Júlia Casaus i Sergi Monguillot Projectes d’espais II
índex
introducció
4
projecte
5
estratègies
6
tècniques
7
entrevistes mapes d’empatia DAFOs objecte sonda
8 10 13 14
brainstorming 15 moodboard 16 plànols 17 diagrama 20 maqueta 21 renders 22
referents
23 +info 27 bibliografia 28
introducció
Aquest projecte va de dissenyar un cohabitatge. Però què és un cohabitatge? Després de moltes hores de trencar-se el cap distribuint i pensant en la vida d’aquells i dels altres encara costa donar una definició clara que englobi tot el concepte. Es podria dir que cohabitar va de compartir, relacionar, ajudar, explicar, acompanyar, cuinar, passejar, descansar... però sobretot de viure, i de viure amb una idea d’intimitat diferent a la que la gran majoria del món viu. I és que cohabitar ho fem inconscientment, cada dia pràcticament; ja pot ser al lavabo, abans de marxar a la feina, mentre el pare i la filla es renten les dents junts, o al cotxe, quan ella es posa a cantar la seva nova cançó preferida, però també al metro, un àmbit totalment diferent però molt intens i ple de vida. Perquè no només s’habita als habitatges, no? Quan un està sol, però, les coses canvien molt. No és el mateix conduir el cotxe sol o rentar-se les dents sol, no? El col·lectiu de la gent gran, per desgràcia o llei de vida s’acaben quedant sols al seu habitatge, i això fa les coses molt diferents. La idea doncs és crear un espai, per cohabitar entre aquest model de persona i el dels ‘menas’, que són el col·lectiu de menors no acompanyats que venen de l’estranger i no tenen pràcticament facilitats donat que són considerats “alegals”.
4
projecte
Tots dos fenomens han agafat molt revolt els últims dies a la premsa. Cada vegada s’està incremenant el número de persones que estan soles en la seva etapa adulta de manera no desitjada. “Preocupación por los menas”
El Periódico
Com també incrementa el volum de joves que vénen majoritàriament de l’Àfrica, de països en vies de desenvolupament, o de països que estan patint conflictes bèl·lics buscant un futur millor, i poder ajudar econòmicament a les seves famílies que no han pogut venir amb ells. El Pais
“Vivir sola y sin hijos, una situación creciente en España para las mayores de 65 años”
5
estràtegies
El marc que engloba el projecte es el cohabitatge, així doncs cal dir que això és el primer que es té en compte per desenvolupar la idea. Treballar amb l’essencial manera de viure de la gent com a base, en comunitat. Amb el col·lectiu triat pe complementar a la gent gran, els ‘menas’ generen tot un repte ja que el contrast és evident.
Caldrà doncs projectar tenint en compte abans de res el programa de l’espai, el bloc de pisos, com a dispositiu que permeti a tots dos col·lectius juntar-se i poder viure en condicions més decents de les que poden haver arribat a viure. Per una part amb la soledat dels avis autònoms, vidus o separats pel motiu que sigui amb l’energia dels menors no acompanyats.
Amb el que s’haurà de jugar no serà només amb el conflicte dels dos col·lectius, sinó també amb com aquests mateixos participen en el procés de creació de l’habitatge, per tal de que s’adapti millor a les seves necessitats i la seva manera de fer.
6
tècniques
Per desenvolupar el projecte de cocreació s’han hagut de realitzar diversos processos d’investigació per recollir dades sobre els col·lectius com són entrevistes, mapes d’empatia o objectes sonda entre d’altres.
Les entrevistes, o més ben dit les xerrades que s’han dut a terme han servit per conèixer més a fons cada col·lectiu que estaria vivint al cohabitatge, el de la gent gran, els ‘menas’ i els educadors. D’altra banda, el resultat dels objectes sonda ha servit més per conèixer la quotidianitat més íntima de les persones joves al no poder contactar amb els joves migrants.
Ja més de cara al projecte, les transparències i la utilització de la llum com a transició i límit entre la intimitat i la comunitat o el dins i fora ha sigut la tècnica que ho ha englobat tot, però ha sigut el resultat d’un llarg procés de proves i errors que han anat construint el relat.
7
entrevista a Sònia Larriba (Educadora social)
1-Explica’ns la teva trajectòria sent educadora social (si has treballat a residències, a cases i a quantes) Vaig començar a treballar al mateix lloc on vaig fer les pràctiques del grau, a un centre de dia per a persones amb diversitats funcionals on requerien molt acompanyament, en aquest centre a més de fer tallers i activitats dins i fora del centre, també es feia una part més assistencial (higiene, alimentació, medicacions). Després vaig estar treballant a un centre de dia per a gent gran on realitzava tallers a nivell cognitiu, entre d’altres. Per últim, vaig estar fent 3 anys les suplències d’estiu en un CRAE(Centre Residencial d’Acció Educativa), fins que he començat de tutora aquest octubre.
2-Quins són els aspectes que més valores de la teva professió? Amb què creus que has après més? El que valoro més és que tracto amb persones cada dia, que cada una d’elles és única i les seves necessitats també. Per tant, cada cop que acompanyes a alguna, les possibilitats són infinites, no hi ha una recepta sinó que dependrà de molts factors (moment de la persona, el vincle que tinguis, estat d’ànim, situació...). El fet d’haver de fer contínuament la feina, de pensar, valorar, analitzar, fer autocrítica, tornar a avaluar una intervenció concreta, per mi fa que sigui tan especial. D’on he après més ha sigut en el meu dia a dia, a la pràctica, quan es plantegen dilemes dels que ningú te n’ha parlat i has de reaccionar si o si. Potser la teva intervenció no és la més adequada però gràcies a aquesta autoavaluació, i el suport de l’equip en espais com les reunions, vas aprenent.
3-Què diries que ha canviat en tu treballant amb menors/persones de la tercera edat Hi ha hagut alguna experiència que t’hagi marcat en especial? Si em centro en les menors tutelades que és on estic treballant ara, àmbit que considero especialment complicat. Penso que hi ha hagut un abans i un després en mi. Per començar, ser responsable i tenir una mirada global de cada noia ja que cal coordinar-te i tenir present tots els àmbits en els que s’estigui desenvolupant la noia (recurs escolar, EAIA (Equip d’Atenció a la Infància i l’Adolescència), família, salut, recurs terapèutic, dia a dia al centre, extraescolars, documentació, diverses incidències que puguin tenir, coses bàsiques com la roba, alimentació, higiene, autonomia...). També ser més empàtica, flexible i analítica, entendre la situació de cadascuna i el que necessita a cada moment. No basarme només en la normativa del centre sinó pensar que li anirà bé davant una situació, entendre perquè ha fet el què ha fet, si hi ha un rerefons... Coses que també han canviat a la meva vida personal i que ara formen part de mi. També he après a valorar les coses moltíssim més, la família, amigues, la meva situació, el que tinc i he tingut de petita. Una de les coses que estic aprenent però que és un procés, és aprendre que pots ajudar a les persones però no pots obligar-les, és a dir, que pots acompanyar i incidir en algun tema però sempre es farà fins allà on la persona accepti i/o es deixi. Experiències que m’hagin marcat... Moltes! Cada situació complicada m’ha marcat. Cada cop que la noia ha aconseguit un repte amb el meu recolzament, m’ha marcat.
4- Què ens podries explicar respecte la convivència amb aquestes persones? Com es tracten els aspectes de la intimitat (relacions sentimentals, familiars...) La convivència entre elles i amb l’equip educatiu és molt difícil! Hi ha moments de tot, moments en que s’estimen molt totes, moments on es fan grups, moments de conflicte… Amb nosaltres de vegades som l’autoritat per a elles (les persones q posem límits), altres vegades el seu recolzament en moments difícils... Hi ha moments de tots, divertits, emotius, desafiants, tristos... Com en totes les convivències.. la feina és de totes, tan de l’equip com de les noies per reconduir les situacions. Els aspectes de la intimitat, doncs cada noia té una tutora, hi ha informacions o converses que potser a petició de la noia o perquè la direcció i la tutora ho decideixen, queden entre elles. Molts cops les noies del centre tenen la imatge que la seva vida la sap tothom, pels informes, diaris del centre... Llavors, normalment hi ha temes que si la noia no vol explicar a tothom, són confidencials i a la resta de l’equip se li dóna indicacions. Hi ha altres vegades que per fer una bona intervenció, s’ha d’explicar sí o sí a la resta de l’equip, en aquest cas, s’intenta ser el més discret possible. Altres vegades és la mateixa noia qui explica les seves relacions sentimentals, problemes familiars… A tot l’equip i llavors es tracta diferent. Tot depèn del que li convingui més a la noia i del que ella vulgui compartir.
8
entrevista a Ana Villa (FEPA)
https://www.youtube.com/watch?v=KiIvkB2Q59k&t=6s
Conclusions de l’entrevista Parlar amb l’Ana a la seu de la FEPA va resultar molt profitós per tal d’entendre millor el col·lectiu de joves en general en risc d’exclusió. Al ser una federació, que agrupen diverses associacions, tenia coneixement de moltes àrees i per tant va poder ajudar amb el tema dels “menas”. Segons ella, el fet de crear un cohabitatge entre aquest col·lectiu de joves vinguts de l’extranger i avis podia resultar molt positiu per les dues bandes. És a dir que els dos usuaris involucrats podrien ajudar-se mutuament. Sobretot l’ènfasi en l’acompanyament que hi hauria de de joves a ancians que han quedat sols i d’ancians a joves que estan emprenent una dura època i no tenen família amb qui reconciliar-se. Això sí, la importància perquè pogués ser real de que els joves involucrats ja portessin dos anys vivint aquí donat que sinó el tema lingüístic seria difícil de tractar. Amb l’experiència que ella tenia de les associaciones que coordinen podia assegurar que aquest, el tema del problema lingüístic sempre comporta dificultats i és doncs una pedra a la sabata sempre per tal de que els joves comencin a treballar o a incorporar-se i cohesionar amb la societat. Què més important doncs que la comunicació? Sense l’eina més bàsica, inclús se’ls hi deneguen les peticions de treball. Tot i que no tots demanin ajuts, i aquest seria un nínxol que no es tenia en compte, però que és pràcticament impossible incorporar al projecte, tot i que potser sigués una conseqüència si aquest funcionés adequadament seguint el programa, amb els educadors fent la seva feina i els dos col·lectius ajudant-se mútuament en un habitatge digne.
9
Mapa d’empatia Júlia Casaus
Pares divorciats
Bany compartit amb germanastra
2 cases
Què pensa i sent? Ordre als llocs comuns Poques ajudes econòmiques pels estudiants
Costums / manies
Repartició de feina de casa
Què escolta?
Júlia Casaus Despertar-se abans per poder anar primer al lavabo
Falta d’intimitat
Pisos d’estudiants i resis molts cars
Anyorança de casa
Què veu? Problemes de convivència
Què diu i fa? Anar a casa de la mare quan s’agobia
Anar ràpid a la habitació per estar sola
10
Mapa d’empatia Sergi Monguillot
No preocupar-se per viure sol
Millor sol que mal acompanyat
Què pensa i sent? Compartir amb qui més vulgui Difícil integració familiar cada vegada més
Gos
Dificultats per compartir espais (pisos d’estudiants)
Amor? La rutina dels mals hàbits (Familia)
Menor cohesió familiar
Què escolta? + individualitat en general
Què veu?
Sergi Monguillot
Entorn llunyà
Discreció
Reflexa bona convivència
Gentilesa, respecte, serietat
Què diu i fa? Deixar espai als altres
Vida amb els pares Mudança interminable
11
Mapa d’empatia Ana Villa
La llengua influeix molt
Què pensa i sent? Diversitat de necessitats
Els joves porten ‘motxiles’ molt diferents rere seu
Molts factors a tenir en compte a l’hora de pendre decisions de cohabitatge
Poca experiència en cohabitatge
Molts usuaris que necessiten suport
Què escolta? No només es necessiten ajuts econòmics, sino altres coses que fer durant el dia
Ana Villa
Què veu? Pocs recursos
Treballa per la igualtat de tots els joves Diferents situacions segons la comunitat autònoma
Què diu i fa? Treballa per la igualtat de tots els joves
La federació no ofereix ajudes econòmiques
Acompanyament a tots els joves cap a l’emancipació
12
DAFO Ana Villa (FEPA)
Debilitats, Amenaces, Fortaleses, Oportunitats
Poca experiència en general de cohabitatge: La gent no sap ben bé què és viure en comunitat o amb altra gent. A l’hora de participar en els processos de disseny d’espais d’aquest tipus també costa perquè de la mateixa manera, la gent no sap el que vol perquè mai abans s’ho ha plantejat.
Punts febles Amenaces
El fet de que necessitin una gran diversitat d’ajudes, no només els joves migrants, també els ancians, que no sigui possible ajudar-los a tots per les seves diferències. Que depenent de la comunitat autònoma o el país en general hi hagin diferentes legislacions, no es tracti de la mateixa manera el tema i sigui més difícil l’acompanyament.
A l’igual que molts usuaris necessiten suport, també en són molts que valoren el fet de donar i ajudar a la causa. Que saben que hi ha una mancança al sistema (sobretot legal) i que cal solucionar-ho. Per això comencen a haver-hi cada vegada més associacions que donen suport i gent que s’adhereix a la causa ja que la migració, com deia l’Ana és un fenomen que totes les cultures i poblacions han hagut de fer en algun moment de la historia. En general la humanitat es caracteritza per anar canviant, per anar a llocs millors, on poder desenvolupar-se millor, que és el que al cap i a la fi vénen els joves migrants a fer aquí.
Punts forts
Oportunitats
Que als habitatges hi visqui poca gent i doncs es pugui atendre amb més atenció a les necessitats de cadascú. Una atenció més personalitzada. Amb la gran quantitat de possibilitats per realitzar el cohabitatge i que la gent conegui poc relativament aquesta manera de treballar, poder prendre moltes decisions que en altres casos potser estarien més acotades.
13
OBJECTE SONDA
Audiovisual
Aquesta eina s’ha realitzat de manera informal intencionadament per aconseguir respostes sobre la quotidianitat dels joves en general, donat que contactar amb el col·lectiu dels menors no acompanyats no va resultar possible. Així doncs, demanant de manera amable a la gent que ens apropessin amb un simple video fet amb el mòbil als espais de casa seva que volguessin destacar. D’aquesta manera es torna a l’inici del projecte, allà on ens trobem més a gust. Amb l’explicació de cadascú, però també volent saber l’altra cara de la moneda amb el lloc, l’espai o l’habitació més inconfortable o inutilitzada de l’habitatge.
https://www.youtube.com/watch?v=nnZVdYDFh0k&t=1s
frame video alba
14
BRAINSTORMING Per començar a projectar la idea, s’utilitza aquesta tècnica amb la intenció d’obtenir molts conceptes per després poder anar destriant i escollint els que més s’adeqüin per arribar allà on es vol no només conceptualment sinó ja més de cara a allò formal i de resultat hipotètic idealitzat.
soledat vulnerabilitat exclusió violència innocència (ignorància de la gent) espais indeterminats vivenda col·lectiva no transformar l’espai en una presó!! (passadisssos despersonalitzats) creació de microespais fragmentar els espais amb els BOX i els microespais compartits qüestionar la quotidianitat dels menas Habitatges de tota mena? generar independència de l’estructura (costaria de netejar... és un error?) defensar perquè hi viu poca gent al pis però que així millora la convivència i dóna + llibertat passarel·les translúcides nova sintaxis!! trencar amb els patrons de pisos--- espai diàfan espais de trobada-compartits--deixar buits als costats com són les parets?? quins materials--parets translúcides adaptar-se a l’espai perquè sigui més real? fer els box més grans o més petits segons l’estructura / Maroto diu que ia estan bé els espais intersticials (gràcies Pierino) passarel·les que no a tots els pisos siguin iguals que es pugui veure el cel, per ventilar, que hi plogui que no estigui cobert combinar formigó- amb parets dels boxs
15
MOODBOARD
Materials atmosfèrics
Primera aproximació Es va optar per disposar elements literals, per representar els tallers que s’hi realitzarien als diferents espais compartits però això va resultar en contra amb el que seria tota la gamma cromàtica. Hi havien masses colors diferents i no s’acabava de trobar una atmosfera concreta, al revés, era molt dispers. Les mostres de fusta o de grisos es contrastaven molt amb les tonalitats vibrants de tan vermell de les pales de ping-pong o la textura tan metàl·lica de la forquilla que no s’acabaven de correspondre amb el que es volia transmetre.
Composició definitiva Reprenent el primer moodboard es mantenen alguns materials però la majoria es canvien per crear una cohesió i un volum unitari que es complementin entre ells. A més, els elements que recorden als tallers que es podrien realitzar hi són també l’únic que ara ajuden a crear l’atmosfera desitjada, i no interfereixen ni contrasten amb la resta de materials. Així doncs, s’utilitzen tonalitats marronoses per representar la calidesa dels materials i l’entorn atmosfèric agradable i comfortable que es vol generar.
16
Plànols emplaçament
escala 1:1000
rd re ar
C e
ca
rre
rA
lí
Be
i
a in ar
M
e
rd
re
ar
C ya
en
rd
Sa
Per veure i descarregar els plànols originals en DIN A1 entrar al següent enllaç: https://drive.google.com/drive/folders/1l3ZTc19kFqdF6FfSSTrug2OLsYRBfVGc?usp=sharing
17
Plànols plantes Com es pot veure, la distribució dels espais de cada pis (ja que cada un seria diferent) és força caòtica sobretot en quant als boxs (habitacions). Les varietats d’amplitud espaial, recorreguts i maneres de fer permet que l’usuari s’hi pugi adaptar millor, sobretot amb més espai modificable i no pre-establert com serien els envans i parets que en tots els pisos d’habitatge venen donats. Al fer plantes diàfanes, reconduir l’espai per transformar-lo és molt més fàcil i assequible, que és l’objectiu, si es té en compte que la idea pels menas és que no hi visquin allà tota la seva vida, sinó que només hi passin uns anys mentre busquen feina i s’estan formant. escala 1:200
Un detall que cal fixar-se però que un cop es veu resulta xocant i trencador són els espais que es deixen entre elements arquitectònics estructurals com són els pilars i les habitacions. Un altre element a destacar és la passarel·la del pati interior, que condueix “banda i banda” del pis i genera un espai on relaxar-se i prendre l’aire però sobretot amplia els metres de recorreguts i deixa entrar la llum natural. Per veure i descarregar els plànols originals en DIN A1 entrar al següent enllaç: https://drive.google.com/drive/folders/1l3ZTc19kFqdF6FfSSTrug2OLsYRBfVGc?usp=sharing
18
Plànols alçats
escala 1:100
escala 1:200
Per veure i descarregar els plànols originals en DIN A1 entrar al següent enllaç: https://drive.google.com/drive/folders/1l3ZTc19kFqdF6FfSSTrug2OLsYRBfVGc?usp=sharing
19
Diagrama
Per tal de poder explicar el programa en el qual es basa el cohabitatge, s’ha fet la planta en 3D esquemàticament d’un dels pisos amb la distribució de boxs i les zones comunes i compartides amb cotó. Així doncs resulta més amè entendre què és què, i perquè serveix en aspectes generals.
20
Maqueta El fet que sigui feta a mà permet comprendre l’espai des d’un punt de vista més proper, en el que els materials tenen més sentit i sel’s hi pot palpar la textura en la seva màxima expressió com és el cas de les parets translúcides
Es tracta del BOX dels avis, que conté un lavabo més espaiós però manca d’escriptori ja que es considera que les tasques que s’hi podrien realitzar allà no requereixen d’intimitat i doncs les podrien dur a terme als espais comuns.
La maqueta, a escala 1:25 permet captar la unitat bàsica d’intimitat en la que pràcticament només dormirien, passarien la nit però també anirien al lavabo, considerant que aquest moment, a dos col·lectius tan contrastats no els afavoriria gens compartir.
21
Imatges atmosfèriques i video https://www.youtube.com/watch?v=3VNNoBUwQVs&t=11s Amb aquests renderitzats s’aconsegueix ensenyar de forma realística l’espai i poder-lo entendre millor que amb una maqueta. Tot i així és igualment per fer-se la idea ja que els materials mai acaben de ser els mateixos al 100%.
https://www.youtube.com/watch?v=3VNNoBUwQVs&t=11s
22
Referents
Lacaton & Vassal Transformació d’un bloc residencial La Chesnaie, França
“Naked House” Shigeru Ban
COHABITATGE
Exemples que requerien de fer fotografies per obtenir la informació van arribar a idear el fet de que pel projecte que es fa s’hagin de recopilar els vídeos explicatius de la gent
OBJECTES SONDA
Louise W Klinker Per tal d’aconseguir informació i així adaptar l’espai, depenent del model d’habitant és com es genera la participació i la retroajuda.
Jessica Headrick i Lily Fulop
referents 23
QUOTIDIANITAT
És una revista característicament propera. Les imatges i reportatges que mostra són de cases de persones que no els hi importa mostrar el seu llit desfet tot i alguns ser famosos. Apartamento magazine
Ja no tan sols la marca de mobles, sinó les seves revistes que cada any van traient i en les que inverteixen tantíssims diners perquè acabin sent els exemplars que més cases reben en tot el món. La idea dels catàlegs que mostren els productes amb una atmosfera al seu voltant, en cases sovint imaginàries on tot és ideal per tal de que el consumidor es pensi que a casa seva, en el seu ‘desordre’ (no organitzat) la peça combini o estigui ben adequat.
referents 24
“Z-BOX”
Dan Hisel Aquest és el referent espaial que més ha servit pel projecte per les parets translúcides que enmarquen el box, que acaba sent la idea principal.
TRANSLUCIDESA El paper occidental reflecteix la llum, mentre que el hôsho i el paper xinès l’absorbeixen suaument, com si fossin l’esponjosa superfície de la primera neu. A més a més, els nostres papers són flonjos i es pleguen o dobleguen sense fer soroll. Tenen un tacte amorós i vellutat, semblant al de les fulles d’un arbre. En general, veure un objecte brillant ens incomoda. Els occidentals fan servir estris de plata, d’acer o de níquel per menjar, i fins i tot els poleixen perquè brillin més, mentre que a nosaltres no ens agrada res que llueixi tant. J. Tanizaki
“Elogi de l’ombra” pp.25
La cultura espaial japonesa de la casa del te es basava en la separació dels espais mitjançant parets de paper translúcid, i aquest extracte recalca que no només això, també la importància de l’ombra i els tons tènues
referents 25
“Habitar” (2016) 2018. Gustavo Gili. Barcelona. p.26 “Sin embargo, generalmente la intimidad del hogar es un recinto casi sagrado en nuestra cultura. Tenemos una sensación de culpa y de vergüenza si, por alguna razón, nos vemos obligados a entrar en el hogar de alguien sin haber sido invitados cuando el habitante no está presente. Ver un hogar sin ser recibidos es como ver a su habitante desnudo o en su máxima intimidad.”
INTIMITAT COMPARTIR
“Meridien Zhengzhou Hotel”
NERI&HU DESIGN & RESEARCH OFFICE
referents 26
+INFO ACCEM És una associació sense ànims de lucre amb la missió de defensar els drets fonamentals, la atenció i l’acompanyament a les persones que es troben amb situació de risc d’exclusió social. Entre els col·lectius als que ajuden, es troben els Menas, oferint-lis centres d’acollida. (https://www.accem.es/) Pla d’acció preventiu per a Menors no acompanyats Pretén fer un abordatge transversal, assistencial i preventiu per evitar que els menors entrin en contacte amb activitats delictives. Pla d’Acció Polièdric. Assistencial: L’objectiu és que aquests menors no surtin dels circuits de protecció que els ofereix l’administració. La finalitat és identificar els menors no acompanyats que pernocten en diferents llocs de la ciutat i tenir especial cura d’aquells que es trobin en una situació de desemparament, especialment els menors de 14 anys, o de risc perquè han tingut contacte amb substàncies estupefaents o dissolvents amb efectes narcòtics. Preventiva: per reduir la presència dels menors al carrer i evitar que alguns cometin fets delictius com ara furts, robatoris violents, robatoris amb força a interior de vehicles i a interior de domicilis. El control d’aquests menors també pretén evitar possibles baralles i agressions entre ells. (https://web.gencat.cat/ca/actualitat/detall/Pla-daccio-preventiu-per-a-Menors-no-acompanyats) Fundació Nidos La fundació Nidos (dels països baixos) gestiona el projecte ALFACA1. Projecte mitjançant el qual es pretén donar suport i formació als estats de la unió europea, per tal de saber gestionar millor la situació dels menors no acompanyats (menas). Objectius: Dotar als professionals de les habilitats i eines necessàries per millorar l’atenció i acollida dels menors no acompanyats i a les famílies d’acollida. Proveïr als professionals que treballen amb aquest grup de població d’una formació especialitzada per abordar aspectes com la multiculturalitat, les pèrdues i traumes, i reduir el risc de trencament. Oferir coneixements generals sobre com treballar amb les famílies d’acollida, i com captar-es, avaluar-les i orientar-les. (http://treballiaferssocials.gencat.cat/ca/detalls/Article/Cura-familiar-alternativa-model-per-treballar-els-professionals-amb-els-menors-estrangers-no-acompanyats.-Projecte-ALFACA-1) Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) http://treballiaferssocials.gencat.cat/ca/ambits_tematics/infancia_i_adolescencia/proteccio_a_la_infancia_i_ladolescencia/el_sistema_catala_de_proteccio_a_la_infancia_i_ladolescencia/direccio_general_datencio_a_la_infancia_i_ladolescencia_dgaia/ Associació EXMENAS https://twitter.com/exmenas El Periódico -“Preocupación por los menas” https://www.elperiodico.com/es/opinion/20190503/editorial-preocupacion-por-los-menas-7437564 El País “Vivir sola y sin hijos, una situación creciente en España para las mayores de 65 años” https://elpais.com/politica/2018/05/10/actualidad/1525951479_878240.html Menors lluny de casa TV3 30 minuts https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/30-minuts/menors-lluny-de-casa/video/5799106/ Falten places per acollir menors no acompanyats TV3 Matins https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/els-matins/falten-places-per-acollir-menors-no-acompanyarts/video/5787300/ L’associació Ex-Mena s’ofereix a mediar en el conflicte del centre de menors de Rubí https://www.ara.cat/societat/Associacio-Ex-Mena-ofereix-conflicte-Rubi_0_2234776603.html Radars Ajuntament Barcelona http://w110.bcn.cat/portal/site/ServeisSocials/menuitem.931633495bcd6167b4f7b4f7a2ef8a0c/index9c55.html?vgnextoid=7fa38ba038732410VgnVCM1000001947900aRCRD&vgnextchannel=7fa38ba038732410VgnVCM1000001947900aRCRD&lang=ca_ES?
27
Bibliografia/webgrafia Apartamento Magazine “Habitar” (2016) 2018. Gustavo Gili. Barcelona. p.26 J. TANIZAKI. “Elogi de l’ombra” (1933) 2011. Angle Editorial. Barcelona. pp. 25 Lacaton & Vassal -Transformació d’un bloc residencial https://aplust.net/blog/lacaton__vassal_frdric_druot_transformacin_de_una_manzana_la_ chesnaie_francia/ Le Corbusier “Unité d’Habitation” https://www.idensitat.net/ca/cohabitar-entre/1276-cohabitar-entre Louise W Klinker Queue Probes (Objecte sonda) http://www.lwk.dk/probes/probes_content.html MATTER Barcelona Moodboard masterclass https://matter.barcelona/2018/03/21/masterclass-moodboards/ “Meridien Zhengzhou Hotel” Neri&Hu Design & Research Office “Naked House” Shigeru Ban http://archeyes.com/naked-house-shigeru-ban/ “ÖKO HAUS” (Eco-casa) Frei Otto https://upcommons.upc.edu/handle/2099/14893 Privacidad en un hogar semitransparente https://faircompanies.com/articles/15-casas-luciernaga-la-era-de-los-materiales-translucidos/ Tapping the Pulse of Shoppers and Eaters Jessica Headrick i Lily Fulop (Objecte sonda) https://medium.com/@jessicaheadrick/cultural-probe-c7ab3a8fed76 Torre Júlia http://www.ricardgaliana.com/habitatges/torre-julia/ Z-BOX Dan Hisel http://www.danhiselarchitect.com/new-gallery-1/0bkjyehmpsrnyse63g4qbytyotr3ak
28