Centre Cultural de Sencelles_ NĂşmero 155_ octubre / desembre 2017_ 4â‚Ź
ES RACÓ DE SA CUINA Maria Vich i Cirer
Vol ou vents farcits de cranc i escamarlans amb cuixot salat Ja estam a punt de gaudir una vegada més de les festes de Nadal. Del relat bíblic tan entranyable, els escriptors més destacats ens han deixat grans relats d’aquesta efemèride que va canviar la humanitat. Per això, jo només vull deixar-vos el meu petit gra d’arena, en forma de dues receptes per fer l’aperitiu en el dinar del dia de Nadal, el dinar més entranyable de tots els que celebram els mallorquins. VOL OU VENTS... Per persones: (dependrà de la quantitat de comensals). Ingredients: 20 vol ou vents petits. Pel farcit: 40 ml. de maionesa. 20 ml. de iogurt natural. ½ cullereta petita, de mostassa. Uns 9 ò 10 “palitos” de cranc. ½ llauna petita de tonyina amb oli d’oliva, si és del vostre gust. Sal i pebrebò. Preparació: Picam els “palitos” de cranc. Dins un plat fondo gros, mesclam la maionesa amb el iogurt natural, salpebram i hi afegim el crac i la tonyina i tornam a mesclar. Amb una cullereta agafam una petita quantitat i farcim els volovans. Abans de farcir-los, els introduim en el microones o el forn uns minuts i quedaran més sucosos. ESCAMARLANS... Per persones: (dependrà de la quantitat de comensals). Ingredients: Escamarlans, 125-150 gr. de cuixot salat, millor de bona qualitat. 150 gr. d’endívia. Oli i vinagre i sal.
2
Preparació: Pelam els escamarlans, deixam la coa, i els embolicam amb una tira de cuixot. Les podeu fregir o fer-les al forn uns minuts a 180 ºC. Rentam l’endívia i la tallam. Amanim amb l’oli, el vinagre i la sal. Col·locam dins una palangana i per damunt els escamarlans. Bones festes de Nadal i un molt venturós any nou 2018!!!
L’hostier de la parròquia de Sencelles Adesiara els escolans anem a Ciutat a comprar formes per consagrar durant la Missa i després poder combregar els fidels. Les fabriquen i les venen les monges del Centre Eucarístic, en el barri de la Calatrava. Pel fundador d’aquesta casa religiosa, Mn. Miquel Maura i Muntaner, germà del polític Antoni Maura, tot el que era relacionat amb el Sagrament de l’Altar tenia suma importància i l’hi professava un gran amor, fet que l’impulsava a posar remei a la mínima desatenció que pogués observar. Ell l’any 1907 va adquirir la primera màquina per fer hòsties que fou beneïda pel Bisbe de bona memòria Pere Joan Campins. Fins a les hores les hòsties consumides eren confeccionades a cada parròquia amb uns utensilis anomenats hostiers i no sempre la tasca d’el·laboració era tractada amb la decència que calia. Almenys des de el segle XVIII a Sencelles hi havia un capellà del Reverend Comú que es dedicava a la fabricació de ciris i de les formes. Ja dins el segle XX l’encarregada era una dona piadosa del carrer dels Jardins, coneguda de tothom per na Bàrbara Verd de Cas Patró i molt sovint visitada per escolanets, nins i nines, que anaven endarrer de les retalladures sobrants de les planxes de neula. Aquesta dona fou a temps a fabricar-les amb una maquineta elèctrica molt rudimentària, que els seus parents entregaren a la Parròquia quan va morir. Llavors aquesta fou passada a les monges del Convent de la Caritat i elles cuidaren de la confecció fins ben entrada la dècada de 1970, en que ja ningú del nostre poble es va cuidar d’aquest afer. Avui ens detindrem davant una peça conservada al nostre petit museu parroquial, l’hostier antic, que podem datar del segle XVIII
o, com a molt, principis del XIX. Es tracta d’un utensili de ferro, semblant a unes grans tenalles acabades amb unes planxes del mateix material i que porten incisos, a l’interior, el dibuix de quatre formes, aprofitant al màxim la superfície. Dues de grosses per a la comunió dels ministres i dues de petites pels fidels. Les grans, duen incises la figura del Crucificat en el Calvari, al devora d’unes escales i de la llança. Ambdós símbols ben propis de la iconografia de la Passió del Bon Jesús. El nostre hostier, ja una mica rovellat pot semblar una peça massa simple, però hem d’advertir que té un interès etnològic prou considerable i també històric. No és una peça que trobem documentada en els inventaris antics, però sabem que cada demarcació parroquial n’havia de tenir un de propi i que la seva venta estava prohibida. La manera de fabricar les formes amb aquest utensili era sense massa complicacions, però requeria una habilitat especial per evitar que fossin ni massa gruixades, ni massa primes, ni massa cuites, ni massa crues. Es preparava una pasta molt líquida amb aigua i farina que s’estenia entre les dues planxes ben encalentides al foc d’un braser, sortint així una neula fina amb els perfils i els dibuixos de les formes. Després les làmines eren retallades individualment amb una màquina de troquelar específica separant les formes, que quedaven dipositades dins un caixonet, de les retalladures. Tot el procés es fa amb molt d’amor i amb molta consciència de que aquell pa és el soli on s’hi ha de sentar el mateix Jesucrist mitjançant la fórmula de la Consagració Eucarística i per mediació única dels sacerdots.
Jordi Llabrés i Sans
3
La història de la nostra vida sencellera Carles Corominas i Roura
L’inici de la nostra vida sencellera es fruit de la casualitat, com tantes altres coses de la vida. Comença un día d’hivern de 2001, plujós i fret, a Ciutat. Tot d’una que va deixar de ploure, vàrem sortir a fer una volta amb els nostres dos fills, que eren ben petits (els duiem amb un “carrito” doble, tot i que ja havien començat a caminar). Al sortir al carrer del Sindicat des del carrer Ample de la Merçé, a on hi havia una floristería on compràvem flors moltes vegades, vàrem veure un expositor d’una inmobiliària amb una fotografía d’una finca que es venía. No era possible saber res més, doncs era divendres ben entrada l’horabaixa. A la fí va arribar dilluns i amb ell la possibilitat de telefonar per demanar més informació. Era vera, real, una bona dona volía vendre una finca que havia heredat i guardat una pila d’anys per als seus fills, finca que mai varen disfrutar. De dilluns – informació a dimecres – visita, dos dies per anar a veure la finca… i comprar-la, després de saber les “possibilitats del casetó” i la situació de la propietat segons digueren els encarregats de la inmobiliària. A partir d’aquest moment comença la processó de papers, demanar notes del registre de la propietat, revisar inscripcions a l’ajuntament i al catastre, xerrar amb uns i altres…, amb totes les vicissituds i entrebancs propis del “tema”. Al final, després d’uns quants maldecaps, aconseguim l’ansiada llicència de “reforma y ampliación de vivienda aislada existente”, inici, ara sí, del nostre projecte d’una casa “foravila”.
4
Tot d’una que varen acabar les obres a l’Abril de 2004, començarem a “habitar” a Sencelles un cap de semana sí i un altre també, fins a convertir “ca nostra de foravila”, i per extensió, Sencelles, en el refugi
familiar per canviar un poquet els horaris més rigids dels dies feiners, en donar oportunitat a fer coses i activitats pròpies dels dies de lleure, a viure a l’aire lliure, amb permís del temps, en definitiva, el contrapunt, la desconexió de la feina i poder viure en familia les estones que el día a día de Ciutat no ho permet. A partir d’aquest moment, un fet determinant, que ha donat peu al nostre arrelement a Sencelles, es va donar en conèixer en Toni i la seva familia, després amistat, i com a grans anfitrions que son, la invitació a participar en el sopar de veinats de Sa Vileta i les seves “consequències”, com es el començar a relacionarnos amb sencellers de tota la vida, gent que sempre mos ha tractat molt bé. I una cosa dur a una altre. Vàrem començar a fer kilometres amb bici amb en Toni Torrens i, al cap d’unes quantes sortides, un dia que feiem petar sa xerrada a la porta de ca seva, s’atura un altre Toni, en Toni Artigas, i comencem a posar els ciments del que més tard será la Penya Ciclista Sencelles, amb l’ajuda molt important, i també necessària, d’en Guillem Mut. Corria l’any 2011. A partir d’aquest moment, es fan habituals les sortides amb bicicleta per les quasi infinites camades, camins i carreteres de la nostra illa, amb punt de sortida i final a Sencelles, sempre Sencelles, amb un esprit de camaderia, de companyerisme i de complicitat que esdevenen fets més importants que els kilometres realitzats (i tornar a casa sans i estalvis). De tot aixó surt, quasi per generació espontànea, la organització de les ja famoses “marxes cicloturístiques” a favor de distintes associacions, una manera d’ajudar a persones que ho necessiten. Enguany ja será la sisena marxa, a fa-
vor de l’associació espanyola de la malaltia de Creutzfeld-Jakobs. Des d’el meu punt de vista, aquestes marxes han suposat que la Penya Ciclista de Sencelles sigui molt coneguda i reconeguda arreu de la nostra illa, fet que consider ha de ser un motiu d’orgull pel nostre poble. Des d’un punt de vista més personal, una consequència “lógica” de les amistats relacionades amb el ciclisme i la Penya Ciclista es començar a parlar del “Camino de Santiago”. Després de varies reunions i algunes hores penjats al web, prèn forma el “nostre” Camino, que va començar a Roncesvalles el dia abans de San Fermin del mes de Juliol de 2016, amb la inestimable companyía de dos autèntics “gladiadors de la bicicleta”, dos grans rodadors i millor persones, com son en Toni Torrens i en Guillem Mut, i que va finalitzar a Santiago de Compostela deu dies després. Una experiència extraordinària que després d’uns quants mesos encara es recorda millor, amb més perspectiva al fer un “revival” dels grans moments que vàrem passar plegats, també en tornar a parlar d’anécdotes i situacions divertides
que ens vàren fer riure molt, com a Ponferrada, a on vàrem descubrir també que els “spaghettis alla carbonara” no duen seba. Es clar que també hi ha altres moments més complicats, que no durs, com el primer dia del camí, quan mos va tocar creuar Pamplona en plenes festes de San Fermín, amb moltíssima gent al carrer, i intentar pujar al “monte del Perdón” a les quatre de l’horabaixa amb un sol de justicia i un camí no del tot “ciclable” (de fet, vàrem haver d’aturar “per obligació” a l’ombra de l’únic arbre que hi havía). Ara no té cap importancia, sí que la té el record inesborrable d’una experiència única amb dos grans amics. Com també ha estat i es una altre experiència única, la oportunitat que hem tingut de conèixer el poble de Sencelles i es plá de Mallorca…que de plá no en té res! . Per a jo i sa meva familia, no venir es cap de semana al poble es fa extrany, com si mos faltés qualcuna cosa. Noltros, sencellers d’adopció (i ara per devoció), estarem per sempre agraïts al poble i la seva gent per tot el que mos han donat a canvi de res.
Redacció: Joan Florit i Horrach Jordi Llabrés i Sans Guillem Mut i Llabrés Maria Vich i Cirer
Edita: Centre Cultural de Sencelles.
Col·laboradors: Associació Premsa Forana Mca. Carles Corominas i Roura Joan Miquel Chacón i Nicolau Martí Cirer Rafel Cladera i Llabrés Jaume Perelló i Llabrés Antoni Vallés i Perelló Guillem Zuazaga i Llabrés
Coberta: Vista del campanar de Sencelles de nit, Rafel Cladera i Llabrés.
REVISTA SA SELLA sasella@hotmail.com C/. A. Llabrés Mudoi, 18 07140 Sencelles (Mallorca)
Pàgina web:
Impressió: Gràfiques Rubines, Binissalem.
Depòsit legal: PM-400-89 Els articles d’aquesta revista expressen únicament l’opinió dels propis autors.
www.sasella.org
Amb la col·laboració de:
5
Noticiari Agència de Selleters
Octubre Dia 1. Inauguració. Del plafó ceràmic de la Beata situat a la zona de les Alzines d'en Matet que va quedar pendent de descobrir al mes de febrer.
celles i Biniali de l’any 1949 celebrat a Binicomprat. Dia 14. Ballada. D'inici de curs de les activitats formatives d'Es Jonc a la Plaça amb Qanarusa i els xeremiers d'Es Capoll Llarg. Dia 15. Jornets. Es va convertir en el plató on es gravà la pel· lícula i sèrie d’IB3 “Operació Gàbia” del director Marcos Cabotà sobre l’atemptat d’ETA que matà dos guàrdies civils a Palmanova. Dia 16. Petició. De l’ajuntament de Santa Eugènia a la Conselleria de Medi Ambient perquè netegi la síquia de Son Mascaró. Aquest torrentó va rebre durant les plogudes de la tardor dos vessament d’aigües brutes. La síquia aboca les seves aigües al torrent de Biniali a la zona d’Es Vinyó. Dia 17. Fulletó. Nova edició del pasquí del PP de Sencelles i Biniali on es repassa l’actualitat municipal des del seu punt de vista incidint amb la supressió d’una pista de tennis del poliesportiu.
6
Dia 7. Pintada. Solidària col·laborativa d'un mural, anomenat Centaurepeixos, de l'il·lustrador Antonio Fernández-Coca a les parets exteriors del Poliesportiu Cobert de Sencelles per celebrar el Dia Mundial de la Salut Mental, organitzat per l'entitat 3 Salut Mental. Dia 12. Dinar. Dels quintos de Sen-
Dia 18. Renyada. De la Sindicatura de Comptes a l’Ajuntament de Sencelles per no haver presentar la documentació relativa al pressupost de 2016. Dia 21. Curs. De composicions florals, anomenat Rams de Tardor, impartit per Tinons Florista a la Biblioteca amb el suport de l’entitat Pou Major. Dia 23. Renovació. De la junta local de Sencelles del PP. Antònia Vallés va sortir reelegida presidenta, Guillem Llabrés vicepresident i Toni Ferragut secretari general. Dia 31. Visites. Als cementeris de Sencelles i de Biniali per la festa de Tots Sants i dels Fidels Difunts com és tradició. Novembre
Dia 3. Renovació. Del comitè local d’El PI a Sencelles i Biniali amb l’entrada de Francisca Garcias i Rafael Florit. Dia 4. Visita. Guiada per part del cronista oficial, Jordi Llabrés, al cementeri municipal de Sencelles organitzada per la Fundació Bartomeu Oliver. Dia 4. Torna. A obrir la botiga solidària del Mercadet Solidari a les instal·lacions del
Casal d’Entitats de can Bril. Dia 5. Romeria. De Binissalem a Sencelles que arribà a la 14ena edició. Dia 9. Proposta. Feta per l’ajuntament de Sencelles al Consell de Mallorca per declarar la festa del 27 de febrer com a Festa d’Interès Cultural. Dia 10. Homenatge. Al funcionari municipal, saig, Pere Llabrés de can Renyina que es jubilà després de 41 anys de servici a l’ajuntament. Dia 11. Diverses. Activitats de caire turístic es varen programar al nostre municipi dins la campanya de la Conselleria de Turisme anomenada ComACaNostraEnlloc.
7
zer és el que demana el PP de Sencelles ja que troben que deixar la gent a la rotonda és molt incòmode sobretot per a persones majors. Dia 16. Ban. Del batle recordant que al clavegueram no s’hi poden tirar compreses, tovalloletes de bebès ni d’altres elements d’higiene personal ja que provoquen embossos. El dissabte dia 11 es varen cremar les bombes impulsores del creuer dels carrers Constitució i Jaume Sard. Hi varen haver d’acudir els bombers i el subministre elèctric de la zona de la Plaça Nova va estar tallat durant bona part del dia. Dia 24. Assemblea. Dels Socialistes de Sencelles i Biniali amb la constitució d’una nova executiva encapçalada novament per Tomeu Morro.
Dia 11. Primera. Classe gratuïta demostrativa de nordic walking organitzada per l’entitat Pou Major. Dia 11. Excursió. I dinar a Lluc dels quintos del 49 de Sencelles i Biniali. Dia 13. Baixada. D’imposts per a l’any 2018 és el que va anunciar l’ajuntament de Sencelles amb una nota de premsa.
8
Dia 13. Recollida. De donacions de sang al Dispensari Sor Miquela per part de la unitat mòbil de la Fundació del Banc de Sang i Teixits de les Illes Balears. Dia 15. Canvi. D’ubicació de la parada del TIB que passa per l’hospital de Son Llàt-
Dia 24. Pressuposts. Participatius per a l’any 2018 amb assemblees informatives a diferents localitats del nostre municipi i votació de les propostes per gastar 100.000 euros. Dia 25. Jornada. Dedicada per moltes entitats de Sencelles a la confecció de decoracions de Nadal que seran instal· lades abans de les festes pels carrers i places del municipi. Dia 25. Inauguració. Amb una festa de les dues noves pistes de pàdel construïdes sobre una antiga pista de tennis al poliesportiu municipal de Sencelles. Dia 26. Presentada. La restauració de la imatge del beat Ramon Llull de la parròquia de Sant Pera de Sencelles sufragada per una aportació del Consell de Mallorca. Hi ha cartell només per versió web i tres fotos Dia 28. Surt. Al carrer un nou número, el 8, de Sencelles Informa, el butlletí de l’Ajuntament amb un repàs de les accions
municipals realitzades durant el mesos de setembre i octubre. Desembre Dia 1. Jornades. D’Estudis Locals al Centre de Cultura Es Quarter amb la presentació d’unes 28 ponències sobre temes diversos relacionats amb el nostre municipi. Dia 2. Trobada. De revistes associades a Premsa Forana a Lloret de Vistalegre per donar la benvinguda a la nova publicació editada a aquest municipi. Dia ció part sal
2. Taller. De decorade corones de Nadal per de Tinons Florista al Cade Cultura de can Grau.
Dia 2. Identificat. El cos del senceller Miquel Ques Torrens entre els assassinats exhumats a la fossa de Porreres. Les mostres d’ADN extretes de familiars permeten assegurar amb fiabilitat. Dia 6. Campionat. Del món de natació adaptada és el que va disputar la sencellera Nerea Barrientos, de can Revull, a la ciutat de Mèxic on aconseguí dues quatres places a les competicions de 100 metres braça i 400 metres lliures.
Dia 9. Jornada. Dedicada per moltes d’entitats de Sencelles a endomassar la decoració nadalenca feta de manera participativa. Dia 9. Dinar. De Nadal per als amics i simpatitzants dels Socialistes de Sencelles i Biniali, al pavelló poliesportiu. Dia 9. Solidaritat. Amb la marxa cicloturística anual que organitza la Penya Ciclista de Sencelles.
9
Futbol a Sencelles
Entrevista a Miquel Verd Llabrés, de can Papa El futbol als carrers i a fora vila: Joan
Miquel
Chacón i Nicolau
Sempre jugava als carrers del poble amb els meus amics, els meus quintos. Però record que allò que m’agradava més i ho feia de més gran, era anar a jugar a la finca d’en Ramon Morey, de Can Ramon, que tenia a la carretera de Costitx. En Ramon ens deixava aquella finca i noltros hi apedaçàvem un camp de futbol. Primer de tot espedregàvem i llavors hi muntàvem les porteries amb pedres. Allà hi anàvem a jugar amb en Miquel Xeliu, en
Pedro Maví, en Maties, que va ser porter del Sencelles molts d’anys, casat amb na Cati Sopes.
10
Quan començares en un equip
a jugar federat?
Aquí a Sencelles, en aquells temps, encara no hi havia oportunitat de jugar i competir a qualque lliga, perquè no hi havia futbol per a categories inferiors. De ben jove vaig a anar a jugar amb el Binissalem fins a categoria juvenil, fins als 18 anys. Quan vaig acabar de juvenil, vaig venir a jugar a Sencelles a tercera regional. En aquells anys, en Joan Poleto, feia una feinada pel Club Esportiu Sencelles, i ell mateix organitzava les cotxades que fèiem per anar a jugar a fora poble. Record molt bé la rivalitat que teníem amb el Lloret. A cada partit hi havia molt de trui i sempre acabava amb tocs i entrades fortes. Al camp de la Màniga hi solia venir molta de gent a veure’ns jugar. Un dels que mai fallava era n’Andreu Rovell. N’Andreu sempre movia renou i un parell de vegades, record que va haver de venir la Guàrdia Civil a aturar tot el trui que hi havia allà muntat. En aquella època, els capitans érem en Miquel Xeliu i jo. Jo era un jugador molt ràpid, pardal, de vegades feia més via que la pilota! En Miquel Xeliu jugava de central i era molt dur. També vengueren de fora poble alguns jugadors inquers com en Cardona, un bon davanter, i gent de mig camp com n’Hugo i en Díaz. Els sencellers que record són en Joan Reynoso i en Domingo Garcies, amb qui vaig coincidir poc. Els companys del Sencelles amb qui vaig jugar més temps eren n’Andreu Sunyer, en Tià Lluc, i en Toni Bennàssar. L’any 73 vàrem ser a prop de fer campions. Vengueren una guarda de soldats d’Inca i pujaren el nivell de l’equip. Eren molt bons jugadors però no record d’on eren. Guard molt bon record d’un
entrenador de Binissalem que teníem aquells anys. Li deien Nicolás Jaquotot i ho vivia moltíssim. Li posava molta passió quan ens entrenava i quan jugàvem els partits.
Vaig tornar al Sencelles al cap dels anys per jugar-hi dues o tres temporades. Me va dir per tornar-hi el meu tio, en Tomeu Papa, que aleshores n’era el president del Sencelles.
Vares jugar sempre a Sencelles?
Després em vaig anar a jugar una temporada amb l’Algaida! En Miquel Xeliu anava a jugar allà i em va dir per anar-hi i me n’hi vaig anar! A Algaida no vaig tenir gaire sort perquè hi vaig jugar poc. N’hi havia de més bons que jo i em va tocar asseure a la banqueta bastant.
L’altra etapa que vaig viure amb el futbol va ser llarga i va ser al Marratxí. Hi vaig anar a jugar allà perquè m’hi vaig casar a Pòrtol. Un pic venguérem a jugar contra el Sencelles i em va marcar en Domingo Garcies: no vaig tocar bolla en tot el partit!
Entrevista a Pere Cirer Verd, de can Puça El futbol durant els anys de la infància Jo vivia al carrer del Rafal i de mal nom em diuen de Can Puça. Allò que fèiem amb els meus amics, era ajuntar-nos quinze o vint al.lots i anàvem a jugar al camp de la Màniga. Record que en aquells temps, hi va haver un capellà, en Josep Canyelles, que era de Consell, i va muntar dos equips al poble: un d’alevins i l’altre d’infantils. El nostre equipatge era vermell, calçons blaus i calcetes blanques. La camiseta dels alevins era de color groc per a diferenciar-nos. Els pares sempre ens acompanyàvem a jugar i els nostres entrenadors eren en Jaume Xipos i en Ramon Puig. Els infantils només vàrem jugar un any i els alevins encara seguiren una temporada més. Els entrenaments i els partits al camp de la Màniga Era un camp molt especial. Hi havia sis llums que funcionaven amb una alternadora i als vespres just bastaven per entrenar. Els partits els fèiem de dia, quan
encara feia una bona claror. Als joves ens agradava molt veure els partits a damunt del terrat dels vestidors. Però ens hi deixaven pujar amb una condició: havíem d’omplir l’aljub que hi havia allà dalt amb una bomba manual que hi feia pujar l’aigua. I així podíem veure amb unes bones vistes els partits. Al camp hi anava una gentada! Quan va venir més gent era en els temps que en Miquel Xeliu era el nostre entrenador. Fins i tot vàrem fundar una penya del Sencelles: Penya Es Garrover! Resulta que a darrera una de les porteries hi havia un parell de garrovers i noltros miràvem el futbol des d’allà, per això li posàrem el nom. Jo mateix vaig fer la vinyeta i el dibuix de la Penya on hi sortien caricaturitzats dos guàrdies civils: en Paco i n’Enrique “el gordo”, que solien ser per Sencelles. Un dia me varen aturar i jo anava amb sa moto i me varen cercar un poc ses puces: -tu eres el que pintas muy bien, no? -Yo?
Si
yo
no
sé
pintar!
Record també que un dia varen aturar “por mis cojones” la
11
música que teníem posada al camp de futbol per donar un poc d’ambient. I la varen aturar perquè sinó no ens deixaven jugar el partit. No hi havia dret! Com va ser la teva etapa com a jugador? Vaig jugar a futbol fins als trenta quatre anys, edat quan me vaig retirar. De juvenil, vaig haver d’anar a jugar amb el Sineu, i el darrer any, al Constància. Llavors va ser la temporada 84-85 quan vaig anar a jugar al Sencelles, a la tercera regional amateur.
12
Després d’haver aconseguit els ascensos des de tercera regional fins a regional Preferent, categoria q hi estàrem dos anys, a Sencelles hi va haver un desastre amb el futbol! El Club Esportiu Sencelles, amb en Llorenç Racó de president, anaren a jugar i entrenar a Lloseta. Aquell Sencelles era a primera regional i aquella temporada va davallar a segona. Llavors va desaparèixer. Al mateix temps, al poble, el meu tio en Tomeu Papa, va fundar
l’Atlètic Sencelles amb molt pocs jugadors sencellers. Varen dur un entrenador de Palma que fitxà jugadors ciutadans, i amb els sencellers hi va haver bastant de mal ambient perquè aquesta feta no ens va caure gaire bé. Era una pena que hi hagués dos equips del Sencelles, i un jugant a Lloseta. Coses del futbol. L’anècdota, que aquell temps va ser molt famosa, va ser quan a l’Ajuntament hi havia en Ramon Servalls. Ell estava ficat per dins el Mallorca i va organitzar un partit entre el Mallorca Atlètic i el Sencelles. Els jugadors sencellers vàrem encalentir el cap a en Pep Bitzo, que en aquell temps feia una feinada pel club, i li diguérem que era una vergonya que aquest partit el jugassin jugadors de Ciutat amb el Sencelles. En Pep va moure i remoure per tot, i va fer un poc de cop d’Estat i li va dir a l’entrenador del Sencelles que no dugués el jugadors palmesans. Aquell partit el vàrem jugar només sencellers, alguns feia un parell d’anys que no jugaven, i els vàrem empatar! En Miquel Xeliu ens va fer d’entrenador i ens va fer una xerrada que sortírem ben forts. El Mallorca es va retirar a la mitja part
perquè es varen queixar que els massolàvem a coçes! Jo crec que els feia vergonya pensar que empataven contra noltros! Quins entrenadors vares tenir a Sencelles? Primer vaig tenir en Fuentes, que era un entrenador que tenia el títol i donava molta importància a la preparació física. Llavors vaig tenir en Miquel Xeliu, per jo, el millor que he tengut. En Miquel xerrava amb cada un de noltros i ens sabia extreure més del cent per cent del rendiment a cada partit. Sempre començava les xerrades amb la mateixa frase: “Pedro, les primeres entrades han de ser per marcar es terreno! Vull sentir es cruixir d’ossos entre balon i home!” Volia que entràssim fort però fora fer mal als contraris. Un dia en Pedro Reynoso, es va prendre tant en serio la xerrada d’en Miquel, que en deu minuts el varen expulsar per fer dues entrades! Durant un temps, també vaig fer d’entrenador a les categories inferiors del Sencelle amb en Xesc de S’Arrissal. Tu tens fama de ser un jugador un poc brut...és cert? Bueno, brut no... Si de cas un poc dur! Mai me varen expulsar
per targeta vermella directa! Si de cas amb dues grogues, sí. truis i baralles al camp, n’has viscuda cap? Sempre n’hi havia! A jo me varen expulsar i sancionar durant un any per ventar un àrbitre! Em va fer ràbia perquè em va expulsar per dues targetes grogues i només en tenia una. Es va equivocar i com que veia que no rectificava, idò va passar el que va passar... Quan va acabar el partit, vaig anar al vestidor a demanar disculpes a l’àrbitre i em va acompanyar en Miquel Xeliu. La sanció no va durar un any sencer perquè a la Federació balear hi va haver eleccions i canvi de directiva, i això em va beneficiar amb una amnistia. Me llevaren la sanció quan faltava poc per fer un any.
13
XIV Trobada de Premsa Forana de Mallorca a Lloret Debat sobre l’actualitat de la Premsa Forana Els representants de diferents i antics mitjans de comunicació de Lloret, encapçalats per Antoni Gomila, reberen 32 persones de 15 publicacions de Premsa Forana, el passat dissabte dia 2 de desembre, a Lloret, al Casal dels Tarongers (edifici del convent dels dominics). Aquesta trobada serví per difondre al poble de Lloret el que és Premsa Forana de Mallorca, i per veure com funcionen diferents revistes i mitjans digitals, perquè Antoni Gomila i alguns companys volen enllestir aviat una publicació al seu poble. Antoni Gomila presentà els participants de la primera taula rodona, que debateren, junt al públic, sobre La Premsa Forana avui. Intervingueren en dita taula: Rafel Oliver Grammatico, president de Premsa Forana i director de la revista N’Alí; Miquel Puiggròs, de la revista Díngola; Pau Quina, de card.cat; i Toni Miquel Bauçà, de la revista Mel i Sucre. El president, Rafel Oliver Grammatico, feu una breu radiografia de l’actualitat de l’Associació de Premsa Forana, nomenant totes les publicacions associades i explicant les activitats que es fan al llarg de l’any.
14
A continuació, les primeres intervencions dels quatre convidats serviren per a que donessin una idea del que és el seu mitjà de comunicació. Seguidament es produí un debat entre la taula i el públic, unes 43 persones, entorn a diferents temes: el funcionament intern de les publicacions, les revistes en paper i digitals, costos d’impressió, la dificultat d’informar en un poble, el voluntariat i el relleu generacional, diferents continguts en la informació, subscriptors i publicitat, ajuts i subvencions, arxiu de la informació i de les publicacions, etc. En el recés per berenar, els assistents pogueren visitar una exposició de revistes antigues de Lloret, i una mostra de les revistes actuals de Premsa Forana. L’Ajuntament de Lloret convidà al berenar als assistents i hi assistiren dos dels seus representants consistorials. En la segona taula rodona: Les revistes de Lloret, intervingueren quatre persones que han format part de les publicacions locals de Lloret: Pau Bibiloni, de la revista Es Pi Gros; Auba Vanrell, de la revista Sa Timba; i Andreu Ramis
i Guillem Pastor del web lloritans. com. Explicaren la fundació i vida de dites publicacions, amb dades curioses de Lloret, i algunes anècdotes molt interessants. El moderador fou Antoni Gomila, qui explicà que posaran en marxa ben aviat una nova publicació a Lloret, tal vegada, en paper i digital alhora. L’historiador local, Pau Bibiloni, conduí una passejada pel convent dels dominics i voltants, fent arribar als assistents part de la història de Lloret, del convent i dels edificis del centre. Un dinar de companyonia a Es Pou Nou conclogué la trobada de revistes.
15
Bienvenido Mr. Marshall... a Sencelles Antoni Vallés i Perelló
“Americanos, vienen a España guapos y sanos, viva el tronío de ese gran pueblo con poderío, olé! Virginia, y Michigan, y viva Texas que no está mal, os recibimos americanos con alegría, olé mi mare, olé mi suegra y olé mi tía.” El famós discurs que pronunciava en el balcó de l´Ajuntament el Batle de Guadalix de la Sierra amb motiu de l´arribada dels americans començava en les famoses paraules: “Como alcalde vuestro que soy, os debo una explicación, y esa explicación os la voy a dar porque os la debo”. Idò, malgrat molts no ho sapigueu o no vos en recordeu, enguany fa 50 anys que els americans també amb tota la pompa i cerimònia arribaren a ….Sencelles.
16
La gent més major recorda perfectament aquest fet, excepcional per aquelles dades. No sabem el discurs de benvinguda que el Batle de Sencelles, en aquells moments Joan Bennassar “Escolà” pronuncià però segurament i a diferencia del “berlanguià” Pepe Isbert no demanà canviar les vides dels sencellers d´aquells anys ja que el nostre poble vivía la década dels anys 60 la seva “edad d´or” per la fàbrica i una generació que realment es
va desviure per Sencelles: no debades a més d´una economía que anava a tota, la vida social i cultural mai havia arribat a un nivell tan alt. Jo, modestament, igual que el batle de Guadalix de la Sierra el primer problema que he trobat ha estat donar una explicació de perqué ara fa 50 anys vingueren els americans a Sencelles i com una bona partida de sencellers pogueren visitar i gaudir un dia en el portaaeronaus americà Uss Shangri.la. El personatge clau d´aquesta curiosa història és Tummy Bestard Bonet que en aquelles dades i durant quaranta anys va ser el cap de l´Agència Consular dels Estats Units a les Illes Balears. Aquest senyor és cosí germà del que en aquells anys era el propietari de la fàbrica Alsa Espanyola, Miquel Bonet. L’any 1.967 la fàbrica estava en el seu moment més àlgid i mitjançant el Cònsol va sortir l’oportunitat de que part del comandament i tripulació del portaaeronaus vingués a Sencelles. El portaaeronaus Uss Shangri-la CVA-38 era un grandiós vaixell amb una eslora de 271 metres que duia aproximadament 100 avions (36 caçes F6f Hellcat; 36 bombarders SB2C Helldiver i 18 avions torpeders TBF Avenger) i que havia participat a la segona guerra mundial, en concret en el Pacífic. Duia una tripulació de 3.448 militars, més que habitants tenia en aquells dies el nostre poble. Foren rebuts per l´Ajuntament en ple del que era Batle Joan “Escolà” i dugueren la banda de música del portaarenaus que va actuar a la Plaça per tot el poble. Igual que els Reis d´Orient dugueren
objectes de regal per la gent: pels nins articles de gimnasia i per les nines caretes i “patos” per nedar. Com a gratitud varen convidar gent de Sencelles a visitar el portaaeronaus. Dos autocars plens partiren cap al moll de Palma per poder visitar-lo. Amb barques traslladaren tothom cap al centre de la badía ja que el seu calat impedía que atraqués.
tots. I aquesta es la vertadera i increíble història de com fa ara 50 anys els americans vingueren a Sencelles i això si que no va ser una pel·lícula com Bienvenido Mr.Marshall.
D´aquell viatge m´han contat anècdotes. El conductor de l´autocar lliteralment es compixava i per allò de que feia voltes dins la nau i no trobava el WC i demanava a tot americà que es trobava on podía anar a buidar la bufeta i clar el mallorquí i l’anglès es pareixen una cosa grossa…, fins que ja desesperat es va treure “el niu” i el mostrà en el primer marine que es va creurar i ja ho crec a bon entenedor poques paraules i efectivament va poder …. Als al·lots i al·lotes que visitaren el portaarenoaus els donaren “canapés americans”, simplement no comestibles. Solució, tots anaven caiguent per la borda, fins al punt que el barco es va trobà enrevoltat de canapés, no hostils ni comestibles. Si en Trump ja hagués mandat….. A més també, entre altre gent, hi anaren un grup de brodadores amb Sor Maria al capdavant. També com a anècdota m’han contat que na Margarita Vich es va fer una petita ferida al dit i li va fer un poc de sang. Un americà d´aquells que fan dos metres l´agafà en braços i al millor estil Gary Cooper i Rita Hayworth la va dur a l’infermeria davant l’enveja de totes aquelles al·lotes que per un moment, com a les millors pel·lícules americanes, feren volar la seva imaginació. Teniu aquestes dues fotografíes de sencellers que hi anaren, malauradament la majoria ja no hi són. Esper que els conegueu a
17
Maribel Fuster, pagesa de s’Hortet de na Maria “Els clients poden venir a l’hort i veure d’on surt el que mengen” Joan Florit i Horrach
Na Maribel Fuster i en Carlos Orgaz són una parella que han muntat un negoci de productes agrícoles a la finca de Sa Gruta, per devers la zona del Pou Major. Comercialitzen la seva producció amb el nom de S’Hortet de na Maria amb una acurada plana web. Cada dissabte de matí atenen els clients in situ. Parla sobretot na Maribel, i ens centrarem més amb ella ja que el negoci duu el seu nom, encara que en Carlos també participa en la conversa i hi diu la seva qualque vegada. Com va començar tot aquest negoci? Jo som de Marratxí i ca nostra de tota la vida havíem fet hortalissa de manera ecològica. Sempre veníem el que ens sobrava, però posar-lo en forma de negoci meu... això va començar fa uns tres anys. La meva germana fa feina a Son Espases i moltes d’infermeres venien a comprar verdura a ca nostra. Amb el temps i través d’un i una altra, vàrem veure que la nostra producció feta a la manera tradicional s’anava venent, que agradava, que no ens bastava, que cada vegada havíem de sembrar més, que venia més gent a comprar i vàrem veure que aquí hi havia un mercat. Però ara teniu el negoci a Sencelles?
18
Mira, tot va venir perquè tenim tres fills (de 13, 5 i 4 anys) i entre fer feina, cuidar-los, anar per amunt i per avall... jo el que volia era qualitat de vida i vàrem decidir llogar fa dos anys aquesta casa amb hort als afores de Sencelles per concentrar-ho: aquí puc tenir la família reunida, la feina al costat i encara tenc temps
per fer la vida que vull. A poc a poc anam centrant la producció aquí mateix. De tota manera encara tenim un hort a Son Ferriol amb una persona llogada allà. I com ha anat l’experiència? La veritat és que ens ha anat molt bé, estam molt satisfets de la resposta del públic. Ara aquí tenc ca nostra, l’hort, els nins van a Sencelles a escola... tot més a prop i amb més temps per aprofitar-ho. Si fa uns anys m’haguessin dit que jo viuria d’això no m’ho hagués cregut. Jo que era super urbana!, pija de city... però bé, amb l’edat madures i aprens a valorar tenir qualitat de vida que no s’aconsegueix a qualsevol banda. Encara que la feina bruta la fa en Carlos, aquesta forma de vida és dura però té les seves recompenses. I quin tipus de verdura feis? Els nostres productes són els cultivats a l’estil tradicional sense química ni pesticides, 100% naturals. Ara justament has vengut en un moment en què l’hort d’estiu / primavera fa les darreres i encara no ha envestit de ple la producció d’hivern, però bé... tenim carabasses, carxofes, bròquil, espinacs, cols, colfloris, lletugues, raves, sofrits, all tendre, bledes, ara començarà la col kale, ... De fruita taronges clementines, peres, pomes, nous, ametles... un 95% del que venem és collita pròpia. Només tenc qualque fruita i producte tropical, que els clients m’ho demanaven, però també els duc ecològics. D’estiu encara hi ha les darreres albergínies, tomàtigues, pebres.... poc perquè ja s’acaben.
Sencellers amb iniciativa I d’animals? Tenim cavalls i ara hem començat amb les gallines. Crec que hi ha un segell per certificat que és ecològic? Sí, però nosaltres encara no el tenim. És un procés llarg, amb molts de tràmits, has d’inscriure primer la finca, tot és complicat i surt car. Jo diria que a nosaltres no ens fa falta ja que estam molt agraïts amb la confiança que ens tenen els nostres clients perquè se fien sobretot perquè saben que poden venir aquí en voler i veure de primera mà que no els deim mentides, ho poden tocar amb les mans!. Precisament per això és que fa devers un anys decidírem, un dia a la setmana, fer venda directa aquí, a l’hort. És cada dissabte de mati: poden venir a fer la compra a la botigueta que tenim, veure com ho feim, seure a la carrera i menjar un tros de coca salada o dolça, assaborir un muffin, prendre un batut fet amb els nostres productes, etc. La veritat és que podríem tenir cada dia obert, però entre setmana feim feines al camp, els dissabtes atenem i els diumenge toca descansar i dedicar-ho a la família. D’on són els clients? Bàsicament són clients urbans, de la zona de Palma i de Calvià. A Sencelles encara no hi hem entrat gaire... sé que hi ha un grup de consum perquè li hem subministrat fruita qualque vegada però ho tenim pendent. Entre setmana servim qualque cistella a domicili. Justament coincideix el dia de mercat artesanal amb el dia que tenim aquí obert. No podem arribar a tot. De tota manera estaríem encantant que venguessin a l’hort. Mira, si venen i duen un retall o cupó de la revista amb aquesta entrevista els farem un 10% de descompte! Com vos heu donat a conèixer?
No ens ha fet falta fer cap campanya ja que els clients venen pel tema que la nostra ubicació corre de boca en boca. Fa una any, en obrir la botiga, vàrem fer uns indicadors i els vàrem penjar però resulta que ara els hem de canviar perquè no serveixen. Els hem de capgirar. Estan posats per indicar com arribar aquí des de la carretera de Palma cada dissabte i resulta que ara que el camí dels Horts / camí de Son Roig és direcció prohibida per permetre sortir del poble quan és el dia del mercat artesanal.
Seguir incrementant la producció. Potenciar la plana web, que és molt professional, però l’hem d’acabar de perfilar després de dos anys de proves. Tenim pensat posar ovelles i també porcs. La veritat és que tenim moltes d’idees i poc temps per posar-les en marxa! Tenim massa projectes! Fins i tot hem pensat a veure si amb els dels Vins Ca Sa Padrina, que estan just aquí davant, feim qualque cosa plegats... tot arribarà.
He vist que no només teniu productes frescs... També venem productes elaborats, tot fet nostre, a la manera tradicional, on hi participa tota la família, és com fer una festa, una celebració...unes matances plegats... es tracta de treure profit dels productes del temps quan en tenim un excedent i d’aprofitar-ho tot: deshidratam fruita, preparam pisto, sofregit de tomàtiga i ceba, empotam tomàtigues, feim melmelada de melicotó, olives, assecam tomàtigues, melicotó en almívar, torrons artesans... deu sortir bo perquè tot es despatxa, no hem hagut de tirar mai res! Quin teniu?
projectes
19
Poesia popular Martí Cirer
A Mallorca hi havia una misteriosa balanguera que filava. Sa balanguera havia filar en un racó fosc de don Joan Alcover. Aquest havia escoltrar sa remor des seu fus i havia vist alçar-se sa filosa inflada de lli mortuori, que sa vella mallorquina de ses dites d’aquells temps. Sa balanguera ja havia filat sa mortalla des fill major des poeta que era tot bondat i ben vist pes seus amics i demés persones de s’aristocràcia i s’elegància, que tenia i sa figura exquisida d’un príncep de Van Dick. Havia mort en plena joventut “dolorós privilegi des electes”.
20
Però sa balenguera té fils per a tots, no s’atura de filar i ses mortalles de dos fills més des poeta ja estaven aparellades per aquella incansable treballadora. I com a final li fica aquest afegitó: “Sa balanguera fila, fila, sa balanguera filarà. Posau foc a sa caldera, sa caldera bullirà”.
S’estiu Sa veia a s’ombra ja fila; som a s’estiu, quin alè...! correu, nins, per fora vila, que ara es temps de viure a pler, ni plaguetes, ni lletres, ni escola, ni sentir més cantussol que s’amiga corriola que gisca de sol a sol. És es temps de ses rondaies abaix des parrals novells, es des ses gàbis de faies a on suren es aucells. És temps de caçar a beurada a sa vorera de s’aujub i de jugar, de vetlada, per damunt ses posts des cup. “Lluneta de pagès: jo estic dins ca teva i tu no em dius res”. Per s’ombra de sa cisterna, llumeneret de s’estiu! Damunt ses amples voreres des brocal torrat des sol ses verdes aufabegueres creixen dins es cossiol; i en pujar sa gerra plena sa set mustia quedarà veient degotar sa cadena i es cap de corda remui. S’esperit qui pel món tresca també en torna assaciat: mes no cerca s’aigo fresca des poalet estanyat: cerca un glop de poesia, encantament que no se veu, com s’eco que repetia al fons de s’aigo ma veu. Conhort que es ses penes mudes des cor que m’ajugera de pes amb ses remors conegudes des vou-veri-vou des bres: “Sa molinereta des molineret nou ha feta bugada i no l’ha eixugada; sa molinereta des molineret nou, ha feta bugada i no ha fet sol”. No hi ha serena ni frescor que així revivi mon cor, tenc por que amb tanta dolçor
no li vengui un raig de plor: “Si sa son venia jo l’adormiria... si sa son no ve no l’adormiré”. S’oretjol du de ses eres olor de paia i cançons, trotar de mules lleugeres i batre de carretons. Ses meravelles badades mirant es estels porucs, es sol ja les ha copades i totes dormen ulls clucs. Amb so xubec des migdia torna a regnar sa calor... fins es toc d’Ave Maria no correrà més frescor. “Lai, lai, farem un ventai, lai, lai de plometa fina...” Des pinar s’obren ses pinyes es bat de sol agostenc: ja negretja per ses vinyes qualque singló primerenc. Vendrà es temps de sa vermada quan serà passat s’estiu. D’una bonança passada. altra bonança reviu. S’amor a sa poesia regnarà per sempre més. Més val un punt d’alegria que una torre de doblers.
Actualitat de Sencelles Guillem Zuazaga i Llabrés
Tª Mit
Mitjana de la Tª
Tª màx abs.
màx
Mitjana de la
Tª mín abs.
L / m2
L / m2
Poble
Sa Rota
Tª min
23
29.41
32.6 (Dia26)
16.59
9.3 (Dia2)
8.5
13
Juny
27.28
33.10
35.8 (Dia 26)
21.47
16 (Dia 6)
85
63
Juliol
28.96
34.60
38.8 (Dia 30)
23.32
18.8 (Dia 3)
0
0
Agost
30.12
35.65
40.1 (Dia 3)
24.16
20.1 (Dia 11)
8.5
8
Setembre
24.09
29.16
32.5 (Dia 14)
19.01
15.8 (Dia 20)
106
97
Litres Gener - Setembre
2017
481
2016
261
2015
313,5
2014
276,5
2013
364
LLUNA VELLA
NOVEMBRE DESEMBRE
LLUNA VELLA
QUART MINVANT
LLUNA NOVA
QUART CREIXENT
LLUNA PLENA
10 10
18 18
26 26
4 3
21
Reconeixement a Josep Ramis d’Ayreflor en motiu de les jornades d’estudis locals de Sencelles Jordi Llabrés i Sans
22
Els dies 1 i 2 de desembre de 2017, organitzades per la Regidoria de Cultura del Molt Il·lustre Ajuntament de Sencelles, es van celebrar en el nostre poble les primeres Jornades d’Estudis Locals. Val a dir que es superaren totes les expectatives tant de participació com de públic assistent. S’hi presentaren fins a trenta una comunicacions que versaren sobre molt diversos temes: societat, història, religió, art, educació, etc. Tot aquest interessantíssim material, entorn de la Fira del Tercer Diumenge de Maig, el veurem publicat en el corresponent llibre d’actes. La junta organitzadora d’aquestes jornades vingué a bé dedicar-les a Don Josep Ramis de Ayreflor i Sureda. Aquest personatge, tot i haver nascut i haver mort a Ciutat de Mallorca (1877-1960) descendeix d’una de les nissagues més antigues i representatives del nostre municipi. En ell hi trobem diversos mèrits i distincions. Historiador, arxiver de la Diputació Provincial de Balears i president de la benemèrita Comissió de Monuments. S’especialitzà en genealogia i publicà moltes obres sobre famílies nobles mallorquines i altres disciplines. Acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia Provincial de Belles Arts, soci fundador i president honorífic de la Reial Acadèmia Mallorquina d’estudis genealògics, heràldics i històrics, i president de la Societat Arqueològica Lul·liana. Ell sempre va mantenir una viva vinculació amb Sencelles. Aprofitant les èpoques d’estiueig a la possessió d’Aireflor hi va reunir, en aquell lloc, lo més granat de la societat cultural de Mallorca. També durant les temporades
d’allò que podríem anomenar “vacances”, va organitzar el fons documental de l’Arxiu Històric de Sencelles i n’enllestí el primer catàleg. A més, feu donació d’algunes prestatgeries per la col·locació dels llibres i lligalls més importants. Cal apuntar que en aquest arxiu hi trobem documentació datada a partir del segle XIII. Tota aquesta tasca es va veure completada amb la transcripció que feu d’alguns documents i la publicació dels mateixos, entre els anys 19051913, en el Butlletí de la Societat Arqueològica Lul·liana. Aquestes publicacions han esdevingut una eina indispensable i agraïda per els historiadors i investigadors. Cal dir que fins llavors el nostre arxiu no era gens considerat i les persones que treballaven a la Sala ho consideraven un simple dipòsit de la paperassa que es generaven en aquelles oficines. Durant les passades festes de la Mare de Déu d’Agost, a l’acta d’inauguració de les noves instal·lacions i catalogació de l’Arxiu Històric de Sencelles, l’acompanyà una exposició de documents valuosos o curiosos que il·lustren la importància del fons documental. Cap el final del discurs expositiu, es va dedicà una vitrina a donar a conèixer la figura de Ramis de Ayreflor i la seva vinculació amb el mateix. S’hi exposaren, entre altres coses, els volums del B.S.A.L. on hi publicà la documentació referent a Sencelles i el seu retrat, tot cedit per la mateixa Societat Arqueològica Lul·liana. Dia 1 de desembre, durant l’acte d’obertura de les sessions de les Jornades d’Estudis Locals s’havia
de retre públic reconeixement a Don Josep Ramis d’Ayreflor per aquestes actuacions seves que no feren altre cosa que posar en valor, per primera vegada en tots els temps, el nostre arxiu. Per aquest motiu des de l’Ajuntament es feu una convidada especial a la família Ramis de Ayreflor per participar-hi. Hi van correspondre amb gratitud, venint a Sencelles la senyora Paula Ramis de Ayreflor i LópezPinto i el seu espòs, Sr. Massot, la historiadora Maria José Massot i Ramis d’Ayreflor, la senyora Lluïsa Ramis de Ayreflor i Truyols, fillola de D. Josep, el seu espòs D. Lluis de Victoria i Pou, i el sr. Miquel Ramis de Ayreflor i Cardell, actual propietari d’Aireflor Vell. Després d’una petita recepció que se’ls feu, acompanyats pel Sr.
Batle de Sencelles, Joan Carles Verd, la Sra. Regidora de Cultura, Rosa Roca, el Sr. Rector, Mn. Joan Pons, i el cronista que subscriu, es feu una visita a la l’església parroquial, concretament a la capella de la Mare de Déu del Carme, antigament de Sant Miquel. Aquesta és patronat de la família Ramis de Ayreflor i hi té la sepultura dels seus avantpassats. Seguidament visitaren les sales de l’Arxiu Històric, a les dependències del “Casal Cultural Es Quarter”. Un cop tot estava a punt per inaugurar les sessions de les Jornades d’Estudis Locals, davant tot el públic assistent, es va retre el reconeixement, tot descobrint el retrat del senyor Ramis de Ayreflor que es col·locarà a la sala de la secció històrica de l’arxiu.
23
In memoriam Toni de na Cavallera Jordi Llabrés i Sans
Just després de Nadal venen, ben aviat, les festes nostrades de Sant Antoni i la de Santa Àgueda. Les que celebrarem aquest any me duen a tenir un record per l’amic Antoni Ferrer Ramis, en Toni de na Cavallera. Company davant les càmeres de televisió en aquell afer, ocasional, de donar a conèixer el millor de les nostres contrades i de la nostra gent. Company d’algunes quimeres i, perquè no dir-ho, de devocions. Ens agermanava una estima especial per la nostra Patrona. Ens va deixar de manera sobtada, ningú en feia comptes i tots no ens podíem avenir, el dia 25 de febrer de 2017. Ho feu sense faltar a la seva pròpia vida, abraçant la mateixa terra per la que tant va treballar i amb la que tant s’hi va sentir vinculat. Tenc un record que no puc oblidar. L’any anterior els nostres camps van sofrir una forta sequera. Bé sen temeren els nostres pagesos. L’amo en Toni m’ho repetia una i altra vegada: “Jordi treis a Santa Àgueda [en processó] i farem unes rogatives”. Ell era fill i germà d’obrer de Santa Àgueda. Poc abans de prendre la volada cap a la Casa del Pare m’havia obsequiat amb unes gloses que honoraven a Santa Àgueda. Ell sabia que aquell present me faria gràcia. En memòria d’en Toni i de molts altres pagesos que s’invocaren a Santa Àgueda, vull compartir amb vosaltres aquells versos. Ara vos entregaré unes gloses fetes per un senceller i si trobau que no estan bé
és perquè no li han sortides bones. A Sencelles tenim bona Patrona. A Santa Àgueda varem triar un any que de sec no podíem sembrar i dia cinc d’aigo se posà i encara s’era varen emplear i varen tenir bona cosexona. Sembraven amb sos xipetós i sa feina no les retia llauraven amb ses bistis tot lo dia i ara ho feim amb sos tractors. Aquest poble de Sencelles que molts de devots de Santa Àgueda hi ha, una dona que verge es volgué aguantar i perquè no volgué acceptar li tallaren ses mamelles. Cada dia cinc de febrers en Santa Àgueda volem pensar i cada dia la podríem recordar per esser uns bons sencellers. Si pensàvem amb sos avantpassats lo que feren aquest any per surar i ara, no ho sabem valorar perquè som uns despistats! A Sencelles tenim un bon sector i l’hem de conservar i que molts d’anys pugui durar perquè tenim bon escolà i llavors un bon rector. I si me diuen de que no, que ho venguin a comprovar. Però no mos heu de canviar el misteri i vos ho dic en bona intenció si voleu esser un bon rector i l’hi conservem s’estimació l’any que ve mos faci missa i sermó per Tots Sants en el cementeri.