Hemeroteca curiosa Del món fins a Sencelles Fites etnològiques Notícies fresques
Noticiari Agència de Selleters
Octubre Dia 4. Pintades. Diversos veïnats de la zona del carrer Serra i Escultor Llabrés Mudoy varen patir pintades a les portes per part de joves que es dediquen a fer competicions de firmar a quants més llocs millor, per anar marcant territori. Dia 5. Riquesa. Segons dades de l’Agència Tributària, i en base a les declaracions de renda de l’any 2018, el municipi de Sencelles tenia per habitant (3.290 persones) una renda mitjana de 23.275 euros. La mitjana de tot Espanya era de 18.500 euros. Dia 6. Incidència. Del virus Covid-19 al municipi de Sencelles amb dades fins a dia 5 d’octubre havia estat de 20 casos confirmats, el que suposa una taxa de 608 per cada 100.000. Durant els darrers 14 dies no s’havia notificat cap cas nou.
cremadissos al nostre municipi es poden encendre dimecres d’horabaixa i dissabte de matí. Dia 16. Contacontes. A la Biblioteca a base de figures fetes amb el joc de Lego amb Robòtix Balears. Dia 17. Jornada. De neteja de camins de la zona de Jornets organitzat per la Regidoria de Medio Ambient de l’ajuntament de Sencelles amb berenada de franc a la caseta de Sarissal de la Beata Francinaina. Dia 18. Motociclisme. El pilot binialer Joan Mir i Mayrata, en haver quedat en tercera posició del Gran Premi d’Aragó, va passar a liderar la classificació del mundial de la categoria reina MotoGP.
Dia 13. Cessió. De la part empedrada de la Plaça a l’Ajuntament, per part de la Parròquia, perquè s’hi puguin fer les obres de remodelació. Dia 15. Inici. De les obres d’acondicionament de la part antiga del cementeri. Les dues campanyes d’excavació per trobar la fossa comuna amb els cossos dels represaliats de l’any 1936 va deixar la zona molt malmesa. També s’aprofità per substituir les rajoles per formigó estampat.
2
Dia 16. Permís. Municipal per cremar les restes vegetals després de la prohibició estival per prevenir els incendis forestals. Els
Dia 19. Dades. Actualitzades de la pandèmia. En aquest dia hi havia al nostre municipi 4 casos actius. Des del principi de la pandèmia del Covid-s9 se n’havien comptat 17 i una sola víctima mortal. Dia 22. Concurs. De fotografia titulat Viure Llegint a la Biblioteca per celebrar el Dia Internacional de les Biblioteque. Dia 23. Contacontes. Musicat amb
En Joan de Sa Maleta a la Biblioteca Ruta Arqueològica amb la companyia Illamusical. Sencelles-Costitx amb el títol Salve silva!, qui Dia 27. Darrers. Retocs a les s’amaga a la natura! obres d’acondicionament de en la versió infantil i la part inferior del cementeri de Salve silva!, les flors i Sencelles a punt per acollir les els arbres en l’Antiga visites de Tots Sants. També Roma, en la versió per s’ha fet una escala nova que a adults, al cementeri connecta la carrera dels pins de de Sencelles. davant amb l’aparcament lateral. Dia 8. Triomf. Del Dia 28. Visites. Als difunts enterrats pilot binialer Joan Mir als cementeris de Sencelles i de i Mayrata al circuit Biniali escalonades durant tota la de Xest, al gran premi d’Europa, setmana per les recomanacions que consolida el d’evitar aglomeracions pel virus. seu lideratge a la categoria de MotoGP. DIa 29. Contacontes. Teatralitzat titulat Passejant Dia 9. Nova. per Halloween a la Biblioteca Publicació mensual amb la companyia Teatrèmol. sobre la comarca del Pla de Mallorca. El Pla Novembre va dedicar el número del mes d’octubre Dia 1. Visita. Als difunts dels dos a les revistes que cementeris del nostre municipi. s’editen a la comarca, i El de Sencelles celebra dos- Sa Sella hi tengué una cents anys de funcionament. pàgina. Podeu accedir a la nova publicació Dia 2. Tots Sants. Amb actes amb el següent enllaç: http:// íntims i prohibició d’aglomeracions plademallorcaxxi.com/es/el-pla/ a causa de la pandèmia. Dia 4. Enregistrament. D’un curtmetratge a la placeta de Son Morei i al Poliesportiu. El trull de les càmeres i els actors va mobilitzar molts de curiosos. Dia 7. Taller. Organitzat per la
Dia 11. Oberta. La nova botiga d’alimentació situada allà on hi havia l’oficina de la Banca March. Dia 15. Campió. Del Món de motociclisme en la categoria MotoGP per al binialer Joan Mir i Mairata.
3
Dia 15. Primer. Trofeu de ciclisme Ajuntament de Sencelles disputat al nostre municipi. Va incloure una prova femenina validable per a la Challenge de Fèmines de Garden Hotels i la Supercopa Mallorca Base. Dia 16. Nou. Cartell de promoció turística de la marca Pla de Mallorca instal·lat als 14 municipis de la comarca. A Sencelles s’ha col·locat al carrer d’Antoni Maura, just davant la part lateral de l’ajuntament. Dia 17. Reducció. L’ajuntament de Sencelles va decidir, per unanimitat en sessió plenària, abaixar els rebuts per a l’eliminació dels fems entre un 10% i un 40% amb la implantació del sistema de la bossa vermella. Dia 18. Suspesos. Tots els cursos i activitats educatives per a persones adultes que cada any escolar organitzava als distints pobles la Mancomunitat del Pla. A causa de la Covid i en vista que havien de ser 100% presencial, s’arribà a la conclusió que era inviable fer-ho.
4
Dia 19. Devolució. Als pagesos dels locals de les antigues cambres agràries que varen ser venuts per part de la Conselleria d’Agricultura. El Parlament va aprovar tornar a les organitzacions a g r à r i e s pageses els doblers dels locals venuts o la propietat els edificis encara sense vendre,
com la del local del Sindicat Agrícola de Sencelles, situat carreró de la placeta de Son Morei. Dia 23. Inici. Del treballs de digitalització de documentació depositada a l’Arxiu Municipal de Sencelles amb seu a l’edifici de l’antic Quarter. També s’ha incorporat a l’Arxiu la documentació de l’antina Cambra Agrària de Sencelles del carreró de la placeta de Son Morei. Les tasques compten amb una subvenció del Consell de Mallorca. Dia 24. Canvis. A partir de dia primer de gener amb la mecànica de treure els fems al carrer. S’implantarà el sistema de la bossa vermella el que permetrà aconseguir els descomptes anunciats. Dia 25. Donació. De sang al local dels padrins de Sencelles per part de la unitat mòbil del Banc de Sang i Teixits. Dia 25. Concentració. A Sencelles per celebrar el Dia Mundial contra les Violències de Gènere amb un minut de silenci, lectura d’un manifest i una performança a càrrec del Grup Feminista de Sencelles i l’Associació Tia Xiroia. Dia 30. Tanca. Les seves portes un negoci a la vila. Piscinas Antonio Lara de la cantonada del carrer dels Jardins amb el carrer des Rafal desapareix.
Desembre Dia 7. Nou. Forn de pa i pastissos obert a Sencelles, al carrer des Rafal núm. 7. Na Carolina ha posat el seu nou negoci on hi havia darrerament Piscinas Antonio Lara. Dia 12. Premi. Mallorca a les Protecció Civil les quals hi ha
Del Consell de agrupacions de de l’illa entre la de Sencelles.
Dia 13. Embós.Monumental a Sencelles i a Biniali com a conseqüència del tancament de l’autopista d’Inca a l’alçada de Santa Maria del Camí per les obres del nou enllaç amb els polígons industrials de Consell i de Son Llaüt. Dia 16. Premi. 31 de Desembre de l’Obra Cultural Balear que té el nom del senceller Bartomeu Oliver i Amengual per a l’Associació d’Amics del Poble Sahrauí de les Illes Balears. Dia 17. Visita. Guiada per Tomàs Vibot a Pollença organitzada per la Fundació Mossèn Bartomeu Oliver. Dia 18. Exposició. Col·lectiva per les festes de Nadal al Casal de Cultura de Can Garau organitzada per Sencelles Difusió Cultural. Dia 19. Mercat. Sense Plàstics és la campanya iniciada per la Regidoria de Participació i Medi Ambient per reduir l’ús de plàstic. S’havia programat tot un seguit d’activitats que varen ser suspeses
per agreujament de la pandèmia. Dia 19. Inauguració. Del betlem monumental de Biniali, instal·lat a l’antiga capella del Convent de les Franciscanes, que durant 5 anys seguits ha fet en Tolo Cabot. Dia 19. Concert. De Nadal a la l’església de Sant Pere de Sencelles amb el duo Solnegre 2020 i posterior benedicció i obertura del betlem de Sencelles, a càrrec del Bisbe de Mallorca Sebastià Taltavull, instal·lat a la capella Fonda. Els artistes betlemistes són el binialer Miquel Àngel Moncadas Batle i Joan Miquel Truyols. Dia 19. Taller. Suspès de construcció d’estructures amb fusta i cordes, organitzat per la Ruta Arqueològica Sencelles-Costitx amb el títol de Construccions Prehistòriques, al jaciment de la Cova del Camp del Bisbe. Dia 20. Mercat. De Nadal que va haver de ser suspès per l’augment
5
de la incidència de la COVID 19. Dia 24. Sibil·la. Tot i les restriccions i el toc de queda, les matines se celebraren a la parròquia de Sant Pere de Sencelles, amb Antònia Vallès i Ramis de ca na Raspeta, com a sibil·la. A Biniali fou na Catalina Ramon de can Carrina.
Redacció: Joan Florit i Horrach Jordi Llabrés i Sans Guillem Mut i Llabrés Col·laboradors: Bartomeu Adrover i Vich Xisca Alomar Joan Miquel Chacón i Nicolau Jane F. Sutcliffe Toni Ferragut Mayrata Miranda Miret Mayrata Miquel Àngel Oliver i Oliver Jaume Perelló i Llabrés Maria Vich i Cirer Guillem Zuazaga i Llabrés
6
REVISTA SA SELLA sasella@hotmail.com C/. A. Llabrés Mudoi, 18 07140 Sencelles (Mallorca) Edita: Centre Cultural de Sencelles.
Coberta: Foto Xisca Alomar. Contraportada: Foto Miquel Àngel Oliver i Oliver. Depòsit legal: PM-400-89 Impressió: Gràfiques Rubines, Binissalem. Els articles d’aquesta revista expressen únicament l’opinió dels propis autors. Pàgina web:
www.sasella.org
Amb la col·laboració de:
Actualitat de Sencelles Guillem Zuazaga i Llabrés
7
Els Reis d’Orient i algunes apreciacions de la seva festa a Sencelles Jordi Llabrés i Sans, cronista oficial de Sencelles
8
L’evangelista Sant Mateu ens explica que dels confins més allunyats de l’Orient arribaren fins a la Betlem de Judea, en temps del Rei Herodes, tres personatges amb la intenció de rendir honors al Messies, rei dels jueus, que havia nat envoltat de pobresa a dins una establia. Venien de l’Orient, de l’orient de Judea, o sigui de l’Àsia Menor, seguint el rastre d’us estel rutilant que sobresortia a la Via Làctia part damunt la lluna, el sol, les estrelles, les constel·lacions i tants d’altres misteris que omplen la volta que ens envolta. Diu la tradició que no dubtaren ni un moment que aquell fenomen era la senya clara que anunciava el naixement del Monarca que els profetes ja havien anunciat i que regiria “tot lo món creat”. Calia anar a reverenciar-lo. Homenatge de les nacions del que, també, parlen les profecies d’Isaies i els salms de David (núm. 72): “Els Reis de Tharsis i de les illes portaran presents; els reis de Sabà i de Seba oferiran dons”. Havien fet un llarg viatge, amb vaixells creuant mars desconeguts contra vents i marees, amb cavalls travessant boscos profunds, amb camells per llarguíssims i àrids deserts... Els seguia una llarga caravana. L’evangeli apòcrif de Tomàs ens diu que arribaren acompanyats de tres legions de soldats, patges, heralds i criats: uns de Pèrsia, uns de Babilonia i uns altres l’Àsia. Tres dels
llocs amb més reconeixement cultural en aquell temps. Quants eren aquells personatges? No ho sabem amb certesa. Tres, quatre, set, dotze... fins i tot les tradicions flamenca i gòtica apunten que podrien ser molts més. Basta veure algunes de les obres mestres d’aquests moviments artístics. En el segle IV es va fitxar el nombre de tres i més tard el monjo benedictí Sant Beda, el Venerable, entorn de l’any setcents els va donar els noms amb que hom els coneix i els hi assignà un trets identificadors: “Primus fuisse diciturs Melchior... senex et canus, barba prolixa et capilis... Secundum, nomine Gaspar, juvenis imberbis, rubicundus... Tertius, fuscus, integre barbatus, Balthasar nomine...” Sens dubte es pretenia representar les tres races conegudes en el moment: l’europea, l’asiàtica i l’africana, descendents de Sem, Cam i Jafet, fills de Noé. Curiosament a les icones antigues no hi apareix cap rei de pell negre, ni vestit a l’estil dels àrabs, ja que tot això era sinònim de no cristià i no es concebia un rei infidel. Arribats al punt de l’Establia que senyalava el fulgurant estel, els reis s’agenollaren davant el Nin recent nat que manifesta la seva triple naturalesa i estava assegut al Trono de la Saviesa, o sigui damunt les cames de la seva dolça Mare. L’adoraren i li feren avinents les ofrenes que li portaven: d’or per que Jesús és Rei amb dret a tributs i tresors, de l’encens de les divinitats per que Jesús és Déu i de la mirra de l’eternitat, que tot i ser amarga suavitza els dolors, per que Jesús és Home. Si el Naixement de Jesús és un misteri de la intimitat, l’Epifania és un toc de trompetes. Un anunci.
Una manifestació, com la mateixa paraula ho significa. El Fill que ens ha estat donat la Nit de Nadal, està cridat a ser llum per totes les nacions. Un conte de Nadal ens parla de l’existència d’un quart rei, Artabàn. Una bella història basada en el títol “The other wise man” de l’escriptor nord-americà Henry Van Dike, publicat l’any 1896. Artabàn portava com a regal unes pedres precioses: un diamant, un robí i una perla. Però de camí a Betlem, es creuà amb un pobre home al que havien asaltat uns bandolers. Commogut, li entregà el diamant. Quan arribà al punt d’encontre, els altres reis havien partit cap a Judea. Ell seguí el mateix camí, però no els trobà. En canvi es topà amb un panorama desolador: Herodes havia manat matar a tots els recent nats. En veure un soldat a punt de matar a un petit infant, li oferí el robí a cavi de deixar viure al nin. Però els altres soldats, en veure el que feia, el colliren presoner i el tancaren a Jerusalem. Després de 33 anys entre barrots, el rei Artabàn recupera la llibertat. Llavors va saber que anaven a crucificar a Jesús i decidí anar-hi. Però de camí, Artabàn es troba amb dona que està a punt de ser venuda i decideix entregar la perla que li quedava a canvi de la seva llibertat. Quan, Artabàn, cansat i amb poques forces, es troba en el Calvari amb Jesús, ja crucificat, ambdós es miren i Artabàn li diu: - Perdonem, Jesús, sempre arrib tard.
perquè
Jesús llavors li contestà: - Artabàn, tu avui seràs amb mi en el regne del cel, perquè quan vaig tenir fam, me donares de menjar i quan estava malalt, en vares cuidar. quan m’agafaren pres, em vas alliberar. - Però Senyor, quan vaig fer jo tot això?- preguntà sorprès Artabàn.
- El que un dia vas fer per els teus germans, ho feres por a micontestà Jesús. A partir del segle XIX, la nit de dia cinc de gener, esdevé la més màgica i esperada de tot l’any. Fou en aquell segle que la festa es configura, tal com la coneixem avui, amb les populars cavalcades. Durant totes les festes de Nadal els nins de la casa tenen cura d’acostar les figures les figures dels Reis al coval del Naixement, seguint la mateixa estrella dels Evangelis, però ara fabricada amb paper de plata i purpurina refulgent. Amb una il·lusió desmesurada perquè, ignorant el pas d’un temps que ha durat vint segles, saben que aquells personatges de cada cop son més a prop per visitar-los a ells mateixos i portar-los algun regal. I per evitar descuits i equivocacions, amb temps suficient, ja els han escrit un carta que han entregat als patges reials o han dipositat a les bústies de la Carteria Reial. La cavalcades més antigues del món son les d’Alcoi, al País Valencià, d’ençà de 1866, i la d’Igualada, amb referències dels seus inicis l’any 1895. La primera és molt vistosa. Els reis i el seu seguici desfilen per la població i fan entrega dels regals directament als
9
interessats pujant amb escalens de fusta als balcons i finestres. Madrid, que presumeix de capitalitat en moltes raons, no la tingué fins la primera dècada del segle XX. A Mallorca hi havia un costum anomenat “anar a esperar els Reis” que com consistia en una concentració d’infants, provistos d’escales, corns, trompetes fetes de vidre i torxes per fer-se veure i notar, a les entrades de les localitats amb la finalitat d’albirar la suposada arribada reial: “els Reis... els Reis ja venen!!!”. Mateu Obrador i Bennassar, l’any 1877 explica a Manuel Milà i Fontanals com “quan prou han esperat enmig del camí se’n tornen, i a la casa seva los diuen que, mentre ells eren fora, els Reis han vingut per un altre camí i que ara ja son a dins l’església. Els nins hi van, i trobem els Reis, amb sos cavalls i criats, instal·lats en el Betlem...”
10
És a dir, enguany es complirà el primer centenari. Tingueren cura de la seva organització els primers anys, el Pare Atanasi de Palafrugell, caputxí, i els membres de la Joventut Antoniana que ell mateix dirigia. Un testimoni de 1925 ens descriu la magnificència d’aquell acte: “Por fin arribaba la cabalgata, destacándose entre libreas y soldadesca el negro rostro del Rey Baltasar, quien cubría su cabeza con turbante de vistosos colores. La chiquillería formaba en vanguardia, sonando estrepitosamente sus caracolas marinas y largas trompetas de vidrio... mientras los improvisados monarcas, con todo su séquito oriental y con toda su cohorte de pilluelos hacían su entrada en Palma, caminábamos Rambla abajo, fascinados por la visión de realeza que acabábamos de fijar en nuestra retina...”
Alguns anys si que s’escenificà una cavalcada a Ciutat, ni que fos com anunci d’una de les funcions del desaparegut Teatro-Circo Balear, del dia de l’Epifania de l’any 1882: “Varios hombres montados y vestidos de reyes entraron por la Puerta de Jesús, figurando los Reyes Magos y el Rey Herodes, precedidos de las estrellas y acompañados de una música y de multitud de hachas de viento”.
Aterrant ja a casa nostra, l’amo en Miquel Renyina, me contava que fins abans de la Guerra Civil els nins de la seva edat creien que els Reis arribaven a Sencelles per la part de Binissalem i anaven a “esperarlos” a la banda del nostre poble que mira a la muntanya. Encenien teies a s’Era d’en Pelat, a la creu i a damunt els enveladors dels molins de Can Revull, de Can Mascaró i de Cas Ferrerico. Com que per aquí no hi havia massa possibilitats de tenir trompetes de vidre, treien les roncadores que s’utilitzaven el Divendres Sant en el Fas. La qüestió era fer-se notar. Aquesta seria una bella tradició, digne per recuperar. Llavors l’atlotea de Sencelles, si corria a veure el betlem de la l’església parroquial, es toparia de pla amb l’elegant conjunt dels Reis d’Orient que fabricà el popular “Mestre de les Verges Roses”.
A partir de 1921 es celebrà per primera vegada, tot i que amb un format molt més senzill del que coneixem avui, la primera cavalcada pública dels Reis d’Orient a Palma.
Fins als anys cinquanta era habitual l’escenificació de la consueta s’Adoració dels Reis. La nota més antiga que sabem es que fou representada l’any
1870 a Sencelles. Alguns la recorden a la Plaça de la Vila, d’altres al saló de la Congregació Mariana, a Can Garrover. No he arribat a aclarir quina comèdia concreta es feia aquí. Crec que les obres més antigues de Mallorca son les dues que recull el Manuscrit Llabrés, ambdues titulades Consueta dels tres Reis d’Orient. De entre la proliferació de versions que s’imprimiren a finals del segle XIX i principis del XX, fins a on se jo, a Sencelles hi toparen dos exemplars diferents: Adoració de los tres Reis Magos novament adicionada per un aficionat (1924) i L’Adoració dels Tres Reys d’Orient. Melodrama bíblic en dos actes y sis quadros lletra de mossèn Andreu Roig i música de mossèn Bernat Salas (1925). Ambdues representades a Can Garrover. També, dins el camp del teatre nadalenc sabem que en el nostre poble es coneixien uns Pastorells de Nadal composts per recitar nins y nines en les costures mallorquines de San Vicens de Paul (1910) que en algunes ocasions s’escenificaren en el Convent de la Caritat. No fou fins l’any 1966 que a Sencelles arribaren per primera vegada els Reis. Organitzà la colcada el personal de la fàbrica ALSA Espanyola i els senyors pagaren les despeses del vestuari. Enramellaren un camió de l’empresa, vestiren tres reis i tres patges i entraren pel carrer del Rafal (llavors del General Franco) i a la Plaça s’adreçaren a tots els nins. Pel que hem pogut esbrinar l’any 69 els reis foren encarnats per tres al·lotes de la mateixa fàbrica. Una d’elles fou na Maria Sans Florit de Can Jordi, l’altre na Maria Vich Cirer de Can Xim i la tercera, no ho hem pogut aclarir. De llavors ençà no ha faltat gent animosa de Sencelles que s’ha posat al capdavant de l’organització de la cavalcada, ni el suport de les institucions
com l’Ajuntament. Amb tot s’ha aconseguit que la de Sencelles sigui de les més vistoses i visitades de tota la nostra comarca. Cada any s’intenta afegir elements nous i espectacularitat. L’any passat, per exemple, ens sorprengueren ses Majestats qui “per primera vegada” vingueren acompanyades de les seves esposes. I, penso, que hem d’estar agraïts, ja que amb aquest detall els Reis demostraren bon gust convidant-les a venir i gaudir de Sencelles. La presencia de les Reines d’Orient o de les esposes dels Reis ve avalada per una bella tradició. A l’esposa del rei Melsiòn li deien Sarai, a la de Gaspar, Tàrsia, i a la de Baltasar li adjudicaren el nom de Melisa. L’imaginari popular les hi atribueix una gran bellesa i les presenta amb formes fastuoses i exòtiques, a l’altura dels seus consorts. L’any 1881, en plena època d’expansió de les cavalcades, una revista de tirada internacional La Ilustración Española y Americana publicava un dibuix de Josep M. Riudavets i Monjo (Maó, 1840-Madrid, 1902) titulat Al·legoria de la Nit dels Reis, en el que si representa el somni d’uns nins. En primer terme i envoltades del seguici reial s’hi veuen, ufanoses, les tres Reines d’Orient.
11
Del món fins a Sencelles Céline Brassart Resen
Jane F. Sutcliffe
Vaig néixer a Nancy, França, el 1959. Mon pare era francès de mare noruega i ma mare noruega. Passàrem els primers anys prop de Nancy, abans de mudar-nos a Eivissa devers l’any1966. Tot d’una vam viure a la zona anomenada de les Cases Barates, que ara ha tornat un lloc espantós, però en aquella època era agradable. I allà vam estar fins al divorci dels meus pares. Vaig passar gairebé un total de 25 anys a Eivissa, vaig estudiar a diferents escoles, primer a una escola de monges, després a l’escola pública, la Graduada, també a una escola anglesa durant un any... però allò va ser un desastre. Els meus pares es van divorciar al cap de 2 anys després d’arribar a l’illa, idò ma mare i les tres nines marxàrem en un Seat 600 fins a Madrid a passar-hi sis mesos. Ma mare se sentia molt malvinguda pels madrilenys, per això vàrem anar cap a Barcelona i, a partir d’allà, tot comença lentament a tenir una mica de rutina. Allà hi vàrem estar 5 anys i vaig estudiar al lycée français. Tornàrem a Eivissa perquè ma mare ho enyorava molt, era a l’època dels famosos hippies i tot això, era genial. Però jo mai vaig provar res de drogues, etc., no no no! Ma mare m’ho va prohibir a causa de la meva malaltia, l’epilèpsia.
12
Al cap de 24 anys de tanta anada i tornada entre Madrid, Barcelona i Eivissa, vaig marxar a Barcelona el 1985 farta d’Eivissa, tothom em coneixia i jo volia fer la meva pròpia vida, és normal. Em vaig
posar a treballar en un gimnàs i altres cosetes, fins que va tornar ma mare una vegada haver venut la casa d’Eivissa. Teníem una super casa a Montecristo, a prop de Sant Rafel, que havia dissenyat un conco meu arquitecte de Noruega, germà de ma mare. El canvi va ser brutal, a Eivissa teníem veïnats gitanos i jugàvem amb ells. Hi havia una senyora estrangera, una pintora, que vivía al costat i record que sempre em demanava la meva opinió sobre les seves pintures, i jo només tenia 7 anys. Qualsevol cosa bonica, tant la música, l’art, la pintura, m’atrauen. Em qued impressionada amb una cosa bonica. Al principi a Barcelona visquérem en el barri Robert Bassas i va venir la meva tia a ajudar a ma mare perquè hi havia molta feina, les nines érem encara molt petites. Ma mare havia de treballar i es va muntar un taller de confecció de pantalons que nomia Long Leg. Era a l’època en què cap dona duia pantalons a Espanya. Va vendre molt a El Corte Inglés, li anava molt bé. Com era al teu país d’origen, que sería França no? perquè no has viscut mai a Noruega? Érem a Pont-à-Mousson a 60 km de Nancy. Allà hi havia una refineria de petroli si no m’equivoc. Mon pare tenia una fàbrica amb un cosí seu però les coses no van anar bé. Mon pare no era un gran home de negocis i es va quedar sense res. Jo era molt petita però em record d’una cosa terrible. Vivíem en una casa petita al costat de la fàbrica i un dia es va incendiar. Després vam anar a viure en una casa que compartíem amb el cosí i la seva família i va acabar la cosa fatal.
És la primera vegada que entrevistem a una persona d’origen escandinau, volem saber si hi ha alguna cosa molt diferent de la manera de ser i actuar dels del Mediterrani? Diuen dels escandinaus que són molt directes. Amb orígens noruecs però havent viscut sempre a França i Espanya, no sé d’on vénen els meus trets, és una tal barreja! Però sí, fàcilment dic el que pens. Hi ha alguna cosa que et falti d’aquest ambient? No puc dir que em falti res, perquè estic a Espanya des de l’edat de 5 anys. L’únic que vull esmentar és que mentre era a Barcelona, mai vaig aconseguir fer-me amics. En canvi, aquí sí. O sigui que els mallorquins són més oberts a l’exterior, pot ser perquè estan més avesats a veure estrangers. Què et va empènyer a escollir Sencelles? Simplement el fet que la meva germana ja vivia aquí. Vaig arribar a Mallorca el 2012 i durant els primers anys vaig viure a Palma on vaig poder trobar feina, i també una temporada a Inca. Aquí a Sencelles és molt més difícil trobar feina, és un problema. El que m’apassiona és ensenyar l’idioma francès. Quan els alumnes posen interès en aprendre, em motiva moltíssim.
Era fàcil per a tu adaptar-te a l’estil de vida d’aquí? Com vas viure a Barcelona, se suposa que ja sabies l’idioma. Sí, tot i això, vaig trigar sis mesos a adaptarme a l’accent d’aquí, que és molt diferent. Ara ho entenc, potser no al cent per cent però me’n desfaig. I com que havia viscut a Eivissa conexia les Illes Balears, llavors no va ser gens difícil adaptar-me, ben al contrari, tenia la sensació de tornar a les meves arrels! Tens passatemps? Al principi més que ara, abans de viure amb la meva tia que té alzheimer. Anava molt a la biblioteca, anava a la galeria d’art i molt més sovint a Palma. Ara, amb la meva tia vivint amb mi, als horabaixes no tenc temps per res. Segur que t’agrada llegir. En quin idioma llegeixes? Sempre tenc un o més llibres en marxa. Ara estic amb el llibre “L’Amant de Lady Chatterley” de D.H. Lawrence i “1984” de George Orwell, els has llegit? Els recoman! Llegesc en espanyol però també podria llegir en
anglès,
francès
o
noruec.
Quin és el teu lloc preferit del poble o a prop? Abans, al principi quan estava a l’altra caseta prop del Gastrobar Molico anava més a caminar, però ara tenc menys temps, no faig les llargues passejades que feia llavors. Però el que m’encanta és veure ovelles menjant: cling, cling, cling! No tenc un lloc favorit exactament, però fer tota la volta pel Pou Major m’encanta. Hi ha alguna cosa que penses que es pogués millorar a Sencelles? Els cotxes no haurien de seguir travessant el poble, això ho trob molt important.
Quan vas arribar aquí, et vas trobar benvinguda? Ah, no! Durant els primers 18 mesos no hi va haver manera de connectar amb la gent, però jo havent viscut a Barcelona, estava tan acostumada que no em preocupava. Després poc a poc la gent s’han anat avesant a la meva imatge i ens vam començar a saludar, conversant cada vegada més i ara m’encanta. Sencelles és com una gran família!
13
Fites etnològiques del nostre patimoni Etnofites de Sencelles. El safareig 1. Introducció Joan Miquel Chacón i Nicolau
Un safareig de reg és una construcció hidràulica generalment d’obra (blocs de marès, tàpia o maçoneria), o bé excavat en el terra, en forma d’estany, usat generalment per a emmagatzemarhi aigua per a regar. Es solen construir al costat dels camps que han de regar, encara que també hi ha jardins que els inclouen amb fins estètics per al paisatge. També, es pot configurar dins d’un edifici, com ara un hivernacle, com sol ser el cas en els jardins botànics. Poden proporcionar un cert hàbitat la petita fauna que hi podem trobar com peixos, granotes, etc. Un safareig es pot completar amb una font per a omplir-lo d’aigua. 2. L’origen El concepte de safareig, en tant que bassa artificial, és conegut en totes les civilitzacions, amb usos similars als descrits per a aquelles. És l’ús intensiu d’aquest tipus de recurs tècnic per al regadiu, com a element de la xarxa de síquies, la qual cosa dóna rellevància al model de safareig de caire andalusí.
14
Fins i tot l’ús ornamental i d’oci es va donar de forma clara en l’arquitectura grega, persa, mesopotàmica i, per descomptat, romana, en les cases de la qual, el jardí era un entorn vital important. No obstant això, la civilització
islàmica va refinar i va intensificar tots aquests conceptes. L’aplicació de la denominació “safareig” a aquest tipus de construccions, data del segle XIII. Dos segles més tard, es registren els primers texts que estenen el concepte. 3. Tipologia del safareig Segons la seva finalitat, es pot distingir diversos tipus: Safareig de reg. Solen ser estanys de dimensions reduïdes, normalment la necessària per regar les parcel·les a les quals estan associades, que reben l’aigua de les síquies. Aquesta és la tipologia majoritària que podem trobar al nostre poble, “a Sencelles la concentració de safareigs va lligada a la presència d’horts, pous, sínies o molins de vent aiguaders, per tant la seva distribució geogràfica serà la mateixa on trobarem aquests elements constructius. Un cas d’un safareig singular de Sencelles és el de Son Jordà a Ruberts molt conegut per les seves grans dimensions” (Florit, J. 2003). Safareig de distribució. Estanys de grandària considerable, la funció de la qual és recollir aigua procedent, bé de les síquies principals, bé dels vessaments o de precipitacions, per emmagatzemar-la i distribuirla en moments d’escassetat. Avui dia, es construeixen basses de grans dimensions, amb materials moderns, per a la distribució d’aigua tant per a regadiu com per a proveïment, a manera de petits embassaments. Al municipi de sa Pobla, el nombre i grandària de safareigs és considerable. Són safareigs emprats a les zones de conreu anomenades “marjals” i
compleixen la funció bàsica del reg als horts i als diferents tipus de conreus com el de la patata i la ceba. A Ruberts, com he esmentat abans, podem trobar a Ruberts el safareig de Son Jordà, i que tenia un ús distributiu de l’aigua cap a terres i zones de conreu. Safareig ornamental. Hem de relatar els de caire decoratiu com els de la Possessió d’Alfàbia, a Bunyola. Són realment espectaculars. Del jardí, destaca, per la seva bellesa, l’aljub, amb una volta de canó feta durant l’època barroca. Però el més emblemàtic és la pèrgola,
amb jocs d’aigua que tenen el seu origen en les cases del Renaixement d’Itàlia i que foren imitats al llarg de tota l’Europa del segle XVI. El jardí inferior té un aire tropical i un petit llac amb nenúfars, amb gran varietat de palmeres, entre les quals garballons, espècie autòctona de Mallorca i avui protegida. Safareig d’oci. Un dels safareigs més impressionants i de grans dimensions que podem trobar a Mallorca és de la Possessió de Raixa, a Valldemossa. El
subministrament d’aigua va resultar ser insuficient per als jardins projectats pel cardenal, per la qual cosa es va fer necessària l’adquisició i canalització de la font de Pastoritx (Valldemossa) en l’any 1807. En conseqüència, a causa d’aquest increment en el cabal d’aigua va ser necessari transformar l’antic aljub en l’actual estany (en mallorquí safareig), que amb els seus 90 metres de longitud, 18 metres d’amplada i 7 de profunditat, és un dels més grans dipòsits d’aigua de Mallorca.
Hemeroteca curiosa Retalls de diverses notícies ocorregudes al nostre terme municipal. Avui va de desgràcies, i perdó...
Miranda Miret Mayrata
La primera és del diari El Clamor Público, editat a Madrid dia 10 d’agost de 1864. Aquí teniu la transcripció ja que la imatge no es veu amb gaire nitidesa. Días pasados tuvo lugar una sensible desgracia en Biniali (Mallorca). Un carretero conducía piedras desde una cantera al pueblo, y al querer bajar del carruaje se enredó con las riendas y cayó bajo una rueda, que le rompió un pierna. A sus gritos acudió gente, le trasportaron á su casa y fueron á buscar un médico de Sineu, que le hizo la amputación, no sirviendo de nada dicha operación, porque el infeliz murió horas después. Es tanto mas de lamentar esta desgracia, cuanto el difunto deja sin recursos á su desolada familia. La segona és d’un altre succeït ben luctuós. És de la portada del diari de Madrid anomenat La Voz, i està datat dia 18 d’octubre de 1933.
15
Noticiari de la parròquia de Sant Pere de Sencelles Jordi Llabrés i Sans
L’actual Covid-19 sens dubte ha alterat el ritme habitual de la nostra Parròquia de Sencelles. A tall d’exemple, en el darrer noticiari, ja vérem com enguany no hem pogut celebrar les primeres comunions fins al mes de setembre. I així i tot, amb mesures de seguretat i restriccions. Cada setmana, a les celebracions dominicals i molt sovint a les misses que es celebren en el Convent de la Caritat, al devora del sepulcre de la nostra Beata Francinaina, es prega pel final de la pandèmia i, principalment, per totes aquelles persones que se’n veuen afectades: difunts, malalts, persones sense sostre i sense feina... També, dins el mes de setembre, les dues festes pròpies del
16
Convent de la Caritat, que son la de la titular, la Mare de Déu dels Dolors, i la del patró de la Congregació de Germanes de la Caritat, s’hagueren de celebrar a l’església parroquial per així poder garantir l’espai necessari entre persones. Tot i això, la festa de Sant Vicenç, va permetre que la
nostra feligresia tingués ocasió de conèixer una pintura barroca del segle XVIII que representa a aquest sant i que es troba en el retaule de Santa Àgueda. Per a l’ocasió fou enramada amb flors i il·luminada, i una vegada acabada la missa del dia 27 de setembre, tots els que si feren presents, acompanyant a les nostres Germanes de la Caritat de Sencelles, ens hi dirigirem per fer-li una visita espiritual i obsequiar-lo amb el popular himne “Apóstol de Caridad”. Signatura d’un conveni en benefici del poble La parròquia de Sant Pere de Sencelles ha cedit l’ús de l’escalonada i l’esplanada de davant l’església -propietat de la parròquia- a l’ajuntament perquè aquest pugui dur a terme la remodelació projectada a la Plaça de la Vila. La cessió d’aquests espais és per un termini de 20 anys, fins el 2040, segons signaren en un acord el rector de la parròquia, Mn. Josep Adrover, i el batle, el Sr. Joan Carles Verd dia 9 d’octubre. El document estableix que si en cinc anys no han finalitzat les obres de remodelació de la plaça, l’espai cedit tornarà a ser propietat de l’Església. La nostra parròquia de Sencelles ha mostrat en tot moment bona predisposició i col·laboració amb el consistori perquè es pugui dur a terme la remodelació integral de la Plaça de la Vila, ja que, assegura Mn. Josep Adrover, “és un bé per a tot el poble”. Nou arxipreste Després del nomenament del nostre rector de Sencelles com a vicari general de la Diòcesis, aquest va haver de deixar d’exercir el càrrec d’arxipreste del Pla
Nord. Dia 14 d’octubre el Bisbat de Mallorca anunciava que havia designat per aquest mateix càrrec a mossèn Joan Carles Seguí, rector de la Unitat Pastoral de la Mare de Déu, de la zona d’Inca. A partir de la mateixa data mossèn Josep Cerdà, rector de la Unitat Pastoral de Felanitx, i antic rector de Sencelles, exerceix el càrrec d’arxipreste de Llevant. Enviament dels catequistes de Sencelles Dia 25 d’octubre, coincidint amb la data proposada per la Delegació de Catequesi del Bisbat de Mallorca, es feu l’enviament dels catequistes que formen l’equip parroquial de Sencelles. Aquest es dugué a terme en el transcurs de la celebració de l’Eucaristia dominical. Durant l’homilia el rector de la Parròquia tingué paraules encoratjadores per els animadors de cada nivell. Llavors aquests, portant a les mans un llum encès i entorn de la imatge de la Beata Francinaina, van manifestar el seu compromís de col·laborar amb la pastoral de l’educació en la fe i reberen l’enviament, pròpiament dit. En un moment concret de la celebració, l’equip de Sencelles fent-se portaveu de tots els companys de Mallorca, s’adreçaren a la patrona diocesana dels catequistes per encomanarli que el curs que encetem sigui profitós per a tothom i abundós en fruits de l’Esperit. Tots Sants i Fidels Difunts Diverses misses es celebraren a la nostra parròquia el dia de la solemnitat de Tots Sants, amb l’objectiu de que la gent tingués més oportunitats de participar en alguna d’elles i així evitar la gran concentració que, d’una altre manera, probablement hi hauria hagut. Seguint recomanacions sanitàries la missa programada per dia 1 de novembre a les quatre del capvespre en el cementeri,
també, es va celebrar a l’església. El dia del Fidels Difunts, a les 19:30h hi hagué un funeral per tants de germans i germanes nostres que ens han precedit a les estances eternes, especialment ofert pels vint-i-tres sencellers i sencelleres que havien mort cristianament a Sencelles durant els darrers dotze mesos. Dins els mateix mes de novembre, en que l’Església Catòlica te presents als difunts d’una manera especial, concretament el dissabte dia 21, al capvespre, es pogué celebrar unes solemnes exèquies en el cementeri en sufragi de tots els nostres avantpassats que hi descansen. Un cop haver acabat aquest acte, mossèn Josep Adrover, rector, va passar a beneir totes les tombes, fent una breu oració davant les d’aquells familiars que es feren presents. Càritas Parroquial L’Església de Crist, cridada a ser un bàlsam per a tots els que es puguin sentir vulnerables i necessitats, posa a disposició de tots ells mitjans per ajudarlos a sortir-se’n bé d’aquestes situacions. Així el grup de Càritas Parroquial de Sencelles, com una petita cèl·lula de la gran obra solidària de l’Església Catòlica,
17
no defalleix ni un sol instant en procurar a tots els seus usuaris els serveis del rebost d’aliments i el d’atenció directe per personal orientador qualificat. Donat que, degut a les circumstàncies de la pandèmia que vivim es dificulta el poder fer recollida d’aliments als negocis del nostre poble, amb estreta col·laboració amb tots aquests, durant la campanya d’aquest Nadal els habituals carros de compra son substituïts per guardioles on hi podreu dipositar els vostres donatius en metàl·lic. També trobareu a la vostra disposició un caixonet a l’entrada de l’església. No dubteu que cada una d’aquestes aportacions ajuden a mantenir els serveis de Càritas i permeten que el dia a dia de molts de veïns del nostre municipi sigui una mica més digna. Bicentenari d’un senceller que morí en el contagi de Son Servera Dia 5 de desembre, vam fer memòria d’un dels fills de la
nostra parròquia, Fra Joan Planas i Capó. Havia nat a Sencelles i fou batejat a la pila baptismal l’any 1778. De ben jovenet professà a l’orde de Carmelites de l’Antiga Observança, o del Carmel Calçat, concretament en el convent que fins a l’exclaustració religiosa de 1835 subsistí en el Passeig de la Rambla de Palma (El Carme). L’any 1820, quan es desfermà la virulenta pesta bubònica a Son Servera i als pobles de la comarca del Llevant, ell i un germà seu de religió, Fra Toni Ferrà, foren dels primers que, amb valentia i responent a la crida que feu el Bisbe de Mallorca, partiren a auxiliar als malalts i ajudar en les tasques d’enterrar la multitud de cadàvers que s’anaven sumant. Ambdós moriren víctimes del contagi. La veu popular d’aquells heroics s’escampà per tota Mallorca i amb tota justícia se’ls anomenà “màrtirs de la caritat” i eren reconeguts amb el títol de venerables. Si no hagués estat de la Desamortització i la conseqüent desaparició dels
frares del Carmel a Mallorca, qui sap si avui Sencelles i l’Església de Mallorca contaria amb un altre model reconegut de santedat. Dos-cents anys després de la seva mort i, altre vegada, amb la vigència d’una pandèmia donàrem gràcies a Déu per l’exemple de Fra Joan Planas. Celebrada la missa i després d’una estona de pregària eucarística per coincidir amb el primer dissabte del mes, tots els presents ens dirigirem a la capella de la Mare de Déu del Carme, la seva patrona i en honor d’aquesta i memòria d’aquell, li cantàrem la Salve Regina. En motiu d’aquest centenari es repartiren uns fulls que recollien la vida i les gestes del senceller Fra Joan Planas, carmelita.
Imatges d’ahir Joan Florit i Horrach
18
Avui en aquesta secció tenim sis jovenetes, rondant els 16 anys, que l’any 1962 es feren aquesta foto just davall del
campanar, a la plaça, davant del pedrís. Jo diria que les faldes plisades estaven molt de moda! De part dreta a esquerra: n’Aina Vicens i Aloy de can Panada, na Maciana Ramis i Ramis de cas Ferrerico, na Francesca Llabrés i Cañellas de cas Saig, n’Antònia Oliver i Llabrés de can Xipos, na Catalina Morey i Llabrés de can Ramon i na Margalida Ramis i Oliver de can Coques. Gràcies a la informació facilitada per en Tomeu Morro, na Maria Vich, n’Aina Vicens i na Joana Maria Arrom.
Notícies fresques Na Barramota
Dia 21 d’octubre passat va morir un incansable col·laborador de sa revista. En Barramot mos va deixar víctima des virus. Però sa seva secció no desapareix ja que jo, sa seva neta, d’ara endavant seré na Barromot, o millor i tot, na Barramota, així, que se noti que som del Grup Feminista de Sencelles.... Tremolau sencellers, que ja som aquí! Pens repartir branca per tothom! Tenc verinada i mala llet per regalar i per vendre. Ningú quedarà sense sa seva ració! Au idò, fet es randibú de ses presentacions, anem per feines! I començarem pes padrí. Aquí rebrà tothom, no en faltaria d’altra. Desgraciadament ja vaig haver d’anunciar a n’es Feisbuc que es padrí mos havia deixat, fixauvos s’únic cascaner mort per sa pandèmia...i havia de ser ell. Sempre va tenir una figurera i no m’estranya gens que aprofitàs es tema des virus per sortir més a rotlo... quina peça! I que vos he d’anar a comptar que voltros el coneixeu de fa més estona que jo, fa més de 35 anys de sortia per sa revista! I jo som més jove que això! Per Biniali me diuen que estan queixosos. Amb tot es tema de sa ruta arqueològica els han deixat abandonats. No hi ha cap jaciment d’aquella contrada inclòs i han quedat un poc al marge. No podrien muntar una ruta Sencelles - Santa Eugènia, o millor Biniali -Santa Eugènia i així tots contents? Jo no sé quin trui duen es des partit més votat a la Sala: primer varen ser Unió Mallorquina (UM), després passaren a ser Convergència per les Illes (CxI), a ses darreres eleccions eren Proposta per les Illes (el PI) i pes febrer passat s’anaren no sé on... i ara idò, finalment què són? Jo propòs
que siguin des partit PN-CC, Putes de Noms - Comandera és Comandera, això sí, amb s’afegitó que no falti... de Sencelles, Biniali, Cascanar, Sonarrossa, Ruberts, Jornets i tutti quanti.
D i g a u - m e raveneta, però és que hi ha coses que no les puc consentir. Fa anys que hi ha una gent aprofitada que no paga sa taxa anual de cotxeria. M’estic referint a n’es taller des carrer d’en Jaume Sard, allò on era OSCA, ara posa Blanco Oscuro. Fa anys (10?, 15?) que es negoci des bar Sa Batedora des costat no funciona però ells varen agafar sa placa des Gual Permanent de sa Sortida
19
20
d’Emergència obligatori per un local nocturn tan tancat i la posaren a sa porta principal des taller. I tothom, disciplinat, li fa cas... Fixau-vos bé a sa foto diu clar que és Sortida d’Emergència... Mem, per devers s’Ajuntament podrien posar fil a s’agulla i començar a cobrar sa taxa (amb retràs inclòs) o fer-los-ho llevar d’una vegada. Amb lo cercats que van ses places d’aparcament a n’es poble...si volen un gual, que el paguin! com tota la resta de gent! Aquí hi ha parts i quarts...
pes mes de setembre de 2019 i encara és s’hora que qualcú l’aixequi... Si s’ha espenyat que el llevin i si està bé, que el tornin col·locar però en terra fent nosa, brutor i mostrant com som de deixats, no fa bon aspecte. I pobrets, excusa des virus no en tenen. Hi ha hagut més temps que de sobra, un any i mig!
I per cert, ara que xerram de plaques de guals, se veu que ses de Sencelles no deuen ser gaire bones perquè s’espenyen ben aviat, perden es colors més aviat que de pressa. I si no vos ho creis, mirau aquesta foto on n’hi ha de dues tongades diferents i totes dues ben atropellades. Per ventura, amb lo que valen, sa pròxima tongada podria bonetjar un poquet més... entesos Ajuntament?
cert, som s’hereva també des compte de correu barramot@ gmail.com, o sigui que el consultaré de tant en tant per si me voleu enviar coses talment feieu amb es padrí Barramot.
Es cartellarro que anunciava el Parc Verd, just part davant de sa porta des cementeri de Sencelles va caure
I per a mi que per avui ja basta. Ja he vessat tota sa bilis. M’he quedat més a pler! Fins a sa pròxima revista. Per
Com era Sencelles fa un segle? Joan Florit i Horrach
Continuant amb sobre com eren els negocis a Sencelles fa un segle, en aquesta ocasió tornam a incidir com era el nostre municipi fa 100 anys a través dels anuncis del Palo Resolis. Com que la ressenya de la darrera revista sobre la Guia Portfolio de Mallorca va tenir molt d’èxit, sobretot per la imatge de la publicitat del Palo Resolis (¿què mirau només les il·lustracions i no llegiu el text?), aquí teniu més material sobre aquesta marca de palo que s’elaborava a Sencelles.
Per cert, el cronista oficial Jordi Llabrés va fer notar com la imatge publicitària del Palo Resolis que va sortir publicada era un muntatge fotogràfic, del temps on encara no hi havia Photoshop! Té mèrit! Era evident que les persones
que anaven damunt del carro de la foto no estaven a escala però resulta que varen ser unes imatges extretes de la festa d’homenatge de Costitx que li feren a n’Antoni Campaner de can Catiu amb motiu del seu centenari l’any 1935. D’això se’n diu reaprofitar material. El fotògraf Pere Mascaró, de Maria de la Salut, mestre Pere des Retratos, sabia treure rendiment al material que fotografiava! La foto de l’homenatge al centenari de can Catiu de Costitx està agafada del llibre “Temps passats: Costitx, el batec d’un poble” de Jordi Fiol i Margalida Munar, editat per El Gall Editor. Si en voleu saber més sobre l’empresa licorera de n’Antoni Puig de cas Comte, podeu consultar els reportatges sobre aquest negoci senceller de principis del segle XX que varen sortir publicats a Sa Sella núm. 56 / 57 i Sa Sella núm. 121. Podeu consultar l’hemeroteca de la revista a la Biblioteca Municipal de Sencelles, on hi ha tota la col·lecció enquadernada, o també per Internet, a la pàgina web de la revista: www.sasella.org. Realment és xocant tot el muntatge i la capacitat d’inventiva que tenir aquesta empresa per comercialitzar els seus productes
21
d’una manera creativa, sorprenent i amb visió per captar l’atenció de la gent: concursos, fotos, gloses, lemes rimats, anuncis, el carretó repartidor estirat per un boc, ... Avui teniu aquí diversos anuncis publicats a diferents revistes. Començam per la revista En Xerrim (que s’autotitulava com a “setmanari bilingüe, satíric y de bon humor”), una publicació setmanal editada a Sóller, però repartida per tot Mallorca, entre 1917 i 1919. Era una revista setmanal, satírica i d’humor, de contingut divers i molt popular que combinava el mallorquí col·loquial i el castellà. La inserció publicitària del palos (sic) Resolis hi surt, amb petites diferències d’escriptura, almanco
22
a dos números entre 1917 i 1918. Un altre mitjà de comunicació que també va veure publicades a les seves pàgines publicitats d’aquesta beguda sencellera va ser el setmanari El Pueblo, editat a Sóller entre 1913 i 1918, en castellà, de tendència d’esquerres. A la seva capçalera s’anunciava com a “semanario de información”. L’anunci, sempre el mateix, hi va sortir publicat almanco 21 vegades entre 1917 i 1918. (Continuarà a la pròxima revista).