Gaiata 15 "Sequiol" 2023

23

Ma

gd a l e n

0 2 a

1 er Premi Gaiates 2022 Gaiata de la Ciutat 2023 2

GAIATA15

SEQUIOL

Direcció i Coordinació Elisabeth Breva Almerich

Redacció i entrevistes Agustín Mon Carro Chelo Pastor Verchili Paloma Aguilar Royo Patricia Mir Soria

INTRODUCCIÓ

Presidenta: Elisabeth Breva Almerich....................................................................................... 5

SALUTACIONS

Alcaldessa de la Ciutat, N'Amparo Marco Gual...................................................................... 9 Reina de les Festes, senyoreta Selene Tarin Alegre..........................................................11 Reina Infantil de les Festes, xiqueta Alejandra Sáez Sisamón.......................................13 Regidor de Festes, Omar Braina................................................................................................15

Portada

LA NOSTRA COMISSIÓ

Luis Bolumar

Reportatge Fotogràfic Ediciones Muphy

Impressió Marcaprint

Disseny i Maquetació Marcaprint

La nostra Comissió........................................................................................................................18 La nostra Comissió Infantil.........................................................................................................19 Madrina 2023, senyoreta Adrian Llopis Pascual.................................................................20 Madrina Infantil 2023, xiqueta Lucía Benedito Ordaz.......................................................22 President Infantil, xiquet Carlos Benedito Ordaz................................................................24 Madrina d'honor, senyoreta María Voltes Usó i acompanyant.......................................26 Madrina d'honor infantil, xiqueta Leyre Salinas Valls i acompanyant...........................28 Dames d'honor i el seus acompanyants................................................................................30 Dames d'honor i el seus acompanyants infantils...............................................................40 Insignes Honorífiques i Càrrecs Hornorifics.........................................................................50

LA BÚSTIA DEL SEQUIOL

Dipòsit Legal CS 122-2017 “La Comissió no es fa responsable de les opinions manifestades pels autors dels distints articles que apareixen publicats en el present Llibret, fruit del dret d’opinió i llibertat d’expressió.”

Reina Infantil, xiqueta Alejandra Sáez Sisamón...................................................................56 Sequioler de l'any, N'Angel Baez - periòdic Mediterráneo................................................58 A l'ombra de la Panderola, representants 2023 A.C. Gaiata 15 Sequiol....................60 Luis Bolumar Santamaría, artista creador de la portada..................................................64 Racó de l'artiste, Enrique Carceller Llago..............................................................................66 Racó de l'artiste, Javier Rodríguez Capdevila......................................................................68 Agustín Mon Carro; "Les Gaiates expressió viva i popular de la festa castellonera".....74 Lourdes Climent Moreno; acomiadada Madrina 2020-2021-2022.............................80 Alejandra Sáez Sisamón; acomiadada Madrina Infantil 2020-2021-2022..............82 Manel Rubio Llambrich; acomiadada President Infantil 2020-2021-2022...............84 Marc Osorio Cazorla, Pregoner Infantil 2020-2021-2022.............................................86 Falles i Fogueres............................................................................................................................88

ARTICLES

El C.E. Castelló, les festes i el centenari del Sequiol.........................................................97 (article presentat a concurs en la Magdalena 2023)

BÉNS D'INTERÉS CULTURAL EN CASTELLÓ Llibret

Romeria de la Magdalena o de les Canyes.........................................................................107 Santa Maria: La història d'un poble on no falten les guerres. el ferbor, les traïcions, els desenganys i la redempció;....................................................................117 La Casa de la Vila.........................................................................................................................133 Tres en un o un en tres? Els bic's del campanar de la vila..............................................139 La Llotja del Cànem....................................................................................................................145 El Museu de Belles Arts, armonia entre continent i contingut....................................151 Les Normes de Castelló...........................................................................................................157 El Parc de Ribalta.........................................................................................................................163 Patrimoni documental i arxius a Castelló de la Plana.....................................................169 El Castell Vell i l'ermitori de la Magdalena, cor de la festa............................................173

UN ANY EN SEQUIOL

Actes Gaiata i activitats anuals en Sequiol any 2022...................................................181

PROGRAMACIÓ DE FESTES AL SECTOR........................................................245 3

Elisabeth

Breva Almerich Presidenta Estimats socis, sòcies, col·laboradores, col·laboradors, veïnes i veïns del sector: Les festes, com a fenomen social, són un indicador perfecte de la manera de ser, de la seua riquesa i, en definitiva, de la idiosincràsia d’un poble. Les nostres festes de la Magdalena són, doncs, un clar reflex del nostre caràcter obert, participatiu i compromés amb les nostres tradicions més arrelades, fruit del cresol de civilitzacions que s’entrellacen en els nostres orígens.

Vull dirigir-me, doncs, des d’estes pàgines del nostre llibret, per a invitar-los a tots a disfrutar de les magnifiques festes que hem preparat per a la Magdalena 2023.

Festes que no serien possibles sense la col·laboració de tots vostés, ni l’esforç i dedicació dels membres de la comissió, que dia a dia, durant tot l’any canvien el seu temps de família, amics i oci, pel treball i la dedicació en cada un dels apartats que formen un tot de la nostra Gaiata ... i quan arriba la setmana de Magdalena, continuen treballant durant tot el dia preparant tot el que es mereixen el nostre socis: degustacions, parcs infantils, balls, sopars de pa i porta, ... i molts més actes que completen una setmana de camaraderia, on intentem aparcar tots els nostres problemes quotidians i disfrutar de les nostres festes.

Un any més hem treballat perquè les nostres Gaiates i el nostre llibret estiguen entre els millors, perquè això és el que vostés és mereixen. Així com la preparació d’un programa de festes de qualitat d’acord amb l’estricta exigència que demanen els socis del Sequiol.

Per la qual cosa, vull agrair públicament la col·laboració de tots quants han fet possible que aquesta programació siga una realitat, des de qui ha aportat el seu esforç i treball fins als qui han aportat el seu suport econòmic.

TOTS sou fonamentals per a l’èxit de Sequiol.

I no es complementarà aquest èxit si, ara, no participem, tots, gaudint de les activitats, prenent el carrer, deixant de costat els problemes -que ja hem tingut i bastants- i vivint en harmonia aquests festejos que ja apunten.

Per als Sequiolos enguany tornarà a ser especial doncs “Tradició mite i llegenda”, la nostra Gaiata de la Magdalena 2022, serà la Gaiata de la Ciutat i tindrà l’honor de presidir la Magdalena 2023 des de la plaça Major, a l’ombra del Fadrí. A més a més, al costat de la Gaiata de la Ciutat, una Sequiola representarà a tots els xiquets i xiquetes de Castelló, com a Reina de les Festes: Alejandra Sáez Sisamón, la nostra Madrina Infantil 2022. Dos raons més per a sentir-se orgullós de la nostra Gaiata, per a lluir la nostra Panderola; en definitiva per a sentir-se Sequiolo I, ser Sequiolo, és una filosofia de vida: és treballar per la festes, és divertir-se col·laborant, és responsabilitat, és compromís amb la cultura castellonenca, és esforç abnegat, és segell de qualitat. I tots i cada un dels components de la nostra comissió ens sentim Sequiolos. Som Sequiolos!!!. Per això els puc assegurar que, de nou, esta edició magdalenera, serà completa en èxits. Unisca’s a nosaltres i senta’s Sequiolo per uns dies disfrutant de la Magdalena 2023.

Magdalena Festa Plena!!!

5

6

GAIATa15 SEQUIOL

7

TALLERS PROPIS PER A LA FABRICACIÓ DE CONSTRUCCIONS METÀL.LIQUES EN ACER AL CARBONI I ACER INOXIDABLE

MESCLADORES HORITZONTALS

INOXIDABLE CONSTRUCCIONS METÀL·LIQUES DISSENY PORTES ESCALES BARANES EXPOSITORS I DECORACIÓ

S FAÇANE

DECORA

14 gaiata15sequiol

8

CIÓ D’IN

TERIOR

S

NYA) Ó (ESPA ASTELL C 4 0 0 2 6 1 6 . 68,9 64 203 1 -340, KM .net 0 Fax: 9 CTRA. N 4 240 50 .casmon 6 w 9 w : n w fo t e .n Telè n o m s @ca casmon Correu.

S A LU D A

Amparo Marco Gual Alcaldessa

Sequiol, el millor punt de trobada Les nostres festes són la gran llum que il·lumina la història i la convivència castellonenca, i enguany desitgem amb tota la força que tornen a brillar plenament. Hem passat diversos anys de dificultats, d’una pandèmia, de crisis mundials i, així mateix, de condicions climatològiques adverses.

Però l’esperit fester que posseïm és determinant perquè la nostra Magdalena siga una cita irreemplaçable i molt estimada.

Som un poble unit que mirem al futur amb positivisme; som un poble unit que sap de lluites i de reptes, d’esforços i lliurament, que ha anat superant els obstacles de la nostra història; som un poble unit enfront de qualsevol adversitat i, sobretot, una ciutat que s’estima i que estima profundament la seua cultura i les seues tradicions.

Les Festes de la Magdalena 2023 tornen a ser la gran cita de la convivència i l’estima castellonenca. Tornem a entregar-nos de ple a celebrar els nostres orígens i l’orgull de ser castellonencs, perquè aquestes festes són el nostre millor Pregó, el nostre millor emblema i la millor marca que avala una ciutat valenta i decidida, amable, solidària i festera.

D’aquesta manera, la Gaiata 15, Sequiol, és un sector molt especial, molt ple per al trobament, i representa aquests valors tan valuosos i tan assentats. Sequiol, com cada sector i cada Gaiata, conserva aquesta memòria col·lectiva, conservant, així mateix, un important tros de la nostra història que hem de protegir. Sequiol és un exemple de convivència i del manteniment de les nostres tradicions, en un espai públic que ens identifica a tots els castellonencs, amb activitat i convivència ciutadana constant.

Vull agrair a la Comissió de la Gaiata Sequiol tot el treball que han desenvolupat aquest últim any. Gràcies als qui representeu a aquesta Gaiata. Gràcies als qui integren aquest sector. Sense vosaltres la festa no seria possible. Sou el batec, i l’alé, permanent de la nostra Magdalena.

Com a alcaldessa de Castelló em sent orgullosa dels vostres esforços i dedicació, i desitge de tot cor que aquestes Festes siguen el millor espai comú per a celebrar una nova Magdalena, per a trobar-nos i gaudir conjuntament la nostra setmana gran.

Magdalena Festa Plena!!

9

10

S A LU D A

Selene

Tarín Alegre Reina 2023

Benvolguts amics i amigues de la gaiata 15 Sequiol.

A tan sols uns dies que els nostres carrers s’ompliguen d’olor a pólvora, que les llums de les gaiates il·luminen els nostres carrers i la música de dolçaina i tabal òmpliguen d'il·lusió tots els racons de la nostra vila, vull convidar a tots els veïns del sector a que passen unes bones festes i que gaudisquen al màxim d'aquests nou dies.

Gràcies per fer festa, per a mi és un gran orgull compartir enguany tan especial amb tots i totes vosaltres, per això us desitge unes meravelloses festes i que junts continuem treballant per a tindre "les millors festes del món".

Amb estima, Selene.

Gaiata de la Ciutat Magdalena 2023 Tradició, Mite i Llegenda 11

na

Bones festes de la

Magdalena C/Riu de la Senia, 6 baix CASTELLÓ 964 25 55 55 OBERT AL MIGDIA

12

S A LU D A

Alejandra Sáez Sisamón Reina Infantil 2023

Família Sequiolera: Aquest any tinc l’honor d’escriure unes lletres en el nostre llibre de la festa com a Reina Infantil.

Espere que puguem gaudir junts d’esta setmana gran tan especial i emotiva, per a mi aquesta Magdalena serà la millor de la meua vida, però mai he oblidat que jo pertany a la Gaiata 15 ‘Sequiol’.

Encara que estic segura que ho sabeu fer, gaudiu de tots i cadascun dels moments d’aquests dies màgics de la nostra Magdalena i de la llum de les gaiates.

A tots els xiquets sequiolers junt als protagonistes, Lucía i Carlos, us desitge que pugueu gaudir de tots els moments, no oblideu que la Panderola va molt ràpid així que disfruteu tots els moments d’aquesta setmana gran.

Vos anime a participar en tots i cadascun dels actes proposats.

Gaiata Infantil de la Ciutat Magdalena 2023

Vos estime molt Alejandra Sáez i Sisamón

La infantona 13

14

S A LU D A

Omar

Braina Bou Regidor de Festes

És un plaer celebrar la nostra setmana gran en la que es commemora el trasllat de la població des de la muntanya fins al pla fèrtil del litoral.

Enguany s'espera amb molta il·lusió, perquè tot el poble i els seus visitants desitgen tornar a gaudir de la cultura i de les festes de Castelló.

Viure les festes de la Magdalena és sentir que formem part del passat i del present, i que junts fem possible el futur, ja que el nostre amor per la ciutat i les tradicions es reflecteix en la llum de la Gaiata, símbol de les nostres festes, símbol de tot el que ens uneix i ens enorgulleix.

Perquè la llum us il·lumine tota la setmana i la resta de dies de l'any, perquè viure en aquesta terra representa la continuïtat, la festa, la cultura i les tradicions.

Les gaiates viuen la festa amb molta alegria.

Ens enriqueixen culturalment, ens donen esperança i sobretot és donen el coneixement de saber que la Gaiata és molt més que un monument, totes les persones que durant tots els anys treballen perquè

es mantinga encesa la flama de l'amor per les nostres tradicions. Tot esforç, dedicació i afecte ho llauren en els seus sectors i vull donar-los el meu més sentit reconeixement i agraïment per la seua labor.

La Gaiata 15 “Sequiol” el seu origen d'aqueix nom va ser que el sistema de reg del terme de Castelló va nàixer en la séquia Major. Molt prop d'aqueix sistema de reg es va construir el camp de futbol on al principi jugava el C. E. Castelló.

D'ací li ve donat el nom al “SEQUIOL”, perquè el seu sector estava en el camp de futbol i el polígon.

Vull donar la meua enhorabona a la Gaiata 15 “Sequiol” per tot el seu treball, constància i lliurament.

Gràcies Elisabeth per tota la teua labor festera.

Sé que enguany en conjunt amb Adriana, Lucía i Carlos passàreu unes grans festes de la Magdalena 2023.

Tot el meu agraïment i afecte. VITOL

15

16

GAIATa15 SEQUIOL

17

La nostra Comissió

Madrina Adriana Llopis Pascual

Madrina Infantil

Presidenta

Madrina D'honor

Lucia Benedito Ordaz

Elisabeth Breva Almerich

Maria Voltes Usó

Dames d'honor Maya Aguilera Biosca Eva Solano Miralles Laura Sousa Calbo Mar Sanahuja Marco Claudia Llopis Pascual

Acompanyants Fernando Felip Selma Carlos López Porcar Iker Miralles Claramonte Carlos Peraire Roca Pablo Sanahuja Nebot Vicente Javier Villarroya Escura

Portaestandart Vicente Miralles Gual

18

President Infantil Carlos Benedito Ordaz

Madrina D'honor InfantiL Leyre Salinas Valls

Dames Infantils Natalia Espin Solano Vega Felip Agramunt Zoe Leyva Fernández Alejandra Pauna Flores Vega Peraire Sousa Karla Rodilla Coll Ainara Salinas Valls Lola Ubeda Zahonero

Acompanyants Infantils Victor Lopez Porcar Marco Lozano García

Portaestandart infantil Marc Osorio Cazorla

Vicepresidencies Victor Orozco Rodríguez Javier Rodriguez Capdevila

Assesoria Agustín Mon Carro

Assessoria Jurídica María Sebastià Gomez

Secretaria Gloria Baquero López

Tresoreria Ma José Sisamòn Ventura

Vocalies Mª Carmen Benedito Carbó Estefania Climent Moreno Manuel Doumere Martinez Mª Carmen Gonzàlez Rodrìguez M. Lidón Marzà Marco Carlos Mon Breva Lourdes Moreno Vàzquez Eva Usó Estrada

La nostra

Comissió Infantil

Comissió Noelia Agramunt Fuertes Cristina Agramunt Huguet Nuria Àguila Calero Martina Aguilera Biosca Chelo Asencio Monroig Beatriz Belenguer Mercè Marta Bellido Peñarrocha Lauren Benedito Carbó Yolanda Biosca Vazquez Alejandro Breva Monte Liresa Breva Salas M.ª Mercedes Calbo Monros Enrique Carceller Llago Esther Catalan Verchili Soledad Claramonte Bleda Lourdes Mª Climent Moreno Laureano Climent Beltran Raquel Coll Mejias Maria Collados Marzá Ignacio Collados Marco Mónica De La Cruz Gil Vanessa De Zayas Picazo Teresa Doumere Fabregat Balma Doumere Fabregat Adrian Doumere Fabregat Martina Echevarria Ciurana Noelia Fabregat Alcón Aroa Fernández López Maria Sofia Flores Sánchez

Ana Mª García Capdevila Maite García Marin Àgueda Ibars Agramunt Javier Ibars Dordò Juan Pablo Leyva García Sergio López Noguera Carlos López Porcar Jose Joaquín Lozano Garvi Arantxa Manteca Mayo Jorge Martí Obiol Elena Marzá Marco Gorka Miralles Claramonte Tomas Miravet Ribera Carmela Molina González Bartolom Molina Milla Araceli Moliner d’ Ivernois Jose Vicente Monroig Marqués Alberto Navarro Carsi Maria Dolores Orad Manuel Eva María Oraz Ramon Claudia Ortiz De Zayas Carmen Pascual Pérez Begoña Peñarrocha Forcada Alejandra Porcar García Juan Carlos Puig Vilanova Natalia Queral Asencio Vicente Javier Queral Garcia Natalia Queral Asencio Luis Rivas Galindo

Roberto Rodilla Chiva Marcos Rodrìguez Manteca Miguel Sáez Fernández Nuria Salvador Alicart Jose Maria Sanahuja Bernat Helena Solano Miralles Laura Turch Benedito Nino Turch Ferrer Anna Turch Benedito Hector Úbeda Amat Yomara Valls Orad Paloma Viera Arruebo Alvaro Voltes Usó Vicente Voltes Portilla Salomé Zahonero Mallach

Comissió Infantil

Jordi Cerda Moliner Martina Felip Agramunt Alonso Fernandez Catalan Juan Carlos Francisco Pascual Malena García Miravet Lucia Ortíz de Zayas Lía Leyva Fernández Alejandra Sáez Sisamón Toni Úbeda Zahonero

19

20

MADRINA 2023

Adriana

Llopis Pascual

21

22

MADRINA 2023 INFANTIL

Lucia

Benedito Ordaz

23

24

PRESIDENT 2023 INFANTIL

Carlos

Benedito Ordaz

25

26 26

María Voltes Usó

Madrina d’Honor

Pablo Sanahuja Nebot Acompanyant

27

28 28

Leyre Le Salinas Ss Valls Vls

Dama d’Honor Madrina d’Honor Infantil

Víctor V P López P Porcar

Acompanyant Acompanyant Infantil Infantil

29 29

30 30

Claudia Llopis Pascual

Dama d’Honor

Iker Miralles Claramonte

Acompanyant

31

32 32

Mar Sanahuja Marco

Dama d’Honor

Carlos López Porcar

Acompanyant

33

34 34

Maya Aguilera Biosca Dama d’Honor

Vicente Javier Villarroya Escura

Acompanyant

35

36 36

Laura Sousa Calbo

Dama d’Honor

Carlos Pereire Roca

Acompanyant

37

38 38

Eva Solano Miralles

Dama d’Honor

Fernando Felip Selma Acompanyant

39

40 40

Ainara Salinas Valls

Dama d’Honor Infantil

Marco Lozano García

Acompanyant Infantil

41

42 42

Vega Felip Agramunt Dama d’Honor Infantil

Alejandra Pauna Flores Dama d’Honor Infantil

43

44 44

Natalia Espin Solano

Dama d’Honor Infantil

Lola Úbeda Zahonero

Dama d’Honor Infantil

Vega Peraire Sousa

Dama d’Honor Infantil

45

46 46

Karla Rodilla Coll

Dama d’Honor Infantil

Zoe Leyva Fernández

Dama d’Honor Infantil

47

Vicente Miralles Gual Estendard

Marc Osorio Cazorla

Estendard Infantil

48 48

Malena García Miravet

Col·laboradora

Claudia Ortiz de Zayas Col·laboradora

Martina Aguilera Biosca

Col·laboradora

Natalia Queral Asencio

Col·laboradora

Martina Echevarria Ciurana Col·laboradora

49

I n s í g n i es H o n i r í f i q u es Co m i s s i ó

2023 10 ANYS Eva Usó Estrada Carmen Pascual Pérez María Sebastia Gómez Enrique Carceller Llago Maria Voltes Usó Adriana Llopis Pascual Claudia Llopis Pascual Carmela Molina González Gloria Baquero López Laura Turch Benedito Bartolome Molina Milla Pablo Sanahuja Nebot Mar Sanahuja Marco Nino Turch Ferrer

50

M.ª Carmen Benedito Carbó Marcos Rodríguez Manteca Javier Rodríguez Capdevila Teresa Doumere Fabregat Balma Doumere Fabregat Arantxa Manteca Mayo Estefanía Climent Moreno Vicente Voltes Portilla Natalia Queral Asencio Maria Collados Marzá Claudia Ortiz de Zayas Ignacio Collados Marco Lourdes M. Climent Moreno Laureano Climent Beltrán Juan C. Francisco Pascual M. Lidón Marzá Marco Lucia Ortíz de Zayas Elena Marza Marco Lucia Benedito Ordáz Juan C. Puig Vilanova Carlos Benedito Ordáz Luis Rivas Galindo Malena García Miravet Noelia Fabregat Alcón Manuel Doumere Martínez Adrian Doumere Fabregat

20 ANYS

30 ANYS

Carlos Mon Breva Jorge Martí Obiol Victor Orozco Rodriguez Maite García Marin M.ª Carmen González Rodríguez Alejandro Breva Monte Alvaro Voltes Usó

Jovi Monroig Marqués Vicente Javier Queral García Chelo Asencio Monroig 40 ANYS Elisabeth Breva Almerich Agustín Mon Carro

H o norífic s c e r r à s C

2023

SEQUIOLER DE L’ANY Periòdic Mediterraneo

PRESIDENT D’HONOR Joaquin Borras Llorens

FADRI D’OR Alejandra Porcar García

FADRI D’ARGENT Carlos Peraire Roca Laura Sousa Calbo Ana Mª García Capdevila Noelia Agramunt Fuertes Fernando Felip Selma Eva Solano Miralles Nuria Aguila Calero

FADRI D’ARGENT INFANTIL Vega Peraire Sousa Marco Lozano García Vega Felip Agramunt Natalia Espin Solan DISTINCIONS HONORÍFIQUES Familia Francisco-Pascual Familia Benedito-Ordaz

51

52

GAIATa15 SEQUIOL

53

54

GAIATa15 SEQUIOL

55

Entrevista a

Alejandra Sáez Sisamón, Reina Infantil

per Chelo Pastor Verchili Periodista

“DE LA MEUA FAMÍLIA SEQUIOLERA HE APRÉS EL RESPECTE PER LES NOSTRES FESTES I TRADICIONS” Pot ser que un dels moments més emotius que la Reina infantil de les festes de Castelló de 2023 mai oblidarà siga l’ovació i l’afecte que li va brindar el públic que abarrotava el Palau de la Festa quan, des de l’escenari i abillada de castellonera, s’acomiadava com a Madrina infantil de Sequiol. La seua Gaiata. Tota una autèntica mescla de sentiments per a Alejandra Sáez Sisamón: d’una banda, la nostàlgia en acomiadar-se dels xiquets i xiquetes del seu sector i per una altra, la il·lusió davant el repte de representar a tots els xiquets i xiquetes de la seua ciutat. .- Com et vas sentir aquell 12 de novembre sobre l’escenari del Palau de la Festa i envoltada de la teua comissió?

Va ser un moment molt emocionant en estar amb la meua família Sequiolera, que és qui m’ha vist créixer des de xicoteta. .- Què has aprés en Sequiol que ara has pogut aplicar en el teu regnat?

Forme part d’aquesta comissió des dels 4 anys i amb ella he aprés el respecte per les nostres festes i tradicions, el saber estar i la gran faena que es fa des de les Gaiates, ja que són part fonamental de la nostra setmana gran. .- Quin balanç fas del teu madrinatge? Què diria aquesta alumna del col·legi Ramiro Izquierdo de Castelló als xiquets que et van acompanyar com a Madrina?

Malgrat els tres anys que van ser complicats per la pandèmia vaig poder gaudir amb la meua comissió. Estic molt agraïda a tots els xiquets i xiquetes Sequiol@s per acompanyar-me aquests tres anys i tornaria a tindre’ls a tots com a companys de viatge. .- I parlant en confiança. És difícil ser Reina de les festes per a una xiqueta de 12 anys? Qui t’ajuda més a exercir el càrrec? És molta responsabilitat ja que representes a tots els xiquets i xiquetes de la ciutat i has de ser un exemple per a tots ells, alhora que molta il·lusió; sempre ha sigut el meu somni i pensava que seria impossible complir-lo i estic molt feliç.

56

És cert que necessites ajuda i suport de moltes persones per a exercir aquest càrrec tan important.

.- Sabem que vas tindre una relació molt especial amb Lurdes, la Madrina. Com t’arribes ara amb la Reina Selene?

A Selene l’he coneguda enguany i des del primer dia hem tingut molta connexió, només amb mirar-nos sabem el que ens volem dir. M’ho passe molt bé amb ella, ric molt i sempre està pendent de mi. Selene és com una germana; la vull molt!. .- Vas somiar alguna vegada a arribar a ser Reina de Castelló? Està resultant com imaginaves?

Jo crec que totes les xiquetes castelloneres somiem amb tindre aquest privilegi encara que és molt difícil que totes puguem arribar a ser reines. I sobre el regnat, doncs, està sent molt millor del que m’imaginava. Estic visitant infinitat de llocs i coneixent a gent qui, si no fora pel meu càrrec, mai l’haguera vist. .- Esperes amb especial il·lusió algun acte de la Magdalena? Per què?

De la nostra setmana gran és difícil destacar un acte, però el que espere amb major il·lusió és la Romeria de les Canyes, a l’ésser un acte que simbolitza les festes de la Magdalena; i la Desfilada de Gaiates perquè es veu el treball realitzat durant tot l’any. També l’Ofrena a la Mare de Déu del Lledó, ja que és un acte molt emotiu per a totes i tots els castellonencs. .- I... podràs ser imparcial o creus que tornarà a guanyar el primer premi de gaiates el monument de Sequiol?

Enguany represente als 19 sectors gaiaters i tots són igual d’importants i es mereixen tots el primer premi. Les comissions gaiateres fan molta faena durant tot un any per a que la nostra ciutat brille els nou dies de Magdalena. .- Vols dedicar unes paraules a la comissió amb la qual has crescut en festes I al teu sector?

A la meua comissió Sequiolera vull dir-los que encara que enguany no puga estar amb ells tant temps com altres anys, segur que compartirem moments junts. Estic molt agraïda per tot l’afecte que m’han demostrat durant aquests anys.

I al meu sector, doncs que els veïns gaudisquen i participen de tots els actes programats, que és una setmana i passa molt ràpid.

ALEJANDRA, SEQUIOLA... SIGUES MOLT FELIÇ I ESPREM CADA SEGON DEL TEU REGNAT!

57

Entrevista a

per Paloma Aguilar Royo Periodista i doctoranda en Comunicació

Ángel Báez, director

del periòdic Mediterráneo,

‘Sequioler de l’any 2023’

ÁNGEL BÁEZ CALVO ÉS EL DIRECTOR DEL PERIÒDIC MEDITERRÀNEO, ‘SEQUIOLER DE L’ANY’ DE LA GAIATA 15 SEQUIOL PER A LES FESTES DE LA MAGDALENA DEL 2023.

- Què representa per a vosté i per al mitjà que dirigeix aquesta distinció?

En primer lloc, m’agradaria agrair a la comissió i a tots els membres de la Gaiata 15 Sequiol aquesta distinció que per al personal del periòdic Mediterràneo suposa un honor. És una gran satisfacció perquè es tracta del primer reconeixement que tinc l’honor de recollir, en nom del periòdic, des de la meua incorporació com a director, el mes d’agost passat. I, a més, vull destacar la meua enorme alegria personal ja que es tracta d’un nomenament “fester” vinculat a les festes fundacionals de la ciutat i que, tal com hem fet sempre, continuarem secundant perquè continuen sent “les millors festes del món”. Així, doncs, la meua enorme gratitud per a aquest sector que, a més a més, compte en el seu haver amb un gran palmarés de premis als seus monuments.

- Com dona suport al periòdic Mediterràneo a les festes de la Magdalena?

Les festes de la Magdalena, i per extensió la resta de festivitats que se celebren a la ciutat (festes de carrer, festes de Sant Pere, Carnestoltes, festes en els barris, Setmana Santa, presentacions de les Gaiates, les festes en honor a la Verge del 58

Lledó, festes de Sant Joan, etc), són un pilar fonamental en la informació del diari.

Perque apostem per les nostres tradicions, perque Castelló siga una ciutat coneguda per les seues festes i cada vegada puga vindre més gent a conéixer-les amb la finalitat que totes aquestes visites repercutisquen en l’economia de la capital i en la seua reputació. Sempre hem estat, i ho continuem estant, al “món de la festa”.

Cada divendres publiquem un suplement sobre la gaiata que es presenta aqueix dissabte, recollim les informacions sobre les festes i romanem oberts a qualsevol col·lectiu fester que vulga contactar amb nosaltres per a poder informar dels seus actes. És a dir, que la col·laboració amb la festa és completa i compromesa.

A més a més, com saben, el periòdic redacta un suplement amb motiu de les festes de la Magdalena la portada de la qual en els dos últims anys ha sigut realitzada per col·lectius socials i, en els dies previs a les festes, repartim les cintes verdes amb un exemplar del periòdic de manera gratuïta.

El nostre compromís amb les nostres festes és total i així ho hem pogut demostrar durant anys. La pandèmia ha limitat últimament alguns dels actes que organitzàvem durant la setmana de la Magdalena com són El mesón de la Tapa y la Cerveza, la gran barbacoa o la paella als peus de l’ermita de la Magdalena el dia de la Romeria. Però ara, treballarem per a recuperar aquests esdeveniments amb normalitat, com abans de la pandèmia.

- Quina importància li dona vosté a les Gaiates?

Les Gaiates són, sens dubte, fonamentals en les festes de la Magdalena. La tradició conta que els antics habitants del Castell Vell van baixar al pla un dia de pluja amb un gaiato i un “farolet” per a il·luminar-se, per la qual cosa el monument gaiater ens recorda aqueixa fita. Tradició que hem de conservar i promoure. La Gaiata és l’element diferenciador de les festes de la Magdalena, un “esclat de llum sense foc ni fum”, que tan solst tenim a Castelló i que, entre tots –comissions de sector, Ajuntament, altres administracions, etc.—hem de promocionar i esforçarnos perquè així siga. I ací sempre estarà el periòdic Mediterràneo, en tot el que puguem aportar en el que a difusió i suport es refereix.

- Què li sembla la iniciativa del fester Agustín Mon que la gaiata siga declarada Bé d’Interés Cultural (BIC)? És un gran encert i una magnífica iniciativa.

Per aquest motiu, vull felicitar a Agustín

Mon, que, per cert, és membre destacat de la Gaiata Sequiol.

Confie que la Generalitat Valenciana siga sensible a aquesta petició i que aprove aquesta distinció per a la gaiata que ja ha donat suport a l’Ajuntament de Castelló però també diversos col·lectius socials i culturals de Castelló.

- Vol llançar algun missatge als veïns del sector 15 Sequiol?

Agrair una vegada més aquesta distinció de “Sequioler de l’Any” i animar als veïns al fet que gaudisquen de tots els actes organitzats per la Gaiata durant la setmana gran i la resta de l’any.

59

Entrevistes a l'ombra de la Panderola Chelo Pastor Verchili Periodista

Un matí assolellat de diumenge en la plaça del sector que presideix La Panderola. Aquest va ser el lloc elegit per a entaular una entretinguda tertúlia en la qual revelar a través de la paraula qui són els màxims representants de la comissió de Sequiol de 2023. I l’entorn, de potent càrrega simbòlica per als Sequiolos, va tindre la seua particular màgia perquè Adriana, Lucía, Carlos i Elisabeth van obrir els seus cors a un sector que ha de sentir-se molt afortunat de tindre uns Presidents i Madrines castelloners fins a la medul·la.

Adriana Llopis Pascual, mestra d’Educació Infantil que estudia ara un màster de Psicopedagogia en l’UJI és la Madrina. Alhora, exerceix de monitora en els esdeveniments organitzats per una empresa d’animació, “treball” que exerceix “encantada” en el seu temps lliure en la Gaiata, on sempre està envoltada per “els seus” xiquets. Fins al punt que la Presidenta Elisabeth ha hagut de requerir la seua presència en més d’una ocasió mentre es divertia jugant amb els més menuts de la comissió. Tal és la seua “passió” als seus 22 anys que declara que “els xiquets són les persones més boniques del món”.

Lucía i Carlos Benedito Ordaz formen una simpàtica parella de bessons d’11 anys que es complementen a la perfecció: el President infantil és un eixerit i loquaç alumne de sisé curs del col·legi Sant Vicent Ferrer-Dominicos de València, qui, entre acudit i acudit -de pròpia invenciótroba el contrapunt en la seua germana, una Madrina infantil més tímida en la qual són els seus ulls espurnejants els que parlen amb especial lluentor.

60

- Quant temps porteu vinculats a Sequiol i per què?

Carlos i Lucía.- Des que vam nàixer. La meua tia Mari Carmen, la germana del meu pare, estava en la Gaiata i, així que ens vam ficar tota la família.

Es tracta d’una saga que ha donat a la festa Madrines, Dames de la Ciutat i una Reina infantil: Laura Turch Benedito.

Porten en els gens, la festa d’una ciutat a la qual els xicotets Carlos i Lucía tornen cada cap de setmana des de València, on resideixen amb els seus pares, per a complir amb les obligacions gaiateres i assistir al Palau de la Festa on Lucía assegura que “m’ho passe molt bé amb les meues 10 dames i els seus acompanyants”. Tant és així que amb un ampli somriure afirma que “les més xicotetes són molt divertides”.

Però si President i Madrina infantil han heretat la passió per les festes de Castelló dels Benedito, la Madrina no anava a ser menys i arriba al càrrec atresorada per la seua llarga trajectòria personal en Sequiol i emparada per la seua família materna de soca. Adriana és neboda neta de Paco Pascual, el mestre de periodistes i Medalla d’Or de les Festes, la filla de les quals - Beatriz Pascual Ventura-, va ser Reina infantil en 1987. Però és que el seu avi Carlos Miguel Pascual va ser pregoner en 1963 i en 1966 i la seua àvia Carmen, Madrina de la Gaiata 4, L’Armelar.

Adriana.- … I la meua mare també és molt festera. Ella va entrar en la comissió de Sequiol quan jo tenia 2 anys i després d’eixir de dama infantil, vaig ser Madrina infantil en 2011, any en què Elisabeth també era Presidenta.

D’Elisabeth, pocs no sabran que enguany complirà 41 anys en el si de Sequiol, la majoria d’aquest periple -22 anys- com a Presidenta. La primera que va estar al capdavant d’una Gaiata i la primera que va presidir la Gestora de Gaiates.

Les paraules d’Adriana, Lucía i Carlos no fan més que reafirmar la il·lusió que aquest grup sent per una Magdalena que haguera pogut ser encara més especial d’aconseguir el reconeixement de Bé d’Interés Cultural per a les Gaiates, iniciativa impulsada per un veterà sequiolo com és Agustín Mon. Creieu que la Gaiata ha de comptar amb el

reconeixement com BIC? I d’Agustín, què dieu? Sembla una persona molt seriosa, com és en la comissió?

Adriana.- Ens ho haurien d’haver concedit perquè aquest reconeixement és fonamental per a les nostres festes.

Simbolitza la fundació de la ciutat, l’esforç de la gent d’una comissió per realitzar un monument… Agustín ha fet una gran faena.

Lucía.- Jo creia que ens ho anaven a donar! i Agustín és molt simpàtic. Ens conta acudits i ens ho passem molt bé amb ell.

61

Carlos.- La Gaiata té més mèrit que les Falles! A València fa les falles un artista que cobra i ací les Gaiates les fan sense cobrar res, els homes i dones de la comissió. I que sàpies que Agustín no és gens seriós. Ens fa moltes bromes!

Elisabeth.- Quanta raó, Carlos! Esperàvem obtindre el reconeixement del BIC, la veritat. Caldrà esperar ara si es demana per a totes les festes de la Magdalena, com va dir l’alcaldessa. Però al mateix temps l’Ajuntament hauria de tindre previst un lloc digne per a exhibir la Gaiata de la Ciutat durant la setmana de Magdalena.

A un costat de l’edifici de l’Ajuntament no està en el lloc que mereix. Ha d’estar en la mateixa plaça Major.

Adriana.- És cert que la Gaiata de la Ciutat es mereix una ubicació més digna en la plaça Major.

Aquest monument del qual parlen, que representa a tot Castelló en festes és l’obra que Sequiol va crear per a la passada Magdalena i amb la qual va guanyar el primer premi del concurs de Gaiates. Què suposa per a vosaltres que la Gaiata de Sequiol siga Gaiata de la Ciutat, un any més?

Adriana.- Un privilegi i un gran orgull.

Carlos.- Doncs una cosa molt bonica!

Lucía.- Sí, també és un orgull per a mi.

62

Enguany tornarà a guanyar vostra Gaiata?

Com és que té tant d’èxit la vostra comissió?

Carlos.- Perquè com tenim èxit, la gent ve. I, clar que vull que tornem a guanyar el premi de Gaiates!

Lucía.- Perquè la gent treballa però es diverteix molt. Treballa però aprén coses com per exemple el taller de perruqueria per a aprendre a fer la trossa de llauradora.

Adriana.- Així és, repetirem premi. Segur que sí.

Sobre els tallers, en el de perruqueria que hem fet diversos divendres, la meua mare ha superat la classe amb nota. Jo era la “model”, mentre ella aprenia a ferme la trossa per a pentinar-me ella en Magdalena. I la veritat, ho va fer molt bé.

Elisabeth.- Bé, ja veurem què passa enguany però, per descomptat que ens agradaria tornar a portar-nos el primer premi i ser Gaiata de la Ciutat en 2024. I dels tallers i activitats que organitzem, jo destacaria el tasqueo dels dissabte al matí com un dels quals més expectació causen. Participa molta gent cuinant.

Carlos.- Sííí! Preparen coses molt bones com a croquetes, mini hamburgueses, empanades…

Elisabeth.S’encarrega l’equip d’esdeveniments i la veritat, l’organitzen de meravella.

mulladíssimes, els nadons en els carros… I tots mirant cap avant. Ningú va protestar ni es va plantejar retirar-se.

En aquesta comissió hi ha un ampli organigrama. Al capdavant està Elisabeth Breva com a Presidenta però les tasques estan ben distribuïdes, veritat?

Un somriure apunta als rostres de Madrines i Presidents. Tots recorden amb especial afecte el viscut i esperen amb moltíssima il·lusió el que està per vindre aquesta Magdalena sense restriccions. La primera des de l’inici de la pandèmia en 2020, que va suspendre les festes a tan sols tres dies de donar principi. La Romeria de les Canyes i la Desfilada de les Gaiates, també el Pregó, són els actes més esperats per tots, encara que per a Elisabeth les mascletaes són la seua passió: “Si poguera, aniria a totes”.

Carlos.- La que mana és Elisabeth, però quan no està al comandament, jo que soc el President infantil (rialles). Això m’ho va dir ella en la presentació quan ens vam quedar sols en l’escenari: “Carlos, ara estem sols els que més manem”.

Adriana.- La veritat és que és una grata experiència, una manera de conéixer gent, de contribuir a les festes de la teua ciutat…

Lucía.- És molt fanfarró. Val la pena estar en la Gaiata i al Palau coneixes a gent d’altres sectors, a les Madrines…

Elisabeth.- Estic molt orgullosa del bon ambient que regna en la nostra comissió, però també del que hem aconseguit tindre en la Gestora de Gaiates, els 19 presidents.

Esteban Gual ha fet molt bona faena en aquest sentit i espere que seguisca aquesta sintonia amb José Antonio Lleó al capdavant de la nova junta directiva. Una Gestora unida és molt important.

Hi ha consens i com diu Adriana, “el primer cap de setmana és el més intens”, però la Madrina infantil no vol oblidar-se de la Patrona. “També m’agrada moltíssim l’Ofrena de Flors”, adverteix una tímida Lucía que va guanyant confiança a mesura que avança la tertúlia.

I la xarrada transcorre amena, entre els records d’una Magdalena 2022 que malgrat ser deslluïda per una persistent pluja mai abans vista, els ha reportat grates imatges que diuen els quatre protagonistes d’aquestes festes que mai oblidaran.

Carlos.- Em vaig banyar molt en la Desfilada de Gaiates. Amb molt d’esforç vam arribar al final del recorregut, fins als més xicotets.

Recorde que el públic ens animava molt.

Adriana.- Va ser espectacular veure com malgrat la pluja hi havia públic veient-nos passar. La gent ens donava paraigües, ens aplaudien des dels balcons…

Impressionant.

Elisabeth.- És que encara no puc llevar-me les imatges de “les xiquetes del meneo” 63

64

Entrevista a

Luis Bolumar Santamaría, creador de la portada Luis Bolumar Santamaría va nàixer als peus de la Serra d’Espadà, -en la pedania de Peñalba, Sogorb-, en 1951. El seu perfil polifacètic i el seu caràcter curiós i investigador li han permés forjar-se una personalitat pròpia com a pintor, gravador i escultor dins del moviment simbolista. Va ser a partir de l’any 1967 quan va començar a desenvolupar la seua activitat artística a la ciutat de Castelló de la Plana, assistint a classes de dibuix, pintura, gravat, modelatge i ceràmica. Des de 1973 realitza exposicions i, ara com ara, compta amb un historial de més de 300 mostres tant en el territori nacional, com a internacional.

Luis Bolumar és, a més a més, un viatger incansable i ha conegut molts territoris i paisatges diferents que han enriquit la seua obra. El seu perfil solidari ha permés a l’artista compartir el seu treball amb multitud de col·lectius com la AECC o PATIM, amb els quals col·labora des de fa més de dues dècades.

El món de la festa és un altre dels sectors amb els quals ha col·laborat activament, especialment amb portades de llibrets o especials de Magdalena dels mitjans locals.

Al desembre de 2009 abandona el que va ser el seu lloc de treball durant més de 20 anys, per a instal·larse en el seu nou estudi situat en el número 6 del cèntric carrer Cavallers, a Castelló. Així, Bolumar crea i treballa incansablement en el seu taller, d’on han emergit les seues principals obres. Totes elles rendeixen culte especial a la figura humana i, especialment, al món femení. Bolumar considera a la dona centre del seu univers; creadora i mare, protectora i amiga, gojosa i amant. Els seus cossos voluptuosos de generoses formes, la profusió de nus i l’aspecte carnal bateguen en cada pinzellada.

El simbolisme, encara que va nàixer primer en el camp de la poesia, molt prompte va ser assimilat per la pintura jugant amb la fantasia i el món dels somnis. Quan contemplem els personatges de Luis Bolumar entrem en un miratge, una utopia que ens recorda vagament la nostra realitat però tamisada de somni. L’exaltació del color comença i acaba en la pintura. Des que l’artista comença a tacar el fons el blanc desapareix de la seua paleta

per Patricia Mir Soria Crítica d’Art

i la realitat dona pas a la fantasia. El simbolisme de Luis Bolumar té, a més a més, molt d’esteticisme, corrent que exaltava l’art i la cerca individual de la bellesa. Un plaer allunyat de qualsevol connotació de crítica social o funció pedagògica.

La missió més important d’un artista és, segons Luis Bolumar, crear una fantasia, una il·lusió o miratge d’alguna cosa que no és real. Una fotografia pot captar un instant de la realitat. La pintura té el poder d’evocar, suggerir. I l’obra vitalista de Luis Bolumar suggereix alegria, sona a música, delecta el nostre inconscient amb el sabor d’una copa de champagne o un còctel, s’amanyaga entre coixins, bressola a un nadó, abraça, toca… És aqueixa alegria de viure, aqueixa esperança del renàixer.

I el color? Quin paper juga en tot això la policromia?

El color és vida, segons l’artista. “Ens fa diferents i ens proporciona una energia determinada”, confessa. Blaus i ataronjats copen molts dels seus llenços. I encara que a primera vista puguem pensar en tons freds i càlids estaríem allunyantnos de l’autèntic propòsit del creador. Quan Luis Bolumar desplega aqueixa paleta de blaus, -acompanyats normalment de colors més càlids-, ens està convidant a entrar en el seu refugi, aqueix univers plagat de fantasies on aqueixes mirades esmolades són sempre una incitació. Els seus cossos voluptuosos de generoses formes, la profusió de nus i l’aspecte carnal bateguen en cada pinzellada.

El simbolisme de Luis Bolumar té molt d’esteticisme, corrent que exaltava l’art i la cerca individual de la bellesa. Un plaer allunyat de qualsevol connotació de crítica social o funció pedagògica. Oscar Wilde va escriure en el prefaci de la seua obra El retrato de Dorian Gray “tot art és completament inútil”.

Patricia Mir Soria. Crítica d’art Més informació sobre l’artista en la seua pàgina web: www.bolumar.net

65

66

e t s i t r a l e d ó c a El r

o g la L r e ll e c r a C e u iq r n Entrevista a E

Una de les responsabilitats més grans que pot tindre un fester en el si d’una gaiata és ser l’artista que dissenya i porta a terme el monument que la representarà en les festes fundacionals.

I Sequiol, ha tornat a confiar en Enrique Carceller Llago, de 59 anys i advocat, després que l’any passat donara el primer premi a aquesta comissió amb la seua obra “Tradició, mite i llegenda”. Però aquesta no va ser la primera vegada que executa una gaiata perquè ha col·laborat en la realització de diversos monuments des del 2001.

Carceller compta amb un ampli i reconegut currículum fester. Va ser secretari de la Junta de Festes en el període 1991-1992; vicepresident econòmic d’aquest ens en 19971998; president de la Real Confraria de la Verge del Lledó en 2002-2003; vicepresident de l’Associació de Barreros (20052014); membre de la Gaiata Sequiol des de 1998; president de la Colla del Rei *Barbut 2017-2020; membre de la Colla A Mitges des de 1991 a 1998 i membre de la junta de la Federació de Colles de Castelló en la seua constitució on va redactar els seus estatuts i va dur a terme la seua constitució legal.

Aquest castellonenc de soca explica que des de maig, l’equip que dirigeix ja va començar a plantejar el disseny, després va procedir a l’estudi de la documentació sobre el contingut de les vidrieres i els primers dibuixos van arribar al juliol de 2022. “No definiria un estil perquè, com en la passada edició, vam intentar fer variacions i incorporar-les

al disseny del monument. Hi ha una mescla de tot, conjugant una composició completa de llum, fusta i vidrieres, i fins i tot un record a les primeres Gaiates, dels anys 40, amb faldons de llum, que esperem que agraden”, explica amb detall Enrique Carceller.

Sequiol lluirà la seua obra en la desfilada de Gaiates. Serà la primera vegada que els castellonencs vegen i puguen gaudir d’aquest nou monument en les festes de la Magdalena del 2023. “És un dia ple d’alegria, per l’especial que és per a tota una gran comissió que treballa tot l’any en pro de la dignificació i excel·lència en el monument que ens identifica i singularitza. Una satisfacció per un treball ben fet i un reconeixement per a tots els que fan possible que la gent de Castelló espere el treball que presenta Sequiol cada any”, afirma.

Sens dubte, per a Carceller és un nou repte, que és fàcil amb la gent que treballa en la Gaiata 15, però també “una gran responsabilitat davant el nivell que sempre ha presentat la nostra comissió, i major encara després del reconeixement de la passada edició”.

Paloma Aguilar Royo Periodista i doctoranda en Comunicació

67

68

e t s i t r a l e d ó c a El r

uez Entrevista a Javi Rodríg

Una gaiata infantil colorista, senzilla en les seues línies i amb un estil harmònic Javier Rodríguez Capdevila, de 54 anys i dissenyador tècnic de tall ceràmic, és l’artista que ha dissenyat la Gaiata infantil de Sequiol per a les festes de la Magdalena 2023 i que porta per lema “Natura”.

Amb estudis de Batxillerat i F.P. Administratiu a més de tres anys de Belles arts, aquest castellonero de soca és un enamorat de les festes fundacionals. De fet, participa des de fa molt temps en les mateixes i pertany al món de les gaiates des de l’any 1985. Va ser vicepresident del sector 7 durant cinc anys; secretari de la Gestora de Gaiates ,dos anys; vicepresident de la Gaiata 15, altres dos anys; membre de la 5 i de la 6 i ha dissenyat 25 monuments, tant majors com infantils.

Rodríguez explica, respecte al disseny de l’esclat de llum, sense foc ni fum infantil que es tracta d’un disseny modernista, amb línies corbes, amb tot l’esquelet de la Gaiata treballat en ferro, i en el qual destaquen les vidrieres, d’estil romàntic, on predominen els motius florals. Aquestes vidrieres estan treballades en relleu, “i això crec que serà una novetat per a enguany, ja que els materials que he utilitzat per a la seua realització són motles i resina epoxi acolorida que li donen una lluentor especial i un acabat espectacular”.

Els braços de la Gaiata estaran folrats amb fulles de plantes naturals seques de diferents tonalitats sobre una base de fusta tallada que li donaran un toc diferent dels quals és habitual.

Un disseny, excepcional. Es tracta d’una peça completament diferent de les del 2022. Si l’any passat era d’un estil barroc i rococó, on predominaven els daurats; en aquesta ocasió, és més colorista, més senzilla en les seues línies però amb un estil més harmònic.

L’artífex d’aquest bonic monument i el seu equip va començar a treballar en aquest projecte el mes de setembre encara que el procés de disseny és anterior a l’estiu. Després de l’estiu van comen-

çar a construir l’estructura metàl·lica i al seu torn es van crear els motles per a les vidrieres i es van començar a dissenyar i pintar. Després, es van anar dissenyant els braços, treballant la fusta i decorant-la. I, per a finalitzar, es munten totes les peces sobre l’estructura. Per finalitzar, es va rematant tot el conjunt.

Respecte a l’estil de la Gaiata infantil, Javier Rodríguez afirma que pot ser clàssic o modern. “Jo veig la Gaiata com una escultura, amb llum, però una escultura, i en observar-la m’ha d’expressar alguna cosa, així que pot ser una gaiata moderna i tindre un disseny espectacular i emocionar-me o el mateix em pot ocórrer amb una gaiata clàssica. Ja no és tant que material està feta o que disseny tinga, crec que és més el sentiment que et produeix i les sensacions”, afirma.

Respecte als col·laboradors, aquest castelloner de pro explica que el sector 15 “té la sort de tindre un grup d’unes 15 persones que ens dediquem exclusivament a la construcció dels dos monuments, tots col·laborem tant en la Gaiata infantil com en la major. Som un equip”.

“El fet de dissenyar la Gaiata infantil va ser una mica per casualitat, jo havia dissenyat molts anys la Gaiata 7 i em van proposar el crear un esbós per a aquesta, ja que el monument gran era dissenyat en aquells dies per Jovi Monroig. Els va agradar el projecte i a partir d’ací durant huit anys l’he dissenyada jo”, recorda.

Javier Rodríguez també es pronuncia sobre la possibilitat de guanyar un premi. “Perquè depén del jurat, que jo particularment estic d’acord, crec que un jurat tècnic, ara com ara, és el coherent. El que no tenim dubte en la Gaiata 15 és que quan fem els monuments gaiaters, volem guanyar sempre, anem pel primer premi, però... no sempre es guanya”, reconeix.

Paloma Aguilar Royo Periodista i doctoranda en Comunicació

69

70

71

72

73

Entrevista a

Agustín Mon “LES GAIATES SÓN EXPRESSIÓ VIVA I POPULAR DE LA FESTA CASTELLONERA” La Gaiata 15, Sequiol, atresora molts èxits i és coneguda per la successió de primers premis de monument; pels innombrables tallers i activitats al llarg de l’any i per haver demostrat aqueix indescriptible amor al símbol de les festes fundacionals en una iniciativa sense parangó com és el Concurs Escolar de Maquetes de Gaiata “Ciutat de Castelló” - Premi Lorenzo Ramírez, entre els col·legis i instituts de la ciutat. Per si tot això no fora poc, la guinda l’ha vinguda a posar un Sequiolo “de nom i de fets”: Agustín Mon (*) ha revolucionat als castellonencs amb la petició de la catalogació de Bé d’Interés Cultural (BIC) Immaterial per a la Gaiata. La resposta de la Conselleria de Cultura no ha sigut l’esperada, però Mon ha obert el camí al màxim reconeixement al símbol genuí de Magdalena.

CHELO PASTOR VERCHILI

Periodista

PREGUNTA. Com se sent després d’haver rebut la negativa per resposta a la seua petició de declarar BIC la Gaiata en els termes que vosté va proposar?

RESPOSTA. Certament desencantat perquè el que es perseguia; aqueixa era la meua intenció, que es reconeguera el símbol -immaterial- de la Gaiata com l’element diferenciador de la nostra festa, com així s’indicava en el preàmbul de la documentació remesa: “Les Gaiates son expressió viva i popular de la ciutat de Castelló.

Són el símbol diferenciador i per antonomàsia de la festa castellonera. Són una harmonia de llum, color, art, històri, cultura i tradicions. Però també festa popular, participativa, convivencia veïnal i, per tant, música, pólvora, indumentaria i literaruta. És l’element aglutinador que identifica la festa de la Magdalena de Castelló i que vertebra al conjunt de la ciutat, com a patrimoni com i propi”. És clar que aquest símbol queda manifest en les Gaiates monumentals i infantils, que realitzen les comissions però també queda patent en les decoracions dels balcons dels veïns, en els aparadors dels comerços, en les maquetes que fan els escolars en els col·legis... que, sens dubte, podem considerar com a elements

74

materials però que són referències, efímeres, del que per a una persona de Castelló és i sent la Gaiata.

P. Què li sembla la resposta que se sol·licite com a complement a la Romeria de les Canyes ja declarada BIC en 2017?

R. Ens deixen oberta la possibilitat, entenc jo de la resposta del Servei de Patrimoni Cultural, de complementar l’expedient per a tramitar la inclusió en la declaració de Bé d’Interés Cultural de la Romeria de les Canyes de Castelló (decret 30/2017 de 3 de març, del Consell), de la processó de les Gaiates i el seu simbolisme.

Pot ser la solució més ràpida per a aconseguir aquesta protecció per a la Gaiata com a símbol, a l’ésser l’element fonamental d’aquesta processó; entenent que l’empara del BIC a la processó s’estén, per tant, a la Gaiata.

P. Considera més oportuna la proposta de l’alcaldessa de sol·licitar aquesta declaració de Bé d’Interés Cultural per a les festes de la Magdalena íntegrament? Amparo Marco va dir voler ser “més ambiciosa..”.

R.- No sé si serà “més ambiciosa” però se m’antulla que sí que serà més lenta perquè requerirà reiniciar de nou tota la tramitació, mentre que la solució proposada pel Servei de Patrimoni Cultural és complementar la tramitació ja iniciada per a ampliar un BIC ja concedit.

Siga una solució o una altra, el que és molt clar és que la Gaiata mereix la protecció que atorga

la declaració de Bé d’Interés Cultural i, per tant hem de treballar, TOTS, en una mateixa línia per a aconseguir l’objectiu desitjat. Per part meua únicament manifestar que en l’una o l’altra opció, comptaran amb la meua total col·laboració en allò que, modestament, puga aportar.

P. S’ha posat en contacte amb vosté l’alcaldessa o el regidor de Festes per a parlar d’aquesta qüestió?

R. Sí, he estat en contacte amb la primera autoritat municipal per a coordinar quantes accions s’estimen oportunes realitzar i li he sol·licitat que, des dels departaments tècnics municipals, competents en aquests temes, canalitzen i tutelen aquest procés.

En aquests moments s’està a l’espera de concretar una reunió entre Alcaldessa i Servei de Patrimoni -a la qual molt gentilment la primera autoritat m’ha convidat a assistir- per a concretar com poder enfocar la petició de la forma més eficient P. Com s’ha viscut en la seua comissió aquesta tramitació?

R. Inicialment molt il·lusionats. De veritat que el seu suport ha sigut constant, durant tot el procés de preparació de la documentació. Però no sols de la meua comissió sinó de la resta d’ens festers (d’altres comissions de sector, de colles...) i entitats culturals de la ciutat que no van dubtar, ni un moment, a brindar el seu suport, escrit, a aquesta iniciativa que es va presentar amb més de cinquanta suports d’entitats.

També vull reconéixer a quants, a títol personal, m’han brindat el seu suport moral i material per a poder armar tota la documentació necessària per a iniciar aquesta tramitació.

75

76

Ara com ara, la sorpresa i el desencantament de la resposta, ens ha deixat una mica freds, però il·lusionats perquè no hem rebut un “NO” rotund sinó un “D’UNA ALTRA MANERA”. Com diu el refranyer: “Mai és tard quan arriba” P.- Perquè «Un esclat de llum, sense foc ni fum», és la definició de Gaiata més arrelada a Castelló. Però què és una Gaiata per a qui s’ha forjat com a expert gaiater en tots els seus vessants en el si de la Gaiata 15, Sequiol, durant dècades i ha fet el pas i ha pres la iniciativa de reclamar la declaració de Bé d’Interés Cultural (BIC) per al monument festiu de Castelló?

R.- Antonio Pascual Felip va saber definir en aqueixes poques paraules el significat de Gaiata. És aglutinadora, dinamitzadora i propulsora; és la llum guia de les nostres festes, amb sentit fundacional i que defineix, de manera única, a la nostra ciutat.

P. Com, quan i per què li sorgeix la idea de sol·licitar aquest reconeixement per a la Gaiata?

R.- Arran d’un curs en la Universitat per a Majors sobre Patrimoni Cultural de Castelló en el segle XX. Em vaig involucrar i bussejant en l’Inventari General (https://ceice.gva.es/es/web/patrimonio-cultural-y-museos/inventario-general), i vaig observar que, a diferència de València i Alacant que sí que tenen declarades les Falles i les Fogueres, com BIC, Castelló no ténia salvaguarda sobre el seu element per antonomàsia: la Gaiata.

Atés que la Llei de Patrimoni Cultural faculta a qualsevol persona a poder iniciar aquest procediment, em vaig proposar llançar aquesta iniciativa-ja intentada pel PP a l’Ajuntament en 2016- i, per a això vaig recaptar el suport de quantes institucions, entitats i col·lectius han volgut sumar-se. Era fonamental que els seus actors principals secundaren aquesta iniciativa.

P.- Quants col·lectius van donar suport a la iniciativa? El va sorprendre algun per adherir-se o per no fer-ho?

R.- Més de 50 adhesions, entre institucions, organismes, associacions festeres socials i culturals, grups polítics... I em sent molt orgullós d’haver aconseguit aquests suports. Certament no estan tots els que, al meu entendre, haurien d’estar però no és menys cert que els que sí que estan conforma la majoria àmplia de la societat castellonenca.

P.- Vosté coneix àmpliament el treball artesà i la inversió que hi ha darrere d’un bon monument, però no totes les comissions tenen el mateix nivell econòmic. El reconeixement com BIC suposava implicar un major esforç per a traure al carrer monuments que facen gala al seu nom?

R.- Hauria d’haver servit perquè existisca un major compromís tant institucional com dels col·lectius que directament són actors de les Gaiates; com així es manifestava en el document que acompanyava a la petició d’adhesió i que indicava: “Declarar les Gaiates com BIC ens aportarà consideració, reconeixement, suport i seguretat en la perpetuació del símbol de la ciutat. Però també obligacions, perquè requerirà del nostre esforç i treball per a dignificar, dotar de qualitat i extremar els nostres esforços a cuidar la seua imatge, contribuint al seu prestigi, divulgar la seua essència i fomentar la seua representativitat, com a element diferenciador”. Tots, institucions, col·lectius, organismes però també el teixit empresarial i el societari ha d’assumir la seua responsabilitat per a convertir la Gaiata en la marca que ajude a projectar a Castelló cap a l’exterior.

P- A nivell social, arribar a ser BIC implicaria que tots els castellonencs comencen a valorar més aquests treballs i als qui els perpetuen?

R.- Lamentablement “l'orgull patri” de pertinença a un sector cada vegada es dilueix més.

Però no és menys cert que quan es programen iniciatives que fomenten i ajuden a entendre el que significa el monument Gaiata i la singularitat que això comporta per a la nostra ciutat -entenga’s el concurs escolar de maquetes de Gaiata, els concursos de dibuixos de les Gaiates, exposicions...- la resposta és molt àmplia, per tant, crec que hem de començar amb ensenyar les nostres tradicions, el nostre patrimoni, primer a casa, als nostres conveïns. I l’etiqueta BIC segur que seria un esperó important per a iniciar aquest procés, amb vista a l’exportació de la Gaiata a l’exterior.

P.- La posada en valor de l’obra ha d’implicar un major reconeixement dels artistes gaiaters.

Algun dia podrà un artista viure del monument com a València o Alacant el fan els artistes fallers o de les fogueres?

R.- Hem de tindre en compte que, ara com ara, el nínxol de mercat d’un artista gaiater és molt reduït, si únicament pensem en el disseny i construcció de les actuals gaiates monumentals.

77

78

Però no té perquè quedar tancat a aquests treballs únicament; aqueixes qualitats artesanes poden desenvolupar-se en multitud d’activitats quotidianes -construcció i conservació de les maquetes guanyadores del concurs, manteniment i conservació dels béns existents disseminats en infinitat de llocs que podien concentrar-se en un Museu de la Gaiata, dissenyar i construir Gaiates desmuntables que puguen afavorir a exportar aquest símbol en esdeveniments i convencions de l’exterior...- o incrementar el número de Gaiates, amb la implicació d’institucions i empreses locals.

Per què no pensar a disposar d’una Gaiata de l’Ajuntament, com tenen a València la seua Falla i a Alacant la seua Foguera, i que aquesta fora la línia que obrira nous conceptes, noves dimensions, nous reptes?

(*) BIOGRAFIA FESTERA D' AGUSTIN MON • 1981 Soci fundador de l’associació cultural Gaiata 15 Sequiol, a la qual pertany, ininterrompudament, fins als nostres dies, ocupant diferents càrrecs fins a ostentar la Vicepresidència. En l’actualitat és assessor de presidència.

• 1991-92 Membre de la Junta de Festes, presidida per Lluís Domènech. Encarregat de desfilades, propulsor de la solució dels generadors per a subministrament elèctric en la desfilada de Gaiates • 1995-96 Membre de la Junta de Festes, presidida per Juan José Pérez, ocupant la ponència de focs. Impulsor en 1995, de l’actual concurs de mascletaes “Ciutat de Castelló” • 1996 Vicepresident de la Gestora de Gaiates, Impulsor de diferents compres mancomunades per a les Gaiates • 1997-98 Vicepresident de Protocol de la Junta de Festes, presidida per Raúl Pascual. Responsable de Galanies -en una d’elles , es va crear a “Tafolet”- i del “Magdalena Vitol” • 2002 Pregoner • Des de 2003 fins a la passada edició de 2022, membre del Jurat de Focs del concurs de Mascletaes, sent designat, en diverses edicions, president d’aquest, sent co-redactor de les bases del mateix així com del sistema de baremació utilitzat pel jurat.

• 2006 Galantejador de la Reina de les Festes, María López • 2011 Impulsor, juntament amb altres, del canvi tecnològic de la il·luminació de les Gaiates a LED • 2017 Redactor de les ponències que la Gestora de Gaiates va presentar al IV Congrés Magdalener • 2018 Gaiater de l’Any, distinció concedida per la Gestora de Gaiates • 2019 Ponent, elegit per la Gestora de Gaiates, per a la comissió redactora dels nous estatuts del Patronat Municipal de Festes • 2022 Impulsor de la iniciativa per a atorgar la protecció de Bé d’Interés Cultural per a les Gaiates.

79

80

Acomiadada

Lourdes

Climent Moreno Madrina 2020-2021-2022

Fa més de quinze anys una xiqueta plena d’il·lusió va començar a formar part d’aquesta Gaiata, complint un gran somni. Des d’aquestes línies, i amb la mateixa il·lusió, tinc l’oportunitat acomiadar-me d’uns anys meravellosos plens de bons moments, on he tingut la sort de representar a la meua volguda Gaiata15 “Sequiol” durant la Magdalena 2020-22.

Però en aquest viatge no he estat sola. Manel i Alejandra, junts hem viscut moltes aventures durant aquests últims anys gaudint cada moment per a no perdre’ns res. Gràcies per fer de la Magdalena una setmana màgica que mai oblidara.

No em podria oblidar dels joves, els meus companys, però sobretot amics. Sempre al meu costat fent-me sentir abrigallada, encara que ploga, trone o rellampegue.

També m’agradaria donar les gràcies als vicepresidents que ens han acompanyat en

aquests tres anys Javi, Víctor, José Vicente i Vicente Javier. A aqueixos companys de balls, desfilades, romeria i fins i tot d’alguna entrevista en la televisió o partit d’handbol.

Gràcies per acompanyar-nos en tot moment, sempre disposats a apuntar-se a qualsevol aventura. Gràcies de cor.

I especialment, donar les gràcies a la capitana d’aquesta gran família. Sempre pendent d’acaronar-nos i cuidar-nos perquè mai ens faltara res. Elisabeth, em faltarien línies per a agrair-te tot l’afecte i suport que he rebut. Gràcies per estar sempre al meu costat.

La meua famíli;, sense vosaltres res d’això hauria sigut possible, perquè sempre heu sigut ací per a ajudar-me i que tot isquera perfecte. Heu sigut un pilar fonamental en aquesta gran aventura.

Però sobretot agrair tota la comissió, per tot el treball realitzat durant aquests anys. Sou un exemple d’esforç i constància on cadascun de vosaltres exerceix una funció indispensable per al creixement del nostre sector. Gràcies a vosaltres hem pogut gaudir d’una Magdalena inoblidable fent-nos sentir sempre acompanyats com una gran família Sequiolera.

Finalment, desitjar Adriana, Lucía i Carlos que gaudisquen molt d’enguany i que visquen al màxim cadascun dels moments que els queden per viure.

Amb molt d’afecte, Lourdes Climent.

81

82

Acomiadada

Alejandra

Sáez Sisamón Madrina Infantil 2020-2021-2022

L’any 2019 vaig tindre la sort de rebre una cridada telefònica per part de la la nostra Presidenta, Elisabeth Breva, anunciava que jo anava a ser la màxima representant infantil de la meua benvolguda Gaiata, la Gaiata 15 Sequiol.

Al costat de Lourdes i Manel, ja havíem viscut la majoria dels actes com a representants de la nostra Gaiata, però encara ens quedava per viure la nostra setmana gran, LES FESTES DE LA MAGDALENA. Sempre recordaré aquella vesprada, 10 de Març de 2020, en la qual vaig rebre aquella telefonada de la nostra Presidenta, en la qual ens comunicava que se suspenien les Festes de la Magdalena per la Covid.

Ningú ens podíem creure que a tan sols uns dies de viure la que anava a ser la millor setmana de les nostres vides, se suspenguera per una Pandèmia Mundial que ens va trencar els esquemes.

Vam passar d’escoltar música pels nostres carrers a escoltar els aplaudiments als balcons, tots ens vam haver de quedar a casa i a la nostra manera, vam passar la nostra setmana de festes, es van cantar pregons als balcons, vam fer romeries online, i vam fer videocridades, tot per mantindre les que són, LES MILORS FESTES DEL MÓN. Mai vaig perdre l’esperança que hi hauria una època millor per a celebrar les nostres festes, tots fèiem el possible per a fer actes de la nostra setmana gran, d’una forma poc habitual, però tot per no perdre les nostres tradicions!

Va arribar el 2021, tots teníem esperances que aquell any seria el que sí celebraríem les nostres festes, però la situació no ens ho va permetre, vam haver de celebrar-les, una altra vegada al nostre imaginari.

Cada vegada, ja quedava menys per a poder celebrar les nostres

festes, només ens quedava un últim esforç. A poc a poc es van anar llevant les restriccions i vam poder gaudir d’alguns actes, sols que, amb mesures i seguretat.

Per fi en 2022, es van poder celebrar les nostres festes, vam tornar a veure l’alegria de la gent pels carrers de la nostra ciutat, vam tornar a olorar l’olor a pólvora i, encara que va ser una setmana de molta pluja, vam poder realitzar la majoria dels actes.

Vam fer l’inici de festes a la Plaça de l’Ajuntament, el Pregó per causes meteorològiques no es va poder celebrar com és tradicional, però ho vam fer d’una manera molt especial, com va ser a la nostra Plaça Major, i vam poder escoltar cantar al nostre Pregoner, Chema. Vam fer la nostra Romeria i, la desfilada de Gaiates encara que ens vam banyar, la vam celebrar igual, però la pluja no va poder amb els Castellonencs que per molt que ploguera, tots estaven als carrers aplaudint i veient els nostres monuments.

Encara que de manera diferent, vaig poder gaudir tots els actes, vaig tindre la sort que la meua Gaiata guanyara el Primer Premi i, ho vam celebrar tota la comissió, com la família que som, al nostre Cau, vam gaudir de les Bodeguilles i infinites coses més.

Malgrat la pluja, tots hem gaudit de les que són, LES MILLORS FESTES DEL MÓN!!!

Agrair a tota la meua comissió, en especial a Elisabeth per tot el que ha fet per mi aquests anys i sobretot, per estar al mes costat malgrat tot en aquests tres anys tan difícils.

Per últim, desitjar-los a Adriana, Lucía i Carlos que aprofiten cada moment d’aquest any tan especial, com si siguera l’últim.

Una abraçada immensa, com d’immens és l’amor que sent per la meua Família Sequiolera.

Alejandra Sáez i Sisamón

83

84

Acomiadada

Manel

Rubio Llambrich President Infantil 2020-2021-2022

Estimats sequiolers, Alejandra i Elisabeth:

estimada

Lourdes,

Des d’aquell dia que Elisabeth em va confiar l’honor de ser el President Infantil fins avui mateixa, ja han passat més de tres anys i quantes situacions hem viscut tots!! Alguns dies tristos, com quan es van anul·lar les festes de 2020 i 2021 però la resta ha sigut fabulós.

La meua inexperiència se’n va anar polint amb tots els actes que hi vàrem fer durant tots aquells mesos i les nits al Palau de la Festa, on vaig gaudir des del primer moment.

No les podré oblidar, amb tots els amics i amigues que he fet. Però va ser el dia de la nostra Presentació quan en vaig sentir més ple que mai amb la meua família i amics acompanyant-me i amb el suport d’Elisabeth i les meues companyes Lourdes i Alejandra.

Estic agraït d’haver viscut i gaudit de la festa més bonica que hi ha, d’haver aprés a estimar la nostra tradició i des d’un lloc privilegiat, com ha sigut ser representant infantil de la millor Gaiata. Pujar a l’ermita de la Magdalena va ser un dia especial i em vaig sentir feliç i, encara que la desfilada de Gaiates va estar banyada per l’aigua, vaig poder fer alguna “volteta”.

Els moments al cau, la construcció de la Gaiata, les presentacions de les diferents gaiates, els actes a l’Ajuntament, les desfilades, les visites a València i Borriana..., tot, tot m’ha fet feliç i de tot he aprés molt.

Desitge que aquestes festes de la Magdalena 2023 siguen meravelloses i que els representats gaudisquen tots els actes i moments que hi són molts i molts bonics.

M’he sentit volgut i sempre cuidat per tots i totes i vull, de tot cor, agrair a tota la família Sequiolera i, especialment a les meues companyes de viatge. Una etapa de la meua jove vida que mai oblidaré.

Sempre estarà la Gaiata 15 Sequiol al meu cor i sempre em sentiré un sequioler més.

Manel Rubio Llambrich

85

86

Entrevista a

Marc Osorio Cazorla

‘Pregoner 2020-2021-2022 per Paloma Aguilar Royo Periodista i doctoranda en Comunicació

El simpàtic Marc Osorio Cazorla, pregoner infantil 2020-2022, acompanyant i president infantil de la Gaiata 15, portaestendard i coixiner en 2022 de la Reina infantil, és un pilar fonamental en Sequiol.

Amb només 13 anys s’ha convertit en un referent en aquest sector, a causa del seu viu caràcter que enlluerna als qui el coneixen.

A més a més de la seua participació en la Gaiata, aquest scout estudia 2n curs d’ESO en el col·legi Mater Dei i li encanta passar temps amb la seua família, estar amb els seus amic, el teatre i jugar al futbol.

Ara recorda com van ser les festes del passat any. Encara que les festivitats van ser passades per aigua, “mai vaig perdre la il·lusió i els meus pensaments sempre van ser positius, així d’aqueixa forma gaudeixes cada moment. Va haver-hi molts canvis però només tocava adaptar-se a ells, gaudint amb els meus companys, els meus amics i sobretot amb Chema que mai deixà que la festa es desbarate, fruïm de cada entrevista, vam anar a totes les invitacions possibles, vam plorar, vam riure i sobretot vam estar més units que mai”.

es va fer esperar per la pluja que no donava treva als festers, aqueix últim diumenge (es va traslladar l’acte a aqueix dia) va ser meravellós poder veure com tot Castelló va eixir al carrer per a acompanyar a cada participant i per fi poder recitar aqueix Pregó tan esperat de Vicent Pau Serra Fortuño sobre aqueix cavall i fent un recorregut nou però ple de gent en el qual “em vaig sentir molt abrigallat per tots”.

I ara, una vegada que ha ostentat el càrrec de pregoner infantil, Marc Osorio segueix en la seua Gaiata de sempre, la 15, encara que assegura que s’ha pres un temps més relaxat però continua participant en alguns actes de les nostres festes.

Finalment, el castellonenc vol aconsellar al xiquet que li ha rellevat en aquest privilegi que gaudisque “al màxim d’aquesta experiència única perquè el temps passa molt de pressa i si més no ho esperes, tot ha acabat”.

Quant a l’època de pandèmia que també va viure com a pregoner, Osorio relata que estava “una mica en xoc per la situació, la por, la incertesa però aqueixa proposta de cantar el Pregó al balcó, a través de les xarxes socials va ser espectacular, encara que també la pluja ens va acompanyar.

Transmetre una mica d’alegria des de casa a tot el carrer va ser indescriptible, els aplaudiments, veure la gent apuntar-se al balcó, sentint per moments les nostres festes i veure tots els periodistes des del meu balcó, passar fred, vent i pluja només per a poder retransmetre i fer sentir a Castelló una mica de nostra “no Magdalena” que em va inundar un sentiment d’alegria que mai podria explicar”.

Quan Marc Osorio recorda el dia més esperat, el de la cavalcada infantil, destaca que, encara que

87

Els nostres amics de FALLES I FOGUERES

Foguera Maisonnave d’Alacant

La Foguera Maisonnave saluda a nostra Gaiata Germana 15 “Sequiol” en les Festes de la Magdalena de Castelló per a l’any 2023.

Des d’aquestes línies volem desitjar-vos unes grans i fructíferes festes on esperem que pugueu revalidar el primer premi de la millor Gaiata de la ciutat de Castelló.

Que sone Rotllo i Canya amb més força que mai i visquem nostra germanor i amistat vertebrant les principals festes de la nostra Comunitat Valenciana.

Cita marcada en el calendari per als membres de la Foguera Maisonnave, agraïm amb afecte sempre l’acolliment i el tracte rebut per tota la família “Sequiol”. La solemnitat i el realç dels vostres actes ens transmet la importància d’aquesta festa principal en la nostra cultura, la Romeria, la desfilada de GaiatEs o l’ofrena a la Mare de Déu del Lledó, són, sens dubte, moments emocionants.

88

Amb ganes de celebrar junts les grans festes de Castelló i tots els vostres èxits, només podem cridar...

Magdalena, Festa plena!!!

Joaquín Abegón Vellerino President de la Foguera Maisonnave

Falla Barri Valencia de Borriana

La Falla Barri València vol enviar els millors desitjos a nostra gaiata germana, la Gaiata 15 “Sequiol” per a estes festes tan anhelades, tan esperades, unes festes “normals”, com les que sempre heu viscut i que ja mereixeu. Esperem que la climatologia siga favorable, que ixqueu al carrer per gaudir i celebrar les millors festes de la Magdalena mai somiades.

Que la locomotora, vostre símbol de la gaiata es pose en marxa a més no poder i us duga cap a la setmana gran, per aviure-la sense perdre's res.

Enguany vostra Reina Infantil de la Magdalena és de casa i volem donar-li l’enhorabona per a Alejandra: s'ho mereix.

Fallera Major Infantil: Blanca García Serrano

Però aquest, és l'any dels germans Lucía i Carlos, Madrina Infantil i President Infantil, junt a Adriana, Madrina i Elisabeth, Presidenta de l'entitat. La Magdalena 2023 du el vostre nom marcat a llum per a sempre.

Fallera Major: Lola Vicent Varea

Que comencen les Festes de la Magdalena 2023 per a la Gaiata 15 “Sequiol”!

Associació Cultural Falla Barri València.

Presidenta Infantil: Sofía Francisco Mateo President: Marc Martí Rodríguez.

89

Els nostres amics de FALLES I FOGUERES

FALLA DE LES ARTS de València Estic convençut que en alguna ocasió vaig llegir que el vent és aire que es troba de viage, aire que està en continu moviment, un aire que sempre avança cap a avant sense mirar arrere, com lo és la nostra festa, eixe vent que és la nostra vida, eixe vent que és la nostra ilusió, un vent que nos arrastra a reptes desconeguts, un vent que nos acompanya en totes les seues formes. Un vent en calma que nos du alegria i felicitat (pura essència de la nostra festa), encara que be és cert que en determinades ocasions el vent pot ser fort i huracanat. Un vent que nos posa a prova en adversitats que nos obliguen a ser grans lluitadors. Pero de qualsevol modo sempre

caminem cap a avant, sempre conseguim que la nostra festa siga l’eix del nostre destí.

Tal volta molta gent nos considere tronats i no entenguen en absolut perque continuem barallant per les nostres tradicions, per la nostra essència, per la nostra cultura. A tots ells els diria que lo que succeïx és que estem molt sensats, ya que no existix sensat que duga un tronat dins.

Vos desigem unes molt felices festes per a 2023, felices de considerar-nos Germans en la festa.

Manuel Cabrera Faus President

Aquest saluda de la Falla de les Arts de València està escrit en valencià de les Normes del Puig, per decisió de la mateixa Comissió i que s'ha transcrit tal qual, respectant la seua voluntat

90

Falla La que Faltava de la Vall d’Uixó

S’acosta març, i amb ell tornen a la província les millors festivitats d’entre totes les què celebrem els castellonencs! Enguany, després de temps, tornaran a coincidir les Falles de la Vall d’Uixó amb les festes grans de la capital de la Plana: la Magdalena.

Malauradament, això significarà no poder compartir les nostres celebracions com ho hem fet tantes altres voltes, però de ben segur estarem presents en tot el que tinguem oportunitat, per seguir enfortint els nostres llaços d’agermanament que ens vinculen des de fa més d’una dècada.

La normalitat arriba este 2023 a la fi, i esperem que per quedar-se definitivament. En unes setmanes podrem festejar el que portem un any esperant, sense cap restricció que eclipse tota la llum i el color propis tant de les festes josefines de la Vall com de les festes fundacionals de Castelló. Eixa llum és precisament el que millor definix la festivitat de la Magdalena, l’eix central de la qual són les gaiates, què il·luminen els principals carrers i places de la ciutat durant 9 dies d’absoluta alegria. Al Sequiol sabeu molt bé el que significa tindre cura pel monument gaiater, enlluernant el sector sempre amb obres de fusta i vidre d’entre les millors del municipi, i impulsant des de la mateixa directiva la seua declaració com a Bé d’Interés Cultural.

Qui amb més intensitat viurà de segur tot el que està a punt d’arribar són aquells que enguany ostenten els més alts càrrecs de representació. Adriana, Lucía i Carlos, disfruteu al màxim d’esta experiència i de tots els actes en els quals vosaltres sereu els protagonistes i els millors ambaixadors. A més, ho fareu encapçalats de la millor forma possible, ja que la gaiata 15 compta amb orgull entre la seua família gaiatera amb la Reina Infantil de les Festes, Alejandra Sáez. Des de la comissió de la Falla La Que Faltava vos desitgem que el temps vos acompanye en tot el que tingueu programat, que la sort siga part també de la vostra companyia i que tot isca d’allò més bé, tal com vos mereixeu. Els vostres germans vallers de foc vos farem costat. A gaudir!

Fallera Major 2023 de la Falla La Que Faltava Sofía Orozco Iniesta Fallera Major Infantil 2023 de la Falla La Que Faltava Aitana González Cano

91

Cocinas y Baños Pauls, S.L. C/Amalio Gimeno Nº12 Castelló Telf.:964203313 www.cocinaspauls.es info@cocinaspauls.es

92

GAIATa15 SEQUIOL

93

el Periódico de Castellón

amb la Magdalena

La més àmpli a informació de Castelló i l es seues festes

94

GAIATa15 SEQUIOL

95

96

RS

ARTICLE A CONCU

El C.E. Castelló, les festes i el centenari del Sequiol “Res està lluny”. “És que ací tots ens coneixem”. Amb aquestes frases els castellonencs solem descriure la dimensió humana de la vida a Castelló, per la qual cosa no és d’estranyar que, al llarg de la història, s’hagen gestat nombrosos punts de trobada entre el Castelló, les festes de la Magdalena, els col·lectius i els propis festers, començant per la inclusió de la frase “Pam Pam Orellut” en la lletra del Rotllo i Canya, el nostre himne fester.

I això que les circumstàncies no són favorables, ja que quan se celebren les festes, també està en desenvolupament la competició, per la qual cosa no hi ha molt de buit per a actes futbolístics en Magdalena protagonitzats pel Castelló, i això que el programa d’esports en les festes és ampli i variat.

bons resultats”. I Eduardo no està sol en aquesta consideració.

I què diuen les estadístiques? Que una cosa és la impressió que tots tenim i una altra la realitat. Hi ha més resultats dolents que bons, però no tant i tant. Des del 3 de març de 1945 fins al 26 de març de 2022 (excloent els anys que no hi ha hagut festes per raons sanitàries) el Castelló ha disputat un total de cent setanta-quatre partits oficials, dues de Copa i la resta de Lliga, durant la setmana magdalenera. Setanta-set d’aqueixos partits han sigut com a local i seixanta-set com a visitant. El Castelló ha guanyat cinquanta-dues partits (trenta-nou com a local, tretze com a visitant) ha encaixat cinquanta-una derrotes (setze i trenta-cinc) i ha empatat en quaranta-una ocasions (vint-i-dues i

Raúl Pascual

Periodista i President Junta de Festes 1996-2000

dènou). Si agrupem els resultats tradicionalment denominats positius (victòries i empats fora) ens ixen setanta-un i els resultats negatius (derrotes i empats com a local) són setanta-tres. Aquestes dades s’han extret gràcies a la màgica base de dades de Guillermo Viciano.

El “Trofeu Magdalena” va començar a disputar-se en 2001. Fins a 2004 es va disputar durant les festes, però ja en 2005 es va disputar el 20 d’abril i a partir d’aqueix any i fins a 2008, últim any en què es va disputar, va mantindre la denominació, però es va jugar a l’agost. El Castelló ho va guanyar en tres ocasions i els equips visitants en quatre. De les quatre edicions disputades dins de les festes, el Castelló va guanyar dos i va perdre altres dos.

Precisament la coincidència de les celebracions amb els partits oficials dona lloc a una llegenda veritablement negra, segons la qual els partits disputats durant la Magdalena no solen obtindre bons resultats. Un dels més ferms defensors d’aquesta afirmació és Eduardo Más, president que va ser de la Gaiata 1, Prohom dels Cavallers, membre de la Junta de Festes i avesat periodista esportiu: “Fatal, els partits en festes tradicionalment se’ns donen malament, particularment en Castalia.

Ignore la raó, però no solem traure El president Casanova signant l'escriptura de compra del Sequiol

98

I és que fins a tres sectors han adoptat com a nom el de camps en els quals ha jugat el Castelló. Si anem una mica més enllà, els sectors que han unit la seua denominació al futbol en general aconsegueixen els quatre o cinc casos, segons siguem més o menys rigorosos.

Porta de Sequiol

Una altra cosa és el futbol base, on les diferents categories, aprofitant l’aturada escolar, sí solen disputar tornejos amistosos.

Però encara així, al llarg de la història, el futbol en Magdalena sí ha llançat sucoses històries i anècdotes. Durant alguns anys, s’aprofitava el dilluns de Magdalena, festiu local, per a disputar algun partit.

Un d’ells va ser especial. Va ser en 1955 i la principal atracció no era el C.E. Castelló en si, ni tan sols el rival, el genuí i entranyable rival, el València. No. El principal atractiu estava en un “reforç” del Castelló.

El mític Telmo Zarra, l’autor del gol d’Espanya contra Anglaterra en el Maracaná, va ser homenatjat per l’entitat albinegra i, com a part de la festa, una cosa impensable hui dia, el mític golejador basc va vestir la samarreta albinegra i va fer el que sabia: marcar gols. Fins a tres.

Malgrat l’inconvenient que suposa la incompatibilitat d’agendes, relació entre les festes i el C.E. Castelló n’hi ha i intensa. Es tracten de dos referents per a la ciutadania i consegüentment múltiples persones practiquen la saludable doble militància, començant, com hem vist, pels professionals de la informació.

Un d’ells, Crescencio López del Pozo, Chencho, va prestar la seua inconfusible veu i

saber fer al desenvolupament d’innombrables actes, però és que la seua irresistible personalitat va encapçalar el treball previ que va culminar, en 1945, amb la refundació de les Festes de la Magdalena. Va ser en aquells “Cartel Radiofónico” de Radio Castellón en els quals, sota la direcció d’Eduardo Codina, Chencho actuava com a mestre de cerimònies donant pas a una plèiade d’homes de la cultura que van vindre a justificar la necessitat de donar més importància a les seculars festes de la Magdalena i van ajudar a crear un ambient propici perquè es poguera, finalment, dur a terme.

I també trobem a Chencho en la campanya “Queremos campo” que va desembocar en la construcció de l’actual estadi. El seu va ser liderar grans causes.

El C.E. Castelló és presència habitual en les presentacions de les comissions de sector, realitzant ofrenes florals a les Madrines i, amb una certa periodicitat, el club llança ofertes als components de col·lectius festius perquè presencien encontres en condicions favorables. Però més enllà d’aquestes col·laboracions puntuals, la relació del club i el món de la festa aconsegueix un aspecte que podríem denominar definitiu: els noms dels sectors.

Així, consta que en el camp en la zona de l’Armelar de l’Hospital (Gaiata 4) es van disputar alguns partits, encara que el primer recinte que es va utilitzar per a la pràctica de l’esport va ser el Tir de Colom (Gaiata 17) un espai al qual podríem denominar multiusos per les diferents activitats que allí es van desenvolupar. El futbol va ser una d’elles i aquest terreny va ser l’escenari de les primeres rivalitats entre els diferents equips locals, entre els quals no es trobava, encara, el C.E. Castelló.

Un dels primers clubs de futbol del Castelló, el Castalia –Societat Cultural Castalia- va decidir, després de les gestions de l’advocat José Castelló, crear un camp de futbol en unes vinyes situades al costat de l’actual Avinguda València. Era el camp que es va conéixer com “de la Cultural”, del qual va prendre el nom la Gaiata 19.

Aquest va ser el terreny de joc més important en les albors de l’esport a Castelló i, per això, durant els seus primers mesos d’història, el C.E. Castelló va disputar allí els seus partits. Poc després va passar al Sequiol, i el 4 de novembre de 1945 –just el mateix any que es va estrenar la nova etapa de les festes de la Magdalena- es va inaugurar Castalia. Durant alguns anys es va compatibilitzar l’ús de Castalia i del Sequiol fins que, definitivament, el recinte de l’Avinguda Benicàssim 99

Alineació típica del Castelló en Primera i en el Camp del Sequiol

es va convertir en la seu dels albinegres. La Gaiata 14 pren el nom de l’actual estadi i la nostra, amb orgull, ostenta el nom del mític camp del Sequiol que enguany, al novembre compliria 100 anys. I no podem passar per alt aquesta circumstància.

L’adquisició d’un terreny del joc per al C.E. Castelló havia sigut una idea que va sorgir pràcticament des del moment fundacional del qual llavors era conegut com a Deportivo.

El camp de l’Avinguda València resultava incòmode i una cosa llunyana per als aficionats, que van acollir amb satisfacció l’adquisició d’uns terrenys “pròxims a la Caserna de San Francisco”, terrenys en principi propietat de Jaime Chicharro, polític amb ressonàncies més falleres que gaiateres, ja que se’l va reconéixer un paper molt actiu en la concessió de la llicència per a la construcció del Port de Borriana i això li va valdre que la veïna localitat li dedicara una plaça on es planta una falla amb el seu nom.

Tornant al Sequiol, el gran impulsor de l’operació va ser el primer presi100

dent del Castelló, Tadeo Mallach, qui, lluny d’aconseguir un lloc preeminent en la història de l’entitat, va haver de posar una abrupta fi al seu mandat en descobrir-se que havia cedit els punts al València en una trobada oficial. En qualsevol cas, el Sequiol quasi era un terreny propi del Castelló. Diem quasi perquè, en realitat, pertanyia a un grup de deu aficionats que van adquirir unes accions i el cedien, en règim de lloguer, al Castelló i així va ser durant quasi tota la història del camp.

El que és innegable és que es va convertir en la casa del Castelló, en la llar on es va fer fort i va viure glorioses etapes.

Així va ser des del primer dia, aquell 3 de novembre de 1923.

Per a començar, atenció als terminis: el Castelló es va fundar al juliol de 1922 i un any i quatre mesos després havia donat temps a buscar terrenys, a comprar-los i a realitzar les obres. En ple segle XXI sorprén està capacitat resolutiva.

Per a l’ocasió es va contractar el Real Club Deportivo Español de

Barcelona i, curiosament, es van organitzar dues encontres: el de preinauguració i el d’inauguració oficial pròpiament dit. I el club no va escatimar esforços, ja que la contractació de l’Español suposava la presència d’un dels primers ídols del futbol nacional: Ricardo Zamora.

Les dates triades, 1 i 2 de novembre, eren importants en el calendari castellonenc, ja que coincidien amb la secular Fira de Tots els Sants, de gran tradició.

No obstant això, com sol succeir, els partits contra l’Español no van ser els primers disputats en el Sequiol. El primer partit va ser el 28 d’octubre de 1923. Va ser un partit del Campionat Regional contra el Gimnàstic de València. Al final del encontre, el Castelló havia collit la seua primera derrota (01) després d’una fallada del mític Alanga, qui, segons les cròniques, va ser el jugador més destacat del encontre.

Els actes d’inauguració del Sequiol van haver de variar les dates a causa de les inclemències del

temps. El “assaig general” va acabar amb un Castelló 2- Español 3 i no va ser una mala actuació de l’equip local. Però el que importava era el partit d’inauguració oficial que, finalment, es va disputar el dia 3. La Banda de Bombers, germen de l’actual Banda Municipal, va estrenar un pasdoble del Mestre Gallego titulat Club Deportivo Castellón -el parador de la partitura d’aquesta peça es desconeix-. El resultat va ser de 0-2, però el millor és reproduir, en part, la crònica que va publicar el 5 de novembre de 1923 l’Heraldo de Castellón, amb la signatura d’Ego, pseudònim de Francisco Alloza.

“A las tres y media de ayer, con lleno halagador y un sinfín de mujeres hermosas, tuvo lugar la inauguración oficial del campo de Fútbol del Castellón.

Asisten al acto el General Gobernador Militar y Civil, Alcalde, Delegado de Hacienda, Teniente Coronel de la Guardia Civil y ayudante del General Gobernador.

La brillante banda de Bomberos interpreta el pasodoble del maestro Gallego dedicado al Castellón, que es muy aplaudido.

Los capitanees de ambos equipos, Zamora y Pinto I, se cambian dos magníficos estandartes dedicados a los respectivos onces.

Con el aplauso general, lanza el Kick Off (saque de honor) el presidente del Deportivo Castellón, D. Tadeo Mallach, por reciente luto de D. Salvador Masip” Aquestes paraules transmeten i deixen constància del gran ambient que es va viure en aquell dia. La ceri-

mònia d’inauguració oficial es va verificar en l’intermedi del encontre; un partit que, va acabar amb derrota, però que, sempre segons Ego, “El Castellón debió ganar, pero la suerte y Zamora…”

El cas és que d’aquesta manera es va obrir al públic la instal·lació que, sempre va tindre un lloc en el cor dels castellonencs i la memòria dels quals, d’alguna manera, ajuda a mantindre viva nostra gaiata.

En total, i només pel que fa a partits oficials, en el Sequiol es van disputar quasi 220 encontres, dels quals es van guanyar més de 160 (77%) es van empatar 25 (una mica més de l’11%) i, per tant, es van perdre sobre el 12% dels partits celebrats.

Per fer-nos una idea, en el vell Castalia el nombre de partits oficials disputats ronda els huit-cents, amb quasi el 75% de victòries, una mica més del 22% d’empats i únicament un 3% de les derrotes.

Podem deduir que es va guanyar més o menys la mateixa proporció, es va empatar més en Castalia i es va perdre menys en el primer recinte de l’Avinguda Benicàssim.

Però el Sequiol és llegenda. Va ser on Varela tirava furibundes mirades al grup de joves que deien alguna cosa de orellut quan ell donava un parell de palmades. Era allí on Alanga depositava la seua mascota, un elefant, que servia de coartada als joves que, volent-lo o sense voler, van acabar creant una dels més poderosos senyals d’identitat albinegres.

Va ser en el Sequiol, on es van gestar els primers èxits esportius, amb Campionat Regional –la principal competició en aquells diesinclòs i on l’equip, en els primers anys 40, es va convertir en “el Coco” per a marcar gols als seus atemorits rivals, tal com resava la primera lletra de l’himne.

Dir que som el Sequiol és assumir la història d’un recinte que passa per ser el primer camp de gespa d’Espanya, de manera que, tal com recorda el degà de la informació esportiva castellonenca, José María Arquimbau, alguns clubs van maniobrar “en entendre que el Castelló jugava amb avantatge

101

l’equip i el retorn al Sequiol.

Fotografia en la publicació oficial de la inauguració de l'Escola de Magisteri en 1960

en disputar els seus partits en tal superfície, inèdita fins llavors al nostre país”.

Anar al futbol en el Sequiol era complir una sèrie de ritus. El propi Arquimbau recorda com, a penes un xiquet, “ens anàvem al camp el meu amic Isidoro del Moral i jo i ens integràvem en la riuada de gent que acudia al camp i això que quan arribàvem sovint les portes encara estaven tancades”. Una vegada dins del camp, era tradició que, al pas de la Panderola per les pròximes vies, l’entranyable comboi saludara als espectadors amb un xiulet de la seua locomotora, responent la parròquia ja albinegra amb la corresponent algaravia.

El que és una anècdota s’assumeix en els emblemes de nostra Gaiata, on el nom, Sequiol, i l’escut, La Panderola, recorden aquesta realitat pretèrita.

Però el Sequiol també té les seues pàgines fosques. Una d’elles es va encarregar d’escriure-les un àrbitre català, Ostalé, d’infaust record. Estem en 1933 i el Castelló disputa el seu partit de Segona Divisió contra l’Oviedo. Els asturians es van posar per davant en el marcador, però Ostalé pren una sèrie de decisions contràries als interessos del C.E. Castelló. Les

102

protestes degueren anar crispant l’ànim del trencilla, que cada vegada deixava notar més animadversió cap als castellonencs en les seues decisions.

Atenció, que si les protestes irades mai són dignes de defensa, menys encara ho és l’actitud de l’àrbitre que, per molt que ens estranye hui dia i segons resen les cròniques, va respondre als insults a trompades, és a dir, agredint al públic.

La segona part l’ambient va anar creixent en tensió. Un cronista afirma que Ostalé, en pla provocatiu, va soltar un sonor “Visca el Rei” –recordem que en 1933 el Rei d’Espanya estava en l’exili i que al nostre país el sistema d’Estat era una república- la qual cosa diu tot sobre l’absurda actuació arbitral.

Sense Var ni res.

Ostalé va suspendre el partit, va acabar detingut, va haver-hi manifestacions, però el pitjor estava per arribar. El Castelló va ser objecte de duríssimes sancions, que el club va considerar tan desproporcionades que es va negar a complir-les, acabant expulsat de la competició i havent de cessar la seua activitat esportiva. Després, ja se sap, la Guerra Civil i, després del desenllaç, la recuperació de

Una altra pàgina negra de la història del Sequiol va començar amb una gran notícia: en 1953 el club va decidir adquirir la propietat del camp del futbol. Va ser el president Joaquín Casanova, amb la intermediació d’un dels propietaris, Rafael Ribes Pla, qui va aconseguir que el grup de deu aficionats que en el seu moment van adquirir el terreny de joc traspassara la propietat al Castelló. En l’escriptura de compravenda van signar també l’alcalde de Castelló, Carlos Fabra, i el Governador Civil, Luis Julve.

Va ser una decisió adoptada en un moment poc oportú, ja que a Castelló s’havia inaugurat, uns anys abans, un recinte esportiu de major capacitat –Castalia- i l’entitat no passava el seu millor moment econòmic, alternant temporades en Segona i Tercera.

Un any després, havien canviat tant el president del club com l’alcalde de la ciutat. Els aficionats pagaven un suplement en la seua entrada destinat afrontar el pagament del Sequiol, però quan va arribar el moment de pagar el primer termini, la directiva, acuitada pels deutes amb els jugadors, no va emprar els diners amb aquesta finalitat i l’acord de compra-venda no es va complir.

Després de la intervenció de l’Ajuntament per a evitar mals majors, el Sequiol va passar a ser propietat municipal i, amb el temps, l’alcalde José Ferrer Forns, a qui el futbol no li importava ni molt ni poc, va decidir posar punt i final a la història del camp de futbol, cedir els terrenys al Ministeri d’Educació, que va edificar l’Escola de Magisteri, l’edifici que hui encara coneixem, el qual va ser inaugurat el 4 d’octubre de 1960. I el Sequiol va passar a formar part de l’imaginari col·lectiu.

Tant és així que, en 1972, amb motiu de la celebració del cinquantenari del club i del retorn a primera divisió, l’autor de la lletra de l’Himne del Castelló, Vicente Andrés, va creure convenient canviar-la per complet i adaptar-la a la nova realitat. És llavors quan s’inclou la frase “A la memoria, viva la gloria del viejo campo del Sequiol” També l’esperit del recinte que enguany compleix 100 anys en l’intent del Castelló de tindre una ciutat esportiva pròpia en els anomenats terrenys de l’Hípica. La Ciutat esportiva es va batejar com Sequiol mantenint viva la denominació que amb tant d’orgull llueix el nostre sector. No obstant això, els terrenys van ser embargats i el Castelló també va perdre aqueix modest patrimoni.

Ja no es va jugar a futbol més que al pati dels centres educatius que han ocupat l’edifici del final del carrer Herrero. Allí generacions de xavals li han donat les seues primeres puntades a una pilota, potser somiant amb ser futbolistes i defensar la samarreta del Castelló, com en aqueix mateix lloc ho van fer els Alanga, Basilio, Martínez, Vidal... I a fe que no és un somni impossible. Que li ho pregunten a Javier Valls Andrés, el jugador que més vegades ha vestit la samarreta del Castelló.

Font: elaboració pròpia a partir de dades de Guillermo Viciano *Imatges pertanyents a l'arxiu de José María Arquimbau, incloses en el Llibre de Platí del C. E. Castelló i a Publicacions de de les Escoles de Magisteri de Castelló (1960)

El Sequiol tenia un aforament oficial de 8.000 espectadors, més que el Riazor de l'època.

103

“El Patrimonio Histórico Español es el principal testigo de la contribución histórica de los españoles a la civilización universal y de su capacidad creativa contemporánea. La protección y el enriquecimiento de los bienes que lo integran constituyen obligaciones fundamentales que vinculan a todos los poderes públicos, según el mandato que a los mismo dirige el artículo 46 de la norma constitucional...”. Amb aquestes paraules s’inicia el preàmbul de la Llei 16/1985 de 25 de juny sobre Patrimoni Històric Espanyol.

L’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana atribueix a la Generalitat la competència exclusiva sobre el patrimoni històric, artístic, monumental, arquitectònic i arqueològic. A la seua empara, la salvaguarda i protecció de la cultura valenciana ve normada per la Llei 4/1998 de Patrimoni Cultural Valencià (LPCV), d’11 de juny, (modificada per la Llei 9/2017, de 7 d’abril) en el preàmbul del qual trobem: “El patrimoni cultural valencià és una dels principals senyals d’identitat del poble valencià i el testimoniatge de la seua contribució a la cultura universal. Els béns que ho integren constitueixen un llegat patrimonial d’inapreciable valor, la conservació i l’enriquiment del qual correspon a tots els valencians i especialment a les institucions i els poders públics que els representen”.

Un Patrimoni Cultural constituït, segons s’indica en la citada Llei, pels béns mobles i immobles de valor històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, etnològic, documental, bibliogràfic científic, tècnic o de qualsevol naturalesa cultural, existents en el territori o, fins i tot, trobant-se fora d’ell, que siguen especialment representatius de la història i la cultura valenciana.

Queda establida una classificació dels béns, atorgant la màxima categoria als catalogats com a Béns d’Interés Cultural; que són aquells que pels seus singulars característiques i rellevància per al patrimoni cultural són objecte de les especials mesures de protecció, divulgació i foment que es deriven de la seua declaració com a tals, quedant recollits aquests dins del capítol tercer de la LPCV. 104

A l’empara d’aquesta Llei, es crea l’Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià (https://ceice. gva.es/es/web/patrimonio-cultural-y-museos/ inventario-general), com a instrument unitari de protecció dels béns del patrimoni cultural els valors del qual hagen de ser especialment preservats i coneguts. En la secció primera d’aquest inventari, trobem els catalogats com a Béns d’Interés Cultural.

En el nostre llibret de festa, hem volgut dedicar aquesta secció temàtica dels articles a aquells Béns d’Interés Cultural catalogats, dins del nostre municipi de Castelló. Les limitacions d’espai ha fet impossible poder abordar-los íntegrament però, creiem, que hem seleccionat deu d’ells que, esperem, siguen del seu interés i aporten un millor coneixement sobre ells. Per a això hem requerit la col·laboració d’il·lustres i versades plomes que aportaran, sens dubte, un valor afegit en les seues anàlisis.

- ARXIU HISTÒRIC PROVINCIAL - AJUNTAMENT DE CASTELLÓ - TORRE CAMPANAR “EL FADRÍ”, CAMPANA TÀFOL DE LES HORES I EL TOC MANUAL - CASTELL VELL I ERMITORI DE LA MAGDALENA - ESGLÉSIA SANTA MARIA LA MAJOR - LA LLOTJA DEL CÀNEM - LES NORMES DE CASTELLÓ - MUSEU BELLES ARTS - PARC RIBALTA, PLAÇA INDEPENDÈNCIA I PLACA TETUAN - LA ROMERIA DE LES CANYES

Gaudisquen de la seua lectura; coneguen molt més sobre les nostres joies culturals i, si es queden amb ganes, els convidem a bussejar per l’Inventari General que, segur, trobaran Patrimoni Cultural Valencià molt interessant.

105

106

Adriana, Lucía,

Romeria de les Canyes Classificació: Béns immaterials Data Signatura Acte: 03/03/2017

h

Carlos i Elisabet

Romeria de la Magdalena o de les Canyes

PERQUÈ UN BIC IMMATERIAL La Romeria de la Magdalena o de les Canyes és una manifestació sociocultural pròpia i exclusiva de la ciutat de Castelló de la Plana, que recull en el seu desenvolupament pràctiques socials i fins i tot formes de vida aportades per la memòria col·lectiva, fent-ho des de fa segles de una manera continuada, any rere any i que defineix el caràcter de la major part dels castelloners.

I aprofitaré aquest comentari per definir un terme propi de la nostra ciutat. Castellonenc s’és per naixement, Castellonero s’és de cor.

No podem ni hem d’oblidar que les manifestacions culturals immaterials ho són perquè han aconseguit mantenir-se vives; han sobreviscut com a manifestacions úniques i han aconseguit fer front a les formes d’estereotipació i d’espectacularització que es poden produir a partir de la cultura de masses.

108 108

Intentaré aportar al meu article una sèrie de documentació, informació i anecdotari, que done llum sobre tot el procés seguit perquè La Romeria hagi estat considerada formalment Bé d’Interès Cultural Immaterial, amb el que això comporta.

No es tracta d’abusar de la paciència del lector, sobresaturant-lo amb dades formals, però si necessitem situar-nos al panorama legal que defensa aquest tipus de patrimoni.

Miguel Angel Mulet i Taló Membre de l'Institut d'Etnografia i Cultura Popular

Les premisses esmentades es van aplicar a la legislació espanyola amb la Llei 10/2015 per a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial, que, juntament amb el Pla nacional de salvaguarda del patrimoni cultural immaterial de 2015, modificat el 2018, marca les pautes a seguir dins del àmbit estatal.

La legislació valenciana en matèria patrimonial es basa en la Llei 4/1998 de patrimoni cultural valencià, que ha patit diverses modificacions.

Començarem per definir que és un BIC i quina legislació els empara des de les diferents Institucions.

La UNESCO ens diu que: “S’entén per patrimoni cultural immaterial els usos, representacions, expressions, coneixements i tècniques –juntament amb els instruments, objectes, artefactes i espais culturals que els són inherents– que les comunitats, els grups i en alguns casos els individus reconeguin com a part integrant del patrimoni cultural. Aquest patrimoni cultural immaterial, que es transmet generació rere generació, és recreat constantment per les comunitats i els grups en funció del seu entorn, la seva interacció amb la natura i la seva història, i dóna pas a un sentiment d’identitat i continuïtat per contribuir així a promoure el respecte de la diversitat cultural i la creativitat humana. A aquest efecte, es tindrà en compte únicament el patrimoni cultural immaterial que sigui compatible amb els instruments internacionals de drets humans existents i amb els imperatius de respecte mutu entre comunitats, grups i individus i de desenvolupament sostenible.” (UNESCO 2003)

Però, qui declara un BIC? La proposta de declaració BIC com a Bé Patrimonial pot sorgir d’Institucions com els Ajuntaments, de particulars o col·lectius o des de les mateixes Corts Valencianes, com ha estat el cas de la nostra Romeria. I ha d’anar destinada a la Conselleria competent, que serà qui la gestionarà en primera instància i començarà el procés o com es diu a l’argot administratiu en aquests casos, “incoarà” el procés. Després de la recopilació dels diferents informes, passarà per les Corts que després de la seua aprovació la remetrà al Consell que en donarà l’aprovació definitiva plasmant-la en decret signat pel mateix President de la Generalitat Valenciana.

Ara bé, tot aquest procés no es pot desenvolupar arbitràriament, necessita una sòlida base que compleixi els paràmetres mínims per ser reconegut.

Acudim a la normativa valenciana sobre el tema que ens diu: “El patrimoni immaterial és part integrant de la identitat del grup i la comunitat on es desenvolupa, la qual té interioritzada. Els participants de la comunitat ho associen a la seva biografia, tant individual com col·lectiva, de manera que l’identifiquen amb aquell. Parlem d’elements que formen part de la vida de les persones i alhora del conjunt del grup, ja que estableixen un vincle compartit amb què esdevenir.

El col·lectiu o comunitat, doncs, el valora, coneix i reconeix per ser un dels principals elements definitoris amb què mostra la seva manera d’entendre l’entorn on viu. Mostra d’això és que

s’esforça per mantenir-lo i perpetuar-lo, fet que remet també a fenòmens d’organització i associacionisme intern, amb la qual cosa es mostra la connexió i la preocupació de la societat pel seu patrimoni. En aquest sentit, es recomana no intervenir de manera directa, sinó mitjançant el contacte amb aquestes organitzacions i sectors socials per respectar el seu paper com a garants del patrimoni.

El patrimoni immaterial ha de ser recreat o manifestat per existir, per la qual cosa es diu que és viu o és manifest. Això suposa estar afectat pels canvis socials, als quals s’ha d’adaptar amb la creació d’estratègies reguladores per sobreviure i garantir-ne la continuïtat, mostra del dinamisme. Aquesta tipologia no es pot conservar, ja que implicaria paralitzar-ne el dinamisme; per tant, cal salvaguardar o protegir la seva vida i la seva continuïtat, on té molt a veure la transmissió. Són els actors socials que el recreen els que ho han de protegir, ja que la transmissió està a les mans i només amb una transmissió completa es podran reafirmar i compartir els vincles i les característiques socials que implica. …només cal afegir que també provoca un efecte regenerador de l’ordre social perquè vincula les formes de vida del present a les tradicions i forma part de la memòria social i col·lectiva.”

COM I QUAN Comença aquí el relat del procés concret que ha portat a la consideració de la nostra Romèria de la Magdalena o de les Canyes com un Bé d’Interes Cultural Immaterial i ho ha estat a més de per les raons anteriors, perquè normalment i aquest és el nostre cas , “els ritus estan contextualitzats en un temps i un espai concrets, sota ritmes apresos i transmesos generacionalment”(Normativa Estatal).

Ens remuntarem al 1952, amb motiu del 700 aniversari de la Fundació de la ciutat, per trobar el primer document oficial de l’Ajuntament, relatant la Romeria. Document que actualitzat i ampliat, es va publicar també amb motiu del 750è aniversari.

Però l’autèntic compromís formal amb la Romeria com a patrimoni dels castelloners, va ser l’aprovació i publicació de la Consueta.

L’any 1991 l’Ajuntament de Castelló de la Plana, oficialitza el ritual de la Romèria de la Magdalena o de les Canyes amb la publicació de la Consueta que recull exhaustivament i després d’un extens treball de recerca i recopilació el: “RITUAL DE LA ROGATIVA QUE CELEBRA CADA ANY LA CIUTAT DE CASTELLÓ DE LA PLANA A L´ERMITA DE SANTA MARIA MAGDALENA DEL CASTELL VELL EL TERCER DIUMENGE DE QUARESMA”

109

I així va seguir durant més de dues dècades com s’havia fet en segles, perquè la Romeria era respectada i mantinguda en fons i forma, per les autoritats, Institucions, associacions festives i culturals i pel poble en general, fent innecessari cap tipus de protecció especial.

Però va arribar l’any 2016 i tot canvi. Al sopar del Voladoret d´Or que se celebra divendres abans de la Romeria, saltava la notícia públicament i es confirmava des de la Subdelegació del Govern.

Deixem que la premsa local ens relati exactament el que va passar.

“EL MUNDO/CASTELLÓN AL DÍA. DOMINGO 28 DE FEBRERO DE 2016 Chelo Pastor La nueva era de las fiestas llega acompañada de importantes cambios en el protocolo del consistorio de la capital de La Plana derivados de la estricta aplicación del laicismo en la actividad municipal Así, hoy, será la primera vez desde el año 1936 que la corporación no entre a Santa María para asistir a la misa de romeros que dará paso a la rogativa hasta la Magdalena. Si lo harán los ediles del PP y de Ciudadanos a título personal, pero no en calidad de representantes políticos de la ciudad, según el acuerdo alcanzado días atrás por el equipo de gobierno. Así, 110

la alcaldesa Amparo Marco y los ediles de PSPV y Compromís, aguardarán a las puertas de la concatedral a que salga el clero para dirigirse hacia la Magdalena, que si es un acto de carácter religioso puesto que su origen no era otro que pedir lluvia. Al llegar a la ermita entrarán porque entienden que «es un edificio municipal». Por su parte, los cuatro concejales de Castelló en Moviment, tal y como ya avanzó su portavoz Xavi del Señor, no participarán ni en este ni en ningún otro acto religioso de la semana. Pero no sólo no entrará en misa la corporación –saldrá a las 8.45 horas de los soportales del Ayuntamiento bajo mazas–, sino que han invitado a las reinas de las fiestas a que no lo hagan. Al mismo tiempo han solicitado al obispo, monseñor Casimiro López que no presida la Romeria de les Canyes junto a los políticos, sino que participe junto al clero, al lado del preste de la rogativa que porta las reliquias de Santa María Magdalena, en una clara separación de las dos instituciones: Iglesia y Ayuntamiento. El obispo fue informado de la decisión del gobierno

local por el servicio de protocolo del Ayuntamiento. También se le comunicó que durante el almuerzo en Sant Roc, en lugar de compartir mesa con alcaldesa y presidente de la Generalitat, Ximo Puig, deberá sentarse con la representación clerical. Con el fin de implantar una política laica en el consistorio, en el programa de fiestas oficial ya se ha eludido la presencia de la corporación «presidiendo» la rogativa. Así, en esta edición se ha suprimido la explicación de «Romeria de les Canyes, que presidida por el clero de la concatedral de Santa María.... corporació2n municipal y autoridades...» Sólo pone «al acabar la misa, salida de la Romeria de les Canyes que se trasladará al ermitorio de la Magdalena...» A diferencia de hoy, el último alcalde socialista, Daniel Gozalbo (1987-1991), así como su edil de Fiestas, Clemente Agost, participaron en la misa de romeros, como en todas las procesiones que la corporación tiene la potestad de presidir.”

Arribat el dia, el cumul de despropòsits es va enriquir amb tota una sèrie d’actituds contradictòries que van sembrar el desconcert entre els milers de participants de la centenària romeria.

Recullo aquí les notes personals d’un dolçainer que acompanyà la comitiva des de la sortida.

“…

SANTA MARIA Les primeres autoritats no entren a la Concatedral, el Clergat i sr. Bisbe després dels precs preceptius surten davant i posteriorment davant del Fadri s’incorporen les autoritats civils.

Madrines, reina i dames van patir un total desconcert, entrant algunes i altres no.

SANT ROC DE CANET. Les primeres autoritats van entrar amb el clergat per fer el prec marcat per la Consueta.

LA MAGDALENA El regidor d’ermites ENRIC PORCAR, l’alcaldessa AMPARO MARCO, i l’honorable president XIMO PUIG van entrar a l’ermita amb el clergat i el Sr. Bisbe i van participar a la missa. ENRIC PORCAR es va haver d’absentar a meitat de missa per qüestions familiars.

CAPELLETA DE LA FAMILIA PRADES Es fa l’oració preceptiva de què participa la comitiva oficial quatre regidors de Compromis, i dos regidors del PP.

xes que tenien a Lledó per anar a casa a canviar-se de roba.

BASÍLICA DE LLEDO Ens esperen a la porta de Lledo, correctament formats, l’alcaldessa i deu regidors.

Entren després del clergat i fan els precs preceptius.

SANTA MARIA En arribar la comitiva a la plaça Major, el Clergat i els romers entren a Santa Maria. Els regidors del PP entren a la Concatedral per participar del cantic de l’Obere Deus i del prec final de la Romeria. L’Alcadesa i la resta de regidors no entren i segueixen formats fins a l’Ajuntament.”

Quin embolic! Laïcisme, tradició, religiositat, congratulació, ruptura…?

La Romeria de la Magdalena, com a mostra viva de la nostra cultura i tradicions, del nostre patrimoni immaterial, perillava. Alguna cosa havíem de fer per evitar-ho!

Com a responsable de l’àrea de Cultura de la nostra ciutat durant

vint anys i en aquell moment com a diputat a Corts a mes d´ermitá de la Magdalena, coneixia perfectament la qualificació de BIC Immaterial, com a eina de protecció patrimonial.

La declaració d’un bé com a BIC, Bé d’Interès Cultural Immaterial, és una figura jurídica de protecció del patrimoni immaterial que dota, segons la Llei de patrimoni, de més protecció i tutela aquells béns que ho necessiten.

Aquesta figura la du a terme l’Administració pertinent de la Comunitat Valenciana, encarregada d’incoar els expedients. És important ressaltar aquí que l’Ajuntament sí que en pot proposar, però no incoar l’expedient.

I no vaig dubtar. Immediatament em vaig posar en contacte amb el Grup Popular a les Corts, per iniciar el procés administratiu que protegiria aquest preuat bé cultural de la nostra ciutat, cultura i societat.

La Proposició No de Llei presentada amb data 2 de març de 2016 i que va suposar l`inici de la tramitació va ser la següent:

CONVENT DE MONGES DE CLAUSURA Entren al convent els romers de la Torna i la Reina i Dames de la ciutat que estaven esperant La Torna.

Els regidors de l’equip de govern no entren i se’n van a buscar els cot111

El 28 d’abril del 2016 es convocava la Comissió d’Educació i Cultura de les Corts on es debatria i aprovaria, o no, la Iniciativa Parlamentària.

Sobre la Iniciativa inicial presentada pel Grup Popular i per al debat en Comissió, el Grup Podem va presentar una esmena, que després de ser debatuda i negociada va revertir en una esmena transaccional que juntament amb el text inicial, va ser l’aprovat definitivament, pel plenari de les Corts.

Mesos més tard, el Consell acceptava la incoació de l’expedient.

“Diari oficial de la Generalitat Valencia Num. 7923/23-11-2016 Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport RESOLUCIÓ de 18 de novembre de 2016, de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es complementa la Resolució de 28 de juliol de 2016, sobre la incoació de l’expedient de declaració de Bé d’Interés Cultural, amb la categoria de Bé Immaterial, de la Romeria de les Canyes de Castelló. [2016/9269] Per la Resolució de 28 de juliol de 2016, de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport (DOCV 7843, 03.08.2016), a instàncies de les Corts Valencianes en la seua Resolució de 28 d’abril de 2016, es va incoar l’expedient per a la declaració de Bé d’Interés Cultural, amb la categoria de Bé Immaterial, de la Romeria de les Canyes de Castelló….”

112

113

Els processos democràtics, exigeixen l’acceptació de consensos, conseqüència d’altres propostes o modificacions, i sempre que no alterin la realitat i l’objecte del debat, han de ser assumides per tots amb les concessions consegüents.

A la tramitació iniciada va sorgir un conflicte d’interessos per assumir la titularitat de la iniciativa i en aquest sentit es va presentar l’Esmena de Podem, instigada pel mateix Ajuntament de Castelló.

Després del debat consegüent, es va arribar a l’Esmena Transaccional que hem vist i que en definitiva no alterava el fons de la qüestió.

Com es pot vore per les dates dels documents aportats, al marge d’intencions o bones voluntats, les coses són com són.

Protagonismes a banda, la veritat és que després de tot el procés i amb informes favorables de diferents Institucions com el Consell València de Cultura, es va aconseguir l’objectiu.

La Romeria de la Magdalena o de les Canyes, tenia la consideració de Bé d’Interès Cultural Immaterial. I així es reflectia al Decret signat pel Conseller de Cultura i el President de la Generalitat Valenciana el 3 de març de 2017.

Ja era una realitat, però una realitat administrativa que exigia per part de tots, d’un clar compromís de salvaguarda.

114

QUE HEM DE FER AMB LA ROMERIA El mateix Decret, a la seva disposició tercera, ens indica amb tota claredat les mesures de protecció i salvaguarda, així com l’actor que les ha de procurar.

“No hi ha cap dubte que cal aplicar mesures perquè el nostre patrimoni immaterial estigui lliure de transformació i, per tant, el focus d’atenció caldria centrar-lo en les accions que dins del ritu del Romiatge encara conserven els seus trets primordials.” (Guia per a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial valencià) Així doncs totes les Institucions, començant per la Municipal, col·lectius i persones, haurem de fer un esforç per anar complint amb les premisses següents.

115

“Article 3. Mesures de protecció i salvaguarda La protecció de la Romeria de les Canyes de Castelló com a patrimoni cultural immaterial es concretarà en les mesures següents: a) Realitzar labors d’identificació, descripció, investigació, estudi i documentació amb criteris científics. b) Incorporar testimonis disponibles a suports materials que garantisquen la seua protecció i preservació. c) Vetlar pel normal desenvolupament i la pervivència d’aquesta manifestació cultural, així com tutelar la conservació dels seus valors tradicionals i la seua transmissió a les generacions futures.

S’hauran de potenciar les condicions perquè la festa es mantinga viva, d’acord amb el que establisca la col·lectivitat que la protagonitza i li dóna sentit.

La tasca de protecció i de salvaguarda es dirigirà fonamentalment cap a la divulgació i revalorització de tots els elements, les funcions i els significants que en formen part, i dels seus valors patrimonials, perquè la comunitat s’identifique amb la festa i els seus valors, i per tant es garantisca la seua continuïtat.

Qualsevol canvi que excedisca el normal desenvolupament dels elements que formen aquesta manifestació cultural haurà de comunicar-se a la Direcció General competent en matèria de patrimoni cultural perquè, si és el cas, emeta l’autorització administrativa i propose la consegüent modificació d’aquesta declaració.

Les accions de salvaguarda que es projecten hauran de tindre en compte, de manera molt especial, els riscos de desvirtuació que podrien derivar-se 116

del turisme massiu, així com la necessitat de valorar i protegir adequadament els oficis tradicionals associats a aquesta manifestació.

La gestió de la Romeria de les Canyes serà exercida per l’Ajuntament de Castelló de la Plana, el qual decidirà sobre aspectes materials i immaterials, així com el desenvolupament dels actes de la festivitat anual.”

Tenim, mirant endavant sense oblidar el passat, un important repte , en què TOTS haurem de col·laborar.

No complir aquestes mesures significaria, a més d’un desistiment de funcions i irresponsabilitat per part de l’Ajuntament, el que és molt més greu, la renúncia per part del poble de Castelló als seus origens, cultura i tradicions.

Segur que no serà així!.

A Castelló de la Plana a 15 de setembre de 2022 Miguel Angel Mulet i Taló Membre de l´Institut d´Etnografia i Cultura Popular BIBLIOGRAFIA Guia per a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial valencià Generalitat Valenciana Diari Oficial de la Generalitat Valenciana Generalitat Valenciana Diari de Sessions de les Corts Valencianes Corts Valencianes

blo

María, Leyre i Pa

Església de Santa María la Major Classificació: Béns immobles Data Signatura Acte: 03/06/1931

Santa Maria: la història d’un poble on no falten les guerres, el fervor, les traïcions, els desenganys i la redempció

Santa Maria és molt més que un edifici en la plaça Major. És també una senya d’identitat, un fil conductor d’una història que, com la millor de les ficcions cinematogràfiques o de novel·les policíaques no està exempta de res, batalles, traïcions, desenganys, lluites de poder i redempció. I aquesta pel·lícula encara podria donar per a molt més a través dels anys.

118 118

Esperanza Molina

L’església de Santa Maria està directament lligada a la creació de la ciutat de Castelló, fundada en 1252 gràcies al permís de trasllat concedit per Jaume I el 8 de setembre de 1251. A ella es refereixen els diferents historiadors i cronistes de la ciutat quan relaten com va ser aquella primitiva ciutat, com va evolucionar al llarg dels segles, i què representa ara, en ple segle XXI per a una població més lligada a les noves tecnologies que a les tradicions dels textos antics.

El naixement de Castelló L’origen de la ciutat de Castelló naix com una necessitat, la de crear una ciutat fortificada que consolidara els dominis guanyats pel Rei Jaume I als antics pobladors de la Plana.

Aquest és el sentit dels dos privilegis de trasllats signats pel Conqueridor. El primer, el 8 de març de 1239 al seu oncle l’Infant Don Nuño que autoritzava la colonització de 54 nous veïns, de naturalesa cristiana, per a formar un nucli de població emmurallat. I el segon i definitiu, el signat el 8 de setembre de 1251, que donaria lloc a la creació de la ciutat.

Era el resultat d’una contesa bèl·lica realitzada amb l’objectiu guanyar territoris i dominis. I desenvolupada sota la bandera de la ‘reconquesta’, l’excusa perfecta per a ‘cristianitzar’ aqueixos territoris al mateix temps que es consolidava i garantia la zona amb nous pobladors, vassalls del nou poder.

La primera Santa Maria del segle XIII Les primitives poblacions del segle XIII no eren molt diferents de les que es descriuen ara en les pel·lícules de la primitiva Europa o del vell Oest. Els habitants d’una població necessiten una administració que ves-li o regule els seus drets i obligacions civils; d’una església que done protecció espiritual als seus veïns sota la fe dominant, i d’un mercat on adquirir els aliments més bàsics: govern, economia i espiritualitat. Les esglésies han tingut altres fins com a centres cívics o refugis en moments de necessitat.

Si a més Castelló naixia com una ciutat que havia de consolidar la victòria i el domini real en els terrenys que havien sigut de domini àrab, la construcció d’un temple religiós catòlic no era un element secundari. I així ho va entendre Jaume I que va dedicar el temple a l’advocació de Santa Maria, com va fer també a Xàtiva, El Puig, Alacant, Sant Mateu, o la ‘Seu’ de València.

Aqueixa primera església començaria a construir-se poc després que es formalitzara la fundació de la ciutat, un temple simple, amb materials bàsics i econòmics. No hi ha documentació sobre el primitiu temple, ara bé, Si el 17 de febrer de 1272 es concedeix a Castelló la construcció de muralla a tres portals, cal suposar que la primitiva església ja estaria en ús. I com es documentaria després, “al gener de 1288 es va reunir en ella el poble per a jurar vassallatge al nou senyor l’abat del Monestir de Poblet, com recolliria posteriorment la reina donya Leonor en els seus ordenances de 1335”.

Traver la descriu com a “coberta d’armadura de fusta recolzada en grans arcs transversals. Porta d’arc de mig punt, decorada amb més o menys bordons i historiats capitells, potser un absis voltat” (Traver).

La primera església ocupava un lloc principal en la nova ciutat.

Vicente Traver va realitzar un disseny del qual va poder ser aquella primitiva plaça central de Castelló i el lloc que ocuparia l’església de Santa Maria, envoltada pel llocs de comerç, prop del lloc on es governava la ciutat (actual Bancaixa), i envoltada de cementeris. Un enfront d’ella i un altre en el lateral. Perquè fins al segle XIX va perdurar el costum de realitzar els enterraments dins de l’església o en els seus voltants.

119

Incendi, terratrémol i nous projectes de ciutat Els diferents historiadors i cronistes coincideixen que aquella primitiva Santa Maria va ser pas d’un incendi abans de 1337. I també, que el poble va acusar directament com a culpable al rector Francisco Oliveres per negligència i falta de manteniment; i així ho van exposar també al bisbe de Tortosa, que finalment el condemnaria a sufragar la reparació. (Gascó 2007).

Quan van començar les obres de la Segona Església Major?

A mitjan segle XV, després de l’incendi, Castelló és una ciutat que prospera, que multiplica el nombre d’habitants i la seua activitat comercial. Però que, en el bàsic se sustenta sobre els eixos anteriorment esmentats.

I per a això era indispensable disposar d’un lloc per al culte, encara que també es plantejaria ja la construcció d’un nou temple molt més gran i d’acord amb la nova Castelló.

Els historiadors no coincideixen en les dates. Alguns apunten al fet que el temple es va cremar pràcticament íntegrament i immediatament després va començar l’edificació de la nova església. Però la documentació que es conserva hi sembra dubtes. Hi ha indicis que es van executar obres de diversa índole en 1374, i posteriorment, en 1382. Es tractava de la construcció de la segona Santa Maria o de la reparació de la primera?

D’altra banda, cal al·ludir a l’acord del Consell que fixa l’inici de les obres del segon temple de Santa Maria el 17 de gener de 1409.

Per una altra banda també n’hi ha documentació històrica que refereix la successió de, almenys dos terratrémols a la ciutat de Castelló.

Monsonís (1997) planteja si es van realitzar diferents reformes per a mantenir en peus i assegurar el primitiu recinte, afectat també pel terratrémol abans que la ciutat es ficara d’això, per orde del Consell en la construcció de la Segona Santa Maria.

La veritat és que Castelló es va ocupar a fons en la construcció de la ‘segona Santa Maria’ com un temple molt superior a la primitiva església. Amb un emplaçament similar i, per descomptat, es mantenien també els enterraments dins de l’església i en el cementeri situat en la seua rodalia.

Per a la construcció el nou temple, cita Traver, es va emprar la tècnica de la tàpia. Part de la pedra utilitzada procedia de dues pedreres, almenys una de les quals era de la zona de Borriol, però es descarta la seua procedència de Mallorca.

En 1436, acabada la part de fora es demoleix tota la part antiga. El 3 de març de 1459 el nou temple va ser consagrat pel bisbe de Tortosa Francésç Roures.

120

Com era la segona Santa Maria?

Segons Monsonís, “Es tractava d’una església de nau única amb arcs diafragmàtics -apuntats que arrenquen des de terra- que donarien lloc a tres, quatre o cinc trams, segons el nombre d’arcs; i amb l’absis sense diferenciar o, pot ser, poligonal. Estava coronada per una coberta de fusta, amb el bigam descansant directament sobre l’extradós dels arcs diafragmes. S’accediria a l’interior mitjançant una senzilla portada de tradició romànica de gran dovellatge i, pot ser, motlura a manera de guardapols arrancant de les impostes, sense excessiva decoració escultòrica”.

La nova Santa Maria era una església digna del poble que hi havia crescut i que necessitava ja temple dimensionat per a presidir el culte, tant en les seues dimensions com en els detalls que la configuraven.

Tal com Recull Gascó (2007) la descripció que fa l’historiador borrianense Rafael Martí de Viciana de l’església major i el seu entorn: “Enmig de la vila hi ha un molt bell i sumptuós temple contornat de quatre places. En aquestes places estan les cases de l’ajuntament de capítol i de les audiències del governador i del bayle i de la justícia ordinària i

carnisseria, pescateria, pesos públics i almudín i tota la resta de la contractació de la vila. Aquest temple va ser fundat sota títol de la nostra senyora la mare de Déu, i es va acabar de llaurar dimecres a nou d’octubre any de MCCCCIX ...”

En qualsevol cas, i com destaca Traver, mai va sobrar els diners per a finançar l’obra. Va haver-hi aportacions dels fidels, es va recórrer a nombrosos préstecs, i fins i tot avançaments en el pagament dels mestres d’obres.

De fet, els frares de Vall de Crist també es van negar a pagar els 500 sous que devien i que van prometre pagar l’obra. Per aquesta raó “El Consell acorda que les rendes de la primícia que ells prenen per l’església els siguen retingudes i els deutors no tinguen amb ells cap obligació. Contrasta amb aquesta conducta dels frares el rigor amb què els prohoms de les parròquies (els sis barris de la vila) taxen a cada veí el que ha de pagar, i si per si en això s’han comés errors.

El Consell, en 1417 vol que els jurats i ‘manobres’ vegen si hi ha persones amb pocs mitjans o que tinga taxa molt alta, i que sent així es repare perquè no es cometa una injustícia.”

121

L’evolució del temple amb el pas dels anys Al llarg dels segles es van fer treballs notables de millora, ampliació i consolidació de l’església, en funció dels temps, les necessitats i les ‘modes’.

Una d’elles, segons indica Traver, té a veure amb el fet que aqueixa segona església tenia des del principi, problemes de goteres i humitats que no es van resoldre fins a mitjan segle XVII “en què es va fer una armadura de fusta sobre pilars de rajola, descansant en els arcs transversals i es va cobrir amb ‘entabacad de rajola i teula àrab”.

El barroc i la nova capella de la Comunió. ¿La tercera Santa Maria?

En el segle XVII, amb la influència del Barroc, els gustos de la societat canviaven i Santa Maria va patir totes les conseqüències que pretenien eliminar l’estil gòtic original per a adaptar-la a les noves tendències. La intervenció va ser de tal calibre, que alguns autors arriben a considerar-la com ‘la tercera Santa Maria’.

El seu interior va ser redecorat íntegrament amb una exuberant ornamentació: molt d’algeps, columnes salomòniques, “entaulaments, florons, querubins grassonets fullaraca i altres additaments”.

Quant a la capella de la Comunió, “es tractava d’un cos quasi quadrat afegit a la façana principal en la part de l’epístola amb unes dimensions, segons Peyrats, de 10,50 metres per costat a l’interior; encara que en planta la creu tenia un braç sensiblement més llarg que l’altre; mentre que a l’exterior feia 13 x12,50 metres.”

122

La nova ordenació territorial i la creació de les diputacions provincials El segle XIX va portar amb si una nova ordenació administrativa i provincial a Espanya i les seues Colònies.

La Constitució Lliberal de 2012 ja havia promogut la creació de les diputacions provincials amb l’objectiu d’acostar l’administració de l’Estat als municipis i els ciutadans. Malgrat això no va ser fins al ‘Trienio Liberal’ quan es van regular les diputacions i se’n van redelimitar els seus territoris i òrgans de gestió.

Un dels reptes d’aquell nou ordre provincial va ser el de fer coincidir les capitals de província amb els nuclis de gestió administrativa. La ciutat ja era centre provincial de la governació de la província, però en aquells dies va ser reconeguda també com la capital de la província.

Aquesta divisió territorial xocava també amb l’ordenació eclesiàstica que s’havia mantingut fins llavors i que, en molts casos, no coincidia amb les delimitacions provincials.

Proposta de trasllat de la Seu Episcopal a Castelló De la mà de tot això, a mitjan XIX es va produir un fet fonamental quan en 1851 el Concordat de la Santa Seu va disposar el trasllat de la seu episcopal, que fins llavors estava a Sogorb, a la capital de la província, Castelló.

“El 3 de juliol, el ministeri de Gràcia i Justícia va preguntar si a Castelló hi havia algun temple que poguera acollir aqueixa catedral de la província i un altre que poguera convertir-se en seu episcopal”.

Era un pas important, per això es van remenar nombrosos projectes que van arribar fins i tot a plantejar la construcció d’una nova Santa Maria a l’altura del que demanaven les circumstàncies. Finalment es va descartar aquesta possibilitat, i gràcies al finançament de Cardona Vives, que va ser un dels principals promotors d’aqueixa seu episcopal, l’església de Santa Maria seria objecte d’una neteja i transformació que va embellir notablement el temple. Per descomptat es van eliminar ‘les floritures’ afegides per les tendències barroques per a retornar al temple la seua identitat gòtica.

Però com totes les coses, van haver de passar molts anys fins que finalment va ser possible fer-ho realitat.

123

Els avanços de finals del XIX i les crisis del XX A la fi del XIX es produïa una revolució industrial que també va generar la florida de la província i la seua capital. Però amb el segle XX van arribar també altres històries més convulses: La I Guerra Mundial que també va afectar les terres espanyoles malgrat la seua ‘imparcialitat’ i a no haver pres part del conflicte bèl·lic.

A Espanya sorgia en 1923 la dictadura de Primo de Rivera. Però també, en 1931 la II República. Entre 1931 i 1933 va governar la coalició republicà-socialista presidida per Manuel Azaña. Entre 1933 i 1935 va governar la dreta, amb el Partit Republicà Radical d’Alejandro Lerroux, secundat des del parlament per la dreta catòlica de la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDISCA). En 1934 es va produir la insurrecció anarquista i socialista coneguda com a Revolució de 1934.

Després de les eleccions generals de 1936 va prendre el poder el Front Popular.

La demolició de Santa María ‘per raons cíviques i sanitàries’ El 26 de maig de 1936 accedia al càrrec d’alcalde de Castelló Manuel Aragonés Cucala. Un dels seus projectes estrela consistia en la demolició de l’església de Santa Maria.

En aquest sentit l’acta de sessions del 2 de juny de 1936 acorda: “Precisa al Excmo Ajuntament el solar que ocupa la repetida església per a un complet i 124

ordenat aprofitament total de l’edifici i fixar noves alineacions urbanes dels carrers en què es troba enclavat i perquè sense l’apropiació del solar de l’església s’impossibilitarà en grau suprem traure-li el degut rendiment, higienitzar els carrerons adjacents i donar ocupació a la necessitada classe obrera, remeiant en part l’atur forçós de la ciutat”.

L’objectiu era ben clar: calia demolir Santa Maria i per a això, l’ajuntament deia acollir-se a una llei del 2 de juny de 1933, segons la qual, l’ajuntament, per motius justificats d’utilitat pública, podia disposar d’aquesta classe d’edificis.

L’agost de 1936, en sessió plenària, sota el comandament d’Aragonés Cucala, l’Ajuntament acorda com havia de realitzar-se la demolició. “i la utilització d’una xicoteta part de la mateixa a usos públics, la mateixa que ja es dedicava a oficines o Casa Abadia. L’objectiu era destruir l’absis per a eixamplar el carrer Colón i que l’Estat cedira l’edifici de l’església per a Arxiu de Protocol”. (Más) (Archivo Municipal).

El pressupost de la demolició ascendia a 50000 pessetes i es nomenava director de la mateixa a l’arquitecte Francisco Maristany.

Santa Maria estava condemnada.

El 18 de juliol del mateix any es va produir el ‘Alzamiento Nacional’, el colp d’estat pel qual part de l’exèrcit es va alçar contra el poder establit, que va donar lloc a la Guerra Civil Espanyola.

Comença la destrucció El 24 de juliol es produïa un incendi en el temple de Santa María, produït “per una horda anarquista’. Només es van salvar miraculosament la imatge de la patrona quan ja havien trencat el cristall de la fornícula i el Crist del Sagrari”.

Però va ser el 17 de novembre de 1936, sota el comandament del ja llavors alcalde José Castelló-Tárrega i Rierol, quan la Comissió Gestora de l’ajuntament formada després de l’Alçament Militar per les forces d’esquerra (Partit Socialista, Partit Comunista, CNT, FAI (Federació Anarquista Ibèrica), Esquerra Republicana, Unió Republicana, Partit Obrer d’Unificació Marxista, Esquerra Valenciana i UGT, determinava la demolició de Santa Maria, que en part, ja havia començat abans després de l’incendi.

Alguns detalls de l’acta de la sessió en la qual es va acordar l’enderrocament: “Sobre l’enderrocament total de l’Església Major.

A continuació, García (Vicente García) formula una proposició relativa al fet que l’edifici de l’Església Major siga derrocat com més prompte millor.

El President pregunta si s’accepta o no la urgència de l’anterior proposició.

La Comissió Gestora, per unanimitat, així ho acorda.

Peirat (Julián Peirat) fa ús de la paraula per a adherir-se entusiàsticament a la proposta del camarada García, suposat que es tracta d’un obstacle enorme, que, en desaparéixer, podria convertir l’actual plaça en una Gran Via, i per això, al seu torn, proposa que els actuals obrers que estan hui derrocant un tros d’ella, acaben per complet la seua obra.

Mercé (Vicente Mercé) manifesta que, sent un assumpte molt important, ha de tindre’s en compte que l’enderrocament de l’edifici vaja a tenor de les obres que haja de realitzar l’Ajuntament, suposat que, produint-se d’aquesta manera, el municipi s’estalviaria uns quants milers de pessetes en els treballs de selecció i repartiment de materials procedents d’aquest.

El President manifesta que la proposició objecte del debat ha de passar a estudi i dictamen de la Comissió d’Obres Municipals.

García s’oposa per creure ha de ser el Ple de la Comissió Gestora el que acorde, en la mateixa sessió que es procedisca immediatament a l’enderrocament.

Picó (Enrique Picó), diu que s’adhereix a l’anterior proposta, ja que, al seu judici, per raons de salubritat, per raons d’urbanització, pels motius que ha exposat el camarada Peirat sobre les dimensions i orientació que tindria l’actual plaça, ha de desaparéixer aquest casalot, que ha sigut la carronya de Castelló, que representa una cosa tan infame, que motiva el que la proposta 125

del camarada García s’haja de prendre en consideració, i es procedisca al seu enderrocament d’una manera urgent………… …………..Remolar (Antonio Remolar) proposa, per a coordinar les apreciacions anteriorment exposades, que es derroque una part de l’Església immediatament, i després, a mesura que les peticions de material ho demanden, es vaja derrocant, d’acord amb el criteri del company Mercé….

Picó manifesta que per a ell és més important l’enderrocament de l’Església, per la qual cosa afecta l’ordre moral i al de la higiene, de més transcendència que l’aspecte material que ara es presenta, per la qual cosa sosté el criteri que l’enderrocament siga efectuat d’una manera fulminant, suposat que el que guanyaria amb això l’actual Mercat i la higiene pública compensaria en absolut el que es vol estalviar amb la valoració dels materials resultants de l’enderrocament d’aquest edifici….

I feta l’oportuna pregunta per la Presidència, la Comissió Gestora va acordar, per unanimitat, aprovar la proposició del Gestor García, amb l’addició exposada pel company Remolar, és a dir, portar a efecte l’enderrocament de l’Església Major; proposat pel primer, i que es tire una part de l’edifici fent l’oportuna selecció de material, i, així mateix, que aquest enderrocament continue efectuant-se a mesura que les necessitats de material per a altres obres, així ho requerisquen” (Archivo Municipal)

La Direcció General de Belles Arts s’oposa massa tard L’Església de Santa María estava catalogada com a Monument Històric Artístic des de juny de 1931. Amb tot, la Direcció General de Belles arts de la República no va ser consultada i possiblement, tampoc informada a aquest efecte.

L’1 de maig de 1937 l’alcalde de llavors, Enric Picó, donava compte d’un ofici del governador civil de la província, que mitjançant un telegrama ordenava la paralització de l’enderrocament. Poc cas faria l’ajuntament que va atribuir la decisió a la voluntat popular.

L’arquitecte municipal,Vicente Traver, es va oposar a la demolició. A partir de llavors, si no ho era ja abans, va ser assenyalat i lloc en l’ull de mira dels qui ‘pretenien salvaguardar l’esperit i les accions de l’esquerra, de manera que va ser sotmés a una estreta vigilància a més de registres i altres actes contra la seua persona i la seua família. Finalment assumiria l’encàrrec més per seguretat i supervisió de les obres mentre ja somiava amb la reconstrucció del temple.

126

La decisió adoptada per aquesta Comissió Gestora no era representativa del que pensaven i sentien la major part de les persones de l’una ideología o altra, que es van oposar rotundament i van intentar intercedir perquè Govern Civil paralitzar aquell enderrocament. És curiós també, que en aquells temps la decisió municipal de demolir Santa Maria per ‘insalubritat’, no sols no va arribar a molta gent del carrer, que bastant tenia amb sobreviure cada dia. Si no que molts van arribar a estar convençuts amb el pas del temps, de què Santa Maria havia sigut objecte dels bombardejos que va patir la ciutat durant la guerra.

El 14 de juny de 1938 entraven les tropes nacionalistes del general Aranda a Castelló. La ciutat va passar de ser republicana estar en el costat ‘nacional’.

La tercera Santa Maria, l’ajuntament es desentén El primer alcalde de la nova Comissió Gestora de l’ajuntament va ser José Gimeno Almela. Ja en la primera sessió el nou ajuntament aborda la necessitat de l’edificació d’una nova església arxiprestal, la nova Santa Maria. Ara bé, la ciutat estava arruïnada i l’ajuntament va posar sobre la taula la necessitat d’abordar abans les moltes altres necessitats del municipi.

En resum, l’ajuntament es va desentendre, i fins i tot va tirar pilotes fora com que no va voler prejutjar les decisions adoptades des de les corporacions republicanes anteriors.

La reconstrucció de Santa Maria va passar a ser un objectiu del poble amb finançament popular sota la direcció de les autoritats religioses, secundat per personatges de la cultura de Castelló. Però també un element propagandístic del bloc constituït en un primer moment per l’església i règim, que van utilitzar la sensibilitat popular per a recaptar fons i procedir a la reconstrucció el temple.

L’encarregat de dur a terme el projecte seria l’arquitecte Vicente Traver Tomás, que en 1939 va passar a ser alcalde de Castelló

Com en ocasions anteriors es va remenar la construcció d’un temple d’acord amb les necessitats del Castelló del segle XX, que, a més, poguera arribar a albergar la catedral a la qual havia aspirat la província.

El disseny del nou temple ja estava configurat en la taula de treball de Vicente Traver. Ara faltava poder desenvolupar-ho, però per a això feia falta diners i de moment no es podia comptar amb l’ajuntament. El que es va fer llavors va ser una labor de captació de fons populars a les quals hauria de contribuir l’Església mitjançant almoines i peticions, i la donació dels veïns.

127

Els comptes, realitzades per Vicente Traver, van anar molt més optimistes del que van demostrar els resultats, amb una estimació de poder recaptar més d’1.050.000 pessetes en 10 anys.

I a tenor que calia aprofitar el moment de fervor de la població, es va establir una estratègia publicitària per la qual es mostraven els plans, es difonien consignes, es venien segells i medalles i es convocava a tots els veïns a la col·locació de la primera pedra del nou temple el 14 de juny de 1939.

Però no es van complir les previsions i en múltiples ocasions va haver-hi vertaders problemes per a poder cobrir el cost de les obres, que es van desenvolupar per fases. La primera tenia com a objectiu construir la primera capella dels sants patrons, que es va consagrar el 4 d’abril de 1943 i va ser escenari de la primera celebració religiosa.

La segona fase, que va començar en 1944 tenia com a objectiu, poder cobrir la meitat del temple; d’aquesta manera posteriorment es realitzarien les següents fases que comprenien la construcció de dos edificis annexos, un entre Arxipreste Balaguer i el carrer Major i un altre que recaiguera directament sobre el carrer Major. Allí hi havia habitatges particulars pel que el projecte s’encaria en haver de comprar o expropiar aquests habitatges. Posteriorment caldria completar l’exterior i l’interior del temple.

No era un projecte menor.

El bisbe de Tortosa va agranar ‘per a casa’ Completada la primera part, la de la capella dels Sants patrons, va ocórrer un fet que va perjudicar en gran manera les obres de reconstrucció. Mort el bisbe Félix Bilbao es va nomenar nou bisbe de Tortosa a Manuel Moll i Salord Per a escometre la segona fase per cobrir de la meitat del temple, el maig de 1947, el nou bisbe va traure un emprèstit de dos milions de pessetes a través de la subscripció de bons de 500 pessetes al 5% i per un període de vint anys que començaria a amortitzar-se a partir de 1950. La lletra xicoteta de tot aquest assumpte estava en la intencionalitat del bisbe, que considerava finançar amb aquests diners el cobriment de la meitat del temple, però també el nou seminari de Tortosa al qual es destinaria la meitat de l’emprèstit, un milió de pessetes, que en el fons seria finançat pels fidels de Castelló.

Inicialment l’emissió d’aquests bons va ser un èxit, fet i fet, endeutaria a Santa Maria fins a 1970.

Les donacions dels fidels no sempre van ser tan generoses com s’esperava, si a això se li suma que, en 1949 es van produir unes greus inundacions que produeixen fins a 10 morts a la ciutat, les coses no estaven per a tirar coets.

En 1950 s’obria al culte la meitat del temple. Posteriorment es derrocaria la tàpia de la capella dels sants patrons. Els fidels començaven a tindre un nou temple de Santa Maria.

Però a partir de llavors es van patir més que mai els problemes del cost de les obres.

128

El nou Concordat i el Bisbat de Sogorb-Castelló El 27 d’agost de 1953 se signava un nou Concordat amb la Santa Seu, i va anar llavors quan es va recordar l’acord anterior que proposava la creació de Castelló com a seu episcopal amb bisbe propi.

El 31 de maig de 1960 s’elevava l’arxiprestal de Castelló com a cocatedral de Sogorb Castelló amb bisbe propi. Això no va impedir que el bisbat de Tortosa requerira el pagament de l’amortització de l’emprèstit de 1947.

Ara bé, com a seu episcopal Castelló necessitava construir el seu propi Seminari i concloure les obres del temple de Santa Maria. Es van rebre ajudes per part del Ministeri de l’Habitatge, però a més va caldre subscriure en 1962 un nou emprèstit de 7 milions de pessetes per al que es van editar 14.000 obligacions de 500 pessetes al 5% d’interés, amb els quals es va completar la compren els habitatges de Pintor Carbó, i completar la compra dels habitatges del carrer Major.

1966 s’inauguraria el nou Seminari de Castelló, un edifici sense pretensions en el constructiu però útil per als fins previstos.

El 27 de gener de 1968 el primer bisbe de Castelló, Pont i Gol va beneir la capella parroquial. En 1976 es va declarar en estat de ruïna la Casa Abadia i es va vendre a la Caixa d’Estalvis de Castelló per 7,7 milions de pessetes. A la fi de 1977 es va completar l’edifici que recau sobre Arxipreste Balaguer. I en 1988 es completa l’edifici que recau sobre el carrer Major.

129

Deu l’ajuntament finançar es obres de Santa Maria?

Per a llavors Espanya ja havia deixat arrere la dictadura i vivia en democràcia. I consegüentment, l’ajuntament de Castelló i la Generalitat Valenciana també eren institucions democràtiques.

Les obres de Santa Maria entraven en una nova fase en la qual no van faltar, una vegada més, els debats municipals sobre el grau d’implicació que havia de tindre l’ajuntament amb la reconstrucció del nou temple i les seues obligacions econòmiques.

Aquest debat donaria lloc a la creació d’una Fundació en la qual estaven representades les institucions, però també les entitats públiques i privades més importants de la ciutat. Aqueixa fundació seria la impulsora de les últimes fases de reconstrucció el temple, però no seria fins a 1991 quan va començar a complir amb efectivitat la seua comesa quan va ser reconeguda per l’ajuntament com a fundació d’interés cultural, cosa que significava la possibilitat de desgravar econòmicament les aportacions realitzades, i va ser aprovat per la Conselleria de Cultura.

El 25 d’abril de 1994 es va acabar l’exterior del temple, ja complet.

“L’església major va conéixer la intervenció de tres generacions de la dinastia d’arquitectes Traver en la direcció de les obres, que es van rematar amb la seua consagració i dedicació el 4 de maig de 1999, en complir-se el 75 aniversari de la coronació pontifícia i canònica de la patrona, la Mare de Déu del Lledó.”

(Gascó 2007) Les obres estaven concloses o no?

Poc tenia a veure l’interior de Santa Maria amb el record i les fotografies de l’interior de la segona Església Major. Des de la Diputació es va encarregar al pintor de Borriana Vicente Traver Calzada el nou retaule que presideix ara la cocatedral i, en diferents fases, els quadres que l’acompanyen i que engrandeixen el temple de la ciutat.

130

Bibliografia: GASCÓ SIDRO, Antonio José (2007): “Crónica de Castellón”.

Ajuntament de Castelló MONSONÍS MONFORT, Manuel (1997): “Santa Maria de Castelló, una església per a un poble”.

Diputación de Castellón TRAVER TOMÁS, Vicente (1958): “Antigüedades de Castellón de la Plana”.

Ayuntamiento de Castellón.

PEREZ MORALES, José Carlos (2015): “El arquitecto Vicente Traver Tomás (1988-1966)”.

Tesis Doctoral. Sevilla OLUCHA MONTINS, Fernando (2011): “Repertori d’inventaris de l’església parroquial de Santa María de Castelló 1528-1706” MÁS TORRECILLAS, Francisco Javier (2008): “Arquitectura social y Estado entre 1939 y 1957.

La dirección general de regiones devastadas” Tesis doctoral Reconstrucción templos CS. Tesis doctoral UNED. MÁS TORRECILLAS, Francisco Javier (2012). “Castellón: Región devastada. Reconstrucción física tras la Guerra Civil”.

Diputación de Castellón.

RODRIGUEZ CULEBRAS, Ramón (1973).

“Para el estudio de la arquitectura religiosa medieval castellonense”.

Fonts documentals: Archivo Municipal de Castelló.

Libro de Actas de 1936.

Constitución de la Comisión Gestora del Excelentisimo ayuntamiento en el día 28 de mayo de 1936.

Archivo Municipal de Castelló.

Libro de Actas de 1936.

Sesión ordinaria de la Comisión Gestora del Excelentísimo ayuntamiento del día 2 de junio de 1936.

Archivo Municipal de Castelló.

Libro de Actas de 1936.

Sesión ordinaria de la Comisión Gestora del Excelentísimo ayuntamiento del día 13 de agosto de 1936.

Archivo Municipal de Castelló.

Libro de Actas de 1936.

Sesión ordinaria de la Comisión Gestora del Excelentísimo ayuntamiento del día 2 de junio de 1936.

Archivo Municipal de Castelló.

Libro de Actas de 1936.

Sesión ordinaria de la Comisión Gestora del Excelentísimo ayuntamiento del día 17 de noviembre de 1936.

El periódico digital Castellón Información El periódico Castellón Diario El Periódico Mediterráneo

Revista de la Universidad Complutense, Madrid.

BALBÁS, Juan A (1987) “El libro de la provincia de Castellón”.

Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón.

GIMENO MICHAVILA, Vicente (1984).

“Del Castellón Viejo” Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón.

131

132

ga, Alejandra Claudia, Iker, Ve

i Natalia

Ajuntament de Castelló de la Plana Classificació: Béns immobles Data Signatura Acte: 28/09/2007

La Casa de la Vila El segle XVIII va deixar a Castelló un dels seus exemples arquitectònics més notables. Es tracta de l’actual edifici de l’Ajuntament o Casa de la Vila que va substituir al palau consistorial gòtic situat en la plaça de l’Herba. I és que l’edifici per excel·lència de qualsevol municipi per xicotet que siga és la casa consistorial, on els representants municipals debaten els assumptes d’interés per al conjunt de la ciutadania. La ciutat de Castelló pot presumir de comptar amb un bell edifici civil de singular mèrit artístic.

Corria l’any 1680, coincidint amb el regnat de Carles II, quan el Consell Municipal de la vila de Castelló va aprovar la construcció d’un nou Ajuntament que substituïra a l’antic Palau de la Vila situat al carrer Sabaters (actual seu de Bancaixa). Després d’un procés de compra de diverses cases situades en la plaça Major i el seu posterior enderrocament, els arquitectes van començar les obres. La decisió d’alçar un immoble en un altre emplaçament va fer possible el naixement de l’actual plaça Major (llavors plaça Vella), que incorpora a més de l’edifici municipal la Cocatedral de Santa María i la seua Torre Campanar. Llavors aquest espai estava ocupat també pel cementeri. Com recorda el Cronista Oficial de la Ciutat, Antonio José Gascó Sidro, també es van traslladar les carnisseries i els llocs de venda de peix, a una nova ubicació, en la placeta situada en el flanc Sud de l’edifici consistorial, que encara continua dient-se, per tal motiu, «de la pescateria».

El bell edifici deu les seues traces a Gil Torralba que va tindre com a mestre d’obres al valencià Melchor Serrano. La primera pedra es va col·locar un 30 de setembre de 1689 i les obres es van prolongar durant 27 anys. Els regidors van prendre possessió del nou edifici el 2 de febrer de 1716, el mateix dia

134

Patricia Mir Soria Llicenciada en Humanitats i professora de la Universitat Jaume I

135

en què es va acordar declarar com a patró de la vila a Sant Blai, que compartiria des de llavors aqueixa comesa al costat de Sant Cristòfor i Sant Roc, amb permís de la Verge.

Com bé recorden els estudiosos, del primitiu edifici a penes queda la façana principal restaurada recentment. L’interior ha patit evidents canvis per a adequar-se a les diferents etapes i necessitats.

En el soterrani del Consistori es va instal·lar la presó fins al seu trasllat, en la segona meitat del segle XIX, al nou edifici, per a Presó del Partit, que va construir Manuel Montesinos, en l’actual plaça els Columbrets.

Respecte a la façana ressenyar el seu marcat caràcter renaixentista. La planta baixa es constitueix per un pòrtic de cinc arcs de mig punt que carreguen sobre gruixudes pilastres quadrades. La planta primera o pis principal està caracteritzada per la disposició de tres balcons, el central corregut, amb cinc obertures coronades per frontispicis circulars i triangulars. Sobre l’obertura central trobem l’escut de la ciutat de Castelló. El tercer nivell o pis superior, de dimensions més reduïdes, se separa de l’anterior per una cornisa volada. Continua la divisió vertical amb l’ús de pilastres corínties que suporten un entaulament llis. Aquest nivell està compost per cinc balcons senzills –en origen finestres- més xicotets 136

que els del pis principal que estan flanquejats per dobles pilastres en els extrems i simples en els costats del balcó central. L’edifici es remata amb un terrat pla amb ampit corregut o balustrat sense cap mena de motlura. Una porta senzilla i de llinda dona accés a l’edifici amb pilastres toscanes decorada sobre la llinda amb piràmides i escuts de la vila i de l’antic regne flanquejant una xicoteta fornícula.

Com a curiositat esmentar que en els plans originals existien dues torrasses que remataven el pis superior de l’edifici i que, encara que van començar a construir-se els primers blocs, finalment van ser eliminats en una reforma de 1952. En aqueixa mateixa data es va construir l’escala de marbre decorada amb pintures al·legòriques de Joan Baptista Porcar. Si el lector vol acostar-se fins a l’edifici descobrirà, als peus d’aquesta escalinata una bella escultura dedicada a la deessa Minerva signada pel famós escultor Adsuara. Aquesta imatge és una al· legoria de les aules de la llatinitat.

durant quasi 40 anys ha presidit aquest saló de plens. Obra, per cert, que encara pot contemplar-se en el Palau Municipal.

Si alcem la vista d’aquest saló de plens descobrirem les pintures al fresc que des de 1843 decoren el sostre i que podrien ser obra del pintor Oliet o, tal vegada, de Carbó. El programa iconogràfic està dedicat a enaltir la victòria local sobre les tropes carlistes.

No deixem els pinzells perquè en 1965 Ramón Catalán (1922-2006) va pintar al fresc la volta de la capella municipal amb al·legories religioses on destaquen símbols de la ciutat de Castelló com la Patrona, la Mare de Déu del Lledó, i la seua troballa per part de Perot de Granyana. Aquestes pintures van ser restaurades per la Fundación Blasco de Alagón, durant 2007, per la seua avançada deterioració deguda, fonamentalment, a filtracions.

Durant aquesta reforma de mitjan segle XX també es canvie el despatx d’alcaldia i el saló de sessions decorat amb pintures de fills il·lustres i adoptius de la ciutat. Alguns dels artistes que signen aquestes obres són Vicent Castell, Adsuara, Traver Calzada, Ramón Catalán, Soler Blasco, Claudia de Vilafamés, Mari Carmen López Olivares i César Díaz Naya. Una de les últimes incorporacions va ser precisament el retrat de l’actual monarca, Felip VI, al costat de la bandera espanyola i amb la mar de fons signat pel pintor gallec César Díaz Naya i donat a la ciutat de Castelló. Aquesta obra substitueix a la que Ramón Catalán va pintar en 1978 del rei Joan Carles I i que

137

138

Fernando, Laura

i Eva

Campana Tàfol, la de les hores del campanar de la Vila de Castelló de la Plana Classificació: Béns mobles / Data Signatura Decret 30/11/2018

Torre Campanar "El Fadrí"

Classificació: Béns immobles / Data Signatura Decret 28/09/2007

El Toc Manual de Campanes en el Campanar de la Vila de Castelló de la Plana Classificació: Béns immaterials / Data Signatura Decret 02/08/2013

Tres en un o un en tres?

Els bic’s del campanar de la vila

Un!....

Dins el patrimoni històric, artístic, monumental, arquitectònic, arqueològic i científic del qual disposem a la nostra ciutat, estic més que segur, que l’element més conqegut, estimat i apreciat, és el campanar de la Vila; un edifici que arrossegant més de 400 anys d’història, que formant part de la memòria col·lectiva del nostre poble, s’ha convertit en el símbol per excel·lència de la capital i que, no només es fa notar amb la seua majestuosa presència a la plaça Major, sinó que al costat de aquella, com el seu nom indica, continua fent valer la seua darrera finalitat, albergar les campanes que amb els seus sons, a més a més de marcar el pas inexorable del temps, contribueixen a marcar les pautes del comportament diari dels veïns.

José Juan Sidro Tirado Vocal del Consell Municipal de Cultura

Tal vegada per això, ara el tenim com un “veí més de la ciutat”, el primer, el principal monument de “ressonància” popular, però no sempre ha estat així; per molts anys, tot i que no és difícil imaginar que, en un poble agrícola i gremial com el nostre seria l’enveja de moltes altres ciutats veïnes, el campanar de Castelló va estat per molts el gran oblidat. L’edifici romania quasi sempre tancat i en les contades ocasions en què estava obert, per allò de la foscor no resultava gens fàcil ni abellidor traspassar el llindar de la seua estreta porta; Castelló vivia d’espatlles al seu campanar i eren pocs els veïns que l’estimaven, que el sentien com a seu; difícil era estimar-lo, simplement perquè no es coneixia...

Però els temps canvien, la ciutat evoluciona, apareix la necessitat d’enllaçar els valors culturals i tradicionals amb els contemporanis, a la vegada que mantenir la diversitat cultural enfront de la creixent globalització, la necessitat de preservar per a les generacions futures, tot allò que ens provoca una certa emoció o ens fa sentir que pertanyem a una col·lectivitat; en el context urbà, el campanar, emergeix com l’element patrimonial que ens consolida i ens enforteix i diferencia com a poble.

L’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana estableix que la competència del patrimoni recau en la Generalitat, i així per resolució del 6 d’agost de 1984 de la Direcció General de Patrimoni Artístic, s’incoa expedient declarant el campanar de Castelló com a monument històric-artístic, de manera que, a partir d’aquell moment s’insta a la municipalitat, propietari de l’immoble, a dedicar-li temps, diners i més atenció.

I el temps passa i les millores al campanar són puntuals i poc visibles, i l’any 1998 apareix la Llei del Patrimoni Cultural Valencià en la qual s’estableix que els Béns d’Interés Culturals valencians seran aquells que per les seues característiques i rellevància per al patrimoni siguen mereixedors d’una conservació, difusió i foment cultural.

140

I amb el canvi de segle, la torre campanar va ser objecte d’una restauració exhaustiva i completa; de l’abril del 2001 al febrer del 2002 es va realitzar una completa diagnosi de l’estat de l’edifici i es van reparar les esquerdes que apareixien a la paret. Aquest fet va permetre que sortiren a la llum pintures i cromatismes que no van fer res més que completar el valor ingent del Campanar de la Vila, de manera que prompte s’obtindria la categoria e BIC que li pertocava i així, reforçar la seua protecció i establiment de vies per una correcta conservació.

Mitjançant el decret 169/2007, de 28 de setembre, del Consell, es culminava la primera fase d’actualització i adaptació amb la declaració del campanar com a Bé d’Interés Cultural, a més a més d’altres immobles locals, cas del Palau municipal, la Llotja del cànem i el Palau episcopal.

Dos!.... És per tots coneguts que, durant molts anys, els nombrosos i diversos actes i oficis de la vida de Castelló van estar anunciant-se amb el toc de les campanes; les del campanar, 11 en total, constituïen un element cabdal tant per marcar els actes religiosos com per als altres esdeveniments de la vida civil. Instal·lades a la torre el 1604 en finalitzar la seua construcció, al llarg dels anys van patir trencaments i les conseqüents refoses. Huit són les que, ubicades a la “sala de campanes” són de volteig i, mai van arribar a estar electrificades; com a conseqüència directa, els tocs, voltejos i repics, des de sempre han estat manuals, amb l’ajuda de sogues i l’impuls de les mans repetit a cada gir, patint un important procés de degradació, estant a punt de desaparéixer, restant-ne alguns com a testimonial, tocs que es realitzaven sense pujar a la torre, emprant antics sistemes de cables que, per l’exterior, arribaven fins a dos caixetins encara ubicats a un i l’altre costat de la porta principal d’accés.

El toc de campanes que per molts anys va formar part del paisatge sonor dels castellonencs, la veu del poble, necessitava també amb urgència una especial protecció. Mitjançant Resolució de 27 de novembre de 2012, de la Conselleria de Turisme, Cultura i Esport, es va acordar, després d’escoltada la proposta de l’ajuntament, incoar l’expedient per la declaració com a bé d’interés cultural immaterial a favor dels tocs manuals de campanes del campanar de Castelló.

Hauria de passar encara quasi un any d’aquella incoació, i quasi sis de la declaració de BIC del mateix campanar, perquè, l’aleshores president de la Generalitat, exalcalde de Castelló. Alberto Fabra juntament amb la consellera d’Educació María José Català, com a màxims representants del poble Valencià, signaren i ratificaren el decret 111/2013 de 2 d’agost, del Consell, que declarava bé d’interés cultural immaterial els tocs manuals de campanes del campanar de la Vila de Castelló, en considerar aquella activitat com a manifestació artística i mostra de tradicions, coneixements i tècniques pròpiament valencianes, amb la finalitat darrera de consolidar la protecció genèrica d’aquesta activitat i les campanes i els tocs en el seu estat actual, sense interferir en el seu ús habitual.

Han transcorregut quasi 10 anys del reconeixement del toc manual com a BIC immaterial, fet que va suposar un gran suport per tal que aquest patrimoni no es perdés; tot i això, encara queda molt per fer, entre les propostes d’actuació caldria comptar amb un grup estable de campaners i l’homogeneïtzació de les campanes, perquè el seu so arribe més enllà del significat religiós, convertint-se novament en la veu de la comunitat, en el seu símbol sonor més intuïtiu i emotiu.

141

I tres!...

La vida de Castelló ha girat durant molts anys al voltant de la plaça Major, i en els temps en què l’únic rellotge que hi havia era el sol, les campanes del campanar suposaven un instrument fonamental i vital per als seus habitants, ja que el so era escoltat per tot el terme, avisant i congregant als diferents actes i anunciant les hores del dia, més importants.

Tres són les campanes fixes que al nostre campanar, disposades al xapitell, han tingut aquest menester: l’Anna, la Lledó i la Tàfol, també anomenada “Cristóbal”, en honor al patró de la ciutat, encarregada de marcar les hores des del moment de la seua creació, sent en l’actualitat el monument en ús més antic de la ciutat.

Tant per la seua mida, amb un diàmetre de 155 cm, una alçada del bronze de 145 cm, i una vora de 17 cm, com pel seu pes, 2156 quilos, com per la situació en què es troba dins del Fadrí, és una campana monumental i commemorativa. Assumeix el paper de campana més gran, de símbol del campanar i de la ciutat.

Per aquest motiu, i després d’una campanya d’inventari realitzada fa uns anys sobre les campanes gòtiques del territori valencià, datades entre el 1250 i el 1659, que han sobreviscut a l’ús, mitjançant la resolució de 18 d’abril de 2018, de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, es va acordar incoar expedient per a la declaració com a bé moble d’interés cultural de les campanes antigues, anteriors al segle XVII, entre elles, com no podia ser d’altra manera, la nostra campana Tàfol.

Tramitat l’expedient i concedida audiència a l’ajuntament com a titular del bé, així com a la Universitat Jaume I, i no constant cap al·legació a protegir-la, a proposta del conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, Vicent Marzà Ibañez, el Consell, acorda declarar, mitjançant el decret 217/2018, de 30 de novembre, publicat al DOGV del 7 de desembre, Béns mobles d’interés cultural, el conjunt de 70 campanes gòtiques de la Comunitat Valenciana, apareixen en el llistat de campanes protegides, amb el número 64, la “Campana Tàfol, de les hores, del campanar de la Vila de Castellón de la Plana”.

Un bronze plenament barroc, amb nombrosos elements gòtics i nanses decorades. A la part superior apareix l’escut de la Vila de Castelló envoltat per una inscripció en minúscula gòtica. Per sota hi ha un “Ecce Homo”, una escena difícil de reconéixer i una Verge

142

amb nen. Al mig té una creu amb pedestal i amb text a banda i banda de la part centrat de la creu que s’interpreta com a “clavari Miguel Jaime Sera, superintendents Jerónimo Jover, doctoren dret, i Miguel Giner.”

A l’altra banda de la campana hi ha una altra creu amb pedestal. També al mig hi ha una garlanda a manera de cinturó, amb sivella i banda que penja, i al seu extrem una frase, probablement “ave maria”. Per sota una inscripció, sense espais, que pot interpretar-se com “Sent justícia Melchor Salvador, jurats Tomas March, Miguel Mas, Joan Bosc, Bartomeu Mas; majordom Antonio León; síndic Pedro Museros; escrivà Francisco Jover.” A continuació, figura el nom del fonedor, amb l’habitual expressió llatina: “Bernabé García em fecit”.

Al peu i repetida dinou vegades l’expressió “te deum laudamus”. Entre els motius de decoració de la garlanda que hi ha al final de cada frase, un petit escut.

Ocupant la part superior del xapitell, va estar subjecta inicialment per les anses a una grossa biga de fusta de melis amb un joc de tirants, sense batall i se sonava amb un martell exterior connectat al rellotge per mitjà d’un cable d’acer.

L’any 1988 va tenir lloc una electrificació gens encertada, tant per la seguretat de les campanes, com per la seua acústica. Van col·locar-se unes barres de ferro, pintades discretament de blanc, i a sobre d’elles tres electromotors, per colpejar sobre les campanes horàries. Els martells enganxaven en lloc incorrecte, aprofitant els malls originals que continuaven tocant les campanes, amb gran perill per conservar-los. De la mateixa manera va ser substituït l’important rellotge mecànic de la torre per un altre electrònic.

Durant la restauració del Campanar, cap a 2000, es va actuar feliçment en les campanes del rellotge, substituint l’estructura interna de ferro de la qual penjaven les dues menors, per unes bigues de fusta. Així també la campana Tàfol va recuperar el toc característic mitjançant la maça externa original, que es mou mitjançant una sèrie de cables que arriben fins a la càmera del rellotge, a l’ordinador BTE4 de BODET, treballs aquests darrers, que foren realitzats per l’empresa TÉCNICA Y ARTESANÍA S. L. I ara, una darrera reflexió: És veritat que des del punt de vista individual, com a ciutadà d’a peu si ens preguntem què guanye amb la declaració de BIC?, la resposta seria fàcil, “molt poc”; però des del punt de vista cultural, aquestes tres declaracions, juntament amb altres que també queden exposades en aquesta publicació, han constituït i són més que elogiables, i ens han de congratular i alegrar com a veïns, com a membres del fòrum ciutadà i com a amants del nostre, lamentablement, curt patrimoni. Benvinguts siguen aquests i altres BIC’s. Per molts anys!

143

144

ga i Lola

Ainara, Marco, Ve

La Llotja del Cànem

Classificació: Béns immobles Data Signatura Acte: 28/09/2007

La Llotja del Cànem La Llotja del Canem de Castelló és un edifici construït a inicis del segle xvii, destinat al seu moment a les transaccions comercials. En principi, la llotja estava destinada a la venda de fruites i verdures i posteriorment (i de ahí ve el nom de l’edifici) a la compra- venda del canem que en aquell segle, era la industria de més rellevància a la capital de la Plana.

Ubicada a les hores, entre la plaça «De l’Herba», (antigament lloc dels mercats de verdures, fruites i alfals verd) com una ampliació triangular de l’actual carrer Colom, (antic carrer del gremi dels sabaters) i el carrer Cavallers, (possiblement un dels mes antics de Castelló i dels pocs que encara manté el seu disseny medieval), la llotja mantenia una localització estratègica al centre de l’antiga Vila.

L’objectiu de la seua construcció com hem dit, era ampliar la xicoteta plaça de l’Herba, lloc destinat al mercat del dilluns des de 1312 i a altres activitats comercials i mercantils. Esta plaça, es trobava delimitada per l’antiga casa Gumbau, edificació que estava en rüines, també per l’església de Santa Maria, pel Vell Palau medieval de la Vila i per la casa Abadia. Amb la seua construcció es pretenía tenir més espai per al mercat i també oferir un lloc més resguardat i cobert als comerciants, mercaders i compradors que allí confluien, i que estiguera fet al gust de l’estil de l’època.

Estela Bernad Monferrer Professora comunicació Uji

Quan va començar a construir-se aquesta edificació, el cultiu del cànem tenia molta importància, i es trobava en tercer lloc entre els cultius més importants de l’època, després del blat i la seda. Al segle XVIII, el cultiu de cànem i la seva manufactura està totalment implantat a Castelló sent una de les indústries que va produir més riquesa a la ciutat en aquell moment i al 1751 la necessitat de proveir l’augment de demanda de la Reial Marina espanyola, fa que l’Estat prengui el control del comerç, monopolitzant la compra del cànem de Castelló per a les Reials Fàbriques de lones i jarcies de Cartagena.

D’altra banda, les Llotges i Cases de Contractació són llocs on es practicava l’activitat comercial i on es proposaven acords, transaccions, així com també es resolien conflictes derivats de les activitats mercantils que es feien a les fires o als mercats d’intercanvi.

A les ciutats que no existien aquests edificis, les activitats esmentades solien realitzar-se als voltants d’edificis públics, generalment religiosos.

Per això, una mostra de progrés i prosperitat de les ciutats era dotar-les d’un edifici propi per a aquestes activitats i per aquest motiu sorgeixen les anomenades llotges, col·legis o cases de contractació, antecedents de les borses de valors actuals.

No és casualitat que a Castelló, es comenci a construir una llotja precisament al segle XVII, en què la ciutat comença un període d’esplendor i progrés, impulsat per l’ampliació de la vila, després de l’obertura de les muralles i per un fort impuls comercial, propiciat en part, per la indústria del cànem i la seva demanda per la Marina Real.

La llotja, es va començar a construir entre 16061617, per Francisco Galiança, arquitecte valencià qui també està vinculat a edificis emblemàtics castellonencs com la Torre del Fadrí. Per a la seua construcció el Consell de la ciutat va comprar la Casa Gumbau al 1603.

Aquest edifici, fou un immoble de base rectangular, amb fàbrica de carreu, de caràcter italianitzant, com altres edificis històrics de Castelló, amb pinzellades neoclàssiques del renaixement tardà, d’una sola

146

planta i amb dues façanes obertes i dos grans arcs recolzats sobre columnes toscanes.

Durant quasi dues centúries, la llotja va albergar negocis i intercanvis mercantils, aprofitant la bonança econòmica a castelló, però a finals del segle XVIII, poc a poc se va deixar d’atendre les atencions requerides per a mantindré una correcta forma.

Més tard, al 1792 , davant de l’estat ruïnós que presentava l’edifici, l’Ajuntament de Castelló va acordar la seua venda, encara que el baix continuarà sent propietat municipal i d’ús públic, mentre que l’edifici superior que es va construir a principis del segle XIX, serà un habitatge familiar de pro-

pietat privada, per a la família del comerciant Joan de Matheu, qui era propietari dels habitatges colindants amb l’edifici públic. De Matheu, va juntar aquestos habitatges a través del primer pis, ampliant la seua casa, seguint l’estil de l’edifici municipal i fent-se càrrec a perpetuïtat del manteniment de les despeses de l’edifici públic.

La nova construcció del pis superior i les dos construccions adossades als costats, van intentar mantindré el mateix estil de l’edifici, ordenant-se amb finestrals rectangulars amb frontons corbs assentats en mènsules, sobre els quals situen uns òculs el·líptics. Destaca el balcó corregut a cantonada de reixeria. Aquesta faça147

na tardobarroca, està pintada amb pintures al·legòriques del morellà Joaquin Oliet. El conjunt es corona amb una cornisa clàssica amb oves (motiu ornamental amb forma d’ou) i un ampit rematat per gerros.

El 1906 el municipi ven la vella llotja, traslladant- la a un altre lloc en quedar xicotet aquest espai que passa a mans particulars de la família del farmacèutic Jaume Gombau.

Al 1910, els nous propietaris intervenen l’edifici, conferint-li un caràcter eclèctic i estil academicista que implica tancar els arcs i construir un entresòl per destinar la planta baixa a una botiga i la resta de l’edifici a habitatge burgès. Vicente Castell du a terme la remodelació pictòrica, que conserva les al·legories d’Oliet i incorpora motius pompeians.

Poc a poc, l’edifici es va deteriorant i entra en desús, però al 1984 es declara monument historicoartístic.

La Universitat Jaume I va adquirir al novembre del 1999 l’edifici per recuperar-lo per a la ciutat com a centre de desenvolupament cultural i educatiu, pensant sempre en el seu paper primitiu de lloc de trobada de persones i garantint el protagonisme de la llotja renaixentista com a espai públic que es recupera per a la ciutadania i que acull ara la Seu a la Ciutat de la Universitat Jaume I i les oficines de la Societat d’Amics i Antics Alumnes de l’UJI (SAUJI).

A les darreres intervencions arquitectòniques, s’ha buscat recuperar la màxima fidelitat a l’acumulació d’estils i intervencions arquitectòniques que ha viscut l’edifici. Entre el 2002 i el 2005 el rector de l’UJI, el vicepresident del Consell i l’alcalde de Castelló signen un conveni per assumir econòmicament el cost de la restauració de l’edifici, el qual funcionarà com a centre d’exposicions. La rehabilitació definitiva va

148

ser realitzada pels arquitectes Miguel del Rey, Antonio Gallud i J. Ignacio Fuster.

Aquest edifici, al trobar-se en el centre històric de la ciutat, en eixe espai tan cèntric i vital, rodejat d’altres edificis històrics i del batec diari dels carres d’aquesta animada vila mediterranea, continua mantenint el seu paper primigeni d’espai públic per a la ciutadania.

Per això, la seua protecció és una tasca fonamental per a garantir l’essència de la història, la cultura, les arrels i el sentit de Castelló.

Per aquests motius, la llotja del Cànem, és un edifici catalogat com a monument historicoartístic registrat com a Bé d’Interès Cultural al Patrimoni Cultural de la Generalitat Valenciana, el 5 d’octubre de 2007.

Este fet que es va recollir al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana d’eixa data, ho va fer junt a altres Monuments Històrics Artístics (MHA) del centre de Castelló com l’Ajuntament , la Torre del fadrí i el Palau episcopal, que van aconseguir ser BIC al mateix moment.

A través d’aquesta distinció, se posa en valor la singularitat d’aquest edifici i garantitza un gran esforç administratiu i una inversió econòmica per a preservar el monument. En este sentit, aquesta declaració és un estímul honorífic amb què la administració distingeix a este emblemàtic edifici pel seu paper històric i artístic, permitint que el segell BIC puga expressar-se en actes publicitaris o propagandístics que es realitzen en relació a la ciutat, com és el cas de fires, i altres expressions de promoció turística i cultural.

Per tot això, al 2016, el govern municipal de Castelló, va incloure la Llotja del Cànem al catàleg de patrimoni arquitectònic, tenint en compte que el centre històric concentra bona part dels immobles inclosos en aquest catàleg, es proposen tres categories de

protecció. Els béns d'interès cultural (BIC); els Béns de Rellevància Local (BRL) i els Béns Catalogats (BC).

Segons van explicar els tècnics de l’Ajuntament i el Regidor Rafael Simó, les dues primeres categories de protecció formen part de l’Inventari del Patrimoni Cultural Valencià indicant que els Bens Catalogats, són aquells immobles que, sense la rellevància dels anteriors, tenen prou valors, en conjunt o en algun dels seus elements, per formar-ne part del Catàleg Cultural Arquitectònic de la ciutat. Els criteris que s’utilitzaren són els definits a la legislació vigent i els tipus de protecció que s’estableixen són: la protecció integral, protecció parcial, protecció ambiental i la protecció tipològica, depenent de quins siguin els valors de singularitat, rellevància, interès històric, configuració de l’ambient urbà, etcètera, que es donin a cada cas.

Hem d’aplaudir per tant aquesta menció que a més de d’ajudar al desenvolupament econòmic de la localitat, suposa garantir la preservació d’aquest ben cultural per la seua importància històrica i social i pel ser reconeixement per part de l’administració i asegurà la transmissió d’aquest patrimoni per a les generacions futures.

Com hem dit, la Llotja del Cànem que va ser declarada BIC al 2007. Esta declaració és una figura jurídica de protecció del patrimoni històric espanyol tant moble com immoble que segons la Llei de Patrimoni Històric Espanyol, es defineix com “una protecció, que s’estén als mobles i immobles del Patrimoni que, de forma més palmària, requereixin aquesta protecció.

Aquesta categoria implica mesures així mateix singulars que la Llei estableix segons la naturalesa dels béns sobre els quals recau”. Per tant, amb aquesta declaració, es garanteix la preservació i cura d’aquest patrimoni singular.

149

150

Comissió Infantil

Museu de Belles Arts Classificació: Béns mobles Data Signatura Acte: 01/03/1962

El Museu de Belles Arts, harmonia entre continent i contingut L’estudi de l’edifici del Museu de Belles Arts de Castelló és un excel·lent exemple d’harmonia entre continent i contingut. L’actual Museu, emplaçat en l’avinguda Germans Bou 28 i inaugurat en 2001, custòdia alguns dels millors tresors historicoartístics de la nostra província. Però que no s’enganyen els més joves. Aquesta institució fundada en 1845 té més de 150 anys de vida i moltes mudances a la seua esquena. La seua primera llar va estar en l’ex convent de les Clarisses (actual plaça Santa Clara), després va arribar a l’Institut Francisco Ribalta, més tard a l’antic Jardí Botànic en l’avinguda Germans Bou, després Hospital Provincial, Palau Provincial de la Diputació i, més recentment, en l’habitatge del segle divuit del carrer Cavallers (hui Museu d’Etnologia).

Els artífexs d’aquest, sembla, definitiva llar són els prestigiosos arquitectes Emilio Tuñon Alvárez i Luis

152

Patricia Mir Soria Llicenciada en Humanitats i professora de la Universitat Jaume I

Moreno Mansilla. L’immoble està concebut en quatre grans blocs.

Un, públic, destinat a les sales d’exposició permanent amb cinc nivells. Ressaltar ací la bellesa de les diferents altures i la cascada de buits que permeten una visió diagonal de tot l’edifici. La seua magnífica construcció amb sales a doble altura és precisament un dels majors atractius per al visitant. També, hi ha un bloc destinat a oficines, un altre per a pavellons de restauració i arqueologia i, finalment, un espai per a emmagatzematge en els soterranis.

Un dels elements més atractius del disseny és el claustre enjardinat amb xiprers, murs buits i lloses de formigó blanc que serveix com a eix on conflueixen els diferents blocs. Els seus autors van explicar que “la façana exterior

està revestida per unes plaques de fosa d’alumini reciclat, en les quals es grava, com quedava escrit en les antigues rajoles romanes que conserva el museu, el seu destí: MUSEU DE BELLES ARTS”.

Des de la seua inauguració són continus els elogis i reconeixements cap als seus autors. Entre els premis que atresora l’obra ressaltar el Premi d’Arquitectura FAD 2001, el Premi Obra Excel·lent de l’any 2001 concedit per Fomento de Construcciones y Contratas, i el Premi d’Arqui-

tectura 1999-2000 del COACV (Col·legi Oficial d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana). També va ser finalista en 2001 del Premi Mies van der Rohe d’Arquitectura Contemporània de la Unió Europea, i finalista en la III Biennal Iberoamericana d’Arquitectura.

Quan el visitant penetra al museu troba un corredor al costat de la recepció que

fa les vegades d’espai expositiu.

Un altre espai que es destina en moltes ocasions a exposicions temporals és el del pati d’Etnologia (planta soterrani). Totes aquestes àrees permeten que el museu continue viu durant tot l’any i que la visita siga quasi obligada de manera intermitent. Un altre dels espais més atractius és aqueix fantàstic pati a manera de claustre en formigó blanc que permet a l’espectador accedir a la sala d’exposicions temporals i a la biblioteca, un lloc de recolliment per a investigadors i públic en general.

Respecte als fons, assenyalar que en la planta soterrani el visitant pot

153

recórrer un espai dedicat a l’arqueologia i etnologia. En aquest capítol cal ressaltar la figura del professor Esteve Gálvez, un dels grans benefactors de la present col·lecció museística. En les plantes baixa i primera trobem la joia de la corona.

El Museu de Belles Arts és posseïdor d’una excepcional col·lecció de ceràmica valenciana formada per més de 800 peces exhibides procedents, en la seua majoria, del llegat d’Esteve. La visita recomanada arranca en la planta baixa amb la ceràmica medieval (S. XIII, XIV i XV). També es poden contemplar objectes de la ceràmica popular valenciana dels segles XVIII i XIX i de la ceràmica aragonesa en un ampli ventall que abasta des de finals del segle XV fins a mitjan XIX. La planta primera d’aquest museu està dedicada exclusivament a la ceràmica castellonenca que va eixir, en gran manera, de l’Alcora, Ribesalbes i Onda.

La segona i tercera planta d’aquest edifici es destina a pintura i escultura. El segon pis inclou obres plàstiques des del segle XIV fins al primer terç del segle XX.

154

Ací s’exposen els fons arribats de convents desamortitzats de la zona de Sogorb, de la Cartoixa de Valldecrist, obres de Francisco de Osona, Vicente Castelló, Juan Ribalta, Gregorio Bausá, José Orient, José Vergara, José de Ribera, Antonio Solá, Julio Romero de Torres, José Benlliure, Juan de Juanes, Jerónimo Jacinto d’Espinosa, José Camarón, etc.

L’última planta està dedicada a la majoria dels artistes pensionats per la Diputació Provincial de Castelló. Els seus noms han escrit un capítol daurat en la plàstica castellonenca. Parlem de Gabriel Puig Roda, Francisco

Viciano, Vicente Castell Doménech, Juan Bautista Porcar Ripolles, Francisco Gimeno Barón, Vicente Ferrer Alambillaga, Rafael Sanchís Yago i Juan Bautista Adsuara Ramos, entre altres. Especialment bella és una donació recent de l’artista de La Pobla, Amat Bellés, titulada Retablo del Segundo Milenio, una obra que esglaia per la seua càrrega d’emocions.

De la col·lecció permanent hi ha una sèrie de fites que no hem de perdre’ns en una visita. En la secció d’etnologia i arqueologia, amb una tematització per cert de gran qualitat, hem de detindre’ns en el forn musulmà del segle XI, trobat en la partida de la Safra, amb un estat de conservació extraordinari. La visita a la pisa és sempre un luxe tant per a castellonencs com per a forans. De la planta segona són diversos els tresors imprescindibles. D’una banda el grup de zurbarans procedents del Convent de les Caputxines, però també el barroquizant José Ribera (pintor de la pell) o la peça de Julio Romero de Torres que, a

diferència de la popular cançó, va pintar a la dona del quadre rossa, i no bruna. La visita conclou amb el recorregut pels mestres de la talla de Puig Roda, Adsuara, Vicente Castell o Porcar.

L’actual Museu de Belles Arts de Castelló és una realitat gràcies al conveni de col·laboració subscrit en 1998 entre la Generalitat Valenciana i la Diputació de Castelló que donava com a resultat la creació de la Societat Projecte Cultural de Castelló. Institució que va impulsar un dels edificis més llorejats de la ciutat de Castelló.

155

Cuidamos de ti de forma natural

PELUQUERÍA & ESTÉTICA

Av. Casalduch, 80 Bajo 2, Castellón 633 022 372

156

@arubaestilistas

er, Karla i Zoe

Mar, Vicente Javi

Les Normes de Castelló Classificació: Béns immaterials Data Signatura Acte: 16/12/2016

Les Normes de Castelló L’acord de Castelló de 1932, on s’aproven les denominades Normes de Castelló, és la culminació d’altres moltes accions dutes a terme al llarg de la nostra història per codificar i dignificar el valencià, uns intents frustrats a vegades però reeixits en altres, que els hem d’entendre com els requisits indispensables perquè aquesta iniciativa s’aconseguira plenament.

Fou al llarg del primer terç del segle XX quan s’instal· là amb força la idea d’aconseguir una normalització ortogràfica i gramatical del valencià, no obstant això encara predominava una desorientació al respecte entre els escriptors valencians. Serà amb l’aparició de la revista Taula de Lletres Valencianes en 1927, la que va repercutir decisivament en el panorama literari cultural valencià, publicant articles sobre la qüestió ortogràfica signats per Carles Salvador, Eduard Martínez Ferrando, Enric Navarro Borràs o Francesc Caballero, entre altres. En un dels seus articles Carles Salvador expressava clarament les seues conviccions sobre la unitat de la llengua catalana i l’adopció sense reserves de la normativa gramatical de Pompeu Fabra.

També cal ressenyar el llibre La Llengua Valenciana.

Notes per al seu estudi i conreu, de Lluís Revest, publicat per la Societat Castellonenca de Cultura el 7 de abril de 1930, una edició que va ser possible gràcies al mecenatge de Gaetà Huguet Segarra, i que ens mostra una descripció de la situació lingüística valenciana i els problemes que presenta.

Un fet important fou la crida de la revista Taula de Lletres Valencianes, dirigida per Adolf Pizcueta, amb el títol «Als escriptors valencians i a les publicacions valencianes», apareguda el juliol de 1930, proposant un gran pacte entre escriptors i institucions per a codificar el valencià. Des de la revista es proposa que «la idea deu realitzar-se a través de les publicacions valencianes», és a dir a través de les revistes en valencià del moment i de les persones que hi col· laboraven, concretament del Butlletí de la Societat Castellonenca, Cultura Valenciana, L’Estel, Acció Valenciana i Taula de Lletres Valencianes.

158

Vicent Jaume Almela i Eixau

A finals del 1931 es reprèn a iniciativa de Taula de Lletres Valencianes, però ara des de Castelló i de la mà de la Societat Castellonenca de Cultura, que va publicar al seu Butlletí una nova crida a la unificació ortogràfica continuadora de l’anterior, signada pel seu president, Salvador Guinot. Al cap de pocs mesos apareixia en València, una nova publicació valencianista, El Camí, que tindria un important paper en el procés d’unificació ortogràfica que culminaria més endavant a Castelló.

El 15 d’octubre de 1932, Gaetà Huguet es va adreçar a Adolf Pizcueta, informant-lo que havia iniciat les gestions amb la Societat Castellonenca de Cultura, «per a que s’encarregue d’iniciar i confeccionar el vocabulari i la gramàtica». Aquell mateix dia es van nomenar uns ponents que s’havien d’encarregar d’estudiar i presentar a la aprovació de la Societat unes bases raonades per a la confecció d’unes normes unificadores. Per altra banda, Carles Salvador feia mesos que treballava en la confecció d’un vocabulari ortogràfic que havia de servir de suport pràctic per a l’ús correcte de la llengua una vegada aprovades les normes, el Vocabulari Ortogràfic Valencià, que oferia a l’editorial L’Estel, perquè l’editara. Aquestes gestions es van portar amb total discreció, encara que provocaren certes reticències entre els autors castellonencs, ja que la major part d’ells ja havien acceptat la normativa de l’Institut d’Estudis Catalans i veien un pas enrere l’adopció de dues normatives per a la mateixa llengua, com Àngel Sánchez Gozalbo, membre fundador de la Castellonenca.

El 12 de novembre es va produir la primera reunió de la Societat Castellonenca de Cultura, a la seua seu, per a la discussió de la ponència de les normes, on Lluís Revest, encarregat de redactar-les, va presentar els

resultats, que van ser aprovats sense problemes, gràcies a l’esperit de consens i la voluntat d’elaborar unes normes transaccionals. Encara que Carles Salvador no va poder assistir a la reunió, va enviar unes notes amb les seues opinions sobre alguns aspectes problemàtics de la normativa.

El 2 de desembre de 1932, a la casa Matutano del carrer Cavallers de Castelló, seu de la Societat Castellonenca de Cultura, va tindre lloc la històrica reunió dels representants de diferents institucions valencianes, que acceptaren completament el que abans s’havia acordat per part de l’entitat amfitriona. Els participants van ser Salvador Carreres, per part del Centre de Cultura Valenciana; Joaquim Reig, d’El Camí; Emili Gómez Nadal, de l’Agrupació Valencianista Republicana; Adolf Pizcueta, de L’Estel; i Gaetà Huguet, Lluís Revest, Salvador Guinot i Àngel Sánchez Gozalbo, per la Societat Castellonenca de Cultura.

El 17 de desembre, el setmanari El Camí, impulsor de l’etapa final del procés d’unificació va publicar l’editorial «La unificació ortogràfica», on donava a conèixer l’arribada del acord de Castelló.

Revisades per Lluís Revest i Carles Salvador, el 17 de desembre de 1932, Revest comunica a Joaquim Reig: «Molt estimat amic: Per fi van les famoses regles...». Gràcies a aquesta carta sabem que l’original de les Normes és conservat actualment a la Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu, uns fulls sobre el qual estamparen les signatures d’adhesió diferents entitats i personalitats.

Mitjançant la revista El Camí es publicava l’«Avís als escriptors valencians», on informava que es posava a la seua disposició el text de les normes aprovades a Castelló i els demanava la seua acceptació, signant 159

el document a través de la presència física en la seu d’El Camí, o bé adreçant-se a la persona o entitat concreta par a aconseguir la seua conformitat. El document portava per títol «Bases per a la unificació de l’ortografia valenciana».

Per altra banda, en el document constava que les Normes van ser aprovades a Castelló el 21 de desembre de 1932, una data simbòlica, que segurament corresponia a la data de la redacció elaborada per Lluís Revest, ja que la reunió aprovatòria s’havia celebrat el 2 de desembre.

Entre els noms dels signants podem trobar a les entitats i publicacions més representatives d’aquell moment, com la Societat Castellonenca de Cultura, Centre de Cultura Valenciana, Seminari de Filologia de la Universitat de València, Lo Rat Penat, Unió Valencianista, Agrupació Valencianista Escolar, Centre Valencianista d’Alcoi, Centre Valencianista de Bocairent, Centre Valencianista de Cocentaina, Joventut Valencianista Republicana de Manises, L’Estel, El Camí.

I pràcticament el nom de tots els escriptors en valencià de l’època, de qualsevol tendència artística i de tot l’espectre polític, des de conservadors, lliberals o marxistes, entre altres: Salvador Guinot Vilar, Nicolau Primitiu Gómez Serrano, Àngel Sánchez Gozalbo, Gaetà Huguet Segarra, Teodor Llorente Falcó, Josep Pasqual Tirado, Carles Salvador i Gimeno, Francesc Almela i Vives, Joan Baptista Porcar Ripollés, Maximilià Alloza Vidal, Enric Soler i Godes, Honori Garcia i Garcia, Adolf Pizcueta, Lluís Sales Bolí, Manuel Sanc160

his Guarner. I la totalitat dels membres de la Junta Directiva de Lo Rat Penat.

Pel que fa al contingut de les Normes, s’ha de dir que no estan basades en les del Institut d’Estudis Catalans de 1913, sinó en les publicades en l’Exposició de l’Ortografia Catalana, que encapçalava el Diccionari Ortogràfic de Pompeu Fabra de 1917, més reduïdes i amb una adaptació als parlars valencians. Aquestes Normes eixirien publicades en les més prestigioses publicacions valencianes del moment. També en el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, al volum corresponent als mesos de maig-juny de 1933, en un text encapçalat per la frase «Bases d’unificació», on s’inclou un fragment del final de la «Declaració» que només va aparèixer en la revista castellonenca: «La declaració i bases precedents, subscrites per les més prestigioses societats valencianes del País Valencià i per novel·listes, investigadors, conreadors de la nostra història, folkloristes, erudits, autors dramàtics, periodistes, poetes, contistes, etc., de tot arreu de les terres valencianes, obri el Vocabulari Ortogràfic Valencià, del benemèrit Carles Salvador -treballador infatigable des del seu racó de Benassal- suara publicat per l’editorial L’Estel. Ara cal desitjar que tots sapiam ésser ben patriotes i complir amb el deute que ens pertoca».

El govern valencià, mitjançant el Decret 189/2016, de 16 de desembre, va aprovar la declaració de Bé d’Interés Cultural Immaterial (BIC) Les Normes de Castelló, acordades l’any 1932 (també deno-

minades Normes del 32). Un referent de la normalització de la nostra llengua i de la seua regularització, base de la unificació ortogràfica del valencià fruit del consens.

Segons consta en el decret, com a parts integrants del bé s’inclouen, com a element moble: el «mecanoscrit» de huit pàgines que es conserva en la Biblioteca Valenciana, esborrany de les normes definitives i d’alt valor simbòlic per contindre part de les firmes d’adhesió dels subscriptors de l’acord ortogràfic; i com a bé immoble la «Casa Martí i Matutano», que actualment acull el Museu Etnològic Municipal de Castelló, on se celebraven les reunions dels promotors de l’acord, ja que en aquells moments era la seu de la Societat Castellonenca de Cultura. En la tercera planta d’aquest edifici, al carrer Cavallers, es troba el Centre d’Interpretació de les Normes de Castelló, una interessant exposició sobre les Normes del 32.

I també cal ressaltar que durant el mes de desembre de cada any Castelló per la Llengua, convoca a participar diferents col·lectius culturals, socials o lúdics, amb diferents actes, conferències, concerts, xarrades i la Fira d’Entitats, per a celebrar l’aniversari anual de l’aprovació de les Normes de Castelló.

Les Normes de Castelló van nàixer del consens de literats, gramàtics i lingüistes per tal d’afrontar tots els canvis que estava experimentant la llengua en una societat canviant i, així, garantir-ne l’ús social, administratiu i acadèmic. En l’actualitat, les Normes de Castelló han estat assumides per la màxima institució representativa de la voluntat del nostre poble, les Corts Valencianes, amb la llei de creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, i és per això que els valencians actuals hem de saber aprofitar aquell esperit de 1932 i oferir una resposta clara en favor del valencià, amb accions conjuntes de tota la societat per mantenir-lo cada dia més present en la vida quotidiana, per estendre’l per la totalitat dels àmbits d’ús, per convertir-lo, en definitiva, en la llengua del futur dels valencians, perquè és una part substancial de la nostra essència, de la nostra manera de ser i d’entendre el món, la que reflecteix més clarament la nostra personalitat diferenciada i la que ens singularitza com a poble.

(Bibliografia: Les Normes de Castelló de Josep Daniel Climent)

161

ESCANEJA! WWW.VESTUARIOSRUBIO.COM

®

VESTUARIOSRUBIO INDÚSTRIA | ALTA VISIBILITAT | IGNÍFUG | CALÇAT HOSTALERIA | ESPORTIU | SANITAT | NETEJA

EQUIPA LA TEUA EMPRESA!

vestuari laboral

ESCANEJA! WWW.VRSPORT.ES

S P O R T ® FA B R I C A C I Ó D E P E C E S ESPORTIVES PERSONALITZADES

EQUIPA EL TEU EQUIP!

vestuari esportiu AV/CASALDUCH, 80, CASTELLÓ 964 200 338

162

Comissió

Parc Ribalta, Plaça de la Independència i Plaça Tetuan Classificació: Béns immobles Data Signatura Acte: 19/06/1981

El Parc de Ribalta EL PARC DE RIBALTA, juntament amb la Plaça de la Independència i la de Tetuan, formen un conjunt catalogat l’any 1981 com a Bé d’Interés Cultural, per la Direcció General del Patrimoni Artístic de la Comunitat Valenciana.

Aquest primer jardí públic de la ciutat, va iniciar la seua tramitació el dotze de novembre del 1868, en aprovar l’Ajuntament de Castelló, un projecte de jardí triangular, redactat per l’enginyer Luís Alfonso. El seu vèrtex estava situat a l’est. Limitava, a l’oest, amb les vies ferroviàries. Nord i sud eren terrenys de l’Estat, destinats a la carretera de Borriol. La resta va formar part de l’antic Cementeri del Calvari o eren propietat del Comte Pestagua. El seu disseny proposava: andana central, plaça amb escultura del pintor Francisco Ribalta que donaria nom al nou parc públic, per creure que l’il·lustre pintor era natural de Castelló, espais enjardinats, gran plaça amb pèrgola i casa del guarda.

El deu de febrer de 1877, el ple municipal, presidit per l’alcalde Domingo Herrero, va acordar dur a terme un nou passeig, al principi anomenat de l’Albereda, projectat per l’arquitecte Godofredo Ros de Ursinos al costat de l’enginyer Luís Alfonso. En ell es proposaven: dues grans diagonals que confluïen en plaça de manera ovalada a la qual arribaven andanes que partien d’altres perimetrals. Amb el nou parc es pretenia arribar des del centre de la ciutat fins a l’estació del ferrocarril, a través del que es va denominar andana central. El sòl era de propietat municipal en actuar-se mitjançant conveni de permuta entre el comte Pestagua i l’Ajuntament. En el centre de la plaça ovalada, es va proposar alçar un obelisc en honor dels castellonencs que els dies set, huit i nou de juliol de l’any 1837, van ser capaços d’impedir que les tropes franceses prengueren Castelló.

A través de subhasta pública, l’Ajuntament de Castelló va adquirir l’any 1910, a l’Estat, els terrenys necessaris de la carretera Castelló–Zaragoza, per a unir aquells dos parcs, formant un només amb una superfície aproximada de set hectàrees.

164

Miguel Pastor García

Una vegada construït el Passeig de l’Albereda, durant les festes que se celebraven per a commemorar els heroics successos dels dies 7,8 i 9 de juliol de 1837, en el centre de la seua plaça central es depositaven corones de llorer per a honrar als castellonencs que es van enfrontar a les tropes de Ramón Cabrera. La comissió organitzadora d’aquelles ofrenes es va comprometre a construir un monòlit que donarien a l’Ajuntament. A aquest efecte, van triar a l’arquitecte Francesc Tomás Traver per a fer un obelisc que es va construir l’any 1892 amb carreus de pedra i plaques de marbre que al·ludien a l’efemèride. Aquell obelisc es va demolir l’any 1939, sent reconstruït per la Corporació Municipal de 1982, presidida per Antonio Tirado qui va encarregar als arquitectes municipals Tirado i Garrido, el projecte. L’obelisc actual es va inaugurar aquell mateix any 1982.

L’actual parc té una superfície de set hectàrees i està dotat d’instal·lacions que li donen el seu caràcter romàntic i altres necessàries per a un jardí de les seues dimensions, com la casa que alberga les bombes del pou pensat per a regar els jardins. Aquesta construcció es va executar l’any 1920, és d’estil neo mudèjar, i es va executar d’acord amb el projecte de l’arquitecte Francisco Tomás Traver.

El colomar, sota el qual es van situar els lavabos, és una versió decó dels habituals colomars propis dels parcs romàntics. La construcció va ser projectada per l’arquitecte Francisco Maristany Casajuana l’any 1929.

El singular estany va ser projectat en 1913, per Francisco Tomás Traver, encara que sense la balustrada de pedra artificial que data de l’any 1920. En el centre del mateix es va construir, en 1933, una espècie d’illot per a situar la casa on refugiar-se els ocells. En la seua coberta de cúpula cega, disposa d’una escultura amb la imatge d’un caragol.

165

El magnífic templet projectat per l’arquitecte Francisco Maristany l’any 1934, és de planta octogonal.

En quatre dels seus costats, disposa de dobles columnes que mantenen una coberta en estil art déco, amb frisos decorats i falsa volta sobre la qual descansen teules esmaltades en blau cobalt.

El Roserar de 1926 que va ser demolida en 1966, per a instal·lar uns jocs infantils, va ser reconstruïda en 1992 per l’Escola Taller Futura Metrópolis.

La monumental escultura del pintor que dona nom al parc, és una peça sedent, fosa en broce, obra de Juan Bautista Adsuara, de l’any 1926, col·locada sobre basament de pedra natural. Amb posterioritat, es van anar situant els busts a Domingo Herrero, obra de Tomás Colón, de 1929. El de Tárrega, bronze de Adsuara, datat en 1915. El del pintor Castell d’Octavio Vicent i altres, repartides per diferents llocs tant a l’interior del Parc, com als carrers del seu perímetre.

LA PLAÇA DE TETUAN data de l’any 1860. Se li va donar aquest nom al recinte ocupat per l’antic Calvari, l’ermita del qual va ser demolida en 1838. Disposava d’un pou el brocal del qual va anar traslladant a l’esplanada de la Basílica del Lledó. Després de diferents reformes, l’aspecte actual és el que va obtindre després de la remodelació de 1990. En les seues façanes nord i oest disposa d’immobles particulars. En la est, té una de les seues façanes l’edifici de Correus i la sud està oberta al Carrer Zaragoza. En el seu centre es va col·locar l’any 1991, l’escultura de l’artista valencià Miquel Navarro, denominada Minerva Paranoica.

166

L’EDIFICI DE CORREUS I TELÈGRAFS constitueix un dels exemples més notables del modernisme en la capital de la nostra província. Va ser projectat, en 1916, pels arquitectes Dionisio Ribes i Joaquín Dicenta Vilaplana. Les obres van començar en 1928 i van finalitzar en 1932. Les seues façanes, d’estil neo–mudèjar, descansen sobre sòcol de carreu. Combinen rajola massissa, amb mamposteria concertada i elements ceràmics fabricats, especialment, per a aquesta obra. La porta principal recau al carrer Zaragoza. Està flanquejada per dos elements que sobreïxen del parament i estan rematades amb dues torretes cobertes per teules esmaltades i un pronunciat ràfec. Els buits són de composició vertical i estan envoltats de rajola massissa vista. Les dependències destinades als empleats reben la llum a través d’una bella claraboia de cristalls amb elements decoratius, sustentats per entramat de ferro.

PLAZA DE LA INDEPENDÈNCIA. En 1891 es va decidir integrar la boga est del Parc de Ribalta en una plaça, amb la finalitat d’harmonitzar els jardins públics amb l’espai residencial de la ciutat. En el centre de la mateixa es va col·locar l’any 1929 el monumental Farola, construïda sota la direcció del valencià José María Sáez López, en el lloc on el 24 de maig de 1924 va ser coronada la nostra Patrona la Mare de Dèu del Lledò, per l’arquebisbe de Tarragona En Francisco Vidal, sent alcalde En Francisco Ruíz Cazador. En la seua boga nord disposa, des de principis del passat segle, d’un conjunt d’immobles entre els quals es troben alguns dels més representatius del modernisme castellonenc, com: la Casa Alcón, projectada en 1913 per l’arquitecte Manuel Montesinos. La casa de les cigonyes, obra de 1912, dissenyada per l’arquitecte Godofredo Ros de Ursinos, o la Casa Calduch, construïda en 1903, segons projecte de Francisco Tomás i Traver.

167

168

Martina, Natalia,

ai Claudia, Martin

Malena

Arxiu Històric Provincial de Castelló Classificació: Béns immobles Data Signatura Acte : 11/06/1998

Patrimoni documental i arxius a Castelló de la Plana Com a éssers vius que són, les ciutats neixen, es desenvolupen i, en la cruïlla de pobles i cultures que es dona en un espai determinat, cada població enfonsa les seues arrels en estrats més o menys profunds.

En el cas de Castelló de la Plana, tant la ciutat com el seu entorn compten amb remots antecedents l’estudi dels quals entra en el camp de l’arqueologia.

Però el naixement de la ciutat que avui habitem es troba en aquell transcendental moment de transformació que va suposar el canvi d’uns models de vida i de gents ocorregut en el segle XIII. D’aquest moment fins i tot disposem d´un testimoniatge documental del fet, i del projecte d’un rei -Jaume I- perquè l’empresa es dugués a terme.

Aquest testimoniatge és un pergamí, datat a Lleida a 8 de setembre de 1251, pel qual el monarca va autoritzar que naixés, per trasllat d’una petita entitat anterior, un nou burg que ja compta amb 772 anys.

De llavors fins avui, tots els passos donats per aquesta ciutat al llarg de gairebé tres quarts de mil·lenni d’història han anat deixant un rastre documental que, afortunadament, les successives generacions castellonenques han sabut valorar com a testimoniatge d’una consciència col·lectiva d’altíssim valor, conservant i custodiant el ric patrimoni existent en els arxius.

Aquests llocs dels quals, amb raó, se sol afirmar que són el reflex de la societat que els genera, els conserva i els utilitza amb diferents finalitats ja siguen aquestes de ca170

ràcter administratiu, cultural, patrimonial o de recerca.

Dels diferents arxius amb els quals compta Castelló de la Plana, hi ha tres dignes de ser destacats tant per les característiques i antiguitat dels seus fons com per la seua condició de públics. Es tracta de l’Arxiu de la Diputació Provincial, l’Arxiu Municipal i l’Arxiu Històric Provincial.

L’Arxiu de la Diputació guarda un dels majors tresors patrimonials d’àmbit provincial. La seua trajectòria ha corregut paral·lela al desenvolupament de la mateixa institució, creada en 1822, i, des d’aquesta data, es conserven els llibres d’Ac-

Elena Sánchez Almela Doctora en Història

tes de les sessions plenàries celebrades en el seu si. A més de la documentació generada per la institució en l’exercici de les seues activitats, l’arxiu custòdia també fons procedents de diferents municipis castellonencs entre els quals es podria destacar el corresponent a Catí, tant per la seua homogeneïtat com per la sorprenent col·lecció de pergamins que conté. Així mateix, la incorporació que amb els anys s›ha anat duent a terme d'arxius de procedència particular, al costat d›un magnífic arxiu fotogràfic -tal vegada el millor de la província- són alguns dels elements que atesten la importància de l'Arxiu de la Diputació de Castelló.

Llibre de Consells 1374-75 - Arxiu Municipal de Castelló

Arxiu de la Diputació de Castelló

Per part seua, l’Arxiu Municipal custòdia els documents produïts i rebuts per la institució municipal – Consell o Ajuntament segons les èpoques- al llarg del temps. De la seua antiguitat parla la mateixa documentació que s’inicia cronològicament en el segle XIII, és a dir, en el moment del naixement d’aquella antiga vila que avui és la ciutat de Castelló de la Plana.

Del conjunt de fons caldria destacar la sèrie d’Actes -conservada, sense massa llacunes, fins a l’actualitat- el primer llibre de la qual correspon a l’exercici administratiu de 1374-75 en el què, precisament, es troba recollida la notícia documental més antiga coneguda sobre la celebració d’una processó al Castell Vell. Una altra sèrie emblemàtica és la de Peita on en alguns dels volums que la integren està representat, en grans formats acolorits, l'escut de Castelló des del segle XVI. Al costat d'això: pergamins, registres de comptabilitat municipal, censos, padrons, protocols notarials, documents relatius a la gestió de l'aigua i del reg, expedients d'autoritzacions i llicències o peces singulars com el Llibre de Privilegis, el Llibre de la Mustaçafia o el Llibre d´Ordinacions ajuden a entendre això que alguna vegada hem pogut sentir: una ciutat és i serà allò que es puga documentar.

Protocols notarials - Arxiu Històric Provincial

L’Arxiu Històric Provincial de Castelló va ser creat l’any 1968 amb la finalitat de custodiar els protocols notarials del segle XVIII la conservació dels quals, fins a aquell moment, havia estat a càrrec del Col·legi de Notaris. Es tracta d’un fons de gran interès atès que, en la mesura que una de les funcions de la institució notarial és garantir la seguretat jurídica dels negocis privats, el valor dels protocols notarials com a font per a la recerca històrica és incalculable, amb un ventall temàtic tan ampli que qualsevol assumpte és susceptible d’estar contingut en ells.

Posteriorment, els seus fons es van incrementar amb les aportacions documentals dels diferents serveis perifèrics de l’Administració de Justícia, de la Delegació d´Hisenda i, més recentment de l’Administració Autònoma en qualitat de dipòsit. L´arxiu és de titularitat estatal i la seua gestió va ser transferida a la Generalitat Valenciana l’any 1983. A diferència de l’Arxiu Municipal i l’Arxiu de la Diputació en els quals la raó de la seua existència és la institució que els atorga també la seua denominació, l’Arxiu Històric Provincial, com s’ha vist, alberga fons documentals de diferents procedències pel que bé se li podria considerar com un arxiu d’arxius. El 10 de novembre de

1997 va ser catalogat com a Bé d´Interés Cultural.

Es diu que explorar el passat ajuda a entendre el present. També que no hi ha futur sense arrels. I en l’exercici col·lectiu d´assimilar on estem, mirant al futur tenint en compte el passat, els arxius juguen un paper important. Per sort a la ciutat n’hi ha i de bons i a més, gràcies a la tecnologia, la seua consulta és cada vegada més senzilla. Alegrem-nos, doncs, d’això i pensem que molt més difícil ho va tenir Josep Pasqual i Tirado, que va ser capaç de llegar-nos el TombaTossals conscient de «quantes coses sabriem més, si aplegar puguérem al fons de la Cova de les Meravelles, on és l´arxiu de les fetes glorioses de TombaTossals!».

Llibre d’Ordinacions (Segle XV) Arxiu municipal de Castelló

171

172

Comissió 2023

El Castell Vell i l'Ermitori de la Magdalena Classificació: Béns immdbles Data Signatura Acte: 2d7

El Castell Vell i l’ermitori de la Magdalena, cor de la festa

Actualment, la romeria a l’ermitori de Santa Maria Magdalena, coneguda com a Romeria de les Canyes, constitueix la principal i més important manifestació històrica, cultural, antropològica i festiva del poble de Castelló. És l’origen també de les actuals festes de la Magdalena, commemoratives de la fundació de la ciutat.

Tenim documentat històricament que, el 8 de setembre del 1251, el rei Jaume I el Conqueridor va atorgar, des de Lleida, un privilegi especial al seu lloctinent al regne de València, Ximén Pérez d’Arenós, per tal de poder traslladar l’antic Castelló des del tossal de la Magdalena a la plana, i en concret al recinte de l’antiga alqueria musulmana de Benirabe.

Aquest castell va ser conegut en principi en documents aragonesos redactats en llatí com a «Castilgone», «Castilion de ripa di mare», i a partir del segle XIII ‒en documents ja escrits en llengua catalana‒ amb el nom de «castell del Sas» és a dir del secà, «castell de Fadrell» o «Castelló de Borriana». Posteriorment, els pobladors musulmans de la fortalesa es van re-

174

Manolo Carceller Safont

tre al rei Jaume I el conqueridor l’any 1233, després de la caiguda de Borriana. Més tard el rei va fer instal·lar al castell població cristiana que, com hem explicat, després es va traslladar a la plana. A partir de llavors es començaria a fer servir la denominació de «Castell Vell».

Segons la llegenda, el trasllat al pla per a la fundació del nova vila cristiana de Castelló tingué lloc un tercer diumenge de Quaresma de 1252, en una nit fosca de tempesta, quan els colons fundadors il·luminaven el camí amb els fanals penjant dels gaiatos, i caminaven atents pel terreny amb les canyes, per a evitar caure dins de clots i de tolls..... Eixe seria l’origen mític de l’actual ciutat de Castelló, una llegenda que pren forma escrita al segle XVIII, de la mà de l’erudit Josep Llorens de Clavell, secretari de l’Ajuntament de Castelló des del 1710.

Però quin és l’origen de la romeria a la Magdalena?

En una acta del Consell municipal del 10 d’abril del 1375, publicada pel cronista Lluís Revest, es parla d’una «professó del castell vell». El significat d’eixa romeria en temps de Quaresma tenia sens dubte un sentit penitencial. És ben possible que aquestes romeries a l’ermita de la Magdalena tinguen precedents més antics. Des de mitjan segle XVI tenim també documentat el costum de peregrinar a l’ermita de la Magdalena, per a demanar pluges que paliaren les sequeres.

Quan l’erudit Àngel Sánchez Gozalbo va investigar els inventaris de la Magdalena va interpretar l’augment del patrimoni de l’ermita, des del 1537, com una mostra de la rellevància que als segles XVI i XVIII va poder adquirir la peregrinació, celebrada llavors el tercer dissabte de Quaresma.

Festa de commemoració de la fundació Els canvis polítics de principis del segle XVIII, amb la victòria borbònica en la Guerra de Successió, i l’abolició dels furs, és a dir de les lleis pròpies valencianes, i de les llibertats de Castelló i de tot el Regne de València, no eren propicis per a celebrar festes.

Josep Llorens de Clavell va escriure una crònica titulada Fundación y traslación de la villa de Castellón de la Plana, conclosa en 1730, que constitueix el primer relat conegut sobre la tradició de la festa de la Magdalena. Segons l’autor, aquesta «devotíssima procesión de clérigos, religiosos y la villa» té lloc cada any «para memoria de la antigua villa y castillo». Es tracta de la primera vegada que es publica una interpretació de la romeria a la Magdalena com una celebració de l’origen de la vila.

En l’any 1749 l’Ajuntament de Castelló, superat un període de deutes econòmics que va fer disminuir les activitats, va acordar la recuperació de la romeria a la Magdalena. L’acord municipal va fer servir un llenguatge molt ampul·lós: «será muy conveniente y puesto en razón se restablezca el presente año en adelante, con motivo de ser de gracias y en memoria de la traslación del pueblo al hermitorio de la Santa al presente sitio... en atención a que no se pierda dicha memoria y con ello se origine la ruina de su hermitorio».

Podem dir, doncs, que a partir del primer terç de segle XVIII al secular sentit penitencial que havia tingut originàriament la romeria, des del segle XIV, se li va afegir el sentit commemoratiu. Des del Setcents s’interpreta la festa de la Magdalena com una commemoració de la fundació de la vila de Castelló i de record del seu antic poblament.

175

Singularitat de la festa al Castell Vell El fet que Castelló de la Plana celebre festivolament els seus orígens com a poble, d’una forma tan definida, representa certament una singularitat. Només cal que comparem les festes de la Magdalena amb les del nostre entorn de la Plana. Només Vila-real té algun tipus de celebració de l’origen, i es tracta d’una celebració molt recent, creada a partir de la transició democràtica després del franquisme. No cal dir que les falles, emblema de les festivitats majors valencianes, no tenen res a veure amb una festa fundacional o de l’origen històric.

176

Aquest caràcter de celebració de l’«essència històrica» és segurament una de les raons que fins ara no s’haja perdut la memòria de la llegenda de la fundació de Castelló. I lligats a la personalitat històrica es troben els símbols de la peregrinació. La Romeria de les canyes de Castelló sempre ha tingut la presència d’un reliquiari, que segons la tradició conté un fragments d’os de santa Maria Magdalena i d’un queixal de sant Llorenç. Eixos símbols de figures de la fe recorrien els vells camins de l’horta cap a l’ermitori de l’antic solar castellonenc.

Consueta de la romeria de les canyes La Romeria a la Magdalena conserva una fidelitat a un ordre establert des del temps antic, amb unes estacions marcades per la tradició secular. Quatre heralds o reis d’armes, que portaven cartells amb els noms del rei Jaume I el Conqueridor, Ximén Pérez d’Arenós, Alonso d’Arrufat i l’any 1252, encapçalaven el seguici processional cap al Castell Vell des del 1852, any en què se celebrava el VI centenari de la fundació de la ciutat.

A Castelló fem servir un castell sobre un tossal i una ermita excavada en la roca, aprofitant en part una cova, com a escenari per al dia més gran de l’any de Castelló. La significació de l’associació de la festa amb la devoció a Maria Magdalena és deguda justament a la cristianització dels cultes en llocs com ara les coves, molt vinculades a aquesta santa.

Acabat el dinar del dia de la Magdalena, des del 1992 es va introduir una nova cerimònia, l’homenatge a la sang dels moros.

Diversos regidors nacionalistes, primer Antoni Porcar i després Enric Nomdedéu, van pronunciar uns discursos a partir del record dels antics pobladors del Castell Vell. Després de la interpretació de la Marxa de la ciutat, era la mateixa autora de la composició, Matilde Salvador, la que feia la cloenda de l’acte, pronunciant la invocació «Pels moros» i llançant un ramellet de flors cap al fons del barranc.

Els símbols i els rituals, d’origen secular o contemporani, on es fonen la imaginació i la interpretació de la història, mostren que les festes no podrien perdurar sense aquest valor d’integració social. Potser eixa és la significació més profunda de la concessió per part de la Generalitat Valenciana, el 1997, del títol de Bé d’Interés Cultural al Castell Vell de la Magdalena. Aquell acte va ser també un reconeixement al cor de la festa major de Castelló, on el poble viu el goig de la seua mateixa existència històrica.

177

178

GAIATa15 SEQUIOL

179

ALQUILER DE PLAZAS DE GARAJE ENTRADA Y SALIDA DE VEHÍCULOS POR C/ HERRERO, 63 Y AVDA. CASALDUCH, 56 TEL. 964 25 37 79 – 618 83 91 33

180

GAIATa15 SEQUIOL

181

GENER 2022

Un any en Sequiol

CAVALCADA DE SS. MM. ELS REIS MAGS D’ORIENT 05/01/2022 Donem la benvinguda a un nou any, amb l’esperança i il·lusió que tot aquest malson de la Covid que venim patint des de març de 2020 -sembla que no però ja van dos anys de NO normalitat- quede arrere. I un dels primers actes festius que els més joves esperen amb gran il·lusió és la Cavalcada de SS.MM els Reis Mags d’Orient..

Melchor, Gaspar i Baltasar, acompanyats dels seus Patges Reials es van acomodar en les seues respectives carrosses que anaven precedides d’una bulliciosa i colorista activitat d’animació. I entre elles, destacar la preparada pels Presidents i Madrines Infantils de les Comissions de Sector, coordinada per la Gestora de Gaiates. Mentre elles conformaven el conegut jugue “qui és qui?”, ells realitzaven infinitat de carreres a semblança de “Mario Bros Kart”; tots ells seguits d’una espectacular carrossa plena de regals i joguets per a tots els xiquets i xiquetes de les comissions infantils de les dènou Gaiates. I, com no, la nostra bellíssima Madrina

Infantil, Alejandra Sáez, va gaudir de valent amb el seu personatge del joc.

A l’arribada al Palau de la Festa, Ses Majestats els Reis Mags d’Orient, van rebre la clau d’or de la ciutat moments previs a dirigir unes paraules a tots els xiquets i xiquetes que ja esperaven, impacients, poder acostar-se a ells i, en primera persona, verificar que la seua carta havia arribat i que totes les seues peticions serien ateses, en la mesura que siga possible, clar!.

Un passet més que ens va acostant a la Magdalena 2022; que tots esperem amb impaciència i ganes de gaudir-la... això sí, amb molta responsabilitat i si les condicions són favorables. ESPEREM!

GAIATA DE LA CIUTAT INFANTIL EN FITUR’22 09/01/2022 Mediats de gener sol ser la data de convocatòria de FITUR, la fira del turisme que aglutina, en les instal·lacions de IFEMA Madrid, a tot el sector nacional per a donar a conéixer les excel·lències del Turisme a Espanya; concretament, aquest any 2022, del 19 al 23 de gener. dilluns 17 de gener, a primera hora del matí “Ramell il·luminat” es pujava al transport per a desplaçar-se els més de 400 quilòmetres que separen el magatzem municipal de carrosses del pavelló 7A de IFEMA Madrid. I no anava sola perquè un equip de Sequiolos l’acompanyava per a assegurar-se que tot eixia perfecte i arribava, sana i estàlvia, al destí. I unes deu hores després de la seua eixida i després d’uns xicotets tocs de “maquillatge” -cal muntar i desmuntar el gaiato perquè càpia en el calaix del camió, alguna incidència en les rodes, a mésa més, d’alguna bombeta que “va perir” en les labors de càrrega i descàrregaja lluïa, esplèndida, majestuosa, il·luminant l’estand de Castelló -imatge curiosa de nostra Gaiata al costat de la mar mediterrània i el castell de Peñiscola, al fons-.

Dimecres 19 s’inaugurava la fira i l’endemà dijous, era el dia de la Comunitat Valenciana. En l’estand eren presents les Reines de les Festes, Carmen Molina i Gal·la Calvo

182

-abillades amb les seues millors gales castelloneres- acompanyades per l’Alcaldessa de la Ciutat.

Innombrables van ser les visites institucionals, entre les quals destaquem el President de la Diputació de Castelló o el Molt Honorable President de la Comunitat Valenciana, el morellà Ximo Puig; els qui no van perdre l’ocasió per a posar al costat del nostre “Ramell Il·luminat”, al costat de les Reines de Castelló.

FEBRER 2022

Un any en Sequiol

REPOSICIÓ DE BANDES 22/02/2022 S’acostaven les festes de la Magdalena de 2022, els representants de la qual eren els mateixos que van ser triats per a les festes de març de 2020, que van haver de ser suspeses a causa de la pandèmia. En les bandes de Madrines, Dames de la ciutat i Reines posava 2020, a més les xiquetes havien crescut molt i les bandes els quedaven curtes, per la qual cosa el patronat va decidir fer lliurament de bandes noves tenint la mesura necessària així com la inscripció 2022. Per a fer lliurament de les mateixes es va organitzar un xicotet i estrany esdeveniment en un cuartet del Palau de la festa, anomenat Museu de la festa, en què tant majors com infantils van rebre la banda de mans de l’Alcaldessa.

MARATÓ BP CASTELLÓ 27/02/2022 Moltes van ser les associacions, bandes musicals, empreses i gaiates que es van inscriure en la segona edició del concurs ‘Anima la teua marató’, i que van posar música i colorit durant la celebració de la jornada esportiva per excel·lència en la capital de la Plana.

La nostra comissió va participar activament, formant frases curtes d’anime amb els seus propis cossos, aquests portaven penjades lletres confeccionades per a l’ocasió.

Així doncs, es podia llegir: Anime, segueix així , sort etc.

Va haver-hi un gran ambient en la majoria de punts establits per l’organització perquè els corredors sentiren la calor del seu públic,i els sequiolos van voler animar als participants al seu pas, especialment al final, kilòmetre 37,5, on les forces ja eren escasses.

183

MARÇ 2022 SOPAR DE GALA 40 ANIVERSARI DE L'A.C. GAIATA 15 SEQUIOL 12/03/2022

Des de la seua aparició, en la Magdalena de 1982, de manera ininterrompuda -si donem per bons les malèfiques edicions de 2020 i 2021-, la nostra associació ha sigut una de les més actives i participatives d’entre les que componen el món de la festa. I havíem decidit que, en aquesta edició de la Magdalena de 2022, celebraríem el nostre quaranta aniversari en gran.

Amb la finalitat de deixar constància que 2022 seria l’any del nostre quaranta aniversari, el nostre artista “de capçalera” Javi Rodríguez, va quedar encarregat de dissenyar un logotip representatiu d’aquesta data tan assenyalada, conjugant la imatge de la Panderola amb el grafisme “40”; tot un encert imaginatiu.

Una de les activitats que es va programar per a poder celebrar, com Sequiol es mereix, el seu aniversari va ser un sopar de Gala, que va quedar obert a quants volgueren passar una agradable i amena vetlada amb tots nosaltres. La data triada va ser el dissabte 12 de març; a set dies vista de l’ini-

ci de la Magdalena de 2022. Els salons del Reial Club Nàutic de Castelló va congregar a un centenar de Sequiol@s, tant de l’actual comissió com d’anteriors.

Avans de sopar, es va donar pas al lliurament de la nova distinció del Sequiol: la Panderola d’Or Honorífica que, des d’aquesta edició, distingirà als màxims representants del Sequiol. Va obrir el torn de distincions els nostres representants de la Magdalena 2022, Alejandra Saez Sisamón i Manel Rubio Llambrich, Madrina i President Infantil; i la Madrina, Lourdes Climent Moreno del braç del Sequioler de l’Any, Paco Torres Navarro.

L’emotiu parlament de la Presidenta de l’associació, agraint el seu esforç i col·laboració a quants han contribuït al gran èxit collit per Sequiol en aquestes quatre dècades de festes, va donar pas al sopar i posterior ball que es va allargar fins a altes hores de la matinada.

Tot preparat per a, ja, gaudir de la Magdalena 2022, en la qual la programació de Sequiol comptarà amb noves activitats per a celebrar el seu quaranta aniversari.

ENTREGA DELS PREMIS DE L'ÚS DEL VALENCIÀ 17/03/2022 El dijous 17 de març de 2022, l’escenari del Teatre Principal de Castelló acollia el lliurament de les distincions que la Generalitat Valenciana concedia per a activitats de promoció de l’ús del valencià en els llibrets de festes de Gaiates i Colles, en la Magdalena. Un lliurament de distincions una miqueta especial perquè aglutinava, en aquest mateix acte, el lliurament de les distincions corresponents a les edicions de 2020, 2021 i 2022; al no poder-se haver entregat les dos anteriors per motius de les restriccions imposades per la pandèmia.

A aquest acte, en representació de l’associació cultural Gaiata 15 Sequiol van acudir, les nostres esplèndides Madrines, Alejandra Sáez i Lourdes Climent, acompanyades del President Infantil, Manel Rubio i de la Presidenta de l’Associació, Elisabeth Breva.

Diverses vegades van haver-hi de pujar a l’escenari a recollir els diferents guardons que van obtindre les publicacions del Sequiol. Així, nostre llibret de 2020 va obtindre el quart premi; el de 2021 el sisé i el que anunciarà la programació del

184

Sequiol per a la Magdalena 2022, el sisé premi a més d’un esment especial per la utilització de llenguatge inclusiu.

En aquest mateix acte es va fer la presentació del Llibre de la Festa de la Magdalena 2022 que edita el Patronat Municipal de Festes.

Com a colofó a aquest acte, la Gestora de Gaiates va fer lliurament de la seua màxima distinció de l’any, el seu nomenament de Gaiater de l’Any, al club esportiu Castelló i a la Fundació Albinegra, per la celebració del seu centenari, aquest 2022.

ÈXIT DE L’EXPOSICIÓ DE LES 101 MAQUETES EN EL MUSEU ETNOLÒGIC Paloma Aguilar Royo - Periodista

10/03/2022 Sequiol contribueix de manera activa a donar a conéixer la Gaiata a través d’aquesta iniciativa ja que, després de la decisió del jurat, les 101 maquetes que es van presentar al certamen van quedar exposades en el Museu d’Etnologia, al carrer Cavallers, del 12 al 29 de març.

A l’acte d’inauguració de la mostra, que va tindre lloc en els dies previs a l’inici de la setmana gran del 2022, van assistir les Reines de les festes, Carmen Molina i Gal·la Calvo, al costat de les Madrines, Presidenta i President infantil de la Gaiata 15 Sequiol, així com els edils Francesc Mezquita, María España i Luciano Ferrer i, com no, els guanyadors del primer i segon premi, Sergio Tirado i Marc Rodríguez, respectivament.

Els assistents, visiblement emocionats per l’imminent començament de les festes, van recórrer la sala on van poder gaudir de les xicotetes gaiates realitzades pels xiquets i xiquetes castellonenques i que va ser el preludi a l’inici de les celebracions. Durant la visita, els assistents es van mostrar interessats

pels detalls de les maquetes i van comentar el bé que estaven fetes pels escolars de Castelló, a més d’enaltir la iniciativa de Sequiol que, un any més, va mostrar el seu treball per les festes de la ciutat i, especialment, pel monument de llum sense foc ni fum.

185

SERGIO TIRADO, DEL COL·LEGI FADRELL, GUANYA EL XIX CONCURS DE MAQUETES ESCOLARS “CIUTAT DE CASTELLÓ” - PREMI LORENZO RAMÍREZ Paloma Aguilar Royo 12/03/2022

La Gaiata 15 Sequiol és un dels sectors més actius de la ciutat ja que realitza nombrosos actes durant tot l’any, tant emmarcats en la setmana de les festes de la Magdalena com en la resta dels mesos. I d’entre tots aquests, destaca un, pel seu interés en la promoció de la Gaiata entre els més xicotets: el Concurs de Maquetes Escolars “Ciutat de Castelló” - Premi Lorenzo Ramírez que, l’any passat, ha aconseguit la seua dinovena edició.

En aquesta ocasió, i després del parèntesi de la pandèmia, en el 2022 han participat, en aquest tradicional certamen, un total de 198 escolars, de set col·legis de la ciutat i, d’entre ells, el guanyador ha sigut Sergio Tirado, del col·legi Fadrell; mentre que Marc Rodríguez, també del col·legi Fadrell, ha obtingut segon premi i Eva Blanch, del centre educatiu Mare Vedruna, ha rebut el tercer guardó. Aquesta va ser la decisió del jurat, format per 20 persones, que es va reunir en les setmanes prèvies a la setmana gran, per a determinar qui era el millor mestre gaiater infantil. Va ser, sens dubte, una difícil decisió a causa de la gran categoria i nivell de les maquetes presentades, amb gran enginy i dedicació absoluta que van donar com a resultats magnífics monuments.

EL JURAT Isabel Granero - Presidenta de la Tinença Alcaldia Sud i Regidora de Salut i Gent gran Francesc Mezquita – President de la Tenecia d’Alcaldia Nord i Regidor d’Educació Leopoldo Monfort – Gerent de la Fundació Caixa Castelló Ana Navarro – Centro Comercial Carrefour Castelló Esteban Gual – President de la Gestora de Gaiates Vanesa Pérez – Presidenta de l’Associació d’Artistes Gaiaters Jose Vte. Monroig – Artista Gaiater Jose Luis Aragonés – Artista Gaiater Raúl Collazos – President de l’A. C. Gaiata 8 Portal de l’Om Patricia Mir – Periodista Chelo Pastor – Periodista Paloma Aguilar – Periodista Agustín Mon – Membre de l’A. C. Gaiata 15 Sequiol

186

PRIMER DISSABTE DE MAGDALENA 2022 19/03/2022 El principi de les Festes de la Magdalena és el moment en el qual arriba la completa alegría, començen a eixir les primeres llàgrimes, les primeres il·lusions, les primeres abraçades, i per descomptat el principi de la màgia.

Quina millor manera de començar a sentir que "ja el dia és arribat" que amb el fum i els petards de la primera mascletà.

A les 12 del matí començava la primera mascletà, protagonitzada per la Pirotècnia Germans Sirvent d’Alacant, poc abans de llançar el primer avís, va començar la pluja, llavors va ser quan van vindre la resta d’infortunis, com el retard que va haver de les regnes i la seua cort, que va provocar que no estigueren al començament d´aquesta. Malgrat tot això, la mascletà va poder tornar a començar, amb tots allí per a poder gaudir-la, encara que amb un paraigua per a cobrir-nos.

Lourdes, Alejandra i Manel van seguir amb un somriure ben gran al rostre, ja que van gaudir molt d’aquest primer contacte amb les festes tan esperades, igual que tots.

La desil·lusió va arribar aqueixa mateixa vesprada, quan poques hores abans de començar el Pregó es va anunciar que había de ser cancel·lat, ja que la pluja impedía que es poguera realitzar en bones condicions.

No obstant això, la pluja ens va donar una mica de treva i vam poder gaudir d’una espècie de ¨Pregó alternatiu¨, on el Pregoner, Chema Prades, va eixir al balcó de l’Ajuntament de Castelló per a cantar el pregó de Castelló.

187

PRIMER DIUMENGE DE MAGDALENA 2022 20/03/2022

Per a començar el dia ben d’hora, i com exigeix la tradició, és moment d’iniciar la Romería de Canyes. La Gaiata 15, representats per la nostra Madrina, Lourdes Climent, Madrina Infantil, Alejandra Sáez, President Infantil, Manel Rubio, acompanyats per la Presidenta de l’Associació Elisabeth Breva i el nostre Sequioler Javier Rodríguez, que, amb molta il·lusió, van partir des de l’Ajuntament de Castelló fins al seu destí, l’ermita de la Magdalena. Amb els vestits de llauradors i llauradores, i una canya a la mà amb la cinta de les festes, comença aquest tan esperat trajecte.

També van complir amb la tradició els nostres sequiolers i antics representants de l’associació, Marc Osorio, com a Pregoner Infantil, Águeda Ibars, com a Dama de la Ciutat i Andrea Molés, com a Dama de Companya de la Na Violant.

Aquest primer diumenge de les festes, va ser un dels pocs dies que vam poder gaudir del temps, ja que, el bon clima i el sol ens van estar acompanyant també en aquest pelegrinatge. Al migdia, ja vam donar per finalitzada la Romeria, i amb les mateixes ganes i forces, vam anar a fer el trasllat de les gaiates, preparant-les ja per a lluir-les per la Ciutat.

188

Però la pluja no ens va donar treva en aquest moment, la qual cosa va dificultar el trasllat i que ens va causar alguns problemes, encara que vam tindre la sort que els nostres companys de l’Associació Cultural Gaiata 18 Crémor, no van dubtar a ajudar-nos, als qui agraïm molt el favor.

I, com no, per a finalitzar un dia de tradició com aquest, va arribar el moment d’il·luminar la ciutat, que després de dos anys havia estat apagada. Encara que no va parar de ploure, nosaltres, els castelloners i castelloneres, no vam dubtar en, a part de portar la canya en una mà, acompanyar-nos també d’un paraigua, i desfilar amb molt d’orgull pels carrers de Castelló, al costat de la llum de nostres Gaiates.

189

DILLUNS 21 MAGDALENA 2022 21/03/2022 Dilluns de Magdalena, dia en què la il·lusió de tots els xiquets i xiquetes de Castelló ixen a la llum completament, ja que, és el dia del Pregó Infantil. Però enguany, la pluja va guanyar la batalla, i va fer que haguera de posposar-se el Pregó Infantil, i també que cancel·laren tots els actes previstos per a aquest dia.

A pesar que la plutja no ens va donar treva en tot el dia, la Gaiata 15 es va reunir en el cau per a poder gaudir del dia, encara que no fora com sempre.

A poc a poc, s’anava acostant un dels moments més esperats de les festes, el lliurament de Premis de Gaiates.

Caiguda la nit, es va comunicar, per mitjans de la Televisió, com va quedar l’ordre de guanyadors dels premis. Amb molt d’orgull, els sequiolers vam poder tornar a escoltar aqueixes paraules que tant ens motiven, ¨primer premi per a la Gaiata 15 Sequiol¨.

Crits, llàgrimes d’alegria, abraçades, somriures i emoció va ser el que va protagonitzar aquest dilluns de Magdalena, que malgrat ser diferent, el més important és que vam estar tots junts.

Per a finalitzar aquest emotiu dia, ni la pluja ens va parar, i tota la comissió sequiolera vam eixir al carrer, amb el paraigua, enfront de nostra Gaiata guanyadora, saltant i cridant d’alegria, celebrant que, un altre any més, complim un gran somni.

190

DIMARTS 22 MAGDALENA 2022 22/03/2022 Comença el dimarts de les Festes de la Magdalena 2022, torna a eixir el sol, i, quina millor manera de celebrar-ho que obrint la barra de degustacions de la Gaiata 15, Aquesta s’inaugurava amb els embotits i carns de la carniceria-charcuteria PRADES, i amb una rica tapa, un got en la mà, una miqueta de música i el sol, començava el matí en Sequiol.

Arribada la vesprada, la comissió sequiolera, ens vam dirigir amb molta alegria cap a la nostra volguda i nostàlgica Pérgola.

Ya tots reunits, va començar l’entrega de premis, on Sequiol vam ser guardonats pel primer premi a millor Gaiata, premi que vam celebrar com era necessàri, amb forts abraços i crits d’alegria. Molt agraïts pel resultat, també volem donar l’enhorabona des d’ací a totes les comissions gaiateres i a tots aquells que van participar, pel seu gran treball i esforç.

191

DIMECRES 23 MAGDALENA 2022 23/03/2022

Per començar aquest dimecres, els nostres representants van tenir invitació a passar per les “bodeguetes” organitzades pel mitjà de comunicació ¨Mediterráneo¨, al Corte Inglés de Castelló.

Durant el matí, al cau del Sequiol, també es van realitzar diverses activitats, on vam tenir una molt honorable visita, El president de la Generalitat, Ximo Puig, i l’alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, ens van brindar amb una visita, felicitant-nos pel premi, i donant el seu gran suport pel treball i l’esforç realitzat any rere any.

Arribada la vesprada, vam cedir el torn als joves de la comissió, que, sorpresos pel gran èxit que van tenir a les festes del 2019, es van decidir a tornar a organitzar un ¨tardeo¨ al cau.

I, encara que la pluja no ho va posar fàcil, la festa no es va aturar, i es va traslladar dins del cau, on, el grup de música “Extopa”, ens va fer gaudir d’una vesprada estupenda.

192

193

DIJOUS 24 MAGDALENA 2022 24/03/2022 Ens trobem ja a la meitat de la millor setmana de l’any a Castelló, dijous de les Festes de la Magdalena 2022. Seguint amb el tercer dia de degustacions, avui comptem amb una boníssima paella, gràcies a la col·laboració de la bocateria-cafeteria l´Antic.

Per als xicotets de la comissió, es van realitzar una sèrie de jocs dins del cau, per poder cobrir-se de la pluja. El pin pon, el tres en ratlla, unes bitlles, i molts jocs més, van ser les activitats que més van triomfar el dijous pel matí.

Seguidament, encara que, per motius de seguretat sanitària, va quedar suspesa la cavalcada del coso multicolor, a la Gaiata 15 no van faltar els colors.

Com cada any, caiguda la nit, es va celebrar el concurs de disfresses de tota la comissió sequiolera, on, tant els grans com els petits participen i es diverteixen, sent durant un dia alló que ells volen ser.

194

DIVENDRES 25 MAGDALENA 2022 25/03/2022 Comença el dia amb la quarta jornada de degustacions, avui amb la col·laboració d’ous SALES, amb un bon plat d’ous fregits que, any rere any, sempre triomfen.

Per als més petits es van organitzar diverses activitats, començant des d’una globotà, on tothom va explotar els globus amb escuradents simulant el so d’una mascletà. Seguidament, dins del cau, es va realitzar l’espectacle FAMM, amb el mag que va sorprendre tots els nens i també els que no són tan xicotets.

Mentrestant, els nostres forts treballadors es van reunir per a gaudir d’un bon i gran esmorzar al cau, on les rialles i la diversió van ser protagonistes.

Al migdia, per seguir aquest matí tan complet, finalitzada la segona globotà d’aquestes festes, els sequiolers vam gaudir d’una torrà riquíssima.

195

DIVENDRES 25 MAGDALENA 2022 25/03/2022 Arribada la vesprada, era el moment de l’esperada visita de les Reines de les Festes de la Magdalena 2022, on tota la comissió ens vam reunir al cau del Sequiol per rebre-les com cal. Les Reines de les Festes, Carmen Molina i Gal.la Calvo, acompanyades de les seues respectives Corts d´Honor, entre les que es trobava la nostra antiga Madrina, Águeda Ibars, de qui vam estar molt contents al tornar-la a vore en el cau en aquestes festes, a la seva casa. Seguidament les reines de les festes van fer l’honor de lliurar, els fadrís,

196

atorgats pel Patronat de Festes, a la comissió de la Gaiata 15, al acabar l’acte, vam fer un petit banquet de celebració.

Per finalitzar aquest gran dia, el nostre apreciat DJ RODHEL, ens va fer gaudir d’una meravellosa festa al cau, amb qui mai ens avorrim i aquell a qui sempre ens alegrem de tenir amb nosaltres.

DISSABTE 26 MAGDALENA 2022 26/03/2022

Comença la recta final de les Festes de la Magdalena 2022, dia dedicat a la Patrona de la Ciutat, la Mare de Déu del Lledó. La pluja va impedir que es pogués fer la mascletà, però tot i això, a Sequiol vam seguir amb alguna de les activitats previstes.

La nostra presidenta, Elisabeth Breva, va tenir una invitació a una entrevista organitzada per À Punt, parlant, entre d’altres coses, de les festes i del premi rebut per la Gaiata.

Arribada la vesprada, tots els gaiaters i gaiateres de Castelló, ens vam reunir a la Plaça Major, començant així el camí cap a la Basílica del Lledó. Sequiol, a més de la seva gran comissió, va estar acompanyada també de familiars i amics, fet que va fer aquest acte més emotiu i bonic del que ja és.

Ja acabada l’ofrena de rams a ¨la nostra mareta¨, al cau del Sequiol, com cada any, celebrem el sopar de ¨pa i porta¨, que va vindre seguit de l’esperada actuació del nostre estimat grup CENTAURO, els qui, any rere any, segueixen omplint de gent el barri, i segueixen fent-nos gaudir d’un bon i entretingut concert, fins gairebé la matinada.

197

DIUMENGE 27 MAGDALENA 2022 27/03/2022 La fi de les festes, sempre un dia de melancolia, es va convertir en un dia ple d’activitats, ja que, com va quedar suspesa la cavalcada del Pregó Infantil del dilluns passat, es va ajornar avui dia, diumenge 27 de Març.

Per fi va sortir el sol a Castelló, la nostra Madrina Infantil, Alejandra Saez, i el nostre President Infantil, Manel Rubio, i la resta de la comissió infantil sequiolera, amb un gran somriure, van desfilar pels carrers de Castelló, acompanyant la Reina Infantil de les festes, Gal·la Calvo. Avui, per fi, va arribar el dia en què el Pregoner Infantil, Marc Osorio, estimat i antic President Infantil de la magdalena 2019 a la Gaiata 15, va poder delectar-se amb la seva gran i dolça veu, pujat al cavall, per poder pronunciar aquestes paraules que feia tant de temps que esperava cantar pels carrers de Castelló, de qui estem realment orgullosos.

Després d’haver pogut gaudir de l’última mascletà de les festes, i aprofitant el bon temps que feia, al cau de la Gaiata 15, vam degustar una deliciosa paella cuinada pels sequiolers Nacho i Manolo. Caiguda la nit, començava ja la desfilada final, l’últim adéu de les festes de la Magdalena 2022. Ja tot Castelló reunit a la Plaça Major, vam acomiadar aquestes festes, amb un acte molt emotiu que ens va deixar a tots amb la pell de gallina.

Així doncs, els nostres representants, Lourdes Climent, Alejandra Saez i Manel Rubio, i el Pregoner Infantil Marc Osorio, Dama de la Ciutat Àgueda Ibars, deien adéu al que passarà a ser un dels més grans i bonics records, les Festes de la Magdalena 2022.

198

ABRIL 2022 GRAN GALA DE LLIURAMENT DE PREMIS EN EL TEATRE DEL RAVAL RAFA LLORET, PRESIDIDA PER L’ALCALDESSA Paloma Aguilar Royo 01/04/2022

El lliurament de premis d’aquesta nova edició del concurs va tindre lloc l’1 d’abril en el Teatre del Raval - Rafa Lloret i va estar presidida per l’Alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, a més de comptar amb l’assistència de les Reines de les festes del 2022, Carmen Molina i Gal·la Calvo i les seues Dames de la Ciutat; així com d’autoritats, premiats, familiars i representants de la Gaiata 15 Sequiol.

Claudia Llopis va ser la presentadora de l’acte que va introduir a la presidenta de la Gaiata 15, Elisabeth Breva, qui va dedicar un discurs als assistents agraint tots els col·laboradors que donen suport a aquest projecte perquè puga seguir avant, any rere any. També va animar als participants al fet que continuen fent-ho perquè les maquetes estaven molt ben realitzades.

Seguidament, la màxima representant del sector, al costat de la Madrina Lourdes Climent i el President infantil, Manel Rubio, van entregar els premis als guanyadors de la fase local Celia Martínez, Rafael Navarrete, Stepania Adriela Nadeyde, Assa Doucoure i Estel Kalu, Lucas Eduard Ungureanu i Lucas Leal, María Parra i Nicela García, Andrei Prundean i Ali Qaissi, Marcos Romera i Roger Santacruz, Kamil Chlopeck i Jugo Giménez, Mihai Teodor, María Pérez i Inés Llorens i Melani Calderón i Gabriel Vicent. Uns -els qui van presentar la maqueta a títol individual- van rebre un altaveu Bluetooth i altres -els qui van presentar la maqueta en equip- uns auriculars sense fils, igual que els finalistes.

Quant a aquests, els van entregar els premis les Reines de les festes de la Magdalena i van ser: Carmen Paloma Ortega, Nuria Aguilar, Alba Rodríguez Pradas i Alba Rodríguez Novella,Raquel Canales, Anna Andrés i Isabela Molina i Cristian Sánchez i Alejandro Zamfir.

Després va arribar el moment de nomenar els guanyadors del concurs de maquetes escolars “Ciutat de Castelló”,

premi Lorenzo Ramírez. L’alcaldessa de la ciutat, al costat de Carmen Molina i Gal.la Calvo, van entregar els premis.

Eva Blanch, tercer premi, va rebre una tauleta; Marc Rodríguez, segon premi, va ser premiat amb una altra tauleta; i el primer premi va ser per a Sergio Tirado, qui va obtindre un ordinador portàtil per la seua meravellosa obra “Per fi Magdalena”. A més a més, aquest premi està dotat amb una litografia original de l’obra del Sequioler de l’Any 2014, Lorenzo Ramírez, i la seua maqueta serà representada a escala d’un metre.

Per a finalitzar l’acte, tant el regidor d’Educació, Francesc Mezquita, com l’alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, van dirigir unes paraules al públic assistent així com als xicotets participants i els van convidar a continuar formant part del concurs i van agrair a la Gaiata 15 el seu compromís de continuar divulgant l’art i el coneixement de la gaiata, element diferenciador de les festes de la Magdalena de Castelló.

Des de la Gaiata 15 van mostrar el seu agraïment per l’alta participació i l’interés dels escolars de la ciutat participants.

Una fotografia de grup va posar punt i final a aquest emotiu, fester i gaiater acte.

199

SOPAR D'AGRAÏMENT 09/04/2022 La passada nit del dissabte, dia 9 d'abril, la Gaiata 15 es va reunir, en el Club Nàutic del Grau de Castelló, per a celebrar un sopar en agraïment a tota la comissió.

Abans de començar el sopar, els nostres representants de la Magdalena 2022, Lourdes, Alejandra i Manel, ens van oferir unes meravelloses i emotives paraules, mostrant-nos la seva gratitud per tot aquest temps, especialment durant temps de pandèmia, i fent-nos saber la gran felicitat que han rebut i el moltíssim que han gaudit.

Seguidament, van voler donar les gràcies a les famílies, oferint-los un xicotet detall a cadascuna, amb una preciosa botella de licor. I, especialment, també li van donar les gràcies, amb un detall més personal, a la Presidenta de l’Associació, Elisabeth Breva, i als pares dels representants, els qui han ajudat al fet que aquest gran somni haja pogut succeir.

Tancat aquest moment d’agraïments i detalls, es va donar pas al sopar, amb un menú completíssim, i als brindis, acompanyats del nostre volgut ¨rotllo i canya¨, que va donar pas al moment de la festa, la qual es va allargar fins a quasi la matinada.

GALA DE LA PIROTÈCNIA 10/04/2022 Diumenge passat 10 d’abril, al Palau de la Festa, es va celebrar la Gala de la Pirotècnia. Un acte concebut per a agrair la participació de totes les empreses pirotècniques que actuen durant la recentment finalitzada setmana festera de la Magdalena. A més a més, en aquest acte, es dona a conéixer el veredicte del Jurat del concurs de Mascletaes “Ciutat de Castelló”; que enguany complia la seua vint-i-sisena edició.

Seguidament, Javier, va convidar a prendre l’escenari a les Reines de les Festes, acompanyades pel President del Patronat de Festes, per a fer lliurament d’una mètopa als representants de les diferents empreses pirotècniques, participants en la Magdalena 2022:

200

Arribava el moment estel·lar de la gala: la lectura de l’acta del Jurat de Mascletaes; va prendre la paraula la Secretària del Jurat per a donar lectura al veredicte. En primer lloc s’indicava que, davant l’absència del President, exercia com a tal el primer vocal, Agustín Mon, el Jurat, per unanimitat, prenia la decisió de declarar desert la XXVI edició del concurs, “donades les circumstàncies excepcionals i tenint en consideració les dificultats que van tindre les empreses que sí que van poder disparar per a muntar els seus espectacles a causa de les condicions meteorològiques”.

MAIG 2022

Un any en Sequiol

PARTIT DEL TAU AMICS DEL BASQUET 06/05/2022 La nostra Madrina Lourdes, Madrina Infantil Alejandra, acompanyades per la Presidenta Elisabeth, van assistir a animar al TAU Castelló, en el partit entre els nostres veïns del TAU Castelló i el Covirán Granada de la LEB Or. Partit molt vibrant on ho vam passar molt bé però que desafortunadament la victòria va caure per als granadins, encara que s’ho van meréixer els xics del TAU. Vam gaudir molt, gràcies per tot i prometem tornar.

FESTA DE LA ROSA 10/05/2022 Maig a Castelló és sinònim de cultura, de tradició, de culte i sobretot de música.

Després de dos anys, encara que l’any passat vam tindre una mostra l’últim dissabte de Maig, Castelló, va tornar a escoltar les cançons que els grups dediquen a les dones cada nit de dissabte a diumenge, perquè la nostra ciutat, quan arriba aquest mes, es torna poesia i cançó. Boleros, cançons populars, jotes i tot tipus de melodies es poden sentir i gaudir entre barrejat amb les primeres aromes a flor del taronger.

Amb tal motiu, dissabte passat 7 de maig, es va realitzar l’edició corresponent a enguany i l’enclavament cèntric de la ciutat, va congregar a nombrós públic entre els quals es trobava la representació de totes les comissions de sector. I fidels a la cita la Gaiata del Sequiol va ser present amb els seus màxims representants, Alejandra i Lourdes, acompanyats per la presidenta, Elisabeth i un import nombre de membres de la comissió, tots van acompanyar a les reines de les festes, Carmen i Gal·la, junta-

ment amb les seues respectives dames de la ciutat, amb les que, com no, estave també Àgueda Un acte organitzat que té la seua versió en nostra gaiata amb la festa de la rosa Sequiolera.

201

I TORNEIG DE PÀDEL SEQUIOL 15/05/2022 Comença una nova tradició a la Gaiata 15 Sequiol, un torneig de pàdel solidari en benefici d’Afanias Castellón, organitzat per la gaiata, sobretot pels joves, que van tindre la iniciativa d’ajuntar la festa amb l’esport, i els que van encertar de ple amb la idea.

Ben aviat, al Club Tennis Castelló, després de les inscripcions, van començar les primeres partides, on 32 parelles, disposades a donar-ho tot, van jugar durant tot el matí per aconseguir el trofeu, però sobretot per passar-ho bé. Entre les parelles jugadores, ens va venir a recolzar també la Reina de les Festes, Carmen Molina, que va vindre molt ben acompanyada.

Per dinar, els nostres fidels xefs sequiolers, ens van donar les forces necessàries amb una riquíssima paella preparada per a 160 comensals, i per postres unes bones i saníssimes taronges, de Cítrics Pellicer, per poder així continuar jugant a la tarda.

Arribada l’hora de les semifinals, vam tenir el gran honor de poder animar l’ambient amb la bona música del nostre amic d’EL SHOWMAN DEL SERRUCHO, que va estar acompanyat d’una nova estrella, Alejandro, un raper molt especial per a tots a qui segur que tornarem a veure rapejant.

Finalitzades les semis, en tercera posició van quedar les parelles formades per Rafa Alabau i José Bollado, i per altra banda, Ruben Campos i Jordi Lopez, a qui donem l’enhorabona per l’esforç fins a l’últim moment.

Abans d’arribar a l’esperada final del torneig, la Madrina de la Gaiata, Lourdes Climent, va fer entrega del sorteig de la rifa solidària, on molts i diferents premis van treure més d’un somriure. I seguidament es va donar pas a la

202

partida final, on jugaven les parelles formades per, pare i fill Enrique Carceller i Enrique Carceller, contra Jorge Menero i Jose Garcia.

Tot i haver estat un partit molt renyit, van quedar en el primer lloc la parella de Jorge Menero i Jose Garcia, els campions del primer torneig de pàdel Sequiol.

A tots els participants, els donem des d’aquí l’enhorabona per haver donat el millor de vosaltres fins al final, i a qui esperem veure el proper any.

Però això no hauria estat possible sense la col·laboració

dels següents: gràcies als patrocinadors FACSA, Patronat d’Esports, Grupo Cano Lopera i Maquiver,S.L.U. per recolzar-nos al complet. Gràcies als col·laboradors El Corte Inglés, Coca Cola, Surfers Castelló, Lexus, Padelnuestro, Laser Combact, Padel Tennis Drive academy, VR Sport, Decathlon, Maria Griñó per les seves boniques làmines, la Peonza, el periódic Mediterraneo que sempre ens acompanya, l’Ajuntament de Castelló, a les precioses joies de Manuel Cuellar, al diari de EL MUNDO, al Futbol Club Castelló, TAU Basket Club de Castelló els Amics, a Ana Cazorla, Verdeflor Floristeria per la preciosa planta, a Pa i Pastes Castelló, Lino restaurant, a TodoJuguete per la gran aportació a la rifa, a Marcaprint, Mariano Reina de teixits hostaleria, Carnisseria i Xarcuteria PRADES, a Grupo Zona, i a Levante de Castelló. Donar les gràcies també als representants dels patrocinadors que van vindre a fer entrega dels premis als jugadors. I sobretot, gràcies a la Presidenta de la gaiata, Elisabeth Breva, que va recolzar els joves i el projecte des del primer moment.

203

FESTA DE LA ROSA SEQUIOLER@ 21/05/2022

Fidels a la tradició d’oferir una serenata a les dones sequioleras, de nou el nostre local va acollir un sopar de germanor per a donar pas a la “Festa de la Rosa sequiler@” Dos anys, sense serenata presencial, encara que en aquest temps si que n’hi va haver virtual, com tantes coses que vam viure durant aquest període de pandèmia. Dos anys després, els amics de la “Rondalla Vora Sequia” van omplir el cau gaiatero amb les seues melodies dedicades les dones del Sequiol, amb un record molt especial per a les persones que durant aquest temps ens van deixar, com l’entranyable Angelita.

La vetlada va comptar amb la presència destacada dels nostres càrrecs, Lourdes, Alejandra i Manel, així com les corts i resta de dones de la nostra comissió, per a elles va anar dedicada la serenata.

En finalitzar la mateixa es va fer lliurament d’un detall als amics de la Rondalla Vora Sequia i el president infantil, va fer lliurament d’una rosa a les dones Sequioleres.

204

JUNIO 2022

Un any en Sequiol

ELECCIÓ DELS CÀRRECS REPRESENTATIUS PER A LA MAGDALENA 2023 18/06/2022 Conforme al que es disposa en el Reglament de Règim Intern i de Funcionament de l’associació cultural Gaiata 15 Sequiol; i concretament en els seus articles 21: Exercici i calendari festiu i en el 26: Elecció dels càrrecs representatius; a primers del mes de juny, la Junta Directiva de l’associació es va reunir amb la finalitat de ratificar els nomenaments de Madrina, Madrina Infantil i President Infantil, per a la Magdalena 2023, atenent el llistat preferencial existent.

Una vegada verificat que es complien tots els requisits i prèvia ratificació per part dels interessats, es va aprovar, per unanimitat, designar com: • MADRINA a la senyoreta Adriana Llopis Pascual • MADRINA INFANTIL a la xiqueta Claudia Benedito Ordaz • i PRESIDENT INFANTIL, al xiquet Carlos Benedito Ordaz Immediatament, la Presidenta de l’associació, Elisabeth Breva, va telefonar als tres nominats per a comunicar-los la seua elecció i traslladar-li l’enhorabona de la Junta Directiva.

Moments d’immensa alegria es van viure en la seu festera a l’arribada d’Adriana, Claudia i Carlos, els qui van saludar efusivament als qui els aplaudien, per primera vegada, ja com a màxims representants del Sequiol per a la Magdalena 2023 Magdalena 2023, ja és una realitat. A gaudir-la!!!

205

MASCLETÀ

40 ANIVERSARI SEQUIOL

22/06/2022 La Magdalena de 2022, era la que Sequiol complia els quaranta anys d’existència. I, per això, la seua comissió, va decidir celebrar-ho en gran amb una sèrie d’activitats, obertes a tots, però molt especialment a totes aquelles persones que, en un moment de la seua vida, van ser Sequiol@s.

Amb aquesta premissa es va programar, dins de les activitats festives preparades per a celebrar una tan anhelada Magdalena, després de dos anys en blanc, un espectacle pirotècnic amb el qual tota la ciutat gaudira de la celebració de quatre dècades de presència de Sequiol en el panorama fester castellonenc.

Es va seleccionar, amb cura, al fet que empresa es podria encarregar aquest esdeveniment i, sense dubtar-ho, Pirotècnia Peñarroja va ser la seleccionada. Un gran amic de l’associació, Pepe Nebot, no va dubtar ni un instant a acceptar el repte i es va posar a dissenyar un espectacle d’acord amb la idiosincràsia del Sequiol. Es va programar per a la nit del dimarts 22 de març -per allò de “si sona la flauta” en això del concurs de Gaiates, que va sonar- però la pluja ens “va aigualir” la festes (i mai més ben dit). En un intent de seguir avant amb el projecte, es va ajornar el tret fins a la nit del divendres 25 de març. El resultat ja el coneixen tots: més aigua i mes suspensions d’actes.

No va poder ser en Magdalena, però el compromís de Sequiol era ferm: l’espectacle s’ha de disparar. Així que, de nou som-hi per a buscar nova data. I després de moltes valoracions, i algun canvi, es va decidir -i ací agrair, una vegada més, la total predisposició de l’amic Pepe- programar el tret de la Mascletà Multicolor 40 aniversari del Sequiol per al 4 de juny. Començava el compte enrere per a documentar i presentar papers per a obtindre tots els permisos necessaris. Era mediat d’abril.

206

Dissabte 4 de juny, dia radiant, molt calorós. Tot estava previst perquè, aqueixa nit, al carrer Rio Llobregat, Sequiol llançara al cel els 40 eixordadors avisos que confirmaven el seu compromís amb la festa i la ciutat. A les 22 hores, tota la comissió i convidats es van concentrar en la seu social Sequiol@ per a eixir, tots en comitiva, cap a la zona de tret. Obria la desfilada la colla de Dolçainers Xaloc als qui precedien les diferents Gaiates que van voler acompanyar-nos, representants de les Falles La que Faltava de la Valld’Uixó i Barri València de Borriana. La nostra

Comissió donava pas a les Madrines, Alejandra Sáez i Lourdes Climent, acompanyades per la Presidenta de l’associació Elisabeth Breva -totes elles amb els seus millors gales-, i la Reina Infantil de les Festes Gal·la Calvo acompanyada del President del Patronat Municipal de Festes, Omar Braina, juntament amb autoritats municipals i amics del Sequiol que es van unir a viure amb nosaltres aquesta emotiva efemèrides.

Tot estava preparat. Els quasi cinquanta quilos de material explosiu, preparat i magistralment disposat pels

207

experts de Pirotècnia Peñarroja. I les nostres Madrines, Alejandra i Lourdes, acompanyades de la Reina Infantil i de la Presidenta de l’Associació, agafaven la bengala encesa, de mans de Pepe Nebot, i prenien la metxa de la traca que donava inici a l’espectacle. Primer les 40 salves honorífiques i, a continuació, un eixordador sonar de pólvora i efectes en el cel que, en manera in crescendo, va culminar en un espectacular arravatament aeri que va arrancar l’unànime aplaudiment de tot el nombrós públic congregat.

S’havia fet de pregar però… objectiu complit. Sequiol posava fermall d’or a la seua celebració de 40 anys d’història. I, amb un posterior vi d’honor en la seua seu festera, va voler agrair-ho a quants van voler compartir aqueixa màgica nit amb tots els Sequiol@s.

Des d’aquestes línies, agrair a quants han fet possible que aquest espectacle poguera veure la llum i, molt especialment, al gran amic Pepe Nebot i a Pirotècnia Peñarroja.

208

Un any en Sequiol SEQUIOL AMB LES FOGUERES D'ALACANT 2022 22/06/2022 Amb l’arribada del solstici d’estiu, el dia més llarg de l’any, les Fogueres de Sant Joan prenen la seua màxima esplendor en la germana ciutat d’Alacant.

I, un any més, -després de dos llarguíssims anys de pandèmia-, fidels a l’anual trobada fraternal, els Sequiol@s es van traslladar a terres alacantines per a viure aquesta magnífica tradició del foc guaridor, juntament amb els nostres bons amics de la Foguera de Maisonnave d’Alacant.

Una delegació, encapçalada per la nostra Madrina, Lourdes Climent, a qui acompanyava la Presidenta de l’associació, Elisabeth Breva, van ser rebuts per les Belleses del Foc major i infantil, Sara Cano López i la xiqueta Adriana Griebl Ros; i pel seu President, Joaquín Abegón, Moltes gràcies a tots els components de la Foguera Maisonnave, amb el seu President i Belleses al capdavant. I molt especialment a Nieves, que ens va deixar poder gaudir dels quasi 150 quilos de mascletà del dia de Sant Joan -disparada per Pirotècnia

Fernández- d’una manera molt especial; des del seu balcó del seté pis de la plaça dels Estels. I participar en la votació -un 9.5 que a gust de qui subscriu va ser molt generosos-. Esperem poder correspondre-us, a tots, quan vingueu de vista a nostra Gaiata.

Us esperem.

209

JULIO 2022

Un any en Sequiol

SANT CRISTÒFOL, PATRÓ DE CASTELLÓ 09/07/2022 Amb l’arribada del mes de juliol, la ciutat de Castelló, es prepara per a honrara a un dels seus patrons: Sant Cristòfor.

Al migdia, es programava la celebració eucarística en la Cocatedral de Santa María amb la presència, en els primers bancs, de les Reines de les Festes, Carmen i Gal·la -enfilant ja la recta final del seu dilatat regnat que va començar en 2020-, a qui acompanyava tota la seua cort d’honor que conformen les seues respectives Dames de la Ciutat -entre les quals els Sequiol@s comptem amb Àgueda- i les representacions de les dènou comissions de sector; tots, malgrat els rigors de la data, lluint les seues millors gal·les castelloneares i elles, com mana el protocol, amb el cap cobert amb elegants mantellines.

La representació de Sequiol, com no podia ser d’una altra manera, estava encapçalada per les nostres Madrines, Lourdes Climent i Alejandra Sáez, acompanyades, en aquesta ocasió, pel Vicepresident Javier Rodríguez. Pese a la calor, van gaudir, emocionats, de la solemne missa que, una vegada finalitzada, va donar pas al festeig que, anunciat amb un espectacular volteig de campanes del Fadrí, traslladaria a tan distingida cort, juntament amb les màximes autoritats de la ciutat, fins al lloc emblemàtic del Primer Molí, on esperava la pólvora.

LASANT CRISTÒFOL - LA FESTA AL PALAU 09/07/2022 La festa en el Palau va començar amb l'entrada a la sala del Palau de les Reines de les Festes i les seues respectives Dames de la Ciutat per a ocupar el seu lloc privilegiat, en primera fila, Després d’uns minuts de bon menjar i millor beure, es va donar inici a l’espectacle “El Musical” amb el qual els més joves de les comissions, els Presidents i Madrines Infantils, les Madrines i els Presidents de les comissions i les Reines de les Festes i les seues Dames de la Ciutat; van voler delectar-nos interpretant un colorista i variat popurri d’actuacions.

A destacar el generós cos de ball que va acompanyar a totes i cadascuna de les interpretacions musicals de la nit.

Un cos de ball amb clar color Sequil@ doncs formaven part del mateix Teresa i Balma Doumere Fabregat, Claudia Ortiz de Zayas i Nora Martí Conejos, joves de la nostra comissió.

Tancant els números musicals, les Reines de les Festes, Gal·la i Carmen, juntament amb les seues respectives Dames de la Ciutat, van interpretar sengles números musicals, A les regnes de l’espectacle dos joves però experimentats festers: Carla Collazos Rovira i el Sequiolo Marc Osorio Cazorla -Pregoner Infantil 2022- qui mostrava la seua enorme satisfacció per “prendre el relleu del gran Pere Pau”.

Sant Cristòfor posa el punt final a l’edició festiva -aquesta del 2022.

210

ELECCIÓ DE LA PRESIDENTA DE L’ASSOCIACIÓ CULTURAL GAIATA 15 SEQUIOL 15/07/2022 Transcorregut el període que marquen els estatuts (article 18) de dos anys per a la duració del mandat dels càrrecs que componen la Junta Directiva, és preceptiva la convocatòria d’Assemblea General Extraordinària per a l’elecció de les noves persones que pilotaran el futur de la nostra associació.

A l’hora prevista, en segona convocatòria, es va iniciar l’Assemblea General Extraordinària, presidint la mesa la Presidenta de l’associació, Elisabeth Breva acompanyada per la secretària de l’associació Gloria Baquero. I, com a persona convidada en representació de la Gestora de Gaiates, el seu vicepresident, Arturo España.

Atenent l’ordre del dia i després de l’aprovació de l’acta de la reunió anterior, es va procedir, per part de la Presidència, a informar per a la seua aprovació, de la memòria d’activitats i el balanç eco-

nòmic de l’exercici anterior; requisit imprescindible, segons marca l’article 9 del nostre reglament de règim intern i funcionament, previ a l’elecció de la nova Presidència, sent aquest aprovat per unanimitat dels presents.

Arribat al següent punt de l’ordre del dia, d’elecció de la nova Presidència de l’associació i atés que l’actual es presentava a la reelecció, com s’estableix en el ja citat reglament, es va procedir a conformar la mesa d’edat composta per l’associada més jove, present a la sala: María Voltes; i l’associat de major edat present a la sala: Tomás Miravet. Per part de la secretària es va informar que, dins dels terminis previstos, s’havia rebut una única candidatura i que aquesta, complia amb tots els requisits necessaris i que venia signada per l’actual presidenta de l’associació: Elisabeth Breva Almerich.

A continuació, complint amb una de les prebendes que atorguen els estatuts de l’associació a la Presidència, va informar de les persones i càrrecs que compondrien la nova Junta Directiva de l’associació, sent aquesta aprovada per l’Assemblea General Finalitzada l’Assemblea General, es va servir un vi d’honor per a desitjar a la nova Directiva, grans èxits per al pròxim bienni 2023 - 2024.

211

NOMENAMENT DELS CÀRRECS DE SEQUIOL PER A LA MAGDALENA 2023 23/07/2022

Aquest dissabte a la nit, a la residència estiuenca de la família Collados Marzà, família de sempre sequiolera, a qui agraïm l’espai tan agradable i fresc que ens van donar per poder gaudir d’una bona vetllada.

Seguint la tradició, un cop realitzada la introducció, i després d’un ball sorprenent que van realitzar algunes de les nostres joves de la comissió, es va sol·licitar la presència en primer lloc, dels càrrecs 2020, Madrina Lourdes Climent Moreno, Madrina Infantil Alejandra Saez Sisamón, qui anaven acompanyades del President Infantil Manel Rubio Llambrich, ells van cedir el testimoni als càrrecs 2023, Madrina Adriana Llopis Pascual, Madrina Infantil Lucía Benedito Ordaz, i President Infantil Carlos Benedito Ordaz.

D’aquesta manera es va completar l’escenari, començant així el protocol habitual, que va donar pas a, en primer lloc, el lliurament a Adriana, Lucía i Carlos, del pergamí acreditatiu del càrrec que exerciran per a la Magdalena 2023, i la imposició de les insígnies de plata.

Seguidament, com a record i en agraïment a tot aquest temps que, Lourdes, Alejandra i Manel, han dedicat i representat el Sequiol com a càrrecs, li va fer entrega, la nostra Presidenta de la Gaiata Elisabeth Breva, d’una representació en miniatura de l’estendard.

Com marquen els estatuts de la nostra associació, es va procedir a la imposició d’insígnies de colors per als nous membres de les comissions infantils i majors, i de plata per als que porten 3 anys consecutius o 5 alterns a la comissió.

Gairebé finalitzant l’acte, la nostra Presidenta de la Gaiata, Elisabeth Breva, va pujar a dedicar unes paraules als nostres càrrecs, la benvinguda i l’enhorabona als càrrecs 2023, i un bonic comiat als càrrecs 2020, animant-los a seguir exercint la bona feina feta , perquè la Gaiata 15 Sequiol sigue sent la millor de Castelló.

Finalitzat així l’acte, es va donar pas a un sopar de picar i bona música, que va acabar amb la capbussada de la nostra Presidenta a la piscina.

La Panderola torna a estar en marxa, i aquesta vegada la dirigeixen Adriana, Lucía i Carlos, a qui els desitgem que tinguen un any meravellós i ple de noves experiències inoblidables.

212

213

214

215

ELECCIÓ DE LES REINES DE CASTELLÓ I LES SEUES CORTS D'HONOR MAGDALENA 2023

Un any en Sequiol

29/07/2022 A la fi de mes de juliol, a la ciutat de Castelló, per al món de la festa, és sinònim de nervis, emocions i, també, decepcions; perquè és el moment de l’elecció de les persones que exerciran la màxima representació institucional durant la pròxima edició magdalenera, perquè es trien a les Reines i les seues Dames de la Ciutat.

A primers del mes de juliol es donava a conéixer el reglament que regularia l’elecció de Reines i Dames de la ciutat, per a aquesta nova edició de la Magdalena de 2023, que disposava d’un període des de l’11 al 18, d’aqueix mateix mes, perquè totes les candidates que així ho volgueren pogueren presentar la documentació requerida en aquest. Un reglament que apareixia ja amb polèmica. Primer per les seues formes; una vegada més, sense consensuar amb el món de les festes; i segon pels canvis que s’abordaven en la seua redacció, incomplint, una vegada més, els acords que el món de les festes va adoptar com a conclusions del IV Congrés Magdalener; que hi ha que recordar que va ser afavorit pel propi Ajuntament.

Emparat en una falsa obertura, es “oblidava” del criteri establit en anteriors reglaments de considerar condició “sine qua non” haver sigut Madrina per a optar

216

a ser Reina o Dama; creant un gran malestar en el món de la festa fins al punt de ser aprovat amb el vot en contra de quatre de les deu persones que componien el Consell Rector, així com propiciar un escrit de protesta de la Gestora de Gaiates, dirigit a la primera autoritat municipal.

Amb tot, finalitzat el termini de presentació, es van presentar dotze dones per a la Cort Major i set xiquetes per a la Cort Infantil -ressaltar la poca participació entre les infantils, malgrat haver ampliat en un any l’edat de presentació però és important recordar que les Madrines Infantils de les diferents Gaiates, ho eren des de la Magdalena 2020 el que feia que moltes superaren l’edat ampliada-. Al final, totes elles, majors i infantils, eren o havien sigut Madrines de Gaiates -com bé recull el refranyer espanyol “para este viaje no hacían falta estas alforjas”-.

Sequiol optava a tindre representació en totes dues Corts perquè nostres dues Madrines, Lourdes i Alejandra, havien presentat la seua candidatura.

I la vesprada del divendres 29, en el saló del Palau de la Festa, es procedia a la votació per a completar totes dues Corts. En primer lloc, es realitzava l’elecció de la Reina i Reina Infantil, per a la Magdalena de 2023.

Alejandra Sáez Sisamón, la nostra Madrina Infantil de la Magdalena 2022, era triada Reina de les Festes Infantil, per a la Magdalena 2023. I l@s Sequiol@s esclataven en una immensa alegria: Alejandra representaria a totes les xiquetes i xiquets de la ciutat.

Per part seua, Selene Tarín Alegre, que va ser Madrina de la Gaiata 19, era triada com a Reina de les Festes.

Incomprensiblement, la nostra Madrina Lourdes no estava entre els qui acompanyaran enguany a la nostra Reina. No volem desmeréixer a les triades. Per a res, però sincerament creiem que Lourdes, pel seu currículum fester, pel seu saber estar, per la seua simpatia, per infinitat de motius, hauria d’haver estat dins de l’elenc seleccionat. Raons tindran els que van triar que hauran d’explicar. Per a tots l@s Sequiol@s va ser una enorme decepció però ens sentim molt orgullosos de la temprança i arrestos que va demostrar Lourdes, encaixant tan injusta decisió -un motiu més que demostra l’error que van cometre els qui no la van seleccionar-. Per a nosaltres l@s Sequiol@s has sigut, i seràs, mereixedora de tal distinció.

Però teníem alguna cosa a celebrar. I molt. Alejandra, la nostra Alejandra, era la Reina Infantil de les Festes 2023. La segona xiqueta Sequiola que aconseguia tan alta distinció festera. I com no podia ser d’una altra manera, la delegació Sequiol@ es va desplaçar per a acompanyar-la en tan emotiu esdeveniment.

Els nostres representants per a la Magdalena 2023, Adriana Llopis Pascual i els germans Lucía i Carlos Benedito Ordaz, acompanyats de la Presidenta de l’Associació Elisabeth Breva van entregar, a la fla-

mant nova Reina Infantil, un espectacular centre floral i una peça original de la Gaiata Infantil del Sequiol, de la Magdalena 2022, en la qual Alejandra va ser la seua Madrina Infantil.

Enhorabona Alejandra per tan merescuda elecció. I extensible a Miguel i María José, els pares d’Alejandra, que segur gaudiran d’un magnífic any.

Amb emocions trobades: alegria per Alejandra i decepció per Lourdes, l@s Sequiol@s ens preparem ja per a la Magdalena 2023 que, segur, estarà plena de nous reptes on serem capaços d’aconseguir gran quota d’èxits.

217

SEPTEMBRE 2022 EXPOSICIÓ DE LES GAIATES DE MÀ 09/09/2022 Amb motiu de la celebració del 770é aniversari de la fundació de la Ciutat, l’any passat, i encara amb les restriccions que imposava la pandèmia que arrossegàvem, des de la màxima autoritat municipal, es demanava a tots els col·lectius festers que aportàrem idees amb la fi que aquestes celebracions foren una crida general a tornar a reprendre tot allò que havíem hagut d’aparcar.

En paraules de la senyora Alcaldessa: “Reprenem els actes de l’Aniversari i això ens alegra, perquè és una mostra que a poc a poc anem recuperant una certa normalitat i superant una situació complexa per la qual hem hagut de sacrificar moltes coses i, entre elles, també el nostre calendari festiu”.

En Sequiol, es va determinar realitzar la Gaiata de mà en els mesos de juliol i agost. I ens vam posar mà a l’obra.

Amb un disseny de Javier Rodríguez, amb el lema “Llum d’antany”, un nodrit grup de Sequiolas va començar amb els treballs de tall de les diferents peces, pintat de les vidrieres, confecció dels braços amb pasta de modelatge... Tot començava a prendre forma. Amb la col·laboració de l’equip del “Matadero” es van anar acoblant les diferents peces a l’estructura, així com el disseny i instal·lació de la il·luminació, que havia de possibilitar la seua alimentació tant en estàtic com “in intinere”. Així, els primeres dies de setembre, Sequiol disposava ja de la seua Gaiata de mà per a aquesta nova convocatòria.

El divendres 9 de setembre, la Gestora de Gaiates convocava al poble de Castelló a la inauguració de la II Exposició de Gaiates de Mà. Un acte que va estar presidit per les Reines de les Festes 2022, Carmen i Gal·la, la Alcaldessa Amparo Marco i representants dels partits polítics de l’Ajuntament, representants de les diferents comissions de sector, ens festius i nombrós públic.

Finalitzat l’acte, autoritats i públic en general, van passar a gaudir de les Gaiates de mà exposades, amb tota la seua esplendor que els confereix la llum. Tot un èxit d’organització i participació que, malgrat totes les adversitats, va collir la Federació Gestora de Gaiates, en un intent valent i decidit de continuar apostant per l’elements diferenciadors de la nostra festa: la Gaiata, en qualsevol de les seues possibles manifestacions.

Sequiol estava molt ben representat, amb la seua Madrina Infantil, Lucía Benedito, acompanyada del President Infantil, Carlos Benedito i de la Presidenta, Elisabeth Breva.

218

Un any en Sequiol

BATALLA DE FLORS BURRIANA 2023 11/09/2023

Un dels primers actes, als quals Adriana, Lucía i Carlos, van acudir juntament amb la presidenta Elisabeth, en representació del Sequiol, és la tradicional batalla de Flors de Borriana, convidats per la comissió amiga de la Falla del Barri València, celebrada el diumenge 11 de setembre dins del programa de festes en honor de la Verge de la Misericòrdia.

La nostra Falla amiga, va desfilar en una carrossa amb diversos motius d’animals que acollien les dames de la cort d’honor juntament amb la fallera major de l’esmentada comissió fallera.

Una tarda distesa i festiva que compartim amb els nostres amics del Barri València de Burriana.

De segur, més actes vindran aquest any per compartir amb ells, tant aquí a Castelló com a Borriana, i en què segur ens ho passarem igual de bé que amb aquest.

ACTE DE ACOMIADAMENT DE LA MAGDALENA 2022 12/09/2022 Amb la calor festiva de tots aquells que estimem les festes de la nostra ciutat, les madrines 2020, Alejandra i Lourdes, acompanyades de la nostra presidenta de la Gaiata, Elisabeth, el 12 de setembre passat, va tenir lloc el sempre malenconiós acte de comiat d’unes corts que van ser les protagonistes de l’exercici festiu de l’any 2020/2022.

Per aquest motiu, el dia 12 de setembre passat el saló del Palau de la Festa, va ser testimoni de l’acte d’agraïment i comiat a les que han sigut les màximes representants festives de la ciutat en tots els seus àmbits, des de madrines a dames de la ciutat i reines.

La gaiata Sequiol va estar present al comiat de Carmen i Gal·la com a Reines 2020, entre les dames de la ciutat,

el Sequiol va tenir el privilegi de tenir Àgueda, que també deia adéu a un curs festiu que mai oblidarà.

Lourdes i Alejandra acomiadaven així, amb tots els seus companys del món de la festa, uns anys que sempre recordarán, i, encara que per temes personals el president infantil Manel no hi va poder acudir, també portarà tot aquest temps al seu cor.

Una vesprada plena de nostàlgia, de records, de retrobaments amb tants companys de travessia, agraïments pel que ha viscut, un acte acompanyat per membres de la Junta de Festes, Presidents de Gaiates i familiars, i on van rebre un record de tots els moments viscuts.

219

CONSTRUCCIÓ DE LA MAQUETA GAIATA DE LA CIUTAT

Un any en Sequiol

12/09/2022 EL PRIVILEGI DE SER NOMENADA GAIATA DE LA CIUTAT. Les bases que regulen el concurs de Gaiates de la Magdalena de 2022 establien, en la seua tretzena base, que el monument que es designara guanyador d’aquest concurs podria ser designada la Gaiata de la Ciutat de l’edició de 2023, a criteri del Patronat Municipal de Festes. I, com tots sabem, aquest enorme privilegi va recaure en “Tradició, Mite i Llegenda”, la Gaiata que Sequiol va presentar a concurs.

I, en la mateixa base, s’indica que es realitzarà una maqueta, amb llum i amb una altura màxima d’un metre, de la Gaiata guanyadora que passarà a formar part del contingut museístic del Patronat Municipal de Festes -altre cantar seria preguntar-nos perquè es volen totes aqueixes reproduccions si no és per a acumular pols, però doctors hi ha en la santa Església-. L@s Sequiol@s van assumir aquest compromís de deixar constància per a la posterioritat de la seua Gaiata guanyadora de 2022 i es van posar a la feina.

Un nodrit grup de comissionats i comissionades van anar donant forma a la maqueta. Primer l’estructura que hauria de ser el suport tant de la llum com de les vidrieres. La col·locació dels braços i les artístiques vidrieres van donar pas a les rematades finals (motlures, bambolines, falda o la programació dels efectes lumínics). El resultat: una espectacular maqueta representativa de la que assumirà l’honor de representar a la Ciutat, en la Magdalena de 2023.

L’obra va ser entregada al Patronat Municipal de Festes el 12 de setembre i va quedar exposada en l’entrada principal de l’Ajuntament de la Ciutat, fins al 25 del mateix mes.

Una maqueta que va donar la benvinguda a les noves Reines de les Festes per a la Magdalena 2023, Selene i Alejandra, en el seu camí cap a la seua anhelada banda maragda que les acreditaria com les màximes represen-

220

tants festives de la ciutat. I, molt orgullosos, van posar, al costat d’ella, els màxims representants del Sequiol per a la Magdalena de 2023: Lucia i Carlos, Madrina i President Infantil, juntament amb la nostra Madrina Adriana; tots ells acompanyats de la Presidenta de l’Associació Elisabeth.

Adriana, Lucía i Carlos, segur que la gaudíreu molt per això és molt important que, des del primer moment, paladegeu cada instant perquè seran únics i quedaran guardats ja, per sempre, en la vostra memòria RAM. Que ho gaudiu molt !!!

ACTE DE L'APERTURA DE LA MAGDALENA 2023 14/09/2023

Avui, és el principi d’un gran any i de grans aventures.

Així doncs, dimecres 14 de Setembre acomiadaem amb emoció a la cort 2020, i amb renovada il·lusió donàvem la benvinguda a la cort de les festes de l’any 2023, un acte brillantment organitzat per la Gestora de Gaiates que va tenir trobada a la plaça de les Aules i que va seguir amb l’acte protocol·lari celebrat a l’emblemàtic edifici de la Diputació Provincial, per donar la benvinguda a tots els representants de les festes i com no donar la benvinguda a les Reines 2023, Selene i Alejandra.

Com cada any, la gaiata Sequiol va estar present en aquest acte amb els càrrecs representatius de l’exercici fester i que per a aquest any 2023 han recaigut a Adriana, Lucía i Carlos, acompanyats per la nostra presidenta Elisabeth.

A més, com és sabut, el Sequiol torna a tenir el privilegi de tenir com a màxima representant de les nostres festes a qui anteriorment va ser Madrina infantil de la nostra Gaiata el passat 2020, Alejandra, la nostra Reina infantil de les festes 2023.

Per a tots, vage per davant la nostra enhorabona i el desig que aquest any festiu sigue molt especial i insuperable, arranca així de manera oficial la Magdalena de l’any 2023.

221

IMPOSICIÓ DE BANDES INFANTIL Paloma Aguilar Royo - Periodista 16/09/2022

Un any en Sequiol

IMPOSICIÓ DE BANDES A LA REINA INFANTIL DE LES FESTES 2023, ALEJANDRA SÁEZ SISAMÓN

Alejandra Sáez Sisamón, Madrina infantil de Sequiol en el període 2020, 2021 i 2022 és la Reina infantil de les festes 2023.

I així ho acredita la banda verda que el 16 de setembre va rebre de mans de l’alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, en la imposició de bandes en el Teatre Principal.

Era el primer esdeveniment oficial fester després de la pandèmia i que va començar amb la cançó Un mundo ideal, banda sonora de la pel·lícula Aladín. Va ser presentat per Lucía Burguete i Juan Cabello que, després d’agrair la representació de Gal·la Calvo i la seua Cort d’honor, van donar pas a les Madrines entre les quals es trobava Lucía Benedito Ordaz, representant infantil de la Gaiata 15. Després d’aquestes, les dames de la ciutat, també lluint els seus millors somriures i al so dels acords de les diferents peces de música magdalenera que va interpretar la Banda Municipal.

La pujada de la Reina infantil a l’escenari precedida pels huit presidents infantils amb un gaiata –Carlos Benedito Ordaz, representant de la Gaiata 15 va ser un dels protagonistes-- abrigallats per la policia de gala i els maceros mentre sonava la peça musical Los lanceros de la reina va posar a tot el públic en peus, emocionat

222

de poder tornar a viure l’acte de la imposició de bandes després de dos anys de pandèmia. Una vegada Alejandra Sáez Sisamón va ocupar el tron de reina i Marc Osorio, de la Gaiata 15 Sequiol i pregoner infantil 2020, va depositar el coixí als seus peus, Vicente Montolio va llegir l’acta de nomenament i, seguidament, va arribar el moment esperat. Marco li va imposar la banda verda a la Reina infantil, li va entregar el pergamí acreditatiu i un ram de flors amb la Marxa de la Ciutat de fons. Alejandra Sáez Sisamón es va emocionar i uns coets van remarcar la solemnitat del moment. Una altra sorpresa per a la Reina infantil va arribar amb la presència de Claudia Alcarria, que va portar la banda en una safata, i amb la de Clara Beltrán, qui fora Madrina de la gaiata 1, la que li va imposar l’agulla que subjecta l’emblema verd.

Seguidament, la banda blanca i les flors van ser per a les Dames de la ciutat i Madrines, totes elles de la cort d’honor. A més, la primera edila va entregar el pergamí i la insígnia d’or de la Gestora de Gaiates als Presidents infantils, també en presència del president de l’entitat festera, Esteban Gual.

En finalitzar l’acte, les protagonistes van baixar de l’escenari i la Reina infantil ho va fer sota els acords del pasdoble Rotllo i Canya, un moment molt significatiu

Un any en Sequiol

perquè era la primera vegada que Alejandra Sáez Sisamón escoltava aquesta peça del castellonenc Pepito García ja com a màxima representant festera.

Castelló ja té Reina infantil per a les festes del 2023.

L’alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, no podia ocultar ahir la seua satisfacció pel primer acte oficial del cicle fester. «Junts comenceu un gran viatge d’emocions i felicitat», els va dir a les noves representants. «En la llum dels vostres ulls es veuen reflectides les llums de gaudir de les millors festes del món perquè el que distingeix a la Magdalena és la participació i la proximitat», va afirmar la primer edila de la capital.

223

Va tindre també sentides paraules cap als pares de les protagonistes del dia «perquè ells són la gaiata de la vida, la llum que us ha de guiar, una llum ténue per a no fer ombra però intensa davant dels dubtes, la por o la tristesa. Són la vertadera llum de l’amor». «Sé que representareu amb gran orgull a Castelló perquè tenim la gran sort de viure en una ciutat meravellosa que es mereix el millor de tots nosaltres», va concloure l’alcaldessa, també emocionada.

Enhorabona, Reina infantil Alejandra!

224

IMPOSICIÓ DE BANDES

Paloma Aguilar Royo - Periodista 17/09/2022

IMPOSICIÓ DE BANDES A LA REINA DE LES FESTES 2023, SELENE TARÍN ALEGRE

Les imposicions a les Reines de les festes van marcar el punt d’arrancada, el mes de setembre passat, del nou cicle fester que tindrà el seu moment àlgid amb la celebració de les festes de la Magdalena, de l’11 al 19 de març del 2023.

En un gran ambient replet de castellonerisme i emoció i en el preludi d’un regnat que estarà replet de moments inoblidables, l’alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, va imposar la banda verda a Selene Tarín Alegre com a Reina de les festes. El Teatre Principal va ser l’escenari triat, igual que en els últims anys i la gala va comptar amb nombrós públic que ja tenia ganes que tornar a la normalitat festera després de l’aturada obligada ocasionada per la pandèmia.

Com a obertura musical de la gran cita festera va sonar la banda sonora de 1492: la conquista del paraíso del compositor grec Vangelis, ja que aquesta peça li portava grans records de la seua infància a aquesta jove estudiant d’Odontologia. Després de les notes, la Reina de les festes de la Magdalena 2018, Carla Bernat, va ser l’encarregada de presentar la gala, donant la benvinguda i agraint la presència de les diferents delegacions d’Alacant i València. Unes paraules que van ser extensibles a la cort del passat any amb la seua reina, Carmen Molina, al capdavant.

Un any en Sequiol

Vinculada a la Gaiata 19 La Cultural, Selene ja va ser dama de la ciutat en el 2019 i el 17 de setembre va veure el seu somni complit. Una il·lusió que es va fer realitat en ocupar el tron de Reina de les festes.

La jove va estar acompanyada per les Madrines de les 19 gaiates de la ciutat –cal destacar la presència d’Adriana Llopis Pascual, representant de Sequiol--, així com per les Dames de la ciutat i Na Violant 2023, Carla Sánchez, que van ocupar el seu lloc en l’escenari del Principal per a fer-li la rebuda a la màxima representant festiva.

Un altre dels moments més emotius va ser la retirada del coixí per part del nuvi de la reina, Jonathan Valero, qui també està molt vinculat al món de la festa castellonenca.

L’encarregada de portar la banda va ser Aisha Beyoncé, dama infantil de la ciutat en el 2019, mentre que l’honor de col·locar l’agulla del distintiu de la màxima representant el va tindre Izaira Messeguer, qui va ser Madrina amb Selene en La Cultural en el 2018.

Va ser llavors el moment clau de la imposició, el lliurament del pergamí i el ram a la Reina, després del qual va sonar la Marxa de la Ciutat. Després, van rebre les seues bandes les Dames de la Ciutat i les Madrines.

225

226

Selene va baixar de l’escenari amb el Rotllo i canya, la qual cosa té un significat especial perquè tanca un acte que obrirà molts altres. Sense anar més lluny, la setmana vinent serà la presentació de la Gaiata 18 al Palau de la Festa.

En la seua intervenció, l’alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, va destacar la rellevància de les festes de la Magdalena i també va fer referència als difícils moments viscuts pel món de la festa a causa de les suspensions a causa de la pandèmia. «Iniciem un nou cicle festiu després de dos anys molt durs», va assegurar Marco, mentre va agrair la comprensió mostrada pels representants festius en aquest temps, amb especial esment i afecte a l’anterior reina, Carmen Molina.

«Castelló no ha pogut tindre millor reina en un període tan difícil de la nostra història», va assegurar. A més, també va al·ludir al fet que la pluja fora una de les protagonistes més inesperades de les passades celebracions.

En el seu parlament, es va dirigir amb afecte a la nova reina, Selene Tarín Alegre. «Has aconseguit el teu somni, el de ser la representant màxima del món de la festa», va afirmar la munícipe. «Gaudiràs i deixaràs a Castelló en el més alt, allà on vages, perquè eres una castellonera de soca», va indicar. «Aquest any ho guardaràs en la teua memòria i en el teu cor», va assegurar l’alcaldessa, qui li va recordar a la jove que té la «responsabilitat» de representar a la ciutat.

En la part final del seu discurs, Marco va mostrar el seu suport a la Gaiata com a element fonamental de la Magdalena. «Perquè quan les llums s’apaguen i els vostres monuments il·luminen els carrers de Castelló, recordareu que les Gaiates continuaran lluint per ésser el millor símbol de les nostres festes i de la ciutat».

Felicitats, Reina Selene!

227

PRESENTACIONS DE GAIATA

Un any en Sequiol

21/09/2022 Tots els dissabtes, des del següent a la imposició de bandes de la reina i dos anteriors al dissabte del Pregó, cada Gaiata té la seua particular imposició de bandes, aquest acte, al qual anomenem Presentació es realitza al Palau de la festa. És un acte que cada Gaiata prepara amb molta il·lusió i antelació, sempre es tracta de fer en la mesura que siga possible un escenari bonic, diferent, elegant, divertit...

Els “amics de la festa” solen preparar coreografies adaptades al motiu de la presentació.

Acudeixen molts convidats, com són ens festers de diferents punts de la comunitat valenciana, autoritats, Reines de les festes i les seues corts d’honor, familiars de tots els membres de la Gaiata que presenta aqueixa nit i una xicoteta representació de totes les comissions de sector, en les quals cap dissabte falten els màxims representants per a la pròxima magdalena, com són Madrines i Presidents, tant majors com infantils.

Aquest acte, se celebra a la nit, igual pot ser a les 20h com a les 23h, té una duració aproximada d’una hora. Una vegada finalitzat l’acte protocol·lari, comença la música, ball, resopar, i comfabular amb uns i altres, tot fins a ben entrada la nit , aproximadament les 03:00h. És un acte en el qual la família gaiatera reforça els seus llaços.

OCTUBRE 2022

FESTA MARE DE DÉU DEL PILAR 12/10/2022

El dia 12 d’octubre, el dia de la Hispanitat, és també la festa gran de la Guàrdia Civil i és clar, dia de celebració de l’onomàstica de totes les dones que porten Pilar en nom seu. I és clar, els castelloners celebrem ben alt aquest gran dia.

Festa celebrada a tot Espanya, però sobretot a la Comunitat Aragonesa, d’on la Mare de Déu del Pilar n’és la patrona. Una comunitat amb nombrosa presència a la nostra ciutat i fortes arrels en aquesta. Per això, i com cada any, convidats pel Centre Aragonès de Castelló,

228

els nostres càrrecs per a la Magdalena 2023, Adriana, Lucía i Carlos, acompanyats per el nostre vicepresident Javier Rodríguez, van acudir a l’Església de la Santíssima Trinitat per participar a l’ofrena i posterior missa en honor a la Verge del Pilar.

Un any més, no vam voler perdre l’oportunitat de tornar a compartir amb tants veïns de la nostra ciutat que guarden les seves arrels a la comunitat d’Aragó i junts celebrar el dia gran de la seva patrona, la Pilarica.

TASKEO SEQUIOLER OCTUBRE 15/10/2022 Ressorgint un nou repte per a la família sequiolera, després de tant de temps de pandèmia, el dissabte passat al migdia, ens vam reunir tots al cau de la Gaiata per donar-li una segona oportunitat a aquestes informals reunions, però molt divertides, que fa que aquesta família s’uneix molt més.

Així doncs, decidim gaudir d’una de les nostres tradicions gastronòmiques més reconegudes internacionalment: la tapa.

Així, queda establert el dissabte de cada mes, com la data de convocatòria perquè tots aquells comissionats i comissionades que així ho desitgin, amb prèvia reserva anticipada dels seus corresponents tiquets, es reuneixen al nostre Cau i puguen degustar unes estupendes tapes elaborades per la secció d’esdeveniments de la nostra associació. Una activitat que, Sequiol, ha volgut obrir, també, a socis i amics de la nostra Gaiata.

ELS DIVENDRES AL CAU "HALLOWEEN 28/10/2022

Arribada la data de la festivitat de Halloween, els sequiolers van decidir cada any per això, aprofitar el darrer divendres del mes d’octubre, per fer un taller de pintar-se la cara aprofitant així la temàtica terrorífica pel dia que se celebra.

Per això mateix, tota la nostra comissió sequiolera va anar al cau un divendres més, però aquesta vegada amb una vestimenta una mica diferent. Allà ens vam poder trobar des de la família més terrorífica, fins a les bruixes més malvades dels contes.

Amb la seva singular frase de “truco o trato”, bosses o cistelles en mà per recollir caramels i llaminadures i disfressats o caracteritzats de forma demoníaca o fantasmagòrica, i acompanyats dels nostres càrrecs per a la Magdalena 2023, Adriana, Lucia i Carlos, divendres passat al cau de la gaiata, vam poder viure una tarda molt entretinguda i alhora fantasmagòrica, on els petits i els no tan petits es van divertir molt.

229

NOVEMBRE 2022

Un any en Sequiol

LA NOSTRA PRESENTACIÓ Chelo Pastor Verchili - Periodista 12/11/2022

LA GAIATA QUE VA PODER AMB LA PLUJA Va ploure sense parar durant hores. Tant i amb tanta intensitat que pocs van poder deixar de pensar en la Magdalena 2022, la més plujosa de les que es tenen referències en molts anys. Era el 12 de novembre i la il·lusió podia apagar-se davant el mal temps, però no va ser així. De sobte el cel es va obrir i va donar una merescuda treva a la comissió de Sequiol en el just moment en que havia d’entrar en comitiva per la porta d’un Palau de la Festa que esperava als protagonistes amb ànsies, en el compte enrere d’una Magdalena que tots desitgen i esperen siga beneïda per una meteorologia més amable.

Així va ser com una batucada va obrir pas a xiquets, xiquetes i adolescents amb les seues millors gales de “castelloneros” cap a un escenari en el qual la música, tant la tradicional de tabal i dolçaina, com els populars temes del grup suec ABBA, van mantindre atents en els seus llocs al públic que abarrotava el recinte. Però encara va haver-hi més notes. En forma d’obsequi, la germana i cosines de la Madrina van interpretar un bonic tema musical.

Una nit de dissabte més en el calendari de presentacions gaiateres, en el compte enrere de la Magdalena 2023, però una nit molt especial protagonitzada per la Madrina, Adriana Llopis Pascual i per la Madrina infantil, Lucía Benedito Ordaz. Amb elles, la Presidenta, Elisabeth Breva Almerich i el Presidente infantil, Carlos Benedito Ordaz. I molt a prop, les seues respectives corts d’honor.

Foto de: Enrik Pradas

230

Foto de: Enrik Pradas

Tots ells es van arremolinar entorn a l’estendard, en un extrem del Palau de la Festa mentre el conductor de la vetlada, Rubén Gómez, presentava l’espectacle que fonguera llum i música, al mateix temps que els representants de Sequiol anirien seient sobre el sobri escenari preparat per a l’ocasió.

Què comence el xou! I el tribut del grup musical suec a càrrec del grup de teatre “Amb Fi.Teatre”, de la Vall d’Uixó, va començar a prendre forma amb diferents temes del musical “Mamma mia”, brigallant a Carlos i Elisabeth, que van ser els primers a arribar a l’estrada, acompanyats pels portaestendards Vicente Miralles Gual i Marc Osorio Cazorla, i les col·laboradores Martina Aguilera Biosca, Martina Echevarria Ciurana, Malena García Miravet, Claudia Ortiz de Zayas i Natalia Queral Asencio, perfectament vestides de llauradores i complint en tot moment amb les tasques encomanades.

Així va ser com Carlos i Elisabeth van començar a imposar les bandes acreditatives a les Dames d’honor, primer, a les Madrines d’honor, després i, finalment a

231

les Madrines Adriana i Lucía a mesura que creuaven el Palau i accedien a l’estrada.

Va ser una nit d’emocions. I entre els seus màgics moments, els que van viure Lourdes Climent Moreno i Manel Rubio Llambrich, com a Madrina i President infantil 2020-22, en acomiadar-se entre les mostres d’afecte del públic i dels seus amics de Sequiol després d’haver representat al sector des de 2020, quan la pandèmia va deixar tot en suspens durant dos anys.

Però, entre ells no estava la Madrina infantil sortint? I tant que estava en el Palau Alejandra Sáez Sisamón!, encara que per raons de protocol la xiqueta no va pujar a l’escenari fins que va concloure la imposició de bandes a la nova comissió. Alejandra és la Reina infantil de 2023 i va contemplar la presentació des del seu regi seient fins que va tindre el seu moment de protagonisme… amb una naturalesa i simpatia desbordants que la caracteritzen. Va pujar, va imposar com Lourdes i Marc respectives banderoles als estendartss com a record del seu pas per Sequiol; va saludar a tots amb l’emoció a flor de pell i es va acomiadar enmig d’una forta i prolongada ovació amb tot el Palau en peus. Tal qual es mereix una regina.

232

Ara bé no menys aplaudiments van acompanyar a la Madrina d’honor Maria Voltes Usó i a les Dames d’honor Maya Aguilera Biosca, Eva Solano Miralles, Laura Sousa Calvo, Mar Sanahuja Marco i Claudia Llopis Pascual, totes elles acompanyades per Fernando Felip Selma, Carlos López Porcar, Iker Miralles Claramonte, Carlos Peraire Roca, Pablo Sanahuja Nebot i Vicente Javier Villarroya Escura.

I molts somriures van despertar les més xicotetes i inquietes castelloneres de la comissió infantil que té per Madrina d’honor a Leyre Salines Valls i les Dametes d’honor: Claudia Alcarria Babiloni, Natalia Espín Solano, Vega Felip Agramunt, Zoe Leyva Fernández, Alejandra Pauna Flores, Vega Peraire Sousa, Karla Rodilla Coll, Ainara Salinas Valls i Lola Úbeda Zahonero,, acompanyades per Víctor López Porcar i Marco Lozano García.

La vetlada va tindre, a més a més, moments per a reconeixements com el que va rebre el director del periòdic Mediterranio, diari reconegut com Sequioler de l’Any pel suport i difusió de les activitat de la Gaiata.

I d’ofrenes a les Madrines protagonistes a càrrec de l’Associació Cultural i Taurina de Viver, la Fundació Afanías, Centre Aragonés de Castelló, la Fundació Albine-

Foto de: Enrik Pradas

gra i la falla Regne de València-Císcar, de la capital del Túria. També de la falla La que faltava, de la Vall, abans de tancar la ronda el Patronat Municipal de Festes precedit per la Gestora de Gaiates representada per les Madrines i Presidenta de la 19, La Cultural.

Adriana i Lucía van descendir dels seus trons i van desfilar esplèndides cap a la Magdalena 2023, segons abans Carlos i Elisabeth els van rendir homenatge i van abandonar l’escenari. Les Madrines, radiants, van saludar i es van retirar deixant un bon sabor de boca entre els assistents: Sequiol té unes grans Madrines!!!

El punt i final a la festa va tornar a tindre clau musical, aquesta vegada amb el polifacètic Rodhel que va omplir la pista fins a ben entrada la matinada després que s’obrira el ball amb l’himne de les festes, el Rotllo i Canya, davant la presència de la Reina de Castelló, Selene Tarín Alegre i el president del Patronat Municipal de Festes, l’edil Omar Braina.

Foto de: Enrik Pradas

233

234

235

236

DINAR D´AGRAÏMENT 13/11/2022

Amb una mica d’esgotament, però amb la satisfacció del deure complert, l’endemà de la Presentació ens vam reunir al nostre Cau per celebrar un dinar de germanor, convidats pels càrrecs 2020/2023.

Al voltant d’un bon plat de paella encarregada al Restaurant Molimar, vam poder compartir les vivències i les anècdotes de la nit anterior.

Durant els postres, els nostres càrrecs ja oficials d’aquesta magdalena 2023, i els que acomiadávem de la magdalena 2020, van fer un brindis agraint el suport

Un any en Sequiol

rebut per tots i donant les gràcies.

Gràcies a tots ells i també gràcies a les famílies d’Adriana, Lucia i Carlos, Lourdes, Alejandra i Manel, per una jornada tan agradable i un dinar tan bo.

Per tancar la vetllada, ens vam animar amb una mica de música, i amb rialles i sonors aplaudiments en agraïment a la feina feta, acabava el cap de setmana de la nostra Presentació. Intens, molt intens, però gratificant.

L’any que ve més.

FALLA REGNE DE VALÈNCIA-CISCAR 26/11/2022

S’iniciava el dia, molt aviat, desplaçant-nos a la ciutat de València, per acompanyar la Falla Regne de València-Ciscar, falla en què els nostres representants infantils, Lucia i Carlos, i la seua família, forma part, ia la qual els va fer molta il·lusió acudir-hi, ja que era el dia de la presentació dels seus càrrecs per al 2023, i de comiat dels anteriors.

La delegació Sequiola estava encapçalada pels seus màxims representants: Madrina, Adriana, Madrina Infantil

Lucia i President Infantil Carlos, acompanyats del Vicepresident Javier Rodríguez.

Aquesta jornada va consistir a participar a l’acte de la Presentació, que va tenir lloc a la platja de la Patacona, i al moment de les ofrenes, els nostres càrrecs 2023 els van portar un petit detall en agraïment a la invitació que van rebre. Un acte emotiu i ple de colors i música, que va finalitzar amb un bon menjar valencià.

237

DECEMBRE 2022 ELS DIVENDRES AL CAU "FEM MONYOS DE LLAURADORA" 02/12/2022 “Continuem amb els tallers al cau, esta vegada de monyos de llauradora de la mà de la nostra sequiola Lidon Marza, van ser moltes mans les que van aprendre eixe dia com fer tan bonic i tradicional pentinat.

La forma de col·locar els flocs de pèl enrotllats al voltant de l’agulla de manera que esta quede bé subjecta per a acabar rodejant-ho amb les trenes. Adquirir este coneixement vindrà molt bé a tots per a quan s’hagen de vestir de llauradores.

ENCESA DE LES LLUMS NADALENQUES 06/12/2022 Com ja és tradicional, un mes abans del començament de les Festes Nadalenques, els carrers de Castelló prenen colorit amb l’encesa de les llums típiques nadalenques.

Un encès de llums a càrrec de les màximes representants festeres de la nostra Ciutat, les Reines Selene i Alejandra, que van estar molt ben recolçades amb les seves corts, Dames de la Ciutat, Madrines i Presidents de les diferents comissions gaiateres.

No podia faltar la representació sequiolera, aquesta vegada de mans dels nostres xicotets càrrecs, Madrina Infantil, Lucia i President Infantil Carlos, acompanyats per la Presidenta de la Gaiata, Elisabeth.

Un acte molt colorit en què, els petits i els no tan petits, gaudeixen i s’omplen d’il·lusió per les festes nadalenques.

238

Un any en Sequiol

Un any en Sequiol SOPAR DE NADAL DE LA GESTORA DE GAIATES 09/12/2022 Acabat de començar el mes de desembre, tenia lloc el tradicional Sopar de Nadal de la Gestora de Gaiates, conegut col·loquialment al món de la festa pel “Sopar de la Pascuera”. I com no podia ser altrament, la representació Sequiolera, encapçalada per la nostra Madrina, Adriana Llopis Pascual, acompanyada per la nostra Presidenta, Elisabeth Breva.

La vetllada va transcórrer al restaurant Àgora, ubicat a la Universitat Jaume I, i entre rialles i anècdotes, i amb un ric i ampli sopar, va anar passant una vetllada festera estupenda.

Un cop finalitzat el sopar, va començar el torn dels discursos i de les felicitacions per les festes nadalenques, Seguidament, va començar el moment en què van oferir totes les representants de les comissions gaiateres amb una flor

de Pasqua, i la nostra Madrina Adriana també en va rebre una.

Per acabar la vetllada, tancant-se l’acte amb un brindis, van passar al moment més divertit de la nit, on tots els assistents van gaudir ballant.

RECOLLIDA D´ALIMENTS 17/12/2022 Els nostres càrrecs de la Gaiata 15, Madrina, Adriana, Madrina Infantil, Lucia i President Infantil, Carlos, van col·laborar el passat 17 de desembre amb la Federació Gestora de Gaiates, a la recollida d’aliments, per la campanya de Nadal del Banc d’Aliments de Castelló, perquè totes les famílies castelloneres puguin celebrar aquestes dates tan assenyalades.

Per a la recollida d’aliments, es van reunir totes les gaiates a la Plaça Major de Castelló, on també van col·laborar les Reines de les festes i les Dames de la Ciutat, per donar suport a la causa.

Aquesta iniciativa organitzada per la Gestora de Gaiates i el Banc d’aliments de Castelló, on les persones de Castelló mostren el seu suport cap a les famílies necessitades, sobretot per la gran

incertesa econòmica que viuen moltes famílies durant aquestes dates, fan una mica més suportable aquesta etapa gràcies a les ajudes obtingudes en aquesta recollida d’aliments.

239

CARTER REIAL VISITA DE CASTELLÓ

Un any en Sequiol

17/12/2022 Com cada any, pocs dies abans de la nit de Nadal visita la nostra ciutat el Patge de Ses Majestats els Reis d’Orient, per rebre les cartes de tots els nens i nenes castelloners.

Tots ells porten les cartes, plenes a d’il·lusions, peticions solidàries i molts desitjos.

El Carter Reial va ser rebut a la Plaça Major per la Reina Infantil de les Festes Alejandra i la seva Cort d’Honor, així com les Madrines de totes les gaiates acompanyades pels seus Presidents Infantils. Entre ells, representant la gaiata 15 Sequiol, els nostres petits Madrina Infantil, Lucía, i President Infantil, Carlos, els qui van estar allà plens d’il·lusió.

Sacs i sacs de cartes es va emportar el Carter de tornada a Orient. Ara, a esperar amb la màxima il·lusió que arribi la nit de Reis.

INAUGURACIÓ DEL PESSEBRE SEQUIOLER 20/12/2022 Dins del programa d’activitats que desenvolupem a la nostra associació sequiolera, hi ha la de construir, a la nostra seu social, un Betlem Tradicional.

Aquesta activitat és la més antiga del Sequiol ja que es va iniciar el Nadal del 1998. Des de llavors, l’equip del Sequiol prepara i dissenya el naixement que es muntarà.

A principis de desembre, es posen fil a l’agulla per donar forma al que, fins ara, només són idees i plantejaments.

Així, passat el pont de la Immaculada, l’equip comença a preparar la base del nostre Betlem, creant espais, construint cases, decorant figuretes… una infinitat de detalls que, de mica en mica, donaran cos al Naixement Sequioler.

Un cop finalitzat el pessebre, arriba el moment d’inaugurar-lo, i és clar, les nostres Madrines Adriana i Lucia i el nostre president infantil Carlos, van obrir aquest acte més contents que mai, acompanyats de tota la seva comissió sequiolera.

Seguidament, acompanyem aquest bonic moment d’una pica-pica i una mica de música nadalenca.

Mentrestant, els nostres càrrecs 2023 van anar lliurant a cada família sequiolera la carta de felicitació per a les festes nadalenques.

240

Un any en Sequiol CARTER REIAL SEQUIOLER 27/12/2022

Ja passada la Nit de Nadal i el Nadal, arriba el moment d’anar lliurant les cartes als Reis Mags, i com no podia faltar, un any més, el carter reial acudeix al cau de la Gaiata 15, per recollir les cartes dels nens i els no tan nens, i assegurar-se que els seus desitjos es compleixin.

Aquest any, per donar una bona rebuda al nostre carter reial, les petites de la comissió infantil van preparar un espectacle nadalenc amb el que va animar els nostres càrrecs i al públic, i vam acabar tots cantant les cançons típiques d’aquestes festes.

En primer lloc, van ser els nostres màxims representants 2023, Adriana, Lucía i Carlos, els qui van lliurar les seves cartes amb els seus desitjos per a aquest proper

any, encara que van afirmar que el seu desig ja s’havia complert mesos abans, quan van rebre la notícia sobre el càrrec que anaven a ocupar aquestes festes magdaleneres.

Seguidament, van ser els petits de la comissió infantil els qui van lliurar les seves cartes, i finalment es va fer la foto per recordar aquest gran moment d’il·lusió, que va ser seguida d’una rica xocolatada convidada per la Gaiata.

241

242

GAIATa15 SEQUIOL

243

244

GAIATa15 SEQUIOL

245

Dissabte 11 de març “De la Festa, la vespra”

Exposició de les maquetes presentades al XX Concurs Escolar “Ciutat de Castelló” que patrocina Ajuntament de Castelló, Diputació de Castelló, Fundació Caixa Castelló, Conselleria d’Educació, i organitza l’A. C. Gaiata 15 Sequiol, en el Museu Etnològic de Castelló, carrer Cavallers, des del 4 de març fins al 19 de març. ENTRADA LLIURE. 12:00 h. Anunci oficial de Festes amb el llançament de carcasses commemoratives de la 77 edició gran mascletà al carrer Rosa Mª Molàs junt a la plaça del Primer Molí.

16:00 h. Cavalcada del Pregó pel Carrer Sant Roc, Carrer Sanahuja, Mª Agustina, Major, Plaça de la Pau, Gasset, Porta del Sol, Ruiz Zorrilla i Avinguda del Rei. Amb la participació dels membres de la nostra comissió.

23:50 h. Concentració en el Cau Gaiater per a anar al magatzem a traure les nostres gaiates.

246

Diumenge 12 de març “Magdalena, Festa Plena” 08:00 h. Missa de romers en la Cocatedral de Santa Maria, en finalitzar, eixida de la Romeria de les Canyes, que es traslladarà a l'Ermitori de la Magdalena .

15:45 h. Tornà de la Romeria, que partirà des de l’ermita de la Magdalena fins a la Cocatedral de Santa María

comissió, que acompanyarà a les nostres Gaiata i Gaiata Infantil, d’enguany. A continuació trasllat de les gaiates davant l’istitut de secundària Francisco Ribalta on quedaran instal·lades.

20.30 h. Desfilada de Gaiates, Gaiates Infantiles i Gaiates de mà que partint del Carrer Sant Roc, recorrerà els carrers Sanahuja, Plaça María Agustina, Major, Gasset, Porta del Sol, Ruiz Zorrilla i Avinguda del Rei amb la Banda San José de Calasanz de Castelló. En finalitzar ens traslladarem al sector, amb la participació de la nostra

247

Dilluns 13 de març “Cavalcada d’Infantil”

10:30 h. Cavalcada Infantil amb la participació de la nostra comissió infantil, partint del carrer Sant Roc, recorrerà els carrers Sanahuja, plaça Maria Agustina, Major, Gasset, Porta del Sol, ruiz Zorrilla i avinguda Rei en Jaume.

18:30 h. Inauguració de la nostra tasca Gaiatera, al carrer Mestre Breton 19:30 h. Visita oficial a les Gaiates participants en la Encesa de les Gaiates en l’Avinguda del Rei. 20:15 h. XXIX Encesa de totes les Gaiates en l’Avinguda Rei en Jaume, a càrrec de Pirotècnia Peñarroja.

Exaltació del monument gaiater.

23:00 h. Trasllat de la gaiata i encesa de la Gaiata al sector.

248

Dimarts 14 de març

“Dia de les xiquetes i els xiquets” 10:30 h. Esmorzar de “pa i porta”.

La comissió convidarà als associats a vi i llimonà (vore nota al peu) 11:00 h. Obertura de la Tasca Gaiatera.

11:30 h. Parc infantil, per a totes les xiquetes i els xiquets del sector, al carrer Sequiol. Romandrà obert fins a les 13:30 hores. (imprescindible polsera ACTIVITATS INFANTILS) 11:30 h. Degustació d’embotits casolans, patrocinat per CARNISSERIA XARCUTERIA PRADES (vore nota al peu) 16:00 h. Obertura del Parc Infantil, al carrer Sequiol, que romandrà obert fins a les 19:30 hores (imprescindible polsera ACTIVITATS INFANTILS) 16:00 h. Des del Palau de la Festa, lectura de premis de concurs de llibrets i gaiates 2023 21:00 h. Acte de lliurament de premis de Gaiates i llibrets en la plaça Major

249

Dimecres 15 de març “Dia de la Joventud”

9:30 h. Concentració en el CAU per tal de pujar als Carros Engalanats de la Federació de Colles, que vindran a buscar-nos i ens portaran a la mascletà. Pel camí anirem recollint altres amics gaiaters fins a aplegar al Primer Molí.

10:00 h. Esmorzar de “pa i porta”.

La comissió convidarà als associats a vi i llimonà. (vore nota al peu) 11:30 h. Activitat per als xiquets, les xiquetes i majors. “Ai que m’agafen”, no pots deixar de vindre a divertir-te al carrer Sequiol 11:30h. Degustació d’una monumental truita de creïlla per als associats, patrocinada pel BAR FERNANDO, amb la col·laboració de Huevos Vilarroig. (vore nota al peu)

250

12:00 h. Obertura de la Tasca Gaiatera.

12:30 h. Lliurament de la insígnia de Gaiater de l’any 2023 a Carlos Latre en els salons de la Diputació 18:00 h. Tardeo i Tapeo The Sequiol’s youngs per a tots els públics, amb música en directe EXTOPA i moltes, moltes sorpreses. No t’ho pots perdre!

Dijous 16 de març

“Tradicions de Castelló” 10:00 h. Esmorzar de “pa i porta”.

La comissió convidará als associats a vi i llimonà. (vore nota al peu) 11:30 h. Degustació d’arrossos, per als socis, gentilesa de B O CAT E R I A - CA F E T E R I A ANTIC (vore nota al peu) 11:30 h. Obertura de la Tasca Gaiatera.

11:30 h. VI Taller cuina Infantil “rosquilletes de sabors”, a càrrec de la iaia PILAR FERRER SELMA. RECORDAR DUR EL DAVANTAL “CUINANT AMB SEQUIOL” 12:30 h. GLOBOTÀ per als xiquets i xiquetes del sector.

17:00 h. Cos multicolor, desfilada de carrosses amb batalla

de confeti pel circuit en el Bulevard Blasco Ibañez.

19:00 h. Punt FAMM al costat de la Gaiata amb l’actuació de la banda de la República Checa “Dream Stars Team i Fanfare Ostrava” 19:00 h. Actuació de Rodhel en la plaza Vilanova d’Alcolea.

19:30 h. Actuació de banda de poprock CULPABLES, música per a ballar i gaudir les cançons de la nostra vida, patrocinada pel PUB SEQUIOL, amb la col·laboració de la Colla Ja vorem, en la unió de Carrer Sequiol i Mestre Breton 21:00 h. Festa de disfresses per a totes les edats, amb la actuació de Rodhel en la plaça Vilanova d’Alcolea.

251

Divendres 17 de març “Dia dels ous fregits”

11:00 h. Esmorzar de “pa i porta.

La comissió convidarà als associats a vi i llimonà. (Vore nota al peu) 11:00 h. Obertura de la Tasca Gaiatera.

11:00 h. XXXIV Concurs dibuix infantil “Dibuixa la teua gaiata“, al voltant de les Gaiates.

11:30 h. Degustació d’ous fregits, patrocinada per HUEVOS SALES. (vore nota al peu) 12:30 h. Entrega de premis del XXXIV Concurs dibuix infantil “Dibuixa la teua gaiata“, al voltant de les Gaiates.

15:00 h. Dinar de “pa i porta“ en l’encreuament dels carrers Sequiol i Mestre Bretón.

17:00 h. Visita de la Reina, Reina Infantil i Corts d’Honor al peu de les Gaiates. Entrega, per part de les Reines de les Festes, dels Fadrins d’Or i d’Argent, en categoria major i infantil, a aquells membres de la comissió que per la seua trajectòria festera han sigut mereixedors d’aquestes distincions del Patronat de Festes.

252

19:00 h. VESPRADA DE ROCK EN SEQUIOL, amb els grups, “KUR”, “SILENCIO CONTRA CORRIENTE” I “PERFECTO MISERABLE”, en l’encreuament dels carrers Sequiol i Mestre Bretón.

Dissabte 18 de març “Dia de la Nostra Mareta” 10:00 h. Esmorzar de “pa i porta”.

La comissió convidarà als associats a vi i llimonà. (Vore nota al peu) 12:00 h. Obertura de la Tasca Gaiatera.

16:00 h. Concentració al Cau Gaiater per a l’Ofrena de Flors a nostra Patrona Mare de Déu del Lledó. S’invita a participar a tots els veïns i veïnes que vulguen acompanyar-nos.

22:00 h. Sopar de “pa i porta” en l’encreuament dels carrers Sequiol i Mestre Bretón. A continuació...

24:00 h. Sorprenent espectacle musical a càrrec de CENTAURO La Grupestra “SEQUIOLER DE L’ANY 2015”. Els Loren’s Boys tornaran a fer les delícies dels Sequiol@s en una insuperable posada en escena. A la celebració del seu 50 ANIVERSARI. NO VOS HO PODEU PERDRE......!!!

253

Diumenge 19 de març “Magdalena Vítol!!!”

12:00 h. Repartiment de l’arròs per al concurs de paelles.

12:30 h. Inici del XXXV Concurs de Paelles al carrer Sequiol.

14:30 h. Límit de presentació de les paelles al Jurat.

16:00 h. Lliurament dels premis: XXXV concurs de paelles, 18:30 h. Cercavila pels carrers del sector, música amb la Xaranja DESMADRATS 19:30 h. Formació comitiva al voltant de les Gaiates, per assistir a la desfilada fi de festes.

20:30 h. Desfilada Final de Festes desde l’avinguda del Rei fins arribar a la plaça Major, amb la participació de la nostra comissió. En finalitzar Gran Traca Final que partint de la plaça Major recorrerà els principals carrer de la ciutat, remat final i Magdalena VITOL. En acabar elsa actes oficials “apagada” de les nostres Gaiates i ….

VISCA LA MAGDALENA 2024!!!

254

Notes:“

Al tancament d`aquesta edició, no es disposa de l’horari del programa oficial, per la qual cosa poden sorgir canvis en el mateix.

•

ESMORSAR DE PA I PORTA: De dimarts a dissabte enfront de la Tasca Gaiatera. Per a tots el associats de la Gaiata, disposaran de taula i la beguda (vi i llimona)

•

DEGUSTACIÓ: De dimarts a divendres, enfront de la Tasca Gaiatera, per a poder participar en les degustacions será imprescindible disposar del corresponent val/ ració que estará a disposició en la Tasca Gaiatera (2€) o un abonament dels quatre dies (8€) (Per a la col·laboració del manteniment dels actes populars i gratuïts de Magdalena en el sector). Els associats disposaran d’un nombre d’abonaments gratuits, d’acord amb la categoria d’associat.

•

CONCURS DE PAELLES: Tot participant hi haurà d’incriure’s en el Cau Gaiater fins a les 14 hores del dissabte 30 de març. La paella es confeccionarà al carrer Sequiol, amb els ingredientes que lliurement hagen triat i aporten cada un dels participants, aisí com la llenya, tripode, paelló, …. la gaiata entregarà l’arròs. Les paelles es presentaran davant del jurat abans de les 14:30 hores, qui valorarà el sabor, la presentació final i el seu correcte grau de cocció.

•

IMPORTANT: Per a tots els espectacles programats, estarà a disposició dels no associats servici de taules i cadides al següent preu: 1 taula i 8 cadires,: abonament semanal 40€ o 25€/dia (per a la col·laboració del manteniment dels actes populars i gratüita de magdalena en el sector) PER A TOTS EL ASSOCIATS, AQUEST SERVEI SERÁ GRATUIT, haven de realitzar la seua reserva amb 24 hores d’antelació a l’espectacle, en el Cau Gaiater. Sense aquest requisit previ, la disponibiltat dependrá de les existencies.

•

ESPECTACLES INFANTILS: Tots els xiquets hauran de portar la polsera identificativa per a l’accés al parc infantil, Globotá i tallers LA POLSERA SERÁ GRATUÏTA PER ALS SOCIS i es podran aquirir polseres per al parc infantil en la Tasca Gaiatera (3€) , (per a la col·laboració del manteniment dels actes populars i gratuïts)

•

DINAR I SOPAR DE PA I PORTA: Els vals de beguda per a aquests dinars i sopars, entregat gratuïtament als socis, es deuran canviar, en el lloc senyalitzat, exclusivament en horari de 14:30 a 15 h (dinars) i 21:30 a 22 hores (sopars)

L' A.C. GAIATA 15 “SEQUIOL”, ES RESERVA EL DRET DE MODIFICAR QUALSEVOL DADA QUE APAREGA EN AQUEST PROGRAMA, SENSE PREVIA COMUNICACIÓ

255

CONSULTA PELUQUERÍA CANINA /FELINA TIENDA ESPECIALIZADA CIRUGÍA CIRUGÍA LAPAROSCOPIA ECOGRAFÍA RX DIGITAL DIRECTA LABORATORIO CON ANALÍTICAS CLÍNICAS EN EL MOMENTO CONSULTA DE ESPECIALIDAD EXTERNA VISITAS A DOMICILIO

256

GAIATa15 SEQUIOL

257

Volem agrair l'esfor; i col laboració de tots els que han intervingut en l'edició d'aquest llibret, d'una manera o una altra. Des dels què ens han aportat les seues vivències en els articles, fins a les empreses que han inserit la sea publicitat, passant pels tècnics impressors, fotògraf, disseny de portada, aixi com a l'equip humà del Sequiol que ha fet posible que avui tinga en les seves mans el nostre libret 2023.

A tots MOLTES GRÀCIES 258

PER ALUMNES DE PRIMÀRIA i SECUNDARÌA Castelló 2023 PATROCINA:

ORGANITZA:

COL·LABORA:

Inauguració al MUSEU ETNOLÒGIC: 4 de març de 2023 a les 12:00 hores Exposició al MUSEO ETNOLÒGIC: del 4 de març fins al 19 de març de 2023 Concurs de maquetes

Informació en: www.sequiol.es