Sa Sella 159

Centre Cultural de Sencelles_Número 159_Octubre / Desembre 2018_4€

Excavacions en el cementeri de Sencelles Joana Maria Cerdà de Tinons Florista Futbol a Sencelles Del Món fins a Sencelles

Es racó de sa cuina Maria Vich i Cirer

Prebes farcits de llagostins Les reunions familiars en temps de les festes de Nadal, al voltant d’una taula, és una figura molt entranyable. Padrins, pares, fills, nets, tios, ties, cosins/nes. Tota la família celebrant la festa més entranyable de l’any.

Per estar amb harmonia amb l’ambient familiar, un plat de luxe. Si els pebrets són petits, ho podeu servir com aperitiu, si al contrari, són més grossets, és un esplèndid primer plat. A més, pot estar fet del dia abans, i en el darrer moment, posar-ho al forn. Animeu-vos i quedareu com unes grans cuineres.

Ingredients per a 4 persones: 12 pebres del piquillo. 250 g de llagostins. 1 porro. 250 g de bolets. (si teniu esclata-sangs mallorquins, serà un plat extraordinari). 500 ml de llet. Farina. 1 grell. Jueverd. 75 ml de vi blanc. 200 ml de brou de verdures. Formatge rallat. Sal, oli d’oliva i pebrebò.

Preparació: Pelam els llagostins i els tallam a trossets. Feim nets els bolets i el porro, i els tallam finets. Sofregim el porro amb poquet oli, uns 10 minuts.

Afegim els bolets, els ofegam fins que es beguin l’aigua que han deixat anar i salpebram. Afegim un poc més d’oli i una cullerada de farina, i la dauram. Hi abocam la llet i ho courem 8 minuts remenant. Incorporam els llagostins i prosseguim la cocció altres 2 minuts. Retiram i deixam temperar.

2

Feim net el grell, picam i sofregim amb poquet oli fins que estigui tou.

Afegim una cullerada de farina, la torram remenant, i empolsegam amb el jueverd. picat. Abocam el vi i deixam reduir. Afegim el brou i coure 3 minuts. Assecam el pebres amb paper de cuina, els farcim amb la beixamel de marisc i els passam dins una greixonera, millor de test.

Els cobrim amb la salsa de jueverd, i empolsegam, els pebres, amb el formatge rallat i gratinam fins que la superfície quedi doradeta.

Qui vengui de gust, i bon profit.!

BONES FESTES DE NADAL!

Caterina Aguiló presenta dos nous llibres de narracions El passat dia 29 de novembre l’escriptora rubertera Caterina Aguiló va presentar al casal de Can Grau de Sencelles les seves dues darreres recopilacions de narracions breus. Es tracta de ‘Ni massa poc’ i de ‘Despús-ahir’.

L’autora s’ha autoeditat els llibres ja que “em feia molta d’il·lusió i ho faig.

Només és feina i doblers; i ja està”.

Abans d’acabar d’editar-los va voler comentar els seus llibres amb Sa Sella i en parlar dels seus reculls de narracions se l’il·luminen la cara i els ulls. Ha estat passant una mala temporada en qüestions de salut i la literatura és la seva passió i distracció.

‘Ni massa poc` vendria a ser un recull de contes similar del primer llibre de na Caterina que s’anomenà ‘De res, massa’, encara que ella remarca que no és la seva continuació. Es tracta de 18 narracions curtes.

En paraules de Caterina “és molt entretengut, és una casta de lectura bona de llegir i seguir, Hi ha dues narracions que sí que són llarguetes, és tracta d’Arrels i de Jénnifer que a mi m’agraden molt. Les altres narracions també són ben agradables i sorprenents.

Es poden llegir tots els contes ben a gust. Si fos un llibre molt llarg, amb moltes de personatges per ventura la gent s’embullaria, però no, qui l’agafi no el podrà amollar. Si ho dic jo, pot estar segur que és veritat, ja que jo som molt crítica amb mi mateixa”.

L’altra recull de narracions és ‘Despús-ahir’ que conté 23 contes. És bàsicament autobiogràfic “encara que vaig haver de fer canvis, uns finals que són de ficció. Pot funcionar tant si saps que és autobiogràfic com si no. Són flaixos, anècdotes de coses que jo record de quan era petita, aspectes que em varen

quedar gravats i que ara n’he fet narracions. Van des de les primeres imatges que tenc, de quan vaig començar a tenir ús de raó, fins més o manco l’arribada de l’adolescència, que en va marcar en saber la mort de mon pare. Que sigui sobre la meva vida no tendrà importància pel qui s’atrevesqui a llegir-lo ja que també es veurà reflectit als escrits i pensarà que no és la meva vida sinó també la seva. Som devers l’any 1956 i saps com és de diferent la vida de llavors amb la d’ara!. Jo vaig tenir una infantesa trista. Quan tenia sis anys, i el meu germà quatre, ens vàrem quedar sense pare perquè va haver de fugir de la justícia ja que feia de contrabandista i l’havien d’empresonar. Va emigrar a Veneçuela, per fugir.

Les narracions van del que ens passava... des de la nevada fins a com era anar a comprar oli.”

Joan Florit i Horrach

A l’hora de destacar-ne algun, l’autora no vol escollir ja que “no en puc triar cap en concret.

Alguns són molt divertits perquè les coses que et passen durant la infantesa, jo sent una nina de 6 anys, són així, com per exemple descobrir el món durant un estiueig a Banyalbufar jo que pràcticament no havia sortit de ca meva”.

El llibre també ha estat presentat a can Oleo (Palma), l’escola d’Art (Palma), Lloret i Inca.

3

Noticiari Agència de Selleters

Setembre Dia 1. Sopar. De carrer, d’estiu, amb pa amb oli a la plaça de Jornets.

Dia 8. Entrada. Del nou rector, Josep Adrover Vallbona, de la parròquia de Sant Pere a Sencelles.

Dia 8. Pujada. A Lluc de la Part Forana amb participació de binialers i sencellers.

Dia 9. Jornada. De portes obertes a les excavacions del jaciment des Turassot situat a Costitx i que forma part de la Ruta Arqueològica Sencelles - Costitx. La finca, que té un total de 12 quarterades, és propietat del metge senceller Nadal Campaner, que ha cedit a l’ajuntament de Costitx la part on hi ha les restes arqueològiques.

Dia 11. Dos. Nous llibres pensa editar l’escriptora rubertera Caterina Aguiló. Un és un reculls de relats breus i l’altre records d’infantesa.

Dia 15.

P ro c l a m a c i ó .

De l’escriptora resident a Biniali Maria Antònia Oliver, com a filla predilecta de Manacor.

Dia 15. Sopar.

De carrer a la via Antoni Maura amb una participació multitudinària.

4

Dia 15. Sopar. A la fresca, a la plaça de la Puríssima, d e l s integrants de la Confraria de la Mare de Déu dels Dolors de Biniali.

Dia 16. Nou negoci. Acaba d’obrir les portes a la vila. La galeria d’art Senseless s’ha ubicat al carrer de Sor Francinaina número 51.

Dia 17. Donació. De sang a Dispensari Sor Miquela de Sencelles amb la visita de la unitat mòbil de la Fundació Banc de Sang i Teixits de les Illes Balears.

Dia 22. Sopar. A la fresca a la plaça de can Bril per donar el sus a les activitats lúdiques de l’Associació Es Pou Major.

Dia 26. Celebració. Dels 30 anys de servicis de la policia local Mila Mestre amb un homenatge organitzat pels seus companys de feina de l’Ajuntament.

Dia 27. El PI. Denuncia que ha desaparegut del Pla de Carreteres del Consell la previsió de fer unes 15 obres, entre les quasl hi ha la variant de Sencelles per treure el trànsit de l’interior del centre urbà.

Octubre Dia 1. Començament. Del treballs d’excavació de la fossa comuna de Sencelles a quatre llocs diferents per intentar trobar els cossos dels tres assassinats durant els primers mesos del franquisme. La recerca va ser infructuosa i va acabar dia 8.

Dia 2. Pagament. Dels tributs locals corresponents a l’any 2018. Dia 2 i 9, a Sencelles; i dies 4 i 11 a Biniali.

Dia 4. Inici. Del curs de swing organitzat per l’entitat Es Pou Major cada dijous a la sala multifuncional del Casal d’Entitats de Can Bril.

Dia 5. Ballada. D’inici de les activitats del curs de l’escola de ball de bot d’Es Jonc. A la Plaça de la Vila amb la música de Qanarusa.

Dia 11. Concentració. A la plaça de la Vila en record de les víctimes de les inundacions del Llevant de Mallorca. A Biniali la trobada solidària fou a la plaça de la Puríssima.

Dia 12. Dinar. Anual de la quintada de 1949 del nostre municipi al restaurant Binicomprat d’Algaida.

Dia 13. Visita.

A les vinyes del Celler de Ca Sa Padrina amb tast de vins i companatge organitzada per la delegació local de l’OCB de Sencelles.

Dia 15.

Presentada. La nova junta local de Sencelles del partit polític Ciudadanos amb Marga Robles de coordinadora; Juan Miquel, com a responsable de ciutadania i mobilitat; i Miquel Llabrés de can Manita com a REDIC. Dia 16. Reunió.

Coordinada per l’Ajuntament amb les entitats socials i culturals del municipi per mirar d’organitzar un acte per recaptar doblers per als afectats de les inundacions del Llevant de Mallorca.

5

Dia 17. Continuen.

Les activitats que es fan a les dues llars dels padrins del nostre municipi.

Com les activitats del taller de memòria a Biniali per aquest curs 2018-19.

recordar els que ja no hi són.

Dia 19. Noves.

Parades amb marquesina per a les aturades del bus del TIB es varen començar a instal·lar.

Dia 3. Cap de setmana. D’hotel per als integrants de l’entitat Pou Major..

Dia 21. Riquesa. El municipi de Sencelles figura entre els 10 primers de Mallorca, segons la riquesa declarada pels seus habitants a l’Agència Tributària. La renda bruta mitjana segons les dades de l’IRPF és a Sencelles de 24.358 euros.

Dia 26.

Sopar.

Solidari al poliesportiu cobert organitzat per El Pi amb la recaptació destinada als damnificats per les torrentades del Llevant de Mallorca.

Dia 30.

Dies.

De visita als cementeris de Biniali i de Sencelles per

Dia 31. Festa. Dels Morts celebrada al Casal d’Entitats de can Bril, organitzada per l’APIMA amb pinta-cares, pel·lícula, menjar mexicà i animació.

Novembre

Dia 4. Romeria. De Binissalem fins a Sencelles que arriba a la 15ena edició organitzada per l’Agrupació Amics dels Cavalls de Binissalem. .

Dia 9. Exposició. D’aquarel·les de l’artista britànica resident a Sencelles Wendy Spooner (19302016) al Casal de can Garau a benefici de la investigació de malalties minoritàries..

Dia 10. Taller. D’elaboració de formatge i de pa sense llevat organitzat per la Ruta Arqueològica Sencelles Costitx al talaiot de Son Fred.

Dia 10. Pujada. A Lluc des de Caimari d’uns 25 integrants de la quintada de Sencelles i Biniali de l’any 1949.

Dia 10. Torrada. Solidària a la Plaça de la Vila per recaptar doblers per als afectats de les inundacions del Llevant de Mallorca. Es recaptaren més de 4.500 euros.

Dia 14. Reforma. De la Plaça de la Vila en marxa. Ha sortita licitació el concurs d’idees per a la remodelació de l’espai. Els gabinets d’arquitectes interessats presentaran unes propostes que després seran votades pels veïnats.

Dia 15. Queixa. De l’Ajuntament davant les autoritats sanitàries per haver deixat el Dispensari Sor Miquela de Sencelles fora atenció mèdica ja que un metge tenia vacances i no enviaren substitut.

Dia

20.

Ruta.

Guiada

amb

bicicleta organitzada per la Ruta Arqueològica Sencelles - Costitx visitant els principals punts de la ruta, amb sortida i arribada al santuari de Son Corró.

Dia 22. Visita. De la unitat mòbil del Banc de Sang i Teixits de les Illes Balears per recollir, al Dispensari Sor Miquela, les donacions dels sencellers.

Dia 23. Presentació. Del nou disc d’en Marcel Cranc al teatre Mar i Terra des Jonquet de Palma.

Dia 24. Confirmacions. De 13 joves a la parròquia de Sant Pere de Senceller per part del bisbe Sebastià Taltavull.

Dia 27. Inici. Del procés per decidir els pressupost participatius per a l’any 2019 amb la campanya per trobar les 10 persones que constituiran un comitè d’impulsors d’idees.

Dia 28.

Presentació.

Al Casal de Can Garau dels dos nous llibres de l’escriptora rubertera Caterina Aguiló.

7

1a. quinzena de desembre Dia 2.

Dinar.

Solidari de Nadal de l’Agrupació Socialista de Sencelles i Biniali a benefici dels afectats per la torrentada del Llevant de Mallorca.

Dia 3.

Anunciades.

Les dates per a la celebració de les segones Jornades d’Estudis Locals de Sencelles que es faran a finals de novembre de 2019.

Dia 5.

Taula.

Rodona al Casal

Redacció: Joan Florit i Horrach Jordi Llabrés i Sans Guillem Mut i Llabrés Maria Vich i Cirer Col·laboradors: Associació Premsa Forana de Mallorca Joan Bover i Serra Joan Miquel Chacón i Nicolau Martí Cirer Toni Ferragut i Mayrata Aina Herrera Jaume Perelló i Llabrés Jane F. Sutcliffe Antoni Vallés i Perelló Miquel Vallés i Sansó Guillem Zuazaga i Llabrés

8

REVISTA SA SELLA sasella@hotmail.com C/. A. Llabrés Mudoi, 18 07140 Sencelles (Mallorca) Edita: Centre Cultural de Sencelles.

de can Garau organitzada per l’Ajuntament per celebrar els 40 anys de la democràcia.

Dia 8. Mercat. De Nadal a Biniali a la plaça de la Puríssima.

Dia 8.

Projecció.

D’un documental sobre el referèndum d’autodeterminació del primer d’octubre de l’any passat organitzat per Més per Sencelles al Casal d’Entitats de can Bril.

Dia 15.

Marxa.

Ciclista Solidària organitzada per la Penya Ciclista de Sencelles a benefici de l’Associació Zaqueo.

Dia 15. Passejada. Pre-nadalenca pel centre de Ciutat organitzada per la Fundació Bartomeu Oliver i l’Associació Pou Major amb el guiatge d’en Jordi Llabrés.

Coberta: Alegoria de tardor a Lledoners. Foto: Jaume Perelló.

Contra portada: Solarigrafia del Pou Major. Foto: Jaume Perelló.

Depòsit legal: PM-400-89 Impressió: Gràfiques Rubines, Binissalem.

Els articles d’aquesta revista expressen únicament l’opinió dels propis autors.

Pàgina web:

www.sasella.org

Amb la col·laboració de:

XVI trobada de la Premsa Forana Les revistes de la Premsa Forana de Mallorca participaren en la XVI trobada de revistes a Caimari, convidats per la nova revista Caymàritx. La trobada es realitzà el passat dia 3 de novembre amb 35 persones pertanyents a 13 revistes. Els amfitrions foren els nous companys de la revista Caymàritx, amb Maria Martorell i Xavier Bestard al capdavant.

La jornada començà amb la trobada a Ses Deveres i la recepció i cercavila amb els xeremiers del poble. A continuació es realitzà a l’església vella una taula rodona amb el lema: Caymàritx: ahir i avui de la premsa local a Caimari.

Hi participaren com a ponents: Maria Martorell i Xavier Bestard de la revista Caimari, Gabriel Mercè i Rafel Oliver Grammatico de la junta directiva de l’Associació de Premsa Forana de Mallorca. Es parlà de la història de la revista Sa Comuna, i de la posada en marxa i actualitat de la revista Caymàritx. També es parlà de

diferents temes que afecten a la premsa forana de Mallorca com: continguts, col·laboradors, realització de publicacions, revistes digitals, subscripcions, publicitat, ajuts i subvencions, etc. El públic assistent participà en la conversa, aportant informació i fent preguntes.

Es feu una pausa i un berenar a l’església vella, i tot seguit Antoni Seguí Caimari, cronista del poble, conduí una visita guiada per diferents indrets de Caimari: capella de l’església vella, Son Albertí, part alta del poble i vista panoràmica, la tafona vella, ca s’Hereu, l’església de la Immaculada Concepció i el parc etnològic.

Un dinar de germanor a Sa Tafona de Caimari, conclogué la jornada.

9

El proper 27 de febrer, festa grossa a Sencelles Associació Tia Xiroia

A hores d’ara, i des de fa un bon temps, l’Associació Tia Xiroia es troba engrescada en la preparació del programa de la propera festa de la Beata Francinaina. Com ja sabeu tots els que ens sentim sencellers i sencelleres de veritat, cada any

el dia 27 de Febrer tenim una cita obligada amb el personatge més important de tota la nostra història local, Sor Francinaina Cirer. Pel nostre poble el dia 27 de Febrer no és un dia qualsevol; en raó cada any l’Ajuntament ho declara festa local i s’hauria de reivindicar que en escriureu es faci amb lletres majúscules, remarcant tot el significat que té. Així com per exemple escrivim el 31 de Desembre, el Primer de Maig, el 12 d’Octubre i tantes d’altres diades commemoratives d’alguna efemèride rellevant. Tanmateix estam convençuts que l’any que

10

ja s’acosta de 2019, aquesta festa si que s’hi escriurà amb lletres majúscules ja que celebrarem el cinquantenari de la primera ofrena floral. Aquesta, bé ho sabem tots, ha esdevingut l’acte central i principal de tota la festa.

Era l’any 1969 quan un grup d’alumnes de l’antic col·legi del Convent de la Caritat, encapçalades per la seva mestre Sor Margalida Casasnovas i Llobera, G.C., posaren els fonaments d’aquesta tradició, mai interrompuda, ara multitudinària, sempre plena de significat, sadolla de sentiments... Creiem que la millor manera de celebrar aquest important aniversari serà demostrant que la festa és més viva que mai participant-hi tots i totes. Des de aquí ja la nostra convidada: que no hi falti ningú.

L’associació Tia Xiroia té el compromís d’oferir al poble, amb la implicació de l’Ajuntament de Sencelles, de les Germanes de la Caritat i d’altres entitats i grups locals un enfilall d’activitats i celebracions que revestiran un caire especial. No hi mancaran la música, les exposicions, la solidaritat, l’art, l’espectacle, les tradicions... I per si us sembla poc, la presentació d’un llibret que, escrit amb molta il·lusió i la col·laboració d’aquelles primeres protagonistes de l’ofrena floral, en recopilarà la història.

Excavacions en el cementeri de Sencelles Dia 21 de desembre de 2017 la consellera de Cultura, Participació i Esports del Govern de les Illes Balears, Fanny Tur, confirmava davant el Parlament que dins el Pla d’Actuació de Fosses Comunes de l’any 2018, es procediria a completar l’exhumació de la de Porreres i la de Montuïri, així com l’obertura d’altres vuit. Entre aquestes hi havia la de Sencelles on es tenia constància de l’enterrament de dos montuïrers afusellats en el mes de setembre de 1936, Josep Miralles Garau i Josep Serra Joan, i de Pilar Sánchez Llabrés, natural del barri de la Soledat de Palma. La poca informació de que es disposava inicialment venia recollida en un treball elaborat per Tonina Mercadal, a petició de l’associació Memòria de Mallorca. Amb base a aquesta feina inicial i una vegada les tasques d’excavació foren assignades a l’empresa Aranzadi, especialitzada en aquests afers, es va iniciar una segona fase de documentació.

Aquesta va incloure una exhaustiva recerca de documentació a l’Arxiu Històric de Sencelles i de testimonis orals i escrits. Vaig tenir la satisfacció de treballar en aquesta etapa, juntament amb Francisca Cardona López, de la dita empresa Aranzadi, que era qui anava reunint i interpretant tota la informació que vam poder recollir. Entrevistàrem a persones majors del poble o vinculades amb la història del cementeri de Sencelles, que creiem que podrien aportar alguna data interessant.

Després de tot això, les conclusions a les que s’arribaren no eren massa satisfactòries ni esperançadores. Tot indicava que aquells enterraments es realitzaren d’una manera sigil·losa i, com és evident, davant pocs testimonis presencials. Pel que sembla, tots aquells ja han mort. Després de

la barbàrie s’imposaria una llosa de silenci absolut que els propis botxins, els que dirigiren aquella matança i els que l’encobriren, van garantir servint-se de la por que llavors s’havia estès a tot arreu. Entre les persones que vam poder consultar eren habituals les respostes com: “a casa mai vaig sentir parlar d’això, tothom callava” o “vaig tenir les primeres notícies d’aquestes persones enterrades a Sencelles quan ja havia entrat la Democràcia”.

Jordi Llabrés i Sans, cronista oficial de Sencelles

La documentació de la que es disposa i altres testimonis feien que els punts d’interès on s’havien de centrar les tasques d’exhumació eren a la part més baixa del cementeri, coneguda com el cementeri vell. L’any 1936, quan tot el recinte era propietat de l’Església, aquesta parcel·la era considerada de titularitat civil i on hi tenien una part reservada els suïcides i apòstates. A més era l’únic punt on s’hi feien enterraments a dins la terra, ja que ho facilitava el mateix sol que no és pedregós ni rocós.

Cal tenir en compte, també, que de tot el cementeri era la part més apartada, reservada i inaccessible. Pel que sembla, en aquell moment l’entrada que hi ha al devora de la tomba de la Beata Francinaina estava tapiada i la part alta del cementeri només es comunicava amb aquesta més baixa per una rampa de difícil accessibilitat que va existir fins, entorn de, 1981.

Una altre aspecte que no ha jugat favorablement va ser tenir constància de dues mondes generals. Una monda, en el llenguatge funerari, és el treball de neteja del sol que ha estat destinat a enterraments. És a dir, remoure la terra per treure’n les restes òssies i apartar-

11

les a un lloc destinat a aquesta finalitat, normalment una ossera. Entre 1949 i 1951 es va realitzar la primera traslladant les despulles trobades a un clot que s’obrí just al devora de la paret de l’enfront de l’escalonada principal del cementeri. El mateix lloc on, després, s’hi construïren a sobre una part dels nínxols de la Via de la Concepció. L’altre neteja es va realitzar l’any 1980 i les restes foren dipositades a l’ossera que hi ha a la Via de Sant Pere, just al costat de la capella principal del cementeri.

12

Amb tota aquesta informació reunida en els informes realitzats en les etapes prèvies, s’anuncià que dia 1 d’octubre de 2018 s’iniciarien les tasques d’exhumació.

Mitja dotzena d’arqueòlegs i antropòlegs, i també alguns voluntaris, tots sota la coordinació de Jaume Servera treballaren matí i capvespre durant una setmana sencera.

Davant la incertesa que oferien tots els testimonis de donar amb el lloc o llocs concrets dels enterraments que es cercaven es va decidir fer fins a quatre sondeigs en el sol del cementeri vell. Dos just a on finalitza la dita escala d’accés, un altres al devora del portalet que dona a la via pública i un dins la part enjardinada situada més al nord i entre el portal i la creu de Son Llucià. Cap

d’aquestes obertures van treure a llum els cossos que es cercaven.

En primer lloc va aparèixer una capa de terra que es veia remoguda i que, ben segur, corresponia a les mondes que hem indicat.

Després sortiren un bon nombre d’enterraments, que per la posició dels cadàvers i altres particularitats tot indicava que havíem topat amb els enterraments del segle XIX, és a dir la primera època del nostre cementeri rural de Sencelles.

Dia 9 d’octubre, en un acte senzill però molt sentit, es donaren per acabades les tasques d’excavació. S’hi feren presents familiars de les tres persones que, aquest cop, no han pogut esser localitzades i intervingueren Manel Santana, director insular de Memòria Democràtica del Govern de les Illes Balears, Joan Carles Verd, batle de Sencelles, Jaume Servera, coordinador del Pla d’Exhumacions 2018, i Tonina Mercadal, en representació de l’Associació Memòria de Mallorca.

Tots ens havíem fet unes altres expectatives. Ens hi animava l’exhumació i posterior identificació a la fossa comuna de Porreres del cos de Miquel Ques, ara enterrat a Sencelles. Hem sentit veritablement que aquest cop no hagi estat possible. Però tenim tota la nostra confiança posada en el bon afer dels professionals que es dediquen a excavar les fosses de Mallorca i, sobretot, en que les autoritats seguiran promovent i recolzant tasques com aquesta.

Tenim l’esperança en que hi pugui haver a Sencelles, en un futur immediat, properes intervencions que siguin més satisfactòries. Ens anima veure el resultat d’altres exhumacions com la de Sant Joan, Porreres, Calvià... i desitgem, ben de veres, que també els altres sencellers que assassinaren i que es troben en diversos llocs, un dia puguin reposar en el cementeri de Sencelles, a prop dels seus.

Joana Maria Cerdà de Tinons Florista “Intent fer feina amb gent com jo. Gent querrera que ‘ha reinventat” Na Joana Maria Cerdà Ramis de can Grau va obrir una floristeria a l’octubre de 2015 al carrer dels Bons Aires de Sencelles. Na Cati Ferrer és la seva ajuda i també participa de la conversa. Entre totes dues conten i riuen de les anècdotes viscudes amb la seva feina. Duen molt de maneig però no planyen el temps perquè es respira molt bon ambient. Són molt xerradores i passen d’un tema a l’altre amb una viada accelerada.

Com varen ser els teus inicis?

Vaig començar ara fa uns tres anys. Vaig començar jo tota sola però ara en realitat som un equip amb en Pep Lluís, en Tomeu, na Núria... i na Cati que és la meva mà dreta i també l’esquerra! Tinons no som jo tota sola, és com una barca on tots hi anam embarcats.

Vaig decidir batiar la floristeria com a Tinons en honor a ma mare, na Tineta Grau, que va ser qui em va transmetre l’amor per les plantes, però posar Tineta era massa directe... i com que hi havia gent que també li deia Tinons...

I perquè a Sencelles?

Quan vaig posar el negoci a Sencelles la gent em deia ‘però nina, tu estàs segura?’, i jo contestava ‘sí, és on visc i hi tenc lloc’. Anar a Palma sempre ha estat una opció. Si ho tengués allà tot centralitzat segur que tendria més sortida però aquí és ca meva i puc anar i venir sempre que vull.

De fet, de maig a setembre la botiga està tancada i funcionam per telèfon, ja que és en aquests mesos quan tenim més feina per la temporada de noces i anam desbordats. Els caps de setmana no donam a l’abast. Quan vaig començar la botiga era més petita però hem anat ampliant i agafant

més espai a ca nostra. Les coses ens han vengut molt rodades.

Ara hem posat un raconet propi a una botiga de decoració de la barriada de Santa Catalina, és un ‘corner’ que és com si tenguéssim posat un peu dins Palma, sempre vaig amunt i avall atrafegada!

Joan Florit i Horrach

He vist que cuides molt la part d’Internet Sí, tenir una web és molt important.

Al principi no en vaig tenir però vaig veure que era necessari.

L’empresa sembla més seriosa.

A través de les xarxes socials faig molts de contactes comercials i relacions amb possibles clients interessats.

Reclamen molta d’atenció i per això em feia peresa ficar-m’hi però s’ha de tenir present que som a Sencelles, al centre però enfora de tot... i vaig veure que havia d’invertir en tot això.

Ens surt molta de feina gràcies als contactes fets per les xarxes.

Què diferencia la teva floristeria de les altres?

Jo crec que és molt clara la línia que tenim i un ram de Tinons se coneix, se diferencia, fa olor, no són els típics... tenen un toc diferent ja que mesclam molt, hi posam coses naturals del camp i de temporada com garrover, mata, plantes aromàtiques i imaginació. A mi m’agrada molt combinar en funció de l’època de l’any.

13

Sencellers amb iniciativa per aturar-me i ja estic tramant coses noves... no tenc temps de gaudir el que he aconseguit.

Quina ha estat la feina que més recordes?

D’estiu: peònia, rosa anglesa, dàlies... i d’hivern altres coses. A Palma agrada molt i funcionam molt bé. La gent que ve a Tinons ho té superclar, saben com feim la feina i la gent hi confia.

Quina formació tenies?

14

Vaig fer una formació oficial sense pensar si això m’agradaria o no, era un curs del Govern. Vaig notar però que em faltava cosa i em vaig apuntar a l’Escola Catalana d’Art Floral. És una institució que té molt de prestigi i és molt reconeguda.

Varen ser 6 setmanes amb un estil molt modern, on usàvem fils de ferro... em va anar molt bé en qüestió de tècnica però no acabava de ser el que jo volia, no m’hi trobava còmoda, encara que aquí va ser quan vaig obrir la botiga.

Després vaig fer a Madrid uns cursos, que m’encantaren, a Sally Hambleton Flower School. Na Sally és la meva musa Espanya, he fet tots els seus cursos, l’admir molt com a persona, no només com a florista! Més tard ja vaig pegar a Londres... i... fatal perquè ja no em conform amb res! cada vegada en vull més! Hi tornaré! Una setmana a Jay Archer Floral Design Flower School va ser revelador, estic en tràmits per tornar a Anglaterra, encara no sé exactament on perquè estic dubtant entra dues escoles, però segur que hi torn!

Al final, trob que el que em falta és temps, no tenc un moment

La veritat és que no podria destacar així ara cap feina en concret de les que hem fet però n’hi ha hagut de molt curioses com la decoració amb flors d’una habitació de l’hotel Sant Francesc per a un Trunk Show del dissenyador Sebastian Pons que hi presentava una col·lecció. També vàrem riure molt amb el que ens passà quan ens demanaren, des de Dallas (Texas), de decorar un saló on un hoteler havia de fer una festa. Era dins un creuer que havia d’atracar a Palma. Era el creuer més gran del món: el Symphony of the Seas que feia una escala de sis hores, i imagina’t, arribam al port, noltros dues amb la nostra furgoneteta que pareixia minúscula i allò era enorme! i venga controls, i venga mostrar documentació... i venga inspeccions i venga explicar què veníem a ver... era pitjor que passar una duana! Al final, literalment ens treuen de fora i ens engeguen perquè ja havien de salpar i aquí les dues que encara trullàvem per allà de dins donant els darrers retocs al saló privat. És que ens involucram tant i volem que quedi tan bé que no escatimam temps!

Na Cati també recorda que va passar molt de gust de com va quedar el Casal Balaguer per a la festa privada de l’Associació de Galeristes (entitat que organitza la Nit de l’Art) el vespre abans. Érem allà component les flors al carrer Unió i la gent s’aturava a donarnos l’enhorabona i a demanarnos d’on érem! Semblàvem artistes fent una exposició en viu!

Qui són els teus clients?

Gent d’aquí i molt d’estrangers.

Tant la gent de Sencelles com

els estrangers, la veritat és que ens fan molt de cas. Un 70% de la feina jo diria que són noces. El 30% restant seria negoci aquí a la tenda amb clientela molt repartida, de Sencelles, dels pobles veïnats, residents estrangers que s’aturen en passar.... En el tema de les bodes bàsicament són estrangers i la gent s’hi gasta fortunes. A vegades ens fan unes comandes que.... jo dic, si s’han gastat això en flors imagina’t que ha de valer el banquet, la roba, les joies que duen... quedam admirades dels llocs tan luxosos on hem estat per decorar celebracions. Hem tengut clients molt famosos, bé supòs, perquè són molt seguits a les xarxes. Per exemple hem sortit a rotlo pel tot el món amb les noces d’una actriu portuguesa, a Masterchef, a una festa del music de Los Angeles Sven Martin, l’any que ve decoram una celebració de l’editora de la revista Glamour, etc.

I d’aquí han satisfaccions...

vengut

Sí, quan un client et diu ‘ens encanta el que fas, ha quedat molt bé’ és el millor reconeixement que podem tenir. És molt agradable quan veus que la gent valora el que fas. Som molt perfeccionista.

Estic molt satisfeta d’haver sortit a l’especial de noces de la revista Elle, a Vogue, a Hol.... et dona molta visibilitat i és una difusió que ens funciona molt bé per aconseguir presència a les xarxes i nous clients.

Idò veuràs ara que sortireu a Sa Sella!

Ha ha ha... la veritat és que les coses ens han vengut molt rodades. El tema de les xarxes socials ho duc directament jo però la web ho he hagut de donar a fer perquè ja no podia amb tot.

La web ho duu una al·lota de Barcelona molt lluitadora... és que m’agrada fer feina amb gent com jo, gent guerrera que s’ha hagut de reinventar. La vida dona moltes

voltes coincideixes amb molta gent i les feines es creuen.

Com és això?

Idò mira, jo feia feina d’administrativa a unes oficines públiques.

No m’agradava la meva feina, però era còmoda i aguantava.

Tenia 35 anys, dos fills i de cop, amb les retallades de la crisi, fan un ERO i em trob al carrer. La vida a vegades et fa aquestes coses i si per ventura no et donen una galtada a temps, no t’espaviles. Jo vaig pensar: no hi ha dia que no surti el sol!, ho vaig agafar com una oportunitat i em vaig posar a estudiar anglès a l’Escola Oficial d’Idiomes, amb classes particulars, anava a Manacor... La gent que es queda sense feina ho té malament però jo els dic que jo, llavors, no estava a 0 sinó que començava de -10.

D’on surt el material que usau?

La flor fresca ve cada setmana nova. Tot ho tenim molt fresc i els clients ens ho reconeixen perquè els duren un munt i per això repeteixen. Cada setmana solem canviar la paleta de colors; aquesta setmana ha pegat pel lila i el taronja. Les plantes les compram directament a Holanda i ens ve directe, passa per Barcelona i cap a Sencelles. La flor ve de València perquè hi tenim un molt bon proveïdor. El que tenim d’exterior ve de Mallorca, de Sant Joan.

Hi ha projectes de futur?

Funcionam molt per Internet i ara estam acabant de perfilar el Mallorca Wedding Collective un projecte de diversos professionals de tot el que envolta planificar i programar unes noces a Mallorca, des de fotografia a decoració floral, etc.

15

Noticiari parroquial Jordi Llabrés i Sans

Solidaritat de la nostra Parròquia amb el llevant de Mallorca Després de la consternació que visqué Mallorca sencera, a mitjan mes d’octubre, a causa de la tromba d’aigua que va assolar el llevant de Mallorca, es posaren en marxa tots els dispositius de solidaritat possibles. Als allaus de voluntaris i professionals que es traslladaren a la comarca per prestar qualsevol ajut que es presentés necessari, no es feren esperar les campanyes per recollir donatius. La nostra Parròquia de Sencelles, responent a la crida del Bisbat de Mallorca, durant les misses del cap de setmana del 13 i 14 d’octubre, va recollir i entregar 822’73 euros. El diumenge següent el senyor rector va agrair als parroquians tanta generositat.

Catequesis parroquial Amb l’inici del nou curs i la represa habitual de totes les activitats parroquials, dia 20 d’octubre es principiaren de bell nou les trobades de la catequesis.

Aquestes, segons cada nivell, es realitzen els dissabtes capvespre utilitzant els locals del novell centre

16

parroquial “Sebastià Molinas i Amengual”, de la Plaça de l’Obra.

El tercer dissabte de cada mes es celebra l’Eucaristia preparada per l’equip de catequistes i en la que hi participen tots els grups.

El nombre, gens despreciable, de nins i nines que en el present curs hi participen és el següent: 10 en el de pre-comunió, 6 que es preparen per rebre el Sagrament de l’Eucaristia, 13 en el grup de post-comunió i 13 joves i al·lotes que s’han preparat per la Confirmació. L’entusiasta equip de catequistes actualment està format per Francisca Campaner, Antònia Ferragut, Catalina Fiol, Cristina Mercader, Jerònia Campaner, Maria Magdalena Saurina, Maria Zuàzaga, Mossèn Pep Adrover i Jordi Llabrés.

Tots Sants i Fidels Difunts Després d’alguns anys fora poder-se celebrar, el nou rector de Sencelles havia anunciat que aquest any en el cementeri hi hauria missa el dia de Tots Sants. La notícia fou rebuda enmig d’una satisfacció general, però malauradament el temps va impedir la celebració en aquell lloc tan estimat i respectat per tots. Previ avís, fou a l’església parroquial i aquesta, com de costum, s’omplí de gom en gom.

Donat que a l’hora d’acabar no plovia, mossèn Josep Adrover, va proposar que els presents que volguessin l’acompanyessin fins al lloc de repòs dels nostres avantpassats i allà hi feria un respons. La resposta de la gent fou quasi absoluta, convertint aquell improvisat acte amb una senzilla celebració plena de sentiment. El dia dels Fidels Difunts, al vespre, es va celebrar un solemne funeral en sufragi de tots els nostres difunts, especialment per aquells 25 germans nostres que ens han deixat en el transcurs d’aquest

darrer any. Per cada un d’ells, davant la imatge del sant Crist hi havia encesa una llàntia, que després seguiren cremant a la capella de les Ànimes.

Confirmacions Dia 24 de novembre de 2018, escaient-se aquest any la vigília de la festa de Crist Rei de tot el món, la nostra Parròquia va viure amb molt de goig que tretze joves i al·lotes sencellers rebessin el sagrament de la Confirmació, manifestant així públicament, davant tota la comunitat, el seu compromís de voler seguir viure en clau cristiana.

Per aquest motiu rebérem la visita del bisbe de Mallorca, Monsenyor Sebastià Taltavull. A l’hora convinguda els confirmands, amb els seus padrins de confirmació i el senyor rector, esguardaven l’arribada del bisbe a l’escalonada de l’església. La celebració fou

molt participada i animada, preparada fins al més mínim detall pels mateixos joves. Un cop acabada, els nous confirmats es feren la fotografia de rigor amb el prelat, la clerecia i l’escolania. I després, juntament amb les seves famílies, obsequiaren a tots els presents amb xocolata calenta i quarto a davant la rectoria.

Coses d’en Martí A principis des segle XIX, s’Ajuntament de Sineu va decidir posar en marxa sa carretera SineuPalma. Fins aquells moments era un camí de carro. S’Ajuntament de Sencelles i es de Santa Eugènia varen decidir col·laborar i varen començar ses obres. Aquesta decisió es va prendre perquè es carros de Sineu, Santa Eugènia i Sencelles l’usaven quan se n’anaven a vendre verdures i molts d’altres productes que es dissabtes compraven es ciutadans.

S’ajuda que reberen des de Ciutat per fer-la va ser que treien es que estaven tancats a sa presó i també hi enviaven esclaus que tenien es senyoriu. Es presos venien guardats per guàrdies.

A Sencelles hi havia un esclau, anomenat Ahmet, que tenien

es senyors de can Grau. A favor d’aquests senyors hem de dir que mai el tractaren malament, al revés, el tenien com un més de la família. En aquests esclaus els deien tartesos, que són es actuals espanyols.

Martí Cirer

17

Futbol a Sencelles Entrevista a Joan Roig Cirer de can Negret Joan Miquel Chacón i Nicolau

Va néixer a Sencelles el 27 de maig de 1940.

En Joan Roig Cirer “Negret”, és un dels pocs jugadors de futbol que ens queden a Sencelles, que han tingut la sort de conèixer i viure el futbol a tots els camps que han existit al nostre poble. A més, com a batle de Sencelles, és una de les veus que, com a jugador i com a veïnat, ha viscut molt de prop una part molt important del comportament social dels sencellers vinculats a l’esport, i en concret al món del futbol. Per mi ha estat un plaer, he passat molt de gust entrevistant en Joan, amb qui podríem passar hores i hores, no només parlant de futbol, sinó de la història de Sencelles, la part de la història del nostre poble, que li ha tocat viure. I que ell coneix tan i tan bé.

Quan parla la veu d’en Joan “Negret” batle, ho fa amb orgull, però a la vegada, amb una humilitat de la que t’és impossible quedar indiferent. No cerca ni braveja mai de medalles de tota la feina que va fer. Ni reconeixements, ni alabances. Les plaques d’espais que va inaugurar (carretera d’Inca, els habitatges de Protecció Oficial,

el Local de la 3a. Edat, el nou Ajuntament, la coberta del Mercat, el Local del metge, i evidentment, el camp de futbol) qualque bandarra les va arrabassar del seu lloc. Ningú les va tornar a posar, però sí que qualque veïnat, n’ha trobat algunes d’abandonades i les ha tornades a en Joan!

Aquesta és la veu d’una persona que estima el futbol i el seu poble.

La infància i el futbol. El camp de Son Saletes De menut amb sos amics jugàvem als carrers del poble. Però si volíem veure futbol de bon de veres, anàvem a la finca de devora l’actual benzinera, a Son Saletes.

Allà encara ara li diuen, alguns de la meva edat, “sa tanca des camp de futbol”. Noltros teníem nou o deu anys i hi anàvem allà a veure els més grans que hi feien partits amistosos. Va ser el primer camp de futbol que hi ha hagut al poble.

D’aquella quintada que hi jugava en aquell camp, només hi queda viu en Joan “Tonses”, que era més major que noltros. Era la dècada dels anys quaranta. Podem dir que el futbol, com a esport organitzat en fer partits amistosos, amb equips lluint equipacions oficials i amb un camp que volia ser també oficial -i que no ho era!- va ser introduït a Sencelles a partir del 1940.

El camp de ca s’Òliba, propietat de la família de can Molinas

18

En Felip es rector, va demanar permís a la família de Can Molinas per emprar una part de la finca de devora l’Era d’en Pelat, per a que hi jugàssim els joves que dúiem la curolla de jugar a futbol. Allà es va fer un camp, amb porteries reglamentàries i tot. Els nostres entrenadors eren en Xisco Viquet i

don Bartomeu Capità. Record que en Xisco Viquet era s’ànima des futbol a Sencelles. Feia de tot, i et donava tot lo que necessitassis, era molt generós amb noltros.

Allà hi jugàvem partits amistosos contra equips d’altres pobles.

Els partits sempre solien ser calents i hi havia coces i tocs.

Anys després, es jovent vàrem tenir una disputa amb es rector don Felip i es va acabar l’acord amb la família de Can Molinas.

Haguérem d’anar a cercar-nos sa vida per fora vila si volíem jugar a futbol. Els meus companys futbolers eren en Joan “Rei”, en Pep “Viquet” i en Toni “Pou”.

El futbol als sementers de fora vila: Son Mut i la finca de can Ramon Just davant de la finca d’en Pep “Gorreu”, hi ha el sementer de Son Mut. Allà va ser el nostre nou camp de joc. Primer de tot, ho havíem d’espedregar, aquell tros estava ple de macs. Llavors, per fer les porteries, anàvem al pinar de don Toni “Apotecari”, que es troba al camí de Montuïri i pega a la carretera d’Inca, a cercar bones banques. Amb un vencís i dues branques fèiem les porteries i després marcàvem el camp.

En Ramon Morey, que feia de pagès i duia finques, també mos va deixar durant un temps un sementer que donava a la carretera de Costitx.

Allà també havíem de fer el mateix procediment per poder jugar-hi.

El camp de la Màniga L’amo en Bartomeu “Merris”, que també era un dels apassionats del futbol des de sempre, mos va ajudar a moure un poc de trull per demanar un camp de futbol més digne i millor condicionat.

L’Ajuntament d’aleshores, va arribar a un acord amb Sa Nostra, i compraren una finca privada al Camí de la Màniga. En aquell camp s’hi jugaren molts de partits,

al principi amistosos, i llavors ja de competició oficial, quan el Sencelles jugava a les lligues de regional.

Sempre hi havia molt d’ambient.

Sencelles ha estat sempre un poble amb gent molt futbolera.

El camp de futbol de Son Company i la batlia de Sencelles El camp de futbol de devora Son Company és el darrer que hem tengut al poble. El temps que vaig ser batle, amb l’equip de Govern d’aquella legislatura, vàrem haver de fer molta de feina per a comprar tres finques i fer-hi el camp de futbol. Vàrem estar molt orgullosos d’acabar aquell equipament per al poble. Vàrem vendre la finca on hi havia ubicat el camp de futbol de la Màniga, per comprar els terrenys de Son Company i fer-hi el camp nou. També vàrem comprar dues finques, on actualment hi ha la pizzeria de ca s’Arquitecte, i les vàrem permutar on s’hi troba ara la piscina municipal.

Anys més tard, l’equip de Govern que comandava el Partit Popular, no va fer totes les gestions que esperàvem per ubicar l’escola pública a un altre lloc d’on es troba actualment. Alerta!, que consti que jo defens que hi hagi una bona escola pels infants sencellers, però també pens que no importava llevar el camp de futbol d’on estava. En bon mallorquí d’això deim “desvestir un sant per vestirne un altre”. Em va saber molt de greu, que els sencellers mos quedàssim sense un equipament que mos havia generat moltes emocions, i donava un molt bon servei. Ara els nostres al·lots han d’anar fins a Santa Eugènia per poder jugar a futbol. Per jo va ser una mala feta que encara ara em fa molta ràbia.

19

Història de l’hospital Sant Francesc d’Assís i de la residència sor Francinaina Jordi Llabrés i Sans

20

Una de les institucions que han donat renom al nostre poble de Sencelles és la Residència Sor Francinaina Cirer, per persones majors. Aquesta, amb l’estructura que coneixem nosaltres, fou inaugurada l’any 1977, però els orígens històrics, del que altre temps la gent anomenava l’Hospital van més enllà i s’expliquen en vàries etapes. Una d’aquestes etapes fou la que impulsà un senceller de sentiments nobles i altruistes, Don Francesc Verd i Serra. Aquest personatge, immerescudament, quasi oblidat va morir fa cent anys junts.

L’aniversari, sembla que passarà sense pena ni glòria. Amb l’afany de rescatar-ne la memòria i deixar constància de qui fou i de la seva obra, oferim als nostres lectors i seguidors aquesta petita història.

En el segle XIX ja es discutia la necessitat de crear un hospici a la nostra Vila per atendre a persones amb necessitats bàsiques, que a les hores eren moltes. Benet Colombàs ens dona una pinzellada de com era el nostre poble en aquella centúria: “en el pueblo reinara la pobreza, la escasez, la mala alimentación, para la mayor parte de sus moradores. En 1800, el “ínfimo jornal es sólo de 8 sueldos, 6 dineros; el mayor 10 sueldos”. ¡Desgraciados los que no tienen otros ingresos que su jornal! ¡Y todavía más desgraciados los que nada tienen ni pueden trabajar, y dependen únicamente de “las limosnas voluntarias de los pudientes del pueblo”!

A tot això hom hi ha d’afegir més misèria vinguda a conseqüència de les fortes sequeres que es vivien a les hores i el greuge de que els mallorquins hagueren de contribuir, amb quantioses aportacions, per subvenir els conflictes bèl·lics que, de manera quasi permanent, destorbaven la

pau del continent. L’any 1812, el prevere Josep Barberí i Sansaloni escrivia: “La carestía de trigo continua… hay noticias ciertas que en algunas villas se han muerto personas de hambre…” I l’enginy popular també constata aquella veritat a mode d’una cançoneta que es feu popular: L’any dotze sa fam voltava Mallorca de cap a cap.

Qui volia comprar blat, de sis aumuts arrasats dos duros i mig pagava.

Aquell mateix any, també fou el de les Corts de Cádiz que van promulgar la famosa Constitució.

A partir d’aquí es formaren, arreu, els ajuntaments constitucionals.

Al de Sencelles l’hi va tocar tenir en consideració una proposta que feren Miquel Amengual, metge, i Pere Josep Ramis, cirurgià, naturals de Sencelles, en que urgien a complir el que ordenava la Diputació Provincial de que “en cada villa haya un hospicio para alivio de los necesitados, tanto buenos como dolientes”; per aquesta raó ofereixen els seus serveis de forma gratuïta, cosa que honora altament a ambdós deixebles de Galeno de Pérgamo.

Els regidors acceptaren els serveis i els va assignar una partida econòmica perquè poguessin visitar als malalts pobres i, també, als no tan pobres. De la construcció de l’hospici ni una paraula ni un fet... però la resolució municipal té els seus mèrits ja que d’aquesta manera s’establiren a Sencelles els fonaments d’una pública assistència sanitària.

Aleshores feia poc temps (1810) que havia mort mossèn Gabriel Bestard, rector de Sencelles des de 1780, el qual llegà una suma important de diners per la fàbrica de l’església i pels pobres del poble. Però aquesta obra pia fou

sotmesa a una mala administració per part dels marmessors i, anys després, un dels seus successors, el rector Gabriel Llabrés, fou acusat de deure als necessitats més de 1.300 lliures procedents del llegat Bestard.

L’any 1820 es promulgà un “Reglamento General para el establecimiento de un Hospicio de Caridad en todos los pueblos de la Província... con el objeto de socorrer la miseria de la comarca respectiva y desterrar la pordiosería”. La direcció i govern d’aquells hospicis havia de ser competència dels ajuntaments constitucionals, “no obstante para alvio de los municipales, rodeados por otra parte de graves y numerosas atenciones, podrá el Ayuntamiento ayudarse de una Comisión compuesta principalmente del Rdo. Cura Párroco, de un Contador, de un Tesorero, de un Secretario y de cuatro ciudadanos, dos del estado eclesiástico y dos del estado secular”. Aquella junta, segons el reglament, havia de reunir-se cada diumenge per vetllar pel bon funcionament de l’establiment.

El personal, per tractar-se d’un lloc de beneficència, havia de ser tot voluntari, tan sols es podria nomenar un majordom assalariat i quatre zeladors. L’economia es podria mantenir mitjançant una subscripció popular tant en moneda com amb espècies i col·locant “un cepillo en cada Iglesia de la comprehesión del pueblo para el depósito de las limosnas de los bienechores.

Estos cepillos tendrán dos cerraduras, y las llaves estarán una en poder del alcalde... y la otra en poder del Cura Párroco”.

No tenim cap constància de que fos creat l’hospici de Sencelles malgrat l’any 1821 el Rei Fernando VII sancionés una llei amb la que obligava la creació de les juntes de beneficència a cada població i que la de Sencelles fos creada dia

21 d’abril de 1822. Aquesta era formada pel batle constitucional Joan Amengual com a membre nat, Joan Ferragut, regidor, en Doctor Antoni Guasp, prevere i vicari parroquial, Pere Perelló, cirurgià, Pere Amengual, Quiam, Antoni Vallespir Dalmau i Onofre Fiol, prevere.

Dia 29 de desembre de 1835, un nou intent. Es reuneixen el rector de la parròquia i els membres de l’ajuntament per tractar l’ordre del governador civil, data del 14 de novembre anterior, segons la qual, abans del dia primer de gener, s’havien d’haver establit hospicis a tots els pobles on no n’hi havia. Així fou nombrada la Junta de Beneficència de Sencelles que hauria de procurar uns establiments a la Vila i a Costitx, aleshores, encara llogaret depenent de Sencelles. Sembla que la proposta, una vegada més, passà sense pena ni glòria. L’any 1849, responent a una circular del govern polític, l’ajuntament comprova que aquí “no existen ninguna memoria, obra pía o fundación destinada a beneficencia”, i així seguiren desateses moltes de les necessitats bàsiques de llavors.

Intentam aprofundir amb els que podem anomenar capítols anteriors de la història de la nostra Residència Sor Francinaina perquè així veiem que quan fou posada en marxa aquesta, es donava una resposta a una necessitat i una reivindicació prou antiga.

L’any 1918 sorgeix el que fou l’embrió de l’actual residència.

El dia de Sant Josep d’aquell any entregà l’ànima a Déu, Don Francesc Verd i Serra, conegut més popularment a Sencelles com el senyor Robust. L’acta de defunció que hem pogut consultar a l’arxiu del Jutjat de Pau de

21

22

Sencelles és com segueix: “En la villa de Sansellas, provincia de Baleares, a las horas catorce del día diez y nueve de Marzo de mil novecientos diez y ocho; ante D. Jaime Aloy Cirer, Juez Municipal suplente, y D. Antonio Cirer Ramis, Secretario, Letrado, compareció Bárbara Serra Tomás, natural de Sansellas, mayor de edad, estado civil soltera, domiciliada en esta villa, calle de son Arrom número trece: manifestando en calidad de criada del difunto, que D. Francisco Verd Serra, natural de esta villa, edad de ochenta y un años, domiciliado en la casa del declarante, falleció a las horas ocho del día de hoy, en su propio domicilio, á consecuencia de asistolia según certificación facultativa que presenta para obtener la correspondiente licencia de enterramiento. Es vista de esta manifestación y de dicha certificación facultativa, que queda archivada, el Sr. Juez municipal dispuesto que se extendiese la presenta acta, consignándose en ella, además de lo expuesto por el declarante y en virtud de las noticias que se han podido adquirir, las circunstancias siguientes: que el finado era de estado soltero en el acto de su fallecimiento: que otorgó testamento cerrado con arreglos a las prescripciones del Código Civil vigente. Que era hijo legítimo de Juan Verd y de Catalina

Serra, ambos de esta naturaleza, difuntos y que á su cadáver se habrá de dar sepultura en el cementerio de esta villa. Fuero testigos presenciales Antonio Verd Gamundí y Juan Cirer Cirer, mayores de edad y de este vecindario. Leída íntegramente esta acta, é invitadas las personas que deben suscribirla á que la leyeran por si mismas, si así lo creían conveniente, se estampó en ella el sello del Juzgado Municipal, y la firmaron el Sr. Juez, los testigos, y por la declarante que dijo no saber lo hace a su ruego Antonio J. Cirer de esta vecindad y de todo ello como Secretario doy fé”.

Hem pogut esbrinar algunes qüestions sobre la biografia de Don Francesc Verd. Tot i que la casa pairal de Can Robust era al carrer dels Jardins (la que actualment coneixem per ca Don Bartomeu Merris), Don Francesc vivia al carrer de Son Arrom (casa actualment coneguda per Sa Talaia). Aquí hi va passar les seves velleses assistit per Bàrbara Serra, una dona de bones costums coneguda en el poble per na Bàrbara Patró i que era l’encarregada de confeccionar les hòsties per consagrar a la Parròquia.

Els anys de joventut partí a “fer les amèriques” a l’Argentina i quan retornà a Sencelles vingué amb una important solvència econòmica que l’hi permeté de portar una vida folgada i ben acomodada. En aquesta època la gent el començà a anomenar, familiarment, s’Indiano Robust o es Millonari Robust i, realment el seu comportament era el propi d’aquest extracte social que hom anomenava “indianos”.

Els mateixos vesins de Sencelles, donada la fortuna que arribà a atresorar a l’estranger i per que ben aviat feu gala dels costums que adoptaren aquells emigrants, l’hi tributaven una mena de consideració i prestigi. Els hàbits i costums d’aquella gent, i en el cas de Don Francesc Verd no hi havia excepció, es manifestaven en la forma de

vestir, normalment amb “traje” de colors clars, complementat amb el típic capell panameny i amb rellotge de butxacó amb cadena d’or. Era habitual que establissin el seu mecenatge en institucions de beneficència o culturals, subvencionant la construcció d’escoles, esglésies, hospitals, hospicis, asils, etc.

Poesia a una malalta d’Alzheimer Joaneta, a on ets, que no te veig per ca nostra?

Si sabessis lo que em costa empassar-me aquests fets me’n faries una mostra de tornar més que tard, prest.

Sabia que això anava a passar-nos qualque dia, i jo, d’una part frissava perquè només pensava que cuidar-te com tocava dins poc temps ja no podria; però tampoc te tendria, tots els vespres somiava.

Ja m’havien avisat que bo de dur no seria: trobar-me sol cada dia, privat de sa companyia, de sentir-te al meu costat.

I exactament ha passat tal com jo ja pressentia.

Digues a sa Tia Xiroia, tu que ets tan amiga seva, que sempre estic en espera que em torni sa meva joia.

23

Del món fins a Sencelles Karin Schomaker

Jane F. Sutcliffe

Na Karin és alemanya, és a Mallorca des de l’any 1986 i viu a Sencelles des de l’any 1996. Va néixer a prop de Düsseldorf. Feia feina a l’aeroport i fa quatre anys que es dedica a la seva tenda d’herbolària i de tractaments alternatius a Sencelles.

En quin moment vares decidir agafar un avió per canviar el teu destí?

Treballant a l’aeroport a Alemanya, veia al diari els vols partint a tot arreu i això em va impulsar a agafar un vol a les Canàries on vaig conèixer el pare de les meves filles, era mallorquí. Després d’una breva estada de tres mesos a les Canàries, vàrem viure un any a Alemanya, llavors a Barcelona, després vàrem viure vuit anys a Campanet i finalment vàrem arribar a Sencelles.

Abans de treballar a l’aeroport em vaig formar a la Clínica Universitària de Düsseldorf com a infermera per a nins. Quan vaig arribar a Sencelles, i després de moltes voltes, em vaig tornar a trobar amb la medicina però aquesta vegada l’alternativa: massatges, reiki (de fet, en som mestre), polaritat, medicina quàntica, etc. Ho faig tot

per vocació.

Fa uns quants anys que vaig obrir una tenda d’herbolària a Sencelles.

La gent es sorprèn de la varietat de productes disponibles que en gran part són ecològics: tes i infusions, espècies, aliments, oligoelements, olis, sucs, xampús, etc.

Quina és favorita?

la

teva

teràpia

M’agrada donar massatges, però la meva teràpia favorita és la sanació per medicina energètica, perquè em dona millors resultats.

Quina va esser la teva primera impressió de Sencelles?

Sencelles és un poble molt autèntic que encara no es troba invadit de turistes. Fa un parell d’anys sembla que això va canviant. Té un encant molt especial.

Com va ser la teva integració en referència a l’idioma, la gastronomia i la cultura?

M’encanta la gastronomia mediterrània, és molt saludable.

També m’encanta la cultura. En lo que toca l’idioma, no ho xerr perquè quan les meves filles eren petites se’n reien de mi i vaig tenir vergonya de xerrar en mallorquí. A vegades m’amoll però no passa molt sovint.

Què destacaries de Sencelles?

24

És la Mallorca autèntica, la Mallorca profunda i m’encanta; el paisatge, l’agricultura amb els tractors i les ovelles, la seva ubicació al cor de Mallorca des d’on arribes ben aviat per tot. M’hi trob ben a gust.

Què enyores del teu país?

Enyor el bosc, amb això vull dir el bosc d’arbres com a la Selva

Negra, no el bosc de pins.

Quines diferències culturals desatacaries?

Aquí la gent és més familiar i càlida, com el clima. La vida és fa més al carrer, és com la gent, més fàcil. A Alemanya, en comparació, la vida es fa dins les cases.

Tornaràs al teu país?

Em trob molt bé aquí. No me’n tornaria voluntàriament al meu país d’origen, si no fos per una raó que m’obligui, políticament o per força major.

D’on se senten més les teves filles?

Les meves filles són d’aquí, varen néixer a Barcelona i quan tenien dos anys ens vàrem mudar a Mallorca. Quan van a Alemanya, és per a vacances i per visitar la família d’allà.

Quin és el teu dia a dia a un lloc tan diferent dels teus orígens?

Pregunta difícil. Vaig arribar a Espanya l’any 1979 i aquí és ca meva. He viscut els canvis d’aquí i també n’hi han hagut tantes al meu país d’origen que ara no m’hi podria trobar bé allà. Com he dit abans, aquí ja és ca meva. Mai m’he enyorat del meu país, pens que la cigonya es va equivocar depositant-me a Alemanya en lloc de directament aquí!

faig res perquè amb la meva feina a la tenda estic ben ocupada compaginant massatges i tractaments alternatius amb l’horari quan està oberta al públic.

Participes a sencelleres?

les

festes

Realment, no particip a les festes per que la multitud, les aglomeracions m’angoixen.

Com a estrangers, com trobes que podríem ajudar als mallorquins per protegir la seva identitat?

Trob que, com a estrangers, hem de respectar com són la gent d’aquí, noltros hi hem vingut de convidats i ens hem d’adaptar.

Quin és el racó de Sencelles que t’agrada més i per què?

El racó on visc és el que m’agrada més, la Placeta de l’Obra i aquest carreró, em dona la impressió que és com era en el passat.

T’has integrat a qualque grup o associació de Sencelles?

No m’he integrat a cap grup apart de fer activitats de dansa africana i Tai Chi. De fet, ara no

25

Actualitat de Sencelles Guillem Zuazaga i LlabrĂŠs

26