El riure de la política o la política que fa riure

IDEA INICIAL

A l'inici del nostre treball volíem comprovar si el programa Polònia de TV3 partia d'uns límits marcats, patia algun tipus de censura i si la manera que tenia de tractar els diversos temes havia canviat des dels seus inicis. Els objectius que volíem assolir amb aquest treball era conèixer l'evolució de l'humor en la crítica de temes polítics i la seva censura al Polònia, identificar si a mesura que han anat passant els anys, la censura i els límits han estat cada vegada més marcats, conèixer i definir els límits de l'humor al Polònia, definir quin és el tipus d'humor que utilitza el programa de TV3 i la seva evolució, comparar els límits de l'humor i els límits de l’ofensa, classificar els tipus d'humor i finalment, identificar els possibles tipus de censura.

PROCÉS D’ELABORACIÓ CONCLUSIONS

Per començar el treball hem definit que vol dir el terme humor i quina ha sigut la seva evolució al llarg de la història, després hem fet una classificació de tipus d'humor. A continuació hem buscat que és la censura, que són els límits i de quina manera existeixen actualment. Després d'això hem fet una recerca sobre l'origen del programa (d'on ve el nom, quan va començar…).

En la part pràctica, per una banda hem fet una enquesta per conèixer la perspectiva dels espectadors del programa, d’aquesta manera també podem veure si hi ha unes idees diferents des de fora i des de dins d’aquest. Així doncs, per saber també com ho veuen els actors del programa hem dut a terme quatre entrevistes diferents a actors actuals, o que hi han participat en algun moment.

Per acabar també hem fet una anàlisi del programa, hem seleccionat dos o tres fets polítics de cada any (els que pensàvem que eren els més importants) de l'última dècada, i hem buscat el gag del Polònia que el representa, hem fet una breu descripció de l’escena, i després hem analitzat i argumentat quin tipus d’humor creiem que utilitzava seguint la classificació que havíem fet a la part teòrica, si semblava que marcava algun límit o inclús si hi havia alguna possible censura. En conclusió, per una banda podem dir que la nostra hipòtesi ha estat primer encertada ja que hem comprovat que el programa sempre ha fet servir el mateix tipus d'humor partint d'una base satírica i sarcàstica però utilitzant en segon pla també els altres tipus d'humor. Per altra banda, ha estat falsa ja que tot i comprovar que no hi ha ni uns límits ni una censura establerta a nivell legal, els actors i actrius del programa ens han parlat d'una autocensura que s'imposen en el moment d'interpretar imposant-se com a límit el respecte cap a les persones representades. Tot i això, ens han explicat que tots els programes abans de ser emesos han de passar per un seguit de filtres i reunions on es decideix el que pot sortir i el que no. I en relació a l'audiència, ens hem adonat que com més important és la situació política, més audiència té el programa ja que la situació actual ens influeix en el nostre dia a dia, i com ens va dir la Lara Díez: “Quan hi ha una situació tensa es potencia el pensament”. És per això que veiem que la societat sol utilitzar l'humor com a refugi per evadir-se de la situació actual.

AUTORES Jana Serra i Pàmies Sara Bonal i Batllori Aina Sarret i Carrió

PROFESSORA TUTORA DEL TREBALL Clara Vilardell i Camprubí

ÀREES CURRICULARS Sociologia

TIPOLOGIA Explicatiu i d’anàlisi Estudi de cas