Gaiata 15 "Sequiol" 2022

PER ALUMNES DE PRIMÀRIA i SECUNDARÌA Castelló 2022

Inauguració a MUSEU ETNOLÒGIC: 12 de març de 2022 a les 12:00 hores Exposició al MUSEO ETNOLÒGIC: del 12 de març fins al 29 de març de 2022

Informació en: www.sequiol.es

GAIATA 15 SEQUIOL

Direcció i Coordinació Elisabeth Breva Almerich

SALUTACIONS

Redacció

Alcaldessa de la Ciutat, N’Amparo Marco Gual ..........................................................7 Presidenta de l’Associcació, N’Elisabeth Breva Almerich ........................................9 Reina de les Festes, senyoreta Carmen Molina Ramos ..........................................10 Reina Infantil de les Festes, xiqueta Gal·la Calvo Santolària ..................................11 Regidor de Festes i President del Patronat, N’Omar Braina.................................. 13 Sequioler de l’Any, en Francisco Torres Navarro ....................................................... 15 Presidente d’Honor. En Joaquín Borrás Llorens ........................................................ 17

Agustin Mon Carro

Portada Lorenzo Ramírez Portoles

Reportatge Fotogràfic Ediciones Muphy

LA NOSTRA COMISSIÓ

Impressió

La nostra Comissió............................................................................................................ 20 La nostra Comissió Infantil .............................................................................................. 21 Madrina 2022, senyoreta Lourdes Climent Moreno ............................................... 23 Madrina Infantil 2022, xiqueta Alejandara Sáez Sisamón ..................................... 25 President Infantil, xiquet Manel Rubio LLambrich ....................................................27 Madrina d’Honor, senyoreta Marta Gual Irigoyen y acompanyant .................... 28 Madrina d’Honor Infantil, xiqueta Malena García Miravet i acompanyant ...... 29 Dames d’Honor i els seus acompanyants ............................................................30-32 Dames d’Honor Infantils i els seus acompanyants............................................33-38 Col·laboradors i Col·laboradores............................................................................ 40-41

Marcaprint

Disseny i Maquetació Marcaprint

Dipòsit Legal CS 122-2017

Traducció al valencià: Programa SALT 4.0 Traductor i corrector del valencià.

Direcció General d’Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística.

El present Llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià.

“La Comissió no es fa responsable de les opinions manifestades pels autors dels distints articles que apareixen publicats en el present Llibret, fruit del dret d’opinió i llibertat d’expressió.”

SEQUIOL@S Quadre d’honor .................................................................................................. 44 María Sebastiá ..................................................................................................... 45 Marc i Àgueda ...............................................................................................46-47 Sequiolos al Mon de la Festa ..................................................................... 50-51

ACTIVITATS Racó de l’Artiste Sequiolo..........................................................................56-63 SEQUIOL dia a dia .........................................................................................66-93 “Nou Somni” el cartell de la Magdalena 2022 .....................................94-95 El nostres amics de les Falles i les Fogueres..................................... 100-103 PROGRAMA DE FESTES al sector .........................................................108-113 Històric Concurs de Maquetes ............................................................. 116-125

ARTICLES Centenari C.D. Castellón......................................................................... 132-151 Una ermita, un castell, un poble... una romeria ................................152-155 Jose Luis Estanislao i Agustina ..............................................................156-157 Manel Garcia Grau ................................................................................... 158-159 Miguel Pastor Garcia ............................................................................... 160-162 Traver Griñó ............................................................................................... 163-165 Taló ............................................................................................................... 166-167 Tasio Flors .................................................................................................... 168-171 Lorenzo Ramírez Portoles.......................................................................172-174 Luis Bolumar ................................................................................................175-177

4

SALUTACIONS · GAIATA 15 · SEQUIOL

TALLERS PROPIS PER A LA FABRICACIÓ DE CONSTRUCCIONS METÀL.LIQUES EN ACER AL CARBONI I ACER INOXIDABLE

MESCLADORES HORITZONTALS

INOXIDABLE CONSTRUCCIONS METÀL·LIQUES

PUBLICIDAD

FAÇANES

DECORA

14 gaiata15sequiol

6

CIÓ D’IN

TERIOR

S

) (ESPANYA ASTELLÓ 6 12004 C 16 ,9 3 68 20 .

4 96 -340, KM .net 500 Fax: CTRA. N w.casmon 964 240 .net - ww Telèfon: @casmon on sm ca Correo.

DISSENY PORTES ESCALES BARANES EXPOSITORS I DECORACIÓ

SALUDA GAIATA 15 SEQUIOL

Sequiol, tradicions i festa Les nostres festes són cultura, tradició, solidaritat, esforç, trobada, alegria i estima. Són algunes dels principals senyals d’identitat ciutadana de les Festes de la Magdalena, arrelades des de fa dècades en la memòria col·lectiva d’una ciutat que, a més, va celebrar al setembre de 2021 el 770 aniversari de la seua fundació. Som una ciutat que continua caminant cap al seu futur sense perdre la seua història, la seua identitat, aqueixes arrels que ens van fer poble, una gran poble.

Les Festes de la Magdalena de 2022 seran un autèntic esclat de llum, alegria, convivència i estima.

Des que començara aquesta prolongada i greu pandèmia, les nostres festes de 2020 van quedar suspeses, també les de 2021, com ha estat suspesa la nostra vida i la de molts castellonencs que han patit la malaltia i la pèrdua de sers estimats.

Amparo

Marco Gual Alcaldessa

Quan se celebre el primer acte de Magdalena 2022 serem un poble unit i emocionat, sentint que Castelló renaix després de llargs mesos d’incertesa, dificultats, sofriment, dolor i tristesa. En els nostres cors viuran els qui es van anar, els qui han sigut part important del nucli de la festa.

Magdalena sou vosaltres, els qui cada any us dedicau a treballar i col·laborar per a crear les vostres gaiates, per a organitzar la vostra participació en la setmana gran, per a promoure la convivència en el sector, en el barri.

Sequiol guarda el sabor esportiu, va ser la primera seu del CD Castelló, i la història dels antics sistemes de reg, de les séquies i regueres que s’estenien pel terme de Castelló. També la seu de l’Escola de Magisteri. Sequiol és un sector especial, entusiasta, treballador i compromés amb les nostres tradicions. La Gaiata 15 viurà de ple aquesta Magdalena, després de dos anys sense les nostres festes.

Un sector per a viure i compartir.

Ara, ens preparem per a viure les festes de la Magdalena 2022 amb tota l’emoció continguda i les ganes de compartir els somnis d’aquests dos anys.

Desitgem que es complisquen totes les nostres il·lusions. Com a alcaldessa de Castelló vull desitjar-vos que aquest futur pròxim de la nostra festa arribe carregat d’esperança i alegria. ¡Magdalena Festa Plena!

7

8

SALUDA GAIATA 15 SEQUIOL

Gaiata 15 SEQUIOL

Elisabeth

Breva Almerich Presidenta

“En pocs dies donarà principi la nostra Gran Setmana de Festes, LA MAGDALENA...” Així iniciava la meua salutació en el llibret de la Magdalena 2020, amb moltes ganes i il·lusió i convidant-los a tots vostés a ser part activa de l’extens programa de festes que havíem preparat; però no va ser possible.

Dos anys ja! A poques dates d’iniciar les nostres festes més estimades, ens arribava la frustrant notícia de suspendre la seua celebració, per motius sanitaris donada la greu incidència que causava de la maleïda pandèmia de la Covid.

Hui -quan estem ultimant aquesta publicació perquè entre en rotativa- seguim sense tindre la certesa que la MAGDALENA 2022 siga una realitat perquè, immersos en la sisena ona, les dades no ens donen respir, la informació quant a la programació oficial ens ompli de dubtes i el nivell de responsabilitat que ens obliguen a prendre és molt elevat. El que sí que tenim clar és que, d’arribar a “debutar” seran unes festes descafeïnades on molts esdeveniments no es podran fer o es faran de forma molt diferent, obligant-nos a prendre mesures especials -control d’aforaments, ús de la mascareta en els actes, limitar els esdeveniments gastronòmics...- que, sens dubte impediran que puguem gaudir d’aquestes meravelloses festes com mereixem -perquè ens les mereixem ja, després de tants disgustos i penes patides-. Per això, ja els avance, que la programació del Sequiol no serà tot l’especial que ens haguera agradat, màximament, aquesta edició de 2022 on la nostra associació compleix quaranta edicions, dins del panorama festiu magdalenero. Sí!, ja han passat quaranta anys des que els primers Sequiol@s van formar part de la Magdalena de 1982.

Així doncs, i en virtut de les circumstàncies que ens toque viure, Sequiol adequarà la seua programació. I això significarà que haurem de respectar, TOTS, quantes mesures se’ns imposen, des dels departaments responsables, a fi de tindre unes festes el més segures possible. Es generaren molèsties? Segur! Per això, vagen per davant les meues disculpes a tots quants puguen sentir-se molestos amb les mesures que haurem d’assumir però han d’entendre que és força major. Amb tot, els assegure, que disposaran del millor i més variat programa de festes, que les condicions sanitàries ens permeten.

Com indicava anteriorment, enguany complim quaranta edicions dins del panorama fester municipal i els Sequiol@s volem celebrar-lo -insistisc, en la mesura que puguem-. I en tot aquest temps hem aconseguit moltíssims èxits -destacar que malgrat ser una de les comissions més joves, som l’associació que més vegades s’ha alçat amb el triomf en el concurs de Gaiates-, fruit de la gran faena desinteressada de moltes persones, dones i homes, que, en un moment o un altre, van estar vinculats amb aquesta associació, sent ja, per sempre, Sequiol@s. Estem intentant contactar amb tots ells a fi de poder reunir-nos i passar, de nou, una bona estona junts. No sé si podrà ser en aquestes festes o més endavant però, des d’ací, vull fer una crida a tots quants heu pertangut a aquesta comissió, tant majors com infantils, perquè us poseu en contacte amb nosaltres. La idea és poder fer una “quedada” Sequiolera. Vinga, animeu-vos!

Les meues últimes paraules vull que siguen d’agraïment sincer. Per a tots els que estan lluitant perquè la Magdalena 2022 puga ser una realitat. I molt especialment a quants han aportat -i ho continuen fent, malgrat les circumstàncies- el seu suport econòmic; em referisc a totes les persones associades que han continuat mantenint les seues quotes voluntàriament, malgrat dos anys de “sequera festera”; a empreses i entitats col·laboradores que, amb les seues publicitats, fan possible, entre altres, que hui vostés puguen tindre aquest llibret a les seues mans. I, com no, a tots els comissionats, majors i infantils: els Sequiol@s, sense ells aquesta aventura de la Gaiata seria impossible d’assumir. Tots hem passat un llarg, llarguíssim, període d’incertesa, -primer confinats, després amb mesures restrictives de desplaçament i reunió i, per descomptat, pegats a les odioses màscares a tota hora-, però TOTS hem sabut reposar-nos, traure força d’on no hi havia, generar alegria i il·lusió per a, al més prompte possible, això torne a ser com antany i tornem a prendre el carrer, sense restriccions sanitàries, la visquem, la gaudim i puguem viure, plenament de nou, de les millors festes del món: LA MAGDALENA. Bones i responsables festes de la Magdalena 2022

9

SALUDA GAIATA 15 SEQUIOL

Estimats amics del sector de “Sequiol”.

Ja ha arribat el moment de començar a veure, i no imaginar-nos, la llum de les gaiates desfilant pels carreres de la nostra estimada ciutat, escoltar les carcasses anunciant que “ja el dia es arribat” i visitar la nostra estimada ermita el tercer diumenge de quaresma fent la romeria que mereix. I aquest retrobament serà possible gràcies a tots vosaltres, per la vostra responsabilitat davant aquesta difícil situació i la valentia per sobreposar l’interès general davant el personal. La meva admiració per tots vosaltres és immensa!

Cada vegada estem més prop de retrobar-nos, de gaudir, per fi, de les nostres festes. Us animo a seguir treballant per la nostra festa, i ara més que mai, amb la mateixa responsabilitat que durant aquest temps enrere, però amb més energia i satisfacció que mai. Castelló vos necessita!

Molina Ramos Reina

Amb molta estima.

Gaiata de la Ciutat Magdalena 2022 “Font de llum i color”

10

Carmen

SALUDA GAIATA 15 SEQUIOL

Amics de la Gaiata 15, Sequiol, com a tercer any consecutiu, torne a escriure unes paraules, com a Reina Infantil de Castelló, en el vostre llibre per a les nostres festes fundacionals, que Castelló celebra aquest 2022 després de dos anys sense poder eixir a gaudir d’elles pels carrers de la ciutat.

Després de tants mesos en el que el món de la festa està parat, sense poder vore els nostres monuments pels carres, sense poder escoltar una mascletà ni olorear la polvora, sense escoltar als musics tocar el rollo i canya o als dolçainers i tabaleters pels carrers animant a tota la gent a gaudir de la festa, pareix que ara, que la vacunació ens diuen que resulta i que coneixem una mica mes al virus, es pot començar a fer alguna coseta, i com no, ahí esteu els amics sequiolers, preparant aquest llibret, amb idees i propostes per a começar a gaudir una mica de la festa, sempre amb prudència.

Gal·la

Calvo Santolària Reina Infantil

Gràcies per continuar amb les nostres tradicions i mai perdre l’esencia del castellonerisme que ens envolta. Gràcies per continuar creent en les nostres festes. Gràcies per participar en cada acte que es programa i proposar nous reptes.

Gràcies a la vostra comissió per continuar després de dos anys, en els que els infantils ja no som tant infantils i pot ser alguns ja no siga prioritat el ixir a una desfilada o anar vestits de castelloneres o castelloners en comte de gaudir amb blusa i tejanos tirar cohets per tot arreu, i les corts majors, tenen altres preferències, com estudis o treballs que han seguit deixant de costat per a gaudir de la nostra setmana i lluir la nostra indumentaria regional.

Gaiata Infantil de la Ciutat Magdalena 2022 “Ramell Il·luminat”

Segur que els nostres carrers aquestes festes tornaràn a lluir eixos monuments sense foc ni fum que son les gaiates i que tant san fet esperar per poder traure’ls al carrer i que tots puguen gaudir d’ells.

Salutacions

11

12

SALUDA GAIATA 15 SEQUIOL

Gaiata 15, la festa de Sequiol Les festes de la Magdalena són l’espai de convivència més intens i entranyable de Castelló. Durant aqueixos dies la ciutat es transforma perquè els seus habitants confluïsquen en un ambient colorista, emblemàtic i festiu. Aquesta experiència no seria la mateixa sense les comissions dels sectors festers, les colles i altres col·lectius culturals que són l’ànima de la Magdalena. I, per descomptat, sense les Gaiates, els monuments que ens recorden cada any la tradició i la història dels nostres avantpassats.

Les Festes de la Magdalena de l’any 2022 seran una vibrant realitat després de dos anys sense celebrar la nostra setmana gran. Tornarà la llum que ens acompanya “de la antigor per lluminosos camins”.

Omar Braina

Regidor de Festes i president del Patronat Municipal de Festes

Les Festes de la Magdalena són singulars, pròpies, molt participatives i, per descomptat, emotives.

En els nou dies que celebrem Magdalena conflueixen sentiments castellonencs que ens defineixen i que marquen a les gaiates com a grans espais de trobada, germanor i de celebració.

Sequiol és un dels sectors més vius de la festa.

Una Gaiata el nom de la qual és un homenatge a una zona emblemàtica de la ciutat, el barri que era seu del primer camp de futbol del CD Castellón. Un sector que vibra cada vegada que s’encenen les llums magdaleneres, una comissió compromesa amb la festa, amb l’estima i la convivència.

Castelló és una ciutat amb ganes de festa, i la festa necessita que gent com vosaltres, aquelles i aquells que des de les Gaiates, colles i altres col·lectius manteniu viva la festa. Des de l’Ajuntament tenim molt clar que la festa necessita del vostre alé.

En aquesta primavera de 2022 tornarà a brillar la llum de la nostra Magdalena, les llums de la Gaiata Sequiol que il·luminaran el treball d’una comissió entregada a les tradicions i a la festa que tant volem els castellonencs. ¡Bones Festes!

13

14

SALUDA GAIATA 15 SEQUIOL

Francisco

Torres Navarro Sequioler de l’any 2022

Gaiata 15 SEQUIOL Com a Sequioler i amant de les nostres festes, estic molt agraït de l’oportunitat de poder dirigir-me, una vegada més, als amics, comissió i veïns de la Gaiata 15 Sequiol.

Per raons que tots sabem, les festes s’han retardat dos anys, però des de la Gaiata 15 Sequiol no han deixat de treballar per les nostres festes.

Enguany tornarem amb més força que mai per a preparar les festes de la Magdalena 2022, amb molta il·lusió i, sobretot, amb moltes ganes.

Desitge que tots participem d’aquesta celebració, però sempre amb molta prudència. Gaudim de cada un dels dies de la nostra setmana gran!

Vull reiterar els meus majors agraïments a tota la comissió, ja que durant aquests anys no han deixat de tindre detalls tant amb mi com amb la meua família.

Gràcies a tots de tot cor i molt bones festes.

15

16

SALUDA GAIATA 15 SEQUIOL

Gaiata 15 SEQUIOL

Joaquín

Borrás Llorens President d’Honor

Ja el dia és arribat de la nostra Magdadalena Per fi arriba la Magdalena, després de dos ayns de sequera festera, ens arriba el 2022 i amb gran il·lusió, ganes i esperança, arriba la Magdalena de la qual esperem ens traurà l’amor de pena, ens el traurà completament, celebrant plenament aquesta festa, complint les normes sanitàries, perquè la festa siga orgull de genealogia, festa de llum d’amor filial, festa que no vol límits estrets d’ambicions massa modestes.

Són festes que han de tindre tot la seua esplendor, partint de fer una festa gran, il·lusionada i il·lusionant, divertida i de reconeixement de la nostra història que s’ha convertit en tradició i amor pel nostre passat, cultura i tradició.

Bernat Artola ens ho recorda en el seu “Pregó” i ho recalca clarament acabant-ho així:

I aci venen, manifestes pers raons de tradicio les festes de Castelló fa seguint la llum antiga per que la gaita siga el nostre millor prego. ¡¡ Vitol ¡¡ Bones festes a tots.

17

18

SALUDA GAIATA 15 SEQUIOL

LA NOSTRA COMISSIÓ · GAIATA 15 · SEQUIOL

19

La nos tra

COMISSIÓ

Presidència Elisabeth Breva Almerich Assessoría Agustín Mon Carro Assessoría Jurídica Maria Sebastiá Gómez Vicepresidències Jorge Martí Obiol Víctor Orozco Rodríguez Javier Rodríguez Capdevila Tresorería Mª José Sisamón Ventura Secretaría Gloria Baquero López Vocalíes Directiva Mª Carmen Benedito Carbó Estefanía Climent Moreno Mª Carmen González Rodríguez Mª Lidón Marzá Marco Carlos Mon Breva José Vte. Monroig Marqués Lourdes Moreno Vázquez Eva Usó Estrada

Madrina Lourdes Climent Moreno Madrina d’Honor Marta Gual Irigoyen

Alejandro Breva Monte Adrián Doumere Fabregat Sergi Martí García Nicolás Rodríguez Manteca Álvaro Voltes Usó

Nagore García Miravet Celestino Gual Galván Belén Guinea Planelles Mª Ángeles Herrero Andrés Javier Ibars Dordo Àgueda Ibars Agramunt Pilar Irigoyen Sarmiento Beatriz Llambrich Torres Claudia Llopis Pascual Sergio López Noguera Carlos López Porcar Arantxa Manteca Mayo Elena Marzá Marco Cristina Mir Giménez Gorka Miralles Claramonte Vicente Miralles Gual Tomás Miravet Ribera Andrea Molés Mir Carmela Molina González Bartolomé Molina Milla Alberto Navarro Carsi

Col·laborados i col·laboradores 20

Teresa Doumere Fabregat Balma Doumere Fabregat

Nuria Águila Calero Adriana Llopis Pascual María Voltes Usó

Acompanyants

Vocals Comissió Cristina Agramunt Huguet Noelia Agramunt Fuertes Chelo Asencio Monroig Beatriz Belenguer Mercé Marta Berí Galan Ionut Marian Belinschi Liresa Breva Salas Enrique Carceller Llago Jennifer Carratalá Blasco Esther Catalán Verchili Anna Cazorla Herrero Soledad Claramonte Bleda Laureano Climent Beltrán Ignacio Collados Marco María Collados Marzá Vanesa de Zayas Picazo Manuel Doumere Martínez Noelia Fabregat Alcón Fernando Felip Selma Ana Mª García Capdevila Maite García Marín

Dames d’Honor

María Dolores Orad Manuel Wilder Osorio Gómez Carmen Pascual Pérez Carlos Peraire Roca Alejandra Porcar García Andrés Porcar Guinea Juan Carlos Puig Vilanova Vicente Jav. Queral García Luis Rivas Galindo Joaquin Rubio Fogues Miguel Sáez Fernández Nuria Salvador Alicart Mar Sanahuja Marco Pablo Sanahuja Nebot Fco. Jav. Santamaría González Laura Sousa Calbo Laura Turch Benedito Nino Turch Ferrer Yomara Valls Orad Paloma Viera Arruebo Vicente Voltes Portilla

Nagore Garcia Miravet Marcos Rodriguez Manteca

La nos tra

COMISSIÓ INFANTIL

Madrina Infantil Alejandra Saéz Sisamón President Infantil Manel Rubio Llambrich Col·laboradors i col·laboradores infantils Nagore García Miravet Martina Aguilera Biosca Natalia Queral Asencio Alexander Belllinschi Carratalá Andrés Porcar Guinea Estendarts Marc Osorio Cazorla Iker Miralles Claramonte

Madrina d’Honor Infantil Malena García Miravet Dames d’Honor infantils Claudia Alcarria Babiloni Lucía Benedito Ordaz Vega Felip Agramunt Claudia Ortiz De Zayas Lucía Ortiz De Zayas Vega Peraire Sousa Leyre Salinas Valls Ainara Salidas Valls Alejandra Paula Flores Acompanyants Infantils Carlos Benedito Ordaz Alonso Fernández Catalán Juan Carlos Francisco Pascual Víctor López Porcar Marco Lozano García

21

22

MADRINA 2022 GAIATA 15 SEQUIOL

Lourdes

Climent Moreno

23

24

MADRINA INFANTIL 2022 GAIATA 15 SEQUIOL

Alejandra Saéz Sisamón

25

26

PRESIDENT INFANTIL 2022 GAIATA 15 SEQUIOL

Manel

Rubio Llambrich 27

LA

NOSTRA COMISSIÓ

GAIATA 15 SEQUIOL

Alejandro Breva Monte

28

Acompanyant

Marta

Gual Irigoyen Madrina d’Honor

LA

NOSTRA COMISSIÓ INFANTIL GAIATA 15 SEQUIOL

Malena

García Miravet Madrina d’Honor Infantil

Juan Carlos Francisco Pascual

Acompanyant Infantil

29

LA NOSTRA COMISSIO

GAIATA 15 SEQUIOL

Adriana

Llopis Pascual

30

Dama d’Honor

Adrián

Doumere Fabregat Acompanyant

LA NOSTRA COMISSIO

GAIATA 15 SEQUIOL

Nuria

Aguila Calero

Dama d’Honor

Álvaro

Voltes Usó Acompanyant

31

LA NOSTRA COMISSIO

GAIATA 15 SEQUIOL

Nicolás

Rodríguez Manteca 32

Acompanyant

María

Voltes Usó

Dama d’Honor

LA NOSTRA COMISSIO INFANTIL

GAIATA 15 SEQUIOL

Claudia

Ortiz de Zayas

Dama d’Honor Infantil

Lucía

Ortiz de Zayas

Dama d’Honor Infantil

33

LA NOSTRA COMISSIO INFANTIL

GAIATA 15 SEQUIOL

Carlos

Benedito Ordaz

34

Acompanyant Infantil

Lucía

Benedito Ordaz Dama d’Honor Infantil

LA NOSTRA COMISSIO INFANTIL

GAIATA 15 SEQUIOL

Leire

Agustí Romero Dama d’Honor Infantil

Alonso

Fernández Catalán Acompanyant Infantil

35

LA NOSTRA COMISSIO INFANTIL

GAIATA 15 SEQUIOL

Claudia

Alcarria Babiloni 36

Dama d’Honor Infantil

Víctor

López Porcar

Acompanyant Infantil

LA NOSTRA COMISSIO INFANTIL

GAIATA 15 SEQUIOL

Ainara

Salinas Valls

Dama d’Honor Infantil

Marco

Lozano García Acompanyant Infantil

37

LA NOSTRA COMISSIO INFANTIL

GAIATA 15 SEQUIOL

Vega

Peraire Sousa 38

Dama d’Honor Infantil

Vega

Felip Agramunt Dama d’Honor Infantil

39

COL·LABORADORS I COL·LABORADORES

GAIATA 15

Martina Aguile ra Biosca

SEQUIOL

a rcar Guine Andrés Po

Natalia Queral Asencio

40

Nagore García Miravet

ores “La Alejandra Pauna Fl

Peque”

Marc Osorio C azorla

bregat Balma Doumere Fa

Marcos Rodríguez Manteca

bregat Teresa Doumere Fa

Iker Miralles Claramonte

41

42

SEQUIOL@S · GAIATA 15 · SEQUIOL

43

2021 SEQUIOLER DE L’ANY

PRESIDENT D’HONOR

Francisco Torres Navarro

FADRÍ D’OR

FADRÍ D’ARGENT

Beatriz Belenguer Mercé Liresa Breva Salas Tomas Miravet Ribera Nuria Salvador Alicart

Caludia Llopis Pascuall

FADRÍ D’OR INFANTIL

FADRÍ D’ARGENT INFANTIL

Martina Aguilera Biosca Alejandra Saéz Sisamón Leyre Salinas Valls

Joaquín Borras Llorens

PANDEROLA D’ARGENT INFANTIL

Marco Lozano García Vega Peraire Sousa Manel Rubio Llambrich

PANDEROLA D’ARGENT

Alexander Bellinschi Carratala Ainara Salinas Valls

Anna Mª García Capdevila Beatriz Llambrich Torres Carlos Peraire Roca Joaquín Rubio Fogues Laura Sousa Calbo

2022 SEQUIOLER DE L’ANY Francisco Torres Navarro

FADRÍ D’OR

Àgueda Ibars Agramunt Lourdes Climent Moreno Adrian Doumere Fabregat Marta Gual Irigoyen Adriana Llopis Pascual Miguel Saéz Fernandez Mª José Sisamón Ventura

FADRÍ D’ARGENT

Wilder Osorio Gómez Javier Santamaría González

FADRÍ D’OR INFANTIL

Alonso Fernández Catalán

44

PRESIDENTE DE HONOR Joaquín Borras Llorens

PANDEROLA D’ARGENT INFANTIL

Vega Felip Agramunt

PANDEROLA D’ARGENT

Noelia Agramunt Fuertes Fernando Felip Selma

MARÍA SEBASTIÁ UNA SEQUIOLA AL CAPDAVANT DE LES CAMBRERES DE LA LLEDONERA

Maria Sebastiá Gómez, és la Presidenta de la Junta de Cambreres de la Reial Confraria de la Mare de Déu del Lledó, des del passat mes d’octubre de 2021, amb motiu de la celebració del canvi ordinari de la Junta de Govern i designació de nous membres, confrares i cambreres de la Verge, després de l’exercici bianual que estableixen els Estatuts que la regeixen, fent-se efectiva l’assumpció de la responsabilitat del càrrec en la Solemne Missa celebrada el diumenge 17 d’octubre de 2021 a les 11.00 hores.

cedit i, l’afany personal i de totes les persones amb les quals compartirà, aquests dos anys, fa que, intensifiquen la preparació i programació dels actes que estima puguen celebrar-se amb motiu de les festes que, tradicionalment s’han vingut celebració en honor de la Mare de Déu del Lledó, el mes de maig, a més de quantes unes altres se celebren en el seu honor, en diferents barris de la ciutat de Castelló, al llarg de tot l’any; sent exemple els celebrats per l’Associació de Veïns Virgen de Lidón amb seu en el sector del Sequiol.

Després d’anys difícils per a tots, on ha vingut exercint el càrrec de vicepresidenta, afronta dos anys carregats de treball i recuperació del ritme ordinari de les celebracions en Honor de la Patrona, però que, al mateix temps, ho seran de proximitat a la Lledonera.

Espera que puga recuperar-se una normalitat que permeta, en les dates previstes per a la celebració de les Festes de la Magdalena, la trobada de la Mare de Dèu del Lledó amb els fidels, el dia principal de les Festes amb la recepció de la Tornà en la Basílica i, molt especialment, el dissabte últim amb l’Ofrena de Flors; celebracions que no poden celebrar-se des del 14 de març de 2020, per la suspensió de les Festes.

El treball d’atenció, decòrum, ornamentació, manteniment i atenció als confrares i fidels, si bé a nivell restringit en aquests dos últims anys, fruit de les limitacions determinades per les Administracions de Sanitat Pública, s’han mantingut dins d’aquelles.

Reconeix ser un privilegi poder exercir el càrrec con-

Amb el desig de l’alçament de les restriccions espera poder celebrar les festes en honor de la Mare de Déu i, molt especialment en aquest exercici 2022, en el qual es commemora el cen-

tenari del reconeixement canònic, a proposta de l’Ajuntament de la Ciutat, de la Mare de Deu del Lledó com a Patrona Principal de la nostra Ciutat en virtut de rescripte del Papa Pio XI, de data 8 de novembre de 1922.

Aquest Centenari serà el preludi d’una nova efemèride: el Centenari, el 4 de maig de 2024, de la Coronació de la Mareta, tots dos actes per als quals, com a Presidenta de l’actual Junta de Cambreres, ja treballa, en haver sigut nomenada membre de la Comissió organitzadora de la celebració dels Actes de la Coronació.

Moments i dates singulars, d’especial celebració, que viurà en primera persona.

45

ÀGUEDA Que Sequiol és una de les associacions referents dins del mon de la festa -parafrasejant un conegut anunci de cerveses: possiblement, la millor Gaiata del món- no és res nou. El treball i compromís amb la nostra cultura i tradicions és palpable en quantes accions i activitats desenvolupa en l’actualitat però que són fruit de tot un bagatge atresorat durant aquests quaranta anys d’existència de la nostra associació.

Des d’aquell 8 de setembre de 1981, data de fundació del Sequiol, han sigut molts els Sequiol@s que han assumit responsabilitats dins de l’organigrama fester municipal.

Així, podem trobar Presidents de l’extinta Junta de Festes amb passat Sequiolo i innombrables membres que han conformat els diferents equips del màxim òrgan fester. Fins i tot hui dia, Sequiol està representat en l’actual comissió gestora de les festes.

46

En l’apartat representatiu tampoc hem estat exempts de representants. Dues dones Sequioles -María López i Estefanía Climent- i una xiqueta -Laura Turch- han ostentat, sobre el seu pit, la verda banda que designa a una castellonera com la Reina de les Festes. I, com elles, moltíssimes dones i xi-

quetes Sequioles han pogut gaudir d’una festes des del segon escalafó representatiu: com a Dames i Dames Infantils de la Ciutat. És el cas de Àgueda Ibars Agramunt -Madrina 2018- que, actualment ostenta la distinció de Dama de la Ciutat.

Un honor agredolç perquè, malgrat ser dels més lon-

I MARC geus de la història festiva -es va iniciar a la fi d’estiu de 2019- encara no ha pogut gaudir plenament del que significa viure una setmana gran al costat d’una Reina.

Una de les figures que cobra major importància el primer dia de festa -el tercer per als xiquets- és la que assumeix la representació de sequier major: el Pregoner. I en això també Sequiol compta amb representació -cert és que molts més infantils que majors, cinc a un-. Actualment, el càrrec de Pregoner Infantil l’ostenta el Sequiolo Marc Osorio Cazorla -President Infantil 2019-. Igual que Águeda, Marc, continua esperant el màgic moment de cridar a totes les xiquetes i xiquets de Castelló a viure intensament la festa “... els xiquets volem cridar que, com que és festa al carrer, per uns dies s´ha de fer, una ciutat per jugar...”.

Quaranta anys de Sequiol@s per el mon de la festa no sols han donat per a ostentar aquests alts càrrecs representatius i d’organització. Als ja esmentats de Reines de les

festes (2 majors i una infantil) i Pregoners (cinc infantils i un major) hem d’afegir Presidents de Junta de Festes (2), membres en diferents equips de Junta de Festes (10), Galantejador/a de la Reina (2 a la major i 2 a la infantil), Coixiners de la Reina (2 a la major i 2 a la infantil), Presidenta de la Gestora de Gaiates (1), President d’Ens Vinculats (2), Clavari de Lledó, Vintera, Voladoret d’Or, Presentadors de Galanias i Imposicions de Bandes, Na Violant... com es pot observar el Se-

quiol@, per naturalesa, és una persona generosa, participativa i molt implicada en les nostres festes tradicionals, tant en l’àmbit de representació com en l’organitzatiu.

Servisca, doncs, aquesta nota com a homenatge a totes les persones -homes, dones, xiquets i xiquetes- que, d’una manera o una altra, s’han implicat en la història del Sequiol, d’aquests últims quaranta anys. I molt especialment per a Àgueda i Marc que, aquesta vegada sí -o almenys això esperem tots els Sequiol@s- pugueu gaudir plenament d’unes festes de la Magdalena, les del 2022 en les quals, mira tu per on, els Sequiol@s celebrarem els nostres primers quaranta anys d’història festera castellonera.

Sigueu feliços i gaudiu-ho, de gom a gom!.

47

48

49

Sequiol@s

al món de la festa

Reinas

2006

María López i López

Dames de la Ciutat

1983

Silvia Mas i Mezquita

2001

Beatriz Torres i Vidal

2012 50

Araceli Moliner i d`Divernois

2003

Sara Díaz i Martínez

2016

Estefania Climent i Moreno

2013

Laura Turch i Benedito

1996

Mª José Vinaixa i Gascón

2005

María López i López

2018

Beatriz Belenguer i Mercé

2017

Estefania Climent i Moreno

1997

Xelo Asencio i Monfort

2010

Laura Díaz i Martínez

2020

Àgueda Ibars i Agramunt

Dames de la Ciutat Infantil

1989

Zoraida Martínez Rubio

1995

Ester Hervas García

2004

2005

Andrea Estrada i Torres

Carmen Sales i Navarro

2011

2014

Lourdes Climent i Moreno María Voltes i Uso

1997

Maria López López

1999

Ainhoa Orozco Perez

2007

2009

Beatriz Belenguer i Merce Nombre

2003

Araceli Moliner Ivernois

2010

Anna Turch i Benedito

2016

2019

Maria Collados i Marza

Nagore García i Miravet

2004

2008

Pregoners

2002

Agustin Mon i Carro

2002

Carlos Mon i Breva

Enrique Carceller i Sebastia

2011

Alejandro Breva i Monte Nacho Carceller i Sebastiá

Galantejadors i Galantejadores

2001

Carlos Mon i Breva

2006

Agustin Mon i Carro

2013

2017

2020

Nacho Carceller i Sebastia Elisabeth Breva i Almerich Nuria Miravet i Salvador

51

52

53

54

ACTIVITATS · GAIATA 15 · SEQUIOL

55

RACÓ DE L’ARTISTE SEQUIOL@ Com queda establit en l'article quart dels estatuts de la nostra associació, constitueix la finalitat de la mateixa la participació activa en els esdeveniments festius de la nostra ciutat i, molt especialment, durant les festes de la Magdalena, així com la promoció, difusió i acostament de la cultura festiva i tradicional que constitueix la idiosincràsia pròpia i característica de Castelló. D'aquesta manera, l'associació, fomenta i desenvolupa una sèrie d'activitats encaminades a complir amb aquesta fi i -com s'indica en el cinqué article dels nostres estatuts- amb especial atenció a les Gaiates, element diferenciador i per antonomàsia de la nostra festa.

I totes aquestes activitats es fonamenten en el treball desinteressat d'un bon grup de persones: dones, homes, xiquetes i xiquets, que assumeixen aquest compromís en primera persona, com comissionats. I, creguen-me, durant aquestes quaranta edicions que Sequiol ha sigut present en el panorama fester magdalener, molts han sigut els que han assumit aquest repte i, ja per sempre, seran Sequiol@s.

56

GAIATA 15 SEQUIOL

57

RACÓ DE L’ART Gaiata

Magdalena

2022

58

TISTE SEQUIOL@ GAIATA 15 SEQUIOL

Deia treball desinteressat que no sense qualitat ni criteri, prova d’això és el poblat palmarés que Sequiol ha collit en aquests quaranta anys: les seues publicacions han sigut reiteradament guardonades, per la seua qualitat, pel seu contingut, per la seua originalitat, per la seua innovació en el disseny... sent un referent i marcant un camí a seguir que altres associacions han copiat.

I què dir dels nostres monuments, tant major com infantil, any rere any, competint per aconseguir els màxims guardons en les convocatòries de concursos magdaleners -servisca com a exemple els onze primers premis obtinguts per nostres Gaiaters monumentals en quaranta anys d’història-.

Dos anys ja portem en “estand by”, sense poder gaudir de les nostres festes, per culpa d’aquesta maleïda pandèmia que patim. En repòs, esperant ordres que no parats perquè sàpien, senyors lectors, que, malgrat els esdeveniments patits, Sequiol ha continuat complint amb la seua finalitat mantenint les seues activitats vives. Com així ho reflecteix tot el treball de condicionament i posada a punt dels nostres monuments que, ideats per a la Magdalena de 2020, il·luminaran els carrers -això sí, una carrers nous perquè les condicions sanitàries han imposat un nou recorregut de desfilada- la nit del tercer diumenge de Quaresma, de la Magdalena 2022.

59

RACÓ DE L’ART Gaiata

INFANTIL

Magdalena

2022

60

TISTE SEQUIOL@ I a aquestes, major i infantil, s’unirà la Gaiata de mà que Sequiol va construir per a participar en el concurs convocat pel Patronat Municipal de Festes -en aquest punt cal ressaltar que malgrat estar obert, aquest concurs, a totes les associacions festeres de la ciutat, únicament díhuit es van presentar a concurs, totes elles comissions de sector, ho dic pel compromís amb el nostre símbol fester per antonomàsia-, amb motiu de la celebració del 770 Aniversari del privilegi del trasllat, germen de la fundació de la nostra ciutat, durant el mes de setembre passat de 2021. Una activitat, la construcció de la Gaiata de mà, que vam haver d’afrontar en temps rècord i amb totes les mesures sanitàries que imperaven en aquells dies i que condicionava, i prou, les reunions de grups de persones en recintes tancats. Així que va caldre tirar d’imaginació i, en algun cas, “teletreballar” -verb que últimament s’ha posat de moda i que fins fa uns mesos no sabíem ni conjugarper a després anar acoblant. El resultat final va ser interessant -es va alçar amb el huité premi del concurs-, donades les condicions de treball exigides, però va complir amb les expectatives de representar al Sequiol en aqueix primer pas cap a la nova normalitat que, en aquells dies, final d’estiu de 2021, semblava que ja arribava. Després la realitat ens va demostrar que no seria així.

61

RACÓ DE L’ART I en l’apartat de les publicacions tampoc s’ha estat aturat. Durant 2021 s’ha mantingut al dia i en constant actualitat tant la web de l’associació, els InfoSequiol -revista en línia que recull, tots els mesos, l’activitat de l’associaciócom el canal de youtube de la Gaiata, on vam poder “viure” la NO MAGDALENA del 2021 que va ajudar a passar una mica millor, si cap, aquells tristos dies de març de 2021.

Es va publicar un llibret -lluny de les publicacions que Sequiol ve presentant aquests últims anys; per cert l’edició de 2020 amb molt poca difusió atés que les restriccions van minvar el seu repartiment, així que si estàs interessat en ella, demana-ho enguany en la nostra tasca gaiaterael concepte de la qual va ser diferent a la resta de les publicades. Primer per les dates: eixia d’impremta un 12 d’agost, en ple estiu, el seu contingut: poc o res a comptar de les festes que

62

TISTE SEQUIOL@ NO havien sigut, o en els reportatges fotogràfics de la comissió: no tenia sentit la vestimenta tradicional. Amb el que si que complia era amb la seua comesa d’informar de les activitats realitzades i, sobretot, de recordar tot el que estàvem passant i rendir un sentit homenatge a quants estaven en primera línia de “guerra” contra la Covid i a quants, lamentablement, no van poder superar aquesta dura prova. Una publicació que, des de la seua mateixa portada - una castellonera bufant la llum del fanal, obra del Sequiolo Javier Rodríguez- indicava que el que estàvem vivint estava molt lluny de tota normalitat. Un llibret, aquest, que es va presentar al concurs convocat per la Conselleria d’Educació, Cultura i Esports, que atorga ajudes econòmiques destinades a la promoció de l’ús del valencià en l’àmbit festiu, en els llibrets de la Magdalena 2021 -convocatòria que a tots enxampava de sorpresa atès que la Magdalena 2021 s’havia suspés de manera oficial -coses del Cap i Casal - i que es va alçar amb el sisé premi.

Per a aquesta Magdalena 2022 -que esperem que sí que es puga celebrar encara que, a hora de redactar aquest escrit, no sabem amb certesa ni sí, ni com- Sequiol, torna pels seus furs i ha preparat una publicació complint amb els cànons que veníem adoptant -a les seues mans tenen la prova d’això-. Tota una declaració d’intencions des de la pròpia portada, obra de l’admirat i recordat artista castellonenc Lorenzo Ramírez -Sequioler de l’Any 2014gentilesa de la seua família. En el seu interior, hem volgut dedicar, l’apartat d’articles, a artistes castellonencs de diferents disciplines: poesia, narrativa, pintura, dibuix... amb les quals han sabut expressar, com ningú, sensacions, idees i emocions. Esperem que siga del seu interés i els agrade.

Com veuen, l’activitat Sequiolera durant aquest període de temps, ha sigut considerable. Vegen la seqüència fotogràfica que ho il·lustra.

63

64

65

SEQUIOL

Dia a Dia GENER 2020

Berenar Gestora de Gaiates 04.01.2020

66

El berenar que la Gestora de Gaiates organitza en honor de la Reina Infantil i la seua cort d’honor, Madrines i Presidents Infantils de les diferents comissions gaiateres, Així, la vesprada del 4 de Gener, en un conegut local de jocs infantils de la nostra ciutat, se celebrava un be-

renar on els més menuts van compartir menjar, beguda i molts riures.

No van faltar la Reina Infantil Gal.la i les Dames de la Ciutat Infantils i els nostres càrrecs Infantils 2020, Alejandra y Manel, juntament amb les Madrines i Presidents Infantils de la resta de Gaiates.

ACTIVITATS

GAIATA 15 SEQUIOL

SSMM els Reis Mags d’Orient 05.01.2020

SSMM els Reis Mags d’Orient no van El berenar que la Gestora de Gaiafaltar a la seua cita amb el Sequiol. tes organitza en honor de la Reina Melcior, Gaspar i Baltasar accedien a Infantil i la seua cort d’honor, Mal’interior del Cau precedits d’una pluja drines i Presidents Infantils de les de caramels, llançats pels patges. diferents comissions gaiateres, Així, Ja asseguts als seus trons reials, amb la vesprada del 4 de Gener, en un la sorpresa i la incredulitat d’uns, conegut local de jocs infantils de la la innocència dels més xicotets, i el nostra ciutat, se celebrava un besomriure de tots, van anar entregant

els regals que portaven al seu equirenar on els més menuts van compatge. partir menjar, beguda i molts riures.

La nit màgica de Reis, la nit de la il·luNo van faltar la Reina Infantil Gal.la sió, la nit dels regals, la nit més espei les Dames de la Ciutat Infantils i rada pels xicotets de la casa. Un any els nostres càrrecs Infantils 2020, més, els Reis van fer les delícies de Alejandra y Manel, juntament amb tots en una festa repleta de màgia i les Madrines i Presidents Infantils de d’il·lusió. Fins al pròxim any SSMM, ací la resta de Gaiates. els esperarem!

El berenar que la Gestora de Gaiates organitza en honor de la Reina Infantil i la seua cort d’honor, Madrines i Presidents Infantils de les diferents comissions Després de l’obligatgaiateres, descans Així, nala vesprada del 4 de Gener, en ‘Els un dalenc, arrancava amb força conegut de jocs infantils de la divendreslocal al Cau’.

I és que ens havia nostra celebrava un Cabeagradatciutat, tant se el taller d’Anna

renar on els més menuts van compartir menjar, beguda i molts riures.

No van faltar la Reina Infantil Gal.la i les Dames de la Ciutat Infantils i els Infantils zorlanostres al mes càrrecs de setembre, que2020, vam Alejandra y Manel, juntament voler repetir, aquesta vegada amb amb les i Presidents Infantils de unaMadrines classe especial de maquillatge la resta de Gaiates. d’ulls.

Divendres al Cau - Talle d’Ombres d’ulls 10.01.2020

67

Sequiol dia a dia

Presentació Gaiata 1 “Brancal de la Ciutat” 11.01.2020

La gaiata 1 “Brancal de la Ciutat” va El berenar que la Gestora de Gaiavoler donar-li un sabor molt musical tes organitza en honor de la Reina al seu acte de presentació al Palau Infantil i la seua cort d’honor, Made la Festa. L’eix al voltant del qual va drines i Presidents Infantils de les girar la gala va ser la música. Durant diferents comissions gaiateres, Així, l’acte, els assistents van poder gaudir la vesprada del 4 de Gener, en un d’un repàs històric dels èxits musicals conegut local de jocs infantils de la que han sonat en les 75 edicions de nostra ciutat, se celebrava un beles festes de la Magdalena.

En finalitzar l’acte, rebérem a la llotrenar on els més menuts van comja la visita dels màxims representants partir menjar, beguda i molts riures. de la Gaiata 12 “El Grau”, per a conNo van faltar la Reina Infantil Gal.la vidar-nos al seu acte de presentació i les Dames de la Ciutat Infantils i la setmana vinent. Els nostres càrels nostres càrrecs Infantils 2020, recs 2020, Lourdes, Alejandra i Manel, Alejandra y Manel, juntament amb acompanyats d’un bon nombre de les Madrines i Presidents Infantils de sequiolos, van acceptar gustosament la resta de Gaiates. la invitació.

Taller de Monyos de llauradora-Divendres al Cau 17.01.2020 En una nova edició dels ‘divendres al Cau’ era el moment d’aprendre a fer el pentinat de llauradora de la mà de la sequiola Lidón Marzà. Un monyo que sembla fàcil però que té els seus trucs i la seua dificultat.

Així, pas a pas i amb molta paciència, Lidón ens va anar guiant i el resultat van ser uns monyos xulíssims.

Ens anem preparant per a la setmana gran, la Magdalena, que ja està tan a prop.

68

ACTIVITATS

GAIATA 15 SEQUIOL

Presentació de la polsera magdalenera 17.01.2020

En la sala d’exposicions del Palau, El berenar que la Gestora de Gaiaes reunia una àmplia representació tes organitza en honor de la Reina del món de la Festa, la protagonista Infantil i la seua cort d’honor, Mad’aquell acte va ser Gloria Silvestre drines i Presidents Infantils de les Pérez, autora de la polsera magdalediferents comissions gaiateres, Així, nera guanyadora, amb el lema “Casla vesprada del 4 de Gener, en un telló, de la muntanya a la mar”, entre conegut local de jocs infantils de la els 44 dissenys presentats a concurs nostra ciutat, se celebrava un beaquest any. Va ser ella la primera en rebre-la, de mans de l’Alcaldessa.

Com no podie ser d’una altra marenar on els més menuts van comnera, la Gaiata 15 Sequiol va estar partir menjar, beguda i molts riures. magníficament representada pels No van faltar la Reina Infantil Gal.la seus càrrecs del 2020, Lourdes Moi les Dames de la Ciutat Infantils i reno, Alejandra Sáez i Manel Rubio, els nostres càrrecs Infantils 2020, acompanyats per la Presidenta de la Alejandra y Manel, juntament amb comissió Elisabeth Breva. Com tamles Madrines i Presidents Infantils de bé la nostra Dama de la Ciutat 2020, la resta de Gaiates. Àgueda Ibars, acompanyant a la Reina Carmen.

Presentació Gaiata 12 “El Grau” 18.01.2020

El Grau celebrava la seua nit més especial i per a això va brindar un magne espectacle al Palau de la Festa.

La comissió de la gaiata 12, la de la nostra Regina Infantil Gal·la, va voler aprofundir en la tradició festera magdalenera de la qual gaudeixen els veïns del districte marítim de Castelló.

la comissió va oferir una breu representació teatral. Un avi explicava el passat de les festes de la Magdalena al seu nét. Un nét molt especial per als sequiolos, ja que va estar magníficament interpretat pel nostre xicotet Marc Osorio, President Infantil de la Gaiata 15 en la Magdalena 2019.

Exaltació de les Falleres Majors, Falla de les Arts, P. Albereda – Avda. de França 18.01.2020

Fruit de l’agermanament entre les El berenar que la Gestora de Gaiadues Comissions, per tercer any tes organitza en honor de la Reina consecutiu, els nostres amics de Infantil i la seua cort d’honor, MaValència ens convidaven a sa casa. drines i Presidents Infantils de les En l’Ateneu Mercantil de València, diferents comissions gaiateres, Així, se celebrava la Solemne Exaltació la vesprada del 4 de Gener, en un de la Fallera Major Infantil 2020 de conegut local de jocs infantils de la la Falla de les Arts, xiqueta Carla nostra ciutat, se celebrava un beAguilar Ijeilat, i de la Fallera Major

2020 Srta. Anabel Soria Salvador. renar on els més menuts van comSequiol no va fallar a la cita i va partir menjar, beguda i molts riures. acudir amb els seus màxims repreNo van faltar la Reina Infantil Gal.la sentants, la Madrina infantil Alejani les Dames de la Ciutat Infantils i dra Sáez Sisamón amb el President els nostres càrrecs Infantils 2020, infantil Manel Rubio Llambrich, i la Alejandra y Manel, juntament amb Madrina Lourdes Climent Moreno, les Madrines i Presidents Infantils de acompanyats pel vicepresident la resta de Gaiates.

Jorge Martí Obiol

69

Sequiol dia a dia

Fira Internacional de Turisme, FITUR 25.01.2020

Per tercer any consecutiu, viatjava fins la fira de mostres de Madrid l’element més representatiu de les nostres festes magdaleneres, la Gaiata.

El la Gestora de GaiaEnberenar aquestaque ocasió, es tractava de la tes organitza de la Reina Gaiata Infantilen dehonor la Ciutat 2020, és Infantil i la seua cort d’honor, Maa dir, el monument infantil guanyador drines i Presidents les les passades festes i Infantils que com de és ben diferents Així, conegut, comissions havia estat gaiateres, elaborat per la la vesprada del 4 de 15 Gener, en un Comissió de la Gaiata Sequiol. conegut local de jocs infantils de la I per a ficar el fermall d’or a la presènnostra un becia de ciutat, Castellóseencelebrava Fitur, la recreació dels elements més tradicionals de la Magdalena, les canyes, les cintes i els

rotllos, el cartell de Festes, l’avanç de la programació, música tradicional i, per suposat, les Madrines i els Presidents de les Gaiates, les Dames de la Ciutat renar on els menuts van comi les Reines Demés les Festes 2020, Carmen partir beguda i molts riures.

Molina menjar, Ramos i Gal·la Calvo Santolaria.

No van faltar la estar Reinamagnífi Infantil Gal.la La Gaiata 15 va cament irepresentada les Dames de Ciutat perla la seuaInfantils Madri-i els nostres Climent càrrecsMoreno Infantils na Lourdes i la 2020, seua Alejandra amb Dama de ylaManel, Ciutatjuntament Àgueda Ibars les Madrines i Presidents Infantils de Agramunt, que amb la resta de comila resta de Gaiates. tiva castellonera, van donar a conèixer les nostres tradicions i festes als milers de visitants de la fira.

Sequiol a Castàlia

Dins l’acord de col·laboració signat per la Federació Gestora de Gaiates i La Fundació Albinegra del C.E. El berenartotes que les la Gestora de GaiaCastelló, comissions gaiates en honor la Reina teresorganitza estan assistint alsde partits del Infantil la seua cort d’honor, Magloriós ai Castàlia, en una temporada drines i Presidents les 2019/2020 que està Infantils sent moltde emodiferents comissions Així, cionant, amb el nostregaiateres, equip sempre la delde4 la declassifi Gener, en un alsvesprada primers llocs cació. conegut local26de infantils detola El diumenge dejocs gener ens va nostra ciutat, sede celebrava unde becar als membres la Comissió la Gaiata 15 Sequiol que, en un nombrós

grup, assistiren al camp i recolzaren el C.E. Castelló per a que aquest s’alçara amb la victòria per 3 a 0 davant La renar Nucia on CF. els més menuts van compartir menjar, de beguda i moltssequioriures.

Al capdavant l’expedició No faltar lamàxims Reina Infantil Gal.la lera,van els nostres representants iperlesa Dames de la Ciutat la Magdalena 2020,Infantils Lourdes,i els nostresManel càrrecs Infantils 2020, Alejandra, i la Presidenta ElisaAlejandra y Manel, amb beth, magnífi camentjuntament abillats amb la les Madrines i Presidents Infantils de samarreta albinegra. la resta de per Gaiates.

Molts èxits al C.E. Castelló i PAM PAM ORELLUT!!!

26.01.2020

70

ACTIVITATS

FEBRER 2020

GAIATA 15 SEQUIOL

Presentació Gaiata 9 “L’Espartera 01.02.2020

Focs artificials i una nit estupenda per a rebre la presentació de L’Espartera al Palau de la Festa de Castelló. Sota el lema “festa i olé!!!”, en la vetlada no van El berenar la Gestora de Gaiafaltar els ballsque flamencs, l’escenografi a tes organitza en i,honor de la Reina teatral, les palmes per descomptat, i la seua d’honor, del MalaInfantil participació i els cort aplaudiments drines i Presidents Infantils de les públic.

Així, Adiferents més, ambcomissions motiu del 75gaiateres, aniversari de lafestes vesprada 4 dedeGener, en un les i de ladel creació la comissió, de jocsva infantils de la laconegut gaiata 9,local l’Espartera, voler crear nostra ciutat, un becom a regal per se a lacelebrava seua comissió el que ja serà l’himne de tots els esparters. La lletra i música és de Vicent Jaume Almela i Ximo Fabregat, els qui més tard van entregar la partitura de l’himne als seus representants. Per primera vegada, l’himne va ser interpretat per la rondalla ‘Els de la Fileta’.

Enmig d’aquesta festa d’aires ‘rocieros’, van anar desfilant els membres de la

Proclamació de Na Violant d’Hongria 08.02.2020

La proclamació de Na Violant d’Hongria, que cada any celebra la Germandat dels Cavallers de la Conquesta.

Un acte que se celebrava en el Teatre Principal i al qual la Gaiata 15 Sequiol va estar molt bé representada amb la Madrina Lourdes Climent Moreno, acompanyada per la Presidenta Elisabeth Breva Almerich, així com tam-

comissió de “L’Espartera” fins a un escenari que acabarien de completar els seus màxims representants per a la Magdalena de 2020, la Madrina InfanonCabeza els més menuts comtilrenar Sandra Tárrega, i lavan Madrina partir menjar, i molts riures. senyoreta María beguda Montañana Grijalbo, No van faltar la Infantil Gal.la acompanyades pelReina President Infantil i les Dames de ila Infantils Asier Algorta Martí el Ciutat President de la i els nostres càrrecs Infantils comissió, Gonzalo Cabedo Oliver. 2020, Manel,rebérem juntament EnAlejandra finalitzary l’acte, en amb la les Madrines Presidents Infantils llotja la visita i dels màxims repre-de la resta de de la Gaiates. sentants Gaiata 16 “Rafalafena”, per a convidar-nos al seu acte de presentació dissabte que ve. Els nostres màxims representants per a la Magdalena 2020, Lourdes, Alejandra i Manel, acompanyats d’un bon número de sequiolos, van acceptar gustosament la invitació.

Enhorabona a la Gaiata 9 i molta sort a la Gaiata 16!

bé amb la Dama de la Ciutat Àgueda Ibars Agramunt.

Na Violant d’Hongria 2020, Maria Torres Claramonte, i les seues Dones de Companya, entre elles la sequiola Andrea Molés Mir, ja llueixen la banda que els acredita com a màximes representants femenines de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta. Enhorabona!

71

Sequiol dia a dia

Presentació Gaiata 16 “Rafalafena” 08.02.2020

El penúltim acte de presentació gaiaEl berenar que de com Gaiatera al Palau dela la Gestora Festa tenia a tes organitza als en membres honor dede la la Reina protagonistes coInfantil i la cort d’honor, Ma-i missió de la seua gaiata 16 “Rafalafena”, drines i Presidents del’enles el popular mentalistaInfantils Keiz va ser diferents comissions la gaiateres, Així, carregat d’amenitzar vetlada amb la 4 de Gener, en un els vesprada seus trucs del d’il·lusionisme. conegut locall’acte, de jocsrebérem infantils en de la la En finalitzar nostra celebrava bellotja laciutat, visita se dels màxims un repre-

sentants de la Gaiata 4 “L’Armerenar on els menuts vanalcomlar”, per a més convidar-nos seu partir menjar, beguda dissabte i molts riures. acte de presentació que No la Reina Infantil Gal.la ve. van Els faltar nostres màxims represenitants les Dames la Ciutat Infantils per a de la Magdalena 2020,i els nostres càrrecs i Manel, Infantilsacom2020, Lourdes, Alejandra Alejandra y Manel, juntament panyats d’un bon número deamb seles Madrines de quiolos, vani Presidents acceptar Infantils gustosala resta de Gaiates. ment la invitació.

Sopar de la Reina 14.02.2020

72

Com mana la tradició, amb l’olor a pólvora apuntant ja pels carrers, la Regina de les Festes 2020, Carmen Molina, complimentava als màxims representants gaiaters amb un magnífic sopar, en un ambient distés poques setmanes abans del començament de les Festes de la Magdalena del 2020.

En una nit tan especial van brillar amb llum pròpia les màximes repre-

sentants del Sequiol, la seua Madrina Lourdes Climent i la Presidenta Elisabeth Breva.

Un acte de germanor entre els màxims representants de les nostres Festes, on a més de degustar un magnífic sopar, es van fer intercanvi de regals, i van ballar, riure i xarrar de moltes coses però sobretot de l’imminent inici de la Magdalena 2020.

ACTIVITATS

GAIATA 15 SEQUIOL

Presentació Gaiata 4 “L’Armelar” 15.02.2020

El Palau de la Festa vivia l’última gala dins del cicle de presentació de gaiates abans de la Magdalena 2020. I és que la setmana gran de Castelló estava ja molt pròxima. La gaiata 4, “L’Armelar”, va ser l’encarregada de posar el fermall a les presentacions d’aquesta edició.

En finalitzar l’acte, rebérem en la llotja la visita dels màxims represen-

tants de la Gaiata 3 “Porta del Sol”, que van ser els encarregats d’iniciar el cicle de presentacions el mes de setembre passat. Els nostres màxims representants per a la Magdalena 2020, Lourdes, Alejandra i Manel, acompanyats d’un bon número de sequiolos, van celebrar amb alegria i una mica d’enyorança, la fi dels actes gaiaters al Palau de la Festa.

Berenar de la Reina Infantil 16.02.2020 Els nostres càrrecs infantils Alejandra i Manel, assistien el diumenge de vesprada al berenar amb el qual la Reina Infantil Gal·la va voler complimentar als Presidents i Madrines de les diferents gaiates, acompanyats també per les Dames de la Ciutat Infantils.

Berenar, intercanvi de regals en record d’un any tan especial per a tots, jocs, riures, pallassades, anècdotes sorgides de la innocència i també de la pilleria dels més menuts, van fer de la vesprada de diumenge, un record inesborrable per a tots els xiquets.

Aquest acte informal, carregat de simbologia per tal que representa la unió dels màxims representants infantils de les nostres festes, és el llindar d’allò que els espera a partir de ja.

73

Sequiol dia a dia

Maratón B.P. 16.02.2020

Corria el mes de febrer de 2020, i pels carrers principals de la nostra ciutat, centenars de corredors participaven en la Marató organitzada per B.P.; i era precisament esta empresa la que al seu torn i per a animar als corredors va crear un concurs d’animació. I ací en primera fila

Presentació del nostre Llibret 19.02.2020 Després de mesos d’intensa feina, aplegava el moment de traure a la llum al nostre Llibret.

Tots els actes celebrats al llarg de l’any, la programació de festes per a la Magdalena que s’aveïna, així com diferents articles d’interés, enguany dedicats als esports d’elit a Castelló, tenen el seu lloc en el Llibret de festes que cada any realitzem amb la màxima estima, confiant que agrade als comissionats, socis, veïns i amics del Sequiol. I perquè no, poder optar als diferents premis, com ara al millor article, la portada, l’ús del valencià, o el premi absolut al millor Llibret.

La presidenta Elisabeth lliurava els primers exemplars als càrrecs 2020, Lourdes, Alejandra i Manel, seguint amb la resta de convidats. Després del repartiment de llibrets, l’acte finalitzava amb un piscolabis ofert a tots els assistents a aquest entranyable acte.

El llibret ja està en el carrer, les festes estan ací, ara solament falta que tot vaja conforme al programat i que tots gaudim de la nostra setmana de festes.

74

estava la gaiata 15 sequiol, disfressats d’aliments i snaks, passant-ho en gran i cridant paraules de suport als corredors. Un temps després vam saber que havíem guanyat un premi!! Premi a la millor disfressa... Gràcies a tots els participants per estar en eixe bonic projecte”

ACTIVITATS

GAIATA 15 SEQUIOL

Homenatge Comissions de Sector 22.02.2020

L’acte va començar amb la desfilada fins a l’escenari de les diferents Madrines i entre elles la nostra Madrina 2020 Lourdes Climent Moreno, seguides de les Dames de la Ciutat amb la sequiola Àgueda Ibars Agramunt i, naturalment, de la Reina 2020, Carmen Molina Ramos; tot açò preàmbul de la desfilada fins a l’escenari dels components de les diferents comissions de sector i entre ells les Dames i Acompanyants del Sequiol per a

aquesta magdalena 2020 que ja estava molt a prop.

I abans de la desfilada de baixada, les paraules que la Reina de les Festes dedicà a totes les persones que treballen per les nostres festes, unes paraules transmeses de forma molt intensa i emotiva per Carmen Molina Ramos, qui no va deixar a cap fester fora del seu discurs i va remarcar el fonamental paper que tenen les comissions gaiateres.

La nit va acabar amb ball i festa, com no podria ser d’una altra manera.

Homenatge Comissions Infantils

Els músics del Conservatori Calasancio de Castelló van ser els encarregats d’amenitzar l’acte d’homenatge a les comissions gaiateres. Dels seus instruments van eixir les notes d’algunes de les bandes sonores més famoses de les pel·lícules de Disney, com ara Pocahontas o Frozen, fil musical amb el qual les Madrines i Presidents Infantils van ocupar el seu lloc a les primeres files de la sala. Entre ells, Alejandra Sáez Sisamón i Manel Rubio Llambrich, els nostres càrrecs infantils per a la Magdalena de l’any 2020. Després d’ells, les Dames de la Ciutat i la Reina Infantil 2020, la xiqueta Gal·la Calvo Santolaria.

Una vesprada simpàtica, divertida, on la innocència i simpatia van ser les notes dominants del moment. I una vegada més amb gran presència sequiolera, donat que a més de la nombrosa comissió infantil, entre els integrants del conservatori Calasancio de Castelló, van actuar les sequioles Claudia Llopis i Martina Aguilera de forma magistral.

Els actes d’homenatges 2020, són ja part de la història de les nostres festes. Següent parada en el recinte del Palau, les galanies amb les quals es baixarà el teló en aquest espai, perquè després vindrà la Magdalena i tothom eixirà al carrer a celebrar-ho.

23.02.2020

75

Sequiol dia a dia

Galania a la Reina Infantil 28.02.2020

76

La màgica història de Galania a Gal·la Calvo Santolaria, Reina Infantil de les Festes de Castelló, va estar ambientada en una al·legoria marina que banyava l’escenari del Palau de la Festa.

El sector més mariner, bressol fester de la Reina infantil, va ser company de viatge d’una emocionada Gal·la, acompanyada dels xiquets i xiquetes que componen la seua Cort.

Els primers protagonistes de la nit en pujar a l’escenari van ser els Presidents Infantils, entre els quals es trobava Manel Rubio Llambrich, el president infantil de la nostra Gaiata

15 Sequiol. Ells van donar pas a les sirenes gaiateres, les Madrines Infantils de cada Gaiata. Entre elles, la xiqueta Alejandra Sáez Sisamón, per part de la Gaiata 15 Sequiol. Forts aplaudiments al Palau per tal de rebre als màxims representats gaiaters. Un per un van anar accedint a l’entarimat, seguides de les Dames de la Ciutat i per a finalitzar amb la desfilada de la Reina Infantil 2020, Gal·la.

Una nit, sens dubte, en la qual la festa, la mar i la màgia van ser els protagonistes indiscutibles del gran dia de Gal·la Calvo i la seua Cort d’Honor.

ACTIVITATS

GAIATA 15 SEQUIOL

Galania a la Reina 29.02.2020

Arribava una de les cites més esperades en el calendari fester, el moment en el qual la ciutat de Castelló rendeix homenatge a la Reina de les festes, mitjançant l’acte de la Galania.

Un acte solemne, sobri i molt emotiu, a l’alçada d’una Reina. El Palau, adornat amb els cartells de tots els anys de les festes, i ple de gom a gom per representants de tots els col·lectius del món de la Festa, autoritats i amics d’altres poblacions germanes, va donar la benvinguda a la màxima representant, les seues Dames de la Ciutat, Na Violant d’Hongria i Madrines, les autèntiques protagonistes d’un acte en el qual es van rememorar les imposicions de bandes i Gala-

nies de la història, amb motiu del 75é aniversari de les festes.

Per tancar l’acte, i després de baixar de l’escenari les Madrines i les Dames de la Ciutat, va arribar un altre dels instants més emocionants. Carmen Molina va rebre, amb motiu del 75é aniversari de les festes, a 41 castellonenques que l’han precedida en el càrrec. Llarguíssim va ser l’aplaudiment amb tot el Palau en peu.

Un acte que segur mai oblidaran Lourdes i Àgueda. Amb la música i el ball del final de festa, es tancaven les portes del Palau definitivament. Ara ja, tocava eixir al carrer a celebrar les nostres festes fundacionals, la Magdalena de 2020.

77

Sequiol dia a dia

MARÇ 2020

Jurat XVII Concurs Maquetes Gaiates 05.03.2020

Aquest any s’havien incrementat el nombre d’obres presentades, 254 maquetes realitzades per quasi cinc-cents estudiants! Un any més, els xiquets de Castelló van demostrar que la seua imaginació no té límits. Vam poder veure gaiates de suro, fusta, plàstic o tela.

Detalls rematats amb vidrieres, capsuletes de café, escuradents, palletes i fins i tot plastilina. Obres mestres fetes per uns grandíssims artistes.

Amb la finalitat de triar les tres millors maquetes, es reunia en el Museu Etnològic al carrer Cavallers, un jurat expert format per la Regidor de Festes Pilar Escuder, el President de la Federació Gestora de Gaiates Esteban Gual, la periodista del diari Meditarráneo Paloma Aguilar, la pintora i escriptora Patricia Mir, l’artista gaiater

78

Jose Luis Aragonés, l’artista gaiater Raúl Collazos, l’artista gaiatera Vanesa Pérez i la presidenta de la Gaiata 5 ‘Hort dels Corders’ Arantxa Miralles.

Pel que fa als patrocinadors, assitiren Rafael Caracuel i Elena Villajos per Carrefour, i Carlos Albert de Leroy Merlin. Per últim, i per part de la Gaiata 15 Sequiol, el seu assessor Agustín Mon, el president d’honor Ximo Borràs i els vicepresidents Jorge Martí i Victor Orozco.

Enhorabona als premiats i el més sincer agraïment al nostres patrocinadors, Carrefour Castelló, Leroy Merlin i Fundació Caixa Castelló, així com a l’Ajuntament de Castelló, a la Diputació de Castelló i a la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana per la seua col·laboració.

ACTIVITATS

GAIATA 15 SEQUIOL

Visita de les Reines al Magatzem de Gaiates 06.03.2020

A pocs dies del començament de les nostres festes fundacionals, i després de mesos i mesos d’intensa feina, els equips gaiaters de construcció dels monuments, rebien un fort recolzament amb la visita al magatzem municipal d’una àmplia representació de la Corporació Municipal, encapçalada pels edils de Festes Pilar Escuder i d’esports, Omar Braina, així com de les Reines de les Festes, Carmen i Gal·la, i les seues Corts d’Honor, entre elles, la nostra estimada Àgueda.

Bateig de les Gaiates En un dissabte carregat d’actes, el colofó el ficaria el bateig de les nostres Gaiates. La Magdalena s’acostava, ja estava quasi tot preparat i com no, els nostres monuments rebien els últims retocs per a estar a punt en el seu acte de presentació.

Rodejats de tots els membres de les Comissions de la Gaiata

Faltave una setmana per a l’inici de les festes magdaleneres 2020, i el ritme al ‘Matadero’ era frenètic, ultimant detalls per a la posada de llarg dels monuments gaiaters.

En el cas de Sequiol, ‘Tradició, mite i llegenda’ i ‘Joia’, estaven ja quasi a punt per eixir al carrer la nit de la desfilada de Gaiates. Tot Castelló podria admirar la gran bellesa dels dos monuments sequiolers.

07.03.2020 15 Sequiol, les nostres Madrines Lourdes i Alejandra i els nostres presidents Marc i Elisabeth, duien a terme l’acte de bateig dels monuments gaiaters per a la Magdalena 2020 trencant sengles botelles de cava.

En un ambient festiu preludi de la Magdalena cada vegada més propera, els membres de

l’A.C. Gaiata 15 Sequiol es van donar cita en el magatzem de gaiates per a imposar els lemes designats pels artistes als seus respectius monuments: “Tradició, mite i llegenda” per al monument gran dissenyat per Enrique Carceller, i “Joia” per a la gaiata infantil de Javier Rodríguez.

Aquest any es batejava un tercer monument gaiater, la Gaiata de mà feta pels joves de la nostra Comissió i per a la qual havien escollit el lema “L’inici d‘una història”, donat que es tractava del mateix esbós que la primera de les gaiates que va treure la 15 en 1982.

Després del reportatge fotogràfic, gaudiríem d’una magnífica àgape oferida per Lourdes, Alejandra i Manel, per a festejar aquest moment tan especial.

79

Sequiol dia a dia

Pregoners Magdalena 2020 07.03.2020

El Saló de Plens de l’Ajuntament de Castelló, congregava a una àmplia representació del món de la Festa, amb ganes d’escoltar, per primera vegada, la veu dels qui havien de ser els Pregoners en les properes i ja imminents festes de la Magdalena 2020.

Després de rebre els pergamins acreditatius del seu càrrec, de mans de l’Alcaldessa Amparo Marco, els pregoners de la Magdalena demostraven les qualitats que els han fet me-

XVII Exposició Maquetes Gaiates 08.03.20

80

Una vegada elegides les maquetes guanyadores per part del jurat expert, era l’hora d’inaugurar l’exposició de totes les gaiates presentades al concurs per part dels col·legis i instituts de la nostra ciutat.

Així, al museu etnològic de Castelló, es procedia a l’apertura de l’exposició a tots els castellonencs. Foren els nostres càrrecs per a la Magdalena de 2020, Lourdes, Alejandra i Manel, els encarregats de dur a terme la inauguració, acompanyats per la Presidenta Elisabeth i una nombrosa representació de la nostra Comissió Sequiolera.

Però el protagonista del matí va ser, sense cap dubte, el guanyador de la XVII Edició del Concurs de Maquetes

reixedors de la tasca d’anunciar les festes a la ciutat en nom de la seua màxima autoritat.

Amb emoció i solemnitat, Xema Prades i el nostre xicotet sequiolo Marc Osorio, recitaven els versos del Pregó i Pregó Infantil. I vivint un moment tan emocionant, estaven els màxims representants de la Gaiata 15 Sequiol, Lourdes Climent, Alejandra Sáez i Manel Rubio, acompanyats per la presidenta Elisabeth.

de Gaiata “Ciutat de Castelló”, el xiquet Ferran Leon Haro, alumne del CEIP Isidoro Andrés, amb la seua obra titulada “El pilar de la Ciutat”.

La Tinent Alcalde del Districte Sud, M� Carmen Ribera, i el Regidor d’Educació, Francesc Mezquita, entre altres membres de la Corporació Municipal, així com el President d’Honor de la Gaiata 15 Sequiol, representants dels patrocinadors del concurs, amics d’altres Gaiates i Ens Vinculats, moltíssima gent va voler apropar-se fins al Museu per a observar de prop l’obra dels artistes gaiaters més joves de la nostra ciutat.

Des d’aquell moment i fins a l’últim dia de les Festes de la Magdalena.

ACTIVITATS

GAIATA 15 SEQUIOL

SETEMBRE 2020

Llibre de la Festa 26.09.2020

La Magdalena 2020 no s’havia pogut celebrar, i molts actes previs havien quedat pendents per culpa de la pandèmia. Alguns actes tan entranyables com ara la Presentació del Llibre de la Festa, que aprofitant un xicotet respir del maleït Covid, finalment es va poder celebrar. No com en anteriors ocasions, aquesta vegada amb una reduïda representació del món de la festa, però amb gran il·lusió per poder reprendre les activitats.

Prenent totes les precaucions i mesures de seguretat i de protecció de la salut, el Patronat Municipal de Festes repartia el Llibre de la Festa en un acte a l’aire lliure, celebrat a l’esplanada del Palau de la Festa, i que reunia a representants del món de la

festa de Castelló, encapçalats per la Reina, Carmen Molina, la Reina Infantil, Gal·la Calvo, i les Dames de les seves respectives corts d’honor, entre elles la sequiola Àgueda Ibars. Era el primer acte públic d’Omar Braina com a nou edil de Festes.

No van faltar els nostres màxims representants Lourdes Climent, Alejandra Sáez i Manel Rubio, que acompanyats per la Presidenta Elisabeth Breva, assistiren a l’acte de presentació del Llibre de la Festa editat per a la Magdalena de 2020.

Amb el crit de ‘Magdalena!’ per part de les Reines, acabava l’acte, amb el desig i l’esperança de poder celebrar prompte les nostres estimades festes magdaleneres.

81

Sequiol dia a dia

OCTUBRE 2020

Fadrins 2020 29.10.2020

Molts Sequiol@s esperaven enguany la visita de les Reines al Sector, donat que tenien el gran honor de rebre la distinció honorífica dels Fadrins d’Or i Argent per la seua trajectòria dins la nostra associació festera.

Però donat que les festes de la Magdalena van quedar suspeses per culpa de la crisis sanitària, l’entrega dels Fadrins va ser aplaçada, i finalment

Premis Llibrets Magdalena 2020

DESEMBRE 2020

01.12.2020 L’escenari no va ser el mateix, vam haver de canviar la sorollosa plaça major plena de xarangues el dimarts a la nit, enmig de la setmana de la Magdalena, per la sala museu del Palau de la Festa.

Els nostres màxims representants rebien de mans de la Reina de les festes, en un acte reduït i amb totes les mesures de seguretat per la crisi sanitària, el pergamí acreditatiu del premi al millor article inèdit dins del Llibret de la nostra Gaiata 15 Sequiol per la Magdalena de 2020, la del 75é aniversari signat per Fernando Vilar Noreno.

Un reconeixement més per a una llarga llista de premis en la història del nostre llibret. Enhorabona!

82

al mes d’octubre i en grups reduïts es van poder lliurar les distincions als festers.

Molts van ser els sequiolos, infantils o majors, que van rebre aquell dia el Fadrí d’Or i el d’Argent de mans de les Reines de les Festes i en presència dels màxims representants de la nostra comissió Gaiatera.

Felicitats a tots ells i gràcies per la vostra feina i dedicació al Sequiol!

ACTIVITATS

GAIATA 15

GENER 2021

SEQUIOL

Carter Reial Virtual a Sequiol 04.01.2021 Per a no perdre la tradició ni el contacte amb els més menuts de la gaiata, se’ns va ocórrer demanar-los als seus pares que els feren una foto mentres escrivien la seua carta a SSMM els Reis Mags d’Orient. Tots els Sequiol@s ens alegrem molt de veure novament eixes caretes de felicitat. Esperem a l’any que ve tornar a la normalitat i celebrar-ho amb tots els luxes”

ABRIL 2021

XVIII Edició del Concurs Escolar de Maquetes de Gaiata “Ciutat de Castelló” - Premi Lorenzo Ramírez, que organitza l’A.C. Gaiata 15 Sequiol Fase de recollida de treballs 06.04.2021

Així, la primera setmana del mes d’abril de 2021, es posava en marxa tota la infraestructura necessària per a poder recollir tots els treballs presentats a concurs en tots els centres d’educació de la ciutat, que havien manifestat la seva intenció de participar. Totes les obres, així com les reproduccions dels guanyadors dels anys anteriors, es van congregar en el saló d’exposicions del Museu d’Etnologia de Castelló. Prop de dues-centes obres -menys que en edicions anteriors però un gran èxit de participació, atenent la urgència

de la convocatòria i l’especial situació que estem patint que ha impedit a molts alumnes poder-se reunir en els seus centres per a fer els treballsanaven ocupant les diferents zones d’exposició; passant les guanyadores de fase a presidir la taula que, el jurat qualificador seleccionat per a aquest tema, haurà de valorar per a triar les finalistes i la guanyadora absoluta del concurs.

Tot va quedar llest per a la deliberació, el dimarts 5 d’abril. Alea iacta est (La sort està tirada).

83

Sequiol dia a dia

Lliurament de Premis de la XVII Edició del Concurs Escolar de Maquetes de Gaiata “Ciutat de Castelló” Premi Lorenzo Ramírez, que organitza l’A.C. Gaiata 15 Sequiol 08.04.2021

Per fi!!! Així podríem titular aquest esdeveniment doncs després de diversos ajornaments deguts als esdeveniments que estem vivint de pandèmia i confinaments, per fi, es va poder desenvolupar l’acte de lliurament de premis als guanyadors de la XVII edició del Concurs escolar de maquetes de Gaiata “Ciutat de Castelló” - Premi Lorenzo Ramírez que, cada any, organitza l’associació cultural Gaiata 15 Sequiol. Un concurs resolt en març de 2020 però que els diferents confinaments i les estrictes mesures que ens ha imposat la pandèmia havia

anat ajornant el seu lliurament de premis.

Les paraules d’Omar Braina i Francec Mezquita, agraint la participació als escolars i la bona feina d’organització de la nostra associació van posar el punt i final a aquest acte, de la Magdalena 2020 que, per uns motius o altres, s’ha dilatat en el temps més d’un any però que, per fi! donava per tancada l’edició dissetena i donava pas a la nova edició del concurs, la que li confereix ja la majoria d’edat.

Quedava convocada, doncs, la XVIII Edició del Concurs escolar de Maquetes - Premi Lorenzo Ramírez.

MAIG 2021 Concert commemoratiu del 75 aniversari del Rotllo i Canya La cita, històrica, tènia que haver si23.05.2021

84

gut el 3 de febrer, perquè eixe dia de l’any 1946 una plaça de bous plena a sobreeixir triava, com a pasdoble rei de les festes de la Magdalena, l’obra proposada per José García.

Molt prompte, el pasdoble es convertiria en l’himne no oficial de la ciutat i posaria música als moments més volguts de generacions de castellonencs. Altres peces finalistes van ser “Aires levantinos” de Bernabé Sanchis, “Gaiatas i tracas” de Joaquín Sanchis, i “Castalia” dels germans Terol. El concert de commemoració

de les efemèrides, no es va poder celebrar en la data que corresponia per la crisi sanitària que ens està trastornant totes les celebracions i va ser este passat dia 16 de maig, la data triada per a poder dur a terme el concert commemoratiu i l’Auditori el lloc per a poder celebrar-ho. No es van voler perdre l’esdeveniment, les nostres madrines Alejandra Saez Sisamon i Lorda Climent Moreno, acompanyades pel vicepresident, Javier Rodriguez Capdevila, atents en tot moment del programa musical preparat per a l’ocasió”

ACTIVITATS

GAIATA 15 SEQUIOL

Assemblea General de l’Associació Cultural Gaiata 15 Sequiol 28.05.2021

A poc a poc, les coses van tornant una mica a la normalitat i permet anar fent actes i esdeveniments que, abans de la pandèmia, era l’activitat freqüent per a l’associació. Això sí, encara amb moltíssimes precaucions, complint amb totes les prescripcions d’higiene i de seguretat i amb les mesures preventives establertes de distància de seguretat, ús de màscara i aforament limitat. Sota aquestes premisses, l’associació, va convocar l’Assemblea General Passades les 20.30 hores, en segona convocatòria, es va procedir a donar inici a l’assemblea, aprovant l’acta de

l’anterior sessió i, prenent la paraula la Presidenta de l’Associació, Elisabeth Breva, va passar a detallar, de manera succinta, el resultat de l’exercici comptable recentment tancat, corresponent a la Magdalena 2021.

Aquests comptes van quedar aprovades per la totalitat dels associats presents i amb dret a vot.

Passades les 21.30 hores es va donar per acabada aquesta Assemblea General del Sequiol amb la qual comencem, a poc a poc, a tornar a la normalitat que ens portarà, així ho esperem tots, a poder gaudir plenament de la Magdalena 2022.

Festa de la Rosa 2021 29.05.2021 No era el primer dissabte de maig, més aviat l’últim, però el lloc i l’hora era l’habitual. No va ser una edició més de la “Festa de la Rosa”, era una edició especial, per molts aspectes.

Per la data, com ja hem indicat, perquè no va haver-hi el tradicional concurs i, sobretot, perquè ha estat un dels primers actes que s’han celebrat amb públic.

Aquesta edició de la “Festa de la Rosa” passarà a la història, entre altres coses, perquè es van haver de guardar les mesures sanitàries que l’actualitat imposa, com entrada escalonada des de diferents punts, recinte delimitat i només entrada

amb invitació, separació entre cadires i utilització, en tot moment, de les màscares.

A poc a poc, anem tornant a l’anhelada normalitat i anem posant en marxa nostra maquina festera. Esperem que no tingua una nova parada i que aviat arribem a aquestes anhelades festes de la Magdalena.

85

Sequiol dia a dia

JUNY 2021

Lliurament de premis de la XVIII edició del Concurs Escolar de Maquetes “Ciutat de Castelló” 17.06.2021 Només fa uns mesos, a la fi de març de 2021, donàvem per tancada la dissetena edició del concurs escolar de maquetes que organitza Sequiol, amb el lliurament de premis. Una clausura que va estar ajornada “sine die” per motiu de la pandèmia i que, per fi, vam poder realitzar amb totes les mesures de salut i higièniques que establien els protocols sanitaris -distàncies de seguretat i aforament limitat-.

De la mà de la joveníssima presentadora de l’acte, la sequiol@ Nagore García Miravet, es va donar inici a la primera part de l’acte. Destacar que, al costat de la representació del Sequiol amb la seva Presidenta, Elisabeth Breva, que acompanyava a la Madrina Infantil, Alejandra Sáez i al President Infantil, Manel Rubio; presidia la taula, la Reina Infantil de les Festes, Gal•la Calvo, el Director Territorial d’Educació, Cultura i Esport de Castelló, Alfred Remolar, i els regidors de l’ajuntament de Castelló, Omar Braina, de Festes, i Francesc Mezquita, d’Educació.

El lliurament al guanyador absolut del concurs - premi Lorenzo Ramíreza NICOLAS CABELLO PEREZ 86

ACTIVITATS

GAIATA 15 SEQUIOL

Lliurament de premis del la Fundació Caixa Castelló al Guanyador del XVIII Concurs Escolar de Maquetes de Gaiata “Ciutat de Castelló” 21.06.2021

Seguint amb el programa protocol·lari de la divuitena edició del concurs escolar de maquetes de Gaiata, una vegada lliurats tots i cadascun dels premis individuals als diferents guanyadors, guanyadores i finalistes -dijous passat 17, en l’edifici “El Menador” de l’Espai Cultural-, quedava per lliurar el premi que, la Fundació Caixa Castelló, atorga a tota la classe escolar de l’alumne o alumna que és triat vencedor absolut del concurs; que en aquesta edició va ser el treball realitzat per Nicolás Cabello Pérez, alumne del col·legi públic Isabel Ferrer, presentat sota el lema: “Ha arribat la Magdalena 2020-2021” -tota una declaració d’intencions i de ganes festeres

Misa de Sant Cristòfol

en aquest llarguíssim període que venim sofrint-.

Aquest premi consisteix a convidar a passar -a Nicolás i a tots els seus companys de classe- un dia en la Colònia Seidia Benassal; centre mediambiental i d’oci de la Fundació en el qual es desenvolupen diferents programes d’educació ambiental amb activitats en l’àmbit del bosc mediterrani i el medi rural. Una intensa jornada on podran entrar en contacte amb el medi natural mitjançant activitats lúdiques i participatives que fomenten la creativitat i potencien l’autonomia, la convivència i el progrés personal a través de diferents dinàmiques com a jocs tradicionals i cooperatius, tallers creatius i mediambientals.

JULIOL 2021

15.07.2021 Com cada any, el segon dissabte del mes de juliol, Castelló honra a Sant Cristòfol, un dels patrons de la ciutat.

La pandèmia segueix sense deixar fer les celebracions tradicionals i es limiten, mentre existeixin les restriccions sanitàries, a la celebració eucarística que es realitza, això sí, en la Cocatedral de Santa María.

Altres anys, l’acte hauria seguit amb la benedicció de vehicles i el repartiment de cintes commemoratives però com, ja s’hem comentat, a causa de la situació actual, aquesta part va haver de ser suprimida.

Tan sols esperar que puguem tornar aviat a la normalitat i així poder gaudir d’una festa amb normalitat on les comissions de sector es reuneixen en germanor per a gaudir d’un sopar

de pa i porta, al Palau de la Festa, i gaudint dels amens play backs que preparen, amb tota la seva il·lusió, els diferents membres de les comissions.

87

Sequiol dia a dia

El Llibret 2021

SETEMBRE 2021

09.09.2021 La situació tan especial que ens està tocant viure, motivada per l’estat excepcional que ens ha imposat la pandèmia de la Covid, ha fet que tots, incloses les comissions de sector, hàgem tingut que reinventar totes i cada una del que, fins a la data, consideràvem quotidià. Es van suspendre les nostres festes de la Magdalena 2020 i 2021, ens acostumem a passar dies i dies reclosos en les nostres cases, la màscara és ja un element comú en els nostres quefers diarios... el que abans era normal ha passat a ser extraordinari. La màquina Sequiolera es va posar en marxa per a poder omplir de contingut i traure a la llum la publicació corresponent a l’any 2021. A més, després de trenta-nou edicions anteriors no podíem faltar en l’edició que Sequiol complix quaranta anys. I pensat i fet.”El 12 d’agost, festivitat de Santa Hilària, el llibret del Sequiol de 2021 eixia al carrer -bo és un dir ja que esta situació que estem patint ens ha impedit presentar-ho com mereix o fer-ho arribar als que ho vullguen. En un període de temps tan especial, on les empreses han patit la recessió econòmica, hem volgut recordar-nos d’ells perquè, quan han pogut, sempre han sigut el

suport necessari perquè les publicacions de Sequiol pogueren veure la llum. Per això hem volgut agrair-ho, de forma explícita, en este llibret. Finalment, hem dedicat un espai a rememorar els quaranta anys d’història de Sequiol; les perasses que ha ocupat la Presidència, els càrrecs representatius de Padrina, Padrina Infantil i Presidents Infantils així com totes les Gaiatas i Gaiatas Infantils que hem aportat a la festa de la nostra ciutat.”

Tot això amb l’esperança que prompte vegem la llum del final del túnel i la Magdalena del 2022 ens torne quelcom de normalitat -si és possible- i poder prendre els carrers, omplir-les de música, llum i pólvora per al que, estiguen ben segurs, Sequiol està ja preparant-se per a continuar sent un referent de les nostres festes i, possiblement, la millor Gaiata de la Ciutat. Tornarem !!!”

Construcció de Gaiata de Ma 14.09.2021 “Amb motiu de la pandèmia, les comissions gaiateras no han construït el seu monument, ja que es va quedar a les portes de lluir-se en la seua setmana gran. Així, doncs, al Patronat de Festes se li va ocórrer la gran idea d’organitzar un concurs de gaiatas de mà. El nostre equip d’escorxador, es va posar mà a l’obra, donant com resultat una preciosa Gaiata de mà.

Totes elles van ser exposades el 14 de setembre, d’esta manera vam poder admirar el treball de totes les comissions de sector.”

88

ACTIVITATS

GAIATA 15

OCTUBRE 2021

SEQUIOL

Divendres al Cau - Taller de manualitats de “Halloween” 29.10.2021

Iniciem els “Divendres al Cau” amb activitats per als més petits. En aquesta sessió han pogut gaudir fent manualitats de halloween i decoracions, així com fantasmes, gats negres, carbasses, mòmies o Frankensteins. Per realitzar el ta-

ller vam fer ús de cartolines, coloraines, tisores, cola o cua i palets de fusta.

Un cop acabada la sessió, es va fer un berenar sequioler per als menuts que van venir al cau i ens ho van fer passar terroríficamente genial.

NOVEMBRE 2021 Divendres al Cau - Taller de Fisioteràpia 05.11.2021

En aquesta sessió dels “Divendres al Cau” realitzem un taller de fisioteràpia de la mà de Carles Peraire del Centre de fisioteràpia i tècniques manuals.

Carlos ens va estar explicant tècniques senzilles per poder realitzar a casa quan vam notar molèsties tant a l’esquena, com al coll, igual que als peus ia les cames. A més, vam poder experimentar entre els assistents les diferents tècniques que ens va ensenyar i preguntar-li dubtes sobre dolors diaris que incomoden el nostre dia a dia.

89

Sequiol dia a dia

Taller de Dibuix, amb Carla Parra 12.11.2021 La tercera sessió dels Divendres al Cau vam gaudir d’un taller de dibuix amb l’artista Carla Parra, també guanyadora del concurs del Cartell de les Festes de la Magdalena per al 2022. Amb ella vam aprendre a dibuixar pas a pas una castellonera al més pur estil de l’artista i adoptar noves tècniques per saber com realitzar esbossos a mà alçada.

Primer Tasqueo Sequioler...

20.11.2021

Per primera vegada, i tal com es va quedar en l’assemblea, els Sequiol@s se van reunir per a compartir un esmorzar en el cau. Açò ser realitzara un dissabte al mes.

Va ser un dia en què l’equip de cuina, va poder lluir-se i preparar esmorzar

90

per a tots aquells que es van apuntar a tal esdeveniment.

La pandèmia no ens ha permés ajuntar-nos molt pel que seguint totes les mesures de seguretat, vam poder reunir-nos i passar unes hores molt agradables en companyia dels amics Sequiol@s.”

ACTIVITATS

GAIATA 15

DESEMBRE 2021

SEQUIOL

Divendres al Cau - Taller de Transfer 03.12.2021

Aquest divendres hem realitzat una sessió de manualitats a càrrec de Javi Rodríguez, qui ens ha ensenyat la tècnica de transfer i hem après a plasmar una foto o un dibuix sobre

una caixa de fusta per decorar-la i és que els nostres xicotets de la Gaiata no ho han pogut fer-ho millor. Com ens agraden els “Divendres al cau”!

Divendres al Cau - Taller de Manualitas de Nadal 10.12.2021

Pares Noel, rens i arbres de Nadal hem creat en aquest taller de manualitats nadalenques. Els més pe-

tits han passat una tarda estupenda i han gaudit creant decoració per a casa seva.

91

Sequiol dia a dia

Divendres al Cau - Taller de rosquilletes de Pilar Ferrer 17.12.2021

Aquest divendres hem gaudit del taller de rosquilletes que hem realitzat als “Divendres al cau” de la mà de Pilar Ferrer. Ha sigut una sessió

en què tant els grans com els més petits ens han agafat amb les mans a la massa. Ens ho hem passat genial!!

Betlem Sequiolo 23.12.2021

92

Dins del programa d’activitats que desenvolupem en la nostra associació, que complementen la nostra participació en les festes fundacionals de la nostra ciutat, es troba la de construir, en la nostra seu social, un Betlem Tradicional. Aquesta activitat és la més antiga del Sequiol perquè es va iniciar en el Nadal de 1998. Des de llavors, l’equip del Sequiol prepara i dissenya el naixement que es muntarà.

A principis de desembre, es posen a la feina per a donar forma al que, fins hui, només són idees i plantejaments.

Així, passat el pont de la Immaculada, l’equip comence a preparar la base del nostre Betlem, creant espais, construint cases, decorant figuretes... una infinitat de detalls que, a poc a poc, donaran cos al Naixement Sequiolero.

Amb tot preparat, el passat 23 de desembre -sense sort però amb molta salut, ho diem perquè la grossa de Nadal, el dia anterior, no es va recordar del nostre 19.352-, la nostra Madrina Lourdes Climent, acompanya-

da de la Presidenta de l’associació, Elisabeth Breva, premien el botó que encenia les llums de Betlem, donant per inaugurat el mateix. Atés que el Naixement està muntat en l’aparador del nostre Cau, és punt de visita obligada d’amics i veïns del sector, sent ja un referent en el Nadal del Sequiol.

ACTIVITATS

GAIATA 15 SEQUIOL

Carter Reial al Sequiol 28.12.2021

En plenes dates nadalenques, com és costum des de fa molts anys, l’Emissari de Ses Majestats els Reis Mags d’Orient, visita al Cau del Sequiol per a recollir totes les cartes dels/de les Sequiol@s més xicotets.

I aquesta any, malgrat les circumstàncies que ens toca viure, no anava a ser menys. Amb estricte compliment de les mesures higièniques i de separació exigibles, el Carter Reial va estar atenent els més joves Sequiol@s, recollint les seues cartes i escoltant les seues peticions. I quin millor dia per a rebre-li que el 28 de desembre, dia de la innocència per antonomàsia!.

Sequiol va disposar d’un espectacular escenari, en la seua seu social, presidit pel tron que esperava a tan digna representació reial. Els màxims representants del Sequiol; el nostre President Infantil, Manel Rubio i

la nostra Madrina Infantil, Alejandra Sáez, al capdavant de la resta de comissionats i comissionades Sequiol@s, van exercir d’amfitrions per a rebre i complimentar com es mereix a l’Emissari Reial.

Guardant la tradicional cua enfront de la seua Eminència Reial -això sí, amb les corresponents màscaretes i guardant la distància de seguretat pertinent- tots i cadascun dels xiquets i xiquetes presents, van anar entregant-li les seues cartes on quedaven reflectits els seus més preuats desitjos perquè, segur, TOTS s’han portat molt bé!.

La màgia del Nadal fa possible que, per uns dies, deixem en un segon terme la maleïda Covid, i la il·lusió i l’esperança reprenguen els nostres cors festers per a esperar la imminent arribada dels Mags d’Orient. Però això ja serà, l’any que ve.

93

“NOU SOMNIS” Cartell de la Magdalena Carla Parra Bellido Com a guanyadora del cartell de la Magdalena 2022 i gran amant de les nostres benvolgudes festes, ha sigut un vertader honor poder complir aquest somni el qual m’agradaria compartir amb tots vosaltres.

A continuació us explicaré cada detall i característica important que més defineix aquest cartell.

Com a Dama de la Ciutat; es que venim de dos anys llargs i durs de pandèmia, i ningú com nosaltres podem expressar el dur que va esser la cancel·lació de les nostres festes a causa de la Covid19, encara que malgrat aquest esdeveniment, va ser així com vaig començar a estructurar i enginyar aquest cartell, representant un món d’esperança, il·lusió i color plasmat en cada detall amb un aspecte infantil, ja que amb això vull fer referència a la innocència dels xiquets, ja que ells són el futur de les nostres festes.

“Nou somnis” és el títol d’aquest cartell; nou esperats i ansiosos dies que viurem en aquesta gran setmana.

94

2022

ACTIVITATS

GAIATA 15 SEQUIOL

Començant a esbossar el disseny, em vaig centrar en el mes important: l’Ermita de la Magdalena, la qual vaig col·locar en la part central i fa de separació entre una part històrica. representada pel Rei En Jaume I i Na Violant d ́Hongria; de la part festiva, amb els personatges que detallaré a continuació, això sí, sempre sota l’empara de la nostra “Mareta”, la Verge del Lledó, pilar fonamental a la qual li rendim ofrena l’ultime dissabte de Magdalena.

Dels personatges esmentats anteriorment, comencem amb una castellonera la qual encapçala la primera posició, que representa els actes del Pregó, mitjançant una cistella de clavells; la Romeria, amb els seu típic rotllo; i la Desfilada de Gaiates, amb una canya, una cinta verda i com no, l’escut de la nostra ciutat.

Com a curiositat, la banda té dos colors, verd “magdalena”, fent homenatge a les nostres Reines; i blanca, fent referència als altres càrrecs important que conformen la Cort d’Honor: les Dames de la Ciutat i les Madrines. A la seua dreta trobem al Pregoner que dona inici a les nostres festes, mentre canta el Pregó.

Darrere de tots dos es troba una llauradora llançant confeti, simbolitzant el cos multicolor. En la part posterior es troba un xiquet vestit de llaurador, representat tots els coets, mascletades, castells de focs i resta d’espectacles pirotècnics que es llançen en aquests nou dies -d’ací el petard i la metxa que sosté a les seues mans-. I per ultime però no menys important, en un xicotet balcó, està recolzada una castellonera cridant “ vitol” posant punt i final a les nostres festes magdaleneras. Una dada important

com a curiositatque m’agradaria ressaltar, aquest últim personatge no porta banda ja que, en ella, he volgut homenatjar tota dona festera que es vist amb la nostra indumentària tradicional.

Tot aquest cartell ve abrigallat pel símbol que mes ens representa: la Gaiata, aqueix “esclat de llum sense foc ni fum”, monument que posseeix elements característics del que signifiquen les nostres festes: el fanal, les taronges, les fulles de flor del taronger...I tants gotets de cristall que amb el seu color i simpatia parpellejant, il·luminen els carrers de la nostra ciutat.

Per a finalitzar vull explicar que aquest cartell està ple de felicitat, color, il·lusió i ganes de tornar a celebrar una setmana en la qual tots els castelloners i castelloneres puguem eixir als nostres carrers, gaudint d’aquests “Nou Somnis” meravellosos.

MAGDALENA!!!

95

CONSULTA PELUQUERÍA CANINA /FELINA TIENDA ESPECIALIZADA CIRUGÍA CIRUGÍA LAPAROSCOPIA ECOGRAFÍA RX DIGITAL DIRECTA LABORATORIO CON ANALÍTICAS CLÍNICAS EN EL MOMENTO CONSULTA DE ESPECIALIDAD EXTERNA VISITAS A DOMICILIO

96

97

98

99

Els nostres amics de

FALLES I FOGUERES

Foguera Maisonnave d’ALACANT 1989 Naix la Foguera Maisonnave en el si d’un dels principals carrers comercials d’Alacant, amics, familiars i veïns de tots els racons de la ciutat van unir les seues forces per a començar el projecte de la qual seria, i és fins i tot en aquests instants, l’última Foguera que s’ha situat en el districte centre de ciutat, l’avinguda de Maisonnave. No la coneixes? És un dels carrers amb major prestigi i importància comercial a Espanya. Per a tota la nostra família és un orgull que done nom a aquesta associació festera constituïda amb la finalitat de participar i promoure la festa dels Fogueres de Sant Joan en la “Millor terreta del Mon”.

La nostra primera plantà es va produir l’any 1990, des de llavors i fins als nostres dies, hem estat presents donant vida, amb la nostra alegria, els dies grans en honor a Sant Joan, de manera ininterrompudament. És inevitable pensar en aquests anys de pandèmia, on amb profund pesar i tristesa, no hem pogut transmetre la felicitat del mes de juny: sense cercaviles, ni mascletá, ni la renovadora cendra del dia 24, i sobretot sense la nostra música. Moises Daviá va compondre per a nostra Foguera uns acords que resen: “Entre les flames de Sant Joan…amors alacantins” i que és hui dia una de les composicions més arrelades en qualsevol dels actes que se celebren a la nostra ciutat. No sols nostra Foguera presumeix de tan important composició, la nostra pedrera “maisonnavina“ també presumeix dels pocs pasdobles infantils que es troben en el món de la festa dels Fogueres i que juntament amb el pasdoble de la nostra entitat filial la “Barraca Toca Fusta” (constituïda en el 2009, coincidint amb el 20 Aniversari Fundacional) formen una trilogia musical que sustenta tot el sentiment de quants viuen el mes de juny l’Ofrena a la nostra benvolguda Patrona Nostra Senyora del Remei, amb el fervor i devoció que caracteritza a la nostra entitat.

Des d’aquestes esbosses, volem enviar un missatge d’esperança a tots els que ens esteu llegint. És important que les Festes de la Comunitat Valenciana continuen treballant per a gaudir d’una festa plena i segura. Desitgem, de tot cor, poder compartir amb tota la Gaiata i els nostres amics, vosaltres, de les festes de la Magdalena de Castelló i acompanyar-vos a rendir honors a la Mare de Déu del Lledó.

Joaquín Abegón Vellerino President de la Foguera Maisonnave

100

Falla Barri Valencia Hola, molt bones!

DE BORRIANA

ACTIVITATS

GAIATA 15 SEQUIOL

Molt agraïts un altre any més, de poder escriure-us unes paraules, que aquesta nova normalitat, cada vegada siga més normal i que tot el que se’ns ha quedat penjat en la il·lusió per celebrar, torne ja i ho puguem viure i sobretot... gaudir!.

El passat 11 de març de 2020 ens van donar la pitjor notícia que podíem imaginar, tot va quedar paralitzat, però no teníem una altra, la cosa no pintava molt bé...

Ací ens vam adonar de la raó de la vida, el feliços que érem, sense saber-ho i el banal i insignificant que algunes coses ens podien fer tan feliços en veure que amb la seua absència, ja no les teníem.

Vostres enyorades festes, com les nostres, van quedar cancel·lades, amb quasi tot ja preparat per a donar inici a eixos dies tan desitjats i més que esperats. El nostre 19 de març, festivitat de Sant Josep i nit de la cremà, va ser molt molt trista, per rememorar tot el que en eixe moment estaríem vivint, i en realitat no podíem ni eixir de casa.

Va ser dur, molt trist, però no teníem una altra, la covid 19 ens tenia amenaçats, i, qui no ha tingut un familiar infectat durant eixos primers dies? La desil·lusió, passaba a ser una gran incertesa de tot. El món es va parar per un temps i descobrirem que estar a casa podia ser divertit amb enginy i sobretot companyia. Vivirem uns mesos diferents, de crear més vincles amb els nostres familiars o convivents. Vam aprendre ha viure amb el bàsic, i a gaudir amb el mínim, vam poder comprovar que la llibertat és fonamental, i que el necessari que és una cosa quan aquesta, no està, amb el poc cas que li podem fer quan sÍ la tenim. I amb això ens conformàrem, a part... no teníem una altra!

Els dies van passar, uns dies més ràpid, uns altres no tant... Les 20h, eren el moment social per excel·lència durant el tancament, era necessari rendir cada dia un xicotet homenatge als serveis sanitaris, els grans castigats per aquesta situació.

Vam aprendre a viure així amb resignació, el temps anava passant, i la cosa no tenía cap aparença de millora, i eixa llum tan esperada del final del tunel, no apareixia. El futur de la nostra festa es trontollava, hi havien moltes preguntes que respondre, i la celebració de les falles del 2020 eren un tabú. El sector de la festa estava ferit greu, floristes, pirotècnics, serveis de servei d’àpats, hostaleria, joiers, indumentàries, fotògrafs, orfebres, seders, empreses de megafonia i espectacles i essencialment els artistes fallers, els grans castigats de tot aquest assumpte, necessitaven oxigen en grans quantitats.

El 28 de maig d’un any després, el món faller es va reactivar amb la celebració d’unes Creus de Maig a mig gas, sense concurs, amb limitacions pel toc de queda, però podent celebrar un lliurament de premis a l’aire lliure al pati del Col·legi dels Salesians i ja vestides de regional, anteriorment, el 19 de Març es va realitzar una xicoteta ofrena al tapiç de la façana de la Basílica del Salvador, però de particular.

A poc a poc es s´anaben albirant dubtes, havíem de reactivar la locomotora de la festa perquè tot tornara a una normalitat necessària fora com fora. Quatre mesos després celebraríem les desitjades falles del 2020, un any i pico després i en una estació molt diferent a la normal. La màscara ens tapava el somriure d’il·lusió, però els ulls ens parlaven de felicitat per poder finalment acabar de celebrar el que en el seu moment es va quedar paralitzat. Van ser les falles més esperades, les més desitjades, les viscudes amb més sentiment pels quals es van quedar pel camí i la que ens va fer adonar-nos que els fallers som d’una pasta especial i que amb esperança, il·lusió i sentiment, amb tot podem.

La calor de la flama tan necessària va reviure i la seua calor ens va retornar la il·lusió perduda. I la vida va començar a seguir, amb alguns contratemps. Finalitzades les falles celebrades en el pont d’Octubre, Borriana va triar a les noves representants per a les falles del 2022, donant punt i final a les falles del 2020/2021.

Com a ocell fènix que ressorgeix de les cendres, la festa fallera ha tornat amb l’esperança que no torne a ocórrer el que mai imaginàvem. Ara és torn vostre de gaudir del que un dia se us va arrabassar i reprengueu amb la major de les il·lusions... i que la vida seguisca!

Gaudim, gaudiu!

De tot cor de part del col.lectiu faller de la Falla Barri València i especialment de: Paloma Agustí Castilla, Fallera Major 2022 i Sofía Francisco Mateo, Fallera Major Infantil 2022 Marc Martí Rodríguez, President.

Carlos Collado Sanahuja, President Infantil

101

Falla de les Arts

de VALÈNCIA

No seria franc i vos mentiria si no confessara que en cert modo em sent una miqueta rovellat en tindre que escriure unes paraules, en tindre que transcriure un sentiment, fa ya massa temps que no tinc l’honor de dirigir-me a tots vosatres i en especial a la nostra gaiata germana, la Gaiata 15 Sequiol.

Be és cert que esta época extraordinària que estem vivint, per cridar-la d’algun modo, toca ya el seu fi, pero és molt important que tots sigam capaços de no oblidar lo vixcut, que tenim un compromís de continuïtat en les nostres maravelloses festes i tradicions, que tenim un compromís en el nostre cor fester, que hem deprés a pur de colps a ser solidaris uns en uns atres, a valorar mes la salut que els nostres propis bens, hem deprés, i açò és lo mes important, a empatisar.

Evidentment per a la majoria de tots nosatres tota esta época serà tan sol un infaust recort, un recort trist que narrarem en un futur de forma anecdòtica, pero ben cert és que no serà senzill l’inici del nou cicle, este cicle que estrenem ya en la major de les ilusions. A nosatres i solament a nosatres correspon omplir-ho d’ilusió i esperança.

Pero que el fum no nos impedixca vore el fòc que tristament encara ardix. Provablement les festes de 2022 no siguen unes festes a l’us, no siguen unes festes plenes per dir-ho d’algun modo. No seran festes de grans verbenes, de macrobotellons, de mascletaes i castells, de multituts, pero açò no deu preocupar-nos en absolut, les nostres festes són alguna cosa més, són color, són música, són agermanaments, són flors, pero sobretot són somriures. Són art i tradició en estat pur.

Ara lo que realment correspon, és desijar-vos tota la felicitat possible en estes festes de 2022 que estem a punt de celebrar. Desige que les vixcau en tota l’intensitat possible, que vos sentiu molt orgullosos de les nostres tradicions, de les nostres Gaites, de nostres Falles, que vos sentiu molt orgullosos de lo que sou, HÉROES. Solament em resta donar-vos a tots vosatres les gràcies per haver estat ahí lluitant i treballant per la nostra cultura festiva, sense esperar res a canvi, sense perdre l’esperança, sense perdre l’ilusió.

Gràcies a vosatres continuem per que mai nos vàrem anar. Bones Festes 2022.

Manuel Cabrera i Faus.

President.

102

ACTIVITATS

GAIATA 15 SEQUIOL

Falla La que Faltava

de LA VALL D’UIXÓ

Estimadíssims amics de la Gaiata 15 Sequiol, Poder dirigir-nos un any més a tots vosaltres des d’aquestes pàgines privilegiades sols pot significar bones notícies després de tots els revessos viscuts. Des d’eixe fatídic 10 de març de 2020 en què ens donaren la terrible i inesperada notícia de la cancel·lació de les nostres celebracions, la pandèmia i les seues circumstàncies no ens han permés retrobar-nos amb els dies grans de festes.

L’activitat de la nostra comissió, al llarg d’aquests quasi dos anys, ha pogut ser pràcticament testimonial. I és que, igual que a Castelló, la nostra festa porta sense celebrar-se a la Vall d’Uixó des del 2019. El març de la suspensió, tots els nostres fallers gravàrem un vídeo recreant als domicilis particulars els diferents actes que haurien conformat la setmana fallera de tindre lloc. Dos mesos després, realitzàrem un taller per videotelefonada en el qual vam confeccionar creus de maig amb manualitats, per suplir també l’absència d’aquesta celebració. L’últim mes de març, donat que seguíem amb les restriccions derivades del nombre de contagis, vam organitzar unes Falles on-line amb nombroses activitats, així com sortejos per donar suport als comerços del barri. Aquest darrer maig, a diferència de l’anterior, sí que poguérem celebrar les tradicionals creus de flors, i replegar els respectius premis a les millors. I, a partir d’ahí, ja hem tingut l’oportunitat de viure presencialment algun acte més, com l’ofrena de les festes patronals valleres, la romeria de Sant Roc, la visita de la Verge Peregrina a la ciutat, o sobretot la imposició de bandes de les què continuaran sent les representants falleres per al present exercici.

A la nostra falla li ha definit aquests temps difícils la seua resiliència, com de ben segur haureu fet mostra també d’ella tots els “sequiolos” i “sequioles” durant aquest malson. A la fi sembla que anem a poder disfrutar dels nostres festejos, unint-nos de nou per fer gala de l’orgull cap a les arrelades tradicions que ens definixen com a poble valencià i castellonenc. És hora que ens recuperem i traguem pit, per tornar a deixar patent que estem ací amb la mateixa força de sempre, o més! Però si hi ha a qui cal destacar per damunt de tot, és a eixos representants que amb una il·lusió tremenda esperen ansiosos que arribe d’una volta el dia en què traure enceses al carrer les SEUES gaiates.

Lourdes, Alejandra, Manel i Àgueda, l’espera haurà valgut la pena sense dubte, i així estem segurs que vos ho farà sentir la meravellosa directiva que completeu la gaiata 15, encapçalada per la vostra Presidenta Elisabeth, exemple de valentia i lideratge. És ja més d’una dècada d’agermanament la que ens vincula a la nostra comissió de foc amb vosaltres, els nostres germans de llum. Però enguany serà més especial que mai, i vos desitgem que visqueu junts al sector les arribades festes de la Magdalena de la forma més intensa, i amb unes ganes embravides que il·luminen per tot arreu la capital de la Plana. Tant de bo puguem compartir el màxim possible d’eixos moments. Ja sabeu que, d’igual forma, les portes de La Que Faltava les teniu més que obertes per rebre-vos com vos mereixeu. FELIÇ TORNADA DE LA FESTA MAJOR!

103

Tu inmobiliaria de confianza, te desea felices fiestas

ZONA AVD. VALENCIA Plaza de la Libertad, 1·12006 Tel. 964 067 800

104

ZONA PZA. FADRELL Carcagente, 18 · 12005 Tel. 964 199 165

ZONA AVD. CAPUCHINOS Plza. Juan XXII, 3 · 12003 Tel. 678 425 366

ALQUILER DE PLAZAS DE GARAJE ENTRADA Y SALIDA DE VEHÍCULOS POR C/ HERRERO, 63 Y AVDA. CASALDUCH, 56 TEL. 964 25 37 79 – 618 83 91 33

105

106

Cocinas y Baños Pauls, S.L C/Amalio Gimeno Nº12 Castellón Telf.:964203313 www.cocinaspauls.es info@cocinaspauls.es

107

PROGRAMA DE FESTES al sector Dissabte 19 de març “De la Festa, la vespra” Exposició de les maquetes presentades al XIX Concurs Escolar “Ciutat de Castelló” que patrocina Ajuntament de Castelló, Diputació de Castelló, Carrefour, Fundació Bankia, Leroy Merlin i Conselleria d’Educació, i organitza l’A. C. Gaiata 15 Sequiol, en el Museu Etnològic de Castelló, carrer Cavallers, des del 12 de març fins al 27 de març. ENTRADA LLIURE. 12:00 h. Anunci oficial de Festes i gran mascletà al carrer Rosa Mª Molàs junt a la plaça del Primer Molí, a càrrec de la pirotècnia Hermanos Sirvent, guanyadora del XXV Concurs de Mascletaes “Ciutat de Castelló”.

16:00 h. Cavalcada del Pregó pel Carrer Gobernador, Plaça Borull, Guitarrista Tarrega, Plaça Fadrell, Avinguda Casalduch fins Avinguda Borriana. Amb la participació dels membres de la nostra comissió.

108

23:50 h. Concentració en el Cau Gaiater per a anar al magatzem de gaiates a traure les nostres gaiates.

Diumenge 20 de març “Magdalena, Festa Plena” 08:00 h. Missa de romers en la Cocatedral de Santa Maria, en finalitzar, eixida de la Romeria de les Canyes, que es traslladarà al Ermitori de la Magdalena.

acompanyarà a les nostres Gaiata i Gaiata Infantil, d’enguany.

20:30 h. Desfilada de Gaiates i Gaiates de mà que partint del Carrer Sanahuja, recorrerà els carrers Governador, plaça Borrull, Guitarrista Tárrega. plaça Fadrell, avinguda Casalduch, fins a cantonada avinguda Borriana. En finalitzar ens traslladarem al sector, amb la participació de la nostra comissió, que

Dilluns 21 de març

Cavalcada d’Infantesa 10:30 h. Cavalcada Infantil amb la participació de la nostra comissió infantil, partint del carrer Sanahuja, recorrerà els carrers Governador, plaça Borull, Guitarrista Tárrega, plaça Fadrell, avinguda Casalduch, fins a cantonada amb avinguda de Borriana, acompanyats amb la Xaranga BOMBA XOU. Amb la participació del Pregoner Infantil Marc Osorio Cazorla, el nostre President Infantil 2019

20:00 h. XXIX Encesa de totes les Gaiates situades en els seus respectius emplaçament,s acompanyat amb rematada pirotècnica des de cada sector.

20:50 h. Lectura des de la Sala-Museu del Palau de la Festa de l’acta dels diferents premis de gaiates i llibrets.

18:00 h. Cercavila pels carrers del sector, amb XARANGA BOMBA SHOW 18:30 h. Inauguració de la nostra tasca Gaiatera, al carrer Mestre Breton.

109

Dimarts 22 de març

“Dia de les xiquetes i els xiquets” 10:30 h. Esmorzar de “pa i porta”.

La comissió convidarà als associats a vi i llimonà (vore nota al peu) 11:00 h. Obertura de la Tasca Gaiatera.

11:30 h. Parc infantil, per a tots les xiquete i els xiquets del sector, al carrer Sequiol. Romandrà obert fins a les 13:30 hores. (imprescindible polsera ACTIVITATS INFANTILS) 11:30 h. Degustació d’embotits casolans, patrocinat per CARNISSERIA XARCUTERIA PRADES (vore nota al peu) 17:00 h. Obertura del Parc Infantil, al carrer Sequiol, que romandrà obert fins a les 20:00 hores (imprescindible polsera ACTIVITATS INFANTILS) 16:30 h. Acte de lliurament de premis de Gaiates i llibrets en la plaça Hort dels Corders 21:00 h. Mascletà mixta HOMENATGE als SEQUIOL@S i

Dimecres 23 de març

“Dia dels jovens”

10:00 h. Esmorzar de “pa i porta”.

La comissió convidarà als associats a vi i llimonà. (vore nota al peu).

11:00 h. XXXIII Concurs dibuix infantil “Dibuixa la teua gaiata“, al voltant de les Gaiates.

110

VECIN@S en el 40 ANIVERSARI de l’A. C. GAIATA 15 “SEQUIOL”

11:30 h V Taller cuina Infantil “rosquilletes de sabors”, a càrrec de la iaia Pilar Ferrer Selma. RECORDAR DUR EL DAVANTAL “CUINANT AMB SEQUIOL”.

11:30h. Degustació d’una monumental truita de creïlla per als associats, patrocinada pel BAR FERNANDO, amb la col·laboració de Huevos Vilarroig. (vore nota al peu)

“Dibuixa la teua gaiata“, al voltant de les Gaiates.

19:00 h. Tardeo i Tapeo The Sequiol’s youngs per a tots els públics, amb música en directe XTOPA i moltes, moltes sorpreses. No t’ho pots perdre!

12:00 h. Obertura de la Tasca Gaiatera.

17:00 h. Entrega de premis del XXXIII Concurs dibuix infantil

Dijous 24 de març

“Tradicions de Castelló” 9:30 h. Concentració en el CAU per tal de pujar als Carros Engalanats de la Federació de Colles, que vindran a buscar-nos i ens portaran a la mascletà. Pel camí anirem recollint altres amics gaiaters fins a aplegar al Primer Molí.

10:00 h. Esmorzar de “pa i porta”.

La comissió convidará als associats a vi i llimonà. (vore nota al peu) 11:00 h. Parc infantil, per a totes les xiquetes i xiquets del sector, al carrer Sequiol. Romandrà obert fins a les 13:30 hores. (imprescindible polsera ACTIVITATS INFANTILS).

11:30 h. Degustació d’arrossos, per als socis, gentilesa de Bocateria - Cafeteria ANTIC (vore nota al peu) 11:30 h. Obertura de la Tasca Gaiatera..

17:00 h. Obertura del Parc Infantil, al carrer Sequiol, que romandrà obert fins a les 20:00 hores (imprescindible polsera ACTIVITATS INFANTILS).

22:30 h. Festa de disfresses per a totes les edats, i entrega de premis, en el Cau Gaiater, (nomes per a socis)

111

Divendres 25 de març

Dia del ous fregits

11:00 h. Esmorzar de “pa i porta.

La comissió convidarà als associats a vi i llimonà. (Vore nota al peu) 11:00 h. Obertura de la Tasca Gaiatera.

11:00 h. Punt FAMM, amb l’actuació infantil de “El Mundo de la magia” 11:30 h. Degustació d’ous fregits, patrocinada per HUEVOS SALES. (vore nota al peu) 12:30 h. GLOBOTÁ per als xiquets i xiquetes del sector. (Imprescindible polsera d’ACTIVITATS INFANTILS)

18:00 h. Degustació, patrocinada per l’A. C. GAIATA 15 SEQUIOL (vore nota al peu).

20:00 h. Visita de la Reina, Reina Infantil i Corts d’Honor al peu de les Gaiates. Entrega, per part de les Reines de les Festes, dels Fadrins d’Or i d’Argent, en categoria major i infantil, a aquells membres de la comissió que per la seua trajectòria festera han sigut mereixedors d’aquestes distincions del Patronat de Festes.

15:00 h. Dinar de “pa i porta“ en l’encreuament dels carrers Sequiol i Mestre Bretón. A continuació… actuació de la xaranga BOMBA SHOW 17:00 h. MaxiTardeo. Música i ritme per a passar la vesprada i gaudir, amb bona companyia. I per a recuperar forces …

Disabte 26 de març

“Dia dels Associats”

10:00 h. Esmorzar de “pa i porta”.

La comissió convidarà als associats a vi i llimonà. (Vore nota al peu)

22:00 h. Sopar de “pa i porta” en l’encreuament dels carrers Sequiol i Mestre Bretón. A continuació...

12:00 h. Obertura de la Tasca Gaiatera.

23:30 h. Sorprenent espectacle musical a càrrec de CENTAURO La Grupestra “SEQUIOLER DE L’ANY 2015”.

Els Loren’s Boys tornaran a fer les delícies dels Sequiol@s en una insuperable posada en escena.

NO VOS HO PODEU PERDRE......!!!

16:00 h. Concentració al Cau Gaiater per a l’Ofrena de Flors a nostra Patrona Mare de Déu del Lledó. S’invita a participar a tots els veïns i veïnes que vulguen acompanyar-nos..

112

Diumenge 27 de març “Magdalena Vítol!!!”

12:00 h. Repartiment de l’arròs per al concurs de paelles.

12:30 h. Inici del XXXIV Concurs de Paelles al carrer Sequiol.

14:30 h. Límit de presentació de les paelles al Jurat.

16:00 h. Lliurament dels premis: XXXIV concurs de paelles.

21:00 h. Magdalena VITOL, en la Plaça del primer Molí (lloc de tret de les mascletaes) .

En acabar els actes oficials “apagada” de la nostra gaiata i…

VISCA LA MAGDALENA 2023!!!

Al tancament d’aquesta edició, no es disposa de l’horari del programa oficial, per la qual cosa poden sorgir canvis en el mateix.

• ESMORZAR DE PA I PORTA: De dimarts al dissabte enfront de la Tasca Gaiatera. Per a tots els associats de la Gaiata. Disposaran de taula, cadira i la beguda (vi i llimonà).

• DEGUSTACIÓ: De dimarts al divendres enfront de la Tasca Gaiatera. Per a poder participar en les degustacions serà imprescindible disposar del corresponent val/ració que estarà a disposició en la Tasca Gaiatera, (2 €) o en abonament dels quatre dies. (8 €) (Per a la col·laboració del manteniment dels actes populars i gratuïts de Magdalena en el sector). Els associats disposaran d’un nombre d’abonaments gratuïts, d’acord amb la categoria d’associat.

• CONCURS DE PAELLES: Tot participant hi haurà d’inscriure’s en el Cau Gaiater fins a les 14 hores del dissabte 30 de març. La paella es confeccionarà al carrer Sequiol, amb els ingredients que lliurement hagen triat i aporten cada un dels participants, així com la llenya, trípode, paelló, … la gaiata entregarà l’arròs. Les paelles es presentaran davant del jurat abans de les 14:30 hores, quí valorarà el sabor, la presentació final i el seu correcte grau de cocció.

• IMPORTANT: Per a tots els espectacles programats, estarà a disposició dels no associats servici de taules i cadires al següent preu: 1 taula i 8 cadires: abonament setmanal 40 € o 25 €/dia (Per a la col·laboració del manteniment dels actes populars i gratuïts de magdalena en el sector) PER A TOTS ELS ASSOCIATS, AQUEST SERVEI SERÀ GRATUÏT, havent de realitzar la seua reserva amb 24 hores d’antelació a l’espectable, en el Cau Gaiater. Sense aquest requisit previ, la disponibilitat dependrà de les existències.

• ESPECTACLES INFANTILS. Tots els xiquets hauran de portar la polsera identificativa per a l’accés al parc infantil, Globotà i tallers. LA POLSERA SERÀ GRATUÏTA PER ALS SOCIS i es podran adquirir polseres per al parc infantil en la Tasca Gaiatera (3 €).

• DINAR I SOPAR DE PA I PORTA: Els vals de beguda per a aquests dinars i sopars, entregats gratuïtament als socis, es deuran canviar, en el lloc senyalitzat, exclusivament en horari de 14:30 a 15 hores (dinars) 21:30 a 22 hores (sopars).

L’A.C. GAIATA 15 “SEQUIOL” ES RESERVA EL DRET DE MODIFICAR QUALSEVOL DADA QUE APAREGA EN AQUEST PROGRAMA, SENSE PRÈVIA COMUNICACIÓ.

113

114

115

Històric Concurs de Maquetes

L

’A. C. Gaiata 15 “Sequiol és una associació cultural fundada a Castelló de la Plana, el 8 de setembre de 1981, participant, per primera vegada, en la Magdalena de 1982. Per tant, aquesta Magdalena de 2022, complirem quaranta anys d’història. La nostra finalitat principal és difondre activitats culturals en el barri on ens situem, a l’entorn de les festes fundacionals de la ciutat.

Però, a més de l’esmentada activitat festera, sempre hem mantingut iniciatives culturals que secunden i difonen un altre tipus d’accions emmarcades sempre en el ja comentat espai de cultura per i per al poble.

Com a exemple d’això podem destacar el nostre

116

grup taller de construcció de pessebres que va iniciar la seva activitat en el nadal de 1998 quan muntem el nostre primer pessebre gaiater. Compost per figures d’escaiola, decorades a mà pels membres de la comissió (nens, nenes i adults), es va exposar per primera vegada el 23 de desembre.

El nostre petit pessebre ha anat creixent amb els anys, incorporant noves figures, eines de l’època confeccionades a mà, nous decorats, ... i és una referència nadalenca per als escolars dels centres de sector, així com de veïns i veïnes que passen a veure-ho tots els anys.

Així mateix el grup de Teatre Sequiol va néixer l’any 2000 debutant en la Magdalena 2001 amb l’obra “La Bellesa

Festera” -una obra de Paco Barchino i adaptada al món de les gaiates-. Un gran acolliment ens va donar ànims per a continuar amb el grup de Teatre, representant les obres “La locura solta”, “Tots els pillos tenen sort”, “Ara si que va de veres” i les que van seguir fins a l’any 2020, amb “La boda no roda”; sent, per tant ja, 20 anys els que té de vida aquest grup.

L’any 2001 vam posar en marxa el Taller de música tradicional, basat principalment en l’aprenentatge de la dolçaina i el tabal. En poc temps i gràcies a la il·lusió posada pels components d’aquest, ja estaven en condicions de fer els seus primers passos en públic.

La primera intervenció va

ACTIVITATS

GAIATA 15 SEQUIOL

ser la presentació per a la Magdalena de 2003 que va tenir lloc el 21 de desembre de 2002. Allí el nostre grup va interpretar la nadala “25 de desembre”.

L’any 2019 vam posar en marxa el taller multidisciplinari “Els divendres al CAU”.

Una nova iniciativa que pretén abordar, des d’un punt de vista pràctic, un gran ventall de temes que el ponent exposa, de manera senzilla, amena i pràctica perquè tots els veïns i associats de la Gaiata, que així ho desitgin, puguin participar. Temes com: tècniques de maquillatge, memorització, defensa personal, primers auxilis, manualitats, iniciació a les finances, habilitats decoratives, rebosteria, confecció de disfresses, iniciació al dibuix, el pèl de castellonera... han estat alguns dels interessants continguts tractats en aquestes jornades que

han creat gran expectació, tant en els més joves com en les persones més adultes.

Però si d’una activitat cultural estem especialment satisfets és la del CONCURS ESCOLAR DE MAQUETES DE GAIATA “CIUTAT DE CASTELLO” de la qual l’any 2021 hem celebrat la seva divuitena edició.

Basat en la idea de poder iniciar als escolars en les tradicions més significatives i singulars de la nostra ciutat a través de la construcció d’una maqueta de gaiata , llancem l’esmentat concurs a TOTS ELS ESCOLARS DE PRIMÀRIA I SECUNDÀRIA DE LA CIUTAT DE CASTELLON I A la TOTALITAT DELS SEUS CENTRES ESCOLARS, existint també un apartat per a centres d’educació especial que han vingut participant de manera assídua des del seu inici.

Una activitat d’aquest calat no es pot celebrar sense col·laboradors i patrocinadors i també des del seu inici hem comptat amb la col·laboració de l’AJUNTAMENT DE CASTELLÓ, de la DIPUTACIÓ DE CASTELLÓ i de la CONSELLERIA D’EDUCACIÓ que sempre han estat al nostre costat, entenent el gran potencial cultural d’aquest certamen.

El concurs, inicialment i fins a la seva desena edició, va comptar amb el patrocini de la Fundació Ruralcaixa Castelló. Un sincer suport que va permetre consolidar aquesta activitat entre els centres escolars, sent un referent en tallers de manualitats i tecnologia del primer trimestre curricular entre els alumnes i les alumnes de primària i secundària, de la nostra ciutat. A partir de l’onzena edició altres empreses i entitats s’han sumat a aquest projecte, conferint-li estabilitat i futur; com han estat el Centre Comercial Carrefour Castelló, la Fundació Caixa Castelló o Leroy Merlin.

Volem reconèixer, també, el total suport rebut per un dels artistes més significatius de la pintura festiva de la nostra ciutat, amén de reconegut prestigi nacional i internacional: Lorenzo Ramírez, qui va saber entendre el nostre projecte i va treballar incansablement per aquest, fins al punt de ser l’autor de l’actual logotip del concurs. Per tot això, des de l’edició quinzena, de 2018, el primer premi absolut del concurs porta el seu nom: PREMI LORENZO RAMÍREZ, atorgant una litografia d’una obra original del genial artista, cedida per la seva família per a aquest concurs.

117

o n o cr ogia l

s uete 0 q a 02 eM rs d 2004-2 u c Con

II EDICIÓ

III EDICIÓ

2005

2006

X EDICIÓ

IX EDICIÓ

I EDICIÓ

2004

XI EDICIÓ

2014

XII EDICIÓ 118

2015

2013

2012

XIII EDICIÓ

XVI EDICIÓ

2016

2017

ACTIVITATS

GAIATA 15 SEQUIOL

IV EDICIÓ

2007

V EDICIÓ

2008 VI EDICIÓ

2009

VIII EDICIÓ

VII EDICIÓ

2011

2010

XV EDICIÓ

XVI EDICIÓ

2018

2019

XVII EDICIÓ

2020

119

XVIII EDICIÓ DEL CONCURS ESCOLAR DE MAQUETES DE GAIATA “CIUTAT DE CASTELLÓ” En aquests divuit anys de vida podem xifrar en més de 16.000 els alumnes participants pertanyents a 25 centres escolars diferents que han construït una mitjana de 450 maquetes cada any. Volem fer constar que, aquesta última edició, la divuitena, malgrat estar sumits en una de les pitjors pandèmies que recorda la història, el concurs s’ha celebrat i amb una participació més que considerable, la qual cosa dóna a entendre l’arrelat del concurs entre els escolars de Castelló.

El Jurat. Un dels punts forts del concurs és la confecció del jurat. Per a cada edició, s’ha comptat amb un extens i acreditat elenc de persones que prestigien la decisió final. Representants de les entitats i empreses patrocinadores, uneixen el seu veredicte amb una representació de contrastats artistes gaiaters, representants de diferents ens festius i representants dels mitjans de comunicació. Diferents punts de vista que jutgen les obres finalistes i determinen la que, al seu judici, és la guanyadora absoluta del concurs.

L’Exposició.

120

Les

primeres

edicions, realitzaven la seva exposició de treballs, en la via pública, durant una jornada. Zones emblemàtiques com la plaça Santa Clara o la plaça de la Peixateria, reunien a centenars de veïns i veïnes, contemplant tots els treballs presentats a concurs. A partir de la novena edició, en 2012, es va fer un salt qualitatiu en traslladar l’exposició al Museu d’Etnologia de Castelló, del carrer Cavallers, passant de l’única jornada anterior a romandre exposades dues setmanes, sent l’exposició que, en les últimes edicions, més interès ha concitat, la qual cosa es demostra per ser la més visitada -en la seva última edició 4.327 persones-.

A la inauguració de l’exposició, tret que la seva agenda no li ho permeta, acudeixen la Reina i la Reina Infantil de les Festes, així com diferents autoritats municipals i representants de l’entramat festiu i cultural de la Ciutat, que acompanyen a la representació del Sequiol i a l’escolar guanyador o guanyadora del premi absolut, a visitar, per primera vegada, la totalitat de les obres presentades a concurs.

El Lliurament de Premis. Volem fer constar que, a més del propi lliurament de premis als finalista que detallarem a continuació, tots i cadascun dels participants en el concurs -encara que

ACTIVITATS

GAIATA 15 SEQUIOL

la seva participació siga com a integrant d’un grup de treball que presenta un sol projecte- rep un detall i un diploma acreditatiu de la seva participació en el concurs, personalitzat i amb indicació expressa de l’edició al fet que es va presentar.

El lliurament de premis als finalistes es realitza en dependències prèviament acordades amb les entitats i empreses patrocinadores. Com a exemple podem nomenar els lliuraments de premis realitzades en els salons de plens de l’Ajuntament, en els salons de reunions de les entitats patrocinadores o en el saló “Menador” del Espai Cultural de Castelló, en aquestes últimes dues edicions. O combinant diverses seus, en funció dels interessos de les entitats i empreses participants. A aquest lliurament, es cursa invitació a tots els escolars el treball dels quals ha estat seleccionat com a finalista, als escolars mereixedors dels tres primers premis, al director del centre on cursa estudis el guanyador o guanyadora i a companys, familiars i amics -això últim depenent de la capacitat i de

la situació pandèmica en la qual ens trobem, ja que en aquestes dues últimes edicions, l’aforament ha estat limitat-; presidint l’acte, per norma, la Reina Infantil de les Festes, les autoritats municipals de festes i educació i la representació de la Gaiata 15 Sequiol. Aquest acte disposa d’una àmplia cobertura informativa per

part dels mitjans de comunicació.

Els Premis. A manera il·lustrativa indiquem, a continuació, els premis que es lliuren per categoria, tenint en compte que si el guardonat és un grup d’escolars, la dotació del premi es dividirà entre els participants.

121

XVIII EDICIÓ DEL CONCURS ESCOLAR DE MAQUETES DE GAIATA “CIUTAT DE CASTELLÓ” Primer premio - Premi Lorenzo Ramírez: Litografia d’original del pintor i una ordinador personal o similar, amb una valoració de 600 euros.

Segon i tercer premi: Una tauleta digital o similar, amb una valoració de 150 euros cadascun.

6 finalistes de la fase final: Un dispositiu MP4 o similar, amb una valoració de 50 euros cadascun Finalistes en fase local (per cada centre i cada categoria, entre 30 i 40): Un lot de llibres o similar, amb una valoració de 30 euros cadascun.

Premi especial al centre escolar (en les últimes edicions, en concret a la classe) on cursa estudis el guanyador o guanyadora absolut del concurs, amb una valoració mínima d’uns 600 euros.

Com a colofó al concurs, en cada edició, l’equip tècnic de la Gaiata 15 Sequiol, reprodueix la maqueta guanyadora, amb una grandària d’un metre d’altura, que passa a conformar el fons museístic del concurs. Actualment es disposen de setze maquetes realitzades -està pendent de confeccionar les maquetes de les guanyadores de les dues últimes edicions que, les

mesures imposades per la pandèmia, han fet impossible que l’equip de treball les hage pogut construir.

En breu es podrà comptar amb aquestes dues noves maquetes-. Totes aquestes maquetes estan a disposició, tant de l’associació cultural Gaiata 15 Sequiol, com de qualsevol empresa o entitat col·laboradora del concurs, per a quantes activitats de foment i expan-

sió de l’element Gaiata i de les nostres tradicions festives, s’estimin oportunes.

Serveixi com a exemple la realitzada en el municipi de Villafranca, sota el lema “Gaiates de premi”.

A continuació detallem les diferents fases en les quals es desenvolupa el concurs, indicant, dates aproximades en les quals es realitza cada pas:

Presentació oficial de l’edició del concurs. Sobre el mes de setembre. Es comunica la nova convocatòria, tant als mitjans de comunicació locals, com a tots i cadascun dels centres escolars del municipi de Castelló, per al que comptem amb la col·laboració de la Regidoria d’Educació de l’Ajuntament de Castelló. Amb l’elecció de les dates de desenvolupament del concurs -període de presentació de sol•licituds, finalització de la fase local, recollida de totes les maquetes, elecció de jurat...- s’han d’iniciar, també, la reserva d’espais per a l’exposició, lliurament de premis i altres requisits que requereix la intendència d’aquest concurs.

Confecció de cartelleria publicitària. Conjuntament amb el punt anterior s’editen cartells informatius del concurs així com fullets informatius en el qual s’indiquen les condicions del concurs. Tot aquest material es fa arribar a tots els centres escolars de la ciutat.

Assistència i suport tècnic del concurs. Podem indicar que es desenvolupa des de setembre a gener encara que la nostra pàgina web sempre està actualitzada. En la nostra web - www.sequiol.es- disposen de tot un apartat específic del concurs en el qual a més de les bases del propi concurs i del formulari d’inscripció, es pot trobar informació sobre què és una gaiata, com preparar el nostre projecte de maqueta, així com, diferents logotips -de les gaiates de la Ciutat, del concurs, de l’escut de

122

ACTIVITATS

GAIATA 15 SEQUIOL

Castelló... - que els puguen ser útils en la construcció de la maqueta. D’igual manera, l’equip tècnic del Sequiol atén quants dubtes ens puguen arribar a través dels canals de comunicació que tenim oberts: - correu electrònic: sequiol@sequiol.es; - facebook: @gaiataquincesequiol; - instagram: @gaiata15_sequiol; - twitter: @sequiol o participant directament en trobades, en aquells centres que així ens ho demanden.

Jurats en fase local. L’equip tècnic del Sequiol està disponible tant per a assessorar com per a ser part integrant, dels jurats que cada centre ha de triar per a seleccionar els guanyadors de les diferents categories, dins del propi centre.

Fase final: Normalment a la fi de febrer o principi de març -dependrà de l’inici de la setmana festiva-. D’una banda, la designació de les persones que han de compondre el Jurat que, com hem dit, està format per un heterogeni grup de persones, grans coneixedores de les nostres tradicions i enteses de la matèria, que confereixen al concurs un plus afegit de valor en prestigiar la seva decisió. D’altra banda, tota la infraestructura necessària per a recollir totes i cadascuna de les maquetes presentades a concurs en tot els centres escolars que han manifestat la seva intenció de participar.

Resolució de la fase final. Normalment, aquesta fase es desenvolupa entre 15 i 20 dies anteriors a l’inici de festes. La convocatòria del Jurat inicia el procés d’elecció.

Un procediment reglat en el qual cada persona del jurat realitza la seva classificació d’entre les diferents guanyadores de la fase local, en les seves diferents categories.

La seva valoració és, exclusivament, respecte a la maqueta perquè es desconeix el seu autor ni a quin centre escolar pertany. Amb totes les valoracions, es trien les guanyadores de cada categoria i, d’entre elles i després d’una segona votació secreta de totes les persones que componen el Jurat, es decideix la guanyadora absoluta.

Dins d’aquest procés s’inclou tot el protocol degut envers totes les persones que han estat nomenades com Jurat del Concurs.

123

XVIII EDICIÓ DEL CONCURS ESCOLAR DE MAQUETES DE GAIATA “CIUTAT DE CASTELLÓ”

Exposició. L’inici d’aquest procés se solapa amb l’anterior lloc que el Jurat, abans de la valoració, analitza el conjunt de treballs presentats amb la finalitat de poder seleccionar alguna d’elles si, al seu judici, és mereixedora de ser valorada malgrat no ser finalista en fase local. Tot el complex engranatge que conforma la preparació de l’exposició es culmina amb l’exposició de totes les reproduccions de les maquetes guanyadores d’edicions anteriors, amb especial atenció a la de l’última edició que comparteix protagonisme amb la maqueta original guanyadora.

L’exposició s’inaugura, normalment, el dissabte anterior a l’inici de les festes magdaleneras i, en aquest acte, són presents les Reines de les Festes, autoritats municipals i festives de la ciutat, i representants de diferents ens culturals i festius; els qui acompanyen a la representació del Sequiol. Al costat d’ells, presideix l’acte la persona la maqueta de la qual ha estat la triada com a guanyadora absoluta del concurs.

La durada de l’exposició és d’unes dues setmanes, això és, fins a la finalització de les festes de la Magdalena, indicant, com ja hem dit, que suscita un alt interès com queda patent amb el nombre de visitants que la situen entre les més visitades, quant no la que més. Finalitzada la mateixa, cada participant pot retirar el seu treball -excepte la guanyadora del primer premi absolut que queda a la disposició de l’associació cultural Gaiata 15 Sequiol, per a la seva reproducció-. Tots els treballs no retirats dins del termini marcat, es procedeix a la seva destrucció i reciclatge de materials.

Lliurament de premis. En el transcurs de la primera setmana d’exposició es realitza el lliurament de premis a tots els guanyadors, guanyadores i finalistes, en un acte en el qual acompanyen a la representació del Sequiol, la Reina Infantil i les autoritats municipals en matèria d’educació i festa. Aquest acte concita l’interès dels mitjans de comunicació.

Ressaltar que tots els participants en el concurs, a través dels seus respectius centres escolars, reben un detall; el que suposa, de nou, una àrdua tasca organitzativa i d’infraestructura per a fer arribar tot el material als diferents centres escolars.

Manteniment del fons museístic. Aquesta activitat es desenvolupa entre la resolució del concurs i la convocatòria de la següent edició. D’una banda és necessària una labor de manteniment i de conservació de totes les reproduccions realitzades -a la 124

ACTIVITATS

GAIATA 15 SEQUIOL

data setze- per a les quals s’ha disposat de caixes de protecció que faciliten el seu transport. Totes elles degudament identificades amb l’any al fet que correspon així com les dades del guanyador o guanyadora d’aquesta edició. D’altra banda, es realitza tot el procés de reproducció de l’obra guanyadora. Un primer pas és escalar totes i cadascuna de les peces que la componen així com l’elecció dels materials més concordes perquè s’assembli el màxim a l’original. La construcció de totes i cadascuna de les peces dóna pas al seu assemblat i acabat final. Ressaltar l’apartat d’il·luminació perquè, a la rèplica, se li aporta una il·luminació específica, amb tecnologia LED, que complementa i ressalta el treball finalitzat.

Com pot entendre’s, aquesta activitat és la més important que desenvolupa Sequiol -independentment de la seua participació en les festes fundacionals de la nostra ciutat- i que im-

plica a tots els centres escolars de la ciutat. Malgrat tots els condicionants negatius que està suposant l’actual situació pandèmica que ens assola, en el moment d’editar aquesta

publicació, Sequiol estarà resolent la dinovena edició del concurs, la corresponent a 2022. I esperem poder continuar complint edicions. Il·lusió i força per a això, tenim.

125

126

127

el Periódico de Castellón

els desitge bones festes

Líder absolut en premsa i digital (web i RRSS) en Castelló 128

ARTICLES · GAIATA 15 · SEQUIOL

129

ARTICLES Des que vam publicar el nostre llibret de 1999, Sequiol ha volgut aportar un valor afegit cultural a la seua publicació, dotant-la d’un quadernet amb articles, interessantíssims, que tots versen sobre un mateix fil conductor, la qual cosa confereix un alt valor als nostres llibrets, no sols per complir amb la seua anual tasca de presentar a la nostra comissió i el programa d’activitats -que la té- sinó per aqueix afegit cultural que esmicola una temàtica, des de molt variats punts de vista o amb la visió dels qui el van viure en primera persona.

Art, del llatí «ars», fa al·lusió a les creacions realitzades per l’home, valent-se de recursos lingüístics, sonors o plàstics, per a expressar una visió sensible sobre el món, imaginari o real. L’art és un mitjà per a expressar sensacions, idees i emocions.

I sobre això versa l’apartat d’articles del nostre llibret 2022. Bé, més ben dit, d’aquelles persones que disposen d’aqueixa sensibilitat especial per a emocionar-nos a través dels seus treballs. Més concretament, en el nostre entorn.

Evidentment, no podem detallar, en aquesta publicació, a tots quants serien mereixedors d’estar-ho -i ja ho sentim però l’espai i el temps és el que és- per això ens hem volgut centrar en uns pocs elegits, en nom i representació de tot el gran elenc d’artistes que, des de la pintura, l’escriptura, la música, l’escultura, la dansa... fan -o han fet- que ens emocionem en contemplar la seua obra.

No és la primera vegada que assumim aquest repte -en la publicació de 2011 ja vam presentar un bon elenc d’artistes de Castelló; en 2005, amb una anàlisi als fills predilectes i adoptius de la ciutat o, un any abans, 2004, amb els artistes gaiaters- però, en aquesta ocasió, una ullada més contemporània.

Huit artistes -tots homes, sí, i no vegen en això cap connotació de gènere per part nostra, sinó la facilitat de contacte, la urgència de temps o l’amable rebuig d’alguna invitació a estar. I prova d’això és que el cinquanta per cent dels qui han realitzat aquests interessants articles, són dones-; huit, artistes, deia, molt representatius i multidisciplinaris. Esperem que siga del seu interés.

Dins d’aquesta apartat trobarà, també, un curiós article -signat pel periodista Raúl Pascual- en el qual es presenten cent anècdotes del Club Esportiu Castelló. Volem que siga el nostre sentit homenatge -en 2014, el quadern del nostre llibret ja va versar sobre aquest gloriós equip- pel seu Centenari.

I, també dins d’aquest apartat, trobaran l’article inèdit que Sequiol presenta a concurs, sobre el tema: La Romeria de la Magdalena. El seu significat, història i evolució. Un magnífic treball, signat per José Juan Sidro, membre del Consell Municipal de Cultura, que ha titulat: “Una ermita, un castell, un poble... una romeria!”.

130

· GAIATA 15 · SEQUIOL

131

Raúl Pascual Periodista. Creador del podcast Universo Albinegro 132

“Que si pots resumir la història del Castelló”, em van proposar. “Sí, vinga, cent anys en tres o quatre pàgines, quasi res”, vaig replicar .

ARTICLES

GAIATA 15 SEQUIOL

t n Ce dotes

c I r è a n n e a per a un Cent

133

Cents anècdotes per a un centenari

I a donar-li al cap a veure com eixim de la dificultat. Però és que la història es compon de xicotets fets que s’escriuen en majúscula o en minúscula, segons les ocasions. Així que això pretenc, compartir cent dades (alguns més, ja ho veuràs si arribes al final) parlant dels grans noms, dels no tan grans, fins i tot sense defugir a persones de les quals quasi ningú guarda un grat record. Tots ells van protagonitzar grans gestes, xicotetes gestes, alguna sonada ficada de pota o, simplement, anècdotes.

Per favor, llig aquestes línies amb bon humor i amb esperit compassiu.

Només és una selecció d’anècdotes.

Segur que tu coneixes més. Quan ens vegem, me les comptes.

134

Albinegres a Les Corts (1926)

1.

El Castelló ha tingut tres uniformes oficials i una samarreta provisional. El primer uniforme oficial mai de va utilitzar (encara sort) ja que en l’assemblea fundacional del C.E. Castelló, Amadeo Andrés Sabater - per cert, germà de l’autor de la lletra del Pam, Pam OrellutOrellutva proposar una samarreta que anava a ser a ratlles horitzontals amb els colors verd, taronja i blau. Com no es va trobar aquest despropòsit de disseny, el Castelló va iniciar la seua marxa amb samarreta blanca i pantalons negres. En 1925, després de decidir canviar l’uniforme, es van jugar un parell de partits amb una samarreta provisional, pel que sembla blanc-i-vermella, abans d’estrenar les albinegres.

2.

Menys dubtes va presentar el disseny de l’escut. Només uns dies després de la constitució del nou club, l’artista Tomás Colón, molt jove en aquells dies, ja va presentar un disseny que, amb els corresponents canvis i actualitzacions, ja presentava uns signes d’identitat que s’han mantingut al llarg del temps.

3.

Tadeo Mallach és un home escrit a foc en la història del Castelló. Va ser el primer president, impulsor, al costat d›uns altres, de l›adquisició dels terrenys del Sequiol, però també va decidir regalar els punts d’un partit contra el Valencia.

Valencia. Quan es va saber, la indignació va ser tal que va haver de dimitir. Un fet que, a la llarga, va influir en el canvi d’uniforme de l’equip.

4.

El Castelló va jugar el seu primer partit contra el Cette, campió del Mediodia francés. En aquell moment el Cette era una potència, ja que va ser dels primers a introduir el professionalisme en el futbol francés i va aconseguir fins a lligues

ARTICLES

GAIATA 15 SEQUIOL

i copes. La població, i amb ella el club, va canviar el seu nom. Ara és Sete i té una plaça en la zona del Port, ja que manté una gran relació amb la nostra ciutat arran de la creació de l›esdeveniment “Escala a Castelló”.

5.

Vols conéixer la primera alineació del qual llavors va ser denominat Esportiu Castelló? Alanga; Martínez, Planchadell; Agramunt, Sos (F), Doménech, Marco, Sos (V), Aliaga, Varella i Aicart

6.

El primer partit del Castelló es va jugar en el camp de l’avinguda de València, el nom del qual serveix de denominació a un altre sector gaiater: La Cultural.

Cultural.

7.

En total, són cinc els sectors gaiaters que tenen nom relacionats amb el futbol: Tir de Colom era un espai multifuncional (és a dir, poc més que un descampat) on es van jugar els primers partits; també va haver-hi un espai dedicat a aquesta pràctica en L’Armelar; el camp de La Cultural va ser el primer recinte dedicat exclusivament a aquest esport; la vinculació de Sequiol i Castalia amb el futbol no necessita major argumentació.

8.

Sabies que el vell camp del Sequiol és considerat el primer camp de gespa d›Espanya? Fins i tot va haver-hi equips que van maniobrar perquè no es permetera jugar al Castelló en aquesta superfície, en aquells dies tan desconeguda en el futbol espanyol.

9.

Emilio Fabregat, el president amb més anys en el càrrec

En els primers anys del Castelló, l’entitat mantenia altres seccions esportives. Potser la més celebrada era la secció de ciclisme, on va militar una gran figura mundial: el vila-realenc Juan Bautista Llorens, el Campió Llorens.

Els jugadors es feien la migdiada en el propi Castalia mediats dels 50

135

Cents anècdotes per a un centenari 10. El Castelló protagonitza diferents ratxes estadístiques que no són estrictament pròpies i que fa que el seu nom s’inscriga en la història d’altres clubs. Per exemple, el 24 de novembre de 1982 el Castelló va rebre el gol 3.000 del Barcelona Barcelona,, obra de Quini. Un altre exemple: en la recentment creada categoria de 1a RFEF el Castelló ha rebut el gol número mil de la competició. Ací queda!!!

11. El nom del Castelló també apareix en la història del Real Madrid, Madrid, ja que els dos presidents d’honor que ha tingut l’entitat (Alfredo Di Stefano i Paco Gento -recentment mort-) han sigut entrenadors del C. E. Castelló. I damunt, l’aparentment etern Miguel Muñoz va dirigir el seu últim partit (el 601 del seu periple en el club) en Castalia. Que li ho pregunten a Planelles! Així mateix, el Real Madrid va aconseguir la seua victòria número mil en la Lliga en el partit que li va enfrontar al Castelló, el 2 de setembre de 1990.

Javi Valls, el jugador més alineat en la història del Castelló

12. El nostre club va protagonitzar el primer cas en el qual un equip de la màxima categoria va resultar eliminat en Copa per un de Tercera. Va ser en la temporada 1929/30. El matagegants era el Castelló i la víctima l’Atlètic l’Atlètic de Madrid. I atenció al resultat: 7-1 13. El Castelló va ser el primer equip que durant dos anys seguits va guanyar a casa i fora al qual era vigent Campió de Lliga. Va ocórrer en la temporada 42/43, en la qual va guanyar les dues voltes al Valencia C.F. i en la 43/44, quan va derrotar a l’Athletic l’Athletic Club de Bilbao tant fora com a casa.

14. El primer gol en Castalia el va marcar l›inoblidable Juan Soria i el va rebre un altre gran ídol de l›afició albinegra: Pérez, que en aquells dies defensava els colors de l’Atlético l’Atlético Aviación.

15. De la Fuente va ser un bon defensa que va militar un any al Castelló (67/68) No va deixar una petjada profunda en la nostra història, però, no obstant això, és l’únic jugador del Castelló que va compartir vestuari amb Pelé.

I és que De la Fuente es va anar a treballar a Nova York i en 1975 va tindre l’oportunitat de compatibilitzar el seu treball amb el futbol i es va enrolar en aquell súper Cosmos en el qual estava Pelé.

16. L’actual versió del Pam Pam Orellut és la segona. La primera era en la qual es parlava que “ya viene el coco a hacer un gol”. gol”. No es conserven enregistraments d’aquesta, però

136

Juan Soria, autor del primer gol en Castalia

ARTICLES

GAIATA 15 SEQUIOL

consta que nombrosos grups la interpretaven durant les celebracions i sessions de ball.

L’actual, versió, amb lletra completament diferent, és obra del mateix autor que l’original, Vicente Andrés Sabater i es va compondre amb motiu del cinquantenari del club, en 1972. La música és del gaspatxer Eduardo Bosch.

17. El Pam, Pam Orellut que sona en Castalia cada diumenge de partit és un enregistrament realitzat en els estudis de Radio Castellón impulsada per Chencho Chencho,, qui es va obstinar a celebrar l’ascens de l’equip amb aquesta iniciativa. Corria l’any 1972. Les veus són de la Murga Carnavalera Fadrell, Fadrell, liderada per Francisco Vicent, Quiquet de Castalia i amb Miquel Soler com a solista, i la música de la Banda de la Creu Roja, dirigida pel mestre Gargori, autor dels arranjaments.

18. Un dels capítols més foscos de la història del Castelló és la sanció en 1933 que va derivar en la suspensió d’activitats del club fins al final de la Guerra Civil. La culpa va ser un penós arbitratge d’un col·legiat anomenat Ostalé, un cognom que figura entre els menys volguts per l’afició albinegra. El Col·legiat va passar la nit en el calabós i el Castelló va acabar expulsat de la competició.

19. Que Ansuategui Roca va ser àrbitre de la màxima categoria i internacional és sabut, igual que el Castelló l›any 97 li va rendir un homenatge. No és una dada tan coneguda que el millor àrbitre castellonenc dels anys 20 del segle passat, Cosín, va rebre el seu carnet d’àrbitre de mans del president albinegre Tadeo Mallach.

20. El 17 de juny de 1987, data d’inauguració del Nou Castalia, el trio arbitral que va dirigir el partit va estar format per tres àrbitres de la delegació de Castelló: Peraita Ibáñez, Ansuategui Roca i Granell Gil, els tres de categoria nacional.

21. Sagues i famílies hi ha en el futbol i al Castelló, però cap, fins on sabem, reuneix un pare i un fill que hagen sigut primer jugadors i després presidents d’un mateix club. Això succeeix amb Emilio i Juan Carlos Fabregat, pare i fill i tots dos ex jugadors i ex presidents.

Que conste que hi ha una altra persona que va ser jugador i president: David Cruz.

22. Parlant de sagues, lloc preeminent ocupen els Isierte. L’avi va ser porter del primer equip, encara que no va arribar debutar en par-

Vicente Martínez, El Salao, tota una vida dedicada al Castelló

137

Cents anècdotes per a un centenari tit oficial. El seu fill és l’històric porter Emilio i el seu net, Isi, ja ha debutat amb el primer equip en Copa.

23. Una de les primeres figures del Castelló va ser Vicente Martínez, el Salao.

Salao. El sobrenom li venia per la seua àvia, que es dedicava a vendre sal pels carrers del Castelló de principis del segle XX. 24. El Salao és la persona que més temps ha estat vinculat al Castelló. Jugador, massatgista i rncarregat de material del conjunt albinegre, va estar més de cinc dècades treballant per i per al Castelló.

25. Javier Valls Andrés és el jugador que més vegades ha vestit la samarreta del Castelló. Un total de 428 partits (417 de titular), 36.781 minuts (una mica més de 25 dies i mig), 121 targetes grogues, 11 roges, i 15 gols.

Domingo Tárrega i Luiche van signar l’últim ascens del Castelló a Primera

26. Quan parlem de golejadors l’últim que fem és pensar en defenses. Saps qui és el defensa més golejador? Luis Serrano, amb 21 gols en 200 partits. En les relacions apareix amb més gols Javier Ibeas, però és que part de la carrera d’aquest jugador es va desenvolupar com a migcampista.

27. El mític Dragomir Racic va ser el segon porter a aparéixer com a golejador en el futbol professional espanyol i el primer a aconseguir un doblet.

28. El màxim golejador històric del Castelló és Basilio, qui va aconseguir 122 gols (78 en Primera, 26 en segona i 18 en copa). Li segueixen altres jugadors de l’època clàssica: Montañés II (99) i Vicente Martínez (89)

138

Prolegòmens del partit inaugural de Castalia

ARTICLES

GAIATA 15 SEQUIOL

29. El primer gol en Primera el va marcar Hernández, el 28 de setembre de 1941, contra el Dépor a la Corunya. L›últim porta la signatura de Ugbade. Ho va marcar a Donostia, el 26 de maig de 1991.

30. El 8 d’abril de 1928 el Castelló li va guanyar 16-0 al Saguntino en el Campionat Regional. Però és que Castellet va aconseguir 7 dels gols, sent el jugador del club que més n’ha aconseguit en un partit. Amb cinc li segueixen Arnau, Mel i Martínez.

31. Castelló no és una ciutat especialment lligada a títols nobiliaris. No obstant això, durant dècades el Castelló va tindre la seua seu al carrer Trinitat número 7, en un immoble propietat de la Marquesa de San Joaquín. D’altra banda, entre els jugadors de l’equip figura un marqués: Vicente del Bosque.

32. Els jugadors, quan es retiren de la pràctica esportiva, són encara persones joves i han de seguir la seua trajectòria vital. Exerceixen les més diverses professions, però les que més ens criden l’atenció són la d’Emilio Vidal, qui abans de fer-se entrenador, va ser lleixiuer, és a dir, fabricador de lleixiu. I José García, defensa dels anys 40, qui, després de la seua retirada, es va convertir en un reconegut cantant de sarsuela. Quasi res!

Postal conmemorativa del primer ascenso a 1ª

33. En la temporada 82/83 el Castelló es va classificar per a la final del Campionat d’Espanya d’Aficionats. Durant la temporada, un dels seus puntals havia sigut Javi Valls, qui el dia de la final, com tots els seus companys, dirigits per Luis Serrano, estava a Saragossa. La diferència és que Javi estava en Sant Gregori, un camp de maniobres militars, i la resta de la plantilla en el camp… de futbol.

34. Alanga va ser el primer porter del C.E. Castelló i la tradició relaciona a la seua mascota, un elefant, amb l’origen del crit d’ànim específic del Castelló, el Pam, Pam Orellut. Es veu que, al llarg de la seua trajectòria, va tindre a més d’un elefant. Encara es conserva, i està localitzat, un de banús que, pel que sembla, li va regalar el renomenat ciclista Juan Bautista Llorens, en aquell moment enrolat en les files del C.E. Castelló.

35. La primera persona que va ser entrenador del Castelló va ser Agustín Sancho que, al mateix temps, era destacat jugador del FC Barcelona..

Barcelona

Celebració de l’ascens a Primera en la plaça Major en 1972

36. Jack Greenwell va ser el segon entrenador estranger del Castelló (el primer va ser 139

Cents anècdotes per a un centenari l›alemany Von Kaufer). Va arribar en 1926. Hui li coneixeríem com un sergent de ferro. Va introduir nous mètodes d’entrenament i una fèrria disciplina. Després del seu reeixit pas pel Castelló, va seguir la seua trajectòria entrenant a l’Español, l’Español, Mallorca i Sporting de Gijón,, entre altres.

Gijón 37. Segons José María Teigeiro, directiu, periodista i memòria dels primers anys del Castelló, el nostre club va adoptar l’uniforme albinegre inspirant-se en l’exemple de la Gimnástica de Madrid, a pesar que només unes setmanes abans de l’assemblea on es va plantejar el canvi d’uniforme havia jugat (i golejat), en el Sequiol, el Victória de Las Palmas, un altre equip albinegre.

Jack Greenwell

38. En concret, el C.E. Castelló és albinegre des del 14 d›octubre de 1925, quan es van estrenar les noves samarretes. Els primers jugadors a defensar-les van ser: Alanga; Vidal, Archilés; Rubio, Montañés, Planchadell; Más, Pinto II, Roca, Soler i Pinto I. La cosa no va anar res bé.

Es va perdre contra el Gimnástico de València i, damunt, l’autor del primer gol valencià va ser Vicente Martínez, el Salao.

39. Tots coneixem a Chencho i el que va significar per a Castelló però, sabies que la seua senyora esposa, Dorita Barquero, va cosir personalment una bandera albinegra que va resultar ser talismà? Va estar present en dos ascensos consecutius del Castelló, com ho testifiquen les signatures de les dues plantilles que van obtindre els èxits (68 i 72).

40. Any 1973. Estadi Vicente Calderón (abans i després Manzanares). Final de la Copa. Al president del Castelló, Emilio Fabregat, no li agrada com està jugant l’equip i decideix baixar al vestuari durant el descans per a dir-los alguna cosa als jugadors. Quan es disposa a anar-se, un ministre present en la llotja el deté dient: “D’ací no es mou ningú fins que no es vaja la seua Excel·lència”, Excel·lència”, referint-se al General Franco. I no es va moure. Tampoc l’equip va poder millorar el resultat.

41. Sempre es diu que el C.E. Castelló es funda sobre la base del Cervantes Cervantes.. Sent això cert, la veritat és que el Cervantes no va desaparéixer i va seguir amb la seua trajectòria. Per exemple, en 17 de juny de 1923 el Castelló va guanyar 4-1 al Cervantes en el partit d’inauguració del camp de futbol de Vila-real.

42. Que el ciclisme era un esport amb molta afició a Castelló és conegut, però potser

140

Racic, tot un ídol i porter golejador

ARTICLES

GAIATA 15 SEQUIOL

no sabies que, arribat el moment, en el Sequiol s›instal·laven peralts per a celebrar competicions allí mateix.

43. També es va practicar ciclisme en Castalia.

Va ocórrer a l’estiu de 1952 i van participar els components de l’equip nacional.

44. Durant quasi tota la seua història (1923 - fins a finals dels 50) el Sequiol va ser propietat dels 10 aficionats que van adquirir els terrenys.

Després d›un ascens a Segona, el club va decidir comprar el camp. Era el Nadal de 1953, curiosament amb Castalia ja inaugurat.

45. Poc li va durar la propietat del Sequiol al Castelló. En lloc d›abonar el primer termini de la compra, la directiva, acuitada pels deutes, va emprar els diners a pagar a jugadors. Els aficionats es van desencantar, van deixar d›aportar diners i a l›any següent, l›Ajuntament va assumir la propietat de les instal·lacions. Poc després les va cedir per a la construcció de l›Escola de Magisteri, inaugurada en 1960.

46. Els partits amistosos ofereixen moltes possibilitats, entre altres, veure a jugadors no habituals. No ens referim en aquest moment a jugadors de la pedrera en procés de formació.

El Dilluns de Magdalena de 1955 es va organitzar un partit entre el Castelló i el Valencia Valencia.. El Castelló va estar reforçat pel mític Telmo Zarra, l›autor del gol d›Espanya contra Anglaterra en Maracaná. Zarra va marcar tres gols vestit amb la albinegra.

47. Pedro Paradells va ser primer jugador i més tard entrenador del Castelló. Un home molt important en el futbol provincial que va introduir un concepte nou: la concentració.

Els jugadors en la temporada 54-55 menjaven junts abans del partit i es tiraven una migdiada en l›alberg que funcionava en el propi Estadi Castalia.

48. Singulars personatges s’han vist relacionats amb el Castelló al llarg d’aquests 100 anys d’història. Un dels més peculiars va ser l’entrenador Carlos Virba, qui va arribar acompanyat d’unes brillants credencials que mai van poder comprovar-se. Virba igual emprava a Tonín de xofer o prescindia de Felices, com s’anava a parlar amb el porter en ple partit. Peculiar va ser la seua, crec que afortunadament, primerenca destitució: a la porta mateixa de l’autobús, ja que Virba no volia que Alberto Felip, llavors gerent, viatjara amb l›equip.

Lucien Muller, entrenador amb més partits dirigint al Castelló

141

Cents anècdotes per a un centenari 49. Un altre conjunt unit a la història del Castelló: el Catarroja. Va ser aquest l’equip de procedència de dos inoblidables entrenadors: José Luis Oltra, l’entrenador del rècord, i Álvaro Cervera, l’entrenador que va signar el penúltim ascens a Segona.

50. Entrenadors llenguallargs hem tingut uns quants, però en el podi està, sens dubte, el de A Corunya José Antonio Naya (8283). Dotat d›una notable verborrea, sovint envoltat de la polèmica, va sorprendre a tots pronunciant una conferència en el Club Taurí sobre la preparació física dels toreros. Olé!

51. Antal Dunai, entrenador hongarés de grat record, va dimitir d’una forma sorprenent unes hores abans d’un partit de Copa contra l’Athletic l’Athletic de Bilbao.

Bilbao. Encara que ja s’havia adoptat la decisió, encara va dirigir aqueix partit. Diuen que un enfrontament amb un familiar d’un jugador de la pedrera no convocat va ser la gota que va satisfer el got de la paciència del preparador magiar.

Drobovolski en acció

52. Els tres entrenadors que més partits han dirigit a l’equip, han desenvolupat gran part el seu servei al Castelló en Primera: Lucien Muller (174 partits), Emilio Vidal (159) i Luiche (138).

De tots ells, Emilio Vidal és el que més partits va estar en Primera amb els albinegrrs: 107.

53. Més d’entrenadors. Des que Paco Guillén va dirigir el seu primer partit (1939) fins que va dirigir l’últim (1960) van passar 21 anys, els mateixos que van transcórrer entre el primer i última partit dirigits per Lucien Muller. No els queda lluny Camilo Liz (1960/1978).

54. Paco Guillén és una de les poques persones que ha exercit el paper de jugador-entrenador en el C.E. Castelló.

55. José Luis Oltra va signar la temporada més reeixida quant a resultats en competició regular: 20 victòries, 14 empats i 4 derrotes van suposar obtindre 74 punts i quedar campió de grup en 2ª 2ª B. Una única derrota en la fase de play-off va impedir l’ascens.

56. En entrenador del primer equip formalment nomenat que ha tingut una vida més efímera va ser Floro Garrido. Només va dirigir alguns amistosos. Havia sigut fitxat a l›estiu de 1997 pel president Lausín, qui es va desprendre de les seues accions poc després i va ser substituït per Toni Bonet. En el canvi, va caure Floro Garrido.

142

Tadeo Mallach, primer president

ARTICLES

GAIATA 15 SEQUIOL

57. Tècnics provisionals, aqueixos que venen a substituir a un entrenador en tant que es fan gestions per a portar a un altre, hi ha hagut uns quants: Tonín, Mendieta, Manchado, Luis Serrano, Palomo, Pegueroles, Pepe Heredia, Sergio Rodríguez, Pepe Morata… Normalment, homes de club que presten un servei més a la causa.

58. Les relacions internes no sempre són fluides ni fàcils. El ja citat diverses vegades Vicente Martínez, el Salao, Salao, sent ja major, va rebre un tracte poc respectuós per part d’un jugador, tampoc fa falta donar el nom. Andrés Felices, un altre mite albinegre, va eixir en defensa de Martínez i el poc educat futbolista va acabar amb alguna peça dental de menys.

59. Joaquín Fernández Santomé, Quinocho, va triomfar sobre el terreny de joc i en els despatxos. De jugador en actiu, va passar a ser gerent i la mà dreta d’Emilio Fabregat. Va ser peça fonamental al Castelló del cinquantenari. Poc després va tornar al seu Vigo natal per a ser gerent del Celta Celta.. Uns malvats li van assassinar en les mateixes dependències del club en 1987. La seua defunció va produir, malgrat els anys transcorreguts, profund dolor en la societat castellonenca.

Lletra original del Pam Pam Orellut

60. La trajectòria de Fernando Gómez Colomer recorda molt a la de Quinocho Quinocho:: arriba ja veterà al club, de la gespa pràcticament passa al despatx, lidera un projecte que acaba en ascens i torna al seu club de tota la vida, en aquest cas, el Valencia Valencia.. La diferència és que Fernando ha tornat en un parell d’ocasions (una a penes un intent) i Quinocho mai es va reincorporar a la nau albinegra.

61. El C.E. Castelló és Societat Anònima Esportiva des del 30 de juny 1992. El primer grup majoritari d’accionistes van ser el president i vicepresident en exercici de l’entitat, Domingo Tárrega i Vicente Rovira, acompanyats per altres directius amb menors participacions.

62. El president que més temps ha romàs en el càrrec ha sigut Emilio Fabregat Fabregat (1967/1977), seguit molt de prop per Domingo Tárrega i Juan Bautista Traver Tomás. Un va encapçalar el procés de conversió en SAD i a l’altre li toque liderar el procés de “resurrecció” després de la Guerra Civil.

63. Menys temps va estar en la Presidència Manuel Navarro Lloria, qui la va ostentar durant les temporades 56/57 i 57/58. Aquest empresari del transport de carburants era propietari d’un Rolls Royce, Royce, que no dubtava a emprar

Ernesrto Bonet, el Buitre

143

Cents anècdotes per a un centenari per a anar als desplaçaments de l’equip pels camps de la Tercera Divisió. No sols causava impressió, si no que a bord de semblant vehicle s’assegurava ser el primer a tornar a Castelló i traslladar les seues impressions abans que ningú.

64. José Laparra era la cara amable de Castellnou.. No obstant això, el seu somriure degué esnou vair-se quan va intentar assaltar la casa d’una vident per a intentar recuperar els diners pagats per un sortilegi que, pel que sembla, no va donar resultat. Ja no era president del Castelló.

Paco Guillén, jugador i entrenador

65. Valentín Sanmateo va assumir la presidència durant l’estiu de 1996 en el que va ser una cerimònia de la confusió. Protagonistes: ell i el seu grup, el president en exercici, Francisco Palau i l’ex president Tárrega i els seus consellers, que encara eren els accionistes majoritaris. Part dels exconsellers van vendre les seues accions a Sanmateo, qui va forçar la dimissió de Palau amb l’equip ja presentat.

Unes setmanes més tard, el 24 d’octubre, el propi Sanmateo va dimitir davant el seu consell i, encara que va intentar rectificar, va ser substituït per Jesús Lausín.

66. El relleu de Lausín va ser també propi d’una pel·lícula d’acció. Amb l’equip desnortat, un dèficit desbocat i els terminis constrenyent, Bonet va presentar una oferta. El propi Ajuntament de Castelló va haver de convocar al Consell d’Administració de Lausín per a negociar. A mesura que anaven arribant, van romandre tancats en el Saló de Plens a l’espera que la Policia Local els localitzara a tots.

Aqueixa reunió va ser fonamental per al traspàs de les accions.

67. Celeiro, sense moure un dit, li va donar nom a un “cas”. En 1971, Quinocho li va signar la baixa, quan creia que estava signant el llavors anomenat dret de retenció. Amb la baixa a la mà, Celeiro va signar pel Cadiz i el Castelló va denunciar el contracte. Després d’aquest episodi, el jugador només signava els seus contractes per un any.

68. Un dels fitxatges que més expectació va alçar va ser l’arribada d’Igor Dobrowolski. Jugador d’innegable qualitat, va tindre un rendiment irregular, fins al punt que el que més es recorda d’ell és un accident de trànsit que va protagonitzar en l’A7 en un trajecte València-Castelló.

69. En la temporada 91-92 el Castelló va ser notícia per reunir en la seua plantilla a un jugador

144

Pérez i Martínez, dos nulers fonamentals en la història del Castelló

ARTICLES

GAIATA 15 SEQUIOL

serbi, un altre bosnià i un tercer croat, Punisic, Music i Mladen, coincidint amb l’esclat de la guerra dels Balcans, que va enfrontar als països d’origen dels jugadors.

70. Poques persones han tingut unes vespres de partit més intenses que Sergi Escobar en 2021. Estava a Croàcia, va dirigir al seu equip enfront del Dinamo de Zagreb, se les va arreglar per a salvar els obstacles per a viatjar en plena pandèmia, va arribar a Castelló i l’endemà va dirigir a l’equip contra el Rayo Vallecano. Es va perdre i el Castelló va descendir.

71. Els aficionats del Castelló som legió, afortunadament, però sempre hi ha alguns que deixen empremta. És el cas d’Ernesto Bonet, el Buitre, Buitre, més vegades acompanyat pel seu bombo que per la seua samarreta. Encara ressonen en les graderies de Castalia els ressons de les seues improvisades poesies.

72. Fernando Toledo ha sigut el custodi durant anys del ninot orellut, aqueix ninot que, somrient, és capaç de moure mans i orelles, que es va crear en 1973. Després de la defunció de Fernando Toledo, als 80 anys, la seua família va decidir cedir-lo en depòsit a la Federació de Penyes del Castelló (FEDPECAS), que el custòdia en la seua seu com un tresor.

El que és!

Plantilla campionat regional 29

73. Varella era el seu cognom i un costum seu com a aficionat ha deixat una petjada inesborrable al Castelló. Ell tenia l’hàbit d’esperonar als jugadors castellonencs amb dues fortes palmades que ressonaven en el Sequiol.

La transcripció onomatopeica de les dues palmades és Pam, Pam. Pam. La picaresca va fer la resta.

74. El Governador Andino, impulsor de la construcció del primer Estadi Castalia, va rebutjar que posaren el seu nom al recinte. Es va veure

Alineación de Castellón en Sarria contra atco Madrid (7-1)

Inauguració del Nou Castalia, amb Chenco com a mestre de cerimònies

145

Cents anècdotes per a un centenari en l’obligació de triar entre substituir el Mercat Central i construir l’Estadi. Es va decidir per aquesta última iniciativa, ja que “això del Mercat és tan necessari que es farà més prompte que tard”. tard”. Curiós raonament!

75. L’arquitecte que va signar el projecte de l’Estadi Castalia va ser Francisco Maristany, el mateix que va dirigir les obres de reforma del Reial Casino Antic, el que va dissenyar l’espadanya de la Basílica de Lledó i va planejar nombrosos edificis emblemàtics, tant particulars com oficials.

76. Enrique Tropel és un altre dels noms lligats a la història de club. Quasi quatre dècades complint unes funcions difícils de definir: conserge, porter, encarregat del marcador…De tot va fer el bo de Tropel en favor del Castelló.

77. Aconseguidors en l’ombra podríem nomenar-los. Persones que durant molts anys han treballat pel Castelló, unes vegades ocupant càrrecs i altres, simplement, sent imprescindibles. En aquest apartat podem citar a Jaime Varella en els anys 40, a Paco Ruiz durant les dues dècades següents i, més recentment, Tomás Miravet.

Planelles i Racic, dues llegendes

78. Una de les recuperacions més llargues que es recorda és la de Juan Planelles, que va caure lesionat jugant amb el Zaragoza en un patit contra el Granada el 17 de març de 1977 i va reaparéixer amb el Castelló el 4 de febrer de 1979 en un partit front…al Granada Granada.. Planelles no guarda bon record d’aquella plantilla de l’equip nassarita: “va ser una època fosca per a aqueix club, supose, ja que no vaig ser l’únic al qual van lesionar de gravetat”.

79. Planelles, per molts considerat el millor futbolista en la història del Castelló, ha viscut (com

146

Una de les primeres alineacions en el camp de la Cultural

ARTICLES

GAIATA 15 SEQUIOL

Pepe Ferrer) dos ascensos a Primera amb el Castelló, el de 1972 i el de 1981. Aquest últim es va aconseguir contra el Rayo Vallecano i el burrianense va marcar el primer gol.

80. En la història del Castelló figuren dos futbolistes amb el nom de Pizá, un en l’època daurada dels 40 i un altre a la fi dels 60. Aquest últim va caure lesionat de gravetat en un amistós contra el Real Madrid per una acció del castellonenc (llavors jugador blanc) Babiloni. Quan es va plantejar el retorn de Babiloni, Pizá va demostrar que no guardava cap rancor per aquella acció. Fins i tot van compartir alineació el dia que va debutar com a tècnic Lucien Muller.

81. Sebastián Planchadell va ser el primer jugador a estampar la seua signatura pel Castelló el mateix dia de la constitució del club. I va ser l’únic integrant d’aquella primera plantilla que no pertanyia al Cervantes Cervantes,, ja que militava en el Castalia Castalia.. Va ser una persona molt peculiar en la seua relació amb el futbol. De fet, es va retirar als 26 anys.

82. Antonio Sales va ser un bon president amb idees innovadores. Tant, que abans d’arribar la publicitat a les samarretes, se les va arre-

Celebració de l’ascens a segona temporada 59-60

Emilio Vidal, gran defensa i mític entrenador

147

Cents anècdotes per a un centenari glar perquè el club tinguera un bingo en el recinte de la Pèrgola. L’Ajuntament es reservava l’ús de la sala vint dies a l’any, ja que calia fer-lo compatible amb les presentacions de gaiates.

83. Abans que la corporació municipal decidira construir un estadi nou en la ubicació de Castalia, es van considerar diverses possibilitats.

Les que van estar més prop de ser realitat van ser uns terrenys on ara està el Parc Mèrida i altres situats entre l’avinguda de la Mar i Germans Bou, ubicació que també es va remenar unes dècades més tard.

84. L’11 de maig de 1986 es va jugar l’últim partit en el vell Castalia. Va ser contra un equip històric, el Recreativo de Huelva i el resultat va ser clar: 5-0 per als albinegres, amb quatre gols de Pedro Alcañiz. No obstant això, el cinqué el va anotar Totó, qui ha passat a la història com l’autor de l’últim gol d’aquell camp.

Bé, va passar a la història i es va emportar les 100.000 pessetes de prima extraordinària que anava a rebre el jugador que tancara el marcador.

85. Curiosament, el Castelló, uns mesos després, el 27 de setembre de 1987, era l’encarregat de clausurar un altre històric estadi albinegro: El Almarjal, de Cartagena, posava punt i final a la seua història amb un Cartagena 4-0 Castelló per a donar pas al Cartagonova Cartagonova,, estadi pràcticament bessó al Nou Castalia.

Emilio Isierte, durant la seua etapa en l’Sporting

148

Partitura original del Pam Pam Orellut (parcial)

86. Després d’una temporada en el Javier Marquina,, el Castelló va estrenar el seu nou esquina tadi (bo, el nou estadi municipal) el 17 de juny de 1987. El rival va ser l’Atlético l’Atlético de Madrid (una picada d’ullet a la inauguració del primer Castalia) i el primer gol albinegre en el nou recinte porta la signatura de Zlatan.

ARTICLES

GAIATA 15 SEQUIOL

87. Aqueix 17 de juny, a més d’inaugurar l’estadi, es van celebrar eleccions a president. Va guanyar el candidat que optava a la reelecció, Domingo Tárrega, qui, curiosament, no va poder encapçalar la representació del club en la cerimònia inaugural. Chencho va ser el mestre de cerimònies.

88. L’elecció de Crescencio López, Chencho Chencho,, per a que dirigira la cerimònia d’inauguració de Castalia va ser un acte de justícia. A part del seu indubtable mestratge en aquests menesters, Chencho Chencho,, des dels micròfons de Radio Castellón, va llançar uns anys abans la campanya “Queremos Campo” que, després d’un llarg procés, va culminar aqueix dia.

89. Rivals al llarg d’aquests 100 anys hi ha hagut molts, però al qual ens hem enfrontat en més categories diferents és l’Alcoyano l’Alcoyano.. Hem jugat contra ells en Primera, Segona, Segona B, Tercera i, aquesta temporada, en 1a RFEF. 90. Els controls antidopatge van començar en el futbol espanyol en la temporada 87/88. Els primers jugadors del Castelló a passar-ho (i superar-ho) van ser Raúl, Manchado i Vujkov.

91. Castalia va acollir el 23 de setembre de 1987 la seua primera trobada internacional. Es van enfrontar Espanya i Luxemburg. Va guanyar Espanya per 2-0, però el més destacat de la trobada va ser que va haver-hi necessitat de pintar de verd àmplies zones de gespa degud al mal estat en el qual es trobava.

92. Poques vegades els aficionats –una massa de gent sense identitat individual- planten cara als dirigents formalment. L’excepció la constitueix l’Associació de Pequeños Accionistas Sentimiento Albinegro, que manté, recolzat únicament en els seus recursos, una llarga batalla judicial perquè l’entitat es veja compensada pels perjudicis que va generar la gestió de Castellnou 2005 (Laparra, Osuna i Blasco).

Alanga

93. Això que escric m’ho han comptat, no ho he pogut comprovar. Diuen que en l’època de David Cruz es van posar una sèrie d’imatges motivadores en el túnel de vestuaris. Grans llegendes, moments importants de la història del club… I es va colar una imatge del mateix Cruz. Per a un partit que va jugar, li va traure rendiment el gachó!

94. L’explosió d’abonats que va suposar l’arribada de l’actual propietat del C.E. Castelló, encapçalada per Vicente Montesinos, va supo-

Porta principal del Sequiol

149

Cents anècdotes per a un centenari sar que el Castelló batera en 2017 el rècord nacional d’abonats en Tercera Divisió: 12.701 abonats.

95. El creixement d’abonaments va permetre distingir a personalitats amb el lliurament d’abonaments honorífics amb números significatius. Així, l’abonament número 12.701, el que va suposar el rècord, va ser entregat a S. M. Felipe VI, mentre que Planelles i Del Bosque, herois de l’ascens del 72, van rebre els abonaments 10.000 i 10.001, respectivament.

El president Casanova signant l’escriptura de compra del Sequiol

96. L’any 2020 el Castelló va aconseguir el seu topall d’abonats, amb 14.000. El club es va veure obligat a no emetre cap carnet més, a causa de la proximitat d’aquesta xifra amb l’aforament oficial de Castalia.

97. Coincidint amb el Centenari, s’estan celebrant els 25 anys de la creació de la Federació de Penyes del C.E. Castelló (FEDPECAS).

Els primers passos de l’entitat cal buscar-los l’any 1997, quan per iniciativa del conseller Miguel Sanz (sota la presidència d’Isidoro Gasque, sent màxim accionista Antonio Bonet) van unir les seues forces: Orgasmo Albinegro, Frente Fr ente Orellut, Brigades Alcohólicas i Colla Albinegra. A l’any següent, la Fedpecas es va convertir en Associació Cultural i va nomenar a Jorge Traver com el seu primer president.

98. El portera Iván Martínez, al costat del lateral Isi, van ser els primers jugadors nascuts en el segle XXI que van defensar les samarretes del Castelló en partit oficial.

99. El Castelló va començar sent un equip conformat per persones de la pròpia ciutat.

Malgrat la professionalització, així va continuar sent en l’època daurada dels anys 40 i el pes de la pedrera va ser significatiu en les estades en Primera de finals del segle XX. En aquest apartat cal destacar el nom de Manolo Adell, tècnic que va marcar una brillant època en el futbol formatiu.

Juan Traver, un dels presidents més longeus, entregant un trofeu

150

100.Aquesta, anècdota la deixe en blanc perquè la completes amb una vivència teua, un moment extraordinari, un personatge especialment estimat, que no hages vist reflectit en les pàgines anteriors. Reflexiona, recorda i, si vols, m’ho expliques enviant un missatge a universoalbinegro@gmail.com

ARTICLES

GAIATA 15 SEQUIOL

I fins ací, benvolgut lector, la selecció de cent anècdotes per a celebrar un Centenari. Has trobat a faltar algun nom? Segur que sí, però és que cent anys d’història donen per a tantes dades, tantes situacions i tants testimoniatges…

Aquest treball haguera costat llargs mesos de fer si no arriba a ser perquè persones com José María Arquimbau, José Luis Tirado, “Josety”, Miguel Ángel Serer, Conrado Marín, o Ximo Alcón han tingut la generositat de compartir les seues investigacions amb la resta d’aficionats. En això està també Guillermo Viciano, el líder de les estadístiques albinegras.

Nota de redacció 1: Amb aquestes línies que, magistralment, a conjunyit l’amic Raúl Pascual, la família Sequiola vol rendir, en primer lloc, un grandíssim homenatge al Club Esportiu Castelló, en el seu Centenari i, per tant, a tots aquells que d›una manera o una altra (futbolistes, directius però també al futbol base, massatgistes, encarregats de material, aficionats...) han sigut part d’aquests cent anys d’història; i, amb un record molt especial, a tots els Sequiol@s que, en un moment de la seua vida, han sigut part d’aquest centenari equip. GRÀCIES Nota de redacció 2: les fotografies que il·lustren aquest article s’han obtingut de “EL LIBRO DE PLATINO DEL C. D. CASTELLON” de José María Arquimbau 151

L

Una ermita, un castell, un poble... una romeria!

(La romeria de la Magdalena. El seu significat, història i evolució) ​Per José Juan Sidro Tirado / ​​​​​​Consell Municipal de Cultura

a romeria de les Canyes constitueix una de les més preuades senyes d’identitat de la ciutat de Castelló; en ella es reprodueix any rere any la protecció penitencial que rememora el naixement de la ciutat el 1252, després que el rei Jaume I concedirà, el 8 de setembre de 1251, el permís de trasllat per a la fundació de Castelló al pla.

La tradició emmarca aquell trasllat el tercer dissabte de Quaresma, traslladant-se posteriorment la celebració al diumenge. A hores d’ara, constitueix l’acte central de les festes de la Magdalena, elevades al rang de festes majors de la ciutat l’any 1945.

Amb una inicial i clara vinculació religiosa important, es caracteritza pel desplaçament tant individualment com col·lectivament, a un lloc sagrat, al voltant de la ciutat, l’ermita de la santa penitent, amb l’esperança d’aconseguir un bé. El 1375

152

es té documentada una rogativa al Castell Vell, una típica processó penitencial pròpia de la religiositat medieval i directament vinculada a les pestes que assotaven aquestes terres amb freqüència.

No s’ha trobat documentació sobre possibles rogatives al Castell Vell o Ermita de la Magdalena al segle XV, tot i que, és de suposar, també es farien, tenint en compte que, al llarg d’aquell segle hi ha documentades altres rogatives que la ciutat celebrava al santuari de Lledó.

Als inicis del segle XVI, la sequera ataca la ciutat i el Consell decideix realitzar una sèrie de processons penitencials, de pregàries d’aigua; una d’elles dirigida a l’ermitori de la Magdalena. Processons que es repetiran en anys successius, fins que al voltant de 1570 es produeix l’acord entre el clergat i les autoritats mu-

nicipals, amb l’objectiu de celebrar un romiatge anual a l’ermitori de la Magdalena per invocar l’ajuda divina tant material com espiritual.

Al llarg de tot el segle XVII es continua fent la rogativa destacant la participació del clergat, autoritats, gremis i la celebració d’una missa amb almoina als pobres. Una romeria amb anada i tornada, aquesta darrera efectuada per la basílica del Lledó, amb arribada a la ciutat a boqueta nit i amb la celebració d’una processó nocturna on penitents, dones i nenes van portant moltes llums en gaiates de canya.

Al llarg del segle XVIII la romeria sofreix interrupcions en la seua realització anual, degudes fonamentalment a una manca de diners, a problemes amb l’església o a períodes de guerra. O simplement pel fet que l’er-

mita estiguera en ruïnes, tal com va ocórrer entre 1745 i 1749.

El 1750 es recupera, però el seu sentit no és el mateix.

El que fou una processó de rogativa fonamentada en la necessitat, es converteix

en rememoració del record del trasllat, de l’aventura de l’origen. Ara es fa la romeria, segon el dominic Josep Vela “amb el motiu de ser de gràsies i en memòria de la translació del poble de l’Heremitori de la santa al present lloc”.

A partir d’ara la festa se celebrarà com a acció de gràcies en commemoració del trasllat de l’antiga ciutat des de la muntanya a la plana, perdent en part el seu antic caràcter penitencial “perquè no es perga aquesta memòria i amb això s’origine novament la ruïna del seu ermitori”.

El romiatge adopta un sentit cívic i commemoratiu secular, convertint-se en una de les tradicions de la ciutat. Per recuperar-la ja no s’addueixen pestes, sequeres ni qualsevol altra contingència religiosa com havia estat majoritàriament fins aquell moment.

Però la romeria continua tenint un fort caire religiós i des de Tortosa el 1774 s’ordena que la tornada es realitze a les quatre de la vesprada, abans del vespre, abans de fer-se fosc; la raó de l’avançament de l’entrada no era altra que, amb l’hora tardana, la processó s’havia convertit en una mena de manifestació impúdica de les moltes dones que, sota la disfressa de magdalena, lluïen els seus encants “no enfervoritzades per la seua devoció, sinó atretes per l’ocasió de corretejar de carrer en carrer, aprofitant la disfressa i en la foscor de la nit”.

Aquest fet va desencadenar diferents estira-i-arronsa i prohibicions durant diversos anys, fins i tot amb un canvi de dia, a partir de 1793, del dissabte al diumenge. Algunes d’aquestes reformes, sobretot la que fa referència al canvi de dissabte a diumenge, han perdurat fins a l’actualitat, no així l’hora del retorn, que aviat es va anar modificant cap a la nit, perquè les gaiates pogueren lluir la seua esplendor.

Tot i que al primer terç del segle XIX es troben referències municipals considerant a la romeria com a «processió de rogativa a santa Maria Magdalena» i que l’autoritat municipal té present el sentit d’obligació cívica de la romeria, queda manifesta l’absència dels edils castellonencs en aquesta celebració, i durant molts anys tan sols el clergat parroquial i un sector del poble van mantenir el compromís de retorn al lloc dels avantpassats. No serà fins a l’any 1831 quan l’ajuntament acorda “que per més autenticar la funció del matí, recordant la translació de la població des de l’hermita de la Magdalena, aneu tot l’Ajuntament a aquesta hermita”.

Al llarg del segle XX la romeria es consolida com a manifestació de la identitat de tot un poble. Aprovada la Constitució de la Segona República, l’Ajuntament acorda el 1932 celebrar la romeria amb caràcter laic, celebrant-se aquesta sense convidar al clergat, repetint-se l’any següent, però traslladada al dilluns i,

153

amb un pas més al laïcisme, el 1934 l’ermitori estarà tancat el dia de la festa. Després de la interrupció per la Guerra Civil, La romeria del 1939 va ser peculiar. L’Església Major de Santa Maria estava destruïda i Lledó desmantellat. Els romeus van sortir del convent de Sant Agustí. Com manaven els temps, una formació paramilitar juvenil va convertir la processó en gairebé una desfilada cívica-militar-religiosa; tot i això, comença a cristal·litzar l’afany per convertir la Magdalena en una festa gran “per tornar a la festa la seua brillantor d’altres temps”.

Serà a partir del 1952, amb l’aniversari fundacional de la ciutat, quan es comença a fer una veritable ro-

154

meria multitudinària, a més d’instaurar per als romeus la cinta verda. Posteriorment i després d’una estranya interpretació del Concili Vaticà II, el clergat deixa de participar en la romeria a excepció d’un sacerdot que la presideix i porta la relíquia. Deixen de participar les ordres monàstiques, els nens del Col·legi de Sant Vicent Ferrer i de l’antiga Beneficència, i amb aquestes absències es comencen a perdre els càntics i alguns rituals.

El 1982 es crea la Colla de Cantors, amb el restabliment de certs rituals i el 1989 es restaura la tradició de la famosa tornada a peu passant per la basílica del Lledó, que s’havia perdut oficialment. Alguns membres

del consistori comencen a participar en la tornada, a la qual se sumen diverses colles de les festes.

La Consueta o ritual de la romeria, publicada per primera vegada el 1991, contempla el protocol de la romeria, amb tots els elements (religiosos, civils, gastronòmics, cants, recorregut, vestimenta, etc.) entre els quals destaquen el volteig de campanes, la despertada, la missa de romers o missa de canyes, i la romeria pròpiament dita, amb el recorregut fins a l’ermita de la Magdalena i la tornada dels romeus a la cocatedral de Santa Maria.

La representació municipal i civil a la romeria ha variat segons el moment de la his-

tòria o la tendència política present a l’ajuntament, de manera que per molts anys a principis del segle XX la comitiva estava oberta pel cronista de la ciutat, el secretari de l’ajuntament, els regidors ordenats segons el nombre de vots obtinguts en la seua elecció, o si escau, de menor a major edat, seguits del síndic, els tinents d’alcalde, els governadors civils i militars i l’alcalde.

Avui, aquest protocol de la postguerra ha quedat sensiblement alterat en accedir al consistori diferents grups polítics i comptar amb la presència habitual de personalitats destacades del món polític autonòmic o fins i tot, en algunes ocasions, estatals.

Ara, a la segona dècada del segle XXI, podem parlar d’una romeria consolidada en un doble sentit oficial i triple popular. Oficialment, trobem una romeria religiosa, encapçalada pel preste i amb la relíquia, de caràc-

ter penitencial, demanant salut, pau, i aigua o sequera segons convinga, al costat d’una romeria laica, encapçalada per l’ajuntament, amb caire recordatori del trasllat de la muntanya al Pla. Una romeria a l’ermita i a la vegada al Castell Vell, al primitiu Castelló.

D’altra banda, i pel poble, la romeria en l’actualitat presenta una triple consideració. Per alguns veïns i visitants és la religiositat el que predomina, el que fonamenta el romiatge, amb total participació en els actes religiosos que l’envolten, cants, misses, oracions, responsos, te deums, etc…; per un altre grup, la romeria és record d’un passat històric, record d’un moment, un trasllat, un canvi, el naixement de Castelló com a poble; i encara podem afegir un tercer sentit popular, per aquells en què la romeria és gresca, diversió, moment i ocasió per gaudir de la festa sense cap vinculació, ni religiosa ni històrica.

I per tots, veïns i visitants, la romeria, amb una dimensió ritual i una periodicitat anual, implica des dels seus

ancestrals orígens, identitat i pertinença a un lloc determinat, de manera que entre les persones que anem a la romeria, amb un sentit o un altre, es dóna sempre un sentiment de germanor i de llaç de sociabilitat.

Això ho va entendre molt bé el març del 2017 el Ple del Consell Valencià que per decret va declarar “la Romeria de les Canyes” BICI. Bé d›Interés Cultural Immaterial amb les seues diverses accepcions al llarg dels anys: “Rite d’afirmació col·lectiva de la pròpia identitat, símbol de germanor, identitat i orgull de pertinença a la ciutat de Castelló, orgull de genealogia, i romiatge penitencial i d’acció de gràcies”.

Una romeria, una celebració popular, que ha estat, està i ha de continuar sent l’acte central d’unes festes, les de la Magdalena de Castelló, on els protagonistes són a parts iguals el poble, l’ajuntament i el clergat, oberta a tothom i amb un sentit religiós i cívic, commemoratiu secular, convertida pel pas del temps, i per molts segles més, en una de les tradicions més fortes de la ciutat.

155

Jose Luis Estanislao Ceramista i escultor a nàixer el mes de setembre de l’any 50. Primer va viure al carrer Viver de Castelló; uns anys més tard es va traslladar, amb la seua família, al carrer Vinaròs on contínua vivint.

Recorda que ja de ben xicotet li agradava jugar amb el fang i fer figuretes i trens amb ajuda de pots, mentre veia com els seus veïns jugaven amb trens de veritat. Ell feia ninots de fang a canvi que li deixaren jugar amb el tren.

Amb tan sols set anys ja acudia a una escola de dibuix, perquè tenia facilitat per al dibuix. Se li il·lumina la cara amb un somriure en recordar com va dibuixar una Anunciació, amb guix, a la paret de la cuina. Més tard, als setze anys, passe a estudiar un altre tipus d’art, com va ser la talla en fusta o l’escultura, amb el mestre Rafael Marmaneu.

Va ser amb ell, amb En Rafael, quan es va acostar al món de la festa, de la mà de les carrosses; recorda que van ser dos o tres anys,

Per Cristina Agramunt Huguet

al voltant dels anys setanta, amb tan sols vint anys.

A principi dels anys vuitanta va començar a fer monuments gaiaters. Al voltant dels anys noranta, el meu marit i jo mateix vam col·laborar, amb ell, en l’elaboració de diversos monuments i vaig poder comprovar, de primera mà, com els donava forma. Les seues Gaiates sempre eren diferents i cridaneres, així com vertaderes obres d’art, ja que José Luis no pensava que aqueixa Gaiata anava a ser per a només una setmana, ell posava tota la seua obstinació i mestratge com si, aquestes, anaren a ser duradores en el temps. Em conta que en una Gaiata va arribar a posar cristalls de Swarovski!!

sorprén contestant-me que aquesta meravellosa escultura que hi havia al meu costat la va fer amb tan sols dinou anys.

Compte que es va enamorar de la ceràmica de la mà del seu mestre RAFAEL GUALLART. Diu que el món de la ceràmica és com una droga, una vegada la coneixes no la pots deixar.

Estanislao ha estat trenta anys fent classes de ceràmica a persones de la tercera edat i deu anys en el Museu de Castelló.

Al llarg de la seua trajectòria artística ha dut a terme nombrosos projectes, sempre per encàrrec, de dife-

Va estar prop de trenta anys fent Gaiates.

També ha fet dibuixos per a teixits de faldes de llauradora o per a brodar manteletes.

A la pregunta de si em pot dir alguna cosa que fins i tot conserve d’aquells temps o el primer que va fer, em Escultura realitzada amb 19 anys

156

Ermitori La Magdalena a Castelló

Ermita Sant Antoni. Cap i Corp d’Alcossebre

Ermita Sant Onofre a Todolella

i Agustina rents competències, la majoria d’ells religiosos Ha donat forma amb les seues pròpies mans a nombrosos retaules per a ermites, convents i esglésies.

Aquests els sol fer amb ceràmica la qual, primer, dona forma amb fang, la pinta i la cou. Després, l’arquitectura que els envolta la fa amb el mateix procediment. Em

Crist del Convent de Tales

José Luis Estanilao

Diu que de xicotet gaudia jugant amb el fang del carrer, i hui dia, continua jugant amb el Està convençut que cal treballar per a viure.

Sempre ho ha tingut clar, viu i deixa viure.

torna a sorprendre quan em diu que en l’ermita de la Magdalena, en entrar, a mà esquerra, on abans hi havia una cisterna, està Sant Benet, també creació seua.

Li pregunte què li agrada més de tot el que fa, i sense dubtar-ho em contesta que l’escultura; va fer una escultura per a Tortosa: una Mare de Déu de la Cinta i un Ressuscitat. També un Crist, d’almenys dos metres d’alt, amb els braços en creu -vaig tindre l’honor de veure’l quan l’estava fen-, per al Convent de Tales (Castelló); està instal·lat a la part alta del convent.

En la població d’Agres (Alacant) ha executat diversos projectes en la Mare de Déu d’Agres: la decoració de la porta d’entrada, amb terra cuita, pintada i esmaltada; uns angelets en una font, també en terra cuita; l’altar i un peiró (creu, habitualment de pedra, que marca un camí o una celebració) però de ceràmica -José Luis creu que és l’única d’Espanya-.

Un dels projectes del que més m’ha parlat, tant per l’envergadura com pel que va patir amb ell, -va haver d’emprar moltíssim tempsha sigut els dos-cents vinti-dos metres quadrats de ceràmica que cobreixen el sòl del Reial Santuari de la Mare de Déu de Traiguera (Castelló) -més de mil cinc-centes peces, de 20x20, fetes, una a una, a mà; després pintades i cuites en el seu benvolgut forn.

Em conta que va patir per-

Reial Santurai de la Mare de Deu de Traiguera

què hi havia moltes “baixes” -peces trencades, despuntades- i com tot obeïa a un dibuix, calia substituir-les amb exactitud. El dia de la inauguració els visitants, preguntaven: “Però, es pot trepitjar? Això tan antic?”

Canviem de tema. Li pregunte pels viatges que ha fet en la seua fantàstica vida i posa els ulls en blanc al mateix temps que es tira a riure, pels records que li venen al cap.

José Luis, amb el GRUP DE DANSES CASTELLÓ, va estar a Txecoslovàquia i Anglaterra. I amb el GRUP DE DANSES EL CREMALLER de Benicàssim, va estar a Àustria, Alemanya, Suècia, Finlàndia, Itàlia... Em torna a sorprendre quan em diu, sense quasi donar-li importància, que el cartell del Cremaller va ser creació seua.

Ha passat més d’una hora des que hem començat l’entrevista i quasi no me n’he adonat. Em quede amb la bona sensació i, perquè no dir-ho, un poc d’enveja de saber que Estanislao ha viscut com ha volgut i del que ha volgut.

Als seus setanta-dos anys és feliç i continua tenint la mateixa il·lusió pels seus projectes com antany.

Peiró de ceràmica d’Agres

157

Aina Garcia-Carbó

Manel Garcia Grau

E

(1962-2006)

Per Aina Garcia-Carbó

scriptor, a més de Doctor en Filologia Catalana per la Universitat de València. També era professor de català als estudiants d’educació secundària de l’IES Penyagolosa de Castelló i professor de Filologia Catalana a la Universitat Jaume I de Castelló.

158

Va nàixer a Benicarló l’any 1962 i comença a escriure des de ben jove, al voltant dels 14 anys, fruit d’una malaltia que el va obligar a estar al llit una llarga temporada. Durant aquest període va començar a devorar llibres i a escriure, es-

trenant-se el 1985 amb la seua primera obra, guanyant el Premio Poesía Nueva de l’editorial Prometeo de Madrid, i també el Premi Pablo Neruda atorgat perl’Asociación Iberoamericana de Escritores de los EE.UU (Méjico, 1983).

Amb tot, Manel Garcia Grau, arriba a Castelló de la Plana com a estudiant universitari, al Col·legi Universitari de Castelló i en aquestos temps coneix a molts companys de professió i també a la seua dona, Olga Carbó Badal. A partir de llavors, comença a treballar com a professor d’educació secundària i de batxillerat, a l’IES Sos Baynat de Castelló i després a Alacant a l’ IES Benlliure. Finalment, torna a la nostra ciutat com a professor de Llengua i Literatura a l’IES Penyagolosa i entra a treballar a la Universitat Jaume I. És durant aquest període de temps quan comença a escriure intensament, publicant així diversos poemes en publicacions universitàries i en antologies. Alhora que comença en aquest moment la seua trajectòria cultural com a dinamitzador literari, organitzant, juntament amb altres col·legues de ploma i de professió, tertúlies literàries on els i les lletraferides es juntaven per tal de conversar sobre literatura i l’ofici d’escriure.

Com a soci de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i des del punt de vista de la dinamització cultural, Garcia Grau va convidar a escriptores i escriptors de renom a participar en aquestes tertúlies, obrint

culturalment i literària noves portes a la Ciutat de Castelló.

Poeta, assagista, narrador, crític literari i estudiós de la literatura catalana contemporània, la seua poesia ha estat altament reconeguda amb guardons i premis com el Miguel Hernández d’Alacant (1986), el Gabriel Ferrater de Reus (1987), el Benvingut Oliver de Catarroja (1988), el Ciutat de Vila-real (1988), el Vicent Andrés Estellés dels Premis Octubre (1990), el Premi Extraordinari de Doctorat (Universitat de Valencia, 1994), el Premi d’assaig “Àngel Sánchez Gozalbo”, Ajuntament de Castelló, 1995, L’Englantina d’Or dels Jocs Florals de Barcelona (1997), el Ramon Comas de Tarragona (1997), l’Ausiàs March de Gandia (2000), el Recull-retrat literari de Blanes (2000) i l’Agustí Bartra de Terrassa (2001).

Ha publicat una quinzena de llibres, entre els quals destaquen, en poesia, Quadern d’estances (1987), La veu assedegada (1988), Escenalls dels miratges (1988), Els noms insondables (1990), Els signes immutables (1991), Llibre de les figuracions (1994), Mots sota sospita (1998), La ciutat de la ira (1998), Anatema (2001), Al fons de vies desertes (2002) i La mordassa (2003).

En assaig, Poetes del Nord.

Poesia jove a les comarques del nord del País Valencià (1985-1992), amb Ll. Meseguer i J. M. San Abdon,

(1992), Poètiques i voluntats per a una societat perifèrica (1994), De Castelló a Ítaca (1997), Polítiques (i) lingüístiques (1997) o Les suspicàcies metòdiques (2002).

I en narrativa la novel·la El Papa maleït (2003) i La vella profecía (en premsa).

Com a crític literari va col· laborar al suplement “Cultura” de l’Avui i al “Cuadernos” del diari Mediterráneo i com a articulista periodístic amb una columna d’opinió als diumenges del diari Heraldo de Castelló.

El 5 de juny de 2006, ens va deixar Manel Garcia Grau amb un llegat literari i humà insubstituible, seguint ben present, paradoxalment, entre les nostres vides.

L’any 2008 es va inaugurar a Castelló de la Plana l’escola que duu el seu nom el ‘CEIP Manel Garcia Grau’ i també des d’aquest mateix any, la Universitat Jaume I de Castelló convoca, amb la col·laboració de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, el Premi Manel Garcia Grau de poesia, que té com a finalitat impulsar el conreu de la poesia en català i recordar i homenatjar la figura de l’artista de les paraules. Si més no, com a fill estimat de Benicarló, el 2009, es va inaugurar la Biblioteca Municipal que duu el seu nom. Altrament, va ser declarat Soci d’Honor d’El Pont Cooperativa de Lletres, l’associació d’escriptors i escriptores en llengua catalana de les comarques de Castelló.

159

Miguel Pastor Garcia Per Miguel Pasto

aig nàixer en una família que les seues tres últimes generacions van dedicar la seua vida o part d’ella a l’ensenyament. Els meus pares van ser els professors: José Miguel Pastor Vilanova i Adela García Ramón, tots dos dedicats a l’ensenyament durant cinquanta anys. Els dos van exercir les seues activitats en la funció pública i també van crear centres docents privats: Acadèmia Activa, Col·legi Virgen del Lidón i Estela. Milers d’alumnes van passar per aquelles aules del carrer Ximén Pérez d’Arenós, plaça del Maestrat i carrer Enmig. Jo mateix vaig ser alumne i professor en ells. La il·lusió dels meus pares era que continuara els negocis que van fundar i, potser per això, em van fer estudiar Magisteri, Perit Taquimecanògraf, Música i Belles Arts.

Vaig cursar batxillerat en l’Institut Francisco Ribalta.

La meua primera professora de dibuix va ser Elisa Balaguer, vaig continuar amb Pascual Serra i vaig seguir a l’Escola de Be-

160

lles Arts de Castelló, situada llavors en el recinte de l’actual Hospital Provincial, amb els pintors: Ramón Catalán i Francisco Gimeno Barón. Els meus professors de literatura van ser: Eduardo Fernández Marqués i Matilde Revest.

Amb Angelita Avinent vaig estudiar solfeig i piano.

Gràcies a tots ells, la meua vida no es va limitar a les activitats pròpies de la carrera que vaig cursar en la Universitat de Barcelona i que em va permetre ser, durant quaranta-dos anys, funcionari de carrera de l’Excm. Ajuntament de Castelló. Sinó que sempre vaig poder compaginar la meua condició d’arquitecte tècnic, amb la pintura i l’escriptura.

Vaig tindre ocasió de presentar la meua obra pictòrica, per primera vegada, gràcies al recordat castellonencs Miguel de Sanmillán qui, a través d’Educación y Descanso, permetia mostrar les obres als artistes novells castellonencs, en exposicions col·lectives per les grans ciutats espanyoles. L’any 1958 vaig ex-

posar per primera vegada la meua obra de manera individual, en el Círculo Mercantil e Industrial de Vinaròs. Mentrestant, el pintor Enrique Bernat va fundar les seues galeries del carrer Arquitecte Traver escaira a la Ronda del Millars, on vaig poder exposar en diferents ocasions, així com participar en alguns concursos.

D’altra banda, el mateix Bernat en el seu Torreón de Benicàssim, venia els meus quadres. Algunes estades a París, em van permetre conéixer no sols les obres dels grans artistes contemporanis, sinó també, la dificultat per a viure de l’art.

Enrique Bernat es va convertir en el meu marxant durant els meus anys a Barcelona. Recorde que jo pintava, i ell m’enviava els bastidors, teles i olis que necessitava, juntament amb mil pessetes com a pagament per cada llenç que li remetia. Aquells quadres els enviava als seus companys de professió residents en diferents països europeus.

Durant els meus estudis a Barcelona (1958–1964),

també vaig estar connectat amb el món de la música a través d’una Tuna Universitària de la qual vaig ser fundador, amb la qual vam gravar un disc d’aquells microsolcs de 45 revolucions que tenien una peça per cada cara. D’altra banda, vaig organitzar i vaig dirigir un grup de teatre universitari. També vaig escriure una comèdia satírica, basada en fets reals, que va ser representada amb gran èxit pels meus companys i dirigida per mi, l’any 1963 en el teatre Elena de la Ciutat Comtal i va estar a punt de costar-me l’únic suspens que haguera tingut en els meus estudis.

Escrivia al matí, perquè necessite silenci per a concentrar-me. Sempre he preferit matinar, perquè em fique al llit primerenc. Van nàixer així algunes publicacions que vaig fundar, com: “El Campanar”, mentre vaig cursar el preuniversitari. “Cercha” en la meua etapa d’estudis a Barcelona. “La Coma”

mentre vaig ser directiu del Club de Camp del Mediterrani. “Casino Antiguo”, sent tresorer de l’entitat castellonenca del mateix nom.

Vaig publicar articles en revistes com a “Festividades” o “El Fadrí” i en diferents llibrets de Gaiates o de festes de carrer. Així mateix, en portades d’aquestes publicacions, alguns cartells de concursos i, sobretot, en el cartell de les festes de la Mare de Deu del Lledó de l’any 2000, van poder veure’s treballs meus.

A la fi del segle passat i principis de l’actual, un dels grans problemes de la nostra ciutat, ho constituïa la maleïda heroïna. Equips de l’Ajuntament recollien diàriament, centenars de xeringues per a evitar el contagi de la sida. Allò em va sensibilitzar de manera molt especial i, en 2005, vaig decidir escriure la meua primera novel·la “Mi Barrio” (2005).

Aquella publicació editada per UTEA, la vaig regalar

al Projecte Amigó. Després d’ella van anar sorgint altres publicades pels mateixos editors: Aroma de Azahar, Historias y Leyendas de Castellón, La Noche de San Miguel i La Vieja Casa (editorial Bromera) totes elles les vaig donar a diferents ONGs o associacions locals amb finalitats socials, com: Unicef o Afanías, abans de la meua jubilació l’any 2012.

Durant aquell primer període com a novel·lista, el FNAC em va sol·licitar un relat per a publicar-se, en representació de Castelló, en el llibre “Cuentos Municipales” prologat per Rosa Regás.

Mai podré oblidar l’emoció que vaig sentir en veure el meu nom i el meu relat “La Comunión de Nicolás”, al costat del d’il·lustres literats com: Pedro Antonio Alarcón, Miguel Delibes, Juan Marsé, César González Ruano, Francisco García Pavón, Antonio Gala, Josep Pla, Camilo José Cela, Vicente Aleixandre, Leopoldo Alas “Clarín”, Miguel de Unamuno, Carmen Laforet, Miguel de Cervantes, Álvaro Pombo, Gustavo Adolfo Bécquer, Benito Pé-

161

rez Galdós o Francisco Umbral, com a representants d’altres províncies espanyoles en aquell llibre que va imprimir Novoprint S.A, l’any 2007.

També durant aquells primers anys del segle XXI, van ser tan especials per a mi les col·laboracions amb el Diari Mediterranio, com els programes dedicats a la divulgació de la història, cultura i art de les nostres terres, amb algunes emissores de televisió local, com: Castalia Televisió.

Si la primera dècada del present segle va ser molt productiva en la meua activitat literària, no ho va ser menys en el món de la pintura. Sempre vaig tindre molt clar que: descansar és canviar d’activitat. El meu horari era dens, tres hores escrivint al matí, la meua jornada com a cap de l’Àrea dels Serveis Tècnics de l’Ajuntament de Castelló i, a la vesprada, tres o quatre hores pintant. Gaudia amb el que feia i les meues portades de publicacions, com alguns llibrets de Gaiates, d’un dels números extraordinaris del periòdic Mediterranio, les festes de Sant Roc de la Vila, El Fadrí, alguns cartells de concursos nadalencs, juntament amb diferents quadres que vaig donar amb finalitats benèfics, especialment a la Creu Roja de Castelló i sobretot, les exposicions individuals on vaig poder presentar la meua obra pictòrica, a la Sala Derenzi, Hotel Mindoro i la Tinença d’Alcaldia del Grau, van omplir la meua passió per la pintura.

A partir de 2012, l’escriptura plena la meua jornada.

Amb les noves eines infor162

màtiques, investigar i escriure són dues activitats apassionants. Cada dia “penge” en Facebook un comentari sobre temes relacionats amb les nostres terres. Sota el pseudònim de Miguel Berger, durant tots els dies dels últims deu anys, escric xicotetes cròniques de la nostra capital i província, amb especial dedicació a les Festes de la Magdalena. Els caps de setmana faig el mateix en el grup “Castellón de la Plana”. Així mateix, tracte de complaure a quants sectors sol·liciten la meua col·laboració i estic orgullós quan algun d’ells aconsegueix la recompensa que mereix el seu desinteressat treball.

També he col·laborat amb la Colla del Rei Barbut, amb

el Club Tauríno, amb articles en les Festes de San Roc de la Vila. Continue escrivint i publicant llibres. En la seua major part, novel·les històriques com: Es Urgente Esperar, MONTSE, sueños de una chica burguesa, La Gran Guerra del Lusitania o Junto al Fadrí; però també llibres sobre la nostra història, com: Historia del Comercio de Castellón, Castellón en la Historia del Mundo (ilustrado por mí). Historia del Colegio Oficial de Arquitécticos de Castellón o Castellón en 366 comentarios. Així mateix, relats meus han sigut triats per a publicar: Más que una historia de la Guerra Civil Española, Más que un cuento de Verano (amb il·lustracions meues) i Más que una pandemia.

Traver Griñó

P

Daniel Aparici - el keto arlar sobre el meu pare, i donar a conéixer tot el que va fer, és una tasca bastant extensa. Així que aprofitaré aquesta oportunitat per a donar un breu repàs a la seua trajectòria i donar a conéixer algunes d’aqueixes facetes menys conegudes.

Se li recorda sobretot com a pintor, Traver Griñó, per les seues magnífiques exposicions d’aquarel·les durant més de dues dècades.

També com a dibuixant d’humor per les seues vinyetes humorístiques en premsa, el Keto. Però molt pocs coneixien la seua faceta de tallista de fusta, dibuixant de còmics o escriptor.

Fins i tot els seus últims anys, en els quals va pintar meravelloses obres amb acrílics, també van passar una miqueta desapercebudes per al públic castellonenc.

Per a entrar en matèria, dir que va nàixer en la capital de la Plana el 2 d’abril de 1931 i, des de molt xicotet ja va demostrar afició per l’art i una gran habilitat per al dibuix. Als 16 anys va muntar un taller propi en el qual primer dibuixava i després tallava en fusta el que havia

Vinyeta d’una historieta pertanyent a la col·lecció “Hazañas Bélicas”

Per Maria Griñó

dibuixat. Ací va realitzar innombrables talles per a potes de taula, capçals de llit, mobles, etc... Encara record quan li preguntava sobre aquest tema l’orgullós que estava de les seues talles estil Chippendale.

Pels anys 50, va fer alguns treballs per a l’Editorial Valenciana relacionats amb la segona guerra mundial (col· lecció “Hazañas Bélicas”) i també de trama amorosa, sempre amb un estil seriós, característic de l’època, i signant com Daniel Aparici , el seu nom de veritat.

A la fi dels 60, va donar un pas important publicant les seues creacions en revistes com DDT, Pulgarcito, DinDan, Tío Vivo i altres publicacions de l’Editorial Bruguera en les quals va donar vida a personatges com: Batistet y Olegario asistentes sanitarios, El Tonto del pueblo, El Extraterrestre 1x2, Sam Bory y Telesforo Buscadores de Oro, Plácido, etc., utilitzant per a ells el pseudònim State Keto. De

la mà d’aquesta editorial, es va posar en contacte amb la nord-americana Warner BROS per a la qual va dibuixar el Gordo y el Flaco, el Correcaminos, Porky, El León Melquíades, Sam, Bugs Bunny… Com una cosa anecdòtica comentaré que com no podia signar aquests treballs per no ser personatges propis, de tant en tant dibuixava algun detall que poguera identificar-lo com a autor. D’aquí ve que en un dels còmics de Melquíades es pot veure al lleó agafar un tren per a anar a esquiar i aqueix tren és un dibuix de nostra Panderola.

Vinyeta del còmic de Melquíades “Vacaciones en la montaña”

163

En aquesta mateixa dècada va muntar una agència de publicitat que entre altres, li va permetre donar-se a conéixer i dissenyar nombrosos logotips d’empreses castellonenques. Com era un cul inquiet -així he eixit jo- en aqueix temps va crear, entre altres coses, el joc de cartes “Toros de mesa”, que rescatat pels seus fills, va veure la llum en 2008.

Pels anys 70/80, va treballar per a l’empresa Subirats Casanova per a la qual va realitzar multitud de targetes de Nadal i va dissenyar multitud de papers de fantasia, que a part de vendre’s molt bé a Espanya, es van

164

Aquarel·la de la marjal. 1997

vendre en molts països més, particularment en els de l’Amèrica hispana. Aquesta és una època que recorde amb especial afecte en recordar-ho en la seua taula dibuixant i fent càlculs matemàtics amb la finalitat de casar tot perfectament per a realitzar algun dels seus papers de fantasia.

En una ocasió va haver de dissenyar un amb temàtica infantil en la qual vam participar els seus fills fent diferents dibuixos que després ell va adaptar a format. En aquesta època, principis dels 70, i “achuchado” per la meua mare, comença a introduir-se en el món de la pintura i les exposicions.

Així sorgeix la seua primera exposició de pintura a Castelló, en 1973, en la Galeria Porcar, on va presentar una col·lecció d’obres matèriques.

En els 80 es consagra com a aquarel·lista i dibuixant, la qual cosa li porta a aconseguir diversos premis: Esment d’honor en 1986 en la II Biennal Internacional de l’Aquarel·la de Barcelona, segon premi -Madrid 1987en el Certamen Internacional de dibujo Rafael de Penagos, esment d’honor en 1988 en l’III Certamen Nacional de Acuarela José Segrelles d’Albaida. En 1989 aconsegueix el premi Mar-

tínez Lozano i dos anys més tard, en 1991, el premi Carmen Barrios. En 1994 obté el segon premi en la I Bienal de Acuarela Villa de Monistrol. En els 90 la seua obra va ser exposada en la galeria Takashimaya i en la fira Internacional –Tòquio 1992T.I.A.S. Art Show Jarumi del Japó i a França, en 2005, en la galeria Lee del Barrio Latino de París. Té obra repartida per diversos museus.

Aquesta és l’època més coneguda i on va destacar per la seua gran habilitat, força i mestratge en l’ús de l’aquarel·la. Durant aquests anys també va realitzar una sèrie d’obres a base de anilines i tinta xinesa, aplicada amb plomí, que em fascinaven.

En la seua faceta d’il·lustrador i humorista, ressaltar que va pertànyer a l’escola d’humoristes gràfics de la Comunitat Valenciana.

Va publicar les seues vinyetes en els principals periòdics de Castelló. Va ser il·lustrador d’Hostal Lolita, la novel·la guanyadora de l’I premi Armengot. Va dibuixar per a la revista El Cochinillo Feroz i durant un temps, en el diari Marca on va tindre problemes per una caricatura que va dedicar al llavors príncep Joan Carles que va acudir a les olimpíades de

ARTICLES

GAIATA 15 SEQUIOL

Aquarel·la “Barcas”. 2002

1972 -en aquella ocasió per a dissimular va signar com Danielo-. Va esser professor honorífic de la Càtedra d’Humor Gráfico de la Universitat d’Alcalá de Henares i va rebre el premi “Notario del Humor” de la Universitat d’Alacant.

Va editar el llibre “La historia de Castellón a través del humor” i li van publicar el conte “El mon de mite”, il·lustrat per ell i escrit per Jaime Sidro Ribés qui va fer una adaptació del text de Josep Pascual i Tirado.

Va il·lustrar les portades d’alguns llibrets de Gaiates i, entre altres treballs, va realitzar l’obra per a un mural que es va pintar en una mitgera de la Plaça Clavé anomenat “El camino de la vida” i que, uns anys després, es va ocultar quasi per complet en construir-se davant un edifici d’una altura inexplicable.

Durant 9 anys, en l’Ateneu de Castelló, va impartir classes de còmic, il·lustració ceràmi-

ca, aquarel·la, i de tot el que els seus alumnes més inquiets li demanaven. Els feia classes magistrals in situ perquè veren com es començava i s’acabava una il·lustració, una aquarel·la o un dibuix a plomí. Van ser uns anys molt entranyables per al meu pare i en els quals, els seus alumnes, li van agrair molt tot l’aprés.

Com a escriptor, té diversos llibres inèdits, una obra de teatre (EL INVITADO SORPRENDENTE), un sainet ( Encontran l’amor) i greguerías que, ell, les nomenava Griñonerías. Va col·laborar escrivint per al periòdic Castellón Diario una sèrie d’articles sota el títol comú de “El Último Rincón”.

Com una cosa anecdòtica dir que va entrevistar personalment a Mario Cabré.

Li ho va demanar el mateix director de Castellón Diario, Juan Enrique Más, quan va saber que anava a Barcelona a veure’l. Mario Cabré va voler conéixer-ho després

Una de les seues últimes obres, 200 x 50cm. Acrílic. 2007.

de veure el seu llibre de poemes, sobre Benicàssim, il·lustrat per Traver Griñó. Així va nàixer una bona i gran amistat. Mario Cabré venia a les exposicions que el meu pare realitzava a l’estiu en la Torreón Bernad. Va ser una gran època artística. S’organitzaven tertúlies culturals sota l’empara del Torreón Bernad i, encara que jo era bastant xicoteta, aquell ambient artístic i cultural em fascinava. Allí va conéixer personalment a Francisco García Pavón (va escriure la sèrie de Plinio que va interpretar Antonio Casal) i a molta gent del món artístic i cultural.

Els últims anys va conviure amb l’Alzheimer, un maleït company de viatge amb el qual va haver de bregar i en alguns moments, amb la inestimable ajuda de la meua mare, aconseguir guanyar-li la partida i crear algunes obres plenes de força i bogeria que, tot seguit, no recordava haver pintat.

165

ARTICLES

GAIATA 15 SEQUIOL

Taló Per Miguel Angel Mulet

’aprope als veïns del Sector 15, participant en les fulles d’aquest llibret, gràcies a la gentil invitació de la seua Presidenta, la meua bona amiga Elisabeth, a qui tinc el privilegi de conéixer des de la seua joventut festiva.

Serà un plaer compartir pàgines amb bons amics escultors, pintors i escriptors i no diré de la nostra ciutat, sinó de la NOSTRA CULTURA, perquè no ens hem d’oblidar que la cultura d’un poble la fan les persones, tant generadors com receptors, que mostren una sensibilitat especial. I vulguem o no, marca l’esdevenir d’una societat, en aquest cas, enclavada a la paradisíaca Plana. És cert que hi ha exemples d’artistes que ja van néixer com a tal, no és el meu cas, el coneixement que m’ha permés i permet endinsar-me al seductor món de la pintura, ho dec al gran mestre Amat Belles. Durant més de tres anys vaig gaudir del seu domini de les tècniques plàstiques, la seua humanitat i magisteri i, humilment, vaig assimilar tot el que vaig poder.

Soc dels que pensa que mai no acaba l’aprenentatge però no només en matèria d’art, sinó en totes les facetes de la vida, per la qual cosa, seguisc estudiant, aprenent i evolucionant. No 166

obstant això, una altra etapa fonamental en el meu aprenentatge va ser l’estada a l’Acadèmia d’Espanya a Roma, tant l’ambient cultural d’aquesta com el de la ciutat, van suposar una de les millors experiències de la meua vida artística.

TALÓ? La majoria de les persones que saben de la meua existència em coneixen com a Miguel Ángel Mulet però, des del primer moment, aquest apartat de la meua vida que és la pintura, he volgut que estigués -alhora que suposa un homenatg- vinculat amb la meua mare, per això que el meu nom artístic ha sigut el seu cognom.

Pense que l’autèntica satisfacció del treball personal es troba en un mateix però, també, busquem la crítica, tant positiva com negativa, del públic i aquesta es veu reflectida a les diferents exposicions que realitzem.

Les meues primeres exposicions van ser a principis dels noranta, a les col·lectives que organitzava la Fundació de la Caixa d’Estalvis, amb els alumnes del taller de pintura que dirigia Amat Belles. La meua primera individual, també aquell any, en un club ubicat al carrer Maestro Ripollès.

A partir d’aquell moment, he desenvolupat una gran quantitat, pense jo, de projectes expositius, tant col·lectius com a individuals.

La meua trajectòria, i mai millor dit, ha discorregut per Sevilla, Eivissa, Alacant -a Torrevella-, València, diverses localitats de França -Annecy, París o Forcalquier-, per descomptat a la nostra ciutat (encara que les menys, atesa la meua condició durant molts anys de polític local) i a la província - Betxí, Vinaròs, Llucena...-, recordant, amb gran afecte, la que vam fer diversos artistes al castell de Peñíscola per acomiadar el segle XX, anomenada “ALS QUATRE VENTS”.

Més de cinquanta exposicions, de les quals pràcticament una per any, han estat individuals.

Però, també des de la meua versió artística com TALÓ, he tingut el privilegi de participar intensament a la vida cultural, festiva i social del nostre estimat Castelló, col·laborant amb portades de llibret de festes, portades de suplements de festes de diaris locals, logo per al Pregó, cartells de festes de carrers, del nostre patró Sant Cristòfol, de la Festa de la Rosa, de la

Confraria de la Sang i la del Crist de Medinaceli o per a les festes de la Lledonera.

En fi, com dic, un privilegi, aquest darrer, pel qual sempre estaré agraït a les persones que me’ls van encarregar i confiar en mi, malgrat el meu estil abstracte.

m’han fet descobrir un discurs plàstic que em permet, després de transformar-se en moltes menys obres plàstiques, gaudir alhora que també comunicar-me amb aquelles persones, que en mirar la meva obra, així ho desitgen perquè així ho entenen.

Aquell espai cultural de la Fundació castellonenca i que, com ja he dit, dirigia magistralment Amat Belles, era un taller d’art on a més d’ensenyar-nos a dibuixar i tractar totes les tècniques plàstiques -llapis, sanguina, oli, acrílic, aquarel·la, gravat-, es generava una convivència extraordinària i de la que encara, avui dia i després de tants anys, guarde bons amics i agradables sensacions.

Un repte permanent que, amb les llums i les ombres, amb els dubtes i les veritats, em permeten fruir de l’art i desenvolupar-me personalment.

Una convivència que, hàbilment tutelada per Amat, permetia desenvolupar-nos personalment i evolucionar. Era la seua consigna, “cal dominar el dibuix i les tècniques però, també, cal deixar espai als sentiments propis sobre el tractament de les tècniques esmentades i evolucionar permanentment”.

I així vaig iniciar el meu camí com a pintor. Vaig treballar, encara més, el dibuix des de la figuració i el realisme però, a poc a poc, vaig anar incorporant elements en la composició o transformant la realitat, portant-la cap a “la meua realitat”, aterrant a l’abstracció que, avui dia, és on més a gust em trobe. Encara que no oblide les paraules del meu mestre i en aquesta evolució permanent, qui sap que em oferirà el futur.

Centenars d’esbossos i estudis a llapis, en diferents moments o situacions,

Un camí que ha anat acompanyat de cerques i trobades o desacords, a museus, galeries o grans esdeveniments artístics.

Des de quantitat de galeries, el Museu del Prado, el Metropolitan Museum of Art o el Louvre, passant per Tate Modern, ARCO, la Documenta de Kassel, el MOMA, els Guggenheim, la Bienal de Venecia, fins als nostres, IVAM, Museu de Belles Arts, Museu d’Art Contemporani de Vilafamés o el mateix EACC, han anat enriquint la meua visió de l’art, al mateix temps que ajudant-me en aquesta evolució permanent del meu desenvolupament plàstic.

Roman i molts més. En fi, moments que marquen una vida, que necessitarien molt més espai per reflectir-los.

Però sempre, sempre, treballant, investigant i evolucionant amb il·lusió, fins al següent projecte o la següent obra.

Finalitzada la col·lectiva Pintors de l’Ateneu 2022 i l’encàrrec per al centenari del C.E. Castelló, passe, en aquest moment a produir en una nova exposició amb el Col·lectiu “Pintors en Acció”, per a la propera Nit de l’Art a Castelló.

Un “no parar”. És el que hi ha!!!

Els propulsors d’aquesta iniciativa, em demanen anècdotes i són tantes que seria impossible narrar-les però, al llarg d’aquesta vida d’artista, sí que m’ha marcat la relació amb tants i tan bons amics pintors o crítics d’art. Experiències en comú com la del castell de Peñíscola; el certamen de pintura de Borriana amb el Grup Sabat; llargues converses amb músics, investigadors o pintors a l’Acadèmia d’Espanya a Roma; amb mestres consagrats com Traver Calzada, Genovès, Manolo Fandos o Vicent 167

ARTICLES

GAIATA 15 SEQUIOL

Tasio Flors

“La màgia està en els blancs de les seues aquarel·les”

Va nàixer el 29 de juliol de 1928 al carrer Pi i Margall, cantonada amb el carrer Salmerón -actualment carrers Trinitat i Navarra-. Després de la guerra, la família es va traslladar a un pis de la Ronda Magdalena, cantonada amb la plaça de la Independència -els menys joves recordaren un assortidor de gasolina La Farola, del qual el seu pare era l’encarregat-.

Tasio era el xicotet de cinc germans. Va iniciar els seus estudis en el col·legi Herrero però no va continuar batxillerat, entrant a l’Escola d’Arts i Oficis, on va perfeccionar dibuix amb el professor Rafael Guallart i ceràmica amb José Soriano; a més dels coneixements obtinguts de l’escultor Tomás Colón, tant en el centre com en el seu famós estudie - taller, on va quedar embruixat per la creació artística.

Quasi per imperatiu familiar, va iniciar la preparació

168

per al peritatge mercantil -curiosament, per aquesta època, trobem una anecdòtica concurrència amb la nostra associació: Tasio jugava a futbol amb l’equip de l’acadèmia Soto i els partits es disputaven en el camp del Sequiol-. Però totes aquesta obligacions no van impedir que continuara dibuixant i pintant al natural. Fruit de les seues inquietuds artístiques, juntament amb els seus amics, va promoure l’Associació de Joves Artistes Castellonencs - Niu d’Art. En 1948, s’embarque en un nou repte artístic prenent al seu càrrec el disseny i construcció de la Gaiata del sector de carrer Navarra.

El seu incipient art mostrat en diverses exposicions col·lectives li va aconseguir una beca per a l’Escola de Bellas Artes de San Fernando de Madrid.

Tres personalitats van tindre gran influència en la seua maduració com a artista:

l’escultor Juan Adsuara, amb qui va coincidir a l’Escola a Madrid, com a mestre; Pedro Vilarroig, mestre de l’aquarel·la, i el poeta Bernat Artola, font d’art, artistes i vida bohèmia de la ciutat.

Als 22 anys va presentar la seua primera exposició individual a la sala Estilo de Castelló, preludi de moltes més, collint elogis de la premsa entesa, amb els seus dibuixos i aquarel·les.

Al principi dels 50, va viatjar a Paris, on va observar que l’art girava al voltant de l’abstracte, arribant a la conclusió que la pintura abstracta era un decorativisme matemàtic exempt de valor humà. Va decidir marxar a Holanda com a voluntari per a ajudar a desenrunar i restaurar pobles afectats per terribles inundacions. Dos mesos en què, a més a més de les seues tasques de voluntari, va desenvolupar una infinitat d’activitats: pinte, va exposar, va visitar museus...

1955 es va iniciar amb Tasio camí de l’Academia Española de Bellas Artes de Roma. I a mitjan aqueix mateix any, les seues aquarel·les el van encaminar cap a Islàndia. De retorn a Castelló va obrir el seu estudi particular on poder desenvolupar tot el seu arts: sobretot pintura però també la fotografia artística. A l’any següent, Tasio, va ser l’encarregat de dissenyar el cartell anunciador de la Magdalena.

En 1958 dissenye i realitza les carrosses i altres elements principals de la cavalcada del Pregó. Aqueix mateix any va contraure matrimoni amb Amelia i, fruit del qual, van tindre set fills: Magda, Tatón, Perla, Cane, Miguelo, Nacho i Nico Diversos establiments comercials de la ciutat van comptar amb la genialitat decorativa de Tasio: com a exemple la façana de Tejidos Nicolau del carrer Enmig cantonada amb Porta del Sol. A la fi d’aquest any, a la sala La Decoradora d’Alacant va presentar tretze selectes aquarel·les, en la qual va ser l’última exposició individual, en aquest primer període de la seua vida artística. després de la qual, va emprendre un nou període en la decoració i la fabricació de mobles de fusta. Així, establiments com l’Hotel del Golf, el Bar Clavé, la cafeteria Virginia o la sala de festes L’Hostal van ser exemple clar de la seua perícia decorativa amb pintures, mosaics vidriats, panells ceràmics o artístics adorns en coure.

Va dissenyar, en 1966, una carrossa per al trasllat de la imatge de la Lledonera, des del seu ermitori fins a la ciutat, amb motiu del VI Centenari.

amb més de vint pintures a l’aigua, retornaven a l’artista al primer lloc de l’avantguarda pictòrica -si bé és cert, mai havia deixat els seus dibuixos i els seus pinzells- completant un interessant nombre d’exposicions, tant a la nostra ciutat com fora d’ella (Alacant, Saragossa, Barcelona, Madrid, València...)

En 1979, amb motiu de la celebració del seu cinquanta aniversari, es va realitzar una exposició antològica, a la sala d’exposicions del Casino Antic, el títol del qual era “ De Cero a Cincuentasio”, celebrada durant la setmana de la Magdalena.

Una data agredolça perquè, el mes de setembre, un gravíssims accident de trànsit quasi li costa la vida i que el va obligar a usar crosses per a la resta. Un dur tràngol que va suposar un canvi en la seua vida, no obstant això, res va poder amb la seua passió pictòrica -tan prompte com va poder, en el mateix centre hospitalari, va organitzar el seu estudi i va reprendre treball donant vida a noves aquarel·les-.

Considerat pels entesos i crítics d’art com “l’espe-

cialista en les parets blanques”; amb comentaris en la premsa escrita molt significatius:”aqueixos murs blancs, nítids i lluminosos”, “impressionants i lírics blancs dominant la seua temàtica”, “façanes desertes, sorpreses a l’hora on el sol i la pedra dialoguen només per a escassos testimonis: un vel esquelètic,

A primers dels 70, una exposició a la sala Derenzi de Castelló -un referent en les exposicions de Tasio a la nostra ciutat-,

169

ARTICLES

GAIATA 15 SEQUIOL

llençols a mitjà assecar, una gàbia on canta l’ocellet” o “façanes modestes on el blanc immaculat de la calç és com l’espill miraculós del viure honest i senzill”. El seu quadre Llençol , segons el parer d’alguns, aconseguia “el miracle del blanc sobre el blanc”.

L’activitat expositora de Tasio, durant els huitanta, va continuar sent vertiginosa tan a la nostra província (Castelló, Sogorb, Morella amb la seua exposició “Morella vista por Tasio” dins de les festes sexenales, Onda ...) com fora d’ella (Barcelona, Tarragona, Madrid, Bilbao, Valladolid, Paris, Lausanne...). La seua obra Máquinas arrepentidas o el lenguaje de las flores passava a formar part del museu a l’aire lliure amb el qual l’ajuntament, a través del seu Concurs de Pintura Mural de Façanes Mitgeres, intentava dissimular les desigualtats urbanístiques de la ciutat; en aquest cas en una mitgera del carrer Cavallers.

En 1986, Tasio va creuar el seu camí amb la nos-

170

tra associació. Organitzat per Sequiol, es va editar la col·lecció “Art i Festa”, de litografies -numerada i legitimada davant notari-, de sis artistes castellonencs: Tasio Flors, Luis Bolumar, Traver Griño; Sebastián Planchadell, Ripolles i Miguel Bagán. El cartell del II Congrés Magdalenar, organitzat per Moros d’Alqueria amb motiu del seu X aniversari, també aquest mateix any, portava la signatura de Tasio; rebent la distinció de Moro de l’Any 1987 d’aquesta associació.

A la fi dels huitanta, la seua salut es va ressentir però no va ser impediment per a seguir amb les seues creacions: exposició en Lausanne. De nou, la fatalitat va irrompre en la vida de l’artista: la pèrdua del seu fill major. Una amarga tristesa en el seu cor que no li va impedir continuar sent el geni de les aquarel·les; les exposicions continuaven succeint-se, de manera periòdica. “Ningú com Tasio era capaç de pintar aquarel·les com aquestes; pintar blanc

sobre blanc; per això veure una d’elles és saber de seguida qui les va fer perquè només ell pot fer-les” comentava algun dels seus col·legues d’art.

S’inicia la dècada dels noranta rebent la notícia que UNICEF ha seleccionat la seua aquarel·la La Fachada per a editar-la com a targeta postal per a Europa -col·laboració que es va repetir en diverses edicions durant la dècada- La commemoració de la 50 Edició de la Cavalcada del Pregó, en 1994, quedava il·lustrada amb un cartell seu -témpera sobre paper-. Dos anys després, el cartell anunciador de les festes en honor a la Patrona també portava la seua signatura -quadre de composició minimalista, en el qual sobre fons blau, la imatge de la Verge ressalta en color groc-. En el 98, va ser distingit per la Junta de Festes de Castelló, amb el Fadrí Honorífic.

El segle XXI s’inicia amb nombroses distincions atorgades a Tasio Flors: Cequier de l’Any; Confrare

d’Honor de la Cofraria de l’Arròs i la Taronja; Carrer del Pintor Tasio a Benicàssim -Castelló, uns anys després, va donar nom a una plaça: plaça del Pintor Tasio Flors Meliá-. Però la fatalitat, de nou, li assentava un dur : moria la seua esposa Amelia. Amb tot, va traure forces de flaquesa i, de nou exposava la seua obra -dotze aquarel·les seues, amb la seua signatura “TASIO 2 mil 1» van compondre un extraordinari calendari per a 2002-. Any, aquest de 2002, que va veure la seua última exposició individual d’aquarel·les. El seu estat de salut evidenciava un clar declivi que li abocava a abandonar la seua estimada pintura -o quasi, perquè en una parenceria de fortalesa fins i tot va atendre un encàrrec, pintant la seua última aquarel·la, que va ser exhibida en una exposició col·lectiva, al setembre de 2003-.

La vesprada del 5 de novembre de 2004, als 76 anys, Tasio Flors, va morir.

En una de les seues últimes entrevistes, per a Cuadernos del periòdic Mediterránio deia: “No em considere un aquarel·lista o un pintor excepcional. Jo diria que el que tenen les meues aquarel·les és que són directes, entren pels ulls, no hi ha sofisticació en elles, naixen amb senzillesa i espontaneïtat i mantenen una grata llum ambiental”.

El que sí que és cert és que tenia l’afecte i admiració de quants van compartir la seua passió per l’art: “Pintor que va eternitzar la llum”, “Pintor importantíssim per a l’art castellonenc, amb un estil personal”.

“S’ha perdut un referent cultural, però el cel ha guanyat una estrela”.

Referències bibliogràfiques: • Pérez de Heredia, R. (2008). Tasio.

Mago de la acuarela. Castelló: Servei de Publicacions Diputació de Castelló.

• Periòdic MEDITERRÁNEO - 06/11/2004 • Bellés, S. (2003). Seres Humanos de Castellón.

Periòdic MEDITERRÁNEO - 21/12/2003 • Periòdic MEDITERRÁNEO - 15/07/2016

171

Lorenzo Ramírez Po (1952-2017)

Per Inmaculada Badenes Gasset Ramos

vegades, escriure una biografia o en aquest cas un article sobre un artista que, a més a més, és amic pot convertir-se en la cosa més difícil i més arriscada del món perquè estàs massa involucrada; perquè se li continua trobant a faltar; perquè has de decidir per ell que esdeveniments de la seua vida van ser importants, quins no ho van ser… És el que em passa. Amb la millor de les meues intencions buscaré la necessària objectivitat per a escriure sobre el meu amic Lorenzo.

Lorenzo Ramírez va nàixer a Borriol, (Castelló) un 4 de Març de 1952. Va ser el primogènit dels tres fills de Lorenzo i Leonor.

El seu pare exercia el càrrec de Secretari de la Cambra Agrícola Local, la seua mare era mestressa de casa amb uns certs dots artístics: tocava el piano i cosia molt bé. De fet, quan impulsada per Rafael Lloret i Henry Bouché- entre altres- va nàixer a Borriol l’Associació Nova Jerusalem i es va representar per primera vegada “La Pasíon”, Leonor 172

va confeccionar, un a un, els vestits dels interpretes i figurants, mentre el seu fill, Lorenzo, representava el paper d’Herodes, paper que va estar interpretant durant vint anys.

Els seus primers anys els va passar a Borriol assistint a l’escola pública; en aquells dies ja començava a mostrar les seues inquietuds artístiques. La falta de recursos econòmics en la seua família per a la compra de colors va atiar la imaginació d’aquell xiquet: agafava els comprimits farmacèutics de diversos colors que prenia la seua àvia, els mesclava i tri-

turava obtenint així el desitjat color amb el qual pintar els seus primers llenços Comptava, que quan va rebre a la fi la seua primera caixa de colors i pinzells, va ser feliç; és més, “No era feliç si no dibuixava tots els dies” solia dir.

Acabats els anys de col·legi, es va traslladar a Castelló per a continuar els seus estudis. Com molts dels xics de la seua edat que vivien en pobles pròxims a la ciutat, va estar intern en el Col·legi Menor fins a com-

pletar els estudis de Batxiller en l’Institut Francisco Ribalta.

Als 14 anys, inicia la seua vida laboral com a empleat de Banca en la Caixa d’Estalvis de Borriol. De Botons, a Secretari General de la Caixa d’Estalvis de Castelló.

L’últim Secretari abans que desapareguera la Caixa d’Estalvis, i nasquera Bankia.

Lorenzo va conviure entre l’oficina i l’art. La seua passió per la pintura li va portar a organitzar el ja desaparegut Premi CAPLA , convocat cada any per la Caixa d’Estalvis.

Eren els anys 70 del segle passat i centenars d’escolars provinents de col·legis de Castelló i província, es van iniciar en el món de la pintura reproduint els principals espais estètics de la ciutat: L’Obelisc, Lledó, plaça del Real o Parc de Ribalta. A cadascun dels xiquets i xiquetes participants se’ls regalava un estoig de colors, una gorra i una cadireta plegable; la il·lusió posada en el premi d’aquells xiquets els impulsava a esforçar-se.

Lorenzo, bé prompte, va entrar en contacte amb els pintors locals. Reconeix com els seus mestres més destacats a Ramón Catalán, i a Collado. També recordava el molt que va aprendre de Paco Puig. Sens dubte aquest va veure que tenia aptituds i els diumenges, aprofitant el dia festiu, el portava amb ell per a ensenyar-li a pintar al natural.

rtoles

Des de 1966, amb catorze anys, s’inicia en la participació en concursos i exposicions col·lectives.

Començava a aconseguir premis i guardons. Des de la seua primera Medalla de Plata en pintura a l’aigua, en la fase Nacional del Certamen Juvenil d’Art, en 1969; a l’any següent rebia el Premi Ateneu de Castelló. Serien els primers reconeixements.

En la seua vida personal, en 1975, va contraure matrimoni, molt jove, amb María Elvira. Ell amb 22 anys, ella amb 21. El seu viatge de nuvis a Londres li va permetre pintar al natural llocs d’aquella bulliciosa ciutat dels 70.

Van tindre dues filles, Ana i Paula, i dos nets als quals li parlen del seu avi i en els quals Lorenzo continua vivint.

Sens dubte, Lorenzo Ramírez tenia una gran facilitat per al dibuix. Amb rapidesa i destresa, naixien dels seus llapis i pinzells, moviments, colors, paisatge, tradicions, Lledó, castelloneres. Va ser el pioner a pintar-les sempre d’esquena, amb això, els dotava de vida, aconseguia que les faldes adquiriren un moviment fluid.

Encara que Lorenzo va cultivar varies tècniques sempre serà recordat per ser el pintor de la Magdalena.

Va ser autor de diversos dels

cartells que identificaven les festes fundacionals de la ciutat obtenint el primer premi en dos de les seues convocatòries. Tenia una habilitat sorprenent per a mostrar en els seus dibuixos tot el que la festa representava.

El domini del dibuix li va obrir passe a la pintura. Mentre el dibuix era per a ell una disciplina, la pintura li proporcionava més creativitat.

Porcar i Picasso van ser els que li van introduir en l’impressionisme. Quan va conéixer la pintura de Juan Bautista Porcar va entrar de ple en ella, va començar a pintar assegut, a observar i d’ací va anar passant a 173

ARTICLES

GAIATA 15 SEQUIOL

l’abstracció. Va aconseguir un premi molt valorat per ell, Premi Provincial de Pintura Abstracta.

Lorenzo va traslladar el seu art a través de diferents suports, un d’ells va ser la ceràmica. Els motius magdaleners, tot el seu repertori castellonero, van passar a la ceràmica, encaixava en el suport de pisa.

En 2016 va presentar en exposició una trentena de peces de ceràmica. Manifestava que “la ceràmica és part de la nostra història, Dibuixar amb pinzells sobre l’esmalt, pintar ceràmica, és un exercici de pausada creativitat, l’interés de la qual acaba creixent a mesura que els pinzells t’enganxen”.

174

També va pintar sobre paper sense premsar; és difícil des del punt de vista tècnic, la textura del paper el fa complicat. I Lorenzo havia d’utilitzar moltes capes de pintura perquè el paper sense premsar absorbia més i calia resoldre en primera instància. Un repte difícil del qual va eixir amb èxit.

Els seus dibuixos segueixen en mocadors de seda, ventalls, tasses, samarretes i altres objectes d’ús corrent.

Sempre que feia una exposició, els seus amics li acompanyàvem i gaudíem amb la seua passió en les explicacions, la seua sensibilitat, la seua saber fer.

Moltes vegades portava als seus amics músics, (perquè també cantava, va arribar a gravar un àlbum de boleros) Els LLauradors, Els de la Fileta…eEntre moscatell i figues albardaes érem feliços.

En una de les seues entrevistes en 2014, molt il·lusionat, deia que li quedaven encara moltes coses per fer. Però, per desgràcia no va esser així. Ens deixava al maig de 2017 en plena fase creativa.

Ens ha deixat la seua obra i el seu record però un amic mai s’en va. Als quals vam tindre la sort de conéixer-te, sempre estaràs en els nostres cors.

ARTICLES

GAIATA 15 SEQUIOL

Luis Bolumar L’elegància voluptuosa

L

a seua fantasia, entorn de la figura humana i, sobretot, en la bellesa femenina, fa que la dona aparega en la seua obra com una divinitat totpoderosa a la qual el color projecta cap al centre de l’univers. Hi ha altres motius en el seu treball, però

cap tan constant i definitori com aquest. Bolumar és un artista plàstic fonamental per a comprendre l’esdevenir artístic del Castelló contemporani.

Naix en 1951 en Peñalba, pedania de Sogorb. Una

comarca, la de l’Alt Palància, amb sabor de terra i habitada per gents senzilles, humils i treballadores.

Un caràcter que ha quedat gravat a foc en aquest home de somriure afable, caràcter càlid i amic dels seus amics.

175

ARTICLES

GAIATA 15 SEQUIOL

Amb la seua arribada a Castelló, amb setze anys, descobreix, quasi per atzar, la seua vocació. Comença a desenvolupar la seua activitat artística assistint a classes de dibuix, pintura, gravat i ceràmica.

176

La seua primera exposició individual es remunta a 1973, en el Círculo Mercantil de Castelló. Des d’aqueix moment als nostres dies, no ha deixat d’exposar; quasi totes les comarques de la província de Castelló han pogut contemplar la seua obra; a nivell nacional, trobem exposicions seues, al llarg d’aquests quasi cinquanta anys de treball, en quasi totes les capitals de

província espanyoles. I a nivell internacional: França, Alemanya, Itàlia, els Estats Units, Holanda o, fins i tot Taiwan (Hsinchu, 2018 - huitanta-cinc peces entre pintura i gravats) són països on Bolumar ha realitzat exposicions.

Bolumar crea i treballa en el seu taller d’on han emergit les seues principals obres.

Multiplicant les hores del dia per dos, cultiva les arts de la pintura, el gravat, l’escultura; sempre en plena efervescència creativa. La seua lenta evolució, conseqüència d’una reflexiva plenitud, es veu reflectida en el seu tema recurrent, la dona -amable, genero-

sa, volumètrica-, adornada sempre per detalls femenins però que capten tota la nostra atenció amb els seus ulls, excepcionalment grans, que produeixen una mirada profunda en el teu interior; símbol d’identitat del seu rostre.

El temps i la seua evolució ha conferit a l’artista una suggestiva maduresa que el fan, cada dia més sòlid i més personal. A través del temps, Bolumar, ha aconseguit trobar un senyal d’identitat.

emprada i les seues diferents èpoques de realització. Peces de gravat en relleu -punta seca, aiguafort, aiguatinta o vernís bla- o en relleu -linogravat o serigrafies-. Una mostra de les més de dues-centes col·leccions que Bolumar ha realitzat al llarg de la seua carrera, fruit del seu perfil curiós i investigador.

El Centre Cultural Melchor Zapata de Benicàssim va acollir, al juliol de 2021, la seua última exposició -de moment- sota el títol “El color nos hace libres”, un missatge esperançador després de mesos complexos on ha regnat la tristesa.

Bolumar, l’artista sogorbí, que destil·la esperança i energia.

En 1986, junt altres cinc artistes, va col·laborar amb l’associació cultural Gaiata 15 Sequiol, en la seua col·lecció de litografies “Art i Festa”, aportant una obra seua titulada “El Primer Ramo”.

La seua obra pictòrica, que podem enquadrar dins de l’expressionisme figuratiu, és present en diversos museus tant nacionals com al voltant del món.

Servisquen com a exemple el Museu de Bellas Artes de Castelló, la col·lecció de la Fundación Banco de Santander o The San Francisco Museum of Contempotany Hispanic Art a San Francisco (els EUA) Una altra de les seues facetes excel·lent són els gravats.

En una exposició retrospectiva, que va titular “Tiempos de Grabados”, presente 30 treballs elaborats durant quasi dues dècades: des de la més antiga, realitzada en 1995 que correspon a la primera punta seca que va realitzar, fins a la més recent, finalitzada escassos mesos abans de l’exposició, a partir d’herbes naturals. Una exposició que es completava amb obres seleccionades en virtut de la tècnica

Gravats, natures mortes, paisatges, murals, retrats i figures, moltes figures, sobretot femenines; però també ceràmica -plats, pitxers, fonts, taulells-, escultura -modelades en fang i foses en bronze- o il·lustracions en llibres, com les que va fer per al seu gran referent literari, Max Aub, en els seus “Poemas traducidos” (1998) o en “Al borde del recuerdo” d’Antonio Molina (2013).

Referències bibliogràfiques:

- BROCH, J - Bolumar en esencia (2019) - MIR, P - Retratos - vivecastellon.com - EL MUNDO 11/02/2020 - EUROPA PRESS - Comunidad Valenciana 05/10/2018

177

ia m è d n a p a t s e u Aq

à r a y n a u g NO ens

178

Viu la festa

! ! !

S @ L O I U Q amb els SE

179

180

181

182

183

Vols formar part d’una gaiata activa i dinàmica i amb gent de totes les edats?

Divendres al Cau

Contacta

Aprén una cosa diferent cada divendres amb la nostra gent

Carrer Herrero 63 sequiol@sequiol.es www.sequiol.es

@gaiataquincesequiol @gaiata15_sequiol @sequiol Llibret 2022

(Versión Digital)

Visite la nostra web