Setmanari Notícies (03/01/2025)

Per Nadal estàvem els de casa; quan es matava el porc sí es feien gentades”

CONEIXEM COM ERA EL NADAL D'ABANS AMB TRINI AMELA, PILAR ESTEVE I ROLINDES TRAVER

Pàgines 16 a 17. El Notícies de perfil.

Notícies.

SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL. NÚMERO 1631. MORELLA, DEL 3 AL 9 DE GENER DE 2025. —1,50 €

Preocupació per les grans esquerdes de les cases d'Ortells

Pàgina 7. Poble a poble.

Els Ports guanya 28 habitants, 15 dels quals els suma Cinctorres

Així ho constata l’informe de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) corresponent a les dades de població a 1 de gener de 2024

Pàgina 7. Poble a poble.

Portell és el poble que més habitants perd, 11 en total i es queda amb 155. També Vilafranca, amb 2.139, en perd 9 desde 2023

L'AURORA BOREAL DE L'1 DE GENER. L'any nou ens va portar, de nou, la possibilitat de veure les aurores boreals des del nostre territori, un fenòmen inusual, però que ja vam poder veure diverses vegades durant l'any 2023. RAFA RUIZ.

Pàgines 2 i 3. El tema de la setmana.

7 dones al front d'Espemo

Durant aquests dies es pot visitar l'exposició amb les fotografies premiades en la vuitena edició del Memorial Ana Puig, que ha guanyat Víctor Ferrer.

Pàgina 8. Gent&Vida.

La festa del 17 de gener va complint pasos, com és l'anar al bosc a buscar els elements estructurals de la barraca de Sant Antoni

Pàgines 2 i 3. El tema de la setmana.

La localitat ha rebut enguany l'any nou amb les càmeres de nord · la televisió comarcal

Pàgina 9. Gent&Vida.

Setmanari d’informació comarcal

El tema de la setmana.

La barraca pel Sant Antoni ja amanit a la plaça el maio

És la primera gran festa de l'any arreu de la comarca dels Ports. El Sant Antoni és una expressió de la identitat local, mantenint-se viva gràcies a la transmissió de generació en generació. És un moment de cohesió per als habitants dels pobles de la comarca, que es reuneixen per participar en els actes tradicionals, com les fogueres, les representacions teatrals i els rituals religiosos. Per tal de portar a terme la festa, de la que la més emblemàtica i reconeguda a la comarca dels Ports és la de Forcall, cal fer un seguit d'amaniments dels quals anar a buscar el maio i les costelles és una de les importants, i que ha tingut lloc aquest passat cap de setmana. A primera hora del matí, la comitiva es reuneix per esmorzar i agafar forces per afrontar una de les tasques més emblemàtiques i laborioses de la festa de Sant Antoni a Forcall: la tallada del maio i les costelles. Amb un bon cafè o una copa d’aiguardent, els majorals i la santantonà enforteixen els llaços de germanor que defineixen aquesta tradició ancestral. Aquesta jornada, que combina esforç i alegria, és un dels moments més significatius de la celebració.

Fins fa no massa anys, els participants pujaven al monte tradicionalment el segon dia de Nadal, però, per adaptar-se a les noves circumstàncies de la vida, ara l’activitat es realitza el cap de setmana més proper. Això permet que aquells que viuen fora del poble puguen sumar-se a aquesta experiència única, mantenint viu l’esperit de comunitat que caracteritza Sant Antoni.

L’equip s’endinsa al bosc proveït d’eines essencials: motoserres, cordes i palanques per talar els pins que esdevindran l’estructura de la barraca. Tampoc falta la bóta de vi i altres licors que animen una jornada plena de companyonia. El maio, un gran pi recte que supera sovint els 10 metres, es tria amb cura. Ha de ser recte, robust i amb una part superior ampla per

garantir l’estabilitat de la barraca. Les costelles, per la seua banda, completen l’estructura amb precisió i equilibri i ajudaran a crear la forma cònica de la barraca de Sant Antoni.

L'anar a buscar el maio requereix alhora destresa i força, ja que els troncs, per la seua longitud, necessiten ser ajustats amb cordes per poder carregar-los fins al remolc. La col·laboració de tothom és fonamental i, des de fa poc anys, la participació de les dones és important, que contribueixen amb entusiasme, deixant clar que la tradició forcallana del Sant Antoni evoluciona als nous temps sense perdre la

El maio d'enguany, transportat a mans pels voluntaris.

MIGUEL ÁNGEL TRONCHO.

seua essència tradicional. Ara, els troncs descansaran unes setmanes a la plaça major de Forcall, esperant el moment culminant del 17 de gener, dia de Sant Antoni i que enguany coincideix en el calendari amb el dia en que es farà la festa. Serà eixe dia quan, gràcies a l’esforç i dedicació dels majorals i la santantonà, es transformaran en la gran barraca, el cor i l’ànima de la festa de Sant Antoni. Aquesta estructura monumental, plena de significat, atrau totes les mirades i esdevé un testimoni viu de la rica tradició i cultura de Forcall, que perdura al llarg del temps gràcies al compromís i l’amor de la

seua gent.

La barraca no és sols una construcció física; simbolitza l’esperit d’una comunitat que es reuneix cada any per honorar els seus avantpassats i celebrar una festa plena de valors com l’esforç collectiu, la germanor i el respecte per la natura. La seua construcció representa també un ritual de renovació, on les mans de tots es fonen en un objectiu comú. És un procés que uneix generacions, ja que els majors transmeten els seus coneixements als més joves, assegurant així la continuïtat d’aquesta tradició singular.

A més, Sant Antoni a Forcall és

Serà Notícia.

EXTRA DE SANT ANTONI. El proper número del setmanari d'informació comarcal Notícies inclourà un extra amb el que saber-ho tot sobre l'arribada

de la festa de Sant Antoni a la comarca dels Ports, amb l'agenda de cadascún dels pobles, que omplen de foc i dimonis aquesta terra durant gener i febrer.

Antoni de Forcall té maio i les costelles

molt més que una festa local; és un patrimoni immaterial que atrau visitants d’arreu, captivats per l’autenticitat i la bellesa d’aquesta celebració. Des de la tallada del maio fins a la crema de la barraca, cada moment és carregat d’història i simbolisme, convertint aquesta festa en un referent cultural de la comarca i més enllà.

La barraca de Forcall, amb els seus més de 10 metres d’alçada, no sols serà el centre de les mirades durant la celebració, sinó també el símbol d’un poble que estima les seues arrels i que, any rere any, treballa conjuntament per mantindre viva una tradició que transcendeix

el temps. Per als forcallans, aquesta estructura és molt més que fusta i cordes: és una representació del seu llegat, la força de la comunitat i l’esperança de continuar transmetent aquesta joia cultural a les futures generacions.

—Cremallers d'Honor. La Santantonà de Forcall ha nomenat enguany a Antonio Martínez Gil, a títol pòstum, i a Diego Martínez Armengot, conegut afectuosament com Povero, com a Cremallers d’Honor de l'edició 2025 de la festa de Sant Antoni.

Aquest reconeixement destaca el paper fonamental que ambdós

SantantonàdeForcall @santantonadeforcall

Cremaller d'Honor 2025: Antonio Martínez Gil, a títol pòstum, i Diego Martínez Armengot Povero, pel treball en benefici del Sant Antoni forcallà.

han tingut al llarg de les seues vides en el manteniment, la promoció i el respecte per aquesta festivitat, una de les més arrelades i emblemàtiques de la comarca dels Ports. Antonio Martínez Gil es recorda amb gran estima per la seua dedicació desinteressada a la festa de Sant Antoni. Des de la sempre, va participar activament en la creació de la Santantonà i en l’organització de les celebracions, sempre impulsant la transmissió d’aquesta tradició a les noves generacions. Amb el nomenament a títol pòstum, Forcall vol retre homenatge al seu llegat cultural i humà, que continuarà viu en el cor del poble.

Per la seua banda, Diego Martínez Armengot, més conegut com Povero, ha estat un referent inqüestionable de la festa. La seua implicació, la seua energia inesgotable i el seu amor pel Sant Antoni han deixat una empremta inesborrable en cada edició de la festa. Amb aquest nomenament, Forcall reconeix una vida dedicada al manteniment d'una tradició que uneix la comunitat i reforça el sentiment d’identitat col·lectiva.

El nomenament d’Antonio Martínez Gil i Diego Martínez Armengot com a Cremallers d’Honor simbolitza el valor que la societat forcallana atorga a aquelles persones que, amb el seu esforç i devoció, fan possible la continuïtat d'una tradició que és molt més que una festa: és una expressió viva de la seua cultura i identitat.

—Gastronomia i turisme. Durant les festes de Sant Antoni, la gastronomia juga un paper fonamental i l'elaboració o el repartiment de la “coqueta de Sant Antoni” és un acte tradicional i molt esperat.

Sant Antoni és el patró dels animals, i per això es fan benediccions especials per als animals domèstics. Aquest ritual, juntament amb les processons i misses, evidencia la dimensió religiosa de la festivitat.

Gràcies a la seua singularitat, les festes de Sant Antoni als Ports han esdevingut també un reclam turístic. Cada any, atrauen visitants de fora de la comarca, atrets per l’autenticitat i el patrimoni cultural que representen.

Sant Antoni a Forcall i a la resta de la comarca dels Ports no és només una festa; és una expressió viva de la cultura i de les arrels d’aquesta terra. La seua continuïtat al llarg dels segles reflecteix l’amor i el respecte dels habitants cap a les seues tradicions i el seu patrimoni immaterial. Més que una celebració, és un vincle que uneix passat, present i futur.

Setmanari d’informació comarcal Notícies.

Opinió.

Notícies.

SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL.

Edita:

Comunicacions dels Ports, S.A C/ Tint, 9-11

12.300 Morella (Castelló) 964 16 10 12 · 964 16 10 38 setmanariNoticies@comunicacionsdelsports.com comarquesnord.cat

Redacció, maquetació i fotografía: Ángela Beltrán, Víctor Tena, Juan Ant. Querol, Anna Querol, Alba Segura, Cristian Lorente, Laia Meseguer Depòsit Legal: CS-101-1996

Amb el suport de:

Història d’una taula

Fa uns mesos a Notícies vaig llegir un article interessant sobre “La pastera” -res a vore amb La Pastora- que al.ludia a la microhistòria o el que representen històricament coses menudes i, aparentment, insignificants com una pastera, avui en desús. La pastera va avançar-se a la taula i la còmoda de les que fa temps volia escriure la seua història. La taula i la còmoda van ser meues temporalment.

La taula, que il.lustra l’article, era de Josefa o Pepita Adell Vinaja (de menuda li rimaven el nom amb pita i maja). Pepita de la farmàcia, perquè son pare havia tingut una farmàcia on està ara l’estudi d’arquitectes al carrer del Pilar. Pepita (¿1914?-2007), era mestra a la República; d’ahí trac el 1914, dalt o baix. Va casar-se amb Ramon Puig Giner, de casa Giner. Van heretar el molí de la Font i van fer tallar uns arbres de vora el molí per fer la taula; fusta de melis, la millor de l’arbre.

El fuster que va fer la taula a la dècada de 1940-50 va ser Crescencio Beltran Pallares (1914-1982), que tenia la fusteria també al carrer del Pilar. La relació que tenia Pepita, de vídua, amb el molí de la Font especifica el canvi de l’Antic al Nou règim, produït al segle XIX, encara que ella va viure en el XX. La microhistòria i la microeconomia portades a l’extrem; es troben en una taula. Quan Ramon va heretar el molí eren mitgers, és a dir, els masovers i els propietaris anaven a mitges en el que generava el molí (ous de les gallines, verdura de l’hort, venda d’animals o blat, ús del molí, etc.). Els mitgers són

Conxa Rodríguez. Des de l'autoexili.

taula i d’una còmoda

concepte econòmic de transició de l’Antic al Nou règim, creat amb la industrialització. La fusta per fer mobles era només dret, i solvència, del propietari.

Pepita va adaptar-se a les condicions de l’economia moderna: va deixar de ser mitgera per reduir el 50%, i va tindre llogaters o empleats en diferents condicions. Els propietaris tenien la prerrogativa de la neteja de la roba; fer la vogada dels amos al riu i fins i tot la neteja de la casa del poble. Els masovers li recollien la roba bruta i li la tornaven neta. Això venia del feudalisme, i va durar fins la compra d’una rentadora a la dècada de 1970-80.

La sogra de Pepita, Pilar Giner Carpa (1885-1917), filla de Juan Giner Guimerà (1848-1907), a qui se li atribueix el brot d’industrialització a Morella, era dona caritativa i, segons explicava Pepita, una vegada a l’any, amb motiu d’un sant o verge que ara no recordo, donava una ració de llegums als treballadors de la fàbrica. “Ella s’asseia en una cadira i els treballadors anaven passant i rebent la ració d’arròs, cigrons o fesols”. L’episodi no sé on col. locar-lo; en el feudalisme, l’Antic règim o l’economia moderna. La caritat, institucionalitzada o no, avui coneguda com a ONGs, s’ha desenvolupat en paral.lel a l’economia social.

Quan Pepita va donar-me la taula, a la dècada de 1990, la vaig arraconar en un magatzem. Quan la vaig fer servir al cap de 15 o 20 anys estava corcada; la vaig regalar a una parella que ha identificat dues o tres classes de fusta en la mateixa taula, ha matat la corca, l’ha restaurat i ara la taula fa goig. Mentre la taula estava arraconada, per una altra banda, van donar-me una còmoda de quatre

treballaven la terra, emblanquinaven cases o anaven de temporeres al Baix Aragó a collir olives: economia de subsistència prèvia a la intervenció de l’Estat en les finances del ciutadà. Redon tenia la fusteria al carrer calaixos d’alçada que cada vegada que n’obria un tremolava tot el moble. L’origen de la còmoda és molt diferent al de la taula tot i que també la van fer a Morella en el segle XX. La còmoda la va fer el fuster Redon, parent llunyà de la propietària, Isabel Cristobal Martí (1920-2011) que va instal.lar-se a Morella a la dècada de 1960 procedent de Castell de Cabres i Herbeset. Isabel, fadrina, i sa mare, vídua, abans de viure a Morella

Pol. Ind. “Les Casetes” Tel. 964 160 193

12300 Morella (Castellón)

del Pes o Colomer, on després va haver-hi un bar, una joieria i algun negoci més. La còmoda no és meua, però crec que encara aguanta. Redon la va fer de taulons i fustes que li donaven a casa Manero, procedents de caixes de sardines o altres productes. Un altre exemple de microeconomia i microhistòria; la còmoda -feta de matèria primera reciclada, sense cost per un fuster parent- contemporània de la taula de matèria primera pròpia, encarregada a un fuster d’ofici. Avui els dos fusters serien professionals perquè se guanyaven la vida treballant la fusta. De la còmoda, no tinc foto, però intentaré buscar-la, sinó, la podeu imaginar.

Setmanari d’informació comarcal

Poble a poble.

FESTIUS DE 2025. Comença l’any 2025 i és hora defer un cop d’ull també al calendari laboral a la Comunitat Valenciana per als propers 12 mesos. I és que el 2025 comptarà amb 12 dies festius oficials, fixats per la Generalitat Valenciana i completats també amb els festius de caràcter nacional i per les dues festes locals que els ajuntaments han aprovat en plenari per als seus municipis.

Segons el decret aprovat fa ja uns mesos per la Generalitat Valenciana, en l'any 2025 la jornada del dia 24 de juny, dia de Sant Joan, s’estableix com a com a festiu retribuït recuperable, tal i com ja s'ha fet en altres anys, fet que significa que qui no treballe en eixa

jornada, que és sobretot especial per a la província d'Alacant, haurà de recuperar les hores en un altra oportunitat.

Els dies festius a la Comunitat Valenciana per a l’any 2025 son els següents: 1 de gener (dimecres), 19 de març (dimecres), dia de Sant Josep; 18 d’abril (divendres), dia de Divendres Sant; 21 d’abril (dilluns), dia de Dilluns de Pasqua; 1 de maig (dijous), dia del Treball; 15 d’agost (divendres): Dia de l’Assumpció; 9 d’octubre (dijous), dia de la Comunitat Valenciana; 1 de novembre (dissabte), dia de Tots Sants; 6 de desembre (dissabte), dia de la Constitució; 8 de desembre (dilluns), dia de la Inmaculada Concepció i 25 de

desembre (dijous), dia de Nadal.

Un calendari del 2025 que se complementarà pels ajuntaments dels respectius municipis de la Comunitat Valenciana amb les dues festes locals que ja estan aprovades a cada municipi. En el cas de Vilafranca han estat elegides el 9 de juny i el 8 de setembre, per les dues festes del Llosar. En el cas de Morella, són festius enguany el 7 de gener, dia del patró Sant Julià i el 26 de desembre, segon dia de Nadal, també conegut popularment com a “nadalet”.

Amb aquestes dues festivitats locals escollides pels ajuntaments en plenari s’arriba a les 14 jornades festives tal i com marca l’Estatut dels Treballadors.

El ple es posiciona a favor de la continuïtat de l'FP a Morella

Aquest passat divendres, l'Ajuntament de Morella celebrava una sessió plenària extraordinària per tractar la moció presentada pel PSPV en suport a l'IES Els Ports de Morella i la continuïtat dels estudis de grau mitjà d'FP de guia de medi natural i temps lliure. Des del grup socialista exigien solucions i una posició clara del govern autonòmic per la seua continuïtat.

“En estos moments té al voltant de 40 alumnes, ha suposat l'augment de plantilla de l'IES Els Ports, i l'oferta formativa a la localitat és fonamental per generar noves oportunitats formatives i laborals”, exposava el portaveu socialista Rhamsés Ripollés. Des del seu grup també es lamentava el silenci de l'equip de govern en la reunió mantinguda el passat mes d'octubre amb la Directora General de Formació Professional al centre educatiu. En aquest sentit, des de l'equip de govern s'explicava quin

van ser els principals problemes de l'FP que es van tractar en aquesta reunió.

L'alcalde de Morella, Bernabé Sangüesa, també explicava quines són les intencions que des de la Conselleria es van traslladar en aquesta reunió, com ara l'estudi d'altres opcions, amb la intenció de seguir amb l'FP de moment mentre

es busca una solució. Per la seua banda, des del Partit Popular es presentava una esmena a la moció presentada pel partit socialista, amb la qual exigeix al Consell de la Generalitat que es puga mantenir l'FP “per garantir la empleabilitat dels seus alumnes. Perquè des del grup popular diem sí a que Morella tinga FP, complint

Una imatge del ple extraordinari, celebrat a les nou de matí.

amb la legalitat i que no pose en dubte la viabilitat del propi institut”.

Una esmena que era aprovada amb els vots a favor d'Independents i el grup Popular, i amb els vots en contra del grup socialista, que posava en qüestió la justificació de la empleabilitat exigida des de les files populars

La moció finalment ha estat aprovada per unanimitat amb els canvis en els dos primers punts presentats pel Partit Popular. Per últim, des de l'equip de govern es manifestava clarament la seua posició a favor de la continuïtat d'aquesta FP, però buscant solucions.

TURISME PER CAP D'ANY. Morella s'ha plenat per Cap d'Any, tot i que, segons l'Oficina de Turisme, “els dies previs a Nadal van ser més tranquils en quant a nombre de visitants”. Tanmateix, el cap de setmana passat “ja es va notar una gran afluència de turistes, i ja es preveia que aquest augment continuara durant la celebració de l'entrada al nou any”.

Tot i que el canvi d'any en dimecres, a meitat setmana i dificultant fer pont, podria semblar que afectaria la presència turística, sembla que no tindrà una gran influència. Així, “tot i que potser ha costat una mica més omplir els establiments hotelers i els allotjaments de turisme rural, la gent té ganes d'eixir per celebrar l'arribada de l'any 2025” , segons Mar Mayols, tècnica de l'Oficina de Turisme.

Els visitants que han triat Morella i els Ports per acomiadar l'any provenen majoritàriament de la Comunitat Valenciana i formen part d'un turisme de proximitat, sovint en grups familiars o d'amics. En general, Cap d'Any continua sent una data clau per al sector turístic, que tancarà un any excel·lent amb resultats destacats.

800.000 EUROS PER LA DANA. Cinctorres, Forcall, Morella, Valllibona i Vilafranca reben de Diputació i Generalitat Valenciana una quantia que suma més de 800.000 euros per a portar a terme reparacions causades per la dana de d'octubre. La major suma serà per a Vallibona, amb 209.175,25 euros. A este import “cal afegir les intervencions que la Diputació va realitzar el novembre passat en 14 depuradores de la província amb un pressupost global de 609.000 euros, una d’elles la de Vilafranca”, destaquen. Així mateix, també va treballar en l’obertura de camins a explotacions agràries i dipòsits d’aigua dependents de la xarxa provincial amb una inversió de 500.000 euros que també va arribar a la comarca dels Ports, concretament a Vallibona.

OCUPACIÓ. Palanques ha estat un altre dels municipis beneficiats dins del programa Emcorp.

Aquest programa del Servei Valencià d'Ocupació i Formació (Labora) té com a objectiu fomentar l'ocupació i la integració laboral de persones en situació d'atur que ofereix contractes de sis mesos, i ha permès a l'ajuntament tindre un auxiliar administratiu que donarà suport a la tasca diària del consistori i un peó per a l'àrea de neteja i obres. Gràcies a aquesta iniciativa subvencionada, “s'ofereix feina i es millora l'eficiència en els serveis municipals, contribuint al desenvolupament local i al benestar de la comunitat”, apunten fonts municipals.

28 HABITANTS MÉS A LA COMARCA DELS PORTS

CINCTORRES GUANYA 15 HABITANTS I PORTELL EN PERD 11. La comarca dels Ports en total guanya 28 habitants a data 1 de gener de 2024. Així ho constata l’informe de l’Institut Nacional d’Estadística corresponent a les dades de població a 1 de gener de 2024. Cinctorres és el municipi que més habitants suma. Actualment, en té 442 (15 més respecte l'any 2023). Els altres dos pobles que més en sumen són Olocau que amb 135 habitants en guanya 9. Per la seua banda Herbers amb 69 veïns en suma 7 més. En canvi Portell és

el poble que més habitants perd, en total en resta 11 i es queda amb 155 habitants. També Vilafranca amb 2.139 en perd 9 respecte l’any 2023.

Pel que fa a la resta de Pobles: La Pobla de Benifassà suma 5 veïns i se situa en 240, La Mata amb 184 suma 5 veïns més i Forcall en suma 4 tenint en total 477 habitants. Todolella i Castell de Cabres per la seua banda sumen tres. Castellfort, Morella i Vallibona guanyen 2, mentre que Villoren en perd 1, Palanques dos i Sorita en perd 6.

SANT JULIÀ A MORELLA

CREUS DE SANTA LLÚCIA. Este dissabte 4 de gener, a les 13.00 hores té lloc el ple extraordinari al Saló de Plens de l'Ajuntament de Morella per a elegir als reconeguts amb les Creus de Santa Llúcia, que es lliuraran el proper 7 de gener durant els actes de celebració del patró Sant Julià. Aquesta distinció es concedeix a persones, entitats o col·lectius sobretot de localitat, que han destacat per la seua tasca o contribució a la societat.

La Creu de Santa Llúcia ha estat concedida a diversos col·lectius i individus. En l'edició anterior, la van ser reconeguts José Antonio Aguilar i Malú Blasco per la seva implicació en diverses festivitats locals com els Reis d'Orient, l'Anunci, el Sexenni, la Fira, la Setmana Santa i el Corpus Christi durant les darreres dècades.

Preocupació per les grans esquerdes de les cases d'Ortells

Des de fa diversos anys, el poble d'Ortells es veu afectat per l'aparició d'esquerdes a diverses construccions, especialment a les cases de la part baixa del poble i a l'Església de l'Assumpció, que actualment es manté tancada al culte per aquest motiu. Aquest problema sembla anar a més i preocupa als veïns.

El passat divendres 27 representants municipals i tècnics van realitzar una visita a Ortells per començar a avaluar la magnitud d'aquest problema, que es manifesta especialment a les parets exteriors i interiors d'algunes de les vivendes. La zona més afectada sembla ser la que es troba damunt de l'antiga carretera.

L'Ajuntament de Morella ha mantingut informats els veïns i veïnes sobre els darrers avenços i les accions que s'estan emprenent per solucionar el problema. Actualment, s'estan elaborant informes per determinar l'estat de les construccions , identificar les possibles causes i avaluar el cost econòmic del procés de reparació.

La setmana passada, els tècnics van realitzar una visita a Ortells per començar a avaluar la magnitud del problema

Tot i que no es coneixen amb certesa les causes exactes d'aquests moviments, hi ha diverses sospites sobre els possibles orígens del problema. Els efectes són especialment evidents a l'església , ja restaurada, però que torna a presentar esquerdes importants, un fet que posa en relleu que els moviments a Ortells no s'han aturat. El veïnat de la part baixa del poble també ha hagut de dur a terme rehabilitacions a les seues cases per a reparar els danys causats per les esquerdes.

Dins d'aquest context de preocupació general, es continua esperant l'informe detallat per part del Col·legi d'Enginyers de Mines, que s'espera per al mes de febrer. Aquest informe permetrà conèixer millor les causes dels danys i establir les accions a seguir per solucionar aquest greu problema.

Els veïns mantenen l'esperança que, amb la implicació de les institucions i els informes tècnics, es podran trobar les solucions per evitar majors danys i restaurar la seguretat a les construccions del poble.

SENSE INVERSIONS EN POLÍGONS PEL 2025. El PSPV-PSOE de la Diputació de Castelló ha denunciat que el govern del Partit Popular, liderat per Marta Barrachina, “ha girat l’esquena” al desenvolupament econòmic de les comarques d’interior en rebut jar la creació d’una partida espe cífica en els pressupostos de 2025 destinada al manteniment i millora dels polígons industrials dels municipis xicotets. Segons el portaveu socialista, Samuel Falomir, aquesta decisió posa en risc el futur econòmic de l’interior, ja que molts ajuntaments no tenen els recursos

necessaris per a modernitzar les seues àrees productives sense ajuda externa. “Sense suport institucional, els nostres pobles perden oportunitats d’atraure inversions i crear ocupació. És una decisió que colpeja directament les zones rurals i frena la lluita contra la despoblació”, ha afirmat Falomir.

Falomir ha recordat la diferència en la gestió entre l’actual govern provincial i l’anterior, liderat pel socialista José Martí, qui va prioritzar la lluita contra la despoblació mitjançant augments en les transferències als municipis i mesures per a generar oportunitats. “El PP ha desmantellat l’Agència Valenciana Antidespoblament, amb seu a Castelló, i ha eliminat el fons de cooperació. Ara, amb aquesta decisió, consoliden el seu desinterès pel futur

de l’interior.”

El PSPV havia proposat que la Diputació complementara les subvencions de l’IVACE, que en molts casos no cobreixen el 100% del cost dels projectes. Aquesta insuficiència de fons ha obligat alguns ajuntaments a renunciar a les ajudes per no poder assumir la diferència econòmica necessària. “La nostra proposta era garantir que cap municipi haguera de renunciar a modernitzar les seues àrees industrials per falta de recursos, però el PP ha decidit ignorar-ho”, ha explicat Falomir.

Des del PSPV han assegurat que continuaran reclamant inversions industrials per a totes les comarques de Castelló. “No hi ha futur sense oportunitats. Exigim responsabilitat i mesures que impulsen un desenvolupament econòmic i social equitatiu per als nostres pobles”, ha conclòs Falomir.

Setmanari d’informació comarcal

Gent & Vida.

TURISME

MORELLA, LÍDER DEL BO

VIATGE. La ciutat de Morella torna a estar entre els deu destins més demandats de 2024 dins del Bo viatge, juntament amb Peníscola, de tota la província de Castelló.

Un programa, el Bo Viatge, que tanca aquest 2024 amb més de 125.000 pernoctacions, el que significa un 59% més que en 2023. Unes xifres que des de la

Conselleria de Turisme qualifiquen de positives, ja que prop de 120,000 persones han gaudit del programa enguany. Respecte al perfil del viatger, segons els resultats, més del 69% de les reserves ha estat en hotels, seguits del càmping i l'allotjament rural. Una edició, en la qual el Bo viatge ha tingut una dotació total de 12,5 milions d'euros per als dos períodes del programa.

VÍCTOR FERRER GUANYA EL VIII MEMORIAL ANA PUIG

Espemo té a set dones al capdavant del club

La societat esportiva Espemo ha tingut en les darreres setmanes un canvi important dins de la societat esportiva, que ha estat el canvi de junta, amb la peculiaritat que, durant els pròxims anys, serà un grup de set dones les que estaran al capdavant del club i que asseguren que “ens sentim molt afortunades de poder aportar el nostre granet d’arena a aquest projecte que va començar fa 40 anys, on la passió per la muntanya i l’aventura ens uneix a totes i tots”. La presidenta és María del Mar Martí Guimerà; la vicepresidenta, Lara Buj Carceller; la Secretària, Sandra García Meseguer i l'encarregada de la tresoreria és Cristina Serrano Cruz. Com a vocals de les seccions d'escalada, espeleologia i muntanya trobem respectivament a Begoña Vives Manero, Vanessa Boldú Plaza i Elena Castel Conesa. Finalment, Anna Guarch Martí és la col·laboradora en comunicació i

xarxes.

Asseguren estar “molt emocionades per començar aquest camí i tenim moltes ganes de compartir amb vosaltres totes les idees i activitats que tenim en ment. Però, sobretot, volem que sentiu el club com a casa vostra i que participeu activament en tot el que vinga”.

Una informació que es destacava durant la inauguració, a la llotja de l'Ajuntament de Morella, de l'exposició de fotografies de muntanya, Memorial Ana Puig Ortí que organitza anualment la Societat Esportiva ESPEMO.

—Víctor Ferrer. Enguany s’han presentat un total de 148 imatges de 53 fotògrafs i fotògrafes que mostren les seues aventures arreu del món per a la vuitena edició d'un concurs ja consolidat i destacat entre els amants de la fotografia i l'esport de muntanya.

La instantània “Forat Micó (Car-

PASTÀ DEL PANO-

LI. A Morella enguany no hi ha majorals per a organitzar la festa de SAnt Antoni, així que és la Junta de la Confraria la que s'ha de fer càrrec dels actes que no poden faltar, encara que no hi haja organitzadors. La passada setmana es va fer la pastada del panoli.

El president de la Junta de la Confraria, Raul Franz, afirma que no els sol faltar ajuda per aquest quefer “a la Junta en som 28, la família també sol ajudar. Entre tots ho fem bé”. Tam-

poc falten voluntaris que tiren una maneta, però si són molts anys seguits els que no hi ha majoral, a la Junta també se li fa pesat. Enguany no hi haurà bureo per a Reis, ni tampoc, albades, ni grupes, ni sopar i bureo el dia de la festa del patró dels animas. La Junta de la Confraria organitzarà sols els actes indispensables. Pel moment, tampoc n’han eixit per a l’any següent. La Junta de la Confraria dels Llauradors espera que la festa de gener anime a algun grupet a fer-se càrrec de la festa.

dona-Barcelona)” de Víctor Ferrer, un destacat fotògraf dins del món de l'espeleologia, ha estat la guanyadora del primer premi. Pablo Ruiz amb “Barranc de Trevelez, Granada” aconseguia el segon premi, i en la categoria comarcal, el guanyador ha estat el morellà Pablo Segura amb “Evolució”. Unes fotografies que han destacat sobre

“MÀGIA” , AMB PEPA CASES. ‘Màgia’, amb la companyia de Pepa Cases Teatre i Dansa ha passat aquests dies al voltant del Nadal per Morella, concretament per l’Espai Firal, on xiquets i xiquetes amb pares, mares i altres familiars es van donar cita per viure la màgia amb la dansa durant les vacances escolars nadalenques.

Un espectacle participatiu que ja porta rodant més d’un any per part de la companyia i que barreja diferents tipus de dansa sense oblidar tampoc la dansa tradicional per a que els més menuts la puguen conèixer.

Un moment de l'acte de lliurament dels premis del Memorial Ana Puig. ESPEMO.

les més de 140 presentades, mostrant la passió per la muntanya. Una societat esportiva, la d'ESPEMO, que continua gaudint d'una bona salut més de 40 anys després, incrementant-se cada any el seu nombre de socis en totes les seues seccions. Una d'elles la d'espeleologia, la qual és una de les més nombroses del País Valencià.

BÚSTIA REAL. Els patges dels Reixos han instal·lat recentment a l'Ajuntament de Morella la bústia per a que els xiquets deixen les seues cartes fins al 4 de gener.

JOCAMBIENT

A MORELLA. Aquest divendres comença una nova edició de l'esperat Jocambient. Del 3 al 5 de gener de 2025, en horari de matí i vesprada, l'espai firal de Morella s'omplirà d'unflables, tallers i activitats dirigides als més menuts per a amenitzar l'espera dels Reixos.

300 ANYS DE L'ORGUE

1 DE GENER. Aquest 1 de gener de 2025 s'han complit exactament els 300 anys de l'entrega de l'acta notarial de l'orgue de l'Església de Morella.

Des d'aquell 1 de gener de 1725, l'orgue de Turull resona per a tots els morellans i morellanes, com ho ha tornat a fer aquest primer dia de l'any en un acte de commemoració durant i després de missa.

Els 300 anys de l'orgue de Morella s'han celebrat amb diverses actuacions i iniciatives durant els darrers mesos.

LA COMARCA DELS PORTS ENTRA A L'ANY NOU AMB UN PROGRAMA ESPECIAL DE NORD

Olocau dona la campanada

Amb un programa especial des d'Olocau del Rei, la comarca dels Ports va donar la benvinguda a l’any nou d’una manera diferent i compartida. Les campanades de nord · la televisió comarcal van ser seguides per centenars de persones, tant per televisió com per les plataformes digitals, oferint una gran oportunitat de connectar amb el territori i celebrar el canvi d’any de manera col·lectiva.

Per segon any consecutiu, la televisió comarcal va retransmetre les campanades de Cap d’Any en directe. Després de l’experiència positiva des de Villores l’any anterior, aquest cop es va triar Olocau del Rei com a escenari de l’esdeveniment. El programa, amb més participació del poble que mai, va ser conduït per les presentadores dels informatius de nord Alba Segura i Ángela Beltrán, mentre que Víctor Tena es desplaçava fins a la plaça del poble, on conversava amb els veïns i veïnes de la comarca, que van voler sumar-se a aquesta gran festa de comiat del 2024 i benvinguda al 2025.

Durant els trenta minuts de retransmissió, les presentadores van fer un repàs dels moments més destacats de l'any als Ports, abordant temes locals i les expectatives que s’obre el nou any.

L’humor va ser una constant per amenitzar l’espera fins al moment culminant: les campanades de mitjanit. La retransmissió va concloure amb una gran festa i la participació de la gent que va enviar vídeos de felicitació per desitjar un feliç any nou, tancant així una vetllada inoblidable.

Desenes

dia en què l'esport també te cabuda

Aquest instrument, construït per l'organer Francesc Turull entre 1723 i 1725, és considerat un dels més importants de la Comunitat Valenciana. Amb més de 3.000 tubs, l'orgue ofereix un so espectacular i és el protagonista principal del Festival Internacional de Música Ricardo Miravet que es celebra cada mes d'agost a la localitat.

VILAFRANCA. En la darrera vesprada de l’any 2024, i organitzada per l'Ajuntament, Vilafranca celebrava la seua cursa Sant Silvestre des de la Plaça d’en Blasc i recorrent diversos carrers del casc antic com el Major, Sant Roc, Abadia, Cid, Sant Miquel… per acabar de nou a la Plaça. En categoria femenina la guanyadora va ser Alba Loras, sent segona Balma Tena i tercera Martina Fabregat. En masculina el vencedor va ser Marcel Pitarch, segon classificat Rubén Loras i tercer David Prades. Tots dos podis en la Sant Silvestre 2024 van ser completats per corredors i corredores de Vilafranca.

MORELLA.

de corredors i corredores van omplir els carrers de Morella amb la ja tradicional Sant Silvestre. Menuts i grans amb les seues disfresses i dorsals van deixar una estampa curiosa, en un

“SANT SILVESTRE”

Qué hacer en Morella

NÚMERO 674. ÉPOCA II. DEL 3 AL 5 DE DICIEMBRE DE 2024

LOS REYES COMPRAN EN MORELLA

LOS COMERCIOS TIENEN EN SUS ESCAPARATES CIENTOS DE IDEAS PARA QUE MELCHOR, GASPAR Y BALTASAR

ELIJAN LOS REGALOS DEL 6 DE ENERO

Estamos viviendo las fiestas más entrañables del año, y con ellas la ilusión de compartir momentos especiales. Las luces adornan nuestras calles y casas, y nos preparamos para disfrutar de las reuniones familiares o de las merecidas vacaciones con amigos. Son esos días en los que la buena gastronomía se convierte en la protagonista de nuestras mesas y sobremesas, y no faltan los detalles de amor en forma de bonitos regalos. De hecho, tanto Papá Noel como los Reyes Magos eligen cada año Morella para hacer sus compras de cara al 25 de diciembre y al 6 de enero.

El comercio de Morella y la comarca de Els Ports te ofrece un abanico de opciones para sorprender a tus seres queridos y brillar en tus celebraciones navideñas. Aquí encontrarás carnes de primera calidad, embutidos curados con mimo y paciencia, y elaboraciones tradicionales que han pasado de generación en generación, convirtiéndose en auténticos tesoros de la zona. No te puedes perder nuestros quesos, elaborados con la leche de los rebaños que pastan en estas montañas, o las trufas, ese “diamante negro” de la gastronomía morellana, capaces de transformar cualquier plato sencillo en un manjar sublime. Azafrán, miel, turrones artesanos, los deliciosos “flaons” o los “pastisets”… Nuestra despensa navideña, completamente Km 0, te ayudará a crear recetas únicas.

Mientras paseas y te dejas envolver por la historia que respiran nuestras calles, puedes encontrar ese regalo perfecto que tanto buscabas: joyas, fósiles, perfumes, aromas de nuestra tierra, mantas, jerseys… Y si prefieres regalar experiencias, también las tienes a tu alcance: cenas o comidas especiales en nuestros excelentes restaurantes, una estancia en alguna de nuestras acogedoras casas rurales, entradas para el parque de aventura Saltapins, la posibilidad de convertirte en apicultor por un día o de pasear por nuestros campos de aromáticas.

En definitiva, el comercio de Morella y su comarca ha seleccionado lo mejor para que tus compras navideñas y de Reyes sean más fáciles y felices. No lo dudes ni un instante y, en este tiempo tan especial, ven a pasar un día de compras por Morella.

ALGUNOS DE LOS PRODUCTOS MÁS DESTACADOS SON LOS GASTRONÓMICOS, TAN DELICIOSOS QUE ES IMPOSIBLE NO ACERTAR SI LOS PONES EN LA CARTA

Los Reyes Magos, aquellos sabios que, guiados por una estrella, cruzaron desiertos y montañas para llegar a Belén, son mucho más que una tradición. Son el símbolo de la esperanza, la generosidad y el amor incondicional. Cada 6 de enero, el corazón de los más pequeños late con fuerza, esperando sus regalos, pero lo que realmente nos enseñan es el valor de la solidaridad, de dar sin esperar nada a cambio.

Melchor, Gaspar y Baltasar, aunque de diferentes lugares y culturas, nos muestran que lo que nos une es mucho más grande que lo que nos separa. La magia de su visita no está solo en los regalos, sino en el gesto de llevar lo mejor de sí mismos a un niño que representa la pureza y la inocencia del mundo. Cada año, en sus miradas, en los ojos brillantes de quienes aún creen en ellos, vemos la promesa de que, aunque el tiempo pase, siempre habrá momentos de magia en nuestras vidas. La Navidad no es solo una fecha, es una oportunidad de recordar que la verdadera riqueza está en compartir, en hacer feliz a los demás, en mostrar que, al final, la vida se trata de lo que damos, no de lo que recibimos. Los Reyes Magos, con su humildad y su amor, nos enseñan que el mejor regalo es el de la bondad, el cariño y la esperanza. Y es por eso que, aunque el 6 de enero marque el final de la Navidad, su lección perdura todo el año: seguir compartiendo, seguir amando, seguir creyendo.

VUELVE A MORELLA

NO TE LO PUEDES PERDER

VIERNES 3

SÁBADO 4 Y DOMINGO 5 11:00

JOCAMBIENT

FERIA PARA LOS NIÑOS

Espacio Ferial

SÁBADO 4

19:00

LLEGADA DEL PAJE REAL

REYES MAGOS

Desde el portal de San Miguel

SÁBADO 5 19:00

CABALGATA DE LOS

REYES MAGOS

REYES MAGOS

Desde el portal de San Miguel

SAN ANTONIO. Alrededor del 17 de enero, festividad de San Antonio, los pueblos de la comarca de Els Ports celebran la fiesta medieval del fuego. Las calles estrechas y empedradas se llenan de chispas y demonios que arrastran hasta la barraca al santo ermitaño para quemarlo simulando las llamas del infierno de las que Antonio debe escapar. Esta es la fiesta más importante y participativa de todo el invierno, también en Morella.

CARNAVAL. El Carnaval de Morella 2025 se celebrará el 8 de marzo, día en que las históricas calles de la ciudad se llenarán de color y música, ofreciendo una experiencia festiva única. Lo más destacado són los desfiles de disfraces, tanto para niños como para adultos, que se caracterizan por no seguir las normas establecidas y tener un divertido y festivo desorden.

YA VIENEN LOS REYES

Cada año, la mágica ciudad de Morella se viste de ilusión y color para recibir a Sus Majestades los Reyes Magos de Oriente, que llegan con una cabalgata llena de emoción, encanto y tradición. Uno de los momentos más especiales es su entrada por la emblemática puerta de San Miguel, un punto de encuentro donde la ciudad estalla en júbilo. En ese instante, el aire se llena de pirotecnia y la imagen de los "pajes escaladores" sorprendiendo a grandes y pequeños, deja una huella imborrable en todos los presentes.

El día 4 de enero, por la tarde, Morella se prepara para vivir la llegada de los Reyes con el emocionante anuncio de un Paje Pregonero, que recorre las calles con su alegre voz, invitando a todos a participar de la gran fiesta. La ciudad se llena de un ambiente especial, donde las luces de las antorchas y los cohetes iluminan la noche, acompañados de una música festiva que resuena con ecos orientales. A medida que el reloj marca las horas, la emoción se palpa en el aire y el corazón de los más pequeños late con fuerza.

El 5 de enero, a las 7 de la tarde, el momento culminante llega: los Reyes Magos descienden con majestuosidad por el Portal de San Miguel, rodeados de sus fieles pajes cargados de paquetes.

Los niños, ansiosos, pueden acercarse a tocar los obsequios con sus manos temblorosas, mientras la magia del momento se despliega ante ellos. Con la ayuda de grandes escaleras, los pajes depositan los regalos en cada balcón, haciendo rea-

lidad los sueños de los pequeños que esperan con una mezcla de asombro y felicidad. Las palabras de Melchor, Gaspar y, en ocasiones, Baltasar, llegan al corazón de todos desde el balcón del Ayuntamiento, y la alegría se extiende por las calles mientras los niños recogen caramelos y regalos

lanzados generosamente por los Reyes y sus pajes.

Una tradición única que convierte este momento en una experiencia indescriptible, llena de ternura y alegría, cuando los obsequios van directamente a las manos de los pequeños, quienes no saben si reír o llorar de emoción.

Y TAMBIÉN...

PASEO DE LA ALAMEDA. Morella cuenta, en la parte posterior, encima del parking, con un espectacular paseo, coronado por un pinar en el que se pueden dar tranquilos paseos con los más pequeños, pues está cerrado al tráfico. A él se puede acceder tanto desde la puerta de la Nevera, como desde la puerta de los Estudios. Entre otras posibilidades, cuenta con un parque infantil diferente, construido en madera y una reproducción a tamaño real de un dinosaurio con el que poderse hacer unas fotografías para el recuerdo.

REYES A MORELLA

Para aquellos que no tienen balcón, no hay de qué preocuparse: los pajes mágicos se encargarán de dejar los regalos en cada hogar, casa rural o hotel de Morella haciendo que la magia llegue a todos, sin excepción. Mientras la cabalgata avanza, las casas se convierten en un lugar de sueños y sonrisas, porque

OFICINA DE TURISMO . Abierta de martes a sábado de 10h. a 14h. y de 16h. a 19h.; domingo de 10 a 14h. y los lunes está cerrada.

Plaza San Miguel s/n Teléfono: 964173032 y whatsapp: 661 425 294

la magia de los Reyes Magos siempre encuentra la manera de hacer felices a todos, grandes y pequeños. Morella se llena de emoción, tradición y, sobre todo, de la ilusión que solo los Reyes Magos pueden traer, recordándonos que, en cada rincón de esta bella ciudad, la magia sigue viva.

CENTRO LÚDICO Y DEPORTIVO JAUME I. Situado en la zona de la Alameda, dispone de piscina climatizada o rocódromo, entre otros. Solicite información de las posibilidades deportivas que ofrece la ciudad llamando a la Oficina de Turismo.

FLAÓ. El dulce morellano por excelencia és el flaó. Es una pasta rellena de requesón y almendras que tiene un origen, árabe, medieval y mediterráneo consideraron como un dulce celestial que se ha convertido en señal de identidad de la ciudad de Morella, siendo el rey de todas las pastelerías.

IGLESIA Y MUSEO ARCIPRESTAL. Abierta los lunes de 11h a 14 y de 16 a 18h. De martes a sábado de 11h a 14 y de 15 a 18h. Domingos de 10h a 11:15h y de 12:15h a 15h. Los horarios pueden variar por celebraciones religiosas. Más información en la página web BasilicadeMorella.org.

CASTILLO DE MORELLA. Con entrada por la plaza de toros, es visitable de lunes a domingo en horario ininterrumpido de 11 a 17h. El Palacio del Gobernador, situado en su interior, abre de 11h a 15h.

DOMINGOS DE COMPRAS POR MORELLA. La mayor parte de los establecimientos comerciales de Morella están abiertos todos los domingos del año, siguiendo una larga tradición comercial que se remonta hasta la Edad Media.

La oferta se completa con un mercado situado en la calle porticada donde se pueden comprar frutas y verduras frescas -entre otros productos-, lo que se hace desde que Jaime I ‘el Conquistador’ lo autorizara en 1256. Aún hoy en día se mantiene esa inusual costumbre comercial y se puede salir de compras en domingo.

MUSEO “TEMPS DE DINOSAURES”. De martes a domingo, de 11 a 14h y de 16 a 18h. Cerrado el 25 y el 26 de diciembre.

Una imagen de la edición 2024 de la cabalgata de los Reyes. JUAN ANT. QUEROL

APUNTES DE INTERÉS

GUIA COMERCIAL.

HOTEL REY DON JAIME.

Juan Giner, 6 · 964 16 09 11

MESON DEL PASTOR.

Costa Jovaní, 5 · 964 16 02 49

LA FONDA MORENO.

Sant Nicolau, 12 · 964 16 01 05

HOTEL EL CID. Portal de Sant Mateu, 3 · 964 16 01 25

CASA ROQUE.

Sant Joan, 1 · 964 16 03 36

EL FAIXERO. Ctra. Iglesuela, 7 ·

CINCTORRES · 964 18 10 75

CASA PERE. Blasc d’Alagó, 22 · 964 16 02 15

RESTAURANT VINATEA.

Blasc d’Alagó, 17 - 964 16 07 44

RESTAURANTE EL CAZADOR

Barrio H. Nou - 630 401 965

RTE. PIZZERIA LOLA

Blasc d’Alagó, 21 · 964 16 03 87

BAR QDQ. Segura Barreda, 16 964 16 07 29

BAR PRATS. Pilar, 24 · 964 16 01 60

CAFETERIA ELS PORXES. Blasc d’Alagó, 12 · 964 17 32 42

ADOLFO’S BAR.

Barrio H. Nou · 964 16 09 33

CANYERO’S BAR. Blasc d’Alagó, 29 · 653 07 87 03

BAR XÒFER. Blasc d’Alagó, 9 · 673 06 62 32

BAR QUIOSC COLÓN.

Plaça Colón, 12 · 964 17 31 47

ARTESANIA CARMEN. Pilar, 1 · 964 16 10 06

PASTELERIA PILI.

Torres de Sant Miquel, 1 · 964 17 30 75

PASTELERIA PALLARÉS.

S. Barreda, 12 - 964 16 02 82

PANADERIA DOMINGUEZ. Sant Nicolau, 21 · 964 16 03 57

MOBLES ERNEST. Blasc d’Alagó, 20 · 964 16 00 40

REGALOS Mª MERCEDES. Pilar, 7 · 964 16 01 92

CARNISSERIA CATALÁ.

Marquesa Fuente el Sol, 7 964 160 177

CARNS NOEL.

Marquesa Fuente el Sol, 12 · 964 16 09 93

ENTRADA CONJUNTA. Las principales atracciones turísticas de la localidad ofrecen un modelo de entrada conjunta con la que se puede acceder a los diversos museos, al Castillo y a la Iglesia Arciprestal a un precio más reducido. Puedes comprarlas tanto en la Oficina de Turismo de Morella como en la entrada de cualquiera de los monumentos adheridos.

CARNISSERIA SEGURA. Blasc d’Alagó, 33 · 964 16 02 41

PERRUQUERIA PILI.

Sant Julià, 6 · 964 16 07 84

HOGAR TEXTIL ADELL. Trinquet, 2 · hogartextiladell.com

MÀ DE DONA.

Juan Giner, 23 · 964 16 08 59

JOVENIVOL.

Blasc d’Alagó, 41 · 964 16 07 10

ÒPTICA ART. Plaza Colón, 1 964 16 09 32

ESTANC MESTRE.

Segura Barreda, 22 964 16 06 41

CASA ARGIMIRO.

Pilar, 2 · 964 16 03 77

L’HERBOLARI.

Juan Giner, 18 964 16 03 84

CLÍNICA DENTAL LEUBA

Callejón García, 19 639 64 90 92

AROMES DE MORELLA. Blasc d’Alagó, 13 · aromesdemorella.com

MORELLA SE ILUMINA. Los viernes, sábados, festivos y sus vísperas, Morella se ilumina por la noche, una cita que no te puedes perder. Coge el coche y da una vuelta por los alrededores para descubrir todas las caras de la Morella nocturna.

En la carretera N-232, por ejemplo, tienes un mirador con zona de fácil aparcamiento desde donde verás el castillo y las Torres de San Miguel. También es un buen lugar el barrio del Hostal Nou, donde se ve la imagen más típica de Morella. O ir unos minutos por la CV-12, la carretera que une Morella con Ares del Maestrat, donde hay un mirador con unas vistas espectaculares.

También puedes hacer un recorrido a pie por la iglesia, que también se ilumina al caer la noche, los porches de la calle principal, que ofrecen imágenes de ensueño o acercarte hasta el paseo de la Alameda para ver el Castillo y las murallas sin necesidad de coger el coche.

LAS TORRES DE SAN MIGUEL. Abiertas el 18 y 19 de 10 a 13h y de 16 a 18 horas.

SALTAPINS. Parque de aventura con tirolinas, lianas o puentes tibetanos. Más información en saltapins.com

PINTURAS RUPESTRES DE “MORELLA LA VELLA”. Abiertas de martes a domingo y festivos en turnos: 11h., 12:30h, 16h y 17:30h. Pónganse en contacto con la oficina de turismo para planificar su visita. Telf. 964173032 · Whatsapp. 661425294

LOS GIGANTES. Pueden verse en la entrada del Ayuntamiento un espacio con acceso libre y gratuito

Agenda.

—Morella.

Divendres 3 de gener

De 11 a 14h. i de 17 a 20h.

Jocambient 2025 a l’Espai Firal 20h. Encesa dels llums del campament dels Reis Mags d’Orient. Visible des de l’Alameda i Sant Miquel.

Dissabte 4 de gener

De 11 a 14h. i de 17 a 18,45h. Jocambient 2025 a l’Espai Firal 19h. Arribada dels Patges dels Reixos a Sant Miquel. Pregó i cavalcada.

Diumenge 5 de gener

De 11 a 14h. Jocambient 2025 a l’Espai Firal. 16,30h. Projecció de la pel·lícula ‘Amigos imaginarios’ al Teatre Municipal.

19h. Arribada dels Reis d’Orient a Sant Miquel. Cavalcada fins a la Basílica Arxipestral.

—Vilafranca.

Divendres 3 de gener

18,30h. Taller de Swing amb Estela i Francis Rovira. Parador de Festes

Dissabte 4 de gener 10h. Primer Dia de Troncs en la Festa de Sant Antoni. Partida de Dalt. Eixida des del local de la Majoralia. Avda. Castelló

18,30h. Taller de Swing amb Estela i Francis Rovira. Parador de Festes

Diumenge 5 de gener 10h. Segon Dia de Troncs en la Festa de Sant Antoni. Partida de Baix.

Eixida des del local de la Majoralia. Avda. Castelló

19,30h. Cavalcada dels Reis Mags d’Orient. Des de Santa Bàrbara.

—Cinctorres.

Divendres 3 de gener

19,30h. Concert de Nadal a Cinctorres de la Societat Musical Cinctorrana amb la participació d’educands de l’Escola de Música.

Pavelló de Festes.

Diumenge 5 de gener 19h. Arribada dels Reis d’Orient a Cinctorres.

—Benassal.

Diumenge 5 de gener 19h. Cavalcada dels Reis Mags d’Orient.

Setmanari d’informació comarcal Notícies.

El notícies de perfil.

Els Nadals d’abans a l’interior de Castelló: tres dones, tres històries

Les festes del solstici d'hivern solien vindre acompanyades per la neu. Durant segles, les generacions conviuen amb les celebracions del Nadal, el Nadalet o Sant Esteve, els Innocents, l’Home dels Nassos, Cap d’Any, els Reis i Sant Julià, abans de la cita de Sant Antoni.

Els Nadals d’avui també estan marcats pel consumisme: regals, decoracions llampants i àpats abundants, sumats a la tradició, la religió, la gastronomia i la música. Aquestes celebracions, sempre familiars, però ara més globals i uniformitzades, han evolucionat en un context on el consum i la tecnologia ocupen un paper massa preponderant. No fa tant temps, però, i durant molts anys a les comarques de l’interior de Castelló, el Nadal es vivia d’una manera ben diferent. En aquell context cívic, el Nadal es celebrava amb una

senzillesa que venia marcada per les necessitats del moment. Les famílies, amb més limitacions econòmiques, vivien el cicle nadalenc amb una austeritat inevitable, on eixes festes estaven marcades per un moment decisiu, el de la matança, una tradició fonamental per garantir aliments per als mesos més freds de l’any. Eren uns dies de reunió social i familiar, més que festes, es trasmetien en fites essencials per a la vida als pobles. Per conèixer com era realment el Nadal d’abans, hem parlat amb tres dones que han viscut en primera persona aquell estil de vida: Trini Amela, de Palanques; Pilar Esteve, de Morella; i Rolindes Traver, de Benassal. Així, ens han obert una finestra als seus records i les seues vivències quotidianes compartides per la seua generació, que ens traslladen als Nadals de la infantesa i la joventut.

A dalt, una imatge de Trini

Amela de fa uns anys. Al costat, una foto històrica de Palanques.

—Trini Amela Ferrer, nascuda al 1947 a Palanques. Com recordes els Nadals a Palanques?

Quan era xicoteta, ben menuda, als pobles féiem poca cosa, en part, perquè no hi havia capellà al poble, sino que venia de Sorita. El dia de Nadal anàvem a missa, féiem el Betlem a l’església i anàvem a buscar musgo. A l'escola també muntàvem el Betlem, però no féiem gran cosa per Nadal, després venia el dia de cap d'any i el dia dels Reis. Quan ja érem més grandetes, doncs, anàvem a buscar armeles i anàvem a fer guirlatxe a casa d’alguna amiga del poble.

lunya i també teníem el costum de fer canelons el dia de Nadal, allà és costum menjar-ne el dia de Sant Esteve. No ho feien a totes les cases de Palanques, clar. I les pilotes les féiem a Carnestoltes, aleshores sí que convidàvem a més gent a casa, a Palanques no era habitual fer les pilotes per Nadal, igual com a altres pobles sí. Què recordes dels Reis? Vos feien regals?

Jo vaig tindre una infància molt bona, nosaltres som quatre germans i de xica només estava jo. I en ser l’única xiqueta això es veu que era un tresor i tenien molt de comboi. I me’n recordo que a mi em

Què feien els més menuts?

A Palanques abans hi havia molts de xiquets, anàvem a l'escola, que era mixta, a partir dels cinc anys, érem uns 25 o 28, grans i menuts, tots a la mateixa escola. Però no feien res els xiquets, poca cosa. Quins eren els plats tradicionals al poble?

En el menjar jo recordo que quan era més grandeta ma mare ens deia “ja ve el Nadal”. I mataven el pollastre i feien un bon caldo. I nosaltres a més tenim família de Cata-

portaven reixos i hi havia xiquetes que no els en portaven. Una vegada em van regalar una nina que recordo perfectament, estava dibuixada amb la roba i ma mare la va retallar i la va cosir, i després la va anar omplint amb llana ben toveta i era una nina preciosa. Fins no fa molt encara la guardava aquesta nina, em vaig casar i encara la tenia. I també recordo que ma mare anava a Sorita, allà a Casa Teresa a la tenda i ens comprava alguna cassoleta i algun plateret de llande-

Laia Meseguer.

TRINI AMELA FERRER, DE PALANQUES; PILAR ESTEVE CELMA, DE MORELLA I ROLINDES TRAVER VIDAL, DE BENASSAL

ta, i colors, llibretes, goma, llapis... També ens portaven una mica de roba a vegades. Primer ens deien que els reis no ens havien portat res perquè ens havíem portat malament però anàvem buscant per la casa i veíem que hi havia algun regalet. Venia un rei negre a l’entrada de casa, i mon pare buscava una esquelleta i deia “Ja estan els Reis, ja estan els Reis!”, i era una dona del poble vestida de patge amb la cara pintada de negre que anava voltant per les cases. No venien vestits com venen els patges ara. No es feien els Reis al dia següent com ara, d’anar a l’església...De tot això, res. Sobretot perquè no teníem capellà, era de Sorita, i venia en les dates assenyalades, per exemple al Corpus ho feien primer a Sorita i després a Palanques. Jo vaig tin-

es feien unes gentades...Venien els germans dels pares, els cosins, tota la casa plena, potser n’érem 20 o 25 aquell dia. Les matances normalment se solien fer dos o tres dies abans de Nadal, o pels Reis, perquè deien “ja matarem al gorrino i tindrem carn per al que siga”. Les matances era la part més important i de reunió familiar. Es matava el porc, el bou i animalets de tota classe. A la nostra casa concretament teníem prou terra, i a més, teníem rabera. Quan ja era més major el meu agüelo em demanava ajuda per guardar quan eixia de l’escola. “Has de guardar els corders i així te compraré un rellotge”, em va dir una vegada, i jo estava contentíssima. Palanques és un poble molt menut però abans hi vivia molta gent, a cada casa hi

dre una infància molt bonica, era una vida molt bona. Nosaltres teníem una casa molt gran i estava tota rodejada de bancals. Vam fer dues entrades grans, una per als animals i l'altra per a nosaltres. I hi havia un menjador gran, aquells que feien amb aquella sanefa, en els mosaics d’abans, un menjador i una habitació al costat però per a aquella època era molt moderna, una casa molt maja. La teua família es dedicava a la terra i els animals. Eren els Nadals al mas diferents?

Els Nadals eren diferents per a cada família, a Palanques hi havia cinc masos dels quals els xiquets també baixaven a l’escola i a la vesprada ajudaven. Era molt diferent. Per a Nadal no es convidava a gent a casa ni per a dinar ni per a sopar. Estàvem els de casa i prou. Als pobles sí que es convidava quan es matava el porc. Aleshores sí que

A l'esquerra, una altra foto de Palanques.

havia quatre, sis o set, nosaltres érem set.

Per a la festa dels Innocents féieu alguna cosa?

La festa dels Innocents tampoc la celebràvem massa, com a molt alguna brometa o coses de xiquelos, o a l’escola féiem algun dibuix. Les úniques festes que es feien era quan venia Pasqua el matí que es feia la berena i s’aprofitava per netejar camins o alguna cosa del poble que fera falta arreglar i de vesprada jugàvem a la mel, que era amb una corda lligada i féiem un corro per dins i anàvem rodant molt ràpid i la persona que estava fora t’havia de pillar, i aleshores entrava ella a la corda i tu eixies a pillar.

I el dia de Cap d’Any?

Per a l’últim dia de l’any tampoc preparàvem gran cosa, ens felicitàvem l’any nou quan anàvem a l’escola, ens féiem unes postals felicitant els Nadals, però aquella nit era

A dalt, una foto dels anys 20 del segle passat, a l'interior del col·legi dels escolapis on, es rebien als xiquets pobres per a donar-los els regals.

Arxiu Pascual

un sopar normal. Anàvem a missa pel matí i sopar a casa, ja que mon pare era molt de missa i molt actiu, a tot s’apuntava i ajudava, tocant amb els quintos, amb les castanyetes...El primer era treballar però després a missa i a complir. Preparàveu alguna decoració per a casa o per als carrers?

Eren dies més normals: “És Nadal, doncs, és Nadal, són els Reis, doncs, són els Reis”. Això que fan dels arbres i la decoració és més recent. Fa anys va vindre una dona de Sitges, li déiem “la catalana”, el seu home era rellotger a Sitges i ella va vindre al poble amb els seus fills, i ells ja feien l’arbre i anava pel monte i deia “hem de collir una sabina o un ginebret i farem l’arbre”. Nosaltres no sabíem el que era però ens ho va ensenyar, com el decorava amb postals, coto en pèl, algunes galetetes, caramels, embolicava alguna cosa amb paperets i tirava farina per tot l’arbre com si fora neu. Jo recordo posar l’arbre que vam fer nosaltres en una botella de llet de les d’abans que eren

xicotetes i tenien la boca ampla i posava uns quants ramets de sabina i allà feia l’arbre i feia festa. Ens pareixia molt bonic com ho feia i vam començar a fer-ho, però res d’espumillón, ni cintes, posàvem el que teníem. En aquell moment jo tindria set o vuit anys.

—Pilar Esteve Celma, nascuda al 1936 a Morella.

Què recordes del Nadal a Morella quan eres menuda?

La Nit de Nadal quasi que no existia, féiem molt poqueta cosa... El dia de Nadal, això sí, es feien pilotes, i dinàvem els pares i els xics, els meus germans. Les pilotes les féiem les dones. Però el dia de Nadal no fèiem molta festa. Anàvem a missa de dotze i amb els mestres anàvem tots els diumenges a Missa. A l’escola ja ens deien que havíem d’anar a missa obligat tots els diumenges. I a Nadal anàvem a la Missa del Gall, que era de nit. També feien missa a l’església Sant Joan, però la nit del Gall allí no en feien mai. Eixia el gaitero i anàvem

Setmanari d’informació comarcal

a vore el gaitero per eixe poble. I si nevava anàvem a tirar boles de neu per l’Alameda. Què solíeu menjar, a part de la pilota?

A part de la pilota, poques coses més, que no hi havia molta cosa com ara. Tarró, sí...I si havíem matat el gorrino féiem botifarres, però això era de cara a l’hivern, no només per Nadal. Hi havia pocs diners, aleshores, no n’hi havia més.

Celebràveu la Festa dels Innocents?

Quatre quadrilletes com nosaltres, que ems enganyàvem i féiem bromes i, ja se feia alguna cosa sí, algo de festeta, però festa del poble, no tant. La quadrilla de les amigues i avant, i a córrer pel poble, com sempre.

I la nit de Cap d’Any?

La nit de Cap d’Any quan érem ja més majoretes, féiem la Nochevieja un poquet, però igual era quan ja estàvem casats, ja anàvem a sopar per ahí. De joveneta crec que a casa i avant. Potser quan érem més grandetes anàvem a ca Tenorio, a sopar, però ja érem majors, anàvem amb els de ca Tosca, l’home, la tia Josefina, n’érem quadrilla. I les campanades com es fan ara tampoc es feien. Tot era molt apagat, al costat d’ara, esteu al cel vosaltres amb tot açò que teniu ara.

Com celebràveu els Reis a casa?

Els Reis sí que els hem celebrat. De molt menudeta, jo me’n recordo que vivíem a una casa que teníem allà darrere del Cid, i amb les veïnes del carrer, una es disfressava amb unes faldetes i deien “que ja pugen els Reixos”, i ens feien anar a buscar els regals. I saps què portaven? Dos mandarines, sucre negre i alguna nineta. Jo encara me’n recordo que un any me van portar una maquineta de cosir, però d’eixes xicotetes, com de decoració, me’n recordaré tota la vida. Per a Reis no es feia cavalcada com ara, passava algú pel carrer, tocaven la campaneta i...: “Ja passen per baix, ja passen per baix”. I aleshores, au, a baixar a vore què ens havíen portat, però ja veus que ens portaven... No és com ara que els patges i els reis porten tantes coses als xiquets. Portaven quatre mandarines i encara algun joguet. També me’n recordo d’un povalet, per a jugar, per a posar la nina dins i llavar-la... I als meus germans jo crec que ja no res de tot això. Jo vaig ser la més menuda i em tenien més comboi, em cuidaven molt, me’n recordo molt d’això.

Era diferent a Morella de la resta de pobles?

—Rolindes Traver Vidal, benassalenca nascuda al 1943. Quins records tens del Nadal a Benassal?

Recordo que eren unes festes molt assenyalades i teníem moltes ganes de que arribaren, primer, perquè menjàvem millor, un menjar més bo, després, perquè ens ajuntàvem més amb la família, i ho passàvem molt bé. No era com ara, que fan tanta festa i és tot més bonic, hi ha moltes coses per a adornar les cases, i abans no teníem res d’això.

I per als xiquets? Es feia alguna cosa especial?

Morella com és la capital era més gran al costat dels altres pobles. És que no es feien tantes coses com ara ni anàvem tant als altres pobles com ara, que van tots al Forcall, a Sorita, la Mata...a tot arreu. Ara es fan moltes coses, està molt bé, però abans no es feia tant.

No féiem gran cosa especial. Com teníem vacances i estàvem a casa, no anavèm a escola, teníem més temps i ho passàvem bé, no teníem el pensament d’anar a escola. Estàvem al mas i així no calia que matinàrem tant perquè per arribar al col·legi tardàvem més de mitja hora caminant. De matí era molt prompte i feia fred. I de vesprada, eixint a les cinc, com a les sis ja és de nit, no ens podíem encantar molt, perquè sinó arribàvem a casa de nit. Així, quan teníem vacances de Nadal ho passàvem bé, no calia matinar tant i estàvem més tranquils al mas.

I per al dia de Nadal?

Ens ajuntàvem la família, els que podíem, no molts, perquè la família més gran la teníem a Culla, i normalment no ens ajuntàvem molts. Com a molt algun any anà-

Els Reixos són rebuts a Morella per l’arxipreste Mossèn Paco (Francisco Masiá) en una imatge dels anys 1950-60. Foto: Arxiu Pascual

vem a Culla amb les agüeles: teníem les dos agüeles a Culla. Féiem el dinar i el sopar, i a vegades ens ajuntàvem els veïns i féiem ball , féiem bureo baixaven del mas la Foia i la Rualda, jo era molt xiqueta. El nostre mas es deia l’Algar, i de l’Algà a Benassal hi ha mitja hora llarga. I de matí, havíem de matinar, feia molt de fred, hi havia rosades, i patíem molt de fred...I abans anàvem en bata, no anàvem amb pantalons, i a les xiques se’ns tallaven tots els genolls i les cames, de tant de fred. Abans no s’estilava com ara que van en pantalons i van abrigades. Era una altra cosa i patíem molt de fred. A l’hivern feia el dia curt, i abans feia més fred i nevava més.

També podien coincidir els Nadals amb la matança, veritat?

A Nadal com teníem vacances a

vegades aprofitàvem per fer la matança i ajudàvem com podíem, ens ajuntàvem els veïns i matàvem un porc i féiem ball i passàvem una nit bonica. Salàvem la carn i féiem el perol o frito, per a tot l’any. Féiem llonganisses, llomello, i el conservàvem amb l’oli. I algun dia de les vacances també anàvem a collir olives i com erem joves, a treballar, a fer el que podíem.

I el menjar, era diferent?

El menjar era molt diferent, però no teníem coses tan bones com ara. Féiem caldo, la mare feia una olla de cigrons amb carn i pilotes. Les pilotes estaven molt nomenades, abans, les pilotes de Nadal. I aquells dies menjàvem més bo, i si fèiem ball, alguna vegada pujàvem al mas la Foia, i hi havie anys que baixaven a l’Algà, que també hi havia joves. Jo era molt xiqueta lla-

que férem això, no teníem res, ni llum, en un quinqueret o un cresolet ens féiem la llum. Després més avant, ja teníem una ràdio, però primer ni ràdio. Tele, ni pensar-ho. Quan teníem una radiet menudet, ja ens pareixia que teníem molt, festa grossa.

El primer dia de l’any féieu alguna cosa especial?

El dia de Catambé ho devíem celebrar amb el menjar, el menjar més bo, i féiem festa, ens ajuntàvem els veïns i jugàvem a cartes. Teníem molta afició a jugar a la brisca, al guinyot i al burro. Jugaven moltes vegades, els hòmens sobre tot, i les dones també. Jo era molt xiqueta.

Per Reis féieu alguna cosa?

Als Reis, si fa o no fa, el mateix, perquè era festa, que degueren ser les festes que més celebràvem en tot l’any: Nadal, Cap d’Any i els Reis, les festes més assenyalades,

A baix, dues imatges històriques de Benassal.

perquè després estava la Puríssima...i a les festes d’agost ja no ens ajuntàvem mai ningú. A la Puríssima també s’ajuntaven alguna vegada. Baixaven més que res a l’Algà, i també feien ball i tocaven la guitarra. Mon pare era músic també i tocava la guitarra i el guitarró i també era molt ballador, la meua mare no tant.

A Benassal teníeu algun costum especial, diferent als altres pobles?

Nosaltres als altres pobles ja no anàvem, no sé què feien. Ens haguera agradat anar de festa però no teníem cotxe i a peu no podíem anar, i aleshores no anava la gent com ara, que van als pobles de festa. Jo a l’únic lloc que he anat a peu és a Vilafranca, dos hores llargues, he anat moltes vegades. I a Culla, també hi he anat a peu, que està lluny. Abans la gent no es menejava tant com ara perquè no era fàcil.

vors, els més fadrins eren els meus germans. I així ho passàvem, però ho passàvem bé. Celebràveu el dia dels Innocents?

Això no ho celebràvem, i quasi no me’n recordo. Això, els pares abans tenien altres maldecaps i no sé si ho sabien o no ho sabien, igual no estaven ni assabentats, del dia dels Innocents.

I la Nit de Cap d’Any?

Potser en el menjar també es notava que sí que feien alguna cosa diferent i una miqueta més bo. Ja procuraven que alguna coseta que fora novetat, però com ara no, ni de prop. Ara hi ha massa coses, i no sabem ni què fer per a menjar més a gust.

Féieu les campanades, menjàveu el raïm?

Això tampoc, no me’n recordo

Setmanari d’informació comarcal

Apunts històrics.

La dictablanda (1930-1931) · Part VI

Valencianistes a Morella

Pep Querol. Historiador

El 20 de maig de 1930, l’associació valencianista Lo Rat-Penat, anunciava a l’Ajuntament la seua intenció de fer una visita a la Ciutat. Posarien en dificultats a Manuel Grau com els carlins federalistes? Qui sap.

Aquesta societat seria fundada el 1878, per Constantí Llombart. Avui dia tenim alguns prejudicis amb aquesta associació per les seues tendències cismàtiques lingüístiques, això és, el «Blaverisme», però en els seus inicis no tenia cap connotació anticatalanista, al contrari, no se dubtava de la unitat de la llengua. Simplement el seu interès primordial era la defensa de les tradicions i llengua valencianes, des d’una perspectiva valenciana i conservadora. Si, se pot ser conservador i protegir el Valencià, dins de la comunitat més amplia de les llengües catalanes, i encara més amplia de les espanyoles, i encara més amplia de les llatines, i encara més amplia... Quantes coses hem vist al llarg d’aquests articles que trenquen els esquemes actuals. Si, això és la història, una eina per poder observar actituds polítiques d’avui dia amb un bol de roses i morint-nos de rissa, com en una bona comèdia.

Eixe 20 de maig, el diari esmentat escrivia, «La societat d’amadors de les glories valencianes Lo Rat Penat desijosa d’admirar les notables reliquies d’art i arqueologia que eixa històrica ciutat atesora, ha acordat visitarla oficialment lo dia I del prop vinent Juny presidint als socis expedicionaris la nostra venerada Senyera. Confiant en que será del agrado d’eixa Alcaldia i dels seus administrats l’esmentada visita li ho participem esperant ens comunique la seua conformitat. Havent segut acordat tambe el

En els seus inicis

Lo Rat-Penat no tenia cap connotació anticatalanista, al contrari, no se dubtava de la unitat de la llengua.

posarli la medalla d’esta entitat a la Verge de la Vallivana», carta firmada pel president, un vell conegut de Morella, Manuel González Martí, i el secretari Juan Palacios. És estrany vore cartes escrites en valencià en aquells anys, aquesta no és la primera, però seria llegida amb molta dificultat pels regidors morellans. És obvi, la poca instrucció que hi havia era en castellà. El 24 de maig, Manuel Grau contestaria entusiasmat, «hemos acogido con sumo agrado el propósito de Vds.». Xa, Grau, contesteu també en valencià, home, que segur que hi hauria algun escolapi que en sabria.

A la sessió plenària del 28 de maig, s’acordaria crear una Comissió composta pel secretari Amado Tena Tena (no he dit res d’ell, però s’incorporaria a mitjans de 1929, substituint a Ricardo Asensio, que marxaria a Alcanyís. Tena, no podia ser d’una altra manera, amb eixos cognoms, tenia arrels vilafranquines), Juan Antonio Querol, Fidel Adell i Juan Adell, per rebre l’associació a Vallivana i acompanyar-los durant la seua visita per Morella. Visita, per altra banda, coberta amb profusió de detalls per Las Provincias, diari que pràcticament era un portaveu de l’associació. Ja el 8 d’abril anunciava els seus plans, «Con un salón rebosante de público se celebró el pasado domingo una de las admirables veladas literario-musicales con que la Sociedad valencianista obsequia constantemente a sus socios y familias». És en aquest mo-

ment que el seu president, «después de la excursión verificada a la Albufera [...] y a la que concurrieron cerca de cien personas, estaba proyectado para el próximo domingo otra para visitar la histórica ciudad de Morella», data que, per les raons que fora, no se compliria. Malgrat això, ja s’anunciava el programa d’actes, eixida «en autobús desde la casa social, a las cinco de la mañana, trasladándose por Castellón y San Mateo al ermitorio de la Virgen de Vallibona [Vallivana], donde se oirá misa y se almorzará; después y remontando las elevadas cimas del Maestrazgo, se llegará a Morella, para admirar la interesante fábrica gótica de su Arciprestal, se visitará el castillo, escenario de tantos episodios de la guerra carlista [...] y sus edificios y aspecto urbano medieval». El preu per als socis era de «tan solo», diu la notícia, 15 pessetes, «sin la comida». No tinc clar això de «solo». Si podies llogar un pis, o una casa menuda per 20 pessetes al mes... barat, barat, no és. Ja podeu pensar les carreteres i els autobusos de l’època, una autèntica Odissea, digna per ser cantada per Homer. El 21 de maig, ara sí s’encerta el dia, Las Provincias tornava a informar del viatge, «Reina verdadero entusiasmo entre los socios de esta valencianista entidad que se dispone el día primero de Junio próximo a verificar la visita oficial a la histórica ciudad de Morella [...]. Al efecto, en magníficos autobuses de la Federación Valenciana saldrá la caravana el antedicho día,

a las cinco en punto de la mañana, de la casa social, regresando al punto de partida en la noche del mismo día». En serio, en aquelles condicions? No fareu nit? A l’article se recorda que la inscripció valia 15 pessetes sense dinar, però 20 amb dinar. Sabent els preus d’aquella època me pareix un atraco (el 1938, la pensió completa a la Fonda Elías, valia 8,50 pessetes).

El 27 de maig, el diari informa que s’estava assajant un himne en honor de la Mare de Déu de Vallivana, composta la lletra pel poeta José Maria Juan Garcia, i la música per José Domínguez.

El 31 de maig, just el dia anterior del viatge, el diari ens continua aportant cosetes interessants. En un article titulat «En defensa de la personalidad valenciana. La Virgen de Vallivana», firmat per Jordi de Fenollar, diu «Pudiera decirse que la región valenciana está poblada por un pueblo de poetas. Por todas partes surgen las leyendas y las bellas tradiciones. Es aroma de poesía el que exhalan nuestras montañas y nuestras huertas. No se puede dar por ellas un paso sin que surja uno de esos encantado-

res relatos, que la tradición oral ha venido conservando a través de varios siglos. La sociedad Lo Rat Penat ha organizado para mañana una visita a Morella, con escala en el santuario de la Virgen de Vallivana, muy venerada en todo el Maestrazgo. Un centenar de entusiastas ratpenalistas entonarán aquel himno de Llorente, canto de paz de los excursionistas, cuyo estribillo dice así: Som gent honrada, som gent tranquil·la,/ excursionistes del Rat-Penat:/ de poble en poble, de vila en vila,/ busquem memòries del temps passat». Seguidament dóna uns apunts històrics sobre la imatge de Vallivana, i s’atreveix a dir això, «Bajo el punto de vista escultórico, esta imagen, que es de barro cocido, de veinticinco centímetros de altura, y tiene añadidas la mano derecha y el niño Jesús, corresponde a un arte en decadencia. Su abultamiento de formas y la rudeza de la mano primitiva, a la vez que cierta gracia en la actitud y el natural plegado de algunos paños, permiten clasificarla entre los raros ejemplares de las efigies latino-bizantinas, de que nos ha dejado algunos ejem-

plares, aunque pocos, la época visigótica. Si esta verosímil conjetura se trocase en certeza, la Virgen de Vallivana, aparte de su caracter religioso, tendría gran valor para la historia del arte español». Si considerem que la Imatge (el Simulacre), la va portar Sant Jaume Apòstol, ha de ser anterior als musulmans, és de perogrullo, però no. Aquest assumpte, complexe, no ens interessa ara mateixa, i Vallivana me lliure d’entrar en ell. El dimecres 4 de juny, el diari esmentat publicaria el resultat de l’aventura, «Visita triunfal», titula, «Verdaderamente magnífica resultó la excursión», uns 72 associats pujarien distribuïts en quatre autobusos, que, si, eixirien a les 5 del matí, «Las grandísimas y gigantescas montañas de cúspides planas que se presentaban ante nuestra vista en cadena tan eslabonada, nos indicaron bien claramente que estábamos en El Maestrazgo. ¡Qué de recuerdos históricos venían a nuestra mente y qué sentimentalismo más grande acudía a nuestra imaginación...». A Sant Mateu farien un descans, i aprofitarien per visitar l’església.

Lo Rat-Penat al portal els Apòstols, 1 de juny de 1930. Autor: José Pascual, Arxiu Pascual, Ajuntament de Morella.

A les 10 arribarien a Vallivana, això és, 5 hores des de València. Me pareixen poques, alguna cosa no quadra, «¡qué frondas, qué barrancadas tan sublimes!». Allà els esperava un bon grapat de gent. Apart dels comissionats municipals que hem vist, gent «del casino de Unión Morellana, más de diez autos reunidos llenos de morellanos». De seguida només arribar, els excursionistes posarien dos rams «grandiosos» de roses i clavells als peus de Vallivana, per gentilesa de la dona de l’alcalde de València. Hi hauria missa, inevitable, oficiada per mossèn Julián Sanjuán, que els acompanyava des de València. Després de cantar l’himne composat per Jose Maria Juan Garcia i José Dominguez, s’imposaria la medalla de l’associació al mantell de la Mare de Déu, i pujarien cap amunt. A les 12 arribarien a Morella, «El recibimiento que se nos dispensó fue fastuoso, inenarrable; el pueblo en masa, situado en el magnífico y esbelto portal de San Miguel, [...], nos vitoreaba y aplaudía». Apart de les autoritats municipals esmentades estava l’alcalde Manuel Grau, i la

plana major eclesiàstica, encara que a l’article se destaca la guia del mossèn Fernando Blasco Traver. I ara ve l’exageració, provocada per l’eufòria, «Puede calcularse en más de 6.000 personas las que ocupaban la carretera, portal y plaza de San Miguel». No xiquet, no m’ho crec, tota la població urbana, dels masos i aldees, i l’Entitat Local Menor d’Herbers estaven ahi? Hi hauria moltíssima gent que tindria altres faenes a fer. Això d’eufòria no ho he dit perquè si, «Al descender del coche nuestra simbólica senyera, llevada por el presidente de Lo Rat-Penat, don Manuel González Martí, resonó una estruendosa salva de aplausos con vivas a Valencia, a la Virgen de los Desamparados y la Lo Rat-Penat; a los acordes de la Marcha Real, ejecutada por la Banda Municipal, se puso en marcha la comitiva, asociándose el pueblo en masa, que no cesaba de vitorear a Valencia y al Rat-Penat», bé, ja us podeu fer a la idea, seria apoteòsic.

El 6 de juny, al diari se publicaria la segona part de la crònica del viatge, on es veu una fotografia del moment que li col·loquen la medalla a Vallivana, afora, a la carretera, portada la imatge per mossèn Julián Sanjuán. Se visitaria l’Arxiprestal, l’Ajuntament, hi hauria un parlament de Manuel González Martí, «nunca se imaginó un recibimiento tan grandioso», però, ah, el menjar sempre està present, «después de cantar todos los presentes el Himno Regional Valenciano, acompañados por la Banda Municipal, nos marchamos a saborear una riquísima paella confeccionada en casa del señor alcalde». Ah, redell, Grau. No se si l’alcalde estaria preocupat, o no, quan se penjaria la bandera de València al balcó de l’Ajuntament al llarg de tot el dia, un fet realment revolucionari. Avui dia estem acostumats a vore un muntó de banderes per tot arreu, però en aquells anys només hi havia una als organismes oficials, l’ensenya nacional. Posar una bandera localista, encara que representara a l’antic Regne de València, en un estat d’igualtat amb la nacional, podia resultar pertorbador per a qualsevol amb un ideari conservador-catòlic.

En resum, la crònica en si és fastuosa, barroca i d’un entusiasme extraordinari. La Senyera amunt i avall, l’himne valencià amunt i avall, ovacions contínues dels morellans, parlaments de l’alcalde, de González Martí, de mossèn Julián Sanjuán, etc., però hi ha alguna cosa que falta... és curiós... sento un buit intern... ja no se feien les coses de forma patriòtica.

Setmanari d’informació comarcal

La Fulla del Camp dels Ports.

S’ESPERA QUE EL CONSUM DE LA CARN DE PORC BAIXE UN 0,4% ANUAL

Projeccions per al mercat de la carn a la Unió Europea fins a 2035

El portal especialitzat en el sector porcí www.tres3tres.com ha publicat un estudi al voltant de les projeccions per al mercat de la carn a la Unió Europea fins l’any 2035. Segons aquest informe s’espera que el consum de la carn de poc a la UE caiga un 0,4% anual fins el 2035 amb exportacions a la baixa i preus altes per majors costos i menor oferta.

El consum de la carn de porc a la Unió Europea es veu amenatzat per les preocupacions sobre la sostenibilitat i per tant, es preveu que disminueixca un 0,4% anual, fins arribar als 30 kg en 2035.

Es probable que els sistemes intensius de producció de carn de porc s’enfronten a més crítiques socials, el que contribuirà a una disminució de la producció de carn de porc a la UE. Se suposa també que la peste porcina africana romandrà a la Unió Europea, però sense brots importants o incontrolats.

S’espera que les exportacions de carn de porc a la Unió Europea, que van augmentar en la dècada anterior, disminueixquen en -338000 t entre la mitjana de 2022/2024 i 2035 degut a una recuperació de la producció de carn de porc als països asiàtics. Tenint en compte els volumens d’exportació de la UE a partir

de 2024, es preveu que es mantinguen quasi estables fins al 2035. Els preus de la carn de porc podrien continuar sent més alts que els nivells anteriors degut a l’augment dels costos i la reducció de l’oferta de la UE.

Es preveu també que la producció de carn de vacú baixe degut a les preocupacions per la sostenibilitat i un marc regulatori cada vegada més estricte. de manera similar, s’espera que el consum d’aquest tipus de carn també baixe donada l’escassetat d’oferta i els alts preus.

Les aus de corral podrien seguir beneficiant-se d’una imatge més saludable i un preu relativament més barat. Juntament amb majors oportunitats d’exportació, açò impulsaria la producció d’aus de corral a l’alça entre ara i 2035, encara que una taxa de creixement anual menor que l’observada a la darrera dècada.

S’espera que continue la disminució de la producció de carn d’oví i caprí (encara que amb diferents tendències entre els països de la UE). S’espera que el consum per càpita de la UE es mantinga relativament estable degut als patrons de consum sostinguts relacionats amb les tradicions culturals.

Unes prediccions en el consum de carn fins l’any 2035 que poden ser importants per als mercats europeus.

Els preus.

Els preus del Porcí. 24/12/2024

Porc engreixat

Preu mig Mercolleida

Garrí (Lechón)

Zamora 20 Kg (G parrida)

Holanda 21 Kg (U. origen)

Lleida 20 Kg

1,553 €/kg (sense variació)

1,565 €/kg (sense variació)

75,00 € (puja 2€)

85,00 € (puja 3€)

24/12/2024

57,50 € (puja 3€)

China (Min. Agricultura) Del 16 al 22 de desembre

Porc viu sense dades Garrí (Lechón) sense dades

Els preus del Boví. (Mercolleida) 24-12-24

Vedells Extra U 331-370 kg/c

Vedelles Extra U 241-270 kg/c

6,40 €/kg (sense variació)

6,42 €/kg (sense variació)

Els preus de l’Oví. (Mercolleida) 24-12-24

Corder fi 23 kg (Viu)

Corder fi 26 kg (Viu)

5,65 €/kg (sense variació) 5,27 €/kg (sense variació)

Els preus de les Aus. (Bellpuig) 26-12-24

Pollastre blanc (Pes viu)

Pollastre groc (Pes viu)

1,22 €/kg (sense variació)

1,40 €/kg (sense variació)

Els preus del Conill. (Moncun) 24-12-24

Conill (Pes viu)

Conill (Pes viu)

2,51 €/kg (baixa 0,09€)

2,40 €/kg (sense variació) (Loncun) 26-12-24

El més rentable per al ramader

CATÍ (Castelló)

Tel. 964 40 90 00

Fax 964 40 91 12

Patrocina

Setmana 52 del 23/12 al 29/12

Les Llunes.

LES TEMPERATURES

MORELLA

VILAFRANCA

CINCTORRES

FORCALL

SORITA

LA MATA

OLOCAU

HERBERS

VALLIBONA

TODOLELLA

CASTELLFORT

PORTELL

5,4 / 12,2

0,2 / 9,5

2,3 / 12,1

1,1 /15,2

1,1 / 13,7

0,4 / 13,6

4,3 / 13,2

3,6 / 13,2

3,8 / 13,2

0,1 / 14,3

3,9 / 9,7

3,1 / 12,5

4,4 / 7,6

-1,8 / 9,6

1,4 / 10,9

-0,1 / 13,8

-1,2 / 13,3

-0,2 / 12,2

1,6 / 10,5

-0,3 / 11,7

1,1 / 11,8

-0,5 / 13,0

2,7 / 8,4

1,1 / 11,3

/ 13,7

-3,8 / 10,8 -1,1 / 11,9

-3,9 / 13,3

-4,8 / 13,3

-2,5 / 12,8

4,6 / 12,6

-2,2 / 12,2

-0,9 / 12,6

-3,8 / 13,3

3,9 / 10,0

-0,7 / 13,2

2,1 /13,1 -4,0 / 10,5 -1,1 / 10,7

-5,3 / 11,6

-5,6 / 11,0

-2,3 / 11,7

3,5 / 11,6

-3,2 / 10,3 -0,4 / 12,1 -4,1 / 13,2 4,1 / 10,1 -0,6 / 12,1

0,8 / 12,2

-5,1 / 9,7 -1,6 / 11,6

-5,7 / 14,4

-6,4 / 10,3

-3,2 / 12,9

2,8 / 12,0

-4,1 / 10,6

-1,1 / 11,8

-4,8 / 13,2

3,5 / 9,7

-0,7 / 12,2

1,2 / 11,1

-5,0 / 8,9

-1,8 / 8,9

-5,9 / 8,3

-6,7 / 6,0

-3,0 / 11,2

3,0 / 10,5

-4,4 / 7,3

-0,9 / 10,7

-4,6 / 9,4

3,4 / 8,0

-0,8 / 10,4

2,7 / 8,6

-2,4 / 6,2

-1,1 / 8,9

-4,7 / 11,6

-3,8 / 12,2

-1,3 / 10,4

2,2 / 8,3

-3,2 / 9,8

1,2 / 10,5

-1,1 / 10,8

2,6 / 5,9

1,6 / 8,4

“Pel Reis, mitja hora creix i bèstia és qui no ho coneix”

Des d’abans del Nadal fins als primers dies de l’any 2025, l’oratge a la comarca dels Ports ha vingut clarament marcat per la situació anticiclònica molt potent que abarca pràcticament a tota la Península Ibèrica. Un fet aquest que fa comptar amb dies agradables a les hores centrals de les jornades i matinades molt fredes i amb temperatures mínimes sota zero a diferents punts de la comarca dels Ports. També aquest fet ajuda a la formació de bancs de boira, ja que en moltes de les jornades com per exemple els dies 31 de desembre o l’1 de gener s’ha comptat amb elevats nivells d’humitat a la nostra zona. Màximes agradables i amb registres situats entre els 10 i els 15 graus a bona part dels observatoris de la comarca dels Ports i mínimes molt gèlides amb registres de quasi -7 graus a Sorita, els dies 30 i 31 o en altres mu-

nicipis com Forcall o Vilafranca superant els -5 graus negatius.

Una època la dels Nadals que fins ara no està deixant precipitacions a la nostra zona i els vents estan bufant amb poca força, tant si ho fan d’orígen marítim com quan bufa el Cerç. Anem ja cap als Reis i cap a les primeres celebracions de Sant Antoni a la nostra comarca per al cap de setmana de l’11 i 12 de gener. Sembla que per als propers dies els pronòstics indiquen que continuarà la situació anticiclònica si bé s’espera que les temperatures, tant en el cas de les mínimes com en el de les màximes pugen un poc tant per a dissabte i diumenge com per a la setmana pròxima. Fins i tot podrien arribar algunes precipitacions dèbils en algunes jornades de la propera setmana a la comarca.

Acaba l'anticicló

La predicció de Lorenzo Boix.

Acabe l'anticicló i deixarem transitòriament els dies de rosades, boires i gelades en zones fondes per una dinàmica de fronts que vindran de Ponent, que generalment a casa nostra deixen poca pluja i pujades/baixades de temperatura segons la massa d'aire, però en general sense grans freds ni tampoc cap calor fora de temps. Dissabte i Diumenge amb sol en general, mínimes entre els 3-7 graus i màximes entre els 12-16 dissabte i entre els 10-14 diumenge.

El dilluns, dia de Reixos serà una jornada nuvolosa, en la que les mínimes les tindrem a últimes hores, ja que ens creuarà un front fred que farà baixar la temperatura al seu pas. Les màximes les tindrem de matinada o primera hora del matí i pot caure alguna gota tant a la matinada com sobretot la primera part de la vesprada. En general, entre 2-5 litres en el millor dels casos, i en altres a penes banyarà el carrer. En passar el front, vent de Mestral i ambient de ple hivern, amb alguna gelada dèbil la matinada de dilluns a dimarts, jornada en què tornarem a tindre màximes inferiors als 5 graus en molts dels nostres pobles, amb vent que augmentarà la sensació de fred.

Cap a dimecres pareix que ens tornaria a creuar un altre front (sense pena ni glòria, 1-3 litres pareix en el millor dels casos), que primer faria pujar de nou la temperatura per a tornar a baixar la matinada de dijous, de nou amb vent de Ponent primer i després Mestral.

Aurores boreals vistes des de Morella l'1 de gener de 2025. RAFA RUIZ / FOTOGRAFIA DE LO IMPOSIBLE.