Sa Sella 164

Centre Cultural de Sencelles_ Número 164_ Gener / Març 2020_ 4€

Fites etnològiques del nostre municipi Noticiari parroquial Del món fins a Sencelles Entrevista a Maciana “Mariner”

Noticiari Agència de Selleters

2º quinzena desembre Dia 16. Millores. El Consell de Mallorca va aprovar unes ajudes per a infraestructures de l’ajuntament de Sencelles que es traduirà en una subvenció de 180.000 euros per a l’adquisició dels terrenys del carrer Església / Camí del Pou Major per a destinar-los a aparcament valorats en 379.000 euros i el projecte d’eliminació de barreres arquitectòniques a l

la Festa del 31 de Desembre que concedeix cada any l’Obra Cultural Balear i que té el nom del senceller Bartomeu Oliver enguany va ser per al Circ Bover.

Dia 24. Matines. A les parroquies del nostre municipi amb el cant de la sibil·la, el sermó de la Calenda i l’anunci de l’Àngel.

cementeri taxat en 22.000 euros que en rebrà 15.000.

Dia 18.

Conte.

De Nadal a la Biblioteca per part de Conte Contat amb gran afluència de públic.

Dia 18. Jornada.

De portes obertes a les classes de dansa que es fan al Poliesportiu amb 17 nines de 4 a 8 anys per les festes de Nadal.

2

Dia 19.

Cercaviles. de Nadal i cant de nadales a la Plaça per part de l’alumnat de CEIP de can Bril.

Dia 20. El Premi. De

Dia 26. Visita. Dels personatges de les matines de la parròquia de Sant Pere de Sencelles als internats a la Residència Sor Francinaina.

Dia 27. Celebració. De la Festa de l’Estendard a Sencelles per iniciativa de la delegació local de l’OCB amb una conferència de na Magdalena Gelabert sobre el poema de Pere

d’Alcàntara Penya de La Colcada.

Dia 28. Festa. De les Neules amb una trobada de mestres neulers, col·leccionistes i aficionats.

Dia 28. El procés. Dels pressuposts participatius per a l’any 2020 va començar a Sencelles, i continuà a Biniali a l’endemà, amb la recollida de cartes dels patges reials. Enguany les idees proposades parteixen amb la complicitat dels Reis d’Orient.

Gener 2020 Dia 1. Festa. De les capelletes de la Sagrada Família organitzada per la parròquia de Sant Pere de Sencelles per seguir amb aquesta tradició tan arrelada de capelletes de fusta que recorren les cases de determinats carrers de la Vila.

Dia 5. Arribada. Dels Reis d’Orient

Dia 13. Nova. Recerca de la fossa comuna del cementeri de Sencelles on hi ha enterrats tres represaliats de la Guerra Civil assassinats l’any 1936 prevista per enguany seguint el Pla de Fosses del govern balear 2019-2020.

Dia 16. Desmantellada.

La sucursal de la Banca March a Sencelles després de 70 anys de funcionament.

Dia 17. Fogueró.

Amb torrada i glosat organitzat per l’Obra Cultural Balear de Sencelles a la Plaça Nova.

Dia 18. Beneïdes.

D’animals per la seva festa patronal de Sant Antoni a la parròquia de Sencelles.

Dia 20.

Pluges.

Intenses, fort vent i fred fou el resultat del pas de la borrasca Glòria.

a Sencelles i a Biniali amb l’ajut impagable dels grups d’entusiastes que organitzat els seus seguicis.

Dia 25. Sortida. Cultural per Palma organitzat per l’Associació es Pou Major per presenciar el relleu de la Guàrdia d’Honor del Palau de l’Almudaina i la vista a l’exposició del Museu de Mallorca titulada “100 anys de Glamur a Mallorca”.

Dia 26. Campió. De Balears de pista es va proclamar en Jordi Artigues al Velòdrom Illes Balears de Palma en la prova d ’ O m n i u m .

Dia 27. Visita. De la unitat mòbil del Banc

3

de Sang de les Illes Balears per recollir la periòdica donació dels altruistes del nostre municipi.

Dia 28. Presentació. Per dissabte dia 1 dels nous gegants de la Vila, Tamborino i Mustaca, realitzats per Kake Portas amb el patrocini de la Comissió Embala’t i l’Ajuntament de Sencelles.

Dia 29. Petició. Al Consell perquè acabin el darrer tram de la reforma de la carretera de Santa Maria, arribant a Sencelles, ja que l’any 2007 va quedar a mitges per si feien la ronda de circumval·lació que finalment ha quedat descartada.

Dia 30. Arriben. A la vila els dos nous gegants i reben els darrers retocs per part de l’escultor Kake Poras.

Febrer Dia 1. Presentació. En societat dels dos nous gegants de Sencelles trets dels dos personatges m é s populars de la Consueta de Santa Àgueda: Mustaca i Tamborino.

Dia 1. Inauguració. De la mostra col-lectica Sencelles crea organitzadaper Sencelles Difusió Cultural al Casal de can Garau.

4

Dia 2.

Carrosses. I comparses de Santa Àgueda amb molt bon temps i molta d’animació com cada any.

Dia 4.

Revetla.

Amb ballada de gegants,

mamelletes, mapping, fogueró, ball de bot, correfocs, etc.

Dia 5. Dia. De la patrona de Sencelles Santa Àgueda amb l’homenatge a la dona més jove, Carme Verd Picornell de

cas Veroler de 3 mesos, i a la més gran, Antònia Mateu Ramis de cas Murer de 97 anys.

Dia 11. Signatura. Del conveni entre el Consell de Mallorca i l’Ajuntament de Sencelles mitjançant el qual la institució insular concedeix una ajuda de 195.000 euros per a la compra del solar del carrer de l’Església - camí

del Pou Major, que es destinarà a aparcament, i per a l’eliminació de barreres arquitectòniques al quart nivell del cementeri municipal.

Dia 22. Marxa. Solidària des de la plaça de la Vila fins a la caseta de figueral de la Beata Francinaina a Sarissal.

Dia 4. Inici. De les activitats per celebrar el Dia de la Dona amb un contacontes a la Biblioteca amb La Princesa Que Feia Llaüts.

Dia 23. Concert. De la cantant Sheela Gathright i el pianista Richard Vinton al local dels majors per les festes de la Beata.

Dia 5. Acte. De la delegació local de l’OCB per commemorar el Dia de la Dona amb la presentació del llibre sobre mossèn Alcover.

Dia 24.

Dissolució. Del comitè local del Pi a Sencelles i Biniali. Davant la crisi del partit, la delegació al nostre municipi, a b a n d o n a en bloc la

militància.

Dia 25. Venda. De flors en ramets per participar de l’ofrena floral per part de l’Associació Tia Xiroia al vial Mossėn Bartomeu Oliver.

Dia 27. Festa. De la Beata amb els actes tradicionals i un dinar solidari amb l’acció altruista del Casal Petit de les Germanes Oblates que atenen prostitutes.

Març Dia 3. Trasllat. Del fust de la creu de sa Cometa al taller de Mitra Restauració per arreglar els desperfectes causats al mes d’octubre per un camió.

Dia 4. Acaba. El reforç de la creu de can Maví per part del restaurador Miquel Vidal per reblir les pèrdues de cimentació a determinades juntes.

Dia 7. Presentació. De la segona fase de recerca dels tres enterrats a la fossa comuna del cementeri de Sencelles per part de la consellera Isabel Castro i el secretari autonòmic Jesús Jurado, al Casal de can Garau.

Dia 8. Actuació. Del Moviment Feminista de Sencelles a la Plaça amb el lema: 8M per elles.

Dia 11. Inici. De la recerca al cementeri de Sencelles dels cossos de tres víctimes represaliades: Josep Miralles Garau i Josep Serra Juan, de Montuïri; i Pilar Sánchez Llabrés, de Palma. L’exhumació se centrà en 5 punts del cementeri on el georadar havia detectat anomalies.

Dia 11. Homenatge. A Maciana Torrens de cas Mariner de 99 anys que l’any 1943 va entrar amb 21 anys a fer feina a la Sala, essent la primera dona.

Dia 12. Confinament.

Mesures especials per contenir l’avanç del nou coronavirus.

El batle dictà un ban.

Dia 23. Arribam. Als 1000 amics a la xarxa social Facebook. Dia 24.

Missatge.

Del rector de la Parròquia

5

de Sant Pere de Sencelles per animar els feligresos durant el confinament i anunciar els actes religiosos a distància.

Dia 25. Voluntariat. L’ajuntament de Sencelles, mitjançant un vídeo difós on hi surt el batle, demanava que totes aquelles persones que creguessin que podien aportar companyia, coneixements, treball, etc. en cas de necessitat davant de l’emergència sanitària, s’apuntassin a la Sala.

Dia 26. Iniciatives. Per evitar que els menuts s’avorreixen amb tants de dies de confinament.

L’ajuntament anima a fer decoracions per penjar als vidres de la façana i donar la benvinguda a la primavera.

6

Dia 27. Recol·loquen. La Creu de sa Cometa una vegada acabada la restauració de la base que havia patit l’envestida d’un camió que maniobrava marxa enrere i desplaça la peanya.

Dia 28. Vídeo. Grupal de la gent de Sencelles per mostrar com passen la quarantena i aixecar l’estat d’ànim de

l’època del confinament per iniciativa de la Biblioteca municipal.

Dia 28. Escassa. Afluència al mercat artesanal dels dissabtes degut a la pluja i a les restriccions de mobilitat per l’estat d’alarma. Les parades de menjar tenien permís per continuar l’activitat respectant normes d’higiene extremades.

Dia 29. Nota. De premsa enviada per la Sala per anunciar que dotaria de guants als establiments comercials del municipi.

Dia 30. Decoració. Cases amb motius primaverals per iniciativa de l’ajuntament per fer més suportable el confinament.

Dia 31. Vídeo. Per animar els dies de confinament amb imatges dels habitants del nostre municipi passant l’estona i encoratjant a superar els mals moments per iniciativa de la Sala .

Actualitat de Sencelles Guillem Zuazaga i LlabrĂŠs

7

Noticiari parroquial Josep Adrover Vallbona i Jordi Llabrés i Sans

Iniciat el procés de restauració de la imatge de la Mare de Déu de Pasqua Gràcies al mecenatge de la Fundació Mossèn Bartomeu Oliver i Amengual, la Parròquia de Sencelles pot restaurar una nova peça del seu fons històric i artístic.

Seguint els principis fundacionals la institució ha de destinar una partida econòmica a la salvaguarda i recuperació del patrimoni eclesiàstic de Sencelles. Aquest cop s’ha elegit la imatge de la Mare de Déu de Pasqua (segle XVIII) que cada any participa de la processó del Sant Encontre i que donades les seves característiques urgia una intervenció.

Aquesta, és una figura de les que s’anomenen capipota, és a dir de les que no més tenen esculpit el cap, les mans i els peus i que, a l’hora de presentar-se per el culte, son abillades amb vestimentes, cabells postissos, joies autèntiques i corona. Amb aquest tipus d’imatge el que es pretenia era acostar la humanitat dels personatges sagrats als fidels.

8

Amb un pressupost de 3.509 euros a hores d’ara ja s’hi està treballant en “Es Taller, C.B.” que dirigeix Montserrat Dezcallar.

La intervenció, principalment,

consistirà en retirar les diverses capes de pintura aplicades dins el segle XX i que encobeïen la policromia original, neteja, fixació, recuperació i reintegració d’aquesta i, una necessària, consolidació estructural de tota la peça. El proper mes d’abril, coincidint amb la festa de Pasqua, la Mare de Déu serà presentada al públic i participarà de la processó del Sant Encontre.

Diverses festes Seguint el calendari litúrgic de durant l’any a la nostra parròquia hem celebrat les festes que, també, son pròpies de la cultura mallorquina. Per concloure les festes de Nadal la solemnitat dels Reis o de l’Epifania del Senyor i a mitjan gener Sant Antoni, amb la capella del sant ben enramellada, missa i les beneïdes molt participatives, molt més que en altres anys. Es posaren sota la protecció del sant protector dels animals més de vint-i-cinc bísties, una guarda d’ovelles, algun porcellet, cabres, aviram i un bon nombre d’animalets de companyia. Tots els seus amos s’emportaren estampes i els més petits, caramels. Animaren les beneïdes alguns membres del grup Es Capoll Llarg amb les seves xeremies, tamborinos i flabiols.

Per Sant Blai, benedicció de caramels, regalim, fruits, oli i tot el que pugui ajudar a mantenir sana la gargamella. Per la Mare de Déu del Candeler o festa de la Presentació de Maria, processó amb candeles. I per la Mare de Déu de Lourdes visita espiritual a la seva capella tot cantant les populars cobles de l’Ave Maria de Lourdes i pregària pels malalts de la nostra Parròquia.

Festa de Santa Àgueda, patrona de Sencelles.

Que l’amor que els sencellers i les sencelleres sentim per la nostra patrona gaudeix d’excel·lent estat de salut ho evidencien la Plaça de la Vila estivada de gent per la revetlla de la seva festa i l’església parroquial de gom en gom per a l’ofici major de la diada.

Santa Àgueda segueix despertant sentiments vius de cohesió, de pertinència al poble que formem i d’estima a la tradició.

El vespre abans, davant una multitud que envoltava el fogueró i que havia gaudit amb els balls mallorquins i les malifetes d’una “dimoniada” un tant estranya als nostres costums, es projectà al frontis de l’església un mapping que en quatre minuts de durada, unes imatges fabuloses aportades per l’Associació Fotogràfica de Sencelles, la gràcia de l’art naif creat pel nostre compatrici Joan Guerra, les paraules manllevades a mossèn Bartomeu Oliver i Amengual i la professionalitat demostrada pels tècnics de l’empresa General Músic, ens va recordar a tots quins eren els orígens de la devoció a la nostra patrona. Aquest espectacle, de llums, sons i imatges, novetós en el nostre poble, fou llargament aplaudit i celebrat entre els que ho contemplaren.

Dia 5 de febrer, diada ben assenyalada en el calendari colend de Sencelles, l’ofici major de la festa fou celebrat amb tota solemnitat. Hi eren presents, ocupant els llocs de preferència, la Corporació Municipal, el Jutjat de Pau, algunes autoritats insulars i els obrers de Santa Àgueda. La gent que s’hi feu present, era tanta que quedà ocupada tota la bancalada i, fins i tot, molts hagueren de quedar drets. I aquest detall és just que ho destaquem si tenim en compte que enguany la festa s’ha escaigut en dimecres i per aquest fet la gran majoria de persones que treballen a fora poble no hi podien esser. Presidí la celebració

mossèn Pere Oliver i Vives, antic rector de la nostra Parròquia i, recentment, n o m e n a t canonge de la Seu de Mallorca.

Hi concelebraren el rector de Sencelles i mn. P. Vallés. En el cor, un nodrit grup de cantadors acompanyats per mestre Bartomeu Mut, organista de la Seu. Balladores de l’agrupació local “Es Jonc” presentaren el típic Ball de l’Ofeta.

La capella de Santa Àguella, bellament adornada i il·luminada, mercès a la despresa generositat de la seva capillera Maria Concepció Bennassar Llabrés.

Un any més, tots els presents, passant a venerar la relíquia de la verge i màrtir, es reafirmaren en el compromís o vot que feren els nostres avantpassats de guardar la festa de Santa Àgueda i de celebrar-la amb honors de patrona. En aquests moments tornà a ressonar amb força i entusiasme el cant dels goigs.

Acabada la celebració, de bell nou i en el moment de la visita espiritual a la seva capella, se l’hi encomanà la protecció de Sencelles, dels sencellers i de tots els que l’hi tenen devoció. Llavors una nina de l’escolania parroquial, n’Àgueda Maria Bennassar Palmer, recità per primera vegada el poema que Antelm Ferretjans i Llompart, d’Inca, ha dedicat a Santa Àgueda i que, també, havia estat imprès a l’estampa que tots els seus devots van rebre durant l’oferta de la missa.

Trobada diocesana de catequistes a Sencelles Per tancar el programa de festes de la Beata Francinaina del

9

10

present any, el dissabte dia 29 de febrer uns tres cents catequistes, t o t participant de la seva trobada anual, van p e re g r i n a r fins a Sencelles per honorar a la seva patrona diocesana. A las 17h el Convent de la Caritat ja era replè de gent i el rector, mn. J. Adrover, va dirigir a tots els presents paraules de benvinguda. Un cop haver venerat el sepulcre tots es dirigiren cap a la Parròquia, als peus del monument fotografia de família i, seguidament, a dins l’església la conferència formativa “La catequesi: el ressò de la interioritat” adreçada a tots els catequistes per Josep Otón Catalán, doctor en història, catedràtic d’ensenyament secundari i professor de l’ISCREB. La missa, altre volta, presidida pel de Mallorca fou la gran culminació de l’encontra. Hi eren presents el Vicari Episcopal per a l’Evangelització, el rector de Sencelles, mn. Pere Oliver, canonge de la Seu, un framenor de la comunitat franciscana de Petra i els rectors de Campos i Llucmajor.

Els primers bancs de l’església eren ocupats pels nins i nines dels diferents grups de catequesis de la Parròquia de Sencelles que participaren activament de la celebració.

En el moment de l’Ofertori, d i v e r s e s persones com ara nins, joves, catequistes del mateix poble i d’altres indrets, germanes de la Caritat, una família, van

presentar diferents pintures que representaven escenes diverses de la vida de la Beata i així es va poder relatar una mena de fil biogràfic. Al final de la celebració de l’Eucaristia el senyor Bisbe, com a recordança d’aquesta trobada diocesana, va obsequiar a la parròquia de Sencelles amb una figura reproducció de Santa Maria de la Seu, o sigui de la marededéu sagrari que presideix la Catedral des de la capella de la Santíssima Trinitat. Tota la festa va acabar amb un sopar de germanor que s’oferí al pavelló municipal d’esports.

Grup de Confirmació Setze al·lots i al·lotes de la nostra Parròquia han dit si a iniciar un procés catequètic que els portarà a rebre el sagrament de la Confirmació. La primera reunió es va celebrar dia 16 de febrer i va acabar amb uns breus instants de pregària a la capella del Sagrari. El dissabte dia 7 de març van participar, acompanyats dels seus catequistes, de la trobada diocesana de joventut que aquest any s’ha celebrat a la Seu de Mallorca. Fou una experiència que ells mateixos van catalogar d’“inoblidable” i plena de vivències: des de trobar-se a Ses Voltes amb centenars de joves de la seva edat que també es senten seguidors de Jesús, les dinàmiques engrescadores que envoltaven entorn de la Paràbola de la Samaritana, el testimoni cristià del cantant Grilex i el concert que oferí durant la vetllada, el sopar compartit i la celebració de l’Eucaristia en el marc sempre captivador de la Catedral. Aquesta fou presidida pel Bisbe de Mallorca i es celebrà a la Capella Reial.

Fou emocionant veure el cor de l’Església de Mallorca vibrar amb els cants i la pregària de tants de joves aplegats pel mateix símbol de la fe .

Fites etnològiques del nostre patrimoni

Etno fites de Sencelles. Els Sestadors

En aquestes breus ressenyes, us desglossarem una part del nostre patrimoni etnològic, que tenim ubicat arreu del nostre municipi.

Es tracta de fer unes breus fitxes didàctiques o pedagògiques, per tal de recuperar -per una bandaaquesta riquesa patrimonial i cultural de la que som sortats de tenir a Sencelles -i per l’altraposar-la en valor. Començarem per explicar què eren els sestadors i per a què els empràvem.

Si consultau el Diccionari CatalàValencià-Balear (DCVB) ens afina la definició, ja que especifica que a Morella, a la comarca dels Ports, per sestador, o assestador, s’entèn “qualsevol arbre o roca que fa ombra i és aprofitat per a sestar-hi”.

l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) remet en l’entrada d’aquest mot al sinònim ‘amorriador”, que és l’»indret on s’amorria el bestiar», és a dir, on dorm al migdia.

Joan Miquel Chacón i Nicolau

A les fotografies hi podeu trobar els sestadors que tenim a la finca d’Es Cós, situada a davant del Pou Major, i que pertany al pastor i pagès Felip Alorda. És una de les parts necessàries de la seva parcel·la, dedicada a l’ús agrícola i ramader. Un dels llocs imprescindibles per donar descans i menjar al bestiar, és el sestador.

Com podeu observar, el sostre dels sestadors, té les bigues bastant separades, així com les Igualment, a Mallorca, un sestador finestres estretes de les és “estable o corral cobert” parets: estan disposades (DCVB). A banda d’aquestes de forma més ampla, per caracteritzacions, mossèn Antoni tal de facilitar la ventilació Griera (1928) se’n fa ressò de l’interior. El pixum i les d’algunes més. En aquest sentit, caques dels animals arriben va arreplegar el significat de «lloc a fer una olor insuportable on es tanquen les ovelles» als a més de totes les pobles de Llucmajor i d’Artà, i bactèries que s’hi arriben a d’”estable baixa construïda a les acumular, i per això, oratjar garrigues o a la vora dels conreus” les diferents cambres a la localitat, també, de Felanitx. internes esdevé un qüestió d’higiene fonamental.

Al Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l’Acadèmia Valenciana També, hi podeu veure les de la Llengua (AVL), vol dir «lloc antigues menjadores per al on sesta el bestiar», és a dir, on bestiar, recobertes de fusta. Són fa la sesta, on fa la migdiada. precioses. A fora, hi veureu les Per la seva banda, el Diccionari noves, fetes de ferro. La disposició de la Llengua Catalana (DIEC) de d’aquests sestadors conserva la seva construcció original de fa setanta anys, construïdes per son pare d’en Felip, antic amo de la finca .

11

Del món fins a Sencelles Julia Alexis Anchundia Salazar

Jane F. Sutcliffe

Julia va néixer l’any 1977 a l’Equador, a la província de Manabí, devora la costa, i viu a Sencelles des de principis de l’any 2003.

La província de Manabí és molt diferent a les Illes Balears. Hi ha dos climes: el clima subtropical sec i el clima tropical humit. A causa d’això i que la terra és molt fèrtil, hi ha molta agricultura (cotó, blat de moro, arròs, cacau, plàtan i principalment cafè). A més de la pesca, hi ha ramaderia per a la producció de bestiar boví i porcí. És un lloc de molt de turisme atret per les platges infinites, boscos i selves.

Ens podries explicar cóm vas arribar a Sencelles?

El meu marit va venir primer, estava treballant a Son Servera i després jo amb el nen que en aquell moment només tenia 8 mesos.

Vam estar a la casa d’en Ventura Rubí a Son Saletes.

Què va fer que vos mudàssiu a Mallorca?

Bé, el meu marit té un cosí que treballava per en Ventura a Son Servera, fou ell qui va fer venir el meu marit. Després jo em vaig incorporar directament al poble de Sencelles.

Com vas trobar la benvinguda al teu nou poble?

12

Molt bé, perfecte. La gent va ser molt amable amb mi.

Vaig arribar amb el meu fill de molt petit, i després la meva filla va néixer aquí. Amb els nens tot bé, tranquil.

Què trobes de Sencelles?

Tot està bé, m’agrada tot. Veig que la meva família està bé llavors jo també ho estic. Una vegada, fa molts anys, el meu marit i jo vam haver de marxar a Palma per a papers i havíem organitzat que els fills dinassin a ca una amiga. Arribada l’hora, els nens no ho van entendre i què van fer? Van anar a l’Ajuntament, i des d’allà ens van trucar per dir-nos que no ens preocupem, els fills eren allà! A Palma no passa això, estic segura.

Quin lloc t’agrada més?

Potser, els dos pous o millor dit el Pou Major, l’església, la placeta de l’Obra. Jo sóc feliç aquí. M’agrada tot, però crec que m’agradaria molt viure a foravila.

Trobes que hi ha res què es podria millorar?

Ara que els meus fills són adolescents (tenen 18 i 16 anys) veig que estaria bé posar més activitats per a joves. Per exemple, els pares han de deixar-los en un lloc o un altre per estudis o per diversió, i pels que no tenen cotxe, com ho fem? Trob que el Casal de Joves no fa gaire cosa.

T’has sumat a alguna associació del poble?

No, però estem pensant amb el meu marit fer una agrupació de llatins, per a tota la gent de l’Amèrica Llatina. Quan va arribar a Sencelles, el meu marit era l’únic de l’Equador, però ara hi ha molts llatinoamericans, hi ha molt moviment. Per fer l’agrupació, hem d’anar al Consolat i a Palma, i estem mirant de fer els passos, trigarà el seu temps. Parlant amb una amiga, hem dit que volem animar-los a participar i integrar-se.

Fins i tot fer una carrossa en la festa de Santa Àgueda per a l’any

que ve. A nosaltres, ens agrada molt el moviment, la rumba, etc.

No vas tenir cap problema per integrar-te al poble?

No, jo sempre m’he integrat al poble, i quan he volgut una informació me l’han donada. Trobo que tot és tranquil, hi ha calma al poble, no és com a Palma, per exemple. Hi ha llocs bonics per visitar, l’església, el talaiot, el convent, les coves, i més. Quan tinc temps vaig caminant, de vegades al Pou Major que m’agrada molt.

Com has assimilat la cuina de Mallorca? Cuines plats d’aquí o segueixes amb els plats tradicionals de la teva terra?

Jo sempre cuin plats d’aquí i d’ allà, perquè el meu marit menja el d’allà, el menjar mallorquí gairebé no li agrada. I els nens mengen plats d’aquí. Si faig cert dinar de la meva terra, he de fer una altra cosa per als nens. És molt diferent?

Sí, tots els dies nosaltres mengem arròs, i els nens no. Mengem molt d’arròs, blat de moro, plàtan mascle, acompanyant-ho de carn o peix. En lloc de posar el pa, com feis aquí, nosaltres mengem arròs.

A l’hivern, mengem molt de potatge i menjar fort.

Diries que hi ha grans diferències culturals entre el teu país d’origen i aquí?

Si, lo del meu país m’agrada per a mi perquè sóc d’allà, però per a la cultura i tota la resta, no ho vull per als meus fills. Aquí un se sent tranquil perquè sap on són els seus fills, amb qui són, què fan, mentres que allà, no. Allà, si els deix sortir al carrer, em diran que van a tal lloc però jo sé que no és cert. Aquí no, per aquest costat estem tranquils, tothom es coneix.

I amb les tradicions d’aquí, què

trobes?

Quan els nens eren petits, m’integrava molt en les coses de l’escola i l’escoleta, però ara que són més grans, per falta de temps no ho faig. Abans, anava d’un costat a un altre, però ara no, he oblidat tot. Per descomptat anem a les festes del poble, ens agraden també les torrades a on portem carn i participam de la festa.

I amb l’idioma, com el portes?

Contrariement a la majoria dels entrevistats, ets la primera que xerra mallorquí. Veig que has posat molt d’interès per entendre-ho i també t’esforces per xerrar-ho.

He treballat en moltes cases i deman sempre que em parlin en mallorquí, només així el puc aprendre.

M’agrada aprendre-lo. Quan anem a reunions d’Equatorians, algunes amigues em pregunten per què ho faig, que sóc equatoriana i tinc les meves tradicions, que el mallorquí només serveix per aquí.

Els dic que mentre visqui aquí ho aprenc per entendre millor la gent.

A casa ho xerram, el meu marit li costa més, però ho intentam. Vam anar per Barcelona i vam poder parlar amb els catalans sense problemes. Una vegada, un senyor em va dir “tu ets forastera i parles mallorquí” i li vaig dir, “clar que sí!

Entenc gairebé tot però el que em costa més és escriure-ho. Ajudo a les meves amigues quan reben les notes de l’escola dels seus fills.

Me les mostren i jo les hi puc explicar el que diu. No només em serveix per això sinó per integrar-me i entendre millor. Visc en un poble i no vull ser menys que els altres.

13

A què t’agrada dedicar el teu temps lliure, si en tens?

No tinc gairebé temps lliure [rialla], treball tots els dies excepte diumenge però entre la casa i la cuina i una cosa i una altra, se me’n va el diumenge, i així s’ha acabat la setmana! M’encanta la cuina. Abans treballava amb una senyora a Ciutat que em va ensenyar la cuina mallorquina. Treballava en una finca d’agroturisme i cuinava els plats mallorquins per a ells. M’encanta, és el meu món, puc estar hores infinites a la cuina.

També m’agrada molt ballar. A les festes d’estiu a la plaça, vaig estar ballant amb les amigues. Cada Redacció: Joan Florit i Horrach Jordi Llabrés i Sans Guillem Mut i Llabrés Col·laboradors: Associació Tia Xiroia Bartolomé Adrover Mossèn Josep Adrover i Vallbona Martí Cirer Martí de sa Residència Joan Miquel Chacón i Nicolau Jaume Perelló i Llabrés Jane F. Sutcliffe Toni Vallés i Perelló Guillem Zuazaga i Llabrés

14

REVISTA SA SELLA sasella@hotmail.com C/. A. Llabrés Mudoi, 18 07140 Sencelles (Mallorca) Edita: Centre Cultural de Sencelles.

any ve un músic cubà i ens agrada molt ballar a la seva música. Ballar treu l’estrès.

Trobes a faltar res del teu país natal, Ecuador, que és tan diferent al Mediterrani?

Sí, tot; la família, els costums. La meva família la tinc tota allà, sóc l’única que viu fora. Amb la quantitat d’anys que una porta aquí, l’enyorament és inevitable. Enyor el clima, a l’Equador no fa tant de fred com aquí ni tanta de calor tampoc. Només tenim una estació que és com primavera tot l’any, i això no s’oblida per molt que jo visqui aquí.

Tornaràs a viure a la teva terra?

Hi va haver una època, fa un parell d’anys, on ens plantejàrem tornar però comentant-ho amb els nens, van dir que no perquè ells se senten més d’aquí! Anirem a l’Equador de visita i per passejar-nos, però no hi tornarem per viure. Aquí és ca nostra! .

Coberta: Foto Jaume Perelló Contraportada: Foto Jaume Perelló.

Depòsit legal: PM-400-89 Impressió: Gràfiques Rubines, Binissalem.

Els articles d’aquesta revista expressen únicament l’opinió dels propis autors.

Pàgina web:

www.sasella.org

Amb la col·laboració de:

La devoció a la mare de Déu de Lourdes a Sencelles Una de les advocacions marianes més universals i que més han entusiasmat al món catòlic ha estat, sens dubte, la de Lourdes. La devoció es canalitza, principalment a través de les peregrinacions al seu santuari matriu a l’Alt Pirineu Francès i la veneració de les imatges que la representen i que trobem escampades per tot arreu. La manifestació de la Verge Maria a Lourdes, l’any 1858, fou la gran confirmació del Dogma de la Puríssima definit quatre anys abans pel papa Pius novè. Recordem que la vident, Santa Bernadetta Sobirous (18441879), en demanar qui era aquella Senyora tota vestida de resplandor i amb un floc color de cel a la cinta, Ella l’hi va contestar Jo som la Immaculada Concepció. Llavors, multitud de catòlics van creure en aquelles aparicions com a vehicle de la gràcia de Déu i, després d’un llarg procés d’investigació, la Santa Seu va autoritzar-ne el culte públic l’any 1862. És el moment en que les peregrinacions que en gran nombre s’hi realitzaven, fins aleshores de forma privada i espontània, s’oficialitzaren, organitzant cada diòcesis els seus propis grups que encapçalaven la corresponent jerarquia eclesiàstica. La primera gran peregrinació general es realitzà dia 21 de juliol de 1864, poc després d’haver col·locat a la Gruta, la imatge de la Mare de Déu que la presideix.

El primer viatge organitzat des de Mallorca fou l’any 1876. Després n’hi hagué d’altres com el de 1879, que formava part de la primera peregrinació nacional de l’estat espanyol, i el de 1883 en complir-se el 25è aniversari de les aparicions. A tots tres sembla

que hi va participar el servent de Déu mossèn Rafel Caldentey i Perelló (1818-1887). Aquest, fou uns dels grans amics del rector de Sencelles, mossèn Joan Molinas i Amengual, i el gran introductor de la devoció lourdetana a l’illa de Mallorca. Durant la primera estada al santuari francès va adquirir una figura de la Mare de Déu que va col·locar a l’església parroquial de Santa Maria del Camí, don era rector.

Les imatges de la Mare de Déu de Lourdes, generalment, es presenten a la veneració dels fidels exposades a dins una cova que representa la Gruta de Massabielle, el mateix lloc de les aparicions, als afores del poblet de Lourdes i ben arran del riu Gave de Pau. D’aquest indret el cardenal Pacelli, futur Pius XII, digué que “s’hi unien l’encant de Nazaret, el caràcter sagrat de Betlem i el poder curatiu de Betsaida”. No estrany, per tant, que exerceixi una misteriosa atracció a persones de totes les religions. I en el sí del catolicisme, no trobaríem cap diòcesis on no hi hagi una o més reproduccions, molt sovint a escala real, del cor bategant del santuari de Lourdes.

Aquest costum es va difondre amb força arrel de la reproducció que Lleó XIII va manar construir l’any 1902 en els jardins dels palaus pontificis de Roma. Podem dir que a Mallorca hi existeixen diverses reproduccions de la Gruta que en alguns casos han esdevinguts una mena de petits santuaris lourdetans. Per exemple la que hi ha enclavada dins la possessió de Son Perot, a Pina (Algaida, 1908), la que hom troba a la vora de la font de l’Ermita de Betlem (Artà, 1914), al petit santuari de Santa Maria de s’Olivar d’en Fenàs (Sóller, 1917) o

Jordi Llabrés i Sans

15

a la Cova dels Coloms, avui coneguda com de Lourdes, a Santa Eugènia (1920).

Curiosament hem de contar que la d’Artà fou beneïda dia 12 d’agost del dit any. Fins en aquell punt s’hi anà en processó, es beneïren les imatges de la marededéu i la de na Bernadetta, s’hi cantà el Tedeum, la Salve Regina i les més de 240 persones que s’hi feren presents veneraren ambdues imatges. Llavors a l’església de l’ermita s’hi celebrà la missa, en el transcurs de la qual feu la seva professió religiosa el senceller Bartomeu Llabrés i Amengual, àlies Pica, que professà a la Congregació d’Ermitans de Sant Pau i Sant Antoni amb el nom d’ermità Antoni de Nostra Senyora de Lourdes.

Per aquesta ocasió els ermitans obsequiaren a tothom amb un berenar de chocolata amb coca, un dinar d’arròs, peix, carn, fruita i bunyols amb mel boscana, i una fotografia de la gruta recentment beneïda amb dos ermitans agenollats que hi fan oració. Un d’aquests era el novell profés, el nostre ermità Antoni. A Palma també hi ha un focus de devoció ben florent, l’església de Sant Felip Neri, regentada pels pares oratorians. Està demostrat que aquests sacerdots regulars n’han estat uns grans propagadors.

16

I ja centrant-nos a Sencelles, hem de dir que la devoció és ben primarenca. La primera noticia és de just sis anys després de la entronització de la figura de mossèn Caldentey a Santa Maria i és extreta de la crònica de benedicció de la capella del Roser de la nostra església parroquial (26-juliol-1885): “Concluidas las obras de la nueva Capilla de la Comunión, se procedió en este día a su solemne bendición como también a las figuras de Ntra. Sra. de Lourdes, obra del escultor D. Manuel Alonso vecino

de Barcelona y costeada por D. Antonio Cirer y Arrom (a.) Vicario, de esta vecindad...” Foren padrins de la imatge “el hijo del que la costeó Antonio Cirer y Ramis y su prima Práxedes Fiol y Cirer”. La crònica també ens diu que el vicari general de la Diòcesis, Don Tomàs Rullàn, que presidia la benedicció feu una especial menció a aquesta figura de tamany natural “por ser lo único de mérito artístico que hay en dicha capilla”. El retaule de la capella es construí a posteriori.

Fou possible gràcies a la deixa pia del difunt ecònom mossèn Bartomeu Verd (+ 1888). Construït en estil neogòtic senzill, decorat i daurat pel pintor Perico Llorens, fou beneït el 6 de maig de 1892.

I el mateix dia les pintures de la Transverberació de Santa Teresa de Jesús de l’àtic, i les laterals de Santa Casilda i Sant Llorenç.

El senyor Cirer de Ca’s Vicari i l’ecònom Verd foren els grans introductors de la devoció de la Mare de Déu de Lourdes a Sencelles.

Probablement van participar de les primeres peregrinacions al santuari francès i en tornaren amb el fervor encès.

La seva capella de la nostra església parroquial era la que triaven la majoria de Filles de la Puríssima, fins als anys quaranta del segle vintè, per cassar-s’hi.

Les consòcies, les monges de la Caritat i, principalment, la capillera eren les encarregades d’adornar-la en motiu d’aquests esdeveniments, de la quinzena o de la festa principal de dia 11 de febrer. La imatge de Santa Bernadetta és posterior a la data de la seva beatificació (1926).

Ambdues figures centrals son encobeïdes dins una gruta feta amb escorxa de surera adaptada al nínxol del mateix retaule. Aquest mateix recurs és aprofitat també a una altre església del terme de Sencelles, la de Sant Cristòfol de Biniali. En aquest lloc s’aprofita un retaule del segle XIX que probablement abans havia estat

dedicat a la Puríssima.

La devoció a la Mare de Déu de Lourdes també trobà aixopluc entre les congregacions de vida activa de Mallorca. En aquest sentit podríem trobar en el nostre municipi fins a 5 reproduccions de la Gruta a menor escala.

Una en el pati del convent de les Franciscanes Filles de la Misericòrdia de Biniali, una altre a l’antic hospital de Sant Francesc d’Assis (antiga posada de Jornets, en el carrer de l’Església), una altre en el del convent de les Germanes de la Caritat de Ruberts i dues en el convent de la mateixa congregació de Sencelles.

Sembla que les dues primeres ja no es conserven i les dues darreres son les que centraran la nostra atenció. Una primera cova construïren les nostres monges en el patiet que seria el corral de Can Xiroia i que la Beata Francinaina convertí en petit claustre quan feu la fundació (1851). L’origen de la figura que utilitzaren el trobem a l’arxiu conventual, allà s’hi registre una acció de gràcies de 1889 a la fundadora i es fa constar que com exvot la persona agraciada entrega una figura de la Mare de Déu de Lourdes: “Una muger que padecía de los ojos y acudió a la Superiora y le prometió una imagen de Nuestra Señora de Lurdes si se curaba y estaba renunciada de los medicos y en poco tiempo como si no ubises tenido nada en los ojos y es de Binisalem”. Situaren la gruta en el mateix lloc on hi havia el primitiu forn on Sor Francinaina i les monges hi coïen el pa per el propi sustento i per repartir entre els pobres del poble. Aquest fou redescobert arrel d’unes obres realitzades l’any 1967. Es desmuntà la cova i es recuperà en el seu estat original.

L’altre cova de la Caritat, la que subsisteix, la trobem en una de les raconades del jardí que queda situat just al darrera de la capella conventual. A aquesta, hom la pot

contemplar a través de l’obertura amb arc de punta d’ametlla que està situada a l’esquena del Sagrari i que sembla el gra òcul d’un retaule obert a la Creació.

Aquesta gruta fou beneïda entorn de 1930 i trobem el seu origen a la peregrinació diocesana al Santuari de Lourdes de 1926. En aquella hi va participar un grup de sencellers encapçalats pel rector mossèn Guillem Parera i Pasqual. Un dels peregrins, el senyor Vich de Ca’s Manescal, escriví una mena de quadern de viatge, on hi anotà multitud de detalls, que be valdria la pena publicar integrament.

Els nostres peregrins quedaren admirats dels negocis de venta d’objectes religiosos que des de sempre han proliferat als voltants del Santuari: “Reparadas nuestras fuerzas y entonizados nuestros estómagos, nos lanzamos a la calle para admirar esa inmensidad de tiendas dedicadas casi todas al comercio de recuerdos de Lourdes.

La feria de Ramos de Palma ni cien férias, nada comparan con el explendord de esos escaparates, de esos chibius parats, que por poco vivo que sea el pájaro, cae enviscat”.

El relat ens diu que el darrer dia de l’estança a Lourdes “en uno de aquellos chibius parats el Sr. Rector quedó enviscat; compró varios cristos y una Virgen, que por cierto le vieron venir, se conoce que aun no estaba bien despierto, pues de la Virgen le hicieron pagar 30 francos, y más tarde en otra tienda le ofrecieron la

17

misma Virgen por 16 francos”. És una tradició que ens ha arribat fins als nostres dies que la Mare de Déu de la gruta que parlam ara fou un obsequi del rector Parera a les monges de la Caritat. Tal vegada sigui aquesta per la que l’hi cobraren els trenta francs francesos. També, mossèn Guillem va portar un tinter de bronze amb la imatge de la Verge Maria per el seu despatx i que encara conservem a damunt les calaixeres de la sagristia.

I per acabar dir, que uns altres participants en aquella mateixa peregrinació els Massot de Can Latgori, també portaren unes

figures de la Mare de Déu de Lourdes i de na Bernadetta, que després col·locaren en un jardí de la seva propietat en el carrer de Ramon Llull, de Sencelles. La gent recorda que al capdamunt de la gruta que s’hi construí hi havia una reproducció de la basílica del Santuari, construïda a d’alt del coval de les aparicions. I que per una festa que la família dedicava a aquesta Mare de Déu en el mes de maig, es cantava una adaptació sencellera de les famoses cobles del popular Ave Maria de Lourdes .

Racó de poesia Martí de sa Residència

En Martí P. és natural de Menorca.

L’accent del seu conversar ens ho confirme. Però ara no dubte en auto definir-se com a senceller. Fa quatre anys que viu al nostre poble, concretament a la Residència, i no es cansa de repetir que s’hi troba meravellosament bé. Amb tots els que ara som els seus conveïns i per mitjà de les pàgines de la revista Sa Sella, vol compartir uns versos molt personals i plens d’afecte.

Ara gia

de

que sa

tenc meva

melaninfantesa,

m’agrada recordar cançons i dites que em deia mumare.

Ai! Quina vetllada amb es foc encès.

Na Guideta guaita i contempla es fester, alça els ulls al cel i se sent contenta per la ventura que té.

Ai! Quina vetllada amb es foc encès.

Quan jo mumare viva tenia, ple d’alegria tenia el meu cor, des de que s’ha mort,

Vet aquí dues:

al cel sia,

Ai! Quina vetllada amb es foc encès.

el meu cor està plorant.

S’àvia fa calça de punt anglès,

18

devora hi somnia en Piu, es moixet.

fa un xupet a l’amo i l’amo fa un bec.

Ai! Quina vetllada amb es foc encès.

En Tòfol s’escalfa i empeny es breç dolçament,

Mai se sap lo molt que estimes, fins que un dia, per cert, la perdem.

Estima-la mentres sia viva, que sinó vos en penedireu .

Damià Huguet, l’home que estimava la quotidianitat Damià Huguet era sobretot poeta, un poeta campaner. Un homenot d’aqueixos que el nostre poble ens regala un pic cada cent anys.

Un home autodidacta que conrava totes les arts que la cultura ens dona: poesia, pintura, escultura, crítiques cinematogràfiques. Era un artista total, una bèstia descomunal en la manera de devorar la lectura de llibres de poesia de Blai Bonet o César Vallejo o Pablo Neruda, o de trescar en la investigació de pintors avantguardistes com Tàpies o Ràfols-Casamada, o d’assaborir els guions i les imatges en les pel·lícules dels directors de la Nouvelle Vague com Godard, Truffaut o Chabrol.

Va ser una persona avançada al temps que li tocà viure.

Damià Huguet era natural de Campos, de mal nom li deien Damià Canova. Vivia al carrer del Ferrocarril, un carrer -en aquells temps molt transitat-, perquè hi donava a l’estació del tren. Allà son pare hi tenia una fàbrica de bigues, rajoles i materials de construcció, que sustentava l’economia familiar.

Molt aviat -de molt jove i en haver perdut son pare-, es va haver de fer càrrec de l’empresa. En Damià treia temps del no res: feia feina a la fàbrica, escrivia poesia i era corresponsal de Diario de Mallorca a Campos, pintava i esculpia.

També era pare de família i un home entregat als seus tres fills: Biel, Maria Magdalena i Margalida -i a la seva dona- Magdalena. Com deia sempre ell mateix: “jo som un puta nirvi”. Ben ver que ho era!

En Damià, era un home senzill, adorava el seu poble, admirava la gent humil del seus carrers. La seva ullada al món començava a Campos: les botigues, els cafès, els cinemes, la foravila,

els personatges quotidians, els costums, les tradicions. París era la seva segona llar emocional. Un lloc que el deixava sempre perplex i astorat, una ciutat que l’omplia de cultura per tots els costats i on hi podia anar al cinema a veure pel·lícules que als cinemes de Campos era impossible de trobar, en plena dictadura franquista. I, també, el seu imaginari cultural que ell va anomenar com el “corral mediterrani”. La mediterrània era el seu univers emocional i vital, perquè hi trobava totes les característiques humanes, culturals i paisatgístiques que podia trobar a Campos, a Mallorca o a la resta d’illes nostres i d’altres com Sicília, Sardenya i Còrsega: “La mediterrània és el meu món. On em sent més a plaer, on tenc molts lligams i on m’és més fàcil identificar-me i conversar amb la gent que les habita, sobretot si conserven la puresa i el caràcter rotund que les identifica amb el tros de terra que han heretat i posseeixen encara”.

Enguany, es compleix el vint-iquatrè aniversari de la publicació de “Les fites netes”, l’única obra en prosa del poeta. Es tracta d’un recull d’articles publicats a la revista local Ressò, de Campos.

L’editorial AdiA, liderada pel poeta de Calonge, Pau Vadell, n’ha reeixit la reedició de l’obra.

Els articles d’Huguet a “Les fites netes”, són una reivindicació d’estima per la senzillesa i bellesa de la quotidianitat que ens envolta -i que tantes vegades-, ens passa inadvertida en el temps que ens ha tocat viure. El poeta

Joan Miquel Chacón i Nicolau

19

evoca a cada article un món pràcticament ja desaparegut al seu poble: madò Damiana, que tenia una botiga de verdures, i ell sempre es va fixar en les colors i olors i productes del camp que hi venia; o els cafès i els forns del seu poble, on la gent jugava a cartes i on es venien pans i tot tipus de coques dolces i salades; els cinemes del poble; els jocs que jugaven els al.lots als carrers, encara sense asfaltar, de Campos; els personatges emblemàtics que ell admirava com la fortalesa de Miquel Ginard, l’empremta del mestre Gomila o Fra Joan Ballester a la societat campanera.

A Sencelles, com a qualsevol poble de Mallorca, tenim tots uns móns vitals i emocionals que poc a poc s’han anat perdent o abandonant, per diferents qüestions o fetes. A la nostra vila tenim fites, pot ser seria bo i enriquidor per a la nostra cultura fer-les netes, també. Però els sencellers i els binialers, tenim tota una història, la qual, podríem ben bé recuperar: quantes botigues teníem al poble com ca na Sorda, can Gep de devora es

20

Convent, can Pep, ca s’Escolà, can Renyina, cas Pastoret, can Quelino, can Campet, ca na Maciana Ferrerico, ca na Parissa o ca na Rosa Jordi?; i els cinemes del poble com el de la cotxera de ca don Nadal, o el de la fàbrica de s’Osca?; i els espais culturals com Can Garrover, les escoles com ca ses Monges o can Bril?; i els cafès com can Papa, can Negret o can Grau, can Cota, can Pere d’Inca, i la història dels que encara conservam com Can Coques, ses Cotxeres o can París?; o els camps de futbol que he tingut com Son Saletes, el de ca s’Òliba, la Màniga?; i de personatges imprescindibles com mestre Bartomeu Capità o Sor Francinaina, el batle republicà Francesc Salas de Sarissal, i molts veïnats i veïnades amb experiències vitals úniques i irrepetibles?.

Damià Huguet és, per molts de nosaltres, una brúixola humana.

Ens va marcar el camí i encara ara ens guia. En Damià Huguet va aconseguir anar més enllà de l’art i la literatura, el poeta ens marca una fita filosòfica: cal més que mai estimar la quotidianitat, recuperem-la, apreciem-la, perquè no és només una part important del nostre univers vital, és una estructura fonamental de la nostra cultura en majúscules.

Huguetitzem Sencelles.

Huguetitzem-nos!-, per tal de posar en valor trossos essencials de la nostra història com a poble, o com diria ell mateix, per fer valer “un teixit quotidià, rutinari, sublim, immensament humà” .

Entrevista a Maciana “Mariner” Avui entrevistem a na Maciana Torrens Mir, aquesta sencellera de Ca’s Mariner i amb quasi noranta nou anys espera amb il·lusió poder arribar a ser centenària. La seva bona salut i una memòria prodigiosa ens anima a pensar que hi arribarà. Llavors, l’haurem de tornar enviar a demanar per celebrar aquesta fita tan important.

Entre setmana viu a Ciutat amb la seva filla, na Isabel, i el seu gendre, però no hi ha cap de setmana que faltin a la seva cita amb Sencelles.

Aquí hi va néixer dia 6 de juliol de 1921 i ens diu que és on hi te el seu cor posat. La conversa que hem tingut ho demostra, els records i els afectes que ens ha demostrat son molts. El motiu de la nostra entrevista no és altre que donar a conèixer aquesta sencellera pionera dins el món laboral femení i que recentment ha rebut un reconeixement per part de l’Ajuntament de Sencelles.

Maciana, parlau-nos un poc de ca vostra:

No hi havia escola graduada i veïnat de ca nostra hi havia un pis que estava habilitat com escola de nines. La mestra nacional era na María Moll Esteva, quan es va jubilar va venir la mestre de Canaries Francisca Brito Milan.

I amb aquestes mestres vaig aprendre els primers estudis.

Jordi Llabrés i Sans, cronista oficial de Sencelles.

I de jovenenta?

Després de Sencelles vaig anar a l’institut de Felanitx, al col·legi de les monges Agustines de l’Empar, a l’Institut d’Inca i la revàlida la vaig fer a l’Institut de Palma. A Sencelles hi havia poca cosa en aquell temps pel jovent, normalment anàvem al Convent de la Caritat, els passeigs dels diumenges que passaven per davant ca nostra i ho eren animats, i alguna vegada al cine.

No faltàvem mai a les funcions del teatre de Ca’n Garrover. En aquell temps, els veïnats eren com família. I les vetllades sempre les

Som filla d’ Antoni Torrens Florit, de can Mariné, barber i sabater i de Francisca Mir Cirer de can Trec, tots dos naturals de Sencelles igual que tots els meus padrins.

Vaig tenir un germà, en Toni, dos anys més major que jo, però que va morir l’any 1965 als 45 anys.

Ca nostra era i és al carrer Major, avui de Sor Francinaina. Aquí hi vaig néixer. Quan feren el nom del canvi del carrer, jo tenia 9 anys.

De nina jugava amb les altres nines del mateix carrer. A davant ca nostra o a sa Placeta de Son Morey. Llavors no veien passar cap cotxe. També jugavem amb nines a prop de la nostra caseta.

Ens podeu parlar dels vostres primers anys d’escola?

21

tres, tenia 21 anys.

Quina sensació sentíreu quan començareu a treballar a l’Ajuntament de Sencelles, una institució en la qual el personal era exclusivament masculí?

passàvem plegats, a l’hivern dins ca nostra i als estius asseguts a la fresca. Les meves amigues de tota la vida varen ser na Margalida i na Catalina Renyina i n’Antònia Cota.

Com va ser l’inici de la vostra vida laboral?

Després d’acabar el batxiller es varen convocar oposicions a l’Ajuntament i m’hi vaig presentar i vaig aprovar. Vaig fer feina a l’Ajuntament devers 15 anys. Vaig prendre possessió a l’Ajuntament com auxiliar administratiu el dia 5 de maig de mil nou cents quaranta

22

Del llibre d’actes de l’Ajuntament de Sencelles, corresponent a l’any 1943 copiam: “Sesión extraordinaria de 4 de mayo de 1943. Al objeto de celebrar sesión pública extraordinaria, previamente convocada, se reunieron en el Salón de Sesiones de estas Casas Consistoriales de la Villa de Sancellas, provincia de Baleares los señores gestores relacionados al margen, bajo la presidencia del Sr. Alcalde accidental D. Gabriel Fiol Ferragut, y siendo las veinte y una horas del día cuatro de mayo de mil novecientos cuarenta y tres, el Sr. Presidente declaró abierta la sesión, manifestando que le objeto de la misma, como se expresaba en las papeletas de convocatoria, era el de darles cuenta de la propuesta que eleva a esta Corporación el Tribunal examinador que juzgó y calificó los ejercicios de actitud de los solicitantes a la plaza de Auxiliar Administrativo de este M. I. Ayuntamiento.

Seguidamente dióse lectura de la propuesta mencionada y que dice así: Que se designa para ocupar dicha plaza al opositor Dª Maciana Torrens Mir. Por indicación de la Presidencia y conforme preceptúa el artículo 159 de la vigente Ley Municipal, esta propuesta del Tribunal fue aprobada sin discusión y por unanimidad…”

Hem vaig integrar perfectament a l’Ajuntament, encara que fos la primera i l’única dona, vaig esser molt ben rebuda. En aquell temps l’equip de treballadors estava format pel secretari Gaspar Tomás Balaguer, en Baltasar Pons Fiol, de Biniumara i en Lluis Llabrés Torrens que era es saig. Més tard en Miquel Ramis, de Ca’n Pelea. D’aquell primer equip tenc una fotografia que ens tragueren una dia de feina. També hi surt el recaptador de tributs que aquell dia era a Sencelles. Jo aparesc a davant la màquina d’escriure que teníem. Durant els anys que hi vaig fer feina foren batles de Sencelles en Gabriel Fiol, de Ca’n Vicenç i l’amo en Joan Bennasar, Escolà.

Durant la vostra trajectòria laboral a la Sala, vareu coincidir amb alguna altre dona a la plantilla?

Sí, més tard va començar na María Ferragut, varem esser molt bones amigues, com de família.

Mos podríeu explicar, més o menys com era la distribució de les sales de l’Ajuntament en el vostre temps?

Era al mateix lloc on està ara, a la Plaça. Entrant a mà esquerra i havia una sala pel personal i més al fons el despatx del Secretari. A ma dreta hi havia la sala de sessions.

Recordau algun fet cabdal o que considereu històric durant els anys que foreu a la Sala?

Record amb molta d’emoció el centenari de la mort de Sor Francinaina amb unes festes que van tenir ressonància per tot Mallorca. I principalment l’acte d’inauguració del monument.

Tot el poble s’hi va involucrar activament i fins i tot el personal que treballàvem a la Sala ajudarem amb el que ens van demanar.

Parlau-mos de qui era Don Gaspar Tomàs Balaguer Era natural de Estellencs, va venir de l’Ajuntament de Ses Salines per cobrir la plaça de secretari interventor del de Sencelles.

Prengué possessió de la Secretaria de Sencelles dia 31 de desembre de 1942, essent batle Maties Oliver de Can Quaranta. Substituí a Don Toni Xamena Lladó, que era interí.

Vam fer feina plegats devers quinze anys. Jo era l’auxiliar administratiu i feia les tasques pròpies del meu lloc de feina, o sigui les que el meu cap, el Secretari m’encomanava.

També es portàvem el Jutjat de Pau. Llavors ens posarem a festejar i ens casàrem a la Catedral. Dia trenta-u de juliol de mil nou cents cinquanta set vaig passar a la situació d’excedència

especial per matrimoni. Després, mai més vaig fer feina tot i que sempre he guardat un record bo i inesborrable dels meus anys a l’Ajuntament.

Com ha seguit la vostra vida?

Molt feliç amb el meu espòs i la meva filla, i ara també amb el meu gendre. Estic contenta d’haver pogut arribar a aquesta edat i estar tan a prop d’esser centenària.

Sabem que tot i que viviu a Ciutat habitualment, vos estira venir a Sencelles i als vostres 99 anys d’edat, cada setmana veniu al poble. Com veis Sencelles actualment?

No més puc dir que som feliç quan venc a Sencelles, encara que ja trobi molta gent a faltar. Sempre he estimat el meu poble i l’estimaré, fins el darrer dia que visqui .

Imatges d’ahir Miranda Miret Mayrata Feia molt que no sortia aquesta secció. Anys. Avui ressuscita perquè hi ha una foto que fa uns mesos que pul·lula pels ordinadors de la revista i és necessari que sigui publicada i així no es perdran. És una fotografia de principis dels anys 90, de les carrosses de Santa Àgueda. La imatge mostra un moment del recorregut de la comparsa Guiris Perduts en Bici Cercant Cascanar Beach de membres de l’entitat Agrupació Folklòrica Es Jonc de Sencelles pujant cap a Plaça pel carrer d’Antoni Maura. Va ser cedida per na Catalina Rosselló Ramis de can Carel·lo. Hi surten na Maria Magdalena Llabrés de can Queló, na Catalina Rosselló Ramis de can Carel·lo i en Joan Florit de can Cota .

23

Festa de la Beata Francinaina 2020 Associació “Tia Xiroia”

La multitud, en el sentit més exacte de la paraula, i el goig de la festa, s’apoderaren de Sencelles durant la darrera setmana del mes de febrer en complir-se el 165è aniversari de la mort de Sor Francinaina. Un any més l’associació Tia Xiroia, amb el suport de l’Ajuntament, ha tingut cura de pensar i preparar el programa d’actes i celebracions, posant-hi tota la il·lusió i creativitat que estava al nostre abast. Amb tot, ha quedat ben demostrat que l’amor i devoció a la Beata gaudeix d’excel·lent vitalitat. No només demostrada per la gent del nostre poble, sinó també per centenars de devots seus que, vinguts de molts indrets de Mallorca i també fora de Mallorca, aquests dies han omplert places i carrers de Sencelles.

El dissabte anterior al dia principal, com ja és un costum, encalentirem motors amb la marxa solidària. El trajecte que hi ha entre Sencelles i la caseta de s’Ariçal fou cobert per quasi dues-centes persones de totes les edats que demostraren

24

el seu esperit solidari. Tot els participants, arribats al lloc de la meta, foren obsequiats per l’associació amb un berenar de pa amb oli i refrescs, i a més, els més petits van poder gaudir d’una ampla gama de jocs. El projecte amb el que s’ha volgut col·laborar aquest any ha estat el del Casal Petit centre d’atenció a dones en situació de prostitució i víctimes de trata en finalitat d’explotació sexual, regentat en el Centre Històric de Palma per la Congregació de Germanes Oblates.

Aquest any, la veu femenina que ha posat música a les festes ha estat la de la nostra conveïna Sheela Gathright. L’atractiu cartell del concert programat per el diumenge dia 23, omplí fins a la bandera el local de Persones Majors de Sencelles. A l’hora de començar l’actuació ja s’havia penjat el cartell que indicava que l’aforament era complet.

El dimecres dia 26 els nins i nines del nostre poble, aquells que tant estimava la Beata, tornaren a ser els autèntics protagonistes del dia. Els més petitons, usuaris de l’escoleta Els Molins, i l’alumnat del CEIP Can Bril, van rebre la visita dels capgrossos de l’Estol de sa Tia Xiroia. N’Assumpta, na Margalida, en Tomeu, en Pere, n’Àgueda i en Jordi, van comparèixer als dits centres per tal de convidar-los a participar de l’Ofrena Floral i no hi anaren amb les mans buides, a cada un dels nostres nins els van regalar una carpeta que contenia un material per acolorir, retallar, jugar... tot dissenyat per na Teresa Reynés Llabrés i presentat per na Maria Salas Oliver. Amb aquest nou mitjà didàctic es persegueix

l’objectiu d’acostar a la gent del poble la figura gegantina de Sor Francinaina que tant de gust passava d’envoltar-se de la gent del seu temps tot atraient-la a Déu.

Aquest any la vigília de la festa de la Beata coincidí amb l’inici del temps quaresmal i per tant la vetlla de pregària entorn del seu sepulcre començà just després d’haver-se celebrat la missa de cendra. S’hi feu present la superiora general de les Germanes de la Caritat que just havia arribat de visitar les cases que la congregació té a Perú. Ens relatà a tots els que hi érem presents, amb quin entusiasme celebraven aquells dies en terres llatines la novena i la festa de la nostra beata. Un cop acabada l’aplec, tothom esclafí amb el cant dels goigs, la veneració del sepulcre i el primer tast de les galletes de la Tia Xiroia, elaborades a milenars per obsequiar als devots que aquests dies participen de les festes.

Dia 27 de Febrer (i ho escrivim amb lletra majúscula) fou d’aquells dies dignes de recordar. De bon matí ja es notava l’ambient de festa per tots els recons del poble. Finestres i balcons eren endiumenjades amb domassos, les carreres amb ramellers ufanosos i no foren poques les cases on s’hi podien veure retrats de la Beata. També vam poder constatar una prova més, emotiva sens dubte, de l’amor dels sencellers envers la Tia Xiroia. Abans de les vuit del matí als peus del monument ja s’hi podien comptar una dotzena llarga de rams de flors. Eren de devots seus que per a ells era dia feiner i abans de partir al seu lloc de treball s’hi havia acostat per dipositar-hi la seva ofrena.

A les 10 del matí una bona repicada de campanes i la música dels diversos goigs que sonava per la megafonia del campanar donaven la benvinguda a la multitud de gent

que arribava de fora poble. A les 10:30h, aquesta omplia per assistir a la missa del matí, que coincideix aproximadament en l’hora en que moria la Beata i que s’ha convertit amb el que popularment diuen la missa dels peregrins. La presidí el rector mossèn Josep Adrover, qui en les seves paraules de l’homilia no va reprimir-se l’entusiasme per la vida i obra de Sor Francinaina.

Un grup de cantadors dirigits per Pilar Noguera, vinguda expressament, animaren la litúrgia.

Cal anotar aquí un detall, que es repetí també a la missa solemne del vespre. Una Germana de la Caritat i un al·lota del poble llegiren conjuntament les pregàries dels fidels. Resultà agradable i significatiu que la religiosa pregués pel poble de Sencelles i la seglar ho fes per la Congregació.

Acte seguit, a la plaça de les escoles velles de Can Bril s’organitzà la tradicional ofrena floral. Innumerables persones hi van participar. Totes, en el moment que la comitiva anava a venerar el sepulcre de la Beata, entre les que hi anaven i les que en venien, van col·lapsar el carrer de la Caritat durant uns moments. Un grup de voluntaris procuraven l’ordre i les colles de xeremiers d’Es Capoll Llarg i els Llargos, marcaven el ritme de la processó festiva. Ja a la Plaça de la Vila, en Joan Carles Llabrés Llabrés, de can Riera, director del col·legi el CIDE de Palma, feu el pregó de festes i la nina Llucia Lloret Gonzàlez, de can Tabac, recità el poema l’Ofrena, del poeta Antelm Ferretjans. L’acte seguí amb diversos balls a càrrecs de les figures festives de s’Estol de sa Tia Xiroia, un moment de pregària per les necessitats de tothom, l’ofrena de flors pròpiament dita i una foto de família amb tots els que hi participaren.

A migdia, en el pavelló municipal d’esports, el multitudinari (unes 400 persones) dinar popular, que

25

tant bon gust de boca va deixar en tots els que hi participaren. Aquell èxit és deu en bona part, a la implicació i entusiasme del mestre cuiner en Joan Ferriol, de Cas Sord, i l’equip d’una trentena de persones que l’acompanyaven. Es serviren generosos plats de fideuà amb carn i peix, coques dolces, vi i refrescs. A més de les autoritats locals i del Consell General de les Germanes de la Caritat hi era present tota la comunitat de religioses Oblates. Al capvespre quedaren il·luminats alguns llocs del poble relacionats amb la Beata com son el Convent de la Caritat, Son Mansena, el monument, etc.

26

L’ofici solemne del vespre revestí tota la solemnitat i, altre vegada, una gentada omplí l’església parroquial. Presidí el senyor bisbe de Mallorca Sebastià Taltavull, concelebraren els rectors de Sencelles, el de Biniali i el de Son Roca, el Pare Provincial dels Franciscans del T.O.R. i el P. Vallepir del mateix orde, també el consiliari general d’Acció

Catòlica Espanyola que vingué a la festa acompanyat d’un grup de persones del dit moviment eclesial.

Els primers bancs eren ocupats per les autoritats municipals i el Consell General de la Congregació de GG.CC. S’hi feren presents la Coral Sor Francinaina que, magistralment, interpretà la Missa de la Beata, l’organista de la Seu que els acompanyava, l’agrupació Es Jonc que ballà l’Oferta i alguns components dels grups Es Capoll Llarg i Qanarusa que donaren vida a la cançó Xiroieta. Recordem que aquesta és una ofrena del jovent de Sencelles a la Beata Francinaina.

Tot va acabar amb el cant dels goigs, la veneració de la relíquia de la Beata i la xocolatada amb que l’Associació Tia Xiroia va voler obsequiar a tots els presents .

Coses d’en Martí

Un nin famós

identificats, amb una dona casada que nomia Vannozza, d’entre els quals es farien famosos en César i na Lucrècia. Aquesta era, segons sembla, sa nineta des seus ulls, si bé en César la va utilitzar amb ses seves quatre noces, amb finalitats polítiques. Molt plantosa i rossa, sa història més o manco oficiosa, ha vessat sobre ella el podríem ser calúmnies o mitges veritats. Sí que és cert però, que en César li va posar un guardià que nomia Pere, fornit i lleial, de qui na Lucrècia va quedar perdudament enamorada, i per tant, la cosa no va passar d’aquí.

Ses deu sibil·les Devers els anys 1500 a Sencelles hi havia un rector que tenir vincles familiars amb sa història que ara contaré. Un dia va rebre sa visita d’un amic seu, amb un nin agafat de sa mà i de religió cristiana.

Aquesta família era de Xàtiva (València). Es nin el batiaren amb es nom de Roderic de Borja, i va ser bisbe i cardenal. Nomenat delegat “a latere” a sa Cort de Castella, donava un pas més dins sa seva ascenció de poder. Anys després va ser nomenat bisbe de Mallorca i el reberen amb gran solemnitat. Ben poc va ser per aquí ja que, amb la mort d’Innocenci XIII, va ser elevat al soli pontifici (1492) amb el nom d’Alexandre VI. Entre les festes que es feren a Ciutat de Mallorca hi hagué una gran colcada amb els cavalls adornats amb rics ornaments i es seus genets no varen escatimar amb ses vistoses indumentàries.

En es banquet principal varen ser consumides entre d’altres menjues, desenes de vedells, xots, paons, capons, rebosteria abundant i vins blancs, negres, etc.

Ja a l’any 1444 es cant de sa sibil·la a ses esglésies de Mallorca. Fins i tot a La Seu es cantava amb una forma un poc diferent a com es canta ara.

Alexandre va tenir, almanco set fills

e la Frigiana, llamada Albunea,

Tots es anys, per sa nit de Nadal, puja a sa trona de ses esglésies mallorquines un personatge cantor amb vestimenta a l’oriental i entona Lo jorn del judici, parrà qui haurà fet servici. Aquesta lletra apareix ja a un llibre anomenat Llibre dels Bons Amonestaments de 1396 escrit per Anselm Turmeda (1352-1423).

Martí Cirer

vimos estar con la Delfijineta.

Femonoé por orden la sesta estava, la qual en versos sotiles cantó pregonando las guerras ceviles, de quien ovo Apio la triste respuesta; vimos a Líbisa, virgen honesta; estava Vetona con el Amatea; era la déçima aquella Cumea de quien los romanos fazen oy fiesta.

En resum: conta una reunió de ses deu sibil·les de sa història: Pérsica, Dimeta, Eritrea, Albunea, Delfijineta, Femonoé, Líbisa, Vetona, Amatea i Cumea .

També parla de ses sibil·les que adverteixen de futures catàstrofes, Juan de Mena (14111456) a Laberinto de Fortuna, visió al·legòrica del món. Diu: La compañía virgínea, perfecta vimos en acto de vidas tranquilas, el décimo número de las Sibilas, que cada qual pudo llamarse profeta: estava la Pérsica con la Dimeta, e la Babilónica, grand Eritea,

27