Issuu

Centre Cultural de Sencelles_ Número 163_ Octubre / Desembre 2019_ 4€

Quatre motius per regalar llibres aquest Nadal Segones jornades d’Estudis Locals a Sencelles Santa Bàrbara, advocada en temps de tormentes Quan gelera venia de gel

Noticiari Agència de Selleters

Octubre Dia 1. Comença. El periode de pagament dels tributs locals. Dia 2. Riquesa. Segons dades de l’Agència Tributària, a les Balears, Sencelles és el sisè municipi amb major renda mitjana de tot Mallora. El primer és Valldemossa (42.451 euros), després el s e g u e i x e n Puigpunyent ( 3 9 . 0 8 8 ) , Bunyola (35.098), Esporles (34.911), Calvià (32.869), Alaró (32.496) i Sencelles (31.266).

del Casal d’Entitats de Can Bril amb presència de jugadors i entrenadors del RCE Mallorca. Dia 28. Comencen. Els treballs per reparar la creu de sa Cometa que la setmana anterior havia estat ferida per un camió.

Dia 5. Passejada. Cultural per Llucmajor visitant llocs emblemàtics de la poetessa Maria Antònia Salvà, dirigida per Tomàs Vibot i organitzada per la Fundació Bartomeu Oliver i l’entitat Pou Major. Dia 12. Ballada. D’inici de curs de l’escola de ball de bot d’Es Jonc amb l’actuació de Qanarusa.

Dia 29. Espera. La creu de can Maví també una reparació perquè el pilar està vinclat i perilla de caure.

Dia 14. Dinar. De germanor dels quintos de 1949 de Sencelles i Biniali a Binicomprat.

Dia 29 Reunió. De batles amb la Conselleria d’Educació amb la decisió d’implantar noves línies d’autobús que traslladaran

Dia 16. Programa. Definitiu de les Segones J o r n a d e s d’Estudis Locals de Sencelles que es faran a finals de novembre.

Dia 19. Inauguració. A can Garau de l’exposició El Cos i la Cosa (diàlegs) organitzada per Sencelles Difusió Cultural amb obres de Tià Zanoguera. Dia 22. Presentació. De la Penya Mallorquinista de Sencelles amb un sopar al pati porticat

a l’alumnat de batxillerat des dels municipis fins a l’IES SIneu. Dia 31. Visites. Als dos cementeris del nostre municipi per honorar els difunts. Novembre Dia 2. Morir, A la romana fou el títol

d’un original taller sobre el ritual funerari al món romà organitzat per la Ruta Arqueològica SencellesCostitx al cementeri de Sencelles.

Dia 14. Original. Campanya reivindicativa contra el maltracte cap a les dones va fer repartir botelles amb missatges pels carrers de Sencelles. Dia 15. Curs. De tast de vins impartit per Guillem Suñer al casal dels Padrins. Dia 16. Conferència. Sobre com afrontar la malaltia i la mort, organitzada per l’Associació Tia Xiroia i impartida per la doctora Catalina Rosselló a la sala de la coral del Convent.

Dia 2. Sopar. Dels integrants del curs de neules de Nadal i casetes de betlem organitzat per l’entitat Pou Major. Dia 3. Bunyolada. Al local de l’associació de majors de Biniali per als seus socis. Dia

Romeria.

Des

Dia 18. Inauguració. De la nova sala de l’àrea de Serveis Socials a can Bril. Les obres han costat 41.500 euros i han rebut una aportació de la Fundació La Caixa per valor de 8.000 euros. Dia 19. Tallers. Sobre alimentació saludable organitzats per l’AMIPA del CEIP de can Bril. Dia 22. Inauguració. de pintura a can Grau a carrèc de Tià Zanoguera amb un concert íntim de Marcel Cranc.

Binissalem a arriba a la

Sencelles que 16ena edició.

Dia 23. Sortida. Dels integrants

Dia 9. Pujada. A Lluc de 27 quintos de l’any 1949 de Sencelles i Biniali. Dia 10. Eleccions. Generals amb els següents resultats a Sencelles amb un 64´19 % de participació: PSOE 349 vots (23´05%), PP 335 (22´13%), Podem 315 (20´81%), Vox 260 (17´17%), Més Esquerra (6´27%) i Ciutadans 74 (4´89%).

del club dels majors de Biniali a Valldemossa i dinar al Port d’Andratx. Dia 25. Concentració. Per celebrar el dia internacional contra la violència de gènere a la plaça de la vila de Sencelles amb lectura d’un manifest. Dia 29. Èxit. De les Segones Jornades d’Estudis Locals celebrades al Casal de can Grau amb una vintena de

comunicacions. Dia 30. Ruta. Guiada en bicicleta pels jaciments de la Ruta Arqueològica Sencelles-Costitx. Dia 30. Concert. De la Coral Sor Franinaina per celebrar la patrona de la música, Santa Cecília, a l’església parroquial, amb la participació del Cor Olímpia. Desembre

Dia 1. Performança. En suport de les reivindicacions de les dones xilenes a l’escalonada de l’església de Sencelles. Hi ha 2 fotos

Dia 4. Pluges. Mallorca que desbordament seu pas pel

Intenses per tot varen provocar de torrents al nostre municipi.

Dia 14. Presentació. De la pintura del segle XVII de amb Sant Francesc d’Assís i Sant Domingo que l’apotecari Josep Balaguer ha cedit en depòsit a la parròquia de Sencelles.

Dia 14. Inauguració. De l’exposició antològica (19702018) del pintor Pascual de Cabo i del betlem monumental del binialer Miquel Àngel Moncadas Batle al Casal de can Garau. Dia 15. Premis. Per al ciclista senceller Jordi Artigues ha participat a la primera prova de la Copa España a Sevilla .

Actualitat de Sencelles Guillem Zuazaga i LlabrĂŠs

Noticiari parroquial Mossèn Josep Adrover i Vallbona / Jordi Llabrés i Sans

10 anys de Càritas Parroquial de Sencelles Per celebrar els deu anys d’existència de Càritas a Sencelles, les persones que integren aquest grup juntament amb el rector de la parròquia de Sencelles, mossèn Josep Adrover, es van trobar amb mossèn Josep Cerdà qui l’any 2009 era rector de Sencelles i, llavors, va promoure la creació del grup. Així, el passat dia 13 de desembre van compartir tots plegats una diada fraterna en el que hi va regnar la gratitud per aquesta experiència perseverant socio-solidària.

Càritas de Sencelles va començar la seva trajectòria d’acompanyament a les persones més desvalgudes del terme municipal, a partir de la reflexió que es feu en el sí de la comunitat parroquial el Dijous Sant d’aquell any, com a dia de l’amor fratern. D’aquesta manera, un dijous de cada quinzena i sense agafar-se cap temps de vacances, acullen entre vint i trenta famílies que acudeixen al rebost solidari a cercar un lot d’aliments i un de productes de neteja, tant corporal com de la llar. Tota la tasca que es porta a terme, sempre és amb coordinació amb els serveis socials de Sencelles i el rebost s’abasteix gràcies a les provisions que arriben des de la fundació B a n c d’Aliments de Mallorca, l’Ajuntament de Sencelles, el que es recull durant a l g u n e s campanyes als diversos comerços locals i els que la feligresia de la parròquia diposita en un punt d’entrega de la mateixa església parroquial. Una nova obra artística embelleix el temple parroquial de Sencelles

Des del passat dia 14 de desembre de 2019 la parròquia de Sant Pere de Sencelles compta amb una nova obra històrico-artística que ve a enriquir el seu patrimoni. Es tracta d’un llenç de mida considerable (165x133) i d’excepcional qualitat, obra del segle XVII-XVIII i que representa el Calvari amb Crist Crucificat, acompanyat

de les figures de Sant Domingo de Guzmàn i Sant Francesc d’Assis. L’autor anònim, es creu, que podria pertànyer al cercle de Miquel Bestard. Recentment ha estat restaurat sota la direcció de Monserrat Dezcallar Sitjar. El seu propietari el senyor Josep Balaguer Siquier, conscient de que el quadre fou creat per satisfer la devoció dels seus avantpassats, ho ha cedit per un temps indefinit a la parròquia sencellera per tal que quedi exposat a la veneració dels fidels. El lloc elegit per col·locar-lo ha estat la capella de Sant Tomàs d’Aquino, per la raó de que abans de tenir aquesta titularitat era dedicada al mateix Sant Francesc i actualment, a més del sant doctor de l’Església que la presideix, també hi trobem en el mateix retaule una pintura de Santa Catalina de Sena, ambdós uns dels sants més importants de l’Orde de Predicadors. L’acte de presentació es feu coincidir amb la Dominica Gaudete. Després de la missa vespertina s’explicà en que consistia aquesta cessió i els trets més importants de la iconografia que ofereix la pintura. Llavors, en presencia d’alguns testimonis, el senyor Balaguer i mossèn Josep Adrover, rector de Sencelles, signaren el comodat. Aquest darrer va voler expressar la satisfacció de la comunitat parroquial que veia com el seu temple principal acollia aquesta obra plena de mèrits. Tots els que hi eren presents es van poder fer amb un fullet que recull una explicació històrico-artística del llenç, treball realitzat per J. Llabrés. Matines de Nadal Dia 24 de desembre de 2019 la nostra església parroquial s’omplí fins a la bandera de gent i de solemnitat per celebrar les Matines de Nadal. No bastaren bancs ni cadires per poder acomodar a la gentada que s’hi

feu present. Ben segur que l’hora que estaven anunciades afavorí tal participació. El temple era adornat per centenars i centenars de típiques neules de retall. Cantà la Sibil·la na Pilar Vindel Sans, l’Àngel n’Antònia Vallès Cirer i predicà el Sermó de la Calenda en Guiem Cerdà Muñoz. Presidí la celebració el rector de Sencelles acompanyat de mossèn Pere Vallès. També a l’altar major, l’escolania parroquial que durant aquesta nit de Nadal es va veure integrada amb quatre membres més. En el cor, un estol de quaranta cantadors i els organistes animaren la part musical de la litúrgia. Quan va acabar la celebració es beneïren les figures dels bons jesusets que la gent portava dels betlems de casa seva i tothom passà a adorar al Nin Jesús mentre es cantaven diverses nadales. Festa de les neules a Sencelles Prenent el relleu d’iniciatives versemblants (Moscari, 2018 i 2019) a la vila de Sencelles, el passat dia 28 de desembre, es va celebrar la nostra particular festa de les neules. Per aquesta hi eren convocats mestres confeccionadors, dissenyadors, col·leccionistes i aficionats de tot Mallorca, i tots ells van correspondre a la convidada amb el nombre gens despreciable de més de dos-cents participants. La primera part de la trobada es dugué a terme a l’església parroquial de Sant Pere i s’obrí amb les paraules de benvinguda del rector mossèn Josep Adrover i Vallbona. Seguidament en Guiem Cerdà, igual que el dia de les Matines, predicà el Sermó de la Calenda i Pilar Vindel interpretà el cant de la Sibil·la. Tot anà acompanyat de diversos textos que contextualitzaven la història i la tradició de les nostres neules. Llavors els participants van iniciar un recorregut per diversos punts d’interès. Primerament al betlem

permanent de la parròquia, situat a la capella del Nom de Jesús, del segle XVIII i obra del famós Mestre de les Verges Roses. S’hi havia realitzat una decoració especial amb les talles d’uns àngels d’època barroca que, subjectant enfilalls de neules, volien significar que eren els mateixos àngels del Cel que prenien part en la decoració a l’estil mallorquí, del coval del Naixement de Jesús. Aquest any l’església s’havia adornat amb centenars i centenars de neules, totes artísticament obrades amb punta de tisora fina i bisturí. Voltant la nau principal s’hi havien col·locat nou arbres que exhibien una bona mostra d’aquest art, totes realitzades per membres de l’associació Es Pou Major. Llavors l’itinerari seguí en el local de Persones Majors de Sencelles on s’hi podia veure una bona mostra de les neules realitzades pels membres d’aquesta associació i en el Casal de Cultura de Can Garau. En aquest lloc els participants van poder gaudir contemplant les col·leccions de Joan Bonnin i Miquel Àngel Moncadas, així com també el betlem mallorquí realitzat per aquest darrer. En el mateix lloc es serviren a tothom neules torrades i mantegades artesanes, tot ben regat amb vi dolç. I encara seguí una altre visita a la col·lecció i betlem del convent de Biniali realitzat per Bartomeu Cabot. Festa de les capelletes de la Sgda. Família a Sencelles Un any més la festa de la Sagrada Família s’ha celebrat a Sencelles amb molta solemnitat, participanthi les famílies associades a la Visita Domiciliaria de les Capelletes per porten aquesta devoció. Els vuit

cors existents dins el nucli urbà és animat per la corresponent zeladora i, també, totes eren

presents a la celebració. Aquest any, com estava anunciat en el Butlletí de l’Associació que es repartí per les cases apuntades, no es recollí el donatiu voluntari i anual dels 5 euros, si no que dels doblers estalviats durant els darrers anys sen feu part al grup de Càritas Parroquial i es convidà a que les famílies s’involucressin a col·laborar en la campanya de Nadal per satisfer dels aliments i productes dels que es veu necessitat actualment el rebost solidari (paté, tonyina, crema de cacao Nutella o Nocilla, oli d’oliva, cereals, llet i qualsevol aliment destinat als berenars dels nins, o també productes d’higiene personal com gel, xampú, pasta i raspall de dents). Festa de Cap d’Any El primer de gener, en que el món celebra l’entrada d’un nou any i l’Església dedica aquest primer dia a Santa Maria Mare de Déu, la nostra comunitat en va donar gràcies al Pare amb una celebració de l’Eucaristia celebrada, com cada any, a la capella del Convent de la Caritat. Com no podia ser d’altre manera, els sencellers cerquem el redós de la nostra Beata, a l’hora de d’agrair un temps passat o encomanar-ne un de nou que ha d’arribar .

Quatre motius per regalar llibres aquest Nadal Cristina Romero

Arriba Nadal i ens llancem als carrers a comprar com a bojos un detallet pels nostres éssers estimats. Sembla que tornem una mica bojos, al Nadal! El més recomanable és tenir seny i planejar, amb temps, quins regals comprarem i per què. Per això, si hem de gastar, què pot ser millor que invertir en cultura? Regalar llibres és obrir portes a les emocions, al coneixement, a la diversió, al plaer... se t’acut un regal millor per a qui estimes més? Per això volem compartir amb vosaltres quatre motius pels quals creiem que és bo regalar llibres: 1. Incitar a la lectura: Els hàbits es poden assolir en qualsevol moment de la nostra vida, per això podem regalar llibres concrets i pensats per a aquelles persones que no llegeixen habitualment. Tal volta aconseguirem que s’iniciïn en el meravellós món dels llibres! 2. Divertir-nos llegint: Regalant llibres compartim diversió. A través de les seves pàgines ens podem endinsar en milers d’històries diferents, d’aventures, d’intriga, de fantasia, d’amor, comèdies, històriques… N’hi ha tantes on triar! Tu decideixes on vols anar, però fins al final no sabràs com acaba! No és emocionant?

3. Gaudir de l’art de les il·lustracions: Contes, còmics i altres llibres il·lustrats són, sovint, escollits per gaudir de la lectura. A qui no agrada poder disposar de petites obres d’art a cada pàgina, a cada vinyeta? Des dels infants que desperten la seva imaginació fins als fans del còmic, un llibre il·lustrat sempre és una molt bona elecció! 4. Regalar cultura: Un llibre no tan sols ens obre la ment i la imaginació, i ens ajuda a pensar i reflexionar, sinó que

també ens permet conèixer el món que ens envolta. Des dels clàssics més clàssics fins a les històries actuals més futuristes, cada relat que llegim ens aporta un tast de cultura, la nostra o la dels altres, antiga o actual, d’aquí o d’allà... I això és el que lleguem, gairebé sense adonarnos-en, quan regalem un llibre. Si us agrada regalar llibres, sabreu que el més important per encertarlos és posar-se a la pell de l’altra persona. Hi ha infinitat de temes en mil i un formats per regalar el més adequat. Compartiu la cultura, el nostre patrimoni més preuat, i feu que els altres s’apassionin tant com vosaltres amb els llibres. A continuació recomanacions:

algunes

Per infants d’1 a 3 anys: - La Col·lecció “Troba’m”. Text i Il·lustracions: Natalie Marshall. Una col·lecció de 4 llibres-joc on els infants descobriran les fantàstiques criatures que s’amaguen a la neu, a la selva, al mar i al bosc, desplegant pestanyes! - Col·lecció “Bon dia-Bona nit”. Text: Meritxell Martí / Il·lustracions: Xavier Salomó. Dos preciosos llibres de cartó per aprendre les activitats i les rutines diàries, que captivaran els més petits quan els seus dits facin lliscar les llengüetes cap amunt perquè tothom es desperti… o se’n vagi a dormir! - Col·lecció “Toca-toca”. Uns llibres amb un munt de detalls per a descobrir, a partir de les escenes que es presenten a cada doble pàgina, pensats per als menuts que estan començant a parlar! Amb textures, solapes i colors vius. Per infants de 3 a 5 anys: - “Ara et menjaré”. Il·lustracions:

Agnese Baruzzi. El peix gros es menja el petit o no? En aquest llibre ho veurem! Sembla que les imatges expliquen la cadena alimentària. - Col·lecció “Els meus primers conceptes”/ Text i Il·lustracions: Diversos autors. Uns llibresjoc que inclouen pàgines transparents de colors que, en passar-les, sorprendran amb les seves transformacions, creats per a estimular la conversa i la interacció visual en cada pàgina! Per infants de 5 a 7 anys: - “Busca i Troba. Zoo en moviment” Text i Il·lustracions: Lo Cole. Llibre per jugar a trobar personatges i coses en moviment. - “El capità superverd” Text i Il·lustracions: Ellie Bethel i Alexandra Colombo. Un superheroi ecològic per a rescatar a la ciutat i demostrar que el reciclatge és divertit. - “Lluny, ben lluny d’aquí” Text: Rachel Woodworth/ Il·lustració: Sang Miao. “Hi ha dies que estic furiosa”. Així comença un llibre amb una protagonista que mostra el ventall d’emocions i sentiments contradictoris que diverses situacions li provoquen. Només a través d’un viatge per la imaginació tornarà a recuperar una calma desitjada. Per infants de 8 a 12 anys: - La colecció “L’Agus i els Monstres” Text i il·lustracions de Jaume Copons i Liliana Fortuny. Històries divertides i ocurrents a través d’il·lustracions caricaturesques. - Qualsevol llibre de James Patterson, amb més de 375 milions d’exemplars arreu del món. Va fundar una editorial per a nens i nenes amb un objectiu clar: «Vull que cada infant que acabi un llibre meu digui: “En vull llegir un altre”. I així és, tothom repeteix! Per adolescents:

- Col·lecció “Herois de l’Olimp” de Rick Riordan. Editorial La Galera. Riordan és meravellós, té la capacitat i el magnetisme per atrapar als joves lectors a aventures emocionats i alhora ensenyantlos a conèixer la mitologia grega sense adonar-te’n. - “Fora de mi”, de Sharon M. Draper. Editorial Cruïlla. Un llibre a l’estil “Wonder” molt bonic i optimista. - “Dedica’m un poema encara que sigui teu”, de Maria Carme Roca. La protagonista s’enfada amb el noi que li agrada perquè acaba de descobrir que els poemes que li dedica per WhatsApp no són seus, sinó d’un poeta. Quin morro! Novel·la plena de sentiments i equivocacions. Per adults: - “La furia y los colores” del Gran Wyoming. Un retrat generacional no exempt d’alertes polítiques que pot a sorprendre a molts. - “Terra Alta”, de Javier Cercas (premi Planeta 2019). Un thriller impactant. Una reflexió sobre el valor de la llei, la possibilitat de la justícia i la legitimitat de la venjança, però sobretot en l’epopeia d’un home a la recerca del seu lloc en el món. - “El viatge de Cilka”, de Heather Morris. Una novel·la basada en una extraordinària història real d’amor i supervivència. - “Reina Roja”, de Gómez-Jurado. La crítica ha dit: «Els lectors cauran rendits davant Antònia Scott. Aquest personatge és, sens dubte, el millor que li ha passat al thriller internacional en els últims deu anys» ABC. I doncs, què regalareu aquest Nadal? No ho dubteu: llibres per a tothom! .

Segones jornades d’Estudis Locals de Sencelles Jordi Llabrés i Sans

Els 29 i 30 de novembre proppassats a Sencelles vam celebrar per segona vegada les Jornades d’Estudis Locals. Foren dos dies en que, una vegada més s’alçaren, a important nivell, la nostra cultura i les ànsies de coneixement d’un bon nombre de persones. Can Garau, rejovenit casal senceller tothora amb les portes obertes per acollir iniciatives que ens enriqueixin culturalment i socialment, va acollir a un nodrit esplet d’investigadors que ens aportaren amb generositat desmesurada, els seus treballs i les

seves conclusions. La Ponència Inaugural, a càrrec del bon amic Doctor Pere Fullana i Puigserver, i cada una de les 18 comunicacions que s’hi presentaren, son una excel·lent aportació al nostre

corpus cultural i, també, ho serà per el fons bibliogràfic senceller un cop sigui publicat tot aquest material.

Aquesta vegada, el Comitè Organitzador va venir a bé, a dedicar les jornades a Bartomeu Oliver i Amengual, havent esdevingut recentment els primers vint-i-cinc anys de la seva mort (1993) i els de la creació de la fundació que porta el seu nom. El retrat del mossèn fou col·locat en un lloc preferencial de la sala d’actes. Tot i que la temàtica dels treballs que es podien presentar és lliure, no foren poques les comunicacions que incorporen referències al nostre Capellà Capità. Amb tot, Rafel Mas i Tous i el Dr. Fullana, a les seves aportacions, reflexionaren en l’època de formació de Don Bartomeu en el Seminari de Mallorca i la posterior etapa de la seva vida que va dedicar a la docència. Durant els dos dies es presentaren molts altres treballs de temàtica ben variada però sense desmarcar-

se de l’àmbit històric, cultural, sociològic, esportiu o artístic de Sencelles: “Laiar al segle XVII: el casos de Can Raió i Can Castell” (T. Vibot), “Vers la interpretació del Pou de Judí en el centre de Mallorca” (J. Amengual), “Curiositats en els llibres sagramentals de Sencelles” (M. Vich), “El límit sudoriental del districte de Canarrosa” (A. Ramis i A. Ginard), “Les Franciscanes Filles de la Misericòrdia a Biniali. El convent, la comunitat i l’escola” (A. Ferragut), “Catàleg del patrimoni heràldic de Sencelles” (J. Llabrés), “El calendari de festes de cap a cap d’any. Les festes de Sencelles” (F. Munar), “L’obra escultòrica de Miquel Vadell i Pastor a l’església parroquial de Sencelles” (A. Veny), “La col·lecció de bacinetes de les esglésies del terme municipal de Sencelles” (M.À. Moncada), “El municipi de Sencelles als almanacs comercials de finals del segle XIX i principis del XX: l’anuari Riera i l’anuari Bailly” (J.B. Florit), “La col·lecció d’exvots del Convent de la Caritat de Sencelles” (J. Llabrés), “El patrimoni Lingüístic de Sencelles al Diccionari català-valencià-balear. Estudi, classificació i posada en valor” (C. Sànchez), “Aproximació al músic senceller mossèn Rafel Llabrés (1831-1899)” (J. Ciria), “La introducció del futbol a Sencelles 1940-1960: els camps de Son Saletes i el de s’Oliba” (J.M.

Chacón), “La iconografia de la Mare de Déu del Roser al retaule de la sagristia de Sencelles” (A. Ferrer) i “Pràctiques rituals a la cova del Camp del Bisbe. Aportacions als coneixements de les comunitats balears del naviforme” (B. Palomar, L. Valenzuela, N. Escanilla). Altres dos plats forts de les jornades foren la visita al jaciment arqueològic de la Cova del Camp del Bisbe, propietat de la Fundació Mossèn Bartomeu Oliver, dirigida per l’equip d’arqueòlegs de Sencelles i la comunicació “L’arxiu personal de mossèn Bartomeu Oliver i Amengual, dipositat a l’Arxiu Municipal de Sencelles” a càrrec d’Aina Mora Vives. Cal apuntar que que en motiu del 25è aniversari de la Fundació, el patronat de la mateixa va decidir fer aquest dipòsit per tal de facilitar als investigadors la consulta d’aquest ric i molt interessant fons documental .

Futbol a Sencelles Joan Miquel Chacón i Nicolau

Molt bon dia a tothom, gràcies per assistir a aquesta comunicació, que neix un dia al Bar Ses Cotxeres, amb la idea de recuperar la història social dels sencellers vinculada a la pràctica del futbol. Aquell dia, feia un cafè amb en Sebastià Faure Cirer (l’amo en Sebastià Pansa) i em contava que un dia era jove i tenia 19 anys, que jugava a futbol i que ho feia a un camp que ja no existia i es deia el camp de ca s’Òliba. Aquest fet, va despertar la meva curiositat, sobretot després de veure una foto dels jugadors d’aquell temps, que hi ha penjada devora el tasser. Aquesta comunicació la vull dedicar a la seva memòria. El futbol arriba a Sencelles a la dècada dels anys 40. El contetx polític s’enmarca dins d’una dura postguerra, amb moltes necessitats i patiments a nivell social: fam, misèria i el drama en silenci, de les famílies perseguides i represaliades pel règim franquista. El batle de Sencelles en aquells temps, era en Joan Bennàssar “Escolà” i la socioeconomia del nostre poble, es basava principalment en l’agricultura: el conreu de la vinya, el blat, la civada i

les ametlles com els més rellevants. El 1939, el franquisme va eliminar el sistema coeducatiu republicà i ordenà l’escola segregada. A Sencelles teníem ca ses Monges i can Bril. A ca ses Monges, hi cohabitaven nins i nines fins que els nins feien la primera comunió i llavors els separaven a can Bril. Però, per què té una màxima rellevància l’organització escolar? Perquè serà a l’escola de Can Bril on hi haurà les primeres vivències amb el futbol a través de tres figures clau en la introducció d’aquest esport al nostre poble: els mestres Andreu Sunyer, Bartomeu Oliver i Bartomeu Merris. L’Alemanya nazi de Hitler, l’Itàlia feixista de Mussolini i l’Espanya de Franco, empraven el futbol (i l’esport en general) per fer demostracions d’exaltació política i propaganda del seus règims. Però al pati de can Brilaixò anava d’una altra cosa. Amb un claustre petit, i amb una cisterna al mig que encara es conserva, els infants sencellers jugaven a futbol. No hi havia un espai ample o adequat. I hi jugaven amb els mestres, que demostraven tenir una forta passió futbolera. Bartomeu Oliver era un mestre atípic, un capellà que encarnava la modernitat, i feia de contrapes ideològic d’en Merris i en Sunyer, molt més conservadors. I el futbol als anys quaranta ja era un esport de masses, molt popular arreu del món i representava un avenç modern dins un nucli rural petit com el nostre municipi, on no hi havia ofertes esportives d’oci. El futbol arriba a Sencelles a a dècadadels anys quaranta i ho fa relativament tard, si consideram que neix a Anglaterra, Sheffield, el 1862, a Espanya a Huelva

fundant-se el Rcreativo de Huelva el 1884; a Mallorca el 1914 el CD Binissalem és el degà del futbol illenc;i el 1916 a Palma amb l’Alfonso XIII (l’embrió del RCD Mallorca) i el 1920 del Mecànic FC (embrió de l’Atlètic Balears). La disposició geogràfica del nostre poble allunyat dels ports de mercaderies i dels conseqüents fluxes migratoris i intercanvis culturals (i també esportius) fan que aquest esport arribi més tard a Sencelles. La figura de Bartomeu Merris serà clau per al conveni amb els terratinents de la finca de son Saletes. Merris era conegut i formava part d’un dels poders fàctics imperants, l’Església, i a més, estava molt ben relacionat dins la xarxa social sencellera. Per això li cediren aquella finca per a fer-hi el camp de futbol i per les bones sintonies que tenia amb la família propietària. Per tant, la passió futbolera de Bartomeu Merris farà que a la finca situadaa l’entrada del poble i que actualment es troba davant la benzinera a la carretera de Biniali a Sencelles. Allà hi aniran els joves del poble motivats per Bartomeu Merris a l’escola i al poble. També hi seran convidats joves d’altres pobles per les connexions familiars i les seves al.lotes, com és el cas dels joves de Pina que hi formaven part. Per fer-hi els partits amistosos, contactaven amb joves d’altres municipis i acordaven data i hora. El material per a jugar a futbol com les pilotes i les botes, les compraven a Can Janer, a Inca, devora Can Delante al mateix carrer Major. Les porteries les feien els fusters de Sencelles i el camp primer l’havien d’espedregar i marcar amb passes. Als córners, hi clavaven els pals per tenir les referències més clares de l’espai. Al final de la dècada dels anys quaranta, es deixa d’emprar

aquest camp, s’acaba el conveni verbal amb Bartomeu Merris i els propietaris de Son Saletes. Poseriorment en aquella finca s’hi faran carreres de cavalls, aprofitant les seves dimensions. Els joves del poble deixen de jugar a futbol? No, és clar que no! La passió continua, perquè ara el futbol ja és un esport conegut i popular a Sencelles. Els joves del poble ara sí tenen una activitat que emocionalment els deslliga per unes hores de la rutina quotidiana de la feina del camp i de l’escola. El futbol era una via per escapar dels problemes diaris. Però també era una eina per socialitzar-se i per entrar en contacte amb les primeres experiències d’hàbits d’higiene i salut, que trasnmetia l’Educació Física, així com els valors de la cooperació i la solidaritat que necessitava un esport col.lectiu com el futbol. També, el futbol, donarà una empenta de reconeixement social als joves que els farà guanyar autoestima individual i col.lectiva. El camp de ca s’Òliba arriba a l dècada dels anys cinquanta. El poder eclesiàstic serà fonamental per arribar a un acord amb la família de Can Molinas, propietaris de la finca del camp. Serà fonamental Can Garrover com a espai de socialització dels

joves dels anys cinquanta i de la societat sencellera en general. Can Garrover, un espai cedit en propietat a l’Església per part del rector Molinas, però que els sencellers i sencelleres hi podíem fer ús com a centre cultural i recreatiu. El conveni serà acordat entre el rector Felip Alzina i la família de Can Molinas. La construcció del camp tindrà el mateix procés que el de Son Saletes, serà espedregat i hi duran les porteries fetes per fusters de Sencelles. Al camp hi anava molta gent a veure jugar els joves del poble. Era una de les activitats amb més dimensió social. Per què?, perquè permetia contactar i competir amb equips d’altres municipis, amb qui feien partits amistosos. I aquest era un fet molt novedós dins Sencelles. Bé, els partits començaven sent amistosos però acbaven sent “enemistosos”, i qualque equip havia de sortir correnços del camp. Bartomeu Olver, un dia estirant de ses orelles dins el vestidor de Can Garrover, després d’una brega amb els lloritans, els digué si volien que en lloc d’entrenar a futbol si més valdria que entrenassin boxa, vistos els darrers trits esdeveniments en

un partit amistís que va acabar a tocs. Per tant, els mestres com en Bartomeu Oliver, no només volien que el futbol fos una eina esportiva, també era una eina educativa per a transmetre valors. A final de la dècada dels cinquanta s’acaba el conveni amb la familia de Can Molinas i rector Felip Alzina. Per què? Què volen els nostres jugadors quan arriba el divendres? Sortir de festa! Doncs una societat avançada i moderna com la sencellera d’aquells temps, gràcies a l’avenç social i cultural que suposava Can Garrover, caminava molt més ràpid cap a la modernitat que el règim i les seves imposicions morals i polítiques. Els joves volien que hi hagués ball en acabar els entrenaments per passar una bona estona, fet que va topar amb els cànons morals de l’església. Per això varen decidir clausurar el camp de ca s’Òliba, pels “riscs morals” que el ball suposava. El futbol no s’acabà al nostre poble: s’obrirà una etapa preciosa, on els joves sencellers de l’època, com en Pedro Maví, en Miquel Papa, en Biel Pintat i en Miquel Xeliu, entre d’altres, arribaran a aparaular l’ús de sementers com el de Son Mut, al final del carrer Bons Aires, o una finca d’en Ramon Morey Pep a la carretera de Costitx, per seguir gaudint de la passió del futbol. Serà una etapa que durarà una dècada. Fins el 1971, en que sent batle Bartomeu Merris, s’inaugurarà el primer camp de futbol municipal de Sencelles al camí de la Màniga .

Coses d’en Martí En temps remots, va venir a Eivissa un vaixell molt gran ple de xinesos. Varen omplir es vaixell de sal i se'l van dur a n’es seu país, a més d'alimentar-se amb ella. Un curandero, a un sector d'ells se'ls receptava perquè se sentissin millor. Això va ser en 1425. Nota: segurament seria per por a sa sang descompensada. A Mallorca s'any 1479 ja s'utilitzava sa (gavella) aquesta paraula prové de "gravell" que significa una cosa amuntegada o apilada. D'aquí (gavalla) equivalent a dipòsit oficial d'una determinada mercaderia. Existeix des de 1425 s'anomenada "gavella de la sal" en referència a s'impost sobre aquesta, de manera que totes ses famílies estaven obligades a comprar-la en es curs de s'any i as preu assenyalat, sa quantitat de sal que li correspondia. No obstant això no sempre va funcionar a gust de ses autoritats, ses quals, trobant-se en es temps de fundació de sa gavella Redacció: Joan Florit i Horrach Jordi Llabrés i Sans Guillem Mut i Llabrés Col·laboradors: Mossèn Josep Adrover i Vallbona Xisca Alomar Josep Bergas Martí Cirer Joan Miquel Chacón i Nicolau Jaume Perelló i Llabrés Cristina Romero Associació Tia Xiroia Toni Vallés i Perelló Guillem Zuazaga i Llabrés REVISTA SA SELLA sasella@hotmail.com C/. A. Llabrés Mudoi, 18 07140 Sencelles (Mallorca) Edita: Centre Cultural de Sencelles.

amb sa impossibilitat de recaptar més tributs i imposicions des mal moment polític i social que es vivia. Essent sa sal un element imprescindible en sa casa no es va dubtar a posar en pràctica aquells cobraments. Però feta sa llei feta sa trampa, ja que es clavaris de la aconsignación exposaven as jurats es fraus que ses parròquies marítimes es causaven quan "ocultament i a hores convingudes recuien i s'emportaven part des producte de ses salines de Campos, Llucmajor i Santanyi, no sols per a ús particular, sinó també per a vendre a tercers" Nota: sa paraula sal prové de salari. Sobre aquest tema hi ha una aquesta que diu (això sembla sal mitre). Sal cristalina de s’Himalaya. Sa sal cristal·lina de s’Himàlaia es va formar fa uns 250.000 milions d’anys quan es mars primàries, davall aquestes immenses muntanyes es van assecar.

Martí Cirer

Aquesta sal, rica en minerals, es recull, se selecciona i es renta, tot manualment abans d’assecar-se a n’és sol. És cent per cent nautral i pura. Nota: també en ses Illes Balears tenim una altra classe de sal que es pot recollir per ses muntanyes dins ses endidures (o clotets) de ses roques que hi ha en moltes parts de Mallorca que no siguin platges. Aquesta classe de sal, no perjudica es nostre organisme pel que es pot prendre tota sa que et vingui de gust .

Coberta: Foto Xisca Alomar. Contraportada: Foto Josep Bergas. Depòsit legal: PM-400-89 Impressió: Gràfiques Rubines, Binissalem. Els articles d’aquesta revista expressen únicament l’opinió dels propis autors. Pàgina web:

www.sasella.org

Amb la col·laboració de:

Santa Bàrbara, advocada en temps de tormentes Jordi Llabrés i Sans

De Santa Bàrbara ens recordem quan trona o fa llamps. La devoció popular l’hi confereix una mena de protectorat envers aquests fenòmens meteorològics que no deixen, pas, indiferent a ningú. No de bades el cançoner tradicional recull: Santa Bàrbara va pel camp amb llum de l´Esperit Sant. -Santa Bàrbara, què feis aquí? -Veig tres núvols a venir: un de trons i un de llamps i un de grossos espants. -Agafau-los i dui-los allà on no canten ni galls ni gallines ni persones vives ni mares que tenen infants.

Aquesta relació entre la santa i les tempestes ve donada pel martiri que va sofrir. La seva és una història parricida que ens conta sense apel·lació possible com la “seva conversió al cristianisme va irritar tant son pare que va haver d’amagar-se en una cova; un pastor la va descobrir i denunciar al pare, i en càstig va caure-li un llamp damunt seu i del ramat”. Llavors el pare la va lliurar a l’emperador romà Marcià, el qual va

torturar-la, la va tancar dins una torre i la va arrossegar nua per una muntanya. Finalment, li va tallar el cap amb la seva espasa. Per aquesta relació del llamp i el pastor, ve la protecció de Santa Bàrbara durant les tempestes i, amb el temps, ha esdevingut patrona dels cossos d’artilleria. Així, molt sovint a les pintures la veiem representada al devora d’un canó. El passat dia 4 desembre que a Sencelles van caure fins a 102 litres per metre quadrat (agraeixo aquesta informació al bon amic en Guillem Zuàzaga Llabrés), acompanyats d’una bona tempesta elèctrica i espantosa tronada, era un bon dia per recordar-se de Santa Bàrbara i molt més, quan precisament coincidia amb el mateix dia de la festa de la santa. Llavors podríem invocar-la i dir-li: De qui us ve lo poder tan gran que Déu, Bárbara os ha dat, que ens guardeu de trons i llamps y los fruits de tempestat. Remei tan assenyalat, concediu-lo promptament, sieu-nos Màrtir advocada davant Déu Omnipotent. Altre temps, en el nostre campanar hi havia una campana beneïda amb el nom de Bàrbara i de fabricació medieval. Refosa l’any 1804, du gravada en el seu bronze la figura de Santa Bàrbara i altre temps els escolans i campaners la ventaven quan veien que s’acostaven nuvolades creient, l’imaginari popular, que així es desfeien i s’escampaven les tempestats.

Però la devoció del poble de Sencelles va més enllà. A la Parròquia de Sant Pere de Sencelles, concretament a la capella de Sant Tomàs, es conserva un llenç de Santa Bàrbara. Amb la iconografia que l’hi és pròpia, veiem com sosté amb la ma esquerra una torre amb tres obertures, en la part dreta de l’obra hi ha pintat el castell on fou confinada i a la part superior hi descobrim un llamp ben encès. Als peus de la santa, hi apareix una palma i un brot de llorer, ambdós, símbols de la victòria del martiri. Santa Bàrbara va enjoiada (porta collar, arracades i pedreria) i abillada amb riques vestidures, seguint la moda del barroc. Datam l’obra de mitjans segle XVIII. Recentment fou restaurada en els tallers de la restauradora Montserrat Dezcallar i sota els auspicis de la noble família Maroto-Cotoner.

Titular de esta Villa” (1823). En un contracte de l’arrendament de “las Casas ditas lo Ostal propias de esta Univ. y Vila ditas casas cituadas en lo Carrer Mayor...” de l’any 1816 apareix una clàusula que diu que l’arrendador tindrà l’obligació de “aportar dos quintars de murta per cade una de las dos festas que solemnisa este Ayuntament en honor a los seus Patrons St. Pera Apostol y Santa Barbara...”

Els sants i les santes no s’enfilaren als nostres retaules per simples casualitats, si no com a resposta de l’estima del poble fidel. La devoció a Santa Bàrbara ha estat sempre ben popular a l’illa de Mallorca. Ben segur que no trobaríem cap església en la que no hi puguem veure alguna imatge o quadre seu. De la primera meitat del segle XVIII és la gran embranzida d’aquesta devoció. L’any 1734, amb un Breu del Papa Climent XII havia estat nomenada patrona d’aquest Regne d’enmig del mar i la seva festa, de dia 4 de desembre, per manament del bisbe Fra Benet Penyalles i Escardó passà a ser de precepte.

Fa uns anys ens obsequiaren amb una carpeta que contenia alguns documents històrics, i entre aquests hi trobarem el manuscrit d’una consueta o misteri que, igual que la de Santa Àgueda, es representava a Sencelles el dia de la seva festa. Reflecteix la vida, martiri i gloriosa mort de Santa Bàrbara. Des de l’any 2018 comptem amb l’edició d’uns goigs amb els que poder-la lloar a Sencelles. Porten per títol Goigs a la verge i màrtir Santa Bàrbara, altre temps venerada a Sencelles amb el títol de patrona. En una de les estrofes hi llegim:

Curiosament la nostra Vila de Sencelles també va elegir per patrona menor o copatrona a la màrtir Santa Bàrbara, la festa de la qual era celebrada sota els auspicis dels Jurats. La documentació és ben clara, en el mateix segle, en un llibre de clavariat l’anomenen “Santa Bàrbara, Patrona de esta Univ. y Vila de Sanselles” (1799) i en una altre partida “Patrona y

I puix en les tempestats vostre gran poder mostrau, de pedra i llamps deslliurau persones, bens i heretats; singularment emparada sia de Sencelles, la població. Donaunos vostre favor Bàrbara Verge Sagrada! .

Diada de la NO Violència de Gènere Associació “Tia Xiroia”

Coincidint amb la diada de la No Violència de Gènere el poble de Sencelles, animat per la nostra associació Tia Xiroia, el passat 25 de novembre va sortir al carrer per fer sentir un crit valent de repulsa a tots aquells que actuen violentament contra les dones i per recordar tantes víctimes del masclisme que per aquesta causa han perdut la vida. L’acte es va celebrar a l’esplanada de l’església parroquial i aquesta es va veure replena de gent de totes les edats. El motiu de ferho en aquest lloc emblemàtic i visible alhora, no era altre que el d’envoltar el monument de Sor Francinaina. En paraules del portaveu de l’associació “la Beata ens congrega a tots per a una nova causa solidària. Tanmateix és la dona més significativa de tota la història del poble i, a més, tenim prou testimonis en les seves biografies que en més d’una ocasió es posà al costat de dones malmeses per homes dels seus temps”. L’acte s’obrí amb la lectura del Manifest Institucional de la diada per part de Joana Isabel Oliver Ramis, la regidora més jove de l’Ajuntament de Sencelles. Llavors

es feu un memorial de les 52 víctimes comptabilitzades a l’Estat Espanyol durant el que portem de l’any 2019. Mentre per la megafonia sonava música adient a la causa i es llegien els noms de cada una d’aquestes dones, la gent anava recollint cada un dels 52 ciris que s’havien col·locats a l’escalonada principal i els dipositaven als peus del monument. En aquest lloc els ciris hi van estar cremant durant uns dies. A l’acte hi participaren el batle de Sencelles, diversos regidors i regidores, les Germanes de la Caritat del convent de Sencelles, entre d’altres. El monument de Sor Francinaina és, sens dubte un dels elements patrimonials més importants de Sencelles i dels més visibles. Durant els tres dies precedents a aquesta diada i, també, en el transcurs de l’acte, durant totes les vetllades s’il·luminà de manera extraordinària amb llums solidaris de colors violeta .

Quan gelera venia de gel Sens dubte conservar els aliments en bones condicions o al manco el màxim temps possible sempre va ser un repte. Quan encara no s’havia inventat l’electricitat la gelera era més per conservar la fredor dins un espai tancat que no per generar fret.

Curiosament en el moment que s’inventaren aquestes “geleres” es deien “cases de gel” o també “pingüinos”. No va ser fins a partir de l’any 1950 quan es varen començar a comercialitzar les geleres o neveres tal com avui les coneixem lligades a l’electricitat.

De fet les primeres geleres, quasi germanes de la que teniu a la fotografía, es fabricaren devers l’any 1850 i eren, tal com veis, un armari de fusta aïllat per dins que es carregava amb gel, que poc a poc s’anava fonent de tal manera que l’aigua freda circulava per uns conductes de plom que donaven fredor a l’interior del moble.

Com podeu veure aquesta gelera funcionava amb el gel que es depositava al compartiment superior de l’esquerra. La porta tancava hermèticament per tal de conservar el màxim temps possible la fredor i com a mostra d’enginy també hi ha una petita aixeta per poder beure aigua fresca.

El gel venia de la Serra de Tramuntana, de la neu que es recollia i compactava a les anomenades “cases de neu”, procés que es feia a final d’hivern i principi de primavera. A l’estiu es tallaven els blocs de gel que es transportaven durant la nit perquè no es fonguessin cap al pla per tal que dur-los a les cases particulars.

Antoni Vallés i Perelló

Tenia molts avantatges: si s’anava l’electricitat continuava funcionant perfectament, tenia garantia per 20 anys (avui impensable) i l’autonomia era important (podies portar-la a la caseta a foravila, sota la figuera a l’estiu, a la revetla,….) Aquesta gelera que està a ca nostra la compraren els meus padrins de can Merris l’any 1925 .