Com era Sencelles fa un segle? Del món fins a Sencelles Hemeroteca curiosa In memoriam
Noticiari Agència de Selleters
Juny Dia 2. Nomenat. Nou vicari general de la Diòcesi de Mallorca, el rector de Sencelles, Josep Adrover i Vallbona. Dia 10. Infructuosa. Recerca per ara dels cossos dels tres assassinats durant els primers mesos de la guerra civil.
d’ossos recuperats. Dia 20. Compra. Definitiva de la finca anomenada es Fossaret, situada a la cara nord de l’església parroquial per part de l’Ajuntament per un import de euros. Dia 21. Multiaventura
Campament. organitzat per
Dia 13. Festa. Del Corpus Christi a la Parròquia de Sant Pere de Sencelles amb processó suspesa per la crisi sanitària. Dia 13. Presa. De possessió del nou càrrec de Vicari General de la Diòcesi de Mallorca per part del rector de Sencelles, Josep Adrover Vallbona. Dia 13, Celebracions. De la festa del Corpus a la Parròquia de Sant Cristòfol de Biniali. Dia 15. Anul·lades. Definitivament la resta de classes del curs de ball de bot de l’escola de l’Agrupació Folklòrica Es Jonc de Sencelles. També s’ajorna la ballada programada de final de curs. Dia 16. Sancions. A 13 persones que han fet abocaments incontrolats a l’àrea d’aportació de residus del camí de cas Cabo. Dia 17. Nou. Negoci que obre les seves portes a Sencelles. Al carrer des Rafal, al local de l’antiga Elèctrica Coll, que després va acollir l’empresa Auditecba d’equips de so, ara s’hi ha instal·lat un negoci de propietaris xinesos anomenat Bazar Sencelles.
2
Dia 18. Trobats. Diversos cranis a la fossa comuna del cementeri de Sencelles amb aparents lesions provocades per armes de foc. Es posa en marxa la recollida de mostres d’ADN dels familiars dels tres assassinats l’any 1936 per comprovar la identitat dels més de 3.500 trossos
l’Ajuntament a partir del 27 de juliol. Dia 22. Escola. D’estiu, organitzada per l’Ajuntament per als mesos de juliol i agost. Dia 25. Torna. El servici municipal de retirar trastos una vegada acabat l’Estat d’Alarma. Dia 26. Estrena. A TV3 del musical del director Ventura Pons, Be Happy, protagonitzat per l’actor senceller Toni Vallès. Dia 29. Festa. De Sant Pere, titular de la Parròquia de Sencelles. Dia 30. Queixes. Dels veïnats de la zona de l’aparcament municipal del carrer dels Bons Aires nú. 26 per l’estat d’abandonament de la part posterior, on s’acumulen deixalles, i per l’augment dels robatoris als cotxes estacionats.
Juliol Dia 1. Inici. De les activitats de l’escola d’estiu organitzada per l’Ajuntament de Sencelles. Dia 2. Suspesa. La festa d’enguany de l’Embala`t entesa com a concentració multitudinària festiva. Dia 3. Nous. Horaris per al bus de la línia que passa per Biniali i per Sencelles. Dia 3. Comencen. Les festes dedicades a Sant Cristòfol, patró de Biniali, amb la lectura del pregó. Dia 4. Celebració. De la festa de l’Orgull Gai a Sencelles amb lectura del manifest per part de l’actor senceller Toni Vallès. Dia 5. Concurs. Del disseny de les camisetes de la festa de l’Embala’t 2020.
octubre de 2018 per Aranzadi varen ser infructuosos. Dia 22. Premi. De sort aconseguit per la subscripció al diari Ultima Hora de l’Ajuntament de Sencelles, valorat en 6.000 euros, que es destinaran a serveis socials. Dia 23. Nous. Doctorats a Sencelles. Na Lua Valenzuela va llegir la seva tesi doctoral sobre “L’edat de bronze a Mallorca. Una aproximació a través de l’anàlisi arqueozoològica”. N’Antoni Vallés va defensar la seva sobre “Sistemes
Dia 6. Protestes. Per la perillositat del trànsit que circula per l’interior del poble per no tenir una variant que devii el tràfic de passada per l’exterior. La variant estava prevista per l’any 2017 però encara no està ni començada. Dia 10. Festa. Del patró de Biniali, Sant Cristòfol, amb festes adaptades a la nova realitat post pandèmia de COVID. Dia 15. Presentació. A Ruberts, del llibre de Tomàs Vibot sobre llegendes amb la inclusió de l’episodi sobre l’esclau sarraí de Son Jordà. Dia 16. Festa. De la patrona de Ruberts, la Mare de Déu del Carme, amb ballada popular amenitzada pel grup de folk senceller Qanarusa. Dia 21. Publicat. Oficialment l’informe de la primera intervenció a la fossa comuna del cementeri de Sencelles. Els treballs efectuats durant els mesos de setembre i
3
de control de la clàusula de l’interès variable als préstecs hipotecaris”. Hi ha una foto de cadascun.
Dia. 5. Cinema. A la fresca ja que comencen els actes del programa de festes de la Mare de Déu d’Agost amb la projecció de la cinta Onward al claustre del Casal d’Entitats de can Bril.
Dia 25. Festa. Del llibre per celebrar un Sant Jordi post confinament a Sencelles amb lectura d’un manifest per part de la delegació local de l’Obra Cultural Balear.
Dia 9. Embala’t. Una mica diferent per causa del virus i la prohibició de les aglomeracions de gent.
Dia 27. Inici. Del campament Multiaventura organitzat per l’Ajuntament de Sencelles. Dia 29. Jornada. De donació de sang organitzada pel Banc de Sang al local dels padrins. Dia 30. Reportatge. Sobre la tradició sencellera de les alfabegueres i el llit de la Mare de Déu Morta publicat a la xarxa.
Dia 4. Camisetes. Del paquet d’enguany de la festa de l’Embala’t que s’havien d’anar a recollir al Casal d’Entitats de can Bril. Agost
4
Dia 4. Bellveures. I alfabegueres són les plantes que s’havien de dur a la Parròquia de Sant Pere de Sencelles per parar el llit de la Mare de Déu..
Dia 10. Passejada. Cultural organitzada per la Fundació Bartomeu Olver fins a la zona del Pou Major. Va tenir tant d’èxit que va haver de repetir-se dia 13. Dia 12. Presentació. Del llibre escrit per Jordi Llabrés i Miquel Àngel Moncada sobre la tradició de la festa de Sencelles celebrant la Mare de Déu d’Agost. Dia 12. Ban. Decretant la suspensió de tots els actes programats per les festes de Sencelles per mor de l’augment de casos de Covid-19. Dia 24. Suspeses. També les celebracions de les festes de Sant Bartomeu a Jornets i a Cascanar per ordre de La Sala. Setembre Dia 1. Subvenció. Del Consell de Mallorca per treballs arqueològics als jaciments sencellers de les Talaies de Can Xim i el Talaiot de Son Fred. Dia 2. Treballs. Al talaiot de Son Fred per consolidar l’estructura i retirar brutor i arrels d’arbres. També s’ha aprofitar per adequar l’entorn a les visites smn grava i adobar la barrera d’entrada. Dia 3. Detinguts. Dos joves sencellers per entrar a robar al col·legi públic. Va sonar l’alarma i varen ser detinguts per agents de la Guàrdia CIvil. Dia 7. Pluges. De finals d’estiu que sempre venen carregade i amb baixada de temperatures. A Sencelles en un día es varen recollir
uns 20 litres per metre quadrat. Dia 8. Desaparegut. Un home a finals d’agost a la zona de Sencelles. La persona va ser localitzada as cap de pocs dies. Dia 10. Vandalisme. Al talaiot de Son Fred on qualcú va tirar pedres de la part superior cap a dins del talaiot. Dia 11. Comença. Dia 1 d’octubre el període voluntari per pagar els tributs locals. Dia 15. Investigats. Tres joves menors, d’edats entre 15 i 16 anys, per causar danys, valorats en més de 6.000 euros, a 13 cotxes estacionats a Sencelles entre el 3 i el 5 de setembre. La investigació va ser de la Policia Local i de la Guàrdia Civil de Sineu. Dia 21. Covid-19. Segons les dades per municipis proporcionades per la Conselleria de Salut, dia 21 de setembre hi havia al nostre municipi 2 casos actius, s’havien curat ja 17 persones i hi havia hagut una defunció motivada pel virus. Dia 22. Descoberta. Una plantació de plantes de marihuana a Ruberts. Es tracta de la major destrucció a Mallorca en molt de temps ja que la Guàrdia Civil i la Policia Local arrabassaren més de 724 plantes de cànnabis. Dia 23. Robatori. De plantes de cànem industrial que una empresa que fabrica olis essencials tenia sembrades a una finca
de Sencelles. Varen ser detinguts tres joves per part de la Guàrdia Civil pel robatori de 325 plantes per valor de 1.500 euros. Dia 24. Neteja. Dels talaiots situats a les talaies de can Xim. Les feines de poda i neteja de vegetació del jaciment arqueològic i el seu entorn són per millorarne les visites i contribuir a la seva conservació. Dia 25, Posposada. La ballada oberta popular a plaça per celebrar el principi del curs de ball de bot de l’escola d’Es Jonc. Els efectes de les restriccions de la pandèmia afectes a camps molts diversos. Dia 26. Competició. Ciclista, la XVI Challenge de Tardor, va sortir de Sencelles i va mantenir l’horabaixa el centre de la vila fora trànsit quan el matí també ho havia estat per celebrar-se el mercat artesanal. Dia 27. Campió. D’Espanya en la modelitat de keirin, és la fita que aconseguí el ciclista senceller Jordi Artigues en el vel`drom Miguel Indurain de Tafalla, Navarra. El mateix cap de setmana aconseguí dues medalles més de plata en persecusió per equips i eliminació.
5
Com era Sencelles fa un segle? Joan Florit i Horrach
Continuant amb el fil iniciat a la revista passada sobre com eren els negocis a Sencelles fa un segle, en aquesta ocasió tornam a incidir com era el nostre municipi fa 100 anys. Ho farem consultant una font de documentació diferent. Si a la revista passada era per mitjà de dos anuaris: un era l’anomenat Bailly i l’altre, Riera; ara serà de la mà d’una guia de viatges de l’any 1922. Es tracta del llibre Portfolio de Baleares. Guía de Mallorca, de l’arxiver i periodista Benet Pons i Fàbregues (Palma, 1853-1922). Aquesta guia va ser impresa a Palma, als tallers gràfics de l’Empresa Soler. Al seu moment valia 3 pessetes. Actualment està disponible a la xarxa d’Internet, en línia a la pàgina de la Biblioteca Digital Hispánica, de la Biblioteca Nacional de España. La guia repassa els llocs més visitables de l’illa i també fa una descripció
6
amb dades d’interès turístic per a possibles futurs visitants. L’apartat referit a Sencelles és ben curt i surt xapat, repartit entre les pàgines 169 i 170. A la imatge està afegit, tot continuat. La informació que se n’obtén és ben pobra. Del tema dels potencials visitants estava un poc complicat. La veritat crec que pocs s’animassin a venir, ja que davant d’una descripció tipus: “No posee edificios dignos de mención ni fondas donde hospedarse”..., si hi havia qualque turista que finalment s’aventurava a venir per la vila devia ser de xeripa! Com a dada curiosa, i d’interès per als sencellers, també hi podem trobar un anunci publicitari, a la pàgina 123, d’un producte que es feia a Sencelles: el palo Resolis. Per il·lustrar també aquest article, i fent referència a la destil·leria i fàbrica d’anisats Antoni Puig, tenim una imatge cedida per n’Antoni París Morey, on hi torna sortir el famós carro estirat per un boc que era la imatge icònica de la marca de l’alambí de cas Comte.
Sant Emigdi i Sant Caralampi
Dos sants ben curiosos protectors de terratrèmols a Sencelles
Els nostres avantpassats enfilaren als retaules de la parròquia de Sencelles i als de les seves sufragànies els sants i santes de la pròpia devoció. Cap de les imatges ni pintures que hom hi pugui trobar ara, foren triades a l’atzar. Per molt estranys i poc familiars que ens puguin semblar, el sants Emigdi i Caralampi que hi ha a la capella de la Mare de Déu del Carme de l’església parroquial també responen a una devoció, a un fet i a un temps concrets. Ambdós son invocats com a protectors dels terratrèmols, o “temblors” de terra com diem aquí. Sembla que l’introductor de la devoció Sant Emigdi a Mallorca fou el cardenal Antoni Despuig i Dameto (1745-1813) el qual fou testimoni, durant una de les seves estances a Itàlia, del famós sisme de Calàbria (febrer de 1783). L’espantosa sacsada va causar la destrucció de la major part de ciutats i poblacions de la regió, quedant sepultats entre les runes dels edificis molts dels seus infeliços habitants. Aquella experiència viscuda en primera persona, va copsar la personalitat del Cardenal i s’implicà activament en l’ajuda material i espiritual dels damnificats. Un dels seus biògrafs apunta: “Y fue entonces cuando una vez más se reveló la talla espiritual de este hidalgo mallorquín. Ayuda a los damnificados, presta los auxilios espirituales a enfermos y moribundos, reparte cuantiosas limosnas, trata de levantar la moral de los abatidos...” Molts dels detalls d’aquella desgràcia consumada i de la seva vivència personal in situ les coneixem gràcies al document que deixà escrit del seu propi puny i lletra Varias observaciones hechas en el terremoto acaecido en Calabria Ulterior, año 1783.
Com a recordança d’aquell fet i per testimoniar la protecció rebuda i que atribuïa a Sant Emigdi, li va dedicar l’antiga capella de Santa Anna de l’Hospital General de Mallorca. Aquesta devoció l’adoptà a la mateixa Itàlia on el sant és molt invocat com a protector dels temblors, especialment a les regions de les Marques i dels Abruços. N’assumí els costs de la reforma i encomanà a un pintor, probablement oriolà o alacantí, el gran llenç que l’havia de presidir. El canvi es dugué a terme cap 17931796. Ben bé l’hi havia d’escaure a Mallorca aquesta protecció ja que prou sabem que la nostra illa és de una geologia susceptible a l’activitat sísmica. La història documenta diversos terratrèmols. Un dels més forts es sentí dia 24 de març de 1721 i al llarg del segle XIX es registraren cinc moviments de certa importància i alguns amb incidència a Sencelles. Un, l’any 1827 que enderrocà l’antiga creu de terma anomenada de Son Sabater i que era situada a la Plaça de la Vila: “Dia 21 Dez. de 1827 se feu polisa contra Franch. Llabres Clav[ari] de nou lliurs. tretse sous a favor de D. Bartomeu Llabres B[at]l[e]. R[eia]l. qe semblant partida ha adelantada a los Mestres qe compongueren la Creu mayor de la Plase qe se rompe a causa del terra moto qe fonch en la Ysla, el dia catorce de Octubre a la cet y mitge del mati”. Un altre i fora cap dubte el de més rellevància, fou dia 15 de maig de 1851. L’epicentre d’aquest
Jordi Llabrés i Sans, cronista oficial de Sencelles
7
terratrèmol es localitzà a Sencelles, on s’hi situa la principal falla NE-SW de Mallorca. Segons Guillem Más Gornals, aquesta constitueix el llindar que delimita l’extensió de la que els geòlegs coneixen com la conca sedimentària que s’estén d’Inca cap al sud. Probablement es formés fa uns 15 milions d’anys durant la fase de compressió alpina produïda per l’empenta de la placa tectònica africana sobre la placa eurasiàtica. Això donà lloc a plecs i encavalcaments responsables de la formació i aixecament de les serralades de l’illa de Mallorca i altres promontoris que trobem a la nostra zona com son el pujol existent entre els nuclis de Sencelles i Biniali, el frontal que trobem entre Moreió i Son Arrossa, i les muntanyes del Puget, Santa Eugènia i Son Seguí, per enumerarne algunes.
8
El terratrèmol es va produir entorn de les dues de la matinada. Els testimonis parlen que la població balear es va despertar a causa d’una violenta sacsada que ocasionà grans perjudicis materials a la Seu i al Palau de l’Almudaina. S’enfonsaren els campanars dels convents de Sant Francesc, els Socors i la Concepció. Es col·lapsaren algunes torres de molí, un gran nombre d’edificis públics i privats. Les esglésies
de Sant Marçal de Marratxí, Santa Maria, Bunyola, Sineu i la nostra de Sencelles, sofriren seriosos desperfectes. Aquí s’obriren tres voltes del temple deixant veure, des de l’interior, el cel. Les conseqüències, encara, es fan notar amb el desplaçament de les pedres que adornen el portal major (carrer de l’Església). Moltes cases dels carrers Bons Aires i d’una part de l’actual carrer Sor Francinaina van sofrir greus desperfectes i algunes s’esbucaren per complet. Així i tot no es van haver de lamentar danys personals. La gent recordava com els pocs rellotges que existien quedaren tots aturats i hagué qui pensà que amb aquest estrèpit moviment arribava la fi del món. Aleshores era rector de Sencelles mossèn Joan Molinas i Amengual i un cop haver aconseguit reparar els danys de l’església, volgué promoure la devoció als sants Emigdi i Caralampi creant una obraria que tindria cura del culte i la fàbrica de les dues imatges que els representen. Més o menys havien fet semblant cosa a la Seu de Mallorca on l’hi van dedicar un quadre de grans proporcions de Sant Emigdi i que avui en dia es pot veure a la zona del claustre. Amb tot això es volia “assegurar” la protecció dels advocats davant la possibilitat de nous terratrèmols. L’any 1857, a Sencelles, es feu un primer septenari en honor dels sants que predicà el Pare Custurer i l’any 1862 es col·locaren ambdues figures, fetes de nou per l’escultor Antoni Llinàs, en el retaule de Sant Antoni Abad. Les dues peanyes que les subjectaven i les pròpies imatges costaren 85 lliures, 13 sous i sis diners. La seva festa es celebrava dia 25 de maig, precedida de septenari i cap any hi mancava un bon predicador extern. Actualment, i com ja hem apuntat al principi, ara son col·locades a l’altar de la Mare de Déu del Carme.
Actualitat de Sencelles Guillem Zuazaga i Llabrés
9
Del món fins a Sencelles Julia Fischer - Bernard
Jane F. Sutcliffe
Julia Fischer-Bernard va visitar Mallorca per primera vegada el 1977, viu a l’illa des de fa més de 20 anys i finalment va arribar a Sencelles el 2016. És la propietària de ‘Senseless’, una interessant galeria d’art del poble, i té moltes històries per contar. Vaig néixer el 1973, així que estic a la meitat de la meva vida, almenys això esper! Vaig néixer a Alemanya, tot i que no hi he viscut mai. Els meus pares es van mudar als Països Baixos, on vivíem en una barca al riu. Després ens vam mudar a Bèlgica, on hi ha tres idiomes oficials. Quan vaig començar l’escola, vivíem a la zona de parla alemanya. Després ens vam traslladar a la part de parla francesa, de manera que vaig tenir la resta de la meva formació fins i tot la universitat en francès. Vaig estudiar idiomes, turisme i gestió d’esdeveniments. Als nou anys vaig començar a visitar Mallorca amb freqüència perquè mon pare es va mudar a l’illa per casar-se amb una fantàstica mallorquina; ja fa 38 anys que estan casats. Així que aquí em sento molt a casa. Al llarg dels anys he vist molts canvis i record Portals Nous sense port ni platja d’arena.
10
Quan vaig acabar els meus estudis a Bèlgica, vaig decidir bruscament traslladar-me a Mallorca, sense tenir en ment cap pla concret, excepte que només sabia que seria feliç aquí. Vaig treballar en diverses professions (un banc, una agència immobiliària, una clínica privada), sempre en càrrecs relacionats amb les relacions públiques. I vaig descobrir, contràriament al que havia pensat, que no hi havia massa traductors a l’illa, per tant vaig decidir obrir la meva pròpia agència de traducció. Això fa uns
quants anys i estic contenta de dir que segueix funcionant. El Port d’Andratx va ser la meva llar durant els següents 12 anys i és completament diferent de Sencelles. He de dir lo feliç que estic de mudar-me a Sencelles, ja que crec que és el millor lloc en tota l’illa. Per què vas escollir Sencelles? En realitat quan vaig trobar la casa on ara visc, cercava una casa per als meus pares. Tot i això, van preferir Esporles, així que vaig decidir que seria per a mi. Aquí està ple de sorpreses, no com al Port d’Andratx, on hi vas i esperes veure el millor del món, però tot és més superficial i de cara a la galeria. Acaba essent frustrant. M’ha agradat residir allà, però preferesc de molt Sencelles. M’encanta la barreja de gent d’aquí, la gent és ben educada. Quan aparc el cotxe en tornar cap a casa, em trob amb els veïnats xerrim-xerram pel camí i moltes vegades puc tardar 20 minuts a arribar, però quan arrib a la porta estic completament contenta. Per tant, et sents com si pertanyessis aquí, no ‘simplement un estranger més’ com a Andratx? Per descomptat, i ajuda a l’hora d’entendre el mallorquí! Hi ha algunes persones que parlen només mallorquí amb mi i això no em fa sentir incòmoda. M’agrada veure gent jove asseguda i xerrant amb gent gran. La infraestructura és increïble: diversos restaurants meravellosos, concerts, els metges del PAC, una farmàcia, dos supermercats, bancs, una piscina, és fantàstic!
Ben aviat em vaig integrar al poble i em vaig sentir com a casa. La gent em coneix. Tenc la sort increïble de tenir uns veïnats tan agradables, som amics i sovint sopam plegats. Quan vaig veure aquesta casa tan especial, vaig poder visualitzar molt fàcilment una galeria aquí, així que vaig decidir seguir endavant i obrir-ne una. Tenies alguna galería abans? No, però conec molt l’art perquè els meus pares són artistes, tot i que jo no havia treballat mai amb l’art abans. El meu desig era fer una galeria d’art especial. Tenia un concepte concret perquè tenia els meus clients; volia que fos com un punt secret d’art per cercar o oferir qualque contacte o recomanació. Trobes que vares ser molt aventurera de decidir mudar-te aquí i obrir la galería? No suposava un risc tan gran com es podria pensar, ja que ja tenia la meva agència de traducció, era només una cosa més per completar-la. Has dit que des que vares venir a Mallorca ha canviat molt. La teva primera impressió va ser molt diferent de la teva impressió actual? Record Palma amb només el 10% dels cotxes que hi ha ara, molts carrers no tenien trànsit. Sí, s’han produït molts canvis i no podem combatre’ls. També hi ha coses molt bones, per exemple, quan vivia al Port d’Andratx, un dels meus millors amics vivia a Alcúdia i vaig estar més d’una hora a arribar-hi. Ara és molt més ràpid. A més, record quan vaig venir a Mallorca que Internet no era el que és ara. Havies d’encendre el router, feia un soroll estrident i terrible i, després havies d’esperar... Ara, tots estam molt més connectats, de manera que tot és molt més ràpid.
Quan vares venir aquí al principi, com vares aconseguir integrar-te amb la gastronomia, els costums i la llengua? Coneixia l’idioma espanyol abans de decidir allotjarme aquí, que era al 1997. Primer vaig acabar els estudis a Bèlgica, ja coneixia l’illa perquè tenia la família aquí i feia bastants anys que la visitava regularment. Així que realment no va ser difícil assimilar cap canvi, ja que estava familiaritzada amb tot abans de viure aquí. Ara que he estat obligada a estar fora durant 4 mesos, a causa del confinament del coronavirus, em va sorprendre, ja que no podia gaudir del pa ni del formatge mallorquins. Els trobava tant a faltar! Tens una vida molt internacional a causa de tots els teus contactes de diferents països. Supòs que viatges a casa amb força freqüència. No, en realitat, no hi torn tant. Hi ha alguna cosa que enyoris de Bèlgica, que supòs que és el teu país d’origen? Sí, sent que Bèlgica és el meu país d’origen. No sé tantes coses sobre Alemanya, tot i que parl l’idioma i hi tinc família. De Bèlgica a vegades trob a faltar la mentalitat, potser les patates fregides i els bombons belgues, però aquests els trobam aquí. El propietari de Toutatis és de la mateixa ciutat que jo, de manera que em fa sentir encara més com a casa. Aleshores et sents més belga que alemanya...
Sí, tot i que pots dir el que vulguis, tinc un passaport alemany, però no hi he viscut mai i no em sent en absolut alemanya. Diries que hi ha diferències culturals significatives amb Bèlgica i Sencelles? Sí, bé, no tant entre Sencelles i Bèlgica, però hi ha altres llocs a Mallorca on es pot sentir més la diferència. Els belgues són més oberts de ment perquè mai et pregunten d’on ets. Aquí he començat a acostumar-me a que em pregunten d’on som, tot i que no sé què respondre, ja que no sé el motiu de la pregunta. Volen saber on vaig néixer o d’on sent que som? A Bèlgica no t’ho pregunten mai. Com més diferent ets, més interessant. Només et volen conèixer com a persona. Crec que la gent et pregunta d’on ets per ajudar-los a entendre qui ets. A Sencelles, és agradable veure que la gent s’interessa molt més per mi que el meu passaport, que és el que no vaig trobar al Port d’Andratx. El cas és que allà, als turons del Port d’Andratx, les cases es troben molt a prop, però els veïnats no es coneixen perquè ni es veuen ni es parlen.
11
mallorquins és que estan molt orgullosos, cosa que protegeix la seva identitat. Per la resta, m’agrada observar què passa quan s’uneixen diferents nacionalitats. És divertit observar persones amb els mateixos interessos que es connecten tot i que potser no parlen un idioma comú. No crec que haguem de protegir res, perquè aquesta és una evolució natural i el resultat és el que hi ficam tots junts. Estic segura que la mentalitat mallorquina no morirà mai perquè és tan forta.
Record que quan em vaig mudar aquí fa gairebé 30 anys, tothom al poble coneixia a tothom i va ser fenomenal. Ara és diferent, amb l’arribada de tanta gent addicional, principalment de la península. Sí, m’agrada, és agradable, com una gran família. Vaig estar molt contenta a Andratx, no em malentenguis, ja que hi ha gent agradable i moltes coses agradables per fer, però no és la mentalitat belga. Potser per això em sent més a casa aquí a Sencelles. Tornaràs mai a viure al teu país? No ho puc imaginar. Quin lloc del poble t’agrada més? M’encanta la placeta de l’Obra, també la terrassa del Molico, el jardí de Ca s’Arquitecte i l’olivera que hi ha davant de l’església. Es meravellós.
12
Com a estrangers residents a Mallorca, creus que hauríem de tenir una certa actitud per ajudar els locals a protegir la seva identitat? Estic segura que faran la seva feina sols. El que m’agrada dels
No sé què passarà, però els polítics prenen moltes decisions que tendran conseqüències. Per exemple, estic completament en contra dels creuers que vénen aquí. De fet, els prohibiria completament a tot el món. Crec que no hi ha cap contacte possible [entre els turistes de creuers i la gent local] i quina és la motivació per fer una cosa horrible i tan innecessària. No ho entenc i no m’agrada. Al contrari, puc entendre que el turisme a l’Arenal o Magalluf té una tradició, però almenys aquells turistes només s’hi queden allà. Jo suggeresc que els posem en un recinte per seguretat nostra i, si volen, puguin barallar-se allà després que se’n tornin a ca seva. Quan treballava a l’hospital, teníem molts turistes ferits en picabaralles i borratxeres, Una vegada vaig llegir una entrevista en un diari d’un metge d’urgències que va anunciar que simplement no tenien la capacitat d’atendre’ls perquè ja estaven prou ocupats tractant pacients amb problemes reals i accidents. Durant els anys que has viscut aquí, t’ha passat alguna història divertida per contar? Un munt d’històries divertides! Te n’explicaré una de 1977 quan vaig arribar aquí. Jo vivia a la casa on vivia la meva família, però vaig
pensar que no era la situació ideal, així que vaig començar a cercar un lloc per a mi. Mirava als diaris, com ho feies en aquell temps, però no vaig trobar res. Llavors em vaig dir: “On vols viure?” Em va encantar Es Portitxol, així que vaig anar-hi i vaig començar a tocar a les portes de la gent i a preguntarlos si sabien de qualsevol lloc per llogar a la zona. Vaig fer unes vint cases aproximadament fins que vaig arribar a un bar, així que també vaig demanar-li al propietari. La sort va ser que el propietari mateix tenia un lloc per llogar a dalt. “Només hi ha un problema”, va dir, “no hi ha una entrada independent, has de passar pel bar”. M’ho va ensenyar i era al·lucinant davant del mar, amb 2 plantes i una gran terrassa. Vaig pensar en el meu cap que pagaria com a màxim 60.000 ptes de lloguer, així que li vaig dir “et pagaré 40.000 ptes pel lloguer”. Va dir: “deixa’m pensar i et telefonaré”. L’endemà va telefonar i em digué que sí, però que el meu preu no estava bé. Vaig pensar a mi mateixa: “Bé, pagaré una mica més idò, no importa”. “No, és massa, pots pagar 30.000 ptes si vols, però no més!”. I jo ben contenta! Alguns dies, arribava haver de menester dues hores per travessar el bar, ja que tothom em feia cas. Hi ha alguna cosa que penses que es pugui millorar pel que fa a la vida al poble? Sí, una cosa. He vist que han modernitzat els llums del carrer fa uns anys. Quan camines al vespre, veus el poble de lluny i és realment bonic. Així mateix, hi ha tres o quatre grans fanals a la plaça de les escoles velles de Can Bril, vaig pensar que potser amb els nous llums públics s’eliminarien. Quan estic asseguda el vespre a la terrassa és molt molest.
Diversos veïnats han dit que tanta lluminària entra als seus dormitoris i no poden dormir correctament. No té cap sentit tenir aquests llums encesos cada nit. El millor seria utilitzar-los només quan hi hagi un esdeveniment a la plaça. També trob que a la Plaça de la Vila aquests focus brillants xoquen amb la il·luminació del poble. A més, una altra història divertida. Un dia un policia va arribar a la porta. Va preguntar: “Tens un cotxe blau? És un Polo blau? Està aparcat en aquest carrer? ”Amb humilitat vaig respondre “sí” cada vegada, pensant que seria una multa. Ell va respondre: “Hauríes de tancar les finestres, que han estat obertes des d’ahir”. A més, un dia vaig tenir un esdeveniment a la galeria i el cotxe de la policia es va aturar davant i va entrar na Mila. És molt simpàtica, l’estim! Va entrar i va dir: “No vos preocupeu ningú, no vos preocupeu, m’encanta l’exposició i només vull veure-la”. Va ser divertidíssim! És agradable veure com la policia treballa al poble, realment són el vostre amic i protector, no el vostre enemic. Sé que si tenc qualque problema, sempre els puc cridar. També voldria ajudar-los, per si veia qualque cosa malament. Així hauria de ser a tot arreu.
Pel que fa a les meves aficions, m’encanta fer esport, m’agrada anar amb bicicleta: aquesta regió és meravellosa per això. També m’agrada la vela, el windsurf, l’esquí i un cop a l’any m’agrada anar a la neu. I, per descomptat, les làmpades de paper que faig. Faig peces úniques a mida, amb l’objectiu de millorar l’ambient de la sala. Per exemple, si es tracta d’una taula de menjador, has de veure el que menges, però en un vestíbul on només es tracta de decoració és ben diferent. M’entretén molt fer-les. I quan les venc dic que compren màgia i els llums són de franc. Hi ha alguna cosa més que vulguis comentar? Sí, m’agradaria donar les gràcies a la gent que em va acollir al principi, els estic molt agraïda. Em va alegrar molt veure que el dia que vaig obrir la galeria hi havia tot el poble. De vegades obri la porta per treure el fems i entren, només per saludar-me. Estic molt agraïda de com em tracta tothom. És un lloc tan meravellós. M’agradaria convidar tothom a venir a viure aquí també, però definitivament no ho faré, perquè no vull que canviï.
13
Noticiari de la parròquia de Sant Pere de Sencelles Jordi Llabrés i Sans
14
Dins la segona quinzena del mes de maig semblava que retornàvem al que s’ha anomenat una “nova normalitat”, després de quasi tres mesos de confinament, de vivències i experiències que no hauríem imaginat mai. La Covid-19 ha afectat a tots els sentits de la vida social, relacions humanes, situació sanitària, econòmica, etc. Ara poc a poc la gent es torna a incorporar als seus llocs de feina, ocupa les places, carrers i llocs d’oci... les autoritats insisteixen que no podem baixar la guàrdia, que cal anar en compte: res de grans concentracions i imposició de distanciament entre les persones. La nostra parròquia es prepara per tornar obrir les seves portes per acollir a la comunitat cristiana de Sencelles que vol seguir celebrant la seva fe o qualsevol altre persona que necessiti acostar-s’hi. El cap de setmana del 16 i 17 es celebren les primeres misses dominicals, però abans un estol de més de vint al·lotes i alguns homes, s’han arromangat de valent per fer una neteja a fons a tots els racons de l’església. Els mateixos dies es reprèn la celebració de culte a l’església parroquial de Biniali, al
convent de la Caritat i a l’oratori de Ruberts. El rector de Sencelles, vicari general de la Diòcesis de Mallorca Dia 2 de juny començarem el dia rebent una gratíssima noticia. El Bisbe de Mallorca, Monsenyor Sebastià Taltavull havia nomenat al nostre rector com a Vicari General de la Diòcesis. Les primeres felicitacions, tan individuals com institucionals, no es torbaren en arribar a la rectoria. Monsenyor Josep Adrover i Vallbona en tot moment va manifestar la seva intenció de mantenir-se en el càrrec de rector de les parròquies de Sencelles i Costitx, i demana la protecció de la nostra beata i de la Venerable Margalida Amengual. A migdia les campanes de la parròquia repiquen per anunciar la nova als veïns del nostre poble. Dia 13 de juny, el marc incomparable de la Seu va acollir l’acte solemne de jurament del nou càrrec de Vicari General. En circumstàncies normals aquest s’hauria celebrat a la Sala dels Bisbes del Palau Episcopal, però davant l’expectativa de que hi assistiria molta gent el Degà del Capítol Catedral oferí aquest lloc per tal de garantir la capacitat i poder guardar les distàncies marcades per les autoritats sanitàries. Presidí l’acte el Bisbe de Mallorca, hi era present el Monsenyor Antoni Vera, fins ara vicari general, mossèn Jaume Estela, canceller del Bisbat qui actuava de notari, la plana major de la Cúria Diocesana, arxiprestes, rectors i feligresos de moltes parròquies i, ocupant llocs de preferència com és habitual, la mare de mossèn Josep i altres membres de la seva família. De Sencelles, corresponent a
la convidada rebuda, s’hi feu present el batle del Molt Il·lustre Ajuntament i una comissió del Consell Parroquial. Solemnitat del Corpus Christi El mateix dia, a la tarda, i prescindint de moltes de les pompes pròpies de la nostra litúrgia, es celebrà a Sencelles la solemnitat del Corpus Christi. A les 15:30h es repicaren les campanes i quedà exposat a l’altar major el Santíssim per a l’adoració. Cada hora en punt diversos grups de persones oferien una estoneta de pregària i de lloança eucarística. Ens va satisfer molt el nombre elevat de persones que no desaprofitaren l’ocasió per acostar-se a Jesús al llarg del capvespre. A les 20:30h començà l’ofici. L’aforament permès ben bé es va ocupar, tot i que aquest any no hi eren presents ni els membres de l’escolania parroquial ni tota la gent que cada participa de la festa del Corpus portant a la processó el pas de la Custòdia, el pal·li, els estendards... Un cop acabada la missa, el Santíssim fou traslladat a un hermosíssim altar de culte que els Deixebles de Sant Joan i les Maries del Sagrari havien aparellat a davant el portal de la rectoria. Des d’aquell punt es donà la benedicció solemne als quatre punts cardinals del terme de Sencelles i a tots els presents. Els veïnats de la Plaça de la Vila penjaren els domassos i algunes de les persones presents, mentre passava el Santíssim, l’obsequiaven tirant-li petals de rosa. Tot, dins la senzillesa inusual per aquestes celebracions de naturalesa tan solemne, resultà molt digne i polit. Festa de Sant Pere Dia 29 de juny a les 12 del migdia de bell nou repicaren les campanes per anunciar la festa del titular de la nostra Parròquia, l’apòstol Sant Pere. Al vespre,
a l’hora de costum, l’ofici que presidí el senyor rector. No hi ha pogut haver més actes, tampoc es venerà la relíquia atenent-nos a les recomanacions donades per les autoritats sanitàries. Festa de la Mare de Déu del Carme Un any més, dia 16 de juliol, el lloc de Ruberts i el seu oratori es vestiren de festa grossa per celebrar a la seva patrona i titular, la Mare de Déu del Carme. A l’hora acostumada, a la plaça s’hi celebrà l’ofici solemne, presidit pel nostre
rector i animada en el cant litúrgic pels cantadors del cor parroquial de Sencelles. Es limità l’aforament i aquest quedà complet moments abans de començar la celebració. Aquest any, per les circumstàncies, no s’hi va veure gaire gent dels pobles veïnats com és habitual, però de ruberter i rubertera no n’hi mancà ni un. Una comissió de l’Ajuntament integrada pel batle, alguns regidors i la delegada de batlia a Ruberts
15
un bon nombre de preveres. De cada poble hi participà una representació que havia rebut la corresponent convidada institucional. La de Sencelles era formada pel senyor Batle i els familiars de Julià Munar Arrom, fins aleshores l’única víctima registrada en el nostre poble. Molta de gent va poder seguir la retransmissió del funeral per les ones d’IB3 Tv. Vetlla de pregària per implorar el final de la Pandèmia
ocupaven els primers llocs. Aquest any, l’Oferta es passà al final de la missa. Per facilitar la veneració dels devots de la Mare de Déu del Carme, la seva imatge fou col·locada a damunt l’altar i la gent anava passant per saludar-la amb un gest de reverència, però fora poder-la besar. Tothom va rebre amb els Goigs de la Mare de Déu del Carme titular de Ruberts que es cantaren per primera vegada l’any 1975 en el transcurs de la primera festa dels goigs celebrada mai a Mallorca, i que ara s’han fet reimprimir en segona edició dins la col·lecció “Els Goigs de Sencelles” (núm. 9). Llavors la festa seguí a la plaça del llogaret, amb música del grup Qanarussa, gelat i ensaïmades per a tothom. Funeral a la Seu per les víctimes de la Covid-19
16
Dia 26 de juliol la Seu va acollir una missa funeral en sufragi de totes les víctimes de la Covid-19 a les Illes Balears. S’hi feren presents les primeres autoritats civils i militars de la comunitat autònoma i presidí el Bisbe de Mallorca. L’acompanyaren el Bisbe de Menorca i l’Administrador Diocesà d’Eivissa, el Vicari General de Mallorca, el Capítol Catedral i
L’Església local de Sencelles va convocar a la seva feligresia a una vetlla de pregària per implorar del Totpoderós el final de la pandèmia que malmena la nostra societat. Tingué lloc el vespre de dia 1 d’agost proppassat. Després de celebrar l’Eucaristia el Santíssim Sagrament fou exposat. Hi participà un nombre considerable de persones, prop de 100 persones. Cada cert moment, d’entre el públic s’aixecava alguna persona s’acostava a l’altar i adreçava una pregària concreta. D’aquesta manera la comunitat cristiana de Sencelles durant aquella vetllada demanà pels malalts de la pandèmia, encomanà a Déu l’ànima dels difunts víctimes de la malaltia, pregarem pels sanitaris i totes les persones que fan front a la pandèmia en primera línea, pels majors i totes les persones que es puguin sentir més vulnerables davant aquesta amenaça, per les autoritats i tots els que hi puguin tenir alguna responsabilitat, per les entitats de l’Església o de qualsevol altre naturalesa que es posen al front per pal·liar les conseqüències, pel jovent i pel seu sentit de corresponsabilitat... Acte de presentació del programa de la festa de l’Assumpció de Maria a Mallorca Dia 11 d’agost tingué lloc a l’església parroquial de Sencelles l’acte de presentació del programa
d’activitats d’aquest any entorn de la festa de l’Assumpció de Maria que organitza el Consell de Mallorca. S’hi feren presents la vicepresidenta de la mateixa institució i consellera de Cultura, Hble. Bel Busquets, el vicari general de la Diòcesi de Mallorca, Monsenyor Josep Adrover, la regidora de festes de l’Ajuntament de Sencelles, Sra. Joana Isabel Oliver, la directora insular de Patrimoni, Sra. Kika Coll, i el coordinador del programa, Sr. Gabriel Carrió. Els mitjans de comunicació provincials enviaren els seus corresponsals. L’acte es va desenvolupar al voltant del nostre Llit de la Mare de Déu d’Agost, que lluïa esplèndid tot envoltat de bellveures i alfabegueres. Solemnitat de l’Assumpció de Maria... Que celebra el nostre poble de Sencelles des de temps immemorials. L’aforament permès es completà totalment i a pesar de les restriccions vam
Redacció: Joan Florit i Horrach Jordi Llabrés i Sans Guillem Mut i Llabrés Col·laboradors: Xisca Alomar Joan Miquel Chacón i Nicolau Jane F. Sutcliffe Miranda Miret Mayrata Jaume Perelló i Llabrés Guillem Zuazaga i Llabrés REVISTA SA SELLA sasella@hotmail.com C/. A. Llabrés Mudoi, 18 07140 Sencelles (Mallorca) Edita: Centre Cultural de Sencelles.
poder celebrar la festa amb tota solemnitat. Presidí l’ofici i predicà Mossèn Francesc Xavier Riutort, formador del Seminari de Mallorca, i concelebraren el senyor rector i Mossèn Pere Vallés. S’hi feu present l’Ajuntament de Sencelles. Primeres Comunions Després de mesos d’incertesa, finalment dia 6 de setembre es va poder celebrar el primer torn de Primeres Comunions que en principi estava programat per el passat mes de juny. Quatre nines de la nostra parròquia acompanyades dels seus pares i familiars, catequistes i una amplíssima representació dels nins i nines del poble s’acostaren a l’Altar de l’Eucaristia. Successivament aniran combregant altres infants que durant el curs passat s’anaren preparant. Per facilitar la participació i evitar aglomeracions a dins l’església, a les misses de torn dominical, s’hi afegí aquesta de to més festiu de les Comunions.
Coberta i Contraportada: Fotos Xisca Alomar. Depòsit legal: PM-400-89 Impressió: Gràfiques Rubines, Binissalem. Els articles d’aquesta revista expressen únicament l’opinió dels propis autors. Pàgina web:
www.sasella.org
Amb la col·laboració de:
17
Fites etnològiques del nostre patimoni Etnofites de Sencelles. L’era del batre Joan Miquel Chacón i Nicolau
18
Amb el pas del temps, a terra de secà com la nostra, com és el Pla de Mallorca, les eres esdevenien una eina cabdal per a la feina del batre. Als paisatges de les contrades rurals sencelleres, les eres hi formaven part protagonista. Un protagonisme viu i molt característic del nostre municipi. De fet, a Sencelles, si anau a trescar pels camins de foravila, i vos hi fixau acuradament ferm, n’hi podeu trobar encara. Però, amagades i camuflades pel pas ferm de la natura, entre mates llentiscleres i ullastres. A d’altres, just en queda l’estructura ben eixuta i llisa, enrevoltades per marges ben arran, en forma circular sempre, i que ens queden a la vista. Sobretot les hi podreu trobar, a les finques on tenen conrades extenses quarterades de civada i blat, i tenen una altura estratègicament recercada, feta expressament a posta per a que el vent els ajudàs a reblar la feina de separar-ne la palla. L’era de la possessió de Morelló, es pot obervar imponent des del camí que porta a Sonarrosa, entre sementers on també hi ha sembrades unes quantes fileres d’ametllers. En aquell mateix camí, el que precisament pren el nom de la possessió, i que a pocs quilòmetres hi podem trobar el poble de Santa Eugènia, també hi podem trobar més amagades diferents finques amb eres de batre. Al catàleg de patrimoni
de Sencelles, n’hi tenim tres de catalogades: l’era de Can Mateu, la del camí de Binialmara i l’era de Binifat. Una era de batre en l’agricultura és l’espai de terra, aplanat i ferm damunt el qual hom posa els cereals o llegums per a batre’ls i separar el gra de la palla i del boll. La paraula s’utilitza també per extensió per al local a proximitat on es posa el farratge. El mot prové del llatí area que significa pati, era de batre. La seva forma és determinada per la feina del batre i per les condicions climàtiques: si es pot encara separar el gra de la palla, sense vent, per separar els bolls de la grana («desembollonar»), un vent suau és indispensable. La pluja i la humitat són nefastes per la conservació exterior, com que faciliten la proliferació de corcs (corc del blat) i fongs. Per això, la forma més circular, és la majoritària, ja que facilita la feina de rotació del pagès amb la bìstia. En podem trobar de terra batuda o d’argila, però molt més comunes són enrajolades o, a muntanya, enllosades. Les eres es construïen amb un lleuger pendent, per evitar que s’embassassin amb les pluges. De vegades estan envoltades de marges. La seva alçada depèn de la força del vent: solien ser altes a les zones de muntanya amb vents forts, o més baixes a les comarques del Pla de Mallorca. A Mallorca, les clastres tenien la mateixa funció i el ball privat, reservat només als treballadors, i organitzat tradicionalment després d’una jornada de feina (batuda, collita…) es diu ball de clastra. Amb l’aparició de la maquinària agrícola com segadores-recol·lectores, les
eres es varen deixar d’emprar i esdevingueren obsoletes. El batre a l’era era una feina d’equip i un moment culminant al cicle de la vida rural. Les feines de segar i batre, varen deixar petjada en la cultura tradicional i popular, i va inspirar moltes cançons populars. Algunes d’elles, precioses, les podeu trobar als treballs musicals de Biel Oliver “Majoral” (Algaida, 1950), professor de la Facultat d’Educació de la UIB i cantautor: Vou veri vou per no dormir (1997), Temps, temps, temps (2000), Cançons republicanes (2008) i Arasiquesí (2019). Al refranyer popular català, podem trobar la famosa i encara ara molt emprada: “Qui no vulgui pols que no vagi a l’era”, que recomana no anar a cercar raons ni problemes qui no en vulgui sortir escaldat. A finals de juliol, molts de pobles arreu dels Països Catalans, organitzen una festa del segar i del batre, a les quals es presenten els oficis agrícoles d’antany a l’entorn de la collita dels cereals i del batre a una era. A Sencelles, el 2007, un grup de veïnats, va iniciar per tal retre homenatge al treball agrícola de segar i batre, la neofesta de l’Embala’t. Una festa que perdura fins a l’actualitat i que vol recuperar els nostres orígens socioeconòmics i culturals basats en l’agricultura per a donar un caire festiu a les primeries del mes d’agost, recuperant a la vegada una part fonamental de la nostra història com a poble.
Fluvià i Figueras, Assumpta. “era (2)”. A: Diccionari etimològic. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996 (2004, 4a edició), p. 325. ISBN 9788441225169. 4 Pujol, Francesc; Amades, Joan. “Clasta, ball de”. A: Cançoner popular de Catalunya.. Vol. 1 : Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1936, p. 154. 5 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. “era (2)”. A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 6 Catàleg municipal de patrimoni de l’Ajuntament de Sencelles. Pons Esteva, M.; Pons Esteva, T; Aguiló J. A 7 “Les neofestes a Mallorca. Gimcanes, senyeres, déus pagans i mobylettes”. Pich i Esteve, M; Ed. Lleonard Muntaner.
*Referències bibliogràfiques 1 “era”. L’Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. 2 “era²”. Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona. 3
Bruguera i Talleda, Jordi;
19
Hemeroteca curiosa Miranda Miret Mairata
El batle suprimeix el ball i les corregudes des Cós per la festa de la Mare de Déu d’Agost i li organitzen un motí amb manifestacions, tirs i sang. Tenim dos testimonis d’això. La primera és una notícia publicada al diari de Madrid El Globo de dia 22 d’agost de 1879. Teniu les imatges de la notícia i la capçalera del diari. Per fer-ho més fàcil de llegir, hi ha la transcripció de la feta. L’altra document d’aquesta secció d’aquesta revista és de la mateixa revolta però del setmanari satíric L’Ignorancia, publicat a Palma dia 23 d’agost 1879. També hi ha les imatges. Tumulto en Sancellas - Sobre los sucesos ocurridos en Sancellas (Baleares:) «Parece que el alcalde de aquel pueblo, en vista de ciertas divergencias suscitadas entre el vecindario y los obreros de la fiesta de la Asuncion, que se celebra el dia 15, y temiendo que éstas tomaran un carácter de disgusto general, prohibió el baile, y muy particularmente, las corridas. Esta órden, comunicada por pregon, que hizo el oficial sache, fué al principio acatada; pero como que disgustaba á algunos, y en particular á los forasteros que habían acudido al pueblo atraidos por las diversiones que se suprimian, fué creándose contra ella cierta oposicion, que, cual bola de nieve, llegó á tomar proporciones colosales al día siguiente, hasta el extremo de presentarse grupos en ademan hostil contra el alcalde á la hora en que éste se hallaba en la casa consistorial, ocupado en el despacho de los asuntos de su incumbencia. Despues de desahogarse allí los grupos com mil depuestos é imprecaciones contra aquella autoridad, dirigiéronse al punto conocido por el Cós, con ánimo de verificar las corridas. Por los hechos posteriores, hemos de suponer que éstar no se verificaron, y que la única pareja de la Guardia civil que allí había, fué suficiente á hacer respetar, en aquel momento, la autoridad constituida.
20
Ya entrada la noche, reprodujerónse los grupos y amenazas con mayores proporciones que por la mañana y tarde; y el alcalde, con algunos concejales, el secretario, el sache y la pareja citada, viéronse obligados á refugiarse en la casa consistorial para evitar un conflicto mayor, pues la Guardia civil estaba dispuesta á no volver la espalda á los amotinados, aun cuando se presentasen en número extraordinario.
Desde ahí sostuviéronse á la defensiva hasta que de los grupos, y en medio de una espantosa gritería, salieron algunos tiros, al parecer de pistola, mezclados con una nube de pedradas dirigida á la casa consistorial. Entonces fué cuando se hizo fuego, mas bien para espantar á los revoltosos que para causarles daño, y valiéndose de los medios de que puede echar mano la autoridad, se despacharon partes á los puestos inmediatos, pidiendo auxilio, que llegó a las pocas horas, y al señor gobernador de la provincia, dándole conocimiento de los hechos. Esta autoridad superior, como que no se le pedía auxilio, dispuso que inmediatamente saliera para Sansellas el señor comandante de la Guardia civil, únicamente con el personal necesario para acompañarle y ayudarle, en averiguacion de lo que ocurría; y al llegar esta pequeña fuerza al pueblo, encontró al teniente de la linea, que reside en La Puebla, que instruia las primeras diligencias, como tambien al señor juez del partido, á quien tambien se le comunicara el alboroto, que actuaba en el mismo sentido. La poblacion hallábase tranquila, y del reconocimiento que se practicó en averiguacion de si los tiros de la fuerza habian producido algun herido, tan solo se vió que en una calle había manchas de sangre, cuya procedencia se ingnora aun. Se vé, pues, que estos sucesos tienen un carácter puramente local, y han sido producidos por una disposicion de la autoridad, encaminada á evitar los que hubiera podido llevar consigo una coalision producida por el antagonismo que al principio llevamos indicado. El juzgado y la Guardia civil, que ya llevaban detenidos á algunos de los alborotadores mas conocidos, se encargarán de poner en claro la culpabilidad que resulte».
21
Imatges d’ahir Miranda Miret Mayrata
En aquesta ocasió les dues fotografies protagonistes de la secció són dels anys 70. La primera, de principis de la dècada, quan les forces vives de Sencelles posaven una corona de llorer a la placa que recordava, al frontis de la parròquia, José Antonio Primo
de Rivera, i en general als que el règim de la dictadura del general Francisco Franco considerava “caídos”. Just darrere del monument a la Beata Francinaina i al costat de l’escala del patinador.
De part esquerra a dreta; un home que surt xapat que desconeixem qui era, Ramon Morey Cirer de can Ramon, Antoni Llabrés i Bestard de can Lluc, Joan Llabrés i Borràs de can Xesquet, l’única dona és na Tineta Ramis i Garau de can Grau cap de la Seccíó Femenina de la junta Local de la Falange Española, Mateu Coll i Roca del forn de can Pep, Miquel Bonet de can Bonet, Miquel Ramis i Cirer de can Pelea, el batle president de l’Ajuntament de Sencelles i mestre de l’escola don Bartomeu Vallès i Oliver de can Merris, Mateu Aloy i Llabrés de can Llargo i tres nines que no estan identificades però segurament una és na Magdalena Ferragut i Cirer de can Xotano, La segona imatge és de l’any 1975 i mostra el moment del canvi de poders entre el batle que sortia i el que entrava nou en el càrrec. D’esquerra a dreta: el mestre don Macià Llabrés i Ramis de can Renyina, ? i el mestre don Bartomeu Vallès i Oliver de can Merris. Imatges cedides per l’Arxiu i Museu de l’Educació de les Illes Balears (AMEIB) d’Inca.
22
In memoriam ermità Sebastià de Sant Honorat Jordi Llabrés i Sans
Quan trencava l’alba del proppassat dia 8 de setembre de 2020, dia en que l’Església celebra la solemnitat de la Nativitat de Maria i, popularment, són celebrades les marededéus trobades dels nostres santuaris, acabà el seu peregrinar en aquesta terra l’Ermità Sebastià de Sant Honorat, de Can Garau de Sencelles. Vuitanta un anys d’edat i 43 de consagració religiosa conformen una vida autènticament amarada del Déu Amor, que ha pogut descobrir i estimar en el si de la congregació mallorquina d’Ermitans de Sant Pau i Sant Antoni. La seva experiència ha transcorregut entre el santuari de Sant Salvador de Felanitx i les ermites de Betlem (Artà) i de la Trinitat (Valldemossa). En cada un d’aquests llocs, l’Ermità Honorat ha perseguit un únic ideal: el d’abraçar la vida contemplativa per establir una relació personal, directe i sense embuts amb el Creador. L’Ermità Honorat mai va oblidar les seves arrels sencelleres. Era de Can Garau. Sempre parlava amor i veneració dels orígens del seu llinatge que tant a aportat a la història local, de la gent del seu temps i de les devocions a Santa Àgueda i a la Beata Francinaina que l’hi van inculcar els seus majors. Ni una de les meves múltiples visites a les ermites on havia habitat, acabava sense haver tocat tots aquestes temes. Un dels oficis que sempre prestà a les diverses comunitats, fou el de tocar l’harmònium durant les celebracions de l’Eucaristia i a la Litúrgia de les Hores. Tothora s’hi esmerà per a què, amb la seva aportació, fossin més dignes les perllongades estones de pregària i lloança a Déu a les que són cridats, al llarg del dia, els nostres
ermitans. D’un caràcter afable, comunicatiu i amb una sinceritat quasi innocent, va procurar fer agradable la convivència als seus germans de congregació i a garantir que les persones que pujaven a les ermites s’hi trobessin ben acollides. La vida eremítica, al llarg dels segles, s’ha fet present a Mallorca i encara segueix esdevenint una realitat important i bellament significativa per a la nostra Església. Ofereix uns aspectes que els nous signes del temps no han estat capaços de trastocar ni devaluar: el silenci, el treball manual, la celebració del Culte Diví, la Lectio Divina, l’ascesis personal, una combinació entre la vida en comú i la soledat... Aquests són els valors que contribueixen al fi principal de qualsevol anacoreta: la CONTEMPLACIÓ. Els nostres ermitans, durant tota la seva vida cerquen mantenir el “seu cor allunyat de tot el que no és de Déu o no condueix a Déu”. Les paraules d’un cartell ben visible a l’entrada de l’ermita ens adverteix a tots que “els fonaments principals de la vida eremítica son la penitència i l’oració; el seu ornament, el silenci; la seva custòdia, el recés; i el seu propi objectiu, l’unió amb el Creador”. D’ençà de la Conquesta de Mallorca (1229), mai ha faltat a Mallorca la vida eremítica. Primerament impulsada per l’experiència del Beat Ramon Llull als deserts de Miramar i Randa, i llavors organitzada en congregació pel Venerable Joan de la Concepció, seguint els models proposats pels Pares del Desert. Durant aquests segles la
seva presència i el seu exemple ha florit en el redós apartat de diverses ermites o com a sentinelles de molts dels santuaris marians. Avui dia, noves experiències eremítico-contemplatives que sorgeixen a punts concrets de l’Estat Espanyol i arreu del món, animen als nostres ermitans a mirar el demà amb esperança i optimisme. Ells, conscients de què el seu nombre han minvat, viuen el present amb la il·lusió dels primers dies i estan convençuts que només són una baula que enllaça el passat de la seva història amb un futur que arribarà. Amb noves interpretacions i amb noves formes, però que arribarà.
23