Sa Sella 172 by sasella

Centre Cultural de Sencelles_ Número 172_ Gener / Març 2022_ 4€

A Ma. Antònia Oliver... Del món fins a Sencelles En Pep d’Aubenya... Festa de la Beata Francinaina 2022

Noticiari Agència de Selleters

Desembre Dia 6. Concentració antimasclista contra l’assassinat de na Cristina, valenciana de 30 anys, organitzat pel Moviment Feminista de Sencelles. Dia 9. Forta ventada, que després d’uns quants dies de pluja va tomar molts d’arbres i causar molts de desperfectes com per exemple a les instal·lacions fotovoltaiques del Casal d’Entitats de can Bril. Dia 10. Inauguració de l’exposició sobre el pintor “Agustí Buades Frau (1804-1871). Precursor del retrat modern a Mallorca” al centre de cultura Sa Nostra, amb dues obres relacionades amb el retrat que aquest artista va fer a sor Francinaina Cirer. Dia 11. Taller d’elaboració de vi com ho feien els romans, al mercadet de Nadal de Biniali.

Dia 11. Inauguració del betlem monumental de la parròquia de Sant Pere de Sencelles confeccionat per Miquel Àngel Moncadas i Joan Miquel Truyols amb escenes nostrades com els caparrots de la vila, mamelletes i les capelletes domiciliàries. Dia 12. Concert de nadales amb

gust senceller amb el grup Projecte Assac. El concert es va repetir dos diumenges més del mes de desembre. . Dia 12. Minut de silenci a la plaça de la Vila, organitzat pel Moviment Feminista contra l’assassinat d’una dona a Granada. Dia 14. Campanya solidària per a recaptar fons per al Rebost de Caritas Parroquial de Sencelles amb el repartiment de vidrioles a les botigues del poble. Dia 15. Presa de possessió dels dos nous canonges de la Seu de Mallorca, entre els quals hi ha el rector de Sencelles i Biniali, mossèn Josep Adrover. Dia 18. Damià Huguet. Es presenta a Can Garau el documental titulat Ca meva amb arbres, de Miquel Àngel Raió sobre el poeta de Campos. Col·loqui posterior amb l’escriptor llucmajorer Sebastià Alzamora. Dia 18. Marxa Cicloturista Solidària. Organitzada com cada any per la Penya Ciclista de Sencelles. Dia 19. Minut de silenci. Per a 4 víctimes de la violència masclista organitzat pel col·lectiu feminista de Sencelles. Dia 20. Premi del Col·legi d’Aparelladors. L’estudiant Pablo Avilés Sanz ha rebut el tercer premi dels projectes de fi de grau 2020-2021, dotat amb 500 €, pel

projecte “Aixecament de plans, estudi, diagnòstic de lesions i proposta d’intervenció a l’església de Sencelles”. Dia 20. Comunicat de premsa del PP de Sencelles demanant que el batle expliqui als veïnats de Biniali i de Ruberts com els afectarà el Pla Especials d’aquests dos nuclis. Dia 24. Matines. A Sencelles, la sibil·la fou na Caterina Maria Bestard, el sermó de la Calenda el feu en Jordi Vallés i l’Àngel va ser interpretat per na Carme Vallés. Dia 26. Festa de la Sagrada Família a les parròquies de Sencelles i de Biniali, amb benedicció de les capelletes de la visita domiciliària. Dia 28. Donació de l’antic local de la Cambra Agrària. La Conselleria d’Agricultura del govern balear ha cedit la propietat del local de la placeta de Son Morei que acollí la presó, l’escola de nins, el sindicat agrícola i la Falange, entre d’altres, a l’associació agrària ASAJA Balears.

Dia 30. Festa de les Neules. Segona edició amb una conferència a càrrec . Dia 31. Suspeses les celebracions oficials per donar la benvinguda a l’any nou, tant a Sencelles com a Biniali, per l’expansió de la variant òmicron. Gener 2022 Dia 2. Curs de fotografia. Organitzat per l’Agrupació Fotogràfica de Sencelles. Dia 5. Arribada dels Reis d’Orient a Sencelles i a Biniali amb les mesures preventives per evitar la propagació de la variant òmicron. Dia 7. Antimasclisme. Col·locació, a les entrades del pobles de Sencelles i de Biniali, dels cartells contra la violència masclista. Dia 8. Festa de l’estendard. Organitzada per la delegació local de l’OCB, la festa va incloure una visita guiada a la zona de la Caleta de Santa Ponça i el Puig de sa Morisca amb explicacions per part d’en Tomàs Vibot. Dia 13. Incidència del Coronavirus. La variant ómicron a disparat els casos al nostre municipi amb una incidència acumulada a 14 dies que arriba a 1.928. Dia

14.

Canvis

teixit

comercial. El fotògraf Sebastià Roig d’Imatges Estudi Sebastià es jubila i agafa el portal en Guillem Bibiloni amb Bibiloni Fotografia. Dia 15. Encesa del talaiot de Son Fred. Participació sencellera a la diada de solidaritat i dels Drets Humans a la Mediterrània en la Sisena edició de les torxes a torres, talaies i talaiots de tot Mallorca. Dia 15. Sant Antoni. La celebració va consistir en la tradicional beneïda d’animals i una visita guiada a la parròquia de Sant Pere de Sencelles per conèixer les referències artístiques a sant Antoni i al dimoni. Dia 16. Beneïdes de Sant Antoni. A la parròquia de Biniali amb concentració davant de la rectoria. Dia 16. Minut de silenci. Convocat pel Moviment Feminista de Sencelles en record d’una altra dona assassinada.

Dia 17. Concurs de carrosses. Convocat el concurs de les festes de la

patrona d’hivern. Dia 18. Reinauguració de Son Eloi. El celler anomenat Santa Catarina, propietat d’uns inversors suecs, i que abans estava centrat al Port d’Andratx, ha inaugurat les seves noves instal·lacions a Son Eloi, d’on trauran el 90% de la seva producció. Les innovadores i milionàries instal·lacions han estat dissenyades per l’arquitecte Pepe Garcia Ruiz, de l’estudi Rambla 9. Dia 19. Població oficial. Segons les dades de l’INE, el padró d’habitants del nostre municipi està format per 3.546 persones. Dia 20. Bicicletes solidàries. Serveis Socials de l’Ajuntament té disponibles 10 bicicletes recollides dins la campanya SOS Dues Rodes de recollida de bicicletes usades. Aquestes bicicletes seran per a famílies en situació precària. Dia 21. Nou web de turisme. Llançat per l’Ajuntament de Sencelles, amb rutes pel nostre municipi de caire cultural, arqueològic i naturalistes a www. visitsencelles.com. Dia 22. Caixabank tanca. L’oficina de Caixabank del carrer des Rafal, després d’estar en servei des de 1996, tanca. L’activitat bancària es concentra ara a la sucursal del carrer d’Antoni Maura.

Dia 23. Minut de silenci. Per una víctima de violència masclista, organitzat pel Moviment Feminista per tercer diumenge consecutiu.

i el camí de Son Roig que desemboca davant can Collera.

Dia 26. Programa de festes. Per celebrar Santa Àgueda.

Dia 1. Ajuts per la COVID. Un total de 12 empreses radicades al nostre municipi han accedit als ajuts que el govern va destinar al teixit productiu per compensar les pèrdues motivades pel confinament. S’han rebut de fons estatals un total de 290.911 euros.

Dia 27. Comunicat de l’Atlètic Sencelles. Rebutja el

Febrer

Dia 2. Preparatius del Dia de les Dones.. Per part d’un taller de l’associació de la tercera edat de Sencelles. Dia 3. Inauguració de l’exposició homenatge a Joan Guerra. Al Casal de can Garau i organitzada per Sencelles Difusió Cultural.

comportament incívic d’alguns aficionats al camp de futbol de Lloret. Dia 28. Moció del PP. A favor de la construcció de la Variant de Sencelles i instant al Ple del Consell Insular a programar-la. Dia 29. Retard en les obres. La reforma de la plaça de la Vila pateix molt de retard i les festes de Santa Àgueda es traslladen a la plaça de can Bril. Dia 30. Concentració. Per rebutjar un nou assassinat masclista. Dia 31. Nous vials. S’anuncia la construcció de dos nous vials a la zona nord del centre urbà de Sencelles per millorar la connectivitat d’aquesta zona una vegada que la plaça sigui de vianants. Uns de les noves vies connectarà el camí del Pou Major amb l’aparcament del Fossaret

Dia 5. Homenatges. A la dona més gran i a la més jove. Enguany foren n’Esperança Ramis Serra de can Valero, de 97 anys, i n’Amàlia Guasp Salas de can 40/Sarissal, de 3 mesos i mig. Dia 5. Festes de Santa Àgueda: la presentació del llibreestudi sobre la comèdia tradicional de la santa i l’espectacle Broadway Bites protagonitzat per l’artista senceller Toni Vallès. Dia 6. Carrosses. Molta d’animació i bon humor en aquest aperitiu de carnaval a les festes de santa Àgueda. Dia 6. Un altre minut de silenci. Convocat pel Moviment Feminista, per recordar una nova víctima de violència.

Toni Ferragut de can Xotano com a portaveu i secretari general de la junta. Dia 14. Medalla d’Or de la Comunitat Autònoma de les Illes

Dia 9. Convocat un premi literari. Vila de Sencelles és el nom del certamen organitzat per l’Ajuntament i la Fundació Bartomeu Oliver. Dia 10. Mor Maria Antònia Oliver. L’ e s c r i p t o r a , juntament amb el

seu home, també escriptor, Jaume Fuster, va passar temporades a Biniali, fins que va acabar per residirhi tot l’any. El dia següent, davant ca seva, hi va haver una concentració de record organitzada per l’OCB.

Dia 13. Nova concentració. Convocada pel Moviment Feminista per mostrar el rebuig davant un assassinat masclista. Dia 13. Congrés del PP local. Antònia Vallès de can Raspeta continua com a presidenta, amb

Balears, concedida a títol pòstum, a l’escriptora binialera Maria Antònia Oliver i Cabrer. Dia 15. L’ajuntament, condemnat a pagar d’indemnització a l’empresa que va construir a l’Escoleta Municipal pels retards patits en el cobrament dels treballs. La constructora ASCH Infraestructuras y Servicios SA, havia reclamat per valor de 94.000 euros però el judici ha resolt que seran 42.000 euros els que haurà de pagar-li l’ajuntament. Dia 15. Publicat el programa de les festes de la Beata Francinaina. Dia 16. Atemptat. Pintat el cartell contra la violència masclista instal·lat un mes abans. Dia 17. Comunicat. De la candidatura de Volem Sencelles contra l’acció bàrbara de mutilar el cartell municipal contra la violència masclista. Dia 18. Treballs de desforestació. De l’entorn del jaciment arqueològic d’Es Velar, a Sencelles, a la zona de Sonarrossa, prop de la carretera

de Palma a Sineu, a càrrec de la Direcció Insular de Patrimoni del Consell de Mallorca. Dia 19. Visita guiada. En el marc de les festes de la Beata Francinaina, a Ciutat, recorrent diversos lloc amb relació a la tia Xiroia.

Dia 25. Dinar de Carnaval. De l’Associació de Majors de Biniali al restaurant de Son Sant Martí. Hi ha dues fotos. Dia 25. Capitana d’Honor. És el títol que el Club Atlètic Sencelles ha concedit a la Beata Francinaina Cirer.

Dia 20. Nou minut de silenci. En record de dues víctimes de la violència masclista organitzat pel Moviment Feminista de Sencelles.

Dia 26. Espelmes. Al monument de la Beata per pregar per la pau a la guerra d’Ucraïna.

Dia 21. Treballs d’asfaltat. Dels carrers dels Jardins i Ramon Llull. El trànsit va haver de desviar-se excepcionalment pel passatge Bartomeu Oliver i el carrer dels Molins.

Dia 27. Diada de la Beata. Amb la tradicional Ofrena Floral i un concert d’horabaixa amb na Miquela Lladó. 1a. quinzena març Dia 2. Dimecres de cendra. Amb celebracions a les dues parròquies del nostre municipi. Dia 3. Taller de mandales. Per preparar les reivindicacions del 8M i confecció d’una pancarta per part de les dones del Club de Persones Majors de Sencelles. Dia 4. Desviacions. Motivades per les obres a la Plaça amb traçat alternatiu i instal·lació de semàfors.

Dia 22. Incidència COVID. El municipi de Sencelles tenia la incidència acumulada a 14 dies més alta de tot Balears amb una taxa de 1.869 casos per cada cent mil habitants quan la mitjana de totes les illes era de 639.

Dia 8. Xerrada informativa. Per part de membres del Moviment Feminista de Sencelles al Casal de ls Gent Gran que està oberta a la participació de tothom que hi estigui interessat.

Dia 9. Carnet de soci d’honor. Del Club Esportiu Atlètic Sencelles lliurat a Josep Pons i Ginard, de can Bitzo, pel seu incansable suport en favor del futbol a Sencelles. Dia 12. Diada d’activitats feministes. Al Casal d’Entitats de can Bril amb lectura d’un manifest intergeneracional, pintat d’un mandala, exposició de biografies de dones destacades a la història, etc. Dia 14. Excursió. De 55 membres de l’Associació de Persones Majors de Sencelles a un celler de Montuïri, al mercat de Manacor, a dinar a Campos i a Formatges Burguera.

Dia 15. Reparat. El comptador de visitant, alimentat per energia solar, del jaciment arqueològic de la Cova del Camp del Bisbe. S’ha reforçat l’estructura que va patir vandalisme .

Actualitat de Sencelles Guillem Zuazaga i Llabrés

En Xoroi Pere Bergas i Llabrés

«Sembla un ullet amb una parpella que el clou i oculta la nineta. Aquesta mena de parpella va repuntada per un riuet de pestanyes a banda i banda, al llarg del plec, des del llagrimer fins a l’altra comissura. Amb un sacseig, aquest plec s’allarga i s’esquinça com una riallada de Satanàs. Perquè els pelets són gotetes de sang, i en comptes de parpella, és un tros de pell que es bada i que s’enganxa sobre el que pareix l’ull, com amb una frontissa. És la ferida de la llançada de Longí que es destrava perquè en brolli sang i aigua. Jo no sé si el foc del Fill de l’Home es va perdre dins un calze fantasma, o si l’aigua que en regalimà prengué la forma del fang al peu de la creu... No ho sé. A mi, és la llaga el que m’embruta la vista. Me l’embruta de vida. Perquè vull guaitar-hi, enfonyar-m’hi, aferrar-me amb aquestes mans meves d’amor al misteri de la carn de Crist, fins assolir una cambreta que hi ha entorn del coret. I mentre contempl el Sagrat Espinat com una llar de foc sempre encesa, colgar-me amb l’Espòs al nostre tàlem de fusta de sàndal entre llençols de carícies de gessamí, coixins de vellut i vànoves de cotó. Despullada de misèries de mortal, en pèl i entorcillada al Cos que em respecta, assaborir la mel a la llengua de l’Amat… I jo, senzillament passar a nòmer Amiga. Però la lletjor és germana de la tristor, i molt aviat els cucs i la soledat poden marcir l’infinit, perquè la nafra ha esdevengut uns llavis que tartamudegen al ritme del perboc que no s’estronca de sang i de més aigua, de pell i de carn, d’ossos i de fum que escalda, fins que es buida perquè hi regni la mort. És un avenc; un fondal fart d’escorxadors que fan un cim d’aire que put. De vegades, la vida té mala ferida. De vegades és… Lletja.» Va badar uns ulls com unes taronges, quieta tot ella fora bategar cap múscul. En veure-la així, n’Agustí abandonà el retrat a l’oli

que elaborava i prengué els estris de dibuix com un llamp. Amb les mans que li tremolaven, el llapisset tramà unes corbes. A força de passar-hi, les engreixà i les matisà –aquí més fosques, sullà com de cendra–, i ell es calmà, veient una vegada més com doblegava l’art pictòric al seu antull. En aquells fulls esgrogueïts i gruixats, ombrejant quatre burots que imitaven la vida, el retratista havia donat forma, volum i brillantor a dos ulls d’una vivesa corprenedora perquè donassin fe de la fondària d’una ànima. Neta. Uns moments abans, el rector havia sortit al patiet del convent sense esperar que la mare superiora acabàs el seu personalíssim relat de la Passió, pres d’una calrada sobtada, fortament impressionat per l’escena de la cambreta i l’Espòs. Tot eixugant-se amb un mocador les perles de suor del front, es va veure perseguit per una de les germanes de la congregació, amb passetes curtes, no menys contorbada per la mateixa visió, amb l’excusa de treure un poalet d’aigua per refrescar el retratista, el comte i el rector. Per la seva banda, des del cadirot, el comte encara imaginava com l’Espòs i l’Amiga es devien besar, ajaçats i abraçats amb deler, amb una rialleta que li estrafeia el rostre, tot rememorant el darrer cop que s’havia colgat amb algú. Com si tengués febre, repassava amb frisança aquella mateixa carn ardent, de pit graciós i natges suculents on havia enfonsat els dits amb delit. Però no es volia abandonar a la lascívia i tossí per interrompre el que succeïa en la seva pròpia cambra d’amor. Se n’allunyà, aprofitant per col·locar-se l’entrecuix quan canviava de postura, mentre es fixava en aquella anciana emergint de qui sap quin tràngol intern. ¿Podia ser mai que aquella donassa, ja dins la setantena, ben bé deu anys major que ell, pogués ser abordada pel desig de la carn...? Com si una llengua de foc li llepàs la closca,

se sentia arborat per una escalfor sobtada. Un raig de sol incidia de ple al seu cap. Era l’esperança qui el regava amb un pensament nou. Radical. La vestal acabà de tornar en si. Mentre havia quedat segrestada per una d’aquelles visions que tan sovint l’assaltaven, el desconegut que havia vengut de Ciutat acompanyant el rector En Molines i el de Can Formiguera, havia aprofitat per retratar-la. Se sentia enganyada. Ella no volia que la pintassin ja que, allí dibuixada, una part de la seva ànima podia desprendre’s i romandre impresa al llenç per a sempre. I ella no vol transitar al Regne incompleta. Li aclucà un ullet al pintor i es retirà a la cuina. Quan retornava d’un èxtasi se sentia confusa. Desvalguda. Just de sentir el raig d’aigua que omple el tassó, la monja es refà. Els primers dos glops se’ls envia; el darrer se l’estotja, el glopeja, i se l’empassa finalment canó avall. Sent frescor damunt la llengua, com si mastegàs un brotet de l’alfabeguera que verdeja al corral. La nafra que ha contemplat –li ha revengut després de tants d’anys– no és altra que la d’en Xiroi, un moixet que va guarir fa molt per caritat. Tot d’una que se n’ha temut, ha tallat la visió. Quan acollí en Xiroi, tenia un forat al front. Ella tornava de Binissalem i l’havia aplegada un bon ruixat que ningú no s’esperava. Sort del capell d’ala ampla, que no es banyà gens. En entrar al poble, desà el mocador gros dins la senalla, remull, i en tragué unes espardenyes per canviar-se les velles, esfilagarsades per l’aigua. «Les apedaçaré per a na Puceta, que sempre va descalça…» En veure-la passar eixuta de dalt a baix, alguns no se’n sabien avenir, com si l’aigua ni l’hagués tocada… Feia l’estiuet de Sant Miquel i el moix s’assolellava endret d’un portal. De lluny, na FrancinaAina el va reconèixer. Duia un forat lleig al front, fet d’una garrotada,

d’una pedrada… Una forat gros com una nou. Just va ser a temps de veure com una puntada de peu l’enviava enmig del carrer, i que d’allà mateix d’on el foragitaven, llançaven un raig d’aigua femada que li queia de ple. Humiliat. En Xiroi es va deixar curar, embolicat en uns llençols plens de sets. Cada dos dies ella aplicava a la ferida un ungüent de llevamà i espígol, i el divendres resava tres avemaries perquè fes més efecte, cosa que havia après de qualque jaia Xaloc-Bigalot… Semblava que tengués cara d’emprenyat tot lo dia; era per mor de la pellerofa a l’entrecella, com una bola de pèl despresa de la ferida, que li aclucava un ull més que l’altre. En una setmana agafà llustre i un poc de cosset, però miolava escanyat. O no en sabia. Encara que la coa, plena de nusos, ja no va recobrar mai més la majestuositat, es veia que podria haver arribat a ser un moixarro elegant, de pèl llarg i blanc, amb l’esquena clapada. Negra. –Agustinet, rei, no m’has agafat el costat bo –li enflocà la monja Xiroia. –Sor Francina-Aina, jo… –s’entrebancà el pintor Agustí. –No res, tornem-hi –li deia tot retornant a la sala– …Saps què són els alicorns? Jo vaig tenir un moixet alicorn. Però li havien arrabassat la banyeta. Entorcillada .

Associacions de Sencelles El centre Maurista de Sencelles (iII)

Joan Florit i Horrach

Amb una vida política protagonista tan dilatada en el temps i amb tants de canvis de partit, era normal que Antoni Maura tengués partidaris i detractors. No tant sols entre els esquerrans i republicans (cosa que no deixa de ser comprensible) sinó també entre els mateixos dretans monàrquics: els liberals no el podien veure perquè els havia traït passantse al partit de la competència conservadora; i també dins del propi partit dels conservadors tenia contraris perquè era el cap visible d’un corrent que tenia uns plantejament radicals minoritaris (els mauristes) que s’enfrontava amb el grup majoritari del partit (els tenien com a líder n’Eduardo Dato). El fervor i l’animadversió que produïa la figura de n’Antoni Maura arribà fins a tal punt que una empresa tabaquera del poble de Muro d’Alcoi, de la comarca alacantina de Comtat (Gonzálbez y García Sociedad en Comandita), va treure la marca de paper de fumar ¡Maura Sí!. Els partidaris s’hi llançaren a entusiàsticament. També hi va haver l’Anís Maura. Una empresa licorera (La Industrial Realense Eduardo García) del poble valencià de Real de Montroi (Ribera Alta) va comercialitzar-lo durant molts d’anys.

La propaganda política entorn a n’Antoni Maura també va arribar als segells de propaganda o les monedes. No era estrany trobar monedes autèntiques de

curs legal amb lemes a favor i en contra del polític de sa Calatrava: Maura Sí o Maura No, que es pot trobar encara encunyat a moltes monedes que circularen durant aquells anys. Com per exemple aquesta que surt fotografiada, cara i creu, que va circular per Sencelles ja que era propietat d’Antoni Florit i Llabrés, de can Cota, autor d’un dietari de 1905 publicat com a Un any en la vida de Sencelles fa anys a Sa Sella. També el fervor i la fòbia arribà als segells. No eren realment segells de correus de curs legal sinó que estam parlant més bé d’adhesius amb silueta de segell. Les etiquetetes, amb lemes polítics, de paper engomat amb forma de segell també s’anomenaren vinyetes polítiques. En realitat, al principi, eren similars en dimensions als segells de correus de curs legal, però després s’anaren sofisticant. Funcionaren de forma extensa des de finals del segle XIX fins a la Guerra Civil i representarien un primer avantpassat de l’adhesiu polític o de les xapes, insígnies o pins que avui dia encara s’usen .

El pare Gabriel Llompart Moragues (Palma 1927-2017) dedicà tota sa seva vida a sa investigació i publicació des patrimoni religiós de Mallorca. Sense cap dubte, no hi tornarà a existir un erudit com ell en aquesta matèria i sa seva obra constitueix un llegat irrepetible que mai serà superat. Un clàssic de consulta del pare Llompart és es volum de Religiositat Popular. Folklore de Mallorca, folklore d’Europa, editat a Palma l’any 1982. En aquest llibre hi ha articles tan interessant com El betlem quatrecentista de l’Hospital Provincial de Palma de Mallorca; Betlems conventuals mallorquins des segles XVII i XVIII; Els fangs folklòrics del betlem mallorquí del segle XIX; o Imatges Mallorquines exemptes del Nin Jesús, entre molts d’altres. Molt abans, l’any 1958, Llompart havia publicat una monografia titulada El Belén de las Hermanas Capuchinas de Palma de Mallorca, i situa un betlem a la pietat del barroc, amb fotografies des seu bon amic Joan Tous. Una d’aquestes fotografies ens il·lustra com conformaven ses monges as tres Reis d’Orient entorn de sa imatge del Nin Jesús assegut a sa seva cadira de repòs que no podem veure perquè queda coberta per ses vestidures. Després també n’hi ha una altra del Nin tot sol i assegut davant d’una peça de domàs amb cara més bé d’espant, per ventura perquè sa foto el va aplegar “per sorpresa”. Existeixen a més dues fotografies antigues que s’han datat l’any 1870 fetes pes cèlebre fotògraf Jules Virenque conservades a s’arxiu des monestir. A una se’l veu assegut solemnement sobre sa seva cadira que en aquesta ocasió, no queda coberta del tot perquè sa capa s’ha recollit cenyida as cos. S’altra foto també és molt interessant ja que el veim retallat i vestit amb roba lleugera,

Coses d’en Martí

El nin Jesús més garrit d’es barroc a s’illa de Mallorca com si estigués en s’estiu, mostrant clarament ses cames i es braços despullats, detalls aquests que ens indiquen que es tracta d’una talla de fusta policromada de cos sencer.

Martí Cirer de can Garrit

Crida s’atenció sa quantitat de joies que duu amb sa seva característica corona de plata i cenyits es braços amb braceroles de diverses voltes amb petites perles. El Nin Jesús des betlem de s’antiga sala de labor de ses Caputxines 17101712, que sembla ser una petita escultura de petita mida ja que té només 39,5 cm de llarg, té una garrida cara amb una expressió entre dolça i vivaratxa que encisa a qualsevol que la miri de prop. Res estrany resulta idò que tengui una petita llegenda àuria que conta com va ser invocat per navegants en moment de perill o que el pare jesuïta Francesc Coll Salvà, confessor des Convent s’extasià quan el contemplava i que va levitar durant quatre hores. Més sorprenent però és que en una altra ocasió, es posàs dret sobre es bres i renyàs parlant en llatí a la mare betlemera que s’havia distret en ses seves coses. Per estar tancat en sa clausura, el Nin tenia es seus bons devots externs i no de bades era convidat a passar de casa en casa de ses famílies nobles de sa barriada, entre d’elles, Can Pueyo des marquesos de Campofranco. Devot seu va ser don Miquel Bonaventura Vallés i Orlandis, primer marquès de Solleric, que acudia a sa porteria des Convent on ses monges el treien perquè el pogués venerar. Agraït a ses Caputxines, es marquès quan va morir l’any 1790, llegà as monestir una preciosa pica d’aigua beneïda de plata repujada amb sa imatge de la Puríssima Concepció .

Del món fins a Sencelles Andreu Alfaro Fayyad Jane F. Sutcliffe

N’Andreu Alfaro Fayyad va néixer a Ciutat l’any 1988 de pares estrangers i fa quasi tres anys que viu a Sencelles amb la seva família.

Sembla que no hi ha una classe mitjana, o ets ric o ets pobre, o tens o no tens. Si donaves un dòlar de propina, semblava una fortuna.

Ens pots contar un poc de tu?

Me’n record un any en concret quan anàvem a les piràmides. Allà els turistes poden fer una volta en camell. En realitat és una trampa perquè et duen més lluny per poder cobrar-te més. Estava damunt el camell i justament em volien allunyar; no xerrava àrab i tenía por. Per sort el meu padrí pogué explicar que érem egipcis, així que no em varen allunyar. El desert és preciós, m’encanta l’ambient misteriós que té, és una experiència molt guapa. Ma mare també era sempre molt misteriosa.

Vaig néixer a Mallorca, ma mare era d’Egipte i mon pare era d’Argentina. Quan tenia devers 20 anys, gràcies al contacte inesperat d’una persona, vaig descobrir que tenc cinc germanastres repartits arreu del món. I era que revisant es llibre de família quan va morir ma mare, que vaig descobrir que mon pare era argentí i no mallorquí, com sempre havia pensat. Ma mare em va criar tota sola. Feia poc que havia arribat a Mallorca quan vaig néixer, no xerrava castellà perquè abans vivia a Londres, així que la meva llengua materna és l’anglès. Poc a poc, a mesura que jo aprenia castellà, ella l’anava aprenent també. Vivíem a Sa Teulera, Gènova, on no se sentia molt xerrar en mallorquí, però realment a casa xerràvem anglès. Vaig tenir una infància normal vaig estudiar a San Cayetano, un col·legi típic d’aquí.

Es meus padrins vivien al Caire i tenia contacte amb la meva família d’allà cada mes amb una telefonada en anglès. Cada estiu hi anava, m’encantava perquè els padrins em deixaven fer tot allò que volia, anar a les piràmides, als mercats, als museus. La cultura allà és molt intensa, hi ha molta gent per tot i molt de renou. És un país de contrasts forts, començant per les olors. Me’n record que en sortir als carrer hi havia xots penjats sense pell, els caps estesos per allà, pastissos dolços plens d’abelles per allà d’açà…

Feia molta calor al Caire però si feies vida al carrer no ho notaves tant. Si havies d’anar a qualque banda, anaves en cotxe amb l’aire condicionat i per tot arreu també n’hi havia, perquè realment fa una calorada. Llavors vaig anar creixent i no em feia tanta il·lusió fugir durant tot l’estiu perquè aquí tenia els meus amics. Després ma mare es va casar amb un advocat mallorquí i a partir d’aquest moment, vaig començar a conèixer coses mallorquines. Vivint a Gènova, no coneixia sa vida com es fa aquí a Sencelles. Es nostre menjar era més ben dit internacional, res de frit o pancuit. No he viscut sa Mallorca autèntica fins ara. Fa molt que has arribat a Sencelles? L’estiu de 2019 ens vàrem mudar aquí, ens vàrem casar i anar de viatge de noces fora i en tornar ja era l’hivern. Aquí la gent sembla que hiverna perquè no vérem gaire festes. Després va arribar la

pandèmia així que no poguérem fer gaire vida de poble. Idò a les festes com “el sopar de carrer” encara no hi hem pogut assistir. Per sort, quan ens estàvem mudant mos vàrem topar amb la festa Embala’t - hi havia moltes taules i mos varen fer lloc. Són coses que em fan molta il·lusió, viure l’essència d’aquí. Viure la reforma de la plaça també! És molt guapo poder dir que el meu fill és d’aquí, tenc la il·lusió de dir que és senceller. És curiós com es poble t’enganxa, coneixes a la gent i ja et saluda, i poc a poc vas fent. Veus els veïnats i et xerren i fan cas a n’es nin, i quasi tothom ja sap on vivim. Crec que el mallorquí és una persona molt tancada que et costa arribar-li però un pic ho fas, t’agafa i ja no t’amolla. Realment si tu li dones la confiança també te la donen, al final som animals socials. Vos han fet sentir benvinguts? Sí, i molt. Un dia vaig estacionar malament i la grua se’n havia d’endur el cotxe. Va venir na Milagros de la policia i em va avisar, així que podia moure el cotxe a temps. Són detalls que són molt guapos, que només tens a un poble. Vàrem acabar a Sencelles perquè la meva dona volia fer un canvi, fugir de Ciutat. Vàrem començar a cercar cases i en trobàrem una a foravila de Sencelles. La meva dona és la qui posa la il·lusió i jo hi sol intentar posar realisme. Li vaig dir que en aquella casa, no mos hi veia. Finalment decidírem comprar-ne una dins del poble. Estic molt content d’haver fet aquest canvi, i tot va començar per un capritx de la meva dona! Mos hem ficat en el grup de consum, allà pots comprar les verdures, sabó fet artesanalment, pa artesanal, coses que no trobes

a Ciutat. Mai m’hauria imaginat viure a un poble, anar-me’n els dissabtes amb tota la il·lusió del món per comprar verdures, formatges i xerrar amb els venedors. Fan un casser a en Leo, li donen formatge i fruita, que quasi no fa falta donar-li el berenar! Trobes que ja pertanys a es poble? Clar, anam fent les connexions, la teranyina, les arrels, em duc super bé amb la gent. Estam encantats, és una experiència que no vius a Palma. Sí, som llonguet, però la vida aquí no és el mateix. Me’n record que quan anàvem a un poble a l’estiu quan era petit, la gent treia la cadira en el carrer i seien a la fresca. De fet però ara ja només hi veuen qualcú, és que com si s’ha mig perdut aquesta essència. Estic vivint coses que de petit em cridaven l’atenció, n’estic molt content. Com veus es contrast de ses diferents cultures que has viscut? Respecte la cuina, com he dit, ma mare no era la millor cuinera del món. Feia menjars amb moltes espècies però realment com que va estudiar molts anys a Anglaterra, feia una mescladissa. Preparava faves, kofta (pilotes de carn picada de me) o improvisava un poc, però sempre molt internacional. Era una fadrina que treballava i intentava fer el que podia. Quan anava a ca’l padrins a Egipte, disfrutava del menjar tradicional que ells preparaven. Allò d’anar a dinar a casa dels padrins

d’una banda o l’altra com feien els meus amics, anar a la caseta de foravila o fer plans familiars eran coses que m’estiraven i noltros no ho podíem fer perquè només tenia ma mare. I ara ho visc perquè evidentment som aquí a un poble i he format la meva pròpia família. Veus aquestes coses i dius “uau”, sense donar-me compte he acabat fent unes coses que són molt típiques d’aquí.

Tota la meva vida laboral he fet feina a l’aeroport per una empresa que es dedica als trasllats. Allà organitzava l’operació, fent feina amb un touroperador anglès molt gran i quan va arribar la pandèmia, es va acabar la feina. Ara treball per una altra gran empresa turística, però des de casa. És un canvi molt dràstic perquè m’agrada molt interactuar amb les persones i som xerrador. Però d’altra banda m’agrada perquè tenc el nin a prop. Així que puc dir que gràcies a sa COVID, he pogut passar més temps amb el meu fill.

Tens passatemps?

Has arribat a Sencelles per quedar-hi?

Ara que visc a Sencelles m’he fet un grup d’amics sencellers bastant internacional. Tot i que aquí no hi ha un club d’escacs, quedam un dia per setmana per jugar, per exemple en el poliesportiu. Som dos mallorquins, un mexicà, un canadenc, un francès i jo que no sabria dir què som. Qui vulgui venir serà benvingut perquè és molt divertit. Li rob una frase a la meva dona, que és “com més serem, més riurem”. És molt interessant, compartim xerradetes mentre jugam i potser treim unes panades o una altra cosa. És un ambient molt internacional però al mateix temps estam fent coses locals. M’agrada molt escoltar música de rock, grups de vegades un poquet més metal com per exemple Nirvana, Kurt Cobain, Red Hot Chili Peppers…

Et puc demanar a què et dediques? Sí, jo faig feina amb turisme. Vaig estudiar psicologia i no sé com vaig acabar en turisme.

Sí, sense cap dubte! Vàrem comprar la casa i de fet hi estam invertint, aquestes cases són com un projecte de vida, sempre hi ha coses que pots fer! Hi ha feina per anys. Me’n record que quan vaig començar a la universitat, em va dir un amic “ajunta’t amb la gent de poble”. Vaig començar la carrera i normalment em faig amb tothom perquè som així, però vaig afinar un parell de joves de poble i vaig pensar, mem que passa, ho provaré. És gent molt més autèntica. S’entenen del què està passant en els pobles, van de poble en poble de festes. Tot i que hi ha la guia ‘Youthing’ per consultar els concerts, hi ha moltes coses que no hi surten. Trob que seria molt útil algun tipus de mitjà d’abast més ample amb totes ses festes, esdeveniments i concerts. Aquí veus persones molt implicades amb allò que fan, per exemple l’altre dia tot just vaig arribar quan hi havia l’Ofrena Floral per Sor Francinaina amb la gent vestida de pagès. Ho tenen molt arrelat això, és molt intens i la veritat és que m’ha agradat molt descobrir-ho. És una tradició molt guapa que les generacions actuals

no haurien de deixar perdre. Trobes que hi ha alguna cosa que es podria millorar dins es poble? Crec que realment no mos podem queixar molt perquè tenim moltes coses. Trob que el parc infantil és un poquet vell, és qüestionable i crec que es podria millorar bastant. Jo de fet quan he d’anar a un parc, vaig a Santa Eugènia. Malgrat existeixen opcions de restauració, no tenim un restaurant realment tradicional i falta un forn per fer poble. Tenim un bon pàrquing, tenim súpers, el grup de consum dóna moltes opcions per

aconseguir un munt de coses que d’altra forma no podries trobar. I la famosa variant. Aparentment fa molts d’anys que se’n xerra. Se suposa que quan s’atraquin eleccions se’n tornarà a xerrar. És molt necessària per que hi ha massa trànsit i massa trull. Si un dia arriba a fer-se, crec que tots hi guanyarem en tranquil·litat. Gràcies entrevistar-me .

per

A Ma. Antònia Oliver i Cabrer, binialera adoptiva Antoni Ferragut Mayrata

El passat 10 de febrer, ens va sorprendre la noticia de la mort de l’escriptora Maria Antònia Oliver i Cabrer, però qui era ? Si cercam el seu nom a Google podem trobar de manera resumida la següent informació: «Maria Antònia Oliver i Cabrer (Manacor, Illes Balears, 4 de desembre del 1946 - Biniali, 10 de febrer de 2022) fou una escriptora mallorquina en llengua catalana. Resident a Barcelona des del 1969, és coneguda per la seva producció novel·lística i de narrativa breu, traduccions al català i castellà, assaig literari, literatura infantil, dramatúrgia i guionatge. El 2016 va guanyar el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Escriptora capdavantera de la generació literària dels 70, s’inicià en la literatura amb novel·les centrades en la problemàtica de les transformacions de la societat a Mallorca, amb una base rondallística, fantàstica i onírica. La seva narrativa és variada i dona un protagonisme especial a la dona.» Entre altres fets que es destaca

de la seva biografia, és que el juliol de 1997, per les festes patronals de Biniali, es va sotmetre a un trasplant de cor, i el gener de 1998 va perdre el seu home, l’escriptor Jaume Fuster, cops durs de la vida però que va afrontar, i durant els quals va comptar amb la seva família i els amics. Per molts de lectors, na Maria Antònia és l’escriptora que els ha entretengut, emocionat o intrigat, l’autora de novel·les, comptes, o també l’autora de traduccions d’obres de la literatura universal com Moby Dick. D’ella, l’escriptor Llorenç Villalonga, deia: «Coneix Maria Antònia Oliver? Ha presentat una novel·la Cròniques d’un mig estiu, a Premio Palma, dels quals jo era jurat. Jo la trob genial. Es tracta d’un botones, un infant, que surt de la ruralia per caure dins un hotel; un infant que descobreix el món; que el crea; una vertadera creació.» Ara bé, pels veïnats de Biniali a part de ser una escriptura reconeguda, era per la gran majoria una veïnada estimada, que des de que va venir a viure a Biniali amb en Jaume Fuster (1945-1998) la podíem trobar fent un cafè a Can Grau, comprant a la botiga, passejant les seves cusses (na Blanqueta, na Mel i na Lluna). Na Maria Antònia Oliver en dues ocasions va ser la pregonera de les Festes de Sant Cristòfol, cosa que els dos pics va fer amb moltes ganes i amb molta il·lusió. L’any 2017 va rebre el Premi Tòfol d’Honor, premi que cada any per les festes patronals s’atorga a algú que per la seva transcendència o bon fer ha destacat a Biniali, cosa que també va estar molt contenta de

comentant els darrers llibres que havíem llegit.

recollir i orgullosa de l’homenatge que se li va fer. Per jo, na Maria Antònia Oliver va ser una gran amiga, amistat que va començar gràcies a la meva família i ja que les nostres cases es trobaven ben prop, feia que des de ben petit passàs hores i hores amb ella, xerrant, mirant la televisió, contant històries, fent teatres o

Per això, cada pic que li atorgaven un premi, o li feien un homenatge ens convidava. Durant aquests anys vaig tenir el gust d’acompanyarla a recollir, la Creu de Sant Jordi, distinció atorgada per la Generalitat de Catalunya l’any 2007, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes atorgat per Òmnium Cultural l’any 2016 o el passat 1 de desembre de 2021, dia del seu aniversari vaig acompanyar-la a l’homenatge que li feren al Teatre Mar i Terra, per la celebració dels seus 75 anys, i gràcies a la seva família vaig poder assistir a l’entrega de la Medalla d’Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears a títol pòstum. En definitiva, són molts el moments que els lectors, els veïnats i els amics de na Maria Antònia hem passat amb ella, podríem contar mil vivències i anècdotes, que ens quedaran sempre escrits i dins el cor. Allà on siguis, descansa en pau Maria Antònia Oliver i Cabrer .

Entrevista a Toni Llabrés Zuazaga, de can Renyina Joan Miquel Chacón i Nicolau

Jugador del C.D Binèfar del grup aragonès de tercera divisió RFEF. On començares a jugar i a quina edat? Vaig començar quan tenia 4 anys a ne’l F. C. Sencelles Quin és el club on has estat més anys i en què t’ha Influenciat en la teva formació? El club que he estat més anys ha estat el F. C. Sencelles, dels 4 anys fins a infantil que va ser quan es va formar l’interplà. A partir d’aquí, vaig estar 2 anys amb l’Interplà (fins a cadet de 1r any), 4 anys al San Francesc i 3 anys en el Lleida Esportiu (1 divisió d’honor i 2 al filial). A nivell d’influència en la meva formació futbolística, tots els clubs han influenciat i, per sort, més positivament que no pas negativament. Tot i això, si te n’he de dir 1 te diria el San Francesc, ja que va ser es “primer gran bot” que vaig fer a nes futbol, a més de que ja vaig començar a tenir una certa disciplina i responsabilitat, ja sigui perquè el nivell d’exigència del club era més gran que els altres clubs en els que havia estat, o perquè amb el batxillerat m’havia d’organitzar millor. Quins són els entrenadors que t’han deixat petjada a nivell humà i tècnic? Per què?

Primerament te diria igual que en la pregunta anterior, és a dir, tots els entrenadors que he tingut m'han aportat alguna cosa i han deixat petjada en la meva vida. Tot i això, destacaria un parell (un parell mallorqui jajajajaja). En primer lloc, dues persones que per tots es sencellers de sa meva

edat o en torn sa meva edat són sempre recordats, aquests són en Mateu Alorda i en Llorenç Gómez. A ells dos els a destacaria més a nivell humà que no futbolístic, ja que vaig coincidir amb ells quan era petit i eren persones molt properes i que disfrutaven d’entrenar a al·lots petits, sempre mantenint i diferenciant sa línia entre entrenador-jugador. A més, amb en Mateu varem guanyar sa lliga (sa primera i unica vegada que n’he guanyada una). A nivell humà també destacaria Miki Massana, el qual va ser l’entrenador que vaig tenir el meu primer any en el Lleida Esportiu, ja que vaig tenir bastants problemes per a poder sa fitxa federativa degut a la mala directiva del club, i ell em va ajudar molt. Finalment, a nivell més futbolístic destacaria en Tomàs Vich (el qual vaig tenir a l’infantil de l’interplà) i en Miquel Bujosa (els 2 anys de cadet i 1 de juvenil), ja que, van ser dels primers entrenadors en fer-nos jugar amb un cert criteri a nivell col·lectiu, i me varen ajudar molt a millorar a nivell individual. Què és allò que valores més dels companys que has tengut i tens actualment? I dels entrenadors, què esperes d’ells, tu, com a jugador? Dels companys el que valor més és el companyerisme, és a dir, que sàpiguen que aquest esport és col·lectiu i per això, trobo que tots es jugadors hem de tenir aquesta mentalitat. Per sort a quasi tots els equips que he jugat, i en el que estic jugant actualment, els jugadors han tengut aquesta mentalitat i personalitat de respecte a nes altres. D’altra banda, a nivell d’entrenadors, a partir d’un caire més humà, el que espero és proximitat i que sàpiga que els jugadors no només vivim

en el futbol, sino que tenim una altre vida defora de la futbolística. A nivell més tècnic o futbolístic, el que espero bàsicament és que vulgui jugar a futbol i no jugar per guanyar, ja que, des del meu punt de vista, aquest és el motiu pel qual els jugadors jugam en aquest esport. Com va sorgir l’oportunitat de jugar al Binèfar? Com t’hi trobes i com t’organitzes per entrenar allà? L’oportunitat del Binèfar va sorgir a partir d’un pare d’un company meu del Lleida, el qual li va xerrar molt bé de jo a s’entrenador del Binèfar i a partir d’aquí en David, s’entrenador del Binefar, me va cridar. Sa veritat que a nel Binéfar no m’hi puc trobar millor, amb el cos tècnic, companys d’equip, afició... S’ambient és molt bo, molt diferent que en el Lleida, és un ambient de poble en es sentit de que cada partit a dins ca nostra, independentment de contra qui juguem, hi ha molta de gent animant. A nivell d’organització sa veritat que aquest any, amb es darrer curs de sa carrera, he d’estar molt ben organitzat, però per sort entrenem tard (20h) i tenc temps de fer coses abans. A més, amb es company d’equip feim cotxades des de Lleida i així almenos no he d’agafar es cotxo cada dia. El teu padrí s’aixecava a les 5:30h per entrenar una hora amb el Sant Felip Neri a Palma…. Com han canviat els temps, no? Què és allò que més valores actualment? El que més valor, o me n’he donat compte de sa seva importància que té és sa disciplina, és a dir, així com es meu pradi s’aixecava a les 5:30h des demati per jugar a futbol per voluntat pròpia i perquè volia aconseguir algo (ser jugador professional per exemple), per aconseguir qualque cosa has de

tenir clar què hauràs de fer per aconseguir-ho i que només depèn de tu (generalment, ja que hi ha molts de factors). A més, dins ca nostra sempre mos han ensenyat a ser feiners per aconseguir ses coses, per tant a lo que li don molta importància és a n’aixo, a tenir una certa disciplina i haver de fer feina per aconseguir ses coses. Com valores la refundació de l’actual CE Sencelles? Algun dia hi tornaràs amb els amics i amb el teu germà a jugar al teu poble? Molt positivament, tot i que, haurien d’haver esperat un parell d’anys, ja que m’hagués agradat jugar sa primera temporada de s’Atletic Sencelles Club Esportiu jajajajaja. D’altra banda, tenc claríssim qué hi jugaré, nose exactament quan però tenc molta il·lusió per jugar-hi i tornar a representar es club on va començar tota sa meva trajectòria futbolística.

bona o semiprofessional a nivell amateur. Ara mateix, i vegent com va sa temporada, tenc es repte de poder veure fins on puc arribar amb el futbol, que era el somni que tenia i tenim tots de petits quan començam en aquest esport. Això sí, tenc clar que el repte s’acabarà quan deixi de disfrutar de jugar, ja sigui perquè l’exigència és massa gran o per altres factors Quan acabis la teva etapa de jugador, t’hi veus d’entrenador? Sincerament mai m’havia vist d’entrenador, però de cada vegada me fa més ganes. De fet actualment m’estic treguent es curs d’entrenador UEFA B, però el vaig començar més que res per tenir-ho bàsicament, però de cada vegada me fa més ganes i qui sap en un futur alomillor sí que m’atrevesc a dur a qualque equip .

Quins són els teus reptes de futur? Abans de fitxar pel C. D. BINÉFAR, només volia acabar sa carrera i jugar amb el Sencelles, ja que amb la pandèmia no vam jugar amb el Lleida i vaig perdre una mica s’esperança/il·lusió d’arribar a una categoria més o menys

Notícies fresques Na Barramota

Trob darrerament ha vengut a viure a n’es nostro municipi molta gent de fora. I se veu que no venen ben ensenyats. De petita a mi m’ensenyaren que quan topes una persona pes carrer l’has de saludar. És de bona educació i no hem de perdre mai ses bones maneres. Qualcú els hauria de dir a tota aquesta tropa que darrerament circula pes carrers de la vila que quan te topes amb qualcú lo que s’ha de fer és: a)

mirar a sa cara. b) riure (ara amb mascareta quedam dispensats...) i, finalment, c) dir qualque cosa de s’estil Adéu, bon dia, bona nit.... A mem si n’aprenem!

Per Nadal varen organitzar un taller de fer compost. Lo que a ca nostra tota la vida li hem dit, aprofitar ses restes per donar a ses gallines i fer fems, ara li diuen fer compost, és més fi... idò això. Trob que podrien posar una compostera a n’es cementeris perquè amb tota sa cantidat de material de verdesca que se tira a n’es contenidors fa por. Si hi hagués una compostera hi podrien anar de dins ses restes vegetals i tendríem terra bona per veure si suram ses plantes que

per allà hi ha. Ah, i si hi hagués contenidors grocs per poder tirarhi les cossiols de plàstic ja seria ideal total. Trob d’una injostici total que per tot tenguin ses rotondes d’entrada a nes pobles decorades amb escultures i noltros cap ni una. A Biniali hi podrien posar qualcun des pedrissos de ferro i pedra viva... total ningú hi vol seure perque d’hivern quedes amb so cul ben congelat.... en canvi a Sencelles, a la carretera de Costitx, just per agafar es vial des Cementeri trob que hi aniria bé qualque armatoste artístic... bé, és una idea! Ara que ses que som des Moviment Feminista hem aconseguit que posin un cartell per anunciar que Sencelles no tolera violències masclistes trob que altres grups de la vila podrien posar fil a l’agulla. Jo ja veig s’entrada a Cascanar amb un cartell proposat per sa Penya Motera Fora Son que digués: Cascanar no tolera es paparró.... O vos imaginau arribar a Jornets i a proposta de Non solo B-ata, trobar un cartell de digués: Jornets territori Sol Post, ... o millor i tot, arribant a Ruberts, fent cas a sa Penya Barcelonista, que hi trobassiu un lletrero amb: Ruberts territori culé. Preciós! Bé, està bé... m’he deixat Sonarrossa... au idò un l l e t r e r o també per Sonarrossa, a petició des xeremiers des Capoll Llarg... : A Sonarrossa n o m é s

hi volem falaguers! Som tan enginyosa que a vegades me galtatgeria! Ja sabeu que si me voleu contar cosa o contactar amb jo, ho podeu fer a n’es compte de correu que genia es padrí: barramot@gmail. com. També he obert una botiga a Internet: hi podreu trobar articles amb imatges de les fotos que jo promoción o de grups maleïts de la vila. Ara tenim amb oferta un guarda-pits reflactant per demanar que mos facis sa via de ronda que llevi sa circulació pesada des carrers des poble. Trob que ha quedat la mar de bé. Pens que des de Son Saletes podrien tenir un detall amb Sencelles. Ja que vàrem haver d’aguantar (gràcies a n’es gest magnífic de s’Ajuntament de no presentar-se a un judici) haver de contribuir amb 379.000 euros a Aigües Son Company podrien negociar i posar bon preu a un trosset de s’ex fincarra urbanitzable de Son Company per poder tenir una altra vegada un camp de futbol com toca a n’es poble..... seria un detall ben plantós no? Total ja l’hem mig pagat sense obtenir res a canvi... Si tant voleu, si tanmateix hem de tenir un Aeroport Rafel Nadal ja no vendria d’aquí tenir un Camp de Futbol Ventura Rubí....just darrere s’escola nova, quedaria preciós! .

Carta d’agraïment a la Residència A principis del mes de setembre, Miquel Truyol García, ens va deixar als vuitanta- vuit anys. Pare, sogre, avi i besavi, passà els seus últims moments amb la calor humana del personal i dels residents de la residència “Sor Francinaina”. Des del primer moment que travessar les portes de la residència, per a ell, va ser com estar a casa, en familia. L’afecte, respecte i cures rebudes, van fer que pogués gaudir d’una adequada qualitat de vida, sentintse acollit, integrat i feliç fins als seus últims dies.

Sobretot, ens agradaria destacar i agrair, el treball i implicació per fer possible que els últims dies del nostre pare, pogués viure’ls en la seva llar. A la residència, al costat del personal i residents que tan feliç el van fer. Per això, en el seu nom i el de tota la família Truyol, voldríem abans de res, reconèixer: la qualitat humana, paciència, dedicació, simpatia, desvetllament i preocupació que demostreu dia a dia, perquè tant residents com familiars ens trobem com a la nostra casa.I un especial agraïment i gratitud pel seu treball i humanitat, a na Sílvia i na Maria.

Pel que fa a la família, també vam poder sentir-nos com a casa, gràcies a l’immillorable tracte, respecte, i sensibilitat rebuda pel personal. Sempre atenent qualsevol petició i facilitant els espais de visita.

Una forta abraçada per a tots i totes .

Redacció: Joan Florit i Horrach Jordi Llabrés i Sans Guillem Mut i Llabrés

Coberta: Foto Pep Aguilar. @pepa guilar a IG Contraportada: Foto Pep Aguillar. @pepaguilar a IG

Col·laboradors: Associació fotogràfica de Sencelles Pere Bergas i Llabrés Martí Cirer Escoleta Els Molins Jane F. Sutcliffe Aina Maria Llabrés i Llabrés Sara Martínez i Moll Miranda Miret i Mayrata Jaume Perelló i Llabrés Toni Vallés i Perelló Guillem Zuazaga i Llabrés

Depòsit legal: PM-400-89

REVISTA SA SELLA sasella@hotmail.com C/. A. Llabrés Mudoi, 18 07140 Sencelles (Mallorca) Edita: Centre Cultural de Sencelles.

Xim Truyol Forteza

Impressió: Gràfiques Rubines, Binissalem. Els articles d’aquesta revista expressen únicament l’opinió dels propis autors. Pàgina web:

www.sasella.org 23

Amb elles

11 F dia de la nina i la dona en la ciència

Aina Mª Llabrés i Llabrés

Avui la secció és un poc diferent. Entrevist na Maria Zuazaga, professora de biologia i geologia de l’IES Binissalem. Dia 11 de febrer va ser el dia de la nina i la dona en la ciència i per això he cercat una dona que hagi estudiat ciències, per conèixer un poc quina és la seva visió del món científic relacionat amb les dones. De petita tenies clar què volies estudiar? Jo volia ser mestra de primària amb infants petits. No em pensava acabar amb adolescents. Què et va fer triar aquesta carrera? Quan estudiava COU, vaig tenir una professora de biologia que em va fer agafar-li el gust en aquesta matèria. Era molt severa, però així i tot em va agradar molt. Què t’ha aportat personalment els coneixements que tens de biologia? El que m’ha aportat és que m’ha ajudat a entendre el funcionament del cos humà en general i a prendre més consciència de la natura que ens envolta. Quins varen ser els teus referents? Hi havia dones?

La meva referent principal va ser la professora que he dit abans. La vaig tenir de biologia

de COU, n’Àngels Muniesa. Era jove i ensenyava molt bé. A la carrera, et varen ensenyar dones com a referents? No que va! Homes sí com ara en Mendel, en Watson i en Crick, però de dones com a referents mai. De fet, va ser cercant informació per fer un treball a la carrera que vaig “ descobrir” que el model de doble hèlix de l’ADN no era un descobriment exclusiu de Watson i Crick, sinó que Rosalind Franklin, una dona, havia tengut molt a veure amb aquest model. A una carrera de ciències encara ara hi ha menys dones. El teu cas va ser així? A biologia i geologia hi havia més o menys el mateix número d’homes que de dones. Però per exemple a física i química era una altra història, hi havia poques dones. Per què creus que s’associa que els homes són de ciències i les dones no? Jo crec que s’associa que els homes tenen més intel·ligència per fer ciències i les dones per lletres encara que això no té cap fonament científic. Per això els referents són tan importants, per poder fer el que vols sense pensar si estàs fent un feina o uns estudis que en teoria és d’homes. De fet, del meu grup d’amigues quasi totes eren mestres i jo en canvi vaig fer biologia. Quants d’anys professora?

que

ets

Som professora des del febrer del 2000, per tant fa 22 anys. Hi ha qualque assignatura que t’agradaria fer a part de

Biologia? He de dir que matemàtiques i química m’agraden molt. No em sabria greu fer-les. Què t’hagués agradat fer de feina si no haguessis estat professora? Una feina que m’hagués agradat hagués estat Tècnica de laboratori perquè poses en pràctica els coneixements científics que tens. Fer feina dins un laboratori fent anàlisis… La part pràctica és un poc l’essència de la ciència. Per què penses que és necessari que hi hagi un dia de la dona i la nina a la ciència? Crec que és important perquè les nines puguin tenir els referents que jo no vaig tenir. Des de biòlogues històriques com Clémence Royer fins a biòlogues actuals com Lyn Margulis. Què creus que s’hauria de fer perquè les nines triïn estudis científics?

El que s’hauria de fer en general és que la ciència sigui atractiva i propera i que deixi de ser un món exclusiu d’homes. Per això donar visibilitat als invents i descobriments de les dones és una primera passa. Has tengut mai la síndrome de la impostora? Sí, moltes vegades. Què és el que més t’agrada de la teva feina? Una de les coses que més m’agrada és transmetre coneixements científics i intentar posar una llavor a l’alumnat perquè floresqui. Una altra cosa que m’agrada molt és la relació amb l’alumnat i el professorat. I el que menys t’agrada? El que menys m’agrada és la burocràcia perquè lleva molt de temps que no puc invertir en

poder dedicar a les pràctiques per exemple. Sé que el teu alumnat t’adora. Quin és el secret? Jo crec que el faig és ser jo mateixa i tractar-los bé. M’agrada pensar que tenim empatia amb l’alumnat que està a una època difícil de canvis. Com vols que et recordi el teu alumnat? M’agradaria que em recordassin com a bona professora i bona persona, sobretot. Per acabar m’agradaria animar les nines que no els faci por estudiar ciència, sobretot ara que de cada vegada hi ha més referents i la majoria de la societat entén que no hi ha feines d’homes ni de dones. Moltes gràcies Maria pel teu temps i paciència. M’ho he passat molt bé i estic segura que ets una referent per al teu alumnat .

Noticiari parroquial Jordi Llabrés i Sans,

Betlem parroquial El pòrtic de les nostres festes de Nadal fou dia 11 de desembre amb la inauguració del betlem parroquial que, un any més, han muntat a la capella del Roser en Miquel Àngel Moncadas i en Joan Miquel Truyols. Si l’any passat la seva recreació del passatge bíblic del Naixement de Jesús no deixà indiferent a ningú, enguany ha atret a dotzenes de centenars de persones (anotem aquesta xifra amb coneixement de causa) que durant un mes i mig han passat a visitar aquest betlem al que no hi manca ni detall ni un sol àpex de bon gust. Al conjunt se l’hi han incorporat nous elements i figures que reforcen la identitat sencellera: a la balconada de la Sala hi voleiava la bandera del nostre municipi, una hermosa pagesa que acaba de treure del forn una llauna amb els pastissets que ara s’han popularitzant per les festes de Santa Àgueda, els caparrots de s’Estol de sa Tia Xiroia que ballaven a la plaça, escolanets amb sotaneta vermella que acompanyen la Sibil.la , una era

plena de gent feinera que s’afanya per acabar les feines d’hora per poder anar a s’Embalat ... I un símbol que jo voldria destacar: durant l’acte d’obertura i benedicció del betlem, la Zeladora General o presidenta de l’associació de la Visita Domiciliaria de la Sgda. Familia de Sencelles, en nom de les quasi 200 famílies associades, feu entrega als betlemers d’una nova figureta. Representa a un nin que porta a la seva veïna la capelleta. Una escena ben present en l’imaginari tradicional i molt quotidiana en el nostre poble. Tots els presents a la inauguració van poder degustar una selecció de pastes nadalenques realitzades per les monges del Monestir de Santa Clara, regades amb vi dolç. Una nova pintura de Santa Llucia Dia 12 de desembre, vigília de la festa de la màrtir Santa Llucia, el senyor rector beneí una bella pintura d’aquesta mateixa santa. Cal apuntar que aquell dia coincidia amb el que anomenem Dominica Gaudete, la qual, col·locada enmig del temps litúrgic que ens prepara per a les celebracions de Nadal, és una convidada a estar alegres i amb disposició de viure el goig del Naixement del Fill de la que és, Regina Sanctorum, la Reina de Tots els Sants. Aquesta nova obra, procedeix de l’escola italiana i la podríem datar del segle XVII. És tracta de l’obsequi d’una família del nostre poble que prefereix mantenir-se en l’anonimat. Però com que davant els ulls de Déu no hi ha vels de cap tipus, Ell mateix sap a qui ha d’agrair tanta generositat. A l’acta de benedicció hi foren convidades les dones del nostre poble que porten el nom de Llucia i les que per l’ofici que han pres o prengueren, estan sota el seu patronatge: brodadores, modistes, cosidores... S’ha convingut col·locar la pintura en

un dels murs laterals de la capella de Santa Àgueda. Val a dir que la tria no ha estat a l’atzar. Llucia i la nostra patrona son compatrícies, o sigui natural de la mateixa illa de Sicília i, a més, la història atribueix a Santa Àgueda la curació de la mare de Llucia que patia una severes hemorràgies. Presa de possessió de la canongia de mossèn Josep Adrover Com ja avançarem a l’anterior noticiari el rector de Sencelles fou designat canonge de la Seu amb data de dia 6 de novembre passat. Així, dia 15 de desembre, tingué lloc a la Seu l’acte de presa de possessió de Mons. Josep Adrover, juntament amb mossèn Antoni Dolç, rector de Santa Eulalia, i l’inici del seu ministeri a la Catedral. Presidí la cerimònia el Bisbe de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull. La celebració començà amb la lectura del nomenament i continuà amb la professió de fe i el jurament de l’ofici capitular. Acte seguit foren acollits pels actuals membres del Capítol. Als canonges nous, després de donar una abraçada al Bisbe, al degà i als canonges, se’ls assignà la cadira que els correspon al cor i el mateix degà va pronunciar unes paraules de benvinguda als canonges nous. A continuació, Mons. Josep Adrover, en nom també de Mn. Antoni Dols, va intervenir donant les gràcies “al Bisbe per haver-nos proposat, al Col·legi de Canonges per haver-nos acceptat, a les nostres famílies, als capellans, diaques, religioses i religiosos, amics i amigues”. El nou membre del Capítol va dir que “donarem el millor de nosaltres mateixos, amb l’ajuda de Déu i de la Mare de Déu, Maria Assumpta, titular de la nostra Catedral” i afegí, “des de les nostres limitacions, oferim el nostre granet d’arena per continuar la bella missió que els nostres antecessors i els

canonges actuals han dut a terme fins el dia d’avui amb gran encert i dedicació”. Després de lectura de l’Evangeli de Sant Joan (13,12-17), el Bisbe va fer l’homilia durant la qual va destacar dos temes, els signes d’identitat i la forma d’actuar. Sobre els signes d’identitat va dir que “la recerca del bé, la pietat, la fe, l’amor, la paciència i la dolcesa, l’equilibri d’aquests signes, ajuda a caminar i a fer millor el nostre mon”. Respecte a la forma d’actuar, Mons. Taltavull recordà les paraules de l’Evangeli: “rentar-los els peus”, dient que “aquest gest seria per enlluernar-nos i fer silenci. Què significa? No és el mateix que pegar coces amb els peus, que fugir amb els peus, no és el mateix que trepitjar la dignitat de les persones, simbòlicament, amb els peus. Jesús, abans de consagrar, abans d’instituir l’Eucaristia, abans de consagrar el pa, va consagrar els peus. Això ens identifica com a deixebles seus. Això que ha de ser un bon exemple per a tothom, tot el contrari a l’exercici del poder. Avui, el poder corromp, corromp a l’Església i a molts estaments de la societat. Al contrari, l’actitud que Jesús ens proposa ha de ser precisament una actitud humil i servicial. D’adhesió i seguiment a això que diu: ‘Jo que som el

cartró, per acolorir i retallar. Matines de Nadal

Mestre i el Senyor, vos he rentat els peus, també vosaltres vos els haureu de rentar els uns als altres”. La celebració acabà amb el Bisbe i tots els presents cantant la Salve Regina, invocant la seva protecció maternal per als nous canonges i per a la nostra Església sencera. Mons. Josep Adrover Vallbona va ser ordenat el 1996. És llicenciat en Dret Canònic per la Universitat Gregoriana de Roma, i actualment és, entre d’altres càrrecs diocesans, el vicari general de la Diòcesi, que compagina amb el ministeri de rector de les parròquies de Sencelles, Costitx i Biniali. És jutge del Tribunal Eclesiàstic i professor del CETEM i de l’ISUCIR (Institut Superior de Ciències Religioses). A la cerimònia, com no podia ser d’altre manera volgueren acompanyar-lo un bon grup de feligresos de les tres parròquies on exerceix com a rector. Missa d’Advent per els participants a la Catequesis Parroquial

Que tingué lloc dia 18 de desembre, festa de la Mare de Déu de l’Esperança, i fou una veritable posada en valor del temps d’espera i d’esperança que és l’Advent i una magnífica preparació el misteri de Nadal que s’anava acostant. Tots els participants en aquesta missa foren obsequiats, per part dels catequistes, amb betlems de

Es celebraren de bell nou a la Parròquia de Sencelles amb l’ajust que caracteritza la nostra litúrgia. Hi destacà la nombrosa concurrència de fidels i el magnífic adornament amb neules. Enguany n’hi havia unes dues mil, entre grosses i petites. La majoria obrades amb molt de primor i delicadesa per un bon estol de dones del poble. El betlem de la capella del Nom de Jesús estrenava il·luminació nova. Jordi Vallés Llabrés, fa el “Sermó de la Calenda”, Catarina M. Bestard Ferrer, canta la Sibil·la i Carme Vallés Cirer, canta l’Anunci dels Àngels. De les solemnes maitines de Sencelles, se’n fa ressò en els dies posteriors, la premsa de Mallorca. Si a Sencelles es celebraren a les vuit del vespre, les de Biniali començaren dues hores abans. Les presidí mossèn Pere Cirer, rector emèrit d’aquella parròquia. Catalina Ramon Oliver, hi cantà la Sibil·la i les nines de la Catequesis anunciaren la Bona Nova, com si de veus d’àngels es tractés. Festa de la Sagrada Família El dia de la II Festa de Nadal, aquest any que és diumenge, també s’escau que és la solemnitat de la Sagrada Família (diumenge dins l’Octava de Nadal). Ofici presidit pel Sr. Rector, amb assistència de la Zeladora General de les Capelletes de la Sagrada Família, junta de zeladores i un bon nombre de famílies inscrites a la Visita Domiciliària. Acabada la celebració mons. Josep Adrover, llegí l’oració a la Santa Família de Natzaret composta pel Papa Francesc en motiu de l’Any Jubilar de les Famílies i es repartiren estampes, obsequi de la zeladora Margalida Llabrés Llabrés. Totes les capelletes, adornades de llums i de flors, eren col·locades

en lloc preeminent del presbiteri. La mateixa celebració, amb les seves particularitats, també es feu a l’església de Sant Cristòfol de Biniali. II Festa de les Neules a Sencelles El 30 de desembre Sencelles es va convertir en la Capital dels mestres neulers de Mallorca, col·leccionistes i amants d’aquest art nadalenc, tan subtil i de tanta significança en el nostre poble. La II Festa de les Neules s’obrí amb una excel·lent dissertació que feu l’investigador Tomàs Martínez Miró. Aquesta acabà amb una proclama ben concreta: la idea de declarar aquest Art de les Neules, Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Com no cal remarcar, la resposta per part d’un públic que omplia l’església, fou d’aplaudiment entusiasta. L’ocasió fou aprofitada per presentar els “Goigs a les Neules que adornen les esglésies mallorquines durant el temps de Nadal” composts per la senyora Nora Vela, de l’associació Amics dels Goigs de Barcelona. El full porta el núm. 21 de la col·lecció “Els Goigs de Sencelles” i es bellament adornat amb la impressió d’unes neules realitzades per Sor Margalida Bauzá, superiora del Convent de la Caritat del nostre poble. Seguí el tradicional Sermó de la Calenda que predicà el nin Jordi Vallès Llabrés, i el cant de la Sibil. la, interpretada per Caterina Maria Bestard Ferrer. Cal ressenyar que al final d’aquest, “es tallaren els fils” i una pluja de neules es va llançar damunt l’auditori recollint una antiga tradició mallorquina. Com a premi a la magistral intervenció, el Sr. Rector obsequià a la “sibil·lera” amb la tradicional coca de torró fluix. La trobada es va tancar amb la visita a les diverses col·leccions de neules que aquest any han vestit la nostra església, als betlems de la parròquia i amb un

tast de neules dolces torrades. Saludarem gent de Manacor, Moscari, Felanitx, Sant Llorenç, Muro, Sant Joan, Sineu, Inca, Algaida, Santa Maria, Montuïri, Costitx, Campos, Llucmajor, Mancor, Selva, Pollença, Artà, Sóller, Alcúdia, Santanyí... Tots els presents s’emportaren, a més del bell programa dissenyat per aquesta edició, el full dels nous goigs, una làmina amb el disseny d’una neula que figura a Santa Àgueda, la nostra patrona i que ha dissenyat Miquel Àngel Moncadas, una xapa de solapa amb una neula del campanar de Sencelles realitzada per Macià Tugores i una bosseta amb algunes neules torrades i ensucrades. Per a l’ocasió es muntà una mena de bodegó commemoratiu que incloïa neules torrades, neules calades de paper antigues, motlle de ferro per fer hòsties (segle XVII), coca de neula farcida de torró fluix, una llumenera d’oli i tisoretes per treballar filigrana, una escaparata amb un betlem de paper retallat (segle XIX), un antic llibre de comptes de l’Ajuntament que registre diverses partides de compres de neules per adornar l’església (segle XVIII)...

mestres i estudiants de Sencelles que el veneren com a patró. Per Sant Blai, tradicionals beneïdes de caramels, regalim, fruits i oli per ungir les gargamelles. Dia 11 de febrer, festa de la Mare de Déu de Lourdes amb processó de torxes fins a la seva capella molt ben ornada i oració per tots els malalts. Festa de Santa Àgueda, patrona de Sencelles

Més festes litúrgiques a la parròquia de Sencelles... que s’han anat succeint, quasi setmana rere setmana, i que no hem desaprofitat l’ocasió de celebrar-les. Dia 31 de desembre, vigília de Cap d’Any, que com ja es tradicional celebrem amb una missa al Convent de la Caritat per agrair a Déu i a la Beata Francinaina els beneficis rebuts durant l’any que tanquem.

Dia 1 de gener, festa de Santa Maria Mare de Déu, no oblidem el costum d’asseure el Nin Jesús del Betlem a la seva cadireta. 5 de gener, arriben els Reis d’Orient a Sencelles i després d’una solemne colcada pels principals carrers de Sencelles s’acosten a la capella de la Caritat per ofrenar or, encès i mirra al bon Jesuset. El dia de l’Epifania, ofici solemne a la Parròquia. La festa de Sant Antoni amb la capella enramada, beneïdes d’animals que aquest any, degut a les obres de la Plaça de la Vila, s’hagueren de celebrar a la de Son Morey i visita cultural a l’església per conèixer la iconografia antoniana i les representacions del dimoni que podem trobar en el nostre patrimoni històric. Festa votiva a Sant Tomàs d’Aquino, amb la seva capella ben endiumenjada i pregària per tots els professors,

Com no podia ser d’altra manera, el dia 5 de febrer celebrarem amb tota solemnitat la festa patronal de Sencelles en honor de Santa Àgueda. Aquest any, hi havia l’escaiença de complir-se 376 anys de la declaració oficial de dit patronatge. Per a l’ocasió, Miquel Àngel Moncadas ha pintat un exvot que reprodueix el “miracle de la pluja”. Fou reproduït en uns fulls que es repartiren a tothom amb els Goigs a Santa Àgueda i la transcripció del document que acredita la dita proclamació de 1646. A l’entrada de la Capella del Roser es muntà una petita exposició commemorativa d’aquest fet. L’església i la capella es vestiren amb les millors gales, sobresortint per damunt de tot la molta participació de devots que ompliren la nau i que, sens dubte, son el millor ornament de tots. L’ofici concelebrat fou presidit per mossèn Eugeni Rodríguez i hi assistí una ample representació dels regidors de l’Ajuntament, amb el sr. batle al capdavant, sr. jutge pau... En el moment de l’Oferta, un cop més i mantenint la tradició secular i ininterrompuda, el reliquiari de Santa Àgueda fou portat a l’altar major per rebre la veneració de tots. És agradable veure com s’acosten aquest dia per honorar a la patrona persones que de tot l’any les veuen poc per l’església, i els seus fidelíssims devots vinguts de les terres

llunyanes de Jaén (Sorihuela del Guadalimar) i d’Albacete (Povedilla). En aquest moment, important per a la nostra història secular, en que tot el poble renova el vot fet en temps immemorials d’agrair a Santa Àgueda la pluja salvadora, els cantadors del cor i els acords de l’orgue, semblava com si no es donessin raó de bé que ho feien cantant els Goigs. Els obrers de la festa, bacina en mà, recollien les almoines que es destinaran a les obres de la teulada de l’església tan malmesa des del darrer cap de fibló, i els escolanets repartien sobres amb llavor d’alfabeguera. Així recuperem el costum d’animar a la gent a sembrar aquesta planta aromàtica que, llavors, adornarà el llit de la Mare de Déu d’Agost. Havien preparat aquests sobres la gent major de la Residència Sor Francinaina, els quals també es feren presents a l’ofici. Després de la festa litúrgica s’homenejà a la sencellera més major i a la més menuda. Aquest any foren madona Esperança de Can Valero i n’Amàlia de Can Quaranta, respectivament. Al capvespre, també a l’església parroquial, s’hi celebrà l’acte de presentació del llibre “La Comèdia de Santa Àgueda”, edició a cura de Ramon Díaz Villalonga, amb la participació de l’autor i d’un bon nombre de sencellers i sencelleres que en algun moment de la seva vida han interpretat els papers d’aquesta consueta tan nostrada. Aquest acte fou promogut per la Fundació Mossèn Bartomeu Oliver. Capsula del temps en monument de la Beata

la Beata. L’acte es va celebrar a la sagristia de l’església parroquial. Després de que, qui signa aquest noticiari com a cronista oficial de la Vila, llegís la lletra, es mostrà el contingut del tub de zinc que va romandre en els fonaments de l’estàtua des del dia 27 de febrer de 1955 en que fou beneïda la primera pedra i el dia 23 de setembre de l’any passat en que fou mogut. Aquest contenia un pergamí, ara en molt mal estat degut a la humitat, signat aleshores per les autoritats religioses, civils i militars del moment i una sèrie de monedes de curs legal de l’època. En el moment d’enllestir aquesta nova càpsula del temps, s’hi col·loca el tub vell i tot el seu contingut, el document nou, un llibret amb la història del monument i un exemplar de cada una de les monedes vigents actualment .

El dia de Santa Àgueda, just després de l’ofici solemne, el batle de Sencelles, els regidors que s’hi feren presents i la clerecia van signar un document que, a dins un tub d’acer inoxidable, es col·locà a sota del monument de

En Pep d’Aubenya i la pesta de 1652 Antoni Vallés i Perelló

Havien passat les festes d´Agost i en Pep de Aubenya que en aquells dies vivia amb la seva família a una casa humil devora l’església de Sencelles, al voltant de la plaça de Son Morey, necessitava anar el proper dijous a Inca a vendre verdura i fruita de la finca que conrava a devora el torrent. A la finca l’anomenaven Biniaumara ja que així es deien totes les de la contrada. Estaven a finals de setembre de l’any 1652 i les notícies que arribaven d’una pesta que havia entrat per Sóller eren preocupants. Ell recordava que quan era al·lot el seu avi els contava a ell i als seus germans que distintes epidèmies havien assolat Palma i tots els pobles de l’illa. Fent memòria intentà posar amb ordre aquells esdeveniments que l’avi havia recollit en un dietari amb aquella lletra que només ell podia desxifrar. Recordava com el primer any de la conquesta, es a dir, l’any 1230, va tenir lloc una “gròssa pèste” com a conseqüència de la gran quantitat de cadàvers que quedaren sense enterrar, tot i que ni havia que deien que lo que va passar va ser pesta bubònica.

morí molta gent. Llavors l’any 1485, va haver-hi una nova epidèmia de pesta i davant la gravetat de la situació les autoritats decidirien crear per primera vegada la junta de Morberia i s’anomenaren els primers morbers. Aquesta junta, segons contava, la formaven el Veguer, dos ciutadans, dos menestrals i un metge. Els morbers foren els que per primera vegada introduïren les quarantenes per intentar controlar l’epidèmia. Aquests actuaven principalment a Palma i als pobles que estaven a vorera de mar ja que no oblidava que la sort de Mallorca es que al ser una illa només de fora podia venir la pesta. Havia apuntat a un paper l’escrit que el lloctinent de Mallorca i Menorca, un tal Rodrigo Falcó envià als batles de les parròquies foranes marítimes: “sie stat vist en temps passat que venints fustes en la present ciutat o illa de Mallorques de lochs morbosos o infeccionats, eren causa de epidemiar i enmorbar los habitadors”. Aquest any la pesta va matà més de 15.000 persones a Mallorca quasi tants com la de 1348.

Després li contava que l’any 1348 va ser gros. Una pesta feresta que va venir de Sicília pràcticament deixà Mallorca deshabitada ja que moriren 15.000 persones. Segons l’estadística d’aquell any de cada cent infectats en morien vuitanta. Es feren processons amb gran devoció a les esglésies de Santa Margalida, Santa Creu, Sant Francesc i la Seu. A més la collita dels anys anteriors va ser molt dolenta i això agreujà els efectes de la pesta.

També recordava com l’any 1493 començà l’anomenada “pèste den Bòga” ja que aquesta persona que era es patró d’un barco va ser qui desembarcà d’incògnit i amagà dins una cova una bossa amb doblers. Pareix que l’agafaren i l’obligaren a passar quarantena, una vegada acabada va anar a recollir els doblers que havia amagat i “com dita bossa no s’havia oratjada, al obrirla s’encengué el contatge; essent el primer que´n morí el mateix Bòga comunicant el contatge a molta gent”.

L’any 1431 tingué lloc una epidèmia de “glàndules” i també

Durant les Germaníes els anys 1521 a 1523 hi hagué també una

nova epidèmia que ocasionà una gran mortaldat. Aquest temps el senyor Manuel Suarivisqui dugué a Palma un braç de Sant Sebastià, relíquia que es va diposità a la Seu el 3 de setembre de 1523 i tot d’una es va acabà la pesta. Així fou com Sant Sebastià es va convertí en el patró de Ciutat. Recordant tot el que sabia de les epidèmies que havia fet tant de mal a Mallorca era normal que estàs preocupat. Com havia dit la pesta entrà per Sóller, en concret per culpa d’un tal Matheu Rotger i s’havia estès per tota l’illa. Les notícies que arribaven eren molt preocupants. A Mallorca havien mort un total de 20.406 persones, principalment moriren a Palma 15.246 persones, a Inca 1.725, a Sóller 887 i a Valldemosa 867, pobles on l´incidència va ser més important. A Sencelles només havien mort 23 veïnats, gracies a que la gent anava molt alerta i les quarantenes es complien de manera molt estricta. Encara escoltava la campaneta quan passava es bubul amb els familiars que anaven a enterrar el difunt, sabia que tenia que tancar les portes i no guaitar per res. Si la sentien de lluny i estaven a fora tothom tenia que voltar i agafar un altre camí. Havia sentit contar que a pobles com Inca en el fossar ja no hi havia lloc per enterrar ningú més i els enterraven a les voreres dels torrents. Entenia que la situació era difícil ja que els vespres veia com a la serra hi havia grans fogueres ja que sabien que així es podia lluitar contra aquesta pesta que no era sinó aire empestat, aire dolent que ho corrompia tot. Tingué que amagar tota la roba de llana ja que també els morbers l’havien prohibida ja que creien que els contagis venien per vestir aquest tipus de roba. El que més greu li sabia era que tampoc podia dur

aquella capa de llana tant calenta que la seva mare li havia fet. Tenia un amic a la casa de la Vila i li havia contat que s´Ajuntament es va gastar 992 lliures per lluitar contra la pesta. El seu veïnat en Joan Fiol va fer un bon jornal amb el lloguer del carro i la mula per poder dur els bubuls al fossar. No veia tan clar que a ell li anàs tan bé si no podia dur a vendre lo seu al mercat d´Inca.

resignació que seria molt llarg. I li digué una glossa que resumí el que pensava: Vet aquí sa nostra vida tal com la pintà aquell Sant vana, breu e inconstant i de misèries teixida .

A missa primera el capellà predicà unes breus paraules perquè també era coneixedor de la gravetat de la situació. El rector ho tenia clar, tot el que passava era conseqüència dels pecats dels homes. Invocà Sant Sebastià ja que lliurà Palma de la pesta dels anys 1521 i 1523. I va llegir unes paraules que el Bisbe de Mallorca havia enviat a totes les parròquies: “La causa de hont lo vapor y substància subtil ve a corrompre lo ayre, es la justicia de Deu Omnipotent, perque moltes vegades ab aquest flagell y suplici, se venje dels pecats dels homens”. En Pep va parlar amb la seva dona, na Joana de Ca´n Lloca, que amb resignació li digué que ni de bromes anàs a Inca i que ja mirarien d´arreglar-se així com poguessin, tot i que sabia que necessitaven com es pa vendre el que havien collit per cobrar unes poques lliures per poder passar un hivern que pensava amb

Festa de la Beata Francinaina 2022 Jordi Llabrés i Sans,

Veritable deler és el que han demostrat els devots de la Beata Francinaina de la Mare de Déu dels Dolors, en celebrar un any més la seva festa principal. Els darrers dies del mes de febrer proppassat les diverses institucions com les Germanes de la Caritat, l’assoc. Tia Xiroia, l’Ajuntament, la Parròquia de Sencelles i el gruix de seguidors seus, tenien posats els pensaments i els esforços en uns dies que havien de resultar magnífics i multitudinaris en tots els seus sentits. L’escaiença de que aquest any el 27 de Febrer era en diumenge, l’entusiasme dels organitzadors, la bonança general del temps, el fet d’haver superat en bona part la pandèmia de la Covid-19 i la relaxació de les mesures sanitàries, feien preveure un èxit assegurat. I així s’aconseguí en grau superlatiu. Qualsevol activitat o celebració proposada en el programa oficial de la festa obtingué una resposta de participació més que lloable i digne de constància a la Crònica. Aquestes s’encetaren el dissabte dia 19 de febrer amb la visita d’un bon grup de sencellers (57 persones) a Palma, tot resseguint per dins els carrers i carrerons de la Ciutat Antiga, les petjades de Sor Francinaina. L’itinerari començà al Passeig d’Alt Murada, per visitar en primer lloc Can Formiguera, palau dels comtes del mateix títol, molt relacionats amb el terme de Sencelles i que l’any 1851 es constituïren com un dels principals benefactors de la fundació del Convent de la Caritat. A un dels titulars del comtat, Joan A. Zaforteza i Morro, Ferrer de Sant Jordi i de Vives, devem la iniciativa del retrat de la nostra beata que pintà l’any 1853 Agustí Buades. Llavors visitarem el Palau Episcopal, on s’hi situa l’Arbre de la Santedat mallorquina (obra de

Jaume Falconer, any 2012) amb els noms de tots els sants i beats de la nostra terra i a on tingueren lloc els fets que propiciaren els inicis de la Causa de Beatificació de Sor Francinaina Cirer. L’itinerari seguí per el carrer del Deganat, tot fent una aturada a la que fou casa pairal de la família Molinas i a on va néixer el qui va ser rector de Sencelles i director espiritual de S.F.C., Don Joan Molinas. D’allà a la seu del Consell de Mallorca, institució que l’any 2005 honorà a la nostra Beata atorgant-li la seva màxima distinció honorífica de Filla Predilecte de Mallorca. L’església de Santa Eulalia fou el següent lloc visitat. Aquest edifici, a l’honor d’haver estat la primera parròquia de Mallorca, hi pot afegir l’honor d’haver estat la primera parròquia (després de la de Sencelles) on s’hi venerà a S.F.C. amb el novell títol de Beata ja l’any 1989. Allà s’hi guarda un llenç pintat a l’oli que la representa amb el campanar de la nostra vila al fons (obra d’Aleix Muntaner), una relíquia ex-ossibus i l’únic vitrall que coneixem on hi apareix representada. Llavors l’itinerari ens tà a la ciutat baixa, a Canavall. Pel Pas d’en Quint arribarem a la plaça de Sant Nicolau on s’hi aixeca, quasi a tocar el mateix edifici parroquial i l’antiga casa i estudi d’Agustí Buades. D’allà, passàrem a Can Pueyo, antiga propietat dels marquesos de CampoFranco, senyors de Son Saletes de Sencelles, que els unia amb S.F.C. una gran amistat i, segons la tradició, a la capella del casalici s’hi conserven algunes relíquies de la Beata. Llavors visitarem tres monestirs. S.F.C. va manifestar la intenció d’ingressar tant en el de les Caputxines com a l’antic de la Pietat. Ambdós cenobis es

caracteritzaven per professar la Regla de Sant Francesc i per esser molt observants en la penitència. Aquí es va explicar com s’imposaren tres objeccions que impediren aquella voluntat vocacional: primer de tot la negativa del seu pare, segon l’edat de la interessada aleshores considerada massa major per professar en un convent de clausura i el tercer, i tal vegada el de més pes, que Déu tenia reservats per la nostra Beata altres plans molt més importants, com eren els de la fundació d’una Casa de Caritat a la mateixa casa seva. Visitarem, també, el monestir de Santa Magdalena de les Canongesses Regulars Lateranenses de Sant Agustí, i concretament el sepulcre de Santa Catalina Tomàs, per la que la nostra beata sempre va tenir una predilecte devoció. L’itinerari cultural acabà en el centre de la Fundació “Sa Nostra” on s’hi ha exposat, entre els dies 1012-2021 i 25-2-2022, el retrat i l’esbós de S.F.C. realitzats per Agustí Buades. El mateix dissabte a vespre a l’església de Sencelles es celebrà una missa en honor de la Beata Francinaina amb la participació de tots els grups de la Catequesis Parroquial. En el transcurs d’aquesta es tingué especial record pel bisbe auxiliar de Barcelona, recentment traspassat, monsenyor Antoni Vadell, per qui tant es pregà des de Sencelles durant la seva malaltia i a qui sempre haurem d’agrair l’entusiasme de veure declarada la nostra Beata com a patrona diocesana dels catequistes de Mallorca, quan ell ocupava el càrrec de delegat de Catequesis. Tots els presents foren obsequiats amb un “punt de llibre” il·lustrat amb la figura de S.F.C. Dimecres dia 23, un altre grup

format per 70 persones repetiren la visita cultural a Palma i al capvespre en el centre cultural “Es Quarter” de Sencelles, on hi ha la biblioteca municipal, s’hi representà un teatre de teresetes inspirat en el conte “Francinaina, l’amiga del poble”. L’activitat fou molt aplaudida entre els infants del poble i els seus acompanyants que havien completat tot l’aforament permès. Els dijous dia 24 els nins i nines de Sencelles seguiren sent els protagonistes, ja que els sis caparrots que formen s’Estol de sa Tia Xiroia visitaren el CEIP Can Bril i l’escoleta infantil “Els Molinets”, amb l’objectiu de convidar-los a tots a participar de les festes, principalment de l’Ofrena Floral. La rebuda, tant a un lloc com a l’altra, despertà simpatia i vivesa entre l’alumnat i el personal docent. Aquest mateix dia ressonà a tot el món la trista notícia del començament de la guerra de Rússia contra Ucraïna. Totes les persones de bé es van estremir davant aquesta decisió política que no més podia augurar la destrucció de països, la mort de milenars de persones i la catàstrofe social. No es feren esperar el reclam de Pau per part dels més alts mandataris, entre

ells S. Santedat el Papa Francesc. La gent de Sencelles que no dubte a qui confiar les seves angoixes i anhels ben aviat giraren la mirada envers la Beata Francinaina i a ella li demanaren que intercedís per tal d’apaivagar els impulsos bèl·lics dels dirigents russos. A primera hora del capvespre s’encengueren dues flames als peus del monument de la Plaça de la Vila acompanyades d’aquest escrit: “Arreu del món s’alça un clam de PAU Amb la flama d’aquests ciris, ens unim a la pregària per UCRAÏNA i el món. Que la Beata Francinaina que procurà la PAU entre un pare i un fill, com bellament es representa en aquest monument i volgué l’amistat entre tots els del seu entorn, intercedeixi ara, per el diàleg entre tots els governants, per què s’apagui el foc de les armes, s’acabin els conflictes i les tensions, i s’ENCENGUI LA FLAMA DE LA GERMANOR. Que totes les persones AVIAT, puguin sentir l’ESCALFOR DE LA PAU” Si de tot el programa, aquest any, un acte ha tengut especial relleu i ha de quedar ben registrat en la

memòria, serà el de la declaració solemne de la Beata Francinaina com a Capitana d’Honor de l’Atlètic Sencelles Club Esportiu. La iniciativa d’aquest nomenament sorgí en el sí dels membres del mateix club de futbol que seguint l’estela d’altres grans clubs com el Reial Mallorca que te per capitana a la Mare de Déu de Lluc o el Barça que honora a la Moreneta de Montserrat i a la Verge de la Mercè, no dubtaven que la Beata sencellera havia d’ocupar un lloc rellevant dins l’estructura de la seva entitat. Per a l’ocasió es concentraren en el Convent de la Caritat, dia 25 de febrer a vespre, tota la plantilla, cos tècnic, directiva i afició, acompanyats de les autoritats civils i religioses locals. El primer gest dels membres del club fou el de l’entrega d’un ram de flors al sepulcre de la Beata. Jordi Llabrés, promotor d’aquell acte el conduí en qualitat de mestre de cerimònies. Un cop fetes les degudes presentacions, justificat el significat de la declaració que s’anava a atorgar i haver parlat Pere Marc Arrom Aloy com a representant d’una entitat que es declarava públicament seguidora de S.F.C. i satisfeta de posarse a sota del seu esguard, es rubricaren els documents que acreditaran a dins els arxius aquell esdeveniment històric. En primer lloc signaren Sor Margalida Bauzà, superiora de les Germanes de la Caritat de Sencelles i el dit president del club. Llavors ho feren, el batle de Sencelles i el rector, les regidores d’esports i de joventut, altres membres de la directiva, la pràctica totalitat dels jugadors que eren presents i el cronista oficial de la Vila. La comunitat de monges del convent van fer entrega del braçalets que d’ara endavant han de lluir en el camp de palestra els capitans tècnics del nostre equip i que porten gravats l’efígie

de la Beata Francinaina. També obsequiaren a cada membre amb una insígnia (en forma de pin), amb la nova Capitana d’Honor, i d’un quadre que els mateixos jugadors havien manifestat interès per aconseguir amb l’objectiu de poder tenir en els vestidors per tal de poder-li encomanar la victòria dels seus partits i la protecció en el temps de joc. Fos com fos, sembla que la intercessió de Sor Francinaina Cirer no es feu esperar gens o així ho interpretaren els mateixos interessats, ja que el mateix dia de la festa major de la Beata, 27 de febrer, al capvespre jugaren contra l’equip del poble de Campanet estrenant tots aquests emblemes i distintius, i aconseguint el resultat de 0-1 a favor de l’Atlètic Sencelles Club Esportiu. L’acte de declaració acabà amb una fotografia de família a la vora del mateix sepulcre de la Beata. Dissabte dia 26, la jornada s’inicià amb l’eixida d’un bon estol de sencelleres i sencellers cap a la Caseta de s’Arissal en marxa solidària. Aquest any tot el que recaptà durant les festes de la Beata s’entregà a la Parròquia de Sant Pere per ajudar a fer front a les obres necessàries de la teulada de l’església tan malmesa després del darrer cap de fibló. Abans de la sortida, l’assoc. Tia Xiroia feu una convidada als participants a contemplar els plafons ceràmics que hi ha en el trajecte al camp de S.F.C. que son una lloança a les virtuts que practicà tota la seva vida de manera heroica. Es demanà que es tingués especial esment al panell que hi ha situat a l’entrada del cementeri que ens recorda l’escena la reconciliació d’un pare i d’un fill motivada per S.F.C. Així es demanà que la marxa solidària esdevingués, també, una marxa per a la pau. Al final de la caminada hi hagué, com de costum, berenar per a tots els participants per gentilesa de la mateixa associació.

Al vespre d’aquest dia, vigília de la festa de la Beata Francinaina, la capella del Convent de la Caritat s’omplí de gent àvida de participar de la vetlla de pregària entorn del seu sepulcre. Hi eren presents les germanes que formen el Consell General de la Congregació de la Caritat. A la sortida, just davant el portal del convent s’amollaren unes quantes llanternes aèries, gest afegit al desig de pau que aquests dies s’aclama a tot el món en general, i també en el nostre poble. Dia 27 de febrer com no podia ser d’altre manera fou el més gran en tots els sentits i es superaren amb escreix totes les perspectives. Els actes es desenvoluparen amb perfecte precisió i la gent hi va assistir de manera multitudinària. A primeres hores ja es notava que aquell dia no era un qualsevol. A les immediacions del Convent no es feu esperar la bellugadissa de gent i l’església parroquial “s’omplí fins a la bandera” per a la missa que anomenem dels peregrins. Un gran nombre de cases del poble, generalment les dels carrers més principals, lluïen adornades amb domassos, imatges de la Beata, flors i cossiols. Les campanes amb assiduïtat es tiraven al vol o repicaven gojoses, de la

megafonia del campanar sonaven constantment els goigs i altres composicions musicals en honor de S.F.C. A les 11.30h s’organitzà, a la plaça de les escoles velles, la comitiva de gent que hauria de participar de l’ofrena floral. Els participants es comptaven a centenars. Primerament, tothom venerà el sepulcre de la Beata a la capella del convent i d’allí a la Plaça de la Vila. Aquest any en Marc Venteo Torrens, en nom de tots els seus companys de l’Atlètic Sencelles Club Esportiu va fer el pregó i la nina Maria Eugènia Bennàssar Juan declamà el poema L’Ofrena d’Antelm Ferretjans. No mancaren els balls de la geganta Tia Xiroia i del seu estol de caparrots, amb la música dels típics xeremiers de Sencelles. Llavors la gent s’acostà al monument per depositar el seu ram com a tribut d’amor a la Beata. Els jugadors del nostre equip de futbol foren els primers en col·locar un gran centre floral. Llavors aquests i una colla de balladores de l’agrupació “Es Jonc” foren els encarregats d’entapissar el pedestal de l’estàtua de la Beata amb la gran i multicolor varietat de flors que portava la gent. Cal apuntar que aquest any el monument es situa en la nova plataforma plantejada amb l’actual reforma de la plaça.

Al capvespre tothom era convidat a un acte artístic i musical en honor de la Beata Francinaina i per poder oferir comoditat i calidesa l’associació de Persones Majors de Sencelles, cedí el seu ampli local social. Aquest s’omplí d’un públic que gaudí amb les intervencions de la popular cantadora Miquela Lladó i del grup local Qanarussa que interpretà Xiroieta. Catalina M. Aloy, llegí de bell nou el poema L’Ofrena que just feia unes hores havia ressonat a la Plaça de la Vila. El saló era presidit per una pintura de S.F.C. molt ben ornada. Abans d’iniciar l’actuació,

la Sra. Lladó va manifestar la seva satisfacció de poder ser a Sencelles en un dia com aquell i en un acte com aquest en honor de la Tia Xiroia. Davant tot el públic es declarà devota de la Beata de Sencelles, la qual coneixia per raons familiars i que, ja de nina i fins als dies d’avui, ha visitat i visita en el Convent de la Caritat. A més, explicà com l’any 1989 participà de la Beatificació com a enviada especial de Televisió Espanyola. A les 7 de l’horabaixa una repicada de campanes i música per la megafonia del campanar, de bell nou convocaven al poble per a la solemne celebració de l’Eucaristia que havia de ser el colofó d’aquesta llarga i magnífica jornada. Si al matí les previsions d’assistència de gent s’havien superat, al vespre la realitat no va diferir. Presidí la celebració mossèn Joan Bauzá, canonge de la Seu qui feu una homilia que agradà molt a tots els presents. Concelebraren, mossèn Josep Adrover, rector de Sencelles, mossèn Roger Fernàndez, diaca, mossèn Pere Vallés i mossèn Pere Cirer, mossèn Gabriel Ramis, vici-postulador de la Causa de Canonització de S.F.C. i el P. Jaume Puigserver, TOR, superior del convent de Sant Bonaventura de Llucmajor. L’escolania participava des del presbiteri i la Coral Sor Francinaina Cirer animà el cant litúrgic des del cor. En el moment de l’Oferta ballaren els membres de “Es Jonc” al compàs de la música de Qanarussa. Sens dubte els sencellers, les Germanes de la Caritat i els devots de Sor Francinaina demostraren durant aquests dies que duraren les festes, que l’amor i la devoció a la nostra Beata, en comptes de decaure, es manté viu i pren altes volades .

Activitat fotogràfica amb llana d’acer i llums Associació fotogràfica de Sencelles

Diumenge 6 de febrer l’Associació Fotogràfica de Sencelles organitzà una activitat relacionada amb la fotografia nocturna. En aquest cas es tractava de crear efectes visuals de molta plasticitat amb la captura de les traces que deixen les espires quan es crema llana d’acer. També es traçaren línies geomètriques fent rodar una llanta de bicicleta al terra, entre d’altres. Són fotos d’una durada entre 10 i 30 segons que permeten la impressió de les múltiples trajectòries d’espires i llums. Fotos: Tolo Cànovas @tolocanovasfotografia a IG