Issuu

Centre Cultural de Sencelles_ NĂşmero 158_ Juny / Setembre 2018_ 4â‚Ź

Es racó de sa cuina Maria Vich i Cirer

Amanida tèbia d’arròs En els últims anys les amanides d’arròs, són un plat estrella dins les cuines de les llars mallorquines. Pareix que s’han descobertes fa molt poc temps, però no és així. Una revista de cuina del 1999, fa 19 anys, ja sortia la recepta que vos detall. És una mica diferent de les actuals a causa dels seus ingredients, tots sans i molt gustosos. Freda és igualment deliciosa. Ingredients per a 4 persones: 300 g d’arròs. 200 g de gambes. 100 g de gírgoles (de les que venen a les botigues de queviures) o les del vostre gust, ara que estam en temps de esclatassangs mallorquins, el plat seria immillorable. ½ pebre vermell. 1 carbassó petit. 1 ceba. 1/2 poma. Oli d’oliva, un poc de sal i un poc de pebrebó. Si ve de gust, decorar el plat amb trossets d’alfabeguera. Preparació: Posam al foc una casserola amb aigua i una grapadeta de sal. I courem l’arròs uns 12 ò 15 minuts. (Depèn del arròs elegit) Mentre tant, pelam ses gambes, pelam i tallam al carbassó a quadrets, el pebre vermell i les gírgoles. Pelam i picam ben menuda, la ceba, i la sofregim amb oli. Quan ja sigui transparent, afegim el pebre, el carbassó i les gírgoles tallades llargueres (o el vostre gust), i seguim sofregint uns 10 minuts.

Després hi posam les gambes i la mitja poma pelada i tallada a quadrets, seguim fregint no més de tres minuts. Una vegada l’arròs cuit, ho refredam amb aigua i ho posam dins un bol i salpebram. Ja només falta afegir-hi el sofregit i ho mesclam bé. Qui vengui de gust, i bon profit!

Editorial

La Premsa Forana de Mallorca. Tres anys sense cap ajut del Consell de Mallorca D’ençà de l’actual legislatura, ara ja fa més de tres anys, l’Associació de Premsa Forana de Mallorca (APFM), no ha rebut cap ajut del Consell de Mallorca. Hi ha hagut interès, una certa voluntat de subvencionar la premsa en català de Mallorca, i iniciativa d’oferir una subvenció nominativa cada any a dita associació, però a dia d’avui res de tot això no s’ha concretat ni duit a terme. Malgrat la deixadesa i ineficàcia, comprenem la complexitat de l’aparell administratiu, però pensam també que és tasca de la classe política ajudar els ciutadans a superar les traves de l’entramat burocràtic. Durant aquests tres anys, s’han ofert subvencions nominatives a l’Associació de Premsa Forana de Mallorca (amb quasi 50 capçaleres en català), amb partida pressupostària i tot, per 40.000 euros a l’any, una quantitat gens elevada. El 2016, l’APFM enllestí i enregistrà la sol·licitud i tots els documents en temps i forma, abans de l’estiu. No rebérem cap resposta per part de l’administració del Consell de Mallorca. Sembla que problemes interns del funcionament del CIM no permeteren atendre la subvenció nominativa que havia d’arribar als socis: les revistes en català de Mallorca. El 2017 s’efectuà la convocatòria de la mateixa forma i l’APFM registrà tots els documents. Aquesta vegada, la sol·licitud no es resolgué fins al mes de novembre, quan ja no hi havia temps per dur a terme la despesa i justificació. Per segon any consecutiu, la nostra associació no rebia ni un cèntim del Consell de Mallorca.

Ja el 2018, ens trobam en la mateixa situació: registre de sol·licitud i documents i, passat l’estiu, no hem obtingut cap resposta oficial del Consell, malgrat haver presentat tota la documentació que se’ns ha demanat. Tot i les dues trobades que hi hem mantingut, els responsables de l’àrea de Cultura del Consell no han trobat solució a la paràlisi de la gestió pel que fa a les subvencions demanades, fet que posa de manifest una vegada més els efectes de la ineficàcia continuada que patim. Sabem que amb determinació i voluntat política tot és possible. I de mostra en tenim els botons dels convenis per a la premsa en català de Menorca o el sistema d’ajuts automàtics de la Generalitat de Catalunya. En aquest sentit, ens congratulam dels ajuts que rebem de la Direcció General de Política Lingüística del Govern Balear. Però no oblidam, tampoc, els 54.000 euros de subvenció del Consell destinats a la nostra associació el 2010, i que no hem pogut arribar a percebre mai. Agraïm, això sí, els anuncis que, fora de l’àmbit de les subvencions, han rebut a títol particular algunes de les nostres publicacions. Des de l’Associació de Premsa Forana de Mallorca, esperam que els responsables polítics i tècnics del Consell de Mallorca duguin a terme les accions necessàries per tal que les publicacions de la nostra associació, amb una tasca de dècades arreu dels pobles de Mallorca en favor de la cultura, la societat, la llengua i el país, puguin tenir accés a les subvencions i ajuts del Consell de Mallorca.

Noticiari Agència de Selleters

Maig Dia 1. Dinar. Tradicional dels Socialistes de Sencelles i Biniali per celebrar el Dia del Treball amb la presència de Vicenç Thomàs i Xesc Miralles.

i més preocupat per sortir a la televisió que de fer feina”. Dia 8. Conferència. Del cicle de la Universitat Oberta per a Majors (UOM) amb el títol Una passejada per les festes tradicionals de Mallorca per part de la professora del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General, Caterina Valriu a la Llar dels Padrins de Sencelles. Dia 12. Certamen. De pintura organitzat per l’entitat Difusió Cultural amb l’exposició dels participants i premiats a can Grau. Dia 13. Romeria. Des de sa Casa Blanca fins a Sencelles que arribà a la XXXII edició. Dia 14. Solidaritat. Per part del grup de sisè A del CEIP de can Bril per recaptar fons per a l’entitat Yes With Cancer. Dia 15. Conferència. Del cicle de la Universitat Oberta per a Majors (UOM) amb el títol Afrontar el dolor a través de l’activitat física per part del professor del Departament d’Infermeria i Fisioteràpia, Sergi Melis al local de l’antic Teleclub de Ruberts. Dia 18. Compra. Per part de l’Ajuntament del solar del carres dels Molins que ara tenia llogat com a aparcament. L’operació finançada pel Banc de Sabadell suposarà pagar 468.000 euros en 10 anys. Dia 19. Visita. Cultural al convent de la Mercè i el Museu Diocesà de Palma de la mà de la Fundació Bartomeu Oliver.

Dia 4. Cap de setmana. D’hotel per Dia 20. Fira. Amb les tradicionals als socis de l’entitat parades, exposicions, taller de Pou Major a Cala Millor. l’OCB, ballada de fi de curs d’Es Jonc, concert de la Coral, etc. Dia 10. Nou butlletí. Dels Populars de Sencelles Dia 21. Firó. Amb paradetes on fan un repàs de i projeccions de pel·lícules l’actualitat municipal de dibuixos animats sobre criticant el batle que el les rondalles més conegudes consideren “desaparegut a la Llar dels Padrins

organitzat

per

Art

Sencelles.

plogudes i vent.

Dia 22. Conferència. Del cicle de la UOM a la Llar dels Padrins amb el títol Nins i Padrins a l’escola: beneficis, models, experiències i bones pràctiques, a càrrec de la professora de pedagogia Maria Antònia Gomila.

Dia 4. Ruberts. Ha deixat de ser considerat nucli turístic saturat a la zonificació turística aprovada definitivament pel Consell de Mallorca. Ara tendrà la consideració de zona no vulnerable i s’hi podran comercialitzar tot tipus d’habitatges per a estades turístiques durant tot l’any.

Dia 26. Ciclisme. Amb la segon etapa de la cursa Es Pla que arriba a la XXXI edició amb l’organització local de la Penya Ciclista. Dia 26. Teatre. Al Poliesportiu amb l’obra de la companyia Diabéticas Aceleradas, Gran Buffet Ca Ses Brutes. Dia 29. Conferència. De la Universitat Oberta per a Majors, al Convent de Biniali, amb el títol L’exercici físic és medicina. Com l’hem de prendre? per part del professor de pedagogia Adrià Muntaner. Juny Dia 1. Ruta. De tapes a Biniali amb BiniTapa per començar els actes de la fira. Dia 2. Jocs. Tradicionals per celebrar la fira de Biniali i música amb el grup Arpellots. Dia 2. Festa. Del Corpus Christi celebrat a les parròquies de Sant Cristòfol de Biniali i a la de Sant Pere de Sencelles. Dia 3. Fira. De Biniali una mica deslluïda pel mal temps amb

Dia 5. Conferència. del cicle de la UOM a la Llar dels Padrins amb el títol Alimenta el teu cervell i millora la teva vida, per part del professor de biologia David Moranta. Dia 15. Sopar. De fi de temporada de tots els equips de l’Interplà Futbol Club celebrat al pavelló del poliesportiu. Dia 15. Festa. Per celebrar el 20è aniversari de la

posada en funcionament del Centre de Ses Garrigues d’Amunt a Biniali. Dia 16. Festival. De demostració de final de curs de les patinadores del Club Patinatge Sencelles. Dia 16. Assemblea. De l’Associació de Premsa Forana a Sencelles amb Sa Sella com a revista amfitriona. Na Maria Vich va quedar finalista als premis a la millor Entrevista als guardons que concedeix l’Associació. Dia 27. Aprovat. El calendari d’engany d’obertura de fosses de la Guerra Civil per part de la Comissió de Persones Desaparegudes i Fosses. Durant el mes de juliol es realitzarà la recerca i localització al cementiri de Sencelles de la possible ubicació de la fossa amb la participació d’’arqueòlegs i els historiadors que han estudiat aquesta fossa. Dia 29. Festa. De Sant Pere, titular de la parròquia de Sencelles. Dia 30. Nou rector. De la parròquia de Sant Pere de Sencelles, es tracta de Josep Adrover Vallbona natural de Calonge (Santanyí). Dia 30. Assemblea. Anual dels redactors i col·laboradors de la revista per tractar dels temes d’actualitat del Centre Cultural de Sencelles. Juliol Dia 1. Comencen. Les festes de Sant Cristòfol de Biniali amb el pregó de Santiago Coll i un concert coral. Dia 2. Polèmica. Pel color tan estrident d’una façana del carrer d’Antoni Maura que surt completament de la paleta de colors vigent per part de l’Ajuntament. Dia 5. Prohibició. Per part de l’Ajuntament de l’entrada a la revetlla de les Festes de Sant Cristòfol de Biniali, a menors de 16

anys que no vagin acompanyats per un adult responsable. Dia 6. Fitxatge. Per part del Club de Futbol Llosetense del binialer Joan Miquel Chacón com a segon entrenador. Dia 9. Trobada. De simpatitzants del ball en línia a la plaça de Sant Cristòfol en el marc de les festes d’estiu de Biniali. Dia 16. Celebracions. De la festa de la Mare de Déu del Carme a Ruberts. Hi va haver contacontes amb la Polipons de sa Cabanya, missa, refresc i ballada amb els Revetlers des Puig d’Inca. Dia per amb Son del

20. Sopar. De carrer primera vegada celebrat els veïnats del carrer de Arrom al començament carrer de can Serra.

Dia 24. Ajuda. Les obres de les oficines de Serveis Socials de l’Ajuntament de Sencelles rebran una ajuda de 8.000 euros per part de l’obra social de Caixabank.

Dia 10. Ballada. Amb els grups Al-Mayurqa, Música Nostra i els Xeremiers del Capoll Llarg amb l’organització d’aquest darrer grup i la col·laboració d’Es Jonc i l’Ajuntament. Dia 10. Excursió. Nocturna per observar les estrelles des de la finca del talaiot de Son Fred.

Agost Dia 1. Sopar. D’estiu del PP de Sencelles a la plaça de ses Escoles a base de pa amb oli a 2 euros per cap.

Dia 12. Multitudinària. Festa Embala’t 2018 que com sempre sol ser l’acte més participatiu de totes les festes. Dia 13. Nou color. A la façana de la casa del carrer d’Antoni Maura que va ser amonestada per usar un color molt estrident que s’allunyava de la paleta cromàtica autoritzada per la Sala. Dia 15. Festa. De la Mare de Déu d’Agost a la parròquia de Sant Pere de Sencelles. Dia 25. Festes. De Sant Bartomeu al llogaret de Cascanar amb celebracions a la placeta del camí de can Florit.

Dia 2. Torneig. De truc de les festes de la Mare de Déu d’Agost organitzat com cada any pel Centre Cultural de Sencelles - Revista Sa Sella.

Dia 27. Queixes. Dels veïnats de la zona de la Creu de can Maví, ja que a la paperera hi deixen bosses de fems i amb la calor tot put. Dia 29. Preparatius. Dels veïnats del carrer d’Antoni Maura per organitzar el sopar de carrer més multitudinari de Sencelles a mitjan setembre.

Pregó Embala’t 2018 Sencellers i sencelleres, garbejadors i garbejadores, amics tots de la nostra festa, bon dia i benvinguts a l’embala’t 2018! Enguany fa dotze anys que somiàrem una festa. Avui, tots junts, hem fet possible durant aquests anys una realitat: l’embala’t. Diuen que les festes són cosa de nit però noltros, tot i ser més de nit que es camió de sa basura, som feels a la tradició del camp i valents com som estam aquí amb un sol que crema es cul a ses llebres per disfrutar del gran dia que fa un any que esperam: l’embala’t.

és vostra. Tots els qui estam aquí ens sentim part d’ella: l’embala’t ja és aquí, l’embala’t ja ha arribat! I, recordau, qui no vulgui pols que no vagi a s’era. El rostoll és baix, l’embala’t és alt. S’era és rodona, sa palometa no perdona!

Toni Vallés i Perelló

Cridem tots junts: visca Sencelles, visca Mallorca, visca la nostra festa, visca l’Embala’t!

Fa una dotzena d’anys que celebram la festa i la majoria dels qui estau aquí heu crescut amb l’embala’t i per això és vostre i de ningú més. Cultivau aquesta llavor perquè la festa cresqui i no perdi mai el seu sentit. Sembrau i tendreu bona collita i aquesta serà vostra. A foravila el rostoll és baix i la palla avui estarà aquí a la plaça nova, a la nostra era i la viurem com el que és: la tradició feta festa. Siau qui sou i no renuncieu mai a l’embala’t. No traíeu la festa, estimau-la tal com és i l’heu de viure com el dia màgic en que ens retrobam amb la terra, amb el call vermell, amb el fetge de bou, amb el pla de Mallorca que és l’unic que queda ja de la nostra estimada terra, aquella que un dia va veure nèixer l’autèntica pagesia. No sigueu com un peix dins el rostoll. Disfrutau de la palla, del fum dels mobylettes, dels fideus, dels amics, de la festa que només

La primera pel·lícula d’en Toni Vallès “Raspeta” Joan Bover i Serra

L’actor senceller Toni Vallès ha rodat aquest estiu una pel·lícula musical bastant inusual. El rodatge va començar amb el títol de Shake it, baby! (Remena, nena!), però finalment s’estrenarà com a Be happy!. Es tracta d’una cinta amb un repartiment internacional, rodada entre Londres, Catalunya i Mallorca i plena de cançons catalanes… cantades en anglès. Toni, ¿ens pots contar breument l’argument de la pel·lícula?

pensar quan et varen cridar? En Joan Laínez, amb qui ja havia treballat, em va explicar el projecte i em va dir que cercaven un actor que parlàs anglès i fos cantant. Vaig conèixer en Ventura i li vaig parlar de la meva trajectòria professional i li vaig passar un conjunt de material meu per visionar. Quan em varen cridar, em va fer molta il·lusió perquè seria la meva primera pel·lícula. ¿I va esser com esperaves?

La pel·lícula tracta sobre la relació sentimental d’una parella, la qual He fet alguns anuncis per a s’explica a través de cançons i TV i capítols a sèries de TV, també a través de les relacions però aquest és el meu primer personals que envolten la parella: film. No em vaig voler imaginar la mare, l’amiga de la feina, massa com seria el rodatge, els amics de Londres, etc... vaig deixar que l’experiència em sorprengués. I així va ser. ¿Quins són els pel·lícula s’ha rodat temes que tracta? La a Londres, Catalunya, L’amor, la música, l’addicció, Mallorca... ¿Tu has estat a l’humor, el desamor... totes aquestes localitzacions? ¿Quin

és

teu

paper?

El meu personatge es diu Daniel; sóc la parella del protagonista, amb qui visc un moment d’incertesa en la nostra relació. ¿Com varen contactar amb tu per fer la pel·lícula? ¿Què vares

Jo he rodat a Catalunya i Mallorca. A Londres també hi vaig anar a enregistrar les cançons de la pel·lícula que cant jo tot sol i els duets amb l’actor Billy Cullum. ¿Quines cançons hi cantes? “Tendresa”, “Que tinguem sort”, “Venim del nord, venim del sud”, “I si canto trist”, “Jo hi sóc si tu vols ser-hi” d’en Lluís Llach i “No voldria res més ara” de na Maria del Mar Bonet. Això sí, totes en anglès. Tant els diàlegs com les cançons són en anglès. ¿Què difícil

esser del

el més treball?

Tal volta enregistrar les cançons a l’estudi va ser el que em va costar més concentració. Fer-les en anglès... la pronunciació havia de ser perfecta, i volien que fos accent britànic. Acostumat a veure

sèries americanes, algunes coses em sortien més en americà, i havia d’anar corregint tot això mentre cantava i escoltava el company, la música, etc... vaig acabar esgotat! Però molt satisfet, això també! ¿I

més

fàcil?

El més fàcil va ser empatitzar amb la resta del repartiment, i això va fer que les escenes sortissin sense entrebancs, des de la tranquil·litat i la confiança, i les ganes que tot surti tan bé com sigui possible. ¿Que tal la relació amb el director? ¿És exigent, et deixa llibertat...?

tota la vida, continuen amb les mateixes pors i inseguretats com qualsevol altre. L’experiència les fa ser molt eficients, i ja tenen una interpretació molt neta i acurada. M’ha agradat molt veureles en acció i aprendre d’elles. En el rodatge, hi havia un altre tenor: Billy Cullum. ¿Ha estat el teu rival, dins o fora de la pantalla?

La relació amb en Ventura ha anat molt bé. Ell ho té molt clar tot dins el seu cap, i està obert a les teves propostes com a actor. Confia molt en la manera d’actuar En Billy ha estat un company dels seus intèrprets, i els deixa ser extraordinari, ens hem ajudat ells per construir el personatge. molt l’un a l’altre. Sempre estava molt atent quan tenia La pel·lícula s’ha rodat en anglès. dubtes de pronúncia, i ens ¿Per què en aquest idioma? ajudàvem a estudiar mútuament. s›estrena? Suposo que en Ventura volia ¿Quan internacionalitzar la música d’en Llach i que se sentís en aquest L’estrena serà a finals d’any, o desembre. idioma, molt important per a novembre ell. Al principi estava una mica ¿Tens cap altre espantat, perquè traduir aquestes projecte ara mateix? cançons tan mítiques amb les quals hem crescut era un repte El meu proper projecte és un musical important, però les traduccions de creació a Barcelona al teatre han quedat espectaculars. La Tantarantana. Hi estarem un mes. majoria del repartiment és britànic, supòs que això també ha fet que es decidís per aquest idioma. En el repartiment, hi ha algunes actrius molt importants: la Sian Philips de Jo, Claudi o la Viqui Peña de Sweeney Todd. Totes dues són veteranes dels musicals. ¿Com t’has sentit fent-hi feina? ¿Què n’has après? He vist com treballaven amb una senzillesa i humilitat que són dignes d’admirar. No deixen de ser intèrprets sota les ordres d’un director, i tot i haver fet feina

El campanar de Sencelles Història i curiositats (II) Jordi Llabrés i Sans

La capelleta paredada. A la cara del campanar que mira a la plaça i a l’alçada del segon cos hi trobem la volta d’una capelleta, ara paredada o tapiada. Tot i que la documentació, en aquest sentit no sigui molt clara, sembla que havia d’allotjar o, en el seu moment, va allotjar una imatge de Santa Bàrbara màrtir, la patrona de tots els oficis relacionats amb les campanes: campaners, fonedors, etc. Porta, a la pedra que clou la volta, la data de 1712 i avui en dia està ocupada per un dels panells ceràmics del Via Crucis que l’any 1939 va regalar Maria Oliver, Quaranta. Concretament és la catorzena estació que mostra l’enterrament de Jesús.

Les escales del campanar. S’accedeix al campanar pujant per unes escales de caragol. El primer tram arranca just devora el portal major o Porta de les Dones, ben el devora de la Sala de Guàrdia o Sagristia Vella. Aquest primer tram està format per 64 escalons de pedra viva amb matxot que es sobreposen un damunt l’altre, formant així una escala amb ànima o columna central. Just devora els primers escalons hi ha unes corrioles de fusta

que son el vestigi d’un sistema de pesos antics que mantenien tancades les portes del batiport de l’església. Això avui es substituït per unes simples molles. En arribar al graó trenta set hi ha un replà amb un portalet tapiat que donaria accés a la Sala d’es Grà, a la Sala de les Manxes i a l’Arxivet. Aquesta escala esta tancada per un torreta amb cúpula coronada per una bolla i acaba a una terrada que hi ha a sobre el cor. Aquest espai descobert accedeix a la torre. El segon tram, a l’interior del campanar, comunica la sala de les campanes amb la galania superior. També és una escala de caragol, però aquest cop de les anomenades d’ull, és a dir amb escalons que al no tenir matxot deixen un buit central. Aquí hi ha 42 escalons de marès. En total les escales del campanar tenen 106 escalons. El rellotge. Des de la Plaça de la Vila és ben visible l’esfera del rellotge i el toc de les hores plenes i mitges esdevé una companyia permanent per els sencellers. Darrera aquesta esfera hi ha la maquinària antiga que durant més d’un segle i mig feu funcionar el rellotge públic de Sencelles. Fou adquirida a mitjan segle XIX per l’Ajuntament. A un dels engranatges hi ha gravada la següent inscripció: “Quérriére fécit. Anno 1844”. Inicialment l’esfera era de pedra i tan sols tenia una busca que marcava les hores plenes. L’any 1965 el rellotger de Cort, Fernando Fernández hi va a dur a terme una reforma i va canviar l’esfera per la de vidre actual, va afegir engranatges, un altre pes i, per tant, la busca minutera. El rellotge està connectat amb la campana grossa. L’any 2006 va ser electrificat igual que les campanes i per tant la maquinària original inutilitzada. Cal dir, emperò, que de

llavors ençà els escolans cuidem de que el seu sistema segueixi en funcionament mecànic per tal d’evitar-ne el deteriorament. Els pesos d’aquesta màquina antiga son uns motlles de campana fets de pedra. Sembla que un dels dos sigui el corresponent a la campana petita del nostre campanar. Aquesta màquina del rellotge a que al·ludim és la segona que ha existit al nostre campanar. La primera és una màquina de tradició gòtica fabricada en el segle XVII i que el seu lloc originari degué ser el segon campanar al que hem fet referència. Una vegada fou substituïda per l’actual, fou traslladada a l’església parroquial de Costitx on encara hi es, tot i que fora funcionament. Per les notícies que ens han arribat aquesta màquina és la més antiga de totes les que s’han conservat a Mallorca. La documentació guardada a l’Arxiu Municipal referent a la conservació i funcionament del rellotge públic, és ben complexa. “Com a mostra: un botó”. En el llibre de clavariat de 1800 hi llegim: “Més pagarà dit clavari [Bartomeu Ferrer] a ble mateixa orda deu lliures a Andreu Mascaró escolá d esta Vila per son salari dl cuydado

de tocar le queda, per el contre temps y trempar lo rellotge”. Les campanes. Quatre son les campanes que actualment hi ha en el nostre campanar. Les tres més grosses que podem dir que son les habituals i una de petita col·locada fa unes dècades a damunt del rellotge. Aquesta anomenada na Combregars o Na Picarola originalment estava situada a una espadanya que hi havia a l’altra extrem de l’església. La seva funció era la de donar avisos en l’àmbit parroquial o anunciar la sortida dels viàtics als malalts. No porta cap tipus d’inscripció, tan sols el bronze és adornat amb tres cordons al mig peu. El seu diàmetre és de 0’19m. i d’un pes aprox. de 4kg. La campana major porta el nom de la patrona de Sencelles, Àgueda. Fou fossa l’any 1715 i té un diàmetre de 0’93m. i un pes aproximat de 244kg. Du gravades diverses figures, a la cara que mira a la plaça un sant Crist i els símbols de l’escut de Sencelles, la sella i la campana. També la Puríssima Concepció, Sant Pere, com a titular de la Parròquia, i Santa Àgueda. La llegenda que hi llegim: “Ave Maria

gratia plena Dominus tecum Benedicta tu. An. MDCCXV”. La campana segona es anomenada Bàrbara, un nom ben h a b i t u a l d’aquests instruments, o també Na Santíssim Sagrament. Fou fossa a Barcelona amb un diàmetre de 0’85m. i beneïda durant la festa de la Mare de Déu d’Agost de 1804. S’emprà el bronzo d’una campana anterior i d’altre que s’hi afegí. Hi veiem gravades les figures d’una custòdia amb el Santíssim Sagrament, una creu fora Crist i la màrtir Santa Bàrbara. Porta la següent inscripció: “Me ysieron por comision de Cristobal Gil del Correo – Buenaventura Palles maestro latonero de Barcelona me hizo anyo 1804”. La tercera campana o menor, de nom Concepció, data igualment de 1715 i el seu diàmetre és de 0’52m.

Els diversos tocs de campanes. Cada toc és diferent per anunciar una celebració o una notícia diferent. Parlem dels vigents, tenint en compte que molts altres que tenim documentats ja han caigut en l’oblit. Molts d’aquests estan mecanitzats i es controlen amb un petit ordinador des de la

sagristia. Misses vespertines o sabatines: batallades de n’Àgueda amb diversos intervals, nou tocs repartits de tres en tres, trenta tres més i un darrer després d’un breu espai. Oficis dominicals: la campana Àgueda es venteja durant uns minuts quan falta mitja hora justa per començar l’ofici, després una segona vegada quan falten 15 minuts i una darrera vegada quan falten 5 minuts. Aquest darrer interval s’anomena en “llenguatge de sagristia” la Queda. Abans el primer i segon interval s’acabava en sec, deixant asseguda la campana. Ara amb el nou sistema de mecanització això no és possible. Oficis de solemnitat: igual que el toc anterior, llevat que per la Queda es venta, també, la campana Bàrbara. Repicar de festa: durant el temps que es consideri oportú segons el cas s’alternen batallades de les campanes Àgueda i Bàrbara amb certa rapidesa. Aquest toc s’acaba copejant a l’hora les dues campanes tres vegades i si la festa inclou exposició del Santíssim Sagrament, com pugui ser la del Corpus Cristhi o el Dijous Sant, enlloc de tres dobles son cinc dobles. Tocar de mort: es venten les tres campanes. Comença la major i segueixen les altres dues per ordre de grandària. Durant tot el temps que dura el toc la campana Concepció no s’immobilitza en cap moment. Les altres dues van parant i arrancant tres vegades cada una. Altre temps les parades es feien triples i amb el sistema de s’asseure la campana. Toc d’albat: si el difunt és un nin mort abans de l’ús de raó es toca la campana Concepció durant un temps prou llarg i de manera molt pausada batallades de n’Àgueda. Toc de foc: es ferma una corda a l’ança del batall de na Bàrbara i es copeja la campana de manera molt insistent i donant sensació d’alarma. Les Avemaries o toc de migdia: son nou batallades que diàriament toquen amb la campana Àgueda al punt del migdia, convidant-

nos a lloar a Déu saludant a la seva Mare així com ho feu l’Àngel de l’Anunciació. El toc és amb intervals de tres batallades cada un. En una altre ocasió, si voleu, podem parlar dels tocs antics que tenim documentats i han desaparegut. No son pocs i son molt complexos. Les massoles o matraques. A la galania del campanar, situada a la finestra que mira a la Plaça, hi trobem una doble roda de fusta amb sis compartiments interiors i en cada un d’aquests una massa també de fusta. Aquest instrument que volta gràcies a un eix de ferro s’anomena ses massoles o ses matraques. En activar-se les masses copegen la fusta fent un renou sec i agut. S’empra el Divendres Sant per anunciar les funcions religioses ja que aquest dia, les campanes emmudeixen com qui guardessin dol per la mort d’Aquell que els dona sentit i “viuen” per servir-lo. Cap a l’any 1995 foren restaurades pels fusters de Can Rei. La tiara de Sant Pere. Corona tota la construcció del nostre

campanar una tiara papal de pedra com a símbol identificatiu de Sant Pere, l’apòstol titular de la nostra parròquia. Hi fou col·locada l’any 1865. Un vèrtex geodèsic es troba situat just al mig de la cúpula de la galania de la torre. Aquests elements son uns punts senyalitzats que indiquen una posició geogràfica exacte conformat una xarxa de triangulació amb altres vèrtexs geodèsics. La seva posició precisa serveix per alçar mapes topogràfics a escala. A l’estat espanyol n’hi ha uns 11.000, tots situats en llocs alts i oberts a bones vistes panoràmiques. D’ençà de 1975 estan protegits per la Llei de Senyals Geodèsiques i Geofísiques i, en aquell moment, foren senyalitzats amb una placa com la que trobem en el campanar. Tot i que la llei de protecció segueix vigent, en l’actualitat l’Institut Geogràfic Nacional ha desplegat una nova xarxa d’observació contínua per GPS.

Sencellers oblidats (II) Maria Vich i Cirer

El nom d’aquest senceller ens sona a tots, ja que un carrer del poble porta el seu nom. Però, qui va ser aquest paisà nostre? Això ja són unes altres “cinc-centes”. Antoni Josep va néixer el dia 9 del mes d’octubre de 1749, en el sí d’una família pagesa. El seu pare, Jaume Llabrés Carbonell, era de ca’n Estela. La mare, era na Llúcia Mudoy Pericàs, de d’Algaida. Això ens fa pensar que en Jaume va anar a fer feina a Algaida, o na Llúcia vengué per el mateix motiu a Sencelles i es varen conèixer. El casament es va celebrar a la Parròquia de la núvia, com era costum, el 6 de maig de 1730 i vengueren a viure a Sencelles. Els padrins paterns eren en Jaume i na Margarita i els materns en Jaume i na Catharina. Era el darrer de set germans. Na Margarita Anna va néixer l’any 1731, na Catharina Anna el 1733, va morir infant, en Joan Baptista l’any 1735, en Jaume Josep el 1738, na Catharina Rosa el 1740, en Jaume Josep el 1742 i Antoni Josep com ja he dit el 1749. Els seus padrins de fons foren en Gabriel Fiol i na Francina Llabrés. Va morir el 13 de setembre de 1826, sense família a l’Hospital General de Palma. Pareix que no es va casar i el fet de morir a l’Hospital fa pensar que no tenia recursos monetaris. Segons A. Furió morir a l’Hospital General significa “sol i miserable” Però,

com pot ser que un escultor de gran fama a Mallorca i que va treballar tota la seva llarga vida morís pobre? Una possible resposta seria que els seus clientes, que eren les diferents esglésies de l’illa, no pagaven o ho feien tard i malament? Segurament va anar així. De la seva vida quotidiana deslligada del seu ofici, de moment no sabem res. Va fer testament? Vivia sol, o tenia vivint amb ell a germans o nebots com ajudants en el seu taller que tenia a la parròquia de Sant Miquel? No sembla que fos així. El nostre paisà quan tenia tretze anys va anar a Palma a aprendre “l’ofici” d’escultor, baix la direcció del mestre Pere Joan Obrador. Però, com un infant de tretze anys de poble i pobre va deixar la seva vila per anar a Ciutat? En aquells temps, la gent no feien un pas tan important sense conèixer a les persones adequades. Qui va ser el seu valedor, davant el mestre Obrador? I a nivell monetari, qui va pagar el “mossatge”?. Per aprendre l’ofici, s’havia d’abonar una quantitat acordada entre en Joan Obrador i l’aprenent I qui va “descobrir” la seva vena artística? Per passar l’examen de mestria, va presentar un baix relleu de fusta de boj, que mostrava una matrona. L’obre va ser del agradat dels examinadors. L’any 1839, l’obre, estava en poder de Bernat Matas, que fou deixeble seu. L’any 1772

ja tenia taller propi a la parròquia de Sant Miquel. La gran majoria de les obres que hi ha documentades són de la seva d’època de maduresa. D. Antoni Furió va efectuà el catàleg, i possiblement tenia referències de`n Llabrés. Algunes obres detallades per Furió no s’han trobat; per exemple, el retaule que hi havia a Sant Domingo de Palma, o unes talles del convent dels mínims de Palma (sant Francesc, Crist mort). I diversos retaules que han estat reformats, etc.

L’església parroquial d’Artà; Bujer; Felanitx; Muro; a Palma les esglésies de la Marcé; Mínims; i un sagrari que estava a l’altar major de la enderrocada església dels Dominics; Randa; Santa Maria; Inca; Manacor... A Biniali el magnífic Sant Cristòfol del retaule major. A Sencelles la Mare de Déu del Roser; la Puríssima i Sant Pere. Pensava posar un parell de fotografies de les seves obres que hi ha a la nostre l’església, però pèns que és molt millor que les obres d’art, si és possible, siguin admirades al natural, i els sencellers podem fer-ho.

Ell no confeccionava retaules, només proporcionava talles de fusta per altres escultors. A vagades era el responsable de l’estructura del retaule, per exemple el de la beata Mariana de Jesús, de l’església de la Mercè.

Bibliografia: Capó, J. “El convent de la Soledat de Santa Maria del Camí. Palma 1993)

La majoria de les seves obres són de tradició barroca, que en la segona meitat del segle XVIII defineix l’escultura mallorquina.

Furió, A. “Diccionario histórico de los Ilustres Profesores de las Bellas

Antoni Josep va morir vell, 77 anys, en aquella època eren poques les persones que arribaven a una edat tan avençada. Per aquest motiu la seva producció artística fou molt àmplia. Moltes esglésies mallorquines llueixen escultures d’en Llabrés:

Capó,J. “Visita a l’església parroquial de Sant Miquel de Felanitx” Felanitx (1989).

Artes en Mallorca”. (1946, la edició:

Palma. 1839)

Llabrés Bernal, J. “Notícias y relaciones históricas de Mallorca. Siglo XIX. Tomo II. 13 setembre 1826”. Pons Payeras, J. “Búger i l’església”. Palma 1977.

Bartomeu Bennasar, de Tomeu Xim Treballs en ferro “De petit ja tenia la curolla dels motors antics” Joan Florit i Horrach

En Tomeu Xim (Sencelles, 1981) és un jove que va llançar-se a obrir la seva pròpia ferreria a Cascanar. En un moment en què sembla que aquests tipus de negocis petits i artesanals queden arraconats, va tenir el coratge d’iniciar-ne un de bell nou. Aquesta deu ser la raó que explica que, quan férem l’assemblea de la revista, un col·laborador suggerís que ja era hora que sortís en aquesta secció. Els altres hi varen venir a bé, idò, dit i fet, aquí teniu la conversa amb en Tomeu. Sembla que li va molt bé, té molts d’encàrrecs i deu ser ver perquè per arribar a quedar per fer l’entrevista va ser complicat ja que hi havia molta de feina i la vàrem haver de despatxar ben aviat! Com vares arribar a obrir la teva pròpia ferreria? Som jove però he anat rodant per moltes de bandes i agafant experiència fins arribar aquí. A mi el món de la mecànica

sempre m’havia agradat, som un apassionat dels motors. Quan vaig acabar COU vaig decantarme per aquest món. Vaig estudiar mecànica d’avions que trobava que era lo més gran, hi vaig fer feina per a Air Europa, però va venir una crisi... vaig haver de mig partir. Vaig estudiar el cicle superior de Mecànica, vaig estar a IVECO camions a Inca però jo això d’estar llogat trobava que no feia per jo... Vaig fer feina 10 anys també d’encarregat de la zona nord per al manteniment de depuradores d’aigües residuals, per devers Can Picafort, però aquesta feina era estar 24 hores pendent, telefonades, avaries... vaig trobar que havia de fer un canvi i vaig decidir muntar aquest negoci propi. A Sencelles hi havia unes quantes ferreries i ja no en quedava cap... Mira, sí, ha estat una coincidència que jo obrís quan feia poc temps que la de Can 40 havia tancat. Jo no ho vaig fer enfocant cap a agafar les feines que poden sorgir pel poble però mira es va donar la casualitat i va anar bé. Ara aquí precisament també hi ha en Maties de Can 40 fent feina amb jo. L’altre negoci de ferrers que queda, no és exactament això, ja que a l’OSCA ara fan feines molt específiques per IB3, per exposicions... no fan feinetes que puguin ser d’interès pel poble, encara que si hi vas per ventura t’ho fan, no ho sé. Com veus el món dels negocis a Sencelles? Sencelles està molt malament per muntar un negoci. Hi fan falta espais adequats. Com per exemple, una zona de polígon

Sencellers amb iniciativa industrial. Jo vaig tenir la sort que tenia aquesta vaqueria del meu padrí a Cascanar que no s’usava i l’hem anat adaptant així com hem pogut. De fet hi ha molta de gent a Sencelles que encara no ho coneix i això que ja fa tres anys que vàrem començar! Quins són els teus clients? Feim molta de feina relacionada amb el manteniment de depuradores. Com que jo hi he fet feina durant deu anys hi tenc molt de contactes i tirada pel que fa a tot el relacionat amb ferro; i això m’ha proporcionat molta de clientela. També feim feina de comandes que venen de particulars del poble. Com han estat els inicis? La veritat és que no em puc queixar, gràcies a Déu. Feim un poc de tot. Jo ja veia que amb els contactes que tenia, el negoci podria rodar, però és que hi ha massa feina i no donam a l’abast. Em sap greu a vegades fer un mal paper perquè et compromets i després passes pena per complir. Dins el poble, aplaces les feines perquè són petites, però la veritat és que la gent té paciència però fins a un punt... Vares haver de començar de zero? Sí perquè jo no tenia res, ho he hagut de comprar tot i això que és un negoci que requereix de molta de maquinària. Quin tipus de feina feis? Per a la gent de Sencelles bàsicament arreglam arades i cultivadors. També les típiques feinetes tipus quatre portes (molt senzilles però perquè ara ja no volen ni reguinyols ni coses complicades), dos arrambadors, i sobretot molta cosa d’arreglar, baixos de barreres que han tret

rovell, i coses així. De fora, feim molta feim relacionada amb el manteniment de depuradores, fins i tot de Menorca i d’Eivissa. També tenim client d’empreses constructores grosses. S’ha de tenir present que podem fer soldadura de matèria fèrrica i no fèrrica. Feim soldadura de ferro, d’inoxidable, de llautó, d’alumini, etc. Tenim una maquinària molt especialitzada que cisalla i que aplega. Però a tu el que realment t’agraden són els motors... Sí, he fet dues exposicions, a anys molt diferents, a la fira de Sencelles i ara m’han demanat per exposar al Dijous Bo. Tenc la millor col·lecció de motors estacionals de tot Mallorca. Són motors antics, fixos, de pistó horitzontal dels que s’usaven per fer anar bombes per treure aigua o per fer de generadors de corrent, etc. Hi tenc una gran afició i he corregut molt amb tot això. Devem ser uns 10 brusquers d’això en tot Mallorca. D’on et vengué aquesta afició? Sempre m’han atret, de petit ja tenia aquesta curolla. Vaig tenir la sort que vaig poder començar la meva col·lecció amb dos motors de cals meus padrins, tant dels de can Llebrers com dels de can Xim.

A partir d’aquí se’m va encendre l’afició i és que pas un guster d’agafar-los, desmuntar, fer net, arreglar, restaurar... Els tenc sobre una bancada de ferro amb rodes per poder-los moure. En tenc uns 20, tots històrics. Al principi agafava qualsevol cosa, no triava gaire, ara ja m’he anat especialitzant en motors de pistó horitzontal, amb un sol volant i de gas pobre. És que trob que és el motor ideal, el que m’agrada realment. Solen ser tots dels principis del segle XX i fins devers l’any 1915. El més antic però és un motor de vapor de 1860 que estava muntat a una fàbrica que feien licors a Manacor, a Can Gaspar des Llum. Com aconsegueixes motors?

els

He corregut molt per tot Mallorca. La gent té motors i no sap que té. A vegades tant pot passar que te’n demanin un desastre perquè es pensen tenen or com que t’ho mig regalin perquè els lleves una nosa d’enmig. Trob que la col·lecció és realment important i n’hauríeu de fer un reportatge. Queda pendent, en una altra ocasió, fer un reportatge extens sobre la col·lecció de motors antics. Tot arribarà, però serà en una altra secció.

Diada de la Premsa Forana de Mallorca a Sencelles. Homenatge a Onofre Arbona Miralles de la revista Bona Pau Associació Premsa Forana de Mallorca

El dissabte dia 16 de juny es realitzà a Sencelles la diada de Premsa Forana de Mallorca, amb la participació de 18 revistes associades i amb l’assistència de 38 persones. Els amfitrions foren els companys de la revista Sa Sella, que ens donaren la benvinguda, junt a membres de la corporació municipal, encapçalats pel batle de Sencelles Joan Carles Verd. A les 10.30 hores tingué lloc l’assemblea general ordinària de socis al local municipal de Can Grau, a càrrec de la junta directiva de l’associació

formada per: Rafel Oliver Grammatico, Magí Ferriol, Gabriel Mercè i Marta Bergas. El president, Rafel Oliver Grammatico llegí l’informe de presidència amb 22 punts diferents; el tresorer, Magí Ferriol, feu el mateix amb l’informe de tresoreria. Finalment fou el torn de l’apartat de precs i suggeriments, a on es van debatre diferents temes relacionats amb el tractat. Homenatge a Onofre Arbona Miralles, de la revista Bona Pau, de Montuïri. L’Associació de Premsa Forana feu un merescut homenatge a Onofre Arbona Miralles, de la revista Bona Pau, per la seva constància i dedicació com a director de la revista Bona Pau durant 65 anys. Se li feu entrega d’una placa commemorativa i alguns llibres de regal. El mateix Onofre Arbona tingué l’honor d’entregar els guardons dels XIX Premis Periodístics de Premsa Forana, junt als membres de la directiva i la directora de Normalització Lingüística del Consell, Aina Sastre. L’Ajuntament de Sencelles oferí als assistents un aperitiu al pati de Can Grau. El cronista oficial de Sencelles, Jordi Llabrés, conduí una visita guiada per la vila, a on es visità un museu arqueològic a la Fundació Mn. Bartomeu Oliver, i l’església de Sant Pere i voltants, amb la figura de Sor Francinaina Cirer. Finalment un dinar de companyonia conclogué els actes de la diada.

Entrega dels XIX premis periodístics Premsa Forana de Mallorca curs 2017. Sencelles 16 de juny de 2018 Presentats 52 treballs de 15 publicacions. El membre del jurat, Antoni Gomila, periodista, resolgué atorgar dits premis als següents treballs: Reportatge: Premi: SA VEU DE SÓLLER. “Especial Fira i Firó de Sóller 2017”. De: Autors diversos. Número 1.462, maig 2017. Finalista: DÍNGOLA. “Les beceroles d’instagram”. De: Joan Munar i Macià Puiggròs. Número 24, maig 2017. Finalista: DIES I COSES. “La Bateria de s’Horta”. De: Francesc Antich Adrover. Número 178181, maig-desembre 2017. Entrevista: Premi: DÍNGOLA. “Gerard Quintana, vocalista de Sopa de Cabra”. De: Lola Palma i Miquel Puiggròs. Número 25/26, setembre 2017. Finalista: LLUCMAJOR DE PINTE EN AMPLE. “El mestre Jaume Lladó fa 100 anys”. De: Joana Lladó i Maties Garcias. Número 396, març 2017. Finalista: SA SELLA. “Bartomeu Mut: Organista de la Seu”. De: Maria Vich i Cirer. Número 153, maig 2017.

Ginard. Número 178, febrer 2017. Opinió: Premi: L’ESTEL. “L’estel que ens guia”. De: Bernat Joan i Marí. Número 847, desembre 2017. Finalista: BONA PAU. “Mediocritat”. De: Miquel Martorell. Número 772, juny 2017. Finalista: FENT Editorial. Número 375, novembre 2017.

CARRERANY.

Disseny: P r e m i : FELANITX. “Portada i Contraportada”. De: Maggie A d r o v e r . Número 4.059, agost 2017. Finalista: COANEGRA. “Portada”. De: Rafel Pisà. Número 369, novembre 2017. Finalista: MEL I SUCRE. “Portada: Democràcia”. De: Biel Joan Bauçà. Número 447, setembre 2017.

Fotografia: Premi: CAP VERMELL. “Via Làctia i el far”. De: David Sansó. 20 de juny de 2017. Finalista: ARRÒS AMB SALSETA. “Cullerades de salseta”. De. Cata Guardiola. Número 245, novembre 2017. Finalista: N’ALÍ. “Portada: Rodella de Sant Antoni”. De: Catalina

Del món fins a Sencelles Christine Marchal Jane F. Sutcliffe

Na Christine és francesa, va néixer al norest de França, prop de Nancy. Fa quasi 30 anys que viu a Sencelles, junt amb Patrice, el seu company. Viuen en un casal mallorquí molt interessant al carrer Sor Francinaina, envoltats de bells mobles antics de Mallorca que ells mateixos han restaurat. En quin moment vares decidir fer el viatge per canviar el teu destí? A França vaig treballar a la Seguretat Social. Vaig venir aquí gràcies al meu company. Vaig arribar per primera vegada el 1976 durant tres dies amb un viatge corporatiu, i vaig conèixer Mallorca en aquell moment. Primer vàrem viure a Eivissa 2 anys i a Menorque 2 anys, després vam arribar a Ciutat el 1987. Una vegada a Ciutat, varem obrir una Boutique d'Antiguitats a sa Costa de la Pols.

Per a la gastronomia, en realitat no hi ha canvis perquè sempre mengem moltes fruites i verdures del mercat, i mengem els productes d'aquí. Per a la cultura, sense molèsties. Hem de reconèixer que fa 30 anys, la vida aquí no tenia res a veure amb l'actualitat. Podem veure els programes a la televisió francesa, que ens permet mantenir-nos en contacte i veure què hi passa. No miram la televisió espanyola per res.

Per què vares triar Sencelles?

Què destacaries de Sencelles?

El 1989 vam anar a Sencelles a recollir mobles, vam descobrir que era un poble preciós i tranquil, així que vam decidir buscar-hi una casa per viure. Es pot dir que vam venir per casualitat. Preferim el camp, el poble, perquè viure a Ciutat era insuportable. Però, el més important era que hi havia una escola per a la nostra filla, que tenia 8 anys.

La ruralitat de fa 30 anys, ara ha canviat. Hi havia 1.500 habitants, ara són més de 3.000. Hi ha massa cotxes, molta gent treballa a Palma i acudeix només a dormir, sense participar al poble.

Quin és el teu dia a dia a un lloc tan diferent dels teus orígens?

Inicialment, no hi havia cap classe de català, així que em vaig apuntar per a un curs d'espanyol. La meva filla va haver de passar del francès al català / mallorquí a l'escola, però això es va fer ràpid, en dos mesos ho va entendre gràcies al francès, que parlem a casa. Al final de Ca'n Bril, tenia les millors qualificacions en català.

Venim d'un petit poble prop d'una petita ciutat com a Inca. No hi ha massa diferència del nostre país d'origen. El canvi era més aviat per al clima més càlid i per estar més a prop del mar. Com va ser la teva integració?

Què enyores del teu país? Enyorem "La Contestation". Rebre la resposta: "És lo que hi ha" a una queixa, no va bé. La gent no es queixa, o espera massa temps per fer-ho. D'aquesta manera, mai no podrem millorar les coses. Les persones del nord d'Europa són més exigents per la qualitat de vida, i es queixen més sovint. Quines diferències culturals desatacaries? No hi ha moltes diferències cultu-

rals. Espanya és part d'Europa, hi ha molta comunicació amb els països, hi ha menys diferències ara perquè es pot sortir fàcilment de l'illa. Una diferència cultural: a França hi ha moltes associacions que motiven benèvolament perquè les coses canvien, fins i tot per al patrimoni i a l'ajuntament el batle fa la seva feina sense cobrar. Aquí és tot el contrari. Es podria alegrar el poble sense que costi massa, per exemple, col·locant paneres de flors durant una epòca que no sigui problemàtic, naturalment. L'altre diferència: la migdiada - és molt positiva i l'agraïm. Tornaràs al teu país? En principi, no. Després de 30 anys, aquí estem a casa. Quina va esser la teva primera impressió de Sencelles? La impressió del poble mallorquí, tranquil. El 1989 estava molt lluny de la ciutat. Tot i això, hi havia tot el que es necessitava: l'escola per a nosaltres jugava un gran rol. Encara hi havia molta tradició, al davant del Magatzem de Pinso (Ca'n Renyina) venien burros amb carros - aixó ho hem vist. Els teus fills, són més d'aquí o del teu lloc d'origen? Els meus fills són més d'aquí, per descomptat. La meva filla va néixer a les Açores el 1980, i el meu fill va néixer a Ciutat. Van créixer com mallorquins amb els hàbits d'aquí. No obstant això, els agrada molt anar a França per veure els padrins. Quin és el racó de Sencelles que t'agrada més? La Placeta de l'Obra per que aquest lloc és bonic i és el més

antic. També els dos Pous. T'has integrat a qualque grup o associació de Sencelles? Durant un temps vaig formar part de l'Agenda 21, que intentava resoldre problemes al poble. Em sembla que al poble hi ha una manca de civisme ecològica i també civisme a la carretera. La qualitat de vida s'en va, a causa de l'incivisme i la falta de consciència. Tothom vol prendre més diners, fan tot per obtenir beneficis, inclos a costa del paisatge. Participes a les festes sencelleres? Anem a festes perquè estimem el poble, però no participem en l'organització. Com estrangers, com trobes que podríem ajudar als Mallorquins per protegir la seva identitat ? Els estrangers que vénen a instal· lar-se aquí han entès que és un gran lloc, aprecien el paisatge, el clima. És bonic! Trobem que, preservant el patrimoni, la naturalesa i la qualitat de vida al poble, ajudariem els mallorquins a protegir la seva identitat. Intentem preservar la identitat mallorquina de la nostra casa –de fet, vam comprar els llibres "Elements bàsics de l'arquitectura popular de Mallorca" i ho varem seguir justament per restaurar, a l'antiga, la nostra casa per mantenir l'esperit mallorquí de Pla.

La Mercè Jordi Llabrés i Sans

Cap a finals del mes de setembre celebrem a la Mare de Déu de la Mercè, agafant especial rellevància la festa d’enguany en complir-se els primers vuit segles d’existència de l’Orde mercedari. L’any 1218 feia tres anys que havia arribat a Barcelona Sant Pere Nolasc, procedent de Languedoc i compungit per l’experiència d’haver contemplat l’escena de les cruentes penes físiques i morals que, aleshores, sofrien el cristians captivats pels musulmans. La nit del primer al segon dia del mes d’agost d’aquell any, amb la pregaria encomanava aquesta situació a la Mare de Déu suplicant-li misericòrdia i que intercedís per a l’alliberació d’aquells germans sofrents que, a causa de la fe de Crist, es veien privats de llibertat. Escoltà la Senyora aquelles súpliques i se l’hi aparegué inspirant-lo a la fundació de l’Orde de la Mercè: “Voldria el meu Fill que en nom meu fundessis un orde religiós i que els seus membres facin professió de rescatar als captius cristians”. Trencada l’alba del dia segon, es descobrí el meravellós i triple miracle, la Mare de Déu al mateix moment s’havia aparegut a Sant Pere Nolasc, a Sant Ramon de Penyafort i al rei d’Aragó, Jaume I, que esdevingué després el gran patrocinador de l’Orde. Sant Ramon, tot i pertànyer a l’Orde de Predicadors o dominics, era el director espiritual de Sant Pere i la persona que el guià en els orígens de l’Orde. Així sorgí, fa

vuit cents anys a Barcelona, la grandiosa epifania de l’Orde de la Benaventurada Verge Maria de la Mercè. Com que aquest article tractarà d’iconografia mercedària a Sencelles, cal dir que a l’entrada de la rectoria de la nostra parròquia hi ha una pintura sobre tela, obra anònima del segle XIX, que representa la triple aparició al sant fundador, al rei patrocinador i al dit Sant Ramon. Ben aviat els frares de la Mercè s’instal·laren a Mallorca. La tradició diu que el fundador fou el mateix Sant Pere Nolasc, qui formà part del seguici que acompanyava al Rei Conqueridor i que amb anterioritat ja coneixia la nostra illa per haver participat en una multitudinària redempció de captius patrocinada per la Reina de Castella: “Sextam in mense Septembris praesenti anni (1217) subsidio Beregariae Castellae Reginae, apud insulas Baleares perficiens ultra trescentos captivos eruit”. El convent mercedari, en els diversos emplaçaments que ha conegut al llarg de la història, ha esdevingut un focus radiant de la devoció a la Mare de Déu de la Mercè que s’ha escampat arreu de tot Mallorca. No son poques les relacions històriques que han existit entre aquest orde mendicant i el poble de Sencelles, d’algunes d’elles ja vam tenir ocasió de parlar-ne durant la visita cultural que la Fundació Mossèn Bartomeu Oliver va organitzar a l’església i convent de la Mercè, el passat dia 19 de maig. Com a testimoni d’aquesta fecunda relació que ha existit, a Sencelles ens ha quedat un panell ceràmic prou interessant que representa a la Benaventurada Verge Maria de la Mercè. El trobem en un dels laterals de la capella de Sant Josep, concretament en que anomenem del Evangeli, i fa joc

amb un altre que trobem a la paret d’enfront amb la imatge de Sant Ramon Nonat, mercedari. Aquest conjunt iconogràfic ens fa pensar que el seu patrocinador tenia una devoció rellevant a la Mare de Déu de la Mercè o una relació amb el seu orde. Ambdós conjunts ceràmics van ser importats d’algun obrador català i son datables de principis del segle XIX. En l’àmbit de la nostra església parroquial és més que evident l’activitat de compra de ceràmica artística a Catalunya, València i, també, Mallorca durant els segles devuit i denou, tema en el que hi tenen esment diversos investigadors i especialistes. El plafó marià que centre el nostre interès, amida 40 x 56cm., està format per 12 rajoles i hem de parlar d’una obra de línees molt senzilles. Presideix, la figura de la Mare de Déu vestida a la moda barroca i coberta amb un mantell. A sobre del cap mostra una corona que emet “fulgor radiant” rematada per les dotze estrelles apocalíptiques. Amb les mans sosté, en la part central de la composició, al Nen Jesús, un ceptre com símbol de la reialesa de Maria i un ram d’assutzenes que ens parla de la seva virginitat inviolable. La davantera del vestit o gonella mostra dues cadenes amb grillons, senyal de la llibertat dels esclaus i captius tan vinculats a la creació del Orde. La Mare de Déu apareix a sota d’un dosser amb cortinatges que es repleguen cap als laterals i al damunt d’una peanya de forma sepulcral en que s’hi inscriu l’escut de la ciutat de Barcelona. A cada banda hi trobem un personatge agenollat, amb el cap descobert i sostenint amb una mà el capell o boina i amb l’altre, un canelobre. Ambdós representen a dos confrares de la confraria de la Mare de Déu o a dos captius alliberats. Aquesta obra ceràmica nostra reprodueix de manera popular i més senzilla les pintures que es

realitzaren en el segle XVIII per promoure la devoció a la Mare de Déu de la Mercè entre els seus confrares. Tal vegada una de les més conegudes i interessants és la que signà Antoni Viladomat entre 1730 i 1755, que forma part del fons del Museu Nacional d’Art de Catalunya i, actualment, dipositada en el Museu Comarcal de Manresa. Contemplant el plafó de Sencelles, crec que podem parlar d’una obra de producció s e r i a d a sorgida de l’obrador d’un artista terrisser català, i ben probablement de Barcelona, que per ara hem de tractar com a anònim. Obres ben similars a la nostra també ens son conegudes i les podem trobar, per exemple, a una façana del Carrer de l’Esparteria, en el barri de Ribera (Barcelona) o en el mur exterior de l’església parroquial de Santa Maria de Palau Solità (Vallès Oriental).

Entrevista. Julià Ferragut Cirer “Ferrera” “El ferro té vida, fer de ferrer no és picar fort. Has de viure pel que fas” Jaume Perelló i Llabrés

Un dels darrers ferrers a l’antiga que queden a Sencelles, un home honest i de tracte franc. Sovint molts horabaixes el podem veure de tornada de fora vila, ja dins del poble camina aferrat al manillar de la seva bicicleta, llavors es converteix en un gaiato amb rodes. Després dels seus anys de dedicació professional, ara amb 83 anys i ja retirat segueix amb la seva professió, però com a constructor de rèpliques a escala d’ormejos del camp, romanes, llums d’oli, candelabres i rampins entre d’altres. També fa elements de decoració i en les seves creacions es destil· la creativitat i enginy. L’edat no perdona i la vista ja no li permet afinar tan prim. Tot i això, l’esperit de la feina ben feta amb l’ús de tècniques antigues, l’estima cap a les coses nostrades, la família i els néts li mantenen la flama de la il·lusió i aixecar-se cada dia per tirar endavant.

El vostre mal nom vos hi diu amb la vostra professió. Heu tengut avantpassats que també han estat ferrers? No, no hi té res a veure. El meu padrí

li deien es Teuler, va venir d’Alaró a Sencelles i va posar una teulera. Mon pare era sabater. A quina edat començàreu a fer de ferrer? Com n'aprenéreu? De petit ja volia ser ferrer, però mon pare volia que jo fos sabater com ell, però jo m’hi negava. Vaig començar als 15 anys, en vaig aprendre a l’OSCA del setembre del 1950 fins el 1956, som el darrer que queda i més antic. Vaig començar fent de manobra quan construïen la nau. El mestre d’obres era en Tomeu Simó, els oficials en Joan de ca'n Florit i en Miquel Puça i jo els ajudava a traginar els mitjans amb la civera i pujar-los de llentia. Has de pensar que allò només era un corral, llavors es pot dir que som el degà de tots els ferrers de l’OSCA. Després una vegada construïda la nau, ja hi vaig començar a aprendre la professió. Pensa que els barrots de les finestres els vaig fer jo amb el primer “berbiquí” elèctric que va arribar a Sencelles. Me’n record que estava assegut dins la farinera -La farinera del poble estava aferrada al local de s’OSCA- i l’amo en Pep Tiró em marcava els punts d’aquests barrots. Vengueren a veure’l funcionar el ferrer de ca'n Quaranta, el padrí vull dir, el ferrer Mateva, en Peret, l’amo en Vinyes i en Cota, res, tots els del poble. Aquell dia m’ha quedat gravat, encara ara quan hi pas per davant hi pens. Me’n record de la primera màquina de soldar que dugueren a Sencelles l’any 51, era una màquina per soldar peces de les batedores. Un soldador de Porreres vengué a ensenyar en Tià Lluc. També mos ensenyà a manejar el torn, en definitiva, la gent de

camp es reconvertia en treballador industrial, com també passà més envant amb la fàbrica Alsa. I ara, després de tants d’anys quan veig que l’OSCA cau... ves que he de fer jo! Heu fet feina de ferrer per compte d'altri? Sempre he fet feina per altre a part o banda. Ha estat després de jubilar-me, quan ja tenia 70 anys, que m’he dedicat a fer aquestes peces artesanals. Quan vaig deixar l’OSCA, anava a Inca amb bicicleta a fer martells i estenalles. Llavors vengué la crisi de la sabata i el 1959 vaig anar a Palma quatre anys. Allà hi havia uns molt bons ferrers, autèntics mestres, que deien que mai acabes d’aprendre l’ofici. Per exemple mestre Miquel de Porto Pí em deia: Has d’anar a ca'n Seguí que hi ha bons forjadors, artistes! L’any 1963 ja vaig tornar a Sencelles a Alsa Espanyola fent-hi feina 18 anys fins que tancaren. Me’n record bé perquè ho feren quatre dies abans de l’intent de cop d’estat del 81 i jo estava més preocupat per la manca de feina que pel que passava a Madrid. Allà hi vaig fer de mecànic i ferrer, fabricava els motlos per tallar soles de sabates. De la feina de ferrer, quina especialitat és la que més vos agrada? El forjat, de tota la vida, martell! El ferro té vida, fer de ferrer no és picar fort. Has de viure pel que fas. En aquells moments anam cap a l’encruia i la fornal. La fornal és defora i és evident que ja l’empra poc. S’excusa perquè està descuidada, ara els néts han passat a ser una prioritat. Vet aquí que devora, a un replà, m’hi trob una estesa de rèpliques a escala de diferents ormetjos de fora vila, eines, escultures...

Veus, tenim un foner fet a ull, una arada amb pales a escala 1:8 que funciona com una de veres, una escultura d’una bota: jo li dic la Lluna, més que res per allò de la primera empremta a la Lluna. També hi ha un llaütet que vaig copiar d’un calendari. Mira, aquí hi ha el caragol, vaig trobar un bover per asuquí. Va ser curiós, perquè el vaig banyar i s’enfilava a un bastonet dret. Mentres li donava galleta picada per menjar li prenia mides amb el peu de rei. Finalment quedà a escala 2:1. D’aquí passàrem a les rèpliques de baules Aquesta és una còpia de les baules de ca'n Cinto. Daten del 1726 i n’hi ha d’altres de fetes pel mateix ferrer. És el que feu el forrellat de les portes del darrere de l’església, les baules de ca'n Meví i més. Cadascú té el seu estil i tècnica, el seu segell. Això fa que de tot d’una les pugui identificar i també el status d’aquella casa. Les rodones eren de pobres, eren bones de fer. També pots veure eines de sabater, perquè n’he fetes de veres i recordem que mon pare ho era. També hi ha una era amb la bèstia i el carretó. Aquesta és diferent, perquè la bèstia voltava a la part de dedins i amb poques passes feia rodar més el carretó. I de totes les rèpliques, quina vos estimau més? L’arada, n’he fetes d’altres, però per aquesta en Jaume Queló me’n deixà una de ben grossa aquí dins la cotxeria i li vaig prendre totes les mides per poder després construir-la a escala i a ull, perquè hi ha coses que t’has d’imaginar com fabricar-les. També és difícil fer una rèplica damunt d’una foto, com el llaüt, perquè no té mides ni motlo. Te n’has d’anar a jeure amb allò dins del cap per donar-li voltes. I heu fet mai cap exposició?

Sí, un any a la fira em deixaren un raconet, però vaig quedar decebut. Esperava que companys meus visitassin la meva parada, però pocs s’hi acostaren. Enguany també m’ho han proposat però vaig dir que no. Ningú és profeta a la seva terra i a Sencelles encara manco. Al final et desenganes, molta gent diu que vendrà a veure el que ara faig i al final ben pocs compareixen. Després a prop de la fornal i quasi defora, xerràrem de l’encruia i eines que hi havia per aquí i allà, per jo de nom desconegut, i en descrigué unes quantes Encara guard el “berbiquí” de fa 150 anys del meu padrí. L’emprava per cordar olles, pels anys 40 hi havia encara cordadors d’olles que passaven pel poble. Això és un banc que compràrem a la Petrolera d’Es Molinar, en Toni Racó les traginà l’any 63. Aquí hi ha un tas, per forjar i fer servir de motlo, perquè un temps no hi havia mitges canyes… i així anam fent diferents formes. Posteriorment ja dins el taller i encara enlluernat de la claror de fora, dins la penombra aparegueren penjats del sòtil tot tipus de rampins i llums d’oli

Aquí hi ha rampins, els llums d’oli… però això ja no s’usa. La nostra cultura està absorbida, a fora hi ha museus i aquí no hi ha quasi res. Quan he sortit per la península

he visitat museus etnològics i he pres mostra de diferents forjats. Per exemple aquest candelabre el vaig copiar de la catedral de Múrcia. Té un entorsillat diferent, no n’hi ha per aquí a Mallorca. A més vaig fent tot lo que puc de ferro reciclat. També les m’enginy per reparar coses espenyades en lloc de comprar-ne de noves. Teniu altres aficions? Sí moltes, escolt música, Internet, política, futbol, som del Mallorca, primer lo nostro… tot m’interessa, podem dir que som un curiós. Per les meves creacions m’inspir en diferentes coses que veig. Per exemple aquest penjador el vaig fer versàtil i els peus s’assemblen amb els de la Torre Eiffel. De petit sovint estudiava els vespres amb un llum d’oli. Quan ma mare m’afinava l’apagava dient-me “L’oli és per menjar”, però jo després seguia llegint al llum de la foganya. Deu ser per això que tenc un ull vago, la vista cansada i faig tants de llums d’oli! Ja a lo darrer recordà la seva bona amistat amb mon pare i les anècdotes viscudes junts. Els anys de misèria, fam i lluita diària, la repressió franquista i les amistats que ja no hi són. Arribats aquí, ja havia passat el matí, que ens havia fuit pel mig dels dits com l’aigua. Ja partint i quan obríem la portassa vaig afinar que el pany era ben curiós i com no podia ser d’altra manera, restaurat i funcionant millor que nou.

Les beneïdes de Sant Cristòfol de Biniali Toni Ferragut i Mayrata

Com, és per tots sabut, dia 10 de juliol es dia de festa major a Biniali, i no es per menys, ja que es Sant Cristòfol, patró de Biniali, dels transportistes i conductors. Per ventura, alguns de vosaltres desconeixeu el per què aquest Sant es el patró dels conductors i transportistes. La història, és que Sant Cristòfol, era d’unes magnituds gegants, les quals li servien per transportar a la gent d’un lloc a l’altre del riu, però un dia hi va anar un nin ben petit, pensant sant Cristòfol que seria bo de dur, aquell nin li va pesar tant que va haver de menester una palmera per poder fer força, anava continuant i cada vegada era més difícil, quan es va girar cap al nin que duia a les espatlles, va veure que aquell nin era el Bon Jesús i portava el món amb ell. Així que ja podem veure, el per què és patró dels conductors i transportistes. Es per això, que tant els professionals del transport, com els conductors de tot tipus de vehicles, veneren aquest sant. A Biniali, es segueix amb gran fervor, les tradicionals beneïdes de vehicles i dels propis conductors, i des de fa uns 8 anys es celebra en motiu d’aquestes, una concentració de camions, a fi de que els beneeixi per protegir-los dels perills de la carretera, i se’ls dona una estampa adhesiva amb la imatge de Sant Cristòfol, perquè el duguin al vehicle i el tenguin present.

Actualitat de Sencelles Guillem Zuazaga i LlabrĂŠs

Historieta d’en Nicolau Marieta Damunt es anys 40/50, en es carrer de Sor Francinaina n.31, davant es mostrador de s'Adrogueria i veïnat de can Francisco Peret, hi vivia una família de can Gelat, que se n'anaren a viure a Palma. En aquesta casa hi vivia en Nicolau Marieta. ¿Qui no coneixia a Palma es popular Nicolau Marieta? Li deien aquest malnom pes seu aspecte efeminat. Sa seva posició econòmica era bastant bona, però així i tot, venia calcetins pes carrers i places de Palma. Sa seva "toilette" era molt exagerada. S'empolvorava sa cara i es donava coloretes per ses orelles, cosa que feia riure molt a sa gent. No amagava sa seva condició de marieta i així era estimat per tothom maldament moltes vegades el fessin enfadar amb ses bromes de mal gust. Vivia a un pis devora des carrer des Bastaixos (Jaume II). Vestia quasi sempre amb un cubrepolvo gris i

es posava pes coll un mocador o bufanda. Tal vegada no era molt coneguda sa seva especialitat en fer brodats molt difícils de fer, fins i tot per ses millors brodadores, per això li comanaven feines des de sa Península a més de peces religioses brodades amb or i plateria.

S'estiu Sa veia a s'ombra ja fila: som a s'estiu. Quin alè...! Correu nins, per foravila, que ara es temps de viure a pler. Ni plecs, ni cartells, ni escola, ni sentir més cantussol que s'amiga corriola qui gisca de sol a sol. És es temps de ses rondaies abaix des parrals novells, es de ses gàbies de faies on suren es aucells. Es temps de casa abeurada a sa vorera de s'aljub, i de jugar, de vetlada, per damunt ses pots des cup. "Lluneta de pagès: jo estic dins ca meva i tu no me dius res" Per s'ombra de sa cisterna s'hi belluga un llumet viu... és sa primera lluerna, llumenaret de s'estiu! Damunt ses amples voreres des brocal, torrat pes sol, ses verdes alfabegueres

creixen dins es cossiol; i en pujar sa gerra plena, sa set mustia cada ull, veient degotar sa cadena i es cap de sa corda remull. S'esperit que pel món tresca també me sent mort de set; mes no cerca s'aigo fresca des poalet estenyat: cerca un glop de poesia, encantament que no se veu, com s'eco que repetia al fons de s'aigo ma veu. Conhort que amb ses penes mudes des cor m'ajudarà esper amb ses remors conegudes des vou-veri-vou des bres: "Sa molinereta des molinet nou ha feta bugada i no ha fet sol" No hi ha oratgeta ni frescura que així reviuen mon cor... Tenc por que amb tanta dolçura no li vengui un raig de plor: si sa son venia

Martí Cirer

Tenc entès, i ho escriuré només com a anècdota, que es volia fer frare i que es va presentar a un convent amb una bossa amb ses seves coses amb sa sana intenció de no separar-se de tan ric patrimoni. Es superior des convent li va insinuar que ho hauria de dur a un banc, cosa que no va ser des seu gust, perquè va agafar sa bossa i se'n va tornar tan campant pensant allò que diuen que val més sa que guarda que sa que cura, i com que no tenia cap pèl de beneit, no es fiava des bancs, ni de ningú.

Poesia popular jo l'adormiria... si sa son no ve jo l'adormiré. S'oratjol du de ses eres olor de paia i cançons, trotar de ses mules jugeres i batre de carretons. Ses meravelles badades mirant es estels porucs, es sol ja les ha copades i totes dormen ulls clucs. Amb es xubec des migdia torna a regnar sa calor... Fins al toc d'Ave Maria no correrà més frescor. "Lai lai farem un ventall, lai lai de plometa fina..." Des pinar s'obren ses pinyes al bat de sol agostenc: Vendrà es temps de sa vermada quan serà passat s'estiu: d'una bonança passada, altra bonança reviu. S'amor i sa poesia regnaran per sempre més. Més val un punt d'alegria que una torre de doblers.

Democràcia Primer premi XI concurs d’expressió escrita del Parlament de les Illes Balears Miquel Vallés i Sansó

La democràcia permet que tots els ciutadans puguin participar en la vida polìtica del país. És un valor sense el qual les persones que vivim tant a un paìs com a una autonomia o a nivell més proper a un municipi es sentin que prenen part en les decisions que regulen la seva convivència. Jo pens que la democràcia ens fa sentir més ciutadans i,a la vegada

Redacció: Joan Florit i Horrach Jordi Llabrés i Sans Guillem Mut i Llabrés Maria Vich i Cirer Col·laboradors: Associació Premsa Forana de Mallorca Joan Bover i Serra Joan Miquel Chacón i Nicolau Martí Cirer Toni Ferragut i Mayrata Aina Herrera Jaume Perelló i Llabrés Jane F. Sutcliffe Antoni Vallés i Perelló Miquel Vallés i Sansó Guillem Zuazaga i Llabrés

REVISTA SA SELLA sasella@hotmail.com C/. A. Llabrés Mudoi, 18 07140 Sencelles (Mallorca) Edita: Centre Cultural de Sencelles.

ens hauria de fer més responsables dins la comunitat on vivim. A mi,com a nin,que encara no he pogut votar em sap greu sentir pel televisor o per la ràdio que hi ha persones elegides democràticament que traicionen a la gent que els ha votat.La corrupció no ens ha de desanimar per continuar confiant en la democràcia i amb aquelles persones que han tengut la valentia de presentar-se com a representants del poble. Jo,convidaria a tothom que participàs més activament en la comunitat on vivim. Aixó,segurament,animaría als nostres representants a ser més responsables i entendre les inquietuds i els problemes dels ciutadans.

Coberta: Foto d’Aina Herrera. Foto guanyadora de la segona gimcana fotogràfica organitzada per l’associació fotogràfica de Sencelles. Festes de la Mare de Déu d’agost. Contra portada: Eines de l’amo Julià Ferrera. Foto Jaume Perelló. Depòsit legal: PM-400-89 Impressió: Gràfiques Rubines, Binissalem. Els articles d’aquesta revista expressen únicament l’opinió dels propis autors. Pàgina web:

www.sasella.org

Amb la col·laboració de:

Futbol a Sencelles Miquel Ferrer Ramis de “na Cavallera”, un central de talent Va néixer a Sencelles el 24 de febrer de 1939. Abans de començar, m’agradaria fer una menció especial a n’Antònia Ferrer ¨Cavallera¨, la seva filla, per donar facilitats a l’hora d’entrevistar-la, i també, per posar-me a disposició el gran material fotogràfic i periodístic de son pare, que guarda molt ben conservat i ordenat. Gràcies Antònia. (Com podreu llegir, en Miquel feia inscripcions descriptives amb un llapis al darrera de les fotos, fet extraordinari que ens permet conèixer detalladament la història que les envolta). Sempre havia sentit parlar a Ses Cotxeres d’en Miquel de Na Cavallera. L’amo en Sebastià ¨Pansa¨, en Miquel ¨Papa¨ i en Toni ´Merris¨, m’havien parlat moltíssim d’aquest jugador. Deien que era molt bo i que havia jugat a tercera divisió amb el Constància. En Miquel de Na Cavallera va jugar amb el Constància i llavors va fitxar pel Felanitx, que hi jugava a la mateixa categoria. I la mateixa, també, que el Mallorca, l’Atlètic Balears, el Sóller, el Poblense, etc, en aquells anys cinquanta. Estam parlant de la màxima categoria a nivell estatal que es podia jugar a Balears. En Miquel hi va jugar durant gran part de la seva carrera. Ara mateix, ho podríem equiparar com jugar a Segona B. Mai abans cap jugador senceller, hi ha arribat a jugar i, més difícil encara, mantenir-se durant una bona partida de temporades a aquest nivell. La infància i el futbol. Inca. Sencelles. El camp de ca s’Òliba.

Va començar a jugar a l’escola, Joan Miquel Chacom tots els infants de la seva edat cón i Nicolau que anaven com a locos darrera una pilota. Va començar anant a ca les Monges a Sencelles, com tots els infants de la seva edat al poble. Als sis anys, el varen dur a Lluc per anar a escola amb els Blauets. Més tard, en Miquel acabà la seva etapa escolar a Inca, al Col·legi Beat Ramon Llull. Per anar i tornar de l’escola, fes sol, fred o plogués, hi anava sempre en bicicleta. Va ser a Inca, on va poder gaudir de la passió del futbol i prendre’s més seriosament allò de voler ser futbolista. A Inca hi ha havia més possiblitats de trobar equip. A l’equip de la seva escola i al que també havia organitzat el ¨Frente de Juventudes¨, va començar a fer les seves primeres passes, fins que el juvenil del Constància es va fixar en ell i el va fitxar. Ell guardava un gran record dels equips escolars, on els valors que els ensenyaven, no tenien res a veure amb les pràctiques matusseres dels equips de clubs competitius.

futbol allà on hi anava. La seva etapa al Constància i a la selecció Balear juvenil.

A Sencelles, també hi va jugar a la seva etapa de juvenil. Ho va fer en el primer equip més o manco organitzat, que jugava amistosos durant els anys cinquanta al camp de ca s’Òliba. Un equip mític, on els pioners introductors del futbol a Sencelles hi jugaven. Va compartir equip amb en Sebastià ¨Pansa¨ i en Joan ´Negret¨, com també va tenir d’entrenadors en Xisco ¨Viquet¨ i a mestre Bartomeu ´Capità¨. En Miquel, gaudia del

Va fitxar pel Constància a l’edat juvenil. El club inquer, s’hi va fixar en ell al Col·legi Beat Ramon Llull, i poc després l’oferiren formar part del planter dels juvenils del Constància. Allà hi va jugar fins que va ser amateur, destacant sempre com a jugador i molt estimat per l’afició inquera, qui el considerava un dels joves valors del futbol formatiu. La seva gran progressió al juvenil (un any feren campions de Balears amb el Constància) i bones temporades, va fer que fos convocat per la selecció Balear que anà a jugar el campionat d’Espanya de seleccions territorials. Amb el Constància juvenil, va poder jugar un amistós amb el FC Barcelona al camp de Les Corts el 1957. Varen perdre 8-1, però es va dur una experiència única. Com podeu veure a l’arxiu fotogràfic, es pogeren fer una foto amb en Kubala i a més, pogueren visitar les obres del que llavors seria (i és encara) el Nou Camp del Barça. En acabar la seva etapa de juvenil, va fitxar pel primer equip del Constància, però no va tenir la confiança suficient de l’entrenador i només va jugar un partit. Va debutar a tercra divisió amb el Constància el 6 d’octubre a Menorca, al camp de l’Alaior. Després d’aquell partit, va ser cedit el que restava de temporada al Margaritense. Sempre va ser una espineta clavada. Però en Miquel s’ho va prendre amb humilitat, Mai va tenir una mala paraula pel Constància. Poc després, va fitxar pel Felanitx a la mateixa categoria que l’equip del seu cor i es va poder enfrontar a ells. El seu fitxatge pel Felanitx a tercera divisió i el final de la seva carrera

En acabar la seva cessió amb l’equip de Santa Margalida, va quedar lliure i en Miquel no va poder seguir lligat al Constància. Li oferiren un contracte a Felanitx, a tercera divisió. No s’ho va pensar dues vegades i hi va romandre quatre temporades, convertint-se en uns dels centrals de refrència de la categoria i pretès per diversos equips. Imaginau-vos l’esforç que havia de fer en Miquel per anar a entrenar els anys seixanta a Felanitx, així com devien estar les carreteres en aquell temps! Ell hi anava i tornava en moto cada dia des de Sencelles. El servei militar, també el va trastocar un poc la vida. Tot i que podia arreglar les guàrdies i els entrenaments, també resultaven un mal de cap.

li havien oferit mentre feia feina a l’oficina de Correus a Inca, el varen fer decantar del futbol i va decidir finalitzar la seva carrera. Una carrera breu, d’èxit i al màxim nivell.

Però al final la seva etapa al Felanitx es va tòrcer. Va arribar un punt, que li devien molts de doblers. Feia mesos que no li pagaven allò que li havien promès. El Felanitx, pensant que tenia tot un detall, li va regalar un abric en lloc de pagar-li tot els doblers que li devia. Aquest fet, juntament amb les responsabilitats familiars adquirides (es va casar i volia tenir fills), més la nova feina de director de l’Alsa Espanyola que

Noticiari de la parròquia de Sant Pere de Sencelles Jordi Llabrés i Sans

Final de curs

de la nostra parròquia.

El passat dia de Sant Pere (29 de juny), a més de festejar amb tota la solemnitat que es mereix al titular de la nostra parròquia, vam cloure les activitats del darrer curs parroquial. Presidí l’ofici mossèn Antoni Vera, vicari general de la Diòcesis de Mallorca i com és habitual els membres de l’agrupació Es Jonc s’hi afegiren per fer el Ball de l’Ofrena. Tots els que formem els diversos grups i comissions que formen la Parròquia o hi estan vinculats vam compartir, passats uns dies, una trobada fraterna a Ruberts. Fou dia 5 de juliol i començarem, a l’oratori, amb una pregària a la Mare de Déu i diversos cants marians, aprofitant l’avinentesa per agrair a mossèn Antoni Riutort, administrador parroquial de Sencelles, la bona tasca pastoral que aquests mesos desenvolupa entre nosaltres. Perquè tingués un record de la seva estada al nostra poble, uns escolanets en nom de tots els feligresos, l’hi feren entrega d’un bust de la Beata Francinaina, símbol de la més preuada penyora que tenim els sencellers. La festa va sopar amb un sopar a la fresca, de pa amb oli amb bon companatge, gelat i coca per el quasi centenar de col·laboradors i col·laboradores que animen la vida

Nomenament de mossèn Josep Adrover com a rector de Sencelles El mateix dia de Sant Pere, el sr. Bisbe de Mallorca va signar el nomenament de mossèn Josep Adrover i Vallbona com a rector de les parròquies de Sant Pere de Sencelles i de Santa Maria de Costitx. És natural de Calonge i té 49 anys. Fou ordenat prevere a la reial parròquia dels Dolors (Manacor) el dilluns dels Reis de 1996, passant a exercir el ministeri a la parròquia de Capdepera i Cala Rajada com rector solidari. El 1997 fou nomenat capellà de l’Hospital de Manacor. De l’any 2000 a 2008 Vicari de Manacor i Rector de la parròquia de Sant Pau de la mateixa ciutat. Des de l’any 2006 a l’any 2008 també fou Formador del Seminari Menor de Mallorca. L’any 2008 anà a Roma per llicenciar-se en Dret Canònic. Retornat a Mallorca passà a la Unitat Pastoral d’Inca i canceller secretari general del Bisbat. Entre els anys 2013 i 2016 fou rector de les parròquies de Can Pastilla, Es Coll d’en Rabassa i Es Molinar, de Palma. El 2015 fou nomenat formador del Seminari Major i l’any des de 2016 fou rector de Santanyí, Es Llombards, S’Alqueria Blanca, Calonge i Cala d’Or, seguint com vice-secretari i vice-canceller del Bisbat. Compaginarà el seu càrrec de rector de Sencelles i Costitx amb altres responsabilitats a la Cúria i al Tribunal Eclesiàstic. Mossèn Sebastià Planas, de Jornets

El passat dissabte, 25 d’agost, va prendre la darrera volada per abraçar-se amb el Crist Ressuscitat Mn. Sebastià Planas i Llabrés de Jornets, canonge de la Seu de

Mallorca. Don Sebastià, al llarg de la seva carrera eclesiàstica va ocupar diverses responsabilitats tant a nivell parroquial com a diocesà. També fou sacerdot missioner durant alguns anys de la seva joventut. Darrerament compaginava la seva jubilació amb els càrrecs de capellà de la Delegació de Balears de l’Ordre de Sant Joan de Malta i capellà de l’Hospital de la Creu Roja. Així mateix tenia cura de mantenir el culte dominical i de les festes de precepte a l’oratori semipúblic que els seus avantpassats havien construït per el servei espiritual dels vesins del llogaret de Jornets, a Sencelles. La seva darrera etapa l’ha passada convivint amb el grup de preveres majors de la residència sacerdotal de Sant Pere i Sant Bernat, al devora de la mateixa Catedral, però els caps de setmana, era habitual poderlo trobar amb la seva família de la Casa Major de Jornets. Dilluns dia 27 d’agost el Sr. Bisbe va presidir la missa exequial a la Seu, amb una gran concurrència de familiars i amistats. El cap de setmana posterior, les germanes del finat i els seus nebots, els senyors Planes, de Jornets, i Gual de Torrella es tornaren a retrobar a l’església parroquial de Sencelles per oferir-li la missa vespertina del dissabte. Un nou sufragi s’oferí, com no podia ser d’altre manera, el diumenge 16 de setembre a l’oratori de Sant Josep de Jornets que tants d’anys va servir. Presidí la missa el bon amic lleonès de Don Sebastià, que vingué expressament a Mallorca, Monsenyor Santiago Panizo Orallo, doctor en Dret Canònic i en Dret Civil, Auditor del Tribunal de la Rota i Prelat Domèstic de Sa Santedat el Papa. Arribada del nou rector Dia 8 de setembre, festa de la Nativitat de la Mare de Déu o de la Mare de Déu de Setembre, fou important en el devenir de la nostra

comunitat parroquial de Sencelles, ja que va arribar-hi com a nou rector Mn. Josep Adrover i Vallbona. Va començar el dia presidint l’ofici patronal a Costitx, on també s’hi estrenava com a rector. A mitjan capvespre el Convent de la Caritat es convertí en el punt de trobada entre els seus familiars, vesins de Calonge i antics feligresos de la zona de Santanyí que, arribats a Sencelles amb autocar i diversos cotxes, van voler acompanyar a mossèn Josep. Després d’una pregària davant el sepulcre de la Beata Francinaina, per la que professen una demostrada devoció, es van dirigir tots plegats a la Parròquia. L’església, a l’hora de la celebració, s’omplí fins a la bandera. A les set i mitja en punt del capvespre, el nou rector hi feia la seva entrada solemne, acompanyat de la clerecia i de l’escolania parroquial amb creu alçada, mentre les campanes del campanar i la trompeteria de l’orgue clamaven de goig incessants per aquell esdeveniment. A les portes de l’església esguardaven la seva arribada i foren els primers en saludar-lo els membres del Consell Parroquial i Jordi Llabrés, sagristà, en nom de la comunitat parroquial l’hi dedicà unes sentides paraules de benvinguda. Mentre el cant d’entrada a la celebració es mesclava amb la satisfacció que demostrava el poble amb un aplaudiment, una escolaneta s’hi acostà i l’hi oferí simbòlicament una bacina de llautó amb les claus de la Parròquia. Presidí la missa mossèn Francesc Vicenç, vicari episcopal en representació del Bisbe de Mallorca, i concelebraren el nou rector, mossèn Antoni Riutort, arxipreste i que a la vegada cessava com a administrador parroquial de Sencelles, mossèn Pere Vallès i els diaques Joan

Carles Tomàs i Roger Fernàndez. La part musical fou responsabilitat d’un bon nombre de cantaires de la coral Sor Francinaina i de l’organista de la Seu, el senceller mestre Bartomeu Mut. Ocuparen els bancs de preferència una nodrida comissió de regidors del Molt Il·lustre Ajuntament encapçalada pel Sr. Batle i la mare de Don Josep, la senyora Ventura Vallbona, acompanyada d’altres familiars.

Durant la celebració, en tot moment es va observar el que marca el ritual diocesà per a presa de possessió d’un nou rector. En primer lloc i bans del Glòria es llegí el nomenament de mossèn J. Adrover com a rector de Sencelles i Costitx, el transcurs de la Litúrgia de la Paraula se l’hi feu entrega del Llibre dels Evangelis i després del sermó va renovar les seves promeses sacerdotals en presència del vicari episcopal. Una vegada acabada la comunió, amb l’entrega solemne de la clau

del sagrari se’l feu depositari del més sagrat que pot tenir una església, l’Eucaristia. I així arribà el moment en que el nou rector es dirigí per primera vegada a la seva novella feligresia. Foren paraules d’admiració a la Beata Francinaina i de gratitud i oferiment als sencellers que de que s’havia sentit ben acollit. Acabada la missa, com és costum, mossèn Josep davallà les grades de l’altar per rebre, durant quasi una hora, la salutació personal de tots els presents. Alhora, a l’esplanada de l’església es servia gelat, coca de quarto, vi dolç i refresc a tothom. La rectoria aquest dia va romandre amb la llotja endomassada i el portal obert de pinta en ampla, així els qui ho desitjaven pogueren entrar-hi per veure-la arreglada per els seus nous estadants i saludar a la família de Don Josep. Festes del Convent de la Caritat Dins el mes de setembre i amb pocs dies de diferència s’escauen les dues festes pròpies del Convent de la Caritat de Sencelles. En primer lloc dia 15 es solemnitzà la festa la titular de la seva capella, la Mare de Déu dels Dolors. Presidí la celebració el nou rector de Sencelles, mossèn Josep Adrover, i concelebrà mossèn Pere Vallès. S’hi feu present tot el Consell General de la Congregació de Germanes de la Caritat, encapçalat per la Mare General Sor Bàrbara Pasqual. Un nodrit grup de cantadores va cantar la missa pròpia d’aquesta festa i els acompanyà a l’armònium, l’organista de la Seu. Per altre part, el dia 27, la comunitat de Sencelles i tota la Congregació de Germanes de la Caritat va honorar al seu patró Sant Vicenç de Paul amb una

solemne celebració de l’Eucaristia. Altre vegada la capella es tornà a omplir de gent i com no podia ser d’altre manera no hi mancà el cant del popular himne “Apóstol de Caridad” i el refresc amb que les nostres monges van voler obsequiar a tots els devots, amics i benefactors. Com és habitual en aquesta ocassió, la imatge del sant fou col·locada a l’altar del convent. Cal apuntar una altre nota que ben segur que ha aportat alegria a les religioses del convent de Sencelles. Aquest estiu hi ha estat destinada una nova religiosa, Sor Teresa Izquierdo, provinent del convent de Porto Colom. Així la comunitat ara es composta per cinc germanes, Sor Margalida Bauzá, Sor Antònia Pou, Sor Catalina Maria Villalonga, Son Mercedes Criado i la dita Sor Teresa. Nous canonges de la Seu Just quan estàvem a punt d’entregar aquest noticiari ens ha arribat una gojosa notícia de darrera hora que no hem estat capaços de deixar de compartir amb els nostres lectors. El passat dia 25 de setembre el bisbe de Mallorca Monsenyor Sebastià Taltavull, un cop haver consultat el Capítol de la Catedral de Mallorca i seguint el que estableix el cànon 509 de Dret Canònic, s’ha dignat nomenar a quatre nous canonges. Entre aquests, mossèn Antoni Riutort i Fullana, arxipreste del Pla i fins a la vinguda del nou rector administrador parroquial de Sencelles. Aquesta notícia ha omplit de satisfacció a les persones acostades a la nostra parròquia i que el tractaren durant els mesos que serví a Sencelles. Serveixin les nostres paraules per felicitar-lo ben de cor. Els altres tres preveres que també han estat nomenats canonges de la Seu son mossèn Andreu Genovart, fins ara rector de Manacor, mossèn Ramon Lladó, rector de Santa Catarina Tomàs de Palma, i mossèn Antoni Vera, vicari general de la Diòcesi.