Setmanari Notícies (01/05/2025)

€

Des que he estat a Brussel·les no he viscut cap moment més complicat que l’actual: hi ha grans problemes”

CRISTINA QUEROL COMPTA AMB UNA CARRERA DE MÉS DE 30 ANYS EN LA DIPLOMÀCIA EUROPEA

Pàgines 16 a 17. El Notícies de perfil.

Notícies.

D’INFORMACIÓ COMARCAL. NÚMERO 1648. MORELLA, DEL 2 AL 8 DE MAIG DE 2025.

PSPV Morella demana informació i retroactivitat.

El grup socialista assegura que actualment són molts els projectes que no se’ls ha aplicat cap tipus de bonificació per falta d’informació per part de l’Ajuntament

Pàgina 6. Poble a poble.

350 persones participen en la marxa benèfica ‘Endavant Vilafranca’

La xifra recollida podria arribar als 3200 €, amb les aportacions dels participants i una fira benèfica

Pàgina 6. Poble a poble.

Testimonis de l’apagada: com s’ha viscut el tall de llum de gairebé 12 hores a la comarca dels Ports i que ha afectat serveis bàsics com telefonia, internet, caixers, botigues i subministrament d’aigua en algunes llars

Pàgines 2 i 3. El tema de la setmana.

inaugura l’hostatgeria de Santo Domingo amb una jornada de portes obertes

Pàgina 8. Rogatives, rotllos i primes Pàgina 6. Poble a poble.

Pàgina 7. Poble a poble.

CICLE VOTIU

Setmanari d’informació comarcal

El tema de la setmana.

L’apagada va deixar quasi hores sense llum i cobertura

Poc després de les 12:30 del dilluns de Sant Vicent, es va tallar el suministrament elèctric, al cap d’una estona, quan els generadors dels repetidors van deixar de funcionar, també vam perdre els serveis de telefonia i internet. Als Ports, la llum s’ha començat a recuperar a partir de les 21 h, mentre que la connexió telefònica no es va restablir fins ben entrada la nit. Red Eléctrica Española, operador del sistema, va activar immediatament els plans de reposició del subministrament. No obstant això, la llum no va tornar a Morella fins a les 20:30, i a Vilafranca encara més tard, passades les 23:30. La xarxa de telefonia i fibra va trigar una mica més a recuperar-se. Cap a la mitjanit, Movistar va restablir el servei, mentre que la resta de la xarxa paral·lela d’altres companyies va començar a recuperar-se cap a les 10 del matí, tornant a poc a poc a la normalitat. No és la primera vegada que aquesta zona pateix un tall llarg de llum i queda incomunicada per la pèrdua del servei de fibra, però sí que ha estat la primera

vegada que això afecta tot el país. Tot i així, els veïns s’ho van prendre amb prou tranquil·litat. La preocupació venia del fet de no saber què havia causat el problema ni quan es podria solucionar. Els caixers no funcionaven, els supermercats no podien vendre perquè no es podien registrar els productes ni cobrar les compres. Alguns veïns que viuen en pisos alts no tenien aigua, ja que les bombes dels edificis funcionen amb electricitat, i no podien pujar massa aigua embotellada perquè els ascensors tampoc funcionaven. L’atenció a la gent gran al Centre de Dia de Morella també es va veure afectada. El dinar estava preparat per al primer torn, però els del segon segurament van haver de menjar més fred, segons ha explicat Paula Aguilar, cuidadora del Centre de Dia. “També hem comprat garrafes per poder oferir aigua fresca”, ha apuntat Aguilar. Per la seua part, el Centre de Salut disposa de grup electrogen i va poder atendre les urgències amb certa normalitat. També la Residència de la Tercera Edat va utilitzar el seu generador per continuar do-

nant servei amb normalitat.

L’apagada va afectar també el subministrament bàsic de productes: els forns es van quedar sense pa i les botigues, sense piles ni espelmes. Hotels i bars van oferir servei a les fosques durant el matí, però a la tarda molts bars van decidir tancar. Els hotels es van haver de trobar solucions per atendre els clients tan bé com van poder. “Per sort, tota la gent que havia de marxar ja ho havia fet. Si haguera sigut una hora abans, hauria estat pitjor. Els clients del restaurant han pogut menjar perquè la cuina va amb gas, però és veritat que el servei és molt limitat: estan menjant al restaurant a les fosques”, ha relatat Vanesa Adell, gerent de l’Hotel Rey Don Jaime. Les botigues i supermercats han atés durant el matí, però es van veure obligats a tancar perquè no podien registrar ni cobrar electrònicament. A més, els locals estaven a les fosques. Eva Barreda, comerciant, ha explicat que “el dilluns encara era un dia fort de turisme, amb el poble ple de gent, però haurem de tancar perquè sense llum no podem fer res.” Per la seua part, Laura Lozano, encarregada de supermercat, ha afegit: “Com que no tenim llum, no podem obrir els ordinadors ni comunicar-nos amb els gerents, hem decidit tancar i anar a casa, a esperar si torna o no. Les pèrdues són sobretot de no haver venut i de productes malmesos”. Les asseguradores probablement es faran càrrec de les pèrdues de gènere, però no de les hores de treball ni de les vendes que no s’han pogut fer.

la llum no va tornar a Morella fins a les 20:30, i a Vilafranca encara més tard, passades les 23:30 h

Les botigues que han pogut continuar venent, cobraven en metàl·lic. Els productes més sol·licitats han estat, de nou, l’aigua, el paper higiènic, els llegums i les espelmes. La benzinera de Morella també va tenir problemes. Molts veïns buscaven combustible per omplir els dipòsits, però durant una bona estona això no va ser possible: “Ens hem trobat en la situació que no podíem posar

RED ELECTRICTA HA CONFIRMAT QUE L’APAGADA DEL PASSAT DILLUNS 28 D’ABRIL NO VA SER CAUSADA PER UN CIBERATAC

quasi 12 cobertura

benzina i hem tallat l’accés per evitar que s’acumule trànsit. Estem a l’espera d’instruccions per veure si cal tancar”, ha explicat Diego Luque, treballador de la benzinera.

Al voltant de l’apagada elèctrica, els experts consideren que el que va passar dilluns demostra que no estàvem preparats per a un esdeveniment d’esta magnitud. Francisco González, coordinador del grau en Enginyeria Elèctrica de la URV assenyala que el sistema ja està en

un procés de transformació per adaptar-se a un consum creixent i a una generació d’energies renovables que encara no es pot emmagatzemar de forma eficient. González no parla d’un replantejament radical del model energètic, sinó d’una evolució tecnològica que ja està en marxa i que ha de continuar per fer front a escenaris com este. Elèctrica descarta ciberatacs i atribueix l’apagada a fallades tècniques Red Elèctrica ha confirmat que l’apagada històrica que va afectar a Espanya i Portugal dilluns passat no va ser causat per un ciberatac, sinó per una sèrie de fallades tècniques. En una roda de premsa, Eduardo Prieto, director de serveis operatius de la companyia, va explicar que la pèrdua de generació elèctrica a les 12.33 hores, seguida per una degradació del sistema, va ser la causa principal del col·lapse. Malgrat les recerques conjuntes amb el INCIBE i el CNI, s’ha des-

Red Elèctrica ha confirmat que l’apagada històrica que va afectar a Espanya i Portugal dilluns passat no va ser causat per un ciberatac, sinó per una sèrie de fallades tècniques.

cartat qualsevol mena d’intrusió externa en les instal·lacions. Segons Prieto, el sistema no va poder suportar la pertorbació extrema, la qual cosa va portar a una “tensió zero” en la xarxa. Les autoritats continuen investigant la causa exacta, encara que s’espera que els informes dels centres de control de la xarxa proporcionen detalls més clars.

Beatriz Corredor, presidenta de Red Elèctrica, va defensar la solidesa del sistema elèctric espanyol, qualificant-lo com el “millor d’Europa”. Assegura que la penetració d’energies renovables no va ser responsable de l’incident, destacant que aquestes tecnologies operen de manera estable.

Corredor també va rebutjar les demandes de dimissió, afirmant que el sistema va respondre correctament i que s’han implementat totes les mesures de seguretat per a evitar que una cosa similar ocórrega en el futur. D’altra banda, la caiguda es va agreujar quan França es va desconnectar de la xarxa espanyola per a protegir el seu propi sistema, la qual cosa va deixar a la península Ibèrica sense suport extern i va exacerbar la crisi. La falta d’interconnexió amb altres països va contribuir a la caiguda del 60% de la producció elèctrica a Espanya, la qual cosa va provocar una cadena de desconnexions automàtiques en les centrals. Malgrat la magnitud de l’incident, Red Elèctrica va poder restaurar el subministrament elèctric ràpidament, destacant l’eficiència del sistema enfront d’un desafiament sense precedents.

S’espera que en els pròxims dies s’establesquen recomanacions per a millorar la infraestructura i evitar futurs problemes. El sistema elèctric ha tornat a la normalitat i, segons les autoritats, no s’han registrat incidències addicionals des de l’apagada. El govern continua supervisant la situació, però s’espera que el nivell d’emergència es reduïsca a zero en les pròximes hores.

Setmanari d’informació comarcal Notícies.

Les veus del Centre d’Estudis dels Ports.

Notícies.

Edita:

Comunicacions dels Ports, S.A C/ Tint, 9-11

12.300 Morella (Castelló) 964 16 10 12 964 16 10 38 setmanariNoticies@comunicacionsdelsports.com comarquesnord.cat

Redacció, maquetació i fotografía:

Ángela Beltrán, Víctor Tena, Juan Ant. Querol, Anna Querol, Cristian Lorente, Laia Meseguer Depòsit Legal: CS-101-1996

Amb el suport de:

Se’m fa difícil començar a parlar, a escriure, des d’aquesta secció on els amics del Centre d’Estudis dels Ports m’han proposat de participar.

El nom de la secció és tot un repte, La veu del Centre d’Estudis. Els meus companys de secció m’animen a exposar-hi les meues reflexions, els meus interrogants... sobre temes diversos. No havia de fer, doncs, cap mestratge sobre temes comarcals, que era la meua primera idea. Així que vaig començar a redactar alguns esborranys sobre temes diversos. Però, quan ja en tenia algun mig enllestit, va saltar la reflexió que hauria de començar pel començament, presentant-me i parlant de la meua col·laboració al Centre d’Estudis.

Sóc saforenc d’origen, vilafranquí de residència, professor jubilat -emèrit en el bon sentit de la paraula- de secundària, de llengua. Estic, doncs, en una etapa vital on puc permetre’m el luxe de fer allò que em sedueix, caminar, llegir, escriure, dibuixar, i estudiar!, purament per plaer.

Jo m’hi havia oferit a col·laborar en el Centre d’Estudis com a assessor lingüístic, no pensava en la producció de textos. Jo sóc un diletant de moltes coses i entés en ben poques. Encara em queda molt per aprendre.

Així que vaig xalar quan em van obrir les portes del centre -literalment-, les portes de la torre de Beneito, on hi ha la seu del Centre, amb la seua biblioteca. Amb revistes pròpies, Au!, Papers dels Ports; publicacions promocionades pel Centre sobre qüestions i aspectes diversos de la comarca; volums aliens que conformen una biblioteca ben proveïda d’història, de

Presentació

Salvador Pallarès-Garí. Centre d’Estudis dels Ports

filologia, d’art... i també, un arxiu de publicacions editades per altres entitats d’investigació comarcal i local, així com exemplars d’editorials diverses.

El cos de la producció pròpia del Centre, és evidentment sobre temes locals, història, societat, llengua, personatges locals, i d’altres temes universals, perquè són

locals. I és que el millor camí per acostar-se i conéixer la realitat global no és cap altre que a través de les seues particularitats locals. La cultura és el conjunt de respostes particulars que cada poble dóna per resoldre la seua relació amb el medi.

La globalitat, de què tant es parla de fa temps, és el conjunt de les

SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL.

realitats locals complementades. Altrament no és globalitat, és uniformitat reduccionista.

Massa temps ha durat l’estudi de la història a través dels vencedors, dels plutòcrates, dels autòcrates, dels monarques... dels poderosos, en la seua immensa majoria, homes. Els estudis de la història, de la cultura... ja han girat els ulls cap a la història local (la petita història, la història en minúscula, en diuen alguns), cap als vertaders protagonistes de les gestes, dels fets dels governants, cap als “actors de repartiment”, que són els qui donen sentit i fan possible totes les accions, tots els fets. Els despoblats moriscos i els parlars mallorquins de la Marina i la Safor, són una mostra de la petita història que respon a l’expulsió dels moriscos del 1609 decretada pel rei Felip III.

Recorde -em disculpareu l’autoreferència- que, quan vaig entendre que el Serpis i el Gallinera, el Montgó i el Mondúver, que emmarcaven l’espai de la meua infantesa, eren rius i muntanyes que conformaven els sistemes muntanyosos i fluvials que apareixien als llibres de geografia que estudiàvem (però, que no en parlaven), vaig sentir una emoció dignificant dels meus rius, barrancs i muntanyes; em vaig sentir orgullós del meu món local.

De la mateixa manera que ens escamotejaren els rius i les etapes històriques, durant molt de temps s’ha escamotejat el poble, la història local, particular, la cultura local i diversa.

Els qui hem conegut el país, els pobles i el territori que va conéixer el rei Jaume, sense aigua potable, carrers i sòl de casa de terra, car-

ruatges i cavalls de mitjà de transport... agraïm la tasca de custòdia i restauració de la memòria col·lectiva; agraïm poder llegir estudis sobre el nostre món pròxim i petit.

Un món que ens havien estigma-

titzat, tot titllant-lo de volada de campanar.

Una altra tasca, vertebradora, del Centre, des de la pàgina web del Centre d’Estudis dels Ports, és la difusió de les publicacions que

ens fan arribar altres centres d’estudis comarcals i diverses editorials, així com les publicacions de l’ETNO, i que podeu trobar ací: https://www. cedelsports.cat/publicacions/ publicacions-rebudes-al-cep/. Us convide a fer-hi una ullada. Només podrem estimar el país si el coneixem, directament, caminant-lo, o a través dels estudis que se’n publiquen.

Tu i jo, lector, també podem ser, també som, agents d’aquesta tasca de recuperació, o de fixació i estudi, d’anàlisi de la memòria collectiva, d’aquesta tasca de fixació de les vivències, dels fets, de la cultura.

Els companys del CEP m’han proposat de col·laborar en la confecció de les ressenyes de les publicacions que ens arriben. Ja n’he fet algunes. Us puc afirmar que hi ha tot un tresor de coneixement. Publicacions molt rigoroses, així com les de l’ETNO, el Museu d’Etnologia de València són, també, un gran exemple de treball i de material que ajuden el lector a conéixer el propi món, el nostre món petit i proper.

Per acabar, permeteu-me que us parle d’una de les publicacions que he llegit per tal de fer-ne la ressenya és El temps està destarifat. Percepció climàtica d’una generació. La referisc ací, perquè és una mostra del que és l’estudi, l’atenció al vessant local, particular, del món. El canvi climàtic ens afecta a tots (als negacionistes , també), però, si atenem l’experiència local, d’una série d’informants en aquest cas, que fa molt que miren el cel, (gent de la terra), i que n’estan molt lligats, podrem entendre molt millor allò que passa globalment. Es tracta d’un exemple de simbiosi entre el saber llibresc, científic, i el saber, la cultura del món rural, local, per entendre i poder estar més preparats per als canvis que se’ns estan presentant com més va més ràpid.

Casetes”

Setmanari d’informació comarcal

Poble a poble.

BONIFICACIONS. El PSPV Morella manifesta la seua preocupació davant la manca d’informació per part de l’Ajuntament en relació amb les bonificacions de l’Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO), impulsades pel govern socialista en la passada legislatura. Tal com ja es va expressar a l’alcalde en el darrer ple, el grup socialista ‘’té constància de diversos projectes i actuacions que no han tingut cap bonificació, per falta d’informació, quan poden complir totes les condicions’’, apunta el portaveu Rhamsés Ripollés. Adverteixen que molts veïns que han fet o fan obres durant 2024 i 2025 poden desconéixer l’existència d’aquestes bonificacions i perdre descomptes destinats especialment a obres en pedanies, ma-

sies, actuacions d’eficiència ener gètica i millores d’accessibilitat. “És fonamental que l’Ajuntament complisca amb el seu deure d’informar de manera proactiva i transparent sobre els avantatges fiscals dis ponibles. Veiem que no s’està fent i les sol·licituds de bonificacions, que sempre han augmentat des de 2019, ara estan retrocedint”, ha dit Ripollés. Afig: “Aquestes bonificacions, fruit del treball del nostre anterior govern, són una eina important per dinamitzar l’economia local, impulsar l’activitat de les empreses de construcció i facilitar als ciutadans la realització d’obres necessàries a les seues llars’’.

El PSPV proposarà una campanya informativa dirigida a qui haja obtingut llicències el 2024 i 2025. També sol·liciten un mecanisme perquè es puguen demanar amb caràcter retroactiu. “No podem permetre que els morellans i morellanes perden oportunitats econòmiques i l’ajuntament ha d’estar activament al seu costat, garantint que tots els ciutadans puguen accedir als beneficis fiscals als quals tenen dret’’, apunta Ripollés. Bonificacions ICIO aprovades des d’octubre de 2019: 95% per a obres a Ortells, Xiva, Herbeset, La Pobleta i masies; 80% en renovables i accessibilitat; 80% en mobilitat i higiene; 30% (màxim 200 €) en millora energètica i façanes.

BIRDING MORELLA. La Sala del Justícia va acollir la presentació del nou projecte turístic que potència la natura i biodiversitat de la zona. Fernando Ramia va explicar les quatre rutes d’observació d’aus que comprén i la informació que ofereixen els panells instal·lats en cadascuna. La iniciativa té un pressupost de 20.000 euros sufragats al 100% amb els Fons Europeus i pretén conscienciar sobre la protecció de la natura front l’especulació de les multinacionals energètiques.

Vallibona inaugura l’Hostejaria Sant Domingo, ubicada a l’ermita que té el mateix nom, molt prop del camí rural de Rossell a Vallibona. El passat cap de setmana es feia una jornada de portes obertes per a veure les instal·lacions. La trobada comptava amb musical i una exposició pictòrica.

REPARACIÓ DIPÒSIT D’AIGUA. L’Ajuntament de Morella ha iniciat un projecte per reparar el principal dipòsit que subministra aigua al municipi. Es volen arreglar fuites, impermeabilitzar l’estructura i millorar la seguretat, amb un pressupost de 141.000 euros (IVA inclòs). D’aquests, 94.000 euros provenen d’una subvenció de la Generalitat Valenciana, i s’està treballant per aconseguir la resta del finançament. El projecte s’ha desenvolupat entre el consistori i Aigües de Morella, i les obres es preveuen per a 2025. L’estructura té escletxes i fuites des de fa anys. Es vol impermeabilitzar tot el got i millorar la seguretat d’una zona amb terreny argilós i inestable, que afecta les canonades, l’accés i la maquinària. També ha desplaçat la caseta on passen les canonades i es guarda material. L’alcalde, Bernabé Sangüesa, ha destacat la necessitat d’evitar pèrdues i aprofitar un recurs tan valuós com l’aigua, especialment després de la forta sequera de l’estiu passat.

SEGURETAT. La subdelegada del Govern a Castelló, Antonia Garcia Valls, ha mantingut una reunió amb els pobles que no tenen polia local de la comarca de l’Alt Maestrat per analitzar juntament amb la Guàrdia Civil i els seus alcaldes i alcaldesses els temes quant a seguretat que afecten els municipis d’aquesta zona. A la trobada s’han convocat els alcaldes i alcaldesses d’Albocàsser, Ares del Maestrat, Benassal, Catí, Culla i Tírig, entre d’altres.

Gran èxit de participació en la segona edició d’“Endavant Vilafranca”

Vilafranca va celebrar amb gran èxit la segona edició de la Marxa Benèfica Endavant, organitzada per Mar Mestre Signes en memòria de la seua mare, Mar Signes Monferrer. L’esdeveniment va tenir lloc el 26 d’abril i va comptar amb la participació de 350 persones. La marxa, que recorria 5 km pels voltants de Vilafranca, tenia com a objectiu recaptar fons per a l’Associació Espanyola Contra el Càncer, superant l’objectiu de donatius de l’any anterior. La xifra recollida podria arribar als 3200 €, amb les aportacions dels participants i una fira benèfica. A més del recorregut, l’activitat va incloure música ambient, una parada amb productes locals i el sorteig d’un premi. Aquesta marxa es conso-

lida com una cita anual a la primavera de Vilafranca, on el poble s’uneix per una causa solidària. Mar Mestre va expressar el seu agraïment a tots els que van col·laborar per fer d’aquest esdeveniment un gran èxit.

s’allargarà durant les pròximes setmanes.

PISTA FORESTAL. Comencen els treballs de reparació i acondicionament de la pista cap a la Torre Senyor de Villores. L’actuació

TURISME. Rius de gent han passejat pels carrers dels nostres pobles durant aquestes vacances de Setmana Santa i Pasqua. L’ocupació en cases de turisme rural i hotels ha arribat gairebé al 95% des de Dijous Sant fins Dilluns de Pasqua, i els restaurants han hagut de doblar torns per atendre l’alta demanda. No obstant això, molts comerços han notat una disminució en l’arribada de clients i en les seues despeses. Els dies amb més afluència van ser divendres, dissabte i diumenge, tot i que encara el Dilluns de Pasqua es va deixar notar l’entrada de turisme. A Morella es van habilitar bancals i esplanades com aparcament. L’oratge ha acompanyat aquests dies, i els visitants han pogut gaudir de les seves estades, mentre les terrasses de bars i restaurants han estat molt concorregudes.

Flor Vaduva, del bar Xofer, va comentar: “Aquest cap de setmana ha vingut molta gent… tot ha anat molt bé”. Així i tot, alguns comerços i monuments han observat una disminució de visitants en comparació amb altres Pasques. Per exemple, el Castell de Morella ha rebut unes 4.888 visites, gairebé 1.000 menys que l’any passat. També ha caigut el nombre de visitants als museus. En canvi, la zona de caravanes ha tornat a estar completament ocupada, com ja va passar la setmana anterior. Durant només quatre dies de Setmana Santa, es van registrar més de 600 pernoctacions d’autocaravanes i campers, una dada que demostra la consolidació d’aquest fenomen. Amb tot, els turistes que han visitat els ports han pogut gaudir de la gastronomia, fer senderisme i submergir-se en la nostra cultura. Segons sembla, estan satisfets amb la

ASETMICO I EL PSPV DE MORELLA LAMENTEN LA PÈRDUA D’UN ESDEVENIMENT ESPORTIU COM AQUEST, CLAU PER AL TURISME LOCAL

El Gran Premi Vila-real no pararà enguany a Morella

La77a edició del Gran Premi Vila-real no farà parada a Morella enguany. La cursa, considerada la degana de les proves per etapes d’Espanya —la primera es va disputar l’any 1925—, tindrà una única etapa amb inici i final a Vila-real. La decisió es deu a la manca d’entesa entre l’organització i l’Ajuntament de Morella, que habitualment col·laborava com a patrocinador amb una aportació de 2.000 euros. En l’últim ple, l’alcalde Bernabé Sangüesa ha explicat que “la volta ciclista Vila-real-Morella no s’ha fet, sobretot per una falta d’acord econòmic. L’Ajuntament donava 2.000 euros per a realitzar-la, i cal que la gent sàpiga l’esforç enorme que fa tant l’Ajuntament com l’organització. Vila-real aporta més del 90% dels recursos, més de 40.000 euros, i enguany se’ns demanava un esforç més gran, però hem dit que no era possible”. Des de l’Associació d’Empresaris Turístics de Morella i Comarca (Asetmico) s’ha lamentat la decisió, atesa la repercussió econòmica que suposa la prova per al sector i la promoció turística de la zona.

PERFECTOR ARTOLA.

El vicepresident de l’entitat, Diego Alcón, ha explicat que “té un impacte econòmic molt gran, principalment per als hotels i hostals, perquè tota l’organització s’hi allotja, i també per als restaurants, ja que molta gent ve a dinar”. Alcón ha expressat també la seua disconformitat amb la manera com s’ha gestionat: “Estem una mica disgustats perquè deixar de

La banda de música Maestro Artola de Màlaga naix en 2025. El seu nom viatja cap a Benassal, lloc natal de Perfecto Artola Prats (1904-1992), figura clau de la música espanyola. Amb l’Associació L’Artística i l’Acadèmia de Música Col·legi Gamarra, la banda cobrirà inquietuds musicals a Màlaga. En 1931 es va establir a Màlaga, i des d’allí va crear l’ampli espectre musical. A Màlaga va desenvolupar la seua carrera, i estem molt orgullosos d’unir els nostres dos municipis baix el nom i l’estel de Perfecte Artola, el nostre millor ambaixador a Espanya”, ha expressat Elia Garcia, alcaldessa de Benassal,

fer coses al poble, especialment en matèria de turisme, és un problema. Quan ens en vam assabentar, vam intentar contactar amb l’organització per veure si podíem fer alguna cosa, fins i tot assumint el cost, però ens van dir que ja era fora de termini. Ens hauria agradat que l’Ajuntament ens haguera tingut en compte abans de prendre una decisió sobre un tema turístic

E ls Pobles de la comarca dels Ports, en risc de despoblament

L’informe de 2024 sobre els “indicadors demogràfics de despoblament de la Comunitat Valenciana” dibuixa un panorama preocupant per a la comarca dels Ports, amb un envelliment de la població i una important pèrdua d’habitants. La Unió Europea fixa en 12,5 habitants per km² la ràtio per a considerar un municipi en risc de despoblació, i en 8 per al risc sever. Tots els po-

bles de la comarca dels Ports es troben dins d’aquests paràmetres de risc o risc sever. En els últims 20 anys, localitats, com Vallibona, Portell o Culla, han vist una gran disminució de població, amb una pèrdua superior al 20% en alguns casos. A més, l’envelliment extrem afecta municipis com Vallibona i Portell, que tenen més de 10 persones majors de 65 anys per cada menor de 16 anys.

tan important”. També el PSPV de Morella ha qualificat la decisió de molt negativa. El seu portaveu, Rhamsés Ripollés, ha recordat que “és la carrera més antiga d’Espanya d’aquestes característiques i l’impacte econòmic és per a Morella. Hi ha moltes pernoctacions, i sempre ha estat una cita dinamitzadora del turisme. Per això, vam traslladar al ple que cal treballar millor i que l’any vinent es resolga”. La clàssica Vila-real-Morella tampoc ha comptat enguany amb el suport de la Diputació de Castelló, un altre punt de crítica per part del grup socialista. Ripollés, també diputat provincial, ha afirmat que “com a diputat lamente que la Diputació no recolze aquesta cursa històrica. Si comparem amb altres proves esportives que sí que tenen suport, es veu que l’actitud davant aquesta prova no ha estat l’adequat”. El portaveu socialista ha encoratjat tant l’Ajuntament com la Diputació a tornar a implicar-se en aquest esdeveniment esportiu amb la vista posada en l’edició de 2026: “Treballarem des del grup socialista de Morella i des del de la Diputació per intentar que es resolga la situació”.

Arribada del Gran Premi Vila-real a Morella

Setmanari d’informació comarcal

Rogatives, rotllos i primes.

SANT PERE DELS LLÍVIS. Malgrat les bones pluges i la vitalitat del paisatge dels Llivis, la gran preocupació continua sent l’estat de l’ermita. La missa de Sant Pere enguany no es pogué celebrar dins ni al portxo per seguretat. El vot, el més antic del terme, ha format una associació per demanar ajudes i restaurar-la. Tot i les dificultats, la tradició es manté viva amb devoció, Uns 400 rotllos havine fet. Cadascun que va participar d’aquest vot se’n va endur dos.

CINCTORRES. Els veïns i veïnes de Cinctorres, han celebrat les primeres rogatives d’aquest 2025 amb visites a Sant Marc i Sant Pere. L’ermita de Sant Pere, malgrat acollir amb normalitat la missa i la benedicció dels rotllos i dels termes, necessita millores. L’Ajuntament, preocupat pel seu estat i pel pas del temps, ha sol·licitat al Bisbat la cessió d’aquest bé patrimonial per poder rehabilitar-lo. Amb tot, la festa de Sant Pere a Cinctorres es vivia a l’ermita, completant un cap de setmana de rogatives que tindrà continuitat el pròxim amb la rogativa el dissabte 3 a Sant Cristòfol de Saranyana i la visita diumenge 4 a la patrona de Cinctorres, la Mare de Déu de Gràcia.

SANTA LLÚCIA. Aquesta celebració compta amb romers tant de Castellfort com de Vilafranca, ja que l’ermita està situada entre ambdues localitats i consisteix en un missa i la benedicció de rotllos. Enguany, la família Rubio - Fabregat ha sigut l’encarregada de la majoralia i, per tant, de repartir el rotllo. “Que Santa Llúcia et guarde la vista” ha sigut l’expressió més repetida, i és que és popular la tradició de la santa com a protectora de la vista.

OLOCAU. El cicle ha començat amb San Marcos. Actualment, s’està actuant en les antigues dependències de l’ermità per convertir-les en alberg turístic. Ja s’han usat per al dinar després de la missa, tot i que encara per acabar les habitacions i tota la instal. lació de llum. Ahir un grup electrògen va fer possible que les bombetes iluminaren unes estances que estaven practicament derruïdes i que ara es recuperen per a donar més serveis.

PORTELL ha celebrat la festa de Sant Marc de Les Alberedes, una de les més estimades del poble. La processó i la missa a l’ermita han estat protagonitzades pel rector Matteo Bordignon. Enguany, una família de Portell ha sigut l’encarregada de donar el rotllo, organitzant també altres detalls de la rogativa. Per la vesprada, en la tornada cap al poble, es repartiren els rotllos. La jornada va estar marcada per la convivència, la música i la participació activa dels Quintos i Quintes.

HERBERS ha celebrat aquest dissabte la festa de Sant Marc a l’ermita de la Marededéu del Sargar. Amb molta participació, Herbers ha començat el seu cicle de peregrinacions celebrant Sant Marc acudint a l’ermita de la seua patrona, el Sargar. En la ermita es van cantar els gojos, i en acabar al patí es van beneïr i repartir el rotllos. La proxima cita votiva serà el 3 de maig amb la celebració de la Tossa.

Rogativa de San Marcos de La Mata a l’ermita d’Olocau del Rey

Setmanari d’informació comarcal

Les veus del FLIM

Entrevista als membres del Comité Organitzador del Festival Literari

Què és el millor del FLIM? Quan s`acaba.

Sóc la directora i açò porta estrés. Al final, i si ha anat tot bé, respiro profund.

Per què el FLIM és important per Morella? Intentem donar al poble tota la publicitat possible, i portar gent interessant perquè els morellans disfrutin de les activitats, que fem el més participatives possibles, i tot gratis.

De què t´encarregues al Comité d´Organització? Aporto moltes hores, una bona dosis d´energia i una visió internacional, perquè vivim a Irlanda (este any vindran dos cantants de Dublin, i d´Anglaterra tindrem a William Shakespeare i Mary Wollstonecra-

Què és el millor del FLIM? Poder gaudir de la cultura de manera gratuïta i universal.

Per què el FLIM és important per a Morella?

És una manera de donar-li publicitat al nostre poble i al mateix temps donar l’oportunitat a qui vullga d’un cap de setmana cultural. De què t’encarregues al Comitè d’Organització? De les relacions entre el FLIM i l’IES. Per què ets del FLIM? No ho sé! Suposo que pel poder de persuasió d’Elena! A poc a poc em vaig veure dins sense saber ben bé com.

Quins creus que seran els moments pre-

Què és el millor del FLIM? El temes que proposa cada edició. Enguany la història. En tot el que estem vivint al món sembla molt oportú per reflexionar sobre el present.

Per què el FLIM és important per Morella? Perquè contribueix a situar a Morella com a referent cultural en el nostre país amb un festival molt transversal pel que fa als temes que es tracten.

De què t´encarregues al Comité d´Organització? D’ajudar en el que puga i sobretot estar pendent de l’apertura i tancament de les sales on es faran les activitats

Per què ets del FLIM? Perquè per a mi és l’oportunitat de fer realitat el meu compro-

ft - no és broma).

Per què ets del FLIM? De les coses que he fet, professionalment o com a hobby, és del que estic més orgullosa perquè combina totes les coses que estimo i en les que crec: l´esperit de comunitat, els llibres, Morella: tres en uno.

Quins creus que seran els teus moments preferits del FLIM 2025? Cada cop que vegi algú disfrutar.

Què et treu la son? Cancel.lacions de última hora. Hem d`estar preparats i tenim plans B. Què demanaries als morellans per recolzar el Festival? Veniu i participeu. I els que pugan, que mos facin donacions, que necessitem molt perquè tots els actes (menys la ruta gastro), són gratuits. Detalls a https:// flim.es/colabora

ferits del FLIM 2025? Cadascú tindrà els seus, però per a mi la inauguració, l’entrega de premis del concurs Sergio Beser, la instal·lació del mural al teatre i la visita de William Shakespeare i Mary Wollstonecraft a l’institut són especials perquè hi participa alumnat de l’IES. Com a futbolera, les xarrades amb Ramon Besa, Antoni Bassas, Toni Padilla, Patricia Campos i Marcos Senna em fan especial il·lusió. Tindre a Xavi Querol al Festival em pareix un luxe també.

Què et treu la son? Res! Què demanaries als morellans per a recolzar el festival? Participació, interès i difusió.

mís personal amb la difusió de la cultura i el pensament crític. Estic convençut que aquest festival en Morella, la nostra ciutat, és idoni per aconseguir-ho. Quins creus que seran els teus moments preferits del FLIM 2025? Tots aquells en els que amb el meu treball puga contribuir a que la gent que vinga al festival gaudisca de tota la programació i siga feliç

Què et treu la son? El treball d’organització que suposa un festival com aquest. És molt i complexe.

Què demanaries als morellans per recolzar el Festival? El que han fet fins ara, vindre a les activitats i participar. Que continuen recolzant amb a la seva assistència un festival de molta qualitat tant pels temes que es plantegen com sobretot pels conferenciants que participen.

JOSÉ MANUEL RODRIGO, HISTORIADOR. VALÈNCIA

Què és el millor del FLIM? Poder escoltar al nostre poble a autors i autores a nivell nacional amb el simple gest d’asseure a la butaca del teatre municipal. Per què és important per Morella? Per poder disposar d’un cap de setmana on es parle de literatura i cultura d’una for - ma assossegada tant els morellans i morellanes com les persones que ens visiten.

De què t´encarregues al Comité d´Organització? Sobretot de la part representativa i de les tasques en les que col·labora l’Ajuntament per a que tot isque endavant.

Què és el millor del FLIM?

El festival és una seqüència de tota mena d’experiències culturals d’alta intensitat sense un guió convenient; és com una forma amplificada de la vida, on la mateixa experiència acaba donant un sentit molt enriquidor.

Per què el FLIM és important per Morella? Pel mateix motiu pel qual Morella és important per al FLIM. Morella és tan gran, per les coses que s’han fet a Morella, i només per fer-se a Morella, ja són més grans.

De què t´encarregues al Comité d´Organització? Un poc de tot, des de la taula de psicòlegs a la difusió de les newsletters o gestions diverses.

Per què ets del FLIM? Soc escriptor, soc

Què és el millor del FLIM?

Que es fa a Morella

Per què el FLIM és important per Morella?

Perquè ens permet disfrutar d’activitats culturals de qualitat i gent mediàtica a casa.

De què t´encarregues al Comité d´Organització? Aporto una visió local en un projecte que té una dimensió internacional. I faig la classe de ioga del diumenge.

Per què ets del FLIM? Perquè Elena té un iman engrescador i a mi em costa poc sumar-me a projectes interessants. Estic a la Junta del Grup de Dones dels Ports, que tenim més força de la que ens pensem. I

Què és el millor del FLIM? La primera nit sempre es molt especial. Despres de tanta feina que la gent se junta per a pasar un cap de setmana tots junta es molt bonic. El FLIM és important per Morella? Es important perque FLIM está pensat com un event amb el poble al centre i tots els que vulguen poden gaudir. També es una forma bonita de donar a coneixer al mon que Morella es un lloc precios per a visitar. De què t´encarregues? Jo m’encarrego de tots els assumptes gastronomics. Porto el panel culinari que será diumenge 18 a les 11.15. Després a l tarde us invito a acompanyar-me en una ruta gastronómica por el poblé. Parlarem del mon culinari i el producte fantástico que te Morella, des

Per què ets del FLIM? Com a alcalde Elena em va demanar que en formara part activa, i tot i que no sempre puc assistir a les reunions intentem fer un recolzament mutu entre les persones que hi participem en tots els preparatius. Quins creus que seran els teus moments preferits del FLIM? Quan es parla de fets curiosos, històrics, tinc molt bon record de xerrades com la de Nieves Concostrina, amb un teatre ple, i ple de riures. Què et treu la son? Que pugue funcionar tot el preparat per a tres dies. Què demanaries als morellans per recolzar el Festival? Que participen disfrutant de les taules del complet programa que s’ha preparat.

BERNABÉ SANGÜESA , ALCALDE DE MORELLA

Morellà, Elena m’ho va proposar i, és un honor poder contribuir a un esdeveniment que, edició rere edició, està sent tan suggerent.

Quins creus que seran els teus moments preferits del FLIM 2025? Espero que la taula de psicòlegs, encara que la part gastronòmica (i el vi) prometen molt.

Què et treu la son? Procuro fer molta bicicleta, és genial, entre altres coses, per a dormir bé.

Què demanaries als morellans per donar suport al Festival? Que participen. No dic acudir, dic participar, preguntar, interactuar en els ponents; És gratis i molt enriquidor. I si els ve de gust col·laborar econòmicament, tota ajuda és benvinguda. Poden fer-ho aquí: https://flim.es/colabora PABLO SEGURA, PSICÒLEG I EMPRENEDOR

soc mestra de ioga i Elena creu en el valor de aportar activitats de diferents àmbits d’enriquiment a un Festival Literari. Quins creus que seran els teus moments preferits del FLIM 2025? Poder compartir amb els diferents autors que vinguen enguany i tornar a trobar-nos amb els que repeteixen. Què et treu la son? Li he donat moltes voltes on feiem el ioga enguany... La resta de coses, em deixo portar... Què demanaries als morellans per recolzar el Festival? Que omplim el teatre i participem a tots els actes que puguem de la gran proposta d’enguany.

ANA GINER, EMPRENEDORA L’HERBOLARI. MORELLA

de les cróquets morellanes a els embotits. Per què ets del FLIM? Al ser la parella de Elena tinc la sort de estar molt involucrada i es un proyecto que m’agrada molt. Al cap de setmana de FLIM el poble sempre está ple de gent somrient perque son uns dies que ens permiten escoltar, compartir i gaudir mentre aprenem. Quins creus que seran els teus moments preferits del FLIM 2025? Impossible triar! Què et treu la son? Pensar que ni vingue gent a la ruta - el diumenge a les 14:30. Què demanaries als morellans per recolzar el Festival? Veniu a les sesions al teatre, participeu a les converses, Parleu amb els que han vingut Morella per fer part del FLIM. El poble estará ple de gent interessant i interesada. Durant un cap de setmana cultural I molt especial cal aprofitar.

TINA NIELSEN, CONSULTORA GASTRONÒMICA. DUBLIN

ELENA MOYA, AUTORA. BERLIN

MARIA ORTÍ. IES ELS PORTS

Qué hacer en Morella

Contenido ofrecido por el CONSELL DE TURISME DE MORELLA

NÚMERO 690 . ÉPOCA II. DEL 2 AL 4 DE MAYO DE 2025

VIVE UN PUENTE DIFERENTE EN MORELLA

IMPRESCINDIBLE

NO TE LO PUEDES PERDER

VIERNES 2 19.00 EL LITERATTUM ALS PORTS

PRESENTACIÓN 18ª FERIA

SALA DEL JUSTICIA

SÁBADO 3 09.00 ROGATIVA A VALLIVANA

Salida desde la pie hacia el santuario

DOMINGO 13 11.15

ROGATIVA A VALLIVANA

Salida a pie hacia el pueblo Santuario Vallivana

VISITA EL CASTILLO DE MORELLA. En su estancia en Morella, una de las visitas obligadas es la de su castillo. No es un castillo de cuento de hadas, sino una fortaleza que ha vivido todas las guerras posibles. Su estado actual de ruina consolidada, parcialmente restaurado, se debe a los acontecimientos bélicos vividos en el transcurso de los siglos XVII y XIX. Durante la guerra de Sucesión (1700-1714), en tres días recibió has-

ta 19.000 proyectiles. El acceso se realizaba por el convento de San Francisco, cuyo claustro fue construido hacia 1280 con un gótico primitivo, sencillo y muy franciscano, pero debido a unas obras arqueológicas en la zona, ahora no se puede visitar y el acceso al castillo debe hacerse por la plaza de toros.

De lunes a domingo de 11 a 19 h.

FORTALEZA DE HISTORIAS Y LEYENDAS

El castillo de Morella, que domina un océano de montañas, ha sido una de las fortalezas más imponentes del Mediterráneo. El paso de numerosas civilizaciones ha dejado su huella en esta impresionante construcción habitada ininterrumpidamente desde el III Milenio antes de Cristo.

La fortaleza militar construida aprovechando la roca natural, debe su importancia y encanto a esta situación privilegiada. Su construcción ha hecho de él un lugar estratégico de primer orden, fortaleza inexpugnable que ha permitido el dominio y el control del paso natural del interior a la costa.

La muela donde se asienta el actual Castillo estuvo habitada desde tiempos antiguos. Se han encontrado restos del Neolítico, de la Edad del Bronce y del Hierro, también los Iberos pasaron por estas tierras. Pero es en la época romana y posteriormente con la llegada de los visigodos, los árabes y finalmente los cristianos, cuando el Castillo va tomando forma, se fortifica la muela y va transformándose según las diferentes civilizaciones que lo habitan.

A partir de la conquista cristiana a los árabes y las reformas que se sucedieron entre los siglos XIIIXIV, las demás transformaciones futuras estarán marcadas por los avances tecnológicos en el arte de la guerra.

El Castillo también fue testigo del paso de personajes muy impor-

tantes para la historia: Abderraman III, el Cid, Jaume I, el rey Fernando de Antequera, el Papa Luna, San Vicente Ferrer, el príncipe de Viana y el general Cabrera: sus acciones y sus palabras forman parte de la historia de Morella. Podéis seguir los pasos de esta

historia mientras ascendéis hasta la Plaza de Armas, donde podréis volar por el cielo de Morella. Cadenas montañosas se extienden ante vosotros y el descenso visual, panorámico, de las casas morellanas a los pies del castillo os parecerá un enjambre de tejados rojizos.

Y TAMBIÉN...

PASEO DE LA ALAMEDA.

Morella cuenta, en la parte posterior, encima del parking, con un espectacular paseo, coronado por un pinar en el que se pueden dar tranquilos paseos con los más pequeños, pues está cerrado al tráfico. A él se puede acceder tanto desde la puerta de la Nevera, como desde la puerta de los Estudios. Entre otras posibilidades, cuenta con un parque infantil diferente, construido en madera y una reproducción a tamaño real de un dinosaurio con el que poderse hacer unas fotografías para el recuerdo.

REALICE UN PASEO URBANO Y

TRANQUILO

QUE RECORRE LA ALAMEDA DE MORELLA

El acceso a la fortaleza se realiza en la actualidad por la plaza de toros.

Esta ruta enlaza la Puerta dels Estudis con la Puerta de la Nevera y rodea la parte posterior de la ciudad.

Este paseo permite admirar una atractiva silueta del castillo, así como una excelente panorámica de las montañas de Els Ports. En la Alameda se hallan los edificios singulares del colegio de Primaria, el Instituto y el Centro Deportivo y lúdico Jaume I, además de la Piscina Municipal. Esta ruta ofrece la posibilidad de pasear, en las cercanías del castillo, entre un atractivo pinar.

Es una ruta accesible para per-

TORRES DE SANT MIQUEL. Abiertas de martes a domingo, de 10h a 13h y de 16 a 18h.

Albergan la exposición de la colección de coches a escala que Manolo Querol dio al pueblo hace unos años. La colección comprende 163 réplicas de modelos desde 1931 hasta los 2000, de las que estarán expuestas 100.

sonas con movilidad reducida, y su duración aproximada es de 20 minutos.

Es el paseo preferido por los morellanos, paseando por la Alameda se encuentra gente prácticamente en cualquier hora del día. En la parte cercana a la Puerta de la Nevera hay un singular parque infantil realizado todo en madera, con atracciones curiosas y diferentes, con unos arriesgados toboganes. Muy cerca, también en esa zona, hay una réplica a tamaño natural de un dinosaurio para que puedan llevarse un recuerdo fotográfico con el castillo al fondo.

EL SEXENNI.

Morella celebra unas fiestas extraordinarias que, como su nombre indica, solo se celebran cada seis años. Como las últimas se celebraron en 2024, las próximas no serán hasta el 2030. Los tapices de papel rizado, laboriosamente realizados durante todo un año de trabajo, y las danzas tradicionales son uno de sus principales atractivos de esta celebración declarada por el Consejo de Ministros como Manifestación Representativa del Patrimonio Cultural Inmaterial de España.

IGLESIA Y MUSEO ARCIPRESTAL. Abierta los lunes de 11h a 14.00h. y de 16h a 18h.

De martes a sábado de 11h a 14h y de 15h a 18h.

Domingos de 10h a 11,15h y de 12.15h a 15h.

CASTILLO DE MORELLA. Con entrada por la plaza de toros, es totalmente visitable de lunes a domingo en horario ininterrumpido de 11 a 19h. Palacio del Gobernador abierto de 11h a 15h.

MUSEO “TEMPS DE DINOSAURES”. De martes a domingo, de 11 a 14h y de 16 a 19h. Lunes cerrado.

LA PRISIÓN. De martes a domingo de 11 a 14 h. y de 16 a 19h.

OFICINA DE TURISMO

Abierta de martes a sábado de 10h. a 14h. y de 16h. a 19h.

Domingo de 10h. a 14h. Lunes cerrada. Plaza San Miguel s/n Teléfono: 964173032 whatsapp: 661 425 294

APUNTES DE INTERÉS

GUIA COMERCIAL.

HOTEL REY DON JAIME.

Juan Giner, 6 · 964 16 09 11

MESON DEL PASTOR.

Costa Jovaní, 5 · 964 16 02 49

LA FONDA MORENO.

Sant Nicolau, 12 · 964 16 01 05

HOTEL EL CID. Portal de Sant Mateu, 3 · 964 16 01 25

CASA ROQUE.

Sant Joan, 1 · 964 16 03 36

EL FAIXERO. Ctra. Iglesuela, 7 · CINCTORRES · 964 18 10 75

CASA PERE. Blasc d’Alagó, 22 · 964 16 02 15

RESTAURANT VINATEA.

Blasc d’Alagó, 17 - 964 16 07 44

RESTAURANTE EL CAZADOR

Barrio H. Nou - 630 401 965

RTE. PIZZERIA LOLA

Blasc d’Alagó, 21 · 964 16 03 87

BAR QDQ. Segura Barreda, 16 964 16 07 29

BAR PRATS. Pilar, 24 · 964 16 01 60

CAFETERIA ELS PORXES. Blasc d’Alagó, 12 · 964 17 32 42

CANYERO’S BAR.

Blasc d’Alagó, 29 · 653 07 87 03

BAR XÒFER.

Blasc d’Alagó, 9 · 673 06 62 32

BAR QUIOSC COLÓN.

Plaça Colón, 12 · 964 17 31 47

ARTESANIA CARMEN. Pilar, 1 · 964 16 10 06

PASTELERIA PILI.

Torres de Sant Miquel, 1 · 964 17 30 75

PASTELERIA PALLARÉS.

S. Barreda, 12 - 964 16 02 82

PANADERIA DOMINGUEZ. Sant Nicolau, 21 · 964 16 03 57

MOBLES ERNEST.

Blasc d’Alagó, 20 · 964 16 00 40

REGALOS Mª MERCEDES. Pilar, 7 · 964 16 01 92

CARNISSERIA CATALÁ.

Marquesa Fuente el Sol, 7 964 160 177

CARNS NOEL.

Marquesa Fuente el Sol, 12 · 964 16 09 93

CARNISSERIA SEGURA.

Blasc d’Alagó, 33 · 964 16 02 41

ENTRADA CONJUNTA. Las principales atracciones turísticas de la localidad ofrecen un modelo de entrada conjunta con la que se puede acceder a los diversos museos, al Castillo y a la Iglesia Arciprestal a un precio más reducido. Puedes comprarlas tanto en la Oficina de Turismo de Morella como en la entrada de cualquiera de los monumentos adheridos.

PERRUQUERIA PILI.

Sant Julià, 6 · 964 16 07 84

HOGAR TEXTIL ADELL. Trinquet, 2 · hogartextiladell.com

MÀ DE DONA.

Juan Giner, 23 · 964 16 08 59

JOVENIVOL.

Blasc d’Alagó, 41 · 964 16 07 10

ÒPTICA ART. Plaza Colón, 1 964 16 09 32

ESTANC MESTRE.

Segura Barreda, 22 964 16 06 41

CASA ARGIMIRO.

Pilar, 2 · 964 16 03 77

L’HERBOLARI.

Juan Giner, 18 964 16 03 84

CLÍNICA DENTAL LEUBA

Callejón García, 19 639 64 90 92

AROMES DE MORELLA. Blasc d’Alagó, 13 · aromesdemorella.com

MORELLA SE ILUMINA. Los viernes, sábados, festivos y sus vísperas, Morella se ilumina por la noche, una cita que no te puedes perder. Coge el coche y da una vuelta por los alrededores para descubrir todas las caras de la Morella nocturna.

En la carretera N-232, por ejemplo, tienes un mirador con zona de fácil aparcamiento desde donde verás el castillo y las Torres de San Miguel. También es un buen lugar el barrio del Hostal Nou, donde se ve la imagen más típica de Morella. O ir unos minutos por la CV-12, la carretera que une Morella con Ares del Maestrat, donde hay un mirador con unas vistas espectaculares.

También puedes hacer un recorrido a pie por la iglesia, que también se ilumina al caer la noche, los porches de la calle principal, que ofrecen imágenes de ensueño o acercarte hasta el paseo de la Alameda para ver el Castillo y las murallas sin necesidad de coger el coche.

LAS TORRES DE SAN MIGUEL. De martes a domingo, de 10 a13h y de 16 a 18.

SALTAPINS. Parque de aventura con tirolinas, lianas o puentes tibetanos. Más información en saltapins.com

PINTURAS RUPESTRES DE “MORELLA LA VELLA”. Abiertas de martes a domingo y festivos en turnos: 11h., 12:30h, 16h y 17:30h. Pónganse en contacto con la oficina de turismo para planificar su visita. Telf. 964173032 · Whatsapp. 661425294

LOS GIGANTES. Pueden verse en la entrada del Ayuntamiento un espacio con acceso libre y gratuito

Agenda.

—Morella.

Divendres 2 de maig

19h. “El Literattum als Ports”. Acte de presentació de la 18ª Fira d’Espectacles Literaris ‘Literattum’ a Morella. Sala del Justícia.

Dissabte 3 de maig

Rogativa a Vallivana

8h. Diana a càrrec dels Gaiteros de Morella. 8h. Missa a la Basílica

9h. Eixida de la Rogativa

15,30h. Eixida des de la Torreta

19,30h. Arribada de la Rogativa a Vallivana. 20h. Eixida de l’autobús per tornar a Morella. Diumenge 4 de maig

Rogativa a Vallivana

7,30h. Eixida de l’autobús des de Sant Miquel. 8h. Celebració de la missa al Santuari de Vallivana. A continuació rotllo i xocolata.

9h. Eixida de la Rogativa

15,30h. Eixida des de la Torreta cap a Morella.

—Vilafranca.

Dissabte 3 de maig

16h. Pla de posada en valor de l’Art Rupestre. Visita a La Covatina. Seguidament es podrà visitar l’abric del Mas de la Rambla (Portell), Eixida des de les Oficines Municipals. Inscripció prèvia.

Diumenge 4 de maig

12,30h. Rogativa de Sant Miquel a la Pobla del Bellestar. Eixida des de Vilafranca a les 10h 16h. Cinema a la Casa Social. Sessió Infantil amb ‘Los Pitufos 2’.

18,30h. Cinema a la Casa Social. Sessió Adults amb la pel·lícula ‘La Infiltrada’.

—Cinctorres.

Dissabte 3 de maig

Romeria de Sant Cristòfol 9h. Eixida des de la Parròquia en processó cap a Sant Cristòfol de Saranyana.

11,45h. Missa, benedicció dels termes i repartiment de la prima a càrrec de l’Ajuntament de Cinctorres.

Diumenge 4 de maig

12,30h. Rogativa a la Verge de Gràcia.

—Forcall.

Diumenge 4 de maig

16h. Pla de posada en valor de l’art rupestre. Visita al Cingle de Palanques. Seguidament es visitarà l’Abric del Mas de Barberà (Forcall). Eixida des de la Plaça de l’Ajuntament (Palanques). Inscripció prèvia.

—Portell.

Dissabte 3 de maig. 16h. Pla de posada en valor de l’Art Rupestre. Visita a La Covatina. Seguidament es podrà visitar l’abric del Mas de la Rambla (Portell), Eixida des de les Oficines Municipals de Vilafranca.. Inscripció prèvia.

—Castellfort.

Dissabte 3 de maig.

Rogativa de Catí a Sant Pere de Castellfort 19h. Arribada de la Rogativa a Sant Pere de Castellfort.

20h. ‘Tardeo’ amb el Grup ‘Triband’ al local de la Cofradia. A continuació discomòbil ‘Disconight’. Hi haurà entrepans per sopar.

—Ares del Maestrat.

Diumenge 4 de maig. Romeria de Santa Elena

9h. Romeria des del poble fins a l’ermita de Santa Elena.

11,15h. Missa. Seguidament, benedicció del terme.

—Palanques.

FLIM 2025: La història, per a qué serveix?

Del 16 al 18 de maig a Morella

Passen els dies i s’acosta cada vegada més l’IV Festival Literari Internacional de Morella, FLIM, que es celebrarà del 16 al 18 de maig. En pocs dies coneixerem la programació completa, que s’anunciarà en l’Ateneu de Madrid el pròxim dia 5. Us recordem que podeu seguir la roda de premsa en directe per la web www.flim.es o acompanyar-nos en persona, només us heu d’inscriure en flim@flim.es. Descobrirem l’enorme ventall de propostes que ens oferirà el festival, des de llibres, xarrades, música i molta història, tot això en el marc incomparable de la nostra ciutat. Des del Grup de Dones de Els Ports donem suport a aquest tipus d’iniciatives en el nostre entorn, posant el nostre gra de sorra des de la perspectiva que ens dona una trajectòria de 39 anys de lluita per la igualtat de drets i oportunitats entre dones i homes.

Fem parada en el 1er de maig per a posar el focus

en el treball que durant tota la Història hem exercit les dones, quasi sempre silenciat i menysvalorat, però sempre essencial i imprescindible, En el FLIM 2024 ja vam gaudir del panell “Des de la prehistòria fins a l’algoritme, progrés per a les dones?”, on Marga Sánchez, de la Universitat de Granada, i Encarnación Lemus, de la Universitat de Huelva, ens van fer veure la importància de revisar la Història des d’altres perspectives, que incloguen la visibilització de la dona i la seua contribució a la societat. Com ja està publicat en xarxes, enguany comptarem amb la presència de Puri Mascarell i el seu nou llibre “Como anillo al cuello”, la qual cosa ens fa preveure un panell igual d’enriquidor.

Us esperem a Morella del 16 al 18 de maig i, els que veniu de fora, sobretot prepareu la vostra visita amb antelació, reservant hotels i restaurants. El Grup de Dones de Els Ports i l’equip FLIM

Dissabte 3 de maig. 13,30h. Rogativa de Sant Marc a la Balma.

Diumenge 4 de maig.

16h. Pla de posada en valor de l’art rupestre. Visita al Cingle de Palanques. Seguidament es visitarà l’Abric del Mas de Barberà (Forcall). Eixida des de la Plaça de l’Ajuntament (Palanques). Inscripció prèvia.

—Vallibona.

Dissabte 3 de maig

Rogativa de Sant Marquet

11h. Eixida des del carrer Pla.

Recorregut: carrer del Pont-raval del Pont-prigonet-mirador-carreró de les Moles-Sant Marquet.

—Olocau del Rey.

Dissabte 3 de maig

Rogativa de las Procesiones

Rogativa de las Procesiones a a la Virgen de la Carrasca (Bordón).

—Herbers.

Dissabte 3 de maig

Rogativa de ‘La Tossa’ 10h. Benedicció de les rotlletes a la placeta de l’Església i eixida cap a La Tossa. 13h. Dinar de pa i porta a La Tossa. 15h. Tornada a Herbers

16,30h. Visita guiada al Castell del Baró d’Herbers

17h. Missa

20h. Brenar davall la Plaça

21,30h. Música i ball davall la Plaça.

—Todolella.

Dissabte 3 de maig

Festa de la penya taurina Els diables

Setmanari d’informació comarcal

El notícies de perfil.

LA MORELLANA CRISTINA QUEROL ÉS DIPLOMÀTICA I FUNCIONÀRIA EUROPEA

“L’auge de l’extrema dreta a la Unió Europea tindrà un impacte en la vida quotidiana dels europeus”

La morellana Cristina Querol Carceller (1967) és diplomàtica i funcionària europea amb més de tres dècades de trajectòria en l’àmbit internacional. Va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona i va formar part de la primera generació Erasmus. Després d’ampliar estudis a Brussel·les, va iniciar una llarga carrera a les institucions europees, treballant en cooperació al desenvolupament, relacions exteriors i missions diplomàtiques. Va estar destinada quatre anys a la Xina com a responsable de projectes de cooperació entre la Unió Europea i el país asiàtic, i posteriorment va coordinar les relacions amb l’Amèrica Central. En els últims anys ha assumit càrrecs de gran responsabilitat, gestionant serveis claus durant la pandèmia. Vivint al cor d’Europa, Cristina ha mantingut sempre un vincle profund amb Morella. Ara, ja jubilada, respon l’entrevista des de la seua Brussel·les, mirant cap a una nova etapa més tranquil·la, igualment activa, i també experta en l’estudi de la genealogia, amb el desig de tornar a les arrels i gaudir del temps en família i de nous viatges.

Com va ser la teua infantesa i l’educació a Morella?

La infantesa va ser molt bona, amb els amics sempre jugant pel carrer. Era molt agradable eixir de classe i poder anar a jugar al carrer, berenaves per allí, coneixies a tot el món. I les classes molt bé, apreníem el que apreníem, però aleshores per a nosaltres estava molt bé. Els mètodes eren els que eren però tots vam aprendre i hem eixit per avant. A pesar de tindre menys recursos no era menys qualitat educativa, però hi havia altres orientacions.

I l’educació a l’institut?

L’etapa de l’institut va ser molt bona, amb tots els amics de la quinta, amb qui encara mantenim

el contacte a través del grup de Whatsapp. Hi ha gent de tota la comarca i també de Peníscola, Xert, Traiguera, fins i tot de Monroig o Cantavella. Ho passàvem molt bé a l’institut. Recorde que va ser a segon quan vam poder començar a estudiar en valencià. Fins aleshores, el parlàvem tots, però va ser en aquell moment, a BUP, quan vam aprendre a escriure’l.

Quan va començar a interessar-te la carrera internacional?

Des de menuda m’atraïa molt la part internacional, a classes apreníem francés, i pel meu compte aprenia anglés amb uns sistemes super prehistòrics que gravaves en una cassette. Es deia English at Home, era una cosa que ho venien per les cases, i una cosina de ma mare, d’Alcanyís, que ara té una acadèmia d’idiomes, aleshores feia això. I ahí tenia tots els mòduls, escoltava les cassettes, em feien llegir, parlar, ho gravava i ho enviava a Madrid o a Barcelona en un sobre

“Jo sóc sobretot morellana, se m’obrin els sentiments quan arribo al meu poble, mai he perdut la llengua, la parlo amb el meu fill”.

i després em tornaven els deures corregits.

Com van ser les teues primeres experiències internacionals?

Vam anar d’intercanvi a França, va vindre gent de França a Morella i nosaltres anàvem amb Conxa, la nostra professora de francés, que en pau descanse. I també vaig viatjar amb els amics dels meus pares. Inclús abans d’acabar BUP vaig anar sola a Banyuls amb Julián Ortí, i me’n vaig anar amb ell a París, després a Lille que tenien mons pares un amic francés que vivia a Xiva. Tenia uns 15 o 16 anys, i tornava de Lille a Barcelona, sola en tren, sense mòbil i sense res, clar. Això m’agradava molt, i a l’hora d’estudiar m’haguera agradat fer Ciències Polítiques però en aquell moment crec que només estava a Madrid i jo tenia els meus germans a Barcelona i per a mons pares, que ja va ser prou esforç haver de pagar-nos els estudis fora als tres alhora, vaig decidir-me per Barce-

lona.

Les famílies feien molt d’esforç perquè poguéreu estudiar.

Mon pare treballava de matí a la notaria, de comptable a Casa Manero i tot el que podia ho agafava per a pagar-nos els estudis. I per suposat, també ma mare que treballava a casa i era modista. Des de menuts mos van inculcar l’esforç per estudiar i ningú dels tres ho vam desaprofitar. Ells mos deien, “preferim deixar-vos cultura que diners”. Van fer tot el que van poder i es van esforçar perquè els tres tinguem estudis i això no ho podrem agrair suficient.

Com vas viure la carrera a Barcelona?

A mi m’agradava molt el Dret Internacional, i justament durant la carrera es va fer el primer any d’Erasmus i vaig marxar a Montpellier. Primer vaig ser coordinadora per a acollir estudiants d’altres països a la facultat de Dret, i després em van proposar marxar i no m’ho vaig pensar. Aleshores encara no coneixia el meu home Miguel, i ell també va ser de la primera promoció Erasmus. I en tornar a Barcelona d’aquella experiència, ja vaig tindre claríssim que volia fer una carrera internacional.

Com vas orientar aquesta carrera cap a l’àmbit internacional?

Com m’agradava molt allò internacional i europeu, vaig estar mirant quines opcions hi havien i vaig estar fent uns treballs de Dret comparat per a l’Institut d’Estudis Autonòmics de la Generalitat de Catalunya per estalviar. Després vaig sol·licitar un màster a Brussel·les, a la Universitat Lliure, i em van acceptar i vaig estar ací a Brussel·les un any. Quan vaig tornar a Barcelona ja pensava que volia ser diplomàtica i ahí em vaig inscriure a un Centre d’Estudis Internacionals de la Universitat de Barcelona que preparaven a la gent per ser diplomàtica. Em vaig marcar dos o tres anys com a molt, al segon vaig estar a punt d’aprovar, vaig arribar a l’última fase, però per raons X no em van acceptar, i vaig decidir buscar una altra via. Preparant eixa oposició vaig conéixer el meu home, ell va fer l’oposició de funcionari europeu i va aprovar i va marxar a Luxemburg, i jo vaig aconseguir una beca per a fer estudis al Parlament Europeu a Luxemburg, i a partir d’això no he tornat mai més. Des de l’any 1994, fa 31 anys que estic fora. Com va ser el teu recorregut professional a nivell europeu fins arribar a treballar a la delegació de la Comissió Europea a la Xina? Primer, a Luxemburg, vaig començar com a becària, després vaig treballar en una empresa privada,

Laia Meseguer.

sempre relacionada amb temes europeus i de Dret. Després vaig tindre el meu fill Mateu i em vaig agafar una mica de pausa per dedicar-me a ell, però mentre li donava de mamar, preparava oposicions. Després vam anar a Brussel·les perquè em van oferir una feina sobre cooperació al desenvolupament, que era el que m’agradava. Mentrestant, vaig continuar opositant; Mateu era molt menut, i vaig aprovar l’oposició de funcionària del Grup Superior. Vaig començar amb una responsabilitat menuda i un equip reduït, però al funcionariat a Brussel·les no és com a Espanya: allí es fomenta la mobilitat. Jo vaig començar fent cooperació amb Amèrica Llatina i després va sorgir l’oportunitat d’anar a la delegació de la Comissió Europea a la Xina, on vaig treballar en els últims projectes de cooperació. El meu home treballava a Comerç Exterior com a conseller comercial. Vam estar quatre anys allà i jo hi vaig fer la cooperació, amb les organitzacions internacionals i en la mesura en què es podia, amb la societat civil. L’últim any, quan tornàvem, es va crear l’actual Unió Europea. Com funcionaven els projectes de cooperació que gestionaves a la Xina?

Per exemple, la Comissió Europea tenia, i té, un projecte per fer cooperació i es destinava una quantitat a cada país. Ara, més que a països, són a prioritats. Però abans es deia que hi havia X milions d’euros per fer cooperació en Xina en matèria d’alguna cosa. Hi havia diversos temes de cooperació. Jo estava a la part financera i d’auditoria i els altres eren els que es dedicaven més a la part operacional. Un dels projectes va ser la creació de la facultat EU-China Law School, la facultat de Dret Unió Europea-Xina. La cosa ha anat una mica més restrictiva últimament, però l’objectiu era això, fomentar l’Estat de dret i compartir experiències de sistemes legals. Nosaltres vam fer tot el procés fins que es va establir definitivament. I recordo que a la cerimònia d’inauguració va vindre el president de la comissió, Barroso, i un vice-premier xinés, que després va ser també premier I després vau tornar a Brussel·les.

Quan s’acaba el mandat, que és de 4 anys, has de tornar a Brussel·les i has de demanar entre els llocs que hi ha vacants. Jo em vaig integrar al que ara és el SEAE (Servei Europeu d’Acció Exterior), diguem, la diplomàcia europea. Aleshores vaig treballar a la direcció que portava les relacions amb l’Amèrica Central i em vaig encarregar de les

relacions de la Unió Europea amb la regió i també portava Nicaragua i Honduras. Havia de seguir l’actualitat política, per exemple, vam organitzar una missió d’observació electoral a Nicaragua, i has de negociar-ho, i intervenen els estats membres, el Parlament Europeu, i després s’ha de nomenar el cap de la missió d’observació, i es fan moltes reunions amb les ambaixades, la societat civil, el Parlament… Era un treball més polític. Quines eren les teues responsabilitats principals en l’etapa més política? Quin era l’impacte dels projectes?

Quan estava en aquesta vessant més política la meua tasca no era tant la de fer els projectes, sinó la d’identificar les prioritats. Per exemple, a Honduras, Drets Humans i Estat de dret. I després ja el servei on jo estava era el que s’encarregava d’executar projectes. Ara es posa molt més èmfasi en l’impacte que tenen els projectes perquè jo recordo que quan jo estava a Honduras, jo em reunia amb autoritats i algunes amb les que em vaig reunir per discutir sobre prioritats ara estan a la presó als Estats Units. Per exemple, jo em vaig reunir amb el president del Congrés d’Honduras per identificar projectes i ara està als Estats Units a la presó, cadèna perpètua per narcotraficant. Sempre es verificava que tinguera un impacte, per exemple, les missions d’observació electoral impliquen que es complisquen els estàndards internacionals. I l’última que vam fer a Nicaragua, va eixir com va eixir i el país està com està. Com has viscut l’evolució de la teua carrera?

Amb el pas dels anys vaig assumir moltes responsabilitats i en un dels meus últims càrrecs coordinava un servei amb 150 persones. Era durant el Covid, i eren persones directament implicades en l’adquisició del material de protecció, el transport de les autoritats, dels comissaris i de la presidenta, de la comissió. I això, era molta responsabilitat. Sobretot al principi, quan no sabíem la mortalitat, i no es podia teletreballar. I quan estàs al servei diplomàtic, avui dia, les bones notícies són poques. El que predomina són les crisis, les guerres, els atacs, les guerrilles, els desastres hídrics, els ciberatacs... Per això, has d’aprendre a mantenir la calma i gestionar. A més, hi ha persones en els serveis que estan de guàrdia les 24 hores pel que puga passar. Com heu gestionat l’adaptació a la diversitat cultural i les diferències en les institucions europees al llarg dels anys?

En un context com el de la Unió Europea, on hi ha 27 estats mem-

“Preferim deixar-vos cultura que diners”.

bres, és fonamental ser obert i acceptar totes les cultures. Per exemple, el debat clàssic, que no és conflictiu perquè no és un tema sensible, és el de la temperatura als despatxos, els del sud diuen que fa fred i els del nord es queixen de la calor. És un exemple anecdòtic, però la qüestió és que en tots els sentits s’ha de trobar un punt intermedi, que tampoc és fàcil. Una cosa bastant particular és que les institucions europees no celebren cap victòria de guerra per evitar conflictes, ja que els estats membres sempre es van enfrontar entre ells. Encara que siga una festa al país, les institucions europees no ho celebren i treballen amb normalitat.

Amb el teu coneixement de la realitat política i social, com veus el context actual a la Unió Europea i al món? Complicat, complicat. Crec que des que he estat ací a Brussel·les no he viscut cap moment més complicat que l’actual. Hi ha grans problemes al món, una guerra a les nostres fronteres i els conflictes globals. A l’altre costat de l’Atlàntic hi ha figures amb unes ambicions una mica paradoxes, que no han estat mai en línia del que era la relació transatlàntica, les tendències polítiques se’n van als extrems a tota Europa. De fet, les últimes eleccions del Parlament Europeu han demostrat que la gent va votar més que mai als partits d’extrema dreta, i tot això té un impacte, encara que la gent no ho veja, en el dia dia dels europeus d’ací uns anys quan s’aplicaran les lleis que votarà el Parlament actual. Hi ha uns principis que es consideraven més o menys assumits pel món occidental que ara es posen en qüestió, sobre els Drets Humans, la democràcia, l’Estat de dret. No pensàvem que retrocediríem en eixe sentit.

Com veus el futur immediat? Creus que el risc de conflictes

greus o crisis globals augmentarà?

Espero que no, encara que el món està ple de bojos. Espero que la gent recorde el que ha passat en la història, que pareix que la gent no se’n recorda massa. De totes maneres, les guerres, si hi ha guerres, no són com les d’abans. Hi ha molts de morts i devastació també però les guerres principals són guerres d’informació o de desinformació, atacs cibernètics... La pujada de l’extrema dreta a tota Europa, en part està deguda a la desinformació. Després està la Intel·ligència Artificial, que és molt positiva en alguns àmbits, però també divideix molt: la gent li pregunta a la màquina i s’ho creuen, però la màquina ha sigut ensinistrada i no saps per qui.

Tot i viure a tants llocs diferents, sempre has mantingut un vincle fort amb Morella.

Jo sempre al meu poble. Sóc espanyola perquè tinc el passaport: n’hi ha gent que diu que se li posa la pell de gallina quan senten l’himne, a mi se m’obrin els sentiments quan arribo a Morella. Jo sóc sobretot morellana, i no he perdut mai la llengua, la parlo amb el meu fill que ha nascut a Luxemburg, ha viscut a Xina, Anglaterra, Alemanya i Bèlgica. Parla morellà com qualsevol morellà. Això és el que em lliga amb els meus orígens. Ara que descansareu del treball, torneu cap a ací?

Per a nosaltres és tornar. Hi ha gent que diu que vol quedar-se fora perquè té fills, però jo penso que els fills “volen pel món”, i nosaltres volem tornar, descansar i viatjar. Sempre hem tornat a Morella a vore la família, però la gent no sempre entén com és la vida d’uns expatriats: cada vegada que tenim vacances, venim a visitar la família a Morella i Santander. Ara volem estar a prop d’ells i també viatjar més, per Espanya i fora, si la salut ho permet.

Setmanari d’informació comarcal

Apunts històrics.

Mossèn Manuel i la crua realitat

Pep Querol. Historiador

L’1 de febrer de 1958, mossèn Manuel Milián Boix, escriuria un duríssim article al setmanari Vinaroz, criticant l’estat de la carretera N-232, concretament el tram Morella-Vinaròs. La veritat és que en el moment que l’estava escrivint ja s’havien iniciat els passos per resoldre el problema, però és un text molt clarificador que emmarca molt bé la problemàtica que sempre ha tingut aquesta carretera, des del seu naixement, així com observar algunes dinàmiques polítiques i socials del moment.

Mossèn Manuel va estar durant uns anys residint a Vinaròs, moment en què s’encarregaria de fundar (1957) i dirigir durant un temps el setmanari esmentat. No abunden massa les notícies al voltant de la carretera o la Comarca dels Ports, ja que té un fort caràcter local, però les que hi ha tenen molta qualitat per les informacions precises que donen de diversos aspectes. Avui me centraré en comentar l’article en qüestió.

Una vegada s’acaba la guerra (1939), se farien les reparacions indispensables per reprendre les comunicacions per carretera, però a partir d’ahí començaria una inexorable decadència del ferm malgrat d’algunes intervencions el 1945-46, que va fer pensar a algun incaut, ja celebrant-lo a la revista Vallivana, que se faria una nova carretera, moment que se recuperaria el traçat de l’antic Camí Reial, un autèntic mite en la cultura popular del territori. Tal havia sigut de negatiu l’impacte de la nova (1847-1868), que molts desitjaven tornar a la situació anterior a 1847. Allò que ens interessa ara, és que des d’aquells anys mitjans dels 40 fins el 1956-57, la carretera quedaria abandonada a la seua sort. Val la pena ressaltar que, com ja vam observar en el cas de Xiva i la seua Junta de Defensa Passiva, el govern exigia a l’Ajuntament de Morella molts esforços per millorar i potenciar la industria del turisme a la Ciutat, però, al mateix temps, no feia el mateix per proporcionar unes infraestructures viaries dignes perquè els turistes pogueren arribar. Era una contradicció. La situació va tocar fons quan la cursa ciclista Vila-real – Morella se va suspendre, el 1957, pel lamentable estat de la N-232. En

“Mossèn Manuel Milián no estava satisfet del tot amb la seua exposició. Al final del text, afegiria dos testimonis, dos escriptors, literats i periodistes, que havien pujat per assistir a les IV Jornadas Literarias por el Maestrazgo, el 1957. Enrique Sordo diria «Carretera inefable esta que nos lleva a Morella»; en tant que Gaspar Gómez de la Serna, «Llegar a Morella no es fácil, por una carretera que, [...], es tan difícilmente transitable que un autobús de viajeros, si es grande tiene que apear su carga, por ejemplo, para

un informe previ fet per l’organització, del 2 d’abril, la qualificaven com «malísima carretera». Malgrat d’aquest panorama, ja al 1956 sorgirien projectes per reparar-la, encara que seria tard per a la cursa ciclista. En els següents anys, finals dels 50, principis dels 60, s’asfaltaria per fi, almenys en el tram castellonenc, començant des de Vinaròs cap amunt (fins a eixe moment el ferm era de macadam, pedra matxucada). És en aquest context, i segurament ja iniciades les obres de millora, que mossèn Manuel escriu, fart ja, el seu article.

El text està estructurat en dos parts. Una primera on remarca la seua importància, tant estratègica-econòmica com històrica. La segona consisteix en criticar l’estat en què estava a la seua època i les seues implicacions econòmiques del moment.

És interessant citar el preàmbul, ja que té implicacions importants, «Leemos en la prensa de Madrid -9 de Enero-, unas interesantes declaraciones del Excmo. Sr. Ministro de Obras Públicas en las que salta a la vista ...que la política española en materia de obras públicas está orientada por un criterio económico... y añade, me propongo forzar la marcha de todas aquellas obras que sean rentables, y suspender, cualquiera que sea el estado en que se hallen las que no lo sean». Ojo al que diu el ministre. Crec que no cal explicar-ho. I ara, el mossèn, amb ganes de donar llustre, lloa el pensament del «gran home» sense donar-se compte que això podria ser una arma de doble fil, «Estas diáfanas manifestaciones del Sr. Ministro [...] nos infunden alentadoras esperanzas para lograr la urgente solución del viejo y sobado problema de la necesaria, indispensable e incuestionable buena conservación de la desgraciada carretera nacional que, partiendo del puerto de Vinaroz, penetra por el Maestrazgo, Morella y Alcañiz para proseguir la ruta Zaragoza-Vitoria-Santander». Precisament seran eixos criteris econòmics els que perjudicarien constantment qualsevol idea de millora de la carretera, i el desenvolupament general de la Comarca dels Ports. Tant tens, tant vals, se podria ressumir. I podríem afegir, si cada vegada tens

menys, cada vegada vals menys. Després de precisar la seua importància geogràfica a nivell nacional, comenta «Las perentorias necesidades vitales de abastecimiento, de esta zona agrícola y su Comercio e Industria, han de llegarle forzosamente por esta carretera, y sus productos agrícolas, pecuarios, mineros, industriales, madereros y artesanía, deben exportarse por esta vía y no otra. Cansados estamos de ver como los camiones transportan la pesca de Vinaroz hacia las fábricas conserveras del Norte; las mercancías de Valencia, Barcelona y Ultramar, recogidas en la Estación del Ferrocarril de Vinaroz, transportarse a las poblaciones del Maestrazgo, MorelIa, Alcorisa y Alcañiz, y las materias primas para las industrias textiles y alpargateras, caminar a lomos de pesados camiones en dirección a los centros fabriles de San Mateo, Chert, Morella, Cinctorres, Forcall, La Mata, Todolella, Villores, Zorita y Mas de las Matas donde han de transformarse en tejidos, géneros de punto, hilaturas y alpargatas». Seguidament el mossèn cau en un anacronisme. Òbviament tota carretera és útil per a la guerra, com ha demostrat l’actual guerra d’Ucraïna, però la raó per la qual s’havia fet aquella carretera ja feia un bon grapat de dècades que havia caducat, «También tiene esta carretera su primordial importancia militar. La trazaron rudimentariamente los aborígenes, la mejoraron los romanos, la utilizaron los árabes y, como nos lo afirma la Historia Militar, el Cid Campeador (108491), para conquistar Valencia, partió de Zaragoza, tomó MorelIa y de aquí enfiló sus armas hacia el litoral levantino; Don Jaime 1, el Conquistador (1232) y las huestes de sus Caballeros, desde Aragón, Montalbán y Alcañiz reconquistaron los castillos de Morella, Ares y Peñíscola para caer, más tarde, sobre Valencia; y finalmente, nuestro invicto Caudillo Franco, en la Cruzada de Liberación, no rectificó ni un ápice la ruta del Cid y de Jaime I, dirigiendo al Ejército Español desde Zaragoza (por Alcorisa y Alcañiz) tomó Morella y llegó seguidamente al mar, en Vinaroz, aquel memorable 15 de Abril de 1938». Ah, així que

es tractava d’això, eh? Realment les tropes franquistes no tenien pensat avançar per ací, s’ho van trobar gairebé per casualitat, però això és una altra història. I pobre Blasc d’Alagó, ignorat completament.

Seguidament el mossèn dóna un repàs dels monarques que han passat per ací al llarg de la seua història (llevat de l’emperador Carles V, que també s’oblida d’ell), així com de la ruta econòmica importantíssima que ja des de l’època medieval connectava Morella amb Itàlia, «Venecia, Nápoles y Sicilia», la «lana di garbo», tal com reflecteixen els arxius de la família Datini a Prato (localitat de la Toscana).

Una vegada repassada la seua importància econòmica i política històrica, sense oblidar la falca propagandística franquista que hem vist, va al gra, «Y nada digamos de la primerísima importancia turística de esta calzada, puesto que está toda ella ahitada de poblaciones de

categoría turística: Traiguera, [...]; San Mateo, [...]; Catí, [...]; Morella, [...]; Peñarroya de Tastavins, [...] y Alcañiz, [...]. Cuál sea el estado lamentabilísimo de conservación de esta importante vía, particularmente el tramo de Vinaroz al empalme de Chert, tampoco necesita demostración. No hay más que preguntar a cualquier chofer de las compañías que circulan diariamente con transporte o viajeros y dará un informe irrecusable, que no será técnico, ni científico, ni oficial; pero sí rotundamente real. Basta hacer el recorrido Vinaroz-Morella una sola vez, que el más obtuso y miope de los pasajeros, que monte en un ómnibus de los que diariamente circulan por ella, se dará perfecta cuenta del sacrificio y martirio que soportan heróicamente los viajeros y vehículos. Cualquier espacio de la carretera está deficiente en todo su recorrido; salvo algunos pocos hectómetros, abundan los baches, hoyos y surcos

profundos. Las cunetas no ofrecen mejor aspecto y aparecen exornadas, de flora virgen. Y, a la vera de la calzada, cabalgan pequeños montoncitos de machaca, con vegetación, que ya los vimos el año anterior, y allí están, aguardando el próximo año venidero para remozar la vía. ¿Cuántos años llevamos así? Los hemos perdido de cuenta. Aunque haciendo justicia, y saliendo por los fueros de la verdad, sí recordamos el medio riego asfáltico desde Chert a Morella - a principios de invierno- y el arreglo de cuatro kilometros, poco más o menos, desde Vinaroz, dirección San Jorge. Cada día transitan menos vehículos por esta ruta y el tráfico pesquero de Vinaroz al Norte de la península se ve obligado a rodar más de un centenar de kilómetros, por Tortosa – Gandesa – Valdealgorfa, cuando los podría economizar si esta carretera nacional de Vinaroz – Morella – Vitoria – Santander estuviera más

Imatge: Antiga carretera Saragossa – Castelló, Pont de la Bota, anys 20?

José Pascual, Arxiu Pascual, Ajuntament de Morella.

cuidada. El Turismo se ve, también, gravemente perjudicado. Cuando el paso por ella era aceptable, centenares de coches, conducidos por turistas, llegaban al Maestrazgo, Morella y su comarca y al limítrofe Aragón turolense. Ahora son pocos los que se atreven realizarlo por Vinaroz. Para ello se necesita valor, sobra o despilfarro de dinero, o despreocupación por la buena conservación de su coche. A este propósito recordamos: Dos turistas franceses, con sus respectivos coches, salen de Vinaroz por esta carretera. EI autobús de la compañía Fuente En Segures les sigue. Antes de llegar a San Jorge paran ambos interceptándonos el paso; bajan los conductores y uno de ellos pregunta a nuestro chofer: - ¿Está así, la carretera hasta Morella? - Poco más o menos, así. - Gracias, monsieur. Remontan los routiers en sus coches y, volviendo sobre lo andado, regresan a Vinaroz para proseguir otro itinerario».

Mossèn Manuel no estava satisfet del tot amb la seua exposició. Al final del text, afegiria dos testimonis, dos escriptors, literats i periodistes, que havien pujat per assistir a les IV Jornadas Literarias por el Maestrazgo, el 1957. Enrique Sordo diria «Carretera inefable esta que nos lleva a Morella»; en tant que Gaspar Gómez de la Serna, «Llegar a Morella no es fácil, por una carretera que, [...], es tan difícilmente transitable que un autobús de viajeros, si es grande tiene que apear su carga, por ejemplo, para maniobrar en las curvas de Vallivana». Finalment, el mossèn acaba amb un al·legat ferm, «la necesidad vital, comercial, turística y rentabiIidad de esta zona requiere el improrrogable, normal y permanente buen arreglo de este su único medio de comunicación». El text és dur, dins d’una certa actitud diplomàtica. Però també se detecta una contradicció, greu, en els seus térmens. Com és possible que mossèn Manuel Milián estiga lloant la política d’inversions de les carreteres del Ministeri d’Obres Públiques, si anava en contra de les seues aspiracions, això és, no només reparar la N-232, sinó millorar-la? Segons els pressupostos anunciats pel ministre, Jorge Vigón Suero-Díaz, la nostra carretera estaria abocada a ser sempre l’última a rebre inversions de totes les carreteres gestionades per l’Estat a la província. Segons dades oferides pel mateix Ministeri l’any 1970, la nostra tenia una mitjana diària de trànsit de 910 vehicles; la N-340, 9.289; la N-234, entre 2.000 i 2.500. No hi havia color. Però sembla que el mossèn estava satisfet d’eixa dinàmica del franquisme, que penalitzava el món rural, per què? Potser per dos raons, però no importa si és per por o per adhesió inquebrantable al règim, ja que els elements que podem observar són els mateixos en els dos casos. Així, no importa si volia escapar del possible càstig o volia evitar criticar al Caudillo, responsable últim de tot allò que passava a l’Estat espanyol, trobem fent la pilota a unes declaracions prou desafortunades del ministre, que ajudarien en gran mesura, entre altres raons, a la depressió econòmica del nostre territori; trobem una falca publicitària de la Guerra Civil al ben mig de l’article, i damunt interpreta els fets històrics a conveniència; és un text molt impersonal, on se cuida de no nomenar a ningú, ni tant sols al ministre lloat; i finalment, per acabar de cobrir-se les esquenes, cita a dos escriptors de prestigi que pensaven com ell.

Però mossèn Manuel Milián no era especial. Aquestes dinàmiques eren habituals en aquella època, foren per convicció o per pànic, la gent anava capejant el temporal com podia, ja que no tenia opció. De tota manera, el text de mossèn Manuel és molt interessant, ja que era una veu autoritzada. Si ell se queixava públicament d’algun aspecte que competia a l’Estat, i per tant a Franco... és que la cosa estava molt fotuda...

Setmanari d’informació comarcal

Esports.

Victòria crucial del Vilafranca al Temple de Les Coves per retallar distàncies amb el Rossell

2-3

CD VINROMÀ CF VILAFRANCA

Vilafranca aconseguia una important victòria al camp del Temple de Les Coves de Vinromà en la seua lluita per certificar la tercera posició a la lliga. A més, li ha retallat dos punts al Rossell que és segon ara a 6 punts. Un partit que s’iniciava amb domini local i amb un despistat Vilafranca, que es refeia prompte i marcava el 0-1 al minut 17 per mediació de Ferran. Al minut 22 Miguel estavellava un baló al travesser i al 25 el Vinromà marcava l’1 a 1. El Vilafranca va comptar amb ocasions de gol i al minut 45, Gonzalo des de prou lluny sorprenia el porter local i marcava l’1 a 2. A la segona part, el Vilafranca seria el clar dominador del joc desaprofitant clares ocasions per sentenciar el partit. Va ser al minut 85 quan Borja marcava l’1 a 3 que ja donaria molta tranquil·litat. Però al minut 93 el Vinromà aconseguiria el 2-3 que va tornar l’emoció a un llarguíssim descompte.

Efrén

Héctor

Nicolás

Isaac

Mateu

Adrián Gil

Héctor Bayot

Enric Monfort

Gonzalo

Ferrán

Miguel

També van jugar:

Borja, Pablo A., Edo, Jaime, Enric Beltrán i Ramón

Gols:

0-1 (17’) Ferrán

1-1 (25’)

1-2 (45’) Gonzalo

1-3 (85’) Borja

MORELLANS A LA FINAL DE LA COPA DEL REI

Un grup de 16 persones de Morella van anar a la final de la Copa del Rei a Sevilla que disputaven el FC Barcelona i el Real Madrid. Vuit aficionats blaugranes i vuit madridistes, tots ells de Morella anaven per separat per tal d’animar els seus equips. Això si, van tindre temps per trobar-se i estar una estona junts abans de la gran final. Un partit que va ser

PRÒXIMA JORNADA

· CE CINCTORRÀUE VILANOVA

Dijous 1 a les 11,30h. ‘Pla de Mig Ull’. Cinctorres

· CF VILAFRANCACD CATÍ

Dissabte 3 a les 17h.

‘El Serrito’. Vilafranca

BENLLOCH

VILAFRANCA

VILANOVA

BENASSAL

XERT

CÀLIG

CATÍ

SALSADELLA

LA POBLA T. ALBOCÀSSER

ETURE ‘B’ SANT MATEU CANET

CINCTORRÀ

VINROMÀ

1-1

CF CANET CE

CINCTORRÀ

EEl CE Cinctorrà sumava un punt en la seua visita al camp de ‘Les Comes’ de Canet en un partit amb una primera part de major domini local però amb les millors ocasions de gol per a l’equip de Cinctorres. El Canet buscava insistentment la porteria de Pepe, però el Cinctorrà es defensava amb ordre. L’equip dirigit per Jordi Pacheco va comptar amb menys opcions ofensives en aquest primer temps que els locals, si bé les ocasions visitants van ser més clares. Amb el 0-0 inicial al marcador s’arribava al descans. A la segona part, arribarien els dos gols del partit. Al minut 60 el Canet amb una gran acció individual marcava l’1 a 0. La reacció cinctorrana va ser immediata i al minut 64 una gran assistència d’Albert Palomo servia perquè Gerard entrara per la banda i creuara el baló marcant l’1 a 1. Quedava encara molt de temps a Canet si bé el marcador ja no es va moure.

TECNIFICACIÓ DE LA FFCV A MORELLA. El camp de futbol de la Fàbrica de Giner de Morella va acollir una jornada de tecnificació de la FFCV en categoria infantil. Un total de 44 jugadors de tota la provincia de Castelló van pendre part d’aquest partit d’entrenament que serveix també a la Selecció Valenciana per observar als diferents jugadors.Es comptava amb la col·laboració del club Renomar Els Ports. Cal destacar la presència de dos jugadors de Renomar Els Ports, Arnau Solsona i Dioukounda Tounkara. També de dos jugadors més de la comarca com son Bruno Fabregat de Primer Toque CF i Marc Escribano del CF Rafalafena.

Pepe Cristian

Hugo

Marc Solsona

Mampel

Gerard

Diego

Raúl

Pau Milián

Manel

Brian

També va jugar:

Iván Roda

Albert Palomo

Joan

Gols:

1-0 (60’)

1-1 (64’) Gerard

FRONTENIS

El Club Frontenis de Vilafranca tancava la temporada a la 1ª Divisió Provincial amb una clara derrota a Les Coves de Vinromà, davant l’equip de Covarxins per 3 partides a 0. Darrera jornada de la competició en la que finalment el Club Frontenis Vilafranca ha acabat a la 10ª posició a la classificació d’un total de 14 punts. El Vilafranca ha sumat un total de 108 punts.

PRÒXIMA JORNADA

> 1a DIVISIÓ PROVINCIAL

CP Vilafranca - CP Atzeneta

Dissabte 3 a les 10h. Pista Pàdel Vilafranca.

PRÒXIMA JORNADA

· CF TORREBLANCAMORELLA FC

Diumenge 4 a les 18h. ‘Camp Municipal’. Torreblanca

0 - 2

El Morella FC cau a casa

l’Almassora ‘B’ en

FUTBOL BASE

> JUVENILS

R. ELS PORTS FC ‘A’ 3-3 CF BENLLOCH

Gols: Hugo, Pau Ferreres i Enric

> CADETS

· R. ELS PORTS FC 6-5 CF PROMESAS CASTALIA ‘B’

Gols: Noel (2), Pau Querol (2), Álex i Saúl

> INFANTILS

· CD CABANES 3-2 R. ELS PORTS FC ‘A’

Gols: Marcos i César

· R. ELS PORTS FC ‘B’ 2-1 CD BENICÀSSIM ‘D’

Gols: Martín i Xavi

> ALEVINS

· CF MORÓ 1-6 R. ELS PORTS FC

> BENJAMINS

Dídac

‘B’

PEÑÍSCOLA

JOV. ALMASSORA

ronco partit el jugat a la Fàbrica de Giner de Morella en un encontre en el qual a la primera part el Morella FC va ser clarament superior al seu rival. Moltes ocasions de gol per al conjunt de Roberto Peiró que no va ser capaç de perforar la porteria contrària. L’Almassora ‘B’, equip situat a la cinquena posició a la classificació també va buscar sense èxit la porteria de Dídac. Amb l’empat a 0 inicial al marcador s’arribava al descans. A la segona part tot es va anar complicant en un partit en el qual tal vegada l’àrbitre va permetre en excés la duresa, empleada pel conjunt visitant. El partit va ser cada vegada més bronco amb duríssimes entrades mereixedores d’expulsió en més d’un cas per part visitant i que l’àrbitre va permetre. L’encontre va arribar al seu tram final molt equilibrat i al minut 87 amb un autèntic golàs, l’Almassora ‘B’ marcava el 0-1. L’Almassora ‘B’ feia el 0-2 al descompte.

Eyner

Pau Puig

Jordi Martí

Robert

Arturo

Marc Marín

Andreu Serret

Pau Meseguer

Chillida

Andreu Ortí

També van jugar:

Pau Giménez

Migue

Mario

Ferrán

Joan Ferrer

Mauri

Gols:

0-1(87’)

0-2 (92’)

BÀSQUET FEMENÍ

> INFANTIL (1ª ZONAL)

· CBF MORELLA 49-33 CB BÉTERA

> ALEVINS 2º ANY (PREFERENT)

· CBF MORELLA 70-39 CB BURRIANA

BLANC

> ALEVINS MASCULÍ (3ª ZONAL )

· CBF MORELLA 35-51 CB VINARÒS

PRÒXIMA JORNADA

> ALEVINS 1º ANY ( 1ª ZONAL)

· Vilareal BC - CBF Morellaç

Dissabte 3 a les 11h. ‘Bancaixa’. Vila-real

> ALEVINS MASCULÍ ( 3ª ZONAL )

· CB Alcora - CBF Morella

Dissabte 3 a les 10h. Pavelló de L’Alcora

> BENJAMINS ( PREFERENT )

· CBF Morella - CB Don Bosco

Diumenge 4 a les 12h. C.E. Jaume I. Morella

· CD DRAC CASTELLÓ ‘A’ 5-3 R. ELS PORTS FC ‘A’

· R. ELS PORTS FC ‘B’ 2-1 CD SAN LORENZO ‘C’

> PREBENJAMINS

· ORPESA CF 1-4 R. ELS PORTS FC

PRÒXIMA JORNADA

> JUVENILS

· Sp. Castelló ‘B’- R. Els Ports FC ‘A’

Diumenge 4 a les 12h. ‘Gran Vía’. Castelló

· R.Els Ports FC ‘B’ - CE Vila d’Onda ‘A’

Diumenge 4 a les 17h. ‘Fàbrica de Giner’. Morella

> CADETS

· CF Rafalafena ‘A’ - R.Els Ports FC

Diumenge 4 a les 10h. ‘Camp Rafalafena’. Castelló

> INFANTILS

· R.Els Ports FC ‘A’ - CF Alcalà

Dijous 1 a les 11h. ‘El Serrito’ Vilafranca.

· Benicarló BF ‘B’ - R. Els Ports FC ‘B’ Dissabte 3 a les 11,15h. ‘Pichi Alonso’. Benicarló

> BENJAMINS

· R.Els Ports FC ‘A’ - CD Benicàssim ‘A’

Diumenge 4 a les 10,30h. ‘Fàbrica de Giner’. Morella

· CD Onda ‘F’ - R. Els Ports FC ‘B’

Divendres 2 a les 19h. ‘La Cossa’. Onda

> PREBENJAMINS

· R.Els Ports FC ‘A’ - ACD Peñíscola

Diumenge 4 a les 11,30h. ‘Fàbrica de Giner’. Morella

MORELLA FC CF ALMASSORA ‘WB’

Setmanari d’informació comarcal

La Fulla del Camp dels Ports.

LA UNIÓ DEMANARÀ AL GOVERN COMPENSACIONS PELS DANYS

L’apagada massiva causa pèrdues milionàries en el sector ramader i agrícola de la Comunitat Valenciana

L’apagada massiva d’aquest dilluns 28 d’abril, que va afectar a tota Espanya, ha generat greus pèrdues en diversos sectors, especialment en la ramaderia de la Comunitat Valenciana, encara que les pèrdues s’han limitat gràcies a les alternatives preparades prèviament. La situació va variar segons la regió i el sector, ja que el subministrament elèctric es va restablir en moments distints, i algunes zones rurals van tenir un retard major en la recuperació. L’organització La Unió Llauradora i Ramadera assenyala que les pèrdues no estan cobertes per les assegurances agràries, i que les assegurances privades són inaccessibles per a molts ramaders. Demanen al Ministeri i a la Conselleria d’Agricultura una valoració econòmica dels danys i que s’agilitzen procediments de compensació. Destaquen que la preparació de sectors com l’avícola “ha evitat pèrdues milionàries, encara que n’hi ha hagut”, ja que les granges, molt dependents de l’electricitat per a la ventilació i alimentació dels animals, van enfrontar dificultats a causa de la falta de subministrament de gasoil per als generadors, en moltes zones rurals amb gasolineres tancades. L’impacte en el sector porcí va ser desigual, perquè moltes granges no tenen generadors i es van produir pèrdues de producció i estrés en els animals, a més de disrupcions en la cadena per problemes en els escorxadors. En el sector lacti, les pèrdues van ser generalitzades a causa de la falta d’electricitat per al munyiment, fred i altres processos clau, afectant tant les granges amb robots de munyiment com a les que depenen de pous d’aigua. Aquestes dificultats van provocar retards en els munyiments i pèrdues de llet, que en alguns casos van superar els 2.000 litres per granja. A més, els animals van sofrir estrés i fins i tot morts per la falta d’atenció. En aquest sentit, La Unió critica que “la falta d’informació sobre les previsions del restabliment del subministrament ha portat a les granges al límit, per la incertesa de si disposaven de prou combustible per a mantenir-les operatives”. La incertesa sobre el restabliment del subministrament va portar molts ramaders a mantenir-se en les granges per por de robatoris, mentre que la falta d’informació va complicar encara més la situació. També es van reportar pèrdues d’hortalisses per fallades en la refrigeració i problemes en els sistemes de reg, la qual cosa va afectar tant les comunitats de regants com a explotacions agrícoles.

PLANTHEALTH4LIFE. La Generalitat, a través de les conselleries de Medi Ambient, Infraestructures i Territori, i d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca, s’ha unit a la campanya de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) ‘PlantHealth4Life’, per promoure la sanitat vegetal i prevenir l’entrada de plagues a través dels viatges turístics a tercers països. Aquesta iniciativa, amb el suport del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, pretén sensibilitzar la ciutadania per evitar la introducció de plantes, llavors o flors procedents de fora de la Unió Europea, alhora que impulsa la jardineria responsable i la conscienciació dels més joves. La campanya, que enguany celebra la seva segona edició, es desenvolupa simultàniament en 22 països de la UE. Va dirigida a viatgers,

especialment aficionats a la jardineria i agricultura, així com a famílies compromeses amb la seguretat alimentària i el medi ambient. Un exemple de plaga greu és la Xylella fastidiosa, un bacteri fitopatogen sense cura coneguda, que ha afectat cultius com l’olivera, la vinya o l’ametller, així com flora autòctona valenciana. S’han creat materials de conscienciació com pòsters, bàners i recursos didàctics difosos a aeroports com Alacant i Manises, a més de xarxes socials, mitjans i esdeveniments. Amb motiu del Dia Internacional de la Sanitat Vegetal (12 de maig), es preveuen noves iniciatives a la Comunitat Valenciana. La recomanació bàsica és no portar plantes, llavors, flors o fruites de fora de la UE, ja que poden contenir organismes nocius que amenacen els nostres ecosistemes.

Els preus.

Els preus del Porcí. 24/04/2025

Porc engreixat

Preu mig Mercolleida

Garrí (Lechón)

Zamora 20 Kg (G partida)

Holanda 21 Kg (U. origen)

Lleida 20 Kg

China (Min. Agricultura)

Porc viu

Garrí (Lechón)

1,762 €/kg (sense variació) 1,774 €/kg (sense variació)

Setmana 17 del 21/04 al 28/04

96,00 € (sense variació) 96,00 € (sense variació)

24/04/2025

75,50 € (baixa 1,50 €)

16/04/2025

1,828 €/kg ( baixa 0,039 €)

4,707 €/kg (baixa 0,104 €)

Els preus del Boví. (Mercolleida) 23-04-25

Vedells Extra U 331-370 kg/c

Vedelles Extra U 241-270 kg/c

6,93 €/kg (sense variació) 6,97 €/kg (puja 0,02 €)

Els preus de l’Oví. (Mercolleida) 23-04-25

Corder fi 23 kg (Viu)

Corder fi 26 kg (Viu)

5,00 €/kg (sense variació) 4,69 €/kg (sense variació)

Els preus de les Aus. (Bellpuig) 24-04-25

Pollastre blanc (Pes viu)

Pollastre groc (Pes viu)

1,47 €/kg (puja 0,05 €)

1,40 €/kg (sense variació)

Els preus del Conill. (Moncun) 22-04-25

Conill (Pes viu)

Conill (Pes viu)

2,57 €/kg (sense variació)

2,50 €/kg (sense variació) (Loncun) 24-04-25

El més rentable per al ramader

CATÍ (Castelló) Tel. 964 40 90 00 Fax 964 40 91 12

Patrocina

Les Llunes.

LES TEMPERATURES

MORELLA

VILAFRANCA

CINCTORRES

FORCALL

SORITA

LA MATA

OLOCAU

HERBERS

VALLIBONA

TODOLELLA

CASTELLFORT

PORTELL

8,1/23,6

7,6/19,9

9,3/21,6

9,3/23,2

--,--/--,--

9,8/22,6

7,3/21,6

9,6/22,3

11,1/25,2

8,8/23,3

6,9/19,4

8,7/21,8

C3,6/25,3

8,1/18,2

9,1/23,6

4,1/25,8

--,--/--,--

7,1/25,2

11,7/25,2

6,4/24,3

7,6/23,1

5,9/25,9

13,2/20,4

8,7/23,4

9,7/18,4

7,3/14,8

8,9/16,2

10,2/17,9 --,--/--,--

9,7/17,6

6,6/15,7

10,2/17

11,7/20,6

10,1/18,3

6,6/14,8

8,3/16,1

6,9/18,9

6,2/14,2

7,9/16,3

7,6/18,1 --,--/--,--

8,6/17,7

6,1/16,8

6,7/17,5

9,2/19,9

8,8/18,4

5,7/14,3

7,6/17,7

2,5/18,9

4,7/14,8

5,5/18,1 2,3/20,2 --,--/--,-4,2/18,6

6,8/16,7

4,3/8,5

6,1/20,3

3,9/18,2

7,1/13,9

5,7/15,5

4,8/17,8 5,7/11,8

6,3/15,1 4,1/18,2 --,--/--,-8,1/16

5,9/14,8 --,--/--,--

6,1/17,8

6,3/17

6,2/12,6

5,8/14,3

“Al maig, cada dia un raig”

ontinua l’ambient primaveral fresc a la nostra zona, en dies que barregen temperatures més càlides amb altres molt més fresques. També el vent és protagonista aquestes jornades, encara que no està bufant amb gran virulència. Certament, s’està comptant amb temperatures màximes entre els 15 i 20 graus i mínimes que encara que han baixat dels 5 graus en alguns observatoris meteorològics, tampoc han estat excessivament fresques aquests dies. Això sí, un temps primaveral, però amb poques precipitacions aquests dies i és que el mes d’abril ací a la comarca dels Ports no ha estat tampoc massa plovedor. El camp presenta això si un aspecte fantàstic amb la floració de les diferents espècies després d’un mes de març en el qual van arribar gran quantitat de pluges a les nostres terres. Estem

dj 30/04

8,7/14,9

7,1/12,7

8,8/15,1

8,2/18,1

--,--/--,--

9,9/15,9

7,2/14,4

10,4/16,1

9,1/16

8,9/17,7

7,2/13,2

8,6/15,2

Inici de maig

La previsió de Lorenzo Boix

Ija a les portes del mes de maig en temps de rogatives al nostre territori i possibilitats que puga ploure, en poca quantitat pel que pareix als pròxims dies. Anem a veure com es comporta l’oratge als dies vinents a la nostra zona, ja que a partir del dijous 1 de maig s’esperen possibles precipitacions a la comarca dels Ports. Després d’uns quants dies amb vents de Xaloc moderats, sembla que eixa tendència pot continuar i faria pujar les temperatures per al cap de setmana. Però podria vindre un nou canvi de vents també més de cara a diumenge i dilluns que provocaria un nou descens de temperatures. Estem a la primavera i si bé les previsions no són fàcils d’encertar estem en una època en la qual la inestabilitat és més que probable.

La raó és que encetem cap de setmana de rogatives marcada pel temps de primavera, amb un dissabte de matí en sol i núvol, sense descartar algun ruixat, però sent de vesprada quan tenim més probabilitat de veure ruixats i tronades en molts dels nostres pobles, localment de certa entitat. Diumenge tindrem més sol de matí, amb probabilitat de vesprada d’algun ruixat o tronada, però en principi fenòmens més locals que el dia anterior. Les temperatures màximes entre els 18-22 graus dissabte i un poquet més baixes el Diumenge. Les mínimes rondaran els 8-12 graus, sent un poc més baixes en zones fondes. La setmana començara amb unes mínimes un poc més baixes el dilluns, en sol de matí i ruixats amb alguna tronada de vesprada. Entre dimarts i dimecres podríem tindre una baixada més Notable de temperatura, amb mínimes entre els 2-6 graus i màximes entre els 10-15, encara amb ruixats de vesprada dimarts i previsiblement temps més tranquil la segona part de la setmana, amb unes temperatures que anirien recuperant-se progressivament.

La bassa de l’Hivern.Vilafranca. VÍCTOR TENA

El Notícies dels estudiants.

Alumnes de l’IES Els Ports viuen una experiència única a Roma coincidint amb la mort del papa Francesc

Com cada any, alumnes de l’IES Els Ports de Morella han viscut un viatge molt especial a Roma, que enguany ha coincidit amb el dol mundial per la mort del papa Francesc. Aquest fet ha donat un significat més profund a una experiència que combina cultura, convivència i espiritualitat.

Durant l’estada, el grup ha visitat llocs emblemàtics de la capital italiana com la plaça de Sant Pere del Vaticà, els Museus Vaticans, el Coliseu, la Fontana di Trevi, el Castell de Sant’Angelo, el Campidoglio o el Panteó. També han conegut espais clau dels orígens del cristianisme, com les Catacumbes de Sant Calixt, i han pogut viure moments a Castel Gandolfo, on el dol per la mort del Papa era ben present. A més, han tingut l’oportunitat de compartir sentiments i records amb sor Geneviève Jeanningros, amiga del papa Francesc.

El viatge ha continuat a Florència, amb la visita a Santa Maria Novella, les Capelles Mèdici i altres espais històrics.

Cal destacar també l’anècdota que el papa Francesc va ser nomenat soci d’honor del Morella FC, gràcies a un viatge de l’IES Els Ports l’abril de 2013. Un grup d’alumnes, també acompanyat per la professora Estrella Palos, li va lliurar una samarreta del club i un carnet de soci. Aquesta connexió té el seu origen en l’agermanament del Morella FC amb el San Lorenzo de Almagro, l’equip argentí del qual el Papa era gran seguidor. Dotze anys després, aquest abril de 2025, l’alumnat de l’IES Els Ports s’ha acomiadat del Papa, tancant així un cicle carregat de simbolisme i emoció. Ha estat, sens dubte, una experiència cultural i social molt intensa que l’alumnat recordarà per sempre.