferm compromís que el sender continue sent una via de connexió entre naturalesa, cultura i comunitat.
taments com a proveïdors, així com a les farmàcies, que tornen a estar de nou en peu de guerra com el 2013. Tenim portant el govern autonòmic a una colla d’ineptes que han arrasat la caixa de tots els valencians quan més recursos hi havia, a base de regals fiscals a les grans fortunes i ara en paguem les conseqüències”. “Estan jugant amb el pa de la gent i amb la dignitat de les persones que més necessiten una atenció pròxima i humana. I el més greu és que ni Mazón ni la consellera Camarero donen la cara. Estan més centrats en confrontar amb el Govern d’Espanya i en la seua reconstrucció política i personal que en garantir serveis socials dignes per a milers de persones, moltes d’elles dependents o amb pocs recursos”, ha afegit. Per últim, el dirigent socialista ha reclamat eleccions anticipades per “fer fora el govern més incompetent de la història de la Generalitat”.
LICITACIÓ DEL CÀMPING DE VILAFRANCA. L’Ajuntament de Vilafranca ha tret a licitació la concessió per a la gestió del Càmping Municipal. Aquest divendres 4 de juliol per la vesprada es realitzarà una jornada de portes obertes per a que la gent del poble i visitants puguen conèixer com han quedat aquestes instal·lacions una vegada finalitzada les obres. Uns treballs que l’ajuntament afrontava amb fons provinents del Pla Eòlic i amb els que s’han creat noves estàncies i s’ha traslladat el bar-restaurant a la part inferior de l’edifici.
S’ha treballat als darrers mesos per intentar poder adjudicar el Càmping Municipal durant aquest estiu per a que puga obrir-se el més aviat possible. Ara els interessats i interessades en poder encarregar-se del servei disposen de dos setmanes per poder presentar-se. Es recorda com és el procediment per poder
L’AGRUPACIÓ
presentar-se a l’adjudicació de la gestió del Càmping Municipal de Vilafranca. Una instal·lació que amb les obres realitzades durant el darrer any han fet variar de manera considerable la distribució interior de l’edifici principal.
I és que el Càmping Municipal dona molta vida a l’estiu de Vilafranca. Ubicat al passeig que uneix el municipi amb el Santuari del Llosar es troba en una zona molt freqüentada. La gent de Vilafranca sempre ha agraït molt que aquesta instal·lació hostalera estiga en funcionament.
L’Ajuntament de Vilafranca amb el procés de licitació obert espera poder adjudicar en un parell de setmanes el Càmping Municipal per a que molt prompte puga donar servei al municipi i també al turisme que acudeix fins a Vilafranca.
L’Agrupació Local del PSPV-PSOE de Morella ha celebrat divendres de vesprada una assemblea decisiva per al seu futur immediat. Amb una “ampla participació” i un “ambient d’unitat”, s’ha constituït la nova Comissió Executiva Local, encapçalada per Maria Rallo com a secretària general i Javi Yeste com a secretari d’organització. “Aquest relleu representa una aposta clara per la renovació, la força col·lectiva i l’escolta activa a la ciutadania, amb l’objectiu de recuperar la il·lusió i construir, des de baix, un projecte sòlid, valent i 100% morellà”, apunten des del partit.
Maria Rallo ha estat elegida per unanimitat, “fet que reflecteix l’ampli consens i suport amb què s’inicia esta nova etapa, amb prudència, humilitat i sentit comú, que buscarà reconnectar amb les esperances i reptes de la Morella actual”. Des del PSPV-PSOE de
Morella es fa una crida a sumar, a escoltar i a treballar per un horitzó comú: un govern progressista que torne a posar Morella al centre i recupere l’orgull de poble que mai es té que perdre per mirar el futur amb optimisme. La novament triada secretària general del PSPV-PSOE de Morella ho te molt clar: “Aquest és el
ES BUSQUEN DONES PER “TEIXIR” PORTELL.
L’Ajuntament de Portell i la cooperativa Micel·li Ambient impulsen el projecte Teixint Portell, que busca acompanyar i facilitar la instal·lació al poble d’empreses liderades per dones. D’aquesta manera, s’actua entre línies clau: combatre la despoblació, incentivar l’ocupació femenina i afavorir l’economia circular amb perspectiva de gènere i eco-social. A més, Teixint Portell persegueix revaloritzar la indústria tèxtil amb fort arrelament al poble, promocionar les empreses i productes locals. i impulsar la cooperació entre dones empresàries de la comarca i donar visibilitat a nous models d’economia.
Teixint Portell beu fonamentalment de la tradició tèxtil de Portell, que va ser un dels centres més rellevants de la indústria als Ports. La producció tèxtil generava un gran nombre de llocs de treball, especial-
El moment de les votacions durant l’assemblea.
primer pas d’un camí que volem fer amb tota la gent de Morella. Tenim moltes ganes de fer coses noves, davant del complicat i motivador repte de guanyar el govern de Morella com a primera prioritat, amb la gent molt implicada. Amb empenta, amb responsabilitat, però sobretot, amb molta il·lusió.”
ment ocupats per dones, moltes de les quals treballaven des de casa amb el seu propi teler.
En aquest sentit, Alba Monfort, membre de la cooperativa Micel·li i impulsora del projecte, recorda que “el poble comptava amb una important activitat industrial, però les condicions laborals i salarials sovint no garantien ni la igualtat ni la conciliació familiar”. “Actualment, gran part de la producció tèxtil s’ha deslocalitzat a països on les condicions laborals no compleixen els estàndards europeus, i això implica externalitzar desigualtats i injustícies”, lamenta Monfort.
També destaca la figura de Luisa Camañes, “una de les primeres dones empresàries tèxtils del municipi, que va obrir camí en un context difícil”. La seua empresa s’ha convertit en el museu etnològic tèxtil de Portell.
President: Ximo Puig Ferrer
Secretaria General Maria Rallo
Vicesecretaria Rhamsés Ripollés
Secretaria d’Organització: Javier Yeste
Secretaria Acció Feminista: Elena Doménech
Secretaria Econòmica: Amadeu Bordàs
Secretaria Turisme: Mari Carmen Escuder
Secretaria de Sectors Estratègics: Borja Soler
Secretaria de Polítiques Socials i Dependència Malú Blasco
Secretaria Acció Electoral: Ernest Blanch
Secretaria Cultura: Jorge García
Secretaria Patrimoni: José Miguel Gasulla
Amb Teixint Portell, Micel·li i l’Ajuntament de Portell aposten per “un nou model d’empresa tèxtil arrelada al territori, on les dones lideren les seues pròpies empreses amb perspectiva de gènere i amb productes sostenibles”. La primera fase del projecte s’inicia amb una jornada de presentació oberta a tot el veïnat, que tindrà lloc el dissabte 5 de juliol a les 11.00 h a l’espai El Corro. Aquesta primera fase també inclou una diagnosi de la situació que ha permès identificat les dones autònomes en sectors tèxtils sostenibles que pogueren estar interessades a apropar-se al món rural, així com les xarxes empresarials del territori.
La iniciativa està finançada per l’Ajuntament de Portell, a través d’una subvenció de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies lligada al Ministeri d’Igualtat i a l’Institut de les Dones, i s’ha articulat a través de la cooperativa Micel·li.
Setmanari d’informació comarcal
VISITA ALS CEMENTIRIS. El turisme de cementiris, també conegut com necroturisme, està en auge i prova del creixent interès és que Vilafranca donant a conèixer els quatre cementeris que ha tingut la localitat al llarg de la història.
Vilafranca, Benassal i Morella han commemorat el Dia Internacional de l’Orgull LGTBIQ+. Els actes han tingut lloc durant els dies 27 i 28 de juny, coincidint amb l’aniversari de la revolta de Stonewall, considerada l’inici del moviment LGTBI modern.
A Vilafranca, els actes van començar la vesprada del dissabte 28 de juny amb la lectura institucional del manifest del Dia de l’Orgull al carrer Baix de la Plaça, a càrrec de l’alcaldessa, Silvia Colom, acompanyada per la regidora d’Igualtat, Losar Tena, i l’agent d’Igualtat de l’Ajuntament, Elena Martínez. A l’acte també va participar la Drag Queen Fitta Molina Cascos, que va aportar un to festiu i reivindicatiu a la jornada, combinant l’activisme amb l’humor i l’espectacle. Tot seguit, la celebració es va traslladar al restaurant Gastro Bar, que juntament amb el consistori va organitzar una festa popular oberta a tota la ciutadania. Amb la
participació del DJ local Sergio Altabas, el centre històric es va convertir en una pista de ball improvisada, on veïns, veïnes i visitants es van sumar a la festa. L’actuació de Fitta Molina va demostrar que la reivindicació i l’alegria poden anar de la mà. El ‘tardeo’ incloïa tapes i begudes servides pel Gastro Bar, i es va allargar fins entrada la nit, creant un ambient inclusiu, participatiu i colorit.
La celebració vilafranquina forma part del projecte cultural impulsat per Elia Roig, que anteriorment havia dinamitzat l’Hotel Roig de la Font d’en Segures, a Benassal, i que ara continua apostant per activitats amb vocació social i cultural al centre de Vilafranca. Aquesta línia d’acció pretén consolidar la comarca com un espai rural obert i compromés amb la igualtat de drets.
A Benassal, el divendres 27 de juny va tindre lloc l’acte institucional al voltant del Dia de l’Orgull.
SANT JOAN. Morella ha celebrat la nit màgica amb el foc i la foguera com a protagonistes de l’única de barri que perdura a la localitat una festa que es du a terme des de l’any 81 i que només s’ha deixat de fer per la pandèmia.
VILAFRANCA PREPARA EL SANT CRISTÒFOL. Aquest dissabte, la Majoralia de Sant Cristóbal 2025 inaugurarà la temporada taurina a la Plaça de Bous de Vilafranca amb la tradicional ‘capea’ i berenar de socis que es celebrarà en la vesprada del dissabte 5 de juliol, el que suposa el tret d’eixida simbòlic per a les exhibicions taurines a la Plaça, en un recinte en el que també es celebren actes culturals com per exemple fa unes setmanes el festival musical ‘Tú Ké?’ amb la participació d’alumnes de secundària.
Es podria dir que el manteniment a la Plaça de Bous de Vilafranca compta de dues parts. Una, la de la pròpia temporada reparant els desperfectes que puguen anar ocasionant-se, alguns d’ells pels propis bous i vaques i l’altre el del dur hivern que castiga sempre bastant a la Plaça de Bous.
Ara comença la temporada d’utilització màxima de la Plaça de Bous que s’allargarà amb quasi tota seguretat fins a passades les festes. I és que del 8 al 17 d’agost el recinte acollirà diferents espectacles fixes en la programació festiva de Vilafranca.
CORREFOC PALEONTOLÒ-
GIC. La Colla de dimonis de Morella oferia anit, un espectacle de foc i llum que va omplir els carrers del nucli històric dins de les activitats del curs d’estiu de la UNED dedicat al món de l’Iguanodon. El recorregut va deixar un petit ensurt quan una espurna va entrar per la finestra oberta d’una tenda i va calar un objecte inflamable. Els bombers van arribar ràpidament i van controlar el foc en poc temps. L’incident es va quedar en un ensurt i no es van registrar danys materials ni personals.
L’organització de l’Aplec dels Ports es prepara per acollir una nova edició d’aquesta cita ineludible de la música i la cultura popular comarcal. Del 25 al 27 de juliol, Cinctorres es convertirà en l’escenari del XLVI Aplec dels Ports, que enguany porta per lema La nostra essència.
El cartell d’aquesta edició presenta una àmplia i diversa selecció d’artistes provinents de tot el territori, que faran vibrar el públic durant tres dies plens de festa, cultura i reivindicació social. Entre els grups confirmats, els assistents podran gaudir de les
actuacions d’Hereus, Auxili, La Llavor, Batakzo, Garrama, Titana, Ferestega, Jazz Woman, Pep de la Tona, Essència, Dj Xúquer, Toni de l’Hostal, Animal Sound, Lo Puto Cat, Bandits, Squirol Dj, Kodi, Boom Boom Fighters & Cookah P. També hi participaran artistes locals i de les comarques veïnes, com el vilafranquí Dj Cuber, Trobadorets, els forcallans de Kol·lectiu Estafa, la Kinky Band i Pimienta Molida.
A més de la música, la programació inclourà xerrades, activitats culturals i tallers, oferint una experiència completa que combina entreteniment, reflexió i tradició.
“¡QUE VIENE MI MARIDO!”. Aquest cap de setmana, el teatre municipal s’ha omplert de gom a gom en dues ocasions per veure la comèdia de Carlos Arniches, a càrrec del grup de teatre local Deixa’t estar de Romanços. Amb un públic entregat i un ambient festiu, la companyia ha tornat a demostrar la seua consolidació dins de la cultural local, oferint una interpretació plena d’humor i vitalitat.
El director del grup Carlos Sangüesa ha explicat que com cada any, la representació té una vessant solidària. Tot el recaptat es destinarà a Gaza. Com és habitual, l’obra es tornarà a representar el 14 d’agost. I com en aquesta ocasió es destinarà també a Gaza tot el que es recapte. Amb cada nova producció, Deixa’t estar de Romanços continua sumant complicitats i fidelitzant espectadors, mostrant que el teatre amateur continua molt viu i amb molt futur.
NITS DE FUTBITO A MORELLA. Aquesta setmana ha començat la 35ena edició del Campionat de Futbol Sala Ciutat de Morella 2025, tot un clàssic dels estius morella que omple d’activitat les nits del mes d’agost i que culminarà en una gran final i una posterior festa. Enguany, en total, competeixen 12 equips durant les pròximes setmanes en oferint espectacle i emoció als seguidors d’aquest esport.
Les trobades es disputaran al llarg de tot el mes de juliol, amb eliminatòries i fase de grups que prometen ser molt disputades. Les semifinals seran el pròxim 29 de juliol. Mentre que el el campió d’aquesta edició es decidirà en la gran final el 2 d’agost.
La regidora d’Igualtat i Educació, Rosa Bateg Ballesteros, va encapçalar una intervenció pública en què va reivindicar la necessitat de construir una societat basada en el respecte, l’empatia i la llibertat de ser i estimar. El discurs va posar l’accent en la unitat entre persones diferents, la importància de reconéixer la diversitat i la responsabilitat de les institucions locals per afavorir una convivència més justa. Com a part de les iniciatives promogudes pel consistori, es va anunciar la convocatòria del concurs d’esbossos “Diversitat i Orgull”, una proposta artística oberta a tota mena de creadors i creadores amb la finalitat de fomentar la reflexió i la visibilització de la diversitat sexual i de gènere a través de l’art. Les obres es podran presentar fins al 14 de setembre. Amb aquesta aposta, Benassal continua avançant en polítiques públiques que combinen cultura, educació i igualtat.
Per la seua banda, Morella també va celebrar divendres 27 una jornada marcada pel record i l’esperança. El municipi va commemorar els 20 anys de l’aprovació de la llei del matrimoni igualitari a Espanya, una fita històrica que va situar el país a l’avantguarda internacional en drets LGTBIQ+.
Amb aquest context, la ciutat va organitzar una concentració ciutadana davant de l’Ajuntament, on es va llegir un manifest en defensa dels drets, la visibilitat i la llibertat del col·lectiu. A més, es va penjar la bandera de l’arc de Sant Martí al balcó del consistori, un gest simbòlic però carregat de significat. El manifest va remarcar que, tot i els avanços assolits, encara hi ha sectors socials i polítics que qüestionen drets fonamentals, i que la normalització de la diversitat sexual no està plenament garantida. Davant d’aquesta realitat, es va fer una crida a reforçar les polítiques públiques, el compromís institucional i l’educació en valors per tal d’evitar retrocessos. També es va recordar que en molts països estimar una persona del mateix sexe encara pot costar la llibertat, la salut o la vida.
Les celebracions del Dia de l’Orgull LGTBIQ+ als Ports han mostrat la capacitat del territori per unir forces des de diferents àmbits —institucional, cultural, festiu i social— per a reivindicar una societat més justa i inclusiva. Més enllà dels gestos simbòlics, s’ha posat de manifest la necessitat de continuar treballant col·lectivament per garantir els drets i la dignitat de totes les persones.
Setmanari d’informació comarcal
Al’escoleta d’estiu de Vilafranca aquest any els infants viuen una experiència ben especial: són exploradors del seu propi poble! Aquesta setmana, el fil conductor ha estat descobrir i conéixer millor els racons i la història de Vilafranca.
La setmana ha començat amb una activitat molt creativa: els xiquets i xiquetes han dibuixat de forma lliure els espais i llocs que més coneixen del poble, com l’església de Sant Roc, la plaça del poble…plasmat amb molta imaginació i color.
Un dels dies més esperats durant les festes de la localitat és el “Dia de les Penyes”, per això des de l’escoleta han fet una activitat relacionada amb aquesta jornada de festa i diversió plena de proves d’habilitat i jocs tradicionals. Entre les activitats, els menuts i menudes de Vilafranca han fet de cambrers en carreres portant gots d’aigua fins plenar un poal, posant a prova l’enginy i l’equilibri. També s’han fet curses amb una cullera i una pilota sense deixar caure la pilota. Finalment, van fer una bona sessió de piscina per jugar i refrescar-se. Aquest dimarts han jugat al “Qui és qui edició Vilafranca”, ambientat amb personatges coneguts del poble, una manera divertida de posar a prova la memòria i coneixement de la comunitat.
—Exploradors del seu poble. Però no només han jugat a dins: també han sortit a descobrir el casc antic de Vilafranca a través d’una gimcana especial. Armats amb un full de preguntes sobre la història del poble, els nens i nenes han anat tocant a portes i parlant amb persones grans del poble per
trobar respostes i completar el joc. Aquesta activitat ha estat una oportunitat genial per conèixer més a fons la història viva de Vilafranca i fomentar la relació entre generacions.
El dimecres les activitats han girat entorn al tradicional Ball Pla de Vilafranca, i dijous ha estat dia de ruta amb bicicleta per racons del poble, i divendres han tingut una jornada refrescant a la piscina.
Aquestes activitats no només han proporcionat moments de diversió i aprenentatge, sinó que també han estat una finestra oberta per als més petits per connectar amb la història, el patrimoni i l’esperit de Vilafranca. Explorar el seu entorn més immediat, descobrir històries i tradicions, i compartir experiències amb la comunitat enriqueix la seua mirada i potencia el sentiment de pertinença. L’escoleta d’estiu no només és un lloc per jugar, sinó un espai on es cultiven valors com la curiositat, el respecte i l’amistat, preparant així una nova generació que estima i cuida el seu poble.
NÚMERO 699. ÉPOCA II. DEL 4 AL 6 DE JULIO DE 2025
ES UN DULCE TÍPICO, DE ORÍGEN ÁRABE Y MEDIEVAL, RELLENO DE REQUESÓN Y ALMENDRA QUE APARECE EN “LOS MARES DEL SUR” DE MANUEL VÁZQUEZ MONTALBÁN
Morella huele a dulces. La ciudad enmurallada uenta con diversas pastelerías que elaboran exquisitos productos. Los dulces son historia en la mesa, la mayoría de las recetas de repostería conservan sus orígenes árabes, medievales. Es una repostería artesanal que está muy cuidada en casas y restaurantes. Existe una amplia variedad, originalidad y calidad en cada uno de los dulces, remarcando, además, que la cuajada de leche de oveja con miel es uno de los postres preferidos. Otros dulces prodigiosos y muy antiguos es el arrop o calabaza confitada con miel, los pasteles, pastissets, de boniato y calabaza, pasteles de almendras, mantecados, piñonadas y carquinyols, la tarta de miel, las pastas de manteca, aceite y aguardiente, el panoli, los buñuelos de aire con miel o rellenos de crema, el hojaldre con nata y frutas.
El flaó es señal de identidad en Morella y es el rey de las pastelerías. Es un dulce celestial. Su origen es muy antiguo, árabe, medieval, mediterráneo. Es una pasta rellena de requesón y almendras. Es, sin duda, uno de los primeros recuerdos que se lleva el viajero cuando pasa por Morella. Lo puedes comprar por unidades para degustarlo sobre la marcha o en cajas de media o una docena.
NO PUEDES MARCHARTE DE MORELLA SIN UNA CAJITA DE FLAONES
agua en el trance de apagar un incendio. Fuster había traído del coche una caja de cartón aceitosa a la que trataba como si guardara un tesoro. Curioseó Beser el contenido y gritó:
—¡Flaons! ¿Tú has hecho esto por mí, Enric?
El escritor Manuel Vázquez Montalban, en su novela “Los Mares del sur”, habla del flaó, dulce que provó durante sus numerosas visitas a Morella. “...se puso Fuster a la tarea mientras Beser les daba a picar migas de pan fritas con chorizo y butifarras de sangre de Morella. Sacó una garrafa de vino de Aragón, y los vasos parecían una cadena de cubos de
Se abrazaron como dos paisanos que se encuentran en el Polo y explicaron al avinado Carvalho que los flaons son el escalón superior del pastisset, de todos los pastissets dels Països Catalans.
En todo el Maestrazgo se hacen con harina amasada en aceite, anís y azúcar, y se rellenan de requesón, almendra molida, huevo, canela y raspadura de limón.
—Mi hermana me los trajo ayer. El requesón es una cosa muy jodida y se estropea en seguida...”
BAR LA NEVERA
DE «PISCINEO». Morella tiene dos espacios ideales para refrescarse durante el verano. La piscina municipal, situada en la zona de la Alameda, es un rincón tranquilo rodeado de naturaleza, perfecto para relajarse tras recorrer las calles empedradas del casco antiguo.
A pocos kilómetros del casco urbano amurrallado, la piscina de la antigua Fàbrica Giner, como se ve en la imagen, está ubica en un entorno singular: un antiguo complejo industrial reconvertido en espacio lúdico y deportivo en plena naturaleza.
Ambas piscinas abren durante la temporada estival y cuentan con abonos conjuntos, lo que permite disfrutar de las dos con total comodidad. Un plan perfecto para combinar cultura, paisaje y un buen chapuzón.
EARLY MUSIC MORELLA. Del 18 al 24 de julio Morella acoje a decenas de alumnos y profesores venidos de todo el mundo para participar del curso de música medieval y renacentista que, además, ofrece una serie de conciertos de esta música “primitiva” que se adaptan perfectamente a los escenarios que ofrece la ciudad enmurallada que sale de instrumentos medievales tocados por las mejores manos.
VERANO. Las vacaciones se acercan y Morella es un buen destino para pasar los meses de julio, agosto o septiembre, dado que se llenan de activitades festivas, tradicionales, culturales y muy lúdicas. Además, en general, la ciudad medieval tiene unas temperaturas muy agradables sobretodo por la noche.
El reloj de sol de la Plaza de los Estudios de Morella acaba de cumplir 31 años dando la hora los días soleados. Colocado el 27 de junio de 1994, a las puertas del emblemático 50 Sexenni, fue una novedad que completó la remodelación urbanística de esta parte de Morella, con las obras que cambiaron por completo el aspecto de la adyacente Plaza Colon y de la propia Plaza de los Estudios. Hace ahora tres décadas, un arquitecto, un aparejador, un topógrafo o un escultor venidos de tierras valencianas, catalanas y aragonesas trabajaron conjuntamente con obreros, fundidores o empedradores para conseguir esta singular obra de la reciente historia morellana que añadió modernidad a un casco antiguo mayoritariamente medieval.
La parte más vistosa de todo el proyecto es la escultura en bronce de la aguja del reloj que, con sus 7 metros y forma escalonada, no ha podido evitar ser comparada con la cola de uno de los enormes dinosaurios que vivieron en estas tierras. Ese gnomon o estilete está orientado y señala hacia el norte, por lo que también nos indica dónde está ubicado el emblemático Castillo de Morella, que se puede contemplar desde la misma plaza.
Los pilones de piedra, con 12 números romanos, señalan las horas. Hay que tener en cuenta que señala la hora solar, por lo que
hay que sumarle una o dos horas para conseguir la hora oficial. En el suelo una placa circular nos indica los puntos cardinales y una serie de marcas en el pavimento son los signos del zodiaco y, con ellos, podemos saber en qué día y mes estamos. Eso sí, no te empeñes en saber la hora un día nublado o por la noche. El reloj solo funciona cuando hace sol.
El reloj está situado en la Plaza de los Estudios.
JUAN ANT. QUEROL
MARCA LA HORA LOS DÍAS SOLEADOS DESDE EL 27 DE JUNIO DE 1994 Y ES ACERQUE HASTA LA CIUDAD AMURALLADA
Para conocer exactamente qué hora es, tenemos que fijarnos en la sombra del gnomon y -además- en la punta de la misma. Para mayor exactitud, también hay que mirar con atención el analema, la figura central con forma de pez. Si a las 12h. del mediodía la sombra pasa por la parte más ancha del “pez”, habrá más diferencia que añadir o quitar a la hora que marca, habiendo solo cuatro días cada año en que el reloj de sol marca la hora real, el 15 de abril, el 14 de junio, el 1 de septiembre y el día de Navidad.
Por su parte, el recorrido diario de la punta de la sombra sobre las líneas zodiacales se corresponde con el mes en el que estamos y fácilmente se podrá hallar con aproximación el día del mes correspondiente teniendo en cuenta los días en que cambia el zodíaco.
OFICINA DE TURISMO . Abierta de martes a sábado de 10h. a 14h. y de 16h. a 19h.; domingo de 10 a 14h. y los lunes está cerrada. Plaza San Miguel s/n Teléfono: 964173032 y whatsapp: 661 425 294
CENTRO LÚDICO Y DEPORTIVO JAUME I. Situado en la zona de la Alameda, dispone de piscina climatizada o rocódromo, entre otros. Solicite información de las posibilidades deportivas que ofrece la ciudad llamando a la Oficina de Turismo.
PASEO DE LA ALAMEDA. Morella cuenta, en la parte posterior, encima del parking, con un espectacular paseo, coronado por un pinar en el que se pueden dar tranquilos paseos con los más pequeños, pues está cerrado al tráfico. A él se puede acceder tanto desde la puerta de la Nevera, como desde la puerta de los Estudios. Entre otras posibilidades, cuenta con un parque infantil diferente, construido en madera y una reproducción a tamaño real de un dinosaurio con el que poderse hacer unas fotografías para el recuerdo.
IGLESIA Y MUSEO ARCIPRESTAL. Abierta de lunes a viernes de 11 a 13,30h y de 15 a 17h. Sábados, de 11 a 14 y de 15 a 18h. Domingo de 10 a 11 y de 12,15 a 15h. Los horarios pueden variar por celebraciones religiosas. Más información en la página web BasilicadeMorella.org.
CASTILLO DE MORELLA. Con entrada por la plaza de toros, es visitable de lunes a domingo en horario ininterrumpido de 11 a 19h. El Palacio del Gobernador, situado en su interior, abre de 11h a 15h.
DOMINGOS DE COMPRAS POR MORELLA. La mayor parte de los establecimientos comerciales de Morella están abiertos todos los domingos del año, siguiendo una larga tradición comercial que se remonta hasta la Edad Media.
La oferta se completa con un mercado situado en la calle porticada donde se pueden comprar frutas y verduras frescas -entre otros productos-, lo que se hace desde que Jaime I ‘el Conquistador’ lo autorizara en 1256. Aún hoy en día se mantiene esa inusual costumbre comercial y se puede salir de compras en domingo.
MUSEO “TEMPS DE DINOSAURES”. De martes a domingo, de 11 a 14h y de 16 a 19h.
HOTEL REY DON JAIME.
Juan Giner, 6 · 964 16 09 11
MESON DEL PASTOR.
Costa Jovaní, 5 · 964 16 02 49
LA FONDA MORENO.
Sant Nicolau, 12 · 964 16 01 05
HOTEL EL CID. Portal de Sant Mateu, 3 · 964 16 01 25
CASA ROQUE.
Sant Joan, 1 · 964 16 03 36
EL FAIXERO. Ctra. Iglesuela, 7 · CINCTORRES · 964 18 10 75
CASA PERE. Blasc d’Alagó, 22 · 964 16 02 15
RESTAURANT VINATEA.
Blasc d’Alagó, 17 - 964 16 07 44
RESTAURANTE EL CAZADOR
Barrio H. Nou - 630 401 965
RTE. PIZZERIA LOLA
Blasc d’Alagó, 21 · 964 16 03 87
BAR QDQ. Segura Barreda, 16 964 16 07 29
BAR PRATS. Pilar, 24 · 964 16 01 60
CAFETERIA ELS PORXES. Blasc d’Alagó, 12 · 964 17 32 42
CANYERO’S BAR.
Blasc d’Alagó, 29 · 653 07 87 03
BAR XÒFER.
Blasc d’Alagó, 9 · 673 06 62 32
BAR QUIOSC COLÓN.
Plaça Colón, 12 · 964 17 31 47
ARTESANIA CARMEN. Pilar, 1 · 964 16 10 06
PASTELERIA PILI.
Torres de Sant Miquel, 1 · 964 17 30 75
PASTELERIA PALLARÉS.
S. Barreda, 12 - 964 16 02 82
PANADERIA DOMINGUEZ. Sant Nicolau, 21 · 964 16 03 57
MOBLES ERNEST.
Blasc d’Alagó, 20 · 964 16 00 40
REGALOS Mª MERCEDES. Pilar, 7 · 964 16 01 92
CARNISSERIA CATALÁ.
Marquesa Fuente el Sol, 7 964 160 177
CARNS NOEL.
Marquesa Fuente el Sol, 12 · 964 16 09 93
CARNISSERIA SEGURA.
Blasc d’Alagó, 33 · 964 16 02 41
ENTRADA CONJUNTA. Las principales atracciones turísticas de la localidad ofrecen un modelo de entrada conjunta con la que se puede acceder a los diversos museos, al Castillo y a la Iglesia Arciprestal a un precio más reducido. Puedes comprarlas tanto en la Oficina de Turismo de Morella como en la entrada de cualquiera de los monumentos adheridos.
PERRUQUERIA PILI.
Sant Julià, 6 · 964 16 07 84
HOGAR TEXTIL ADELL. Trinquet, 2 · hogartextiladell.com
MÀ DE DONA.
Juan Giner, 23 · 964 16 08 59
JOVENIVOL.
Blasc d’Alagó, 41 · 964 16 07 10
ÒPTICA ART. Plaza Colón, 1 964 16 09 32
ESTANC MESTRE.
Segura Barreda, 22 964 16 06 41
CASA ARGIMIRO.
Pilar, 2 · 964 16 03 77
L’HERBOLARI.
Juan Giner, 18 964 16 03 84
CLÍNICA DENTAL LEUBA
Callejón García, 19 639 64 90 92
AROMES DE MORELLA. Blasc d’Alagó, 13 · aromesdemorella.com
MORELLA SE ILUMINA. Los viernes, sábados, festivos y sus vísperas, Morella se ilumina por la noche, una cita que no te puedes perder. Coge el coche y da una vuelta por los alrededores para descubrir todas las caras de la Morella nocturna.
En la carretera N-232, por ejemplo, tienes un mirador con zona de fácil aparcamiento desde donde verás el castillo y las Torres de San Miguel. También es un buen lugar el barrio del Hostal Nou, donde se ve la imagen más típica de Morella. O ir unos minutos por la CV-12, la carretera que une Morella con Ares del Maestrat, donde hay un mirador con unas vistas espectaculares.
También puedes hacer un recorrido a pie por la iglesia, que también se ilumina al caer la noche, los porches de la calle principal, que ofrecen imágenes de ensueño o acercarte hasta el paseo de la Alameda para ver el Castillo y las murallas sin necesidad de coger el coche.
LAS TORRES DE SAN MIGUEL. De martes a domingo, de 10 a13h y de 16 a 19. El 5 y 6 de julio estaran cerradas.
SALTAPINS. Parque de aventura con tirolinas, lianas o puentes tibetanos. Más información en saltapins.com
PINTURAS RUPESTRES DE “MORELLA LA VELLA”. Abiertas de martes a domingo y festivos en turnos: 11h., 12:30h, 16h y 17:30h. Pónganse en contacto con la oficina de turismo para planificar su visita. Telf. 964173032 · Whatsapp. 661425294
LOS GIGANTES. Pueden verse en la entrada del Ayuntamiento un espacio con acceso libre y gratuito
—Morella.
Divendres 4 de juliol 18,30h. ‘Fiesta Ibicenca’ al Bar La Nevera.
—Vilafranca.
Dissabte 5 de juliol
9h. Pla de posada en valor de l’art rupestre. Visita a la Covatina. Eixida des de les Oficines Municipals. Inscripció prèvia.
Festes de Sant Cristóbal 2025
12h. Vermut musical al carrer Joan Fuster. 14h. Dinar de socis al Parador de Festes. 17h. ‘Capea’ a la Plaça de Bous i berenar de socis. 22,30h. ‘Ball Plà’ a la Plaça d’en Blasc. 0h. Actuació del grup ‘Canal 69’ i discomòbil ‘Disconight’
Diumenge 6 de juliol
10h. Processó de Sant Cristóbal. 11h. Missa de Sant Cristóbal a l’ermitori del Llosar i tradicional benedicció dels vehicles. Seguidament, vermut al Parador de Festes. —Forcall.
Sant Cristòfol dels Xòfers Divendres 4 de juliol
0h. Exhibició d’emboladors amb les quadrilles de
Vistabella, Fuego y a correr, La Ràpita, Fortanete, Mirambel i El Diable de Todolella. Tot seguit, feta amb discòmobil ‘Disco Beat’.
Dissabte 5 de juliol
12h. Benedicció dels cotxes a la Plaça Major. 14,30h. Dinar al pavelló. 18,30h. Corro de vaques dels Germans Barberán de Sorita i prova del bou ‘Jarretero’ 20h. Tardeo amb el grup ‘Barreño’ 22h. Sopar d’entrepans a la barra. 23,30h. Homenatge a Quique Sancho. Embolades d’una vaca cedida per Germans Barberán, un bou cedit per Colomer i el bou provat a la vesprada. Embolades a càrrec de El Diable, Passió pel Bou i Forcall.
En acabar macrodiscomòbil ‘Disco Beat’ amb Dj Orso.
Diumenge 6 de juliol
11,30h. Pla de posada en valor de l’art rupestre. Visita a les pintures de l’abric del Mas de Barberà. Inscripció prèvia.
—Portell.
Dissabte 5 de juliol
11h. Jornada de presentació del projecte ‘Teixint Portell’ a la Sala del Corro. Nou projecte. Organitzen: Cooperativa Micel·li i Ajuntament de Portell.
11,30h. Pla de posada en valor de l’art rupestre. Visita a l’abric del mas de la Rambla. Inscripció prèvia.
—Ares del Maestrat.
Dissabte 5 de juliol
21,30h. ‘Nit màgica sota els estels’. Al carrer Campanar (davant de la Cova).
Places limitades preu 6€.
Taller d’iniciació a l’observació astronòmica, observació amb telescopis professionals, degustació de vi artesanal.
—Palanques.
Diumenge 6 de juliol
10h. Pla de posada en valor de l’art rupestre. Visita al Cingle de Palanques. Inscripció prèvia.
—Benassal.
32è Aplec dels Jubilats Alt Maestrat
Dissabte 5 de juliol
11h. Recepció a La Mola, a càrrec de l’Ajuntament i l’Associació de Jubilats de Benassal. 12h. Missa a l’Església de l’Assumpció de Benassal. 13h. Visita guiada pel nucli urbà de Benassal. 14,15h. Dinar al pavelló.
A continuació ball en viu amb Ismael.
Setmanari d’informació comarcal
Micel·li Ambient Coop. V és una cooperativa d’economia social i solidària gestada des del cor de la comarca dels Ports. Formada per Yolanda Monfort, tècnica mediambiental, i Alba Monfort, sociòloga, aquesta iniciativa busca acompanyar processos de transformació social i ambiental des del món rural, amb una mirada social, feminista i sostenible. Des de la recuperació de la memòria col·lectiva fins a la dinamització comunitària, el seu treball consisteix a sembrar vincles entre territori, persones i medi ambient, amb projectes com Llavadors Lovers o el nou projecte Teixim Portell, i una clara voluntat de fer xarxa.
Primer de tot, quan i com sorgeix Micel·li?
Micel·li comence a gestar-se a finals del 2023, i durant tot el 2024 ens vam capacitar, vam fer un munt de formacions d’emprenedoria a nivell nacional, local i provincial, per aprendre a fer un bon pla econòmic, estratègies de màrqueting…en definitiva, aprendre a organitzar una empresa. Nosaltres teníem clar des de l’origen que volíem fer una cooperativa d’economia social i solidària. I després, a finals de setembre ens vam constituir com a tal, comptant sempre amb el suport de FEVECTA, la Federació Valenciana de Cooperatives, que ens van acompanyar en tot el procés, incidint especialment en els estatuts per donar-li la forma que nosaltres volíem a aquesta aventura, basada en el cooperativisme i l’emprenedoria.
Quins són els vostres valors principals?
La nostra filosofia és acompanyar tots aquells processos que estiguen dins d’estes noves polítiques ambientals i socials tan importants, per fer front als desafiaments que tenim per davant. D’una banda, en qüestions de despoblació: reinventar la vida en els pobles. I d’altra, acompanyar: hi ha gent al territori
que té ganes de fer projectes, i nosaltres podem impulsar o acompanyar-los, i fins i tot crear aliances amb altres empreses, entitats, associacions, ajuntaments…que tinguen ganes reals de fer un canvi cap a la sostenibilitat, la part social, i a la cura de la gent que decideix viure en el món rural. Partim de ser una cooperativa d’economia social i solidària, això ja diu molt. Per posar un exemple, nosaltres havíem de fer un roll-up, un expositor, i no volíem fer el típic de plàstic, perquè això va en contra dels nostres valors com a empresa. Al final l’hem fet amb teles orgàniques reutilitzades que ha fet una artista local bordant-lo i tenyint-lo amb productes naturals. Això és la marca Micel·li. La qüestió és no perdre el focus, tot i que tothom tenim incoherències perquè és difícil.
Formeu un tàndem ben especial: una tècnica mediambiental i una sociòloga. Com es complementen aquestes dues mirades en un projecte com Micel·li?
Crec que la sociologia, que estudia les persones i la vida, i l’educació ambiental, el medi estan ab-
Monfort
Alba Monfort han creat la Cooperativa Micel·li
solutament lligats, i crec que fem un tàndem superbo. Nosaltres ens vam conéixer i aquest projecte cada una el portava internament, però en conéixer-nos vam vore que pensàvem el mateix. I així vam començar, intentant-lo, perquè no volíem quedar-nos amb la idea, i li hem posat tota la nostra energia, la nostra bogeria, i una quantitat d’hores de feina brutals. És veritat que fa poquet que hem començat i les coses van poquet a poquet. Però jo crec que una empresa com Micel·li és superimportant per acompanyar processos de llarga duració que tenen a vore amb el bé comú del món rural i l’urbà, perquè es retroalimenten. I que tinguem la capacitat de vore les coses des d’una altra mirada. I també és important la participació dels ajuntaments, que al final són els impulsors dels projectes, que vegen que hi ha gent disposada a recolzar-los, repensar-nos i afrontar el que vinga. Les dos sou de la comarca dels Ports. Sempre treballeu en aquest àmbit?
Jo sóc de Vilafranca i Alba té les arrels al Forcall, les dos dels Ports.
Al principi la nostra idea era treballar a l’interior de la província de Castelló: els Ports, Alt Maestrat, potser Plana Baixa, Plana Alta…Jo he estat 12 anys treballant al desert de les Palmes, aleshores la idea ha estat posar la mirada del desert cap amunt, diguem.
Ha canviat molt el teu treball al desert de les Palmes a l’actualitat amb Micel·li?
Vaig estar 12 anys al desert de les Palmes i exercia de tècnica mediambiental, en la xarxa de Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana. El treball que faig ara és més transversal, faig de tot. Abans executava, preparava projectes amb l’equip i treballàvem l’educació ambiental. Ara redactem projectes de base, fem l’estructura comercial, la comunicació i difusió de tota la part de màrqueting, executar... Com ha sigut teixir aquesta xarxa entre els diversos agents socials?
Quan estem parlant de territoris rurals, d’interior, amb baixa població, la gent que està aquí és perquè realment creu en açò. La gent que està al capdavant dels ajuntaments té molt clara la lluita i el desafiament que tenim per davant. Aleshores, amb la gran majoria de l’administració pública, associacions i personetes hem tingut una acollida molt bona. També és veritat que acabem d’arrencar. El que sempre volem és que els projectes que presentem siguen de llarga duració, no fer una acció i prou. Nosaltres acompanyem en el procés de generar projectes que integren totes les persones involucrades en el medi. Així ho heu fet en el vostre recent projecte Llavadors Lovers a Vilafranca.
Sí. En el cas Llavadors Lovers, d’una qüestió temporal, que consistia a posar en valor els llavadors i entendre el patrimoni amb noves perspectives, hem volgut fer un projecte de llarga durada. És tot un procés de participació ciutadana, amb la vessant d’investigació per part de la Universitat Jaume I, implicant els alumnes de l’UJI per abordar la part de desenvolupament rural i antropologia vinculada als llavadors. I després, hi ha hagut una participació directa de la gent, amb enquestes, entrevistes, i hem implicat la ciutadania a l’hora de representar tot aquest contingut històric. Els veïns i veïnes de Vilafranca s’han bolcat en això, també els alumnes de l’institut, que s’han integrat a Llavadors Lovers a través del seu projecte del Guardabosc. També hem fet tallers participatius per fer sabó, que és una pràctica molt sostenible. I en aquests espais aprofitem per parlar de l’aigua, de la seua importància,
de no contaminar-la…I ensenyem eines que la gent pot aplicar, per emprar productes menys agressius amb el medi, i de proximitat. Aquesta és la nostra forma de treballar, implicant diferents generacions, col·lectius, el món educatiu, l’associacionisme…perquè facen seus els projectes, els passem el testimoni. I ara ja vorem com evoluciona el projecte, a mi m’agradaria molt que isqueren aquests llavadors lovers. I que sorgiren iniciatives pròpies de la societat, del poble, per reinventar o reviure aquests espais comuns i públics.
Els llavadors tenien una funció molt concreta, la neteja, però van ser molt més que això. D’això precisament heu parlat al projecte.
Totalment, són espais de memòria col·lectiva. Nosaltres hem fet enquestes a persones de 94 anys i també hem parlat amb gent jove de l’institut. I tot el món tenim un record vinculat als llavadors, i normalment l’aigua és l’eix. O bé perquè recordes la teua àvia o la veïna que anava a rentar, o els animals a l’abeurador, o perquè anàveu a agafar culleretes, o perquè simplement feies un passeig i et regalaves la vista mirant aquest espai tan bonic. Tot el món té una part de sensibilitat en aquests espais i cal repensar-los, són també espais de cultura.
Heu conegut alguna anècdota concreta d’aquestes dones vinculades als llavadors?
En totes les entrevistes que hem fet a les persones grans hi ha anècdotes. Perquè és una experiència pròpia i comú en el seu entorn familiar o del poble. Però jo no vull romantitzar la història dels llavadors tampoc. En certa manera, estem honrant a les persones, que en aquell moment no tenien aigua corrent a les cases, i havien de fer un esforç molt gran per baixar, rentar, ocupar-se dels xiquets... era una càrrega de les dones. I hi ha anècdotes dures, de quan a l’hivern ‘hi havia quatre dits de gel i havien de trencar-lo per poder llavar, i acabaven amb les mans molt castigades. No és bonic. Les anècdotes boniques en aquests espais són sobretot de la infantesa, per exemple, la mare que pujava la xiqueta a un catret per rentar al seu costat la roba de les nines. També està el concepte “fer safareig”, conversar, que és molt bonic perquè cada dona portava la seua càrrega, tant de roba com personal, i allà s’alliberaven una mica. Jo crec que l’aigua té una doble funció, de rentar la roba i l’ànima. I hi ha trobades molt xules, una dona ens contava que sempre volien que baixara una dona que era molt
xerradora i bona contadora d’històries, i els amenitzava l’estona. I també està la història més popular de Vilafranca, que una dona es va quedar embarassada, no es sap de qui, va parir i va deixar el nadó als llavadors, sabent que alguna dona l’agafaria. Perquè els llavadors també eren llocs de seguretat femenina, d’acollida i de recolzament molt potents. I també va ser important a nivell de trobades entre lo masculí i lo femení, perquè els abeuradors estaven associats als llavadors, aleshores es trobaven perquè es feia la dula i portaven el bestiar a beure. Ara, hem evolucionat amb les xarxes, però aleshores les xarxes eren aquests espais de la quotidianitat.
Quin és el futur del projecte?
El projecte viatjarà. Hem fet tallers a diversos pobles, és veritat que el projecte més llarg ha sigut a Vilafranca, des del març fins a aquest setembre. Però hem estat a Portell, segurament estarem al Forcall a l’estiu. En Atzeneta comencem al juliol, també ens han cridat de Benlloc…I aquesta és la idea, anar proposant idees, o que ens en proposen, i fer xarxa.
Parlant dels llavadors, de l’aigua, i de la situació climàtica actual, com creus que podem recuperar aquella consciència collectiva d’estalvi i respecte?
És necessari i vital educar en aquest sentit. Sense aigua no hi ha vida. Aleshores, fa falta molta sensibilitat en el tema, perquè no valorem com d’important és que arribe l’aigua a les nostres cases. I cal recordar que abans no era així i s’aprofitava fins l’última gota. Crec que en la situació que tenim en aquests moments s’hauria de sen-
Taller de sabó casolà als Llavadors de la Mare de Déu de la Font de Portell
sibilitzar sobre el consum de l’aigua. Ara a l’estiu, aquests pobles nostres es plenen, i fa molta calor, aleshores crec que s’hauria de posar el focus en la sensibilització per ser conscients d’açò quan obrim l’aixeta. Ens estem trobant amb uns estius on hi ha pobles que es queden sense aigua, hem de posar el focus ahí.
En quins nous projectes esteu treballant actualment?
Ara mateix acabem d’arrencar un nou projecte que el presentem el 5 de juliol, que és una iniciativa de dinamització comunitària, de recolzar el teixit empresarial des d’una perspectiva de la dona i de sostenibilitat. És un projecte que farem a Portell, anomenat ‘Teixint Portell’. La redacció i impuls d’aquest projecte la farà Micel·li i comptem amb el recolzament de l’Ajuntament de Portell i també amb el suport del Ministeri d’Igualtat i de la Federació de Municipis i Províncies. ‘Teixim Portell’ pretén recuperar la memòria tèxtil que ha tingut Portell durant molt de temps i que s’ha desenvolupat a nivell industrial. Actualment està minvant molt i el poble està en uns nivells de despoblació molt forts, dels més grans del País Valencià. Aleshores és fer una aposta per convidar dones autònomes, empresàries de tot el territori espanyol, mitjançant unes enquestes per a fer seleccions per acompanyar-les en un procés de vindre a viure al poble, facilitar l’habitatge, espais on poder treballar…tot enfocat en dones que treballen en el tèxtil però que ja tinguen empreses muntades. De fet, hem vist molts models, com el de Yo soy pueblo. S’han fet molts intents
d’atraure gent del món rural, que ho està passant precàriament i que pareix que el món rural no t’oferisca aquesta oportunitat i moltes vegades els nouvinguts acaben fent oficis que no els agraden i acaben marxant a la ciutat. Aleshores, li vam donar una volta a tot el tema i vam pensar d’oferir aquesta oportunitat a gent que ja té clar que vol treballar des d’un tèxtil sostenible, i que té simpatia i afinitat al món rural i vol teixir aliances amb altres emprenedores del territori. Com veus Micel·li d’ací uns anys? Quina és la perspectiva de futur?
Ho haurem de vore perquè encara estem sembrant. Jo sí que veig que a mesura que anem avançant, anem tocant portes, anem fent cooperació. Quan vam començar amb Micel·li vam fer una base de dades de totes les empreses de persones que estaven fent projectes relacionats amb la sostenibilitat, amb la cura al medi, les persones... En aquestes entitats estem fent xarxa, intentant teixir projectes en comú. La meua sòcia sempre diu “contra més serem més riurem”, i és veritat. Al final tu pots ser fort, però si t’uneixes amb persones que tenen altres fortaleses, és millor, fem aquest micel·li. De vegades el més important és acompanyar, impulsar i donar confiança, en definitiva, ajudar-nos. Este matí, per exemple, ens ha cridat un equip des de Barcelona, que porta treballant molt de temps i volen comptar amb nosaltres per fer un projecte en tres comunitats autònomes: Aragó, Catalunya i el País Valencià. Doncs això fem, ens illusionem, redactem el projecte, ho pensem i després ja vorem.
Setmanari d’informació comarcal
Pep Querol. Historiador
Avui analitzarem les peripècies del farmacèutic Ernesto Blanch Folch, un d’eixos casos que passaria més sovint del que sembla, això és, ser conservador-catòlic no te salvava d’alguna galtada. Aquest assumpte estaria molt present a les Actes plenàries franquistes d’aquell any.
Aquesta Farmàcia del Poble seria creada durant la guerra pel Comitè Permanente (així l’anomenaven a l’Acta plenària del 15 de novembre de 1936). Ernesto Blanch era el farmacèutic titular, però seria cessat el 29 de setembre de 1936, segons l’Acta del dia, segurament per les seues idees conservadores catòliques. Malgrat això, el Comitè li proposaria continuar treballant al negoci. La raó és molt senzilla. Era un tècnic molt especialitzat i essencial. No se podia prescindir d’ell, per molt que fóra de dretes. Podia haver-hi alguns marxistes molt fanàtics, però no eren bobos. Una vegada arriben els franquistes, una de les principals preocupacions era resoldre aquest tema. Per molta farmàcia que fóra, no deixava de ser una entitat creada pels «rojos».
Ja sabem els antecedents. El 7 de juny, segons l’Acta plenària, se recull la petició de FET i les JONS d’investigar la farmàcia esmentada, heretada de la República, per a crear-ne una altra des de zero, segons els paràmetres del Movimiento. Concretament se citen les paraules «intervención y liquidación». Eixe mateix dia se designaria al regidor Jesús Cabeza Piquer per investigar l’assumpte. El 9 de juny, Cabeza exposaria el seu informe, amb una clara actitud de defensa de l’actuació del farmacèutic Ernesto Blanch Folch, el protagonista d’aquesta història. Sí, la seua actuació estava en entredit. Segons el testimoni del regidor, Blanch, «por haber sido empleado de dicha Farmacia por los motivos que a todos les consta», és a dir, està insinuant que seria coaccionat, «debía manifestar que él estimaba que solo perjuicios le había ocasionado al Sr. Blanch la incautación o control de la Farmacia de su propiedad por el comité rojo, ya que hubo géneros que se vendieron perdiendo y estima ser inferiores las existencias habidas en la fecha
de la liberación, a las que había cuando el comité se hizo cargo». Blanch tindria un problema, ja que el Comitè l’obligaria a vendre els medicaments a un preu assequible per tothom, i això implicava moltes vegades fer-lo per davall del seu cost. Malgrat que Cabeza sembla estar en sintonia amb la situació de Blanch (i tant que estarien en sintonia, ja que eren sogre i gendre respectivament, això pareix l’antic Sálvame), no passaria el mateix amb la resta de regidors, ja que s’iniciaria una discussió que qüestionaria si realment la farmàcia havia sigut confiscada o no. Aquesta qüestió era crítica per Blanch, ja que la seua integritat tant professional com personal donava un salt qualitatiu depenent si havia sigut confiscat o no el seu negoci. No se donen detalls de la discussió en qüestió, però se decidiria nomenar a tres regidors més per intentar trobar una solució al problema, José Pascual, José Amela i Enrique Ortí. Jesús Cabeza sembla ser apartat, segurament per no considerar-lo imparcial. Si Blanch havia tingut molts problemes amb el Comitè republicà, no en tindria pocs amb l’Ajuntament franquista. El 13 de juny, la nova comissió anunciaria que efectivament la farmàcia va ser confiscada, cosa que tranquil·litzaria a Blanch. Si s’haguera determinat que no ho havia sigut, podria indicar que, en realitat, Blanch haguera treballat a gust amb els republicans i no coaccionat. Això li haguera augurat un futur molt negre. Finalment, el 23 de juny, els tres comissionats presentarien el «resultado de sus investigaciones». Per una banda, se tornava a confirmar que la farmàcia va ser confiscada. Per una altra «el Comité rojo» va pagar a Blanch 2.200 pessetes en medicaments destinats a la farmàcia de marres. I ací la cosa comença a complicar-se. La comissió investigadora determinaria que el «beneficio neto obtenido [...] du-
“Ernesto Blanch Folch, ha observado constantemente buena conducta social y política, debiendo añadir para esclarecer lo dicho, que el citado Sr. ejercía el cargo de Farmacéutico titular de esta población al iniciarse el Glorioso Movimiento Nacional”
rante el periodo rojo» seria d’unes 17.350,33 pessetes, una quantitat respectable. Tenia dret Blanch a una indemnització? O, al contrari, hauria de pagar ell danys i perjudicis a l’Ajuntament?
Jesús Cabeza se sentiria al·ludit. De seguida faria un llarg parlament en defensa de Blanch, «como a todos les consta, después que el Comité rojo se le incautó de todos sus bienes lo nombró a él», s’està referint a Cabeza, «Encargado de la Farmacia del Pueblo juntamente con el señor Blanch». No només eren parents sinó que damunt serien companys a la farmàcia (per això se designaria a Cabeza en un principi per investigar el tema), encara que sobre aquest no hi ha cap mena d’investigació. Cabeza explicaria el seu funcionament, paraules omeses pel secretari, però remarcaria fermament que «no ha habido ganancia alguna [...] durante el dominio rojo ya que los gastos eran iguales o superiores a éstas y que él está en la convicción de que solo perjuicios le han ocasionado al señor Blanch». Després intervindria Plácido Milián, qui llençaria un capot a Cabeza, «nunca ha dudado de la honradez de los Encargados de la Farmacia del Pueblo». Admet que van haver-hi beneficis, però considerava que els mereixia el seu propietari, això és, Blanch. Intervindrien més regidors, encara que no s’especifica el nom. El més interessant és la paraula que escriu el secretari Amado Tena, «disensión». També parlaria Amadeo Viñeta, qui també seria favorable a Blanch, que, suposo, veient l’acalorada discussió gens favorable als interessos del seu amic (suposo que ho serien), intentaria dilatar el procés investigador proposant que el tema «ha de continuar estudiándose». És interessant observar com els principals valedors de Blanch (apart de Cabeza) serien dos persones relacionades amb la sanitat, humana i animal.
Però Luís Masià seria implacable. Ell seria l’últim a intervenir després de la discussió, «exhorta a sus compañeros para que cada uno de ellos manifieste, vistos los razonamientos expuestos, la cantidad que creen justa debe reclamársele al farmacéutico señor Blanch». Masià, estava donant per
assentat que Blanch havia de pagar, la qüestió era quant. Ell mateixa proposaria les 2.200 pessetes que cobraria del «Comité rojo». Tothom s’adheriria al parer de l’alcalde Masià, excepte Cabeza, ja ho sabíem, i Viñeta, qui s’abstindria. Curiosament, Milián, que semblava un aliat, votaria a favor,
Imatge: Cesar Yagüe Laurel, comandant mèdic al càrrec de l’Hospital de campanya del Cos d’Exèrcit de Galícia a Morella, 1938. José Pascual, Arxiu Pascual, Ajuntament de Morella.
possiblement pensant que era millor pagar 2.200 pessetes que no 17 mil i pico. Ernesto Blanch rebria bufetades a dreta i esquerra. Ací podem observar un tema complexe, el tema de la suposada col·laboració amb l’enemic. Què podia fer Blanch? Se podria haver negat a treballar a la farmàcia;
o negar-se a fer medicaments; o prendre una actitud de sabotatge; o intentar creuar les línies del front i escapar al territori controlat pels franquistes. Al final, les persones normals, del carrer, no som suïcides, no som màrtirs, no som herois. Volem sobreviure amb la major dignitat i normalitat possible. Suposo que Blanch tindria idees conservadores catòliques, i no li agradaria gens que li confiscaren el negoci, i damunt treballar per als confiscadors. Però se sentiria, possiblement, compensat al vore que el seu treball no deixava de ser necessari i balsàmic per una societat castigada per la guerra. Però, en el fons, els diners eren una simple excusa. El que fotia a les autoritats franquistes d’aquells moments, és que haguera acceptat continuar treballant a la farmàcia, i que no s’haguera immolat, de forma real o simbòlica, per la causa. En tant altres havien perdut totes les seues propietats i bens, i alguns inclús la vida, ell estava treballant i cobrant un sou. Era això el que realment estava pagant Blanch. Així, con no reconeixien l’autoritat republicana a Morella durant la guerra, els era molt fàcil considerar que el seu pagament per medicines de 2.200 pessetes a Blanch era il·lícit, i per tant les havia de tornar a les arques municipals sense excusa. Ningú pensaria que el resultat de cobrar eixos diners possiblement alleugeraria el dolor de molts veïns en aquells moments tant durs. Ho entendreu perfectament un poc més avall. Per aquells mateixos dies en què s’investigava a Blanch i la seua actuació durant la guerra, el 13 de juny l’Ajuntament enviaria el pertinent certificat, al governador civil, sobre la seua conducta «político-social». Així, «Ernesto Blanch Folch, ha observado constantemente buena conducta social y política, debiendo añadir para esclarecer lo dicho, que el citado Sr. ejercía el cargo de Farmacéutico titular de esta población al iniciarse el Glorioso Movimiento Nacional, de cuyo cargo fue destituido e incautado su establecimiento, aunque continuó regentado por el mismo Sr., al que por prestar el indicado servicio, se le asignó un sueldo mínimo por el comité antifascista, pero no por ello dejó de perseverar en sus ideas que propagó insistentemente en bien de la causa nacionalista salvadora de España». Pos menys mal que el consideraven un d’ells, que si no, no se què haguera passat. Però els maldecaps no s’havien acabat per Ernesto Blanch. Segons l’Acta del 4 de juliol, Fidel Mestre Monfort, exigia a la Corporació «acuerde obligar al Farmacéuti-
co Sr. Blanch a que satisfaga los alquileres de la casa en donde se halla la Farmacia denominada del Pueblo, desde que la misma se instaló». Un altre problema. Si la farmàcia estava confiscada, era Blanch el responsable de pagar el lloguer? Se designaria una comissió que treballaria conjuntament amb Falange, que era la que tenia competències sobre aquestes qüestions. La resolució arribaria l’11 d’agost, segons Acta. Després d’exposar algunes qüestions Plácido Milián i Jesús Cabeza, s’acordaria per unanimitat, «que se obligue a satisfacer al farmacéutico D. Ernesto Blanch la cantidad de 1.425 ptas. importe del alquiler de 19 meses a razón de 75 ptas. mensuales y que dicha cantidad ingrese en la Caja de Reparaciones de FET y de las JONS de esta Ciudad, así como que dicho farmacéutico desaloje el local-farmacia para el día 1º de Septiembre próximo y lo deje en iguales condiciones que cuando lo ocupó por imposición de los rojos». Ernesto Blanch ja no sabia d’on li venien les hòsties. Però d’aquesta situació podem observar una altra derivada. Fidel Mestre se quedaria amb un pam de nas, sense els diners del lloguer i sense inquilino. Mestre no se rendiria, ja que l’1 de setembre se debatia, segons Acta, la seua queixa, del dia 27 d’agost, on se demanava que s’entregaren eixos diners a «sus tías dueñas del inmueble en vez de a la referida Caja», s’entén de FET i las JONS. Pobre Mestre, la resposta seria implacable, i molt interessant per intuir quines eren les prioritats d’aquells que governaven la Ciutat de Morella, «Desestimar la pretensión del Sr. Mestre por considerarla improcedente, máxime, teniendo en cuenta que las tías del mismo por quien reclama, no han salido perjudicadas por los rojos comparadas con la mayoría de las personas de derechas pudientes de esta población». Ah, així que se tractava d’això, eh? I ara comprenem la manca de sensibilitat cap a Blanch, ja que se li podria aplicar el mateix raonament que a les pobres (en tots els sentits de la paraula) ties de Fidel Mestre. Ernesto Blanch tampoc se rendiria, i gastaria un últim cartutx, almenys aquest 1938, el 24 de desembre. Segons l’Acta d’aquell dia, se llegia una petició seua, que d’aquelles 2.200 ptes que devia se li restaren «el importe de las recetas de Beneficiencia Municipal servidas al Ayuntamiento rojo en los dos últimos trimestres de su dominación». Se desestimaria, i ja ni Jesús Cabeza protestaria contra les resolucions del ple. Era ja una causa perduda.
Setmanari d’informació comarcal Notícies.
CADA NOVA INCORPORACIÓ ÉS UN BALÓ D’OXÍGEN PER AL CAMP
LA UNIÓ Llauradora i Ramadera ha llançat una pàgina web específica, www.ayudasjovenesagricultores.es per a informar i assessorar aquells llauradors i ramaders joves de la Comunitat Valenciana que desitgen incorporar-se i instal·lar-se en l’activitat agrària, així com per als nous llauradors i ramaders.
El Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) va publicar dimecres passat l’Ordre 9/2025 de 21 de juny, de la Conselleria d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca, per la qual s’estableixen les bases reguladores de les ajudes a la primera instal·lació de joves i nous agricultors en el marc del Pla Estratègic de la PAC 20232027. L’absència de convocatòries d’ajudes per a la instal·lació de joves llauradors i ramaders en la Comunitat Valenciana des de 2021 ha provocat que molts hagen desistit d’iniciar la seua activitat o fer-ho sense el suport econòmic que haurien pogut rebre. Ara, amb aquestes ajudes, es planteja l’oportunitat que joves i nous llauradors i ramaders puguen incorporar-se al camp amb un projecte viable i professional. L’ajuda base d’aquestes noves ajudes per a joves llauradors i ramaders -menors de
41 anys- és de 30.000 euros i pot arribar fins als 80.000 euros. Es poden aconseguir increments de 10.000 fins a 50.000 euros addicionals segons criteris com la localització en zona amb limitacions naturals, caràcter professional de l’activitat, incorporació a l’activitat ramadera, dones titulars, inversions transformadores, innovació etc.
L’ajuda base per a nous llauradors i ramaders -de 41 a 56 anys- és de 20.000 euros i pot pujar fins als 70.000 euros en funció dels criteris anteriorment esmentats.
LA UNIÓ és entitat assessora i formadora reconeguda i pot emetre certificats d’assessorament obligatori, així com formació a les seues persones associades perquè, en funció de la demanda, se certifique la justificació de les 150 hores obligatòries de formació. El pagament de les ajudes s’articularà en dues fases. Un primer pagament del 70% després de l’acreditació de la instal·lació i un segon del 30% després de la justificació final del pla empresarial. La tramitació s’ha de realitzar íntegrament per via electrònica a través de la Generalitat. Per a Carles Peris, secretari general de la UNIÓ “aquestes ajudes son estratègiques per al futur”.
Els preus del Porcí. 26/06/2025
Porc engreixat
Preu mig Mercolleida
Garrí (Lechón)
Zamora 20 Kg (G partida)
Holanda 21 Kg (U. origen)
Lleida 20 Kg
China (Min. Agricultura)
1,803 €/kg (repeteix preu)
1,815 €/kg (repeteix preu)
Setmana 26 del 23/06 al 29/06
76,00 € (baixa 3€)
99,00 € (sense variació)
26/06/2025
51,00 € (baixa 3€)
18/06/2025 Porc viu
€/kg ( baixa 0,057€ )
€/kg ( baixa 0,017€ ) Garrí (Lechón)
Els preus del Boví. (Mercolleida) 25-06-25
Vedells Extra U 331-370 kg/c
Vedelles Extra U 241-270 kg/c
6,93 €/kg (sense variació)
7,15 €/kg (sense variació)
Els preus de l’Oví. (Mercolleida) 25-06-25
Corder fi 23 kg (Viu)
Corder fi 26 kg (Viu)
4,74 €/kg (sense variació)
4,46 €/kg (sense variació)
Els preus de les Aus. (Bellpuig) 26-06-25
Pollastre blanc (Pes viu)
Pollastre groc (Pes viu)
1,50 €/kg (sense variació)
1,45 €/kg (sense variació)
Conill (Pes viu)
Els preus del Conill. (Moncun) 23-06-25 Conill (Pes viu) 2,30 €/kg (baixa 0,10€) (Loncun) 27-06-25
2,48 €/kg (baixa 0,02€)
El més rentable per al ramader
CATÍ (Castelló)
Tel. 964 40 90 00 Fax 964 40 91 12
LES TEMPERATURES
MORELLA
VILAFRANCA
CINCTORRES
FORCALL
SORITA
LA MATA
OLOCAU
HERBERS
VALLIBONA
TODOLELLA
CASTELLFORT
PORTELL
17,2 / 30,3
14,9 / 28,3
17,6 / 29,5
12,6 / 32,7
14,1 / 33,7
17,7 / 30,7
15,1 / 31,1
16,8 / 30,2
17,1 / 31,9
16,8 / 31,4
15,7 / 27,3
16,5 / 28,8
E18,2 / 33,6
14,1 / 31,7
16,7 / 31,9
13,4 / 35,4
12,8 / 36,9
14,9 / 33,6
18,1 / 34,2
13,8 / 33,1
15,1 / 33,6
14,9 / 33,9
19,0 / 29,3
15,8 / 32,2
/ 35,7
17,0 / 33,2
19,1 / 33,8
15,1 / 37,2
15,1 / 38,4
17,7 / 35,3
21,8 / 35,3
16,4 / 35,4
16,6 / 35,4
16,7 / 35,6
21,7 / 32,1
18,3 / 33,9
22,9 / 35,2
17,7 / 34,1
19,6 / 33,8
14,7 / 37,1
15,1 / 38,5
18,5 / 35,3
23,6 / 35,4
16,8 / 34,5
16,9 / 35,6
16,7 / 36,4
23,7 / 31,7
18,7 / 33,7
21,2 / 35,5
16,4 / 35,2
20,3 / 33,8
13,6 / 36,9
13,2 / 39,1
18,2 / 35,1
22,7 / 35,3
15,0 / 35,3
16,5 / 36,0
15,5 / 35,5
22,7 / 31,2
19,1 / 34,5
21,6 / 33,3
15,9 / 33,1
17,8 / 32,7
15,2 / 36,3
15,1 / 37,1
17,5 / 33,4
23,1 / 32,8
16,6 / 34,3
15,8 / 35,8
16,8 / 34,7
21,3 / 30,8
17,6 / 32,2
“Al juliol, pobres els que estàn al sol”
l mes de juny es tancava amb xifres de rècord en quan a temperatures màximes es refereix. Més que en el registre propi d’un dia en concret, que ja es comptava amb temperatures d’aquestes característiques per exemple al mes de juny de 2019, si en quan a la mitjana de temperatures es refereix. I és que tants dies seguits amb registres tant elevats al mes de juny no es recordava a quasi cap poble de la comarca dels Ports.
A Morella es comptava amb el rècord de mitjana de les temperatures en un mes de juny i possiblement aquest fet haja pogut ocòrrer també a altres observatoris de la comarca dels Ports. I el mes de juliol ha començat de la mateixa manera amb dies molt calorosos i algún que altre núvol amb tronada que no ha deixat pel moment registres importants a cap punt de
22,2 / 32,5
15,9 / 31,5
19,1 / 31,9
17,0 / 35,9
17,1 / 37,2
17,1 / 33,2
20,8 / 32,6
18,2 / 33,2
17,8 / 33,6
17,4 / 34,6
20,2 / 29,8
18,4 / 31,4
la comarca dels Ports. El dimarts 1 es va enregistrar per exemple 4,2 litres per metre quadrat a Olocau del Rey i amb un poc de granís. Dimecres també van haver tronades.
Pel moment el que queda de setmana podria comptar amb un patró en quan a l’oratge es refereix bastant similar. És a dir, calor, molta calor i possibilitat de formació de tronades per les vesprades. Anem a veure si porten pluja o no perque molts dies ha tronat però la precipitació ha estat escasa. Sembla que per a la setmana que ve els termòmetres poden baixar i es comptaria amb un ambient estival, assolellat i calorós però no tant extrem com el que hem viscut als darrers dies. Una potent onada de calor per acomiadar juny i rebre al juliol en un estiu en el que fins ara, les temperatures estan sent espectacularment elevades.
Iés que pareix que si bé començarem el cap de setmana amb un dissabte calorós, amb mínimes rondant de nou els 20 graus i màximes entre els 29-33 graus, creixeran núvols a partir de migdia que deixaran al llarg de la vesprada ruixats i tronades que poden ser prou generals i ens portaran una refrescada la matinada de diumenge, quan les mínimes baixaran dels 20 graus a la majoria dels nostres pobles, quedant entre els 14-18 en general. Jornada de diumenge amb un patró semblant, però màximes que no passaran dels 30 graus en la majoria dels casos, quedant entre els 26-30. Matí amb sol i de vesprada ruixats i tronades que pareix que no hagen de ser tan generals com el dia anterior, però allí on apareguen poden ser de nou localment forts. Començarem setmana amb un dilluns de nou amb mínimes entre els 14-18 i unes màximes bastant suportables, amb valors entre els 22-26 graus, amb sol de matí i ruixats i tronades de vesprada en alguns dels nostres pobles. Dimarts tindrem temperatures semblants (potser les màximes es recuperen un poc) però amb baixa probabilitat de tronades. Ja veurem,, però pareix que a partir de dimecres tornarien a pujar les temperatures i tindríem un final de setmana de nou amb calor de ple estiu.
