Centre Cultural de Sencelles_ Número 161_ Abril / Maig 2019_ 4€
Memòria democràtica i església Del Món fins a Sencelles Eleccions Municipals 2019 Vint anys de la Confraria de Biniali
Noticiari Agència de Selleters
Segona quinzena de Març Dia 22. Inauguració. De l’exposició Petjades d’un Somni, de na Xesca Martorell, al Casal de Can Garau organitzat per l’entitat Pou Major. Dia 23. Presentació. De l’agrupació d’electors Volem Sencelles al Casal d’Entitats de can Bril. Abril Dia 4. Ban. Alertant a la població de Sencelles sobre possibles fraus amb empreses no autoritzades per a fer les periòdiques revisions
de ser una república o continuar com a monarquia, organitzada al municipi de Sencelles per l’agrupació d’electors Volem.
de
les
instal·lacions
de
gas.
Dia 5. Jornades. D’estudi Església - Societat en relació al paper de l’església Catòlica i la memòria històrica. Dia 6. Consulta. Sobre si la forma de govern de l’estat hauria
2
Dia 8. Visita. De la unitat mòbil del Banc de Sang i Teixits de les Illes Balears al dispensari Sor Miquela de Sencelles per recollir les donacions trimestrals dels altruistes del nostre municipi. Dia 9. Confirmen. Miguel Llabrés de can Manita com a candidat de Ciudadanos als comincis locals. Dia 11. Presentació. De la candidatura municipal del PI a les eleccions de maig, encapçalada per
Joan Carles Verd i amb la presència de Jaume Font i Josep Melià. Dia 13. Jornada. De neteja a la finca del jaciment arqueològic de la Cova del Camp del Bisbe amb torrada de franc. Dia 13. Assemblea. Oberta de la candidatura de MÉS x Sencelles i Biniali per recollir propostes per al seu programa electoral municipal. Dia 14. Comencen. Les celebracions de la Setmana Santa a la parròquia de Sant Cristòfol de Biniali i a la de Sant Pere de Sencelles amb les processons del dia del Ram. Dia 14. Dia. De la República amb homenatge al monòlit de la Plaça Nova i acció reivindicativa de llaços
grocs a favor dels presos pel Procés. Dia 17. Presentació. De la candidatura sencera de MÉS X Sencelles i Biniali als comicis locals amb la presència de Miquel Ensenyat. Dia 18. Processons. De Dijous Sant i Divendres Sant pels carrers
3
de Sencelles i Biniali organitzades per les parròquies de Sant Pere i de Sant Cristòfol. Dia 28. Eleccions. A Corts Generals espanyoles amb una participació del 75% de l’electorat i amb el següent resultat al municipi de Sencelles: PSIB-PSOE 363 vots, Unides Podem 342, PP 305, El Pi 203, Ciutadans 198, Vox 175 i Més 120.
per celebrar els seus 70 anys. Dia
4.
Assemblea.
De
Dia 30. Debat. Electoral amb els sis candidats a batle de Sencelles per í un programa de Canal 4 Ràdio. Maig Dia 1. Dinar. Del Primer de Maig de l’agrupació socialista de Sencelles amb presentació de la candidatura municipal i la presència de Francina Armengol. Dia 3. Cap de setmana. A Menorca dels quintos de 1949 Redacció: Joan Florit i Horrach Jordi Llabrés i Sans Guillem Mut i Llabrés Col·laboradors: Josep Adrover i Vallbona Joan Bover i Serra Martí Cirer Toni Ferragut i Mayrata Miranda Miret i Mayrata Jaume Perelló i Llabrés Jane F. Sutcliffe Guillem Zuazaga i Llabrés
4
REVISTA SA SELLA sasella@hotmail.com C/. A. Llabrés Mudoi, 18 07140 Sencelles (Mallorca) Edita: Centre Cultural de Sencelles.
Volem Sencelles al casal de Ruberts per recollir opinions i reivindicacions dels habitants de la zona de fora vila del municipi.
Coberta: Foto de na Xisca Alomar i Mayol. Contra portada: Foto de na Xisca Alomar i Mayol. Depòsit legal: PM-400-89 Impressió: Gràfiques Rubines, Binissalem. Els articles d’aquesta revista expressen únicament l’opinió dels propis autors. Pàgina web:
www.sasella.org
Amb la col·laboració de:
Memòria democràtica i església La Fundació Mossèn Bartomeu Oliver i Amengual celebra aquest any 2019, els vint-i-cinc primers anys de la seva creació. 15 de maig de 1.994, quedà constituïda oficialment fent realitat la voluntat del mateix capellà Cas Capità. Les finalitats de la mateixa son: fomentar el coneixement, l’estudi i l’ús de la llengua catalana, promoure la cultura en general dins el poble de Sencelles, la creació d’un fons bibliogràfic de cultura popular i la salvaguarda del patrimoni històric/artístic de la Parròquia de Sant Pere. Durant tot aquest any l’entitat seguirà organitzant les seves activitats habituals i en proposarà de noves que tindran per objectiu estudiar amb profunditat i més rigor històric la figura de mossèn Bartomeu. En aquest sentit, i sota el títol de Memòria democràtica i Església, es van celebrar a Sencelles, dia 5 i 6 d’abril de 2019, les primeres jornades sobre Societat i Església des d’una perspectiva històrica. La Fundació Mossèn Bartomeu Oliver i Amengual, com a entitat organitzadora, juntament amb l’Ajuntament de Sencelles i el Govern de les Illes Balears
(Conselleria de Cultura, Direcció General de Participació i Memòria Democràtica) van convertir el poble de Sencelles durant dos dies en un punt de trobada, diàleg i reflexió.
Patronat de la Fundació Mossèn Bartomeu Oliver i Amengual
Abans de l’inici de les jornades es va constituir el Comitè Científic format pels doctors en Història: Sebastià Serra Busquets, Antoni Marimon Riutort, David Ginard Féron, P. Josep Massot i Muntaner, Arnau Company Matas i Pere Fullana Puigserver. Aquest darrer actuant, també, com a coordinador. Durant l’acte d’obertura de les jornades hi van intervenir l’Honorable Sra. Fany Tur, consellera de Cultura, Participació i Esports del Govern de les Illes Balears, Mossèn Josep Adrover, rector de Sencelles i president de la Fundació Mossèn Bartomeu Oliver i Amengual, el Dr. Miquel Deyà, degà de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de les Illes Balears, el Sr. Joan Carles Verd, batle del M.I. Ajuntament de Sencelles i el Dr. Pere Fullana. En el transcurs dels dos dies, un considerable nombre d’experts com el Dr. Antonio César Moreno Cantano, el Dr. P. Valentí Serra de
5
Manresa, Manel Suárez Salvà, el Dr. Miguel Angel Dionisio Vivas, el Dr. P. Josep Amengual i Gabriel Alomar, amb les seves ponències han analitzat el paper que tingué l’Església durant el temps de la Segona República Espanyola, la Guerra Civil i la Postguerra. S’ha parlat en un context d’investigació dels cardenals Gomà, Barraquer i Segura, de l’arquebisbe-bisbe mallorquí Miralles i l’aptitud de la jerarquia catòlica... Però també de “l’altre Església”, la dels capellans que per la seva ideologia republicana foren represaliats. Fou analitzat el paper de gent de l’Església a les presons franquistes (framenors caputxins, monges i capellans). Tomats murs i establint ponts de diàleg es va parlar de víctimes i els màrtirs dels dos bàndols. A més, altres autors (Mª Cristina Ferrer, Rafel Mas, Pere Fullana, Joan Florit, Antoni Vidal, Antoni Marimon, Manel Herrera
i Mateu Mercè) van presentar fins a vuit comunicacions en dos blocs. Una d’elles, la signada per J. Florit serví per presentar a mossèn Bartomeu Oliver i la seva implicació en els capítols històrics que centraven l’interès de les jornades. El colofó d’aquestes el posà la projecció del documental Les Campanes no tocaren a mort presentat pel seu director Antoni Capellà i una posterior taula rodona en la que hi participaren Bartomeu Mestres, Celestí Alomar i Gabriel Alomar. Per acabar apuntar que la dissenyadora gràfica de Sencelles, Teresa Reynés Llabrés, ha creat un nou logotip commemoratiu de l’aniversari de la Fundació. Aquest no es desmarca del ja conegut i tant identificatiu de la nostra entitat. En el que s’usarà durant tot aquest any, hi destaca que estem celebrant 25 anys de vida.
Coses d’en Martí Martí Cirer de can Garrit
A Mallorca, com a la resta de ses Balears, sa gent és molt hospitalària i estam fermats a n’es nostros costums no no són es mateixos en cada poble. Entre veres i bromes contarem unes quantes anècdotes. Per exemple, a Sóller, si un homo visita sa casa d’un amic, l’amo de la casa dirà a un familiar Donau-li pes cul en aquest o aquesta! Això vol dir, donau-li una cadira o un balancí, per seure.
6
En certa ocasió un alitsó tendre va néixer a sa part més alta des campanar i tota sa gent des poble molt preocupada va decidir llevar i arrabassar aquell alitsó perquè ses rels no esbucassis es campanar. S’ajuntament, en un plenari, va
decidir passar una corda en es cap damunt des parallamps i fermar-lo pes coll d’un ase i estirar-lo amb una corriola perquè se menjàs s’alitsó. Així ho feren, tot es poble va començar a estirar sa corda i per amunt s’ha dit. Quan va arribar a s’alitsó, s’ase obri sa boca perquè s’ofegava i sa gent va rompre amb unes mamballetes i cada qual a ca seva perquè s’ase pegàs sa panxada tranquil·lament. M’ho contà l’amo en Xesc, que era son pare d’en Joan de can Castell i de na Rosa, quan jo tenia set anys. Jo tenia un busqueret que volava pes carrer una dona el me va prendre i el me va fer sabater. Hala dones! qui vol sabates? que es busqueret en sap fer fortes com una rabassa i fines com un paper.
Actualitat de Sencelles Guillem Zuazaga i LlabrĂŠs
7
Del món fins a Sencelles Mohamed Serrouukh “Mou” Jane F. Sutcliffe
Primer, ens podries contar un poquet de tu?
perqueè la gent jove m’ha acollit, m’han acceptat tal com som.
Vaig néixer l’any 1982 a Sebt Beni Gorfet, Larache, al nord del Marroc. Als 7 anys, els meus pares em van dur aqui a Mallorca, vivíem a Ciutat, a Santa Catalina. Som el més jove de la família i tenc quatre germanes.
Com vares trobar la benvinguda al teu nou poble? Et varen ajudar en aquest moment?
Vaig estudiar a una escola de monges, llavors vaig tornar un parell d’anys al Marroc abans de retornar a Mallorca. Finalment als 18 anys me’n vaig anar de casa per independitzar-me. He donat moltes voltes per l’illa abans d’arribar a Sencelles l’any 2008. Sempre he tengut contacte amb els mallorquins i naturalment també amb la gent de fora. Majoritàriament per raons de feina, a part de viure a Ciutat, he viscut a diversos pobles. Actualment em dedic a l’agricultura ecològica i esper obrir aviat una granja de cria de gallines, “gallines felices” per fer ous. Diuen que ets bastant manyós... És
cert
que m’agrada fer manualitats. Recentment he refet les dues barres al Molico, són de fusta i també unes làmpades teixides amb corda. Què et va dur a Sencelles?
8
Em vaig instal·lar aquí per mor de la gent, la gent jove, i pel poble que és. Quan un ve des de fora no és sempre fàcil. M’hi he quedat
Poc a poc la gent s’ha avesat a mí i jo a ells. Mai m’he topat amb un rebuig per part dels sencellers. Tot té el seu procés, però la integració la consider total. Quina va ser la teva primera impressió de Sencelles? Es un poble molt petit, és el que m’agrada! I com ho trobes ara? Ha crescut, afortunadament poc en nombre de cases, però sí en el sentit de créixer com a poble: en la meva opinió hi ha més activitats, més festes, més coses per fer. Com va ser la teva integració respecte a l’idioma, la gastronomía i la cultura? Bé, com que vaig arribar a l’illa de molt petit, sempre he estat integrat. Jo xerr mallorquí, potser no a la perfecció però sí que ho entenc perfectament. Respecte a la gastronomia, és bastant difícil d’explicar. En el meu país el menjar té més sabor, és més especiat. Aquí és més greixós perquè molts plats es fan amb carn de porc. No és que no en mengi, però a mí m’agrada més el cavall!. Al Marroc també menjam sovint cabra, vaca i mè. Encara estic descobrint la gastronomía d’aquí, coneixia que quan es tracta del porc s’empra tot, però desconeixía les altres carns i molts d’altres plats. Com que també tenim uns plats bastant parescuts, per exemple carn rostida amb
albercocs i prunes, no m’havia fixat que són també típiques d’aquí. És clar que el pa és diferent, per exemple els llonguets de Ciutat però de les baguettes estàndard millor no en parlem. Trob que el pa que menjàvem anys enrera quan vaig arribar a Mallorca tenia molt bon gust i m’encantava. Avui dia no és lo mateix, no sé que han fet amb la farina. Tot és industrial i ha perdut tot el gust. Pel que fa a la cultura, els meus pares són musulmans practicants, fan el ramadan, la festa de l’Aid (que és la festa del mè) i altres festes tradicionals. Jo m’ho pas molt bé amb ells, però la realitat és que m’he desvinculat d’allò i no passa res. De fet som molt individualista. Una vegada, el meu padrí em va dir “No siguis com els altres vulguin que siguis, si no com tu mateix vols ser”. Això m’ha quedat i intent sempre ser jo mateix. El meu padrí tenia els seus llibres de literatura, astronomia, llengua, etc. i de tant en tant els treia i passava gust de llegir-los, llavors els tornava a guardar ben guardats. Quan li varen oferir un viatge tot pagat a la Meca (cada musulmà ho hauria de fer almanco una vegada en la seva vida) va dir “No, per què? Estant aquí trobaré el mateix Déu que anant allà!” Supòs que és la doctrina que m’ha ensenyat a ser com som, que em trob diferent als marroquins. He evolucionat com un mallorquí més. Venc d’una generació que se sent marroquina lliure, en el sentit religiós. Què t’agrada més d’aquest poble? La seva ubicació alta dins del Pla de Mallorca. A més, des de ca meva veig el poble i la seva silueta amb l’església, és talment com una postal! I què es podria millorar?
Ah, el tema de passos de vianants, perquè en el poble circula molt de trànsit. S’hauria de reconduïr tot el trànsit a la part de fora. Per exemple així la gent podria venir més tranquil·lament en bicicleta, passejar a peu amb els nins sense passar pena. Ho he vist a altres pobles que són més grans i és molt gratificant. Faria que el poble t’estiràs més i també estaria bé pels comerços. Tot plegat seria més acollidor, sinó queda com a abandonat. És clar que s’haurien de donar permisos als repartidors, grues, etc. perquè poguessin passar en cas que fes falta. Una plaça buida, amb nins jugant, sería perfecta. És necessari “acondicionar-ho” perquè sigui més acollidor. Què enyores del teu país? Tot! El meu poble és molt petit i molt tranquil, té fonts d’aigua i està enrevoltat de camp. Per arribar-hi hi ha una carretera però després has d’anar amb ase o cavall. Ha quedat com a congelat en un temps passat. Per desgràcia hi ha cases que s’esbuquen i camins on no hi poden passar de mates que hi ha. Tira a tira estan construint una carretera que hi arribarà més a prop, però em fa por que llavors tot canviï. Quines diferències culturals
9
destacaries? Lo folklòric. Aquí hi ha el ball de bot i la música típica, allà tenim la darbuka i la nostra música amb les festes. Allà, al moment de la collita de blat, per exemple, una vegada que el gra ha estat guardat es fa una gran festa entre tots cada any. Tornaries a viure al teu país? No ho sé. M’agrada molt anar-hi un parell de mesos, fins i tot per tot un any, però no crec que hi tornàs permanentment. Quin és el teu día-a-dia a un lloc tan díferent dels teus orígens? No m’he culturalitzat aquí però tampoc allà, idò no sé què és diferent. Jo som un “buscavides”. No tenc bandera, som del Marroc però visc a Mallorca, som del món. Quin és el recó de Sencelles que t’agrada més i perquè? Ca meva, perquè és un petit bosc, és com una zona de relax. Visc a foravila per devers sa Vileta. Em trob molt bé allà entre els arbres. Em relaxa molt veure les ombres que fan i escoltar tots els ocells qui hi canten. Com veus la relació entre estrangers i els mallorquins pel que fa cultura i tradicions?
10
Al meu entendre ens hauríem d’integrar respectant la seva cultura i tradicions sense interferirhi. No es pot menystenir la llengua d’aquí perquè és la seva i si no, no seria Mallorca. També trob que els mallorquins estan ajudant-se
ells mateixos amb això, perquè eduquen als joves en el sentit d’aprendre més llengües per poder entendre-nos entre tots, per comunicar-se amb els estrangers. Què desitges pel futur? Que els pobles no es facin més grossos. Jo llevaría tots els xalets de les costes, això és matador. La costa aquí és un paradís. Avui, un jove no vol ser agricultor i què fa? Va a lo més fàcil, a la ciutat on pot fer un sou cada mes i pot comprar al supermercat on ho té tot a mà. Llavors va a casa a mirar la “caixa tonta” (TV) passejar el seu canet, seure al sofà. I arriba el cap de setmana, gasta els seus doblers en les seves aficions; va al cine, compra roba, és com un abandonament dels valors, es refugia en la comoditat. Hi hauria d’haver més gent fent feina en l’agricultura, que no s’industrialitzi tant com es fa ara, podríem treballar la llana o fabricar sabó, per posar uns exemples. Igualment es podria tornar a l’artesania d’un temps i tots estaríem millor. Conta’ns una anècdota per acabar El meu padrí solia anar als mercats per comprar cavalls, ases i mercaderies. Un dia va comprar un ase petit i el primer per muntarlo era jo i va durar uns 300 m, tot bé fins aquí. Vàrem arribar a un pont petit i l’animal va decidir que no volia seguir, no hi havia manera. Se’m va treure del damunt i vaig caure damunt una pedra. Tenia por i ploriquejava, però el meu padrí em va dir que si el volia domar, hi havia de tornar a pujar. Després d’uns deu minuts el vaig tornar a colcar. A partir d’aquell moment ens vàrem fer molt amics i durant anys fórem inseparables. Aquest ase fou el meu únic amic perquè la resta eren les meves quatre germanes.
Eleccions Municipals 2019 “A Sencelles hi sobra l’incivisme d’algunes persones”
Joan Carles Verd, candidat del Pi Aquesta és la cinquena vegada que és presenta de cap de llista, per quin motiu ho torna a fer una altra vegada? La decisió la prenc sospesant pros i contres, i al final pesen més els pros. M’hi ha animat molta gent a qui respect i amb qui em sent compromès. Reconec que m’agrada, crec que encara puc aportar moltes coses i l’experiència d’aquests anys ha estat positiva. Què no ha pogut fer les altres vegades i que en aquesta voldria aconseguir? La planificació urbanística als nuclis urbans s’ha d’adaptar a la realitat i les necessitats d’avui, l’actual és de fa 25 anys i que ens bloqueja poder millorar i créixer en equipaments, en habitatge pels joves, mobilitat, circumval·lació, … A les eleccions de 2015 hi havia 5 candidatures i ara n’hi ha una més. Cap de les que ja hi havia no donaven resposta a les necessitats de determinats habitants? Aquesta diversitat demostra que som un poble viu i amb inquietuds, n’hem d’estar contents. Què necessita per damunt de tot el municipi de Sencelles? Tot i la feinada de les associacions, trob que ens aniria bé tenir més activitat econòmica i social a nivell local. L’ajuntament ha de crear l’entorn adequat per a que aquestes iniciatives prosperin. Hem de superar l’estigma de poble dormitori. Què li sobra al municipi de Sencelles? Sobra l’incivisme d’alguns. És
inadmissible haver de recordar seguit-seguit que les s’han de recollir les femtes dels cans, que no es pot tirar segons que pel wc, que s’han de respectar els límits de velocitat, que s’ha de fer un bon us dels punts verds... Perjudica molt la convivència i n’hi hauria prou en posar-hi un poc de la nostra part.
Joan Florit i Horrach
La variant estava prevista començar-la l’any 2017... Aquesta legislatura el Consell ha renunciat a aquella variant. Defensam que s’ha de fer una ronda petita i acostada al poble, respectuosa amb l’entorn rural. Hem de proposar quin itinerari i exigir al Consell que agilitzi els tràmits i aporti el finançament, així en aquests propers quatre anys podria d’estar feta. Tenim el compromís de na Xisca Móra, la candidata del PI al Consell. L’any 2015 hi havia 2 dones cap de llista i ara només una. Què ha passat? És normal només 1 de 6 llistes? L’elecció dels caps de llista respon a moltes variables, i no crec que ser home o dona tengui pes en els grups a l’hora de decidir el seu candidat. Convendria analitzar perquè hi ha més homes disponibles a encapçalar llistes que dones, ja que possiblement té a veure amb unes desigualtats que hem de
11
Eleccions Municipals 2019 superar
com
a
societat.
Després de 16 anys de majories absolutes del PP, hem tengut ara 12 anys de pacte entre regionalistes, socialistes i assemblearis. Fins quan? L’endemà de les eleccions tendrem la resposta, ara és molt difícil preveure el resultat i les possibilitats de pacte. Sempre hem defensat que primer hem d’escoltar les urnes, i després veure quines són les opcions de govern. Volem ser decisius aplicar el nostre programa. Quins errors creu que ha tengut l’actual pacte de govern? És inevitable cometre errors, som persones i no som perfectes. En quatre anys en sortiria una bona llista, cap de molt greu, sempre involuntaris, vinculats a una gestió molt exigent i pels quals vull demanar disculpes i comprensió. Tenim clar que, malgrat alguns errors són inevitables, ens hem d’exigir la capacitat de esmenarlos i d’aprendre’n les lliçons per no repetir-los. Crec que hem demostrat la capacitat d’actuar en conseqüència. I quins encerts destacaria?
12
En podria destacar molts (la compra del solar, la reforma de ca’n Garau, el casal de joves, el parc infantil i els nous aparcaments de Biniali, superàvit pressupostari any darrera any, ...), però per triar, n’hi ha dues, la renovació de tot l’enllumenat públic i l’arxiu municipal. No són espectaculars, però tenim clar que sense atendre els serveis bàsics i una bona gestió administrativa no hi ha ajuntament que funcioni. És el primer que hem de garantir. Quin seria el projecte estrella de la vostra candidatura?
Impossible reduir-ho tot a un projecte. Després de molta feina per normalitzar l’Ajuntament i la seva viabilitat econòmica, ara toca pensar i invertir en les infraestructures que necessitam (circumval·lació, camp de futbol, nous aparcaments, ...), i millorar i ampliar els serveis que dona l’Ajuntament (neteja, seguretat ciutadana, manteniment de camins). El primer objectiu és la compra, de més de 3.000m2 darrera l’església per habilitar més aparcaments. Si governa, què faria dins els primers 100 dies de mandat? Arromangar-mos i començar a dur a terme el que diu el nostre programa electoral. Per què creu que l’electorat ha de confiar amb la seva proposta? Crec que aquests anys he demostrat el meu compromís amb el poble. No som gent de vendre fum ni de fer propostes a la babalà, ens comprometem a allò que sabem que podrem aconseguir. Sabem que pot ser difícil, però tenim clar que volem i com aconseguir-ho. Hi posarem tots els nostres sebres. La seva llista ha anat augmentant de suport en cada elecció, arribarà a tenir majoria absoluta? Les majories absolutes al nostre poble passaren a la història ja fa anys, no és un objectiu que nosaltres ens plantegem. Aspiram a tenir prou suport per continuar sent decisius a l’Ajuntament i seguir treballant pel poble. Si el resultat és molt repartit, amb qui creu que podria arribar a pactar? Sempre s’ha d’esperar a veure els resultats. La nostra
candidatura és molt transversal, i si hem pogut aplegar gent tan diversa en un programa comú, no serà difícil trobar companys de viatge en la nova legislatura. Voldria afegir res més? Vull agrair a l’equip de govern, a la resta de regidors i al personal municipal la seva feina aquests quatre anys. Ser part d’un equip de govern tan bo i ben avingut ha estat un vertader privilegi. Per últim demanar a la gent que participi, que mirin les diferents candidatures i que votin en consciència. És el millor que podem fer per al nostre poble. Moltes gràcies.
Eleccions Municipals 2019 “Per a mi el jovent és un col·lectiu important i oblidat”
Catalina Salom, candidata del PP Miranda Miret i Mayrata
Aquesta és la primera vegada que és presenta de cap de llista, però ja ha estat regidora tant a Sencelles com a Lloseta. Diuen que la política crema però no sembla que això passi a l’ajuntament de Sencelles... Si un es crema s’ha de retirar. La gent del poble percep la il·lusió dels representants dels diferents partits polítics. El que tenc clar és que ara més que mai tenc les ganes i la il·lusió de treballar pel benestar de les sencelleres i els sencellers i m’hi deixaré la pell. Què no ha pogut fer les altres vegades i que en aquesta voldria aconseguir? Està clar, vull governar. Les altres vegades he estat regidora de l’oposició, això ha estat un entrenament per aconseguir la capacitat de gestió necessària per a poder governar. A les eleccions de 2015 hi havia 5 candidatures i ara n’hi ha una més. Les que ja hi havia no donaven resposta a les necessitats dels habitants? Jo crec que sí que donaven resposta, però en la varietat està el gust i així la gent tendrà una opció política més per a poder triar.
14
Què necessita per damunt de tot el municipi de Sencelles? Necessita batlessa estigui al
una que seu
costat, que visqui a Sencelles, que vagi i que compartesqui amb els veïnats i veïnades les festes de Biniali, Ruberts, Jornets, Cascanar i Sonarrossa. No només hem d’estar a prop dels veïnats/des per demanar-los el vot, sinó que s’hi ha d’estar sempre present. M’agrada escoltar la gent i això ho capten, és més, tothom sap on visc i don la confiança perquè em puguin venir a dir les seves inquietuds i poder-les transmetre en el Ple de l’Ajuntament. Què li sobra al municipi de Sencelles? Jo diria que no li sobra res, és més hem de reivindicar i hem d’aconseguir moltes millores, entre elles per exemple una ronda de circumval·lació, una veu forta davant el Consell de Mallorca i al Govern per reivindicar tot el que ens pertoca. La ronda estava prevista començar-la l’any 2017... Però ha estat aquest govern d’esquerres que ho ha aturat. He de dir que a nivell polític em dol molt que els nostres governants no hagin estat capaços de lluitar i aconseguir que el Consell mantengués la ronda de Sencelles com una de les seves prioritats. I això que hi tenim en Tomeu Morro dins es Consell! Si tenc clara una cosa és la defensa dels interessos dels sencellers i les sencelleres per damunt dels interessos partidistes. L’any 2015 hi havia 2 dones cap de llista i ara només una. Què ha passat? És normal només 1 de 6 llistes? És una molt bona pregunta, i a més m’agrada que me la facis. Sempre es diu que el Partit Popular és un partit que no està al costat de les
Eleccions Municipals 2019 dones i de la lluita feminista, i això es totalment fals. Els altres partits xerren molt i fan poc, però el qui demostra la igualtat entre homes i dones amb fets és el Partit Popular. A mi no em varen elegir per ser dona, em varen elegir per la feina feta, constància i la meva il·lusió a dur el canvi a Sencelles. El seu grup va governar 16 anys a Sencelles amb majories absolutes i ara duim 12 anys de pacte entre regionalistes, socialistes i assemblearis. Ha arribat el moment d’un canvi? Jo crec que sí, és un canvi més que necessari per a la salut democràtica d’aquest Ajuntament. Tenc clar que l’únic canvi possible passa per un govern del Partit Popular. Quins errors ha tengut l’actual pacte de govern? El primer i greu error que va cometre l’actual govern va ser no presentar-se als jutjats per defensar els interessos dels sencellers/eres, fet que va fer que haguéssim de pagar una multa de 406.000 € d’una sentència d’aigua. Un altre error va ser quan el batle va decidir de manera unilateral impedir als regidors/ es de l’oposició dirigir mocions a l’equip de govern, privant-nos dels nostres drets com a representants públics. Un altre error ha estat que en 12 anys de govern no hagin estat capaços d’aprovar el pla general d’ordenació urbana (antigament conegut com a normes subsidiàries).
ja que sense ells/es no hagués estat possible. Quin seria el projecte estrella de la vostra candidatura? El nostre projecte estrella seria la reforma interior de can Bril vell, perquè es convertesqui amb un centre polivalent on persones de totes les edats en puguin gaudir, volem que els nostres majors compartesquin experiències amb els infants, un centre on les associacions la tenguin com a referent, fins i tot projectar a la sala de darrera un espai que en un moment donat es pugui fer teatre, etc. Per a mi el jovent és un col·lectiu important i oblidat i en poca oferta d’activitat dins el poble, per tant, duim la proposta de crear la figura del batle o batlessa jove que serà elegit pel mateix jovent i serà la seva veu dins l’Ajuntament. Atendre les necessitats dels nostres majors, també serà una prioritat pel partit popular, així com tornar a impulsar la coordinadora d’entitats.
manera més pràctica possible, em reuniria amb totes les associacions per tal d’activar la Coordinadora d’Entitats i amb els veïnats/des de Sencelles i de cada un dels llogarets. Ens venen a damunt temps de festes, per tant, serà una prioritat també cercar el consens amb diferents col·lectius perquè ens quedin unes festes ben lluïdes, on hi hagi oferta d’activitats perquè les persones de totes les edats en puguin gaudir. Si el resultat és molt repartit, amb qui creu que podria arribar a pactar? Estic oberta a qualsevol tipus de pacte sempre que es prioritzi les necessitats dels nostres veïnats/ des i es deixin de banda els interessos partidistes, per tant, podríem pactar amb qualsevol dels partits polítics que es presenten, sempre que ells tenguin la nostra mateixa prioritat. Per què creu que l’electorat ha de confiar amb la seva proposta?
Coneixedora dels problemes dels joves en tema d’habitatge, volem impulsar un projecte de «Queda’t a Sencelles», on els propietaris de les cases les puguin rehabilitar i fer obres de millora, evitant-los la burocràcia i donant-los ajudes per les obres.
Perquè és la millor proposta, la més real i la que pensa vertaderament amb les necessitats dels sencellers/eres. Perquè jo hi serè, i els veïnats/es saben on trobar-me sempre.
Si governa, que faria dins els primers 100 dies de mandat?
Voldria donar les gràcies a la revista Sa Sella per donar-nos l’oportunitat de donar a conèixer el nostre projecte, per la convocatòria del debat electoral per a les eleccions municipals, i per la grans tasca que feis tot el grup durant tot l’any ja que ens apropau l’actualitat del poble, jo ho dic des de la meva experiència com a subscriptora de Sa Sella.
I quins encerts?
Primer de tot, dins els primers dies de govern feria que la piscina pública fos gratuïta pels sencellers i les sencelleres.
Un encert ha estat reobrir el Casal de Joves, que ja funcionava en temps del Partit Popular i que l’actual equip de govern va decidir tancar-lo tot d’una que varen arribar a l’Ajuntament, agraesc l’esforç i la constància dels joves,
També, crec que seria necessari fer una auditoria, per conèixer l’estat real de l’Ajuntament. Així com una reunió amb tots els empleats/ des de la Sala, a fi de que em transmetin les seves propostes de millora i poder-los organitzar de la
Voldria afegir res més?
També aprofit per desitjar una bona fira a tothom, Salut i molts d’anys!.
15
Eleccions Municipals 2019 “Som militant del PSIB-PSOE, per tant feminista”
Tomeu Morro, candidat de PSIB - PSOE Joan Florit i Horrach
Aquesta és la quarta vegada que es presenta de cap de llista, per quin motiu ho torna a fer una altra vegada?
nostre municipi.
Així ho decidiren els meus companys i companyes d’agrupació. Varen considerar que la meva experiència tant al partit, com a la Sala o a altres institucions són un valor que la nostra candidatura ha d’aprofitar. També va pesar el fet que és la quarta vegada que em present però cada vegada que he encapçalat la llista hem pogut fer governs de progrés i revalidar-los.
Per ventura una mica més d’autoestima. Tenim un municipi fantàstic. Cultura, festes, gastronomia, paisatge, gent hospitalària... Crec que sempre que hem tengut un bon projecte i hem anat tots a la una, Sencelles n’ha sortit beneficiat.
Què no ha pogut fer les altres vegades i que en aquesta voldria aconseguir? Un camp de futbol a Sencelles. I el volem a Son Company, aferrat a l’escola i al poliesportiu que és allà on ha d’estar. A les eleccions de 2015 hi havia 5 candidatures i ara n’hi ha una més. Les que ja hi havia no donaven resposta a les necessitats dels habitants?
16
Aquesta resposta la veurem a les urnes. És ver que estàvem acostumats a veure més fragmentació des de les opcions d’esquerra. De fa un temps cap aquí, la dreta, que abans es presentava de manera unitària a les urnes, ara ho fa des de distintes opcions. Fa falta veure quin serà el comportament del seu electorat en el
Què necessita per damunt de tot el municipi de Sencelles?
Què li sobra al municipi de Sencelles? M’agrada més centrar-me en el que falta que en el que sobra. La ronda estava prevista començar-la l’any 2017… ...però no era la ronda que desitjàvem des del nostre punt de vista. La que figurava a l’antic Pla de Carreteres pensam que era un projecte que situava la ronda massa lluny del nucli i, bàsicament el que feia era connectar Inca i Algaida. Record que en un dels 8 avantprojectes fins i tot es projectava un túnel que travessava el pinaret per anar de la carretera d’Algaida a la de Santa Maria. Per tant, aquesta no pot ser la ronda que des de l’agrupació socialista podem defensar. L’any 2015 hi havia 2 dones cap de llista i ara només una. Què ha passat? És normal només 1 de 6 llistes. Som militant del PSIB-PSOE i per tant, feminista. Un partit que té una secretària general que és la primera dona presidenta del Govern, que a les Balears i a Espanya ha desenvolupat lleis com la Llei d’Igualtat, el
Eleccions Municipals 2019 mateix Pacte contra la Violència Masclista, les polítiques de coeducació i la inversió en serveis públics i millores socials (que sempre redunden en benefici de les dones) i el retorn a la seguretat social de les dones cuidadores… és un partit feminista. També vull remarcar que tres magnífiques dones encapçalen el 2n, 3r i 4t lloc de la nostra llista. A més a més, estic convençut que si seguim avançant en polítiques feministes, aviat tendrem més candidates i més dones en centres de decisió. Després de 16 anys de majories absolutes del PP, hem tengut ara 12 anys de pacte entre regionalistes, socialistes i assemblearis. Ha arribat el moment d’un canvi? La resposta, una altra vegada la sabrem dia 26 de maig. A títol personal, pens que el partit socialista està preparat per seguir governant, per continuar fent de Sencelles un municipi de progrés que continuï amb el testimoni dels governs municipals d’aquests darrers anys. Més que un canvi de govern, el que pensam que fa falta la pròxima legislatura és desenvolupar molts de projectes que en aquesta hem començat com per exemple la plaça de la Vila, nous aparcaments, un nou pla de mobilitat, creació d’un espai cultural… per tot això serà important que el grup socialista continuï governant. Quins errors ha tengut l’actual pacte de govern? S’ha fet molta feina i, crec que potser ens hem centrat massa en les nostres àrees i no hem sabut comunicar per ventura d’una manera més efectiva totes les accions de govern. I quins encerts? Molts! i ara podria amollar tota la lletania de projectes executats: compra del poliesportiu de Biniali,
camins asfaltats i arreglats, pressuposts participatius, comptes sanejats… però de veres que em qued en què el millor encert que hem tengut ha estat treballar tres partits amb tres sensibilitats diferents i fent pinya. Estic molt orgullós d’aquesta legislatura pel que fa a la feina que hem fet els tres partits.
experiència de govern, joventut, valors progressistes i moltes ganes de seguir transformant el municipi des dels la igualtat, la justícia social i la inclusió. Som un grup de gent que coneix i estima el nostre municipi i, per això sap el que necessita i el que vol la gent de Sencelles, Biniali, Ruberts, Jornets, fora vila...
Quin seria el projecte estrella de la vostra candidatura?
Voldria afegir res més?
No sé si és estrella, però ens fan especial il·lusió dos projectes: un seria la creació d’un espai cultural multifuncional que pugui donar cabuda a moltes propostes que ara no podem dur a Sencelles per manca d’un espai d’aquest tipus (obres de teatre, concerts, cinema, dansa…). L’altra, és la construcció d’una ronda. Però una ronda ben integrada amb el nucli, que pugui fer també de passeig i que pugui treure una bona part de la circulació que ara passa per dins Sencelles. Si governa, què faria dins els primers 100 dies de mandat?
Sí, no és fàcil fer una passa endavant i entrar en política. Pens que la política és una eina per poder canviar allò que no t’agrada i allò que penses que s’ha de millorar. Per això vull fer un reconeixement als homes i dones de la meva llista i també als de les altres llistes. Perquè com he dit abans, pens que llevar hores a la família i al temps lliure per donarles al teu poble, honora a qualsevol persona que estigui disposada a fer-ho. Per això, vull desitjar sort i encerts a tots els candidats. I agrair a Sa Sella tota la feina que feis des de fa anys i aquesta entrevista.
Començar a projectar la ronda de circumval·lació, adquirir aparcaments i fer les gestions per iniciar la construcció d’un camp de futbol. Si el resultat és molt repartit, amb qui creu que podria arribar a pactar? Ens hem sentit molt còmodes amb els nostres companys de pacte. De qualsevol pacte futur el que demanaríem és el que hem tengut en aquest: lleialtat, programa i visió estratègica. Aquestes seran les nostres condicions per a un hipotètic acord de govern si s’hagués de materialitzar. Per què creu que l’electorat ha de confiar amb la seva proposta? Perquè som un grup que combina
17
Eleccions Municipals 2019 “S’hauria de millorar la participació i la transparència”
Joan Miquel Chacón, candidat de Més Aquesta és la segona vegada que és presenta de cap de llista, per quin motiu ho torna a fer una altra vegada? No li ha bastat amb una? Perquè tenc molta il·lusió i moltes ganes de seguir fent feina pels sencellers. He estat a l’oposició, i amb un sol regidor,hem pogut aconseguir millorar la gestió de l’equip de Govern i transformar petites coses, com per exemple, canviar el nom franquista de la Plaça. També, la nostra obsessió, era que des del Consell de Mallorca, hi arribassin línies de subvenció per tal de poder invertir en millores pel poble. I així ha estat, hi han arribat aquests quatre anys 2 milions d’euros del Consell. Amb aquests doblers del Consell, hem pogut arreglar l’enllumenat públic de Sencelles, reformar el Casal de Cultura de Can Garau, arreglar el camí rural de Ruberts a Montuïri, etc. Què no ha pogut fer les altres vegades i que en aquesta voldria aconseguir? Millorar la participació i la transparència. L’altre projecte, és fer uns autèntics Pressuposts Participatius. L’àrea de Cultura de l’Ajuntament, també hi necessita d’un nou impuls. A les eleccions de 2015 hi havia 5 candidatures i ara n’hi ha una més. Les que ja hi havia no donaven resposta a les necessitats dels habitants? El que ha ocorregut és que dins la dreta espanyola i, en certa part dins el PSOE, hi ha hagut veus discordants que demandaven un discurs espanyolista més dur i recentralitzador. Què necessita per damunt de tot el municipi de Sencelles? Nosaltres
pensam
certament
que manquen aparcaments municipals. L’altra necessitat és l’habitatge.
Miranda Miret i Mayrata
Què li sobra al municipi de Sencelles? En primer lloc brutor! I no només als carrers, també als camins municipals de fora vila. També sobren les il·legalitats urbanístiques. A fora vila, segueix havent gent que construeix fora permís o amplia les construccions que té, o posa rulots als solars. Estam contents que des de l’Ajuntament ens adheríssim a l’Agència de Disciplina Urbanística. La variant estava prevista començar-la l’any 2017… La variant és un projecte del 2001! Hi ha plogut a Sencelles… Al 2011 es presentaren set propostes de variants (cap d’elles sense partida pressupostària per a dur-se envant) i que, a més, les tiràrem enrere perquè eren molt desproporcionades quant a volum i consum de territori. Val a dir, que també ens aïllaven com a terme municipal, fent de Sencelles un poble dormitori. Al 2018, el Consell va apostar per no fer variant i fer una ronda. Però segueix sense partida pressupostària pendent de la seva concessió per part del Govern espanyol. L’any 2015 hi havia 2 dones cap de llista i ara només una. Què ha passat? És normal només 1 de 6 llistes? No, no és normal. Pens que no ve ja del 2015 això. Des de fa molts d’anys, les dones segueixen sent oprimides pel sistema patriarcal que les ha apartades dels llocs de poder. El món començarà a canviar quan a les llistes electorals o
19
als llocs de poder a les empreses i als governs, hi hagi tantes dones com homes. Per això, és tan difícil que hi hagi dones al capdavant. Duen tota la vida silenciades i menyspreades. He de dir, per part nostra, que estam molt orgullosos de n’Aurora, na Jane, na Susi, na Francina i na Maria del Mar, donasses que formen part de la nostra candidatura. Estan molt ben preparades i tenen una il·lusió immensa per fer feina pel poble. El seu grup, després de 8 anys de pacte entre regionalistes, socialistes i assemblearis, l’any 2015 va sortir de l’equip de govern. Havia arribat el moment d’un canvi? Bé, en primer lloc, hem de dir que nosaltres no vàrem sortir de l’equip de Govern. El Pi, com a força més votada, ens va convocar a una reunió per si era possible arribar a cap acord per formar govern. El que vàrem intentar va ser consensuar 30 propostes que per nosaltres eren necessàries per transformar Sencelles. De les propostes no varen ser acceptades tres, que nosaltres eren molt importants.
20
Per això, vàrem pensar que era el moment d’un canvi, perquè durant vuit anys, vàrem fer molta feina dins l’equip de Govern, per tal de treure l’Ajuntament de la fallida econòmica en què es trobava, després de més de vint anys de gestió del PP. Del 2007 al 2015 vàrem governar perquè els sencellers ens feren necessaris per a conformar una majoria suficient i donar estabilitat a un govern de canvi. El 2015, no érem necessaris per governar, i a més, la situació econòmica i democràtica de l’Ajuntament, després de vuit anys era molt positiva. Quins errors ha tengut l’actual pacte de govern? Un dels punts que haurien de
millorar és la gestió econòmica. Pensam que ha de millorar la Transparència i la Participació Ciutadana. També, pensam que la brutor dels carrers i dels camins municipals. Pel que fa a l’àrea de Cultura, hem trobat moltes mancances. I quins encerts? Seguir apostant per a dotar l’escoleta municipal de més pressupost, pensam que és una bona mesura que s’ha de seguir potenciant. Quin seria el projecte estrella de la vostra candidatura? Fer més aparcaments cooperatives d’habitatges.
i
Si governa, què faria dins els primers 100 dies de mandat? Pel que fa a Igualtat: Posar en marxa un Pla d’Igualtat municipal. Posar en marxa l’organització d’una setmana d’actes i activitats per tal de celebrar: al 8 de març Dia Internacional de la Dona Treballadora i el 25 de novembre Dia Internacional de l’eliminació de la Violència de Gènere, 18 de desembre dia Internacional dels Migrants, dia 28 de juny Dia Internacional de l’Orgull LGTBI. També, durant tot l’any: tallers i presentació de materials didàctics per treballar la Igualtat. Pel que fa a Transparència: Inciar el procés per a publicar les factures de l’Ajuntament com a mesura de Transparència. Pel que fa a Habitatge: Iniciar una borsa de propietaris i començar el procés per llogar o comprar solars per fer els aparcaments municipals i per a la cessió a les cooperatives d’habitatges. Pel que fa a Participació: Posar en marxa la construcció d’una borsa de projectes per a presentar als Plans d’Obres i Serveis del Consell de Mallorca per dotar Sencelles de més infraestructures i serveis
públics. Organitzar el primer Ple infantil i juvenil municipal. Pel que fa a Cultura: Organitzar els actes per tal de celebrar la Diada de Mallorca com a acte oficial municipal. Posar en marxa una setmana d’actes per celebrar la diada de Sant Jordi. Posar en marxa un Pla Municipal de Lectura i impulsar un Club de lectors a la biblioteca. Posa en marxa el primer Concert per la Llengua. Posar a funcionar les Nits de Música a la fresca. Si el resultat és molt repartit, amb qui creu que podria arribar a pactar? En primer lloc, per pactar, els sencellers hauríem de fer-nos confiança i ser necessaris per a configurar una majoria absoluta a la Sala. Llavors, ens hauríem d’entendre a nivell programàtic. Amb C’s i PP no pactaríem mai. Per què creu que l’electorat ha de confiar amb la seva proposta? Perquè pensam que allò que proposam és realista i a més, és necessari pels sencellers. Voldria afegir res més? Crec, que a alguns, els he pogut canviar un poc, aquesta concepció dels polítics i de la política que tenien. Allò de “tots són iguals¨ o la concepció que els polítics estan en política per a viure d’ella, molts en conèixer-nos i rompre aquesta barrera del desconeixement de la persona-regidor, els ha ajudat a valorar un poc més la tasca de la política municipal, a pobles petits com Sencelles.
Eleccions Municipals 2019 ”Feminisme vol dir que totes som persones”
Joan Rigo, candidat de Volem Joan Bover i Serra
Aquesta és la primera vegada que és cap de llista, què l’ha empès a fer la passa?
solucions i la gent s’ho sent més seu. Hem treballat de valent per dur a terme propostes per les quals ningú apostava, com la participació en els pressupostos o la remodelació de la plaça de la Vila, el parc de Biniali o donar-li vida al municipi amb el mercat dels dissabtes.
Primer de tot, que les companyes i els companys de la meva agrupació d’electors m’ho demanassin. I segon, que hi ha moltes ganes de ser un projecte que no només se centri a millorar el municipi des de l’ajuntament, A les eleccions de 2015 hi apropant-lo a la ciutadania, sinó havia 5 candidatures i ara n’hi que també se centri a fer comunitat ha una més. Les que ja hi havia des del carrer, fent propostes no donaven resposta a les per conscienciar i mobilitzar el necessitats dels habitants? municipi cap a un horitzó on la comunitat vetlli pel bé comú. S’ha de fer molta més feina per donar resposta a les necessitats Què no s’ha pogut fer les altres de les persones i no només de les vegades i que en aquesta vileres, també de les foravileres, que semblen les grans oblidades i voldria aconseguir? són més de la meitat de la població. Fa quatre anys no érem necessàries Però per donar resposta primer per formar govern, però vàrem se les ha d’escoltar. Quan la gent ser convidades a participar en un se sent exclosa, cerca solucions. clima de feina i de respecte mutu. Què necessita el municipi de Si som decisives per formar Sencelles? govern, podríem apostar més fort pels processos participatius. Quan feim processos participatius, la gent comença a pensar en el El que volem és seguir apropant bé comú, això apropa la gent, fa la política a les persones, perquè comunitat i que la gent se senti quan feim processos en els quals més part del municipi. Ja hem decidim entre totes, trobam millors creat partides en els pressupostos participatius en aquest sentit. Hem de continuar fent feina amb el jovent perquè integrin aquests valors, reforçant les dinamitzadores del Casal de Joves i la Biblioteca amb una educadora social que faci treball comunitari per apropar el jovent.
22
Millorarem el servei del fems, el principal problema de les foravileres, posant petits punts verds i donant feina a joves i a majors de 45 perquè se’n cuidin, perquè una persona podria encarregar-se de mantenir nets un bon grup de punts verds.
Eleccions Municipals 2019 Farem un procés participatiu perquè la ronda es faci tan consensuada i sostenible com sigui possible. Per començar, hem de fer una reunió amb un membre de cada partit, moderada per una professional i que s’enregistri perquè els interessos partidistes no vagin per damunt de les sencelleres. La ronda permetrà que puguem fer un procés participatiu per convertir en zona de vianants els carrers i beneficiar el comerç local. Molts de cotxes s’hauran d’aparcar en aparcaments externs, però els nins i la gent gran podran passejar tranquils i els carrers seran un punt de trobada que atraurà molta gent. Què li sobra al municipi de Sencelles? L’incivisme d’algunes sencelleres i d’algunes visitants. Hem de fer campanyes de sensibilització pels excrements dels cans o prendre mesures més fortes com demanar una prova d’ADN de cada ca. Però el que tenim clar és que el civisme s’aconsegueix amb la conscienciació i la col·laboració ciutadana davant les males pràctiques d’unes poques persones. La ronda estava prevista començar-la l’any 2017... Quina és la seva opinió sobre el tema? La nostra posició és clara. Creiem en un procés participatiu per al seu disseny. Allà defensarem que sigui un projecte sostenible i que doni resposta a les necessitats locals. No podem fer una ronda que esdevingui una via ràpida perquè faci augmentar el trànsit rodat als voltants del poble. L’any 2015 hi havia 2 dones cap de llista i ara només una. Què ha passat? Hem complit la nostra paraula, el nostre codi ètic recull que la cap de llista ha de ser diferent a cada nou procés electoral.
Na Carme Reynès m’ha passat el relleu, però continua com a número 2. No li podrem agrair mai prou la feina que ha fet. En els darrers anys, el feminisme s’ha començat a entendre com un dret que no només afecta la meitat de la població, sinó tothom. Feminisme vol dir que totes som persones. Aquesta idea l’ha d’entendre tothom. Després de 16 anys de majories absolutes del PP, hem tengut ara 12 anys de pacte entre regionalistes, socialistes i assemblearis. Ha arribat el moment d’un canvi? El canvi és fer processos participatius perquè les decisions importants les prengui la gent. Els polítics hem de donar exemple perquè el canvi se doni, deixant de banda les lògiques partidistes i començant a pensar en el bé comú. Quins errors ha tengut l’actual pacte de govern? Partim del principi que tot sempre és millorable. Hem d’aprendre a escoltar millor, també els companys que han estat a l’oposició. Cap bona idea pot quedar enrere vingui d’on vingui. Hem de millorar la gestió administrativa dins l’ajuntament. Sabem que hi ha tràmits que s’han d’accelerar en tots els àmbits (tramitació d’expedients policials, actualització de les dades al portal de transparència, etc.). Sabem que els recursos són limitats, però no ens podem conformar. Una errada ha estat no controlar les colònies de moixos dels punts verds. Les dues associacions animalistes ens demanen que sanem els moixos i que els deixem dotar-los d’un espai cuidat amb sostre i menjar. Això permetrà que estiguin sans i que no es multipliquin. Si llevam la colònia, en poc temps en tindrem una altra
23
Eleccions Municipals 2019 i dur-los a Natura ens surt més car.
del seu mandat?
I quins encerts?
Que fora vila deixi de ser la gran oblidada, iniciar el disseny del procés participatiu de la ronda de Sencelles, la conversió d’alguns carrers en zona de vianants i un nou parc infantil, contractar energia verda amb garantia d’origen per als edificis públics i l’enllumenat i millorar els serveis mèdics, postals i punts verds.
La nostra regidoria es diu de transparència, comunicació i participació ciutadana i podem afirmar satisfets que en tots els seus apartats estam molt millor que fa 4 anys. Hem començat a apropar l’ajuntament a la gent amb les assemblees per escoltar les necessitats del municipi, com es va fer al principi de legislatura, també amb els pressupostos participatius, el procés de la plaça de la vila i el del parc infantil de Biniali, amb el nou web i el portal de transparència, el butlletí, el Facebook, l’app de l’ajuntament, el dinamitzador i el casal de joves, el mercat dels dissabtes, la dinamització de la ruta arqueològica i la contractació d’energia verda per al col·legi. ¿Quin seria el projecte estrella
Si governa, què farà dins els primers 100 dies de mandat? Començar la ubicació de petits punts verds i donar targetes per a totes, també per a les vileres, una màquina per triturar les restes de poda i fer compost amb l’orgànic i llevar les instàncies per llençar deixalles. Iniciar el debat sobre la ronda, un procés participatiu per fer un nou
parc infantil a Sencelles i preparar els quarts pressupostos participatius perquè siguin més complets. Si el resultat és molt repartit, amb qui creu que podria arribar a pactar? Nosaltres trobam que tots els polítics hauríem de fer un esforç per posar per damunt els interessos de les sencelleres i els sencellers. La política ha de ser constructiva, no ha de servir per dividir, ni crispar. A partir d’aquí, tot se pot xerrar. Per què creu que l’electorat ha de confiar en la seva proposta? Perquè la feina que hem fet ens avala i perquè el nostre objectiu és apropar la política a les persones perquè se sentin escoltades i part inseparable d’aquest poble; per això, el nostre lema és que la política és millor amb tu.
Eleccions Municipals 2019 “Nosaltres som un partit de centre i lliberal”
Miquel Llabrés, candidat de Ciudadanos Aquesta és la primera vegada que és cap de llista, què l’ha empès a fer la passa? La coordinadora de Cs Sencelles, na Marga Robles i els membres de la nostra junta em varen fer la proposta i la vaig acceptar. A les eleccions del 2015 hi havia 5 candidatures i ara n’hi ha una més. Les que ja hi havia no donaven resposta a les necessitats dels habitants? Crec que en faltava una com la nostra, que aposta per la millora de la seguretat de tots els ciutadans del nostre municipi, perquè puguin desenvolupar activitats en l´àmbit turístic fomentant l´agricultura vinícola i agrícola i com no, per millorar les instal·lacions i els serveis del nostre municipi. Què necessita el municipi de Sencelles?
camins i els carrers n´estan plens
Joan Bover i Serra
La variant / ronda estava prevista començar-la l’any 2017... Quina és la seva opinió sobre el tema? La meva opinió és que perquè aquest tema es tracti d´una vegada, ens hauríem de tancar dins un despatx tots els representants dels grups polítics i no sortir-ne fins què tenguéssim una solució. L’any 2015 hi havia dues dones cap de llista i ara només una. Què ha passat? És una coincidència i una casualitat. Hi ha una llei de paritat i es compleix a totes les llistes per llei. Després de 16 anys de majories absolutes del PP, hem tengut ara 12 anys de pacte entre regionalistes, socialistes i assemblearis. Ha arribat el moment d’un canvi?
Necessita moltes coses per ser un municipi de primera, però Potser sí, però la resposta la nosaltres som conscients de les tendran tots els ciutadans del dificultats que hi ha per poder-les nostre municipi. Nosaltres som dur a terme totes. Uns exemples gent sense experiència política, serien poder tenir habitatges però amb moltes de protecció oficial pels nostres ganes de fer feina i joves, tenir un camp de futbol com això la gent ho valora. sempre havíem tengut, una ronda de circumval·lació, aparcaments Quins errors ha dins el nucli urbà... Es poden tengut l›actual pacte anar avançant els tràmits i de govern? qualque dia ho podríem tenir. Aquesta pregunta és la Què li sobra al municipi de més fàcil de contestar de totes les que m´heu Sencelles? fet. Crec que tots els Crec que quasi res; si hagués de sencellers necessitam dir qualque cosa, seria la gent una explicació de sense civisme que embruta i dona l´equip de govern que realment mala imatge al nostre entorn. del Posaré com a exemple una queixa va passar amb la que m´han fet arribar bastantes sentència judicial que persones, que és el tema dels ens costarà més de excrements del cans. Tots els mig milió d´euros.
25
Eleccions Municipals 2019 I quins encerts? També hi ha molts d´encerts. La compra del solar del carrer dels Molins, la compra dels terrenys de Biniali, el casal de joves, l´enllumenat públic, asfaltat de camins... S´han fet coses molt encertades Quin seria estrella del
el seu
projecte mandat?
Executar les obres del projecte de la nova plaça crec que seria el primer, a continuació seria posar en marxa el projecte de la ronda de circumval·lació. Si el resultat és molt repartit, amb qui creu que podria arribar a pactar? Nosaltres som un partit de centre i lliberal, estam oberts a pactar amb qualsevol partit sempre que representi un pacte en el qual els sencellers siguin els grans beneficiats.
El projecte estrella seria poder complir el nostre programa electoral, que és el que realment ens importa, però si n´he de dir un, és que Sencelles tendrà un nou parc infantil a part del que Per què creu que l›electorat ha tenim, a la plaça Nova. Estarà de confiar en la seva proposta? ubicat davall els lledoners i el que és el mercat tapat ho adequarem Perquè som un grup de gent perquè els pares i padrins del amb moltes ganes de fer infants puguin fer la xerradeta feina, duim un bon programa a cobro sense passar fred. electoral amb moltes propostes viables i no defraudarem ningú, Si governa, què farà dins els escoltarem tothom i governarem primers 100 dies de mandat? per a tots els sencellers.
Noticiari parroquial 50è aniversari de la confraria de Jesús de Natzaret En les celebracions de la Setmana Santa i Pasqua centrem la present entrega del noticiari parroquial de Sencelles. Aquest any 2019, la confraria de Jesús de Natzaret, la més antiga de les tres que participen a la Setmana Santa de Sencelles, ha complit el 50è aniversari de la seva fundació. El passat dia 7 d’abril, coincidint amb el Diumenge de Passió, s’aplegaren tots els confrares actuals i aquells que en foren els fundadors i encara viuen, per celebrar-ho amb una missa d’acció de gràcies. Per aquesta ocasió, els dos passos que acompanyen durant les processons del Dijous i Divendres Sant, el Sant Crist de la Sang i el Sepulcre amb la imatge jacent del Bon Jesús, foren col·locats en un lloc destacat de l’altar major. Durant la celebració es feu memòria i es va pregar pels confrares difunts. Una vegada acabat l’acte litúrgic, J. Llabrés feu la presentació
d’una petita història que relata els orígens d’aquesta associació de penitència que, actualment agrupa a una trentena llarga de confrares. Tots plegats, han tancat la celebració oferint un generós refresc a la Plaça de l’Obra i fentse una fotografia de família que quedarà com a record d’aquest aniversari.
Jordi Llabrés i Sans i Josep Adrover i Vallbona, rector
Setmana Santa i Pasqua Entre els dies 14 i 21 d’abril i amb la solemnitat que caracteritza les celebracions litúrgiques de la nostra Parròquia vam celebrar els misteris de la Passió, Mort i Resurrecció del Senyor. Tot, seguint la consueta acostumada i presidint els oficis mossèn Pere Vallès, pvre. El Diumenge del Ram iniciarem la Setmana amb la benedicció de rams i palmes a la capella del convent de la Caritat, per anar en processó, després, fins a l’església parroquial rememorant l’entrada triomfal de Jesús a Jerusalem. La celebració del Dijous Sant vingué marcada pel memorial de la institució de
27
l’Eucaristia, destacant-hi l’acte del lavatori de peus als dotze nins i nines que aquest any participaran de la Primera Comunió i l’acompanyament solemne del Santíssim al Monument o Casa Santa. Seguidament la processó acompanyant pels carrers de Sencelles al Sant Crist de la Sang, amb la participació de les tres confraries del nostre poble i els seus passos. Abans de mitjanit hi va haver una hora santa a la Casa Santa. Durant tot el Divendres Sant va predominar el silenci i la falta de qualsevol element de solemnitat, tot recordant la mort de Jesús. La litúrgia de l’ofici del capvespre es veu marcat per
la lectura de la Passió segons Sant Joan, la pregària universal, i el desvetllament i adoració de la Creu. La celebració va acabar amb la processó del Sant Enterrament, que degut a la meteorologia es va haver d’escurçar. La Vigília Pasqual del Dissabte Sant, tal vegada sigui considerada la celebració més important de tot l’any però la menys participada. Seria bo que en els anys vinents els cristians sencellers descobrim més el seu significat, superem aquesta contradicció i augment el nombre de gent que hi participi. La litúrgia es centra amb la benedicció del foc i del ciri pasqual, les lectures bíbliques que relaten la creació i la salvació de la humanitat, el cant exultant de l’Al·leluia, la benedicció de l’aigua de la pila baptismal... Vam tancar aquest cicle festiu el Diumenge de Pasqua amb l’ofici solemne, precedit del Sant Encontre entre la figura de Crist Ressuscitat i la seva Mare Maria. Aquest es va haver de celebrar dins l’església ja que el temps plujós no permeté que sortís la processó al carrer. No hi mancà cap nota de solemnitat pròpia d’aquest acte. Com a nota a destacar, el Bon Jesús portava escorta d’honor formada pels confrares de Jesús de Natzaret, els quals concloïen així els quinze dies de jubileu que han viscut per les noces d’or de la seva fundació. Recuperació d’un element important de la nostra Setmana Santa
28
La Setmana Santa d’enguany ha de passar als anals de la memòria per que durant la processó del Dijous Sant es pogué recuperar un element perdut des de feia més de cinquanta anys. Ens referim al pas vivent de Jesús amb la creu camí del Calvari. Aquesta tradició trobà aixopluc en el nostre poble en ple segle XVIII i en el sí de l’antiga Germandat de Terciaris Franciscans. Ara s’ha recuperat
gràcies a la iniciativa d’algunes persones representades per en Pere Llabrés, Maví. El projecte fou presentat al poble el dia del Ram, just després de l’ofici i s’acompanyà per un full que en recollia la història quasi tres vegades centenària en el nostre poble. Tothom que participà de la processó del Dijous Sant va celebrar aquesta recuperació i la dignitat en que foren representats els papers de Jesús i del Cirineu. La Parròquia vol manifestar el seu agraïment: A les persones que el dia del Ram portaren els rams d’olivera per beneir. Als diferents grups que durant tot l’any mantenen l’església sempre tant neta. Al grup de litúrgia i lectors, i també als ministres extraordinaris de la Comunió. Al recentment reorganitzat Cor Parroquial, a la Coral Sor Francinaina i als organistes per la seva aportació musical a totes les celebracions. Als membres del Consell Parroquial, a l’Escolania i a la comunitat de Germanes de la Caritat. A les diferents confraries de Setmana Santa, als portadors dels passos i a la banda de tambors. A totes les persones que portaren flors per engalanar la Casa Santa. A l’associació parroquial de Maries
del Sagrari que cobriren el primer torn de vetlla al Monument i totes les altres persones que ho feren el Divendres Sant durant les 14 hores que va romandre oberta el Divendres Sant. També a l’equip de catequistes que va preparar l’Hora Santa i als diversos grups de catequesis que també es feren presents per fer companyia a Jesús Eucaristia. Als que, tot i al mal temps, van animar la processó de l’Encontre amollant a l’exterior de l’església coloms missatgers i escopetades com a salves festives. Tot això, unit a les campanes i a la música que sonava pel campanar s’anunciava a tot el poble que la comunitat cristiana de Sencelles vivia el moment exultant de la Resurrecció de Jesús. Al grup de col·laboradors de la Sagristia, que son un puntal en les feines de la nostra Parròquia. “A tots i a totes, moltes gràcies pel vostre SI incondicional”.
29
Vint anys de la Confraria de la Mare de Déu dels Dolors de Biniali (1999 - 2019) Toni Ferragut i Mayrata
Quan pensam amb la Setmana Santa, alguns pensaran amb els dies de vacances, d’altres amb els plats típics de la temporada (frit de pasqua, panades, rubiols,...), però el que la majoria pensam és amb el significat religiós i cultural d’aquests dies. El significat religiós el trobam en que són els dies en que els catòlics celebram la Passió, Mort i Resurrecció de Jesús, per tant són un dies de recolliment, de simbolisme i de celebració. Però, a més al nostre tenim la tradició de sortir pels carrers de pobles i ciutats amb imatges religioses, tot acompanyant-les per confrares i penitents. A Biniali, des de sempre el Dijous Sant en acabar la missa, es treia pels carrers la imatge del Sant Crist de la nostra parròquia, acompanyada per tots tres o quatre penitents amb un vestits marrons i tots els binialers i binialeres. L’altre processó que s’ha fet des de sempre és la processó de l’Encontre, en la que la Verge Maria es troba amb el Jesús ressuscitat.
30
anar a dir-li la seva proposta a don Simó J. Garau i Mates, que en aquells moments era el rector de la Parròquia de Sant Cristòfol de Biniali, i la seva resposta va ser molt clar: «Endavant!» El primer de tot era cercar un nom, entre el grup que varen tenir la idea i el rector, i el millor nom era Confraria Mare de Déu dels Dolors, dedicant així la nova confraria a l’advocació mariana de la verge dels Dolors. Aquesta advocació, vol destacar el sentiment de dolor d’una mare davant el sofriment del seu fill. Normalment es representa la Verge Dolorosa, amb set espases que li travessen el cor, simbolitzant els 7 episodis de la vida de Jesús, recollits en els evangelis que varen fer patir a la Verge Maria, que són: la profecia de Simeó, la persecució d’Herodes i la Fugida a Egipte, Jesús es perd al Temple, Maria es troba a Jesús carregant amb la creu, la crucifixió i mort de Jesús i Maria rep el cos de Jesús, la sepultura de Jesús.
L’any 1998, un grup de binialers, en Nito Pizà, en Bernadí Colmillo i en Jaume Alòs, varen veure sa processó del Dijous Sant i quan va acabar varen trobar que havia estat molt poc lluïda i viscuda pels veïnats/ des de Biniali, i es varen proposar que per l’any següent hi hauria una Confraria, i així es varen posar a mans a la feina.
Aquesta advocació mariana, ja es apareix a les darreries del segle XI, i ja en el 1239 a la diòcesis de Florència, l’Ordre dels Servites o Ordre dels frares Servents de Maria, varen instituir el 15 de setembre com la festivitat de la Mare de Déu dels Dolors, festivitat que encara avui es conserva i que la Confraria de Biniali, celebra amb gran goig cada any amb una missa ben solemne i un refresc, aquesta festivitat, també hi ha llocs que la festivitat de la Verge dels Dolors es celebra el divendres abans del Diumenge del Ram.
El següents dies varen
Una vegada ja es tenia un nom,
necessitàvem gent, per voler vestir-se de confrare, per dur el pas amb la imatge de la Mare de Déu dels Dolors, per aportar el seu donatiu perquè la Setmana Santa de Biniali fes un canvi i la Confraria començàs a marxar. La veritat és que les binialers i binialeres es varen involucrar i es varen encoratjar molt perquè la Confraria pogués ser una realitat, es varen fer nombrosos donatius de doblers i també de joies perquè la Mare de Déu les dugués per la processó, gràcies a la col·laboració de tots els binialers i binialeres va ser possible que tenguéssim sa Confraria. Els vestits ens les va fer Maria Llabrés Llabrés de cas Sastre, i el color que es va elegir va se el morat, ja que aquest color és un amb els que es representa a la Mare de Déu dels Dolors. La imatge de la mare de Déu que es treu en processó pels carrer de Biniali, i duita a pes pels confrares, és una imatge bastant antiga que es teníem a la Parròquia, i que es va restaurar per l’ocasió. També surt en processó, un pas vivent de Jesús portant la creu amb Simó Cirineu que l’ajuda a dur-la, veure’l acompanyat pels altres confrares i el pas de la verge al so dels tambors, és una de les imatges més emocionants de la Setmana Santa de Biniali, i és que sense els tamborers que ajuden a dur el pas amb el seus, també fan que sa Setmana Santa sigui molt més viscuda i emotiva. Tanca la processó del Dijous Sant la imatge de Jesús crucificat i tots els binialers i binialeres que han vengut a la missa el segueixen pels carrers de Biniali. Amb els anys es varen afegir un grup de dones que es vesteixen de dol, així com també per la processó del Divendres Sant, es va afegir el pas de Jesús mort baixat
de la creu, imatge que ens cedeix la família d’en Biel Siquier, antic propietari de Can Raió de Biniali. També amb els anys hem anat canviant els programes d’actes, que en els darrer 5 anys ens els pinta na Gina Mayrata, els quals cada any són molt esperats Els binialers i binialeres podem estar ben orgullosos de tenir sa Confraria de la Mare de Déu dels Dolors, que l’hem feta entre tots, tothom aportant el que bonament podia (feina, doblers, joies, ajuda, ànims, ...), i és que després de 20 anys hi ha una nombrosa participació, aquesta Setmana Santa que hem passat, varen sortir uns 36 confrares. Cada any, una vegada ha passat la Setmana Santa es reunim tots els confrares i veïnats de Biniali en un dinar de germanor per celebrar la feina feta i encoratjar-nos a seguir en davant.
31
El terme dels sencellers, el terme dels cent cellers Jordi Llabrés i Sans
Penso que és per tots ben coneguda la tradició vinícola de Sencelles. A les Balears, els fenicis l’introduïren a Eivissa i la difusió per les altres illes va esser protagonitzada pels romans. I a Mallorca, concretament, amb la conquesta de l’any 123 aC. Ja Plini el Vell, en el segle I, deia que els vins balears eren comparables als millors vins d’Itàlia. Dins la era cristiana de Mallorca, resolta a partir de 1229, la plantació de la vinya s’incrementa com a conseqüència de les Ordinacions de Jaume II. A casa nostra, les notes històriques més antigues que coneixem les aporten Ramon Rosselló i Onofre Vaquer en el seu llibre de la Història de Sencelles i Costitx (1229-1600). Tanta era la quantitat de vi que es produïa aquí a partir del mateix segle XIV, que és convertí amb uns dels elements més preuats perquè els nostres avantpassats poguessin pagar els delmes al rei, al bisbe i al capítol de canonges de la Seu. No deixa de cridar l’atenció la informació que aporten els mateixos historiadors, que per les tasques de veremar es feia necessari que acudissin a Sencelles dones provinents d’altres pobles; talment com les del Pla que es desplaçaven als termes
32
de muntanya, la temporada de la recol·lecció de l’oliva. A Sencelles les quarterades de vinya s’estenien per Biniali, Binifuell, Biniferri, Jornets, Judí, Laiar, Moreyó, Son Arrosa... Viatgers del segle XVIII i XIX i coneixedors del nostre territori, han deixat constància per a la posteritat de les vinyes i dels vins sencellers: Antoni Furió, el cardenal Antoni Despuig que ens diu que la situació de Sencelles és hermosíssima per dominar unes planures poblades d’arbres i de vinyes, l’arxiduc Lluis Salvador d’Àustria i Jeroni de Berard. El comentari d’aquest darrer és prou eloqüent: treu anualment 23.000 quartins de vi de tanta vinya que té i que és la pròpia riquesa, de la qualitat més rica que en altres viles que ja hem descrits, i fan abundant aiguardent per el que compten amb quinze alambins (l’aiguardent és un producte destil·lat en alambins i que deriva del vi). En el segle XIX la principal zona vitivinícola es concentrava en el Pla de Mallorca. Aquí hi havia el 43% del total de la superfície de la vinya de l’illa. Llavors els municipis de Porreres i Sencelles eren els que tenien una major producció, superant de llarg les mil hectàrees cada un. Dins aquest context hi hem de situar les notes històriques recentment aportades per Joan B. Florit Horrach, referent a diversos vins sencellers que foren altament premiats a l’Exposició Vinícola, celebrada a Madrid l’any 1877. El capítol nefast de les nostres vinyes vingué dins la segona meitat del segle XIX amb l’aparició de diverses plagues que feren perillar seriosament la subsistència. Dins aquell context d’amenaça, l’any 1891 s’introduí a Mallorca el pugó de la Fil·loxera que aleshores ja havia fet grans estralls a bona part d’Europa. En dos anys l’insecte havia arrasat la pràctica totalitat de
les vinyes mallorquines i enfonsà el sector vitícola. En bon moment Mallorca s’ha pogut recuperar d’aquella crisi que tant va afectar a la nostra societat i al nostre camp. Sencelles no ha estat una excepció. Aquí hem comptat amb gent dinàmica i intrèpida que han sabut recuperar el cultiu de la vinya i els bons vins que han donat nom a la nostra terra i han alegrat a generacions de sencellers i foravilers. En aquest sentit, la present edició de la fira del Tercer Diumenge de Maig ens ha brindat una novella oportunitat per tastar el millor de cada un dels cellers actius del nostre terme municipal. D’una època daurada llunyana i no tant llunyana ens ha quedat el testimoni d’alguns topònims que no podem obviar: la Vinyasa, la Vinya Gran, la Vinya Vella, can Vinyes... Però sobretot un important nombre de cellers repartits per la Vila, llogarets i possessions del nostre terme i que superen més del centenar. Vet aquí la interessant relació, val a dir que se’n conserven molts en bon estat, d’altres han perdut la fisonomia o es podrien considerar irrecuperables, alguns conserven la seva raó de ser. En el carrer Major o de Sor Francinaina, el de Can Mayol (Cas Felanitxer) que dels cellers urbans segurament sigui el més monumental i interessant, Can Molinas (Can Ramis), Cas Secretari, Can Tano , Can Bruno, Son Prim, Can Ribas, Son Mansena, Can Peradinca, Sa Posada de Can Raió (Cas Metge), Ca ses Tanos, Ca l’Amo Andreu, Can Guixa, Son Bisbe, Binialmare i Can Tano (Can Bosso). El celler de Son Verd, en el carrer del mateix nom i el de Can Benet en el carrer del General. Al carrer Antoni Maura, el dels Hostalets, Binifuell, Can Rebassa, Can Maví, Can Paloni, Can Baptista, Ca Don Jaume Vicari, Cas Compte, Can
Robust, Can Parrilla, Can Garau, Can Llabrés, Can Vidal, posada de Binifat (Can Sunyer) i Son Sabater (Can Paris). Al carrer de Jaume Sard, el de Can Polla i el de la posada de Son Jordà de Ruberts. Del carrer del Rafal, el celler de Can Daviu, Son Gras, Son Calussa, Can Ferreró, Can Romanyà, Ca la Senyora Puixota, Can Baltasar, Can Baltasar Petit, Cas Vicari Aloy, posada de Can Garau (Can Bonet) i Sa Creu. En el carrer del Rosari Can Vicenç i Can Letgori, i en el carrer dels Jardins, Can Robust, Can Mateu i Can Riera. Al carrer dels Bons Aires, Can Revell, ca l’Amo en Miquel Calussa, Ca l’amo en Pau, Can Feril. Carrer del Gall, a Can Cotó, Can Miquelet, sa Rectoria Vella (Ca l’Amo en Felip), Can Merris, Cas Jaitit, sa Posada de Turixant, Cas Gall i Can Letgori. Al carrer de l’Església i Rector Molinas, Ca l’Amo en Miquel Lluc, Can Calent, Can Garrover i Can Calussa. Al carrer de Antoni Josep
33
Llabrés Mudoy, a la posada de Binifuell, Ca sa Margalidana, Can Feril, Sa Quintana, Can Gaspar Coranta. A sa Plaça de la Vila, el de la Rectoria. Els cellers de fora vila eren a Moreyó, Aireflor Vell, Son Xotano, Can Morro, Casa Major de Jornets i s’Arissal. A Ruberts, Can Borras, Can Mateu i Son Jordà. A Binifuell, Can Merris, Son Prim, Can Malagana i Ca l’Amo en Jaume de Binifuell. A Biniferri, Son Verd, Ca ses Lluïses, Son Aloi i Son Llucià. I a Biniali, Cas Capellà (I), Son Antic, Cas Mestret, Can Diner, Can Jordi (I), Cas Moliner, Ayreflor, Can Jordi, ca l’Amo en Xesc de sa Quintana, Can Sóller, Ca Madò Maria Roja, Ca s’Argenter (I), Can Borrassó, Can Miquelí, Can Grau (I), Cas Capellà (II), Can Cassola, ca s’Argenter (II), Can Sionet, Can Mariaina, Can Batista, els tres cellers de Son Mayrata, Cas Viudo (I), Can Miquelí, Cas Viudo (II), Can Jaume Sion, Can Mengo, Cas Tavarner, Son Matet, Can Maganet, Son Reió, Can Regalat, Can Jordiet, Can Grau (II), Can Jordi (II), Ca l’Amo Andreu Grau, Can Mayrata, Ca l’Amo en Tomeu d’Ayreflor, Cas Capallanet i Cas Capellà (III).
34
Dins el camp de la cultura i la religiositat popular hem de dir que els amos de les vinyes sencelleres, principalment les que hi ha a la part de Tramuntana, igual que la gent de Binissalem, s’invocaven
a l’Apòstol de Suïssa Sant Gall. No sabem com va arribar aquesta devoció de Mallorca. Sigui com sigui, almenys des de el segle XVIII es tingut per patró de Binigual i protector dels camps de vinya de tota la contrada. La seva imatge es venera a l’oratori del mateix llogaret, construït l’any 1734 sota la titularitat principal de la Puríssima Concepció i del Beat Ramon Llull. Pregonen aquesta devoció i la realitat que l’envolta, algunes de les estrofes dels Goigs a llaor de Sant Gall que es venera a l’esglesiola de Binigual, escrits per Llorenç Moyà i Gilabert de la Portella (1981) i musicats per Baltasar Bibiloni i Llabrés (1984). El cert és que ara habitau al cor dels vinyets de l’Illa, que fa un vi tan alt de grau que pampallugueja i brilla dins el veire cristal·lí com una estrella entroberta. Sant Gall, divinal clarí, guardau-nos l’amor desperta. Per això el vinyet aspriu cada any treu el borró tendre perquè el salveu del mildiu, la fil·loxera i la cendra i no ens ofreni el destí una planura deserta. Sant Gall, divinal clarí, guardau-nos l’amor desperta. Protegiu Inca, Consell, Sencelles, Santa Maria, perquè omplen de vi vermell blancs crestalls de cortesia, si bé és clar que amb l’alambí sols Robines és l’experta... Sant Gall, divinal clarí, guardau-nos l’amor desperta.