Sa Sella 160

Centre Cultural de Sencelles_ Número 160_ Gener / Març 2019_ 4€

Notícies des de la biblioteca Festa de la Beata 2019 Del Món fins a Sencelles Per un moment es torna a aixecar el teló

Noticiari Agència de Selleters

2a. quinzena de desembre Dia 15. Torna. A obrir la botiga del Mercadet Solidari situada al Casal d’Entitats de can Bril.

Dia 15. Nova. Edició de la marxa cicloturista solidària organitzada per la Penya Ciclista de Sencelles enguany a favor de l’Associació Zaqueo.

Dia 15. Passejada.

Prenadalenca per Ciutat organitzada per la Fundació Bartomeu Oliver i l’entitat Es Pou Major.

binialers els ensenyaren el betlem monumental i els convidaren a xocolata amb ensaïmada.

Dia 20. S’anuncia. Que el premi que l’Obra Cultural Balear concedeix cada any amb el nom del senceller Bartomeu Oliver ha recaigut enguany en la professora de física de la UIB Alícia Sintes.

Dia 21.

Presentació.

Del llibre que recull la trentena de comunicacions que es tractaren a les primeres jornades d’estudis locals de Sencelles i s’anuncia que la segona edició serà a finals de novembre de 2019.

Dia 16. Proclamat.

Un nou fill il·lustre de Sencelles: el notari Sebastià Molinas i Amengual (18491917). L’expedient de la declaració s’inicià al mes de març i va ser aprovat a finals de setembre.

Per les festes de SantaÀgueda es fara l’acte oficial.

Dia 18. Visita. Del taller de memòria de Sencelles als membres del taller de memòria de Biniali. Els

2

Dia 21.

Inauguració.

De l’exposició col·lectiva nadalenca organitzada al Casal de Can Garau

per Sencelles Difusió Cultural amb el títol Arribades. També s’obrí la tradicional mostra de neules.

per a adults i per a infants.

Dia 22. Recollida. De propostes al mercadet de Nadal per als pressuposts participatius de l’any on es pot decidir el destí de 100.000 euros.

Dia 24. Matines.

Enguany, a la parròquia de Sant Pere, el cant de la sibil·la va ser interpretat . per na Caterina Bestard i el sermó de la Calenda va ser a càrrec d’en Guien Cerdà.

Dia 22. Diada. De Nadal de pàdel a les noves pistes del poliesportiu municipal de Son Company

Dia 28. Bingo. De Nadal solidari per al Mercadet Solidari al menjador del CEIP can Bril de Sencelles.

Dia 22. Taller. D’elaboració de vins romans organitzat per la Ruta Arqueològica Sencelles - Costitx al mercadet de Nadal de Plaça.

Dia 29. Visita. Del Patge Reial per recollir les cartes a Sencelles i a Biniali dirigides als tres Reis d’Orient.

Dia 30. Festa. De la Sagrada Família celebrada al Convent amb la benedicció de les capelletes ambulants.

3

Gener Dia 5. Arribada.

Dels Reis d’Orient a Sencelles i Biniali amb molta d’expectació per part dels més menuts de cada casa.

Dia 6.

Concert.

Solidari del presentador Valentín Mendoza amb la participació de la Coral Sor Francinaina.

Dia 19. Assemblea. De militants socialistes de les comarques del Raiguer, Pla i Migjorn de Mallorca, a

les instal·lacions del CEIP Can Bril, amb la candidata a les primàries del partit per a cap de llista de les eleccions al Consell de Mallorca, l’actual consellera Catalina Cladera.

Dia 19. Beneïdes. D’animals per la festa de Sant Antoni de Viana a la parròquia de Sant Pere de Sencelles.

Dia 20. Fogueró. I torrada per celebrar Sant Antoni, a migdia, a la plaça de Jornets.

Dia

4

25. Trobada. D’antigues alumnes de l’escola de les monges de la Caritat per commemorar el 50è aniversari de la primera ofrena floral al monument de la Beata.

Dia 26. Xocolatada. Al local de la tercera edat de Biniali.

Dia 26. Projecció. Al Casal de can Grau,

del documental Tot Inclòs organitzat per Volem Sencelles.

Dia 26. Qanarusa. Va actuar a les festes de Sant Antoni de Gràcia, a Barcelona.

Dia

28.

Iniciades.

Les

obres de restauració del monument de la Beata, obra de l’escultor Jaume Mir de 1955.

Dia 30. S’anuncia. Que el projecte guanyador del concurs d’idees per remodelar la Plaça de la Vila ha estat l’estudi presentat per Belén Moneo (filla del prestigiós arquitecte Rafael Moneo) i Jeffrey Brock.

Febrer Dia 1. Exposició. De fotografia al Casal de can Grau, amb el títol de Simplement i obres d’Albert Aguilera i Ricard Llorens.

Dia 1. La renda. Disponible bruta per càpita dels habitants del municipi de Sencelles, segons dades de l’Institut Balears d’Estadística, era l’any 2015 de 14.929’62 €. Aquesta xifra és una mica inferior a la mitjana de Mallorca (15.043), però un poc superior a la mitjana de les Illes Balears (14.790).

la possibilitat de votar, fins dia 4 de març, entre 4 propostes sobre joventut, entre 5 projectes de fires / festes i sobre 7 accions de cultura.

Dia 8. Presentació. De l’actual regidora Catalina Salom com a cap de llista de la candidatura del PP a les eleccions m u n i c i p a l s del pròxim mes de maig.

per

la

Dia 14. Concurs.

De cartes i poemes d’amor organitzat Biblioteca Municipal.

Dia 14. Cartell. Per animar a la participació a l’Ofrena Floral al Monument de la Beata que enguany arriba al 50è aniversari.

Dia 22. Presentació.

Del llibre L’ofrena Floral: Dia 2. Presentació. Del llibre titulat 50 anys de tradició al “Dones que han obert nous camins” Casal de can Grau per a càrrec de les seves tres autores. part del seu autor, Jordi Llabrés. Després de Dia 2. Presentació. Al Casal de l’acte, el restaurador can Grau del projecte guanyador del monument Miquel del concurs d’idees per a la Vidal, va fer una visita remodelació de la Plaça de la Vila guiada a l’obra per dissenyada pels arquitectes Belén mostrar in situ en què ha Moneo i Jeffrey Brock integrants consistit la intervenció. del Moneo Brock Studio.

Dia 23. Joc. De Dia 3. Carrosses. De Santa rol prehistòric, a la Àgueda ben animades i amb Biblioteca, amb el molta de participació amb títol El Barranc de les un ambient molt de carnaval. Ancestres, organitzat per la Ruta Arqueològica Sencelles-Costitx.

Dia 5. Festa. De la patrona amb homenatge a la dona més gran, Dia 23. Jornada.

Antònia Mateu de cas Murer de Solidària a favor 95 anys i Anna Valeije de can del projectes de Rostit, que nasqué dia 20 de les Germanes gener. S’aprofità aquest dia per de la Caritat fer l’acte de nomenament de amb una marxa Fill Il·lustre del notari Sebastià fins a Sarissal i Molinas i Amengual de can Calent. un concert de l’Escola de Música Dia 7. Pressuposts. Participatius Teresa Ripoll. a l’Ajuntament de Sencelles amb

5

nom de l’esportista sencellera Sebastiana Llabrés i Ramis ja que així ho ha decidit l’Ajuntament.

Dia 11. Convocades. A Sencelles les Primeres Jornades Església i Societat des d’una perspectiva històrica de la mà de la Fundació Mossèn Bartomeu Oliver.

Dia 23. Conferència. Sobre la crisi humanitària dels refugiats organitzada per Més X Sencelles i Biniali i amb la presència de voluntaris de l’ONG Open Arms.

Dia 24. Concert. De Marala Trio en el marc de les festes de la Beata Francinaina.

Dia 27. Festa. De la Beata Francinaina amb celebracions religioses, el 50è aniversari de l’ofrena floral, teatre, conferències, il·luminació artística, etc.

Dia 28. Aina Moll. Tendrà una plaça amb el seu nom a Biniali, ja que així ho ha decidit l’Ajuntament per recordar la filòloga recentment desapareguda que va viure amb la seva família durant molts d’anys a una casa de camp del camí des Terrer Blanc.

1a. quinzena de Març Dia 6. Elecció. D’en Tomeu Morro, per part del comitè local dels Socialistes, com a candidat a la batlia de Sencelles.

Dia 9. Homenatge. A Aina Moll i a Pilar Sánchez, motiu del dia de la dona, per part de l’Assemblea de MÉS x Sencelles i Biniali.

Dia 10.

El Poliesportiu.

Municipal de Sencelles radicat a la contrada de Son Company a partir d’ara durà el

Dia 13. Els tres assassinats.

Durant els primers mesos de la Guerra Civil que foren enterrats a Sencelles tornaran a ser cercats al cementeri municipal ja que la Conselleria de Cultura, Participació i Esports, dins el seu Pla d’Actuacions a fosses 2019-2020 ha previst una segona fase de l’excavació.

Dia 14. Compra. De la finca Sa Sort de Don Macià, de dues quarterades, propietat del Bisbat, per part de l’Ajuntament de Sencelles. En aquesta finca és on hi ha radicades les pistes poliesportives de Biniali. S’han pagat 80.000 euros provinents d’una ajuda del Consell de Mallorca.

Dia 15. Reobertura. Del Casal de Joves a l’antic local del dispensari mèdic del carrer Glosador Cartutxo.

Dia 17. Presentació. Dels primers llocs de la llista de MÉS x Sencelles i Biniali a les eleccions municipals en un acte a la Placeta de l’Obra.

Dia 17. Trobada. D’escoletes de ball de bot a Vilafranca per celebrar els 40 anys d’Aires Vilafranquins amb la participació dels més menuts d’Es Jonc de Sencelles.

Notícies des de la biblioteca Des de la Biblioteca Municipal enguany hem organitzat la primera edició del concurs de cartes i poemes d’amor a Sencelles.

Una edició marcada amb una participació més ben moderada (20 participants), però amb uns treballs molt interessants. Unes cartes d’amor destinades a l’amistat, a la parella, als padrins i les padrines, als mestres, al desamor. Cada una d’elles diferent, entregada i tendra. Algunes més sentides que d’altres, però fetes desde la inocència, la seva pròpia experiència i bagatge emocional.

mesura el nostre existir. És caminar junts per construir un futur, havent decorat el nostre present amb vestigis del passat.

A continuació, compartim les guanyadores de cada categoria.

Totes i cada una de les coses que sent per tú

Categoria d’adults (de 18 a 99 anys):

Ja saps tot el que sent i tot el que hem fas sentir. Es que hem fas sentir tantes coses… És tan fort tot el que només tú sembres dins jo. Uns grans i profunds sentiments que realment per a mi son inexplicables i fan que plori per tú. No entenc aquest estrany sentiment, sa veritat…és molt extrany i diferent. Tenc com un nus a l’estomac, sent com a mil papallones volant amunt i avall quan estas tan a prop… Desde que et vaig veure la primera vegada, que en vaig estar amb tu, es que t’ho podria prometre, no tenc ulls per a ningú més que no siguis tú. Realmente em fas feliç, fas que em senti bé, em fas

Pensar amb tú és sentir allò que és estimar sense restriccions, amb passió, amb entrega; sentir a flor de pell totes les emocions. És despertar cada dia, respirar i saber allò que la vida ens depararà: experiències fascinants, que travessen la raó i embarguen el cor.

Estimar-te és aconseguir entendre allò que és inqüestionable, allò que fuig de la raó, però alhora n’és part inherent. Acompanyar-te és viure una muntanya russa que pareix difusa però és francament autèntica, nítida i d’una puresa profusa.

Seguir-te és deixar-se portar per l’ímpetu brutal que del teu ésser emana, fins i tot en respirar.

Aquesta passió que desborden els teus actes i que flueix del teu cor acompanya la raó per fer de l’aventura de viure un camí ple de satisfacció.

L’amor vers tu és sentir que cada dia que surt el sol –i ho podem percebre- enriquirà sense fre ni

Cristina Romero

Desenvolupar el nostre potencial sense permetre que els obstacles ens deixis al darrere, aprendre de l’advestitat i mirar vers l’horitzó amb total llibertat, enarborant autenticitat. L’amor en la seva màxima intensitat.

Pseudònim: Den Lille Havfrue Categoria junior (de 13 a 17 anys):

7

somriure. Que quan et veig i estàs amb jo és tot diferent, es que no sé diferenciar entre si es bo o es dolent, però lo que em fas sentir, sent que és dolent i això es lo que fa que plori. La confusió de no saber el que es bo em deixa el cap en blanc i es quan no sé que dir-te, perquè`en son tantes les coses que voldria dir-te… que realment no sé com expressar-ne tot allò que em fas sentir. Es que saber que tú no m’estimes així com jo a tú és el que més mal em fa. Que aquella cara de pena de no saber que dir-me, que fer i totes aquelles locuras de les quals em costa tant despendre’m tan fàcilment. Només puc pensar amb tú, amb aquella mirada i en les perles de la teva boca. Es que ho pens i no puc estimar-te més.

Cada dia és el millor quan em dius “Bon dia gorda”i per la nit “Bona nit princesa, demà serà un nou dia i estaré aquí si me necesites”, però això només ho dius perquè m’estimes com amiga i no em vols perdre. Però jo m’he acabat anamorant d’una cosa que es una mitja mentida, veritat? Mai m’allunyaré de tu, del teu costat, que quan et faci falta allà estaré,

Coses d’en Martí Martí Cirer de can Garrit

Poesia Popular Temps de Quaresma Arengades, bacallà, olives i carabassa.

Bledes,arrop i melassa ametles, tàperes i pa cames rotges i safrà, alls, cebes de tota raça peix d’escata si n’hi ha caragols sense esmocar aglans, figues seques, panses...

Vet aquí ses vàries danses que ara mos toca ballar.

Temps ja fa que no s’observa feina com sa des sembrar a eixams:

ja no s’aixercola s’herba ni se fa sa de sega en caterva amb un bons calls a ses mans.

Eren guapes ses blateres sense s’enginy des tractors; ara aquests quan hi ha sequeres col·lapsen ses carreteres per pagar es sous des senyors.

En Quererirlo du gorra i si el veig l’hi tomaré, si no fos que és senceller jo li gonyaria a córrer.

com sempre, encara que algun dia deixem d’escriurer-nos. No ho oblidis, sempre t’estimaré.

Besades de la teva millor amiga.

Pseudònim: Lara Jean Categoria infantil (de 9 a 12 anys): ESTIMAR-TE Quan el temps passa, lamentam més les coses que no hem fet.

Encara que ens hàgim equivocat.

Per això és que en el futur vull dirte que: T’ESTIMO. I voldria dir-t’ho de les més diverses maneres, perquè ets molt important per a mi.

Lo que més m’agrada és estar al teu costat Amb tú és amb qui ric…

Crec i confio amb tú…

De ningú més puc dir aquestes coses…

Em sento afortunat de poder ESTIMAR-TE Pseudònim: A.

Festa de la Beata 2019. 50è aniversari de l’ofrena floral Tres fotografies il·lustren aquest article. La primera és de dia 27 de Febrer de 1969, quan el poble de Sencelles va celebrar per primera vegada l’Ofrena Floral en homenatge a Sor Francinaina.

Les altres dues son del present any, tretes precisament quan es compleixen els primers cinquanta anys d’aquesta tradició que tots considerem ben nostrada. Brillant i memorable en tots els sentits fou la jornada del proppassat 27 de Febrer, en que Sencelles es posava novament en peu per celebrar la festa de la Beata Francinaina Cirer i aquest cinquantenari. Aquest acte, ja ho hem dit prou, és el més multitudinari i popular de quants s’organitzen entorn de la Beata de Sencelles i atreu cada any a centenars de paisans i devots seus vinguts de tot arreu. Aquests, amb l’ofrena dels seus rams teixeixen el tapís floral multicolor que embelleix, encara més, el monument que presideix, des de el lloc més preeminent, la Plaça de la Vila. Aquest, obra de l’escultor Jaume Mir (1955), en motiu del present aniversari ha pogut ser restaurat gràcies al patrocini de l’Ajuntament de Sencelles. La tradició de l’ofrena floral fou iniciada l’any 1969 gràcies a l’impuls de Sor Margalida Casesnoves i Llobera, germana de la Caritat que aleshores era a Sencelles exercint de mestra a l’antic col·legi de Sant Vicenç de Paúl i les seves alumnes, un bon nombre de les quals, any rere any, encara hi participen. Un nou treball de l’investigador local Jordi Llabrés i Sans, presentat el dia 25 de febrer anterior, recull el testimoni i la història d’aquesta festa (L’Ofrena Floral,

50 anys de tradició, editat per la Fundació Mossèn Bartomeu Oliver i Amengual).

Associació Tia Xiroia

Tot i que en el programa de celebracions d’aquest any hi ha tingut cabuda les exposicions, la música, la cultura, els espais lúdics, solidaris i de pregària, els actes principals es centraren en el dia 27 de Febrer. La nit anterior, com de costum, es va celebrar una vetlla de pregària entorn del sepulcre de la Beata. El dia de la festa, al matí, el Bisbe de Mallorca monsenyor Sebastià Taltavull, com un devot més de Sor Francinaina va peregrinar fins a Sencelles per afegir-se a la nostra festa. Va presidir la missa dels peregrins i, després, va participar activament de l’Ofrena enmig de la multitud i participant de les expressions festives pròpies d’aquest acte.

Quan la comitiva va arribar a la Plaça, l’encarregada de fer el pregó i de saludar a tots els visitants ha estat aquest any la professora Catarina Maria Aloy i Gual, i el nin Guiem Cerdà Muñoz va posar per primera vegada paraula a un bellíssim poema que, compost per Antelm Ferratjans i Llompart, enalteix l’Ofrena dels que estimen a Sor Francinaina. L’acte celebrat

9

posteriorment i destinat als nins i nines participants, també va ser presidit pel Sr. Bisbe.

Al final del matí, les fotografies de família amb tots els participants al devora del monument, parlen per sí soles de la vigència d’aquesta festa. Cap al vespre, la solemne concelebració de l’Eucaristia fou presidida per mossèn Josep Adrover i Vallbona. Durant la vetllada l’associació Tia Xiroia, entitat organitzadora de tots els

10

actes celebrats, obsequiava als presents amb xocolata fusa i convidant-los a visitar alguns punts del poble, relacionats directament amb la vida de la Beata Francinaina, que per aquesta ocasió havien estat il·luminats artísticament. En la primera edició d’aquesta novella activitat quedaren ben enllumenats el Convent de la Caritat, el cassal de Son Mansena on hi vivia la dida de Sor Francinaina, l’antiga casa familiar del Rector Don Joan Molinas, la rectoria i el monument.

Actualitat de Sencelles Guillem Zuazaga i LlabrĂŠs

11

Del món fins a Sencelles Lore Bendgens Jane F. Sutcliffe

Lore Bendgens va néixer a Alemanya en 1940 i viu a Sencelles des de fa 14 anys. Ha tengut una vida molt interessant que més que en una entrevista, la podria relatar en un llibre.

viure tot aquest temps. Era el meu treball ser el ‘sol’ per a tothom.

En primer lloc, podries contarnos una mica sobre tu?

La meva mare era una excel·lent esquiadora i també sabia pilotar avions planejadors. Era molt valenta i exigent. Era difícil tenir una mare així, perquè era de moral massa estricta.

El meu pare era de Rússia i la meva mare de les muntanyes de Harz a Alemanya. Vivíem a Cuxhaven a 130 Km d’Hamburg, que és on el riu Elba flueix cap al mar del Nord. Va ser un refugi per als vaixells per tant amb gran risc de bombardejos, així que vam haver de fugir a casa de la meva padrina a les muntanyes.

El 1946, després de finalitzar la Segona Guerra Mundial vam tornar a Cuxhaven.

12

No puc dir que he gaudit d’una infància agradable. Vaig haver de ser responsable des de molt jove, perquè als sis anys ja havia de tenir cura de la meva mare que havia sofert lesions greus per culpa d’una bomba durant aquella guerra.

Va estar ajaguda a l’hospital durant dos anys i com que no hi havia ningú que em pogués atendre, també hi vaig

Sembla que aquest paper se t’ha quedat aferrat, ja que ets un “sol”!

El 1948, ella es va tornar a casar amb una persona horrible, i és per això que vaig escapar d’ells quan tenia només 12 anys. Ja sabia que jo m’hauria de cuidar jo mateixa, perquè ningú es cuidava de mi i a més era filla única.

Vares ser molt valenta per fugir tan jove.

El primer pas per allunyar-me de la ciutat on vaig néixer va ser traslladar-me a Hamburg, on als anys 50 hi vaig treballar durant un temps. Vaig aprendre a fer de decoradora a una botiga de moda, una decoradora d’aparadors. La meva cap va ser molt famosa, sempre tenia visitants coneguts un rere l’altre: com en Gustav Gründgens (director de teatre), n’Antje Weissberger (actriu), sobretot famosos del món del cinema i el teatre. Així que molt aviat em vaig acostumar a tenir contacte amb persones VIP, i em va agradar moltíssim aquest ambient.

Quan vaig marxar d’Hamburg, em vaig traslladar a Londres, ja que havia sentit que allà no necessitava registrar-me per residir-hi. En aquella època era important per a mi, perquè la meva mare m’estava cercant i no volia que ella sabés on vivia.

Ets

més

aviat

rebel,

idò?

Sí, per això vaig anar a Londres, era molt jove, però sabia exactament el que volia fer. Sempre he tengut clar el que vull fer i també el que no vull fer amb la meva vida. Sí, sabia que era la meva única oportunitat de guanyar els meus propis doblers, no haver de preguntar a ningú per res. Així ha estat tota la meva vida, som molt independent.

A Londres vaig fer tot el treball que vaig poder trobar i vaig acabar en el servei domèstic per a la noblesa.

Tenien el seu castell o mansió a una finca del país i necessitaven personal domèstic quan arribaven a Londres. A aquesta casa de Hampstead (una barriada d’alta categoria de Londres) hi vaig conèixer Lord canceller de la reina, la tia de la reina i Lady Michaelis, la milionària. Hi havia canelobres a la paret i un jardiner venia cada dia per fer magnífics arranjaments florals, va ser increïble!

Segur que això era tota una experiència!

El canceller de la reina va suggerir que em presentàs a treballar a Balmoral, on la Reina Elizabeth II passava els seus estius. Jo estava a punt de fer-ho, però va coincidir amb el moment de conèixer el meu marit i ja després embarassada del nostre primer fill, així que no vaig hi anar, ni tampoc a ca ma mare! També tenc una filla meravellosa anomenada Nele, que és fotògrafa del diari Mallorca Zeitung. Ella és la meva estrella.

El meu marit era un artista i somiava més que treballava o cuidava la família, així que ho havia de fer tot jo: dur el sou a casa i tenir cura de tot.

Per tant, quan finalment et vas establir amb el teu marit i els teus fills, va ser això a Londres o Düsseldorf?

El meu marit va ser el primer artista a rebre una beca per a

l’escultura després de la guerra. Ens vam conèixer per primera vegada a Anglaterra i després vam anar a Düsseldorf perquè encara ell estava estudiant a l’acadèmia d’allà.

El meu treball va ser tornar a fer de decoradora, ara al teatre. Mira, aquí tenc una foto de la Guia del Teatre de Düsseldorf dels ‘60.

El meu marit va morir l’any 1978 i estava tan molesta que vaig decidir anar a Nova York per intentar apartar els meus trists pensaments. Allà hi vaig conèixer n’Andy Warhol i vaig anar al famós club Studio 54. Com a persona normal, mai hi hagués pogut entrar, però sí amb la seva companyia. Crec recordar que vaig sortir com a figurant en algunes de les seves pel·lícules.

Creus que passar tots aquests anys vivint lluny del teu propi país ha canviat les teves idees?

Sí, sempre estava preparada per començar de bell nou. No fugia si les coses es posaven difícils, però tenc la necessitat de poder dir “això pertany a la meva vida i això no!”. Vaig passar només 18 mesos a Nova

13

York i vaig tornar a Düsseldorf.

Llavors vaig decidir treballar per compte propi i començar a una botiga d’art i antiguitats, al final vaig fer feina en tres a la vegada.

Sempre he estat involucrada en tot tipus d’art.

En una botiga, tenia quadres del segle XIX, era una famosa galeria al Königsallee de Düsseldorf.

de 25 anys. Aleshores vaig veure un anunci al diari que deia “Es lloga estudi a finca antiga a Sencelles”, així que vaig anar a visitar-lo i quan ho vaig veure, vaig dir “és per a mi!”. Tot i que era de lloguer vaig invertir molt per reformar-la. Tenc un bon contracte i puc viure allà tota la meva vida. Crec que és meravellós saber on pertanys.

Encara que jo era molt feliç amb aquesta feina, les pintures del segle XIX no eren el meu art preferit, tot i que cada període té una qualitat pròpia. Quan li vaig preguntar al cap si podia tenir alguna comissió de vendes, ell es va negar, dient que seria una forma nord-americana de fer negocis, però no la seva. Així que com que jo era la que donava els guanys de la botiga, vaig dimitir.

Al principi em van mirar de manera molt escèptica perquè no vaig anar acompanyada d’un home i jo vivia sola. I encara més quan anava al bar i estava dreta a la barra sense un company masculí. Hi havia dones assegudes a la taula mirantme. Ah, no va ser fàcil! Però els meus veïnats em van ajudar molt.

Vares arribar a obrir la teva pròpia botiga?

No, vaig treballar per a una altra botiga d’antiguitats i vaig organitzar nombroses exposicions per a artistes holandesos o alemanys. El propietari deia que jo era meravellosa, així que em van donar un cotxe i em pagaven totes les despeses. Això va ser molt important per a mi.

14

Què va fer que decideixis venir a Sencelles?

Un pic vaig venir de vacances per visitar la meva filla, que ja vivia a Mallorca, hi ha viscut des de fa més

Idò et sens d’aquí, Sencelles és el teu poble?

Sí,

definitivament

ho

és.

Com vares trobar la benvinguda al teu nou poble? Et varen ajudar en aquell moment?

Quina va ser la teva primera impressió de Sencelles? I com ho trobes ara?

Un poble acollidor, amb gent molt agradable i això és el que encara hi trob.

Com va ser la teva integració en referència a l’idioma, la gastronomia i una cultura diferents?

No va ser fàcil, és clar, però no m’importava, només faig el que crec que és correcte. Mai tenc dificultats amb altres persones.

Per tant, la llengua no era una barrera per a tu?

No gens ni mica tot i que si hagués estat més jove hagués après a xerrar en mallorquí.

Faig un somriure i tot va bé.

Què t’agrada més d’aquest poble?

M’agrada la gent, i per descomptat el paisatge. Quan pas pels camins i veig les muntanyes, el meu cor s’omple de goig!

Creus que hi ha coses que es podrien millorar?

Crec que tot està bé, m’agrada com fan les coses aquí. He sentit que la plaça serà redissenyada, però no estic segura si això serà bo perquè hi haurà menys trànsit que arribi al poble i, possiblement, les empreses patiran.

Què enyores del teu país, tan diferent del Mediterrani?

Res. No el trob a faltar gens.

Tornaràs al teu país?

No, mai. Potser podria anar a un altre.

Quines diferències culturals destacaries?

Aquí em sembla que no ens informen correctament, per exemple un restaurant tanca sense avís previ i tampoc saps quan es tornarà a obrir. La manca d’informació és bastant increïble.

Quin és el teu dia a dia a un lloc tan diferent dels teus orígens?

Estic en el paradís. Sí, és meravellós i els meus veïns són fantàstics.

La meva altre veïnada és na Nini Quetglas, alguna vegada has sentit parlar d’ella? Va fundar la galeria d’art Pelaires de Palma. Tenim molt en comú, Déu definitivament m’ha enviat aquest àngel!

Ens pots contar un anècdota curiosa? És una mala història. Quan tenia 60 anys vaig anar de viatge amb tren i motxilla per Rússia, Xina, l’Índia, Tailàndia i a l’illa de Ko Samui. Mentre estava a l’Índia, em varen robar la meva bossa i la cartera. No va ser un moment fàcil sense doblers ni passaport,

però me’n vaig saber desfer.

Quin és el racó de Sencelles que t’agrada més i per què?

M’agrada molt Can Pep, perquè és molt bonic.

Quan entres per la porta, et topes amb una agradable sensació de la història p a s s a d a .

Participes a les festes sencelleres?

Sí, és clar que ho faig. Sempre m’interessa la cultura local i la gent.

Com a estrangers, com trobes que podem ajudar als mallorquins per protegir la seva identitat?

Crec que hem d’ajudar-los a trobar la seva independència, igual que amb els catalans, és el mateix.

Hi ha molta gent que ve a instal·larse aquí, tant estrangers com de la península, que no troben necessari fer-se amb els sencellers...

Jo necessit connectar-me amb la població local. Per això sovint parl amb na Nini Quetglas. Una dona molt combatent contra el règim franquista. Em sembla que els mallorquins s’haurien de fer valer més, no es defensen prou per si mateixos, deu ser degut al seu passat, perquè molts han estat oprimits durant l’època franquista.

15

Noticiari parroquial Jordi Llabrés i Sans

Amb aquest número arribam a les 20 entregues del noticiari parroquial.

Vam emprendre aquesta iniciativa l’any 2012 i amb tot aquest i el material de crònica que s’ha generat, creiem que deixam un fidel testimoni de vida de la nombrosa comunitat cristiana de Sencelles. I com que el treball realitzat ens produeix una mena de satisfacció, augmentarem aquesta recordant el goig viscut durant les passades...

Festes de Nadal

16

Tot volent celebrar amb intensa alegria i com marca la tradició, el naixement de Jesús, el dia 24 de desembre a les 20:30h. a la nostra Parròquia férem les solemnes Matines.

Concelebraren el senyor Rector i mossèn Pere Vallés, qui a l’altar eren acompanyats per la quarantena de membres de l’escolania parroquial.

L’església era bellament engalanada, dels salomons i llànties penjaven m u l t i t u d de neules calades. Però a aquest ador nament, purament material, hi hem d’afegir el més important que és el de la gent que n’omplia la nau. Enguany el cant de la

Sibil·la fou interpretat per la jove Caterina Maria Bestard Ferrer i predicà el Sermó de la Calenda el nin Guiem Cerdà Muñoz. Els dos obtingueren resultats magistrals, fent-se mereixedors d’enceses ovacions i enhorabones. Un dels moments àlgids de la celebració fou el del cant del Glòria. El de l’esclat de la llum, del cant dels àngels, del sol argentí de les campanes... el punt important de l’Encarnació del Fill de Déu, el nostre Salvador.

Festa de la Sagrada Família a Sencelles Al bell mig de les festes de Nadal i servant l’entranyable i nostrada tradició, el passat dia 29 de desembre de 2018, la Parròquia de Sencelles va celebrar la festa de la Sagrada Família. Per aquest motiu es van reunir per la celebració l’Eucaristia, en el Convent de la Caritat, les capelletes que formen els vuit cors o itineraris de les visites domiciliàries, amb la seva corresponent zeladora i les famílies que hi estan associades.

El cens d’aquest any de cases que periòdicament reben la visita de la capelleta puja al nombre gens despreciable de 240.

Durant l’homilia, mossèn Josep Adrover, rector de Sencelles, va parlar de la Parròquia com a punt de trobada de les famílies del nostre poble, avenint-se amb el lema que proposava la Conferència Episcopal Espanyola per la diada de la Sagrada Família d’aquest any. Un cop acabada la celebració, des de la Junta de Zeladores es va donar comptes de l’actualitat de l’associació i es va plantejar el projecte d’incorporar dos itineraris nous, amb les seves corresponents capelletes per reforçar, primerament, una zona del poble i per fer present a la Sagrada Família entre les persones majors

que conviuen a la residència local “Sor Francinaina Cirer”. En aquest punt es va remarcar la importància que tindria aquesta capelleta que faria un circuit de visita per les diverses habitacions dels residents ja que, molt sovint ells, quan eren a casa seva eren els que mantenien el costum de la visita domiciliària.

La festa va acabar brufant, tots els participants, amb galetes i vi dols.

Sencelles reafirma la secular devoció a Santa Àgueda Un vegada més Sencelles ha celebrat, amb tota casta de mostres festives, a la seva patrona Santa Àgueda. Cada any, el 5 de febrer, es presenta una nova oportunitat en la que aquest poble del cor de Mallorca pot reafirmarse en la seva secular devoció a la verge i màrtir siciliana. A les 10:30h. l’església era plena “fins a la bandera” i hi feren la seva entrada en comitiva acompanyada de xirimies, l’Ajuntament, el jutge de Pau i els obrers de Santa Àgueda.

Presidí la celelbració eucarística mossèn Baltasar Amengual i hi concelebraren, mossèn Josep Adrover, rector de Sencelles, mossèn Josep Cerdà, rector de Felanitx, mossèn Pere Cirer,

rector de Biniali i Santa Eugènia i mossèn Pere Vallés. El predicador, durant el sermó va recordar la tradició que conta com Santa Àgueda va esdevenir patrona de Sencelles, després de que els nostres avantpassats l’hi atribuïren la gràcia abundosa de la pluja que feu superà els tràngols d’una horrible sequera. També qui era aquesta verge natural de Catània (Sicília) que fou mereixedora de la palma victoriosa del martiri, i va acabar pregant-li que estengui el seu benèvol vel protector damunt tot Sencelles i tots els que l’hi tenen devoció.

En el moment de l’Oferta, amb la processó de la relíquia de la santa i la seva veneració per part de les autoritats, la clerecia i tots els presents, el poble va renovar el vot immemorial que l’hi feren els avantpassats de celebrar-la durant tots els temps. En aquest moment es tornaren a cantar de bell nou els Goigs en llaor de Santa Àgueda, Patrona de Sencelles (lletra de Mn. Joan Roig, pvre., música del P. Francesc Batle, T.O.R.) que s’estrenaren l’any passat. Tots els cants litúrgics foren acompanyats amb l’orgue polsat per Bartomeu Mut, organista titular de la Seu.

17

Una vegada acabada la celebració de l’Eucaristia, com de costum es feu la visita espiritual a la capella de Santa Àgueda invocant la seva intercessió per Sencelles, les seves autoritats i tota la població.

Pels pagesos i totes les persones que es dediquen a les tasques del camp, i per aquelles que sofreixen les dolences del càncer de pit.

Per a tots ells, Santa Àgueda n’es l’advocada.

18

Seguidament, a la Casa de Cultura, amb presència de les autoritats civils i religioses, de la família Morell-Molinas, dels titulars de l’Obreria de Santa Àgueda i del poble, es va celebrar l’acte solemne de declarar a Don Sebastià Molinas i Amengual (1849-1917), Fill Il·lustre de la Vila. Aquest destacat personatge de la història sencellera, nebot del reconegut rector Joan Molinas, fou un insigne benefactor de la Parròquia, del Convent de la Caritat i de tot el poble de Sencelles. La data per realitzar aquesta acte no fou triada a l’atzar. Es feu coincidir amb la festa de Santa Àgueda, de la que Don Sebastià en fou obrer els darrers trenta anys de la seva vida.

Les estampes que foren repartides a l’Oferta de l’ofici, precisament reproduïen la imatge processional d’aquesta mateixa santa amb la

que, l’ homenejat, va obsequiar a la Parròquia l’any 1888.

Un espai per a la pregària personal cada mes Mensualment, la nostra Parròquia organitza una vetlla de pregària eucarística. Tothom hi està convidat a participar-hi i es celebra el primer o segon dissabte de cada mes després de la missa vespertina.

A cada ocasió es presenta una intenció diferent per la que pregar comunitàriament i es deixa una estona de temps, també, per a la pregària personal. Així la del passat mes de desembre, coincidint que feia poc que un grup de joves de la nostra Parròquia havia rebut el sagrament de la Confirmació, es va pregar per la joventut. La pregària del mes de gener, dins el marc de les festes de Nadal, s’oferí per les famílies de Sencelles. La del mes de febrer, a les vespres de la festa de la Mare de Déu de Lourdes i de la Jornada Mundial dels Malalts es tingueren presents a totes les persones mancades de salut. El mes de març, avenint-se amb la festa de Sant Josep, patró dels seminaris, demanem a Déu que mai ens manquin vocacions sacerdotals que atenguin les nostres comunitats...

Per un moment es torna a aixecar el teló Cercant per ca nostra papers vaig trobar uns breus guions de monòlegs que quasi no es poden tenir en les mans de gastats que estàn.

Vaig recordar fa molts d´anys una entrevista que fèrem amb en Pere Renyina a n´en Toni Placa i ens contà aquells anys màgics de teatre a Ca´n Garrover. Entre els actors hi havia el meu tio Biel que malauradament va morí com a consequencia del seu internament a un camp de concentració durant la guerra civil. En Toni Placa encara es recordava de quan ell feia teatre i l ´habilitat que tenia per aquest art. Altre gent també m ´ho ha contat. Es veu que tenia manya per els monòlegs (avui tan de moda) i que els espectadors s´ho passaven del millor.

Sens dubte, jo el primer, crec que molts no ens resignam a haver perdut un lloc on els nostres padrins, pares i nosaltres mateixos

visquerem moments inolbidables.

Sempre será aquell centre on les coses temporals es podien disoldre per revelar una meravella, la màgia del teatre, de la ilussió, d´aturar per un moment les preocupacions del dia, de somiar. El lloc on tot s´aturava i sols per un instant tots reiem junts i ens sentiem poble. El lloc on les persones creien que no passava res, però que amb els temps es convertien en personatges principals de la vida (quants de sencellers feren de Ca´n Garrover el centre de la seva joventut, de les seves alegries?).

Toni Vallés i Perelló

Persona etimològicament ve del teatre clàsic de Grècia i de Roma.

Els actors sortien amb una màscara que servia per donar ressó a les paraules, servia per aumentar el to de les seves veus,té origen en el verb “personare” i d´allà va evolucionar per anomenar els actors i després la resta de persones. Idò

19

avui per un instant possem-nos la màscara i cridem fort i fent-mos resó del que hem perdut, però mai oblidem aquest espai màgic.

Vull reproduir uns fragments d´un monóleg que du data de 1.923 i del que es autor Jordi Martí Rosselló (es mascle ros). Es segur que es va representar a Ca´n Garrover. Està copiat exactament de l´original i el tema es d´un llubiner que va anar a Ciutat a “Ca ses Fulanes”: “ Jo vatj loco per ses nines y m´agrada xerrà espés! axò es que cuant vatj vení a Ciutat per fe es servici, no coneixía cap vici…. ¡Qué bé estava per Llubí!.....

Peró fa un parey de dies que una grossa m´hen passá,….

Un estol de veteranos ma varen fer fé s´accés… <Anem amb noltros idó> <Hont anám>. <No tengues pó a ballá a Ca ses Fulanes.

Tots junts ja li hem envelat cap a n´aquesta esqueleta mos surt una famelleta que era una preciosidad.

Vejentlé vatj quedá mort.

Cuant s´aficzaren en mi es seus uis de xerefí…. ¡Cuant jo hey pens! ¡Quina passada! ¡No m´hen puch doná r´ahó!

20

Si heu riba a sebre es Rectó que he fet tal calaverada, jo se ben sert que may pús me voldrá, i sense permis m´esborrará de Lluis y hasta d´el Cor de Jesús. ¿Emperó, que s´ha de fé?

Un poll jove com som jo…

Era amb molles, s´enfoñava, y vos jur que ma pensava que li estreñía a l´infern. ¡Allí si que va essé blau!

Sa presenta una fulana que crech que era catalana y ma diu: <fumi si us plau>…. cuant va havé tancat sa porta….. fent sa mitja s´arrambá…. y aquí varem comensá….. ¿Qué heu dich? No vos hi emporta.

Lo que hem va passá no heu sé, le cert es que vaig sortí mes suát que un calsetí….

Y na Victoria també….. ¿Qué sa deu? <onse pessetes> ¡Aquí foren ets apuros! <Jo no duch més que dos duros>…..

Y com jo som asistent d´es comandant Catalino per pó de perdre es destino amb vení a pagá consent….

Y tú publich si t´agrada lo molt que es joven sufreix, sols per un pích aplaudeix, sa meua calaverada.

Història de l’hospital Sant Francesc d’Assís i de la residència sor Francinaina (i II) La redacció del seu testament, aixecat davant el notari d’Inca Jaume Vidal el dia 6 d’abril de 1918, demostra la catolicitat de Don Francesc i aquella solvència econòmica que l’hi permet llegar quantioses sumes econòmiques a diverses causes caritatives. A la clàusula primera encomanava la seva ànima a Déu i declarava que la seva religió era la catòlica, apostòlica i romana, i en el sí de la qual vivia i desitjava morir. A la segona deixava encomanat que en morir el seu cadàver fos enterrat cristianament i, segons el costum de llavors, manava que es celebrés el funeral en consonància al seu estatus social. Llavors es detallen els seus llegats per celebrar misses en sufragi de la seva ànima i altres quantitats com a almoina a les monges de la Caritat per la beneficència que feien al poble, a la Parròquia de Sencelles per diversos conceptes, als seus parents i a les persones que el serviren. El rector que aleshores regia la parròquia, mossèn Guillem Parera escriu a la crònica: “se han rebut els llegats piadosos: doce mil siscentas pesetas per conservació y millora del templa parroquial; vintisinc mil per pobres de aquesta localitat, altres tantas per la construcció de una Casa Hospital y sinc mil per misas rezadas...” Les primeres dotze mil foren invertides en una reforma integral de l’església que afectà a les teulades, a l’orgue barroc, al trespol i a totes les parets i voltes, les quals foren pintades amb la forma que ara els veiem. D’aquella reforma, enguany es compleix el primer centenari de la realització.

Quant als diners destinats a l’hospital aquesta era la voluntat del donant: “Octavo: Lego la suma de veinte y cinco mil pesetas para la construcción y dotación de un Hospital en esta población…

Respecto al legado consignado en el número ocho relativo a la construcción y dotación de un Hospital en esta población quiero sea designado con el nombre de Hospital de San Francisco de Asis, bajo cuya advocación deberá estar, construyéndose en el plazo de cinco años a contar desde que se hubiesen terminado las operaciones divisorias y faculto expresamente a mis respectivos albaceas para la adquisición y compra del oportuno solar, verificándose las obras por administración o subasta particular según estimen conveniente. Para la administración y gobierno del establecimiento designo a los mismos albaceas y sucesores en el cargo con el carácter de administradores del mismo…”

En el punt vint-i-vuitè del testament, Don Francesc Verd nomenà marmessors al rector de Sencelles, a Don Miquel Lluís Morey Fiol, vicari parroquial, i al mestre “d’instrucció pública” Jaume Qués i Reinés. L’any 1923 es va donar la primera passa amb la compra de la Posada de Jornets, del carrer de l’Església, per destinar-lo a hospital. Aquest cassal senyorial, ampla i ben situat, era propietat de l’aristòcrata família Llabrés de Jornets, la qual se’n servia quan, per les qüestions que fos, els seus membres es trobaven a la Vila de Sencelles. L’acte de compra venta es va formalitzar dia 6 d’agost d’aquell any, autoritzat pel notari de Sineu Sebastià Canyelles Gazà, entre el rector i la noble senyora Catalina Fiol i Ribas, tutora del seu espòs Don Sebastià Llabrés de Jornets i Serra, el qual es trobava incapacitat. El resultant de l’operació va ascendir a 9.800 pessetes, més 335’50 per despeses d’escrituració i drets reials que es pagaren. Després vingueren altres partides que

Jordi Llabrés i Sans

21

es detallen en el primer llibre de comptabilitat de l’Hospital de Sant Francesc d’Assis, i que eren per exemple jornals de picapedrer per diverses reparacions i per col·locar el rètol col·locat damunt el portal, la compra de quatre dotzenes de cadires a Manacor i la compra i transport des de Ciutat de quatre llits. Tasques de fusteria, d’electrificació de la casa, per comprar taules, matalassos, llençols, flassades, ribelles de porcellana, estris de cuina i altres coses per l’aixovar casolà. Per arreglar algunes goteres de la teulada, emblanquinar, pintar persianes, etc.

22

La voluntat de Don Francesc Verd era ben apunt de fer-se una realitat i així cobrir una necessitat bàsica del nostre poble. Hem de tenir en compte que aleshores els pobres que emmalaltien a Sencelles i no tenien recursos per esser ben atesos a casa, s’havien de traslladar a Ciutat i acollir-se a la beneficència de la Casa de la Misericòrdia o a la de l’Hospital General. L’hospital Sant Francesc d’Assis era una obra social a disposició dels sencellers que ajudaria a pal·liar moltes necessitats i mancances. Quan tota la part material i de dotació era ben apunt no més hi faltaven els recursos humans. En aquell temps la Congregació de Germanes de la Caritat de Sant Vicenç de Paül era requerida, molt sovint, per atendre cases hospicis, cases bressol, sanatoris, hospitals i clíniques. El Consell General de la mateixa en una reunió de dia 24 d’octubre de 1923 sospesaren una petició que els hi arribava de Sencelles perquè les monges es fessin càrrec del funcionament de l’hospital.

Es decideix atendre la petició i nomenar a Sor Joaquima Bauçà com a responsable. Aquesta casa d’atenció benèfica no més s’obria quan hi havia algú del poble que necessitava atenció, per tant les monges que en tenien cura eren les mateixes que les del Convent de

la Caritat, és a dir no es va formar cap comunitat independent, i així no més s’hi traslladaven quan hi eren requerides.

Finalment el nou hospital de Sencelles, dedicat a Sant Francesc d’Assis, fou inaugurat i beneït l’any 1925. El dia de l’obertura fou descobert un retrat del fundador Don Francesc Verd i Serra, pintat a l’oli i amb vasa daurada que quedà col·locat a la sala de l’entrada de l’edifici.

No disposem de cap llistat complet de les persones que foren ateses en el primitiu hospital de Sant Francesc d’Assis; de tenir-lo, alguns pensarien que tan sols seria un caramull de noms de persones que poc importa a ningú, però en canvi, l’historiador pensaria, que és un document de primera magnitud per poder veure l’activitat que s’hi pogué dur a terme. Els noms més antics que hem trobat documentats daten de 1934 i corresponen a Pere P. (ometrem els llinatges per no ferir la sensibilitat de ningú) que hi va romandre quatre dies en el mes de desembre i que per ell s’hi gastaren 15 pessetes amb cinquanta cèntims per aliments i manutenció, i el del nin Bernat S. que tingué “una mort desgraciada” en el mes d’octubre.

Durant la segona República Espanyola la gestió dels components del patronat de la fundació de l’hospital de Sencelles fou posada en entredit per part de l’Ajuntament. Els que formaven la corporació municipal retreien, l’any 1931, una certa tardança en executar la voluntat del senyor Robust i manca d’interès en que “hasta la fecha los pobres de esta localidad puedan beneficiarse del servicio de dicho hospital”.

Amb aquests pretexts acudiren al Governador Civil de la Província que era adepta a la República (altre en mancaria), perquè “obligara a los administradores

de referencia al cumplimiento urgente e ineludible de tal legado abusivamente incumplido”. No escatimaren, tampoc, mitjans per ventilar els seus arguments a tot el poble, publicant-los en un fullets de sortida anual titulats Memoria de la Gestion Municipal del Ayuntamiento de Sancellas i en fulls volanders que es fixaven als caps de cantó dels carrers principals i es repartien per cases i cafès.

Eren un caramull d’improperis que molt bé s’avenien en l’ambient persecutori que sofrí en aquells dies el rector de Sencelles, Don Guillem Parera, com a representant de l’Església Catòlica, i els seus immediats col·laboradors, tema que tot i que hem tractat en altres treballs, mereix una anàlisis més profunda. De tot això s’hagueren de defensar els administradors de la casa donant a conèixer el balanç econòmic de la mateixa, el qual tot i que no feia entreveure cap gran activitat d’atenció a pobres, si que demostrava la bona voluntat i honorabilitat dels mateixos.

Paral·lelament a una plagueta de l’arxiu de la Rectoria s’hi anava anotant puntualment, totes les quantitats que s’entregaven, procedents de les altres vint-icinc mil pessetes que el mateix Don Francesc Verd havia llegat en el seu testament com almoina per els pobres de Sencelles i que administraven els mateixos marmessors.

Amb mossèn Felip Alcina i Amengual al capdavant de la Parròquia de Sencelles, en qualitat d’ecònom, canviaren les coses i podem parlar dels antecedents d’una nova etapa del nostre hospital. Amb visió de futur, com qui intuís que amb el temps s’hauria de convertir amb una institució de pes i amb consciència dels nous signes del temps s’emprengué una operació força beneficiosa per a la entitat.

En primer lloc es posà a la venda l’antiga seu de l’Hospital de Sant Francesc, al carrer de l’Església. I

amb els diners que en van obtenir, els marmessors de la fundació, van comprar a les Germanes de la Caritat la casa de Son Bessó, en el carrer de la Pau, quasi veí al seu convent, que elles havien adquirit per deixa testamentaria i que, durant alguns anys, tingueren llogat a l’Ajuntament com a caserna de la Guardia Civil.

El projecte de la Residència Sor Francinaina es va gestar i materialitzar amb el rector mossèn Felip Guasp i Nadal, el qual va comptar amb el decidit i incansable suport de la superiora del Convent, Sor Catalina Rosselló i Sastre.

Ambdós, podem assegurar, foren l’alma mater d’aquesta benèfica empresa. El dia de Santa Àgueda de 1976 el rector ja anunciava, durant el sermó de l’ofici, que tot estava encaminat i que les passes que es donaven eren bones.

Coincidia també que quan va morí na Maria Llabrés de Can Renyina, que durant molts anys serví a la senyora de Son Saletes i l’havia feta hereva de tots els seus bens, tenia fundada una obra pia a favor de la construcció d’una residència per a majors a Sencelles.

Aquella, que era administrada pel Pare Gaspar Munar, m.SS. CC., va caure, com diem en bon mallorquí, com un bunyol a dins la mel. Primerament es va constituir la nova junta del patronat de la Fundació Hospital Sant Francesc d’Assis que hauria de gestionar el nou projecte. La formaven el rector, dos marmessors del patronat antic que foren en Miquel Ferrer de na Cavallera i l’amo en Ramon Morey, el batle, el jutge i el metge titular de Sencelles, un capellà fill del poble que fou D. Bartomeu Oliver, un mestre d’escola que fou D. Andreu Sunyer i Antoni Valles de Can Merris, en representació dels familiars de la dita Maria Llabrés.

La primera actuació fou adquirir la casa i corral que deien Can Panada, existent entre Son Bessó i el Convent, i així poder ampliar

23

la construcció. Les obres foren adjudicades a mestre Miquel Ferrer, Reiet. Un cop enllestides les habitacions i les sales foren vestides a tota casta de mobles que la gent anava donant. El dia 27 de Febrer de 1977 fou inaugurada la nova residència Sor Francinaina i en pocs dies ja hi passaren a viure els primers residents.

De llavors ençà han estat molts els sencellers i fora vilans que han trobat a la nostra residència una llar on sojornar els anys postrers de la vida, en un ambient autènticament familiar i amb totes les atencions.

Els membres de les diverses juntes no han escatimat esforços ni mitjans per mantenir i actualitzar la casa. El personal que hi ha treballat o hi segueix treballant ho fan amb entrega i professionalitat.

Els voluntaris cedint el seu temps i els millors dels seus sentiments altruistes per dedicar-los a aquelles persones majors que han estat i son els nostres mestres de

Redacció: Joan Florit i Horrach Jordi Llabrés i Sans Guillem Mut i Llabrés Col·laboradors: Biblioteca de Senccelles Martí Cirer Rafel Cladera i Llabrés Jaume Perelló i Llabrés Jane F. Sutcliffe Antoni Vallés i Perelló Guillem Zuazaga i Llabrés

24

REVISTA SA SELLA sasella@hotmail.com C/. A. Llabrés Mudoi, 18 07140 Sencelles (Mallorca) Edita: Centre Cultural de Sencelles.

la vida. Els familiars dels residents, davant totes aquestes realitats romanen tranquils i convençuts de que aquells que estimen estan en bones mans i esguard segur.

I de les Germanes de la Caritat que han viscut i s’han desviscut per la casa que en podríem dir...

La seva entrega ha estat total envers la institució i l’amor que han donat als nostres majors s’ha abocat a desmesura. Ni aquestes paraules ni cap de les que un dia es poguessin gravar en pedra, podran agrair mai el seu abnegat i amatent servei. Malgrat la darrera comunitat religiosa quedés suprimida dia 16 de novembre de 2015 el record que han deixat perdurarà de manera inesborrable. Personalment he de dir que m’alegre molt, en anar a la Residència, que com a testimoni de la presència de les nostres estimades monges, presidint una de les sales, hi ha la imatge de l’Apòstol de la Caritat, el Pare Sant Vicenç de Paül. Esperem que sigui així per molts anys.

Coberta: Alegoria de tardor a Lledoners. Foto: Jaume Perelló i Llabrés.

Contra portada: Orquídia Orchis Conica. Foto: Rafel Cladera i Llabrés. .

Depòsit legal: PM-400-89 Impressió: Gràfiques Rubines, Binissalem.

Els articles d’aquesta revista expressen únicament l’opinió dels propis autors.

Pàgina web:

www.sasella.org

Amb la col·laboració de:

MartĂ­ Cirer de can Garrit

25

Carrosses de Santa Ă&#x20AC;gueda 2019

26