150 anys
2
Editorial
bon any de la Beata a tothom!
Redacció : Antoni Bennàssar Ferrer Joana Ferragut Fiol Catalina Ferrer Llabrés Joan Florit Horrach Jordi Llabrés Sans Maria Antònia Llabrés Llabrés Guillem Zuàzaga Llabrés Elisabet Bibiloni Maria Magdalena Cañellas, G.C. Antònia Cirer Jerònia Florit Zuazaga Margalida Llabrés Fiol Miranda Miret Mairata Pedro Morell Molinas Guillem Mut Llabrés Margalida Salas Els articles d'aquesta revista expressen únicament l'opinió dels propis autors. Revista Sa Sella sasella@hotmail.com C/ Església, 3 CP 07140 Sencelles - Mallorca Portada:Detall de la inauguració del monument a la tia Xiroia durant l’agost de 1955. Dipòsit legal: PM 400-89. Edita: Centre Cultural de Sencelles (1974) des de 1983. Imprimeix: Tirrena SA. Carrer Pintor J. Gris, 2 Tel. 971 555 212 Manacor Mallorca La Parròquia de Sant Pere de Sencelles és una entitat que col·labora amb el Centre Cultural de Sencelles - revista Sa Sella.
3
beata francinaina
Col·laboració :
Imatges d'Ahir
150 anys
Aquestes tres fotos que són d’agost de 1955, quan va inaugurar-se el monument, han estat cedides per na Magdalena Oliver de cas Patró. La primera d’elles surt a la portada i els nins que hi ha són en Miquel de can Xotano, en Joan de cas Vicari Eloi i na Magdalena de cas Patró. La segona imatge és la de just su aquí d’alt i ells són: en Sebastià de Son Calussa, en Sebastià de can Grau, en Jaume Letgori, na Maria Antònia de can Tano, na ? de can Malagana, na Maria Antònia de can Merris, na ? de can Ques, na Magdalena de cas Patró, en Miquel de can Xotano i en Joan de cas Vicari Eloi. A la tercera fotografia hi surten, de mà esquerra a dreta: en Bartomeu de can Merris i la seva dona, n’Antònia de Son Calussa, n’Agnès de cas Vicari Eloi, na Maria de can Tano, na Ventura de can Rei i el seu fill Francesc, i na Francisca de can Grau.
Guillem Zuazaga Llabrés
4
Temps era temps
En aquesta secció de Sa Sella, que sol sortir més o manco amb regularitat, hi solem posar documents trets de llibres, diaris o revistes que tracten un tema que pot ser d’interès per Sencelles o per tractar de sencellers. En aquest número especial de Sa Sella vos hi presentam unes ressenyes del dietari que va dur Mossèn Alvover mentre va ser vicari general del Bisbat de Mallorca i que fan referència a l’inici del procès de la Beata Francianina. Són unes notes extretes del tom I de les Obres Completes d’Antoni M. Alcover, concretament és del llibre “Quatre anys de vicari general 1898-1902” de l’Editorial Moll de l’any 2003 seleccionades per na Miranda Miret Mairata. “Desembre de 1898. Dia 20.- Dinàrem amb el Bisbe en Mateu Rotger i jo, i parlàrem d’una monja de Sencelles, fundadora de la casa de monges de dit poble, anomenada la Tia Xiroia, que se morí fa una corantena d’anys en fama de santa. En Rotger ha recollit una partida de datos sobre la mateixa, i (el) Bisbe digué que s’estudiàs bé la cosa a veure si procedia obrir una informació. Indicà que tal volta convendria nombrar una junta per veure els datos que queden de la partida de Venerables mallorquins i provar de promoure el procés de beatificació de tots (Vide 18 de gener de 1899).
Febrer de 1899 Dia 4.- Som anat a Sencelles a predicar de Santa Àgueda. Dia 5.- He predicat de Santa Àgueda: l’església era plena. A can Molines, a on pos, m’han tractat massa bé. Som anats an el convent de les Monges: hem vist allà on està el cos de la Fundadora (La Tia Xiroia), i hi havia un parell de dones agenollades, resant. Hem vistes les presentalles, que són un sens fi. Nos han mostrat allà on ella jeia (Vide dia 15 març vinent). Dia 6.- Som venguts de Sencelles. Abril de 1899 Dia 25.- El Bisbe ha acordat nombrar per instruir el procés sobre la Tia Xiroia de Sencelles (Vide 18 gener passat) el M.I. Dr. Macià Company, Xantre de la Seu, Jutge delegat, los molt il·lustríssims Enric Reig i Llorenç Moyà, Canonges, Jutges adjunts, en Mateu Rotger, Pre., i en Nadal Garau, Pre., Postuladors de la causa, en Joan Valent, Pre., Notari, i en Francesc Fluxà, tonsurat, Nunci.” 5
beata francinaina
Gener de 1899 Dia 19.- El Bisbe nos cita per les tres i mitja an en Miralles, en Rotger i jo, per tractar d’algunes coses. Hi compareguérem, i parlàrem sobre constituir una Comissió per estudiar els fets dels venerables o sirvents de Déu mallorquins, la causa de beatificació de los quals convendria promoure (Vide sobre això dia 20 de desembre de 1898). Se resolgué constituir el Tribunal per posar fil a l’agulla, començant per la Tia Xiroia de Sencelles, ja que encara són vives algunes persones que presenciaren coses grosses d’ella. S’acordà que jo presidís amb dos canonges, això és un canonista, qui serà D. Macià Company, i un teòleg, qui serà D. Bartomeu Castell; nombrar promotors o postuladors en Mateu Rotger i en Miquel Costa, i triar per Notari i Cursor dos capellans que sien bons. Mentrestant que s’instruesca el procés diocesà, s’escriuran alguns articles sobre les vides de tals sirvents de Déu, per fer atmósfera. El Bisbe publicarà una Circular anunciant a los feels que la Causa de la Beata Catalina ara farà via i que s’és constituïda una Comissió o Tribunal per promoure la causa de Beatificació dels venerables mallorquins, demanant an els feels que donin a dita Comissió totes les notícies que sàpien i que li facen costat i li donin la seva força perque puga anar envant la cosa. Sobre la causa de la Beata Catalina: pareix que hi ha una devota persona que ha oferit bestreure 35.000 pessetes perque se faça la canonització, això és, pels gasts que se necessiten per dit acte.
150 anys
Imatges d'Ahir Aquestes quatre fotografies antigues han estat cedides amablement per na Margalida Salas de can Peret. La més grossa correspon a les festes del 75è aniversari de la mort de la Tia Xiroia. La imatge ens mostra l’enramellada del llavors carrer Major, des de ca s’Escolà cap a la Plaça. És una fotografia en format de targeta postal feta per Fotografia Mascaró de Maria de la Salud. La imatge del costat mostra l’arribada al poble del momument que s’havia d’instal·lar a la Plaça. Les altres dues fotos mostren la creu des Rafal, endiumenjada per a les festes del Centenari i l’enramellada de davant la ferreria de can Caragol. Les persones que hi surten són els veïnats de les cases properes o la gent que anava de visita a veure les endomassades. A la darrera imatge, les tres dones que hi surten són na Margalida de ca na Parissa, na Catalina de cas Cabrer de Costitx i na Margalida de can Revell. JFH
6
Els altres 27 de febrer
Fa temps, què va passar un 27 de febrer? Idò heu de saber que el 27de febrer, a part de festa a Sencelles, és també el dia de la Independència a la República Dominicana, entre moltes d’altres coses que passaren un dia com aquest.
Varen néixer un 27 de febrer: 0289. Constantí el Gran, primer emperador romà cristià. 1766. L’economista i filòsof Thomas Robert Malthus. 1793. El general i polític Baldomero Espartero. 1807. El poeta Henry Wadsworth Longfellow. 1816. Manuel Domínguez Campos, torero espanyol. 1823. Ernest Renan, filòsof i historiador francès. 1833. Leonardo Valle, polític mexicà. 1846. Refugio Barragán de Toscano, poetesa i dramaturga mexicana1856. Mattia Battistini, baríton italià. 1863. Joaquim Sorolla, pintor impressionista valencià. 1873. El tenor italià Enrico Caruso. 1882. José Vasconcelos, pensador mexicà. Baldomero Espartero 1895. Rodolfo Llopis, dirigent socialista espanyol. 1897. Marian Anderson, estrella de l’òpera. 1902. John Steinbeck, escriptor dels Estats Units. 1902. Lucio Costa, arquitecte argentí d’origen francès. 1910. Joan Bennett, actriu nordamericana de cinema. 1912. Lawrence Durrell, novel·lista britànic . 1915. Leopoldo Castedo Hernández de Padilla, historiador espanyol. 1920. Helcías Martán Góngora, poeta colombià. 1921. Pedro Duran Farell, president de Gas Natural i Enagas. 1926. David Hunter Hubel, neurobiòleg nascut al Canadà, premi Nobel de Medecina 1981. 1926. Manuel Antín, director de cinema. 1927. Guy Mitchell, músic. 1930. Joanne Woodward, actriu nordamericana de cinema. 1932. Elizabeth Taylor, actriu britànica de cinema. 1934. Ralph Nader, missèr líder dels drets dels consumidors. 1939. Antoinette Sibley, ballarina. 1940. Howard Hesseman, actor. 1943. El tècnic del futbol brasiler Carlos Parreira. 1949. Gustavo Suárez Pertierra, ex ministre de Defensa. 1951. Steve Harley, músic. 1954. Neal Schon, músic. 1954. Enrique Norten, arquitecte mexicà. Autorretrat de Joaquim Sorolla 1957. Adrian Smith, músic. 1958. Johnny Metgod, futbolista. 1960. Paul Humphreys, músic i Andrés Gómez, tenista. 1961. Marivi González, jugadora de hockei. 1963. Pablo De Santis, actor argentí, i Soledad Jiménez, cantant de Presuntos Implicados. 1969. Brian Laudrup, futbolista 1980. Chelsea Clinton, filla de l’ex president dels EUA Bill Clinton. 7
beata francinaina
Santoral: Basili, Gabriel de la Dolorosa, Honorio, Baldomero, Julià, Leandre, Honorina, Onésima, Geroncio, Alexandre, Acundio, Antígon, Fortunato, Euno, Pocopio i Taleo.
150 anys
Varen morir un 27 de febrer: 1782. L’escriptor José Cadalso. 1854. L’escriptor Felicité Robert de Lamennais. 1887. Aleksandr Porfirevitx Borodin, compositor rus. 1928. Juan Vázquez de Mella, polític i escriptor espanyol. 1934. Josep Llimona, escultor català. 1936. Ivan Petrovitx Pavlov, metge i fisiòleg rus. 1941. James Joyce, escriptor irlandès. 1963. Rajendra Prasad, primer president de l’Índia. 1968. Manuel Giménez Fernández, ministre de la II República. 1970. Salvador Reyes, escriptor i periodista Xilè. 1981. Joaquín Domingo, billarista espanyol. 1985. Francisco Monterde, investigador filològic mexicà. 1989. Konrad Zacharias Lorenz, científic i zoòleg austríac. 1994. Antoni de Senillosa, escritor y polític català. 2001. Arturo Uslar Prieti, escriptor veneçolà, i José García Nieto, escriptor espanyol.
Elizabeth Taylor
Efemèrides de dia 27 de febrer: 1537 - Fundació del Reial Cos d’Infanteria de Marina espanyol. 1594 - És coronat rei de França Enric IV, primer monarca Borbó. 1670 - Els jueus són expulsats d’Àustria per ordre de Leopold I. 1767 - Sanció de Carles III per la qual s’expulsa els jesuites de tots els dominis de la monarquia espanyola. 1801 - Espanya declara a Portugal la guerra de les taronges. 1807 - El marí Alejandro Malaspina informa al virrei de Buenos Aires sobre el seu reconeixement de Tierra del Fuego i la costa de la Patagònia. 1814 - Estrena de la vuitena simfonia de Beethoven. James Joyce 1843 - Ocupació efectiva, per una expedició espanyola, de l’illa de Fernando Poo, avui Malabo, a Guinea Equatorial. 1844 - La República Dominicana assoleix la independència definitiva, després de 22 anys de dominació haitiana. 1853 - Benedicció de la primera locomotora fabricada a Espanya, a la que s’anomenà Espanyola. 1855 - S’erigeix l’Istme de Panamà en Estat Federal mitjançant un acte addicional a la Constitució de Panamà. 1864 - Les forces republicanes mexicanes prenen Villahermosa a l’estat de Tabasco a l’exèrcit de l’emperardor Maximilià. 1900 - Es funda el Fußball Club Bayern München, de Munich, Alemanya. 1900 - Es funda el Partit Laborista britànic a la Conferència dels Sindicats Socialistes. 1904 - Els russos acaben una via fèrria sobre el gel de l llac Baikal. 1905 - Màxim Gorki és alliberat sota fiança i exiliat a Riga. 1908 – Es crea a Espanya l’Instituto Nacional de Previsión. 1916 - Inauguració de la plaça de toros de Barcelona, la Monumental, con cabuda per a 23.000 espectadors. 1917 - Rússia: esclata la revolució de febrer. 1918 - Creació de l’Exèrcit Roig soviètic, per Leon Trotsky. 1919 - Un incendi destrueix el Palacio Municipal de la capital d’El Salvador. 1920 - S’estrena la película expressionista «El gabinet del Dr. Galigari». 8
9
beata francinaina
1924 - Gran nevada sobre Barcelona. 1933 - Els nazis calen foc al Parlament alemany, encara que l’incendi fou atribuït als comunistes. 1937 - El govern de Franco restableix la «Marcha de Granaderos» com himne nacional i, com himnes oficials, el «Cara al sol, Oriamendi» i l’himne de la Legió. 1938 - França i Gran Bretanya reconeixen el govern de Franco. 1942 - Comença la batalla del Mar de Java a la Segona Guerra Mundial. 1945 - MacArthur encarrega el govern de les Filipines al president Sergio Osmeña. 1951 - El president argentí, Juan Domingo Perón i Eva Duarte, inauguren a Buenos Aires els I Jocs Panamericans. 1954 - El president egipci, Naguib, recupera el poder del que havia estat Brian Laudrup desposseït pel Consell Militar de la Revolució, dirigit per Gamal Abdel Nasser. 1962 - El Partit del Congrés guanya les eleccions generals de l’Índia. 1965 - Amb l’aprovació del president Johnson, l’aviació i artilleria dels Estats Units inicien l’escalada a la guerra contra Vietnam del Nord. 1971 - A causa de greus incidents a Cali, es declara l’estado de setge a tot el territori de Colòmbia. 1974 - Sublevació militar a Etiòpia que força la dimissió de l’emperador Haile Selassie. 1976 - El secretario general del Front Polisari proclama la República Àrab Saharauí Democràtica. 1978 - Leopold Senghor és reelegit president del Senegal. 1979 - Guerrillers del M-19 prenen per assalt l’Ambaixada de la República Dominicana a Bogotà. 1981 - Manifestacions multitudinàries en suport del sistema democràtic i de rebuig al cop d’estat frustrat del 23 de febrer. 1984 - El Govern de Mauritània reconeix la República Àrab Saharauí Democràtica. 1989 - Violents avalots a Veneçuela per L’escultura Desconsol de Josep Llimona l’augment de preus amb un resultat de 300 morts. 1991 - El president dels EUA, George Bush, anuncia la fi de les hostilitats a la guerra del Golf Pèrsic. 1992 - Ratificat un Tracta Txeco-alemany d’amistat que ignora les aspiracions als Sudets i intenta tancar les velles hostilidats. 1994 - Clausura dels Jocs Olímpics d’Hivern de Lillehamer (Noruega), on Rússia aconsegueix el major nombre de medalles. 1995 - Luis Roldán, capturat a Bangkok. 1996 - Diana de Gal·les accepta de divorciar-se del príncep Carles. 1997 - La Jutgesa Palacios dicta auto de presó contra Javier de la Rosa.1998 - Mario Conde ingressa a la presó d’Alcalá Meco condemnat pel cas Argentia Trust. 1999 - El Govern aprova les indemnizacions als 17.000 afectats per la colza, 18 anys després de les primeres morts. 2000 - Joves radicals intenten apedregar el Primer Ministre francès Lionel Jospin, durant una visita a una universitat palestina. 2001 - El cap dels talibans afganesos justifica la destrucció dels budes gegants de Bamiyan davant l’espant de l’opinió pública internacional. 2002 - El príncep saudí, Abdulà, ofereix el reconeixement àrab d’Israel a canvi de tornar a les fronteres de 1967.
sasella@hotmail.com
150 anys
aquesta mateixa revista, i per tant no les reproduirem una altra vegada aquí. A Biografia s’hi pot llegir un apunt biogràfic sobre la beata. “Francinaina Cirer Carbonell nasqué a Sencelles el 1781 en el si d’una família pagesa, essent la petita i única nina de quatre germans. Als tretze anys demanà permís als pares per ingressar com a religiosa al convent de la Pietat de Palma, però no rebé el consentiment patern, per la qual cosa decidí portar una vida d’oració i de consagració a Déu a
Aquesta secció, que és una habitual de la revista Sa Sella, pretén avui mostrar-vos com és la pàgina web que té l’associació que s’encarrega de gestionar els actes del 150è aniversari de la mort de la Beata Francinaina Cirer. La pàgina en qüestió té l’adreça www.satiaxiroia.com En entrar trobam una imatge de la beata i cinc botons diferents: Cronologia, Biografia, Celebracions, Sencelles i Centre d’espiritualitat A Cronologia hi trobam les dades recopilades per Jordi Llabrés i Sans que també hi figuren en 10
ca seva. La mort dels germans i de la mare va fer que, a més d’encarregar-se de les tasques domèstiques, hagués de treballar al camp amb el seu pare; sense deixar de banda la seva devoció cristiana i l’assistència a les persones més necessitades. Dins del poble era coneguda com «sa tia Xiroia», a conseqüència de la seva condició de dona fadrina i del seu caràcter «xiroi», alegre. Quan ella tenia quaranta anys el seu pare morí. Aleshores decidí compartir ca seva amb altres dones pietoses, com Clara Llabrés i Magdalena Cirer, on duien vida de 11
beata francinaina
religioses sense haver professat els vots. Cinc anys després, al seu primer testament, Francinaina posà de manifest la voluntat que ca seva fos una casa de dones consagrades a Déu, sense adherir-se a cap institució religiosa. Això no obstant, el 1850, quan gairebé tenia setanta anys, finalment decidí fundar una Casa de Caritat segons la institució de Sant Vicenç de Paül i baix la protecció de la Mare de Déu dels Dolors, la qual cosa fa constar en el seu segon testament. Aquest no era un fet aïllat, sinó que anteriorment s’havien fundat Cases de Caritat a Felanitx (1798), Manacor (1846), Pollença (1849) i Binissalem (1850) amb el mateix tarannà vicentià. El rector Joan Molines i la mateixa Francinaina foren els encarregats de la redacció de les «Constitucions» de la nova Casa de Caritat, on s’establia que el cap seria el rector de la parròquia i que una de les germanes seria la superiora i on es determinava que el seu objectiu seria l’assistència als malalts, l’educació dels infants i el servei al poble. El 1851 professà els vots religiosos, juntament amb dues religioses més, i fou nomenada superiora del convent. Ja en vida, la seva fama de santedat s’estengué per tota Mallorca i li són atribuïts èxtasis i curacions miraculoses. L’única imatge que li fou realitzada en vida és una pintura a l’oli, és una obra d’Agustí Buades feta el 1853 per encàrrec de Joan Antoni Zaforteza, comte de Formiguera. Morí a Sencelles el 1855, quan tenia setanta-quatre anys, a causa d’un atac de gota. Després de la seva mort, la devoció popular envers la seva figura augmentà encara més i el 1899 el bisbe Pere Joan Campins n’inicià el procés de beatificació. Això no obstant, no fou declarada «venerable» fins el 1985 pel papa Joan Pau II; quatre anys després, el 1989, el mateix pontífex la nomenà beata el. Actualment està oberta la causa per a la seva canonització. Al botó de Programa d’actes, hi troban les celebracions organitzades per commemorar el 150è aniversari de la mort de la beata. A principis de desembre encara estava en construcció. Encara que ja tots coneixeu bé el programa d’actes. Si entram a l’apartat Centre d’Espiritualitat: “Aquest nou espai que vos oferim serà un bon recer: Nou espai per conèixer millor la més genuïna espiritualitat cristiana; l’espiritualitat de la Beata;
150 anys les més contemporànies: l’ecològica, la feminista ... Nou espai obert per als qui disposen d’un matí, horabaixa o tot el dia i volen assaborir el silenci, entrar en harmonia amb la seva interioritat. Nou espai on es podrà sol.licitar ajuda de material: temes d’espiritualitat, bíblics, o d’altres. O bé ajuda per iniciar-se en el silenci interior, la pregària ... Nou espai: talment com si com fóssiu a ca 12
vostra, un lloc que vos pertany, hi anau a descansar a fruir de benestar, serenor.” Finalment si accedim a l’apartat Sencelles, hi trobam una descripció del municipi que es troba reproduïda a les imatges que il·lustren d’aquest article. I amb això acaba aquest apartat que ha pretès ensenyar a tots els que no han tengut accès a la pàgina que circula per la xarxa sobre el 150è aniversari que celebram, com és la ciberbeata. JFH
Poesia d’una cega Aquestes poesies han estat cedides per n’Antònia Cirer Ferragut de can Rei i són de na Magdalena Bibiloni que va néixer cega a Sóller però després passà a viure a Palma, i que durant uns 11 anys va ser amiga seva. Ditxós poble de Sencelles a tots vos vull saludar perquè pogueu imitar a sa vostra venerable que avui venc a visitar. Oh Mare Superiora jo vos venc a visitar però no vos puc mirar amb fe vos vull demanar si sa vista em voleu dar això seria un miracle que ningú podria negar si trobau que no em convé conformada vull estar mos hem de sacrificar si en el cel volem anar allà cecs no n’hi haurà i la pena s’acabarà i tot serà alegria Amèn vol dir així sia podeu començar a cantar.
Oración de una ciega Soy ciega de nacimiento y muy bien acompañada fui a la peregrinación con mucha fe y devoción recibí la comunión saqué fruto del sermón ante el altar de la Virgen rece esta humilde oración.
Convierte a los pecadores da al mundo la paz acepta este sacrificio tu eres Madre de bondad y me sabrás comprender tener que vivir sin ver es una vida cansada y me quedo conformada si a ti te parece bien. Repetiré cada día mirame tu madre mía que no to te puedo ver.
13
beata francinaina
Oh Madre de Lluc María te vengo a visitar y no te puedo mirar mírame tu madre mía llévamo al cielo un día a mi y a los demás.
150 anys fent història cireriana
150 anys
Aquí ve a continuació, una cronologia dels fets relacionats amb la beata Francinaina d’aquests 150 anys que han passat des de la seva mort: 28-Febrer-1855. Un dia després de la mort de Sor Francinaina de la Mare de Déu dels Dolors, fundadora del Convent de la Caritat de Sencelles i primera Superiora del mateix, el Rector de Sencelles i Director espiritual de la finada, Dn. Joan Molinas i Amengual, Pvre., va oficiar el seu funeral a la Parròquia de Sant Pere de Sencelles. El seu cos fou acompanyat fins al Portal de l’Església i després tornat al Convent perquè seguis rebent la veneració dels seus paisans i seguidors. 1-Març-1855. El cos de la Mare Superiora rebé sepultura al Cementiri Parroquial de Sencelles enmig d’una gran multitud de gent venguda de tot Mallorca. Dins el taüt el Rector Molinas diposità una carta Epitafi redactada en llatí que dóna a conèixer de primera mà la santedat de la difunta. 17-Novembre-1870. Morí la companya fidel de la Mare Fundadora i segona Superiora del Convent, Sor Magdalena de Sant Vicenç de Paül Cirer, a l’edat de 79 anys i 19 de professió religiosa. Durant el seu mandat el Convent anà creixent físicament amb la compra de cases veïnes com can Sagordí, can Panada, etc. A ella li deuen l’obertura de les primeres escoles de nines a la Caritat. 21-Febrer-1872. Morí a Sencelles el Rector Molinas a l’edat de 60 anys, el qual es pot considerar molt justament cofundador de la Caritat.
23-Abril-1881. Amb motiu d’obrir la sepultura de Sor Francinaina per enterrar-hi una altra religiosa de la Caritat foren tretes les seves despulles i d’allà les van portar al Casal de can Garrover, a les hores encara de la família Molinas, i el mateix vespre a la tribuna de la Capella de Sant Josep de la Parròquia de Sencelles on foren guardades secretament durant més de 4 anys. 8-Juliol-1884. Morí la darrera de les fundadores del Convent i tercera Superiora del mateix, Sor Concepció del Sagrat Cor de Jesús Serra. Durant el seu mandat augmentà considerablement la Comunitat i s’adquirí per deixa testamentària el casal que desprès serà Hospital. 18-Juny-1885. Dins la Rectoria de Sencelles foren col·locades les restes mortals de la Mare Superiora dins una caixa nova de zinc i portades definitivament al Convent de la Caritat, on s’hi guardaren sota secret durant 9 anys. 1-Abril-1898. Fou beneït el primitiu retaule de la Capella del Convent de la Caritat dedicat a la seva titular la Mare de Déu dels Dolors, esculpit per Dn. Llorenç Ferrer de Palma. Desprès de la festa que es va celebrar es van vendre les primeres estampes de la Mare Fundadora. 8-Maig-1899. El Bisbe de Mallorca Dn. Pere Joan Campins va promoure la creació d’una comissió que estudiés la vida i virtuts de Sor Francinaina per promoure la seva Beatificació i Canonització. Fou anomenat Postulador de la Causa Dn. Mateu Rotger i president Dn. Antoni Mª Alcover, ambdós canonges 14
15
beata francinaina
de la Seu. 16-Decembre-1899. Durant les obres de la construcció de la Creu que va aixecar la família Molinas al lloc de s’Era d’En Pelat, s’hi va col·locar dins les pedres del fust una relíquia de Sor Francinaina «para que Dios nuestro Senyor por su intercesión defienda este pueblo de todo error contra la fe» Any 1903. Les monges de la Caritat de Sencelles comencen a anotar les declaracions que fan els devots de Sor Francinaina, que relaten gràcies extraordinàries atribuïdes a la seva intercessió. 22-Decembre-1903. Es constitueix el Tribunal per el Procés Ordinari i es nomena el primer Postulador a Roma que fou Dn. Benjamín Miñana, Rector del Col·legi Espanyol de Roma, i Mn. Rotger es nomenat Vice-Postulador de la Causa. 29-Febrer-1904. Són reconegudes oficialment les restes mortals de la Mare Superiora i col·locades dins la Capella de la Caritat, on des de les hores ençà rep la veneració de tots els seus devots. 27-Febrer-1905. Se celebra de manera molt solemne i participada a Sencelles el cinquantenari de la mort de Sor Francinaina. Es feu una processó amb la relíquia de Santa Àgueda, Patrona de la Vila, per implorar la seva Beatificació. 6-Abril-1906. S’obrí el portal de la Capella de la Caritat que dóna al carrer després de declararse Semipúblic per facilitar l’accés de la «gent que ve a agrair favors concedits per la Fundadora». 2-Setembre-1926. Es concloí el Procés Ordinari. 27-Febrer-1930. Es va celebrà el 75è Aniversari de la mort de la Tia Xiroia. Per aquest motiu es va col·locar a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Sencelles el seu retrat i la Molt Il·lustre Corporació Municipal la va declarar Filla Il·lustre de Sencelles. 27-Agost-1931. En el «Diario de Mallorca» es publiquen els primers goigs escrits en honor de Sor Francinaina, (Puix ja els cels vos preparen), composts per Dn. Guillem Bennàssar Vanrell. Any 1933. Es publica per primera vegada el llibre escrit per Mn. Bartomeu Oliver de Sencelles titulat “Sor Francinaina dels Dolors. Fundadora del Convent de la Caritat de Sencelles”. 1-Agost-1934. Es va convocar el primer Certamen Literari sobre Sor Francinaina. Presidia la Junta el Rector de Sencelles, el P. Fornés, Mn. Oliver, el Sr. Gabriel Morell i altres personalitats. Els 8 guanyadors obtingueren un premi de 10 pessetes. 3-Decembre-1940. Als Palaus Vaticans, la Congregació de Ritus votà positivament la introducció de la Causa de Beatificació de la Serventa de Déu i al dia següent el Papa Pius XII signava el corresponent Decret. 2-Abril-1942. La Congregació de Ritus aprovava el Procés «Non Cultu». 19-Agost-1942. S’inaugurava al Palau Episcopal de Palma el Procés Apostòlic que duraria fins dia 7 de juliol de 1944, i sempre sota la presidència del Bisbe-Arquebisbe Dn. Josep Miralles. 21-Febrer-1942. La Serventa de Déu realitzà un miracle a la Sra. Maria Vallès Cirer consistent amb una «curació total, instantània i perdurable» d’un tumor de pit. Entre els anys 1956 i 1958 fou tramitat
150 anys
el Procés sobre dit miracle a la Cúria Diocesana. Any 1943. Es va editar la Biografia «Vida Popular de la Sierva de Dios Sor Francisca Ana Cirer y Carbonell», obra de Fra Francesc Fornés, T.O.R. 7-Maig-1951. El Papa Pius XII aprovà els Processos Ordinari i Apostòlic. 7-Decembre-1951. Les Germanes de la Caritat celebren el Primer Centenari de la Fundació del Convent de Sencelles i el poble dedica la placa que hi ha a la façana del mateix a la seva Fundadora i a les seves filles. 12-Novembre-1953. S’edita la primera «Fulla Informativa sobre la Fama de Santedat i favors atribuïts a la Serventa de Déu». 27-Febrer-1955. Es va celebrar de manera extraordinària i gran el Primer Centenari de la Mort de la Mare Superiora. El poble de Sencelles fou engalanat de manera esplendorosa, se celebrà una setmana parroquial d’oració que fou molt participada, el Bisbe Dn. Joan Hervàs beneí la primera pedra del Monument i es feu una processó de rogativa demanant la prompta Beatificació. Es van cantar per primera vegada els Goigs compost per Mn. Baltasar Coll (Puix que arreu sou honorada...) 14-Agost-1955. Es va estrenar el Drama «Mare d’un Poble» escrit pel biògraf de la Tia Xiroia Mn. Bartomeu Oliver. 15-Agost-1955. Dins el marc de les festes que Sencelles dedica des de temps immemorials al Misteri de l’Assumpció de Maria, fou beneït el Monument de Sor Francinaina, aixecat a la Plaça de l’Església i obra de Dn. Jaume Mir. Costà 137.241 pessetes i es va pagar per subscripció popular. 27-Febrer-1956. Fou clausurat el Primer Centenari i per perpetuar aquella memòria el Bisbe Dn. Jesús Enciso va beneir un Sagrari a la Parròquia de Sencelles. 27-Febrer-1965. Els devots de Sor Francinaina pogueren contemplar el seu retrat que havia restaurat el pintor Arturo Cividini al Palau Episcopal, fou pintat dia 6 d’octubre de 1853 per Dn. Agustí Buades, mentre Ella estava extasiada i per encàrrec del Sr. Comte de Santa Maria de Formiguera. 21-Octubre-1965. El Papa Pau VI signà el Decret per el que s’impulsava definitivament la Causa de Beatificació de la Mare Superiora. 27-Febrer-1966. Després de construïdes unes noves dependències en el Convent de la Caritat per habitar-hi la comunitat de religioses, fou inaugurada una sala dedicada a la història i devoció de Sor Francinaina i s’obrí al públic devot la seva cambra, el refectori, la cuina conventual i el petit claustre amb la cisterna. 27-Maig-1967. El Cardenal Arcadio Maria Larraona s’uneix als milers de pelegrins que s’acosten a venerar el Sepulcre de la Tia Xiroia; ell ho fa provinent de Roma i signà en el Llibre d’Honor. 16
beata francinaina
Gener-1970. Es va editar per segona vegada la biografia «Sor Francinaina dels Dolors. Fundadora de la Caritat de Sencelles», obra del senceller Mn. Oliver. 4-Decembre-1970. A Roma es aprovada canònicament la biografia escrita pel P. Benet Colombàs, Benedictí, Superior del Monestir de Binicanella (Son Servera) i Doctor en Ciències Històriques, titulada «Francisca Ana Cirer. Una Vida Evangèlica». 12-Febrer-1971. El P. Gabriel Seguí, M.SS.CC. va entregar a la Congregació per la Causa dels Sants a Roma una relació històrica que juntament amb el P. Colombàs havia escrit i que va ajudar positivament a que el Procés seguís amb molta decisió cap a la Beatificació. 19-Juliol-1971. Dues religioses de la Congregació de GG. de la Caritat entregaren al Secretari Particular del Papa Pau VI a la Secretaria d’Estat de Sant Pere del Vaticà, 40.000 signatures de gent de tots els estaments socials suplicant a la Santedat l’acceleració del Procés. Setembre-1976. Es publica la segona edició dels Goigs compost per Dn. Guillem Bennàssar, musicats per Mn. Bartomeu Ballester i amb nota històrica de Mn. Bartomeu Oliver. Any 1981. Mn. Baltasar Coll, Canonge de la Seu i Vice-Postulador de la Causa de Beatificació publicà el llibre «Cançoner de la Venerable». 21-Març-1985. A Roma el Cardenal Palazzini, Prefecte de la Sgda. Congregació per la Causa dels Sants, per manament i en presència del Sant Pare Joan Pau II, signà el «Decret de Virtuts Heròiques de Sor Francinaina», i el Summe Pontífex la declarava Venerable. En aquell moment començava la tramitació de la «Positio» del miracle obrat a la Sra. Vallés. Actuava com a Postulador el P. Benito Gangoiti, O.P. i es van superar els dos judicis, el mèdic (1987) i el teològic (1988). 15-Agost-1986. La Corporació del Molt Il·lustre Ajuntament de Sencelles dedica un carrer al Rector Dn. Joan Molinas i Amengual, Director Espiritual de la Venerable. 1-Setembre-1989. Comencen els actes que es celebrarien durant els dos mesos següents a Roma, Palma i Sencelles en motiu de la Beatificació de Sor Francinaina. Pronuncià el pregó de festes el P. Antoni Oliver, C.R., el qual fou publicat per la Congregació de GG. de la Caritat l’any 1995. 15-Setembre-1989. El Sr. Bisbe de Mallorca Dn. Teodor Ubeda promulgà la Carta Pastoral 17
150 anys
«Beata Francinaina de Sencelles, Glòria i Model de l’Església Mallorquina», destinada a tots els feels de la nostra Diòcesi. 30-Setembre-1989. A la Basílica de Sant Andrea della Valle de Roma, es celebrà la Vigília de la Beatificació presidida pel Bisbe Ubeda. 1-Octobre-1989. El Papa Joan Pau II proclamava la Beatificació de Sor Francinaina de la Mare de Déu dels Dolors a la Plaça de Sant Pere del Vaticà. 2-Octubre-1989. A la Basílica de Santa Maria la Major de Roma es va celebrar una Missa d’Acció de Gràcies per la Beatificació presidida pel Cardenal Luis Dadaglio. Aquella tarda el Summe Pontífex rebia en audiència als pelegrins devots de la nova Beata mallorquina. 3-Octubre-1989. A la Basílica de Sant Francesc a Assís els pelegrins hi celebraren una nova Missa d’Acció de Gràcies. 8-Octubre-1989. A la Catedral de Palma es va celebrar una solemne Missa d’Acció de Gràcies. 12-Octubre-1989. Fou beneïda la imatge i reliquiari que es venera a l’Altar Major de la Parròquia de Sencelles obra de Dn. Mateu Forteza. 15-Octubre-1989. Al matí foren traslladaren a l’Església Parroquial de Sencelles les despulles de Sor Francinaina. A la tarda es va celebrar una multitudinària Missa d’Acció de Gràcies i després s’estrenà el nou sepulcre de la Beata obra de Remígia Caubet i la nova Capella de la Caritat projectada per Dn. Sebastià Gamundí. Any 1990. El Canonge de la Seu Dn. Pere Joan Llabrés publicà el llibre «La Beata Francinaina de Sencelles», escrit en català i del que se’n feu una edició en castellà. Any 1991. El teòleg Mn. Teodor Suau publica un llibre titulat «Germana dels Ulls Tranquils» Juny 1991. Són publicats uns Goigs compost pel poeta Dn. Llorenç Moyà i Gelabert de la Portella (+1981) i musicats per Mn. Vicenç Juan Rubí; i uns altres amb lletra de Miquel Bota Totxo i música del P. Francesc Batle, T.O.R. 8-Juny-1994. Al Convent de Sencelles morí als 77 anys Sor Innocència de Jesús Aceña Barbero, G. de la Caritat, que fou secretària de la Vice-Postulació de la causa, gran devota i propagadora de la figura de la Beata Francinaina, autora de nombrosos articles dedicats a donar-la a conèixer històricament i biogràficament, i a difondre la seva vida espiritual. 27-Febrer-1999. Commemoració del 10è Aniversari de la Beatificació, es beneeix un baix relleu obra de Damià Ramis i Caubet dedicat al Rector Molinas i als Papes Pau VI i Joan Pau II. Any 2000. Se celebra el II Simpòsium d’Història Social de la Religió convocat per la Universitat de les Illes Balears dedicat a la Beata Francinaina. 18-Maig-2003. Morí a Palma el Bisbe de Mallorca Dn. Teodor Ubeda, el qual va llegar a la Beata Francinaina un dels seus bàculs. 21-Juliol-2004. En el Palau Episcopal de Palma, sota la presidència del Bisbe de Mallorca Dn. Jesús Murgui, s’obrí el Procés d’un miracle atribuït a la Beata Francinaina que ens pot conduir a la seva propera i anhelada Canonització. Jordi Llabrés i Sans Fotografies gentilesa d’Elisabet Bibiloni 18
Noces d’Or del Monument
19
beata francinaina
150 anys
50 anys del monument
Enguany també se celebra una efemèride relacionada amb la Beata, a part del 150è aniversari de la seva mort. Concretament dia 27 de febrer de 1955, per commemorar el centenari, va posar-se la primera pedra del monument de Jaume Mir. Aquí en teniu dues imatges d’aquella celebració i de l’acta oficial emesa per la Sala. L’erecció del monument també va aprofitar-se per fer una remodelació de les escales de l’accés latereal al temple. Les imatges i la fotocòpia de l’acta són gentilesa de Pere Morell Molinas. JFH
20
21
beata francinaina
2005 - Any de la Beata Francinaina (1855-2005)
150 anys
Com a germana de la Caritat, sabia de la Beata però des de que visc a ca seva, convertida per ella mateixa, amb il·lusió, en Convent, i veient dia rera dia, la gentada que s’acosta al seu sepulcre i prega, demana, agraeix... sé d’ella d’una altra manera. La vida de la Beata és més profunda i encisadora del que ens pot semblar en un primer moment. En un DocumentProjecte del “Centre d’Espiritualitat Beata Francinaina” volguérem expressar el que després es convertí en el “Tríptic” que presentam cada curs. Desitjàvem que les persones del poble de Sencelles i totes les que visitaven el Convent i els encisava la pau, l’energia que experimentaven... ho poguessin fruir més estona i per altra banda poder conèixer més a fons, el tema de l’Espiritualitat. Així ho expressàrem: “Francinaina Cirer i Carbonell, emprengué l’aventura, al seus setanta anys, de consagrar públicament la seva vida a Déu i el proïsme fent de ca seva un Convent de portes obertes per a tothom. Així vol restar 150 anys després la seva Casa Convent de Sencelles. Amb aquest Centre d’Espiritualitat volem, les Germanes de la Caritat, aprofundir en el desig més fervent de la Beata: “Atreure tothom cap a Déu”.” Un altre aspecte del Centre és la programació que seguim cada curs, i ens ajuda a conèixer i aprofundir les diverses espiritualitats: l’espiritualitat cristiana, l’espiritualitat de la Beata, i les més contemporànies: la bíblica, l’ecològica, la feminista, l’espiritualitat Zen, ... Oferim: • espai obert per tothom qui vol assaborir el silenci, entrar en harmonia amb la seva interioritat. • ajuda de material o iniciar-se en el silenci interior, la pregària, ... • fruir de benestar, serenor, ... talment com si fóssiu a ca vostra. • compartir estones de diàleg sobre algun tema, ... És ben convenient que els devots de la Beata durant aquest any de celebracions, reflexionem i aprofunditzem la seva espiritualitat. 22
23
beata francinaina
En temps de Francinaina els fonaments d’una vida cristiana sòlida eren: saber la Doctrina (de memòria, molts poquets sabien llegir), anar a Missa, escoltar els llargs sermons el dies de festa; practicar les devocions, tal com resar el rosari, fer el via-crucis, practicar certes mortificacions, ... La Beata a partir d’elles, hi pogué edificar la seva profunda vivència personal del Déu de Jesús. L’important és com la Beata la va viure! Tenia una gran devoció a Jesús en l’Eucaristia. Meditava molt els dolors de la passió de Crist i de Maria, la seva mare. Ella coneixia bé el sofriment, va veure morir en pocs anys, el seu tres germans i després sa mare. Cert que hi ha moltes vides marcades pel sofriment i això pot allunyar de Déu. Quan sovint sentim a dir: “jo he perdut la fe” (per què no deim mai ”l’he deixada perdre”). Aquest any celebram l’Any de la Beata! (150 anys de la seva mort). I aquest any 2005, el Papa Joan Pau II, al cel sia; en la Carta Apostòlica “Mane nobiscum, Dómine” (“Queda’t amb nosaltres, Senyor”) el proclamà l’Any de l’Eucaristia”! La Beata, s’alimentà de “la taula de la Paraula” i “la taula de l’Eucaristia... i s’ens diu a la Carta Apostòlica que: l’Eucaristia “no es més que la forma de ser de Jesús...”. El darrer sopar, bé ho va expressar Jesús, amb un sol gest: se cenyí una tovallola... i començà a rentar els peus dels deixebles. “En vistes a la missió, l’Eucaristia no proporciona tan sols la força interior sinó també el “Projecte”. I és que l’Eucaristia és una forma de ser que de Jesús passa als cristians i, a través del seu testimoni, aspira a irradiar-se a la societat i a la cultura” (n.25). La Beata així ho va viure. Avui constatam la seva maduresa com a persona i la solidesa de la seva fe cristiana, de la seva espiritualitat. Maria Magdalena Cañellas, G. de la C.
El retrat
150 anys
Un dels gran benefactors de la fundació del Convent de la Caritat fou el VIII Comte de Santa Maria de Formiguera, Dn. Joan Antoni Zaforteza i Morro, Ferrer de Sant Jordi i de Vives. “Con merced de hábito en la orden militar de Calatrava, maestrante de la Real de Sevilla, capitán de milicias provinciales, académico de honor de las Nobles Artes de S. Carlos de Valencia”. Aquests eren els títols que ostentava just quan Dn. Joaquín Mª Bover i de Rosselló posava fi a la “Historia de la casa del Conde de Santa Maria de Formiguera en Mallorca” l’any 1846. El mateix autor l’any 1850 en el “Nobiliario Mallorquín” afegeix en els títols mencionats el d’acadèmic “de mérito de la Nacional de Arqueologia, vocal de la Diputación Alcudiola, Maria, Puigblanch, Castellet i Tanca, cavaller de l’Hàbit de Calatrava, qui rebé el títol de mans del Rei Felip IV l’any 1623. El seu fill i segon comte fou Dn. Ramon Zaforteza, Pax, Villalonga i Fuster, popularment conegut com el Comte Mal. Com es pot comprovar el VIII Comte de Santa Maria de Formiguera fou tot un personatge gràcies al seu naixement, la seva fortuna i el seu matrimoni amb la seva cosinagermana Dna. Mercè de Vives i Cirer, filla primogènita dels Comtes de Cuba, Dn. Francesc Dionís de Vives i Dna. Casta Maria Vives. A Sencelles la família des d’antic hi tenien algunes propietats com una casa destinada a hostal o posada com molt bé el seu nom ho indica “s’Hostalet”. Actualment els seus propietaris encara conserven aquesta a l’actual carrer Antoni Maura (família Ferrer, de na Cavallera). En temps de D. Joan Antoni, l’any 1818 la casa era valorada amb 125 lliures i l’any 1822 la família la tenia destinada temporalment a allotjar els oficials i estat conde de Santa Maria de Formiguera, que a las circunstacias de conocedor en estos tres ramos, reune la de saber manejar la pluma para escribir, en buen lenguaje y florido estilo, hazañas y aventuras de pasados siglos”. El Comte tenia també a Sencelles grans amistats com la família Molinas, la família Garau o un tal Jaume Pons, alies Tiró amb que mantenia correspondència epistolar, i el tenien informat del que passava d’extraordinari a Sencelles i en la vida de la Tia Xiroia. El noble senyor s’interessà molt per tot el que envoltava a Sor Francinaina, tant a nivell espiritual com material. Ben prest la va reconèixer en “alt concepte” i volia estar al corrent de tots els èxtasis amb notícies certes. Els testimonis que visqueren aquells fets diuen que “sa Serventa de Déu fonch favorida del cel amb so do d’èxtasis o arrobaments” i que “foren molt freqüents; que foren moltes i de tota categoria ses persones que les presenciaven”. D. Joan Antoni seria una persona de molta confiança de Sor Francinaina i del rector Molinas, aquest en una carta que va dirigir-li li prometia que “si algo más sucediese de extraordinario, pierda cuidado vuestra merced que se lo pondré en noticia, no haciendo caso de esto, que ya lo miraremos por ordinario. Disponga del afecto de su seguro servidor, Juan Molinas, pbre.” Li relatava un èxtasis que havia experimentat el dia de Sant Pere de l’any 1853 “a l’església Parroquial es capvespre, després de ses funcions celebrades en honor del gloriós Sant Pere...”. La mare superiora guardaria dins el seu cor agraït la benevolança d’aquell cavaller que 24
25
beata francinaina
volgué ser un dels benefactors de la fundació del Convent de la Caritat l’any 1851. Consta la generositat que tengué per vestir l’oratori primitiu de la Caritat i ho confirma la veu popular qui de molt antic ja canta: Es Comte de Formiguera part a la glòria tendrà perquè molt bé es va cuidar d’adornar-nos sa Capella. Efectivament, el Sant Crist que actualment presideix la capella podria ser un regal de D. Joan Antoni i la tradició li atribueix també la donació del quadre que presidia el primitiu altar dedicat a la Mare de Déu dels Dolors. Aquest quadre de la Dolorosa sembla que fou pintat pel mateix Comte de Formiguera. Sabem que fou aficionat a la pintura i va cultivar aquest art. Fou deixeble, com molts de membres de l’aristocràcia d’aquells moments del pintor Dn. Agustí Buades i Frau; en una plagueta titulada “libro de Asientos de las pinturas y discípulos que han estudiado dibujo y pintura con Agustín Buades”, manuscrita i conservada per la família Buades, apareix “63. el señor Conde de Santa Maria de Formiguera principió la pintura en 16 de noviembre de 1847. Estudió seis años, a 6 libras.” L’any 1851 quan encara tenia per adquirir molts de coneixements pogué entregar a la Mare Superiora un quadre segons l’opinió del gran biògraf Dn. Benet Colombàs, monjo benedictí, “de calidad muy inferior” pero que a ella “tan identificada con la Madre del Calvario, le debía causar mucha devoción”. Al final del seu aprenentatge, almenys sabem de la realització d’un quadre a l’oli que representa l’Assumpció i que l’any 1853 fou solemnement beneït a la parròquia de Santa Margalida, on hi tenia les seves principals terres patrimonials. Ja en aquells moments el Comte de Santa Maria de Formiguera i Dn. Joan Molinas, tenien interès en tenir un quadre de la Mare Superiora, però aquesta que, com s’ha dit era la humilitat personificada, es va negar rotundament a deixar-se retratar. Aleshores ambdós contractaren el mestre del Comte, el pintor Buades, que havia assolit una consolidada fama de bon retratista, com del seu estudi van sortir els retrats de personatges com Dn. Ramon Despuig i Zafortesa Comte de Montenegro, el canonge Dn. Joan Muntaner, el Bisbe Dn. Miquel Salvà, Dn. Bartomeu Sureda, Dn. Josep Quint Zaforteza, Dn. Enric d’España, etc. i a més l’any 1848 el van premiar amb la medalla d’or pel retrat del Bisbe D. Rafel Manso. Evidentment era un retratista de moda, “distingit” i “il·lustre”; havia de pintar Sor Francinaina aprofitant un dels seus nombrosos èxtasis. Dia 6 d’octubre de 1853 arribaren a Sencelles el pintor i el comte, i anaren al Convent amb el rector Molinas. Aquest començà a parlar a la Mare Superiora de la Passió del Bon Jesús, i ella ben prest quedà extasiada. Els altres dos personatges entraren a la cambra on era ella i Buades va començar a dibuixar sense que se n’adonàs compte de res. Tota aquella escena queda reflectida a la glosa que ens ha arribat així: Es Comte estava present com ella estava elevada
150 anys
i es pintor la pintava mentres ella conversava amb Jesús Omnipotent. Aquell dibuix original fet amb carbó mostra la tècnica que emprava el pintor per retratar personatges que ja havien mort, cosa molt normal en aquell temps. Pintà la cara de Sor Francinaina amb els ulls clucs i en un angle de la làmina el detall dels ulls. També, a vegades com a recordatori posava el color dels iris. Amb aquells apunts pogué pintar el quadre definitiu. Aquell dibuix el guarden actualment els familiars descendents de Buades i una reproducció del mateix, juntament amb una relíquia de la Beata es venera a l’església de Sant Nicolau de Palma. Un altre exemplar el posseí el Comte de Formiguera, del qual passà a mans de la seva neboda Dna. Concepció Moreno i Ferrer de Sant Jordi, Vda. de Pou, i d’aquesta a la família Despujol, propietària de la casa de can Puixot de Cascanar (actualment can Maroto). Dn. Manuel Despujol i Pou, dia 9 de maig de 1933 el va donar al Convent de Sencelles juntament amb aquesta nota: “Aquest quadre va esser pintat el dia 6 d’octubre de 1853, per Dn. Agustí Buades, damunt un dibuix que va fer a la Venerable Sor Francina Ayna quan estava extasiada en oració; per encàrrech del Noble Senyor Don Juan Antoni Zaforteza i Morro (antes Ferrer de Sant Jordi i Vives) VIII Comte de Santa Maria de Formiguera, singular admirador i devot de la Venerable. = El quadre pertany a Dn. Manuel Despujol i Pou, per deixa que en el seu testament l’hi va fer la Exma. Sra. Da. Concepció Moreno Ferrer de Sant Jordi, vídua de Pou i neboda de l’esmentat Senyor Dn. Juan Antoni Zaforteza i Morro. = Per complaure els desitjos de l’actual comunitat del Convent de Sencelles i en testimoni d’agraïment a la Venerable Fundadora, Dn. Manuel Despujol i Pou fa donació del quadre a l’esmentat Convent de Sencelles, amb la condició que la comunitat pregui per ell i família en les seves quotidianes oracions. = Cas Canar a 9 de maix de l’any 1933. = Manuel Despujol i Pou.” Sor Manuela Ferretjans, una religiosa del Convent coneixedora de la seva història i estudiosa de llur arxiu i de tot quant tengués relació amb la Beata, escrivia dia 27 de febrer de 1936: “La Comunidad agradecida a D. Manuel por tan estimado obsequio, ruega a su Madre Fundadora que derrame a manos llenas celestiales bendiciones sobre el Noble donante y sobre toda su cristiana familia.” Amb aquells primers dibuixos Agustí Buades pogué enllestir el quadre definitiu, que guardaria el Comte en el seu palau de Palma. El pintor va cobrar 60 lliures per l’obra i en el seu “Libro de asientos” va deixar registrat: “262. Retrato de Sor Francisca Cirer, hermana de la Caridad, por el Hospicio de la villa de Sansellas.” Dia 2 de març de 1855, com ho feia habitualment, el rector Molinas escrivia una carta al Comte de Formiguera detallant-li tot el que havia passat aquells dies posteriors a la defunció de la Mare Superiora, referint-se a l’exposició pública del seu cadàver, la multitudinària “veneració” de gent de tots els estaments, les solemnes honres fúnebres celebrades a l’Església Parroquial i l’enterrament al cementeri. Durant l’epístola li anotà que “en atención a que vuestra merced dice en su muy favorecida del 27 pasado que hace ánimos de pasar a casa dentro de breve tiempo, hemos determinado aguardar que vuestra merced traiga el retrado de la difunta superiora”. Quan el retrat fou aquí el Clero parroquial va penjar-lo en el Convent i els devots que ja començava a tenir la Mare Superiora acudien a resar-hi davant fervorosament. Fins al punt que Molinas el feu 26
Dibuix del frontis de can Formiguera de Gabriel Bonnín del llibre Itineraris pel centre històric de Palma, original de Gaspar Valerao i editat per l’ajuntament de Palma. 27
beata francinaina
retirar de l’accessibilitat pública tal vegada orientat per l’autoritat superior. Anys més tard, segurament l’any 1885 i en temps de l’ecònom Dn. Bartomeu Verd, aprofitant el trasllat de les despulles mortals de Sor Francinaina, el retrat fou penjat de nou devora aquestes. Dia 1 d’abril de 1898, per commemorar la benedicció del primitiu retaule de la Capella del Convent (avui col·locat a la Capella de la Mare de Déu dels Dolors, antic baptisteri de l’Església Parroquial de Sencelles), foren repartides les primeres estampes de la Beata, que reproduïen el seu retrat. Dia 27 de febrer de 1965, el pintor Arturo Cividini va enllestir la restauració en el taller del Palau Episcopal aquest retrat de Sor Francinaina de la Mare de Déu dels Dolors. Els mateixos Comtes de Santa Maria de Formiguera conserven a la possessió de Sant Martí d’Alanzel a Vilafranca de Bonany un quadre copiat del de Buades, amb tècnica molt inferior que revela la mà d’un aficionat. El P. Benet Colombàs diu que “con toda probabilidad lo pinta el Conde d Formiguera, contemporáneo y gran admirador de tía Xiroia...” El mateix Colombàs comença l’epíleg de la seva obra “Francisca Ana. Una vida evangélica” amb les paraules que empraré per tancar aquesta aportació meva: “¿Como fue Francisca Ana Cirer? Físicamente nada agraciada. Lo atestiguan los retratos debidos a Agustín Buades por lo que se refiere a los últimos años de su vida. Y nada nos permite sospechar que en su juventud se ajustaran a los cánones de belleza femenina... cierto que, en el dibujo pergeñado por el pintor mientras contemplaba extasiada, está llorando amargamente; la visión imaginaria de la pasión de Cristo había causado tal impacto en su alma, que su rostro se había contraído en una mueca de intenso dolor, que nada tenía de estético. Pero, en el subsiguiente cuadro al óleo, la anciana religiosa... tampoco produce una impresión agradable. Hay que añadir enseguida que sus contemporáneos no quedaron satisfechos con los retratos... decían “no la representaba como era, puesto que, sin ser bella, tenía agradable aspecto.” Según todas las probabilidades, por lo tanto, el artista no supo captar –digamos mejor que no tuvo tiempo ni ocasión de captar- el espíritu que animaba aquel cuerpo desprovisto de naturales encantos... El cuerpo, en realidad, sólo servía de vehículo e instrumento del espíritu. Tratándose de Francisca Ana Cirer, evidentemente, lo único que cuenta es su alma, etc. etc. Jordi Llabrés i Sans
El carrer de Sor Francinaina Cirer
150 anys
Uns dels testimonis que han quedat a Sencelles de la celebració de grans festes commemoratives d’aniversaris de la mort de Sor Francinaina són la construcció del monument de la Plaça aixecat l’any 1955 amb motiu del primer centenari i la dedicació del carrer Major a la Beata el 27 de febrer de 1930, setantacinquè aniversari del seu trànsit. Del primer ja vaig escriure la seva història en aquesta mateixa revista de Sa Sella números 45 i 46. Aquell any de 1930 amb tot l’entusiasme que regnava a Sencelles entorn de la seva paisana més important, també ens deixà la seva proclamació de Filla Il·lustre de l’Ajuntament i la consecuent col·locació del seu retrat a la Sala de Plenaris del mateix, obre del pinto de Campos Dn. Blai Garcia. Malgrat que un any després fou proclamada la II República Espanyola i que foren trets de la Casa Consistorial els crucifixos, els quadres de temàtica religiosa i fins i tot la imatge del Sagrat Cor de Jesús, entronitzada l’any 1918 de manera solemníssima “a los acordes de la marcha real y entre las exclamaciones de entusiasmo” dels presents i amb indulgències concedides pel bisbe Rigoberto Domenech, el quadre de Sor Francinaina el varen conservar al seu lloc d’honor i preferència. El “Correo de Mallorca” de dia 28 de febrer de 1930, publicava sota el títol “El LXXV aniversario de la muerte de Sor Francinsca A. Cirer”, una extensa crònica del que succeí el dia anterior a la nostra Vila i de la que en copiam les següents línies: “Con los actos anunciados conmemoró ayer la Villa de Sansellas el 75º aniversario de su amada “Superiora”..., decir que todo el pueblo se asoció al homenaje no es hipérbole si no purísima verdad, como también lo es que el homenaje ha revestido –cosa no frecuente- un caràcter eminentemente espiritual, con manifestaciones y frutos de misión, ... el templo estuvo atestado en todos los actos. Y en la mañana de ayer ocurrió algo insólito, pues se acercaron a comultar todos los habitantes del pueblo –quizás no llegaron a seis los que se abstuvieron-, ... esto realmente es ejemplar y merece ponerse de relieve”. “... recorrimos las calles, y pudimos comprobar que, también en lo material, los sansellense se habían superado a sí mismos. Todas las calles, absolutamente todas, 28
29
beata francinaina
estaban adornadas con toda suerte de galas, de tal modo uqe no quedaba una sola casa, por modesta que fuera, sin lucir la suya, ...” “A las cuatro y media, la plaza, frente a la Casa Consistorial, ofreciía un hermoso aspecto. Mientras la banda de Llorito interpretaba, con suma perfección, algunas piezas, se reunía el pueblo para asistir a la proclamación de Sor Francisca-Ana, hija ilustre de la Villa. En el salón de sesiones, en torno del párroco Don Guillermo Parera, del Alcalde, don Antonio Bibiloni, y de la Superiora General de las Hijas de la Caridad, que presidían, se colocaron el Ayuntamiento en pleno, el Consejo de la citada Congregación religiosa, el juez y el fiscal municipal don Juan Cirer y don Juan Verd, numerosos sacerdotes de Palma y otros pueblos, y otras distinguidas personas. El cabildo Catedral estaba representado por los canónigos M. Iltres. Señores don Enrique Ibáñez Rigo, Chantre, y don Francisco Esteve.” “En un ambiente de franco entusiasmo se desarrolló el acto de proclamación. El auxiliar de Secretaría don Miguel Gamundí, desde una de las ventanas, -donde se pronunciaron también los discursos- leyó las actas de las sesiones en que el Ayuntamiento adoptó los acuerdos que aquel día se cumplimentaban. El maestro nacional señor Durán excusó la ausencia del señor Gobernador Civil, y el médico de Binisalem don Bernardo Roca, sansellense, en frases hondamente sentidas, se adhirió a la fiesta en nombre de todos los paisanos ausentes. A través de sus palabras podían ver los extraños, cuán íntima es la devoción del pueblo por la Madre Superiora y por la Institución que fundara. Fué cariñosamente aplaudido.” “... el joven sacerdote Rdo. D. Bartolomé Oliver dió lectura a la biografía de Sor Francisca-Ana. Trabajo pulcro y atildado, lleno de frases bellas y de preciosos ejemplos de las excelsas virtudes de Sor Francisca, que fué escuchado con religioso silencio y premiado al final con afectusosos aplausos...” Aquell mateix vespre també se celebrà una processó amb la venerada relíquia de Santa Àgueda que “visitó las cuatro cruces que se levantan en los extremos del publeo. Todas ellas aparecían adornadísimas con lazos y arrayán, sobresalía la de la Tramontana, propiedad de los distinguidos esposos MorellMolinas, que tanta parte tuvieron en la espléndida conmemoración etc. etc.” Ha passat un segle i mig des de la mort de la Tia Xiroia i durant aquest temps s’han anat succeint les mostres de veneració que molt sincerament li hem retut els sencellers (vegeu-ne una bona mostra a la cronologia que present en aquest mateix monogràfic “150 anys fent història cireriana”). Dedicar-li el carrer Major de la Vila era un fet ben just, si a més tenim en compte que aquest condueix al Convent de la Caritat, per ell hi passava cada dia la Beata per anar a la caseta de Sarissal, per anar a visitar el seu Amat al sagrari de l’Església Parroquial o per anar a posar en pràctica la seva vertadera i sòlida virtut de la Caritat. En definitiva el carrer de Sor Francinaina és un carrer carregat d’història; és més forma part de la història més personal de la Mare Superiora. En ell encara avui s’hi aixequen casals que molt tengueren a veure amb la seva vida, el seu creixament o els seus darrers moments
150 anys
abans d’abraçar-se amb el Pare. A través d’aquest article els visitarem i coneixerem un poc la seva història. El primer que trobam a l’actual número 14 és el que avui coneixem per can Ramis. Casal dels més primitius de la Vila, en temps de la Beata era propietat de la noble família dels Molinas, tan vinculada a la seva història. Les notícies més antigues de què disposam són del segle XV. A finals d’aquella centúria pertanyia als Sureda, dels quals el cavaller Salvador Sureda la va vendre als Morey l’any 1483. Aquesta nissaga que pertanyia al Braç Noble de Mallorca, donà nom a la placeta i carrerons del voltant que avui encara coneixem per Son Morei. Els Morey foren una de les famílies més influents dins Sencelles tant a nivell social com econòmic. A més de posseir nombroses possessions com s’Alqueria Roja, Son Estela, Son Thomasset, etc. tenien el patronat de la capella de Santa Àgueda, on disposaven de sepultura i lluïen l’escut d’armes familiar. A finals del s. XVII la casa fou heretada per la rica Dona Onofra d’Armengol i de Mur, i d’aquesta a la família de Net. L’any 1741 tota l’heretat dels Morey havia passat ja a diferents mans i aquell any repartit en diferents senyors alodials, les monges del Convent de Santa Maria de Jonqueres de Barcelona, el Rei, el Sant Hospital General de Palma i el Senyor Marquès de Campo-Franco. Concretament la casa de Son Morei passà a l’Hospital. Una gran part d’aquesta conservà aquesta propietat fins ben entrat el segle XIX, concretament el jardí amb l’imponent portalada, el celler i el cup. L’altra part a la família Amengual de Son Sabater. Aquesta nissaga va emparentar l’any 1810 amb la família Molinas, pel matrimoni entre Dna. Maria Magdalena Amengual i Amengual i Don Pere Josep Molinas i Bunyolas, Doctor en ambdós Drets. La de Molinas era una família originària i “de les més distingides i abonades” de Santa Margalida, encara que establida a Ciutat, on tenien el seu casal just devora la Seu i enterrament a l’Església del desaparegut Reial Convent dels Dominics. Alguns dels seus membres apareixen a les llistes del “Alistamiento Noble de Mallorca de 1762”. L’any 1820 la família s’instal·là aquí seguint a un oncle, el Canonge de la Seu, Dn. Pere Josep Molinas i Torrens. Aquest personatge, ordenat sacerdot l’any 1781, aconseguia l’any 1794 la canongia de la Seu; a més havia anat reunint diversos títols i altres càrrecs amb el temps, fou Tinent de capellans de la Parròquia de Santa Eulàlia de Palma, “capitán del jebeque de Su Majestad llabado Lebrel”, capellà del consolat espanyol a Alger, etc... El seu nebot que hem esmentat fou el pare del Rector Dn. Joan Molinas i Amengual. Aquest està tan lligat amb la història de Sor Francinaina que és inconcebible la vida d’aquesta sense la presència del que fou el seu director espiritual, i ben bé se’l pot considerar cofundador del Convent de la Caritat. Nat a Palma l’any 1811; als tretze anys començà a estudiar filosofia a la Universitat de Mallorca, i després teologia. Als vint-i-quatre anys fou ordenat sacerdot, després fou nomenat vicari de la Parròquia de Sencelles i des de 1843 la regia amb el títol d’ecònom. La família amb els seus personatges i amb la multitud d’obres fetes amb benefici del poble de Sencelles en general, i a la causa de Sor Francinaina i a la nostra Parròquia en particular, ben bé es mereix que algun historiador s’animàs per dedicar-li en exclusiu un bon estudi històric. Amb molta justícia, Mn. Bartomeu Oliver, l’any 1933 va dedicar el seu llibre “Sor Francinaina dels Dolors. Fundadora del Convent de la Caritat de Sencelles (1781-1855) a la família dels Molinas, ja que segons deia ell mateix “des dels dies de Sor Francinaina fins avui, han estat sos bons amadors”. Amb aquests també cal incloure a d’altres personatges de la mateixa família, i que la història cireriana sense ells no tendria raó de ser, per exemple el notari Dn. Sebastià Molinas i Amengual, el seu germà el Rvd. Dn. Bartomeu, que 30
31
beata francinaina
fou Beneficiat de la Seu, o el destacat Dn. Gabriel Morell i de Oleza. Seguint el nostre camí cap al Convent, ens aturarem ara al casal de can Bruno. Segons el “Libro de las Matrículas de todos los vecinos de la Villa de Sansellas año 1822” document que es conserva a l’Arxiu de l’Ajuntament de Sencelles, aquell any el propietari d’aquesta casa era Dn. Maties Bruno Ramis “edad 59 años. Casado. Labrador”. Ell fou qui donà nom a la propietat i més tard la va vendre a la família Alenyar. L’any 1893 n’era propietari Dn. Martí Alenyar i Sard, qui dugué a terme una important reforma interior i feu construir la façana imponent, tal com la veim avui. D’aquest passà al seu fill Dn. Miquel Alenyar i Vidal. Dia 27 de febrer de 1855, quan la Mare Superiora fou atacada de gota després d’oir missa primera a la Parròquia, de camí al Convent, l’hagueren de seure a una cadira de repòs que Dn. Martí Bruno va oferir, en vista del greu estat en què es trobava Sor Francinaina. Aquesta cadira després de la mort fou tornada als seus propietaris la qual segons ens digué una religiosa del Convent, Sor Manuela Ferretjans “por espacio de muchos años la conservaron con veneración los propietarios, hasta que, después de la muerte de D. Martín Bruno, la regalaron sus propietarios a nuestro Convento” es de “álamo, pintada, con brazos y una correas acomodadas para llevarla en andas”. Aquesta cdira és la que actualment està just devora el llit on morí la Beata a la seva cambra. Veïnat de can Bruno, trobam la casa de Son Prim. Seria ben interessant saber si la família d’aquesta casa estava emparentada amb la Mare Superiorar. El que sí és sabut, és que tenia una gran confiança amb els seus propietaris, amb els quals compartia el llinatge Cirer. Ella anava a visitar-los molt sovint i aprofitava per resar el Rosari amb la gent i jornalers que hi treballaven. Un fill de la casa que era sacerdot i vicari de la Parròquia fou nomenat Protector del Convent quan fou fundat. Una neboda d’aquest Sor Rosa Llabrés Serra, fou una de les primeres al·lotes de Sencelles que professà a la Caritat després de la mort de la Fundadora. Declarà en el “Procés Informatiu” que tenia 50 anys, va conviure amb Sor Concepció del Cor de Jesús Serra i Puig, tercera superiora del Convent i la darrera de les tres fundadores. Diuen de Sor Rosa que fou una bona testimoni de la tradició del Convent i de la seva família. En temps de la Beata, la cas de Son Prim era ben respectable, l’any 1808, el Batle Reial i els regidors certificaven “que la casa y familia Cirer cuyo solar es Son Prim ha sido condecorada por el Brazo mayor o Estado Noble” i com a tals els seus membres ocuparen “los primeros empleos de Justicia de este Ayuntamiento”. Algunes cases més amunt s’hi situa el casal de Son Mansena, important perquè hi va viure la dida de Sor Francinaina i de petita ella mateixa, per un extàsi que va experimentar en el corral d’aquesta casa quan encara era adolescent, va percebre l’amargor que pot oferir les coses d’aquest món. La família de Capó-Mansena, successora de la Capó-Truch, quedà inclosa al “Alistamiento Noble de Mallorca...” de Ramis d’Aireflor per Dn. Joan Antoni Capó-Mansena i Rayó.
150 anys
Segons Dn. Joaquim Maria Bover i de Rosselló el llinatge Capó té la seva antiguitat en el s. XV, doncs d’aquella centúria és un escut d’armes situat entre la Capella de la Coronació i la de Sant Martí a la Catedral de Mallorca. Pel que fa a la casa de Capó-Truch, sabem que el llinatge degué sorgir de la unió de dues famílies benestants de la Vila. En el s. XVI, trobam un tal Pere Capó, àlies Truch que l’any 1581 tenia una casa dels del poble valorada amb 800 lliures. Aquest mateix any trobam documentat un Joan Truch, àlies Capó, i de la mateixa època un tal Esteve Truch que figurava a les llistes dels agermanats de Sencelles. Ja en el s. XVIII la casa dels Capó, comença a anomenar-se Son Mansena, situada a l’extrem nord de la Vila i amb cases al carrer del Cap d’Amunt, avui dia encara existents, les que podem veure ara, i construïdes l’any 1723. A principis de la centúria del XVIII el representant de la família era Dn. Joan Capó-Mansena i Sastre, casat amb Dna. Margalida Rayó de Leyar i Canyellas. El seu successor fou Dn. Antoni Josep Joaxim CapóMansena y Rayó nat a Sencelles el 29 de gener de 1734 i casat a la Parròquia de Sineu dia 20 de setembre de 1767 amb Dna. Catalina Amengual i Florit, natural d’aquella vila. Aquesta Senyora fou la dida de Sor Francinaina Cirer. El matrimoni tan sols va deixar descendència femenina. La primogènita fou Dna. Margalida Capó-Mansena i Amengual, nascuda a Sencelles dia 2 de gener de 1769; dia 9 de novembre de 1780 naixia una altra nina a Son Mansena, Dna. Joana Maria, qui guanyaria de sis mesos i vint-i-dos dies a Sor Francinaina Cirer. Aquelles dues nines unides pel parentiu de llet van haver-se de separar quan tenien 10 anys, puix la nina de Son Mansena moria dia 28 de novembre de 1790. L’any 1818, Dna. Catalina Amengual, ja viuda de CapóMansena i Rayó, tenia un capital valorat en 12.700 lliures mallorquines. La seva filla major fou l’hereva, la qual es va casar a Sencelles l’any 1793 amb Dn. Guillem Feliu i Alenyar de Santa Creu de Ciutat. D’aquell matrimoni, un any després va néixer un nin anomenat Andreu i que va viure sis anys, i un segon infant batejat l’any 1797 i que visqué fins als vint anys. En aquesta altra generació la primogenitura de Son Mansena hagué de passar a la filla major, Dna. Isabel Maria Feliu i Capó-Mansena, nada a Sencelles el 18 de març de 1799. Abans de complir els 19 anys es va casar amb l’hereu d’una de les principals famílies de Santa Maria del Camí, Dn. Jordi Canyelles del Torrent Fals i Pujals. El matrimoni es va instal·lar a Santa Maria, on morí la senyora l’any 1855. Jordi Llabrés i Sans La Fotografia de Sor Rosa Llabrés Serra ha estat cedida per n’Antònia Llabrés Torrens de Son Prim, i el retrat de Dna. Isabel Maria Feliu i Capó-Mansena. Fou filla de la germana de llet de Sor Francinaina. Aquest retrat és propietat de Dna. Soledat Cañellas del Torrent Fals i Valero (Santa Maria del Camí) i l’hem extret del llibre “Notes històriques de la vila de Santa Maria del Camí”.
32
Per començar, ens pots dir com va començar tot això de l’obra de teatre? Na Margalida Renyina tenia la curolla de celebrar aquest any de la Beata i em va comentar que estaria bé que qualcú miràs d’escriure una obra de teatre per poder representar-la dins aquest any de celebració. Vàrem anar a xerrar amb gent que crèiem que ho podia dur a terme; per exemple, don Teodor Suau, canonge de la Seu, però no n’acabava d’estar convençut. I va ser quan em vaig oferir a fer-ho jo; perquè tenia ganes d’escriure, tot i que jo havia escrit contes i poesia, però el llenguatge teatral m’era nou. Tenia il·lusió de fer-ho. Quin títol té l’obra? Ara com ara li diem Francina, més que res per insuficiència creativa. He de dir que m’agradaria completar aquest títol amb una segona part o afeginthi qualque vers... Però per ara està així i no sé si ja canviarà. Quina visió de sor Francinaina vols donar a l’obra? T’has fixat més en l’aspecte humà o en l’aspecte religiós? És una visió totalment diferent de la que domina avui dia o que està més que establerta. En certa manera, és com canviar un poc d’imatge. Per exemple, a l’obra no li diuen “sor”, sinó Francina o Xiroia. S’ha pretès mostrar una imatge laica, natural i humana; sense oblidar el seu vessant religiós. El motiu de triar aquest punt de vista es pot explicar. En primer lloc, perquè en realitat va ser molt poc temps monja; i també, perquè hi ha hagut una certa monopolització de la figura de sor Francinaina per part de l’Església. Per això intentam donar una visió més humana. Evidentment no podem trair la història ni tergiversar-la, però a l’obra no hi haurà una aura beatífica, sinó un caire més quotidià. Es veu que ella volia ser monja i la negativa del seu pare, que d’alguna manera reflecteix el masclisme i l’autoritarisme de l’època. Per tant, ens centram en l’aspecte humà de la persona, però sense oblidar el seu caire religiós. Ens pots dir quatre paraules del que podrem veure? L’obra està estructurada en dos actes. En el primer, hi apareix una Francina ambientada en el seu temps. I en el segon, una Francina “imaginada” a l’actualitat. D’aquesta manera, el primer acte ajuda a comprendre el segon. L’obra no es desenvolupa només en el temps actual, perquè la figura de na Francina quedava un poc diluïda i era com dur el públic enganyat, ja que tothom espera veure sor Francinaina a la seva època. Per què fas que l’obra també transcorri al temps actual, precisament? Perquè es cerca un paral·lelisme entre els personatges, les accions i els conflictes d’abans i els d’ara. Precisament per fer notar que les coses no han canviat tant. Es volen abordar conflictes del passat i crear el seu paral·lel a l’actualitat, per veure com suposadament reaccionaria ella ara. 33
beata francinaina
ENTREVISTA DE JOVE A JOVE
Al mes de setembre a Sencelles s’estrenarà una obra de teatre relacionada amb sor Francinaina Cirer. Hem volgut xerrar amb el seu autor, en Pere Bergas, perquè ens doni quatre detalls sobre el que podrem veure d’aquí a un parell de mesos. Sens dubte serà una bona manera d’introduirnos en el temps de la Beata i de descobrir nous aspectes relacionats amb ella. Realment, aquesta obra de teatre es presenta molt interessant.
150 anys
S’intenta mostrar que hem de resoldre els nostres problemes nosaltres mateixos i no hem d’esperar la intercessió o la intervenció sobrenatural de personatges com, per exemple, la Beata. En què et basares per escriure-la? Per al primer acte, sobretot en la cultura popular i general dels segles XVIII i XIX a Sencelles, qualque llibre d’història... També vaig llegir un poc les biografies de sor Francinaina i el llibre de Teodor Suau La germana dels ulls tranquils, que tracta més el caire espiritual. Per a l’actualitat, em vaig basar en els problemes i conflictes que passen, com, per exemple, la violència domèstica. Suposam que coneixes Mare d’un poble de mossèn Bartomeu Oliver, quina opinió et mereix? Tenen trets comuns? Crec que és una obra fruit de la seva època. I més que trets comuns, he destacat episodis que mossèn Bartomeu no va tractar, perquè aspectes com els miracles i la catequesi ja estan tractats en la seva obra. Jo he cercat el caire més humà. Quanta gent hi participa? Hi ha prop d’una dotzena d’actors i actrius, la majoria són del poble, i el director és en Miquel Àngel Torrens de Ruberts. He de dir que tots fan una molt bona feina. Hi ha llibertat creativa o tot ja està ben pensat i decidit? El text que he escrit és la base, però l’anam adaptant a les necessitats tan escenogràfiques com dels actors. No és un text fixadíssim ni intocable, sinó que és variable quan és necessari. Ja que la majoria d’actors i actrius que hi participen són gent jove del poble. Creus que a Sencelles hi ha hagut tradició de teatre? Com veus el panorama actual? Sí que hi ha hagut tradició de teatre a Sencelles, per descomptat. Per exemple el teatre religiós de santa Àgueda, les monges, el grup de teatre Santa Àgueda... Per tant, trob que hi ha hagut trajectòria. Fa uns anys que no hi ha res, però la gent en té ganes. Això es veu a les festes patronals perquè duguin el grup que duguin sempre està ple. Pel que fa al panorama actual la meva il·lusió seria que a partir d’aquesta obra sortís qualque cosa: un grup de teatre, fer classes i infraestructura amb una sala apta. Confii que en surti qualque cosa. Sor Francinaina és una figura important per a tu? Per què? Ha esdevengut una figura important, a tenir en compte d’ençà que m’he interessat per fer l’obra. Sobretot perquè he intentat aprofundir en la seva part més humana. Per exemple, en el fet que no va ser mare biòlogica, però es va convertir en mare espiritual de tot el poble. Per jo és més un referent humà que no religiós. Maria Antònia Llabrés i Catalina Ferrer 34
beata francinaina
Un somni que es fa realitat
Tots nosaltres des de petits tenim somnis que voldríem que es fessin realitat. Aquella joguina que tant ens agrada i que la demanam als Reis d’Orient, aquell jovenet tan agradós que voldríem que es fixàs en nosaltres, aquell cotxe, aquell viatge ... la nostra vida és plena de somnis. Jo des de fa un temps també tenc un somni. Poder celebrar el 150è aniversari de la mort de la Beata Francinaina amb la meva gent, amb el meu poble, amb la meva comunitat. De tant en tant imaginava com m’agradaria viure’l. Vaig pensar que si el volia viure amb altra gent havia de començar a parlar-ne. I així ho vaig fer. Un dia de desembre de 2003 ens vàrem reunir un grapat de persones que representaven a distints grups socioculturals del nostre poble i els vaig contar el meu somni. Al cap d’una estona ja no només somniava, sinó que érem més. Començàrem a convidar més g e n t , representants de grups del nostre poble, a més de les tres institucions: Ajuntament, Convent de la Caritat i Parròquia. Una cosa tenguérem ben clara des del primer moment; si havíem de celebrar els 150 anys només havia de sortir un programa amb tot tipus d’actes: religiosos, esportius, culturals, de formació, d’oci, musicals, ... En un principi haguérem de fer feina per crear un clima de confiança, cercar objectius que ens uníssim i punts que tenguéssim en comú. Entre tots exposàrem una pluja d’idees, creàrem una associació que englobàs totes les associacions ja existents i li posàrem el nom de Tia Xiroia. A les reunions de cada vegada hi havia més complicitat, més implicació per part de tos els que formàvem aquesta associació. Vàrem organitzar un concurs per crear un logotip i tot ajudava a que aquell somni s’anàs fent realitat, però encara faltava molt. A cada reunió érem ben conscients que si volíem arribar-hi, tots hi havíem de posar de la nostra part. Era imprescindible ser persones positives i treballar per contagiar les altres. En els moments difícils era molt important estar contents de fer el que fèiem, que malgrat tenguéssim una idea clara, havíem d’adaptar-nos a la realitat que ens envolta. Amb el temps, aquell grapat de persones geloses de pertànyer a un grup determinat, arribàrem a sentir-nos membres actius d’aquesta nova associació, dins un clima cada vegada més familiar. I així va anar passant el 2004. Ple de somnis, il·lusions, curolles i reunions, perquè durant aquest any 2005 puguem celebrar el 150è aniversari de la mort de la Beata Francinaina. Vos demanareu quin era l’objectiu. L’objectiu general era dur endavant tot tipus d’actes amb motiu d’aquest gran esdeveniment. Altres objectius són: 35
- Unir totes les entitats de Sencelles per dur endavant un únic programa. - Promocionar i donar a conèixer la figura de la Beata, no només com a religiosa, sinó com a dona laica. - Un altre dels objectius que teníem era que la Diòcesi de Mallorca la proclamàs patrona dels catequistes. Un títol que té ben merescut. Va esser una dona avançada al seu temps, una de les primeres dones catequistes. No només es limitava a ensenyar les oracions, sinó que intentava dur a la pràctica tot allò que ensenyava. Per tot això i més, pensam que la Beata Francinaina és un bon model pels catequistes del segle XXI, ja que els qui volen donar a conèixer Jesús i els Evangelis no els basta amb conèixer molta teoria teològica, sinó que cal saber dur a la pràctica el missatge de Jesús. Creim que donar a conèixer la Beata avui dia pot ser molt enriquidor, ja que el seu tarannà no està passat de moda, sinó tot el contrari. És ben actual, encara que de vegades som nosaltres els qui no sabem renovar-nos i quedam estantissos. - L’any 1930, amb motiu del 75è aniversari de la seva mort, l’Ajuntament de Sencelles la va proclamar Fill Il·lustre de la Vila. Per tant, un altre objectiu és que dins l’any 2005, amb motiu del 150è aniversari, el Consell de Mallorca la proclami Filla Predilecta de Mallorca, per la seva solidaritat amb els més desafavorits, creients i no creients. - Un altre objectiu és fer festa junts i acollir tothom que durant aquest any ens visitarà. I el gran miracle seria que al final de l’any descobríssim una dona humana, senzilla, propera, acollidora, alegre, que sabia estar amb els que ploraven i amb els que reien, una dona que estimava tothom tal com era i no jutjava ningú, una dona compromesa amb el seu projecte i amb la seva gent. Que la Tia Xiroia sigui un referent important dins la nostra vida, pel nostre poble i per tots els aquells que es diuen devots seus. Procurem imitar-la i posar en pràctica el seu tarannà. D’aquesta manera el seu esperit ens acompanyarà sempre. Margalida Llabrés Fiol 36
Reflexions vers el tarannà de Francinaina
Fa un parell de dies, de dies de pagès, em contaren un fet que em va cridar l’atenció. En un poble de Mallorca hi havia un santuari on la gent de la contrada venerava una marededéu molt antiga i bella. Era tan meravellosa que, a més d’una imatge devocional, era considerada com un monument artístic. Per aquest motiu, a causa del progressiu deteriorament de la imatge la gent del poble va decidir restaurar-la. Això no obstant, quan la tornaren a veure un cop restaurada tothom va sentir-se molt decebut perquè aquella imatge no s’assemblava gens a la marededéu venerada - que lluia mantells brodats, joies i una llarga cabellera - sinó que era una petita talla de fusta, que, tammateix, era molt més valuosa i bella que abans. Aquest fet em dugué a reflexionar sobre una realitat més propera a mi i, com a sencellera, vaig pensar tot d’una en la figura de la Beata i en tot el que ella representa a Sencelles i arreu de Mallorca. Una sèrie de preguntes em voltaren pel cap: què restaria de la Beata si deixàssim apart els miracles?, quina imatge en tendríem si no l’hagués retratat el pintor Agustí Buades?, com hagués evolucionat la congregació de les Germanes de la Caritat sense el tarannà de Sor Francinaina?, com seria Francinaina al segle XXI? i, finalment com seria Sencelles sense ella? Tal volta pot semblar que estic fent suposicions absurdes perquè parteixen de plantejaments irreals, però crec que sovint és interessant demanar-nos el perquè de les coses no tan sols des de l’evidència dels fets passats, sinó també des de la hipòtesi que la realitat que vivim és fruit d’una acumulació de fets i de circumstàncies que poden ser enteses a partir de la descomposició dels elements que la composen mitjançant el dubte. Així, doncs, des d’aquests breus línies, vull posar en comú els meus humils pensaments, conscient que hi ha persones que han estudiat la vida, l’obra i l’espiritualitat de la Beata que podrien fer unes aportacions molt més fructíferes. En primer lloc vull plantejar el tema dels miracles atribuïts ja en vida a la Beata, als quals la religiositat i la devoció popular hi han prestat sempre molta d’atenció. Segons diu Pere Joan Llabrés al seu llibre1 : «[...] el nostre poble de Mallorca va pintar també un retrat de la “santa de Sencelles”, aureolada de prodigis fora mida, que és la forma planera d’expressar que la vida de Sor Francinaina és obra meravellosa de Déu mateix [...]». Aquests prodigis fora mida dels quals parla l’autor són les qualitats miraculoses que sempre han atret als mallorquins cap a ella. La meva intenció no és posar-les en dubte, sinó plantejar el fet que aquests atributs no són, ni varen ser, el més destacat de la seva vida; ans el contrari, segons coincideixen tots els biògrafs, na Francinaina de can Xiroia era una pagesa humil, feinera i piadosa que destacava pel seu manifest amor vers Déu i vers el proïsme. Així, doncs, crec que hauríem de ser conscients que la Beata, més enllà de ser considerada santa fruit dels seus miracles, hauria de ser-ho perquè representa un model de vida que avui dia, més que mai, és vigent, ja que va ser una dona arrelada i compromesa 37
amb la realitat que li va tocar viure i que sempre va considerar l’espiritualitat com a eix central de l’existència humana. Per altra banda, vull parlar de la imatge física que actualment tenim d’ella, la qual, indubtablement ve condicionada pel retrat que va ver-li Agustí Buades per encàrrec del Comte de Formiguera mentre ella era extasiada per la Passió de Crist. Aquest quadre, que ens resulta tan familiar, no és més que un instant en la vida de Sor Francinaina, quan ja havia professat com a religiosa i era la Mare Superiora del Convent. És ben segur, però, que els seus coetanis no la reconegueren en aquella imatge d’una «vella religiosa, de fesomia pagesa i no gaire agraciada»2 perquè, per una banda, ella no va professar com a religiosa fins als 70 anys, així, doncs, la major part de la seva vida, malgrat va viure com a religiosa, no va portar l’hàbit, sinó que va anar vestida com la resta de dones de la pagesia i, per altra banda, perquè segons conten els biògrafs, Francinaina va ser sempre una dona alegre i bella d’esperit, qualitats que no queden reflectides en el retrat de Buades. El següent plantejament fa referència a la Congregació de les Germanes de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, fundada el 1798 per Mossèn Antoni Roig a Felanitx. Quan Francinaina fundà el convent de Sencelles havien passat ja 53 anys des de l’obertura de la primera casa de Caritat a Mallorca, però ben aviat ella es convertí en el puntal espiritual de la Congregació a causa de la seva voluntat de servir tot el poble, sense distincions. D’aquesta manera, el prestigi de les Germanes de la Caritat com a dones que han treballat i treballen per a la justícia i la pau va tan lligat a la figura de la Beata sencellera que actualment – en una societat on la religiositat està en crisis permanent - és encara la senyera del tarannà de la Congregació. És per aquest motiu que, malgrat que la Congregació tal volta s’hagués desenvolupat i crescut igualment sense Sor Francinaina, les Germanes 38
de la Caritat probablement mai no haguessin estat percebudes per la societat mallorquina de la mateixa manera. La reflexió vers la permanència de la figura de Sor Francinaina com a model actual ja ha estat esbossada. En aquest paràgraf, però, vull plantejar, des de la meva visió personal, com crec que seria ella avui dia, conscient que m’estic movent dins els paranys relliscosos de la ciència-ficció. Estic ben segura que ella seria, com va ser, una dona del seu temps. Ella visqué entre finals del segle XVIII i la primera meitat del segle XIX, una època on «[...] la rellevància de la institució eclesiàstica [...]» era bén palesa a causa de «[...] les especials condicions econòmiques, socials i culturals del país [...]»3 . Així, doncs, aquest context probablement fou decisiu en el fet que Francinaina vehiculàs el seu anhel de servir la comunitat en la vocació religiosa ja que aleshores fer-se monja implicava ajudar a pal·liar les mancances dels més necessitats. Afortunadament, la societat de principis del segle XXI té més mitjans per atendre les necessitats socials de la població a part de les organitzacions vinculades a l’Església, per aquest motiu crec que Sor Francinaina, tal volta, no formaria part d’una comunitat religiosa sinó que vehicularia el seu compromís social a través d’altres canals, com ara el voluntariat, l’associacionisme i la cooperació, però sense oblidar mai la vessant espiritual. Com a reflexió final m’agradaria acabar parlant de com m’imagín el poble de Sencelles sense la Beata. Aquesta pregunta és, per a mi, la més difícil de contestar perquè implica alhora una reflexió sobre com som i com ens comportam les persones de Sencelles en relació a la figura de la Beata. Per a la majoria, Sor Francinaina és objecte d’una forta devoció, d’una fe cega en el seu poder mediador davant Déu, prova d’això en són dos fets significatius: les festes en el seu honor són les més concorregudes del calendari festiu senceller i, a més, a la capella del convent sempre hi ha persones del poble que estan pregant. Així, doncs, és indubtable que la Beata és un punt de referència per al poble, però sovint em fa por pensar que Francinaina per a nosaltres sigui més una estampa viva que no pas un model de vida a imitar. A manera de conclusió, crec que és important, sobretot enguany que celebram el 150 è aniversari de la seva mort, que ens plantegem la figura de Sor Francinaina Cirer no tan sols com un record de l’ahir o com una vivència de l’avui, sinó també com una herència per al futur. Jerònia Florit Zuazaga 1
LLABRÉS MARTORELL, Pere Joan. La beata Francinaina de Sencelles. Palma: “Sa Nostra” Caixa de Balears, 1989. P. 64. 2 LLABRÉS MARTORELL, Pere Joan. Op cit. P. 64. 3 RENOM FERRER, Maria Teresa. “La dona a Mallorca (1780 – 1850). Educació i religió: mitjans dignes d’alliberament”. A: MARÍN GELABERT, Miquel Ángel (Editor). II Simpòsium d’Història Social de la religió. La beata Sor Francinaina de Sencelles. Palma: Universitat de les Illes Balears – Postulació de la Causa, 2001. P. 123.
39