Setmanari Notícies. (26/09/2025)

“ Tinc que operar-me del cor i no és compatible en el fet de continuar portant el forn”

CARLES I ANA TRASPASSEN EL FORN DE LA MORONDA DE FORCALL

Pàgines 16 a 17. El Notícies de perfil.

Notícies.

El PSPV de Morella exigeix a Diputació que recupere les ajudes al rebut dels residus

“Volem un bon servei, però també volem que siga assequible. PP i Independents han renunciat a millorar i poder abaratir el rebut

Pàgina 6. Poble a poble.

de residus per a les famílies de Morella que pujarà considerablement”, explica el portaveu socialista Rhamsés Ripollés.

Artesania, tradició i fira amb “Teixint Portell”

L’activitat ha estat organitzada per la cooperativa social Micel·li Ambient, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Portell i diferents associacions de la localitat.

Pàgina 8. Gent&Vida.

ALBOCÀSSER

EL FLIM A MADRID. El festival de las Ideas celebrat a Madrid aquest cap de setmana, ha acollit una activitat organitzada pel FLIM, el Festival Literari de Morella.

Pàgina 9. Gent&Vida.

Els Premis “Dona Coratge” reconeixen el paper femení en societat, política, cultura o economia

Els premis van ser atorgats per un jurat compost per l’Associació de Dones d’Albocàsser, l’Ajuntament d’Albocàsser, la

Pàgines 2 i 3. El tema de la setmana.

Fundació Isonomia de la Universitat Jaume I i el CDR Alt Maestrat i lliurats en un acte conduit per la periodista Violeta Tena.

Asetmico vol participar en els debats sobre els canvis a les festes de Morella

EMPRESARIS TURÍSTICS DE MORELLA I COMARCA

“Representem més de 150 establiments, que han de conèixer qualsevol novetat en qüestions tan importants com les festes de Morella”, remarquen en un comunicat.

Pàgina 7. Poble a poble.

Setmanari d’informació comarcal

El tema de la setmana.

Els Premis “Dona Coratge” paper femení en societat, política,

Albocàsser va acollir aquest cap de setmana la cinquena edició dels Premis Dona Coratge, una gala que ha consolidat el seu lloc com a referent en el reconeixement a dones destacades en els àmbits de la salut, el feminisme i la cultura. Aquesta iniciativa, impulsada per l’Ajuntament d’Albocàsser, s’ha convertit en un espai clau per a visibilitzar i agrair el paper fonamental de les dones en la societat, la política, la cultura i l’economia.

En aquesta edició, les tres dones premiades tenien un element comú: el seu profund compromís amb la igualtat i la cura de la vida des de la salut. Són dones que han treballat amb proximitat, dedicació i sororitat per transformar el seu entorn i millorar la qualitat de vida de les persones. La gala, celebrada a l’Auditori d’Albocàsser, va comptar amb la presentació de la periodista Violeta Tena i l’actuació especial de la cantant Rosío, de les Coves de Vinromà, que va posar el toc musical a l’acte.

Els premis van ser atorgats per un jurat compost per l’Associació de Dones d’Albocàsser, l’Ajuntament d’Albocàsser, la Fundació Isonomia de la Universitat Jaume I i el CDR Alt Maestrat. Un dels grans èxits d’aquesta edició va ser la consolidació de la categoria cultural com a certamen literari de relat curt. Després d’anys en què el gènere variava, enguany el pre-

mi ha estat coordinat per l’escriptora Sílvia Romero i Olea, també responsable del club de lectura El Núvol. Amb aquesta iniciativa, es volia reforçar el paper de la literatura com a eina de transformació social.

El Premi ‘Paraules Violeta’ de Narrativa Curta va ser atorgat a Ximo Segarra, qui va ser reconegut pel jurat per la seua qualitat literària i la capacitat de plasmar una memòria col·lectiva que ens interpel·la. Segarra va agrair el premi emocionat i va dedicar-lo a les persones que l’han ajudat a construir la seua obra «vull dedicar el premi a una dona coratge ben autèntica i resistent, i eixa dona és ma mare, a qui li vull donar les gràcies per lluitar com lluites, per no rendir-te malgrat les dificultats, val la pena continuar endavant.»

Un altre dels moments més emotius de la gala va ser l’entrega del Premi Bocassina Coratge a Irene Centelles Sales, natural d’Albocàsser i cap de secció de l’UCI neonatal i de neonats de l’Hospital General de Castelló, així com professora a la Universitat Jaume I. Irene ha dedicat la seua vida a la salut i el benestar dels nadons i les seues famílies, millorant la supervivència dels nadons prematurs i defensant la implicació de les famílies en els processos de cures. A més, és membre de la Societat Espanyola de Neonatologia, de la Comissió d’Igualtat i Violència de

gènere i presideix la Comissió de Maltractament Infantil al seu hospital. Irene va agrair emocionada aquest reconeixement, destacant

Foto de família de les guanyadores

la importància de la proximitat, la generositat i la igualtat en la seua tasca diària. «Per a mi ha sigut molt important rebre aquest premi, he

reconeixen a Albocàsser el política, cultura o economia

treballat en un camp de cuidar els xiquets i m’ha fet molta il·lusió que el meu poble reconeguera la labor. És un premi que valore el paper de les dones i jo crec que també és una manera de visibilitzar que cadascú, dins del seu raconet, intenta fer alguna cosa perquè aquesta societat canvie i siga més igualitària.»

D’altra banda, el Premi Maestratenca Coratge va ser atorgat a

Isabel Barreda Simó, recentment jubilada, qui durant dècades ha acompanyat les dones de la comarca en moments vitals com l’embaràs, el part, la lactància i la maternitat. Isabel va rebre aquest reconeixement per la seua tasca en l’atenció sanitària humanitzada i feminista, oferint sempre una atenció propera i respectuosa amb les dones. Tot i que no va poder estar

present, va voler enviar un vídeo d’agraïment. «Vull dedicar a les meues filles, Neus i Laura, aquest guardó, perquè per tirar endavant han hagut d’eixir fora. Sé que no ha estat fàcil viure en distància, però la seua valentia i la seua capacitat d’adaptació m’han ensenyat a mi. La meua força i coratge s’ha alimentat del de les meues filles.» Barreda també va donar les gràci-

La gala va comptar amb la presentació de la periodista Violeta Tena i l’actuació de Rosío.

es a l’Ajuntament, assegurant que aquests premis «són per a totes les dones que volen fer-se un lloc i han hagut de lluitar.»

Finalment, el Premi Valenciana Coratge va ser per a Lidón Soriano, doctora i infermera especialitzada en emergències, que compagina la seua tasca assistencial amb l’activisme social i feminista. Soriano fa més de vint anys que defensa els drets humans i la causa palestina, participant activament en moviments solidaris i internacionalistes. El jurat va voler premiar la seua perseverança i el seu compromís amb la justícia global, tant en l’àmbit local com internacional. Lidón va agrair aquest reconeixement amb un discurs que va emocionar els assistents, subratllant la importància de la lluita per la igualtat i la pau mundial. «La veritat és que ha sigut molt bonic, no sabia on venia i m’ha impressionat, sobretot l’energia que hi havia. Al final és un premi individual, però d’alguna manera el fas extensible, en el meu cas, a persones solidàries, gent de la salut, gent que cuida i que sosté. Les dones juguem un paper rellevant, mantenint aquesta energia i força, i igual que mantenim la casa i la família, cal sortir al carrer i continuar exigint un món just per a tots i totes.»

Amb aquesta cinquena edició, Albocàsser reafirma el seu compromís amb la igualtat, la cultura i el reconeixement del talent local i comarcal. Els Premis Dona Coratge continuen sent una plataforma clau per a visibilitzar el treball incansable de les dones, que amb la seua tasca obren camins i milloren la societat des de la proximitat i la generositat.

Setmanari d’informació comarcal Notícies.

Les Veus del Centre d’Estudis.

Notícies.

SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL.

Edita:

Comunicacions dels Ports, S.A C/ Tint, 9-11 12.300 Morella (Castelló) 964 16 10 12 964 16 10 38 setmanariNoticies@comunicacionsdelsports.com comarquesnord.cat

Redacció, maquetació i fotografía:

Ángela Beltrán, Víctor Tena, Juan Ant. Querol, Anna Querol, Cristian Lorente, Laia Meseguer Depòsit Legal: CS-101-1996

Amb el suport de:

Tres llibres i un article per al record (1)

Manuel Beser Jordà. Centre d’Estudis dels Ports

Per totes les persones que moren en les guerres.

Com altres vegades hem fet, proposem una síntesi sobre el que ha sigut este estiu culturalment parlant a la comarca, a nivell personal. Sovint assistim a actes importants i no donem cap opinió del que s’ha experimentat, i considerem que és bo fer-ho des de la imparcialitat (sempre difícil), si no volem que tot quedi en l’oblit i no serveixi per gran cosa, tret d’algunes petites excepcions. Primerament, el dia 7 d’agost es va fer la presentació del llibre “Xiva de Morella i les festes del Quinqueni. 1925-2025. Cent anys de tradició” del Sr. Jordi Sebastià i Galí, amb la presència de destacades figures del món polític i cultural de la comarca dels Ports. Després dels agraïments de l’autor va prendre la paraula el Sr. Alcalde de Xiva i Morella, Sr. Bernabé Sangüesa que va destacar la importància de saber recollir els sabers de les persones per entendre com es vivie i com es viu ara. Va reconèixer el treball del Sr. Sebastià, nomenant-lo cronista oficial de Xiva, sense cap document a la vista. A continuació el Sr. Jacinto Pallarès, president de l’Associació Cultural Xivatana va tractar de les moltes vicissituds de l’edició del llibre.

El Sr. Víctor Amela, periodista i escriptor forcallà, però amb arrels xivatanes, va dir sobre el llibre que calie destacar les nombroses fotos antigues i modernes, i sobretot les

pinzellades de cultura i de cuina local: la truita xivatana, l’espígol (per a perfums), la mel i el “calmant”, sobretot. Igualment va incidir en els poemes, la geologia (al Sr. Amela li va impressionar molt la visita que va fer a la cova del Groc), la paleontologia (els fòssils), el clima, les fonts, els barrancs, i per sobre

Portada del llibre “Xiva de Morella i les Festes del Quinquenni”

de tot la història de la fundació de la festa del Quinqueni (es fa cada cinc anys) pel pare escolapi Mn. Francisco Ibáñez (1866-1967). En resum va dir que ere un llibre molt complert (exceptuant els fets luctuosos de la Guerra Civil), exposant les danses, processons i altres activitats religioses al voltant de la patrona, la Mare de Déu del Roser. Va acabar la seua exposició amb una frase icònica: “per estimar, cal conèixer”. Això mateix ere el que pretenie el llibre.

L’autor, el Sr, Jordi Sebastià, xivatà d’adopció va insistir en què l’obra ha emocionat a molta gent i cal llegir-lo amb deteniment; també algú va proposar fer-ne un altre sobre biografies de la gent del poble. En el torn de preguntes el conegut músic i escriptor morellà Sr. Julià Pastor va proposar que tots els pobles i aldees dels Ports haurien de tenir el seu llibre històric o de monografies vivencials. L’acte va resultar agradable, molt recordat i sembla que prometedor de cara al futur.

Entre parèntesis volem destacar els fabulosos concerts d’orgue de l’arxiprestal del Festival Internacional de Música de Morella “Ricardo Miravet” homenatjant els tres-cents anys de la recepció de l’orgue Turull, amb un nombrós públic i la participació entre altres músics, de diferents agrupacions musicals

morellanes. Els organitzadors i realitzadors es van merèixer un fort aplaudiment.

La segona presentació va ser a Sorita el diumenge 24 a la Casa de la Cultura, precedida pel Sr. Ricard Martí, tractant la seua aportació a la revista Papers dels Ports d’enguany que porte per títol “Els “internacionals” als Ports i al Matarranya” sobre l’acció de les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil. Els punts més importants a destacar van ser que no tots eren soldats i militars estrangers que lluitaven a favor de la República, sinó que també hi havie metges, infermeres, periodistes, escriptors... En general es tractave de persones molt joves (d’uns vint a trenta anys) que van ser ensinistrades ací, i entre les agrupacions que es van formar, va predominar l’activitat de la brigada 129. L’origen d’aquests homes eren els països de l’Est, i sobretot de Txecoslovàquia i Jugoslàvia. El comandant d’aquesta brigada ere el Sr. Mendel Kossoj amb nom de guerra Wacek Komar, obrer metal·lúrgic, comunista polonès que hi va tenir un paper destacat. Van participar primerament en l’acció entre la Sorollera i la carretera de dalt, amb retirada de l’exèrcit republicà, possiblement per cridar l’atenció dels nacionals a passar per allà. Cap a finals de març de 1938 trobem aquesta mateixa brigada defensant amb duresa les posicions de Sant Joaquin de la Menadella i les Refoies, amb considerables baixes, desorientació i cansament dirigint-se després cap a Villores. Al Monegrell i les Toscanes, al terme de Sorita, també en van morir molts que no havien rebut ni armament, ni instrucció. En el sector de Torredarques i la Pobleta s’havie previst fer una triple línia de trinxeres, una pista des de Sorita a la Pobleta com a reraguarda projectada pel major (comandant) Ferdinand Otto Miksche, i un aeròdrom a Morella; de les tres coses només hi havia dos de les tres línies defensives que van ser pràcticament desfetes per l’aviació nacional, tot el qual va provocar foc amic repetit, desbandades i nombroses desercions entre els republicans. El dia 4 d’abril de 1938 els nacionals entraven a Morella, pràcticament sense lluita.

Sobre les valoracions que fa l’autor indica que va haver constant desunió en el comandament republicà, observant valentia i abandonament de part dels internacionals; així mateix es va constatar la superioritat material dels rebels, i la poca disciplina en el sector republicà amb moral de derrota, malgrat les nombroses campanyes de propaganda. Els supervivents es-

trangers van ser recompensats política, militar i socialment al tornar als seus països d’origen. Si en la brigada 129 van haver 2.100 persones participants, es calcula que un miler van morir al camp de batalla. Es considera que alguns d’aquests morts podrien ser encara identificats i enterrats dignament. A continuació es va fer l’acte de presentació del llibre

“La Comarca dels Ports” editat per la Universitat Jaume I de Castelló i per la Diputació de Castelló que va anar a càrrec del qui escriu i del Sr. Ernest Querol que va fer una síntesi general de tot el llibre. La meua exposició es va centrar primerament en la metodologia utilitzada que va semblar correcta dins d’una obra ben estructurada, tant a nivell general com en cada un dels vint-i-cinc capítols presentats pels diferents especialistes. Igualment, s’observa una capacitat descriptiva i de síntesi que deixa vore una obra actualitzada en referència a la situació social i cultural de la comarca.

D’altra banda, es troben curtes referències a la població de Sorita, potser perquè altres poblacions són més grans en habitants, més afavorides econòmicament o properes ideològicament. Per exemple, sabem de nombroses restes arqueològiques dins del terme municipal que mai han sigut tractades científicament, si exceptuem el lloc i les pintures rupestres del barranc de les Coves Llongues (2007). En Història Medieval s’oblida i s’ha oblidat repetidament anomenar els castell fronterer musulmà de Sorita integrat dins la població que va tenir un paper important per a controlar l’activitat invasora dels templers aragonesos dissolts oficialment el 1317; així mateix s’ignora la dura controvèrsia entre soritans i Jurats de Morella, els seus senyors, amb una monarquia intransigent (1367) defensora de la noblesa, dels jueus i dels impostos de la gran ciutat. En l’època contemporània no

s’esmenta la Revolució Social d’agost del 36 i només s’indica vergonyosament que “es van matar alguns capellans”. Tampoc s’expliquen les veritables causes del conflicte bèl·lic que tant va ser promogut per uns com per altres. Sobre el tema del turisme es cita només com a lloc d’interès el Santuari de la Balma, quan considerem que els pobles han de ser motiu d’interès turístic (molta gent visite els nostres pobles sense cap orientació), igualment no es tracta l’excursionisme de muntanya i de riu amb finalitats ambientals, paisatgístiques, o industrials i es creen recorreguts inventats. Per tot el qual es considera molt important l’arranjament i la conservació de tots els antics camins. Sobre literatura cal tenir present l’obra religiosa, històrica i teatral dedicada a la Mare de Déu de la Balma, en part desapareguda en la crema i espoliació de començaments de la Guerra Civil. Qüestions pendents: es pot arribar a saber realment quan es van formar les nostres poblacions en l’antiguitat? Sempre havíem dit que tenien una estructura ibèri-

Portada del llibre “La comarca dels Ports”

ca, altres diuen si posteriorment a la romanització, altres que durant la conquesta i la repoblació... Segonament: el tema religiós; no es tracta de saber si la gent va a missa o no, sinó com conservem aquests edificis artístics i monumentals. Ho dixem caure tot? O esperem que passe algun incident? Tercera qüestió: la política; sense dir qui ho fa més bé o més malament, observem seriosos defectes en el nostre funcionament democràtic: 1)com tractar la manipulació i la mentida informativa? 2)tenim sistemes electorals eficaços? 3)com es tracten els resultats electorals? 4)què fer amb les diferents formes de corrupció presents des de la prehistòria? 5) estem prou ben representats en tots els òrgans de govern? 6) com conjugar economia i política? En el llibre es propose quin ha de ser el futur com a comarca: sabem realment cap on anem? Cal vore que no tot es redueix a solucions polítiques o econòmiques, sinó que cal pensar en la cultura, l’educació, l’art, el coneixement, i en la manera de viure que durant tant temps hem tingut i millorar-la, si és possible.

El llibre constituïx un material imprescindible per a estudiosos i investigadors dels nostres pobles històrica, social, econòmica i culturalment parlant. També per als joves emprenedors de la comarca, i evidentment, per al públic en general que vol conèixer per a saber més. Alguns energúmens encara s’atreveixen a dir que la Història no serveix per a res (perquè no va a favor d’ells), però el millor que podem fer com a ciutadans honrats és conèixer-nos i expressar-nos amb llibertat, tant els que tenen una manera de pensar, com de l’altra, sense ocultacions ni fanatismes. Ens hi va el futur com a poble. Certament, som una comarca despoblada, però bastant rica culturalment, ja que fins i tot de les pedres en traiem (no pans) sinó coneixement. (continuarà)

Setmanari d’informació comarcal

Poble a poble.

SALUT MENTAL. Professionals de la psicologia, la medicina i el treball comunitari van compartir, a través d’una taula rodona organitzada per la Fundació Emocional, la seua experiència i reflexions sobre la salut mental. En una sala del Justícia de l’ajuntament de Morella de gom a gom, es va tractar de la salut mental en Veu Alta, perquè com explicava el psicòleg Christian Garcia, no verbalitzar el que ens passa pot agreujar qualsevol problema.

VERIFACTU. El sistema de verificació de factures obligatori per a l’any 2026 ha estat el motiu d’una jornada per explicar les novetats de a la gestoria i assessoria Querol Assessors.

ELS SOCIALISTES LAMENTEN QUE “PP I INDEPENDENTS REBUTGEN TREBALLAR PER REDUIR COSTOS A LES FAMÍLIES”

El

PSPV

de Morella exigeix a

la Diputació que recupere les ajudes perdudes per alleugerir el rebut de residus

El PSPV-PSOE de Morella ha tornat a exigir que la Diputació de Castelló recupere les ajudes perdudes que podien haver servit per reduir el cost del nou servei de recollida de residus a Morella. Al darrer plenari, els socialistes van proposar de manera constructiva una esmena per reclamar eixes ajudes abans d’encomanar el nou servei, però lamentablement PP i Independents per Morella van ignorar la proposta i van imposar el nou model sense haver esgotat totes les vies per abaratir-lo.

Morella, igual que la resta dels municipis de les comarquess dels Ports i de l’Alt Maestrat amb la gestió consorciada amb la Diputació, necessita un correcte servei de recollida de residus que ara mateix no té. Un servei que no sols s’adapte necessàriament a la nova normativa, en temes de gestió i medi ambient, sinó que també tingue en compte les característiques fí-

siques, socials i econòmiques de la població.

Com han indicat els tècnics especialitzats, les alternatives per a Morella són la recollida porta a porta per al casc històric i les illes de contenidors per a les pedanies i vivendes que es troben a l’exterior de les muralles, com Puritat, Hostal Nou o Polígon Industrial, entre altres. De fet, des del PSPV Morella s’ha participat en totes les reunions on se’ls ha convocat i han traslladat propostes per a que este nou projecte tinguera en compte les freqüències necessàries tots els dies de la setmana, així com les necessitats per a grans productors com són centres socials, bars o restaurants, entre altres, i que calia millorar de la proposta inicial.

Però tot això, sempre buscant el cost més baix.

Per tant, com es recorda des del PSPV Morella, este model no s’ha decidit per imposició socialista,

sinó que ha estat plantejat pels tècnics i adoptat definitivament pel pacte de govern local entre PP i Independents. A més, és un sistema necessari per adaptar-se a la nova normativa autonòmica, estatal i europea.

“Nosaltres mai ens hem oposat al nou servei”, ha explicat Ripollés.

organitzada

Els contenidors de la zona de la nevera.

“Ens hem abstingut perquè creiem que abans d’aprovar-lo calia exigir un finançament just que fera el servei més assequible. El que no farem és posar-nos de perfil mentre els veïns i veïnes paguen les conseqüències de l’abandó de la Diputació i que no es mogue el govern municipal”, ha afegit.

FIRA ETNOPOBLES. El Museu de Vilafranca ha participat en la II edició de la trobada

pel Museu d’Etnologia de València. La fira, que s’ha celebrat a València, ha comptat amb la participació de més d’una vintena de museus etnològics de la província, a més d’un museu convidat d’Alacant i un de Castelló, el qual ha estat el de Vilafranca.

“DESTACA EN RUTA”. La Casa Social de Vilafranca ha acollit la presentació d’una nova edició de la fira Destaca en Ruta que se celebrarà al poble els dies 2 i 3 d’octubre. Aquesta cita té l’objectiu d’apropar la ciència, la tecnologia i la innovació a diferents localitats de la província de Castelló.

VALLIBONA RECUPERA LES DESTROSSES DE LA DANA.

Onze mesos després de les pluges torrencials de la passada tardor, Vallibona recupera totes les ferides que va causar aquella DANA, amb un cost de 500.000 euros en destrosses que l’ajuntament per ell no podia assumir. El diputat Rhamsés Ripollés, junt amb l’alcalde Juanjo Palomo, van insistir a les diferents administracions en la necessitat d’assumir les reparacions. A la Diputació provincial es va acudir pel que fa a l’accés a Vallibona i a la carretera, que és de titularitat de l’ens provincial. Vallibona va ser el poble més afectat de la nostra comarca per les puges de finals d’octubre passat. Entre el 29 i 31 d’octubre van caure més de 400 litres/m2. El mur de contenció que s’ha construït a l’entrada de la població torna a fer segur el pas per aquest indret. La resta de desperfectes han anat solventant-se poc a poc.

Asetmico vol participar en els debats sobre els canvis a les festes de Morella

L’Associació d’Empresaris Turístics de Morella i Comarca (Asetmico) ha expressat en un comunicat a les xarxes socials la seua queixa per no haver estat convocada a cap de les reunions que, durant l’últim any, s’han celebrat per abordar possibles modificacions en l’estructura de les festes de la capital dels Ports. Així ho van traslladar en el passat Consell de Turisme, on van insistir en la necessitat d’estar presents en este tipus de trobades.

Segons expliquen des de l’entitat, “en estos últims mesos, s’han realitzat diferents encontres amb col·lectius de la localitat i veïns i establiments del recinte de bous per tal d’abordar si s’ha de modificar l’estructura de les festes o no. Però Asetmico no ha participat en cap d’estes reunions i, per tant, no ha tingut res a veure en les decisions que s’hagen adoptat”

L’associació assegura que disposa d’idees i voluntat per contribuir de manera constructiva en estos debats, amb l’objectiu de conèixer de primera mà les propostes i informar adequadament als seus associats. “Representem més de 150 establiments, que han de conèixer qualsevol novetat en qüestions tan importants com les festes de Morella”, remarquen des d’Asetmico, que demanen a l’Ajuntament ser convocats a les pròximes reunions.

NURIA BUENO RECOLLIRÀ A MORELLA EL “TUBER MELANOSPORUM”. L’escriptora madrilenya Nuria Bueno, guanyadora del IX Premi Tuber Melanosporum 2025 amb la seva novel·la Amazona, serà la protagonista de l’acte literari que tindrà lloc el dissabte 27 de setembre a les Sales Gòtiques de l’Ajuntament de Morella. L’esdeveniment combinarà cultura i gastronomia en una jornada de celebració que posa en valor la novel·la negra i la identitat local.

El programa començarà amb la cerimònia oficial de lliurament del guardó a l’autora, presentada pel comissari del festival Morella Negra com la Trufa, Jorge García. Tot seguit, Nuria Bueno, acompanyada de la membre del jurat, Izascun Pérez de Cárcamo oferirà una xarrada sobre la seva novel·la i la proble-

LLOGUER SOCIAL. Vallibona ja disposa de dos habitatges de lloguer social. L’ajuntament ha convertit l’antiga cooperativa en 2 vivendes a través del pla Recuperem Llars i altres ajudes

La vida masovera, novetat a l’escola d’adults d’enguany

L’Escola d’Adults dels Ports amb seu a Morella ha iniciat el curs 2025-2026 amb molts projectes oberts per al present curs. A més de les formacions que solen ser habituals a l’Escola d’Adults enguany es compta amb una nova assignatura que ha despertar gran interès. Sense cap dubte una novetat la que s’ha presentat i que està comptant amb gran acollida. I és que el curs de Vida Masovera acollirà a alumnes que van viure precisament aquesta etapa als masos i altres que també volen conèixer i aprendre com va ser una època que no queda tant i tant lluny dels nostres dies. Bruno Montserrat, director de l’Escola d’Adults comentava que “tenim gent matriculada a l’Escola que va viure als masos i gent que vol aprendre d’eixa vida i per tant potser una experiència a llarg termini molt enriquidora”.

En aquestos moments s’inicia el curs amb la matrícula oberta, cosa que sempre és així. S’anima a la gent a apuntar-se a formacions que s’ha quedat actualment un poc curtes. Encara que ja es ttroba l’Es-

màtica de la violència vicària, eix central d’Amazona. El thriller, editat per AdN Novelas, ha estat definit pel jurat com una obra “que et manté en tensió des del primer paràgraf”, amb un inici tan impactant com colpidor.

La jornada literària es completarà amb una mostra gastronòmica organitzada per Asemico, que s’ha volgut sumar a la celebració coincidint amb el Dia Mundial del Turisme. Una oportunitat per unir la riquesa cultural i culinària de Morella en un mateix escenari, reforçant l’esperit de comunitat i de festa. Durant l’acte també s’anunciaran oficialment les dates de celebració de Morella Negra i la seva versió Blackedition, reafirmant la projecció d’aquest festival com una cita imprescindible en el panorama de la novel·la negra a l’Estat.

cola d’Adults dels Ports en marxa, falten encara algunes places de professorat per cobrir. Montserrat comentava que “falta la professora d’informàtica perque la Conselleria encara no ha cobert la plaça, cosa que esperem que siga molt prompte”. Els horaris de l’Escola d’Adults també son importants ja que la gent volt adaptar la seua formació amb els horaris familiars o laborals i d’aquesta manera és molt ampla l’oferta d’horaris amb les que compta el centre, que també disposa d’una nova partida d’ordinadors, uns 30 i encara per montar que potenciaran de forma important l’aula informàtica.

Des de l’Escola d’Adults també es reivindica la posada en funcionament de l’ascensor de l’edifici. Segons Bruno Montserrat “ja fa temps que s’espera que es pose en marxa qüestió aquesta que seria important per a alumnes que tenen més edat”.

Amb l’arribada del mes de setembre un altra oferta formativa a la comarca dels Ports es posa en marxa com és la de l’Escola d’Adults de Morella.

Amazona és un thriller que aborda amb profunditat el maltractament psicològic i la violència vicària, explorats com a formes extremes de control i destrucció emocional. Amb aquest relat, Nuria Bueno aprofundeix en la part més fosca de les relacions humanes i aporta una mirada crítica i social al gènere negre. A més de l’obra guanyadora, van ser finalistes altres quatre novel·les que van destacar per la seva qualitat i originalitat: El silencio de las ballenas, d’Ana Reims; En blanco y negro, de Marcelino Cortina; La noche de arena, de Trifón Abad; i Tu bailas y yo disparo, de Manuel Marlasca.

Amb aquesta distinció i la celebració d’aquest acte, Morella Negra com la Trufa reafirma el seu compromís amb la promoció de la novel·la negra, la gastronomia local i el reconeixement a noves veus que contribueixen a enriquir i renovar el gènere.

Setmanari d’informació comarcal

Gent & Vida.

JORNADES DE LA GENT GRAN

PEDRA EN SEC. Xavier Solé, llicenciat en Belles Arts, escultor i paredador presentava a Vilafranca el seu llibre ‘El manual del marger’ dins de les Jornades de la Gent Gran. Solé va fer un repàs de quins son els elements fonamentals per paredar bé i de la importància de mantenir en condicions un patrimoni tant important com és el de la pedra en sec. Per un altra part,

dins de la 19ena edició de les Jornades de la Gent Gran, els forns de calç han estat els protagonistes en l’estrena de les Jornades de la Gent Gran de Vilafranca. L’associació de Jubilats Francolí ha preparat un programa molt atractiu fins a aquest dissabte 27 de setembre. Aquest dilluns es va projectar un documenta sobre els forns de calç i una col·lecció de fotografies de forns desapareguts en el terme municipal Vilafranquí.

COTXES CLÀSSICS. Morella ha acollit una mostra de vehicles clàssics, que van quedar exposats a l’Alameda

Artesania, tradició i fira amb “Teixint Portell”

Portell ha viscut una jornada plena de tradició, artesania i germanor amb la celebració de la primera Fira Tèxtil i de Productes de la Terra, un esdeveniment que ha servit per posar en valor la llarga cultura tèxtil del municipi i l’artesania local.

L’activitat ha estat organitzada per la cooperativa social Micel·li Ambient, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Portell i diferents associacions de la localitat. Des de primera hora del matí, el carrer Major s’ha convertit en l’escenari on artesans i venedors han exposat els seus productes, majoritàriament tèxtils, però també d’altres disciplines artesanes.

L’alcalde, Álvaro Ferrer, juntament amb representants de Micelli, la Comissió de Festes i el Grup de Dones de Portell, ha inaugurat oficialment la fira, que ha rebut una gran afluència de visitants. Durant el matí, centenars de persones han recorregut les paradetes, gaudint de l’oferta i participant en diversos tallers demostratius relacionats amb el món del tèxtil.

La jornada ha continuat amb un dinar de germanor al Parador de Portell, on més d’un centenar de comensals han compartit taula en un ambient festiu. Ja a la vesprada, l’activitat ha estat marcada per la música en directe amb el concert de la cantant Xiomara Abello, que ha oferit un repertori emotiu i ar-

relat a la terra, posant un punt musical i cultural a la celebració. L’èxit d’aquesta primera edició ha estat rotund. Tant veïns com visitants dels pobles de la rodalia —i fins i tot d’altres províncies— han omplit els carrers de Portell, gaudint d’un dia que ha reivindicat la importància del sector tèxtil i l’ar-

Una imatge de les paradetes de la fira.

MIGUEL ÁNGEL TRONCHO

PREMI AL PEIX ROBOT. El Centre d’Investigació en Robòtica i Tecnologies Subaquàtiques (CIRTESU) de la Universitat Jaume I ha rebut un nou reconeixement d’àmbit estatal gràcies al desenvolupament del peix robot biomimètic, provat a PortCastelló. El projecte ha estat guardonat amb el Premi al Millor Treball en Automàtica Marina en el marc de les Jornades del Comitè Espanyol d’Automàtica, celebrades a Cartagena. El jurat ha valorat especialment la combinació d’un disseny mecatrònic avançat i la integració de

sistemes de control i comunicació que converteixen aquest robot en una plataforma pionera per a la investigació i la inspecció d’entorns aquàtics. Entre les seues aplicacions destaquen la possibilitat de desplegar sensors, la inspecció visual de xarxes en piscifactories o l’ús de sònars auxiliars, amb un impacte directe en la sostenibilitat i el manteniment de l’aqüicultura.

Un dels treballs clau darrere d’aquest èxit és el de Max Puig Sariñena, graduat en la primera promoció del Grau en Intel·ligència Robòtica de l’UJI, qui ha desenvolupat la teleoperació alàmbica del

tesania. Des de l’organització, es destaca la implicació de tot el municipi i es mostra la satisfacció per la resposta obtinguda, deixant la porta oberta a futures edicions que consoliden aquesta fira tèxtil i de productes de la terra com a cita de referència al territori.

peix robot amb ROS 2, un sistema que permet controlar-ne la velocitat, les aletes i la càmera amb un joystick i amb latències molt baixes. Els assajos en tanc i entorns reals han demostrat una gran estabilitat, un error de seguiment inferior al 2% i una resposta fluida, validant així el model dinàmic implementat.

El treball de Puig Sariñena, juntament amb la tesi doctoral d’Andrea Pino Jarque i l’equip dirigit pels professors María Rosario Vidal, Raúl Marín i Pedro J. Sanz, situa l’UJI en la vanguardia de la robòtica submarina a Espanya.

80 ALUMNES A L’UJI PER A MAJORS. El programa de formació permanent de la Universitat per a Majors de l’UJI ha donat la benvinguda a l’estudiantat del nou curs acadèmic 2025-2026. En aquest nou curs la seu dels Ports a Morella i Vilafranca ha augmentat el nombre d’alumnes superant els 80 estudiants. Arribats de diferents pobles els estudiants, com Malú Blasco de Morella, valoren molt positivament l’opció de continuar aprenent de la mà de professionals i catedràtics a les seus dels Ports. “És un luxe poder tindre aquesta seu on venen els professors de la UJI. Un privilegi que no hem de perdre, per això cada any hem d’anar sumant gent a les classes.”

També és un espai de trobada i socialització entre la gent gran de la comarca. És el cas de Paco Carbó, veí de Forcall, que gràcies al programa ha conegut a gent a la seu dels Ports que ara són amics. “El coneixement és important, però el contacte en la gent d’altres pobles que no ens coneixem és fonamental. Jo no coneixia a ningú perquè he viscut fora molts anys, i la pinya i el bon rotllo és impressionant”.

L’alumnat cursa diverses assignatures troncals comunes, una sèrie de matèries optatives que pot triar per a ampliar les seues aptituds, així com diferents tallers a més d’activitats que contribueixen a la millora de la qualitat de vida de l’alumnat i l’envelliment actiu.

Pilar Escuder, coordinadora de la Universitat per a Majors de la UJI, destaca l’oportunitat dels més grans de continuar formant-se i aprendre sobre temes rellevants a escala social i cultural.“Tocarem temes d’actualitat, d’història, d’art, psicologia, economia o natura, entre altres, per afavorir que tots els alumnes estiguen al dia i no deixar mai d’aprendre. Tindrem també, activitats amb altres seus per a fomentar l’intercanvi i el coneixement d’altres companys i territoris”.

Tota aquesta oferta es completa amb conferències i classes magistrals que, coincidint amb la celebració de dies internacionals, aborden temes d’actualitat i que se sumen a tota l’oferta del programa de formació.

25 anys de l’Entreparets

Quan fa 25 anys córrer per la muntanya no era l’activitat més comuna, Vilafranca va decidir avançar-se al seu temps i crear Entreparets (aleshores amb una altra denominació). Ara, un quart de segle després, amb el trail running com un dels esports més practicats de la Comunitat Valenciana i de tot el territori estatal, ha commemorat les seues noces de plata. I ho ha fet amb prop de 1.200 participants que no han volgut perdre’s esta jornada festiva a la comarca dels Ports.

L’Entreparets no sempre ha sigut com el coneixem avui. En els primers anys l’itinerari pujava al Tamborero, evolucionant fins a l’actualitat per a convertir-se en un repte apassionant de 25 quilòmetres i 1.500 m de desnivell positiu traçat íntegrament dins del terme municipal de Vilafranca. Un circuit que, a més, transcorre de l’eixida a la meta per damunt dels mil metres d’altitud i que amaga racons de gran valor paisatgístic,

com les construccions de pedra en sec, declarades Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

A les 8:30 es donava el tret d’eixida amb un ventall de noms importants del trail running autonòmic, entre ells el castellonenc Cristóbal Adell –vigent líder de la Lliga Castelló Nord–, qui ha complit amb els pronòstics i s’ha imposat amb autoritat gràcies a un temps d’1:48:29.

RURALS vs URBANITES. El festival de las Ideas celebrat a Madrid aquest cap de setmana, ha acollit una activitat organitzada pel FLIM, el Festival Literari de Morella. Així es va programar una conversa sobre el món rural i mon urbà “Rurals vs urbanites” que vol respondre a les preguntes “Té Espanya un equilibri sostenible entre el món urbà i el món rural? Avantatges, inconvenients, mites, qualitat de vida?”.

La ruralitat va estar molt ben representada i magníficament defensada pel cuiner Carlos Gutierrez de Casa Roque i per Ana Giner, del grup de dones dels Ports. “Las ciudades se están deshumanizando porque han perdido el contacto con la naturaleza”, afirmava Ana Giner qui respecte als mites de viure en una comunitat rural argumentava que la modernitat i la diversitat també han arribat als pobles, ara molt més oberts que fa uns anys. “El mundo rural no des-

A més, l’atleta del CM Vistabella ha sigut l’únic corredor que ha baixat de la barrera de les dos hores. Si la lluita per la victòria ha estat un poc descafeïnada per la tirania d’Adell, el duel per la segona plaça en la categoría veterans s’ha mantingut ajustat fins a l’últim instant. Manuel Mota, amb un crono de 2:00:19, ha vençut per només uns segons a Marcos Longares, qui ha completat

el podi amb un temps de 2:00:33. En la categoria femenina ha sorprés Mary Marco, imposant-se amb un temps de 2:18:18 davant d’un grapat de conegudes aspirants, entre elles Isabel Llorach, líder del circuit i favorita a aconseguir el títol final, encara que hui només ha pogut ser quarta a Vilafranca. En segon lloc ha arribat una altra de les candidates, Alba Loras (2:19:18) –atleta local que va guanyar l’edició d’Entreparets de 2024–, i ha tancat el podi Sandra Lafuente (2:22:45).

Ja a les 8:40 del matí ha eixit la segona de les proves del programa de l’esdeveniment, amb un recorregut d’11 quilòmetres i puntuable per a la categoria Joves de la Lliga de Curses per Muntanya Castelló Nord. El jove Biel Vivacqua (45:26), del Playas de Castelló, s’ha imposat en un particular mà a mà a Oriol Saborit (45:44), segon classificat. Ha tancat el podi de la categoria masculina Marc Pallarés (47:58).

Mentrestant, en el quadre femení Balma Moreno, del club Tritrail, ha guanyat amb notable autoritat gràcies a un meritori temps d’1:00:18. El segon escaló del podi ha sigut per a Mara Amela (1:01:26) i la medalla de bronze per a Balma Tena (1:02:08).

pegó hacia la modernidad tan pronto como las ciudades, pero ahora nosotros no sentimos que esa sea nuestra realidad. En nuestro instituto actualmente dan clases 15 nacionalidades diferentes; la gente del campo ya no sólo vive del campo, y la mayoria de los que lo hacen han recibido una buena formación. Ahora són empresarios prosperos que aplican las nuevas tecnologías para mejorar sus explotaciones”. Per la parte urbanita va intevindre Luís del Romero, profesor de la Universitat de València. El panell va estar moderat per la directora del FLIM, l’escriptora, Elena Moya. En aquest acte, també va estar convidada la Muixeranga dels Ports de Morella que va oferir una exhibició de les seues contruccions de torres humanes, acompanyades per la música de la dolçaina. La colla castellera de Madrid també els va voler fer costat en aquesta especial actuació en la plaça d’Espanya.

Qué hacer en Morella

NÚMERO 709. ÉPOCA II. DEL 26 AL 28 DE SEPTIEMBRE DE 2025

OTOÑO EN MORELLA

MORELLA TIENE UN TÉRMINO MUNICIPAL DE CASI 500 KM2

CON EXTENSAS ZONAS BOSCOSAS

MORELLA TIENE UN TÉRMINO MUNICIPAL DE CASI 500 KM2

CON EXTENSAS ZONAS BOSCOSAS

Las montañas de Morella se transforman con la llegada del otoño. Con la nueva estación recién estrenda, las tonalidades ocres, amarillas o rojas, le añaden un toque especial a un paisaje siempre encantador. Morella, con un término municipal que se acerca a los 500 km2, tiene extensas zonas boscosas, y centenares de caminos marcados. Senderos que se adaptan a distintos niveles de dificultad. Desde el monte público de Pereroles, declarado Paraje Natural Municipal nacen cinco rutas de senderismo distintas, que conectan con Herbeset, Herbers, Chiva, La Pobleta y Morella. No dudes en pedir información en la Oficina de Turismo.

El otoño de la comarca dels Ports

también se presenta como un momento ideal para disfrutar del deporte relacionado con la naturaleza. Entre esta oferta de turismo activo, hace pocos años vio la luz la iniciativa Morella Singletracks, que pretende consolidar la localidad como un destino idóneo para la práctica de BTT. Es un proyecto pionero, que ofrece al visitante la posibilidad de combinar la práctica de este deporte, con el disfrute de parajes únicos. En la página www.morellasingletracks. com se pueden encontrar los «tracks» de las rutas y descargarlos, además de encontrar información sobre los servicios que se pueden contratar. Es en otoño cuando nuestros bosques reciben más visitantes, y una de las épocas que permite disfrutar de

los mejores productos de temporada, como las setas o la carne de caza.

Y la temporada de setas, por muy mala que sea, seguro que mejora la anterior, donde la sequía impidió completamente que comiéramos ninguna variedad.

Este año algunos ya han probado suerte en buscarlos, y los más afortunados, incluso ya las han probado. La florada, sin embargo, se espera mayormente para el mes de octubre en la altitud donde se encuentran los montes públicos de Morella. En este término municipal buena parte de los propietarios privados tienen restringido el acceso de los cazadores de setas, no obstante, Morella tiene muchas hectáreas de monte público. Las montañas públicas

del término de Morella son Pereroles, Carrascals, Monte de Vallivana, Herbeset y Ortells. Los dos primeros bosques suelen ser los que más recolectores congregan durante la temporada. El Monte de Pereroles, también está más frecuentado por visitantes porque en él hay tres refugios rurales, en los que se puede hacer noche.

En cuanto al equipamiento que se tiene que llevar, se exige que la navaja no exceda de 11 centímetros de longitud y que se lleve una cesta de mimbre, paja, caña o similares, para dejar que las esporas se repartan por toda la montaña. Además, el hecho de que se obligatoriamente tenga que cortar la seta por el micelio y no arrancarla es para no remover el suelo.

VUELVE A MORELLA

NO TE LO PUEDES PERDER

DE POSTRE. El dulce morellano por excelencia és el flaó. Es una pasta rellena de requesón y almendras que tiene un origen, árabe, medieval y mediterráneo consideradom como un dulce celestial que se ha convertido en señal de identidad de Morella y es el rey de todas las pastelerías.

“PUENTE” DE DICIEMBRE. En esos primeros días de diciembre Morella enciende las luces de Navidad i se prepara para las primeras nieves de la temporada. Suelen ser unas jornadas en las que la ciudad amurallada ofrece su mejor cara y para las que conviene prepararse con gorro, guantes y bufandas antre de ir de tiendas de cara a las navidades y la llegada de los Reyes Magos.

FIN DE AÑO. Cada vez Morella se está convirtiendo en un destino más deseado para acabar un año y empezar otro. Los planes festivos con el cotillón y las uvas para parejas o grupos de amigos se pueden combinar con la tranquilidad de una casa rural o excursiones al aire libre para empezar el año de la mejor manera. Si tienes pensado venir a empezar el 2025, date prisa, que en estos destacados días Morella suele estar al 100% de ocupación.

EL ROVELLÓN ES

La temporada de setas de este año puede considerarse, hasta ahora, como «regular». Aquellas personas que han ido a buscarlas en los lugares cercanos a Morella, en general, volvían del bosque con muy pocas setas, y en cantidades poco convincentes. Pero, por otra parte, en los bosques de poblaciones cercanas como Cantavieja o Mosqueruela, ya en Teruel, sí se han ido encontrando en mayor cantidad. Esta circunstancia puede cambiar en cualquier momento y aparecer también en nuestros bosques de Pereroles y Carrascals, debido a las recientes lluvias que nos ha traído la dana que, en esta zona, ha dejado gran cantidad de agua sin causar daños. De todas formas, si les gustan las

Y TAMBIÉN...

«DELICIOSUS»

setas, en estos días, no hay problema para comerlas en cualquier lugar de la comarca, dado que todos los buscadores más expertos han sabido encontrar los lugares donde aparecen y se encuentran en mayor o menor medida en las cartas

Una cesta de “rovellones”, que es como se llaman aquí los níscalos.

OFICINA DE TURISMO . Con motivo de las obras, se ha trasladado provisionalmente al edificio contiguo, conocido como «CISE». Abierta de martes a sábado de 10h. a 14h. y de 16h. a 19h.; domingo de 10 a 14h. y los lunes está cerrada. Plaza San Miguel s/n Teléfono: 964173032 y whatsapp: 661 425 294

de los diversos restaurantes. En esta zona de montaña de la comarca dels Ports y Maestrazgo de Teruel, los níscalos (lactarius deliciosus) son siempre la seta estelar con la que los buscadores quieren llenar sus cestas, si bien también hay otras especies comestibles muy valoradas, como pueda ser el caso de la Seta de Cardo, el Apagallums, los Fongos, la Llanega Negra (conocida en la zona como Babosa), la Llanega Blanca, el Carlet (Hygrosphorus Russla), el Fredolit (también denominado en algunas zonas de la comarca como Bolet de Rosà), entre otras. Se trata de especies muy gustosas y no tan famosas o conocidas en muchos casos como los níscalos, que aquí se llaman rovellons. Durante estos meses, muchos son los que salen con sus cestas en busca de estos deliciosos tesoros, pero hay que tener en cuenta unas recomendaciones. En el término municipal de Morella, las propiedades privadas tienen restringido el acceso a los cazadores de setas, no obstante Morella cuenta con muchas hectáreas de monte público. Son los montes de Carrascals, Vallivana, Herbeset, Ortells i Pereroles.

Este último es el más indicado y frecuentado, ya que en él se encuentran tres refugios en los que poder pasar la noche. Recordar que la recogida del rovellón debe realizarse de una forma cívica e intentando no dañar el medio ambiente. Además, esta actividad no puede realizarse entre la puesta de sol y el alba, solo pueden cogerse 6kg por persona y día y no se deben arrancar las diferentes variedades.

CENTRO LÚDICO Y DEPORTIVO JAUME I. Situado en la zona de la Alameda, dispone de piscina climatizada o rocódromo, entre otros. Solicite información de las posibilidades deportivas que ofrece la ciudad llamando a la Oficina de Turismo.

PASEO DE LA ALAMEDA. Morella cuenta, en la parte posterior, encima del parking, con un espectacular paseo, coronado por un pinar en el que se pueden dar tranquilos paseos con los más pequeños, pues está cerrado al tráfico. A él se puede acceder tanto desde la puerta de la Nevera, como desde la puerta de los Estudios. Entre otras posibilidades, cuenta con un parque infantil diferente, construido en madera y una reproducción a tamaño real de un dinosaurio con el que poderse hacer unas fotografías para el recuerdo.

IGLESIA Y MUSEO ARCIPRESTAL. Abierta de lunes a viernes de 11 a 13,30h y de 15 a 17h. Sábados, de 11 a 14 y de 15 a 18h. Domingo de 10 a 11 y de 12,15 a 15h. Los horarios pueden variar por celebraciones religiosas. Más información en la página web BasilicadeMorella.org.

CASTILLO DE MORELLA. Con entrada por la plaza de toros, es visitable de lunes a domingo en horario ininterrumpido de 11 a 19h. El Palacio del Gobernador, situado en su interior, abre de 11h a 15h.

DOMINGOS DE COMPRAS POR MORELLA. La mayor parte de los establecimientos comerciales de Morella están abiertos todos los domingos del año, siguiendo una larga tradición comercial que se remonta hasta la Edad Media.

La oferta se completa con un mercado situado en la calle porticada donde se pueden comprar frutas y verduras frescas -entre otros productos-, lo que se hace desde que Jaime I ‘el Conquistador’ lo autorizara en 1256. Aún hoy en día se mantiene esa inusual costumbre comercial y se puede salir de compras en domingo.

MUSEO “TEMPS DE DINOSAURES”. De martes a domingo, de 11 a 14h y de 16 a 19h.

APUNTES DE INTERÉS

GUIA COMERCIAL.

HOTEL REY DON JAIME.

Juan Giner, 6 · 964 16 09 11

MESON DEL PASTOR.

Costa Jovaní, 5 · 964 16 02 49

LA FONDA MORENO.

Sant Nicolau, 12 · 964 16 01 05

HOTEL EL CID. Portal de Sant Mateu, 3 · 964 16 01 25

CASA ROQUE.

Sant Joan, 1 · 964 16 03 36

EL FAIXERO. Ctra. Iglesuela, 7 · CINCTORRES · 964 18 10 75

CASA PERE. Blasc d’Alagó, 22 · 964 16 02 15

RESTAURANT VINATEA.

Blasc d’Alagó, 17 - 964 16 07 44

RESTAURANTE EL CAZADOR

Barrio H. Nou - 630 401 965

RTE. PIZZERIA LOLA

Blasc d’Alagó, 21 · 964 16 03 87

BAR QDQ. Segura Barreda, 16 964 16 07 29

BAR PRATS. Pilar, 24 · 964 16 01 60

CAFETERIA ELS PORXES. Blasc d’Alagó, 12 · 964 17 32 42

IVANA. La web turística morellaturistica.com ha incorporado recientemente un sistema híbrido para responder a las preguntas con una base de datos y con inteligencia artificial generativa. El nombre se ha escogido como uno de los más comunes en Morella, derivado de la patrona, Vallivana.

CANYERO’S BAR.

Blasc d’Alagó, 29 · 653 07 87 03

BAR XÒFER.

Blasc d’Alagó, 9 · 673 06 62 32

BAR QUIOSC COLÓN.

Plaça Colón, 12 · 964 17 31 47

ARTESANIA CARMEN. Pilar, 1 · 964 16 10 06

PASTELERIA PILI.

Torres de Sant Miquel, 1 · 964 17 30 75

PASTELERIA PALLARÉS.

S. Barreda, 12 - 964 16 02 82

PANADERIA DOMINGUEZ. Sant Nicolau, 21 · 964 16 03 57

MOBLES ERNEST.

Blasc d’Alagó, 20 · 964 16 00 40

REGALOS Mª MERCEDES. Pilar, 7 · 964 16 01 92

CARNISSERIA CATALÁ.

Marquesa Fuente el Sol, 7 964 160 177

CARNS NOEL.

Marquesa Fuente el Sol, 12 · 964 16 09 93

CARNISSERIA SEGURA.

Blasc d’Alagó, 33 · 964 16 02 41

ENTRADA CONJUNTA. Las principales atracciones turísticas de la localidad ofrecen un modelo de entrada conjunta con la que se puede acceder a los diversos museos, al Castillo y a la Iglesia Arciprestal a un precio más reducido. Puedes comprarlas tanto en la Oficina de Turismo de Morella como en la entrada de cualquiera de los monumentos adheridos.

PERRUQUERIA PILI.

Sant Julià, 6 · 964 16 07 84

HOGAR TEXTIL ADELL. Trinquet, 2 · hogartextiladell.com

MÀ DE DONA.

Juan Giner, 23 · 964 16 08 59

JOVENIVOL.

Blasc d’Alagó, 41 · 964 16 07 10

ÒPTICA ART. Plaza Colón, 1 964 16 09 32

ESTANC MESTRE.

Segura Barreda, 22 964 16 06 41

CASA ARGIMIRO.

Pilar, 2 · 964 16 03 77

L’HERBOLARI.

Juan Giner, 18 964 16 03 84

CLÍNICA DENTAL LEUBA

Callejón García, 19 639 64 90 92

AROMES DE MORELLA. Blasc d’Alagó, 13 · aromesdemorella.com

MORELLA SE ILUMINA. Los viernes, sábados, festivos y sus vísperas, Morella se ilumina por la noche, una cita que no te puedes perder. Coge el coche y da una vuelta por los alrededores para descubrir todas las caras de la Morella nocturna.

En la carretera N-232, por ejemplo, tienes un mirador con zona de fácil aparcamiento desde donde verás el castillo y las Torres de San Miguel. También es un buen lugar el barrio del Hostal Nou, donde se ve la imagen más típica de Morella. O ir unos minutos por la CV-12, la carretera que une Morella con Ares del Maestrat, donde hay un mirador con unas vistas espectaculares.

También puedes hacer un recorrido a pie por la iglesia, que también se ilumina al caer la noche, los porches de la calle principal, que ofrecen imágenes de ensueño o acercarte hasta el paseo de la Alameda para ver el Castillo y las murallas sin necesidad de coger el coche.

LAS TORRES DE SAN MIGUEL. De martes a domingo, de 10 a13h y de 16 a 19. El 5 y 6 de julio estaran cerradas.

SALTAPINS. Parque de aventura con tirolinas, lianas o puentes tibetanos. Más información en saltapins.com

PINTURAS RUPESTRES DE “MORELLA LA VELLA”. Abiertas de martes a domingo y festivos en turnos: 11h., 12:30h, 16h y 17:30h. Pónganse en contacto con la oficina de turismo para planificar su visita. Telf. 964173032 · Whatsapp. 661425294

LOS GIGANTES. Pueden verse en la entrada del Ayuntamiento un espacio con acceso libre y gratuito

Agenda.

—Morella.

Dissabte 27 setembre 19h. Presentació del llibre ‘Amazona’ de Nuria Bueno a la Sala del Justícia. Presentació i lliurament del Tuber Melanosporum 20,30h. Celebració del Dia Mundial del Turisme amb degustació de pinxos i tast de vins.

—Vilafranca.

Divendres 26 de setembre Jornades de la Gent Gran 20,30h. Sopar de pa i porta al Parador de Festes. Ball amb el Duo Clave. Inscripció prèvia.

Dissabte 27 de setembre Jornades de la Gent Gran 19h. Teatre a la Sala Carles Pons. ‘El Trastero’ de l’Associació Amics del Teatre de Castelló.

Diumenge 28 de setembre 17h. XXII Campanya de Concerts d’Intercanvis Musicals amb la Banda Jove de la Unió Musical La Lira de Vila-real i el Conjunt Instrumental de la Unió Musical de Vilafranca. Parador de Festes.

—Forcall.

Dissabte 27 de setembre 16ª Edició de ‘L’Espardenya Rock’ 12h. Actuació de la Muixeranga dels Ports. 12h. Fireta de L’Espardenya a la Plaça Major 12,30h. Vermut musical amb Dj Barraketa. 14,30h. Dinar de paella a la Plaça (inscripció prèvia) 17h. II Concurs de llançament d’espardenya 19h. Concert de ‘Contracop’ 21h. Entrepans per a sopar a la Plaça Major 0h. Concerts al pavelló de festes amb Envidia Cotxina, Munizia Polizipal, Bihotza, Lady Mambo i Kol·lectiu Estafa.

—Albocàsser.

Dissabte 27 de setembre VII Trobada de Danses del Maestrat 17,30h. Trobada de Danses amb la participació dels grups de danses: Alcalà de Xivert, Atzeneta del Maestrat, Benafigos, Benassal, Benicarló, Càlig, Catí, les Coves de Vinromà, la Jana, Rossell, Sant Mateu, Santa Magdalena de Pulpis, Tírig, la Torre d’en Doménec, Traiguera, Vilanova d’Alcolea, Vilar de Canes, Vinaròs, Vistabella del Maestrat, Xert i Xodos.

El notícies de perfil.

CARLES GONZÁLEZ I ANA GARCIA TRASPASSEN

“Tenen que operar-me del cor i no és compatible en el fet de continuar portant el forn”

Víctor Tena.

Ana García i Carles González han estat els gestors del Forn de la Moronda de Forcall des de l’any 2022. Els panaders de Forcall, després de la pandèmia van apostar per viure al poble amb els seus fills i canviar totalment la seua forma de vida. Després de 3 anys amb el negoci, Ana i Carles l’han de deixar per una malaltia de Carles que fa totalment impossible que puga continuar amb aquest treball.

A Ana i Carles els agradaria que algú s’animara i continuara amb el forn de Forcall, perquè tal i com ells diuen, tancar el forn significaria per a Forcall la mort d’un element clau en la vida del poble. Forcall comptava fins a no fa massa temps amb tres forns en funcionament i actualment només queda aquest, el Forn de la Moronda.

Com va començar tot al Forn de la Moronda?

A: Tot va començar després de la pandèmia perque nosaltres vam estar separats dels nostres fills. Jo treballava en un supermercat i el meu home en telecomunicacions. El temps de la pandèmia no vam poder estar amb ells, ja que ells estaven ací a Forcall i nosaltres a Castelló. Després de la pandèmia traspassaven el forn i jo sempre havia volgut estar al poble. Una amiga me va dir, perquè no t’animes ara. Li vaig dir a Carles... què marxem al poble?….i vam decidir

vindre al poble i agafar el forn. Et veies com a panadera rural en algún moment de la teua vida?

A: La meua amiga me va dir, “a tú t’agradarà això del forn”. La veritat és que m’agrada cuinar, m’agrada fer pastes. No m’ho havia plantejat. Si que em veia vivint al poble. És una cosa que sempre m’ha agradat moltíssim.

Quan vas arribar ací com va trobar el poble? Com vas trobar Forcall?

A: L’acollida de Forcall amb nosaltres va ser super bona. En eixe sentit la gent del poble estava molt contenta de que agafarem el forn. Nosaltres també, acostumant-nos als horaris, al canvi de vida tant gran pel que havíem apostat. Però tot molt bé.

Heu recuperat alguna recepta tradicional o continue fent les mateixes de sempre?

C: Sí, hem agafat antigues receptes que hem pogut preguntar als antics propietaris, per recuperar coses que s’havien perdut un poc i hi ha altres que per ‘amor a l’arte’ o per equivocacions hem provat. Hem fet també coses noves. Ací has d’intentar adaptar-te a la gent que te ve. Amb el pas del temps hem anat fent coses que has vist que funcionen i altres que has fet que no han funcionat.

Quin paper juga el forn a nivell social a Forcall?

C: A nivell social ajuda a que hi haja gent, perquè si no hi ha forn

no hi ha gent però principalment es juga amb que la gent te ve, compra i se trobe algú i parla. Es pregunten coses i al final es va corrent un poc la veu de les coses que pas-

sen al poble i tú també t’enteres. En un poble qun passa alguna cosa ho acaba sabent tot el món. Què significa el forn per a Forcall i perquè és tant important que puga continuar?

A: Per a mí un poble sense forn és com un poble sense festa, sense música, sense gastronomia. Nosaltres ací fem coses que a dia d’avui no se fan com els rotllos de rogativa. Som els únics que encara fem a mà a Forcall els rotllos de rogativa. A Sant Antoni se fa la pastà de la rotlleta que com és lògic s’ha de fer al forn del poble. Arriben festes d’agost i estan els bollos de bous, de sardina i llonganissa….son coses que només se fan en una època de l’any i el forn a dia d’avui per a un poble és fonamental. Si es tanca el forn es mor un poc el que vinguen els xiquets a Pasqua a fer les mones. Això no se fa a una ciutat. Si se tanca el forn es mor una part molt important del poble.

Ana i Carles, al forn.

La pandèmia quin paper va jugar en el vostre canvi de vida?

A: La pandèmia absolutament tot, jo sempre li deia a Carles, jo vull anar a viure al poble però sense pensar molt en el que t’ofereix la vida al poble. Ací arriba per exemple una pandèmia i tu estàs amb els teus fills o te’ls cuida un veí. És diferent, a la ciutat havíem de treballar els dos, si o si. Moltes companyes tenien l’angoixa de deixar-se als fills sols a casa però en aquella etapa érem serveis imprescindibles perquè no podíem parar, ni els supermercats ni les telecomunicacions. No et dones compte de el que te fa falta fins a que vius en un poble i ho veus tot diferent. El que vius en comunitat, ací al poble per exemple ens ajuda a tots. Jo vinc a vegades ací al forn a treballar i no sé amb qui deixar els xiquets i qualsevol te diu “ja m’els quedo jo i dormiran a ma casa”. És molt diferent.

La gent te preguntarà, perquè Forcall i no un altre poble?

A: Forcall és el meu poble. Jo soc d’ací. La meua àvia era d’ací i Forcall son els meus arrels. No va haver dubte en aquest aspecte.

Coneixíeu Forcall perquè sou d’ací però com ha segut el canvi de la família de la ciutat al poble?

A: Nosaltres ja portàvem 20 anys amb una vida prou marcada i era donar-li un poc la volta a la truita quan ja tenies un piso quasi pagat, un treball fixe, els xiquets al cole...i la gent et deia “però estàs loca, on vas? Però bé, ha anat tot molt bé.

Traspasseu el forn de La Moronda. Perquè es dona aquest fet? El forn funciona bé no?

C: Sí, per una malaltia meua que ja portava de fa tempos i no sé si pel Covid o per quin motiu s’ha agreujat. És un problema en el cor, tenen que operar-me i no és compatible l’operació meua en el fet de continuar portant el forn.

A les persones que estiguen interessades en agafar el forn, què els podries dir?

C: A vore, avui en dia amb ganes…. jo venia de ser tècnic de Telefònica, a Movistar. Jo de forn no tenia ni ‘puñetera’ idea i aleshores amb ganes pots vindre, pots fer-ho. No és que digues, jo no sé d’això, no no. Ací com dic sempre no se te cauen els anells, ací vens ho aprens i és rutina. Què te el Forn de la Moronda que no tinguen altres forns?

C: Pues coses tradicionals, principalment. Ací se mira de fer coses tradicionals per a la gent de la comarca. No s’intenta fer coses passatgeres per a la gent que ve de fora. Ací es mira el tema tradicional i sobretot coses que la gent d’ací reclama i vol. No s’ha de vindre amb unes idees de voler fer grans canvis i forma diferents. Primer és provar lo que la gent d’ací vol, que son els que te tenen que vindre.

Quantes hores al dia treballeu i com compagineu la família i el treball?

A: Una barbaritat, al final t’acostumes. Entrem els dos a les 3,30 del matí. Tenim un ratet de descans mentre el pa fermenta. Després ens queda fins a les 2 del migdia. Per la vesprada Carles s’encarrega dels xiquets i jo torno a fer pastes. Tenim també una treballadora i ara a l’hivern que s’està més tranquils puc anara a ficar una rentadora, anar al col·legi a pels xiquets i si no tinc amb qui deixar-los me’ls emporto al forn i ja està. Això ho he fet moltes vegades. La meua filla ací al forn amb quatre cartrons i una bona quantitat de ‘celo’ és feliç.

Tornem al 2022, quan vau començar amb el Forn de la Moronda. Si en estos moments estiguereu amb la mateixa pregunta de l’agafo o no l’agafo, que faries?

C: Pues amb la malaltia que tinc no, però si no tinguera això si, tornaria a agafar-ho, no tindria problema perquè ja te dic, sobretot al vindre ací també va ser conseqüència de que els xiquets. Per a ells la vida ací no té res que veure amb la de les ciutats i així s’ha demostrat perquè els nostres fills ací

Pol. Ind. “Les Casetes” Tel. 964 160 193

“És un problema en el cor, tenen que operar-me i no és compatible l’operació meua en el fet de continuar portant el forn.

s’ha obert. Ací s’en van i saluden a qualsevol. A la ciutat saludes a algú i te diuen “on està este loco”. Quina idea porteu per al futur? Seguir lligats als sector i a Forcall?

C: Sí, lligats al poble i a Forcall si. Al sector jo per exemple no perquè no puc però ací a un poble és el que diem, pareix que sempre la idea és de que si vens a vindre a viure a un poble com Forcall només pots treballar a una granja i no és així. Ací hi han moltes feines per a poder fer com t’he dit i a mí no em cauen els anells. Amb ganes pots treballar a qualsevol cosa. Quin és per a tú el moment més feliç al forn, Ana?

A: Per a mí el més feliç al forn és quan venen els xiquets i xiquetes del cole. És una cosa que quan estàs treballant i estan els teus fills ací dius, ja ens vorem a casa però quan venen tots els xiquets del cole és un moment molt feliç. Quan la teua filla te mira i li diu al del costat, això se fa aixina que jo ser fer la massa. M’encanta això (rises). I a mi a l’hivern quan hi ha poca gent i s’està tranquil, m’agrada molt treballar a dins i fer pastes amb la meua música….treballant així soc feliç. Ningú m’agobia, no hi presa i vaig al meu rotllo. M’encanta estar tranquil·la i com m’agrada tant el fet de cuinar i fer pastes pues la veritat és que en aquestos moments que son de treball i també un poc de relax fent les coses que t’agraden estic molt contenta i feliç Com no continuareu al forn, que t’emportes d’aquesta etapa a la Moronda, Carles?

C: Pues una experiència i unes vivències que no me les podrà donar un altre treball o qualsevol cosa que puga fer. Ací també te dones compte de moltes coses quan portes tu un negoci. Veus coses que a lo millor mai pensaves. Tu a lo millor podies anar a un forn i pensar, ‘què raro que no tinguen pa esta tarde’. Després, quan estàs dins i portes tu un negoci així entens tot el procés de la fabricació del pa perquè portes des de les 3 del matí fins a les 8 per fer-lo. Si coneixes tot el procediment de fer el pa entens que si vens per la tarde i no hi ha pa, té la seua lògica.

Setmanari d’informació comarcal

Apunts històrics.

L’últim Ajuntament franquista, 1975 · Part III

Calaix desastre

Pep Querol. Historiador

Avui tornarem a analitzar algunes notícies curtes d’aquell any. Primer una assemblea del Consell Local del Movimiento; després, la conducta política-social d’una dona; els menjarots de les autoritats que visitaven Morella; la visita de la besneta de Ramón Cabrera; l’eterna restauració de l’orgue; algun problemeta a l’Anunci; i finalment una propina.

El diari Mediterraneo, del 31 de gener, publica una notícia interessant. Parla de diverses assemblees que se celebrarien arreu la província dels Consells Locals del Movimiento. Així, podem saber alguns noms que formaven part d’aquests Consells, almenys pel que respecta al districte de Morella. El seu president era el mateix alcalde Sangüesa. El vicepresident era un vilafranquí, José Maria Vives Troncho (era el president al Consell Local de Vilafranca). El secretari seria Guillermo Sangüesa Esteban. En aquesta assemblea hi hauria diverses ponències, la primera sobre Seguretat Social, presidida pel morellà José Maria Guimerà Beltrán, vicepresident del Consell Local; sobre la Mancomunitat de Serveis Municipals, presidida pel nostre amic Rafael Tripiana Doña, en qualitat de secretari de l’Administració; Participació de la Joventut, presidida per José Eixarch Grau, delegat local de la joventut de Cinctorres; Educació, presidit per Teodosio Sangüesa Esteban, delegat local de Cultura; Ramaderia i Agricultura, presidit per Vicente Soldevila Gómez, agent d’extensió agrària. Però el més rellevant és la data de la clausura, feta al Teatre Municipal, un 4 d’abril de 1975. Què té d’espe-

cial eixa data? El dia de l’entrada de les tropes franquistes el 1938 durant la guerra. Xiquet, a eixes altures ni oblidaven ni perdonaven.

I si hem pogut observar en altres articles, com aquells anys de postguerra no se podia fer res sense una investigació pertinent de la conducta política-social de tota persona, a aquestes altures de 1975, encara se feia. Segons comunicació de l’Ajuntament, el 19 d’agost, al director de l’Escola d’Infermeres ATS, de Castelló, Maria Carmen Querol Gamundí «es persona conocida de esta población y viene observando, tanto ella como sus familiares, una intachable conducta en todos los órdenes, mereciendo un inmejorable concepto». Maria Carmen Querol pretenia estudiar infermeria, i exigien un informe previ ideològic. Per una banda, no volien a ningú filo-comunista enlloc; i per un altra, qui sap si seria pel simple fet de ser dona (no consta cap més comunicació semblant).

Un dels apartats de les Actes que no se sol fixar un, jo per exemple, són les aprovacions de pagaments, on se poden observar diferents despeses a proveïdors, professionals i particulars, per diversos serveis oferits a l’Ajuntament. El 26 de maig, se consignen una sèrie de

Un dels cavalls de batalla a nivell patrimonial d’aquells anys, era la restauració de l’orgue de l’Arxiprestal.

pagaments a bars i restaurants per menjars servits a les diverses autoritats que acudien a Morella per fer el que hagueren de fer, foren actes festius o oficials. Així, tenim «Pedro Adell, Bar, 1.385 pts. por un refresco a las Autoridades el día de S. Julián; a Elías Antolí Adell, Fonda, 13.095 pts. comidas servidas por el mismo a las Autoridades que asistieron a la romería de Vallivana el año actual; a l’Hostal Cardenal Ram 33.139 pts. comidas servidas por el mismo a diferentes Autoridades y personalidades en visitas a esta Ciudad; a David Garcia Salgado 11.500 pesetas mantas suministradas por el mismo para obsequiar a diferentes Autoridades en visitas a esta Ciudad; [...]; a Juan Pallarès Vilarroya, fondista 2.087 pts. importe de una comida servida a componentes una mesa electoral; [...] a David Prats 3.000 pts sus honorarios y los de las demás personas que llevaban el anda de San Julián en día de su fiesta; [...] a Juan Pallarès Villarroya fondista 19.405 pts. comidas servidas al personal de ICONA que efectuó señalamientos en los montes este Ayuntamiento». He inclòs alguna entrada de més per ser interessant. Ací hi ha dos variables a considerar. Per una banda, a l’Ajuntament li resultava molt car donar llustre

i fer la pilota a eixes autoritats que soldrien ser pos el president de la Diputació, governador civil, comandant de la Guàrdia Civil, caps provincials del Movimiento, etc., etc., etc. Aquesta actitud tant altruista en realitat no era una novetat i avui dia se fa alguna cosa pareguda però més moderada, penso jo. El problema és que aquest ritual arribaria a la hipertròfia des dels inicis del franquisme. La raó sembla clara, el terror a disgustar a algun gerifalte del règim, ja que podia tenir conseqüències no desitjades. Per un altra, quina enveja no ser alguna d’aquelles autoritats i viure en aquells temps. No pararia de fer visites oficials a Morella, tu. El 10 de desembre, Juan Brotons Pazos, escriuria a l’alcalde Sangüesa una carta molt bonica. Brotons era el marit de, ni més ni menys, Carmen Cabrera, besneta del famós Ramón Cabrera, que visitarien Morella a finals d’octubre, «La realidad sobrepasó ampliamente nuestra fantasía; la inmensa mole pétrea con su fortaleza y caserío a sus pies forman un conjunto que difícilmente se pueden

imaginar y aun menos olvidar. La ciudad ha conservado, por otra parte, su sosiego y encanto ancestral. [...]. Especialmente para mi mujer, Carmen Cabrera, [...] el pisar esa ciudad le supuso un retroceso en el tiempo, inolvidable, al rememorarle sucesos y hechos conservados en la tradición familiar. Como representante, Sr. Alcalde, de los habitantes de esa inolvidable Morella, le enviamos nuestra más sincera felicitación por habernos regalado con esa ciudad inalterada en su forma y espíritu aun a través de esta cambiante época», referència aquesta última als canvis frenètics que estava experimentant Espanya a nivell polític, i que prudentment no valora.

Un dels cavalls de batalla a nivell patrimonial d’aquells anys, era la restauració de l’orgue de l’Arxiprestal. El 12 de juny, Teodosio Sangüesa i l’arxipreste Vicente Mestre Bellés, enviarien conjuntament un llarg informe sol·licitant una subvenció de l’Estat a tal fi, on se comentava entre altres coses que «dicho órgano fue seriamente

dañado durante la guerra de Liberación del año 1936», precisió necessària per ablanir el cor dels implacables funcionaris franquistes, i «Que para la reparación de dicho órgano fue confeccionado presupuesto» de 1.223.907,50 pessetes. Si considerem que el pressupost municipal per aquell any era de 7.635.328 pessetes, era una fortuna. Per aconseguir diners se faria una subscripció, habitual en temps anteriors, «pro-órgano», a través de «entusiastas morellanos», on se recaptarien 400.000 ptes, que no està gens malament. Apart d’això, ja Don Manuel Fraga, el 1968, ja havia donat 200.000 ptes més, «considerando lo avanzado de las obras de restauración del Templo Arciprestal, [...] entendemos debe restaurarse totalmente el Gran Órgano como complemento de tan ejemplar y benemérita recuperación». El 7 de juliol, el subsecretari del Ministeri d’Informació i Turisme, Manuel Jiménez Quílez, el qual se declarava molt amic de Manuel Milián Mestre (Jiménez Quílez visitaria Morella a finals de maig), notificava la recepció de

Proclamació de Joan Carles de Borbó com a Rei d’Espanya, 22 de novembre

la sol·licitud, «creo que en breve tendrá Vd. noticias de la favorable resolución del mismo». L’1 d’agost, el subsecretari comunicava les bones noves, ja que s’havien concedit 200.000 ptes més per la restauració. El dia 19 d’agost, Sangüesa contestava agraint-li «el interés tomado», ja que les coses havien anat prou ràpides. Era pràcticament impossible que Morella no rebera alguns diners per aquest projecte. Per una banda, Sangüesa, com a cap del Movimiento del districte de Morella feia 30 anys més o menys, tenia poder, prestigi i influència; per una altra, era un element litúrgic més, i l’Església anava al darrere (ja feia anys que mossèn Paco ho reclamava, el projecte seria de 1964); també, el subsecretari nomenat, coneixia Morella i ja li haurien donat llustre, i molt amic de Milián, qui suposo també aportaria el seu gra de sorra; i finalment, les paraules màgiques, que l’orgue va ser malmès per «los rojos». Com se diu avui dia, era un win-win. El problema és que l’Estat acabaria per ser un poc tacanyo. Si sumem tot

allò recaptat, trobem que ens faltarien encara 423.907,50 ptes per aconseguir, cosa que provocaria l’endarreriment de la culminació de la restauració fins a la següent dècada, i un altre règim polític, a mans de Ricardo Miravet.

Manuel Salvador Gaspar, el 25 d’agost, escrivia des de Castelló a l’alcalde les seues impressions de l’Anunci. Comandant d’infanteria, era un enamorat de Morella i el seu patrimoni cultural, i de fet tindria una llarga relació personal amb la Ciutat. A la seua carta, afirmava que «Todos han podido admirar el ingenio y buen gusto con que se han adornado las carrozas y confeccionado los trajes y la sana alegría con que se ha celebrado la batalla de papel», però veia un problema, «creo interpretar el sentir de la immensa mayoria de morellanos y espectadores [...] al hacerles un ruego a todos Vds. el de tomar el acuerdo de que en lo sucesivo la Corporación Municipal bajo mazas y el estandarte de Nuestra Señora la Virgen de Vallivana no tomará parte en el desfile de carrozas, siendo representados por la Junta de Fiestas. Sabemos que hasta ahora no se ha hecho más que respetar una costumbre establecida, pero dada la evolución del festejo y en previsión de futuros males, considero que la Corporación Municipal bajo mazas y el Estandarte de la Virgen no deben verse sometidos a ser blanco de los espectadores y sufrir un vejamen injusto e innecesario». La idea que ens aporta Salvador sembla que la podem interpretar. Els anteriors Anuncis no hi hauria tanta gent, i l’Autoritat potser se mirava amb major respecte.

A eixes altures, com tot, hi havia un augment de visitants extraordinari, la societat anava canviant, la joventut voria a la representació municipal com una rèmora del passat, un símbol del règim ja decrèpit, i s’ensanyarien amb ells, i potser hi hauria alguna paraula que altra, de cara a la comitiva. Això sumat que és un ambient festiu, alcohol i tal, l’escenari estava preparat pel desenfreno, en tots els sentits de la paraula.

De vegades trobes alguna errata en cartes enviades per exemple per Governació Civil. Aquest cas és realment curiós, ja que el 22 de maig, el delegat provincial del Ministeri d’Informació i Turisme, Francisco Cortel, enviava certa documentació a la discoteca Bisgargis, on pregava a l’Ajuntament la seua entrega als interessats. La paraula «Bisgargis» estava mal escrita, tatxada i rectificada a boli per algú. Malgrat la tatxadura, se pot llegir què posava, «Virgargirls». En què estaves pensant, Cortel!?

Setmanari d’informació comarcal

Esports.

0-6

ETURE CANET FC CF VILAFRANCA

Contundent victòria del CF Vilafranca a Canet per continuar sent líder de la 3ª FFCV. El partit començava amb domini local als primers 10 minuts que poc a poc s’aniria diluint i el Vilafranca de penal al minut 13 per mediació de Borja marcava el 0-1. Poc després Gonzalo marcava el 0-2 i el Vilafranca dominaria ja el partit a plaer. Abans del descans, al minut 42 Bruno marcava el 0-3 amb el que s’arribava al descans. La segona part a Canet va ser un monòleg vilafranquí amb un Eture Canet ja sense opcions i un Vilafranca que continuava creant perill i ocasions de gol. Sergi Guimerà al minut 66 marcava el 0-4 i novament el davanter morellà al minut 72 aconseguia el 0-5. La golejada a Les Cometes la tancava Moha amb el 0-6 definitiu al minut 84. Superioritat i clara victòria del Vilafranca contra l’Eture Canet.

Rubén

Mateu

Iker

Enric

Nicolás

Héctor Bayot

Gonzalo

Hamza, Bruno

Borja i Moha

També van jugar

Ramón, Kevin i Sergi Guimerà

Gols:

0-1 (13') Borja

0-2 (16') Gonzalo

0-3 (42') Bruno

0-4 (66') Sergi G.

0-5 (72') Sergi G.

0-6 (84') Moha

PRÒXIMA JORNADA

· CF VILAFRANCARC SALSADELLA

Diumenge 28 a les 17h.

Camp ‘El Serrito'. Vilafranca

· CE CINCTORRÀCD CATÍ

Diumenge 28 a les 17h. Camp ‘Pla de Mig Ull'. Cinctorres

VILAFRANCA

BENASSAL

SALSADELLA

SANT MATEU

ALBOCÀSSER

CÀLIG

CATÍ

VILANOVA XERT

CINCTORRÀ

BENLLOCH 'B'

ETURE-CANET

VINROMÀ

ODISEA 'C'

LA POBLA T.

PEÑÍSCOLA

LA VOLTA CICLISTA A VILAFRANCA, A BENASSAL. La Font d’En Segures va estar la meta de la primera etapa de la VIII volta ciclista Vilafranca - X Memorial Jofre Grau Biosca. Una cita per als amants de les bicis i una oportunitat perquè els joves corredors es donen a conéixer en el món del ciclisme. Molta ha estat la gent que ha acudit a la Font d’En Segures per veure com anaven aplegant els corredors a la línia de meta. Un escenari molt especial que ha estat l’encarregat de donar els mallots de la primera etapa.

3-1

El partit al camp de Les Viles de La Salsadella va començar prou malament per al CE Cinctorrà ja que al minut 3 de joc el Salsadella marcava l’1 a 0. El domini local continuaria al tram inicial del partit i al minut 10 arribava el 2-0. Els de Cinctorres van saber contindre la situació per no rebre més gols abans del descans i es van defensar amb ordre. El Salsadella portaria més la iniciativa en el joc i s’arribava amb 2-0 al descans. A la segona part el Cinctorrà va eixir amb la mateixa tònica de joc i el Salsadella continuava dominant el partit. Al minut 56 arribava el 3-0 que sentenciava el partit. A partir d’eixe moment el Salsadella va contemporitzar més el joc i el Cinctorrà estiraria línies. Fruit d’eixa inèrcia arribava un penal per mans de la defensa local que Marco transformava en el 3-1 al minut 66. Eixe acabaria sent finalment el resultat.

Pepe Diego

Marc Solsona

Raúl

Hugo Gerard

Joan Albert Palomo Cristian

Josep

Pablo Viñals

Marco

També van jugar:

Juan Guillem Víctor Gerard.

Gols:

1-0 (3')

2-0 (10')

3-0 (56')

3-1 (66') Marco

CURSA ENTREXIQUETS A VILAFRANCA. Al voltant de la cursa Entreparets de Vilafranca, en la jornada prèvia per la vesprada tenia lloc una nova edició de la cursa Entrexiquets. Es tracta de curses per a xiquets i xiquetes que tenien lloc des de la Plaaç d'en Blasc pels carrers del casc antic.

RC SALSADELLA CE CINCTORRÀ

PRÒXIMA JORNADA

· MORELLA FC -

CD BORRIOL

Diumenge 28 a les 17h.

Camp ‘Fàbrica de Giner'

Morella

CD ELS IBARSOS MORELLA FC

Dura derrota del Morella FC al camp de Els Ibarsos

EORPESA

ALMASSORA 'B'

VILA D'ONDA MORELLA

NOU SEQUIOL BORRIOL

ESP. VILA-REAL ALQUERIES 'B' ONDA 'B'

PEDRO 'B'

FRONTENIS

No va poder el Morella FC traure res positiu de la seua visita al camp de l’Olivar de Els Ibarsos. Un partit que començava amb domini altern i ocasions de gol per als dos equips. De fet el Morella FC haguera pogut avançar-se al marcador en diferents oportunitats. Al minut 20, el CD Els Ibarsos va disposar d’un penal que Marc Segura va parar amb una gran intervenció. Els locals continuarien dominant el joc i al minut 39 arribava l’1 a 0 de Els Ibarsos, resultat amb el que s’arribava al descans. A la segona part, el domini del joc va correspondre a Els Ibarsos que ja molt prompte, al minut 2 de la represa marcava el 2-0. A partir d’eixe moment el partit se li va complicar moltissim al conjunt de Marc Moles i al minut 61 l’equip de Els Ibarsos marcava el 3-0. El definitiu 4-0 arribava al minut 75 deixant ja totalment sense opcions al Morella FC en aquest partit.

El Club Frontenis Vilafranca obria la temporada a la 1ª Divisió Provincial visitant la canxa del Benlloch, on va caure derrotat per 3 partides a 0. Clara derrota dels vilafranquins en el primer compromís de la temporada a la nova lliga, que està formada per 13 equips. El Club Frontennis Vilafranca jugarà el proper cap de setmana el seu primer partit com a local al frontó vilafranquí.

LLIGA 1ª PROVINCIAL PRÒXIMA JORNADA

Vilafranca - Covarxins

Dijous 25 a les 19,30h. Frontó de Vilafranca

FUTBOL BASE

> JUVENILS

· CF ALCALÀ 8-2 R. ELS PORTS FC 'A'

· CF RAFALAFENA 2-0 R. ELS PORTS FC 'B'

> CADETS

· R. ELS PORTS FC 1-1 CF RAFALAFENA

TORNEIG 'CIUTAT DE VILAFRANCA'

> ALEVINS 2º ANY

1- ORPESA, 2- VALDERROBRES, 3- VILLARREAL CF i

4- R.ELS PORTS FC

> ALEVINS 1er ANY 1-VINARÒS, 2-TORREBLANCA, 3- BAIX MAESTRAT i

4- R. ELS PORTS FC

> BENJAMINS 2º ANY 1-VALDERROBRES, 2- R.ELS PORTS, 3-VINARÒS I 4- AT. BAIX MAESTRAT

> BENJAMINS 1er ANY

Marc Segura

Pau Meseguer

Joan Ferrer

Migue

Jordi Martí

Marc Marín

Marc Yeste

Manel

Guillem

Ferrán

Andreu Ortí

També van jugar:

Adrián Llanes

Jordi Querol

Pau Ferreres

Andreu S i

Albert.

Gols:

1-0 (39')

2-0 (47')

3-0 (61')

4-0 (75')

CBF MORELLA JÚNIOR. El Club Bàsquet Femení Morella Júnior ja coneix als seus rivals al Grup A de la categoria Autonòmica Júnior Femení. El grup, format per 6 equips comptarà amb el CB Horta Godella, el UBF Torrent, el Nou Bàsquet Femení de Castelló, el Picken Claret i el València Bàsket. L'equip morellà està format per Carla Garcia, Ivana Fígols, Maria Sangüesa, Edith Herrera, Laia Mestre, Candela Adell, Raquel Sangüesa i Clara Royo, dirigides per Jose Moreno.

1- VILLARREAL CF, 2- R.ELS PORTS, 3- VINARÒS I

4 CD CASTELLÓN

> PREBENJAMINS

1- VINARÒS, 2- TORREBLANCA I 3-R.ELS PORTS

PRÒXIMA JORNADA

> JUVENILS

· CD L'Alcora - Renomar Els Ports 'A'

Dissabte 27 a les 13h.

Camp ‘El Saltador'. L'Alcora

· CF San Pedro 'B' - Renomar Els Ports 'B'

Dissabte 27 a les 18h.

Camp ‘Javier Marquina'. Grau de Castelló > CADETS

· Renomar Els Ports FC - CF Vinaròs 'A'

Dissabte 27 a les 11h.

Camp 'El Serrito'. Vilafranca

PARTITS DE PRETEMPORADA

> INFANTILS

· Renomar Els Ports FC - At. Baix Maestrat

Dissabte27 a les 11h. 'Fàbrica Giner'. Morella > ALEVINS

· United Vinaròs - R.Els Ports FC 'A'

Dissabte 27 a les 12h. Vinaròs

> BENJAMINS

· CF Rafalafena - R.Els Ports FC 'A'

Diumenge 28 a les 11h. 'Rafalafena'. Castelló

· CD Benicarló - R.Els Ports FC 'B'

Dissabte 27 a les 12,25h. 'Pichi Alonso'. Benicarló > PREBENJAMINS (TRIANGULAR)

R. Els Ports FC, CF Rafalafena i UD Sant Mateu

Setmanari d’informació comarcal

La Fulla del Camp dels Ports.

ES COMPTAVA AMB LES TRADICIONALS SUBHASTES DE RAMAT

Cantavieja celebra la 115ª edició de la seua Fira Ramadera

Cantavieja ha celebrat aquest cap de setmana la seua 115ª edició de la seua Fira Ramadera de Setembre, una cita històrica que se consolida com un dels referents ramaders més importants d’Aragó i que este any ha reforçat de manera especial la presència de cavalls amb prop d’un centenar d’exemplars en exposició, a més del vacú i oví. Els preus de la subhasta de ramat han estat elevats, el que ha despertat una gran expectació entre ramaders i visitants. L’alcalde de Cantavieja, Ricardo Altabás ha destacat que la fira és “un acte d’afirmació”, ja que el “sector ramader continua sent un pilar en Cantavieja i el Maestrazgo, continua sent la nostra principal activitat econòmica junt al turisme”. Amb només 740 habitants, el municipi afronta el repte d’acollir a milers de persones durant el cap de setmana.

Segons ha destacat Altabás la Fira no seria possible sense el recolzament total dels ramaders locals i el treball intens de la Regidoria de Fires i del propi Ajuntament.

Amb un centenar d’animals en subhastes i exposicions , la Fira de Setembre de Cantavieja, manté intacte el seu objectiu de visibilitzar la importància

del sector primari i el treball dels que el mantenen, al mateix temps que ofereix un programa festiu amb música, bous i activitats culturals. Tot això converteix la cita en un atractiu reclam per a veïns i visitants. Una combinació de tradició, identitat i futur que consolida a Cantavieja com epicentre social i ramader del Maestrazgo i projecta el seu nom per tot Aragó.

Malgrat les dificultats derivades de la ‘lengua azul’ i dels recents canvis normatius, l’Ajuntament ha reforçat els protocols d’higiene i prevenció per garantir el bon desenvolupament de la Fira. Ana Sales, regidora de Fires de l’Ajuntament de Cantavieja ha posat en valor la diversitat ramadera d’aquesta edició amb 17 races diferents de vacú i al voltant de 100 caps d’oví, a més d’un nombre de cavalls que ha superat totes les previsions. Per la seua banda des de la Comarca del Maestrazgo, el seu President, Fernando Safont valorava el compromís de l’ens comarcal amb el sector primari i ha insistit en la necessitat de continuar impulsant recolzaments pràctics per als ramaders en les seues feines diàries. Èxit de la 115ª edició de la Fira de Cantavieja amb les tradicionals subhastes de ramat i molts visitants a la mateixa.

Els preus.

Els preus del Porcí. 18/09/2025

Porc engreixat

Preu mig Mercolleida

Garrí (Lechón)

Zamora 20 Kg (G partida)

Holanda 21 Kg (U. origen)

Lleida 20 Kg

€/kg (baixa 0,035 €)

Setmana 38 del 15/09 al 21/09

€ (sense variació) 84,00 € (baixa 2,5 €)

18/09/2025

€ (baixa 2 €)

China (Min. Agricultura) 10/09/2025

Porc viu 1,691 €/kg ( baixa 0,031 €)

Garrí (Lechón) 3,713 €/kg ( baixa 0,142 €)

Els preus del Boví. (Mercolleida) 17-09-25

Vedells Extra U 331-370 kg/c

Vedelles Extra U 241-270 kg/c

€/kg (puja 0,040 €) 7,43 €/kg (puja 0,040 €)

Els preus de l’Oví. (Mercolleida) 17-09-25

Corder fi 23 kg (Viu)

Corder fi 26 kg (Viu)

4,66 €/kg (puja 0,18€)

Els preus de les Aus. (Bellpuig) 18-09-25

Pollastre blanc (Pes viu)

Pollastre groc (Pes viu)

1,52 €/kg (sense variació)

1,45 €/kg (sense variació)

Els preus del Conill. (Moncun) 16-09-25

Conill (Pes viu)

2,78 €/kg (puja 0,09 €)

Conill (Pes viu) 2,65 €/kg (sense variació) (Loncun) 18-09-25

El més rentable per al ramader

CATÍ (Castelló)

Tel. 964 40 90 00

Fax 964 40 91 12

Patrocina

Les Llunes.

LES TEMPERATURES

MORELLA

VILAFRANCA

CINCTORRES

FORCALL

SORITA

LA MATA

OLOCAU

HERBERS

VALLIBONA

TODOLELLA

CASTELLFORT

PORTELL

19,4 / 28,1

12,7 / 27,2

16,3 / 29,2

12,9 / 31,5

13,8 / 34,4

13,5 / 30,4

17,9 / 29,6

15,4 / 30,8

14,8 / 28,8

13,7 / 30,8

19,1 / 27,9

15,7 / 30,1

18,1 / 25,0

13,2 / 24,0

16,0 / 26,6

13,1 / 28,4

14,9 / 31,1

14,0 / 27,2

16,9 / 26,2

19,6 / 26,2

15,1 / 26,3

14,5 / 27,9

16,5 / 23,7

17,0 / 25,7

/ 25,2

/ 23,9 14,0 / 26,1

13,3 / 28,3

16,6 / 29,3

13,1 / 26,7 14,8 / 25,3 16,5 / 26,3 13,7 / 27,9 13,6 / 27,9 15,0 / 23,3 14,6 / 25,2

/ 23,7 9,9 / 21,1 12,1 / 22,4 13,1 / 23,5 11,4 / 23,7

12,6 / 22,9 9,7 / 21,9

12,6 / 23,0

12,7 / 25,2 --,-- / --,--

9,7 / 21,2 11,7 / 22,9

7,0 / 17,3

5,7 / 16,2

6,7 / 16,9 8,1 / 18,9 5,4 / 19,9

8,0 / 18,2

5,3 / 16,8

8,6 / 17,6

8,7 / 19,3 --,-- / --,--

5,0 / 14,4

7,1 / 17,5

6,3 / 17,7

3,7 / 15,8

6,2 / 16,1

3,7 / 18,2

4,6 / 19,7

4,4 / 16,9

5,2 / 15,6

3,7 / 17,4

8,1 / 19,0 --,-- / --,--

5,9 / 13,6

6,0 / 16,1

6,4 / 17,1

5,1 / 15,3

6,8 / 15,7

5,3 / 18,0

5,6 / 19,4

7,7 / 17,0

4,7 / 16,4

6,6 / 16,4

7,9 / 19,4 --,-- / --,--

5,1 / 13,6

6,9 / 16,4

“La bona fusta per obrar, al setembre s’ha de tallar”

La tardor entrava astronòmicament parlant el passat dilluns 22 de setembre a les 20,19 hores i certament el canvi d’estació es va notar d’immediat en l’oratge a la comarca dels Ports.

Després de dies en el tram final de la passada setmana amb temperatures de 30 graus en quan a les màximes es refereix hem passat esta setmana a temperatures que no han arribat ni als 20 graus a tota la comarca dels Ports. A més, amb mínimes molt fresques en les passades matinades, temperatures que a molts dels observatoris meteorològics de la comarca dels Ports s’han quedat per baix dels 5 graus. Hem tingut dies amb mínimes de 3 i 4 graus a moltes zones de la comarca dels Ports. L’ambient és assolellat en general, durant tots els dies fet que fa pujar les temperatures a les hores centrals de les jornades encara que els

vents, de diferents direccions però amb força moderada també ha fet que les temperatures no pugen massa i l’ambient siga fresc en general. Anem a veure com continua el comportament de l’oratge als propers dies.

A partir de divendres s’espera una pujada de les temperatures amb valors que tornarien a apropar-se als 25 graus. Pel que fa a les mínimes continuarien sent fresques en la matinada. Amb l’inici de la propera setmana, encara que també diumenge podrien arribar precipitacions a tota la zona nord de la provincia de Castelló.

Temps de tardor en general amb pluviometria pràcticament inexistent durant les darreres jornades. Entrarem el proper dimecres al mes d’octubre, mes que històricament sol ser plovedor. Vorem com evoluciona l’oratge a la nostra zona.

Temps variable de tardor

La previsió de Lorenzo Boix.

Encetem un cap de setmana en el que tindrem mínimes entre els 10-14 graus (potser un poc més baixes en zones fondes) i màximes entre els 22-26 graus, potser un poc més baixes Diumenge. Ambient assolellat dissabte i un diumenge prou diferent, en el que dominaran els núvols i podem tindre ruixats i tronades, de distribució irregular, sobretot de vesprada.

Dilluns i dimarts pareix que també serien dies grisos, amb pluges en principi dèbils, però tot depèn de com se situe finalment la borrasca, que determinarà si podem tindre un temporal més decent o només les sobres. Les mínimes entre els 8-12 graus i les màximes entre els 16-20, sobretot si no ix el sol.

Pareix que a partir de dimecres parlaríem d’estabilitat i màximes que de nou rondarien els 20-24 graus, i mínimes entre els 10-14.

Un termòmetre, marcant 10ºC a Vilafranca. JUAN ANT. QUEROL