Setmanari Notícies (01/11/2024)

Morella i Vicent Andrés Estellés

Pels 100 anys del seu naixement, parlem de la seua relació amb Els Ports amb Pilar Dolz, Javier Fabregat i Pilar Querol

Pàgines 16 i 17. El Notícies de perfil.

Notícies.

1622. MORELLA, DEL 1 AL 7 DE NO

Una imatge panoràmica del riu Bergantes, al seu pas per Sorita, aquest dimecres al migdia.

La ‘dana’ deixa acumulats de més de 246 litres/m2 als Ports

Vallibona bat el rècord de precipitació, i també Morella i Vilafranca superen els 200 l/m2

Pàgines 2 i 3. El tema de la setmana.

A Forcall la crescuda del Bergantes fa recomanar no beure aigua de l’aixeta a l’estar tèrbola

52 mil euros per a la “sala noble” del Castell del Baró d’Herbers

El santuari de la Balma a Sorita o l’ermitori de la marededeu de la Font de Castellfort rebran enguany un total de 600.000 euros que es destinen a la rehabilitació de patrimoni

Morella repara dues pistes i crea dos tallafocs

A Torre Enguaita, Carcellera i Herbeset, amb el Fons Forestal de la Generalitat Valenciana

Pàgines 6 i 7. Poble a poble.

El Bergantes baixa amb gran força i feia tallar dimecres a migdia l’accés a Villores i Palanques

DAVID GIL. El fotògraf morellà guanya el prestigiós premi “Luces de Granada” en la categoria “Gràfic” amb una foto del Sexenni. Pàgina 9. Gent&Vida.

Benassal promociona l’avellana durant tot el mes d’octubre

Les jornades gastronòmiques han finalitzat amb un mercadet

Pàgina 9. Gent&Vida.

MORELLA ARDE CON EL FUEGO DE LOS DEMONIOS

Pàgines 11 a 14. Qué hacer en Morella

JUAN ANT. QUEROL.

Setmanari d’informació comarcal

La DANA inunda la

Amb una forta tronada de granís que afectava sobretot la zona de Vilafranca, Portell o Castellfort s’iniciava divendres la primera part de l’episodi de pluges intenses a la comarca dels Ports i que continuaria posteriorment durant tota aquesta setmana. A més, dissabte 26 i diumenge 27 continuava plovent ací a la comarca ocasionant-se ja els primers problemes a les carreteres de tota la zona amb la caiguda de pedres o embassaments de vials a carreteres com la CV-15 al Port d’Ares o la CV-167 que uneix Vilafranca i Benassal. Una DANA que obligava també ja el cap de setmana a tallar el camí rural entre Vilafranca i Portell per la crescuda de la Rambla de les Truites.

Podria considerar-se aquest episodi del cap de setmana com als entrants del que estaria per vindre

durant tota aquesta setmana i que deixava precipitacions ja per tota la zona. Els 103,6 litres per metre quadrat caiguts dilluns a Vilafranca permetien observar espectacles naturals de gran bellesa com l’eixida de la cascada del racó de Les Mallades, al barranc de la Fos. Una cascada que es pot apreciar en ocasions molt comptades a Vilafranca.

Com sol ser habitual amb grans plogudes, la rambla del Riu de les Truites al seu pas per La Pobla del Bellestar anava d’ample en ample. Terra de frontera entre terres del País Valencià i Aragó compta estos dies amb un espectacle fluvial impressionant amb el riu en màxim esplendor. També movien a Vilafranca els ‘ullals de la Teuleria’ que amb el rierol creuen tota la ‘vega’ i que sempre es sol dir que necessiten entre 80 i 100 litres per metre

quadrat per tal de brollar. Els tres forats ho van fer sense problemes en aquesta oportunitat.

També dilluns, Castellfort sumava 102,4 litres per metre quadrat o Portell 83,6. El camí rural entre Vilafranca i Portell es tornava a tancar a la circulació, sent també obligat el tall del Camí de la Canà en el seu tram des del pont de la CV-125 fins a Fraiximeno.

A Ares, la precipitació va ser de 88,6 litres per metre quadrat i el poderós ‘Salt d’Ares’ es podia observar a la zona dels Molins. També portava aigua ja la Rambla Carbonera als termes d’Ares i Benassal i que aboca les seues aigües a la Rambla de la Viuda.

Allí i a l’alçada de Els Ibarsos també desemboca un altre riu que toca el terme de Vilafranca en el seu límit amb Vistabella, Benassal i Mosquerola com és el Riu de

Diverses imatges del pas de la Dana per la comarca dels Ports, que ha portat bona aigua per al camp, però també ha causat talls de carreteres i altres incidents

Montlleó que a llocs tant emblemàtics com el ‘Puente Maravillas’, La Estrella, els Molins dels Ullals o el Racó de Nando a Benassal ha deixat imatges espectaculars aquestos dies.

El riu Cantavella, que naix en aquest municipi de Terol també presentava un aspecte espectacular durant tot el seu recorregut creuant municipis com Mirambell, La Mata o pel pont gòtic de Todolella iniciant el seu camí fins a Forcall. A més a Morella s’arreplegaven 41 litres per metre quadrat, a Coratxà 32 litres, a Herbers 28 o a Sorita 26 en esta jornada. Les pluges torrencials continuarien tant dimarts com dimecres amb molta més intensitat en la matinada d’aquestes dues jornades. Trombes d’aigua amb tronades molt fortes que a Vallibona deixaven 138,6 litres per metre

comarca dels Ports

quadrat o 94,4 litres per metre quadrat a Morella, 86 litres a Sorita o 71,2 a Forcall.

Unes precipitacions que han creat grans dificultats en algunes zones, obligant al tall de carreteres a la zona de Cinctorres. El Camí de la Canà, la carretera Cinctorres-Morella o durant una estona la que uneix Cinctorres amb Forcall han estat tallades a la circulació. A més, vials com la CV-12 a la zona de la Torre Segura i Sant Pere dels Llivis es trobaven plens de basses amb rierols creuant la carretera generant situacions de perill. Molts camins rurals com els dels Llivis a més d’altres ja anteriorment esmentats com el de Vilafranca a Portell o el de Fraiximeno continuen a l’hora del tancament d’aquesta edició del Setmanari ‘Noticies’ tancats a la circulació. També s’ha comptat amb importants despreniments de

pedres a la CV-14 que va des de Morella per Sorita fins al límit amb la província de Terol.

Però els problemes no han afectat només a la xarxa viària si no que també han hagut apagades elèctriques a diferents zones de la comarca dels Ports i també problemes amb la telefonia mòbil i internet.

A Morella, a més, el Centre de Dia no ha pogut donar avui servei per les filtracions que s’han enregistrat pel sostre. Es manté el servei de menjador social per als usuaris. En la part de l’Hostal Nou-Enduella, una rebentada en una canonada ha deixat sense aigua a alguns usuaris.

A Forcall l’ajuntament ha avisat els veïns que no beguen aigua de l’aixeta ni la utilitzen per a guisar perquè del temporal està baixant molt tèrbola. Vallibona, que ha patit tant la sequera, podria tornar a tenir problemes per la quanti-

tat d’aigua i el que ella arrossega al brollador de la Galletera. En aquest terme el camí de Rossell i el de Castell de Cabres estan tallats, i aquest matí, durant una estoneta, també ho ha estat l’accés a la nacional. No obstant això, estan contents de l’aigua que deixa aquest temporal després dels patiments dels darrers mesos.

A Ares l’accés des del Coll ha tingut un despreniment que ocupe la via, i alguns camins també s’han vist afectats, però estan molt contents en oblidar-se ja, almenys durant una temporada de les restriccions que han patit des del novembre del passat any.

Des de tots els estaments es continua recomanant molta precaució, fins i tot, que no eixim de casa, ni agarrem el cotxe si no cal, i si ho fem, que no utilitzen la xarxa secundària. És el que han fet alguns

A Forcall l’ajuntament ha avisat els veïns que no beguen aigua de l’aixeta ni la utilitzen per a guisar perquè del temporal està baixant molt tèrbola.

dels veïns de zones més properes als rius que han vist els seus accessos inundats.

José Miguel Gasulla i la seua família, per exemple, no tenen eixida dimecres pel matí i tampoc tenen llum ni aigua. Els fills no han anat al col·legi, i els pares no han acudit a treballar, però era millor això que arriscar-se a creuar per uns rius i barrancs que es mostraven rabiosos com mai.

Fins les 12 hores d’aquest dimecres, Vallibona és el poble amb major quantitat de precipitació acumulada amb 246,2 litres per metre quadrat des del passat divendres. A Vilafranca son 234,6 els litres acumulats durant el temporal i a Morella 201. A Castellfort 181 litres i a Portell 173. Altres reculls destacats son els 162 litres de Sorita o els 151 que porten arreplegats a Forcall.

Pol. Ind. “Les Casetes”

Setmanari d’informació comarcal

Opinió.

Notícies.

SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL.

Edita:

Comunicacions dels Ports, S.A C/ Tint, 9-11

12.300 Morella (Castelló) 964 16 10 12 · 964 16 10 38 setmanariNoticies@comunicacionsdelsports.com comarquesnord.cat

Redacció, maquetació i fotografía:

Ángela Beltrán, Víctor Tena, Juan Ant. Querol, Anna Querol, Alba Segura, Ana Sánchez

Depòsit Legal: CS-101-1996

Amb el suport de:

De Tots Sants a Halloween

Manola Rodríguez Vives. D’un temps d’un poble.

Tots Sants és una data assenyalada per a molts al calendari i coincideix amb altres festivitats arreu del món, com és l’arxiconegut Halloween o el dia dels Morts a Mèxic.

En la majoria dels països cristians, el dia 1 de novembre és un dia de festa nacional. És tradició que les famílies vagen a missa i posteriorment visiten el cementeri per portar flors a la tomba o al nínxol on descansen els familiars difunts. Algunes persones van els dies anteriors a la festa per netejar d’herbes els voltants de la tomba o passar el drap per la làpida, a fi que tot estigue net i polit. La tradició de la missa s’ha perdut molt, però la visita al cementeri continua estant molt present en la vida de la gent. I si donem una volta pel recinte ho constatem, encara que la majoria és gent adulta o vella; de joves i xiquets se’n veuen ben pocs. Quan érem menuts miràvem el calendari per buscar els dies festius, aquells que estaven marcats de color roig i no teníem escola; alguns d’aquests dies festius ens agradaven més que altres perquè uns eren celebrats amb més festa i alegria i, en canvi, d’altres eren de poca festa i més tristor, Tots Sants era un d’aquests últims. Jo de xi-

queta anava al cementeri a visitar la tomba on descansaven les restes dels meus agüelos materns. Més tard, ja de més gran, ho feia per visitar als meus pares difunts. No era de resar, però sí de viure intensament aquells moments de recolliment, de recordar íntimament i de compartir el silenci amb les persones que m’acompanyaven, mentre que les emocions a flor de pell, feien que alguna llàgrima s’escapara del llagrimal i rodara cara avall. A la vesprada a molts llocs del nostre entorn geogràfic hi ha la tradició o costum de menjar productes típics d’aquesta època de l’any, com són les castanyes i els moniatos o productes dolços com els panellets i el massapà.

El fenomen Halloween ha suposat un trencament amb les nostres formes de recordar els nostres avantpassats i difunts. La idea de provocar por que té aquesta festa és totalment contrària a l’esperit del nostre ritual de Tots Sants que era el record i la tristor. La moda global de les celebracions de la tardor gràcies al màrqueting i al segell de Hollywood ara és Halloween. El seu nom ve de l’anglés All Hollow’s Eve (vigília de Tots Sants). La creença que els esperits dels difunts tornaven a la Terra per demanar

La tradició de la missa s’ha perdut molt, però la visita al cementeri continua estant molt present en la vida de la gent.

ofrenes com ara aliments, és l’origen del popular trick or treat (broma o regal), és a dir, o em dones alguna cosa o faré alguna malesa. Ara consisteix sobretot a repartir caramels als xiquets que van disfressats a visitar les cases del veïnat, alhora que es decoren les cases amb elements de por amb l’objectiu d’espantar els esperits dels morts. La tradició és buidar una carabassa i il·luminar-la per dins amb llum o foc per convertir-la en un rostre monstruós. Tot molt de pel·lícula americana; però la veritat és que aquesta festa ja és una realitat que ha entrat amb molta força a casa nostra: celebracions infantils a les escoles i fora d’elles, balls de disfresses a les discoteques i sales de ball de la gent jove, scape rooms amb històries dedicades a Halloween, etc, etc.

Si preguntem als xiquets i als joves què celebrem el dia 1 de novembre, segurament ens diran que Halloween, mentre que els adults i els vells ens diran que Tots Sants. Tot un relleu generacional que ja no coneix la festa com la vam conéixer els que ja tenim una edat. I un altre exemple de com la globalització es va menjant certes tradicions i costums que, potser en un futur, molt poca gent recordarà.

Les veus del Centre d’Estudis dels Ports.

Unes dades sobre Gaspar Miró i Colás

Antoni Eixarch Cardona. Centre d’Estudis dels Ports.

Si visiteu Ulldecona  davant l’església i convent de Santa Maria Magdalena trobareu una placa informativa per satisfacció de la curiositat dels visitants on es llegeix, entre altres coses, que «el Convent i la seua Església pertanyen a l’orde religiós de les Agustines Contemplatives».

I més endavant que «El convent està construït sobre una primitiva casa on les monges es van instal·lar en un primer moment al voltant del 1724. La casa i els terrenys foren cedits per D. Gaspar Miró i Colás, noble del Forcall. Els seus marmessors D. Pere Màrtir de Constantí, D. Pasqual Antolí, D. Rivera i D. Josep de Ferran van fer poders el 1724 al doctor en dret, D. Francesc de Giner i Martorell, per a la fundació d’aquest convent.»

Va ser Romuald Simó de Pallars, cavaller de l’Orde dels Hospitalaris, qui va voler tirar endavant la fundació del convent. Malauradament, morí el 1704 sense poder veure feta realitat la seua idea, però els seus hereus i marmessors, respectant les seues voluntats, posaren cura en què la magna obra es portés a terme. Així el 1724 van contactar amb les Mares Agustines de Mirambell -convent establert en aquesta població des de 1564- i acordaren el trasllat de cinc monges a Ulldecona; en els primers temps s’instal·laren en una casa que havia estat propietat del marmessor testamentari, després del fundador i pot ser que posteriorment a mans de Gaspar Miró i Colás. Això fa pensar que Miró la va comprar.

Però qui és Gaspar Miró i Colás? Els Miró són un llinatge molt influent en la vida forcallana, foren batlles, justícies, jurats,  càrrecs que varen desenvolupar amb encert, a la vegada que feren un gran patrimoni amb cases i masos arreu. La mola Garumba es coneix també com  mola de Miró.  Una mostra del seu poder econòmic i social és el Palau dels Miró, a la plaça Major, abans «lo Pla de la Creu»,

A dalt, el Convent a primers del segle XX. A la imatge de la dreta, església i convent de Santa Maria Magdalena d’Ulldecona en l’actualitat.

construcció que pot atribuir-se a l’avi i al pare de Gaspar de Miró i Colás, el palauet porticat que hi ha enfront fent cantonada al carrer de Sant Vicent, abans “carrer dels Penarrojes” i la casa dels “pilars” al carreró de la font de la Vila.

Una dada significativa, un Raimundo de Miró va acompanyar a Jaume I en la conquesta de València.

Originaris de Morella, des de l´agüelo quart Antoni Miró de la Mola (1537-1576) que inicia la branca forcallana dels Miró diverses generacions neixen i moren al Forcall.

Gaspar Alberto de Miró i Colás (1673-1751), és fill de Gaspar Francisco de Miró i Nadal (16421693) que es va casar amb María Colás Valdeperes d’una rica i noble família de Tronxó. Va exercir de Jutge i alcalde de Forcall. Del seu matrimoni amb Anna Joana Roca de Castelló no va tenir descendència. Mor a Tronxò, sembla que en unes condicions econòmiques no massa bones deixant les poques propietats que li queden en aquesta població, heretades del seu

Osset i Miró modificant l’escut heràldic (s. XVIII-s. XIX) i heretant la fortuna d’ambdues famílies. Damunt de la que va ser la porta principal del palau al Forcall es pot veure l’escut dels Miró. A la façana de la caserna de la Guàrdia Civil de Cantavella, es pot veure l’escut dels Osset-Miró, recuperat de l’enderroc del casalot que la família posseïa en aquesta població.

Gaspar Alberto i Rosa tenien un germanastre Alberto de Miró i Moliner (1681-1751) que va tenir una filla, vertadera hereva dels Miró, però l’herència només es podia transmetre per via masculina i va ser el net de Rosa, D. Manuel Osset de Miró i Latorre, qui va acabar concentrant el patrimoni familiar.

Els Miró tenien forts vincles  amb poblacions terolenques i properes a Mirambell, per tant,  l’arribada d’aquelles monges a Ulldecona és coherent amb les relacions i influències familiars dins l’entorn social tant civil com religiós. La part de la història dels Osset que emparenten amb els Miró, és una altra història que vaig intentar explicar anys enrere en dos números consecutius d’aquest mateix setmanari.

Em repetiré, amb la llicència del lector, en un fet que assenyala l’autoritarisme masculí de l’època, on l’home exerceix tot el poder sobre la dona i ens recorda la dominació de la part masculina dins el matrimoni.

avi matern Miguel Colás, al seu nebot Joseph Osset de Miró, de Cantavella.

La seua germana Rosa de Miró i Colás (1671-?)  contrau noces amb Josep Osset i Calbo (1665-1738), «ciudadano de la villa de la Cañada, parrochiano de Cantavieja». Arran d’aquest matrimoni, el seu fill Joseph Osset de Miró i Calvo (1701-1786), uneix els llinatges

Com compromís del desposori que abans he esmentat, de Rosa de Miró amb Josep Osset, en modificar-se l’escut heràldic, probablement perquè així es va estipular en les capitulacions matrimonials, en reconeixement del llinatge Miró solament es reserva un quarteró dins el blasó. Cap comentari, que cadascú trega conclusions.

—Bibiografia. Aldea Vaquero, Quintín i altres. Diccionario de Historia Eclesiástica de España. Instituro Enrique Florez. Madrid. 1972

Eixarch, José. «Bisgargis» n. 234 i 235. Colònia Forcallano-catalana. Barcelona. 1992. DL B-12018-70. Eixarch, José. «Forcall. Trabajos históricos (1966-1993)». Excmo. Ayuntamiento de Forcall. 1994. Sant Carlos de la Ràpita. DL CS-280/94. Eixarch Cardona, Antoni. «Palau dels Osset o Palau dels Miró?». Setmanari Notícies n. 1443. Comunicacions dels Ports SA. 2021. Morella. CS-101-1996 Osset y Manso de Zúñiga, Rafael. «Los Osset, una família del Maestrazgo aragonés». Ed. Dykinson. Madrid. 2003. ISBN 84-9772-178-0.

Setmanari d’informació comarcal

Poble a poble.

VAGA D’AUTOBUSOS. La vaga del transport de viatgers convocada per a aquest passat dilluns 28 d’octubre també ha afectat a la nostra comarca. Convocada per les centrals sindicals en defensa de les jubilacions anticipades als 60 anys, segons els sindicats ha tingut un seguiment global del 80%.

Als Ports no ha afectat al transport escolar, la màxima preocupació, ja que la Generalitat Valenciana l’havia declarat com a servei mínim.

En el servei regular de viatgers, els serveis s’han reduït al 50% a Morella, és a dir, de dos serveis, Morella-Vinaròs, només se’n va fer un. No ha funcionat la línia d’HiCID Vilafranca-Castelló, ni Benassal- Castelló, però ha funcionat amb normalitat la línia de Vilafranca-Portell-Cinctorres-Forcall-Morella.

El que sí s’ha aturat del tot ha sigut el transport discrecional. Les excursions i trasllats programats a la comarca pel dia d’avui s’han ajornat.

XV EDICIÓ. Una quarantena d’estudiants de les universitats de l’anomenada Xarxa Vives s’han format a Morella per tal de ser futurs docents de valencià en universitats estrangeres. Vilafranca tam-

bé n’ha estat seu. i voluntaris i voluntàries lingüístics d’arreu s’han donat cita a la localitat per conèixer una mica més el territori i promoure la llengua pròpia entre el jovent universitari.

L’Ajuntament de Morella repara dues pistes i crea dos tallafocs

A TORRE ENGUAITA, CARCELLERA I HERBESET AMB EL FONS FORESTAL DE LA GENERALITAT VALENCIANA

L’Ajuntament de Morella, amb el Fons Forestal de la Generalitat Valenciana, ha fet quatre actuacions al terme municipal. Estes han consistit en reparacions de pistes i neteja forestal de prevenció d’incendis a les zones pròximes a la carretera de Vallibona i a Torre Enguaita. Així, el pressupost total destinat a estos treballs amb la subvenció de la GVA ha estat de 89.000 euros.

La primera actuació ha consistit a arreglar la pista que va des de la carretera de Morella - Vallibona, la CV-111, al mas Basseta, fins al mas Jovaní en direcció al camí rural de Palos. Per un altre costat, es connectaran actuacions passades en la Torre Enguaita amb la zona de la Carcellera per la protecció d’este enclavament d’un elevat valor paisatgístic i de biodiversitat a més

VILLORES

100.000 EUROS DEL PACE.

Villores actuarà en la instal·lació de plaques solars i bateries d’emmagatzematge, s’adquirirà una furgoneta elèctrica, es continuarà en el programa de millora de l’eficiència hídrica i es durà a terme una plantació d’arbres.

Tot açò es podrà realitzar amb un cost mínim per a les arques municipals, ja que bona part del pressupost es finança a través dels 100.000 euros que han obtingut d’aquest programa.

de la connexió amb Vallibona des de la finalització del camí rural asfaltat fins a la veïna localitat. Això suposa dos tipus de treballs: s’ha reparat la pista i netejat la feixa de protecció contra incendis fins a la Carcellera. La quarta actuació ha tingut lloc també en esta zona

amb la pista que va fins a la carretera d’Herbeset per interconnectar esta zona i tindre un rang d’acció en extinció entre els monts de Morella i els pobles veïns de Castell de Cabres i Vallibona.

Cal explicar que ha faltat fer els treballs de desbrossament i tala

ALIFARA. El projecte Alifara protagonitza una article a la prestigiosa revista científica, GACETA CLÍNICA. En aquest s’explica com naix i com s’ha estat desenvolupant a la comarca dels Ports per millorar la salut de la ciutadania.

Per fer aquest anàlisi van participar dos persones de cadascun dels pobles. Mitjançant una enquesta per saber com i que menja la gent, com dorm, quantes hores, els recursos que tenen en cada poble. La participació ha estat molt important. I és que han participat 1400 persones d’un total de 7.000 d’entre 15 i més de 65 anys el que ha permès conèixer millor en quin estat es troba la gent dels Ports i que és el que necessiten.

Una màquina treballant en un dels camins.

AJUNTAMENT DE MORELLA

previstos a la carretera de Vallibona dins del terme de Morella com havia previst el consistori. Estes tasques havien d’estar acabades abans del 15 d’octubre i no va ser possible trobar una empresa per a portar-los a terme dins del termini establert en les ajudes del fons. La regidora de desenvolupament rural, Ana Belén Soro, ha destacat que “este fons és fonamental per a la protecció del nostre territori i per això demanem a la Generalitat Valenciana que ha de publicar estes ajudes abans i tindre temps per a planificar i fer els treballs necessaris” i ha afegit que “són molt importants per al manteniment forestal del terme i la lluita contra incendis”. L’edil ha explicat que “a més, estos treballs no s’han de fer a l’estiu pel perill que suposa quan el mont més sec està i augmenta la probabilitat de calar-se foc i l’ajuda sol anar enfocada per a fer els treballs a l’agost o setembre”.

Finalment, ha reiterat “la importància de publicar més prompte les ajudes perquè, molts ajuntaments es veuen obligats a renunciar a elles pel curt termini per a portar a terme les diferents accions. Per a funcionar d’una manera correcta s’haurien de iniciar en la tardor o a principi d’any i així treballar en hivern o primavera, no més enllà”.

L’article dona detalls de les fases i dels mètodes per a l’anàlisi de salut participatiu; Un dels professionals de la medicina de família que es troba de resident en la zona, Ander Portugal, ens donava la seva opinió envers a la vàlua del projecte. Destacava també la importància que les iniciatives comunitàries no es queden només en l’àmbit local i que es puguen publicar en una revista tant prestigiosa com aquesta.

Alifara és un projecte de participació comunitària de la gent dels Ports. El projecte, actiu des de gener de 2020, té l’objectiu de promoure la salut de la nostra comarca mitjançant el treball col·laboratiu entre les persones i les entitats locals.

52 mil euros per a la “sala noble” del Castell del Baró d’Herbers

Espais amb una gran rellevància patrimonial com el santuari de la Balma de Sorita, l’ermitori de la Mare de Déu de la Font de Castellfort o el castell del Baró d’Herbers rebran aquest 2024 més de 600.000 euros per a la rehabilitació i recuperació de patrimoni en la comarca dels Ports En el cas d’Herbers ha rebut més de 52.000 euros que destinarà a la recuperació de la sala noble del castell.

El castell del Baró d’Herbers, situat a la part més alta del poble, està datat del segle XIV i conser-

va bona part dels seus elements originals encara que ha sofert diferents modificacions en segles posteriors. Cinc famílies van ostentar el títol de Baró d’Herbers, la primera d’elles els Garcés. Després els Centelles, els Cubells, els Valls i finalment els Ram de Viu, últims senyors propietaris d’Herbers.

L’octubre de 2009 la propietat va cedir el castell a l’Ajuntament.

L’edifici des d’aquest moment és objecte d’obres de rehabilitació.

En els darrers anys s’ha consolidat la part externa de l’edifici i també sales com, per exemple, la del Del-

me on anualment es duen a terme un gran ventall d’activitats, entre d’altres la mostra d’audiovisuals de l’Espígol Fest. A més, també s’ha recuperat part de les dependències de la casa perquè fos visitable. No obstant això, en aquests moments les obres se centraran en la recuperació de la sala noble. L’edifici, d’estil gòtic encara conserva les dependències interiors. En el primer pis trobem les habitacions dels senyors, i en la planta baixa dos calabossos, la ‘nevera’, els cellers i l’almàssera. Enfront de la seua façana principal encara es conserva el pati d’armes.

—Visites guiades. Per conéixer aquests racons únics i tota la història del castell s’han organitzat visites guiades el pròxim 3 de novembre i el 8 de desembre. En la visita també es mostrarà el forn de terrissaire i el museu etnològic “Lo Botadó”, dos espais més emblemàtics d’Herbers.

Setmanari d’informació comarcal

Gent & Vida.

TERRITORI EN JOC. Els jocs de taula continuen sent un dels mètodes d’entreteniment i aprenentatge més creatius i originals. Però, que passa si els convertim en un joc a mida real? El resultat és el que poden veure en pantalla. El joc de l’Oca amb una versió modernitzada on els menors poden descobrir jugant el patrimoni natural, cultural o gastronòmic dels seus pobles. Així com els elements històrics. A partir del joc de l’OCA s’han extret elements característics i s’han adaptat als recursos del territori per crear is espais dedicats, per exemple, a la festa de Sant Antoni, les pintures rupestres, l’aigua o els murs o castells.

GUANYA LA POBLA DE BENIFASSÀ. Ja coneixem quin serà el poble que serà il·luminat per Electra Energia aquest Nadal. Amb una renyida votació final, La Pobla de Benifassà ha estat el poble guanyador amb 8065 vots, enfront dels 6845 aconseguits per Castell de Cabres. Així la Pobla és converteix en el guanyador de la segona edició de la campanya Electra Il·lumina el teu poble, i aquest nadal els racons d’aquesta petita localitat de la Tinença comptarà amb llums de Nadal.

Un mural facilitarà ubicar els cossos de les excavacions del terme de Vilafranca

El passat mes d’agost es va realitzar un acte de memòria històrica al cementiri de Vilafranca. En aquest es va donar sepultura als cossos trobats en les excavacions realitzades els últims anys al terme del municipi. L’Ajuntament de Vilafranca va creure oportú fer alguna altra intervenció en la seua memòria i en la de la resta de cossos que es puguen trobar en un futur. És per això que van voler comptar amb l’artista Javier Soligó per a fer un mural, que consisteix en un ampli mapa del terme on s’anirà assenyalant els llocs on s’ha excavat. A mesura que es vagen fent excavacions, aquestes s’aniran afegint al mapa. Així, es facilitarà la localització de la ubicació de les restes dels cossos.

Benassal promociona

l’avellana durant tot el mes d’octubre

SOFIA QUESADA. “Maternitats en la ruralitat” és el projecte fotogràfic de l’artista argentina, resultat de dos anys de residència a Cinctorres que s’exposa a la localitat.

BUREO. Palanques ha viscut La Festa del Bureo i el Ball del Corro, que han tingut una participació massiva, donat quemés de 300 persones van gaudir d’un dia per al record del poble.

La festa del bureo és un acte eminentment relacionat amb la vida als masos. En generacions passades, els bureos significaven celebració i festa aprofitant les eres per a batre, espais amples on ballar. Una manera de socialitzar que, quan va arribar l’èxode rural, també van començar a desaparéixer a poc a poc. Menjar, diversió i festa que ara, amb el compromís d’entitats com Saborija i l’Ajuntament de Palanques, la festa del Bureo continua més viva que mai. Una aportació directa de la vida masovera a la cultura dels valencians que a Palanques es reconeix i es gaudeix.

Durant tot el mes d’octubre Benassal ha fet gust d’avellana. Les jornades gastronòmiques dedicades a aquest fruit sec han finalitzat aquest cap de setmana amb un mercadet de productes elaborats amb avellana. Malgrat la pluja, veïns i visitants s’han arrimat fins als porxos de La Mola per degustar dolços, salats o licors, tots amb l’avellana de Benassal com a ingredient estrela. El seu sabor únic i les seues propietats nutritives la converteixen en un ingredient molt versàtil per cuinar. Però la seua producció cada vegada és més baixa. Enguany, la campanya s’ha vist afectada per les poques precipitacions i els productors la qualifiquen de roïna. A això també se li suma l’abandó dels camps per cultivar aquest producte que en el seu moment va transformar l’activitat agrícola de Benassal. Des de l’Ajuntament valoraven molt positivament aquestes jornades dedicades a l’avellana. Tot un mes replet d’activitats amb degustacions, rutes guiades i tallers, les quals han portat una gran afluència de gent.

Amb aquest mercadet, Benassal ha culminat aquestes jornades ja consolidades i dedicades al seu producte més emblemàtic.

EL FOTÒGRAF MORELLÀ GUANYA

LA CATEGORIA “GRÀFIC” AL “LUCES DE GRANADA”

David Gil, premiat per una imatge del Sexenni

El fotògraf de Morella, David Gil, ha aconseguit guanyar en la desena edició dels premis internacionals de la imatge “Luces de Granada”. El prestigiós certamen organitzat per l’associació Agrafi va donar a conèixer els guanyadors i guanyadores ahir diumenge en la Fundació Caixa Rural de la ciutat nassarita.

El morellà afirma que “estic

molt content i encara sorprès amb el reconeixement. Quan reps una nominació en uns premis tan prestigiosos, sempre tens l’esperança de poder guanyar, però saps que és molt difícil perquè el talent que hi ha en competició és impressionant”. A més, explica que “els reconeixements que m’estan arribant són més força per a continuar fent el que més m’agrada, que és fer fo-

tos”. Això sí, David Gil també assenyala que “l’ofici del fotògraf és sacrificat i hem d’invertir moltes hores i sacrificar molt de temps de família, per això també este premi és gràcies a la gent que tinc al costat”. La fotografia guanyadora és una imatge d’un salt d’un Tornero durant el Sexenni, on es projecta l’ombra a terra i gairebé no es veu la persona. A més, David Gil va

A l’esquerra, la imatge guardonada. A baix, Gil amb el premi.

DAVID GIL.

aconseguir 3 nominacions més en les categories de “Gràfic” i “Bodes”.

—Nominat en FDB-Fotògrafs de Boda. Estes no són les úniques nominacions que ha rebut el fotògraf David Gil. L’11 de desembre, el morellà estarà a Madrid, ja que el col·lectiu “FDB-Fotògrafs de Boda”, el directori especialitzat en fotos de boda més important d’Espanya, l’ha nominat en les dues categories que hi ha: fotògraf de bodes de l’any i foto-narrador de l’any, on es premien fotos individual o reportatges de boda complets. L’any passat ja va obtindre la nominació a millor fotografia per part de la FEPFI (Federació Espanyola de Professionals de la Fotografia i la Imatge), la nominació a foto-narrador en FDB o la de fotògraf revelació en Inspiration Photographers.

Setmanari d’informació comarcal

FRONTENNIS VILAFRANCA. A la 1ª Provincial, el Vilafranca va caure derrotat a la jornada 6 de lliga en la seua visita a la localitat valenciana d’Alfara de la

EL PARTIT ENTRE EL CE CINCTORRÀ I CD VINROMÀ ERA SUSPÈS PER LA PLUJA

Baronia. L’enfrontament es va saldar amb una clara victòria local per 3 partides a 0. Els vilafranquins s’en van anar de buit en aquest partit a Alfara.

RESULTATS

Morella FC i CF Vilafranca cauen derrotats fora del seu camp

CD ELS IBARSOS -4-

MORELLA FC -2-

El Morella FC va caure derrotat al camp de l’Olivar de Els Ibarsos en un bon partit del conjunt de Roberto Peiró però en el que va faltar eficàcia rematadora. El conjunt local s’avançava al marcador amb l’1 a 0 marcat al minut 22, encara que poc després, al minut 29 Mauricio marcava l’1 a 1 per al Morella. El tram final de la primera part va ser de domini local i Els Ibarsos marcava el 2-1 al minut 33 i poc després al minut 36 el 3-1 amb el que s’arribava al descans. Les jugades d’estratègia van marcar el joc en el primer temps i van penalitzar al Morella. En la segona part, el Morella FC ho va intentar i va collar un bon partit en línies generals en quan a joc es refereix. Tal vegada un dels millors de la temporada, encara que no va ser suficient per a poder puntuar a Els Ibarsos. El Morella per mediació de Andreu Ortí marcava el 3-2 al minut 65 i malgrat els intents per empatar no va ser possible. Els Ibarsos, ja quasi sobre el temps feia el 4-2 definitiu. El Morella FC amb aquesta derrota al camp de Els Ibarsos passa a ocupar la sisena posició amb 11 punts.

CF BENLLOCH -5-

CF VILAFRANCA -0-

El CF Benlloch superava amb contundència al CF Vilafranca el divendres per la nit al Camp Agustín Sancho. Un encontre disputat entre dos dels equips de la part alta de la classificació a la 3ª FFC i que es saldava amb una contundent victòria del conjunt local. La pluja també va ser protagonista en aquest encontre ja que va estar plovent amb molta intensitat pràcticament durant els 90 minuts de partit. El CF Vilafranca en la primera part va comptar amb molt poca presència ofensiva, creant poques opcions de gol. El Benlloch, que va ser més dominador inaugurava el marcador amb l’1 a 0 al minut 22, resultat amb el que s’arribava al descans.

Només començar la segona part, el CF Benlloch posava més avantatge al marcador amb el 2-0 marcat al minut 47. El CF Vilafranca poc després disposaria de les seues millors ocasions al partit per intentar escurçar distàncies però no va encertar amb la porteria local. El 3-0 marcat al minut 58 acabaria per sentenciar un encontre en el que el CF Vilafranca es va veure clarament superat per 5-0.

ATZENETA

TORREBLANCA

XILXES

ETURE ‘A’

VILAFAMÉS

MORELLA

ORPESA

TRAIGUERA

ELS IBARSOS BORRIOL

ESP. VILA-REAL

JOV. ALMASSORA

PEÑÍSCOLA

ALMASSORA ‘B’ SAN PEDRO ‘B’

La jornada 7 de lliga es jugava completa a la 2ª FFCV, si bé es suspenien partits a la 3ª FFCV per la pluja.

TERCERA FFCV

BENLLOCH VILAFRANCA

ROSSELL

BENASSAL VILANOVA CÀLIG CATÍ XERT

ETURE ‘B’ LA POBLA T. CANET

ALBOCÀSSER VINROMÀ SALSADELLA SANT MATEU

CINCTORRÀ

CE CINCTORRÀ ---

CD VINROMÀ ---

Les pluges de diumenge obligaven a la suspensió del partit de la 3ª FFCV entre el CE Cinctorrà i el CD Vinromà previst per la vesprada a les 17 hores. I és que les fortes precipitacions caigudes a Cinctorres durant el cap de setmana deixaven impracticable el camp del Pla de Mig Ull, havent-se de suspendre el partit. Un fet que va ser generalitzat a l’interior de la provincia de Castelló i sobretot als camps de gespa natural. Així mateix els partits Vilanova-Albocàsser, Salsadella-Catí o Sant Mateu-Canet es suspenien per les precipitacions. Pel moment encara no es coneix la data en la que es recuperarà aquest partit entre el CE Cinctorrà i el CD Vinromà ajornat per les pluges. Els dos conjunts han iniciat converses per tal de trobar una data que s’acomode per intentar disputar aquest partit el més aviat que siga possible.

BÀSQUET

(PREFERENT)

(1ª ZONAL)

ALEVIN (PREFERENT) VILA-REAL BC -30CBF MORELLA -60-

ALEVIN 1ª ZONAL

CBF MORELLA -51CB CASTELLÓN -10-

ALEVIN MASCULÍ 1ª ZONAL BC PEÑÍSCOLA -31CBF MORELLA -38-

SEGONA FFCV

Qué hacer en Morella

NÚMERO 665. ÉPOCA II. DEL 31 DE OCTUBRE AL 3 DE NOVIEMBRE DE 2024

MORELLA ARDE CON EL FUEGO DE LOS DEMONIOS

EL TRADICIONAL «ENCUENTRO» DE DEMONIOS DE PRINCIPIOS DE NOVIEMBRE TENDRÁ ESTE AÑO UNA VERSIÓN MÁS REDUCIDA QUE EN AÑOS ANTERIORES

NO FALTARÁ A SU CITA EL CORREFOC DEL SÁBADO A LAS 20H. QUE LLENARÀ DE LUZ, CHISPAS Y MÚSICA TREPIDANTE LAS PRINCIPALES CALLES DE MORELLA

Morella celebra este sábado 2 de noviembre una nueva edición del Encuentro de Demonios, que se organiza por parte del grupo Demonios de Morella con la colaboración del Ayuntamiento. Una edición la de este año que será más reducida en cuando al número de actas y también de participantes, puesto que se cuenta con diferentes condicionantes en materia organizativa. Todavía así se espera que sea una gran celebración con el «correfoc» del sábado a las 20 horas como acto principal de la programación.

Las obras en el Espacio Ferial condicionan sin lugar

a dudas esta edición, puesto que no se puede utilizar en esta ocasión. Desde el Ayuntamiento de Morella se agria el esfuerzo que se ha hecho desde la organización para reubicar los actos festivos del encuentro. Desde el grup de Dimonis de Morella se ha querido recalcar el hecho de que la celebración del encuentro no se hará como ellos los hubiera gustado pero que se ha conseguido contar con el «correfoc» como acto central del programa.

También dentro de la programación se cuenta con atractivas actividades durante la mañana de sábado y otros que tendrán lugar por la tarde. La evolución

del tiempo también se tiene que tener en cuenta en la hora de poder celebrar algunos de los actos.

Los grupos participantes en el encuentro, según se apunta desde Demonios de Morella serán viejos conocidos de la celebración puesto que han participado en muchas de las ediciones llevadas a cabo hasta ahora.

Así, todo està a punto para la celebración del «Encuentro de Demonios» de Morella. En una versión más reducida pero con ganas de llevar adelante una fiesta ya totalmente consolidada dentro del calendario festivo de Morella.

VUELVE A MORELLA

NO TE LO PUEDES PERDER

JUEVES 31 DE NOVIEMBRE

20:00 «MÁGIA»

AKELARRE FAMILIAR DE DANZA CALLEJERA

Plaza de la iglesia

SÁBADO 02 DE NOVIEMBRE

12:00 TALLER DE «PINTACARAS»

ENCUENTRO DE «DEMONIOS» En la lonja del Ayuntamiento

19:00

TRIO ALBA NOVA

CONCIERTO MORELLA SONORA Teatro Municipal

20:00 «CORREFOC»

ENCUENTRO DE «DEMONIOS» Calles principales

“PUENTE” DE DICIEMBRE. En esos primeros días de diciembre, que este año permiten junto con el fin de semana tres festivos, Morella enciende las luces de Navidad i se prepara para las primeras nieves de la temporada. Suelen ser unas jornadas en las que la ciudad amurallada ofrece su mejor cara y para las que conviene prepararse con gorro, guantes y bufandas antre de ir de tiendas de cara a las navidades y la llegada de los Reyes Magos.

FIN DE AÑO. Cada vez Morella se está convirtiendo en un destino más deseado para acabar un año y empezar otro. Los planes festivos con el cotillón y las uvas para parejas o grupos de amigos se pueden combinar con la tranquilidad de una casa rural o excursiones al aire libre para empezar el año de la mejor manera. Si tienes pensado venir a empezar el 2025, date prisa, que en estos destacados días Morella suele estar al 100% de ocupación.

MORELLA TIENE UN INCREÍBLE

El término de Morella, con más de 400 kms2 es el segundo más grande del territorio valenciano. Es un espacio privilegiado para aprender y disfrutar de una Naturaleza que ha sido generosa. El paisaje se extiende entre un mar de montañas, bosques, barrancos, espacios de gran belleza que, además, están salpicados de un rico patrimonio cultural y artístico, ermitas, masías, puentes,

construcciones y muros de piedra en seco, cruces de término… El ciclo de la naturaleza es especial en Morella por sus fuertes contrastes, desde la desnudez del invierno, la llegada de las nieves, hasta la explosión de colores y olores en primavera y verano con multitud de hierbas aromáticas y flores silvestres. Y el otoño, que en estas montañas presume de sus tonos amarillos, marrones, el rojo y los ocres, el olor y el sabor de las setas, la trufa. Un paisaje que invita al sosiego, a recorrerlo y descubrirlo. Para gozar con los sentidos y detenerse en parajes de las pedanías de Morella, como el Roser de Xiva, los bosques de La Pobleta, las montañas gigantes, abiertas, de Herbesset, Ortells y su vegetación junto al cauce del río Bergantes. O recorrer enclaves casi mágicos como son el río de Les

Y TAMBIÉN...

PASEO DE LA ALAMEDA. Morella cuenta, en la parte posterior, encima del parking, con un espectacular paseo, coronado por un pinar en el que se pueden dar tranquilos paseos con los más pequeños, pues está cerrado al tráfico. A él se puede acceder tanto desde la puerta de la Nevera, como desde la puerta de los Estudios. Entre otras posibilidades, cuenta con un parque infantil diferente, construido en madera y una reproducción a tamaño real de un dinosaurio con el que poderse hacer unas fotografías para el recuerdo.

INCREÍBLE PAISAJE

Corses o Cérvol, los bosques de Vallivana, el barranco del puente de la Bota, la Font de la Donzella, de la Esperança o los poblados de La Llàcua y Salvassoria.

Pero Morella es también punto de partida, por su proximidad, para conocer los majestuosos paisajes naturales de la comarca de Els Ports. La Mola de la Garumba, entre Morella y Forcall, el río Escalona, entre Herbers y Castell de

El Castillo de Morella despunta sobre la niebla.

Cabres, los barrancos de Vallibona, las montañas, molas de piedra, de Forcall, los enclaves de Cinctorres, la Roca Roja, Roca Parda y la Rambla Celumbres, coronar la cumbre del Picaio en Vilafranca o recorrer la Rambla de les Truites.

Otro espacio natural de gran belleza, es el Barranc dels Horts de Ares y la Tinença de Benifassà, Parque Natural declarado en 2006 que agrupa a 7 pequeñas poblaciones.

OFICINA DE TURISMO . Abierta de martes a sábado de 10h. a 14h. y de 16h. a 19h.; domingo de 10 a 14h. y los lunes está cerrada. Plaza San Miguel s/n Teléfono: 964173032 y whatsapp: 661 425 294

CENTRO LÚDICO Y DEPORTIVO JAUME I. Situado en la zona de la Alameda, dispone de piscina climatizada o rocódromo, entre otros. Solicite información de las posibilidades deportivas que ofrece la ciudad llamando a la Oficina de Turismo.

FLAÓ. El dulce morellano por excelencia és el flaó. Es una pasta rellena de requesón y almendras que tiene un origen, árabe, medieval y mediterráneo consideraron como un dulce celestial que se ha convertido en señal de identidad de Morella siendo el rey de todas las pastelerías.

IGLESIA Y MUSEO ARCIPRESTAL. Abierta los lunes de 11h a 14 y de 16 a 18h. De martes a sábado de 11h a 14 y de 15 a 18h. Domingos de 10h a 11:15h y de 12:15h a 15h. Los horarios pueden variar por celebraciones religiosas. Más información en la página web BasilicadeMorella.org

CASTILLO DE MORELLA. Con entrada por la plaza de toros, es visitable de lunes a domingo en horario ininterrumpido de 11 a 19h. El Palacio del Gobernador, situado en su interior, abre de 11h a 15h.

MUSEO “TEMPS DE DINOSAURES”. De martes a domingo, de 11 a 14h y de 16 a 19h.

LA PRISIÓN MEDIEVAL. Abierta los dias 11, 12 y 16 de octubre, de 11 a 14h. y de 16 a 19h.

APUNTES DE INTERÉS

GUIA COMERCIAL.

HOTEL REY DON JAIME.

Juan Giner, 6 · 964 16 09 11

MESON DEL PASTOR.

Costa Jovaní, 5 · 964 16 02 49

LA FONDA MORENO.

Sant Nicolau, 12 · 964 16 01 05

HOTEL EL CID. Portal de Sant Mateu, 3 · 964 16 01 25

CASA ROQUE.

Sant Joan, 1 · 964 16 03 36

EL FAIXERO. Ctra. Iglesuela, 7 ·

CINCTORRES · 964 18 10 75

CASA PERE. Blasc d’Alagó, 22 · 964 16 02 15

RESTAURANT VINATEA.

Blasc d’Alagó, 17 - 964 16 07 44

RESTAURANTE EL CAZADOR

Barrio H. Nou - 630 401 965

RTE. PIZZERIA LOLA

Blasc d’Alagó, 21 · 964 16 03 87

BAR QDQ. Segura Barreda, 16 964 16 07 29

BAR PRATS. Pilar, 24 · 964 16 01 60

CAFETERIA ELS PORXES. Blasc d’Alagó, 12 · 964 17 32 42

ADOLFO’S BAR. Barrio H. Nou · 964 16 09 33

CANYERO’S BAR. Blasc d’Alagó, 29 · 653 07 87 03

BAR XÒFER. Blasc d’Alagó, 9 · 673 06 62 32

BAR QUIOSC COLÓN. Plaça Colón, 12 · 964 17 31 47

ARTESANIA CARMEN. Pilar, 1 · 964 16 10 06

PASTELERIA PILI.

Torres de Sant Miquel, 1 · 964 17 30 75

PASTELERIA PALLARÉS.

S. Barreda, 12 - 964 16 02 82

PANADERIA DOMINGUEZ. Sant Nicolau, 21 · 964 16 03 57

MOBLES ERNEST. Blasc d’Alagó, 20 · 964 16 00 40

REGALOS Mª MERCEDES. Pilar, 7 · 964 16 01 92

CARNISSERIA CATALÁ.

Marquesa Fuente el Sol, 7 964 160 177

CARNS NOEL.

Marquesa Fuente el Sol, 12 · 964 16 09 93

MORELLA SE ILUMINA. Los viernes, sábados, festivos y sus vísperas, el castillo y las murallas de Morella se iluminan desde la puesta de sol hasta medianoche. Puedes acercarte a pie hasta el paseo de la Alameda para ver el castillo o coger el coche y dar una vuelta por los alrededores para disfrutar del espectáculo en su conjunto.

ENTRADA CONJUNTA. Las principales atracciones turísticas de la localidad ofrecen un modelo de entrada conjunta con la que se puede acceder a los diversos museos, al Castillo y a la Iglesia Arciprestal a un precio más reducido. Puedes comprarlas tanto en la Oficina de Turismo de Morella como en la entrada de cualquiera de los monumentos adheridos.

CARNISSERIA SEGURA.

Blasc d’Alagó, 33 · 964 16 02 41

PERRUQUERIA PILI.

Sant Julià, 6 · 964 16 07 84

HOGAR TEXTIL ADELL.

Trinquet, 2 · hogartextiladell.com

MÀ DE DONA.

Juan Giner, 23 · 964 16 08 59

JOVENIVOL.

Blasc d’Alagó, 41 · 964 16 07 10

ÒPTICA ART. Plaza Colón, 1 964 16 09 32

ESTANC MESTRE.

Segura Barreda, 22 964 16 06 41

CASA ARGIMIRO.

Pilar, 2 · 964 16 03 77

L’HERBOLARI.

Juan Giner, 18 964 16 03 84

CLÍNICA DENTAL LEUBA

Callejón García, 19 639 64 90 92

AROMES DE MORELLA. Blasc d’Alagó, 13 · aromesdemorella.com

DOMINGOS DE COMPRAS POR MORELLA. La mayor parte de los establecimientos comerciales de Morella están abiertos todos los domingos del año, siguiendo una larga tradición comercial que se remonta hasta la Edad Media. La oferta se completa con un mercado situado en la calle porticada donde se pueden comprar frutas y verduras frescas -entre otros productos-, lo que se hace desde que Jaime I ‘el Conquistador’ lo autorizara en 1256. Aún hoy en día se mantiene esa inusual costumbre comercial y se puede salir de compras en domingo.

SALTAPINS. Parque de aventura con tirolinas, lianas o puentes tibetanos. Más información en saltapins.com

PINTURAS RUPESTRES DE “MORELLA LA VELLA”. Abiertas de martes a domingo y festivos en turnos: 11h., 12:30h, 16h y 17:30h. Pónganse en contacto con la oficina de turismo para planificar su visita. Telf. 964173032 · Whatsapp. 661425294

LOS GIGANTES. Pueden verse en la entrada del Ayuntamiento un espacio con acceso libre y gratuito

LAS TORRES DE SAN MIGUEL. De martes a domingo de 10 a 13h y de 16 a 19 horas. Viernes de 10 a 13h

—Morella.

Jueves 31 de octubre

20h. Magia. Un akelarre familiar de danza callejera. Plaza de la iglesia

Dissabte 2 de novembre

Correfoc a Morella

12h. Taller de pintacares, màscares i bocanades. A la Llotja

19h. Passacarrer de música. Des de la Plaça Colon a Sant Miquel. 20h. Correfoc. Des de Sant Miquel al Pla dels Estudis.

19h. Trio Alba Nova. Concert d’obertura junior. XIV Morella Sonora. Teatre Municipal de Morella

Diumenge 3 de novembre

19h. “El viatge de Marta”. Cinema. Teatre Municipal de Morella.

—Vilafranca.

Divendres 1 de novembre

11h. Festa de la Penya Taurina. Obertura de la Plaça de Bous i matinal amb Germans Bellés. 14h. Dinar de socis al Parador 16h. ‘Capea’ a la Plaça de Bous amb vaques de Germans Bellés 19h. ‘Tardeo’ al Parador de Festes amb ‘Rumba 13’ 21h. Sopar i Dj’s locals al Parador de Festes.

16,30h. Missa de Tots Sants al Ce-

mentiri.

Dissabte 2 de novembre

17h. Conferència. “Hoy es el primer dia del resto de tu vida” a càrrec de José Gallego. Saló Actes Casa Social.

19h. Mostra de Teatre ‘Reclam’. Música. Concert de Luis Pardo. Sala Carles Pons de la Casa de Cultura.

Diumenge 3 de novembre

16h. Cinema a la Casa Social. Sessió Infantil amb la pel·lícula “La Família Adams 2”.

18,30h. Cinema a la Casa Social. Sessió Adults amb “Cerrar los ojos” de Víctor Erice.

—Cinctorres.

‘Dinomania Trail 2024’

Dissabte 2 de novembre

9h. XI Cursa de Muntanya. XII Marxa a Peu i VI Cursa Juvenil. Punt d’animació. Parc Infantil. Dinar de germanor i vespreig musical.

22h. Concert Sons de l’Interior. Ars Nova Lux & Guest.

1er. Pro-Aplec 46è Aplec dels Ports

16,30h. Vespreig musical amb ‘Sarao Rumba’. 21h. Sopar d’entrepans

23h. Actuació musical del grup ‘Cor’.

Anunci del lema del XLVIè Aplec dels Ports

0,30h. Tornada als escenaris del grup ‘Hereus’ Al finalitzar, discomòbil amb Dj.Cuber

—Portell.

Festa de la Penya Taurina XV Aniversari

Dissabte 2 de novembre

11,30h. Encierro infantil amb carretons

13,30h. Dinar popular 16,30h. Corro de vaques de la ramaderia Hnos. Colomer de Calanda.

18h. Prova del bou nº27 ‘Indiano’ de la ramaderia de La Jotera. 19h. Tardeo al Poliesportiu amb el grup ‘Rumba 13’

21h. Sopar popular al Poliesportiu.

22,30h. Embolada d’un bou de Hnos. Colomer 23h. Embolada del bou nº27 ‘Indiano’ de La Jotera.

0,30h. Ball amb l’orquestra ‘Fénix’ i discomòbil ‘DML’

Tota l’agenda, inclosa la esportiva, queda condicionada a la meteorologia del cap de setmana.

—AgendaEsportiva

FUTBOL REGIONAL

2ª FFCV

Morella FC - Jov.Almassora Diumenge 3 a les 18h. ‘Fàbrica de Giner’. Morella

3ª FFCV

CD Catí - CE Cinctorrà Dissabte 2 a les 17h.Vicent García’. Catí

CF Vilafranca-UD Sant Mateu Diumenge 2 a les 16,30h. ‘El Serrito’. Vilafranca

Juvenils

ACD Peñíscola - Els Ports ‘A’ Divendres 1 a les 16h. ‘Benedicto XIII’. Peñíscola

CD Almazora ‘B’ - Els Ports ‘B’ Diumenge 3 a les 15h. ‘J.Manuel Pesudo’. Almassora

Cadets

CD Roda ‘C’ - Els Ports FC Dissabte 2 a les 13,30h. ‘Ciutat Esp. Pamesa’. Vila-real

Infantils

CF Borriol - Els Ports FC ‘A’ Diumenge 3 a les 16h. ‘El Palmar’. Borriol

CD Drac Cs ‘A’- Els Ports ‘B’ Dissabte 2 a les 16,30h. ‘Chencho’. Castelló

Benjamins

Utd. Vinaròs ‘E’-Els Ports ‘B’ Divendres 1 a les 11h. ‘Ciutat Esportiva’. Vinaròs

Prebenjamins

CF Orpesa - Els Ports FC Dissabte 2 a les 11h. ‘Municipal’. Orpesa

BÀSQUET

Aleví (1ª Zonal)

CB Almassora - CBF Morella Dissabte 2 a les 11h. ‘Pavelló Municipal’. Almassora

Aleví Masc. (2ª Zonal)

CBF Morella - CB Benicarló B

Divendres 1 a les 11h.

‘C.Esportiu Jaume I’. Morella

Aleví (1ª Zonal)

CBF Morella - CB Castellón

Diumenge 27 a les 10h.

‘C.Esportiu Jaume I’. Morella

Aleví Masc. (2ª Zonal)

BC Peñíscola - CBF Morella

Diumenge 27 a les 13h. ‘Pavelló Municipal’. Peñíscola

FRONTENNIS

1ª Provincial

Alfara - Vilafranca

Dissabte 26 a les 16,30h. Frontó Alfara de la Baronia (València)

Setmanari d’informació comarcal

El notícies de perfil.

Morella i Vicent Andrés Estellés

PELS 100 ANYS DEL NAIXEMENT DE L’ESCRIPTOR, PARLEM DE LA SEUA RELACIÓ

Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924- València, 1993). Nascut en una família de forners, periodista molt important, sobretot en el diari Las Provincias, crític cinematogràfic i poeta, vitalista i apegat a la vida diària del país, que patí i protagonitzà des de la literatura, durant la Guerra Civil, la postguerra i el progrés de la democràcia. La vida social i literària de la ciutat de València: Va rebre el Premi de les Lletres Valencianes, i Premi de les Lletres Catalanes, s’estan publicant encara les seues immenses Obres Completes, per on desfilen els dolors familiars de La nit o Coral romput, l’estima viscuda a Valèn-

n’és la seua presència en el Jardí dels poetes. Parlem de la vida i l’obra de la comarca, seguint tres escenes viscudes de la història de Morella a propòsit de Vicent Andrés Estellés. Notícies l’evoca com a Mantenidor de les Festes de Morella del 1979, i com un actiu important del decisiu Cinquanté Sexenni, l’any 1994, amb la presentació de l’obra Document de Morella, amb gravats de Pilar Dolz. I encara el 2013, a Morella i per tot arreu, tingueren lloc exposicions, activitats socials, i un homenatge al Jardí dels poetes.

Enguany, pel centenari del naixement del poeta, s’han organitzat a la comarca dels Ports, sopars o re-

cia de Llibre de meravelles, i la més gran obra escrita mai en la nostra llengua: Mural del País Valencià, on té importància la comarca dels Ports.

Traduït a unes 15 llengües, és un dels poetes més populars i més musicats o evocats, amb les veus d’Ovidi Montllor, Al Tall i Maria del Mar Bonet, Remigi Palmero, Lluís el Sifoner, Soul Atac, Miquel Gil, o Obrint pas i Xavi Sarrià, o Pau Alabajos. Entre les seues pàgines, les vinculades a la comarca del Ports ocupen moments esplèndids. I segur que molts dels estudiants d’escoles, Instituts i afeccionats a la literatura, recorden amb estima els poemes Els amants o Assumiràs la veu del poble. La memòria natural d’Estellés a Morella

citals populars de les Nits Estellés, que ja s’han celebrat, en les darreres setmanes, al Festival PERA de Vilafranca, a l’Aplec dels Ports a Sorita, i a Cinctorres, amb recital de Francesc Anyó.

Pilar Dolz Mestre (Morella, 1945). Gravadora. Directora de la Galeria Cànem des del 1974. Amb estudis a l’Escola Massana i l’Escola de Belles Arts, i l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona, i a Urbino, Peruggia i París. Després de la primera exposició a Castelló, ha exposat també a diversos llocs d’arts a Barcelona, Madrid, Milà, Aix en Provence, Ginebra, Lodz o Kyoto… I es pot veure la seua obra en el Museu de Belles Arts de València, Museu del Gra-

A l’esquerra, Isabel i Estellés. A baix, Pilar Dolz i Joan Francesc Mira a la presentació del Document de Morella al 1994.

vat Contemporani, la Biblioteca Nacional de Madrid, Biblioteca Sormani de Milán, Biblioteca de Catalunya… Però sempre Morella. De l’any 1979, i d’aquells anys d’arribada de la democràcia, quins records tens de la Morella de la Transició?

Estàvem molt il·lusionats, molt, tota la gent que en certa manera érem antifranquistes i mos trobàvem, gent que després ha tingut llocs en el poder, com Ximo Puig, que és més jove que nosaltres. Estàvem estos joves, vam començar l’Aplec dels Ports, vam començar a fer certes coses, fèiem alguna manifestació…Vam començar també a revifar un país diferent de com mos el contaven, en certa manera. Eren unes èpoques molt il·lusionants per a alguns, però que contrastaven amb eixa mentalitat que està molt recent.

Era una època molt creativa, també. I clar, ho recordo amb molta il·lusió. Ara mos anem trobant la gent que fa tant de temps que treballa pel poble i pel país. Recordo les primeres Festes democràtiques al 79.

En un poble a vegades és un poc difús, i és complicat enfrontar-se amb algú per la ideologia. Jo crec que entonces i ara ens coneixem tots. És molt difícil fingir. Tots sabem com pensen a eixa casa, eixa casa i l’altra casa. Tots sabíem més o menys amb qui mos ajuntàvem i amb qui no. Sobretot durant la democràcia els primers anys també hi havia un silenci, Al poble tots ho sabem tot però no ho diem. Fa de mal dir perquè ens necessitem molt uns als altres. Hi ha bona gent al costat d’un altre, a la dreta, a l’esquerra...Hi ha interessos, hi ha coses. Som tots

Laia Meseguer.

junts i mos necessitem tots. I després perquè diuen més val un mal veí que un bon parent, no? Perquè som els que ens tenim.

I respecte a aquelles festes, les primeres festes de Morella en democràcia, quin record tens?

Fa molts d’anys, i ara sóc major, tinc 80 anys, llavors, clar... Jo tinc bastanta memòria, però, clar, també la vas perdent. Jo me’n recordo que estàvem molt il·lusionats perquè venia Estellés. Ja mos pareixia un gran poeta, perquè a més era el poeta del país, el poeta de la terra, el que canta sobre coses molt pròximes. De fet, vam anar a buscar-lo quan eixia de l’hotel per acompanyar a Isabel, la seua dona.

Quina relació teníeu? Era d’amistat o era més de compartir espais i actes culturals?

No, no puc dir que jo era amiga Estellés, no vaig a presumir, però sí que el coneixia, parlàvem quan

ens el trobàvem a algun Aplec, o als Premis d’Octubre i el saludàvem. Érem més pròxims a Fuster. Però dels altres, pues de Sanchis Guarner. Gent del país, que treballava pel país. Per eixe país que tots volíem, que no sé si ha arribat a ser o no. Però en Estellés, de trobar-lo, de saludar-lo, de parlar, ah, “sou de Morella?, doncs bé”.

Jo sempre dic que jo a Fuster el vaig descobrir quan mon pare va comprar el llibre El País Valenciano. Nosaltres mos examinàvem a Tortosa i després vaig estudiar a Barcelona. Als de València ciutat els dèiem els “valencianets”, jo no me sentia “valencianeta”.

Estellés es poesia popular, per a tots

La seua poesia t’arriba al cor. Ell té un vers que diu “no ser res si no s’és poble”. A mi, per exemple, m’agradava molt la pebrera. Jo quan era menuda, a ma casa per a esmorzar fèiem pebrera torrada o a la cassola, que tenia aquells colors vius. En el poema del pimentó explica com disfruta menjant un tros. Eixe poema, i la resta, si tens una mica de sensibilitat, arribe a tot el món. No té que haver-hi una cultura pels sabuts i una cultura per a la resta, ha de ser per a tots. Com va ser l’estada d’Estellés?

Nosaltres vam estar amb ell i vam veure una mica la comarca, que jo crec que no havia estat mai, a Morella i als Ports. Sí que recordo que el vam portar a Mirambell i vam dinar al Forcall. I després li vam ensenyar Morella, tot el poble, el convent de Sant Francesc…I, per exemple, hi havia aquestes esteles que hi ha, aquestes esteles del ce-

deute en ell.

Clar, perquè al final era també un poc la idea que te plantejava ell, de fer un llibre junts, i al final l’has fet tu però també en ell d’alguna forma, no?

Vaig considerar que estava en deute. I després ho va impulsar Ximo Puig, que en aquell moment estava en la Generalitat, i també Arrua. Teníem l’oportunitat que la Generalitat ho patrocinara, i ho impulsara el 50 Sexenni. Així, vam fer un disseny molt bonic. Són 11 gravats, amb 11 poemes d’Estellés. Per exemple, els de les parets de pedra seca, les vaig fer amb els dits perquè són el meu ADN, la meua identitat. Joan Francesc Mira va fer la introducció i la presentació. I després, el grup de dones dels Ports, van fer una exposició, elles la van fer a la Caixa d’Estalvis. Es va publicar pòstumament, i la presentació del llibre va ser

mentiri, que després jo les vaig utilitzar al llibre de gravats. Jo li deia “mira, Estellés, una estrella”. Este escut, que no sé si tu les has vist alguna vegada, que està a l’entrada de Sant Francesc, dos flares menors. Els vaig posar als gravats, com un homenatge a Estellés, perquè són estels. Si non é vero é ben trovato, no?

Com havia sorgit el llibre de gravats i poesia d’Estellés Documents de Morella?

Durant la seua estada me va dir «podríem fer un llibre d’eixos d’artista», amb els meus gravats i els seus poemes. Jo li vaig dir sí, sí, però els dos teníem altres coses i no vam acabar de tancar-ho. Després vaig sentir que estava amb

A baix, tres pàgines de Document de Morella. Gravat de Pilar Dolz i poema d’Estellés.

precisament en any de Sexenni Jo estic molt contenta d’haver fet este llibre. Se va vendre de seguida. Jo no vaig cobrar res, estava molt sorpresa perquè pensava “qui comprarà un llibre en gravats?”. La gent sempre me sorprèn. Se van esgotar, i jo només en tinc un, que ara mateix està a una exposició a Barcelona en un homenatge a Estellés. És més, vaig fer una exposició a Itàlia i una altra a Sofia l’any passat, i a Itàlia vaig portar el llibre i un dia vaig entrar era Urbino, i en la sala hi havien uns espanyols a l’exposició, els vaig escoltar parlar i eren d’Alzira. Se van trobar a Urbino una persona de Morella i un llibre d’Estellés amb gravats, amb el gravat dels volantins. Amb açò vull dir

que d’una cosa senzilla d’ací es fa una cosa universal.

En aquell moment, l’ajuntament va tindre la idea de fer dels meus gravats una mena de facsímil, no es facsímil, que també no sé quants n’he van fer, però també ara tu el trobes en els llibres de vell. Jo només tinc este, no li’n puc donar ni un al meu net.

Joan Fuster te va batejar com la “xica de les pedres.”

A la casa de Fuster, el Museu Fuster, té un dels meus gravats de pedres penjat. Clar, a Fuster també li recorde no només Morella, Villafranca…aquesta pedra és universal del país.

I quines impressions o quina reacció va tenir la gent de Morella? Coneixien el poeta?

Jo no te sabria dir exactament, perquè eren èpoques molt... Hi hauria gent que sí que el coneixia, estava Sergi Beser o altres. I després també cada u tenia el seu color, entens? Jo no sóc de cap partit, jo sóc feminista. Però tots saben què opino i què faig. Doncs ací també hi havia gent, des d’antics comunistes i un fatxa que va cridar “Viva Franco” durant el discurs d’Estellés. Morella tenia en aquell moment i ara molts universitaris, la gent estudiava molt. Jo vinc d’un món rural però a ma casa tots hem anat a la universitat.

A mi me fa molta gràcia, m’agrada molt Estellés, i després si tu l’agarres en les cançons que ha musicat Ovidi, o que ha fet... Jo crec que arriba al poble que té una mica de sensibilitat, jo crec que agrada molt. Jo no sé per què no han fet ara... les institucions no han fet l’any d’Estellés. De totes formes, potser ha sigut millor, perquè la gent s’ha volcat més. Va haver-hi una certa democratització de l’estil de les festes, també pel que feia a la figura de la reina

A mí, com a feminista lo de les reines no me pareixia massa bé. És igual com les reines del Sexenni, que realment reina només n’hi ha una, Betsabé perquè ella era reina perquè estava casada amb el rei David i era la mare de Salomó. Lo de les reines té un origen classista. Jo vinc del món rural, vivia als carrers baixos, perquè estàvem més prop de les Fonts, d’on era més avinent portar a la burra als abeuradors. Jo veia lo de les reines com una cosa potser classista o sexista, com que no era per a tots i totes. Jo celebro que, amb l’estil actual, no hi hagen reines de festes a Morella. Perquè totes les dones són iguals i tots els homes també. I la democràcia és que tots siguem igual. Amb aquesta tradició, hi ha llocs o famílies que demanen crè-

Setmanari d’informació comarcal Notícies.

dits per a vestir a les xiquetes més guapes o menys guapes. Jo no estic d’acord amb això, no, perquè jo crec que la dona no se té que exhibir com un objecte. Si elles estan d’acord i volen eixir i exhibir-se i fer aixina i fer la volteta, ho sent molt, encara que la democràcia també és això, aguantar-ho.

Parlant del paper de les dones en els actes oficials, trobes que n’hi ha altres anècdotes…

Sí. Recordo, de la carrera ciclista Vila-real-Morella, quan vam anar a Vila-real: totes les xiques anaven arregladíssimes, de perruqueria, totes toves amb els seus vestits. I llavors estàvem nosaltres amb els vestits del diumenge, que en tenies en total tres i l’uniforme, tindríem 15 o 16 anys. Jo me vaig sentir com se sent la xica que no té tants de diners. Eixes No m’agraden les festes que poden ser classistes, sexistes i estic en contra. I a més n’hi ha una indústria total en això, no sols en els vestits. Perquè ara ja els toca tindre tres o quatre faldes, tres o quatre manteletes, tres o quatre pintes.

se li va ocórrer a Falo Menezo, i la va compartir amb els socialistes. La va proposar formalment Javier Fabregat, encara que després ell no va poder estar-hi perquè es casà i estava de viatge de bodes. Si haguera estat Fabregat, com és una persona més llegida, l’acte haguera sigut diferent. Me’n recordo que allí a casa de Tenorio Falo li estava dient al xic que tractava amb Estellés: és un poeta important, tracteu-lo bé... Falo era dels que proposava moltes idees, bones o roïnes jo què sé, però tenia idees i propostes, perquè estima el país i sap que som un país “colonitzat” i que... i vam lluitar ací molt… .Ací a Morella, i te puc dir quina gent, on ere casa Els Helicos, vam fer cartells perquè volíem una autonomia de primera, com la de Catalunya, perquè som una autonomia històrica i van posar els cartells per tot arreu... Jo no sóc nacionalista, sóc sobiranista, vull la soberania del meu país, del poble, clar.

Molt important: Hi ha relació entre els poemes d’Estellés i els teus gravats?

ha uns que són més figuratius i a poc a poc anem arribant a allò més concret, de la natura, de les pedres. Per a mi tenia un ordre en aquell moment, però si ho canvies tampoc no passa res. Ell fa referència a símbols i anaturalesa: la “capa pluvial” o els “matalassos de llana”, les flors… Les parets de pedra o el blat verd o les herbes…

Els poemes del Document de Morella, després a passar a formar el Mural del País Valencià Jo crec que hi ha poemes que servien per a Morella i per a un altre poble. Clar, si parlem de pedra seca la tenim també a altres llocs arreu del país. A més, a part de poeta era periodista. I un poeta no se guanya la vida, això, fent poesies. Entonces què feien? Anaven a Jocs florals, a presentar a la reina... I aleshores llaurejaven al poeta, quan tenies les tres roses eres un poeta de llaurejat… Estava la rosa, l’englantina, la vila… Es guanyava la vida de periodista, era el fill del forner. Quan Estellés parla de sa casa, de la casa modesta, a mi també m’arriba el cor, perquè és la

I tornant un poc a les festes del 1979, on va vindre Estellés… La proposta i l’acceptació del poeta… lo d’Estellés, m’havia Crec que la idea de que vinguere ací se li va ocórrer més a Faló i va parlar en... Ho van proposar els socialistes, perquè no porteu Estellés. La idea de dur Estellés a Morella

Jo no vaig il·lustrar els poemes. Jo vaig fer, vaig crear... Per exemple en un poema diu «un pectoral quotidià», un pectoral té una forma, com la silueta del castell de Morella. També en un altre poema diu «com ornament de capa pluvial”... Fins a cert punt hi havia relació entre el poema i el gravat. Després hi

A baix, llibret de festes 1979. Vicent Andrés Estellés, el pregoner

sistir a les primeres festes democràtiques, i va haver-hi un sector que es va enfadar, va cridar… A més, Estellés estava malalt, li afectava el que li digueren, era sensible Perquè després va haver una certa rinya. Jo vaig entrar al bar Blasco i hi havia un grup de gent més jove

A l’esquerra, una imatge del llibre Morella. Imatge i paraula. Julio Carbó i Sergi Beser.

meua i la de tantes famílies. Recordes alguna part del discurs d’Estellés?

Jo recordo l’inici. Com ja arribar un daltabaix, perquè només en l’inici, però después de dir com tocava: “La senyoreta tal…”No t’ho sé dir exactament. Va començar dient que estava molt content d’as-

que jo que estaven allí i jo no sabia que estava la dona de l’alcalde. I diuen, què, com ha anat? Jo vaig dir només una cosa: “Como somos pequeñitos lo hacemos muy mal, cuando seamos mayores lo haremos mejor”. No vaig dir més que això. I diu, què ha passat? No res, un desastre. Inclús una dona, me’n recordo, es va posar a plorar… Alguns d’ací se van sentir com ofesos, per això que va dir de la democràcia. L’estada va ser una mica agredolça en la Morella d’aquell temps Ell en part va estar feliç, i a més Falo és un gran amfitrió i el vam portar a molts de llocs... Li vam ensenyar la comarca, en la mesura que vam poder en dos dies… Venia algú més amb nosaltres però no ho recordo, seria algú del grup de Ximo Puig, d’estos grups, perquè quan va vindre Renau, l’any de Sexenni, que el vam portar, també mos van ajudar, els joves de Morella o els que van posar cartells per ahí i després per un Estatut de Primera, que no va poder ser… No-

saltres lluitem sempre per causes perdudes: ara també.

I alguna cosa que a ell li agradara especialment, que li impressionara de la comarca?

Li va agradar molt. I a més jo crec que vam ser bons amfitrions. Ell preguntava coses i nosaltres li contàvem. Crec que això es reflectix als poemes que va escriure després sobre Morella, i sobre tots i cada un dels pobles de la comarca…

Javier Fabregat Antolí. Regidor al 1979, alcalde de Morella (19911995). Director de Fabregat Advocats i Serveis Empresarials S.L.

Com va ser que vau convidar a Estellés a vindre a Morella?

“L’alcalde en aquell temps era Paco Blasco, de l’UCD, que subs-

I vau usar el protocol oficial de l’època. “Lo de les reines i les dames era una festa buida de contingut, no calia posar les dones com a un ‘adorno’: A cada concejal mos assignaven una dama i a l’alcalde la reina, i havíem de portar-les des de sa casa fins al teatre… Després d’aquell any, es va votar per decidir si continuava la tradició de les reines i les dames, i ja va desaparéixer.

Com vau compartir la proposta de dur a Estellés, que ja era conegut en el camp de la cultura.

Com portantveu dels socialistes, vaig fer la proposta, i encara que alguns potser esperaven que fora un fracàs, des de la comissió de cultura, Teudo Sangüesa la va acceptar: volíem que vinguera a Mo-

tituïa a Sabater perquè el van traslladar a Castelló de professor. Paco era bonachón, molt bon home. Els socialistes estàvem a l’oposició, però com era el primer govern democràtic a Morella després del franquisme, volíem que fora un èxit: a l’Ajuntament va haver-hi un ànim obert i col·laboratiu amb la cultura.

rella un intel·lectual valencià amb un discurs i una obra rica com a periodista i poeta. La iniciativa va ser nostra, però per tota Morella. Vau tindre col·laboració i bona resposta per a l’èxit de la proposta?

Una persona clau, i per cert també per a la proposta d’Estatut d’Autonomia, va ser el periodista

A baix, Sopar Estellés, Cinctorres 2024

Alfons Llorenç, un gran amic de Morella sempre, i assessor de cultura després del president de la Generalitat. Amb entusiasme, va acompanyar la proposta Vas poder estar i acompanyar Estellés en l’acte de la Festa? És una història: resulta que m’havia casat amb Estrella, la meua dona, a la seua terra, Lleó, el 14 d’agost, i al dia següent havíem marxat de lluna de mel a Turquia.

ni amb cap nom, de lo més normal. Van vindre a casa i mos van dir que si volia ser dama i vam dir que sí, i quan vam anar a l’Ajuntament, mos van dir que volien que fora reina de festes.

Se triaven tres o quatre xiques del poble i dels masos, perquè hi haguera representació de tot. Aquell any, l’’alcalde deguere pensar: ara que estem en democràcia que hi hage representació més plana del

A l’esquerra, Pilar Querol, reina de les festes, i Teudo Sangüesa en l’acte de coronació el 17 d’agost de 1979

Fabregat, durant els primers dies de festes no va estar a Morella perquè es va casar amb la seua dona Estrella a Lleó el dia 14 d’agost. Així, el 15 la parella marxava de viatge de lluna de mel a Turquia. En tornar vaig saber que l’estada del poeta no havia estat del tot satisfactoria: els altaveus no van funcionar massa bé, i que va haver-hi la reacció d’una part del públic amb crits franquistes simplement perquè Estellés era un valencianista d’esquerres: desagradable eixa imatge de Morella.

Després, vam continuar eixes idees per l’autonomia: allò que valia per a la cultura, havia de valdre per a la política, per a la gent.

Pilar Querol, morellana emprenedora, va treballar durant anys a la pastisseria Pallarés, i va obrir una pastisseria a Blasco de Alagón. Posteriorment va emprendre la seua trajectòria al forn de Sant Miquel. Ara ja no treballa i gaudix del temps lliure, la natura i l’esport.

Pilar, ¿recordes l’acte en què Estellés va fer el discurs de mantenidor?

L’acte, sí, clar. Però realment jo no sabia qui era el mantenidor, i no recordo el discurs, el parlament… Com era, com va ser la teua època de Reina de les festes?

Mos buscava l’Ajuntament, abans les reines eren més famílies adinerades. Mon pare treballava al Tint, ma mare era treballadora. Érem una família pobra del poble, ni rica

poble. És la meua impressió”.

La família se’n va alegrar, recordes com va participar?

Ma mare treballava de cuinera a l’institut, al col·legi vell, quan estaven els calassancis. Per a mons pares va ser un esforç molt gran, i érem tres germans. Mai mos va faltar de res però en aquella època comprar dos vestits d’estos, de l’any que vaig ser i després del segon any, per a ells va ser un cost. Era com un vestit de novia.

Abans i després de Reina, com recordes la teua vida?

La infància i l’adolescència a Morella la recordo molt feliç. Recordo un any de l’Anunci que els pares ja mos deixaven eixir una mica després de sopar, i en l’excusa de fer la carrossa, posàvem tocadiscos i mos ho passàvem molt bé.

I després?

Treballava a la Pastisseria Pallarés des de molt joveneta, encara no havia acabat d’estudiar i als estius treballava. Jo el que volia era treballar, estudiar no m’agradava gens. També per a ajudar a casa perquè la cosa anava estreta. Als 23 anys em vaig casar. Després, a Blasco de Alagón vaig montar una pastisseria, vaig estar deu anys, i després ja vam obrir la panaderia a Vitorino a Sant Miquel i vaig estar-hi vint anys. Recordo aquella joventut: el 1979 ho vam fer tot al Poli. El dia de la proclamació de les reines era el dia que començaven les festes. Érem de vàries quintes, mos coneixíem i teníem relació…Recordem amb il·lusió aquell temps.

Setmanari d’informació comarcal

Apunts històrics.

El Directori Civil (1925-1930) · Part XX

Calaix desastre

Avui toca parlar d’una vista del Bisbe; troballes arqueològiques als fonaments del quarter de la Guàrdia Civil; la festa de Sant Antoni a Morella; peix fresc a les pescateries; l’enèsima petició d’una carretera a Castell de Cabres; la inexistent carretera d’Herbers; un nou Arxiu; la festa de Sant lluís; i una dona goluda. Ànim, que ja queda poc per acabar aquesta renglera d’articles.

Pep Querol. Historiador

El Heraldo de Castellón, del 27 de juliol de 1927, noticiava la visita del Bisbe de Tortosa, el dia 22 del mateix mes. El llenguatge que utilitza José Milián és servil, ho sento però és així, d’acord amb l’època i la ideologia dels actors històrics. Cosa que no lleva que represente alguns passatges bonics. El que més me crida l’atenció és la rebuda de, no només balcons vestits, sinó d’arcs de triomf, a la manera que se feia a generals victoriosos i grans personalitats 100 anys enrere, un autèntic anacronisme per l’època, «Algunas calles se cubren de hierbas olorosas. Aparecen colgaduras, banderas y gallardetes en los balcones. Al empezar el trayecto que ha de recorrer el señor Obispo a pie, y en la misma embocadura de la calle del Pilar, se levanta un sencillo y artístico arco triunfal, de floresta, con la siguiente inscripción: Morella a su Obispo. Seguimos caminando y encontramos otro magnífico arco de triunfo frente al Ayuntamiento, finalizando nuestro recorrido en la plaza de Colón, en donde se ha levantado un altar

y en cuyo sitio esperará el Clero». Els arcs de triomf ja feia dècades que estaven reservats per a les Festes del Sexenni, i no és descartable que ja hi haguera un poc d’ambientet, ja que en poques setmanes se celebraria l’Anunci, animant als organitzadors a recuperar aquestes manifestacions honorífiques, «Las calles estan limpias, bien cuidadas, huele a fiesta y fiesta gorda. [...]. Hermoso atardecer, limpio y sereno, plácido y sonriente», i ara arriba la galtada als que neguen el canvi climàtic, «tan difícil de sí, muchas veces, en estas montañas. Pero hoy es día de júbilo para Morella y lo negruzco, pardo y desabrido, a que nos tiene acostumbrados nuestro horizonte debe hoy desaparecer pafra dar paso a las galas de fiesta». Recordo que era 22 de juliol (Si us interessa, el 29 de juliol conclou l’article sobre la visita del Bisbe).

També al Heraldo de Castellón, del 6 de novembre de 1926, ens informa d’una qüestió molt interessant sobre les obres del nou Quarter de la Guàrdia Civil, «Nos dijo el contratista [...], que efecti-

vamente encontraron, al preparar el terreno, para levantar el edificio, restos de vajillas antiguas y un subterráneo largo y con dirección al castillo», estic traient foc pels queixals ara mateixa al mateix temps que escric. Destrossa-banderes!

A Las Provincias, del 20 de gener de 1929, se noticiava la festa de Sant Antoni a Morella, «Por la mañana de celebró la solemne procesión para trasladar la imagen desde la Cofradía de Labradores, [...], a cuyo acto concurrieron numerosos devotos, ya que tuvimos ocasión de contar más de 220 hachas encendidas. A les 9 missa, «a toda orquesta». Una vegada acabada, se traslladaria la imatge del Sant a la Confraria dels Llauradors, «amenizando el acto la banda de tambores y cornetas que con tanto acierto dirige don Roberto Beltrán», Robertet. Una vegada allà, Manuel Boix Milián, president, repartiria «numerosos bizcochos y licores». Finalment, per la vesprada se celebraria al carrer Blasc d’Alagó la cursa dels parells, «adornando a las mulas con vali-

L’Alameda de Morella. Autor: José Pascual, Arxiu Pascual, Ajuntament de Morella.

osísimos aparejos, que tanta fama dan a Morella, por ser confección de la indústria de esta localidad, imitación a las mantas y alforjas, únicas en su clase en toda España y quizá en el mundo». Home, no cal passar-se, però ja està bé la propaganda.

A Las Provincias, del 8 de febrer de 1929, ens informa de els festes a Ortells, «Se celebraron las fiestas en honor de San Antonio y San Blas, en los días 3 y 4 del actual, con mucha pompa y solemnidad, grandes fiestas religiosas y profanas, con foguera, [y] baile público, para lo cual fue contratada la Banda Municipal del Forcall; gran cabalgata y repartición del panoli, serenata, albaes, tracas, cohetes, fuegos artificiales y grandes meriendas».

Al mateix diari, del 21 de febrer de 1929, ens informa del peix que havia arribat a Morella, «Durante el mes actual, [...] se han recibido 1.195 kilos de pescado de diferentes clases, y todo procedente de la plaza de Vinaroz, resultando por habitante durante el mes 0,21 gramos». Aquesta circumstància era possible per la millora del transport, «El tiempo empleado en el transporte son cuatro horas, conducido en camionetas desde aquella población, motivo por el cual no se ha dado aun el caso de tener que inutilizar nada del pescado presentado hasta la fecha en esta plaza». La possibilitat de rebre peix fresc era un luxe relativament recent. Fins no fa molt, una persona sola, a cavall, i amb postes per canviar la cavalleria, tardava 8

hores. La diligència entre 10 i 12 hores, depenent de les circumstàncies. Imagineu-vos, avui dia, que, ja no 10 hores, tardarem 4 hores a arribar. Moltes vegades no som conscients de les comoditats que gaudim, i que hauríem d’estar agraïts. Parlant de les carreteres, ja havíem vist que l’Ajuntament de Morella reclamava la millora, o directament fer carreteres noves, entre alguns pobles de la Comarca i Morella. Camins sempre hi havia hagut, però la majoria eren d’aquells que se deien de ferradura, només aptes per passar cavalleries de diversa índole. Després d’haver reivindicat la seua necessitat en anys anteriors, segons l’Acta de la Permanent del 7 de maig de 1929, s’insistia especialment en la

connexió Castell de Cabres-Morella, «para que, de ese modo, puedan tener una vía de comunicación con Morella y por lo tanto con la provincia de Castellón, todos los pueblos de la Tinenza, que en vez de estar enlazados con su provincia (Castellón) están unidos por medio de caminos vecinales con la vecina provincia de Tarragona», petició que s’enviaria al Ministeri de Foment. Sol ser recurrent a les fonts de l’època la consideració de la Tinença com un territori completament aïllat de la resta de la província. Òbviament, en tota aquesta dinàmica hi havia un parell de factors clau, per suposat l’econòmic, però també el del prestigi, erigint-se Morella com l’actor indispensable al nord de la província de Castelló. Per una banda les mines, amb un carbó que havia d’eixir fins al port de Vinaròs per Morella, una situació indispensable perquè algun dia muntaren el tren a la Ciutat. Per una altra, el Partit Judicial, que ja hi havia un rum-rum de canvis i modificacions, on Morella podia eixir perdent. Respecte a la carretera a Castell de Cabres, ja podien esperar assentats una quarantena d’anys, més o menys. Herbers no tants, però tela marinera, com deia un mestre que vaig tenir. Ramón Pallarès, el 12 d’agost de 1927, responia a l’Ajuntament que li preguntava pel cens de carros que hi havia al poble, «como no había carretera no había carros, ni padrón formado». De tota manera no tenia les coses molt clares, «si bien en la actualidad, existe algún carro pues, se ignora si se han presentado en esa alcaldía, los propietarios para manifestarlos». Com sempre, paciència.

La possibilitat de rebre peix fresc era un luxe relativament recent. Fins no fa molt, una persona sola, a cavall, i amb postes per canviar la cavalleria, tardava 8 hores.

A l’edifici de l’Ajuntament s’havien fet algunes reformes en els últims anys. Per una banda s’havia fet un espai per a la Banda de Música, al costat del Saló de Plens. Segons L’Acta de la Permanent, del 25 de juny de 1929, se condicionaria un espai per a l’Arxiu municipal. Així, acordarien «Habilitar el local de esta Casa Capitular, conocido por el nombre de Fielato, para instalar en él, convenientemente separados y acondicionados, los siguientes archivos: el del Ayuntamiento; el de los Juzgados, y el notarial». Aquest canvi provocaria un efecte dominó a diverses dependències, així traslladarien «el Juzgado municipal y sus dependencias al local donde están actualmente los archivos de los Juzgados [...] Que, en el local hoy ocupado por el Juzgado municipal, se instale el despacho de la Alcaldía-Presidencia». Bé, canvis en habitacions difícils de determi-

nar, pels canvis que ha patit l’edifici al llarg del segle XX. A mi, el que més me preocupa és el que se diu tot seguit, «Cuando se traslade el archivo de este Ayuntamiento constitucional al nuevo local designado, se proceda a la quema de todos los papeles viejos e inútiles que existan en dicha dependencia, a condición de que no tengan ninguna utilidad administrativa ni valor histórico ninguno». Ja entenc perquè no hi ha a l’arxiu correspondència anterior a 1919. Seran cafres? Veus, se pot ser conservador-catòlic i destruir arxius. En aquells anys poden rastrejar algunes manifestacions religioses que avui dia s’han perdut, com la que apunta el Heraldo de Castellón, del 24 de juny de 1927, «Ayer la juventud obsequió a su Patrón San Luís, con un solemne rosario. Fue sacada la hermosa imagen y precioso guión, a los que acompañaron numerosos jóvenes, con hachas encendidas, y la música que indudablemente presta tanta solemnidad».

Per als nostàlgics del Bar Moderno, propietat el 1928 de Juan Masià, «ha adquirido recientemente, una máquina, para la fabricación de sifones, gaseosas, etc., etc., con objeto de tener mejor atendida su numerosa clientela. Le deseamos mucha prosperidad y sobre todo mucho calor este verano de las fiestas, para no dejar parar la preciosa maquinita», segons noticiava el Heraldo de Castellón el 22 de juny. No te cal patir, Milián, que acabaria triomfant.

Ara comentaré un cas que li pot passar a tothom, i és lògic tenir certa empatia per la protagonista d’aquesta història, succeïda a la Venta Xiprer, a la Pobleta. El Heraldo de Castellón, del 24 d’octubre de 1928, «fue denunciado a la guardia civil, por la dueña de la misma, Ramona Omella Estupiñá, que en la noche del 19 al 20 del actual, habían violentado la puerta de la bodega y de ella le sustrajeron tres kilos de cecina». Ah, redell, els lladres sabien què cercaven. Però aquesta història té un gir argumental, «Hechas las gestiones necesarias y según las contradicciones de la dueña de la referida venta, el magro se lo comió ella con su hermana en unión de unos amigos y temerosa de que su esposo se enterara, simularon el robo, violentando la puerta de referencia». Ací, apart de la gràcia que ens pot fer sense aprofundir massa en l’assumpte, hi ha una reflexió necessària: el terror que sentiria aquella dona del seu home seria cerval, cosa que te fa replantejar el somriure sorgit al llegir la notícia.

Setmanari d’informació comarcal

La Fulla del Camp dels Ports.

ES PODEN ACOLLIR ELS 477 MUNICIPIS MENORS DE 20.000 HABITANTS

Més de 6,2 milions d’euros per a millores hídriques als municipis

La Conselleria d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca ha convocat les ajudes de l’any 2024 per a la millora del proveïment i la reducció de pèrdues hídriques en les xarxes de municipis menors de 20.000 habitants. La convocatòria, disponible en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV), està dotada amb 6.272.632,26 euros.

La directora general de l’Aigua, Sabina Goretti Galindo, ha explicat que “esta subvenció permetrà millorar la gestió de l’aigua en els municipis de la Comunitat Valenciana amb l’objectiu d’una millor racionalització dels recursos hídrics”.

Estes ajudes estan orientades a la realització d’actuacions en matèria de millora del proveïment i reducció de pèrdues d’aigua en xarxes de distribució, la reparació i millora dels depòsits i les instal·lacions de potabilització. La subvenció per cada projecte podrà arribar fins al 80 % del seu cost i el termini de presentació de les sol·licituds es mantindrà obert durant dos mesos.

En concret, es podran subvencionar les actuacions de millora i renovació del sistema de proveïment (captació, adducció, depòsits, potabilitzadores i xarxes de distribució) i les intervenci-

ons que reduïsquen les pèrdues en les xarxes de proveïment que servixen a xicotets i mitjans municipis, així com les actuacions de depuració, sanejament, eficiència, estalvi, reutilització i seguretat d’infraestructura.

La directora general de l’Aigua ha assegurat que “la situació del proveïment en xicotets i mitjans municipis requerix assistència tècnica i econòmica per a la renovació i millora de la seua xarxa, i evitar d’esta manera l’envelliment dels sistemes, l’increment de les pèrdues d’aigua en la xarxa i la reducció de la garantia de subministrament”.

A la Comunitat Valenciana hi ha 477 municipis amb una població igual o inferior a 20.000 habitants, segons l’Institut Valencià d’Estadístiques (IVE), la qual cosa representa el 88 % del total de localitats censades en les tres províncies.

Una convocatòria, a la qual poden acollirs-se els 477 municipis, permet millorar el proveïment i reduir les pèrdues hídriques. L’objectiu és augmentar l’eficiència i millorar la qualitat dels sistemes de proveïment d’aigua i aconseguir un desenvolupament més sostenible, segons s’apunta des de la Conselleria d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca.

Els preus.

Els preus del Porcí. 24/10/2024

Porc engreixat

Preu mig Mercolleida

Garrí (Lechón)

Zamora 20 Kg (G parrida)

Holanda 21 Kg (U. origen)

Lleida 20 Kg

1,575 €/kg (baixa 0,024 €)

1,587 €/kg (baixa 0,024 €)

Setmana 43 del 21/10 al 27/10

68,00 € (sense variació)

87,00 € (sense variació) 24/10/2024

46,00 € (sense variació)

China (Min. Agricultura) Del 14 al 20 d’octubre Porc viu

(Lechón)

Els preus del Boví. (Mercolleida) 23-10-24

Vedells Extra U 331-370 kg/c

Vedelles Extra U 241-270 kg/c

5,96 €/kg (sense variació) 5,97 €/kg (puja 0,01€)

Els preus de l’Oví. (Mercolleida) 23-10-24

Corder fi 23 kg (Viu)

Corder fi 26 kg (Viu)

5,35 €/kg (regularització) 4,92 €/kg (regularització)

Els preus de les Aus. (Bellpuig) 24-10-24

Pollastre blanc (Pes viu)

Pollastre groc (Pes viu)

1,47 €/kg (sense variació)

1,40 €/kg (sense variació)

Els preus del Conill. (Moncun) 22-10-24

Conill (Pes viu)

Conill (Pes viu)

2,58 €/kg (puja 0,03 €)

2,55 €/kg (puja 0,05€) (Loncun) 24-10-24

El més rentable per al ramader

CATÍ (Castelló)

Tel. 964 40 90 00

Fax 964 40 91 12

Patrocina

Les Llunes.

Una imatge panoràmica del riu Bergantes, al seu pas per Sorita, aquest dimecres al migdia. JUAN ANT.

LES TEMPERATURES

MORELLA

VILAFRANCA

CINCTORRES

FORCALL

SORITA

LA MATA

OLOCAU

HERBERS

VALLIBONA

TODOLELLA

CASTELLFORT

PORTELL

11,4 / 15,3

7,8 / 13,0

9,9 / 15,2

9,2 / 18,2

9,6 / 20,1

9,8 / 17,1

9,8 / 13,6

10,3 / 18,7

9,9 / 17,8

9,3 / 17,7

10,1 / 12,6

10,1 / 14,1

10,8 / 16,9

6,4 / 15,3

7,9 / 16,8

5,2 / 20,2

6,1 / 20,7

6,4 / 18,3

8,6 / 16,3

9,1 / 18,7

8,3 / 19,8

6,2 / 19,1

9,6 / 14,7

7,4 / 16,8

Iés que el tram final del mes d’octubre i pel que sembla també els primers dies de novembre si no canvien les previsions actuals sobre l’oratge, es presenten amb molta aigua i precipitacions a la comarca dels Ports. El temporal està deixant molts problemes a zones com la província de València i en la que lamentablement s’han produït moltes víctimes mortals. Ací a la nostra zona, l’oratge des del passat divendres fins a dimecres a les 12 hores, està deixant quantitats significatives de més de 200 litres per metre quadrat

29/10 11,3 / 17,6

7,2 / 15,5

9,2 / 18,1

7,3 / 20,6

9,2 / 21,2

8,1 / 19,2

10,1 / 16,5

9,5 / 19,6

9,5 / 18,3

8,0 / 19,6

10,3 / 15,4

8,8 / 17,2

7,2 / 11,6

4,9 / 11,2 6,7 / 11,4

7,9 / 13,3 8,3 / 13,2

7,2 / 12,3 5,1 / 11,1 7,9 / 12,77

7,7 / 14,6

7,4 / 13,7

4,5 / 10,9

/ 12,0

/ 8,8

/ 7,3

/ 5,7

/ 7,9

/ 11,7

/ 7,8

/ 7,2

/ 7,9

/ 12,2

/ 12,1

/ 11,7

/ 12,7 8,1 / 13,27

/ 10,8

/ 12,3

11,0 / 14,3

10,2 / 13,2 11,3 / 14,6

12,1 / 16,3

12,4 / 15,4 11,7 / 15,3 10,2 / 12,9 12,1 / 16,7 --,-- / --,-11,9 / 15,2

10,1 / 12,8

11,3 / 13,9

“Per Tots Sants, la neu pels alts”

en alguns municipis de la comarca. Per exemple, a la part de la Tinença de Benifassà a la població de Vallibona (una de les més castigades per la sequera aquest passat estiu), el recull fins a dimecres a migdia està sent de 246,2 litres per metre quadrat. A l’altre extrem de la comarca a Vilafranca el recull de precipitacions fins a dimecres és de 234,6 litres per metre quadrat, fet que a suposat que barrancs, rambles i rierols vagen d’ample en ample. També a Morella el recull és de 200 litres per metre quadrat (201 litres en concret).

Moltes afeccions son les que s’han produït a la comarca a les darreres hores amb carreteres tallades, camins embassats, despreniments, talls de llum, fallides d’Internet... Moltes qüestions acumulades amb episodis de pluges torrencials i tronades que han anat complicant les coses i la vida diària als pobles i al camp. De fet en la jornada de dimecres es compta amb alerta taronja a tot l’interior nord de la província de Castelló i sembla que les previsions no varien i s’espera pluja molt intensa per a les properes jornades.