Sa Sella 156

Centre Cultural de Sencelles_ Número 156_ gener / març 2017_ 4€

Es racó de sa cuina Maria Vich i Cirer

Pastís a la Mediterrània Hi ha moltes teories sobre l’origen de la pasta. Alguns adjudiquen el “descobriment” a Marco Polo en el segle XIII amb la seva introducció a la península Itàlica. Altres, la situen a Itàlia ja en el segle XII. Sigui com sigui, la pasta s’ha consolidat com un dels plats més estimats pels infants i joves. A vegades com únic aliment, fet que no és massa aconsellable.

La pasta és rica amb: carbohidrats, que donen energia; vitamines i minerals per moltes funcions importants del cos; proteïnes pel creixement i restauració de les cèl·lules i fibra per tenir regularitat.

La recepta d’avui és bona de fer, econòmica i sobre tot, farà feliços els grans i petits.

Ingredients per a 6 persones: 500 g de pasta (al gust). 1 pot gros de tomàtiga crua pelada. 2 o 3 llaunes, de 50 g d’anxoves amb oli d’oliva i de bona qualitat. 2 cullerades de tàperes. 250 g d’olives negres. 2 grans d’all. Oli d’oliva, orenga, sal i un pebre de cirereta vermell (opcional).

Preparació: Bullim la pasta amb sal. Calculam uns 4 litres d’aigua per cada 500 g de pasta. El temps de l’ebullició depèn de si agrada un poc crua o més feta.

2

Mentres encalentim l’oli dins una pella, dauram un poc els alls laminats, afegim les tomàtigues a trossos petits i procuram llevar les llavors.

Sofregim. Una vegada cuit, hi afegim les anxoves tallades a trossos, les olives i el pebrebò. Rectificam la sal, pensau que les anxoves són salades, i li afegim l’orenga. Quant la salsa estigui a punt, agregam la pasta escolada i mesclam tot molt bé a la mateixa pella.

Qui vengui de gust i bon profit!.

En Miquel Ques a la fi reposa a lloc digne Dia 14 de gener varen rebre una sepultura digna les restes del senceller Miquel Ques i Reinés que havien estat identificades a l’excavació de la fossa comuna del cementeri de Porreres. Miquel Ques va ser assassinat durant la repressió derivada de la Guerra Civil.

En un acte molt emotiu, els néts del represaliat varen depositar les seves restes recuperades en un nínxol cedit per l’Ajuntament de Sencelles. L’acte va consistir amb diversos parlaments i records entre els que destacà la lectura de poemes fet per l’escriptora binialera Maria Antònia Oliver.

El cos de Miquel va ser identificat per l’ADN entre els cadàvers que havien estat enterrats anònimament a la fossa comuna de Porreres. La seva família, encara que tenien sospites, no sabien res d’ell feia 80 anys.

En Miquel Ques i Reinés va néixer a Sencelles dia 7 de novembre de 1899. Era fill de Jaume Ques i Reinés, que encara que fos natural d’Alcúdia (01/11/1866) vivia a Sencelles ja que n’era mestre d’escola. Aquesta família Ques va arrelar-se a Sencelles durant molt d’anys ja que son pare havia pres possessió de la plaça de mestre titular de l’escola pública de nins número 1 l’any 1890 i hi va estar fins a la jubilació l’any 1938: més de 48 anys de docència a Sencelles.

La família del mestre Ques era molt estimada a la vila. De fet la tasca educativa de son pare va ser, per dues vegades, destacada per l’ajuntament. En concret, l’any 1901 va ser “homenatjat per la seva laboriositat i zel en la dedicació a l’ensenyança”. I fins i tot, l’any 1915 és “declarat fill adoptiu de Sencelles pels seus 25 anys de servei al poble”.

En Miquel va tenir 6 germans més

dels quals 5 sobrevisqueren. Un d’ells va fer feina a la secretaria de l’ajuntament i també va exercir de mestre interí a l’escola de Sencelles. El mestre Ques per facilitar que els seus fills poguessin estudiar va comprar un pis a Palma.

En Miquel de jove s’hi va traslladar. Estava casat i tenia 2 fills. Vivia al carrer d’Eusebi Estada número 73. Feia feina de tipògraf a una impremta.

Estava afiliat al PSOE i a la UGT. Fou delegat sindical i era habitual a la Casa del Poble del carrer Reina Maria Cristina.

Jon Florit i Horrach

Amb el cop d’estat del 18 de juliol i la repressió desfermada a partir d’aquell moment va ser detingut i empresonat al Castell de Bellver, d’on va desaparèixer dia 8 de gener de 1937.

El BOP de 20/03/41 publicava un avís on el Juzgado Provincial de Responsabilidades Políticas de Palma de Mallorca el citaven, però evidentment no podia comparèixer ja que les sospites que havia mort afusellat i que l’havien enterrat a Porreres han resultat certes.

El seu pare va demanar favors i moure cel i terra perquè l’alliberassin primer, i després per saber on era. Va demanar ajuda i influència per Sencelles.

Sempre es va queixar de que l’havien abandonat i de no trobar suport, per això deixà el poble i se n’anà a viure a Alcúdia. La família es dispersà i es va perdre la pista d’aquesta nissaga al nostre poble.

Amb aquest gest solidari i humanitari de l’Ajuntament de facilitar el retorn de les despulles s’haurien intentat tancar les ferides que havia deixat obertes la barbàrie de la repressió.

3

Noticiari Agència de Selleters

Desembre Dia 16. Inauguració. De la reforma del primer i segon pis del Casal de can Grau amb una exposició retrospectiva del pintor senceller Guillem Llabrés i una mostra de casetes de betlem i neules.

Dia 16. Taller. D’arqueologia amb el títol “Investiguem els nostres ossos. Estudi dels ossos humans” per part de l’equip d’arqueòlegs de la Cova del Camp del Bisbe a la Biblioteca.

Dia 17. Butlletí. Del PP de Sencelles repassant l’actualitat municipal i criticant la deixadesa de funcions del batle.

Dia 19. Premis. 31 de Desembre concedits per l’OBC que enguay han premiat dos sencellers.

L’investigador Jaume Llabrés per al premi Mossèn Bartomeu Oliver i l’historiador Joan Colom coautor del llibre Somnis Compartits per al premi Miquel dels Sants Oliver.

Dia 21.

Excavació.

Prevista als pressuposts de l’any 2018 de la fossa comuna de Sencelles on hi ha enterrats tres assassinats de principis de la Guerra Civil. Ho anuncià la consellera de Cultura, Fanny Tur al Parlament.

Dia 22. Presentació. Del llibre editat per la Fundació Mossèn Bartomeu Oliver sobre les llegendes del terme municipal de Sencelles.

4

Dia 23. Visita. Des de Sencelles, al betlem monumental del convent de Biniali organitzat per l’entitat Pou Major.

Dia 27. Festa. De l’estendard

organitzada per l’OCB de Sencelles amb la presència de Cristòfol Soler, ex-president del govern balear.

Gener Dia 3. Visita. Del Patge Reial per recollir les cartes amb les peticions dels nins de Sencelles dirigides als tres Reis d’Orient.

Dia 5. Arribada. Dels Reis d’Orient a Biniali i a Sencelles carregats de regals sobretot per als més petits de cada casa.

Dia 6. Concert. Dels artistes Jaume Anglada i Carolina Cerezuela, amb la col·laboració de la Coral Sor Francinaina dirigida per Francesc Bonnín. L’entrada era solidària a benefici del Mercadet Solidari i del rebost de Càritas Parroquial.

Dia 13. Correfoc. A Biniali amb els dimonis Kinfunfà, batucada amb Kintrofà, fogueró, combat de glosat, etc.

Dia 13. Presentació. Del retaule de Sant Antoni de Viana a la Parròquia de Sant Pere de Sencelles que va ser restaurat gràcies a una campanya de micromecenatge.

La taula, del taller dels artistes Mateu Llopis, pare i fill, és del segle XVI. Els benefactors reberen un llibret explicatiu de l’obra i dels treballs de restauració.

Abans hi va haver beneïdes.

Dia 14. Beneïdes. Tradicionals d’animals en honor a Sant Antoni, a la parròquia de

Dia 21. Excursió. Organitzada per ARCA visitant la Ruta Arqueològica Costitx Sencelles amb aturades al poblat de navetes es Turassot, el santuari de Son Corró i el talaiot de Son Fred. Diriga per Vicenç Sastre.

Dia 27. Fogueró. A per celebrar les festes amb recaptació per al Mercadet

Sant

Cristòfol

de

Biniali.

Dia 14. Homenatge. Al Tanatori Municipal a la rebuda de les restes del senceller Miquel Ques i Torrens assassinat a Porreres durant els primers mesos de la Guerra Civil. Hi hagué emotius parlaments, música i lectura de poemes, entre d’altres per part de l’escriptora Maria Antònia Oliver.

Dia 15. Padró. Actualitzat oficial de l’INE que dona una població del municipi de Sencelles que puja als 3.154 habitants dels quals 1.580 són homes i 1.574 dones.

Dia 19. Fogueró. De Sant Antoni a Sencelles organitzat per l’Amipa de can Bril.

Dia 20. Premi. Ciutat de Palma d’arquitectura que porta el nom de Guillem Sagrera va ser per l’equip encapçalat pel senceller Francesc Pizà Alabern de can Raió (mort l’any 2016), Maria José Duch, Eva Prats i Ricardo Flores pel projecte de la rehabilitació integral del Casal Balaguer.

Jornets d’hivern altruista Solidari.

Dia 27. Homenatge. Al binialer Joan Mir i Mayrata, campió del món de la modalitat Moto 3 de 2017 amb una festa a la plaça de la Puríssima.

Dia 29. Donació. De sang al Dispensari Sanitari Sor Miquela amb la unitat mòbil del Banc de Sang.

Febrer Dia 1. Conveni.

Firmat entre la Fundació Endesa i el Jardí Botànic de Sóller per digitalitzar les més de 800 peces que la aquarel·lista resident a Sencelles, W e n d y Spooner, va cedir al Jardí.

Dia 2.

Aprovat.

Per part del Consell la zonificació del lloguer turístic. Al nostre municipi, que compta amb 711 places turístiques, s’hi podran llogar tot l’any cases unifamiliars ubicades en sòl rústic; durant tot l’any unifamiliars i plurifamiliars situats als nuclis urbans de Biniali i Sencelles. A Ruberts (declarat nucli urbà d’interior saturat) només serà legal llogar

5

mitjana en euros per habitant.

Dia 20. Contacontes. Amb plastilina, a la Biblioteca, amb l’obra ‘Francina, l’amiga del poble’.

Dia 21. Reunió. Informativa sobre l’afectació de la zonificació dels habitatges turístics a la zona de Ruberts, declarat com a nucli saturat.Segons les dades oficials hi ha 28 persones empadronades i 58 places turístiques declarades. un màxim de 60 dies per any.

Dia 3. Concurs. De carrosses tan animades com sempre amb cabareteres, flamencs, cambrers, fitxes de dòmino, un circ, una barca, mims, gàngsters, una família de la Guerra de les Galàxies, etc.

Dia 3. Presentació. Dels nous goigs de Santa Àgueda.

Dia 4. Revetla. De la festa de Santa Àgueda amb mamelletes, correfoc, foguerons i torrada.

Dia 5. Festa. De Santa Àgueda amb el tradicional Ofici i homenatge a la dona més gran i més jove del poble.

Dia 6. Taller. De brodar amb llaços impartit per Jane Sutcliffe, organitzat per l’associació Es Pou Major al Casal d’Entitats de can Bril.

Dia 7. Darrers.

Retocs a la figura de la geganta Tia Xiroia i als seus sis caparrots balladors que fa l’escultor Kake Portas al seu taller d’Esporles.

6

Dia 19. La renda.

Per habitant del municipi de Sencelles és el número 17 de la llista dels de les Illes Balears amb 25.961 euros per any. A nivell de l’estat espanyol, Sencelles està situat en número 350 en el llistat en renda bruta

Dia 22. Especial. Del diari Ultima Hora per celebrar els seus 125 anys amb una publicació que resumirà les notícies publicades de cada poble al diari. De​​​​​​l municipi de Sencelles l’especial sortirà dia 17 de maig.

Dia 24. Jornada. De neteja i torrada festiva, a la finca del jaciment de la cova del Camp del Bisbe. Inclogué una visita comentada a l’excavació.

Dia 24. Marxa. Solidària en favor de la Fundació Vicente Ferrer des de Sencelles fins a Sarissal per obrir les festes de la Tia Xiroia.

Dia 25. Presentació. De la geganta Tia Xiroia i els 4 caparrots acompanyants amb una animada jornada festiva. La nova geganta va tenir de padrins, en Jaume i n’Aina de Binissalem; i na Margalida i en Mateu de Santa Margalida.

Dia 26. Conveni. Signat entre les batlies de Sant Joan, Sencelles, Maria de la Salut i Llubí per col·laborar amb l’Ajuntament de Sineu perquè els policies tutors d’aquests municipis prestin servei a l’IES Sineu.

Dia 27. Festa​​. De la Beata Francinaina amb la tradicional ofrena floral com a acte destacat malgrat l’onada de fred siberià.

Dia 27. Representants. De Lloret, Algaida, Esporles, Costitx, Selva, Sencelles, Andratx, Santa Eulària, Sant Josep, Alcúdia, Eivissa i Manacor assistiren a

Madrid, en representació de la Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB), a la convocatòria de reunió amb el ministre d’Hisenda Cristóbal Montoro per intentar desbloquejar els romanents de tresoreria.

Dia 9. Contacontes. A la Biblioteca amb L’Home Eixelebrat d’Escull Projectes Educatius. També s’hi va fer un taller de carnestoltes.

Dia 14. Reunió. Amb els veïnats de la zona de Jornets per parlar del futur del subministrament d’aigua a la contrada.

Miquel Vicens Llabrés de can Tonces al cementeri de Sencelles. El cas està en mans de la Policia Judicial d’Inca. Hi ha foto del cementeri.

Dia 10. Excursió.

A Lluc organitzada per l’entitat Pou

Major.

Dia 14. Taller. De rebosteria amb fondant. A la Biblioteca.

Dia 14. Obscurantisme. De part de l’ajuntament és que sospita el PP de Sencelles que va emetre una nota de premsa acusant el batle de voler amagar informació ja que feia més d’un mes que havien demanat una documentació i encara no l’havien aconseguida.

Març Dia 2. Gràcies. A la tramitació de la nova Llei d’Urbanisme de les Illes Balears sabem que al municipi de Sencelles hi ha 6’19 hectàrees urbanitzables per construir que podrien allotjar 110 habitatges i una 276 nous habitants.

Dia 6. Profanació. D’una tomba amb dos cossos de la família de

7

Del dia que gràcies a la germana de Francisco Paulino Hermenegildo Teódulo Franco Bahamonde els nins no tinguérem classe...

Antoni Vallés i Perelló

És ben ver que quan ets al·lot simplifiquis molt les coses. Corria l’any 1.970 i jo era un nin de cinc anys, feliç com un perico i en pocs mals de caps. Quan qualcú me recordà aquest dia, en concret un divendres, en que vengué a Sencelles na Pilar Franco, la veritat és que l’únic record que m’ha vingut al cap és que no tinguérem classe.

Del que m’han contat a més de no tenir classe tots els nins i nines anàrem a l’església i amb un guió més que previst tots férem molta bonda, ens aixecàvem i ens havíem de seure segons ens anaven indicant, amb una paraula fer tot allò al que no estàvem acostumats.

Idò aviat farà cincuanta anys que vengué, amb olor de multitut, a Sencelles na Pilar Franco Bahamonde tercera d’un total de cinc germans (Nicolàs, Paquito, Ramón i Pacita).

Segurament que vos sonarà el més conegut de tots, el segon germà de nom Francisco Paulino Hermenegildo Teódulo Franco Bahamonde que en aquells anys era qui mandava i molt a Espanya i que per ordre jeràrquic dóna nom a l’article. El protocol és el protocol.

Corria l’any 1970 quan convidada per la familia Maroto vingué al nostre poble Pilar, la més prolífica dels germans Franco Bahamonde (10 fills i 24 nets).

En concret de la familia Maroto la persona que dugué tota la organització i representació va ser

8

Don Pep Francisco que és qui surt a la majoria de fotografíes.

La sort ha estat que gràcies a Joan Cirer (Majoral) podem disfrutar d’un autèntic document fotogràfic d’aquella visita històrica.

En aquell any era el batle el meu tio Tomeu Vallés (Merris) i rector de la parròquia Felip Guasp, juntament amb ells reconeixereu molts de sencellers alguns d’ells per desgràcia ja no són entre noltros i altres que en aquells anys eran molt joves. El governador civil que també surt amb totes les autoritats era en aquells anys Victor Hellín Sol. La visita va començar, com he dit abans, amb un acte religiós a l’església per després anar al Convent de la Caritat. Ja al vespre a Ca’n Maroto a Ca’s Canar hi va haver la festa amb un refrigeri, ball de bot de sencelleres,….

Hi ha la llegenda urbana de que aquell vespre també hi havia la mítica banda de Los Bravos.

Pel que he pogut averiguar segurament hi varen anar però no actuaren. El bateria de los bravos era soci amb Don Pep Francisco de Can Maroto en negocis a vorera de mar, recordau que en aquells anys el boom del turisme i tots els negocis que l’enrevoltaven (restaurants, bars, pubs,,,,,) estaven a l’ordre del dia. Aquest grup que va nèixer a la discoteca Jaima de Cala Major l’any 1965 sempre va estar molt vinculat a Mallorca i pel que vos he contat amb la familia Maroto.

Certament que la seva presència si donava “caché” a la vesprada ja que aquest grup estava format per músics que marcaren una època en el panorama musical mundial (Michael Kogel, Tony Martínez, Manolo Fernández, Miquel Vicens i Pablo Sanllehi).

La seva mítica cançó Black is Black, recordada encara avui, va arribar al número dos de vendes

9

a Anglaterra i el número quatre als Estats Units. Segurament els més veterans que tenguereu la sort de disfrutar dels famosos “guateques” recordareu el seu disc “Los chicos con las chicas”.

Crec que el valor de l’article està en les fotografíes. Disfrutaules, segur que hi ha molta gent coneguda, n’hi ha molts que ja no hi són, d’altres eren molt joves, d’altres han dit que no són ells (es ver que tothom té un doble….).

10

11

Sobre la Penya Ciclista Sencelles Carles Corominas i Roure / Guillem Mut l Llabrés

12

No recordó la data concreta, però sí que l’embrió del que més tard seria la Penya Ciclista Sencelles va ser una xerrada informal a sa portassa de can Toni Torrens amb en Toni Artigues i jo mateix.

Després si va afegir en Guillem Mut i després d’unes quantes reunions, es va constituir formalment la Junta Directiva eI mes de Febrer de 2012.

física” aplicada en aquest cas al ciclisme, és sempre un motiu de controvèrsia. És prácticament impossible que en un grup de ciclistes no hi hagi diferències pel que fa a l’aptitut física. Aixó fa que hi hagi ciclistes “millors” i altres que no ho són tant. També és cert que l’edat és un altra diferència, al igual que altres, com la motivació específica per aquest esport, si el practiques amb exclusivitat o si el compagines amb altres esports. És inevitable, per tant, que sorgeixin difèrencies de “forma física” i , com a consequència, un motiu de fricció entre uns i altres.

Hi ha clubs de cicloturisme que fan diferents grups en funció del ritme / velocitat de la sortida.

Altres que, després dels primers quilòmetres més o manco “tranquils”, els més ràpids posen un ritme que altres no poden seguir,…, i “punto”. No esperen a ningú.

A partir d’aquí comencem a fer quilòmetres, quasi sempre al matí de diumenge, per les quasi infinites carreteres de la nostra illa, amb origen i final a la plaça de la vila de Sencelles. Es fa difícil assenyalar i recordar una ruta concreta, doncs els recorreguts són ben variats, tant pel que fa a les distàncies com a la orografia de la ruta, amb més o manco desnivell i més o manco “dura” , quasi sempre en relació a les pujades tan característiques de Mallorca, però també amb els ritmes més ràpids o més lents.

D’aquesta manera, tots els que participàvem més sovint a les sortides procuràvem anar ben espabilats per no perdre “roda” i no quedar endarrerits, encara que sí que és vera que el grup sempre ha esperat als que per un motiu o un altre quedàvem un poc despenjats.

He de dir que aixó no ha passat mai a la Penya Ciclista. És cert que hi ha difèrencies i que aquestes es manifesten de forma ben clara a la carretera (sobretot si “pica” per amunt) entre uns i altres, peró sempre hem consensuat un “punt de trobada” per reagruparnos.

Sense mal ambient o discusions. És un aspecte que consider molt important, doncs som un grup de cicloturistes que estimem aquest esport i no un equip ciclista profesional, en el que la competència, entrenament i resultats són l’essència de la seva estructura. En aquest sentit, la camaderia i el companyerisme entre noltros han estat un motor més important que les cames per continuar fent quilòmetres per les nostres carreteres i poder tornar a ca nostra sense incidències (encara que alguna n’hi ha hagut).

Aquest aspecte, el de la “forma

L’organització

de

les

marxes

cicloturístiques solidàries a favor de distintes associacions, una manera d’ajudar a persones que ho necessiten. La idea de ferho així ens va venir sense fer-ne comptes com aquell que diu.

“Va por ti Nacho” fou la primera, fou la primera aportació que feu la Penya Ciclista en la reserca d’algun medicament per a la cura del tumor cerebral.

Després de la primera n’han vengut d’altres encaminades a associacions sense ànim de lucre que lluiten per erradicar les anomenades malalties rares: Na Nadia, n’Izan i l’associació Creutzfeldt-Jakob, han estat associacions que han rebut l’ajud de la nostra associació. Mallorca Sense Fam o Yes with Cancer també han estat entitats en les quals la Penya hi ha tengut a veure.

L’important, no sols són les quantitats econòmiques que se’ls entrega per continuar fent reserca científica, provant nous medicaments, repartir aliments bàsics als més necessitats; el que compta és la manera desinteressada que fan els membres de la Penya, sense

ells tot el que vos contam, no seria possible, evidentment la participació de centenars de ciclistes venguts d’arreu de Mallorca fan que les marxes solidàries tenguin el seu interés.

Això no s’atura, dins el calendari de la Federació Balear de ciclisme hi ha una data escrita, any rere any, per la celebració de la marxa de la Penya.

Any rere any la celebram amb la mateixa il·lusió que la primera.

Com a ciclistes que som aquesta aportació que feim és una tasca més que feim, encara que el nostre objectiu i el sentit que li donam a la Penya Ciclista Sencelles és fer quilòmetres arreu de Mallorca, de la resta de les Illes Balears i des de fa uns anys hi ha representació nostra a diferents Marxes cicloturistes a nivell espanyol, la més destacada la Quebrantahuesos que es celebra a Sabiñanigo, Osca.

Redacció: Joan Florit i Horrach Jordi Llabrés i Sans Guillem Mut i Llabrés Maria Vich i Cirer

Edita: Centre Cultural de Sencelles.

Col·laboradors: Carles Corominas i Roura Joan Miquel Chacón i Nicolau Martí Cirer Jaume Perelló i Llabrés Antoni Vallés i Perelló Guillem Zuazaga i Llabrés

Coberta: Presentació Geganta i Caparrots (Josep Bergas)

REVISTA SA SELLA sasella@hotmail.com C/. A. Llabrés Mudoi, 18 07140 Sencelles (Mallorca)

Impressió: Gràfiques Rubines, Binissalem.

Contra portada: Tombant cap a la dreta ( Jaume Perelló i Llabrés) Depòsit legal: PM-400-89 Els articles d’aquesta revista expressen únicament l’opinió dels propis autors.

Pàgina web:

www.sasella.org

Amb la col·laboració de:

13

Paul Faurie, gestor comercial del Celler Son Campaner “En vi val més poca quantitat i bona qualitat” Joan Florit i Horrach

14

Què fan un francès, un búlgar i una alemanya a Sencelles?... idò, ben senzill dur el celler de Son Campaner. Es tracta d’un negoci nou radicat just passat el pont del torrent de Solleric, anant cap a Inca.

En Paul Faurie és de Bordeus i des de fa un any és el gestor del negoci. L’equip el completen en Dimitri Dimitar i l’enòloga Julia Lorenzen. L’empresa és la iniciativa del magnat alemany del món dels transports i dels pneumàtics Ralf Hämmerling, radicat a Paderborn. Aquest empresari, amb casa a Portals, és un enamorat de la gastronomia i amant del món del vi. Té el celler com una forma d’inversió però també a la vegada com a passió i afició.

l’any 2000. Aquesta finca era propietat d’un metge anomenat Carlos Serrano. l’actual propietari li va comprar la finca ara fa uns 7 anys. Abans de fer l’obra, teníem la producció a un local del polígon industrial de Binissalem però vàrem construir aquí aquest edifici nou i ja fa tres anys que estam radicats on tenim les vinyes. Vàrem inaugurar aquestes noves instal·lacions amb una festa nocturna pel mes de juliol de l’any passat.

Quin tipus de raïm conrau?

En Paul parla un català prou bo i confessa que ha de millorar perquè se n’ha d’examinar pel mes d’abril i per tant li convé parlar-ne.

Aquí tenim quatre hectàrees i mitja de vinya de les varietats de raïm negre. En tenim de cabernet sauvignon, syrah, merlot i de mantonegro, que és l’autòctona d’aquesta zona i una de les que en tenim en major quantitat. També tenim 7 mil metres quadrats més de vinyes de ceps que donen raïm blanc com chardonnay i macabeu.

Com va començar el celler a Son Campaner?

A Sencelles, sou poc coneguts, per què deu ser?

Jo em vaig incorporar a l’empresa el mes de març de l’any passat però aquí hi ha vinya des de

Ens agradaria molt està més relacionats però segurament el fet que som multiculturals i amb tendència a fer-nos més amb els clients alemanys fa que la gent d’aquí, per ventura, no ens identifiqui gaire. De tota manera estam ben oberts a participar, col·laborar enel que sigui. De fet som de l’associació dels Petits Cellers, produïm amb les normes de la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) Vi de la Terra - Mallorca. També estam en relació amb la Denominació d’Origen Pla i Llevant de Mallorca.

Sencellers amb iniciativa Quina és la producció que feis?

Solem treure al mercat unes 40.000 botelles anuals, encara que això pot variar d’un any a un altre en funció de l’anyada. De la nostra producció, per terme mitjà, un 60% el venem clients de Mallorca i el restant 40% l’exportam a fora, principalment a Alemanya i una mica a Luxemburg.

He vist que els noms són curiosos...

Sí, són noms triats pel propietari o per l’anterior enòleg Stefan Winterling i fan quasi sempre referència a tipus de varietats de cep usades; Athos que fa referència a Grècia i el nom de Terra Rossa pel color intens de la terra de les nostres vinyes.

Quin tipus de client compra els vostres vins?

Veig que també veneu altres begudes que no són vi...

Els nostres clients són sobretot establiments de restauració, negocis de gastronomia dirigits a un públic d’alt nivell. Servim a restaurants i hotels de molt de prestigi com per exemple els locals del conegut cuiner Andreu Genestra, l’hotel Cap Rocat, el restaurant Es Pati de Sant Llorenç, etc.

Bé, sí, a part de vi tenim Gin Eva que és un projecte personal de l’anterior enòleg que té els alambins a Llucmajor. Ara també oferim un licor, tipus grappa, un destil·lat fet a Llucmajor però amb les nostres rapes i pellofes del raïm mantonegro. Li hem posat de nom Claro i es ven a 25 euros.

També feim moltes de negoci aquí mateix, amb gent que s’atura i comana vi. Encara que sigui de gran qualitat no és però un vi gaire car, la mitjana que pot valer una botella són uns 11,5 euros.

Què caracteritza els vostres vins?

Son Campaner fins ara s’ha creat una fama pels nostres vins joves.

Ens interessa fer un vi no molt carregat en alcohol, encara de depèn de cada anyada, els vins que produïm tenen en comú que són molt apropiats per a l’estiu, amb acidesa, amb mineralitat.. es beuen fàcilment. Aquest tipus de vi és el que agrada molt als clients nordeuropeus.

Quins vins teniu al mercat?

Ara tenim dos blancs, un d’ells comercialitzat amb el nom de Blanc de Blancs (fet només amb raïm blanc) i el Pálido fet amb raïm negre. Tenim un rosat anomenat Blanc de Negres. De vi negre en feim tres, l’Athos, el Terra Rossa i el monovarietal Merlot.

Com vos donau a conèixer?

Participam a fires especialitzades que fan per Mallorca com la de Pollença o la de Son Servera.

També anam a la Nit del Vi que fan cada any al pati de la Misericòrdia.

Estaríem encantats de participar a activitats també a Sencelles.

Una activitat que ha resultat un èxit és que oferim la possibilitat de fer una visita a les nostres instal·lacions.

Tenim el servici de tast i això fa que molts de clients venguin a veure com és el celler, les vinyes, com elaboram els vins... i després poden fer una comanda. Funcionam molt bé amb turistes i residents estrangers que vénen de visita i després fan una comanda perquè els ho servim directament a ca seva a Alemanya.

Com que el propietari

té una empresa de transport allà, això ho tenim molt ben muntat i estudiat. Per als compradors, això els resulta molt còmode i a uns preus molt competitius.

Quins plans teniu per al futur?

Ara estam pensant en fer una línia de vins que siguin envellits. Volem canviar el concepte dels nostres vins negres i, a partir de la collita de 2017, farem una petita producció de vi de criança, cupatge de diferents varietats, cercant súper qualitat per aconseguir un posicionament superior al mercat Sou un equip multinacional! És veritat i també multidisciplinar!

Jo som francès, de formació econòmica i de màrqueting. Na Julia és alemanya, enòloga i abans estava al Celler Can Vidalet a Pollença. En Dimitri, és de la zona de Sòfia, és un tot terreny que s’encarrega principalment de les tasques agrícoles.

15

Festa de la Beata 2018 Associació Tia Xiroia

Un any més, i com no podia ser d’altre manera, el poble de Sencelles s’ha posat en peu per celebrar la festa de la Beata Francinaina. L’associació “Tia Xiroia”, entitat local que té cura de l’organització de tots els actes, amb estreta col·laboració amb l’Ajuntament de Sencelles, va preparar un complet programa adreçat a tothom. El dissabte dia 24 de febrer s’organitzà la marxa solidària a favor de la Fund. Vicenç Ferrer, en la que hi van participar un centenar de persones. El recorregut fou entre la Vila de Sencelles i la caseta de la Beata, a s’Ariçal. Tot el moviment solidari sorgit entorn d’aquestes festes ha suposat la suma de 1520 euros que s’han entregat integrament a la dita fundació. Des de aquestes paraules, en nom de la nostra Associació “Tia Xiroia” volem agrair públicament a les persones que d’una manera o altre hi heu col·laborat.

El dia 25, Sencelles va esdevenir el centre festiu de Mallorca. Fins a vint-i-quatre figures de gegants,

16

provinents de Manacor, Sa Pobla, Bunyola, Sant Llorenç, Pollença, Calvià, Llucmajor, Consell, Mancor de la Vall, Inca, Santa Margalida i Binissalem, s’hi van concentrar per participar de la presentació de la geganta “Sa Tia Xiroia” i de la colla de capgrossos que dansaran entorn d’ella. Amb la creació d’aquestes figures festives es pretén acostar, a través de la cultura popular nostrada, la figura de la Beata a les noves generacions i, fins i tot, als nouvinguts a Sencelles. De tots es conegut que Sor Francinaina quan vivia organitzava balls amb els joves per tal de mantenir-los units en ambient alegre i sà. Es va organitzar un animat cercaviles per diversos carrers i acompanyant les colles geganteres un bon grapat de xeremiers. A l’església parroquial s’hi dugué a terme l’acte de presentació oficial i fou beneïda la figura. Els padrins joves de la nostra “Tia Xiroia” foren les figures en Jaume i n’Aina de Binissalem, i en Mateu i na Margalida de Santa Margalida. Ja a la Plaça de la Vila, i allargant-se durant una

bona estona, hi va haver ball de gegants. Al capvespre del mateix dia la cultura popular va seguir fent-se present en el nostre poble, aquest cop en forma de música.

L’església parroquial va acollir un concert en el que hi participaren el grup local Qanarussa, els germans Martorell i la cantautora Miquela Lladó.

Dia 27 de Febrer, escaient-se la data de l’aniversari de la mort de la Beata fou el dia més àlgid i el que mereix, realment, ser consignat a la crònica. A les 10 del matí es va celebrar una missa a l’església parroquial, coincidint amb l’hora exacta en que morí Sor Francinaina, i acte seguit s’organitzà la tradicional i multitudinària ofrena floral.

Ni les baixes temperatures ni la pluja que es feu present durant tot el dia, van ser un inconvenient per què varis centenars de persones, la gran majoria vestides a l’ample, hi participessin, tot visitant el sepulcre a la capella del Convent de la

Caritat i dipositant els rams de flors en el monument que s’aixeca presidint la plaça principal de Sencelles. A les set i mitja del vespre es va celebrar l’ofici solemne en honor de la Beata. Destacar que durant l’oferta l’agrupació Es Jonc feu el ball, acompanyat per primera vegada amb la cançó Xiroieta, que interpretaren els membres del cor jove parroquial, el grup Es Capoll Llarg i l’orgue. Els altres cants de la celebració foren animats per la Coral Sor Francinaina. Al finalitzar l’associació va convidar a tothom a prendre xocolata calenta i les típiques galetes que ja s’havien repartit a la gent en els actes de tot el dia.

17

De tu a tu

Avui entrevistam a Josep Roig Guillem Mut i Llabrés

En quin moment de la teva infància et quedaries? Quan jugava al Campàs, que m’enfilava pels arbres i tots els horabaixes d’estiu al poliesportiu, jugant a futbol i nedant a la piscina amb els amics.

Què volies ser de gran quan eres petit? Futbolista.

S’ha complert? No, és un món molt difícil.

Josep Roig Bergas, va néixer a Inca, i és fill d’en Miquel Roig Miralles i na Catalina Maria Bergas Verd. Va estudiar al col·legi Sant Francesc i a l’Ies Pau Casesnoves.

Actualment viu a Sencelles i fa feina a Emdema.

Quin tipus de música t’agrada?

M’agrada tot tipus de música comercial. Generalment escolt la radio.

Quines són les teves aficions?

Pàdel, futbol i bicicleta.

Digues alguna “frase cèlebre” que hagis dit o que t’agradi.

Impossible is nothing Quins programes de televisió mires?

Alguns dies Ahora caigo i Boom.

No mir gaire la televisió.

Ets un malalt de les sèries?

M’agrada mirar-ne de tant en tant.

Quina t’agrada més?

La que més em va agradar és Perdidos.

Confessa’ns una mania, un defecte i una virtut que tenguis.

Mania: mossegar-me les ungles.

Defectes: a vegades soc massa competitiu.

Virtut: me costa molt enfadar-me.

Què faries...

Si fossis un dona / home? Crec que el mateix que faig ara.

Si fossis ric? Viatjaria per tot el món.

Si fossis el batle? Construiria un camp de futbol al poble.

Un viatge. Un creuer amb un vaixell de luxe.

No podries estar un dia sense... sortir al carrer.

El millor invent? El mòbil.

No entens com hi ha gent que... maltracta.

Què t’agradaria ser per un dia?

Un animal d’aigua Quin és el teu menjar preferit?

Arròs de peix o fideuà.

Un racó que t’agradi de Sencelles. Ca’s Canar, perquè hi he passat molts moments de la meva infància.

18

Et queixes de... mai me queix. (ha, ha, ha!)

Conta’m una primera vegada.

La primera vegada que vaig anar

de viatge (a Galicia) me vaig perdre pegant coces a un llauna.

No surts de ca teva sense... el mòbil Com et desplaces per dins el poble? A peu.

D’aquestes opcions trien una: Twitter o facebook? facebook Dia o Nit? Dia Vi o Pomada? Pomada Platja o muntanya? muntanya Poble o ciutat? poble Quin esport prefereixes veure per televisió? El futbol.

Barça o Madrid? Barça Carn o peix? Carn Calçons o falda? Calçons Samsung o Iphone? Samsung Quin que que vaig

ha estat el millor regal t’han fet? Una bicicleta me van regalar quan fer la primera comunió.

Sempre has volgut... tenir més vacances.

No aguant que... me diguin mentides.

Practiques d’esport? Sí ciclisme.

Quina és que més Sencelles?

algun Quin?

A l’entrevista passada na Mª Antònia Cirer ens va proposar la següent pregunta: Si fossis un animal, quin series?

Un ca.

A qui vols que faci la pròxima entrevista? A en Jaume Garcias Verd de Ca’n Papa Quina pregunta faries a la pròxima entrevista? Si no fossis del Barça, de quin equip series?.

tipus Pàdel i

la festa t’agrada de S’Embala’t

Per què? Perquè és una festa que he viscut des del principi amb els amics i m’ho pas molt bé.

Quins canvis faries a Sencelles?

Trob que hi falta un camp de futbol i un bar pels joves.

Què penses de les persones majors del poble? Que han fet bona feina.

19

“La Geganta de Sencelles” Jordi Llabrés i Sans

Aquest any l’Associació Tia Xiroia ha aportat a la festa de la Beata Francinaina, en particular, i al patrimoni cultural popular, en general, un nou element festiu.

Sencelles, a partir d’ara, comptarà amb la seva primera figura institucional de geganta, que representa a aquest personatge, i una petita colla de capgrossos.

La festa primaveral, o quasi estiuenca, del Corpus Christi és el punt de partida de la tradició gegantera, comuna i ben arrelada en els territoris de parla catalana, com son el Principat, Comunitat Valenciana, les Illes i, també, a altres regions de Castella. Ja sabem que el Corpus, un d’aquells tres dijous que llueixen més que el sol ha tingut, durant segles, una gran rellevància en la vida religiosa i, també, social. I en el cor d’aquesta diada, la processó que ho centra tot com a triomf i senya de l’Església Catòlica, instituïda pel mateix Crist com a salvació per a la humanitat sencera. Qui més ha estudiat a Mallorca la nostra tradició gegantera és l’amic Pau

20

Tomàs i Ramis. Ell, al seu llibre Els gegants de Mallorca, referintse a la mateixa festa ens diu “Era un dels actes més esperats i dels que més perdurà en el temps i la memòria. La seva estructura, ben organitzada, es regia per l’ordre i pel rigorós protocol. Era un reflex perfecte de l’ordre i estructura social que governava la vida a cada població i en cada moment. En un principi constava d’un sol cos, era una processó unitària, completament religiosa, ja sigui en sentit litúrgic o de simple representació sacre. Però els temps i els costums la dividiren en dues parts. La que l’encapçalava, anomenada part temporal, on se situaren els entremesos – al·legories parlades o mudes– adquirí amb el temps un caràcter profà. La segona part tenia un sentit plenament litúrgic, amb la presència i exhibició de la custòdia” i molts altres elements que la feien genuïna. És precisament en aquella primera part, la temporal, i que a la vegada esdevé la més popular, on hi trobaríem els orígens de les figures de gegants processionals

i que són els avantpassats dels que avui es passegen amb ànim festiu pels nostres carrers.

“Aquests entremesos, no eren més que representacions semiteatrals o de teatre medieval que simbolitzaven i reproduïen personatges i, sobretot, escenes bíbliques, tant de l’Antic com del Nou Testament. La intencionalitat catequètica de l’Església, amb la imatge entesa com a instrument transmissor de coneixement, era clara.

Pretenia d’una forma didacticoreligiosa, d’una forma visual i plàstica, donar a conèixer, ensenyar i inculcar els principals passatges de la religió cristiana i la seva doctrina sagrada entre la població, majoritàriament analfabeta, a través d’aquestes escenificacions integrades a la processó”.

La temàtica dels entremesos podia ser molt diversa dins els paràmetres de la Història Sagrada: el Naixement de Crist, l’adoració dels Reis, la lluita de Sant Miquel i el dimoni, Adam i Eva en el en el Jardí del Paradís, David i Goliat, la matança dels Sants Innocents, etc. Però a mesura que avança el temps “molts d’aquells elements s’anaren deslligant de l’entremès originari del qual formaven part i començaren a acudir a la processó de forma autònoma o individual.

Parlem de figures de cartró o altres materials; de mules o bous sorgits de l’entremès del Naixement de Crist o de lleons, dracs, unicorns, víbries, gegants... sorgits d’altres entremesos. Normalment tenien una mida superior a la normal i eren portats per un o més homes que s’introduïen dintre del figurot, que era buit”. En l’àmbit català i valencià del segle XIX es popularitzaren una mena d’estampes acolorides, jo diria que destinades a la mainada, on s’hi veuen representats tots els elements que participaven en les seves processons del Corpus. Aquí ja s’hi veuen ben representades aquestes figures

participant-hi de forma autònoma. Aquells fulls volanders de paper foren recollits i col·leccionats per folkloristes de la talla de Joan Amades i Frederic Marès, entre d’altres.

Mossèn Cinto Verdaguer, el màxim exponent de la poesia catalana d’aquell moment, ho constata amb aquests versos: ... Al so de la cornamusa ve l’exèrcit de gegants amb les seves gegantesses: diu que son deu aquest any; tots ells van armats de porra, totes elles de ventall.

Al Bou l’hi segueix la Mulassa, fent-li records de Nadal; les timbales timbalegen; rugeix el Lleó daurat prop de l’Àliga, que eixampla ses ales, com per volar amb eixos monstres que fugen del gran Déu dels cristians.

Segueixen creus i banderes i frares negres i blancs i escolanies que entonen lo Sacris angelical...

Alguns autors deixen ben documentada la presència de figures gegantines en el Corpus mallorquí, principalment al de la Seu. Així, gràcies al P. Gabriel Llompart, sabem que l’any 1420 hi concorrien personatges vestits amb diademes, barbes i perruques postisses, espases, creus i altres elements simbòlics o iconogràfics, tot caracteritzats com a profetes, evangelistes, apòstols i demés personatges bíblics. Però el primer cop que trobem a casa nostra la

21

22

presència de figures, pròpiament dites, de gegants festius, és a 1630 i enmig de la processó del Corpus de Sóller: “Al sacristá del Socós per lo cap del gegant y de la gigantesa, 3 [lliures]”. Això succeïa, segons ens indica Tomàs Ramis, més de dos segles després que a Barcelona fes aparició el primers gegants processionals coneguts de la història: “lo rey David ab lo gegant, i Sanct Christofol ab lo infant Jesús al coll”. Després s’anaren introduint altres figures, no sempre vinculades al Corpus, com les de la festa de Sant Roc de Sineu (1653), les del Sant Crist d’Alcúdia (1690), les del Corpus de Palma (1734), etc. Per aquesta ocasió l’Ajuntament de Ciutat, probablement assabentat de la festa que es duia a terme a moltes catedrals de l’Estat, encomanà quatre parelles de gegants que havien de concórrer a la processó. Representaven els quatre grans continents que coneixia la geografia d’aleshores, una parella per cada un: Europa, Àfrica, Amèrica i Àsia. Aquest costum, segons es creu, es va introduir a Burgos. Més tard, a l’elenc mallorquí, encara s’hi afegí una figura femenina individual que portava un peix en les mans i que figurava la mar. Amb aquesta actuació, l’únic que feu la Ciutat

fou pujar-se al carro de la moda de l’època. En un informe elaborat per l’ajuntament de Barcelona (mitjan segle XVIII) hi llegim: “La concurrencia de gigantes en las procesiones del Corpus, y otras es tan común, que apenas hay en España ciudad, o villa numerosa en que no la hayga”. Alguns autors ens diuen que la barreja entre gegants i persones normals que compareix a la processó és una manera de significar que gent de totes les ètnies, blancs i negres, grans i petits, tots adorem per igual a l’Eucaristia i l’hi oferim els fruits respectius de cada part del món.

Com molt sovint passa, després d’una època d’esplendor o expansió cultural s’hi imposa una altre de repressió. En el segle XVIII s’havien creat altres colles a llocs com Sant Llorenç des Cardassar i Pollença, i també tragué a la llum una Reial Ordre emesa per Carles III (juliol de 1780) on diu que “... en ninguna iglesia de estos reynos, sea catedral, parroquia o regular, haya en adelante danzas y gigantones; y cese del todo esa práctica en procesiones y demás funciones eclesiásticas, como poco conforme a la gravedad y decoro que en ellas se requiere...”

A Mallorca la sentència, sembla, que fou atesa d’immediat. Just l’any de davant a Pollença: “Dit

any 1781 feren les processons del Corpus sens gegants, dimonis, cavalls cotoners, ni mesos Sant Juan, alias Pelós, qui aportave el vestit de pell. La ordre de privar esto era vinguda del rey...”

Pere d’Alcantara Penya en el seu deliciós poema La processó del Corpus deixa constància, amb uns mots plens de nostàlgia, del record de tota aquella presència figurativa que, amb la seva supressió, sembla que feu minvar la participació popular: (...)

Y hey anaven els gegants de l’Iglesia del Socós, els cavallets elegants, les áligues, y tres infants vestits de Sant Juan pelós, ab lo xot de bondeveres y badereta d’estam.

Rramtam... tam... etc.

Ara hi van sols molts de nins vestits com á figurins ab los cabeys ben rissats, quatre jovenots de grins, llibreyes y autoridats; y tiran flors y conversan fent més remor qu’un axám.

Rramtam... tam... etc.

A Sencelles s’han agut d’esperar segles per veure-hi passejar algunes figures de gegants. Aquí els únics gegants que és coneixien eren els que romanien en l’imaginari popular tramès a través de les rondalles i llegendes, a damunt la trona amb la predicació de certs passatges bíblics o tot contemplant la figura del Sant Cristòfol.

No podem ignorar la presència d’aquest sant, tant gegantí que es representa recolzat a un fasser i portant, a sobre de les espatlles, al mateix Crist. Sant Cristòfol és un sant que sempre ha cridat l’aten-

ció de la mainada, ara és el patró del llogaret de Biniali i hom el pot contemplar presidint el retaule de la seva església o enfilat, “misteriosament”, part damunt el campanar.

Però a Sencelles Sant Cristòfol és un sant prou venerat de ben antic.

Hi tenia capella almenys des de 1563, amb una pintura o imatge de d’embalum. Fos de la manera que fos ben segur que tothom l’admiraria per les seves grosses proporcions i tal vegada l’hi cantarien uns goigs que l’enaltien com a gegant: Sent home

de

gegantina forçut

i

alçada, valent...

Un nou impuls per a les colles de geganters mallorquins va arribar amb el segle XIX. A partir de llavors es van crear noves figures a Manacor, Felanitx i Llucmajor.

Entrat el segle XX es referen els de Ciutat i altres llocs on hi havia existit, així com, també, es crearen els d’Inca. Les dècades dels anys setanta i vuitanta del mateix segle, època marcada per la decadència del règim franquista i els inicis de la democràcia, marquen un ressorgiment o revifalla de la tradició. Pobles com Petra, Santa Eugènia, Binissalem, Sa Pobla, Alaró, Calvià, Selva, Puigpunyent, Marratxí, Capdepera, Muro, Mancor de la Vall, Campos, Santanyí, Bunyola, Santa Maria del Camí, Valldemossa o Santa Margalida, i barriades de Ciutat (Sant Jordi, Son Cladera, Son Rapinya, Son Sardina, Son Espanyolet, etc.) que mai n’havien tingut, crearen les seves pròpies colles.

No podem dir que Sencelles fos bressol que acollís o hi arrelés aquesta tradició. Aquí ens arriba ara, ben entrat ja el segle XXI. Però, encara que fossin minsos, cal tenir en compte uns antecedents.

Durant la Segona República Espanyola en el nostre poble s’hi crearen dues figures de gegants de les que no més hem pogut recollir constància oral i ni un sol testimoni

23

24

fotogràfic ni documental. No hem estat capasos de saber qui en fou la persona o entitat promotora, ni on es guardaven ni, tan sols, a que o a qui representaven. El que si sabem és que la seva vida fou curta. Amb l’arribada de noves corrents polítiques, repressores de tot el que havia aportat el sistema anterior, els nostres primers gegants, sembla, que foren cremats. L’any 2005 en que el nostre poble celebrà durant els dotze mesos el cent cinquantenari de la mort de la Beata Francinina s’encetà una mena de presència gegantera a Sencelles. El dia que s’inauguraren les festes l’Associació Tia Xiroia convidà als gegants xeremiers de Cort i, també, a n’en Tòfol i na Francina. Després, quan es va celebrar en el nostre poble un acte institucional en que es demanà a la presidència del Consell de Mallorca la proclamació de Sor Francinaina com a Filla Predilecte de Mallorca, vingueren per vestir la festa les colles dels reis de Mallorca, d’aquella mateixa institució insular. I ja com a clausura de tot el programa jubilar es dugué a terme una molt participada colcada de carrosses amb escenes de la vida de la

nostra Mare Superiora on hi vérem desfilar una figura gegant de la Tia Xiroia. Era una construcció efímera i amb procediments rudimentaris que van fabricar els cantadors del Cor Parroquial. D’aquell any ençà l’Ajuntament, en altres ocasions, ha convidat a venir diverses colles.

L’any 2008 es va crear a Sencelles una colla de caparrots que ballaren una sèrie d’anys a la Plaça de la Vila per les festes de Santa Àgueda, la Mare de Déu d’Agost i la Fira del Tercer Diumenge de Maig. Fou una iniciativa de la delegació local de l’Obra Cultural Balear en motiu del vuitè centenari del Rei en Jaume I. L’any 2017, arrel d’un taller que va dirigir Kake Portas, artesà geganter d’Esporles, es va crear una altre colla de caparrots per part del professorat i alumnat del col·legi públic de Sencelles. Es van estrenar per la festa de finals de curs i per a la dansa principal s’hi incorporà la música de la popular Xiroieta. Per acabar, dir que dins el calaix hi roman el projecte que vaig redactar quan a l’Ajuntament es començà a parlar de la creació de la nostra colla de gegants sencellers. Aquella idea personal contemplava la construcció

d’unes figures que representin als mítics personatges Tamborino i Mustaca de tanta popularitat en el nostre poble, principalment entorn de la festa de Santa Àgueda.

Una geganta vestida de monja o, millor dit, que representi una monja no és gens habitual en la imaginaria festiva i molts menys en els nostres dies en que el paper social de les religioses, que molts de nosaltres encara forem a temps a conèixer, de cada cop és més discret. Segons una informació que m’han facilitat l’Amador Codina de l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya i el Josep Mª Ubiergo, sis son les figures de monges que es coneixen. Una a Esplugues de Llobregat, l’altre a Canet de Mar, en el col·legi de la Misericòrdia, l’altra de l’Associació de Veïns Germanor de Lleida i una quarta de l’Unió de Cooperatives de Mataró. Una localitzada a Bèlgica, a Turnhout i una a Portugal, del grup Ida e Volta, de Braga. Però en el cas de Sencelles, no podia ser d’altre manera. S’ha creat la figura de Sor Francinaina Cirer, popularment coneguda com la Tia Xiroia. Ens pot cridar l’atenció, i tant, però no de bades sabem que tanmateix és el personatge més important i preeminent, el més conegut, reconegut i estimat de tota la nostra història local. En definitiva Sor Francinaina és una figura gegantina en tots els sentits.

L’únic objectiu de les persones que més hem treballat al darrera d’aquest projecte era el d’acostar la Beata, per mitjà de la cultura popular, a tota la gent del poble: als grans i com no als petits, als que més la coneixen i l’estimen, i també a tots aquells que després de contemplar la nova figura en sentiran curiositat.

La colla es presenta amb 7 figures, totes obra de l’artista mencionat Kake Portas. El dia de l’estrena n’hi havia cinc d’enllestides que es pogueren “batejar”. Com a

element principal Sor Francinaina i, entorn d’ella, tres jovençans i tres al·lotes que dansen. El nom de “sa Tia Xiroia” a tots ens resulta ben familiar i requereix poques justificacions. Segons mossèn Bartomeu Oliver aquest malnom amb el qual és anomenada y celebrada arreu, “no te res de particular. Per costum, que ha arribat als nostres dies, al poble li ha agradat regalar aquest títol a totes les fadrines velles per a les quals ja no entreveu possibilitat d’esdevenir casades”. I, el mateix autor, veu adequat l’adjudicació del malnom Xiroia a Sor Francinaina, ja que xiroi, segons en Pompeu Fabra, vol dir esser de temperament alegre i trempat.

Segueix Oliver dient-nos, i ho recullen posteriorment els altres biògrafs, que “Sor Francinaina estava contínuament mesclada amb el poble, singularment amb el jovent masculí i femení. Encara que mai va ballar, tots asseguren que assistia amb gust als balls”. Es més ella, molt sovint contradient les opinions de capellans, gent de moral o que volia moralitzar, organitzava balls en el seu camp del figueral, anomenat sa caseta de s’Ariçal.

Talment això és el que vol significar la nostra novella colla gegantera de Sencelles. Les altres figures han estat batejades amb noms de molt de pes dins el nostre poble: Pere, Àgueda i Maria Assumpció ens recorden als nostres advocats celestials, i Bartomeu que fa memòria del mossèn de Cas Capità, tan estretament vinculat amb la nostra cultura popular i amb la història de Sor Francinaina.

25

Futbol a Sencelles

Entrevista a Pedro Llabrés Fontirroig de can Lluc (“Pedro Maví)” Joan

Miquel

Chacón i Nicolau

Va néixer a Sencelles el 14 de juny de 1949.

La infància i el futbol als carrers de Sencelles A mi em diuen sempre de Can Maví, perquè vaig néixer a la Creu de Can Maví. Però, realment, jo som de Can Lluc de Sencelles, per part de pare. Ma mare era de Lloret.

Sempre he estat molt futboler, però vaig tenir mala sort perquè els al·lots de la meva quintada no ho eren gens! Per això me vaig fer molt amic dels més joves que jo, com en Miquel Xeliu i en Biel Pintat, que també tornaven locos com jo amb so futbol.

Ja des de molt petit, m’agradava molt anar a mirar els partits dels grans que se feien al camp de ca s’Òliba, devora s’era d’en Pelat, on hi havia l’antic camp del Sencelles. Allà

hi jugaven en Joan Rei, en Toni Pafaca, en Jaume Serra i molts d’altres. Des de ben petit, em vaig fer molt amic d’en Xisco Viquet, que era l’entrenador aleshores de l’equip del poble. Jo sempre he estat molt futboler, i tot el dia disfrutava de xerrar de futbol.

Amb en Xisco Viquet, sempre en parlàvem. Jo anava a veure’l al seu hortet per fer-hi la xerrada i parlar de jugadors i de partits d’aquells temps. Hi passava molt de gust.

El futbol a l’escola Als partits que féiem a l’escola, mos hi deixàvem la vida! Per fer els equips, féiem dos capitans que anaven triant els companys…i també els mestres! Don Andreu Sunyer, Don Bartomeu Capità i Don Bartomeu Merris. I noltros anàvem molt vius, perquè també volíem triar el mestre que jugava millor, que era Don Bartomeu Merris!

Tothom el volia triar a ell perquè era el més bo. Amb Don Andreu Sunyer hi havies d’anar molt alerta, perquè duia unes sabates de sola molt dura, i si t’entaferrava una coça, no caminaves en vuit dies!

Don Bartomeu Capità, sempre mos feia bromes i trampes: mos amagava sa pilota entre les faldes de la sotana i no hi havia manera de llevar-li sa bolla!

Jugàvem a futbol a fora vila

26

Amb el temps, l’antic camp de ca s’Òliba, va ser emprat per a terra de conreu, i els al·lots que el futbol mos hi movia sa vida, mos várem haver de cercar altres llocs per a jugar-hi.

Primer,

vàrem cercar les mides del camp, i les porteries, les hi muntàvem amb pals i perdres. Clar, noltros jugàvem a un camp enmig de fora vila: primer havíem d’espedregar tot el terreny per poder jugar-hi.

Era una feinada! Anàvem a jugar a Son Mut, ben davant d’on té el magatzem en Pep Gorreu. Un altre camp que havíem muntat provisionalment, era un que hi ha a prop de la benzinera, a la carretera de Palma. I l’altre camp que havíem apedeçat, estava situat a la carretera de Costitx, al Camí d’Establiments. Allà hi havia moltes pedres, i mos va dur una feinada de tot lo que vàrem haver d’espedregar per fer-hi el camp. En aquell camp tenc una anècdota: per mitjà d’en Miquel Xeliu, hi va venir a bé de jugar un amistós el Sallista d’Inca. Quan hi arribaren i vegeren el camp, es negaren a jugar perquè deien que allò era com jugar enmig d’un sementer ple de pedres! Just per canviar-nos, hi havia una antiga caseta de pagès i no hi cabíem els dos equips! Però així i tot, aquell camp mos va durar un bon parell d’anys.

Per contacte d’en Miquel Xeliu, que coneixia gent que jugava a futbol a Bunyola, Pina, Algaida i Lloret, hi anàvem allà a jugar-hi partits amistosos. En aquells camps de Déu, també hi havia pedres…i cards! Cards, que les ovelles no s’havien menjat, i arribava un punt que dúiem les cames morades!

Al camp del Pina, per començar, mos havíem de vestir darrera unes mates. I als córners, hi havia revellars, i hi havíem d’esquivar i anar alerta amb les pedres que hi sobresortien!

El naixement del camp de la Màniga i etapa com a jugador Un parell d’anys més tard, va néixer el camp de la Màniga. Al principi, just només havien fet el camp de joc. No hi havia vestidors encara.

Record que un vespre, en Miquel

Papa, en Miquel Xeliu i jo, veníem de les festes de Lloret, i anàvem ben contents,… ja m’entens!-, i dúiem tan endarrer allò de fer els vestidors, que mos hi aturàrem a les tantes de la matinada al camp de la Màniga i treguérem les eines de picapedrer de dins el cotxe d’en Miquel Papa. Amb els llums encesos del cotxe, vàrem començar a construir les casetes!

Sa nostra locura pel futbol arribava fins a aquests extrems, què te pareix!

Va ser en aquell època, quan vaig començar a jugar a futbol federat amateur amb el Sencelles. El primer entrenador que tenguérem va ser en Nicolás Jaquotot, de Binissalem, en Miquel Cardell de Costitx, i també un tal Bauçà, que venia de Palma. Vaig començar a jugar molt tard i no tenia tantes oportunitats com els meus amics.

Solia juga d’extrem dret o de defensa lateral.

Una temporada, vaig jugar amb el Sant Joan, i una altra, amb el Xilvar de Selva. Aquella temporada, l’entrenador era en Miquel Garriga, que llavors va ser coordinador del Constància . Me va fitxar amb la condició que hi dugués també en Miquel Papa, que era molt bo. Però això, no va ser possible. Aquella temporada, vàrem fer camions de regional.

L’etapa com a entrenador

En acabar de jugar a futbol, vaig decidir seguir-hi lligat però fent d’entrenador. Entre el 89 i el 91 vaig entrenar el benjamí del Sallista. Em vaig sentir molt sortat, perquè puc dir que vaig poder entrenar un molt bon jugador, com és en Pedro Mairata, que ara juga al Constància. Però que també ha arribat a ser jugador professional a Las Palmas, Llevant, Éibar, Almeria, Nàstic de Tarragona, Atlètic Balears i Constància. És un orgull com a entrenador, haver entrenat un jugador que llavors ha tengut aquesta trajectòria.

Del 92 fins 98, vaig estar ficat d’entrenador dins el Montaura, de Mancor, entrenant fins a categoria cadet.

L’any 2000 vaig entrenar una temporada el cadet del Sineu. I partir de llavors ençà, vaig tornar a Sencelles.

El 2002/03 vaig entrenar l’equip de regional del Sencelles. El president era en Joan Munar. Llavors, al tercer any, va entrar a presidir el club en Tomeu Papa. El darrer any no vaig acabar la temporada.

Record que vàrem a anar a jugar a Porreres, i el partit va acabar amb una baralla campal, on també, atuparen l’àrbitre. Em vaig cremar molt per tot això i em sabia molt de greu. Per això, ho vaig deixar després d’aquest lamentable paper que férem.

27

Sa Campana

notícies fresques

En Barramot

Opinions de mumare i sa sogre Trob que aquests investigadors de per devers la Sala o es de sa Guàrdia Civil que investiguen ses mostres i tot això haurien de fer una volta per devers sa Rectoria.

Cosa hi ha per allà que fa que darrerament cap rector arreli. Això és que hi ha cosa, vos ho dic jo que d’això en sé. Hi ha colque perfum que no agrada. No, i en duim un bon rosari de rectors que mos duren dues avemaries.... que si querides, que si queridos, que ara m’en vaig a estudiar, ara som a missions, ara m’estim més sa paga i no fer misses.... vos dic jo que surt por de colque forat de per allà...

Amb tants de locals que té la Sala ara trob que podrien trobar uns quants metros de corrals per fer un poc de corralet per tenir quatre cebes, prebes i domàtiques. Trob que seria una bona cosa posar en marxa a n’es nostres pobles uns horts urbans... total, tant de terrenos desaprofitats es vells els a treuríem es suc. No, i si ara també compren es solar per aparcar per devers es carrer des Molins en surtiran de tirades de ceberes!

S’altre dia mos mostraren un retrato des cor de ferro que hi havia a n’es Pou de Judí per senyalar que era es cor de Mallorca. Me va caure sa llagrimeta recordant ses vegades que ho via vist festetjant amb so meu homo.

I que no el podrien tornar a posar. Trob que quedaria molt bé si ho recuperaven!

28

Ara ses meves barramades barramot@gmail.com és l’adreça per si voleu suggerir notícies fresques o deixar comentaries sobre notícies anteriors.

Tantes de reunions, tants de folletos, tantes de paperetes, tantes campanyes, tanta de recollida d’opinions i....? a

n’es final jo no veig que después fassin res de lo que han dit que farien. No vols dir que mos passen en romanços i mos tenen entretenguts? Ja hem votat es 100 mil eurosdes pressupost d’enguany i encara ningú ha dit si l’any passat vares guanyar sa lliga o en descendit? què va ser nin o nina?

Sa placeta de l’Obra cada vegada està més desangelada. De 4 tarongers que hi havia, dets antics des corral de sa Rectoria, ja només en queda un. Cada vegada que li fan desastres a un d’ells, sa solució ha estat tapar sa garingola i aquí no ha passat res... no, i te dic que en s’estiu allò serà un forn i hi farà unes ganes de passar...

Si sou com jo i estau farts de paperum de propaganda, d’ofertes que en es final no fan més que omplir de pols ses persianes i de brutor es carrers des poble... digau no d’una punyetera vegada i posau-vos una d’aquestes etiquetes que m’ha trobat es nin de sa meva petita per sa computadora. A veure si així ho arreglarem!...

Vos imaginau com seria si a Sencelles tenguéssim metro. M’hi vaig entretenir un dia i mirau si don idees...

Actualitat de Sencelles Guillem Zuazaga i Llabrés

Tª Mit

Mitjana de la Tª

Tª màx abs.

màx

Mitjana de la

Tª mín abs.

L / m2 56

Tª min

Desembre 17

12,86

17,65

23,9 (Dia 25)

8,08

3,4 (Dia 4)

Gener 18

14,02

18,42

23,6 (Dia 4, 22)

9,62

4.2 (Dia 13)

42

Febrer 18

10,75

15,05

21,8 (Dia 15)

6,45

2.8 (Dia 11)

128

Litres 2017

604

2016

522

2015

373,5

2014

475,5

2013

632

2012

396,5

2011

484,5

Dades corresponents al poble

29

Fabulacions Martí Cirer

En aquest cas parlarem de l’Au Fènix. El seu naixement va ser en un frondós bosc d’arbres sempre verds, les branques dels quals oferien dolços i deliciosos fruits que mani s’arriben a acabar. És allà on viu l’Au Fènix.

30

“El qui han pogut contemplarla veneraran la seva preciosa presència. Diuen que és del color del cascall silvestre, com el safrà, de les magranes madures i la lluentor dorada del sol. La seva llarga coa de groc incandescent, s’envermelleix en els extrems fins a convertir-se en púrpura; i les seves ales són del color dels niguls. Té els ulls de foc i una urpes d’acer. I malgrat la seva imponent mida, és lleugera i veloç com ho és el vent.

Està coronada pels rajos del sol.

Així és l’au que habita en aquell benaurat lloc; tota sola i única en la seva espècie ja que reneix de la seva pròpia mort.

Dia rere dia, durant cinc-cents anys, la Fènix acompleix amb la seva missió que la mare natura li ha confiat. Quan comences a aparèixer les rosades llums de l’alba, aquest meravellós aucell se submergeix repetides vegades dins l’aigua de fonts abans de dirigir el seu vol cap a el capcurucull de l’arbre més alt, el més a prop de la volta celeste, des d’on espera immòbil, la sortida del sol. Llavors entona el seu bell cant, més bell que el del rossinyol, més encara que el darrer cant del cigne, i en arribar el crepuscle, li diu adéu amb el seu ritual sagrat, obrint i tancant les ales amb el coronat cap, ben dret en senyal de veneració al diví Eebo; fins que, en arribar la nit, un cant llastimós arranca del més profund de la seva gargamella.

Transcorreguts cinc-cents anys la Fènix sent el pes de la seva llarga vida i torna a aquest altra món on regna la mort.

Volant amb les seves ales de foc arriba fins a una terra plana anomenada Fenícia, per ser aquesta la seva destinació, per construir un nieró d’aromàtiques espícies i herbes d’intens perfum a d’alt d’una palmera. Ungeix el seu cos amb l’olorosa essència del sàndal, de la mitra, de l’encens, de l’encant i de les tendres espigues de flor de nard i s’entrega a la mort al mateix cau que li servirà de tomba. El sol amb els seus rajos

pren el càlid cos de l’aucell ajudat per l’èter, reduint-lo a cendres.

Però no morirà per a sempre sinó que ressorgirà de les seves restes, transformades en una massa lletosa similar al semen del que sorgirà un altre ésser, un cuc blanc que acabarà convertit en capoll.

D’aquest ou naixerà novament la Fènix, que tornarà a la seva beneïda terra on, hi romandrà uns altres cinc-cents anys esperant el moment de tornar a morir per assolir una vegada més la vida eterna. Diuen que de camí a la seva benaurada terra, l’au duu les despulles del seu anterior cos fins al temple del déu Sol a la ciutat egípcia d’Heliòpolis. Aquesta és la única ocasió en la qual l’etern aucell de foc es presenta davant dels homes.

Un petit esqueix de sa història de Mallorca En aquests temps tan desbaratats com es d’ara, allò on cada comunitat demana per ella mateixa aquelles senyes d’identitat que perderen, o els varen prendre, en temps passat, resultat un poc sorprenent que es trobassin ses claus d’or des Regne de Mallorca, i que va ser un regal de sa Germania a s’emperador Carles V i que avui es troben o es trobaven a Tel Aviv mesclades amb es tresors de sa família Rothschild. Ses claus, dues autèntiques joies, són de quasi un pam de llargària.

Nota: seria molt interessant que aquestes claus tornassin per a sempre a Mallorca d’on no haurien d’haver sortides mai. Tal vegada siguin aquí?

Aclariment: aquesta informació la vaig trobar entre l’any 2000 i 2005, per tant aquests qüestions ja podrien estar resoltes o que es claus ja siguin aquí.

Noticiari de la parròquia de Sant Pere de Sencelles Jordi Llabrés i Sans

Festa de Sant Antoni.

Benedicció del retaule restaurat de Sant Antoni En el marc de les festes dedicades al sant més popular de Mallorca, dissabte dia 13 de gener de 2018 el nostre poble va festejar Sant Antoni Abat. El vespre, l’església parroquial de Sant Pere va acollir la missa en honor del mateix sant. Al final de la celebració es va beneir i presentar el seu antic retaule restaurat. Tots els que s’hi feren presents s’acostaren fins al lloc on està situat i es va procedir amb el ritual de benedicció. Aquest, és una de les peces més emblemàtiques del patrimoni religiós senceller que podem datar entorn de 1582. És una obra treballada dins l’etapa de maduresa pictòrica de Mateu López, júnior, a on s’hi destria una clara col·laboració de Mateu López, sènior. Una part de la dita restauració ha estat possible gràcies a un important ajut econòmic aportat per la Fundació Mossèn Bartomeu Oliver, entitat sempre atenta a la conservació i salvaguarda del patrimoni de la Parròquia de Sencelles. L’altre part s’ha pogut costejar mercès a les aportacions que han fet un bon nombre de persones i famílies, de

32

Sencelles i de fora de Sencelles, convertint-los en mecenes del nostre patrimoni artístic i en benefactors antonians. Al final de l’acte tots els col·laboradors han estat obsequiats amb un llibre editat per la Fundació Mossèn Bartomeu Oliver, que recull un estudi històric del retaule signat per Jordi Llabrés i Sans.

Presentació dels goigs nous de Santa Àgueda En el pòrtic de les festes de Santa Àgueda, la parròquia de Sant Pere de Sencelles ha estrenat, aquest any, uns goigs nous per lloar la que és la seva patrona. La lletra dels mateixos ha estat encomanada a mossèn Joan Roig i Montserrat, prevere mallorquí incardinat al clergat de Tarragona i reconegut gogista. La seva trajectòria dins aquest camp avarca l’estudi rigorós, el col·leccionisme i l’autoria de més d’un centenar de lletres per a diverses devocions i advocacions. Han estat musicats pel reputat compositor, també de casa nostra, Pare Francesc Batle, franciscà del Terç Orde Regular. De la impressió que sen ha fet, sortida dels obradors de l’Impremta Roig de Campos, crida l’atenció la bella orla de la dibuixant Sió Virgili. Aquí s’hi reprodueixen, amb encert i delicadesa, una sèrie de motius relacionats amb la història de la Vila de Sencelles i de la pròpia devoció a Santa Àgueda.

Dia 3 de febrer, una vegada haver acabada la popular festa

de Sant Blai, a l’església parroquial es dugué a terme la presentació dels nous goigs.

El nombrós públic que s’hi feu present es va arremolinar entorn de la capella de Santa Àgueda, marc que semblava el més adient per celebrar-hi aquest acte. Intervingueren J. Llabrés, promotor de l’edició i el gogiste Joan Bauçà, organista de la parròquia de Sant Joan. Després el mateix Pare F. Batle prengué la batuta de l’acte i va dirigir el primer assaig general dels goigs. Després de pocs intents i de molta atenció per part d’aquell improvisat estol de cantaires, el cant es va donar per bo i enllestit per estrenar-lo durant l’ofici de la imminent festa de Santa Àgueda.

Un cop acabat l’acte a la sagristia s’oferí un refresc amb galetes i dolços preparats per les monges del Monestir de Santa Clara.

Festa de Santa Àgueda, patrona de Sencelles Aquest any, el dia de la nostra festa patronal ha oferit algunes particularitats. Tot i ser dilluns, dia feiner per a molts, una gran gentada omplí l’església. Hi vérem molts de sencellers que son habituals de la festa. Però també molts de paisans nostres que viuen a fora i per a ells aquesta és una diada de referència. Així com molta altre gent vinguda de diversos indrets i que tenen devoció a Santa Àgueda.

Els bancs de preferència eren ocupats per les primeres autoritats municipals i pels obrers de la nostra patrona. El cor, l’escolania, el clergat, els xeremiers, les balladores.... el poble, tot estava apunt. Enguany vingué a presidir i a predicar el sermó, mossèn Felip

Guasp i Nadal, qui fou rector de Sencelles entre els anys ..... i 1978.

Concelebraren mn. Joan Pons i mn. Pere Cirer, rector de Santa Eugènia i Biniali. La capella, gràcies al bon zel de la seva obrera, Maria Concepció Bennàssar Llabrés, lluïa esplendorosa. Enguany un detall s’incorporà a l’ornamentació. A l’entrada hi havia la figura d’una àngel, que semblava que volgués donar la benvinguda als devots que s’acosten als peus de Santa Àgueda. Sostenia, amb les mans, una cartel·la que amb unes paraules copiades literalment del sermó que predicà aquí mossèn Antoni Maria Alcover (5-II-1899): “... acudiu a ella en totes les vostres necessitats y perills y soscayres d’aquesta vida...” Ben segur que aquelles paraules de recomanació que ens deixà mossèn Alcover gaudeixen d’una gran vigència i és bo que no les releguem en l’oblit.

En el moment sublim de la celebració en que tothom s’acosta a venerar el reliquiari de Santa Àgueda tot rememorant el vot de poble que se l’hi feu a Sencelles d’honorar-la amb el títol de patrona, s’estrenaren els goigs nous. Acompanyava a l’orgue mestre Bartomeu Mut, organista de la Catedral de Mallorca i la veu, en grau encertadíssim, la va

33

posar el col·lectiu de cantaires de la Coral Sor Francinaina. Un cop haver acabat l’ofici es feu l’acostumada visita espiritual a la capella de Santa Àgueda. Just en haver acabat els pagesos de Sencelles van dipositar als peus del seu altar una canastra sadolla de flor d’ametller, tot suplicant a la nostra Patrona, protector dels camps sencellers, que intercedeixi perquè Déu beneeixi la nostra terra i espanti el mal que ara sacsa als nostres ametllers i d’altres arbres fruiters, la Xylella Fastidiosa.

Nou administrador parroquial de Sencelles

34

A partir de dia 10 de febrer, mossèn Antoni Riutort i Fullana, actual arxipreste del Pla i rector de Montuïri, Algaida i Pina, es feu càrrec de la nostra parròquia de Sencelles com a administrador parroquial. Ha arribat amb la missió d’acompanyar als cristians de Sencelles durant mesos, fins que, entorn de l’estiu, serà anomenat un nou rector. Déu faci que entre nosaltres s’hi trobi a gust tot aquest temps i ens vegi com a uns germans i bons companys de camí.

Trobada arxiprestal catequistes a Sencelles

de

El capvespre del diumenge 18 de febrer, el convent de la Caritat de Sencelles, al redós del sepulcre de la Beata Francinaina que és la patrona diocesana dels catequistes, va acollir una trobada d’aquest col·lectiu provinent de les parròquies que formen l’arxiprestat del Pla. La jornada s’inicià amb una reflexió sobre la Misericòrdia, a càrrec de Sor Margalida Oliver, franciscana Filla de la Misericòrdia, superiora del convent de Pina.

Després s’obrí un interessant diàleg i reflexió que moderà mossèn Sebastià Salom i en el qual tots els presents pogueren expressar-se des de les seves vivències en el sí de cada una de les parròquies. La trobada va acabar amb una visita al Convent de la Caritat, una pregària conjunta i una xocolatada amb coca que oferiren les catequistes amfitriones de Sencelles.

Espai de reflexió durant el temps de Quaresma El temps de Quaresma d’aquest any ens ha brindat l’oportunitat de trobar un espai de reflexió de la Paraula de Déu, el que s’anomena Leccio Divina. Setmanalment, els dimecres a vespre en el Convent de la Caritat, s’hi ha trobat un grup de fins a vint-i-cinc persones, que tot i estar obert a tothom, curiosament, tot eren dones.

Inauguració dels nous locals “Sebastià Molinas Amengual” Dia 24 de febrer, a les portes de les festes de la Beata Francinaina, després de la missa vespertina es van inaugurar els nous locals parroquials de catequesis. Aquests han estat construïts a damunt una de les ales de la sagristia i porten el nom de “Sebastià Molinas Amengual”, l’insigne benefactor de la Parròquia i de la Causa de la Beata Francinaina, de qui fa poc temps vam celebrar el centenari de la seva mort. A l’acte s’hi feren presents tots els grups de nins i

nines de la catequesis parroquial i una bona representació de la família Morell-Molinas, familiars de Don Sebastià. Després de la venda de Can Garrover es cregué oportú la construcció d’aquests locals com a punt de trobada dels més jovenets de la nostra parròquia.

Via Crucis amb totes les parròquies de l’Arxiprestat del Pla De ple en el temps de la Quaresma, l’arxiprestat del Pla va organitzar amb totes les parròquies que el formen, el seu particular Via Crucis.

La trobada fou el diumenge 11 de març a Pina. S’hi concentraren més de 150 persones vingudes de Randa, Ariany, Porreres, Maria de la Salut, Llorito, Montuïri, Pina, Biniali, Llubí, Sant Joan, Petra, Sencelles, Algaida, Vilafranca de Bonany, Santa Eugènia, Costitx i Sineu. Entre tots, com a un participant més, s’hi feu present el bisbe de Mallorca, monsenyor Sebastià Taltavull. El recorregut de les catorze estacions es va iniciar en ple camp, a les immediacions del cementeri i va acabar a l’església parroquial de Sant Cosme i Damià. Una de les estacions es feu a la capella del convent de les monges Franciscanes

Filles de la Misericòrdia. Cada una de les parròquies tingué cura d’una estació, tot llegint els corresponents textos i portant la bellíssima imatge del Crucificat que presidia la celebració. La catorzena estació fou la de Sencelles i en aquest moment el senyor Bisbe es feu portador del Sant Crist. El Via Crucis va acabar amb un gest solidari de tots els presents en benefici de la zona de Cochabamba (Bolívia), altra vegada declarada en “estat d’emergència” a conseqüència de les intenses inundacions recents que han arrasat bona part del que hi havia construït. Son moltes les famílies que ho han vist perdre tot i ara es refugien a col·legis i altres llocs públics, esperant poder retornar a les seves propietats. Per altre part els nombre desapareguts s’incrementa dia rere dia. Tots els ajuts que es recolliren i altres es fan arribar a través de MISOL, ONG de les Franciscanes Filles de la Misericòrdia, que des de fa anys son presents a Bolívia i a la zona afectada.

35