c.-
£<f3e(lft JUNY - JULIOL 1.990 SEGONA ÈPOCA N^ 18
Revista
100 PB.
Informativa de Sencelles
AGRICULTURA ECOLÒGICA
FESTA PREMSA
ENTREVISTES
NOTICIES
FORANA
FRESQUES
I
sa sella NOTA DE REDACCIÓ: Els articles d'aquesta revista expressen únicament l'opinió dels propis autors. La data màxima per entregar cartes al director o articles perl pròxim número de Sa Sella és dia 31 de Juliol. La quota única de publicitat en un tamany targeta és de 1.000 PB..
Jerònia Campaner Antònia Carbonell Vicenç Comas M. Victòria Coll Antònia Roig Miquel Ramis Joan Roig Joan Munar Bartomeu Oliver Ventura Rubí Biel Torrens Margalida Llabrés M. G. Tòfol Siurell Rafel Gelabert Núria Negareda
FORMEN PART DE L'EQUIP DE REDACCIÓ: Joana Ferragut Pere Llabrés Francesca Llabrés Catalina Oliver Jaume Perelló Manolo Varquiel
FOTOGRAFIA Sebastià Roig Joan Cirer Pep Pons
HAN FET POSSIBLE QUE "SA SELLA" ARRIBAS FINS AQUI, I ESPERAM QUE SEGUEIXIN COL·LABORANT COM FINS ARA: Antoni Vallès Maria Vich \Joan Reinoso Pere Vallès Maria Zuàzaga Tomeu Morro Miquel Vicenç Jordi Zuàzaga Joan Morro Joan Florit Pere Arrom Pep Vallès Felip Salas Sebastià Roig Tomeu Rosselló Caterina Pons Joan Florit Pep M. Pons Professors de l'Escola Alumnes de l'Escola Antoni Puig Joan C. Verd Jaume Ramis M. Magdalena Coll Jaume Arrom Toni Mulet Membres de S'Ajuntament Simó J. Garau Andreu Sunyer
Dipòsit Legal: PM 400-89
IMPRIMEIX Edicions Llevant, Manacor
SUMARI Temps enrera Entrevista Música De jove a jove Esports Cartes Premsa Forana Recordam la romeria Notícies divertides Sa Nostra Llengua Notícies Fresques Biniali '90..
3 4 7 8 11 12 14 15 16 17 18 19
sa sella LA PREHISTORIA
A MAI,LORCA
Map« de U hipotèüca "Ruta d« les Illes". (Font: Inspirat en un mapa de Rosselló Bordoy, La cultura Tttlayóiica en Mallorca). Aquest és el carni que possiblement seguien els pobles grecs (calcidis o jodis) des de la Magna Grècia, passant per Sardenya i les Balears, fins al cap de la Nau i Tartessos. Per a marcar aquesta ruta els investigadors s'han basat en una sèrie de topònims acabats en ousi» que apareixen en els textos antics. K.XOMVOUSSA (illa d'Iberia) i MEIOUSSA (illa enfront deb Ibers). l-r»nsnjesos per Hecateu pels voltants de l'any 500 a de C., sembla que es refereixen r. Mallorca i Menorc*, respectivament. Eivissa fou coneguda tradicionalment per PITYOUSSA i Fornemert per OPHIOUSSA.
¿ COM VIVIA L'HOME PRETAI.AIOTIC? Es difícil per als investigadors aclarir la situació social i econòmica de la població. S'ha deduït -de l'esforç que degué suposar la construcció dels guarís sepulcres de tipus col·lectiu (coves artificials)- una organització social basada en comunitats petites, perquè les coves, amb tota probabilitat, no foren obres individuals, sinó d'un grup reduït de persones, tal vegada un clan o família en sentit ampli. D'altra banda, la manca quasi total d'armes entre les restes i el fet que les cambres navetiformes malgrat llur solidesa no indiquin una funcionalitat defensiva, recolzen l'opinió que aquestes comunitats no es veren en la necessitat de defensar-se. Una gran part dels vestigis trobats a Mallorca, així com la coincidència en la manera de viure i costums, amb els d'altres indrets de la Mediterrànea, especialment a Còrsega, Sardenya i Menorca, indica una relació de les Balears (Mallorca i Menorca) amb les cultures mediterrànies. Es desconeix, emperò. com es dugueren a terme els contactes. T tampoc no se sap si la població pretalaiòtica era autòctona, és a dir, si era successora d'una hipotètica població neolítica o si eren nous invasors que arribaren a '.' idea recolzada'per la situació geogràfica de les illes Gaiea. fe -,-s ta probabilitat que fossin els "prospectors de metalls" - navegants que des d'Orient recorregueren la Mediterrània (cercant ?stany) seguint la 'ruta de les illes"- els que fesSin arribar la cultura oriental a les illes occidentals.
I
sa sella
ENTREVISTA
Què opinen els teus pares sobre aquesta activitat que practiques?
Com te seleccionaren per anar al
Quan
campionat de Balears?
que Vaig
anar
a Inca,
que
ens
presentàrem
la
millor
i
i de totes les varen
vaig
Si me esport
T'agrada l'ambient que envolta tot l'esport?
Va ser una al·lota del Costa de Calvià. Però es veu que era major ja que va amagar l'edat que tenia
present al campionat (quan ho diu dubte un
I així acabàvem la nostra entrevist:a amb na Sebastiana. Com veim, a Sencelles tenim Lin grupet de bons esportistes, .; a que a més d'ella també n'hi Y a altres que estan en el Club Olimp 0 practicant altres esports.
i es va haver de retirar. Qui te va aconsellar afiliar-te a
va bé contiuaré amb aquest i, si me va tan bé, a lo
poc i ens comenta que ho veu difícil) . Però també m'agradaria practiceir el bàsquet com he dit al principi.
rival?
anàvem
me va dir
deixàs perquè era de vespre
millor me d'Espanya
Sí, però és un poc dur. Qui ha estat la teva competidora-
quan
pare
Què penses fer en un futur?
ser jo.
a un Club? Els dissabtes
ho
mon
i es feia cansat. Però ara me diuen que continui.
elegir
afortunadament
corria
Inca,
«amb l'escola, en Toni Plandolit es va fixar amb jo. Va veure que me podria anar bé i me va dir que anàs a un Club, al Club Olimpo. T'exigeixen molt? Sí, me fan córrer, velocitat, aprendre la tècnica de tir de pes i practicar aquest esport.
Esperam que tots aconseguesqui n un bon lloc i que na Sebastiar a sigui admesa a l'equip de basque t d'Alcúdia, que és lo que més desitja. Enhorabona i endavant, que ànirr s no ni falten! !
PEIXETERIA
FORN i
CA S'ESCOLÀ Carrer Sor Franconaina Cirer, 4 SENCELLES
M. CIRER C/ Rafal, ha 28 SENCELLES
sa sella
5 El
bàsquet
m'agrada No
fa
del
gaire
nostre
temps una
poble
(na Sebastiana
Llabrés) va aconseguir de
Balears
inquiets que
ha
joveneta
ser campiona
de tir de pes. Nosaltres, per
conèixer
les passes
seguit dins aquest
ens
vàrem
seva
per
traslladar tenir
esport,
fins
una
a ca
xerrada amb
ella.
part
de
començar
coses
referents
a
a
l'esport
i m'agradaria
de
l'equip
que
més
molt formar
d'Alcúdia, però
encara no ho sé cert. Com vares passar a aficionar-te al tir de pes? També
va
ser a l'escola
quan feia
tercer. Quantes hores practiques aquest esport? Ho
Abans
és
pràctic a Inca
els
dimarts i
demanar-li
els dijous durant una o dues hores.
1'esport vàrem
T'ha suposat deixar un poc de banda
pensar que primer era millor conèixer-
els estudis?
la un poc més, i per això emprenguérem
No, els puc continuar amb normalitat.
la conversa d'aquesta manera: Ens podries dir quin curs has fet i quina edat tens? Tene
tretze
anys
i he
fet sisè
d'E.G.B. Sabem que t'agrada 1'esport,però tens altres hobbys? Sí,m'agrada el
l'esport
bàsquet.Però
i concretament també
m'agraden
els cavalls i tocar guitarra. Qui te va iniciar dins el món esportiu o,Com va ser el teu principi? Quan feia tercer vaig tenir com a mestre en Manolo i amb ell practicàvem alguns esports com tir de pes i futbol.Quan vaig arribar a quart volia jugar a bàsquet però no me deixaren jugar fins a cinquè. Ara bé
mentres
feia
quart vaig
dos o tres partits
i ja a cinquè
vaig
comenceu' a practicar,
ara
que
form
part
bàsquet de l'escola.
jugar
de
i fins
1'equip
de
1
sa sella KlSAtfoftMfeCAa
6 .»
&>
&6r is«**»»***»» ****<**<*>'•«**«&**&•*&.]&&
^CONVOCAREN INICIALMENT LA CAMPANYA: EL GOVERN BALEAR EL CONSELL INSULAR DE MALLORCA EL CONSELL INSULAR DE MENORCA EL CONSELL INSULAR D'EIVISSA I FORMENTERA L'AJUNTAMENT DE PALMA S'HI HAN ADHERIT(en data 15 de juny de 1990): LA UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS ELS AJUNTAMENTS mamem d'Alaior Ajuntament de Campos Ajuntament d'Inca Ajuntament d'Alaró Ajuntament des Castell Ajuntament de Lloret de Vistalegre Ajuntament d'Algaida Ajuntament de Ciutadella Ajuntament de Lloseta Ajuntament d'Andratx Ajuntament de Costitx Ajuntament de Llubí Ajuntament d'Ariany Ajuntament d'Eivissa Ajuntament de Llucmajor Ajuntament d'Artà Ajuntament d'Esporles Ajuntament de Manacor Ajuntament de Binissalem Ajuntament de Mancor de la Vall Ajuntament de Felanitx Ajuntament de Bunyola Ajuntament de Ferreries Ajuntament de Maó Ajuntament de Calvià Ajuntament de Formentera Ajuntament de Maria de la Salut Ajuntament de Campane! Ajuntament de Fornalutx Ajuntament de Montimi Ajuntament de Petra ELS COL·LEGIS PROFESSIONALS ELS PARTITS POLÍTICS Col·legi Oficial d'Administradors de Finques Partit Popular (PP) Partit Socialista Obrer Espanyol (FSB-PSOE) Collegi Oficial d'Advocats de Balears Partit Socialista de Mallorca (PSM) Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres Unió Mallorquina (UM) i en Ciències de Balears Centre Democràtic i Social (CDS) Col·legi Oficial d'Enginyers de Camins, Canals i Ports Entesa de l'Esquerra de Menorca (EEM) Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de Balears Grup Parlamentari Mixt Col·legi Oficial de Farmacèutics de Balears Esquerra Unida Col·legi Oficial de Psicòlegs de Balears Unió Balear Il·lustre Col·legi Notarial de Balears ELS CENTRES D'ENSENYAMENT: Departament de Filologia Catalana i Lingüística Oeneral. UIB Institut de Batxillerat Santa Maria d'Eivissa. EIVISSA Institut de Batxillerat Berenguer d'Anoia. INCA Institut de Batxillerat Maria Antònia Salvà. LLUCMAJOR Institut de Batxillerat Joan Ramis i Ramis. MAÓ Institut de Batxillerat Antoni Maura. PALMA Institut de Batxillerat Guillem Sagrerà. PALMA Institut de Batxillerat Joan Alcover. PALMA Institut de Batxillerat num. 6, Camp Redó. PALMA Institut de Batxillerat Guillem Cifre de Colonya. POLLENÇA Institut de Batxillerat Can Peu Blanc. SA POBLA Institut de Batxillerat Quarto de Portmany. SANT ANTONI DE PORTMANY ( EIVISSA ) Institut de Batxillerat Guillem Colom Casaïnovas. SÓLLER Institut de Formació Professional San Juan Bosco. CIUTADELLA Institut de Formació Professional Isidor Macabich. EIVISSA Institut de Formació Professional Llorenç M. Duran. INCA Institut de Formació Professional Francesc de B. Moll. PALMA Col·legi d'EGB Sant Salvador. ARTÀ Collegi La Immaculada. PALMA Collegi Pedró Poveda. PALMA
Col·legi Guillem Mesquida. Sa Indiotería. PALMA Col·legi Públic Comas Camps. ALAIOR
Col·legí Public Sant Bartomeu. ALARÓ Col·legi Públic Es Vinyet. ANDRATX .Col·legi Públic. BÚGER Col·legi Públic CAMPANET ELS COL·LECTIUS I ENTITATS Associació Illenca per a la Renovació Educativa (A.I.R.E.) Centre Cultural de Felanitx Convergència de Joves Independents
La lien fein de tot
Ajuntament Ajuntament Ajuntament Ajuntament Ajuntament Ajuntament Ajuntament Ajuntament Ajuntament Ajuntament Ajuntament
de Sa Pobla de Pollença de Porreres de Puigpunyent de Sant Antoni Abat de Sant Joan de Sant Llorenç des Cardassar ' de Santa Maria del Camí de Santanyí de Son Servera de Sóller
ELS SINDICATS Confederació Sindical de Comissions Obreres de les nies Balears ( CC.OO.)
Col·legi Públic Mare de Déu del Toro. CIUTADELLA Col·legi Públic Joan Benejam. CIUTADELLA Col·legi Públic Es Porxo. DEIÀ Col·legi Públic Comarcal. SANT RAFEL (EIVISSA) Col·legi Públic Ntra. Sra. de Jesús. EIVISSA Col·legi Públic Puig d'en Valls. EIVISSA Col·legi Públic Es Vedrà. EIVISSA Col·legi Públic Sa Torre. MANACOR Col·legi Públic Verge de Gràcia. MAÓ Col·legi Públic Joan Mas i Verd. MONTUÏRI Col·legi Públic Ciutat de Màlaga. PALMA Col·legi Públic Gabriel Alzamora López PALMA Col·legi Públic Sant Jordi. PALMA Col·legi Públic Santa Maria. PALMA Col·legi Públic Son Ferriol. PALMA 'Col.legi Públic Costa i Llobera. POLLENÇA Col·legi Públic Joan Mas. POLLENÇA Col.legi Públic SANT JOAN Col.legi Públic SANT LLORENÇ DES CARDASSAR Col.legi Públic SANTANYÍ Col.legi Públic Santa Ponça-Galatzó. SANTA PONÇA Col.legi Públic Comarcal Es Putxet. SELVA Col.legi Públic Comarcal Jaume Fomaris. SON SERVERA Col.legi Públic Nicolau Calafat. VALLDEMOSSA Col.legi Públic VILAFRANCA DE BONANY Escola Mata de Jonc Centre de Preescolar Antoni Maura. MANACOR
Escola d'Esplai. PALMA Escolania de Lluc Grup Folklòric Castell de Sant Felip. MENORCA
IFEBAL. Institució Ferial de Balears Institut d'Estudis Balcanes i Patronat Municipal D'Escoles d Infants. PALMA J
TOTS ELS CIUTADANS DE LES BALEARS HI SÓN CONVOCATS INDIVIDUALMENT I COL·LECTIVAMENT. ADRECAU LES ADHESIONS AL SECRETARIAT DE LA CAMPANYA, Sant Miquel, 18, 2on. 07002 Palma. Tel: 71 75 03. Fax: 72 06 50
I
sa sella
7 5) CELTAS CORTOS: GENTE IMPRESENTABLE: Fabulós
A
aquest nùmero parlarem dels discos
i
poc
que circulen i que podeu comprar enregistrar o escoltar.
que
Començarem amb:
mescla
D
AZTEC
CAMERA,
que
junt
amb el
Lp d'un conegut
es
res
de
folk
d'altres.
d'instruments
treure
a la xeremia.
trobar
bon
cançons
disc on
2)
THE
Disc THE
dóna
6)
seguint
la
seva
TODO ESTA PERMITIDO.
Aquest
per
CHURCH,
encara
que
un no
WADY
WACHTEL I
exel.lent
disc
,
sigui
el
millor
trobam
un
cert gust
i
tots
els
sempre
llatí
hi
amb
p. .itejades
guiterres
espanyoles
irlandès
del violí
asturià
ha perdut
contundencia membres
que tenien
i especialment
lider
res
de bo aquest disc són les lletres s'han
combinades
Jorge
la
el que
Com
i
: (A LA LUZ O LA SOMBRA)
grup
força
un rock celta
van
que
radical
trobam tot tipus
que
Stray
CHURCH GOLD AFTERNOON FIX: produit
Hi
poden
ILEGALES
números
grup
galleg
es
con
titol al L'p, línea anterior.
d'un
practiquen
seu productor Rody Käme han aconseguit un
molt
pel nom que té pareix
tracta
d'això
entre
grup
Martinez.
millorades, amb una
però
Si
té
estan
música que deixa
molt que desitjar.
magistralment i combinades
amb un pop d'altissima qualitat. 3)
IMMACULATE FOOLS:
WORLD;
un
escoltar
que
que
hagi
d'aquest
Aquest
Lp no
millor
que
a
dise a
passes
la
seva
ANOTHER MANS
es
li
seguit
grup pot
les
BAR
CA'N
NEGRET
britànic.
dir que sigui
l'anterior, qualitat,
agradarà
que
això
Carrer Sor Francinaina Cirer, 8 SENCELLES
degut
es quasi
impossible. 4) Disc de
BIG
FUN:
apropiat setze
anys
A POCKETFULL OF DREAMS: per
ninetes
i ninets
que els agrada ballar
ritmes .de moda. Quan
BIG
FUN
TALLER MECÀNIC DOMINGO BARCIAS
anà
a BCM ni una sola
pija va quedar sense'anar-hi.
Pt aça
Son Moray , 1
sa sella
De jove a iove -Nom: Miquel Llabrés Ramis. -Profesió: Sus labores. -Edat: S'edat de Cristo - 7. - Quan te trauràs es carnet?
- A on vius? A ca meva. - grup musical Technotronic, - Un cantant? Miguel Rios.
vatua... •- Platja o muntanya? mig i mig
Rosses o morenes? Rosses i si qualque morena cau, cau. Pub o discoteca? Un poc repartit. Quin poble t'agrada a part de Sencelles? Campanet. Què opines dels joves de Sencelles? D'es tios ni ha massa i a part van molt a cámara lenta. I s'es ties? Hombre aquí ja..., un 50% són un poc
- "Una" .cantant?
nyiques.ni ha d'altres que són agu-
Shamanta Fox.
des i la resta són massa ampimpolla-
des.
- Un lloc per arar de marxa ek dissabte?
Quines són ses que t'agraden més? 1
Ses de s altre món. Munstang o H.D.? No coment. Jeure o dormir?
Bananas (Magaluf) -Avinguda "Ics San
tos"
35-.
- Un bon cul o unes bones mames? Na Sabrina. - Les teves aficions llevat d'es xum—
segons com se presenti es trui.
bar?
Què trobes de sa marxa de Sencelles?
Es moraduix.
Dins lo que cap,està bé. Estiu o Hivern? mig i mig.
color que t'agrada? Groc.
- Sexe, droga o Rock'nroll? Un coktail. - La teva beguda?
Cama-mil·la ( J . B . amb seven-up). - Quan vas a sa platge que fas a part
Amb que te passetges?
de nedar?
Amb un ala-delta.
Contemplar es paisatge.
sa sella - Paisatge mallorquí o extranger? guiris, guiris.
- I de S'Ajuntament?
- El teu menjar preferit?
No opin perquè no el conec.
Arròs brut.
- La teva pel·lícula?
- T'agrada Falcon Crest?
"la muerte tenia un precio".
NO
- El teu look amb sa roba?
- I "Cristal"?
Uns vaquers i una camiseta.
Millor si és transparent.
- Què trobes que li falta a Sencelles?
- Què trobes de Sencelles?
Dones.
Que cada dia va a menos.
C¿?
S-
• y
& enf¿bm&>¿ ¿ ¿*
Després d'un cert temps de preparació,
La lletra i música de les cançons s'ex-
22 joves del nostre poble reberen el
tregueren del grup KAIROI, grup que sap
sagrament de la Confirmació, el pas-
com cridar als joves d'avui entorn a
sat dia 9 de juny.
l'Església.
Com és costum de cada vegada, engu-
Enguany la celebració va anar a càrrec
any hi va haver una celebració de
no del Sr. Bisbe, sinó del Vicari Epis-
l'Eucaristia molt viscuda amb la par-
copal .
tf::ipació del coro juntament amb un
Al final de la celebració hi hagué un
gr.-p de joves que ajudaren a animar-
piscolabis on hi quedaren convidats toti
la
els padrins i padrines, mares i pares i
amb els seus instruments electrò-
nics .
els qui eren els protagonistes d'aquest
dia.
HD
sa sella
En qüestió d'aigües, volem posar Mallorca al corrent. L'aigua corrent ha passat d'esser un privilegi a constituir una necessitat per a la vida moderna, La construcció de ponts i aljubs fou la primera passa. La canalització de l'aigua, la segona. Avui els pobles de Mallorca han crescut i s'han desenvolupat, però molts d'ells encara no compten amb aigua canalitzada, ni tampoc amb una adequada xarxa de clavegueram. Per a pal·liar aquestes deficiències, el Consell Insular de Mallorca ha posat
en marxa un Pla de Sanejament i Abastiment, un pla d'aigües per a posar Mallorca al corrent.
PLA DE SANEJAMENT I ABASTIMENT D'AIGÜES A LA PART FORANA Un pla per a millorar
CONSELL INSULAR DE MALLORCA
I
11
sa sella ESPORTS Una notícia molt important ha sorgit dins el món futbolís_ tic de la nostra localitat, ni
més
ni
manco
que
un
nou club de futbol que tendra per nom At. Sencelles. Aquest club s'ha creat de cara a que la joventut del nostre poble pugui practicar aquest esport. Les primeres passes que s'han donat són la creació de una junta gestora formada per: Toni Campet, Pep Bitzo, Ventura Rubí, Rosa Elena, i Jaume Corró. I una junta esportiva integrada per: Xisco Joan
Salas, Joan Busca, Guillem
i Miquel Llargo. La primera de i
l'inscripció de la part
Xaca, Busca
s'encarrega del club econòmica,
i la junta esportiva s'encarrega de formar l'equip i d'altres competències en matèria esportiva. De tot això i d'altres coses ens va informar r Ventura Rubí durant una xerrada, preparen un sopar a partir del cual s'obrirà el període socis i d'una
d'inscripció de també de la formació junta directiva.
A més ens va informar de que ja es tenia un sponsor i estan cercant els colors que lluirà aquest club. Enguany es comencerà amb un equip amateur de 3* regional, de cara a les pròximes temporades es pensa en crear diferents equips de futbol base i inclus ens va xerrar de formar un equip de bàsquet. Després
vàrem
cercar
l'opinió del president del C.E. Sencelles, Llorenç Ramis, ens va dir que li pareixia bé i que estava dispost a recolzar-los per tal de que es donin unes bones relacions entre els dos clubs. La
nostra opinió és que la idea és bona i esperam que vagi bé amb una bona coexistència entre les dues entitats. En vista de la proximitat de les festes de la Mare de Deu d'Agost voldríem -que els organitzadors del actes festius programassin diferents esdeveniments esportius. Per tant volem animar amb força tant als organitzadors com als futurs participants.
sa sella
CARTÕES APICULTURA ECOLOGICA ORIGENS
L'agricultura ecològica neix quan es comencen a observar els errors de l'agricultura intensiva. Persones que treballen la terra o en relació a ella - agricultors, agrònoms, biòlegs, microbiòlegs - veuen i reconeixen els efectes destructius d'unes pràctiques que maten la terra i creen una forta dependència de productes1 externs al carp. Són persones conscients, que no consideren •la natura com un enemig al qual dominar, sinó que la converteixen en la seva aliada més gran. Així doncs, l'agricultor ecològic entén la vida com un tot, coneix i estima la seva terra i la respecta com es respecta a ell mateix: sap el que fa i ho fa bé. La seva tasca és plena de sentit, amb ella aconsegueix una terra fèrtil i unes plantes sanes que produeixen aliments gustosos i sans. MITJANS L'agricultura ecològica es basa, sobretot en el manteniment de la fertilitat de la terra afavorint la formació d'humus. Per aconseguir-lo s'ampara en diverses tècniques. Podríem anomenar en primer lloc la rotació de cultius segons els elements que les plantes prenen o deixen a la terra i que ajuda a trencar els cicles de les plagues. També és important no alterar l'estructura de la terra, ja que només la capa superior és fèrtil. Per això, la terra s'ha de remoure sense capgirar-la mitjançant eines lleugeres i que no la voltegin. Així evitam també fer pujar a la superfície llavors de plantes que estaven en estat latent en capes més profundes. Cobrir la terra amb palla, altres restes orgànics 0 inclus amb pedres, ens ajuda a mentenir la humitat (molt important en un clima a on l'evaporació és més gran que la precipitació d'aigua), a protegir la terra dels canvis de temperatura 1 a ofegar el creixement de les herbes que no volem. En els primers casos aconseguim també un adob de superfície. Con més lleuger i tose sigui el material, més gruixada serà la capa. •
Els adobs verds són plantes que cobreixen el camp entre dos cultius i ajuden a evitar l'erosió. 3'escullen plantes que aportin a la terra els elements que li falten (p. ex. lleguminoses pel nitrat), que asfixien altres herbes que no vol^m (p. ex. tagetes minuta per eliminar la grama del nord) o per aconseguir materia per fer un acoixinat.
12 Tots els restes orgànics no contaminats es poden amuntegar per elaborar "mantell" (ccnpost). Hi ha qui segueix unes normes rigoroses en la seva composició i en el tamany dels restes, hi ha qui els tira despreocupadament en un munt. Aquest ha de tenir un volum suficient en un temps no massa llarg (es proposa una base de 2 x 3 mt. i 1,5 mt. d'altària per a què abasti temperatures altes i fermenti). El compost, quan és fresc es pot utilitzar ccm a cobertura i quan és madur es pot enterrar. L'agricultura ecològica respecta la natura i els seus cicles. L'agricultor troba en ella un ritme propi de feina i de repòs en un món complexe que ell coneix bé. La interacció entre plantes i animals, entre les diverses plantes, entre les fases d'activitat i de repòs, enriqueix la terra i permet no passar a dependre en excés de forces externes al camp. Es convenient el cultiu de varietats autòctones, adaptades i resistents a plagues i clima i que són apreciades en els mercats locals. Les parades en crestall, que s'han vingut utilitzant a l'Orient des de temps inmemorials, permeten aprofitar al màxim un espai petit. El que es fa és recobrir la parada amb fems i es cava a solcs posant la terra que es treu del primer dins el segon i així successivament. Després hem d'evitar trepitjar-la per mantenir la terra flonja. Avui a Mallorca hi ha ima experiència molt positiva.
*.««
13
sa sella FER QUE EVITAR ELS PRODUCTES QUÍMICS DE SÍNTESI
RENTABILITÄT
1. Gem adobs L'estructura química d'aquests adobs és diferent de la dels naturals, La seva utilització suposa esterilitzar la terra i passar a dependre d'ells per aconseguir unes plantes malaitises que requereixen grans quantitats de plaguicides. Es crea així un cercle viciós.
Es pot viure de l'agricultura ecològica? Uns dels atractius més grans de la utilització de productes químics de síntesi és el benefici que es pot aconseguir a curt termini. Amb una certa inversió (quantes vegades subvencionada!) s'aconsegueixen productes atractius i que es valoren en el mercat (al manco de moment). Però, alerta, produir-los resulta cada pic més car i cada pic ho serà més. La utilització de productes de síntesi suposa una gran despesa d'energia i d'aigua, ambdues cada vegada més cares. El mercat, i concretament el mercat europeu, està saturat de les mateixes fruites, les mateixes verdures, els mateixos productes dels que el consumidor ja comença a desconfiar perquè comença a tèmer-se'n del perill que suposa per a la salut menjar productes semi-químics. El mercat europeu éc deficitari en productes fiables, fets per persones fiables i independents, que no tenguin que sometre's a les instruccions - i als preus - establerts pels grans grups de comerç, productes fets per vertaders professionals.
2. Con plaguicides i herbicides Amb ells moren plagues, herbes i també tota forma de vida que podria ser útil a l'agricultura. Apareixen noves plagues resistents i que no són controlades pels seus depredadors, que har: desaparegut. Així s'han d'utilitzar cada vegada amb més freqüència plaguicides més i més forts i més i més ineficaços. 3. El producte final Amb els productes químics s'aconsegueixen uns aliments d'un tamany regular, d'aspecte agradable i d'un valor nutritiu decreixent. Al menjar-los ingerim també part dels productes químics utilitzats per cultivar-los, uns d'ells cancerígens, altres nutàgens, altres alergènics. L'augment del càncer ha estat parallel a la utilització de derivats del petroli.
Trencapinyons.
MUSIC BAR
SES C O T X E R E S
SENCELLES
TEL.
591006
Bar Ca'n Paris
^(>.)i •' A?-un i J -S^iiel FERRETERIA , .r·OC.'JEBIA
Plaça d'Espanya, 2 SENCELLES Sor Franciscà-An« Cirer. 26
Tel.
59 n 15
Sanceiías (Madores
]O
sa sella
PREMSA FORANA
El passat 22 de Juny, com ja és habitual dins l'ambient que envolta l'associació de Premsa Forana, es va celebrar, dins una atmosfera paradisíaca, un sopar al restaurant Modelmon, ubicat a la carretera de Manacor, a pocs kilometres
Abans de 1'entrega de premis els assistents procediren a votar per donar la seva conformitat en la compra d'una casa a Sant Joan on, a partir d'ara, ja que la votació va resultar positiva, serà
la seu de l'Associació. A més, vàrem poder gaudir d'una exposició d'Algaida. Els allà presents, membres de l'Associació de quadres, propietat de M. Sastre. d'aquests actes es procedí al de Premsa Forana i representants de Després que es va fer al restaurant, les distintes revistes que la formen, buffet, prengueren part a 1'entrega de premis amenitzat per un conjunt musical. que es concediren a distints membres de les revistes per les seves publicacions, fotografia, etc.; a més, s'otorga un premi especial a Modelmon per haver cedit el seu casal per celebrar aquest acte. També es va fer un homenatge especial a Biel Massot, antic president de Premsa Forana.
SA
CAFETERIA
SENCELLES
sa sella
15
RECORDAM LA ROMERIA Tal i com estava previst
el
13 de maig, va tenir lloc la quarta "Romeria" de Casablanca a Sencelles. Amb un poc de retràs segons les previsions varen arribar més cavalls que mai, molts de carros i carretons i un bon nombre de tractors enramellats estibats de gent, així mateix també va arribar un grup a peu, entre els que poguérem veure un parell de sencellers i en Joan Xargues, un dels habituals, i és que na Magdalena ens ha deixat • però és clar que en Joan
Tot
seguit feren acte de presència a l'Església per fer ofrena dels productes que conren a les terres del Prat de Sant Jordi, per anar després al Convent a venerar el sepulcre de la Beata Francinaina. Entre una cosa i l'altra es va fer l'hora de dinar i aquesta és una estona d'autèntica germanor entre tots els pelegrins i familiars :'. amics en cotxo.
els seus que arriben
.no .
El na i
carrer estava ben engalaels balladors, autoritats tot xirimiers a sa creu
poble al carrer i allà, el mitg dels aplaudiments en passaven els pelegrins amb satisfacció i emoció per aquesta arribada que ells es mereixen i que el poble de Sencelles les dona de bon gust.
Després del descans es comença a organitzar la tornada, no és tan espectacular però també té la seva màgia, i FINS L'ANY QUE VE SI DEU HO VOL I SOR FRANCINAINA ENS ACOMPANYA. C. P.
I
16
sa sella La
NOTICIES DIVERTIDES Ha
causat
expectació
dels
fulletons
editats és realment sorprenent: "Disposi del seu propi privat amarrament prop de ca seva i disfruti l'anunci
de la propera construcció d'una macrourbanització anomenada Ses Muntanyetes Village que extendrà des de S'Era d'En Pelat fins al Torrent de Biniali allà on es projecte bastir el' corresponent port esportiu anomenat Pou Major's Harbour. Tampoc hi mancarà dins d'aquesta gran urbanització el lògic camp de golf de 18 forats dit "Can Bruno's Golf". La Urbanització ha estat inscrita a la casa de la vila com a "Miniconjunto de pequeñas casitas de aperos". L'empresa constructora és BOÇO, S.A. Binialera d'Obres i Construccions Organitzades, Societat Anònima; que haurà de menester per realitzar completament el projecte residencial aproximadament l'exhorbitant xifre de quaranta mil milions de pessetes. Vàrem demanar a un tècnic especialitzat d'on podia sorgir aquesta voluminosa quantitat en poder de l'empresa promotora i va manifestar: "Es veu que els excedents de capital produïts pel camp binialer es canalitzaran en l'edificació del citat complexe esportiu i residencial". El que realment resulta curiós és l'intent de construir, seguint la febre de tota la costa de Mallorca, d'un port esportiu a Sencelles, ben enmig de l'illa.
publicitat
durant tot l'any del plaer que suposa navegar en llibertat pels torrents que enrevolten Sencelles, en aquest sentit és una vila afortunada perquè té tota una gran gama de possibilitats: si prefereix la tranquilitat de les aigües pacífiques, el seu lloc serà ... Pou Major's Harbour, des d'on podrà recórrer fàcilment el llit del torrent de S'Estorell. si vol divertir-se i té set d'aventures, el seu port serà ... Pou Major's Harbour, des d'on podrà remuntar el curs del torrent d'aigües • braves de Pina (si primer fa el trasbord al Gorg d'En Canyes). L'aigua de torrent en tota la seva plenitud l'espera a ... Pou Major's Harbour". Es realment interessant. Ens han informat que adquirir amb antelació els trasts i solars suposa una privilegiada i immillorable inversió a curt termini. Aprofitau-ho. La veritat és que si miram bé la publicitat que l'empresa constructora ha insertat en els mitjans de comunicació social locals (Sa SELLA) els "chalets" seran unes "casitas de aperos" la mar de grans, fins i tot hi podrien cabre dos tractors, trenta arades, quatre batedores, quatre-cents picassons, tres centes xapetes, cent aixades, etc.,
sa sella sa nostra llengua SEGLE XV: LA NOVEL·LA DE CAVALLERIES. L'ideari de la cavalleria el podem resumir en els següents punts: el concepte de l'amor, el menyspreu per la mort i el dolor i la recerca de l'honor i la glòria. CURIAL E GUELFA: (obra anònima entre 1432 i 1465). Es una història cavalleresca d'estil plenament medieval. Curial és un heroi d'origen humil que aconsegueix la fama i l'honor que pertoca a un cavaller. Es un model de perfecció humana tal com l'entenia el Renaixement. "Curial .e Guelfa" i "Tirant lo Blanc" presenten molt en comú: l'amor no correspost, l'ambició d'honor i fama. Però mentre a'n "Tirant lo Blanc" hi ha un cert erotisme, "Curial e Guelfa" té un cantó més sentimental. TIRANT LO BLANC. Joanot Martorell. L'autor d'aquesta gran novel·la va néixer a, València a la segona desena del segle XV. Pertanyia a una noble família valenciana i intervengué en lluites cavalleresques. No sabem quan morí. L'any 1462 encara vivia. Tirant és la idealització d'allò que el propi autor hauria volgut ésser i que el canvi de costums de l'època ja no li va permetre. L'èxit fou molt gran. En Miguel de Cervantes la va tenir en gran estima i així podem llegir-ho al seu "Quijote". L'argument comença amb en Tirant que va a Anglaterra a prendre part als torneigs fets en ocasió de les noces del rei. Comença a vèncer en nombrosos torneigs i assoleix fama. S'enamora de la princesa Carmesina. Fa molts viatges i lluites. Finalment es casa amb Carmesina i és anomenat César de l'Imperi. Acaba l'obra amb la malaltia i mort de Tirant. L'ESPILL.. Jaume Roig. "L'Espill" és una novel·la en vers, dividida en quatre parts i composta per setze mil versos. Es una violenta sàtira contra les dones.
17 El seu autor, Jaume Roig, analitza d'una manera divertida i escèptica, però no amargada, els racons més sòrdids de la vida, dels quals és un veritable "espill". A la primera part, Jaume Roig ens explica la seva primera joventut. A la segona part ens presenta a la dona com a esca de pecat. A la tercera part intenta treure el major nombre possible de defectes de les dones. De la seva primera muller diu : "Era molt rossa, blanca, polida, e ben sabida. Jo no present, ab tots rient e solacera, ab tots parlera; la llengua asida, ab mi, cosida, com si fos muda, tostemps premuda: sols mumurava". A la quarta part, acaba firmant la pau amb les dones, però el seu argument
és poc convincent: "Deu rrolt tement a cristiana, tota hunana, ccnunicable, dolça e amable e graciosa certa, curosa, neta, gentil, sabent, hunil e poc parlera, mas gran feinera dcna endreçada, ben esforçada en tot quant feia".
I
sa sella
18
NOTICIES
FRESQUES
ENTREVISTA A N'EN BARRAMCT. Aquesta vegada entrevistam un personatge molt conegut per voltros, en Barramot. Suposam
que
que
mos
que
sigui
tots ha
el coneixeu i aprofitam
concedit
per
s'honor,
telèfon.
Aquí
encara
teniu
lo
que ell pensa: Professió? Dentista emprenyador, fora anestèssia. Quins hobbys tens? A
mi
m'agrada
taula, De
i
tant
Ranch,
molt
posar
peus
davall
que me duguin es caragols cuits. en
però
tant no
anar vos
a
n'es
malpenseu,
és pes bé des poble.
Mustang sempre Quins projectes teniu? En tenim molts, volem primer
lloc,
a
s'atac.
Què opines de l'església?
En
Trob que està molt bé a sa plaça.
ajuntament
Menjada i beguda preferida?
funcionaris estaran massa distrets.Volem
de
volem
anar
puesto.
canviar A
sa
es
nou
plaça
es
t'he dit es caragols? I per beure, dur s'ajuntament a sa Rota des Capellà. Es nostro projecte de piscina és més xifon fora tassó. ambiciós. Volem fer arribar la mar a Què t'agrada més de sa revista? Que
no
ja que Sencelles no va a lo Sencelles; que menys, s'informació municipal; tanma- la mar, que la mar vengui a Sencelles, guiris inclosos. Manera: canviar es teix no diuen res i fan lo que volen. Es ver que estàs al davant de formar un par rost des torrent de S'Estorell. En MAN,SA Pardal!,
ses
notícies
fresques!
i
tit polític per les properes eleccions?
té coratge.
estam mirant de formar una candidatura Ara perquè com sabeu tots en tene es collons mar Sí,
plens
des
que
hi
venir.
que ve s'estiu, tenim pensat transforses
creus
de
ses entrades des poble
ha ara i des que poden en ventiladors. També volem tomar perquè
Quin partit és?
es
local
des
s'ajuntament vells
no
baix
esjieui
de ses tan amagat i tengui més tiro. piti'uses de Sencelles, Eivissa, Formentera A sa caseta de la Mare Superiora volem fer una muntanya perquè se pugui dir i Cabrera. "Es Puig de La Beata". En MAN,SA . té Quin •cera es vostro slogan? Es
?.!.?.!., partit
independent
"Por 5^ cambio del eambio1'.
coratge.
sa sella
19
I es doblers necessaris per tot això? Tenim
contactes
amb
un
partit
D'on treus s'informació per ses notícies
filial
fresques? d1Andalussia, es C.A.C.A., dirigit Abans, s'ajuntament va venir per jo, p'en Juanito Guerra, que n'ha arreplegat i me va llevar es pedrissos de sa plaça. molts. Però ara sec a s'acera de c'as Felanitxer
nostro
I si perdeu? Ca!,
és
i surten totes soles.
impossible.
(es que Què trobes des poble? fan enquestes) mos donen es 98 per cent, Trob que hi ha poques xafarderies. N'hi i això que encara no hem començat a hauria d'haver més i així tothom faria fer
campanya!,
En
aqueix
Es
C.I.S.
hi es cap més viu. ha ja estan plens, han comprat cotxes, Per acabar, tens res més que dir? han fet casetes, han anat a Roma, Si no mos tornam veure, vos desig un n'hi ha que, fins i tot, han invertit Bon Nadal a tots. I recordau: això serà a fora poble. "Jauja" si jo guany. Mallorquí o català? té
i llavors...
aspecte,
es
es
nostro
que
partit
en es seu programa demanar s'autodeter-
minació
de
Sencelles
i s'oficialitat
des "senceller".
FESTES PATRONALS DE
BEMALI SANT CRISTÒFOL 90 Ens hem informat que varen ésser les festes de Biniali. Festes Populars que tengueren un gran èxit de participació i assistència. Llàstima que ningú ens
ho fés a sebre abans perquè els haguéssim fet un poc de publicitat, a més de que voldríem tenir alguns col·laboradors d'aquest poble.
CAÍA DE BALEARES M
SA NOSTRA
LA CAIXA D'ESTALVIS DE LES BALEARS, LES RECORDA QUE TE UNA OFICINA OBERTA PER A QUALSEVOL TIPUS DE SERVEI QUE HAGUEU DE MENESTER A: C A R R E R ANTONI M A U R A
7 SENCELLES
TFON: 591566
MUY INTERESANTE
Pagamos hasta el
l
Stn comisiones ni descuentos. on Imposición n pt.iïo fijo, n Hoco i... „ T „„
MARCH HIPOTECARIO, S.A. Oc 1 000 000 n 2.500 000 « 12. - °.,TAE
De ? GOO 000 n 5 000 000 ti 12.50 TAE A partir (le 5 000 000
i
« 13.
" ,TAE
Infórmese en cualquiera de nuestras oficinas.
BANC A/m\ M ARCH
desde la primera peseta.
BANCA
MARCH C A R R E R ES R A F A L , 7 ,Tel. 591350 SENCELLES