Sa Sella 168

Les Germanies a Sencelles Hemeroteca curiosa Del món fins a Sencelles Notícies fresques

Noticiari Agència de Selleters

Gener Dia 5. Arribada. Dels Reis d’Orient al nostre municipi, amb rebuda a Sencelles i a Biniali.

Dia 16. Suspeses. Totes les celebracions de Sant Antoni, tant a Biniali com a Sencelles: ni beneïdes ni foguerons.

Dia 17. Suspeses.

Les beneïdes a la parròquia de Sant Pere de Sencelles. Foren substituïdes per una pregària.

Dia 18. Suspesos. Els actes tradicionals de les festes de Santa Àgueda, patrona de Sencelles.

Seran substituÏts per altres de caràcter virtual.

Dia 19. El padró.

Municipal de Sencelles està conformat, segons dades oficials de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) per a dia primer de gener d’enguany per 3.370 habitants (80 més que un any abans), dels quals 1.692 són homes i 1.678 dones.

Dia 20. Multa. De més de 10.000 euros al promotors d’una festa de Halloween privada que va congregar, a una zona rural del nostre municipi, més de 700 persones i 150 cotxes dia 1 de novembre de 2019.

2

Dia 22. Ventada.

La unió de diverses tempestes va causar un temporal de vent i pluja que va causar destrosses als arbres de tot el municipi.

Dia 25. Millores.

Al servei sanitari

ofert a Sencelles i Biniali, és el que demana el grup municipal del PP a l’ajuntament de Sencelles.

Consideren que no pot ser que no hi hagi atenció mèdica cada dia.

Dia 26. Denuncien. Que l’equip de govern de l’ajuntament de Sencelles ha gastat 40.000 euros al cementeri sense que hi hagués una partida destinada a les obres. És el que pensa el PP de Sencelles en un comunicat de premsa emès.

Dia 28. Polèmica. Construcció d’una pista de pàdel a Biniali per un particular dins la zona de protecció inclosa a la declaració del nucli urbà com a Bé Catalogat.

DIa 29. Els casos. Actius de Coronavirus, segons dades oficials de la Conselleria de Salut, aquest dia eren 13. Els malalts recuperats eren 113 i continuava comptabilizant-se només un mort.

Febrer Dia 3. Suspesos. Tots els actes de les festes de la patrona Santa Àgueda. L’únic acte que va poder realitzar-se va ser l’ofici religiós. L’Ajuntament va editar un vídeo col·laboratiu creat amb la participació dels veïnats.

Dia 4. Revetla. Suspesa però amb el campanar il·luminat de vermell per recordar la festa de Santa Àgueda.

Dia 5. Homenatge. En el dia de la patrona, Santa Àgueda, a la dona més jove, n’Àngela Villalonga Moyà de can Xaca, de 2 mesos) i a la major, madò Antònia Mateu Ramis de cas Murer, de 98 anys.

Dia 7. Commemoració. Dels 500 anys de l’inici de la revolta de les Germanies amb la lectura del manifest.

Dia 8. Queixes. Del PP a l’ajuntament de Sencelles per denunciar les traves per veure un expedient.

Dia 9. Dimiteix. El Director General d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural del Govern de les Illes Balears, el ruberter Gabriel Torrens, de can Queló. Es veu forçat a dimitir pel codi ètic de Podem, partit que gestiona la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació, en esser investigat per la Guàrdia Civil per un suposat cas de prevaricació.

Dia 10. Instal·len. Un comptador de visitants al jaciment arqueològic de la Cova del Camp del Bisbe. El mecanisme per conèixer el nombre de persones que s’acosten al monument, està alimentat per una placa solar.

Dia 12. Confirmada. La sentència del cas Nadia Nerea. El Tribunal Superior de Justícia ha confirmat la condemna a 5 anys de presó, per al pare i a 3 i mig per a la mare, de la nina binialera per estafar més de 400.000 euros en donatius.

Dia 13. Estafa. En una finca del Camí Dret, devora la carretera vella de Sineu. El propietari els ha parcel·lat en 8 trossos i hi ha posat casetes modulars prefabricades.

L’Agència de Disciplina Urbanística del Consell de Mallorca ha obert dos expedients a aquestes actuacions urbanístiques il·legals.

Dia 16.

Presentació.

De fotografies organitzada per l’Ajuntament per recordar com eren les desfilades de carrosses de la festa de Santa Àgueda, enguany que s’han suspeses.

Dia 20. Surt. El programa de festes de la Beata Francinaina, enguany tot molt virtual.

Dia 21. Exposició. Pública de la modificació puntual de les Normes Subsidiàries de l’urbanisme del municipi que suposarà la supressió de la zona urbanitzable a la zona de Son Company, a prop de la nova escola. Després de més de 25 anys que aquesta urbanització estava prevista, no s’ha arribat a fer, i per tant, tornaran els terrenys, uns 47.000 metres, a tenir la classificació de rústics.

Dia 27. Festa. De la beata Francinaina Cirer amb tots els actes suspesos llevat de la missa.

L’organització mantingué l’ofrena floral però de caràcter individual i privada.

Dia 15. Instal·lat. Un desfibril·lador al poliesportiu municipal de Sencelles, tal com el grup municipal del PP havia demanat.

3

1a. quinzena de març Dia 1. Instal·lada.

A un carrer de la barriada de La Soledat una Stolperstein (pedra de topada) dedicada a Pilar Sánchez, activista feminista socialista assassinada a Sencelles per la repressió feixista l’any 1936.

Dia 2. Represa.

De les classes de ball de bot d’Es Jonc, després de la suspensió motivada per l’increment de la incidència de la pandèmia COVID. Dia 4. Presentat.

Una nova edició del Trofeu Ciclista Pla de Mallorca que compta amb el patrocini de la Mancomunitat Pla de Mallorca i de l’Ajuntament de Sencelles.

L’acte de presentació comptà amb la presència de la regidora d’esports, Rosa Roca.

4

Dia 5. Performança. Feminista, i edició d’un vídeo que imita un acte clandestí, que consistí en canviar de broma diversos noms de carrers de la vila per visibilitzar i cridar l’atenció sobre la realitat: les dones són quasi inexistents als noms de carrers del nostre municipi.

Dia 8. Proposta. De MÉS X Sencelles i Biniali per incloure el nom de l’activista assassinada Pilar Sánchez Llabrés al nomenclàtor de carrers de Sencelles.

Dia 9. Anunci. De la inauguració del mural dedicat a les dones esportistes que Llum Miranda i Daniel Reglero han pintat a la paret del Poliesportiu Municipal.

Dia 10. Inaugurat. El mural dedicat a les dones esportistes, a la paret del pavelló cobert, entre les quals hi ha na Sebastià Llabrés Ramis de can coques.

Dia 11. Inversions. Del Consell de Mallorca al municipi de Sencelles en el marc del pla de reactivació econòmica: s’adequarà l’aparcament del carrer dels Molins, es faran uns banys nous al local del casal dels majors i es condicionarà l’aparcament del solar des Fossaret.

500 anys de la revolta de les Germanies Aquest mes de febrer, concretament dia 7, es complirà el cinquè centenari de l’inici de la Germania mallorquina.

L’aixecament, revolta i revolució agermanada que sacsejà la societat illenca, en la primera meitat del segle XVI, està d’aniversari.

Aquest, és un capítol de la nostra història bastant desconegut i, per posar-hi remei, institucions com el Consell Insular de Mallorca o l’Ajuntament de Palma i diverses entitats, treballen perquè la celebració de l’efemèride, tengui el reconeixement que es mereix.

Tradicionalment s’ha identificat a les causes econòmiques i les males collites com els factors determinants de la Germania mallorquina. Aquesta però, és una explicació simplista, per fer veure que aquest aixecament era: injustificat, espontani, sense organització i buit de contingut.

De fet, al llarg dels segles XIV, XV i XVI al Regne de Mallorca s’anaren reunint un seguit de condicionants que establiren les bases d’unes reivindicacions i demandes que es repetiran i ampliaran en tres moments claus per a la història baix medieval i moderna de l’illa: la Revolta de 1391, la Revolta Forana de 1450 i la Germania en el 1521.

Entre la múltiple casuística que, com hem dit, ve d’enrere i es va acumulant perquè no es resol, trobem; els conflictes pràcticament endèmics entre ciutat i la part forana, l’augment constant de la fiscalitat, l’èxode cap a la ciutat, l’expansió del deute que provocà que la Universitat demanés constantment préstecs i la hisenda mallorquina hagués de pagar cada vegada més censals, la marginació dels mallorquins en el Compromís de Casp i les dures repressions a les quals foren sotmesos els aixecats en les revoltes de 1391 i del 1450, provoquen que a finals del segle XV la situació sigui crítica. A més a més, tota aquesta

problemàtica requeia sobre una població pobra, delmada per la pesta i cada cop més reduïda per l’èxode cap a la ciutat.

Obra Cultural Balear de Sencelles

El canvi de segle, no provocà una millora i s’afegiren altres factors com la reivindicació dels forans reclamant l’aplicació de la Sentència Arbitral de 1512, la suspensió del virrei Aymerich del seu càrrec, el procés contra el regent Frederic de Gualbes i els conflictes entre els bàndols Call i Almudaina, no feren que la situació remetés. Però si hi ha un fet fonamental, imminent a l’esclat de la Germania mallorquina, és la defensa de Bugia el 1515, on participaren molts de mallorquins.

Aquesta expedició proporcionà als mallorquins el coneixement de les espingardes (escopeta antiga) i el descobriment d’una organització militar que seria emprada durant la Germania mallorquina; els deseners i els cinquanteners.

Els mesos anteriors a l’aixecament, a ciutat començaren a sorgir rumors de que s’estava gestant un alçament popular. El virrei i governador del Regne de Mallorca, Miguel de Gurrea, com a mesura desesperada per frenarho i evitar un alçament a l’estil de la Germania valenciana (15191521) ordenà la detenció de set menestrals per ser els principals sospitosos.

Ara bé, aquest empresonament enlloc d’aturar l’alçament i calmar els ànims provocà més aviat, tot el contrari.

El sen demà, dia 7 de febrer de 1521 una gran massa de població es dirigí cap a Cort reclamant l’alliberament dels menestrals, objectiu que es complí i que marca l’inici de la Germania mallorquina.

5

Relació de bandolers devers l’any 1595 Martí Cirer de can Garrit

El virrei Ferran Çanoguera, que va arribar a Mallorca l’any 1595 i va morir, estant en es seu alt càrrec dia 19 de maig de 1606, va redactar moltes disposicions destinades a guardar sa pau i s’ordre en el Regne. No obstant això, sa seva lluita particular va ser acabar amb es bandolerisme, autèntica plaga en aquells anys.

Va publicar uns edictes en 99 capítols que recollien severes disposicions sobre administració de justícia; persecució de bandejats i quadrilles de bandits, etc.

En es capítol XII ofereix un llistat des bandits que perseguia sa llei en aquells moments: Bartomeu Morei de Valldemossa, Andreu Carbonell “Cerem” de Muro, Joan Genovard de Muro, Miquel Perelló “Tiraret”, Pere Llabrés, Antoni Llabrés, Joan Carrera, Pere Vives d’Inca, Nadal Perelló de Sant

Joan, Joan Ginard “Rupia” d’Artà, Bartomeu Bennàsar, Antoni Vidal, Jaume Vidal, Jaume Albertí de Selva, Joan Roca de Puigpunyent, Gabriel Brunet “Major” de Pollença, Gabriel Bordoy, Joan Bordoy, Miquel Forner, Cosme Barceló “Romaguera” de Felanitx, Llàtzer Prats, Antoni Roig, Joan Beltranet, Joan Crespí, Joan Rodríguez, Francesc Fiol “Ferrer”, Miquel Crespí, Miquel Amengual, Pau Sitges i la banda de Sóller formada per Antoni Estada, Bartomeu Colom, Jaume Pons, Joan Castanyer, Joan Colom, Jaume Pons, Joan Castanyer “Matarafells” i Pere Coll.

Es premiava a qui els capturassin vius o morts.

Cançoneta Jo tenc un jac, cataclac, cataclac que és de vellut, catacluc, catacluc i quan el trec, cataclec, cataclec mai més el duc, catacluc, catacluc.

Jo tenc un jac, cataclacjo l’he compart, cataclac que és de vellut, catacluc, catacluc jo l’he comprat, cataclac, cataclac no l’he venut, catacluc, catacluc.

Jo tenc un jac, cataclac, cataclac que és de vellut, catacluc, catacluc encara el dec, cataclec, cataclec per això no el duc, catacluc, catacluc.

Actualitat de Sencelles Guillem Zuazaga i Llabrés

Dades corresponents al poble

7

Les Germanies a Sencelles Jordi Llabrés i Sans, cronista oficial de Sencelles

El passat dia 7 de febrer es compliren cinc segles de l’inici de la Revolta de la Germania.

Un episodi sagnant de la nostra historia baixmedieval que es perllongà durant més de dos anys i propicià greus conseqüències per el nostre municipi de Sencelles.

Aquí, a causa de l’alçament de pagesos i menestrals que veien reprimits els seus drets a causa d’una mala administració per part de les oligarquies, bona part de la població fou condemnada a una dura repressió.

Sencelles, un poble que avui es rebel·la contra la injustícia social i que aspirar a formar part d’una societat cohesionada i solidària, honora als agermanats. És d’estricta justícia rememorar aquell capítol històric de la Germania no sempre ben interpretat per la historiografia, però que fou cabdal per a la nostra historia. El passat dia 20 de gener, per majoria, el Ple de l’Ajuntament de Sencelles va prendre l’acord d’adherir-se a la commemoració dels 500 anys de la Germania i de promoure l’estudi del fet històric i dels personatges que el protagonitzaren.

8

Tot s’inicià un dia 6 de febrer de 1521 quan el virrei de Mallorca, Miguel de Gurrea, ordenava l’empresonament de Joanot Colom, Joan Crespí, Francesc Colom, Rafel Ripoll, Pasqual Rosselló, Guillem Vich i Pere Bagur. Tots formaven part del cos de manescals i portaven mesos queixant-se de la corrupció i l’injust repartiment dels impostos. Un dia després un gran amotinament es concentrà davant l’edifici de Cort, a Ciutat, i aconsegueix l’alliberament dels empresonats. “Pac qui deu, mori el mal govern” es converteix en el crit reivindicatiu del poble.

Guillem Morro ens diu que els

“agermanats, inicialment pretenien profundes reformes en l’aparell administratiu i en el sistema fiscal, però els seus objectius transcendiren a l’àmbit purament reformista i lluitaren per posseir els mateixos drets que les altes classes estamentals i altres col·lectius que per la seva preeminent posició o statu quo (cavallers, homes de béns, gentilhomes...) gaudien d’unes prerrogatives o exempcions fiscals que a l’estament popular li eren vedades, en aquest sentit la Germania es col·locà contra la divisió classista i la seva revolta esdevingué una autèntica lluita de classes”. El seu objectiu suprem era la redempció de l’enorme deute públic que, talment una llosa, pesava sobre les classes populars.

Una de les primeres accions dutes a terme pels agermanats va ser la de crear un òrgan de govern popular anomenat la Tretzena, que a imitació del de València, era una junta formada per tretze persones que representaven la Ciutat i la Part Forana. Les mesures dutes a terme, tant per Joan Crespí, durant la fase més moderada de la revolta, com Joanot Colom en els moments més radicals tendiren a una sèrie de reformes polítiques per dur a terme una progressiva reducció del deute i la conseqüent retallada dels impostos que garantien la percepció de les rendes –censals- als creditors censalistes.

L’estament benestant, estructurat jeràrquicament, es veié amenaçat, i Mallorca es converteix en un veritable camp de batalla on s’enfronten els dos bàndols, de forma implacable. A una banda hi trobaríem mercenaris armats i entrenats amb eraris públics; a l’altre els pagesos i menestrals. El primer setge fou a Alcúdia, en el mes de novembre. En aquella vila emmurallada s’hi havien refugiat els “mascarats”, denominació que

el poble donava als nobles oposats al moviment rebel i que comptaven amb la protecció de l’emperador Carles I. Durant l’any 1522 el pànic es desfermà i s’ensenyorí de bona part de l’illa. Dia 24 d’octubre de 1522 les forces contràries als “agermanats” violentaren i calaren foc l’església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels, on s’hi havien refugiat unes dues-centes dones amb les seves criatures i, a més, mataren uns 500 homes.

L’exèrcit imperial seguí la seva campanya a Son Fornari, entre Sa Pobla, Muro i l’Albufera, on reduïren un milenar d’agermanats.

Llavors avançaren cap a Sineu, Algaida, Llucmajor... a les darreries del mes de novembre de 1522 es produeix la darrera gran batalla de la Part Forana, la denominada del Rafal Garcés entre els termes d’Inca i Binissalem, prop de Sencelles. Aquesta es saldà amb una nova derrota amb 500 baixes d’agermanats, 40 persones penjades a Inca i altres 70 esquarterades prop de Binissalem. En el nostre poble les conseqüències foren veritablement nefastes. Josep M. Quadrado va publicar unes “Informacions Judicials sobre edictes a la Germania”, on relata el grau de participació de cada agermanat i de cada municipi. Però dissortadament hi manquen les informacions referents a Sencelles.

Després hem pogut esbrinar que aquí hi hagué 117 homes que s’agermanaren i que foren obligats a pagar entre tots 2.707 lliures, segons el grau de culpa que se’ls hi atribuí i la facultat dels seus bens, per haver “participat, assentit o consentit en lo levament del poble de la present Ylla e de ésser stats de la voluntat de la jermania”.

Sencelles fou una de les viles on, en relació a la població, hi va haver més persones multades. Els que pagaren més foren Joan Ferragut (100 lliures), un altre Joan Ferragut (80 lliures), Francesc Armengol (70ll.), Miquel Batle (70ll.), Antoni

Ferragut (70ll.)... En una propera ocasió publicarem, si voleu, el llistat complet dels agermanats de Sencelles.

Per altra banda altres mallorquins també foren obligats a pagar penes pecuniàries, tot i no haver tingut cap vinculació amb la revolta ni haver-hi participat, però es considerava que els havien alliberat de l’opressió en que es trobaven i per això també estaven en deute. És el cas de tres sencellers que hagueren de pagar 40 lliures. A més de multes, també es confiscaren molts de bens. S’ignora el nombre dels sencellers que moriren a la guerra, però es sap que el nostre municipi juntament amb altres com Binissalem, Felanitx, Pollença, Alcúdia, Bunyola, Santanyí i Llucmajor, foren dels més afectats.

En el mes de desembre de 1522 les tropes del rei acampen al monestir de la Real i comencen a atacar a la Ciutat, últim reducte de la revolta i on, protegits per les murades, s’hi havien refugiat els pagesos agermanats que anaren desplaçant-se fins a aquell lloc. Els setge durà tres mesos. Finalment dia 7 de març, amb nombroses desercions i en el marc d’una pesta que també afligia la població, els agermanats capitularen.

Durant anys, com sovint succeeix en aquest casos, seguí la cruenta repressió per part dels vencedors.

Dia 3 de juny de 1523 Joanot Colom es tenallat i degollat a Palma. El seu cap s’exposà, penjat dins una gàbia, a la Porta Pintada perquè servís d’exemple a la població i, allà, hi va romandre 299 anys seguits: “que sia aportat per los llochs acustumats de la present ciutat de Mallorca en un carro, sobre lo qual sia atenallat.

Que sia degollat per lo coll davant la Porta Pintada, esquarterat i los quarters sian posats a certs fahedors (un a cada porta de la Ciutat), los quals perpètuament s’han d’anomenar los pilars de Colom, e lo cap d’aquell amb una llanterna de ferro sia penjat a la Porta Pintada, diminuintlo a ell y a la sua progenie fins a la quarta generació, fahentlos inhàbils per qualsevol ofici y honors, y las casas de ell sian derrocades e sembrades de sal é sos bens confiscats a la Regia Cort”.

El dia 18 de juliol Carles I, atorgava el títol de Ciutat Fidelíssima a Alcúdia, per haver-se mantingut obedient al rei. En el mes de maig de 1524 el virrei Miquel de Gurrea, visitant Sencelles, declarava que no hi havia perdó i ratificava els càstigs. L’any 1529 encara es feien reclamacions de diners que devien alguns agermanats i al 1532 s’imposava una talla de 100 lliures als Jurats de la nostra vila per sufragar les despeses que havia generat Alcúdia en defensa de l’autoritat imperial.

9

I pagarà anualment quatre gallines ponedores rebedores Cens d’una escriptura d’una finca del terme de Sencelles Josep va dir al poble: Antoni Vallés i Perelló

Avui us he comprat, a vosaltres i les vostres terres, per al faraó.

Aquí teniu la llavor per a sembrar els camps. Al moment de la collita, en donareu una cinquena part al faraó, mentre que les altres quatre parts seran per a vosaltres: us serviran per a sembrar els camps i per a alimentar-vos, vosaltres, les vostres famílies i els vostres infants.

Ells van respondre: Ens has salvat la vida. N’hi ha prou, senyor, que ens concedeixis el teu favor; nosaltres acceptem de ser esclaus del faraó.

Josep va promulgar una llei, vigent encara avui, segons la qual una cinquena part de les collites de les terres d’Egipte ha de ser per al faraó. Tan sols les terres dels sacerdots no pertanyen al faraó.

Aquest fragment del llibre del Gènesi me permet introduir un tema del que segur que molts heu sentit parlar i que fa referència a institucions que estàn o millor dit han estat molt arrelades a la nostra terra.

10

L´anomenat alou i el cens enfitèutic son dues institucions jurídiques que com podeu veure ja apareixen a la Biblia amb una data que podem situar entre els anys 1750 a 1550 abans de Crist.

Però, que són realment les figures del cens enfitèutic i l´alou.

En primer lloc es important situar ambdues figures en un context històric i entendre perqué varen sorgir. Antigament hi havia una necesitat de trobar ma d´obra per conrar les terres. Hem de pensar que, per exemple, a Mallorca amb la conquesta per part del Rei Jaume I hi va haver una acumulació de terres en mans d´uns pocs propietaris. Així tenim que al Regne de Mallorca entre els anys 1242 i 1332 es produeix una concentració de les terres en mans de la Corona a qui pertenyía un 70% del territori, a l´esglèssia un 10% i als anomenats cavallers el 20% restant. Aquest fet supossava que moltes terres eren improductives perque aquests propietaris, que teníen una gran extensió, no la podíen cultivar. Així es va veure que era convenient entregar terres a pagessos que primer eran simples arrendataris.

Però aviat es va considerar que era necesari que aquests pagessos s´establissin en aquestes terres.

Neix així la distinció entre domini directe (terratinent) i domini útil (pagés). El cens enfitèutic te lloc quan una persona cedeix a una altre el domini útil d´una finca, reservant-se el domini directe i el dret a cobrar del enfiteuta una pensió anual en reconeixement d´aquest mateix domini. A més aquest enfiteuta o titular del domini útil ha de pagar una participació o canon al titular del domini directe cada vegada que la finca es ven.

Aquesta participació o tant per cent es l´anomenat alou.

Els anomenats censos es pagaven habitualment amb espècie, gra o gallines, i a vegades amb doblers,

lliures mallorquines. Les gallines es pagaven a raò d´una per quarterada. D´aquí ve el títol de l´article. Es veu que el senyor, per por de que el fotéssin, afegir lo de que les gallines foren rebedores, per evitar que li pagassin amb gallines que haguéssin passat més fam que els soldats de Tarragona.

Es clarificadora la definició que d´alou trobam al diccionari CatalàValencià-Balear: “ quantitat que paga al senyor el possessor de béns donats en enfiteusi, en cas de traspasar-los per venda o per altra manera distinta de l´herència.

Pagar s´alou és pagar aquest dret senyorial”.

Curiosament a Mallorca es va produir el fet de que practicament va desaparèixer el cens i només va sobreviure l´alou. El motiu no és altre que en un moment donat el propietari (domini directe) considera que es millor cedir la finca al pagés (domini útil) amb l ´esperança que ja que aquest es considera el propietari farà millores a la finca, per tant aquesta pujarà de valor i així el tant per cent que cobrarà en cada transmissió serà superior.

Va ser així que el cens o canon anual va anar desapareguent i només va sobreviure l´alou o tant per cent a pagar en cada transmissió de propietat.

Veim, en conseqüencia, que es produeix una transformació del jornaler en arrendatari i d´arrendatari en enfiteuta o titular del cens enfitèutic.

Amb aquest article hi ha tres documents realment curiosos i de valor històric que vaig trobar a ca nostra. Son una escriptura de compravenda de dues quarterades de l´anomenat “Predio Son San Juan de Son Arrossa” de data 1770 i dues plaguetes d´alous d´aquesta finca i d´una altra anomenada Son Palou.

Si un té paciència i bons ulls per poder llegir una escriptura tan antiga es constata que la transmisió del domini útil de la finca es va fer entre el Marqués de la Romana que tenía aquestes dues quarterades “en alodio y dominio directo de la Cavallería llamada Son Arrossa” i Antoni Vallés que era un avantpassat meu, som major però no tant.

De la descripció que es fa a l´escriptura el Marqués de la Romana com a titular de la Cavallería de Son Arrossa es veu que tenía moltes terres situades al camí de Sineu. Per tant aquest cens i l´alou eren d´aquest Marqués i formaven part d´aquest porcentatge de titularitats de cavalleries que s´estenien arreu de l´illa. Per exemple, consultant bibliografía d´aquest tema destaquen com a cavalleríes en més propietats, la del Marqués de Bellpuig, D. Antonio Dameto Dameto Espanyol y Núñez de San Juan, la de D. Arnau Desmur (Cavallería de Sant Martí),la de D. Francesch Desbrull Font de Roqueta, la de D. Francesch Gual Despuig (Cavallería de Canet), la de D. Juan de Torrella (Cavallería de Morneta a Binissalem). A les cavalleries hi ha que afegir els comtes que cobraven censos i allous a distints municipis.

Per exemple, Comte de Santa María de Formiguera a Muro i Santa Margalida,

11

En l´actualitat arrel de la llei 3/2010, de 7 de juny, de constatació de censos i alous i d´extinció dels inactius, amb un intent de superar una situació anacrònica es va decretar que els censos i alous inactius o bé sense titular conegut s´extingiràn si amb un plaç màxim de cinc anys el titular no ha acreditat la seva vigència.

Però han desaparegut els alous o han tornat amb més força?

el Comte de Ayamans a Lloseta i Palma, el Comte de Campofranco a Algaida i Montuiri, el de Sollerich a Inca i Felanitx o el Comte Ramón de Puigdorfila que a més concentrava en el seu nom les cavalleries de Banyols a Alaró i de Son Galiana a Manacor.

Redacció: Joan Florit i Horrach Jordi Llabrés i Sans Guillem Mut i Llabrés Col·laboradors: AECC Josep Bergas Pedro Fidel Castro i Lliteras Ceip ca’n Bril Martí Cirer Joan Miquel Chacón i Nicolau Jane F. Sutcliffe Aina Maria Llabrés i Llabrés Miranda Miret i Mayrata Jaume Perelló i Llabrés Guillem Zuazaga i Llabrés

12

REVISTA SA SELLA sasella@hotmail.com C/. A. Llabrés Mudoi, 18 07140 Sencelles (Mallorca) Edita: Centre Cultural de Sencelles.

Pensau que la Comunitat Autònoma cada vegada que hi ha una venda cobra un bon canon mitjançant l´impost de transmisions patrimonials. Tornam al principi, al llibre del Gènesi “ Josep va promulgar una llei, vigent encara avui, segons la qual una cinquena part de les collites de les terres d’Egipte ha de ser per al faraó.

Tan sols les terres dels sacerdots no pertanyen al faraó “. Faraó o faraona que més dona.

Coberta: Foto Josep Bergas.

Contraportada: Foto Jaume Perelló.

Depòsit legal: PM-400-89 Impressió: Gràfiques Rubines, Binissalem.

Els articles d’aquesta revista expressen únicament l’opinió dels propis autors.

Pàgina web:

www.sasella.org

Binissalem 8.567 habitants i 3 apotecaries. Lloseta 5.988 empadronats i 2 farmàcies. Alaró 5.572 habitants i 2 farmàcies.

Algaida 5.642 i 2 apotecaries, una a Algaida i l’altra a Pina (590 empadronats). Selva 4.014 habitants i 2 farmàcies. Sineu 3.862 habitants i 2 farmàcies.

Sencelles 3.290 habitants (2 pobles + 2 llogarets + 2 nuclis rurals + molta foravila) UNA SOLA farmàcia. No és just! És curiós però darrerament han proliferat es cartells per tot es nostro municipi. Fins i tot n’han posat a devora s’ajuntament per recordar que som de sa comarca des Pla... però resulta que hi ha antics cartells que estan abandonats. No sé quin interès té posar-ne de nous si es vells no els aprofiten! I si no, mirau es que hi ha a davant s’hotel de can Maví que fa anys que està destenyit i ningú li canvia es plàstic tot menjat pes sol!

Per cert, ara que parlam de cartells i de sa seva proliferació cartells. Trob que per devers la Sala s’haurien de posar d’acord i unificar criteris ja que entre es de Carreteres, es de ses vies ciclistes, es des negocis locals que posen per dirigir es possibles clients... tot està fet un merder de senyals! Que si piscinas Lara, que si s’hortet de na Maria, que si Celler Son Campaner, que si farmàcia, que si convent, que si CEIP can Bril... a cada cap de cantó, te despistes, i t’hi han encolomat un cartellarro ben davant des frontis! ¿no convendria que la Sala ens posàs uns d’oficials i que es indicadors comercials haguessin de seguir sa mateixa estètica?

Cada vegada que pas per davant can Garrover tenc un disgust de no dir. I ara no hi podrien posar una placa per recordar totes ses generacions de sencellers que hi

Notícies fresques

trobaren un lloc per divertir-se?

Seria lo mínim... per recordar ses satisfaccions que tenguérem totes ses que hi acudíem a fer activitats.

Na Barramota

Jo comprenc que sa gent tengui fred en s’hivern i calor en s’estiu.

Ara bé, que perquè un no passi fred o no passi calor es altres haguem d’aguantar nyarros com es de sa foto, té delicte!. I qui més culpable és no seria qui ho fa si no qui ho consent... entesos Ajuntament?.

La casa ben endomassada és a n’es carrer des Rafal número 45 i es carreró també és públic: dues màquines d’aire condicionat ben llampants i una paella de televisió.

Hala, ja ho he dit, que això me congriava de fa estona...

Record que es meu padrí Barramot ja ho va posar damunt sa revista ja fa una partida d’anys, però com que no li feren cas, ho tornaré repetir jo. A sa carretera de Biniali a Sencelles hi varen posar per ses voreres molts d’arbres, tal com era un temps, però des que els se varen sembrar no hi han tornat a fer una passadeta per resembrar es que, amb aquests 15 anys, s’han anat morint. Podríeu per favor tornar a sembrar es que ara són faltes? és que si no, després, en ser grans, serà lleig veure buits als arbres de sa carretera! O haurem d’esperar que vengui un matrimoni alemany i mos ho torni subvencionar?

Està molt bé es medidor de velocitat que han posat en aquesta mateixa devora es garrigó de ses forques, que avisa de quina via fas i si superes es 40 km per hora.. Allà devora hi ha uns quants camins i hi havia hagut qualque de nou.Trob que també estaria molt bé que s’ajuntament agafàs mostra des Departament de Carreteres des Consell i n’instal·làs uns quants per certs carrers des poble...que si no hi ha passos elevats, s’embalen!.

13

Festa de la Beata Francinaina 2021 Jordi Llabrés i Sans

Ni la crisi sanitària que ha sacsat el món, ha estat capaç de doblegar els sentiments que es congrien en els cors dels sencellers, de les Germanes de la Caritat de Sant Vicenç de Paul i de molts de mallorquins, envers la Beata Francinaina Cirer. Tal com es preveia, la festa d’aquest any havia de ser ben diferent i, fins i tot, en alguns moments la podíem imaginar suspesa. Ben entrat el present 2021, en una clara tendència de reducció dels contagis per la Covid-19 i posada l’esperança en les vacunacions massives que semblava que començaven a engegar-se, l’associació Tia Xiroia de bell nou es posà al capdavant de l’organització del programa.

Aquest, molt més reduït que els altres anys, totalment adaptat a les circumstàncies i simplement format per aquells actes que, d’un principi ja estava ben clar que no es podia ni es volia renunciar i que, en definitiva, son l’essència principal de la festa.

14

Els dies previs fou repartit de casa en casa i difós pels mitjans de comunicació, el programa que es presentava en un format i disseny prou atraient. En ell es convidava a aprofitar l’avinentesa de que el dia 27 de febrer, aquest any, s’esqueia en dissabte per celebrar una ofrena floral massiva i, a la vegada, adaptada. La jornada començà de bon matí. La primera en fer la seva ofrena fou l’associació Tia Xiroia qui als peus del monument de la Beata hi diposità un bell centre de variadíssimes i acolorides flors que volia representar a tots els devots que estimen a Sor Francinaina, amb les seves diversitats i contrasts, i que aquest any a causa de la pandèmia no es podrien acostar fins aquell lloc a oferir el seu tribut d’amor.

Llavors, els primers rams no es feren esperar i es començà el tapís que havia de cobrir tot el pedestal de l’estàtua, obra de Jaume Mir (1955), que presideix la Plaça de la Vila de Sencelles. Seguint les indicacions anunciades amb anterioritat, la gent compareixia de forma individual o en família,

guardant el distanciament. Podem assegurar que el degoteig de gent fou constant i ininterromput durant tot el dia. Aquest fet, d’alguna manera es preveia, ja que durant els dos dies previs a la festa s’esgotaren les existències de les floristes del poble i, encara, es podien veure molts d’altres rams que es veia que eren de flors que portaven el bell i genuí segell dels nostres jardins i corrals particulars.

S’hi acostaren al monument aquelles persones que sabíem que ho farien per que son i volen ser fidels a la nostra idiosincràsia i ens ajuden a mantenir les tradicions; també altre gent que no hauríem imaginat i que ens demostra que Sor Francinaina és capaç de ferse present en el cor de molts i que pot intercedir davant la necessitat de tots. Persones de fora poble moltíssimes: Algaida, Llucmajor, Búger, Puigpunyent, Santa Maria del Camí, Inca, Son Servera, Pollença, Palma, Sineu, Andratx, Lloseta, Consell, Campanet, Sant Joan, Porreres, Manacor, Binissalem, Artà, Felanitx, Santanyí, Campos, Santa Eugènia... fitxeu-vos que a molts d’aquests pobles la Congregació de GG. de la Caritat no hi ha tingut presència, però la Beata hi té devots i és estimada.

Si bé la gran majoria aprofitava aquell acte per fer una visita a l’església parroquial i acabar venerant el sepulcre de la Beata en el convent de la Caritat (ambdós llocs van romandre oberts durant tot el dia i registraren incessant afluència de gent), eren molts els que associaven el gest de l’ofrena a l’oració personal. Era fàcil trobar persones assegudes als pedrissos que envolten el monument i que es veien en aptitud de pregària.

Alguns triaren les primeres hores i les darreres, també les habituals per dinar, en recerca de més silenci i tranquil·litat. Una germana de la Caritat, el mateix dia, em va dir que be valia la pena cuidar l’entorn del monument i l’acte de l’ofrena, ja que donat el lloc estratègic on s’erigeix aquest i enmig d’una societat que sembla que de cada vegada te menys necessitat de Déu, segur que hi ha persones que cerquen a Sor Francinaina i que tot i que “es quedin a l’atri” la troben.

A les 10:30h, coincidint amb l’hora aproximada de la mort de la Beata Francinaina i com és habitual, a l’església parroquial, s’hi celebrà l’Eucaristia. Es completà l’aforament permès en aquest temps de pandèmia i alguns hagueren d’oir la missa des dels portals que estaven oberts.

Presidí el sr. rector de Sencelles, concelebraren el vicepostulador de la Causa de Canonització i diversos preveres fills de Sencelles.

A les 12 en punt, per la megafonia del campanar es feu una audició que es podia sentir per tot el poble i que s’estructurà de la següent manera: cant dels goigs a la Beata per part de la Coral Sor Francinaina, pregó que aquest any feu l’actor ruberter/senceller Miquel Àngel Torrens, recitació del poema l’Ofrena d’Antelm Ferretjans a càrrec de la nina Llucia Lloret Gonzàlez i el cant de Xiroieta amb el grup local de música folk Qanarussa. Tot era una convida a mantenir vius els sentiments i la tradició d’aquesta festa que ha esdevingut la més principal de tot el poble de Sencelles.

Si bé l’any 1969, quan Sor Margalida Casesnovas i les seves alumnes celebraren per primera vegada l’ofrena floral, no comptaren amb el recolzament absolut de la clerecia qui temia que amb la iniciativa s’avancessin en aquelles “coses del culte” per les que Roma i les seves jerarquies vetlla tant, a

mitjan matí, els preveres presents a la festa, com uns devots més de Sor Francinaina, es mesclaren amb el poble i feren la seva ofrena.

Fins i tot monsenyor Sebastià Taltavull, bisbe de Mallorca, qui el capvespre arribà a Sencelles per presidir l’ofici solemne del vespre, diposità al monument el seu ram del flors que acompanyà amb un moment de silenci i pregària.

a davant la Beata una altre família sencellera que just uns dies abans experimentava el dolor més profund per la mort inesperada d’una esposa i mare jove. Ambdues presències ens van copsar d’emoció i ens autoritzaven a declarar que es va complint cada dia la promesa que feu Sor Francinaina: “Poble de Sencelles no temis, per tu sempre pregaré”.

I ja per acabar el meu comentari, vull escriure que quan estaven a punt de tocar les nou del vespre, quan tot semblava més tranquil, l’església era tancada i el monument era ben entapissat d’un mantell de flors multicolors, sense esperar-ho, entraren a la Plaça de la Vila dos cotxes.

Mossèn Josep Adrover i jo en fórem testimonis. Del primer davallà una família completa, ben coneguda de tots i que aquells mateixos dies havien viscut el goig de veure’s augmentada amb una nova filla. Els menuts de la casa, si no ho record malament, vestidets de pagesos, la mare i la nounada quedaren dins el cotxe. Tots, en família, als peus del monument complint amb el seu tribut agraït.

A aquella jornada, un cop més, l’hem de classificar com a memorable.

Tot i a les circumstàncies que actualment vivim, els que estimen a Sor Francinaina, tornaren a vestir de flors el seu monument i, també, el seu sepulcre. Hores després les xarxes socials eren plenes de fotografies que be reflectien tota aquesta realitat.

En l’altre cotxe, tal vegada cercant l’anonimat d’aquelles hores del vespre, es presentaven

15

L’AECC demana un gran acord contra el Càncer dels nous diagnòstics de càncer que es produeixen en persones en edat laboral.

Respecte a l’impacte psicològic que genera un diagnòstic i la possibilitat d’accedir a un tractament psicològic especialitzat, tant per a pacients com per a familiars, el 30% presenta trastorns psicopatològics, com a ansietat o depressió, que necessita atenció per part d’un professional de la psicologia. No obstant això, el 94% de les CCAA ofereix una cobertura insuficient o nul·la en tractament psicològic especialitzat.

L’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC), amb motiu del Dia Mundial Contra el Càncer, demana un Acord Contra el Càncer perquè pacients i familiars puguin fer front a la malaltia en igualtat de condicions.

La pandèmia ha agreujat una situació de vulnerabilitat prèvia que ja venien vivint moltes persones amb càncer. La realitat és que a Espanya no totes les persones tenen les mateixes probabilitats d’enfrontar-se al càncer tant en la seva prevenció, com en accés a tractaments o als resultats de recerca.

16

L’accés als programes de detecció precoç de càncer de còlon, per exemple, continua sent desigual al país, on hi ha Comunitats Autònomes en les quals s’ha aconseguit el 100% de la cobertura i altres en les quals no. L’any 2017, només el 44% de la població de risc estava coberta per un programa de detecció precoç de càncer de còlon.

Entre pacients i familiars, les desigualtats són evidents ja que, des del punt de vista econòmic, el càncer provoca pobresa en el 25%

L’accés als serveis de radioteràpia és un altre exemple d’inequitat. Aquest tractament vital no es dóna per igual en totes les CCAA, per la qual cosa hi ha pacients que assumeixen un cost econòmic, social i emocional major per a poder accedir a ell. En concret, per a aquells pacients que necessitin fer un canvi de residència, pot arribar a ser de 1.100€ de despesa mitjana.

La pandèmia agreuja encara més la situació de desigualtat i vulnerabilitat A més, l’arribada de la pandèmia no ha fet més que agreujar una situació que ja era desigual per a moltes persones afectades de càncer. L’estudi “Impacte de la pandèmia en persones afectades per càncer a Espanya” realitzat per l’AECC revela el cop per als pacients amb càncer que sofreixen les dues pandèmies: de la qual es parla (COVID) i de la silenciosa que és el càncer. En aquesta tercera ona, la situació d’emergència en càncer a penes ha millorat.

Des del punt de vista psicològic, la pandèmia va augmentar l’impacte emocional i durant el confinament el 34% dels pacients va desenvolupar ansietat o depressió. Al desembre, aquest percentatge havia pujat al 41%.

Respecte a l’impacte social, durant

el confinament gairebé un 20% de la població amb càncer havia empitjorat greument la seva situació econòmica.

Al novembre, un 17% de la població amb càncer no s’havia recuperat Els retards sanitaris és un altre dels aspectes que més preocupen durant la pandèmia i, és que, durant la primera ona, 1 de cada 5 pacients no s’ha diagnosticat o s’ha diagnosticat tard, amb el que això suposa per a la supervivència.

Finalment, un 40% dels pacients està vivint una situació de solitud no desitjada. Aquesta sensació és la diferència entre el contacte social que li agradaria tenir a la persona malalta i la que realment té.

Un Acord Contra el Càncer que uneixi tota la societat Davant aquesta situació, l’AECC demana que tota la societat espanyola es posi d’acord contra el càncer perquè: - tota la població tingui la mateixa facilitat en la presa de decisions saludables per a evitar fins al 50% dels casos de càncer.

- tota la població espanyola pugui accedir als programes de garbellat de càncer independentment del seu lloc de residència.

- les persones amb càncer puguin afrontar la por i disminuir la sensació de solitud no desitjada i que pacients i familiars puguin accedir a tractament psicològic e - el càncer no provoqui pobresa en les persones amb càncer vulnerables.

- ningú es quedi sense diagnosticar a conseqüència de qualsevol mena de cris - tota la població amb càncer tingui les mateixes possibilitats d’accés als resultats de recerca sobre la malaltia.

Per a sumar-se a aquest Acord Contra el Càncer: www. acuerdocontraelcancer.com

Donació d’un escenari a l’escola de can Bril La Fundació Mossèn Bartomeu Oliver fa una gran donació a l’escola de Sencelles. L’escola del Ceip Can Bril té una aula polivalent.Quan es feien obres de teatre havíem d’actuar al terra i es complicava molt perquè no teníem un escenari per fer les representacions. Dia 6 de març del 2020 la Fundació Mossèn Bartomeu Oliver va fer una generosa donació d’un escenari, però com que ens van confinar pel Covid-19 no el vàrem poder utilitzar. Aquest any l’utilitzam encara que sigui amb les mesures COVID.

Mossèn Bartomeu Oliver era un Claustre de mestres i alumnes de Can Bril gran amant del teatre, volia que nosaltres poguéssim aprendre més fàcilment i de la millor manera possible.

Per això ens han ajudat amb l’aportació d’aquest escenari. Volem donar les gràcies a la Fundació per aquesta aportació i altres col·laboracions que ha fet i fa amb la nostra escola.

D’aquesta manera ens permet que la nostra ensenyança sigui més agradable i significativa cada dia.

Esperam poder gaudir de l’escenari durant molt d’anys.

Moltes gràcies.

17

Del món fins a Sencelles Lila Thanwerdas Jane F. Sutcliffe

Lila Thanwerdas va néixer a la regió del Sind, al nord-oest de l’Índia. Viu aquí des de fa 45 anys, però només va arribar a Sencelles fa aproximadament un any.

Vaig venir a Mallorca per primera vegada el 1964 quan tenia 11 anys. Més tard, el 1968, mon pare va obrir diversos negocis aquí; un al passeig des Born, un altre a la plaça del Carme i un tercer al Terreno. Així doncs, tenim una llarga història d’amor amb Mallorca. Idò, mon pare va obrir un negoci aquí i el 1975 em vaig casar a Bombai amb un jove al qual mon pare va dir que s’havia de mudar aquí, aquesta era la condició!

Ens donaren per triar establir-nos a Barcelona, on hi havia molts dels negocis, o a Mallorca. Com que vaig créixer al petit país de Tunísia, que m’encanta, sempre preferesc els llocs més petits. El lloc on vivia es deia Mutuelleville, a la capital de Tunis. Així que em vaig enamorar realment del passeig des Born, el que coneixia i no el que veig ara. Amb els anys, Mallorca ha canviat tant...

Crec que abans era una perla al Mediterrani però ara només és confusió, cobdícia, és gris i no és lluminós com era abans. Tot i això, fa 45 anys que sóc aquí i en puc parlar.

18

Bé, som índia d’origen I hi ha una llarga història al darrere. Els meus avis van haver d’abandonar la província de Sind de l’Índia, que després

es va convertir en Pakistan a causa de la partició de l’Índia de 1947. Va ser llavors quan es va crear geopolíticament el país del Pakistan.

No puc evitar mencionar-ho, ja que crec que la gent hauria de saber com va sorgir el país.

El 1914, quan el meu avi Fatehchand Thanwerdas tenia només 14 anys, va ser enviat a treballar a Tunísia per a una important empresa índia d’importació / exportació que també es va establir a Algèria, al Marroc i molts d’altres països arreu del món. Més tard, el 1922, va instal·lar les seves pròpies botigues de venda d’articles de decoració importats de l’Índia, el Japó i la Xina, i així va fer fortuna; la resta és la història de la família a Tunísia. De fet, al Huffington Post hi havia un article sobre aquesta vella família que hi ha estat establerta des de fa tants anys.

Bé, em vaig casar i vàrem decidir venir a Mallorca el juliol de 1975.

Vàrem presenciar que canviaven moltes coses perquè Franco, que pràcticament no coneixíem, va morir el novembre del mateix any, després de la qual vam veure grans turbulències.

Tot i això, vàrem comprar una gran casa a Santa Catalina; era un lloc elegant i no teníem ni idea que aquesta zona seria ‘presa’ per tots els estrangers d’avui. El Terreno també ho era, en aquella època era la Crème de la Crème. No obstant això, el 1998, mentre feia un viatge de negocis a Manchester al Regne Unit, el meu marit va tenir un atac cardíac massiu i gairebé va morir.

Mentre era allà, en aquell moment es quedava amb una família pakistanesa. Al seu retorn i per estar més a prop de Son Espases,

vam decidir comprar una casa a Palmanyola. Allà, vivint a un xalet envoltat de natura, com quan era a Tunísia, vaig poder gaudir molt dels arbres i les plantes i això és el que em fa feliç. Vàrem viure allà fins que el meu marit, per desgràcia va morir, el 2015. El meu marit nomia Narain Mirchandani i va produir moltes pintures precioses a l’oli, sovint inspirades en els bells paisatges d’aquesta illa.

Després d’això em vaig mudar a Esporles a una casa més petita, ja que les meves dues filles estaven casades; una viu a Mallorca i l’altra a Escòcia. Vaig gaudir de la meva estada a Esporles, és un poble feliç i també molt internacional.

Quan vaig decidir tornar a mudarme, em va costar més d’un any trobar el que volia, però finalment vàrem comprar aquesta propietat a Sencelles. Hi havia molta feina per fer, però com que tinc un company molt feiner i manyós, ho hem aconseguit. És preciosa i és tota una experiència!

Per què vas escollir Sencelles?

Vàrem començar a mirar prop d’Esporles, després a Santa Maria i fins I tot a Consell; l’ambient allà em va agradar més. Realment preferia Esporles, però també m’agradaven els pobles del nord de l’illa. Tot i això, lentament ens van empènyer cap a una àrea diferent. Volia una casa més petita, però totes eren així d’espaioses.

Tot es basa en l’esperança.

Començ a conèixer gent aquí, però per desgràcia ens vàrem traslladar durant la pandèmia, no va ser el millor moment per fer aquest canvi.

Vares trobares que la gent de Sencelles et donava la benvinguda?

No, a Mallorca ningú et dóna la benvinguda, has de fer el teu camí. És clar, no visc a dins del poble, sinó als afores i tenc un aspecte

diferent, no? Però són gent agradable i jo també som una persona carinyosa. Ara conec tot el carrer i sempre salud la gent i si no em contesten insistesc fins que em tornen la salutació. Crec que tots estam connectats pel cor. I després vaig coincidir amb na Karin de la botiga d’herbolària i na Sebastiana de can Coques; hi vaig sovint, pas gust de xerrar amb elles.

Trob que els sencellers acaben per obrir-se, però he de ser jo qui faci el primer pas. Entenc la llengua de Mallorca, però depèn de l’accent si em resulta fàcil o no. Crec que és molt important aprendre l’idioma on vius, així que estic orgullosa de dir que puc mantenir una petita conversa en mallorquí.

La meva família està dispersa per tot el món, però m’agradaria mencionar una cosina que viu a Singapur. Ella parla també el malai i el xinès. Als indis ens agrada adaptar-nos, no ens agrada ser diferents. Per descomptat, mantenim les nostres creences, el nostre menjar, els nostres costums.

Fins al 2017 nosaltres teníem un pis encantador a Bombai, que la meva mare solia cuidar fins que va morir el 2007, després vam haver de deixar-ho anar. Si viatj a Bombai, no m’agrada allotjar-me a hotels, i com que encara hi tenc molta família, m’allotj a cals meus cosins.

Et sents una persona religiosa?

No crec en un Déu assegut en un núvol, no, no. Déu és tot, qualsevol cosa que tocam, fins i tot això, això ... un àtom, una molècula, tot ve del Creador. A l’hinduisme, deim que Déu és a tot arreu, i sobretot al sufisme: està inclòs a les plantes i als animals, així que no facis mal a ningú ni tampoc et facis mal.

19

Estima’t a tu mateix!

De vegades et sents descoratjada pel comportament dels humans. Tots en som responsables. No hem d’obeir ordres que no són correctes, però ara han inventat aquesta nova normalitat i això és tot, no som capaços de fer res perquè hem de mantenir els nostres estàndards, massa desitjos, la gent no està preparada per deixarlos. Aquest és el gran problema.

Quina va ser la teva primera impressió del poble?

Em vaig traslladar aquí des d’Esporles i em va decebre una mica, però ara ja hi estic acostumada. Crec que no han cuidat aquest poble com hauria de ser. L’aspecte em va semblar molt trist.

Què t’agradaria veure millorat?

Potser es pot fer alguna cosa com ho han fet a Valldemossa, com ara posar plantes a les zones públiques i a les finestres, per començar.

Ara que les coses comencen a obrir-se de nou, he començat a anar al poble cada dia a fer les compres i, de vegades, a prendre un cafè allà, i m’agrada.

Cuines plats indis?

Cuino tutti frutti perquè he crescut amb quatre cultures. Menj principalment arròs però també cuscús, no menj molt de pa.

20

T’anava a preguntar què trobes a faltar sobre el teu país d’origen, però quin país!

Ara Espanya és ca meva, em sent

espanyola. He crescut amb les cultures de l’Índia, Tunísia, França i Espanya. Vaig tenir una educació francesa, vaig viatjar cada any a França i Itàlia, vaig créixer envoltada de moltes nacionalitats, també alemanyes, italianes. Enyor només la meva família, però tots viatgen, de manera que en temps normals no sol ser un problema.

Som d’una part de l’Índia on la gent ha viatjat molt, tenc cosins a Miami, a Hawaii, però, per descomptat, no tenc ganes de viatjar de moment.

Diries que hi ha moltes diferències culturals entre aquí i on vivíes abans?

Bé, em vaig traslladar d’un lloc del Mediterrani (Tunísia) a un altre (Mallorca). He de dir que el menjar és diferent i, per descomptat, l’actitud, però amb el temps t’adaptes. De totes maneres, Mallorca és internacional.

Bàsicament som una persona discreta a la qual li agrada tenir només un petit cercle d’amics, no som partidària de reunions nombroses.

Tornaràs a viure alguna vegada al teu país d’origen, l’Índia?

Hi faig un viatge cada any, però no, mai no tornaré a viure-hi. Des que va morir el meu marit, la meva família és molt petita aquí; a més del meu company, tinc dues filles i quatre néts, dos d’ells que puc veure i dos a Escòcia que no puc veure pel confinament.

Tens aficions ?

Principalement la lectura i la jardineria.

T’has unit a qualque grup o associació del poble?

Encara no, esperava que em presentassis! Amb el confinament, ho vam intentar però no vàrem saber com arribar-hi.

Pilar Sánchez Llabrés: un modest homenatge per a que mai caigui en oblit (I) Amb el fracàs de l’expedició de reconquesta que va dirigir el capità Albert Bayo, existia la sensació que la repressió pogués minvar, però no fou així. Seguiren les detencions, augmentaren les tretes de presó i es seguiren aplicant els passejos de la mort. Un dels més significatius fou la troballa dia 18 de setembre de 1936, dins el terme municipal de Sencelles, del cos sense vida de la militant socialista, Pilar Sánchez Llabrés.

Pilar Sánchez Llabrés va néixer a Palma l’any 1903. Vivia al barri obrer de la Soledat. Estava casada amb Miquel Borel. Eren pares de quatre fills i militaven en el Partit Socialista, circumstància que Pilar portava de manera molt activa i apassionada. Pilar es dedicava a vendre comestibles a un trast que estava situat a l’actual plaça Major de Palma, lloc que emprava per manifestar públicament les seves posicions polítiques. Aquest fet va provocar el temor i, al mateix temps, l’odi dels seus adversaris.

A més dels testimonis orals de Margalida Oliver Mas, Maria Ripoll Garau, Sebastià Julià Sorell i Aina Juan Sagreras, els seus familiars recorden que la militant socialista era una dona d’empenta i que no s’arrufava davant les adversitats, com ho demostrà dia 16 de febrer de 1936, quan fou detinguda per protestar davant un possible frau electoral, estavellant una urna enmig del carrer. Quan va esclatar la guerra i degut el seu compromís polític, l’aconsellaren que s’amagàs durant uns dies.

Segurament, pensaven que la cosa no duraria massa. Pilar Sánchez es va traslladar al barri palmesà dels Hostalets i, es va refugiar al domicili de Joan Real, amic de la família i regidor del Front Popular de l’Ajuntament de Palma. Dies després, un grup

de falangistes es va presentar a casa seva i davant la seva absència se’n dugueren el seu espòs i fills, que foren traslladats a la comissaria de policia de la Plaça de Santa Magdalena. Allà, el seu marit fou sotmès a cruels interrogatoris. Volien saber on era Pilar Sánchez. La seva filla, Francisca Borel Sánchez recorda alguns passatges del que va passar: “La sensació de terror i el mal que ens van fer les beates i els falangistes fou molt gran. Record quan els feixistes ens apressaren i ens dugueren, al meu pare i als meus germans i a jo, a un immoble que estava a la carretera de La Soledat, on servien berenars.

Després anàrem a una casa prop de la costa de l’Hospital de La Sang [es refereix a la comissaria de Policia de Francisco Barrado Zorilla]. Allà vaig sentir els gemecs de mon pare”. Mentrestant, Pilar Sánchez seguia amagada i no sabia el què estava passant. Dia rere dia, li recomanaven que no sortís de la casa, però un dia que era al pati la denunciaren.

Hores després fou detinguda juntament la persona qui li havia donat aixopluc, Joan Real, que al cap de poc temps, fou assassinat vora el cementeri municipal de Porreres. D’aquesta manera tan tràgica, començà el dramàtic final d’una militant socialista, que vivia la política amb passió. Pilar Sánchez fou traslladada en cotxe prop del poble de Sencelles.

Abans d’assassinar-la, la violaren i tot seguit la fermaren al parafang d’un cotxe i arrencaren. Estesa a terra, li descarregaren les pistoles prop de la porta del cementeri de la localitat. Un testimoni dels fets ho va contar al periodista Llorenç Capellà Fornés: “A les tres i mitja de la matinada, un home que vetllava en el cementiri de Sencelles, un parent seu mort, va sentir gemecs

Joan Miquel Chacón i Nicolau

21

i insults de dona. Espaordit va apagar el llum i, procurant no fer renou, anà apropant-se a l’indret del qual procedien les veus. Ho sentia tot. A l’ampar de la paret era un protagonista passiu i invisible del que succeïa. Cercà a les palpentes i trobà una escletxa per on guaitar. De sobte la sang se li glaçà a les venes. Ell vivia a La Soledat i va reconèixer Pilar que també hi vivia. I va reconèixer els quatre homes que la martiritzaven, que també hi vivien. Tot l’escàndol quedava entre veïnats. Els homes violaren Pilar i quan era estesa en terra, retuda, li descarregaren el carregador de les pistoles a sobre.

Morta, l’arrossegaren pels peus fins a les portes del cementiri”.

22

El cas de Pilar Sánchez, la causa judicial núm. 901 de l’any 1936 parla de la troballa d’un cadàver d’una dona dins el terme municipal de Sencelles dia 20 de setembre de 1936. El cos de la víctima estava situat darrera d’uns arbusts. La persona que va trobar el cadàver, va avisar al cap de Falange del municipi, que es presentà juntament amb altres falangistes al lloc de fet.

Seguidament, traslladaren el cos al cementiri, on es va practicar l’autòpsia que va certificar que la causa de la mort era per arma de foc. Moments després, el jutge va ordenar la inhumació del cadàver a una fosa comuna del cementiri. Complides les tasques i seguint l’habitual protocol, es va elaborar un informe on constava els trets físics de la víctima i un tros del vestit que es guardà a les dependències del cementiri.

Sabem que un familiar de la víctima es va traslladar al cementeri i va reconèixer la seva roba, però no en va quedar constància judicial.

La documentació de la causa ens aporta i aclareix molt d’aspectes que desconeixíem de les darreres hores de la vida de Pilar Sánchez i els mètodes repressius que li aplicaren. El procediment judicial s’inicia amb la declaració d’una

persona que vivia prop d’on succeïren els fets. Aquesta va declarar que la nit del 17 al 18 de setembre de 1936 era a una caseta d’una finca denominada Son Palou, que estava situada molt a prop del lloc on trobaren el cos de Pilar Sánchez. Devers la una de la matinada va sentir uns tirs d’arma de foc. Asustat, es va aixecar i va fer una volta sense allunyar-se de la casa. No va veure res, però sí que va sentir el renou d’un cotxe que partia en direcció cap a Inca.

La resta d’acusats eren les següents persones: Andreu Ballester Gost, Sebastià Beltran Crespí, Bartomeu Fiol Bennàssar, Gabriel Mateu Llorens, Rafel Piña Pomar, Joan Pons Fornaris, Pere Pons Sastre, Felip Serra Cladera i Gabriel Siquier Servera.

L’endemà, dia 18, cap a les dues del capvespre, va trobar el cos d’una persona i va anar informar al cap de la Falange de Sencelles.

D’aquesta manera ho va fer constar a la seva declaració: «y fue en este momento cuando al pasar por el lado de un matorral tropezó con el cadáver de dicha mujer; seguidamente el declarante se volvió para Sancellas y dio conocimiento de ello al Jefe de Falange y, este a los falangistas, Juan Bennasar Oliver y Pedro Ramis Cirer, que con el declarante se trasladaron al lugar del suceso y allí encontraron dicho cadáver boca abajo y en estado de putrefacción y presentaba cuatro o cinco heridas producidas por arma de fuego y al mismo tiempo, todos recorrieron aquellos alrededores y encontraron una vaina de fusil o mosquetón, seguidamente dada la hora que era, se procedió a taparla con unas ramas para más tarde ir a recogerla, sin que se sepa quién fue, toda vez que el declarante ya había dado conocimiento al Jefe de Falange».

Continuarà el pròxim número.

Com era Sencelles fa un segle?

Continuant amb el tema de com eren els negocis a Sencelles fa un segle, en aquesta ocasió tornam a incidir amb més material sobre la marca de palo que s’elaborava a Sencelles: Palo Resolis.

beguda esmentada dins d’articles diversos, a manera de com qui deixa caure un detall, per si passa, passa....

Joan Florit i Horrach

Al setmanari El Obrero Balear, que se subtitulava com a Organo de la Agrupación Socialista. Defensor de la clase obrera, l’anunci rimat sortia en castellà. Aquest és de 1920.

On realment la imaginació desborda qualsevol expectativa és als anuncis de la tan coneguda revista satírica Foch y Fum. Aquesta revista, que va ser extremadament popular, va sortir al carrer, amb diverses etapes, entre 1917 i 1936. Era editada per Jordi Martí Rosselló, més conegut com a Es Mascle Ros i s’anunciava com a “setmanari bilingüe, inimich de ses penes y amich d’es bon humó”.

D’anuncis del palo de Sencelles n’hi varen sortir almanco 12 de diferents, des de 1918 fins a 1923 amb una gran inventiva, fent glosats en funció de l’actualitat o dels temes de moda durant aquella època: què hi havia una passa de grip? Idò miram d’encolomar el palo com a remei miraculós; què tens un poc de fluixedat? Idò has de prendre aquesta beguda que vigoritza!; què tens un poc de mal de ventre? Idò a la taverna a demanar una copa de palo que tot ho cura!

A part de publicitats com a tal, també moltes vegades hi sortia la

23

24

Noticiari de la parròquia de Sant Pere de Sencelles La tònica d’aquests darrers mesos, com per tot, a la nostra Parròquia s’ha destacat per seguir adaptant tota l’activitat que s’hi du a terme a les circumstàncies actuals. Sempre tenint en compte el que marca la llei en cada moment i per a cada acció, a totes les celebracions dominicals no deixem de demanar a Déu que s’acabi la pandèmia i que en tots els sentits puguem recuperar la normalitat. Si bé les restriccions han afectat molt la vida parroquial, confiem que ben aviat puguem reprendre totes les activitats ara aturades i que de bell nou l’Església sigui altre vegada la institució local que acompanya als nins, joves, adults i majors del nostre poble.

Mentre aquests moments arribin no s’ha baixat la guàrdia ni un sol moment en l’atenció als més necessitats. Quinzenalment el grup de Càritas segueix entregant les bosses de menjar a un nombre d’usuaris que cada cop és més elevat i durant els mesos de fred la Parròquia ha facilitat bombones de butà o sacs de llenya per encalentir algunes cases de famílies amb infants. Bona part d’aquesta tasca és possible gràcies, principalment, a la implicació de diverses institucions com l’Ajuntament de Sencelles, els serveis socials de la Mancomunitat del Pla o el Banc d’Aliments de Mallorca, la solidaritat dels alumnes del Col·legi Públic Can Bril, d’altres entitats locals, de tanta de gent que ha fet les seves aportacions a les guardioles que es repartiren per tots els comerços o els que s’acosten al Rebost Solidari fent entrega de generoses compres d’aliments.

Per millor complir amb les restriccions i recomanacions que dicten les autoritats sanitàries

a finals de novembre s’avançà a les 19h l’hora de totes les misses vespertines i funerals per així facilitar que tothom que hi participàs, una hora després ja pogués ser a casa.

Jordi Llabrés i Sans

Relleu en el grup de neteja Després del confinament i abans de la reobertura dels temples, com ja comentarem en el seu moment, s’aprofità per fer una neteja ben a fons a l’església parroquial. Per aquesta es demanà ajut a un bon grup de persones més joves les quals van respondre amb generositat. La seva arribada al grup de neteja i la constància posterior han permès el relleu generacional i que algunes d’elles es responsabilitzessin de tasques concretes com puguin ser el manteniment dels diversos altars i capelles. També ha estat possible que puntualment es garanteixi la desinfecció dels bancs i zones més transitades per la gent. Sense desmerèixer a tantes persones que durant anys han tingut cura de la neteja de la nostra església, val a dir que es nota la mà d’aquesta altre gent més jove que ara reforça al grup.

Advent i festa de la Immaculada El diumenge dia 29 de novembre vam encendre el primer ciri de la corona que anunciava que de ple dins l’Advent, ens encaminàvem cap al Nadal de Nostre Senyor. I envoltada de les riqueses espirituals d’aquest temps d’espera i d’esperança, l’Església celebra la solemnitat de la Immaculada Concepció.

Dins aquell context, el dia de la vigília celebrarem el 169 aniversari de la fundació del Convent de la Caritat i de la professió religiosa de les germanes que en van formar

25

la primera comunitat. Per les mateixes raons de la pandèmia i per insistir les autoritats sanitàries en què no es promoguin grans concentracions de gent en espais petits i poc ventilats, varem celebrar la missa d’acció de gràcies a l’església parroquial. El sr. Rector en la seva homilia tingué paraules molt sentides tot recordant aquell capítol històric que va ser decisiu en la vida de la Beata Francinaina i crucial en la història del nostre poble. En acabar la celebració, mossèn Josep va convidar a tots els presents a entonar els “Goigs” posant atenció en l’estrofa que tracta de la fundació, mentre que tots ens acostéssim a venerar la imatge de la Beata i la seva relíquia amb una inclinació, ja que ara per evitar contagis es prohibeix besar els objectes sagrats.

El dia de la Puríssima, a l’hora de costum es celebrà l’ofici. Ambdós dies, gràcies a la voluntat de la capellera encarregada, la capella lluïa magnífica, encesa de llums i adornada de flors blanques que bé ens recordaven la puresa d’Aquella que la presideix i que és l’autora del Creador.

El betlem de la capella del Roser Centenars de persones aprofitaren les passades festes de Nadal per visitar el monumental betlem mallorquí que es muntà a la capella

26

del Roser gràcies als mestres Miquel Àngel Moncadas i Batle i Joan Miquel Truyols i Mas. El dissabte dia 19 es dugué a terme l’obertura oficial, després d’un concert de “Nadales d’altre temps” a càrrec del grup SOLNEGRE, el sr. Bisbe de Mallorca, monsenyor Sebastià Taltavull beneí el muntatge.

Aquest, amb un desplegament fabulós aconseguia, amb escreix, presentar-nos el Naixement de Jesús i les escenes bíbliques i casolanes que l’envoltaren: l’anunciació dels àngels, les adoracions dels pastors, la visita dels Reis d’Orient per ofrenar els seus presents...

L’enginy i els gust exquisit i rigorós, manifestat pels seus autors ens permetia endinsar-nos en aquell fet que marcà substancialment la història universal. Tot ambientat en la vida dels nostres avantpassats, vam poder veure com s’hi escenificaven els costums, tradicions i oficis propis dels indrets mallorquins. D’aquells que tenien com a rerefons els paratges de muntanya o els de la planura mallorquina que s’allarga fins a tocar la mar.

Matines de Nadal Arribada la nit de Nadal la nostra parròquia tornà a treure les seves gales per celebrar de manera solemne el Naixement del Fill de Déu. Per evitar una massificació de persones a les Matines, es celebrà una missa amb ressonàncies nadalenques a les 18h, la qual ja es va veure prou concorreguda. A les 19:30h l’anunciada celebració de la Vigília.

Aquest any, cantà la Sibil·la n’Antònia Vallès Ramis, i na Llúcia Lloret González va interpretar el cant dels àngels. Un estol de cantadores a damunt el cor, acompanyades de l’orgue, animaren la

celebració amb altres càntics i nadales.

Festa dels Reis d’Orient És d’agrair l’organització que l’Ajuntament de Sencelles va fer de la colcada dels Reis d’Orient el passat dia 5 de gener. D’aquesta manera, amb un magnífic seguici de carrosses i personatges fantàstics, sense aturades i evitant el contacte entre Ses Majestats i tota la gent, es va mantenir la il·lusió dels infants i adults del nostre poble. Després d’acomplir amb l’itinerari establert, Melción, Gaspar i Baltasar baixaren en el Convent de la Caritat, on foren rebuts per les autoritats locals i van fer ofrena dels seus presents d’or, encens i mirra al Nin Jesús.

Noces d’argent sacerdotals de mossèn Josep Adrover Dia 7 de gener del present any, el nostre rector vivia amb goig els primers vint-i-cinc anys de la seva ordenació sacerdotal. Era l’any 1996, a l’església parroquial de la Mare de Déu dels Dolors de Manacor, que rebé la Unció de l’Orde Sagrat de mans del bisbe de Mallorca monsenyor Teodoro Úbeda i juntament amb els seus condeixebles mossèn Jaume Estela i mossèn Josep Cerdà.

Uns dies després celebrà la seva missa nova a l’església parroquial de Calonge, el seu poble natal. El dia que coincidia amb les seves noces d’argent sacerdotals, per ser dijous, digué una missa d’acció de gràcies als peus de la Mare de Déu, a l’església de Costitx. A l’endemà la celebrà a la capella del Convent de la Caritat de Sencelles, a la vora del sepulcre de la Beata Francinaina.

Festes de Sant Antoni i Sant Blai Si bé el Bisbat de Mallorca aquest any ha prohibit la celebració de les tradicionals beneïdes de Sant Antoni Abat, les misses de la vigília

i del dia de la festa a la nostra parròquia, acabaren amb una visita espiritual a la seva capella i una pregària de protecció per tots els animals de companyia o dels camps de Sencelles.

Per altre banda, el cap de setmana anterior i posterior a la festa de Sant Blai s’han beneït els fruits, aliments i remeis bons per els constipats i mal de coll. El que no s’ha fet aquest any ha estat la imposició d’oli beneït a les gargamelles.

Durant aquests dies i per aquest acte tan apreciat de la gent que serva les costums dels nostres majors i confia amb la benvolença de Sant Blai, la seva imatge s’ha tornat a col·locar, com de costum, a l’altar de major.

Cap de fibló El passat dia 22 de gener, a mitjan matí, un cap de fibló sacsà de bell nou el nostre terme municipal de Sencelles havent de comptabilitzar greus desperfectes per la caiguda d’arbres, parets i pals d’instal·lacions elèctriques. No foren poques les teulades que es veren afectades i, entre aquestes i amb prou consideració, la de l’església parroquial. Sis zones de la coberta quedaren malmeses en haver volat o haver-s’hi esfondrat les teules. Ben aviat vingueren fins a Sencelles el pèrits del Bisbat de Mallorca i el mestre d’obres per valorar in situ la magnitud de la situació. A hores d’ara estan estudiant la viabilitat de les diverses propostes per esmenar els mals ocasionats i evitar el deteriorament de tota la construcció.

27

Festa de Santa Àgueda Els primers dies del mes de febrer, la comunitat cristiana de Sencelles ha donat glòria a Déu tot celebrant la festa de la patrona local, la verge i màrtir Santa Àgueda. Enguany tot i que s’han agut de suspendre els actes populars per culpa de la pandèmia, alguns s’han pogut adaptar. Aquells dies entre la gent sencellera s’havia fet viral un vídeo editat per l’Ajuntament de Sencelles i en el que hi participin més de 50 sencellers i sencelleres que posen de manifest que la devoció a Santa Àgueda apresa dels majors, avui és un sentiment ben viu i amb garanties de futur.

Es pot visualitzar a https://youtu. be/9XsqbzbWSZ4 Els dies previs a la celebració, el campanar de la Parròquia es va il·luminar d’una manera especial per anunciar a tots els veïns del poble i aquells que ho vessin d’enfora que Sencelles, malgrat tot, honora a la seva patrona. Hi prenien especial protagonisme els rajos de llum vermella que sortien per les vint finestres que te la torre i que eren una al·lusió a la sang vessada pels màrtirs.

28

Ja el dia 5 de febrer es celebrà l’ofici solemne que aquest any presidí mossèn Nadal Bernat i Salas, vicari judicial del Bisbat de Mallorca.

En el transcurs del mateix, com cada any es renovà el vot agraït que feren els avantpassats de celebrar sempre aquesta festa. Es pregà per tot el poble i les entitats que el formen, pels devots de Santa Àgueda i pels que

s’hi encomanen a causa de les malalties dels pits, pels pagesos de tot arreu que el seu treball, molt sovint, depèn de la pluja del cel i, també, per tots aquells que eren habituals en aquesta diada i ara donades les circumstàncies actuals no s’hi podien fer presents.

S’estrenaran uns goigs nous que ha compost Rafel Bordoy i Pomar, musicats per Francesc Crespí i Cañellas i que ha il·lustrat Miquel Àngel Moncadas i Batle. Porten per títol “Goigs a la Gloriosa Verge i Màrtir Santa Àgueda, que li canten els seus devots a la capelleta de la Plaça de l’Obra de Sencelles”.

Hi assistiren les autoritats locals.

L’aforament de 140 persones permès per a l’ocasió es completà, tot garantint en cada moment la distància entre tots els presents i les mesures higièniques. L’ofici solemne, com a nota important, acabà amb una oració especial que feu el rector mossèn Josep Adrover i Vallbona davant la relíquia de Santa Àgueda demanant que s’acabi la pandèmia de la Covid-19.

Cal apuntar que a primera hora del matí, quan l’església ja era oberta i durant el capvespre, foren moltes les persones que s’acostaren fins l’altar de la Patrona ja que per motius laborals o altres raons, aquestes no podien fer-se presents a l’ofici.

Aquest 2021 es registre una efemèride important, la del 375è aniversari de la oficialització del patronat de Santa Àgueda a Sencelles. Esdeveniment que esperem poder celebrar l’any que ve, sense restriccions i com l’ocasió be es mereix.

Festa de la Mare de Déu de Lourdes Amb especial entusiasme hem celebrat aquest any la festa de la Mare de Déu de Lourdes. Cal tenir present que la seva diada

coincideix amb la Jornada Mundial del Malalt donat que a Ella s’hi encomanen aquells que veuen limitada la seva salut. En un any en que la malaltia provocada per la Covid-19 afecta a tanta de gent i està causant preocupació a nivell mundial, no podíem fer altre cosa que dirigir-nos al seu altar, amb senyes d’amor filial i tot invocant el seu esguard. Un cop haver celebrat l’Eucaristia, amb solemne processó ens dirigírem al Roser, on hi ha la capella de la Gruta de Lourdes. Precedia l’estendard de la Immaculada Concepció i presidia la relíquia autentificada de la vident Santa Bernadeta Soubirous, que per aquesta ocasió havia prestat el seu propietari Don Pere Carles Ayala i Cladera. Durant el trajecte que recorregué per dins la nau de l’església, seguint el costum del santuari matriu dels Pirineus francesos, es cantà amb força i enardiment l’Ave Maria de Lourdes (himne popular amb el que veneren la Mare de Déu de Lourdes els seus devots de Sencelles) i que amb novella edició s’incorpora dins la col·lecció “Els Goigs de Sencelles” nº 11.

La visita espiritual a aquesta capella que, per a l’ocasió, oferia extraordinària il·luminació i exorno floral gràcies al zel de la seva capellera, consistí amb la recitació de les mateixes pregàries que es feren a la Seu en motiu de la missa que organitzà l’Hospitalitat de Lourdes a Mallorca per la seva festa i la Jornada dels Malalts. Tot acabà amb el cant de la Salve Regina i la veneració de la imatge de la Mare de Déu i de la relíquia de Santa Bernadeta seguint les recomanacions sanitàries. Tots els presents foren obsequiats amb una bella estampa impresa a color i que reprodueix fotogràficament la gruta de Lourdes de l’església parroquial de Sencelles.

De ple en el temps de Quaresma Quan entregam aquest noticiari

per a l’edició del present número de Sa Sella, ja ens trobem de ple dins el temps de Quaresma. Iniciarem aquest camí que ens ofereix l’oportunitat de reconciliarnos amb Déu i celebrar millor la Pasqua de la seva Resurrecció, dimecres dia 17 de febrer amb la celebració de la Cendra. A l’altar major de l’església es bescanvià l’adornament habitual per un altre més acord amb el temps penitencial que ens proposa l’Església i la presència del “sant Crist gros” que ens convida a meditar amb més profunditat la Passió de Jesús.

Un nou col·laborador a la nostra parròquia de Sencelles Dia 26 de febrer arribava a Sencelles en Lázaro Mengue Mengue Eyeng, natural de Guinea Equatorial i que actualment acompleix els seus estudis eclesiàstics en el Seminari de Sant Pere de Mallorca. Amb 27 anys d’edat es troba en una etapa important que es desenvolupa pastoralment a fora del mateix seminari, vinculant-se al dinamisme de la comunitat a la que ha estat enviat i posantse al servei de la mateixa amb els coneixements rebuts durant els anys de formació.

Romandrà a Sencelles, cada setmana, de divendres a diumenge i serà habitual veure’l participar de les nostres celebracions dominicals. Just els primers dies d’estada a Sencelles, que coincidiren amb la festa de la Beata Francinaina, ja va manifestar trobar-se a gust entre nosaltres.

Ara i en tot moment li desitgem una bona i fructífera etapa.

29

Fra Joan Planas Pedro Fidel Castro i Lliteras, geògraf i historiador local

He sabut que a Sencelles se celebrà, el passat desembre, una missa en record del màrtir de la caritat Fra Joan Planas. No voldria deixar passar l’oportunitat d’escriure una petita remembrança en honor seu des del poble de Son Servera, on encara en feim memòria i el recordam com un dels herois de la lluita contra la pesta que assolà la nostra vila l’any 1820.

La pesta es començà a estendre per Son Servera durant la segona meitat de maig de l’any 1820, tot i que encara faltaven setmanes perquè les autoritats sanitàries de Mallorca reconeguessin la malaltia com allò que era. Les notícies es movien lentament en un principi i no fou fins dia 27 de maig que començaren a arribar els voluntaris, sense saber a què s’exposaven.

Tot i que aquests voluntaris foren religiosos, facultatius en medicina i farmàcia, militars, civils i fins i tot presidiaris, p o s a r é e s p e c i a l esment en el primer grup.

30

El primer en arribar a Son Servera fou el frare franciscà observant d’Artà Sebastià Seguí, amb l’objectiu d’ajudat al vicari Don Josep Maria Sureda en l’administració dels Sagraments. Però fra Sebastià es trobà sol perquè aquell mateix dia el vicari havia fugit cap a Artà i no tornà fins una setmana més tard.

Dia 28 de maig es presentà a Son Servera Fra Agustí Santandreu, provinent del Convent dels Agustins de Felanitx, avisat de la mort del seu pare i sense saber què

passava a Son Servera; ell es posà també a donar els sagraments però pocs dies després emmalaltí i no sortí de l’Hospital fins el mes de desembre.

Dia 2 de juny ja morien a Son Servera desenes de persones cada dia i, exaltats pels ànims d’administrar pastura espiritual al serverins, partiren cap a Son Servera altres cinc frares franciscans observants d’Artà: Fra Bartomeu Duran, Fra Bartomeu Galí, Fra Domingo Tous, Fra Josep Moll i el llec Fra Joan Vaquer. Els frares franciscans observants es dedicaren quasi en exclusiu durant la primera setmana a administrar els Sagraments, i les seves cartes són pràcticament la única forma que tenim de saber aproximadament el nombre de morts que hi hagué aquells dies, perquè en elles feien un recompte de les Extremuncions i els Viàtics que realitzaven cada dia. Més tard exerciren tot tipus de feines, normalment no relacionades amb el tracte directe de les ferides físiques dels malalt: algun d’ells treballà de secretari de l’Ajuntament i la Junta Local de Sanitat, altres en l’organització i construcció dels campaments, en la desinfecció del poble o a la cuina comuna.

Cap dels franciscans morí a Son Servera i, tot i que són recordats, no causaren tanta impressió com els frares carmelites, que foren els següents en arribar.

Dia 7 de juny, la Junta Superior de Sanitat demanà al bisbe Pedro González Vallejo que fes una crida als religiosos trapencs per anar a ajudar als malalts i dia 8 de juny la crida fou general. A més, el mateix bisbe s’oferí a pagar les despeses per a l’ajuda i manteniment dels serverins mentre fos necessari.

Probablement fou dia 9 de juny

quan el senceller Fra Joan Planas i el seu company Fra Antoni Ferrà, ambdós del Convent dels Carmelites de l’Antiga Observança de Ciutat, s’oferiren a ajudar allà on poguessin ser més útils. El que sí sabem amb seguretat és que dia 10 de juny la Junta Superior de Sanitat enviava una carta al Coronell Don Josep Ferrer, encarregat de la tropa que formava el cordó sanitari, informant de l’arribada durant els següents dies de dos carmelites que podien ser enviats al poble on fossen més necessaris.

Dia 11 de juny, diumenge, deien adeu als seus germans i partien disposats a vèncer o morir si Déu ho considerava necessari.

Dia 12 de juny ja eren a Manacor i probablement s’hagueren de dirigir al Quarter General del Cordó, que en aquells moments es trobava a les cases de s’Espital, als afores de Manacor. Allà, tot i que Artà estava en condicions similars a les de Son Servera, reberen les ordres de dirigir-se al segon poble.

Passaren així a aquell lloc en el moment màxim de la tragèdia, arribant dia 14, en que moriren a Son Servera 39 persones, entre elles el doctor Don Miquel Pasqual, l’enviat de Palma per fer-se càrrec de la situació.

D’ençà del primer moment la seva feina consistí en atendre als malalts de l’Hospital, i també als que es trobaven repartits per totes les cases del poble. Sembla que, fins i tot, hi havia pobres desgraciats que havien estat abandonats per les seves famílies, deixant-los ajaguts als llits i sense cap ajut. La feina dels germans carmelites fou molt ben valorada des del primer moment: dia 16 de juny el doctor Joan Lliteres escrigué que el terror era estès entre la població i que, tot i ser fundat era, excessiu i inhumà, provocant que els particulars no cuidessin als malalts, però que gràcies a l’arribada dels dos carmelites, al parecer guiados de la más acertada caridad, se veié

amb confiança de poder assistir millor als malalts.

Dia 20 de juny el doctor Lliteres tornà a fer referència a la falta d’assistència a molts malalts, perquè la majoria d’infermers no ho feien de bona voluntat sinó per obligació. Ho podem entendre perfectament si sabem, per exemple, que en quatre dies emmalaltiren 40 de les persones que d’alguna manera treballaven en l’intent de controlar la situació.

Així, aquell dia el doctor Lliteres posa com a exemple a Fra Joan Planas: las disposiciones sanitarias no son guardadas debidamente ni cumplidas, ni creemos puedan serlo mientras no vengan individuos celosos y animados con la Caridad Cristiana que con ejemplar demuestra el religioso Carmelita Fray Juan Planas.

Per desgràcia, Fra Joan i Fra Toni no estaven lliures del perill i pocs dies després el segon caigué malalt per primera vegada, tot i que dia 25 ja semblava recuperat (aquests fets no els esmenta cap dels doctors de Son Servera, si no que ho sabem per una carta del vicari al pare Antoni Verger, superior dels Carmelites de Ciutat).

Per altra part, dia 26 es posava malalt Fra Joan, la seva malaltia tengué les característiques dels casos més greus però els metges no tengueren temps de descriure la seva evolució. Moria, finalment,

31

poble, que ja havia quedat ple.

dia 29 de juny capvespre. Els seus darrers moments, ens ho confirmen tant els doctors com el vicari de Son Servera, va ser atès de forma competent i caritativa, amb tots els mitjans de que disposava l’Art de la Medicina perquè se ha procurado corresponder en su enfermedad a los caritativos e incesantes servicios que había prestado a estos infelices dolientes, que en efecto han sido extraordinarios.

I afegeix: recordar a Vs la suma falta harán los cuatro capuchinos pedidos para reemplazo del difunto Fray Juan.

La mort de Fra Joan Planas és una de les poques que queden registrades amb hora i dia dins els milers de cartes que formen els arxius de la tragèdia del llevant de Mallorca durant l’any 1820. I no es mereix menys aquell del que, a l’informe de l’any següent sobre tots els religiosos que passaren per Son Servera en temps de la desgràcies, les autoritats del poble escrigueren les següents paraules: Fra Juan Planas no ha tenido semejante en la asistencia que ha prestado a los pobres contagiados. La seva defunció fou seguida per la recaiguda en la malaltia i mort de Fra Antoni Ferrà, dies 5 i 8 de juliol.

32

Per la data en que ocorregueren les seves morts, probablement tots dos foren enterrats al lloc anomenat Clot d’en Meco, als afores de Son Servera i no gaire enfora del primer cementeri del

Després d’aquests dos heroics religiosos, encara n’entraren a Son Servera alguns altres: dia 19 de juny foren els caputxins Fra Mateu Alemany de Consell i Fra Dionisio de Sant Joan, que treballaren com a responsable del magatzem i com a encarregat de l’atenció als convalescents als campaments; i dia 17 de juliol, els darrers religiosos en entrar foren Fra Gabriel Maimó del Convent dels Franciscans de Petra, Fra Pasqual Mates, del Convent de Jesús Extramurs i Fra Nicolau Mir, del Convent de Sant Domingo d’Inca.

Tots aquests religiosos, ja sia per la feina que feren o perquè arribaren quan la malaltia ja estava controlada i la seva presència no fou tan rellevant, no són recordats com els pares carmelites. Aquests, per recomanació del Reverend Don Miquel Cifre Martí, que residí a Son Servera 27 anys (1933-1960) foren honorats amb un carrer per fer-ne memòria: el carrer del Fang, que feia segles que rebia aquest nom, passà a ser el Carrer dels Carmelites.

Aquest honor és compartit només amb dos personatges més a Son Servera: el Bisbe Pedro González Vallejo rebé un carrer pel bé que feu per Son Servera, primer aportant diners per a les despeses de la pesta i, més tard, proveint per al manteniment dels orfes de la malaltia; i segon, el doctor Joan Lliteres Gili, que s’encarregà del poble després de la mort del metge enviat des de Ciutat i aconseguí posar ordre enmig del caos del moment.

Finalment, l’honor més alt és per Sant Ignasi, que dona nom al carrer de l’Ajuntament i és la festa promesa dels serverins, amb la que cada dia 1 de febrer celebram la fi del cordó sanitari que aïllà durant vuit mesos el llevant de Mallorca de la resta del món.

En aquesta ocasió aquesta secció presenta dues notícies publicades a mitjan del segle XIX. La primera és del diari El Propagador Balear de dia 9 d’abril 1837 i fa un repàs a l’actualitat del municipi dedicant especial atenció a temes agrícoles.

Aquí teniu la transcripció per si un cas no es llegeix bé la imatge del retall del periòdic.

Hemeroteca curiosa Miranda Miret Mayrata

SANSELLAS. Las sementeras presentan muy buen aspecto, aunque la nieve y fríos han destruido todas las flores de las habas que principiaban á formarse, como igualmente todos los almendrones.

El vicario presidente de esta parroquia ha dado una buena aplicación de la limosna de la cuaresma que predicó, pues que por las fiestas de resureccion dio tres tercias de carne y una libra de arroz á cada pobre del hospicio, practicando lo mismo con algunas otras familias pobres de fuera del propio hospicio.

El Ayuntamiento ha practicado las diligencias conducentes, para blanquear las paredes de los cementerios rurales de esta villa y pueblos sufragáneos de Costix y Biniali, que se hallan en muy mal estado en razón de las lluvias.

La segona notícia és del diari oficial Gaceta de Madrid de dia 13 de setembre de 1836, en concret del número 640, pàgina 4. A l’article ens parla de les festes que feren al nostre municipi en rebre el retrat de la nova reina Isabel II (18301904) abans de col·locar-lo al saló de sessions del consistori. Crec que no fa falta transcriure el text ja que es llegeix prou bé.

33

Amb elles Aina Mª Llabrés i Llabrés

Comença una secció nova, Amb elles, que esper que us agradi.

Quantes vegades ens han fet la broma de Van amb elles i tornen sense elles? Des d’aquí volem parlar d’elles i veure la importància que tenen en la societat. A poc a poc, anirem coneixent diferents temes que afecten a tothom, però que sobretot pateixen elles .

Abans d’endinsar-nos en segons quines qüestions, crec que és important que deixem clar què és el feminisme. El feminisme

té moltes definicions diferents, més senzilles o complexes, però totes tenen la mateixa finalitat: una societat igualitària en drets i oportunitats entre homes i dones.

De vegades la gent pensa que és el contrari del masclisme, que el que creu és que l’home és superior a la dona, però realment no és així. El feminisme vol un món més just per a tothom, amb les mateixes igualtats d’oportunitats independentment si ets home o dona. No sona gens malament, a que no? Idò fa molts segles que s’està lluitant per aquesta causa tan justa, i que, com veurem a poc a poc, encara no hem aconseguit. Tot i haver avançat molt des de les dones gregues que no tenien dret a sortir d’una habitació de ca seva, encara ara hi ha llocs del món on les dones tampoc poden sortir de casa sense un home.

Tenim molt per agrair a les feministes que ens han precedit, però també tenim molt per lluitar encara, perquè un altre món és possible i, com deia l’escriptora afroamericana Audre Lorde no seré una dona lliure mentre hi hagi dones sotmeses.

34

Per entendre el sotmetiment que patim les dones hem de pensar en un iceberg, aquell tros de gel gegant de dins la mar del qual només en veim una petita part i que la majoria està dins l’aigua (la pel·li Titànic). La part que veim són les violències visibles que pateix la dona per part de l’home (assassinat, violació, insults). Però

hi ha unes violències que no es veuen i també existeixen i van des dels micromasclismes (el futbol és cosa de nins i les pepes de nines) fins a la humiliació, passant pel xantatge emocional, acudits i publicitats sexistes… petits gestos interioritzats que s’acumulen i formen una societat que fa que els homes dominin, amb major o menor mesura, les dones. De la violència masclista en parlarem en un altra ocasió, però hem de pensar que els assassinats no són cosa de 4 bojos que se’ls creuen els cables. Sovint, abans d’assassinar, els maltractadors

fan passar les seves víctimes per moltes de les etapes invisibles. Per tant, l’assassinat és la punta final de la violència masclista.

Deix aquí dues recomanacions: un llibre per començar amb el tema del feminisme que ho explica tot clarament i sense teories que ens facin bullir el cap: Feminisme per a microones de Natza Farré; i una cançó, el poema de Maria Mercè Marçal 8 de març musicat per Pau Alabajos i cantat per Gemma Humet, Meritxell Gené i Marta Rius. Esper que us agradin!.

Sa Sella va de noces Miranda Miret Mayrata

En aquesta ocasió, en aquesta secció que surt quan pot, hi trobam en Bartomeu Vallés i Oliver de can Merris i n’Antònia Ramis i Aloy de Son Palou, veïna de Pina.

L’enllaç va ser a l’església del convent de Sant Francesc de Palma en dissabte dia 15 de gener de 1949.

Foto amablement cedida per l’Arxiu i Museu de l’Educació de les Illes Balears (AMEIB) radicat a Inca.

35