Setmanari Notícies (03/10/2025)

“ “Volem tornar la vida a Les Alberedes: un projecte de futur al cor despoblat de Portell”

NOELIA LORENTE LIDERA LA REHABILITACIÓ DEL POBLE ABANDONAT

Pàgines 16 a 17. El Notícies de perfil.

Notícies.

Vilafranca, “destaca en ruta”

La mostra, que ix de Vila-real per apropar-se a les zones d’interior aquest dijous i divendres, engloba diferents empreses de sectors com

Pàgina 7 Poble a poble.

la ciència aplicada a sistemes domèstics, tecnologia de l’aigua o la Universitat Jaume I un dels organitzadors

Els treballadors de Marie Claire encara no han cobrat les indemnitzacions

El despatx d’advocats que representa a part dels treballadors, estudia presentar una demanda per el mercantil contra el propietari de Formen, amb la finalitat que se’l declare corresponsable dels impagaments i es pague a través del seu patrimoni personal

Pàgina 7. Poble a poble.

Cinctorres tindrà l’escola nova per a final de curs

“La finalització exacta de les obres encara no es pot concretar, però seria ideal que coincidira amb l’últim tram del curs”, explica l’alcaldessa Mireia Mestre.

Pàgines 2 i 3. El tema de la setmana.

TEMPESTES. El mes de setembre es despedia amb pluges en la jornada de dilluns prou generalitzades a tota la zona i amb reculls d’uns 50 litres per metre quadrat a la majoria dels observatoris de la comarca. Precipitacions que als Ports o l’Alt Maestrat la imatge és de Catí va caure de forma prou suau, sense crear massa complicacions i amb tronades amb molt d’aparell elèctric. JUAN ANT. QUEROL

Pàgines 22 i 23. La Fulla del Camp.

Setmanari d’informació comarcal

El tema de la setmana.

Cinctorres tindrà l’escola remodelada

El Col·legi Rural Agrupat (CRA) Celumbres de Cinctorres viu enguany un moment clau per al futur de l’educació al municipi ja que el centre està immers en una reforma integral finançada per la Generalitat Valenciana mitjançant el pla Edificant, amb una inversió de 500.000 euros que permetrà adequar l’edifici a les necessitats actuals de la comunitat educativa.

Les actuacions a l’edifici de l’es-

cola es van iniciar el passat mes d’agost i contemplen una transformació completa de l’interior i l’exterior de l’edifici, amb l’objectiu de oferir unes instal·lacions modernes, accessibles i adaptades a la normativa vigent, que garantisquen el benestar de l’alumnat i milloren les condicions de treball del professorat.

—Una reforma integral amb múltiples actuacions. El projecte

és d’un abast molt ampli i suposa un autèntic canvi de paradigma en l’oferta educativa de Cinctorres. Entre les obres previstes destaquem la construcció de noves aules més espaioses i funcionals. També la renovació completa dels serveis higiènics, adaptant-los a les necessitats actuals i garantint l’accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda, la instal·lació d’una cuina pròpia, que permetrà oferir per primera vegada un men-

Pol. Ind. “Les Casetes” Tel. 964 160 193 12300 Morella (Castellón)

L’escola de Cinctorres, en obres.

jador escolar al centre, una reivindicació històrica de les famílies de l’alumnat, també l’ampliació de la superfície útil gràcies a l’adequació de les antigues cases dels mestres, que es convertiran en nous espais docents, millora dels accessos i per últim la instal·lació d’un ascensor, peça clau per aconseguir la plena accessibilitat i garantir la inclusió de tot l’alumnat.

Aquest conjunt d’intervencions respon a una visió de futur que vol

remodelada per a l’any vinent

fer del CRA Celumbre un centre educatiu de referència en l’àmbit rural, capaç d’oferir uns serveis equiparables als de les grans ciutats.

—Eficiència energètica i sostenibilitat. Un altre dels punts forts del projecte és la substitució integral del sistema de calefacció per un de nou, més modern, eficient i respectuós amb el medi ambient. Aquest canvi no sols garantirà el confort tèrmic de l’alumnat i del personal educatiu durant els mesos més freds, sinó que també comportarà una reducció notable de la despesa energètica i una major sostenibilitat del centre. Tal com ha assenyalat l’alcaldessa de Cinctorres, Mireia Mestre, la reforma “no sols és una aposta per l’educació de qualitat, sinó també per l’eficiència energètica i el compliment de la normativa actual, que exigeix edificis públics més sostenibles i respectuosos amb l’entorn”.

—Calendari de les obres i retorn de l’alumnat. Des de l’Ajuntament de Cinctorres es mostra optimisme respecte als terminis i es confia que els xiquets i xiquetes puguen tornar al nou centre durant l’últim trimestre d’aquest curs. Tot i això, la pròpia alcaldessa ha remarcat que “la finalització exacta de les obres encara no es pot concretar, però seria ideal que el retorn coincidira amb l’últim tram del curs escolar”.

Mentre duren les obres, el consistori i l’equip directiu del CRA Celumbres han treballat per garantir que l’activitat educativa continue amb normalitat, habilitant espais alternatius i coordinant els trasllats de l’alumnat.

—Una aposta per l’educació rural i el futur de Cinctorres. La inversió del pla Edificant suposa un impuls decisiu per a l’educació rural i un pas endavant per a la co-

hesió social i el desenvolupament del municipi. Per a una localitat com Cinctorres, mantindre i reforçar els serveis educatius és fonamental per evitar el despoblament i assegurar oportunitats de futur per a les noves generacions d’estudiants dels Ports.

Amb aquestes obres, el CRA Celumbres no sols guanyarà en infraestructura moderna i segura, sinó que també es convertirà en un espai capaç de donar resposta a les

necessitats educatives actuals i futures, millorant la qualitat de vida de les famílies i reforçant el teixit social del poble.

L’alcaldessa ho ha expressat amb claredat com “amb aquesta reforma dotem Cinctorres d’unes installacions educatives mes integradores”. El projecte de reforma interior del CRA Celumbres de Cinctorres és molt més que una actuació urbanística: representa una aposta per la igualtat d’oportunitats entre

“La finalització exacta de les obres encara no es pot concretar, però seria ideal que coincidira amb l’últim tram del curs”.

l’alumnat de zones rurals i urbanes, per la innovació educativa i per la sostenibilitat energètica.

Amb una inversió de 500.000 euros procecents del pla Edificant, l’Ajuntament posa les bases per a un futur educatiu més digne i de qualitat, un espai de convivència i aprenentatge que beneficiarà no sols als xiquets i xiquetes del municipi, sinó també a tota la comunitat educativa i al conjunt de la societat local.

Setmanari d’informació comarcal Notícies.

Notícies.

SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL.

Edita:

Comunicacions dels Ports, S.A C/ Tint, 9-11

12.300 Morella (Castelló)

964 16 10 12 964 16 10 38 setmanariNoticies@comunicacionsdelsports.com comarquesnord.cat

Redacció, maquetació i fotografía:

Ángela Beltrán, Víctor Tena, Juan Ant. Querol, Anna Querol, Cristian Lorente, Laia Meseguer Depòsit Legal: CS-101-1996

Amb el suport de:

L’escola i l’església

F. Mezquita Broch.

Durant les festes d’Agost, he estat en Cinctorres i des d’ací he visitat els pobles d’una part i duna altra dels límits d’Aragó, no de la frontera. He anat de turista com altres vegades per Olocau, Portell, La Cuba, Mirambel, la Mata, Tronchon, terres de muntanya, d’antics carlins amb arquitectures semblants de grans casalicis restaurats o que mereixen ser-ho, d’ajuntaments amb porxo.

Però en aquesta ocasió m’han cridat l’atenció pel contrast, els edificis grans i monumentals de les esglésies amb torres fortes en la part alta dels pobles. Molta església per a tan poc de poble, he pensat, tan d’abans com d’ara.

Al mateix temps, en carrers més o menys estrets alineades amb la resta de cases d’habitatge he descobert on estaven les antigues escoles, aquelles del temps o posteriors en què es van construir o reformar els edificis de les antigues esglésies. Son cases modestes, d’una sola planta, fetes de materials comuns, amb una sola porta d’estrada i un parell de petites finestres. Recorde les de La Cuba o de Mirambel, amb el nom encara mig escrit. En Olocau vaig veure la magnífica escola de construcció moderna prop de la piscina municipal. No sé on estaria

l’antiga.

En tot cas, sense poder entrar en l’interior, que ara és molt difícil en els temps que corren, sinó es va a missa o a algun soterrament, no he pogut deixar de fer la comparació entre els edificis de les esglésies i el de les escoles. La grandària, la magnificència, els materials empleats i tots els recursos econòmics necessaris per la seua construcció de les esglésies i el de les escoles que encara podem veure.

Això seria la distància i la magnitud entre uns i altres, la consideració que havia entre la població del veïnatge de la importància entre una i altra. La religió amb la seua ideologia era fonamental en la vida quotidiana, de la qual no es podia prescindir en cap acte individual i social, el naixement, el casament, la mort, però també les festes en la jornada de treball, de la collita o d’algun sant, tot passava per l’església. A més, fins ben entrat el segle XIX havia de pagar-li delmes i primícies, obligacions feudals.

D’altra banda l’escola era un espai reduït, al qual s’anava quan es podia i al mestre o la mestra se li pagava més o menys tard segons la disposició de l’ajuntament. No parlem de l’espai interior, senzill, amb els mobles concisos, fred a l’hivern

M’han cridat l’atenció pel contrast, els edificis grans i monumentals de les esglésies amb torres fortes en la part alta dels pobles. Molta església per a tan poc de poble, he pensat, tan d’abans com d’ara.

i sobretot que les ensenyances impartides estaven vigilades per l’església. Unes condicions que s’ajustaven en part a les característiques dels seus edificis. Els poders públics li atorgaven aquesta escassa importància. Possiblement part del poble treballador pensaria d’una altra manera, però havia de callar –se per poder sobreviure sense ser exclòs. Però d’alguna manera es sentiria intimidat quan passaria davant de les façanes altes i decorades de les esglésies o quan entraria dins veient el sants i les mare de deus amb actituds d’acolliment o de respecte. Més encara, davant del cura, persona lletrada a més de religiosa, sagrada.

Amb el mestre o la mestra es podia parlar amb més llibertat, es sabia que era del poble, però més illustrat pels estudis. El que podia li donava un obsequi, per sant Lluch o per Nadal o Pasqua. Es sabia de les estretors que patien. El respectius edificis són per tant símbols amb una transcendència social que s’ha de considerar en qualsevol època. Tots dos interessants per al turista i en la informació que es dona en fullets de paper o internet s’hauria de constatar degudament. No hem de quedar-nos sols en el seu valor artístic.

Gonzalo Yuste Martínez

La família Marcobal, de Morella, ha pogut recuperar, després de 86 anys, el cos del seu avi, Gonzalo Yuste Martínez, afusellat al Terrer de Paterna el 17 de novembre de 1939. Després de molts anys i gràcies a l’esforç de les organitzacions que lluiten per reivindicar la memòria històrica, al treball incansable de l’Associació de Familiars de la Fosa 95 -en la que estava Gonzalo- i a la tenacitat de les famílies, es va dur a terme fa quasi tres anys la exhumació de les restes de 45 víctimes de la repressió franquista que es trobaven a l’esmentada fossa, tots ells assassinats el mateix 17 de novembre.

Des del passat dimarts Gonzalo Yuste ja reposa al cementiri de Morella junt la seua vídua, Francisca Marcobal Serrat, finada al 1972 i resident a Morella des de l’any 1940, quan va vindre des de Godella, on vivia la família Yuste-Marcobal fins l’assassinat de Gonzalo. Vídua i amb tres fills de 15, 11 i 4 anys, Pepe, Amparo i Juan, Paquita decideix, per fugir de represàlies, vindre a Morella on vivia el seu pare, un germà i una germana, sense saber que la

repressió continuaria ací: al poc temps d’arribar, com que el seu matrimoni amb Gonzalo no era canònic, les autoritats franquistes de Morella la declaren mare fadrina i els seus fills són despullats del cognom patern i se’ls imposa els dos de la mare, passant de ser Yuste Marcobal a Marcobal Serrat, com Paquita. D’aquesta manera a Gonzalo no tan sols li van llevar la vida sinó també els fills.

L’acte de lliurament dels cossos identificats, després de les proves d’ADN practicades i contrastades entre les de les restes exhumades i les dels respectius familiars, es va celebrar al mateix Cementiri Municipal de Paterna amb la presència de familiars i membres de les associacions per a la recerca de la Memòria Històrica que segueixen treballant per culminar l’exhaustiu treball de recuperar les restes que encara queden per identificar i exhumar al cementeri de Paterna. El passat diumenge es van lliurar a les famílies dos cossos de la Fossa 95 i altres quatre de la Fossa 126, anomenada Fossa de la Terra.

Des de la culminació de la Guerra Civil al 1939 i fins ben entrats

els anys 50 al Terrer de Paterna van ser afusellades un total de 2238 persones represaliades pel franquisme, d’ahí que al Terrer de Paterna se’l conegue com a Paredó d’Espanya, per la gran quantitat d’afusellaments institucionals que hi van haver en eixe lloc, a poc més d’un quilòmetre del cementeri on serien abocats de la manera més vil i inhumana. Tots els morts van ser llançats a desenes de fosses comunes que a poc a poc van ser i estant sent destapades per retornar la dignitat als soterrats, amb

Des del passat dimarts Gonzalo Yuste ja reposa al cementiri de Morella junt la seua vídua, Francisca Marcobal Serrat

justícia i reparació.

Gonzalo Yuste va ser condemnat a mort sense judici per ser Vocal del Comitè de Treballadors de la Terra, de la Federació Nacional de Treballadors de la Terra, sindicat socialista espanyol dels anys 30 del segle passat i que pertanyia a la UGT.

Tenia 52 anys i una família que l’estimava i que no ha cedit en el seu afany per recuperar-lo i dignificar la seua memòria, la de Paquita i els tres fills, junts després de quasi un segle després.

Setmanari d’informació comarcal

Poble a poble.

PALANQUES IMPULSA UNA

NOVA ZONA D’OMBRA PER A AUTOCARAVANES. L’Ajuntament de Palanques durà a terme la creació d’una zona d’ombra i d’esplai destinada als usuaris d’autocaravanes. L’actuació serà possible gràcies a una ajuda de 15.000 euros de Presidència de la Generalitat.

La instal·lació, que se situarà al costat del punt net i de la zona esportiva, té com a objectiu millorar l’entorn i oferir més facilitats als

autocaravanistes, una pràctica cada vegada més estesa, que vulguen fer parada a Palanques i utilitzar els serveis disponibles.

El projecte inclourà espais amb bancs i taules per a descans i àrea d’estada, fomentant que els visitants puguen gaudir de l’entorn i de les instal·lacions municipals amb més comoditat.

LLAVADORS DE VILLORES.

L’Ajuntament de Villores ha donat inici a les obres de reforma i adequació de la Font i els llavadors municipals amb un pressupost de 35.000 euros a través del Pla Impulsa de la Diputació de Castelló. Durant anys, la zona de la Font havia patit filtracions i fuites d’aigua que provocaven una pèrdua considerable d’aigua. Amb aquesta actuació es posarà fi a eixe problema, millorant la canalització de l’aigua, el paviment i l’adequació de l’espai dels llavadors i la Font.

DE CONQUESTA

Premi al Millor Sender Homologat de l’Any

Portell de Morella ha acollit aquesta setmana la lliura del Premi al Millor Sender Homologat de l’Any 2024, un reconeixement que ha recaigut en el GR 331 Els Ports, conegut com el Camí de la Conquesta. L’acte, que va reunir a veïns i autoritats en un ambient d’alegria i esperança, va comptar amb la presència de José Maria Andrés de la Diputació de Castelló diputat de Medi Natural, Salvador Blanco vocal de senders i camins, i Sara Vereda de l’Oficina contra la Despoblació de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP). Tots ells van voler donar suport a un projecte que uneix esport, turisme i identitat cultural com a resposta al repte de la despoblació.

Aquesta iniciativa va néixer l’any 2024 amb la presentació de cinc senders homologats i el llançament del Premi Sender Homologat de l’Any per a municipis amb risc de despoblament, on la ciutadania va tenir un paper clau a través del vot popular. Des d’aleshores, el projec-

te s’ha consolidat com una eina eficaç per a implicar la societat en la posada en valor del patrimoni natural i històric dels territoris rurals.

L’alcalde de Portell, Álvaro Ferrer, va voler transmetre el seu agraïment “a totes les persones i institucions implicades en aquest premi, que trenca límits i uneix la comarca. Rebre aquest reconeixement ens omple d’orgull i reforça la nostra convicció que el Camí de la Conquesta és patrimoni compartit i futur per a tots els Ports”.

El Camí de Conquesta és una veritable artèria medieval que durant segles va unir i connectar nombrosos pobles de la comarca. Avui es recupera com un sender ple d’història i natura, amb capacitat per a esdevenir un atractiu turístic de primer nivell i, alhora, una invitació a un estil de vida més tranquil i coherent amb l’entorn natural.

El diputat de Medi Natural José María Andrés, va destacar durant la seua intervenció que “la Diputació està compromesa a promoure i donar suport als camins tradi-

PRIMERA TROBADA D’ESCALADORS. La recent entrega, a Portell, del premi al Camí de Conquesta com a Millor Sender Homologat de l’Any 2024 ha servit per a establir els primers ponts de col·laboració entre el Club Espemo de Muntanya i la Direcció General d’Administració Local.

Durant l’acte, el director general, José Antonio Arredorate Fresquet, i la presidenta del club, María Martí, van coincidir en la necessitat d’unir esforços per a combatre la despoblació aprofitant el potencial esportiu i patrimonial de la zona.

Amb aquest empenta, Espemo treballa ja a ple rendiment en la primera Trobada d’Escaladors i Escaladores que tindrà lloc a Morella durant el proper pont d’octubre. L’esdeveniment, que pretén donar visibilitat a les més de 600 vies d’escalada equipades al territori, compta ja amb la inscripció confirmada de més de

cionals i a recuperar subvencions que en permeten el manteniment. Caminant junts amb la resta d’institucions, aquest és un projecte que vol sumar i multiplicar iniciatives com la del Camí de la Conquesta”. Des de l’Oficina contra la Despoblació de la FVMP tant Sara Vereda como Sergio Menso Calzado van remarcar que aquest tipus de projectes sumen al repte de la despoblament i posen en valor la part

humana que hi ha darrere de cada camí: la memòria de les persones que els van obrir i mantenir vius al llarg dels segles.

L’acte també va servir per presentar bones pràctiques en esports de muntanya i per posar en valor el paper dels senders homologats com a eines de dinamització social i econòmica, capaços de generar noves oportunitats als municipis en risc de despoblament.

120 participants procedents de la Comunitat Valenciana, Aragó i Catalunya.

María Martí, que recorda amb afecte els inicis del club “quan érem quatre amics coneguts com els locos dels forats”, assenyala que, malgrat haver crescut fins als 200 socis actuals, “encara falta molt més suport per a donar a conèixer estes vies medievals i el seu valor patrimonial i esportiu”. La presidenta insisteix en la importància d’aprofitar aquests recursos com a eina per al desenvolupament rural.

Amb iniciatives com aquesta, el club pretén no sols consolidar l’esport de muntanya a la comarca, sinó també reforçar la seua capacitat per a atreure visitants i crear noves oportunitats per als municipis rurals. La trobada d’octubre es presenta com la primera pedra d’una col·laboració que pretén continuar creixent entre les institucions i el teixit associatiu local.

CAMÍ

1,5 MILIONS PER A L’AIGUA POTABLE. La Diputació de Castelló destina 1.500.000 euros per a programes o activitats encaminades a no deixar sense subministrament d’aigua potable a cap municipi o entitat menor per circumstàncies d’esgotament de capacitats o grans avaries. Les subvencions concedides permetran finançar i escometre actuacions fetes durant el 2025 per a assegurar el subministrament. Des d’instal·lacions d’equips per a millorar el servei, reparacions, adequació de dipòsits d’aigua o reposició d’elements, entre altres actuacions que, “encara que poden no ser vistoses, són vitals per a garantir el subministrament d’aigua potable”, assenyalava la presidenta Marta Barrachina.

Ara, 41 municipis han resultat beneficiats, entre ells Villores, Herbers, la Pobla de Benifassà, Vallibona, Forcall i Benassal.

Els treballadors de Marie Claire encara no han cobrat les indemnitzacions

TAMBÉ SE’LS ENDEUTEN ELS SALARIS

Una setantena de treballadors de la Marie Claire encara estan pendents de cobrar les indemnitzacions per comiat improcedent i els salaris que l’empresa Formen els endeutava. Són 5 milions d’euros que l’empresa Formen no aporta. Si finalment es declara la insolvència de Formen, el Fogasa, fons de garantia salarial, hauria d’assumir els pagaments pendents:  fins a cent vint dies de salaris i vint dies per any treballat en concepte d’indemnització per acomiadament.

La justícia rastreja a l’empresa, i el despatx d’advocats Laborea, que representa a part dels treballadors, estudia presentar una demanda per el mercantil contra el propietari de Formen, amb la finalitat que se’l declare corresponsable dels impagaments de Marie Claire i es procedeixi al pagament a través del seu patrimoni personal. Per part seva, UGT, que representa a un altre grup d’empleats, considera que hauria de declarar-se com més aviat millor la insolvència de Formen, atés que no disposa de béns propis, perquè els treballadors puguen percebre el que els correspon a través del Fons de Garantia Salarial (Fogasa).

COLABORACIÓ ENTRE GALS. El grup d’acció Local Maestrat Plana Alta ha iniciat un nou Projecte de Cooperació Leader al costat d’altres cinc grups de Castelló, Terol i Tarragona, entre ells ALTMAELSPORTS quin territori d’acció són les comarques dels Ports i el Alt Maestrat. El projecte se centra en l’àmbit cultural, com a eix vertebrador del desenvolupament de les zones rurals centrant-se en una sèrie de temàtiques principals: Patrimoni, identitats comunes, noves narratives i memòria; gestió ecoambiental del territori; economia circular i turisme

regeneratiu; migració i convivència cultural; soledats i cures i governança cultural i lideratge comunitari.

Els sis grups participants són CODEBEM, Consorci per al Desenvolupament del Baix Ebre i el Montsià; CIS, Consorci Intercomarcal d’iniciatives socioeconòmiques (Tarragona); OMEZYMA, Grup d’Acció Local Baix Aragó-Matarraña; AGUJAMA, Associació per al desenvolupament de Gúdar Javalambre  i Maestrazgo,  ALTMAESPORTS, Alt Maestrat els Ports, Maestrat Plana Alta Leader.

“La política del PP en FP comporta menys alumnat i menys oportunitats per a Morella”

En estes setmanes d’inici d’un nou curs escolar, el PSPV Morella denúncia com “les retallades perpetrades pel PP en la Generalitat, unit a la complicitat i silenci del govern municipal d’Independents per Morella, han suposat una davallada d’alumnat per a l’IES Els Ports i pèrdua formativa real” per al municipi i comarca.

Una volta iniciat el curs, s’ha constatat que la supressió del cicle mitja de Guia en el medi natural i temps lliure, en el que hi havia més de 40 alumnes matriculats el curs passat, ha comportat una pèrdua evident d’alumnat per a l’IES Els Ports, perdre oferta formativa, i per tant també oportunitats i activitat econòmica. “Uns efectes que evidentment no compensa la substitució que es va voler vendre, per part del PP, d’este cicle mitjà pel superior d’Educació Física”. Tal com defensava el centre educatiu, i va recolzar el PSPV Morella, “per al present curs no es volia cap canvi, sinó el manteniment del que funcionava i, si de cas, augment de l’oferta formativa”.

El portaveu socialista, Rhamsés Ripollés, assenyala que “es va realitzar un gran treball per dur la FP per primera vegada a Morella i ara veiem com amb el PP al govern autonòmic es desmantella”. Com ja es va advertir i insisteix Ripollés “el canvi d’un grau que funcionava per un altre, era un engany. La supressió del Grau Mitjà no es veu compensada en absolut pel nou cicle superior d’Educació Física, tal com veníem denunciant que es tractava d’un xantatge i una operació

VILAFRANCA DESTACA EN RUTA. Vilafranca acull aquest dijous i divendres la Fira “Destaca en ruta”, que ix de Vila-real per apropar-se a les zones d’interior. La mostra engloba diferents empreses de sectors com la ciència aplicada a sistemes domèstics, tecnologia de l’aigua o la Universitat Jaume I un dels organitzadors de Destaca en ruta. Un dels objectius passa per visibilitzar l’entorn rural i trobar sinergies que ajuden a impulsar el territori. La Fira acull conferències, ponències i fins i tot demostracions de cuina. Però se centra també en els més joves. Els instituts comarcals han passat per apropar tots aquests elements en forma de joc, experiències pràctiques i fent èmfasi en les oportunitats que obri aquest món.

La Fira Destaca tornarà el pròxim 2026 a Vila-real, on té la seua seu permanent bianual. En 2027 tornarà a sortir de gira per la província per a tornar a vincular territori i innovació.

de maquillatge per justificar la pèrdua real de l’oferta formativa’’. Ripollés lamenta que “el PP ha esborrat un projecte d’èxit del mapa de l’FP i les seues retallades porten menys oportunitats, menys recursos i menys alumnes a Morella’’.

Des del PSPV Morella es recorda com, “tant des del PP com d’Independents per Morella, durant este temps, fins i tot s’ha aplegat a dir que el curs mitjà de FP no era una prioritat ‘perquè els alumnes no eren de Morella’ i, en el passat ple ordinari, s’incidia en el silenci i complicitat davant la Generalitat, afirmant el propi alcalde, a preguntes del grup socialista que ‘costa molt que la gent vinga a Morella’”.

Des del PSPV es trasllada que ‘’esta actitud del govern municipal és lamentable. Si hi ha una oferta atractiva amb la inversió que es necessita, Morella capta alumnat, es generen oportunitats i dinamisme econòmic per a la població. La prova ja la teníem amb el cicle mitjà amb més de 40 alumnes. Ara s’ho han carregat i exigim que cal revertir esta situació, abans que siga fins i tot més greu’’.

De fet, de continuar amb esta política devastadora del PP, la situació de la FP a Morella encara pot empitjorar més per al curs vinent. En 2026-2027 ja no s’impartirà el segons curs del cicle mitjà, que ara mateix cursen uns 12 alumnes, per tant, això suposarà una nova davallada d’alumnat, així com també afectarà al professorat i la contractació de professionals especialistes.

Setmanari d’informació comarcal Notícies.

Gent & Vida.

EL PEIRÓ DE XIVA. La rèplica de la creu o Peiró de Xiva de Morella, quin original està datat en el segle XV, està exposada aquests dies a l’entrada de l’Ajuntament de Morella. En les festes del Quinquenni de Xiva, ja es va presentar als seus veïns. Aquesta rèplica té una història curiosa, ja que naix d’un projecte de Formació Professional que uneix cultura, tecnologia i Formació Professional.

CaixaBank Dualiza, en col·laboració amb FPEmpresa, ha seleccionat el projecte FP-HUB: Reproducció innovadora del Peiró de Xiva de Morella, del CIPFP Vicente Blasco Ibáñez, com un dels més innovadors del país. Aquesta iniciativa combina Formació

Professional, tecnologia i patrimoni per a retornar a la localitat de Xiva de Morella un dels seus símbols més antics: la creu del terme, desapareguda fa més de 80 anys.

La creu original, encarregada en 1414 per Na Matheua al mestre Pere Puigbrian, es con serva actualment en el Museu Nacional de Ceràmica González Martí de València. Tallada en pedra amb motius religiosos i geomètrics, va ser retirada després de la Guerra Civil i mai va tornar al seu emplaçament original.

proposar crear una rèplica fidel mitjançant tecnologies digitals avançades, donant origen al projecte FP-HUB. L’alumnat del curs d’especialització en Fabricació Additiva ha participat activament en tot el procés, utilitzant: Escanejat 3D, Fotogrametria, Modelatge digital, Impressió additiva en PLA i el postprocessament per a simular pedra calcària.

Davant la impossibilitat de retornar la peça per raons de conservació, el docent Julián Gomariz Soto va

La rèplica, de tot just 10 quilos, permet el seu transport i exposició itinerant. Aquests dies eixa rèplica està instal·lada a l’entrada de l’Ajuntament de Morella i després servirà de basse per a la rèplica en pedra.

Nuria Bueno presenta ‘Amazona’ al públic de Morella Negra

Nuria Bueno, guanyadora del premi Tuber Melanosporum 2025, va presentar la novel·la guanyadora,”Amazonas” en la sala del Justícia de l’Ajuntament de Morella. L’escriptora madrilenya no havia pogut recollir el guardó personalment, el passat febrer en l’acte emmarcat en el festival de novel·la negra morellà. Aquest dissabte, el jurat de Morella Negra li va poder fer entrega del prestigiós premi. Nuria Bueno va conversar amb Izaskun Pèrez de Càrcamo, membre del jurat del Tuber Melanosporum, al voltant d’aquest relat que ens empeny a empatitzar profundament amb l’ansietat d’una víctima de violència, a submergir-te en un estat d’angúnia quan no saps si allò que creus i penses és realitat o són temors infundats.

La novel·la és un viatge tens i commovedor, una lectura que et manté en tensió, sense frivolitat, sobre un tema, lamentablement, tan present en l’actualitat. ‘Amazona’ aborda amb delicadesa i profunditat el patiment psicològic de qui viu sota l’ombra de l’amena-

ça, abordant un tema tan delicat com la violència vicària. Segons explicava “no queriamos hacer un relato idealizado ni morboso. La realidad es tan fuerte que es imposible que no remueva. Es lo mínimo y lo mínimo ya es terrible”. Nuria Bueno, encantada i impac-

TROBADA DE DANSES DEL MAESTRAT. Albocàsser va ser una perfecta amfitriona per a la VII Trobada de Danses del Maestrat, una cita cultural que va reunir aquest dissabte als grups de danses de vint pobles de les comarques del Baix i Alt Maestrat. La jornada, que cada any es fa a un poble diferent, va convertir el municipi en un punt de trobada de música, tradició i germanor, amb l’objectiu de mantenir viu el patrimoni cultural i les arrels populars del territori.

A més del grup amfitrió d’Albocàsser, també van poder gaudir de les formacions d’Alcalà de Xivert, Atzeneta del Maestrat, Benafigos, Benassal, Benicarló, Càlig, Catí, les Coves de Vinromà, la Jana, Rossell, Sant Mateu, Santa Magdalena de Polpís, Tírig, la Torre d’en Do-

tada pel paisatge de la comarca, va rebre el premi amb emoció. L’autora va voler destacar la bona acollida dels organitzadors de Morella Negra i del públic que la va acompanyar en aquesta presentació. Per altra banda, el comissari de Morella Negra, Jorge Garcia, va

Moment del lliurament del premi.

anunciar les dates del pròxim festival: del 27 de febrer fins el 1 de març la literatura més negra tornarà a prendre el protagonisme a Morella.

—Presentació de “La Mentidera”. Aquest dissabte 4 d’octubre, a les set de la vesprada, a la Sala del Justícia de l’Ajuntament de Morella els comissaris de Morella Negra com la Trufa es lleven el negre per viure un moment literari especial amb la presentació de “La Mentidera”, de l’autora Eva Pitarch amb arrels morellans. Fora de les estrictes línies de la novel·la negra, aquest llibre submergeix el lector en un viatge íntim i emocional a través del dol, i investiga com la mentida pot arribar a convertir-se en un mecanisme de supervivència davant la pèrdua.

Amb aquest tipus d’iniciatives, Morella Negra reafirma el seu compromís amb les lletres en majúscules, consolidant-se com un punt de trobada imprescindible per als amants de les bones històries, més enllà de l’etiqueta de crim i intriga.

ménec, Traiguera, Vilanova d’Alcolea, Vilar de Canes, Vinaròs, Vistabella del Maestrat, Xert i Xodos.

Més de 600 persones van participar activament en aquesta cita.

La trobada de danses s’ha consolidat al llarg dels anys com un dels esdeveniments més destacats per a la promoció de la cultura popular a les comarques del nord de Castelló. Els objectius es van acomplir, la trobada va resultar una jornada festiva, de convivència i de reconeixement a les arrels.

La VII Trobada de Danses del Maestrat va estar organitzada pel grup local Amics del Bureo d’Albocàsser, amb la col·laboració de l’Ajuntament, la Diputació de Castelló i la Coordinadora d’Entitats del Maestrat.

L’AUTORA MADRILENYA, GUANYADORA DEL DARRER TUBER MELANOSPORUM, VA PODER RECOLLIR EL SEU GUARDÓ

L’APLEC BUSCA LEMA. Mentre encara ressonen els acords del darrer Aplec, l’organització del següent ja ha començat a treballar. Aprofitant el marc de la Fira del festival Espardenya Rock, un grup de la comissió organitzadora de l’Aplec de Villores va installar una paradeta per mostrar i vendre el seu marxandatge i demanar col·laboració a tots els que vulguen participar per escollir el millor lema per a la pròxima trobada comarcal. Aquesta invitació no és només una manera de buscar un eslògan, és una fórmula per convidar a fer més nostre l’Aplec.

Amb aquesta filosofia els organitzadors comencen a teixir la xarxa d’un esdeveniment que promet ser un veritable reflex de la vitalitat i la cultura dels Ports, alhora que esdevé en un altaveu de les reivindicacions dels veïns que mantenen viu aquest territori. La comissió organitzadora ja ha anunciat les primeres activitats: el 15 de novembre tindrà lloc la primera ProAplec, el 6 de desembre ens proposen una caminada; la segona ProAplec serà el 28 de febrer i el 4 d’abril han programat altra ruta per continuar coneixent la comarca.

MEMORIAL ANA PUIG ORTÍ. Espemo ha convocat el seu concurs de fotografia de muntanya. Són ja nou edicions d’aquesta iniciativa que naix amb l’objectiu de recordar a Ana Puig Ortí.

Les fotografies que poden participar són totes aquelles que tinguen alguna relació amb la muntanya. Fotografies d’esports de muntanya (espeleologia, esquí, escalada esportiva, parapent, descens de barrancs, caiac, ràfting i aventura, alpinisme, expedicions, excursionisme…) i paisatges.

Hi haurà un primer premi en metàl·lic de 200,00 €, i un segon premi de 100,00 €. A més, hi haurà un premi a la millor foto d’un fotògraf o de la comarca. Els premis no es podran acumular en la mateixa fotografia i l’acte d’entrega dels premis tindrà lloc el divendres 28 de novembre de 2025 a les Sales Gòtiques de l’Ajuntament de Morella.

ZONA I LES ESPARDENYES

Reivindicació de l’Espardenya

El Festival Espardenya Rock de Forcall va tornar a conjuminar la música rock amb la tradició, la gastronomia i les arrels. La jornada va començar amb l’actuació de la Muixeranga dels Ports, un grup que no para de créixer tant en nombre de components com en la qualitat i dificultat de les construccions humanes que ideen. La plaça major de Forcall va ser el centre neuràlgic de les primeres activitats de l’Espardenya Rock, un festival que és molt més que música. Els productes de la zona també tenen el seu espai en la fireta que acompanya les activitats.  Els assistents van poder gaudir de begudes, dels embotits i d’altres productes, com les espardenyes, fetes a la nostra comarca estirant una tradició centenària.

Vermut musical, concurs de llançament d’espardenya i música, molta música amb grups com Contracop, Arreak, Envidia Kotxina, Munizia Polizial o Lady Mambo entre altres han format part de la programació.

—Llançament d’espardenya.

Una de les activitats ha estat el llançament d’espardenya L’ESPARDENYA ROCK UNEIX A FORCALL LA MÚSICA ROCK, ELS PRODUCTES DE LA

esport únic, que barra tradició, habilitat i molt d’humor. Els participants, tant homes com dones de totes les edats, han demostrat la seua destresa i punteria ( no molt bona en alguns casos), llançant la típica espardenya amb l’objectiu d’aconseguir la major distància o la major precisió possible.

Sense dubte, el llançament d’espardenya ha demostrat ser molt més que un joc anecdòtic; és una activitat que arrela amb força a Forcall i que promet créixer encara més en les properes edicions.

—La Muixeranga creix. L’Espadenya Rock va inaugurar la jornada amb la presentació de la Muixeranga dels Ports. I és que aquest any, la tradició va tornar a créixer, no sols en el nombre de famílies i integrants que hi participen, sinó també en la qualitat i l’ambició de les seves figures en l’aire.

Forcall ha viscut un cap de setmana esportiu divertit amb la celebració del seu II Torneig de Llançament d’Espardenya. Aquesta original disciplina, que l’any passat va néixer com una prova pilot, ha donat aquest any els seus primers fruits sòlids, consolidant-se com una cita obligada a la localitat amb una gran participació.

INTERCANVI MUSICAL Vilafranca ha acollit el concert de tornada de la XXII Campanya de Concerts d’Intercanvis Musicals, reunint la Banda Jove de la Unió Musical La Lira de Vila-real i el Conjunt Instrumental de la Unió Musical de Vilafranca.

L’ambient a la plaça va ser inigualable. Centenars de persones s’han donat cita per a gaudir d’aquest

“VACANCES EN PAU”. 40 xiquets i xiquetes procedents de Ochakiv (Ucraïna) passaran uns dies a la província de Castelló gràcies a una iniciativa solidària impulsada per l’Ajuntament de Ochakiv i la Fundació Caixa Castelló.

La muixeranga va demostrar ser un grup profundament cohesionat, on cada moviment és còmplice i cada alçada és un acte de fe collectiva. El resultat va ser fantàstic: figures complexes i harmonioses que van captivar i van atreure la mirada admirat del públic, consolidant-se com el pilar sobre el qual es construeix l’esperit d’aquest festival.

DIA DE “LOS PUEBLOS”. El primer d’octubre és el dia de los Pueblos más bonitos d’Espanya. Des de 2010 aquest col.lectiu, del que formen part poblacions com Morella, Peníscola o Vallderoures aprofita per defensar que la veritable bellesa d’un poble està en la seua gent i en la vida que batega en ell.

Enguany l’associació ha volgut alçar la veu per un futur just pel mon rural, reivindicant polítiques de suport al sector primari, un turisme sostenible, impuls a l’economia local o millores en el transport.

Publireportatge.

L’ACCIÓ TÉ COM A OBJECTIU LA PROMOCIÓ I DINAMITZACIÓ TURÍSTICA DELS SEUS MUNICIPIS

Maestrat, ànima interior es presenta com a destinació turística de referència per a informadors turístics de Tarragona i Castelló

Un grup de professionals del sector turístic ha tingut l’oportunitat de participar en la trobada organitzada per Maestrat, ànima interior. Aquesta activitat busca posicionar la destinació com un referent del turisme d’interior, permetent als assistents explorar alguns dels racons més representatius de la província de Castelló i participar en activitats i experiències.

L’itinerari ha començat a Traiguera, on els participants han sigut rebuts per Ruth Sanz, presidenta de Maestrat, ànima interior. Segons ha destacat Sanz, “aquestes jornades de promoció turística donen a conéixer activitats i experiències turístiques del Maestrat més autèntic, convidant a turistes i visitants perquè vingen a conéixer i gaudir de la nostra oferta cultural, gastronòmica i activa”.

La jornada ha continuat amb un tast d’olis del Maestrat i la visita a una olivera mil·lenària guanyadora del Premi AEMO (Associació Espanyola de Municipis de l’Olivera) a la Millor Olivera Monumental

d’Espanya en 2018 i el Premi a la Millor Olivera Monumental del Mediterrani en 2019. Aquesta olivera és considerada un dels exemplars més antics de la Península Ibèrica i de la Conca Mediterrània.

Destacar que el nord de la província atresora la major concentració d’oliveres mil·lenàries del món.

Els participants han visitat l’àrea d’oliveres mil·lenàries situada en el camí del Santuari de Traiguera. En tot el territori hi ha cinc àrees d’oliveres mil·lenàries de fàcil accés, una oportunitat única de gaudir de la bellesa d’aquests arbres monumentals. Després d’aquest primer contacte amb el patrimoni natural, l’itinerari ha portat al grup al Real Santuari Font de la Salut de Traiguera, un dels enclavaments religiosos més rellevants de la Comunitat Valenciana.

La visita a Sant Mateu ha tingut la parada obligatòria a la seua església arxiprestal, monument clau de l’arquitectura gòtica valenciana, declarada Patrimoni Nacional. A continuació s’ha visitat el Santuari de la Mare de Déu dels Àngels, on

han pogut gaudir de l’oferta gastronòmica del Maestrat amb un menú basat en la seua tradició culinària. Després del menjar, l’itinerari ha continuat amb una visita guiada al Centre d’Interpretació Molí de l’Oli de Cervera del Maestre, un espai que permet descobrir la llarga tradició de la producció d’oli d’oliva en la zona.

Els participants a la jornada han pogut conèixer una bona mostra de Maestrat, ànima interior, una destinació de l’interior nord de Castelló formada pels municipis de Càlig, Cervera del Maestre,

Dues imatges de la visita.

Rossell, Sant Jordi, Sant Mateu, Sant Rafael del Riu, Tírig, Traiguera i Xert. En la seua oferta turística destaquen tres imprescindibles: en la seua Ànima Activa el cicloturisme, amb les seues rutes Maestrat MTB i GRAVEL GranTour, en la seua Ànima Gastro l’oleoturisme i en la seua Ànima Cultural les visites guiades al seu patrimoni monumental i museus.

És una activitat subvencionada pel Patronat Provincial de Turisme de Castelló.

Més informació www.maestrat. travel

Qué hacer en Morella

NÚMERO 710. ÉPOCA II. DEL 3 AL 5 DE OCTUBRE DE 2025

“PUENTE” DE DICIEMBRE. En esos primeros días de diciembre

VUELVE A MORELLA

Morella enciende las luces de Navidad i se prepara para las primeras nieves de la temporada. Suelen ser unas jornadas en las que la ciudad amurallada ofrece su mejor cara y para las que conviene prepararse con gorro, guantes y bufandas antre de ir de tiendas de cara a las navidades y la llegada de los Reyes Magos.

FIN DE AÑO. Cada vez Morella se está convirtiendo en un destino más deseado para acabar un año y empezar otro. Los planes festivos con el cotillón y las uvas para parejas o grupos de amigos se pueden combinar con la tranquilidad de una casa rural o excursiones al aire libre para empezar el año de la mejor manera. Si tienes pensado venir a empezar el 2025, date prisa, que en estos destacados días Morella suele estar al 100% de ocupación.

OTOÑO EN MORELLA

MORELLA TIENE UN TÉRMINO MUNICIPAL DE CASI 500

KM2 CON EXTENSAS ZONAS BOSCOSAS

Las montañas de Morella se transforman con la llegada del otoño. Con la nueva estación recién estrenda, las tonalidades ocres, amarillas o rojas, le añaden un toque especial a un paisaje siempre encantador.

Morella, con un término municipal que se acerca a los 500 km2, tiene extensas zonas boscosas, y centenares de caminos marcados. Senderos que se adaptan a distintos niveles de dificultad. Desde el monte público de Pereroles, declarado Paraje Natural Municipal nacen cinco rutas de senderismo distintas, que conectan con Herbeset, Herbers, Chiva, La Pobleta y Morella. No dudes en pedir información en la Oficina de Turismo.

El otoño de la comarca dels Ports también se presenta como un momento ideal para disfrutar del deporte relacionado con la naturaleza. Entre esta oferta de turismo activo, hace pocos años vio la luz la iniciativa Morella Singletracks, que pretende consolidar la localidad como un destino idóneo para la práctica de BTT. Es un proyecto pionero, que ofrece al visitante la posibilidad de combinar la práctica de este deporte, con el disfrute de parajes únicos. En la página www.morellasingletracks.com se pueden encontrar los «tracks» de las rutas y descargarlos, además de encontrar información sobre los servicios que se pueden contratar. Es en otoño cuando nuestros bosques reciben más visitantes, y una de las épocas que permite disfrutar de los mejores

MORELLA TIENE UN TÉRMINO MUNICIPAL DE CASI 500 KM2 CON EXTENSAS ZONAS BOSCOSAS

productos de temporada, como las setas o la carne de caza.

Y la temporada de setas, por muy mala que sea, seguro que mejora la anterior, donde la sequía impidió completamente que comiéramos ninguna variedad. Este año algunos ya han probado suerte en buscarlos, y los más afortunados, incluso ya las han probado. La florada, sin embargo, se espera mayormente para el mes de octubre en la altitud donde se encuentran los montes públicos de Morella. En este término municipal buena parte de los propietarios privados tienen restringido el acceso de los cazadores de setas, no obstante, Morella tiene muchas hectáreas de monte público. Las montañas públicas del término de Morella son Pereroles, Carrascals, Monte de Vallivana, Herbeset y Ortells. Los dos primeros bosques suelen ser los que más recolectores congregan durante la temporada. El Monte de Pereroles, también está más frecuentado por visitantes porque en él hay tres refugios rurales, en los que se puede hacer noche.

En cuanto al equipamiento que se tiene que llevar, se exige que la navaja no exceda de 11 centímetros de longitud y que se lleve una cesta de mimbre, paja, caña o similares, para dejar que las esporas se repartan por toda la montaña. Además, el hecho de que se obligatoriamente tenga que cortar la seta por el micelio y no arrancarla es para no remover el suelo.

APUNTES DE INTERÉS

IVANA. La web turística morellaturistica.com ha incorporado recientemente un sistema híbrido para responder a las preguntas con una base de datos y con inteligencia artificial generativa. El nombre se ha escogido como uno de los más comunes en Morella, derivado de la patrona, Vallivana.

IGLESIA Y MUSEO ARCIPRESTAL. Abierta de lunes a viernes de 11 a 13,30h y de 15 a 17h. Sábados, de 11 a 14 y de 15 a 18h. Domingo de 10 a 11 y de 12,15 a 15h. Los horarios pueden variar por celebraciones religiosas. Más información en la página web BasilicadeMorella.org.

CASTILLO DE MORELLA. Con entrada por la plaza de toros, es visitable de lunes a domingo en horario ininterrumpido de 11 a 19h. El Palacio del Gobernador, situado en su interior, abre de 11h a 15h.

DOMINGOS DE COMPRAS POR

ENTRADA CONJUNTA. Las principales atracciones turísticas de la localidad ofrecen un modelo de entrada conjunta con la que se puede acceder a los diversos museos, al Castillo y a la Iglesia Arciprestal a un precio más reducido. Puedes comprarlas tanto en la Oficina de Turismo de Morella como en la entrada de cualquiera de los monumentos adheridos.

MORELLA. La mayor parte de los establecimientos comerciales de Morella están abiertos todos los domingos del año, siguiendo una larga tradición comercial que se remonta hasta la Edad Media.

La oferta se completa con un mercado situado en la calle porticada donde se pueden comprar frutas y verduras frescas -entre otros productos-, lo que se hace desde que Jaime I ‘el Conquistador’ lo autorizara en 1256. Aún hoy en día se mantiene esa inusual costumbre comercial y se puede salir de compras en domingo.

OFICINA DE TURISMO . Con motivo de las obras, se ha trasladado provisionalmente al edificio contiguo, conocido como «CISE». Abierta de martes a sábado de 10h. a 14h. y de 16h. a 19h.; domingo de 10 a 14h. y los lunes está cerrada.

Plaza San Miguel s/n Teléfono: 964173032 y whatsapp: 661 425 294

MUSEO “TEMPS DE DINOSAURES”. De martes a domingo, de 11 a 14h y de 16 a 19h.

MORELLA SE ILUMINA. Los viernes, sábados, festivos y sus vísperas, Morella se ilumina por la noche, una cita que no te puedes perder. Coge el coche y da una vuelta por los alrededores para descubrir todas las caras de la Morella nocturna.

En la carretera N-232, por ejemplo, tienes un mirador con zona de fácil aparcamiento desde donde verás el castillo y las Torres de San Miguel. También es un buen lugar el barrio del Hostal Nou, donde se ve la imagen más típica de Morella. O ir unos minutos por la CV-12, la carretera que une Morella con Ares del Maestrat, donde hay un mirador con unas vistas espectaculares.

También puedes hacer un recorrido a pie por la iglesia, que también se ilumina al caer la noche, los porches de la calle principal, que ofrecen imágenes de ensueño o acercarte hasta el paseo de la Alameda para ver el Castillo y las murallas sin necesidad de coger el coche.

LAS TORRES DE SAN MIGUEL. De martes a domingo, de 10 a13h y de 16 a 19.

SALTAPINS. Parque de aventura con tirolinas, lianas o puentes tibetanos. Más información en saltapins.com

PINTURAS RUPESTRES DE “MORELLA LA VELLA”. Abiertas de martes a domingo y festivos en turnos: 11h., 12:30h, 16h y 17:30h. Pónganse en contacto con la oficina de turismo para planificar su visita. Telf. 964173032 · Whatsapp. 661425294

LOS GIGANTES. Pueden verse en la entrada del Ayuntamiento un espacio con acceso libre y gratuito

—Morella.

Divendres 3 d’octubre

18,30h. Concentració “ Resistint al colonialisme, genocidi, apartheid i ocupació. Fi al comerç d’armes i a les relacions amb Israel”. Porta de l’Ajuntament.

20,30h. ‘Correfoc per la ruralitat’, dins de les jornades de Medicina Rural del SEMFYC. Des de l’Ajuntament al Portal de Sant Miquel.

Dissabte 4 d’octubre

11h. Jornades de Patrimoni Europeu 2025. Mancomunitat Taula del Sénia. “El marc arquitectònic dins de l’episodi de l’assassinat de Fra Guillem Escolà (Morella 1353). Punt de trobada: Placet de l’Arxipestral.

12,15h. IX Jornades de Medicina Rural del SEMFYC. Mesa ‘Ecologia i Salut. Amb el cor en la ruralitat i amb els peus al territori’. Casa Ciurana.

—Herbeset.

Festes d’Herbeset 2025

Dissabte 4 d’octubre

9h. Xocolatada

10,30h. Campionat de birles infantils i d’adults. 14h. Dinar de germanor i calmant per a tots els assistents. En finalitzar el dinar, bingo i entrega de premis del campionat de birles.

17h. Concert de la Rondalla de Morella. 19h. Tardeo amb la Triband 21h. Sopar de pa i porta 22h. Continuació de l’actuació de la Triband. Ball de l’estampeta i ball del farolet. Degustació de panoli i glopet de moscatell.

Diumenge 5 d’octubre

12h. Cercavila amb els Gaiteros de Morella.

12,45h. Missa solemne en honor a Sant Miquel i la Verge del Rosari.

A continuació, retaule i recollida de plats per a l’oferta.

Seguidament, tradicional oferta i subhasta de plats típics.

Rifa i vi d’honor.

16h. La Confraria oferirà cafè i calmant al Bar de la Comissió.

16,30h. Joies tradicionals (curses, carreres de sacs, cullera, ou i cadireta). En finalitzar, lliurament de premis.

Dimarts 7 d’octubre

17h. Campanya de donació de sang.

—Vilafranca.

Dissabte 4 d’octubre

11,30h. Pla de posada en valor de l’Art Rupestre. Visita a la Covatina amb eixida des de les

Oficines Municipals. Inscripció prèvia Oficina Turisme.

12h. Concentració “ Resistint al colonialisme, genocidi, apartheid i ocupació. Fi al comerç d’armes i a les relacions amb Israel”. Avinguda del Llosar. Estàtua de la Dona Treballadora.

Diumenge 5 d’octubre

Cinema a la Casa Social.

16h. Sessió Infantil amb “Bonnie Bears: Parque Salvaje”

18,30h. Sessió Adults amb la pel·lícula ‘Escape’ dirigida per Rodrigo Cortés.

—Forcall.

Dissabte 4 d’octubre 8,30h. Caminant amb la Diputació a la Roca del Migdia de Forcall. Distància: 8,5 km. Eixida des de la Plaça Major.

Diumenge 5 d’octubre

16h. Pla de posada en valor de l’Art Rupestre. Visita a l’Abric del mas de Barberà. Eixida Oficina de Turisme. Inscripció prèvia.

—Cinctorres.

Diumenge 5 d’octubre 12h. XXII Campanya Concerts d’Intercanvis Musicals. Concert amb l’Associació Musical Santa Cecília d’Alcalà de Xivert i la Societat Musical Cinctorrana. Local de Festes.

—Portell.

Dissabte 4 d’octubre 16h. Pla de posada en valor de l’Art Rupestre. Visita al mas de la Rambla. Eixida de l’Ajuntament. Inscripció prèvia.

—Palanques.

Diumenge 5 d’octubre 11,30h. Pla de posada en valor de l’Art Rupestre. Visita al Cingle de Palanques. Eixida des de l’Ajuntament. Inscripció prèvia.

—Benassal.

Dissabte 4 d’octubre 16,30h. XXX Trobada de Bandes de Música Els Ports-Alt Maestrat amb l’actuació de les bandes d’Albocàsser, Catí, Cinctorres, Morella, Tírig, Vilafranca i Benassal. Cercavila de les bandes i actuació a la Plaça d’Espanya.

Setmanari d’informació comarcal

El notícies de perfil.

NOELIA LORENTE LIDERA LA REHABILITACIÓ DEL POBLE ABANDONAT

“Volem tornar la vida a Les Alberedes: un projecte de futur al cor despoblat de Portell”

Jonathan Fariñas.

Les Alberedes, pedania adscrita a Portell i situada junt al riu de La Cuba, en 1913 comptava amb 40 cases i 67 habitants: hi havia dues tabernes i una fonda, i varis artesans, entre ells un ferrer i un armero. En 1988 va emigrar la darrera família d’aquesta pedania, quedant el poblat totalment abandonat.

Noelia Lorente, empresària de Vinaròs, lidera la rehabilitació d’un poble abandonat i reivindica que els projectes rurals puguin conviure amb la natura i les energies renovables.

Noelia, per començar, explica’ns una mica de tu. Tens algun vincle amb Portell?

Sóc empresària, visc a Vinaròs, i provinc de família de poble, de Xeraco i Catí. Tot i que no tinc cap relació directa amb Portell, sí que tenim clients a Vinaròs que han confiat en la nostra empresa, que es dedica a les instal·lacions energètiques renovables.

Com arriba, doncs, Noelia Lorente fins a Les Alberedes?

Va ser una mica casual. Buscàvem un lloc per escapar de la calor de la costa i, en una conversa amb amics, vam decidir mirar pobles per la muntanya. Uns amics van comprar una casa a Mirambel, uns altres a Nívar, i va ser aquí quan vaig trobar un bloc d’un senyor anomenat Faustino Calderón, que feia reportatges sobre pobles abandonats de tota Espanya. Quan vaig llegir sobre les Alberedes, vaig veure que era el lloc ideal: un paisatge increïble, tranquil·litat i, tot i que l’accés era difícil, tenia un encant que em va atraure. Vam decidir visitar-ho, i quan vam arribar, no hi havia ningú. A partir d’aquí, vaig començar a investigar.

En aquell moment, com estava el poble?

Completament abandonat des de 1988, quan hi va emigrar l’última família. Antigament, el 1913, tenia 40 vivendes i 67 habitants. Quan hi vaig arribar només quedaven ruïnes i cases en mal estat, però també vaig conèixer alguns propietaris que encara hi mante-

nien cases.

Com vas començar el teu projecte de rehabilitació?

El primer pas va ser contactar amb algunes de les famílies que

encara mantenien propietats allà. Algunes tenien cases i altres corrals que volien vendre. Ens vam unir amb altres propietaris i vam començar a comprar propietats

Noelia, amb la seua família.

per començar la rehabilitació. Actualment, tenim unes 10 cases a la zona, més algunes dependències i corrals.

Quina és la teva visió per al fu-

tur de les Alberedes?

Inicialment, el nostre objectiu era rehabilitar les cases per oferir-les com a turisme rural. Però vam trobar que els tràmits administratius eren molt lents, les llicències es van retardar i els permisos eren complicats. Finalment, vam aconseguir algunes llicències i estem treballant per crear un turisme sostenible que inclogui cases de segona residència i turisme rural. El gran repte ara és repoblar el poble i donar-li vida.

Quins han estat els principals obstacles per dur a terme aquest projecte?

Els principals obstacles han estat els tràmits burocràtics, especialment pel que fa a la legalització dels serveis bàsics com l’aigua i l’electricitat. A més, hem trobat dificultats amb les línies d’alta tensió que volen passar pel nostre poble. L’impacte visual i ambiental seria enorme i podria afectar directament al projecte. Hem estat en contacte amb diferents plataformes i organismes per intentar evitar-ho, però encara no hem obtingut resposta.

Què creus que falta per fer perquè aquests pobles no s’acabin extingint?

El principal problema és la falta de serveis. Els pobles com les Alberedes van quedar deshabitats perquè no hi havia infraestructura bàsica com aigua corrent, clavegueram o electrificació. Si no es fa una inversió en aquests serveis, és molt difícil que les noves generacions vulguin establir-s’hi. A més, quan es tracta de pobles que volen rehabilitar-se, hem de fer esforços per mantenir la sostenibilitat i els valors ecològics. Nosaltres mateixos hem optat per un sistema d’energia renovable, amb plaques solars, i estem buscant alternatives com el pou per garantir l’aigua.

També heu recuperat festes populars

Sí, absolutament. Crec que és fonamental per a la vida del poble. Fa poc vam celebrar una paella per als veïns i les antigues famílies del poble, i van quedar molt contents de veure com tot s’està recuperant. Recuperar les tradicions, com la festa de Sant Quírico, és una manera de tornar a donar vida a la comunitat, a la terra i a les seves arrels.

Però el camí no ha estat fàcil: us heu trobat obstacles i fins i tot un nou perill...

Exacte. Ara mateix hi ha un projecte per instal·lar una línia d’alta tensió que passaria molt a prop de Les Alberedes. L’impacte visual i ambiental seria destructiu per al nostre projecte. Nosaltres no estem en contra de les renovables

—de fet, som instal·ladors de biomassa i energia solar—, però no té sentit col·locar aquestes infraestructures just on s’està treballant per repoblar i rehabilitar.

Com us esteu organitzant davant d’aquesta amenaça?

Ens hem unit a la plataforma veïnal “No a la MAT” i hem presentat al·legacions i traçats alternatius.

No demanem frenar les renovables, sinó compatibilitzar-les amb la vida rural.

Quin futur imagines per a Les Alberedes?

Que es convertisca en un exem-

ple de poble sostenible: cases rehabilitades, funcionant amb biomassa i plaques solars, aigua legalitzada i turisme rural de qualitat. Volem que siga un lloc viu, on tornen a sonar les campanes i on la gent puga desconnectar en plena natura.

Per acabar, què li diries a aquelles persones que volen fer el mateix amb pobles abandonats?

Els animaria a seguir endavant, tot i les dificultats. És un camí llarg i ple d’obstacles, però quan veus els resultats i la felicitat de les persones que tornen a un poble viu,

Recuperar les tradicions, com la festa de Sant Quírico, és una manera de tornar a donar vida a la comunita

et fa pensar que tot l’esforç val la pena. El més important és que no perdem la passió i que apostem per un futur més sostenible i respectuós amb el nostre entorn.

El projecte de Noelia Lorente a la pedania de Portell és un testimoni clar que la lluita contra la despoblació implica valorar el patrimoni rural i permetre que convisquen rehabilitació, tradició i energies netes. Les Alberedes volen tornar a escriure la seua història, aquesta vegada amb un futur més verd i sostenible.

Setmanari d’informació comarcal

Apunts històrics.

L’últim Ajuntament franquista, 1975 · Part IV

Beneit turisme

Pep Querol. Historiador

L’espenta del turisme era ja una evidència en aquell any. Activitat en augment exponencial, tenia una clara rellevància econòmica per Morella i tot el Maestrazgo en general. Veiem algunes notícies i consideracions al respecte.

Ja vaig comentar al primer article d’aquesta sèrie, que la Mancomunitat Turística del Maestrazgo (MTM) donaria una espenta molt important a Morella. Són nombroses les assemblees celebrades a la Ciutat, capital nominal de la Mancomunitat, encara que Alcanyís exerciria una mena de co-capitalitat. El diari castellonenc Mediterraneo, dedicava bona part dels seus articles al turisme, i entre ells sempre tenia un espai per a la MTM. Un dels assumptes que sempre ha desitjat Morella ja des de finals dels anys 40 era potenciar la seua capacitat hostalera. Com ja sabreu, tenia diverses fondes de gran solera (Elías, Evaristo, Moreno, Donís (Charlestón), etc.), però no només les consideraven insuficients, sinó també se detecta un menyspreu cap a aquests establiments en alguns casos centenaris. Segons el seu criteri, no els consideraven dignes del turista, els faltava qualitat i refinament. La cosa milloraria amb l’apertura del Cardenal Ram, però la visita del ministre d’Informació i Turisme, Don Manuel Fraga, el juliol de 1968, posaria les dents llargues a l’Ajuntament quan els va prometre la construcció d’un Parador Nacional a l’antic Convent de Sant Francesc. Avui dia, la no construcció del maleït Parador ja ens recorda a aquella Espanya Berlanguiana, de castanyetes i pandereta, però en aquells anys 70 la cosa no era tant greu, només havien passat set anys des de la promesa. Hi havia marge per

creure. A aquest respecte, la MTM, intentaria per tots els mitjans possibles complir l’anhel del Parador fantasma. Segons publica el diari Mediterraneo, del 12 de març de 1975, en una assemblea s’havia acordat de forma «unánime [...] la cesión del solar del convento de San Francisco de Morella adquirido al Estado por la Mancomunidad, a una sociedad anónima, con la condición de que se ubique en dicho lugar un establecimiento hotelero». Hi hauria problemes legals per fer aquesta operació, ja que la Direcció General del Patrimoni s’hi oposaria. Finalment, la societat acabaria vinculada a la MTM, resolent-se el problema.

El mateix diari, el 3 de juliol, publica una entrevista a Angel Alloza, director adjunt de la ponència tercera de l’Assemblea Nacional de Turisme, i gerent de la Mancomunitat. A la pregunta si hi havia turisme al Maestrazgo, «Si, estamos atravesando la época más difícil pero ya se nota la llegada a Morella (capital del Maestrazgo), de este turismo que el ministro llamó turismo espiritual y que es el turismo de montaña que tanto contribuye a traer una riqueza lo mismo en la capital como en los pueblos que constituyen la Mancomunidad, ya que contribuyen en gran manera al desarrollo económico y social de los mismos». Als actors del moment se’ls nota l’entusiasme quan parlen dels projectes turístics que tenien entre mans, «Nuestra Mancomunidad es la más antigua de España, y sin rubor al decirlo,

la que mejor funciona. Es eminentemente turística y de pueblos montañeses, de economía situada precisamente en comarcas deprimidas; a pesar de ello su labor ha sido maravillosa porque en todos los pueblos se han dado cuenta del considerable aumento de turismo. [...]. Nosotros, con nuestra pobreza material, pero nuestra riqueza espiritual, hemos procurado romper las barreras de las dos provincias, llevar la alegría a estos pueblos, haciéndolos bonitos y atrayentes, procurando por todos los medios hacerles comprender que ha pesar de su despoblación tienen los dos fundamentos para no morir, en el turismo y la ganadería». L’empresa que tenia la Mancomunitat entre mans era titànica. Com ha dit Alloza, el despoblament era un problema, i que, malgrat el seu entusiasme, no ho arreglaria el turisme. També havia de lluitar contra el turisme de platja, en ple apogeu en aquells moments, fins i tot avui dia té un magnetisme hipnòtic per als turistes. No ens oblidem als polítics de torn, que, dècades després, acabarien carregant-se aquest projecte interterritorial i intercultural tant interessant. No havia sorgit encara el concepte «Turisme Rural» en aquells anys, com hem vist l’anomenaven de «Muntanya», o inclús «Espiritual», suposo apellant a la tranquil·litat, silenci, etc., qualitats, sempre cal remarcar-ho, sorgides pel propi despoblament. Respecte la platja, se nota moltíssim la seua promoció als mitjans de comunicació. Si llegeixes

Secció «Vacaciones», del diari Mediterraneo, de l’1 de juliol.

les notícies periodístiques, notes de seguida un gran contrast entre els hàbits d’aquells anys i els actuals, un turisme, l’actual, molt més

diversificat i distribuït al llarg de l’any. Al diari Mediterraneo, del 28 de març, se pot observar com el focus està completament centrat a

la costa i l’estiu. Tot un símptoma és el titular d’un article, «Benicasim continuará siendo la capital turística de la provincia» (feia po-

ques dècades era Morella, símptoma de la revolució platjera). En un altre article on se parlava de les vacances de Setmana Santa, se congratulaven del bon temps que feia, atès que la setmana anterior havia patit la província un temporal d’aigua i neu, ressaltant l’èxit rotund de l’ocupació hotelera a la costa. Però l’estampa de Morella i comarca seria espectacular, amb la serra que encara estaria blanqueta, i amb les carreteres transitables, «El frío también es turístico», segons escrivia la corresponsal Raquel Actis Dato, «Morella [...] registraba ayer un lleno prácticamente total». Poc a poc, això que coneixem com «Turisme Rural» anava guanyant terreny, i en això la MTM seria una pionera. El 29 de juliol, Raquel Actis, fa un article sobre Morella «El precio de vivir en el interior. De un pasado histórico a un incipiente presente turístico», on aporta algunes dades interessants, «Morella, la ciudad más significativa del Maestrazgo, sea un estímulo para la curiosidad turística. Aunque los que se asoman a sus murallas, aprovechan solo los puentes, o los días nublados, porque las playas y el calor de la costa, siguen siendo el principal atractivo de la inquietud masiva». Tenia Morella en aquells moments 3.700 habitants, amb una multitud de petites fàbriques «entre ellas los famosos telares de Agustín Moya y Julián Garcia, con varias generaciones de antigüedad», però, com comenta l’alcalde, «pocos [...] se inclinan ya por estas labores». La industria tèxtil en general, donava faena a 80 treballadors, també hi havia una fàbrica de «terrazo», una teuleria, i 8 fàbriques que feien tela blava per fer jeans, o vaqueros, «A pesar de ser foco de interés turístico, casi excusablemente de paso, las cincuenta y cinco plazas hoteleras existentes en la actualidad y las veinticinco que se piensa en poco tiempo habilitar, resultan insuficientes». Suposo que la periodista estaria pensant en el Parador Nacional. No res, xiqueta, tot perdut. Per aquells anys Morella també era un important centre cultural. Heu de pensar que en aquella època qualsevol cosa se feia en vistes al turisme. Per exemple, la construcció d’un poliesportiu, almenys a les raons que el justificava, era per la seua projecció turística. Que Morella tinguera els mateixos equipaments que qualsevol ciutat pròspera, implicava, segons el seu criteri, una major atracció al potencial visitant. Així, en aquells anys no se feia res que no fóra potencialment aprofitable per un turista qualsevol. Vist des d’avui en dia, ens pot resultar estrany pensar

Que Morella tinguera els mateixos equipaments que qualsevol ciutat pròspera, implicava, segons el seu criteri, una major atracció al potencial visitant. Així, en aquells anys no se feia res que no fóra potencialment aprofitable per un turista qualsevol.

que aquell visitant que ve a passar un cap de setmana aprofite també per jugar a futbol sala al poli. No és allò normal, encara que possible, ja que la gent ve a lo que ve, a admirar el patrimoni històric i natural, i gaudir de l’excel·lent cuina del territori. Una de les picaresques que utilitzava l’Ajuntament per aconseguir ajudes i subvencions de les administracions superiors, era apel·lar constantment al turisme. Canviar una bombilla, col·locar bé un adoquí, canviar les senyals de tràfic, tot era bo per cridar als visitants.

D’aquesta manera, com dic, se farien actes culturals de molt de nivell. Per exemple, tal com publica Mediterraneo, l’11 de gener de 1975, acudiria el gran mestre internacional d’escacs Arturo Pomar a jugar unes partides simultànies i faria una conferència «Errores en que incurren los jugadores inexpertos». Però més interessant seria el Col·loqui Internacional de Prehistòria, com noticiava a través d’una entrevista, Francisco Matarredona, delegat provincial de cultura del Movimiento i la Diputació, a Mediterraneo del 23 d’abril. Era la segona vegada que se feia a Morella aquesta trobada (la primera seria el 1974), i els convidats eren primeríssimes espases de l’arqueologia prehistòrica europea, Laplace, Lesage i Lagrange i, segons Matarredona, se reunirien un centenar d’especialistes de Gran Bretanya, França, Itàlia, Portugal i Estats Units. Tot estaria coordinat per un grapat de morellans, al capdavant seu Teodosio Sangüesa Esteban, fill de l’alcalde, i que sempre liderava aquestes iniciatives culturals. El 3 de maig, Mediterraneo, noticiava l’inici del Col·loqui, incidint en la presència de 150 especialistes, segons Alicia Carceller, que substituïa l’anterior corresponsal. Aquesta nova corresponsal, ens informa el 14 d’agost, al Mediterraneo, que a la discoteca Bisgargis, se va presentar una guia turística «de las obras de arte, tanto arquitectónicas, artesanales, como históricas, conteniendo incluso datos gastronómicos de la ciudad». Constaria d’unes 120 pàgines (editorial Mural, Barcelona), i seria elaborat per Teodosio Sangüesa Esteban i Francisco Martí Jusmet. No era gens nou que se publicaren guies d’aquesta mena. Ja en dècades anteriors, tant mossèn Manuel Milián (1952) com el Pare Antonio Begues (1929), havien fet incursions en aquest gènere. Però allò important està a l’ambient, ple de gom a gom, amb totes les autoritats locals presents, en un moment en què la gent encara s’interessava per aquestes coses de Morella, el seu passat i present.

Setmanari d’informació comarcal

Esports.

4-0

CF VILAFRANCA RC SALSADELLA

El CF Vilafranca sumava la seua tercera victòria consecutiva de la temporada superant clarament al Salsadella al Serrito. A la primera part el Vilafranca va ser tot un vendaval en atac i al minut 15 de partit, Moha marcava l’1 a 0. El Vilafranca va continuar superant al seu rival i al minut 26, Sergi Guimerà marcava el 2-0. Fruit de la inèrcia ofensiva del Vilafranca, Borja marcava el 3-0 al minut 32. Amb el marcador molt clar a favor, el Vilafranca va baixar la intensitat. A la segona part, el Vilafranca va dominar el joc però sense crear massa ocasions de gol. El Salsadella inquietaria molt poc la porteria de Rubén Traver. Al minut 85, Ferran amb un xut escorat marcaria el 4-0 definitiu al camp del Serrito. El Vilafranca es manté com a líder de la classificació a la 3ª FFCV amb 9 punts. A la jornada 4, el proper cap de setmana el Vilafranca visita Catí.

Rubén Mateu

Iker Enric Nicolás

Héctor Bayot Bruno Hamza

Sergi Guimerà Borja Moha.

També van jugar

Héctor, Kevin, Gabi, Gonzalo i Ferrán.

Gols:

1-0 (15') Moha

2-0 (26') Sergi G.

3-0 (29') Borja

4-0 (85') Ferrán

PRÒXIMA JORNADA

· CD LA POBLA TORNESACE CINCTORRÀ

Divendres 3 a les 19,30h. Camp ‘Municipal'. La Pobla T.

· CD CATÍCF VILAFRANCA

Diumenge 5 a les 17h. Camp ‘Vicent García'. Catí

VILAFRANCA

BENASSAL

SANT MATEU

ALBOCÀSSER

CÀLIG

CATÍ

VILANOVA

SALSADELLA

XERT

VINROMÀ

ETURE-CANET

CINCTORRÀ

BENLLOCH 'B'

LA POBLA T. PEÑÍSCOLA

ODISEA 'C'

Derrota del Cinctorrà a casa amb prou polèmica

0-2

CE CINCTORRÀ CD CATÍ

Derrota del Cinctorrà a casa contra el Catí en un partit en el que l’equip cinctorrà va començar prou bé, creant ocasions de gol i estavellant un baló al travesser. També el porter del Catí salvava poc després el gol del Cinctorrà. Poc a poc el Catí va pasar a dominar el joc i fruit d’eixe domini i d’una errada el Catí marcava el 0-1 al minut 38 de la primera part. A la segona part el Cinctorrà també comptaria amb aproximacions de gol, encara que va eixir un tant desconcentrat a la segona part. El Cinctorrà ho intentava i al minut 70 un penal a favor, protestadissim pel Cinctorrà servia al Catí per fer el 0-2. Ja a les acaballes del partit els locals reclamarien un penal sobre Hugo amb una forta patada dins de l’àrea que l’àrbitre no va xiular. En la propera jornada de lliga, la quarta al campionat de 3ª FFCV, el Cinctorrà visitarà a La Pobla Tornesa.

Dani Cristian

Marc Solsona

Guillem

Hugo

Joan Gerard

Albert Palomo

Raúl

Juan

Josep

També van jugar:

Pablo Viñals

Víctor

Pepe

Gols:

0-1 (38')

0-2 (70') (p.)

EL CBF MORELLA ALEVÍ GUANYA AMB AUTORITAT EL TORNEIG DE BENICARLÓ.El CBF Morella aleví s’imposava amb rotunditat al torneig en categoria femenina celebrat a Benicarló el passat cap de setmana. Un torneig que serveix per rodar l’equip en aquesta pretemporada de cara a l’inici de la lliga que arribarà cap a mitjans del mes d’octubre.

El CBF Morella aleví va disputar un total de quatre partits en aquest torneig a Benicarló, aconseguint guanyar tots quatre, fent-se així amb la primera posició a la competició. Els rivals del CBF Morella van ser el CB Castelló, el Vila-real BC, el CB Segorbe i l’amfitrió, CB Benicarló. Al primer dels partits, jugat dissabte pel matí el CBF Morella s’enfrontava amb el Vila-real BC imposant-se les morellanes per 40-24. Poc després tenia lloc el segon dels partits, jugant el CBF Morella contra el CB Benicarló amb victòria morellana per 50 a 10. Al tercer partit s’enfrontaven el CBF Morella i el CB Castelló amb victòria del CBF Morella per 19 punts de diferència, 45-26.

Després d’aquest partit es realitzava el paró per a dinar. Ja per la vesprada es jugava el darrer dels partits, entre el CBF Morella i el CB Segorbe en un partit en el que les jugadores alevins de Morella van ser molt superiors al seu rival i s’imposaven per un clar 4728. Amb aquesta darrera victòria el CBF Morella arrodonia un fantàstic torneig aleví a Benicarló aconseguint el seu ple de victòries i la primera posició en aquesta competició. Sense cap dubte ha estat aquesta una prova important per a l'equip aleví del CBF Morella al superar a alguns dels equips amb els que es trobarà a la competició ja molt prompte. A l'espera de l'inici de les lligues per part de la Federació Valenciana de Bàsquet, els equips del CBF Morella continuen disputant tornejos i partits amistosos per tal de preparar l'inici de les competicions amb gran ritme d'entrenaments durant tots els dies de la setmana al Centre Esportiu Jaume I.

PRÒXIMA JORNADA

· CD ONDA 'B'MORELLA FC

Dissabte 4 a les 12,30h.

Camp ‘Enrique Saura'

Onda

2-3

MORELLA FC CF BORRIOL

El Morella perd un partit en el que va merèixer més

E'B'

'B'

'B'

'B'

l Morella FC perdia a casa contra el Borriol amb un gol inicial del Borriol al minut 4 de partit, el 0-1 a favor dels visitants. El Morella FC va continuar dominant i asediant totalment al seu rival amb clarissimes ocasions de gol però sense encert amb la porteria contrària. Domini morellà i 0-1 al descans. Només començar la segona part, al minut 47 Ferrán amb un autèntic golàs empatava el partit per al Morella amb l’1 a 1. Continuava apretant el quadre morellà però en una contra el Borriol marcava l’1 a 2. Encara que el Morella va intentar igualar novament el partit, el Borriol marcava l’1 a 3 en un altra contra. Els morellans no es donarien per vençut i quasi al final, Andreu de penal marcava el 2-3. Al temps afegit el Morella buscaria el gol de l’empat que no arribaria. En la propera jornada el Morella FC jugarà al camp de l'Onda 'B'.

FRONTENIS

El Club Frontenis Vilafranca debutava a casa amb victòria. Després de perdre per 3-0 la passada setmana a Benlloch, els vilafranquins superaven aquest passat dijous als Covarxins a Vilafranca per 2 partides a 1. L'equip al frontó de Vilafranca es va mostrar superior al seu rival en un enfrontament avançat a dijous a petició de l'equip de Les Coves de Vinromà.

LLIGA 1ª PROVINCIAL PRÒXIMA JORNADA

Onda - Vilafranca

Dissabte 4 a les 16h. Frontó Onda.

FUTBOL BASE

> JUVENILS ( 3ª JUVENIL )

· CD L'ALCORA 'B' 4-2 R. ELS PORTS FC 'A'

Gols: Iván Ibáñez i David

· CF SAN PEDRO 'C' 1-0 R. ELS PORTS FC 'B'

> CADETS (1ª REGIONAL)

· R. ELS PORTS FC 1-4 CF VINARÒS 'A'

Gol: Cosmin

PARTITS AMISTOSOS PRETEMPORADA

> INFANTILS

· R. ELS PORTS FC 2-2 AT. BAIX MAESTRAT

> ALEVINS

· UNITED VINARÒS 5-3 R. ELS PORTS FC 'A'

> BENJAMINS

· CF RAFALAFENA 'B' 3-5 R. ELS PORTS FC 'A'

· BENICARLÓ BF 'C' 5-2 R. ELS PORTS FC 'B'

> TRIANGULAR. ALEVÍ 'B'

Javier Pau Meseguer

Pau Puig

Migue

Jordi Martí

Marc Yeste

Manel

Joan Ferrer

Guillem

Ferrán

Andreu Ortí

També van jugar:

Mario, Nicolau

Pau Ferreres

Andreu Serret

Albert

Gols:

0-1 (4')

1-1 (47') Ferrán

1-2 (59')

1-3 (78')

2-3 (85')Andreu

I TROBADA D'ESCALADORS A MORELLA. La Societat Esportiva Espemo ha organitzat per als dies 10,11 i 12 d'octubre la I Trobada d'Escaladors a Morella. Una trobada que comptarà amb paradetes, degustacions, conferències, sortejos, classes de ioga, música amb grups i discomòbils entre altres activitats programades.

I com no, escalada durant les jornades del dissabte i diumenge a les pa rets de la comarca dels Ports. Tot un esdeveniment orga nitzat per Espemo al voltant de l'escalada.

· R. ELS PORTS FC 'B' 3-0 UD SANT MATEU

· R. ELS PORTS FC 'B' 2-1 CF RAFALAFENA

> TRIANGULAR. PREBENJAMINS

· R. ELS PORTS FC 0-4 UD SANT MATEU

· R. ELS PORTS FC 2-0 CF RAFALAFENA

PRÒXIMA JORNADA

> JUVENILS

· R. Els Ports FC 'A' - UD Sant Mateu

Dissabte 4 a les 12h.

Camp ‘Fàbrica de Giner'. Morella

· R. Els Ports FC 'B' - Esportiu Vila-real 'B'

Diumenge 5 a les 16,30h.

Camp 'El Serrito'. Vilafrana

> CADETS

· At. Burriana Salesianos 'B' - R. Els Ports FC

Dissabte 4 a les 12h.

Camp 'Joan Manuel Canós'. Burriana

PARTITS DE PRETEMPORADA

> ALEVINS

· R. Els Ports FC - CD Castellón

Dissabte 4 a les 11h. 'Pla de Mig Ull'. Cinctorres

> BENJAMINS

· Promesas Castalia - R. Els Ports FC 'A'

Dissabte 4 . Camp 'Gaetà Huguet'. Castelló

· CF Vinaròs 'C' - R. Els Ports FC 'B'

Diumenge 5 a les 11,30h. Camp de Vinaròs > PREBENJAMINS

· CF Vinaròs 'B' - R. Els Ports FC

Diumenge 5 a les 11,30h. Camp de Vinaròs

Setmanari d’informació comarcal Notícies.

La Fulla del Camp dels Ports.

ALTMAESTRAT-ELS

PORTS COMPTA AMB 12 PROJECTES

APROVATS

Agricultura concedeix les ajudes

Leader ‘Tiquet rural’ 2025

La Conselleria d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca ha concedit les ajudes ‘Tiquet rural’ 2025, en el marc de les ajudes LEADER per a estratègies de desenrotllament local participatives previstes en el PEPAC 2023-2027 en la Comunitat Valenciana.

La resolució publicada en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV), s’han beneficiat un total de 66 projectes mamprenedors de les onze zones rurals LEADER de la Comunitat Valenciana, amb una dotació econòmica global d’1.200.000 euros.

Estes ajudes, gestionades a través dels grups d’acció local (GAL), estan cofinançades pel Fons Europeu Agrícola de Desenrotllament Rural (FEADER), el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació i la Generalitat Valenciana.

L’objectiu del ‘Tiquet rural’ és impulsar la creació de noves microempreses no agràries en municipis rurals, diversificar l’economia local i afavorir la fixació de població. Cada persona beneficiària rebrà una ajuda directa de fins a 19.000 euros, distribuïda en dos pagaments al llarg de 2025 i 2026, en funció del compliment del pla empresarial presentat.

La directora general d’Aigua i Desenrotllament Rural, Sabina Goretti Galindo, ha destacat la importància del programa Tiquet Rural “per a combatre el despoblament i dinamitzar el teixit econòmic de l’interior de la Comunitat Valenciana. El món rural necessita noves oportunitats, i este programa ajuda al fet que la gent jove puga quedar-se i mamprendre”, ha afirmat.

Galindo ha ressaltat també el valor dels projectes que han obtingut ajuda: “idees innovadores i amb arrelament local, la qual cosa demostra que el medi rural té molt per a aportar en termes de sostenibilitat, ocupació i qualitat de vida”.

“Estem posant els recursos allí a on més es necessiten: en les persones que volen mamprendre, generar activitat econòmica i mantindre vius els nostres pobles”, ha assenyalat Sabina Goretti Galindo. ports, s’han distribuït 228.000 euros a 12 projectes. Esta resolució preveu la concessió d’un total d’1,2 milions d’euros als 11 grups d’acció local que operen en la Comunitat Valenciana

A la zona rural 2, Altmaelsports on es troben els municipis de les comarques de Els Ports i l’Alt Maestrat s’han distribuit un total de 228.000 euros en un total de 12 projectes.

LA UNIÓ FA BALANÇ DE LES PLUGES. Les fortes pluges d’aquesta setmana deixen un balanç general molt positiu per al camp valencià a excepció d’algunes zones on va caure pedra de forma molt localitzada i en cultius com l’arròs pendent de segar o les hortalisses que són sensibles a l’excés d’aigua i humitat, segons informa La Unió Llauradora i Ramadera. Fins a sis estacions meteorològiques de la Comunitat Valenciana han tingut registres pluviomètrics superiors als 200 litres/m². No obstant això, les precipitacions han caigut de manera beneficiosa, espaiades i sense causar danys destacables, a més de suposar una aportació d’aigua molt positiu per al camp i el medi natural. Fins i tot en algunes zones o localitats les pluges han sigut pràcticament testimonials i els llauradoss s’han quedat esperant la seua arribada d’una forma més generosa.

Les pluges suposen a més un estalvi dels regs amb l’energia elèctrica a l’alça i la recàrrega de les reserves hídriques (embassaments i aqüífers), així com una regeneració de les pastures i de les basses per a la ramaderia extensiva que evitarà possibles problemes de subministrament hídric. També les pluges netegen els arbres davant possibles plagues o malalties. Els únics problemes destacables fins al moment són possibles arrossegaments de terres en algunes zones on es van acumular majors precipitacions i alguns danys localitzats en infraestructures agràries (marges, camins o reg per degoteig), la paralització de les tasques de recol·lecció dels diferents cultius (cítrics, caqui, raïm, ametla) i possibles danys en l’arròs pendent de segar o en les hortalisses negades, així com el graníssol però que va caure de forma molt localitzada en algunes localitats de la Plana Baixa amb danys poc destacables encara que se suma en alguns casos als ja ocorreguts al juliol.

Els preus.

Els preus del Porcí. 25/09/2025

Porc engreixat

Preu mig Mercolleida

Garrí (Lechón)

Zamora 20 Kg (G partida)

Holanda 21 Kg (U. origen)

Lleida 20 Kg

China (Min. Agricultura)

1,508 €/kg (baixa 0,032 €) 1,520 €/kg (baixa 0,032 €)

Setmana 39 del 22/09 al 28/09

63,00 € (baixa 1€)

79,00 € (baixa 5€)

25/09/2025

34,00 € (baixa 4€)

10/09/2025

Porc viu 1,691 €/kg ( baixa 0,031 €)

Garrí (Lechón) 3,713 €/kg ( baixa 0,142 €)

Els preus del Boví. (Mercolleida) 24-09-25

Vedells Extra U 331-370 kg/c

Vedelles Extra U 241-270 kg/c

7,37 €/kg (puja 0,090 €) 7,52 €/kg (puja 0,090 €)

Els preus de l’Oví. (Mercolleida) 24-09-25

Corder fi 23 kg (Viu)

Corder fi 26 kg (Viu)

4,66 €/kg (sense variació) 4,39 €/kg (sense variació)

Els preus de les Aus. (Bellpuig) 25-09-25

Pollastre blanc (Pes viu)

Pollastre groc (Pes viu)

1,56 €/kg (puja 0,04€)

1,45 €/kg (sense variació)

Els preus del Conill. (Moncun) 23-09-25

Conill (Pes viu)

2,80 €/kg (puja 0,02 €)

Conill (Pes viu) 2,65 €/kg (sense variació) (Loncun) 25-09-25

El més rentable per al ramader

CATÍ (Castelló)

Tel. 964 40 90 00

Fax 964 40 91 12

Patrocina

Les Llunes.

LES TEMPERATURES

MORELLA

VILAFRANCA

CINCTORRES

FORCALL

SORITA

LA MATA

OLOCAU

HERBERS

VALLIBONA

TODOLELLA

CASTELLFORT

PORTELL

6,8 / 19,9

2,1 / 19,5

6,8 / 17,8

2,5 / 20,5

1,9 / 21,43

3,9 / 18,9

6,6 / 19,4

2,9 / 19,3

5,1 / 20,9 --,-- / --,--

6,9 / 16,4

3,8 / 19,4

8,2 / 22,9

4,7 / 20,2

6,7 / 22,6

2,7 / 24,7

2,5 / 24,6

4,9 / 23,4

7,9 / 22,3

4,4 / 22,8

6,8 / 21,7

--,-- / --,--

8,1 / 18,6

6,4 / 22,6

/ 23,4

5,2 / 22,3

8,8 / 23,7

4,4 / 27,1

5,1 / 28,9

6,4 / 25,3

12,3 / 25,7

7,2 / 25,1

8,1 / 25,1 --,-- / --,--

13,2 / 21,3

9,2 / 23,9

15,4 / 22,8 11,1 / 21,1 13,9 / 22,5

12,1 / 25,6

12,1 / 27,7

12,9 / 23,3

13,5 / 22,6

13,9 / 24,0

12,0 / 22,7 --,-- / --,--

13,8 / 20,1

13,8 / 22,5

11,8 / 15,7

9,9 / 13,8

11,8 / 15,3

13,2 / 15,7

13,3 / 15,2

12,1 / 15,1

10,3 / 13,6

12,6 / 15,4

13,2 / 16,2 --,-- / --,--

10,0 / 13,8

11,4 / 14,8

11,2 / 18,1

10,7 / 16,3

12,1 / 17,4

11,8 / 21,5

12,2 / 21,4

12,3 / 19,3

10,6 / 18,1

11,1 / 19,3

11,8 / 21,2 --,-- / --,--

10,0 / 15,0

11,9 / 17,6

11,4 / 22,4

7,3 / 21,0

10,1 / 21,2

7,3 / 23,5

8,2 / 24,2

9,0 / 22,8

11,6 / 22,4

8,3 / 22,1

9,3 / 23,0 --,-- / --,--

10,0 / 18,3

9,5 / 22,3

“Octubre, octubret, s’en duu la calor i ens porta el fred”

Arriba l’octubre i amb ell unes jornades inicials prou calmades meteorològicament parlant. Això sí, el mes de setembre es despedia amb pluges en la jornada de dilluns prou generalitzades a tota la zona i amb reculls d’uns 50 litres per metre quadrat a la majoria dels observatoris de la comarca. Precipitacions que a la comarca dels Ports va caure de forma prou suau, sense crear massa complicacions i amb tronades amb molt d’aparell elèctric. En les jornades de pluja les temperatures van baixar prou tant en el cas de les mínimes com en el de les màximes, qüestió aquesta que ha anat millorant als darrers dies. En les jornades assolellades les màximes han anat pujant paulatinament si bé les mínimes han continuat baixes en general, però amb valors molt diferents als de la passada setmana.

Ens trobem ja a la tardor i poc a poc l’ambient hivernal s’anirà instal·lant a la zona. Pel moment s’esperen dies assolellats i temperatures que aniran clarament en ascens als propers dies. De fet per al cap de setmana es podria comptar amb màximes situades al voltant dels 25 graus que podrien baixar un poc a l’inici de la pròxima setmana. L’ambient en principi seria assolellat en general i les mínimes es mantindrien estables durant els propers set dies. Els vents seran fluixos en general i bufaran de diferents direccions. Situació meteorològica estable la que s’espera per als propers set dies a la comarca dels Ports amb temperatures prou agradables i suaus amb vents fluixos o encalmats i sense previsions de pluges a la comarca dels Ports. La tardor ha arribat, si bé s’espera bon oratge.

Inici d’octubre inestable

La previsió de Lorenzo Boix.

Pareix que després de vàries setmanes amb major o menor inestabilitat, tindrem un cap de setmana sense precipitacions i amb temperatures agradables a migdia, inclús un poc superiors al que tocaria per al temps, amb màximes tant dissabte com diumenge entre els 22-26 graus i mínimes entre els 8-12 dissabte i entre els 6-10 el diumenge, en principi sense precipitacions.

Així pareix que continuaríem al llarg de la setmana, almenys des de dilluns fins al dijous 9 d’Octubre pel que fa a temperatures. Potser dilluns de vesprada tinguem més núvols, sense descartar algun ruixat que seria local i en principi de poca importància, de la mateixa manera que pot passar les vesprades de dimarts i dimecres, però la probabilitat ara mateix és molt baixa.

Una dona es preparava a Catí per a les fortes tempestes de dilluns. JUAN ANT. QUEROL