Sa Sella 154 by sasella

Centre Cultural de Sencelles_ NĂşmero 154_ Juny / Setembre 2017_ 4â‚Ź

ES RACÓ DE SA CUINA Maria Vich Cirer

Salmó en salsa

El plat d’avui, és molt bó de fer, no massa car, molt gustós i queda de meravella a la taula un dia de festa. Per exemple, la propera festivitat de Nadal i Cap d’Any. El salmó és un peix gras però és més magre que la majoria de les carns i el seu greix representa un important valor afegit per a la salut per la seva gran quantitat d’àcids grassos d’omega 3. Es tracta d’una de les substàncies amb més beneficis per al cos humà, ja que el nostre organisme és incapaç de produir aquests àcids. Aquests greixos són essencials pel bon funcionament del sistema nerviós, pel desenvolupament correcte del cervell dels infants, perquè protegeixen la gent gran de les malalties degeneratives del sistema nerviós i combat l’envelliment. És també una bona font de ferro. Podria seguir contant tots els beneficis del salmó però no és necessari, ja estic segura que tots vosaltres ho sabeu. Per a 4 persones: Ingredients: 4 filets de salmó. 1 cullerada de mantequilla (si voleu, podeu utilitzau oli d’oliva). ½ tassó de brou de peix. 150 g de ceba ben picadeta. 2 copes de cava brut. 150 ml de nata líquida. Pebre bo. Preparació: Sofregim la ceba i quan estigui tova li afegim el cava i reduïm a la meitat. Després afegim el brou de peix i seguim reduint. El darrer pas és abocar la nata i reduïm totalment.

Deixam la salsa a un lloc calent i mentrestant fregim, torram o ho feim al forn, al gust de cada cuinera, el salmó. Emplatam i a més de la salsa posada per damunt el peix, podrem acompanyar-ho amb patató bullit, o ceba caramel·litzada, pebres del piquillo, també caramel·litzats, una mini ensalada tallada en juliana... El que vengui de gust, la llista és infinita. Que vos agradi i gaudiu de fer-ho!.

Editorial Pels drets fonamentals dels ciutadans, per la llibertat d’expressió Els mitjans de l’Associació de Premsa Forana de Mallorca hem seguit primerament amb atenció la successió dels esdeveniments que s’han anat desencadenant amb relació al procés d’independència del Principat de Catalunya. Aquesta atenció, emperò, ha esdevingut fonda preocupació arran de la deriva antidemocràtica que ha pres l’estat espanyol després de l’aprovació la setmana passada de la Llei del referèndum i la Llei de transitorietat i la posterior signatura de la convocatòria del referèndum de dia 1 d’octubre per part del president Carles Puigdemont. Ens dol profundament l’assalt de la guàrdia civil del vint de setembre a les seus de diverses conselleries del Govern de la Generalitat i la detenció d’alts càrrecs del govern català, esdevinguts primers presos polítics d’aquest conflicte. Tanmateix, no ens ha passat per malla que les primeres accions de la guàrdia civil espanyola foren precisament contra els mitjans de comunicació, amb advertències i coaccions entorn de la publicació de publicitat o informació que fes referència al referèndum de l’1 d’octubre. De fet, la primera acció punitiva remarcable va ser precisament contra un mitjà germà, el setmanari local El Vallenc, amb l’interrogatori del seu director i l’entrada de la guàrdia civil a la seva seu. Des de l’Associació de Premsa Forana de Mallorca, ens volem solidaritzar no sols amb els mitjans de comunicació coaccionats, sinó també amb tot el poble de Catalunya, en la seva lluita per reconquerir la plena sobirania nacional d’una forma pacífica, serena i democràtica, i sobretot, en la seva defensa indiscutible de la democràcia i de la participació ciutadana. El desafiament de les institucions catalanes a l’statu quo ha destapat malvicis soterrats i covats dins l’estat espanyol des de fa més de quatre dècades i és per això que aquests dies hem pogut veure actuacions que vulneren els drets fonamentals dels ciutadans, no sols a Catalunya sinó també, ja, a la resta de l’estat. És per tot això que com a mitjans de comunicació ens comprometem a continuar informant amb veracitat i amb rigor seguint l’exemple valent dels nostres companys dels mitjans locals i comarcals del Principat de Catalunya, amb qui ens mostram solidaris. Redacció: Joan Florit i Horrach Jordi Llabrés i Sans Guillem Mut i Llabrés Maria Vich i Cirer

Edita: Centre Cultural de Sencelles.

Col·laboradors: Associació Premsa Forana Mca. Joan Miquel Chacón i Nicolau Martí Cirer Rafel Cladera i Llabrés Entitats socio-culturals de Sencelles Es Mercadet Solidari Guillem Mut i Llabrés Jaume Perelló i Llabrés Joan Roig i Cirer Antoni Vallés i Perelló Enrique Vera Guillem Zuazaga i Llabrés Margalida Zuazaga i Vich

Coberta: Talaiot de Son Fred de nit, Rafel Cladera i Llabrés.

Impressió: Gràfiques Rubines, Binissalem.

Amb la col·laboració de:

Contraportada: Equip de futbol d’Interplà. Depòsit legal: PM-400-89 Els articles d’aquesta revista expressen únicament l’opinió dels propis autors. Pàgina web:

www.sasella.org

REVISTA SA SELLA sasella@hotmail.com C/. A. Llabrés Mudoi, 18 07140 Sencelles (Mallorca)

Noticiari Agència de Selleters

Maig Dia 1. Paella. Dels Socialistes de Sencelles i Biniali per celebrar la festa del Treball al pavelló cobert. Al dinar hi assistiren Miquel Àngel Coll, portaveu socialista al Consell de Mallorca, Xisco Antich, senador socialista a més d'expresident del Govern i Vicenç Thomàs, vicepresident del Parlament. Dia 1. Trobada. D'escoletes de ball de bot a Sineu amb la participació dels més menuts de l'Agrupació Folklòrica Es Jonc que enguany fa 30 anys. Dia 2. Borsí. De feina obert per part de l'Ajuntament per cobrir les baixes, substitucions, etc. de les feines de peó i de vigilant del parc verd. Dia 2. Inici. Dels tallers de neules i del de fer casetes de nadal organitzats per l'entitat Pou Major. Dia 3. Resultats. De les votacions per reduir, mantenir o incrementar les partides pressupostàries destinades durant l'any 2017 a 35 diferents conceptes. Dia 4. Jornada. De portes obertes al CEIP de Can Bril amb l'inici del procés d'escolarització. Dia 6. Taller. De pedra en sec per fer paret mitgera aprofitant la manca de tancament de la finca on hi ha el jaciment de la cova del Camp del Bisbe.

Dia 10. Firmes. Contra el projecte de destinar una de les dues pistes de tennis actuals a dues pistes noves per jugar a pàdel. Les mares dels que van a l'activitat extraescolar de classes de

tennis al·leguen que 40 nins amb una sola pista no hi cabrien al Poliesportiu Municipal. Dia 13. Visita. Al Claustre i Església de Sant Antoniet de Ciutat i al taller on s'està restaurant el retaule de Sant Antoni de la Parròquia de Sencelles obra de Mateu Llopis. Dia 13. Excursió. A la zona de Lluc organitzada per l'entitat Pou Major i amb la participació del Mercadet Solidari i l'Associació Fotogràfica de Sencelles. Estava inicialment prevista per dia 29 d'abril. Dia 14. Romeria. De Sa Casa Blanca fins a Sencelles que arribà a la 31 ena. edició. Dia 15. Comunicat. De l’Ajuntament en resposta a la recollida de firmes contra la desaparició d’una de les dues pistes de tennis. El Batle es reuní amb els promotors per escoltar les seves queixes i gestionar que els cursetistes puguin continuar les classes sense cap de nou. Dia 16. Assassinat. Brutal a una caseta del camí de Son Creixell de Joan Antoni Florit i Cirer, de can Poleto i de can Garrit, de 57 anys, a mans suposadament del seu exsogre. Dia 17. Ruta. De tapes per començar les celebracions de la fira amb l’Espipella on tour. Dia 18. Tancament. Dels comptes municipals corresponents a l’any 2016 amb un romanent positiu d’un milió i mig d’euros. Dia 20. Revetla. De la fira amb el multitudinari Espipella. Al matí hi va haver i d’horabaixa visita a la Cova del Camp del Bisbe amb taller i explicacions sobre la campanya d’excavacions d’enguany.

ció i la inauguració del nou parc infantil de la plaça de Sant Ferran.

Dia 21. Fira. Molt animada i amb les tradicionals paradetes, exposicions, demostracions, mostres, mercat artesà, etc. Dia 21. Campió de lliga. L’equip de l’Interplà CF de Segona Divisió Grup B Dia 22. Firó. Amb l’animació de molts de venedors i visitants. Dia 23. Un recopilatori. De les dades de desset associacions culturals, esportives i socials de Sencelles s’ha editat amb col·laboració amb l’Ajuntament.

Dia 8. Anunci. Del Batle de Sencelles comunicant que a partir d’ara a les revetles només s’hi deixarà entrar als menors de 16 si van acompanyats per un adult. La mesura es pren “per evitar la imatge de menors gats durant les festes patronals sense cap casta de supervisió”. Dia 11. Concert. D’Studium Cor de Cambra dirigit per Carles Ponsetí a la parròquia de Sant Pere de Sencelles. Dia 14. L’acumulació. D’obres al carrer des Rafal i al carrer dels Bons Aires va motivar diversos talls i canvis de circulació. Entre d’altres va motivar la instal·lació de dos semàfors portàtils als carrers d’Anto-

Juny Dia 2. Binitapa Tour. Per encetar les celebracions de la fira de Biniali amb bon gust. Dia 3. Jocs tradicionals. I populars a la fira de Biniali amb tir de fona, animació musical, musica d’havaneres i degustació de vi de la terra i rom cremat. Dia 4. Fira. De Biniali que arriba a la desena edició amb molta d’anima-

ni Maura i Jaume Sard. Dia 16. Trobada. De revistes associades a Premsa Forana a Campanet amb el lliurament dels 18ens premis de l’associació. La portada de Sa Sella número 148 va ser finalista al premi de fotografia amb una imatge captada per en Jaume Perelló. Dia 17. Festa. Del Corpus a la parròquia de Sant Pere amb carrers enramellats des de la Creu de s’Era d’En Pelat fins a l’església. I també a Biniali. Dia 21. Incendi. A una zona rural entre Cascanar i Sencelles que va mobilitzar els membres de Protecció Civil, helicòpters, bombers, Guàrdia Civil, etc. Dia 23. Incident. A la Plaça Nova de Sencelles quan una branca d’un lledoner va caure sobre un cotxe que hi havia aparcat. Dia 27. Festa. De la parròquia de Sant Pere a la Residència amb un homenatge a les residents de més de 100 anys. Dia 28. Acabament. De les tasques de restauració del retaule de Sant Antoni de Viana propietat de la parròquia de Sant Pere. Dia 29. Campament. Multiaventu-

ra a La Victòria (Alcúdia) organitzat pel Casal de Joves de Sencelles fins al 3 de juliol. Juliol Dia 1. Es Jonc. Celebra el seu 30è aniversari amb el final de curs amb dues escoletes convidades (Brot d’Alfabaguera de Sineu i Es Copeo de Sineu) i amb una ballada popular amb Qanarusa i Ballugall. Dia 1. Excursió. A la zona d’Alcúdia organitzada per l’entitat Pou Major amb la inclusió d’una visita al museu de sa Bassa Blanca. Dia 2. Inici. De les festes de Sant Cristòfol de Biniali amb l’hissada de banderes i el gregó que fou llegit per la ex-miss Europa 1962, Maruja Garcia Nicolau. Dia 8. Sopar. A la fresca a benefici de les obres de la parròquia de Sant Pere de Sencelles. Dia 16. Festa. De la Mare de Déu del Carme i celebracions a Ruberts amb missa, refresc i música tradicional a càrrec de Qanarusa. Dia 22. Carnaval. D’estiu organitzat pels Quintos 99 amb l’actuació de diversos dj. Dia 28. Presentació. Del llibre sobre els 10 primers anys de la festa de l’Embala’t a càrrec dels seus dos autors, Toni Vallès i Joan Sans, i organitzat per l’OCB de Sencelles. Dia 29. Comença. La campanya informativa sobre el procés participatiu per remodelar la Plaça de la Vila i decidir el seu futur ús. Agost

Dia 3. Comunicat. Del PP de Sencelles protestant per la informalitat del batle per anul·lar una convocatòria amb poc temps d’antelació. Hi ha imatge del comunicat Dia 4. Nota de premsa. Dels So-

cialistes de Sencelles i Biniali contra el comunicat del PP del dia anterior. Hi ha imatge del comunicat Dia 7. Concurs. De truc organitzat com cada any per Sa Sella amb en Jaume Garcias i en Llorenç Gómez de parella guanyadora. Na Inès Arrom i en Joan Gómez varen ser finalistes. Dia 8. Ruta. Arqueològica en bicicleta visitant la Cova del Camp del Bisbe, el talaiot d’Es Velar i la cova Monja. Dia 11. Cursa. Popular que arriba a la sisena edició. Dia 13. Concert. De la Coral Sor Francinaina amb obres de Brahms,Mendelssohn, Dorey, Jenkins, Vila, etc.. Dia 15. Festa. De la Mare de Déu d’Agost, titular de les festes d’estiu a Sencelles. Es fan celebracions diverses, entre d’elles el ball de l’Oferta. HI ha foto dels balladors Dia 22. Taller. De manualitats per fer blandiblú casolà a la Piscina, organitzat per la Biblioteca. Dia 26. Cascanar. Va celebrar la seva festa d’estiu dedicada a Sant Bartomeu amb una missa, sopar i ball a la plaça del camí de can Florit. Dia 31. Taller. D’autodefensa feminista impartit gratuïtament al CEIP Can Bril gràcies al Consell de Mallorca. Setembre Dia 2. Sopar. Ben animat dels veïnats de carrer del Rosari que ja fa molts d’anys que cada estiu s’animen i decoren el carrer. Dia 3. Presentació. Del llibre sobre la merceria familiar del carrer Colom de Palma, Ca Dona Àngela, escrit pel seu propietari senceller Miquel Aguiló.

Dia 9. Marcel Cranc. Presentà el seu nou disc, de títol 7, amb un concert al Teatre Principal de Palma. Dia 13. El mercat. Del dimecres cada vegada està pitjor. Aquest dia només hi havia un venedor de roba. Es mor? l’han deixat morir perquè interessa potenciar el dels dissabtes? les necessitats del públic han canviat? Dia 14. Regal. De 5.000 euros en 10arbres i 8 taules exteriors per col·locar al pati del CP Can Bril per part del matrimoni d’origen alemany però residents a Sencelles format per Monika i Martin Suttmeyer. Dia 15. Pluges. Intenses a tot el nostre municipi i amb inundacions al carrer dels Donants de Sang. Dia 16. Sopar. De Celebració del desè aniversari de l’entitat Pou Major, al restaurant Ses Torres d’Ariany. Dia 17. Butlletí. Informatiu de

l’Ajuntament de Sencelles que arriba al número 7 i on es un repàs de l’actualitat municipal del mesos d’estiu anunciant el procés informatiu per decidir com serà la Plaça de la Vila, les festes d’estius del diferents nuclis de població, etc.

impartit per Esther Gordiola organtizat per l’entitat Pou Major. Dia 29. Manifestació. A Palma, a favor de la democràcia amb servici de cotxades des de Sencelles organitzades per la delegació local de ll’OCB.

Dia 21. Fòrum. Ciutadà per Dia 30. Sopar. De veïnats del r e c a p t a r carrer d’Antoni Maura amb idees de com més de 240 comensals. . ha de ser

la reforma que volen fer a la Plaça de la Vila. Dia 22. Presentació. Del llibre “El Centre Geogràfic de Mallorca” per part dels seus tres autors a la seu de la Fundació Bartomeu Oliver.

Dia 25. Treballs. Per canviar la xarxa elèctrica de l’enllumenat públic dels carrers de Sencelles. Dia 27. Moderna en

Dansa. un curs

Homenatge a Sebastià Molinas, en motiu del centenari de la seva mort Jordi Llabrés i Sans, cronista oficial de

Dia 13 d’agost, proppassat, per iniciativa de la Parròquia de Sant Pere de Sencelles es va dur a terme un homenatge a l’insigne benefactor, fill d’aquesta Vila, Don Sebastià Molinas i Amengual (1849-1917). Precisament aquell dia es complia el primer centenari de la seva mort. A aquest s’hi va associar una comissió de regidors encapçalada pel Sr. Batle Joan Carles Verd, en representació del Molt Il·ltre. Ajuntament. Tot seguit a la missa celebrada a l’església parroquial en sufragi d’aquest noble senceller, les autoritats civils i religioses, membres del Consell Parroquial i una ampla representació de la família Morell-Molinas es traslladaren al panteó familiar de Can Molinas, per prosseguir amb el programa del reconeixement. En primer lloc el rector de la Parròquia, mossèn Joan Pons, va resar un respons i, seguidament, el cronista oficial de Sencelles, J. Llabrés, donà lectura a les paraules que justificaven aquell acte i explicà el significat del llegat que ens deixà Don Sebastià. Ell, fou una persona prou estimada i reconeguda en el seu temps, car es convertí en un destacat benefactor de la nostra Vila i en una peça clau dins la vida social de llavors... La seva generositat coneixia pocs límits. A ell l’hi devem l’enriquiment del patrimoni artístic i religiós de Sencelles, per exemple amb la construcció de la Creu de s’Era d’en Pelat, i una incondicional implicació amb la Causa de la Beata Francinaina. Don Sebastià fou una persona d’una vasta cultura. Els apunts que ens deixà escrits esdevenen un document indispensable per conèixer i entendre la història social de Sencelles, en el transcurs de les darreries del segle XIX i els inicis del XX. La dei-

xa de can Garrover a la Parròquia, i per extensió al poble, poc abans de morir, ja ens demostra el seu interès per el progrés cultural de la gent de Sencelles. A més, la seva figura restarà sempre lligada a l’ingent obra capitanejada per mossèn Antoni Maria Alcover i Sureda, esdevenint corresponsal a Sencelles del famós Diccionari i indispensable col·laborador en l’aplec de rondalles mallorquines. El discurs va concloure amb la sol· licitud d’anomenar a Don Sebastià, fill il·lustre de Sencelles: “fent us dels drets que se m’atorguen pel meu nomenament de Cronista Oficial de Sencelles, dirigint-me a Vos, Sr. Batle del Molt Il·lustre Consistori de Sencelles i als senyors Regidors que dignament vos acompanyen, vos demano que us faceu portaveu de la següent súplica, al Ple de l’Ajuntament. Ateses les circumstàncies donades i observant en tot moment el que esmena el Reglament d’Honors i Distincions propi de la Institució que representeu (capítol 7, art. 20 i capítol 8, articles 23 al 26), demano que sigui

Sencelles

incoat l’expedient per tal d’anomenar Fill Il·lustre de Sencelles a Don Sebastià Molinas i Amengual”. Per la seva banda el sr. Batle, va destacar que fou un personatge que va destacar per l’estima a Sencelles i, com a tal, no podem deixar que la seva memòria caigui dins l’oblit. Així es va comprometre a presentar aquella proposta al Plenari, tot esperant l’adhesió de totes les foces polítiques que el formen. Aquell acte solemne i protocol·lari, va acabar amb una ofrena floral que presentaren el sr. Rector i el sr. Batle a la tomba de Dos Sebastià, adornada per aquella ocasió amb el seu retrat i amb la bandera oficial de Sencelles.

Futbol a Sencelles Joan Miquel Chacón i Nicolau

Entrevista a Sebastià Faure Cirer Pansa Sebastià Faure, més conegut pel seu mal nom com l'amo en Sebastià Pansa, és un dels ex-jugadors del Sencelles més antics. Va tenir la sort de jugar al camp de Ca s'Oliba i d'entrenar tambè al pati de Can Garrover. Era un jugador molt ràpid. Avui m'explica les seves vivències a la porxada del bar Ses Cotxeres, on hi sol ser sempre per fer el cafè, un bon xigarro setet i fer la xerradeta amb els amics, per passar el temps. El futbol als carrers del poble D'infants jugàvem a sa plaça, però no fèiem partits. Jugàvem a un joc que es deia “passada”, i consistia a pegar pilotades a la façana de l'església a veure qui li pegava més fort i arribava més alt. El capellà en sentir tant de trull per allà, s'emprenyava i sortia per encalçar-nos! Solíem jugar també als carrers del poble, sobretot al carrer del Rosari que era el nostre favorit, encara no estava ni asfaltat, i que tenia dues capamuntes i tractàvem de pegar pilotades fortes i llargues a ras del terra, a veure qui arribava més enfora. Si jugàvem partits qualque pic, aprofitàvem les pedres que hi trobàvem al mateix carrer.

El camp antic de Ca s'Oliba, els entrenaments a Can Garrover i els primers partits En aquest camp vaig començar a jugar de ben jovenet. Era el camp que hi havia devora l'Era d'en Pelat, davallant per aquell carrer fins abaix. Era un camp de terra enre-

voltat de marges i esbarzers, a on no hi havia vestidors ni res. Ja hi havies d'anar ben arreglat per jugar! En aquell temps, el Sencelles no jugava a cap lliga federada, fèiem partits amistosos entre sencellers i hi convidàvem jugadors d'altres pobles. En aquells temps, també entrenàvem al pati de Can Garrover, i don Bartomeu Capità, ens encalçava aixecant-se la sotana. Vatuadell saps que corria de fort també! Quasi fitxam pel Constància! En aquell temps jo corria molt fort i per això, em feien jugar de davanter. Record que quan feia el servici, hi havia un cabo que em va veure jugar a futbol i em va dir que, com que corria molt fort, em duria a una campionat que es feia a Saragossa. I vaig pensar, vatuadell així aniré de viatge! I quan ho vaig dir als meus companyeros em digueren: ìPardal! No veus que te faran entrenar fort cada dia i no podràs fer sa siesta?î No idò, al primer entreno vaig córrer fluix a posta i es cabo em va dir que no importava que tornàs! A Sencelles, a les corregudes de joies per les festes de la Mare de Déu d'Agost, vaig guanyar tres anys seguits el pollastre! Eren uns altres temps, era jovenet i estava molt fort. Per aquell temps, al meu cunyat, en Toni Pou, el va voler fitxar el Constància. I vàrem anar tots dos a fer les proves a Inca. En acabar, l'entrenador ens va dir que només el volien al meu cunyat però a jo, no. I en Toni els va dir que si no ens volien als dos que ell tampoc hi quedaria! I al final vàrem partir tots dos cap a Sencelles sense fitxar. Va ser una mostra de companyerisme del meu cunyat que mai se m'oblida..

Diada de la Premsa Forana de Mallorca a Campanet

60 persones representant, 24 revistes hi participaren El dissabte dia 17 de juny es realitzà a Campanet la diada de Premsa Forana de Mallorca, amb la participació de 24 revistes associades i amb l’assistència de 50 persones. Els amfitrions foren els representants de la revista Campanet, amb en Miquel Vives al capdavant junt a Damià Pons, Pere March, Francesc Aguiló i altres companys, que junt a la junta directiva de Premsa Forana organitzaren la trobada. A les 10 hores la batlessa de Campanet, Magdalena Solivellas, donà la benvinguda als assistents, en la sala de plens de l’Ajuntament (cas Metge Dolç). Seguidament es realitzà l’assemblea general ordinària de socis, en la mateixa sala, a càrrec de la junta directiva de Premsa Forana formada per: Rafel Oliver Grammatico, Magí Ferriol, Gabriel Mercè, Antoni Riera Vives i Marta Bergas. El president, Rafel Oliver Grammatico llegí l’informe de presidència; el tresorer, Magí Ferriol feu el mateix amb l’informe de tresoreria, i finalment es realitzà l’apartat de precs i suggeriments, a on es va debatre sobre diferents qüestions de la premsa forana. Al pati de cas Metge Dolç, l’Ajuntament de Campanet convidà a un berenar a les publicacions de Mallorca. Tot seguit, es feu el lliurament dels XVIII Premis Periodístics de Premsa Forana de Mallorca. El jurat de dits premis, el periodista Antoni Gomila dirigí unes paraules als assistents, i seguidament s’entregaren els guardons corresponents a: reportatge, entrevista, fotografia, article d’opinió, i disseny. L’historiador local, Pere Rayó, feu una visita guiada per la vila, d’una

hora de duració, visitant amb els assistents l’església parroquial de Sant Miquel, l’edifici de cas Metge Dolç, i els carrers i places del centre de Campanet. Finalment, Premsa Forana convidà als socis a un dinar de companyonia com a cloenda dels actes de la diada, a on hi assistiren el president del Consell de Mallorca, Miquel Ensenyat, i la directora general de Política Lingüística del Govern Balear, Marta Fuxà.

Entrega dels XVIII Premis periodístics Premsa Forana de Mallorca 2016. Campanet, juny de 2017 Presentats 60 treballs de 16 publicacions. El membre del jurat: Antoni Gomila, periodista, resolgué atorgar dits premis als següents treballs:

2016.

Reportatge:

Opinió:

Premi: MEL I SUCRE. “La jornada escolar, sotmesa a votació”. De: Equip de redacció. Número 437, novembre 2016.

Premi: DÍNGOLA. “La difícil tasca d’informar en un poble petit”. De: Miquel Puiggròs Noguera. Número 22, octubre 2016.

Finalista: DIES I COSES. “En Miquel i na Llucia de na Cosme Vella”. De: Margalida Obrador i Jaume Vallbona. Número 173, juliol/agost 2016.

Finalista: BONA PAU. “Dia de la República. A manera d’homenatge”. De: Guillem Mas Miralles. Número 759, maig 2016.

Finalista: DÍNGOLA. Dossier especial “Martí Ferriol”. De: Joan Munar i Fiol. Número 21, juliol 2016. Entrevista: Premi: VEU DE SÓLLER. “Entrevista a Abdullah Almahmoud, refugiat sirià”. De: Guillem Puig. Número 1.442, desembre 2016. Finalista: CENT PER CENT. “Jaume Sitges Antich. No volem jugar amb tu perquè ets roig, igual que ton pare, que per això el mataren”. De: Jaume Adrover. Número 661, juny 2016. Finalista: COANEGRA. “Màxim Gayà Vich. Transformat per a ser qui és; per a ser feliç”. De: Maria Antònia Moyà. Número 359, desembre 2016. Fotografia:

Premi: COANEGRA. Portada. De: Rafel Pisà i Ordines. Número 349, gener 2016. Finalista: SA SELLA. Portada. De: Jane Sutcliffe i Jaume Perelló. Número 148, juny/setembre

Finalista: FELANITX. “Territori petit i finit”. De: Mateu Bennàssar. Número 4.007, agost 2016.

Finalista: FENT CARRERANY. “Ningú podia imaginar que el País acabàs com ha acabat”. De: Lluc Matas. Número 355, març 2016. Disseny: Premi: FELANITX. Portada: “Setmana Santa”. De: Maggie Adrover. Número 3.984, març 2016. Finalista: LLUCMAJOR DE PINTE EN AMPLE. Portada: “Venècia després de la llum”. De: Toni Catany. Número 390, setembre 2016. Finalista: DÍNGOLA. Portada: “La marxa de Pep Pavarotti de batle”. De: Macià Puiggròs Noguera i Patri Martín Cobas. Número 21, juliol 2016.

Actualitat de Sencelles Guillem Zuazaga i Llabrés

Tª Mit

Mitjana de la Tª

Tª màx abs.

màx

Mitjana de la

Tª mín abs.

L / m2

Poble

Sa Rota

9.3 (Dia2)

8.5

Tª min

29.41

32.6 (Dia26)

16.59

Juny

27.28

33.10

35.8 (Dia 26)

21.47

16 (Dia 6)

Juliol

28.96

34.60

38.8 (Dia 30)

23.32

18.8 (Dia 3)

Agost

30.12

35.65

40.1 (Dia 3)

24.16

20.1 (Dia 11)

8.5

Setembre

24.09

29.16

32.5 (Dia 14)

19.01

15.8 (Dia 20)

106

Litres Gener - Setembre

2017

481

2016

261

2015

313,5

2014

276,5

2013

364

LLUNA VELLA

NOVEMBRE DESEMBRE

LLUNA VELLA

QUART MINVANT

LLUNA NOVA

QUART CREIXENT

LLUNA PLENA

10 10

18 18

26 26

4 3

Els López a Sencelles (i VI) Maria Vich Cirer

Amb aquest nou escrit, finalitzarà la sèrie del Lòpez a Sencelles. El motiu de no haver-ho publicat a la revista nº 145 són diversos i no venen el cas, però ara, si podrem gaudir de la darrera obra que guardam a Sencelles d’aquesta família de pintors, i que són un orgull per tots els sencellers. L’obra que ens ocupa, no la tenim a l’Església de Sant Pere, està a la Església Parroquial de Ruberts. Era la taula central d’un retaule desaparegut, titular segurament del també desaparegut oratori del Nom de Jesús de Sencelles. Avui gaudirem de la Circumcisió. Oli sobre taula. 1’45 x 0’96. Devers 1574. Església parroquial de Ruberts. G. Llompart, J. Mª Palou i J.M. Pardo fan el següent estudi de l’obra. Aquesta interessant taula exempta ha estat restaurada fa alguns anys per D. Sampol i J.M.Pardo.

BIBLIOGRAFIA: Llompart, G., Palou, Joana Mª, Pardo, J.M. “Els López dins la pintura del s. XVI a Mallorca”. Taller Gràfic Ramon. Palma, 1988. Sense autor. “Nostra Dona Santa Maria dins l’art mallorquí” Edició Caixa de Balears, “Sa Nostra”

Taller Gràfic Ramon. 1988. Palma VV.AA. “Gran enciclopèdia de La Pintura i l’Escultura a les Balears” Vol. III, p.32-43. Gràfiques Garcia. Inca, 1996.

Un òval centra la composició, ocupant quasi tot l’espai de la taula. A cada un dels angles externs a l’òval, un dels profetes, portant filactèries amb inscripcions de les seves profecies. L’òval es divideix en tres parts, horitzontalment considerades i separades per les línies que formen noves filactèries amb inscripcions. A la part inferior, figura l’infern, amb una sèrie de dimonis monstruosos, cada un d’ells diferent dels altres pel seu color i forma del cap, agenollats a cada costat d’un imaginari eix; entre ells, les flames. A la part superior, inscrit dins un cercle l’anagrama del nom de Jesús, adorat per angelets que s’agenollen a ambdós costats, escalonadament.

El tema que ocupa la part central és la Circumcisió del Nin Jesús, que és al bell mig de la composició, nu, gesticulant i plorant, mentre el sacerdot, amb un ganivet en la mà, el circumcida. La sang cau dins un gran plat. El ritual es realitza sobre un altar cobert amb riques teles, que deixen veure les bases de dues columnetes que suposadament aguanten la taula, que va esser eix de simetria de la composició i al voltant del qual es disposen més o menys simètricament els sis personatges que, juntament amb Jesuset, intervenen en el ritual. Al fons s’entreveuen les formes arquitectòniques del temple. Els cossos són simples i primitius o, millor, tractats amb poc interès, exceptuant els vestits del sacerdot, interessants per la seva riquesa i detall. Els caps, particularment les cares, són fins i tractats amb detall, sempre destacant-s’hi els grans ulls, dolços. Pensam que és una obra bàsicament de Mateu junior, però amb la mínima intervenció del seu pare. La mà del fill sembla clara en el cas dels dimonis, que a partir d’ara s’han de considerar característics seus; en la voluntat de treballar la perspectiva, amb la construcció de la taula, amb les formes arquitectòniques dels fons, amb la disposició de les figures; en el tractament de les cares, sobre tot els ulls i celles, i en la finura dels cabells. El treball del pare es concretaria en el cap de Sant Josep i en la part superior de l’òval. Un detall que cal esmentar aquí és el de l’embarrotat típic de la Corona d’Aragó, que, per primera i única vegada, trobam a l’obra dels López. I, curiosament, també s’ha de dir que una de les posts que es va utilitzar, era deixalla d’una pintura anterior.

Gimcana popular Festes Mare de Déu d’agost 2017

Entitats Socio-culturals de Sencelles

Quina motivació i il·lusió ens movia!!! I Com gaudirem dels preparatius pensant amb les proves a realitzar !! I més encara de veure les vostres cares de felicitat!

Grups participants : Hi hagué una gran varietat de grups, tant amb edat, amb disfresses, motivacions, il·lusions, i...moltíssimes ganes de passar-ho molt bé!

MeravellĂłs fi de festa. Fins lâ€™any que ve!

Entrevista a Martí Serra Vich Antoni Vallés i Perelló

Quedàrem amb en Martí un dáquests dies de calor rabiosa que ha fet aquest estiu. Era agost i feia un sol que torrava el cul a les llebres. Ens vérem a la finca on viu al camí del Campàs i el primer que cridava l’atenció en arribar és que entraves a un petit oasi on el temps s´havia aturat i et prepares per fer un viatge cap a un món fascinant. No es fàcil convertir una finca on la terra és prima en una espècie de jardí botànic on es mesclen les plantes autòctones i les medicinals. El lloc és preciós ja que a una part de la finca hi ha un petit hort, arbres fruitals, petits safareigs d’aigua i tota una col·lecció de paradetes on es mesclen més de 200 varietats de plantes entre autòctones i medicinals. Més amunt a una altra tanca hi ha lálzinar fent honor al paratge entre el Campàs i Son Boi. Martí Serra Vich, va néixer a Pòrtol i avui ja està jubilat i precisament va ser aquesta situació que suposà que per omplir el temps es va decidir a fer un hortet a foravila i dedicar-se a láfició de dur endavant una col·lecció de plantes autòctones, aromàtiques i medicinals. Com va ser que tengueres aquesta idea? Aquesta curolla no va ser dit i fet, sino que quan era un nin de sis o set anys, ja m’agradava aprendre i conéixer el món de les plantes, el seu nom i perquè servien. La meva padrina Catalina, en sabia molt d’això i sovint me deia: “ Jas aqueixa senalla i ves a cercar trencapedra, a dins sa tanca de ca ses Monges en trobaràs, duga’m també un parell de branques de rotaboc de dins es pinarets de Ca’n Deià, que ton pare ha entrat es gra que hem duit de s’era i n´hi posarem perquè no piqui”.

Bé….és un de molts d’exemples, però record com si fos avui, quan anàvem pel camp i sovint demanava, “ com se diu aquesta herba padrina? “, “se diu tal cosa, i l’empren per això i allò”, contestava ella. Avui en día els infants de sis i set anys ja dominen l’ordinador, la tablet i els telèfons mòbils, però, malgrat n’hi ha molts que puguin tenir hortet a casa o a l’escoleta, són molts pocs els que coneixen les plantes, ni tan sols les més bàsiques. Aquesta afició d’en Martí és una bona forma de distracció i quan li demanam que ens conti coses sobre el món de les plantes diu: Bé… com no podem xerrar de tots els gèneres de plantes, parlarem de les medicinals. Es creu que les plantes medicinals se coneixen i utilitzen des del principi dels temps. Al principi del món es va anar acumulant saviesa en relació a la utilització de les plantes, però, com tot el que anàvem aprenent s’havia de transmetre de manera oral, una gran part dels coneixements es perdien, tot i això, hi ha restes arqueològiques que pareixen confirmar que a l’Edat de Pedra, ja es consumien plantes amb finalitats medicinals. Un exemple el saüc (sambucus nigra). De quan va arribar l’escriptura, si que s’han trobat pergamins de la cultura de les herbes, fins al punt que demostren que tres mil anys abans de Crist a la Xina i a Egipte ja disposaven d’una obra de més de 300 remeis medicinals. Posteriorment, la història ens conta que el metge Hipocrates (460 – 370 a.c.), ja era autor de llibres medicinals. Després del naixement de Crist, el metge grec Pedanio Dioscorides, va escriure “De materia medica”,

obra on es descrivien els efectes de més de 700 plantes medicinals. En el segle II d.c. Claudio Galeno de Pergamo, el metge personal de l’emperador Marco Aurelio, es va dedicar a posar al dia, revisant i actualitzant els coneixements antics de les plantes i els seus treballs es feren servir fins a l’Edat Mitjana. Evidentment, al marge dels llibres escrits la medicina popular es va transmetre principalment de forma oral de generació en generació. També als monestirs es varen preservar els antics coneixements de plantes i fent còpies es va evitar que caiguessin en l’oblit.

Malrubi (Marrubium Vulgare): els grecs l’utilitzaven com a antispasmòdic i per a mossegades de ca rabiós. Sàlvia (Salvia): el seu propi nom vol dir salut. I d’altres com: Senyorida de jardí (Satureja Hortensis); Ajenjo (Artemisia Absinthium); Borraja (Borago Officinalis); Consolda (Symphytum Officinale).

Aproximadament 500 anys després de Crist, un monjo benedictí, Casidoro va fer a Itàlia una escola per a monjos i els hi ensenyava lárt de curar amb plantes. Ja devers lány 750 l’emperador Carlomagno va fer obligatori ensenyar-ho a les escoles. Posteriorment, al segle XII, amb les universitats on sénsenyava medicina, les plantes medicinals hi tenien un paper molt important.

De les que s’empren per a la cuina no importa que en parlem perquè avui en dia les seguim utilitzant com a espècies, per fer ensalades, per cuinar,…. I quasi tothom les coneix.

La història ens mostra que durant molts de segles els coneixements dels primers savis s’han anat ampliant i ses plantes s’han fet servir per cuinar, per curar, per al món de la bellesa i també com a verins i per fer bruixeries entre d’altres coses.

Didalera (Digital Purpurea): en treuen la digitalina, per medicaments empleats en cardiologia. Cal destacar que els profans no la poden emprar perquè és molt activa i tòxica.

Evidentment, aquí a Sencelles no les puc tenir totes, però si tenc les més conegudes a Balears. Actualment en tenc catalogades més de 100 d’autòctones i més de 100 de medicinals. Per a tu quines són les més im· portants?; i les més curioses?

All (Allium Sativem): els antics egipcis ja l’utilitzaven, era tan valuós com un rei per a ells.

Totes ho són. Per citar-ne algunes triaria les més antigues: Serverola (Agrimonia Eupatoria): ja la feien servir els grecs per curar les cataractes, purificar la sang i curar les ferides de guerra.

Entre les plantes que tenen utilitat en el món de la medicina (d’on es treuen en els laboratoris els principis actius per fer els medicaments) podem destacar:

Herba del mal de cor (Leonorus Cardiaca): com l’anterior també molt delicada. A més de per als transtorns cardíacs serveix per la menopausa i homeopatia. Celidònia (Chelidonium Majus): per als ulls I per curar les berrugues, entre altres virtuts. Rompepedres (Lepidium Latiplium): aquesta planta presa amb infussió en 8 o 9 dies (tres tasses al dia) desfà les pedres dels ronyons i a vegades evita que s’hagin d’operar o passar per la famosa banyera. A més en temes de remeis popu-

lars, n’hi ha moltíssims, de fet avui encara hi ha gent major que n’empren. Destacam: Alè de Bou, herba de Santa Sofía, coa de Cavall, Cervellina, Iva, Aloc, Peu de Crist, Bracera, Trepó, fel de la Terra, Artemisa, Epilobi, Bardana, Senyorida, etc… Ja per acabar tenim les més delicades i que val a dir que mai n’han de fe ús els profans: són les verinoses o també anomenades màgiques: Cicuta (Conium Maulatum): D’ella direm que s´ha emprat al llarg dels segles amb finalitats criminals (com execucions). En Sócrates va ser obligat a beure’n per executar la seva condemna a mort 400 anys abans de Crist. Ricino (Ricinus Communis): Del que s’extreu el famós oli de ricí, igualment mortal. Deu llavors són una dosi suficient per matar un adult.

Per acabar, un consell per la gent que vulgui fer una col· lecció. Sí, per damunt de tot paciència per trobar en el camp les plantes que cerques. Avui en dia, per Internet, se pot fer qualsevol consulta, veure fotografíes, etc… És molt important conèixer les plantes que estàn protegides i mai baix de cap concepte s’han d´arrebassar. Tanmateix, gairebé segur que no aferraria i mataíiem la planta. Això sí, es poden fer esqueixos o murgons, o a la tardor recol·lectar llavors, fer planter i esperar. Heu de pensar que qualsevol herba, per petita que sigui, serveix per qualque cosa, per tant, hem de respectar-les, admirar-les, estudiar-les i diria que xerrar amb elles. A canvi tendrem el plaer de veure germinar aquelles llavors que un dia de molta calor agafàrem en aquella muntanya de la nostra serra, la Serra de Tramuntana.

Herba de Capceta (Hyosciamus niger): Té substancies alcaloides que provoquen al·lucinacions i lesions mentals irreversibles. Estremoni (Datura Stramonium), Mandràgora (Mandragora Automnalis), Belladona (Atropa Belladonna): aquesta planta com les anteriors s’utilitzava per fer tot tipus d’encanteris i bruixeries, i com deia abans n´hi ha moltes més però mai s’han d’utilitzar. Martí, quina és la planta més hermosa que tens? Sense cap dubte me decantaría per la nostra peònia (paeonia cambedessedesii). Les més abundants fan les flors vermelles, també n’hi ha de rosades i molt rarament de blanques. L’any passat vaig tenir la satisfacció de que vaig fer el primer planter de peònies i de deu llavors en germinaren nou.

Teresa Reynés de can Riera, dissenyadora gràfica ”No crec gaire en la inspiració sinó en l’esforç i a dedicar moltes hores de feina” Joan Florit i Horrach

Na Teresa Reynés ja des de ben jove es va sentir atreta pel món de les arts i del disseny. Creacions seves són per exemple el logo de Non Solo B-ata, els cartells de les festes Sol Post o el logo Fet a Sencelles de l'Associació de Pagesos. Com vares començar al món del disseny gràfic? Sempre em va interessar el món artístic i per això vaig estudiar el batxiller artístic a l'institut Berenguer d'Anoia d'Inca; després aquesta inquietud em va dur a estudiar il· lustració (2004) a l’Escola Superior de Disseny i més endavant, (2009) a cursar la diplomatura de disseny de producte, alhora que ho combinava amb feines més enfocades cap al disseny gràfic. I les teves primeres creacions? Jo record un calendari que fe· res per l'Ajuntament de Sence· lles...

Sempre havia anat fent cosetes. He fet molta feina de disseny a empreses gràfiques com Damians, impremtes com Copyrai, estudis com Cent & Ment Comunicació, o agències com SSSIT Publicitaris, etc. però per ventura la gent recordarà més com l'any 2005 vaig dissenyar el programa de festes de la fira del mes de maig i també faig fer les il·lustracions del calendari de 2006 que abans regalava cada Nadal la Sala. Entre una cosa i l'altra ja duc més de 10 anys dedicant-me professionalment al món del disseny gràfic. Encara que vaig estudiar il·lustració m´he dedicat més al tema gràfic.També em vaig titular amb disseny de producte (mobles, envasos, embalatges, bosses, packaging) però la feina

bàsicament m'ha vengut d'estudi de disseny, d'impremta, etc. Ara faig feina d'autònom i això m'ha donat més disponibilitat d'horaris i poder fer feina des de casa, que ho agraesc molt tenint dos menuts. Com va continuar la teva tra· jectòria professional? Després vaig passar a Ecoeco Comunicació l'any 2011. Va ser un estudi de comunicació i disseny que vàrem formar una al·lota, n'Elisa, i jo. Va ser fruit de quedar les dues a l'atur i vàrem decidir emprendre amb allò que sabíem fer: disseny i comunicació. Després de dos anys, varem veure que no complíem amb les expectatives que ens havíem creat i tal vegada fos per la nostra inexperiència com a emprenedores, com per la situació sociopolítica d'aquell moment, per les circumstàncies personals o pel que fos, finalment no va anar bé i vàrem decidir seguir endavant cadascuna pel seu compte. Va ser una llàstima que el projecte acabàs, però crec amb tota seguretat que aquestes experiències formen part de l'aprenentatge i un fracàs et fa créixer molt tant a nivell professional com a nivell personal. Actualment ens seguim ajudant i col· laboram sempre que podem. I què feres després? Quan va acabar aquesta etapa, vaig editar el llibret Illa dolça, que va ser un projecte personal que va marcar una nou començament. Va ser la primera experiència d'autoedició i va sorgir de la idea de recuperar algunes receptes dolces mallorquines, receptes antigues, familiars i donar-los un format i una imatge més atractiva. Varen funci-

Sencellers amb iniciativa onar molt bé, estaren a la venda al Forn de Can Pep i a alguns forns i botigues de regals i souvenirs de Palma.

La teva targeta professional diu "Teresa Reynés disseny & co· municació". Defineix bé com ets i el que fas?

Poc després vaig tenir el meu primer fill, en Quim, i reconec que som molt afortunada per haver pogut gaudir d'aquesta experiència vital d'una manera més o menys relaxada, combinant la maternitat i la criança amb algunes feines de disseny que vaig fer des de casa. Quan ell tenia uns dos anys, m'oferiren un treball en una impremta, amb un horari molt bo i vaig acceptar però quan va néixer el meu segon fill, n'Adrià, vaig veure que el que necessitava era flexibilitat per poder estar per ells quan em necessitassin i alhora poder dur a terme projectes creatius i que em motivassin molt.

Tant les feines de disseny com les tasques de comunicació són les que em defineixen més. També evidentment el disseny gràfic, el disseny web i la il·lustració. Em consider una persona amb un gran sentit de la responsabilitat, i ho demostr complint sempre les feines i els terminis.Som molt exigent amb els resultats i intent sempre millorar en cada treball i obtenir resultats creatius i satisfactoris per al client. Cada una de les experiències que he viscut, tant a nivell personal com professional, m’ha duit a ser una persona versàtil, amb recursos suficients i disposada a abordar nous reptes.

Ara fa menys d'un any que he arrencat de nou, i no em puc queixar, no he aturat de treballar, quasi sense voler-ho! Dins els meus darrers treballs hi ha la plana web de la Fundació Mossèn Bartomeu Oliver, la de la Ludoteca de Jardí, del CEPA Francesc de Borja Moll d'Inca i també gestionant les seves xarxes socials, un disseny per una capsa d'ensaïmades, la imatge de la marca palmaroutes i aplicacions, dissenys de cartells,...

Però no t'has aturat d'estudiar i de formar-te.

Per Sencelles podem veure molt de disseny teu. Sí, és vera. Hi ha molta d'imatge corporativa que ha estat feina meva com el logo dels premis / beques de la Fundació Bartomeu Oliver, la imatge (i els cartells) de les festes Sol Post i molts d'altres. Com que els amics me coneixen, saben què faig, tenc molts de contactes que saben a què em dedic, estic més a mà... És una pena que el loga de Fet a Sencelles no s'utilitzi més... va agradar molt però el tenen un poc arraconat, crec que hi va haver problemes a l'hora de registrar-lo.

Aquest aprenentatge que he anat assolint treballant tant a impremtes com a estudis de disseny i comunicació m’ha duit a centrar la meva carrera en el món de la comunicació gràfica, en un aprenentatge continu, ampliant els meus coneixements en comunity management a través de la UNED per poder afrontar nous reptes. Aquests darrers anys he pogut aprendre molt treballant com a freelance ja que m’ha aportat una visió més global de la feina i m’ha ajudat a madurar com a professional.

gràfic, revís el que s'ha fet, també les tendències actuals i de vegades també la intuïció n'és una part important. I al final crec que és una mescla de tot això. A veure, posa'ns un exemple... Fa uns mesos vaig treballar en la imatge de la marca de palmaroutes, que és una aplicació mòbil (app) enfocada als turistes sobretot de creuers que visiten Palma i em vaig inspirar en el rosetó de la Seu, perquè vaig pensar que podia ser una imatge molt simbòlica de Palma i també el primer que veuen els turistes en arribar amb vaixell. Vaig treballar en aquesta idea i vaig crear una icona del rosetó simplifi-

cat i format a partir de triangles de colors, ja que el triangle és també una forma direccional (t'indica una direcció, un camí a seguir) i representa les distintes rutes que poden realitzar per Palma.

D'on et sorgeix la inspiració a l'hora de crear? La inspiració... consider que la inspiració divina no existeix, o no en el meu cas, sí que crec en el treball constant, el bagatge, les experiències i també en una recerca prèvia que faig sempre abans de començar qualsevol projecte que m'encomanen. Faig una descripció de com hauria de ser el projecte, analitz el que necessiten, quins valors ha de transmetre, quin llenguatge

Ha estat difícil arribar fins on ets ara? Les dificultats més grans que trobam els qui treballam en aquest sector és que hi ha molta competència, molta gent no valora el

treball, n'hi ha que pensen que el que tu fas et surt en cinc minuts, que com que això són coses com a d'artistes quasi ho has de regalar i molta gent no ho valora. Per una altra banda, fer-se un lloc és complicat, cal especialitzar-se però també saber fer de tot i per això molts que són com jo, que treballam des de casa, no ens queda altre remei. També estàs obligat a col·laborar amb altres professionals i em sembla fantàstic. Això ens dóna un valor afegit a la nostra feina ja que podem completar les nostres mancances amb l'experiència d'altres que en són experts. De quina de les feines que has fet n'estaries més satisfeta? Som súper crítica amb jo mateixa i sempre que mir un projecte el tornaria a refer, el retocaria, hi trob què dir... mai estic al 100% satisfeta. De tota manera, si n'he de triar qualcun... per ventura el cartell d'enguany de Sol Post, el trob molt poètic, que va sortir molt rodó, que és molt significatiu... També estic molt agraïda al llibret de cuina Illa Dolça - Sweet Island. El vaig fer a un moment complicat però em va servir molt, em va donar visibilitat, em va donar la possibilitat de fer una cosa una mica diferent, amb un format més modern. Em va fer molta il·lusió i el resultat és que va quedar molt atractiu a més de ser una tasca de divulgació. Fer un treball creatiu i estar en contacte amb altres deu ser compli· cat?

Sí, ho és però també molt enriquidor. Aprens molt de les idees, suggeriments, comentaris d'altres. El que és realment difícil és trobar espais on coincidir. Per exemple crec que a Sencelles estaria molt bé que hi hagués un espai que facilitàs que es donassin

aquestes sinergies entre professionals independents. Crec que un espai de co-working seria fantàstic ja que ens donaria més visibilitat i seria molt bo pels emprenedors del poble. Com seria això de co-working? Mira ja ho he demanat dues vegades a l'Ajuntament... i no em fan gaire cas. La Sala té molts de locals, d'espais una mica desaprofitats i trob que amb això í podrien treure una mica de suc. A Sencelles hi ha molta de gent que fa feina des de ca seva: professionals, artistes, autònoms, artesans... l'altre dia ho parlàvem amb una amiga que té una immobiliària... si poguéssim disposar d'un lloc de trobada, donar visibilitat a la feina de cadascú, d'un punt on parlar, intercanviar experiències, conèixer els professionals veïnats, compartir projectes.... troba que seria molt profitós i al final la societat sencera sencellera se'n podria beneficiar. Segur que d'allà en sortirien projectes interessants! A Sineu i a Inca en tenen un que funcionen molt bé! Què prepares de cara al futur? Actualment, en aquesta etapa nova que acab d'encetar, tenc moltes ganes de tornar als meus inicis, tornar a connectar amb la il·lustració. La meva experiència, ara també com a mare de dos nins petits, més la trajectòria d'aquests anys com a dissenyadora , crec que poden ser molt valuoses en aquest nou projecte d'un conte il·lustrat que faré juntament amb una gran amiga que serà l'encarregada dels continguts i de la part més pedagògica. Sempre trobava que m'havia de tornar a posar amb el tema de la il·lustració... veia pintures i me'n comprava però al final no m'hi arribava a posar mai seriosament. Ara tenc aquest projecte d'il·lustrar un conte i em fa moltes ganes, n'estic molt il·lusionada. A veure què en surt!.

Segons es llibre Censo de la población y de las viviendas en España. Baleares 1960, és un llogaret des terme de Sencelles amb 100 habitants de fet (cens de 1960), 15 habitatges agrupats i 22 disseminats. És una antiga alqueria que ha minvat molt ràpidament de població. Cap a l'any 1800 degué tenir uns 300 habitants, que a principis de segle XX només eren 250. S'actual capella era oratori privat de sa possessió de Jornets, es propietari de sa qual, D. Sebastià Llabrés de Jornets, la cedí al Bisbat perquè pogués ser convertida en oratori públic. Per decret del Bisbe de Mallorca, Ilm. Sr. D. Bernat Nadal i Crespí, datat dia 19 d'agost de 1790, es donava autorització a n'es rector de Sencelles, Mn. Gabriel Bestard, per beneir-lo, cosa que es va fer dia 25 d'agost de 1799. En virtut de s'esmentat decret del Bisbe Nadal, es va concedir a D. Sebastià Llabrés de Jornets es dret de patronat, és a dir,

poder per guardar ses claus des temple i facultat per designar es sacerdot que hi havia de celebrar missa, obligant-se a mantenir-lo i a n'es seu subsidi. S'oratori quedaria dedicat a Sant Josep, sa imatge des qual hauria de figurar a l'altar. Es llogaret compta amb una Escola Nacional Mixta, servida per una mestra, que va ser construïda després d'acabades ses escoles de can Bril. Totes dues construccions varen ser pagades pes poble de Sencelles ja que s'Ajuntament s'endeutà per 20 anys i a base de moltes de penúries. Aquest document hauria d'estar a s'Arxiu de s'Ajuntament des poble o a n'es des Bisbat.

Jornets Martí Cirer

Nota: En temps de Maria Antònia Munar hi va haver una forta polèmica entre es habitants de Jornets i es senyor de ses cases de sa possessió des mateix nom. Degut a que era un tema molt delicat es va deixar en mans de na Munar, que ho arreglà de manera que no s'adaptava a sa realitat i que, d'aquesta forma, encara segueix.

Trobada familiar El passat 22 d’abril vàrem tenir una trobada molt important els de la família de ca’n Pou. Tot i que era un poc mal de fer, es volia aconseguir reunir a tots els descendents de dos germans sencellers de nom Lluís i Jordi Zuazaga Vallés. Eren el nostre pare i tio respectivament. Gràcies a l’esforç de tots vàrem poder gaudir d’un dia de germanor, acompanyats d’un sol rabiós i content, a la finca de “sa Rota” que pertany al matrimoni format per na Magdalena Sastre i el meu cosí Toni Pou. Vàrem ser unes 62 persones, tots parents, d’edats compreses entre els 2 i 90 anys. Els més joves quasi no es coneixien.

Aqui vos deixo una fotografia dels 6 descendents directes d’aquestes dues bones persones que foren en Lluís i en Jordi.

Magalida Zuazaga Vich

Esperant que aquesta trobada es pugui repetir vos envio una salutació a tots els lectors.

Mercadet Solidari de Sencelles Es Mercadet Solidari

Gràcies a un grup de pares i mares, amb uns forts sentiments de solidaritat, va néixer el Mercadet Solidari de Sencelles, ja fa més de deu anys. Aquestes famílies varen demanar a l’equip directiu de l’escola de Ca’n Bril, permís per vendre tres o quatre coses de casa seva i, d’aquesta manera, recaptar doblers per a famílies d’alumnes que, en aquells moments, passaven una mala temporada econòmica i no podien fer front a les despeses de l’escola. De la idea inicial de vendre tres o quatre coses, el municipi de Sencelles va respondre aportant: mobles, roba, objectes... Tot allò que ja no utilitzaven i que algú altre n’hi podia treure un bon profit. Les persones del nostre municipi vàreu respondre d’una manera increïblement positiva a la crida i encara ho continuau fent. Aquell grup inicial de pares i mares ha anat canviant, moltes persones

han passat de forma altruista pel Mercadet Solidari de Sencelles, dedicant temps, esforços, alegries... I amb el temps i les creixents necessitats dels nostres infants (perquè l’escola i el seu alumnat són de tots) s’ha passat de fer només un mercadet d’estiu, a participar en quasi totes les festes del poble (oferint menjar i beguda per comprar); i, més endavant, gràcies a l’Ajuntament de Sencelles que ha cedit al Mercadet Solidari de Sencelles un dels locals per associacions de Ses Escoles Velles, poder tenir una botiga de roba i articles de segona mà que, actualment, obri les seves portes tots els dissabtes matins. Els doblers que es recapten a la botiga, a les paradetes de les festes i fires del municipi i en la realització d’una activitat lúdica durant les festes de Nadal, es destinen a pagar: el menjador, llibres, material escolar i sortides escolars dels infants de l’escola que les seves famílies no poden assumir. Són famílies que, prèviament, han passat pels Serveis Socials del nostre Ajuntament i que, veritablement, viuen una època de necessitats. Totes les entrades econòmiques són meravelloses, cada una de elles; per poc que compreu, doneu o col·laboreu, cada cèntim és un tresor. I cèntim a cèntim es duen a terme els objectius marcats i, sobretot, feis possible que els infants que gaudeixen d’aquestes ajudes, puguin sentir-se un més dins l’escola, puguin realitzar les activitats que tot infant té dret a fer, i viure la seva infantesa de la manera més normalitzada possible. Els permeteu ser infants. Perquè us faceu una idea del dia a dia del Mercadet Solidari de Sencelles, a continuació podeu comprovar les despeses que es cobri-

ren el curs passat (2016-2017) i on anaren destinades: -Durant el primer trimestre, s’atengueren les necessitats de: 18 alumnes. D'aquests, n'hi havia 13 que eren usuaris de menjador però ja que alguns tenien beca de menjador, el mercadet només va pagar la diferència. Dels 5 restants es va pagar el 100% de les mensualitats. A partir del segon trimestre, els alumnes subvencionats oscil·laren entre 9 i 15. *Una mensualitat d’un alumne de menjador puja a 120 € més o manco. *Durant el curs es subvencionà el servei de menjador amb 6540,10 € -A part del menjador, es varen pagar: * llibres... 850,02 € * Aquest curs passat, gràcies al Programa de Fons Escolar d’Emergència Social, el mercadet va respirar un poquet. Aquest programa va destinar al centre uns 2000 euros i es va pagar el material escolar, les excursions i algun menjador. Com veis, un dia bo de recaptació, com pot ser la nit de la festa del Sol Post d’enguany, on gràcies a les vostres aportacions, el total recaptat va arribar a quasi 800 €, només arriba per subvencionar una mensualitat de menjador de 7 nins.

sempre tenim clar el futur del Mercadet Solidari de Sencelles ni dels infants que es beneficien d’ell... Sí, a vegades pensam que no complirem els objectius... Sí, la impotència es fa present a alguns moments... Sí, la tristesa envaeix els cors... Però sempre, sempre, ens sobreposa’m a aquests moments, perquè sabem que vosaltres sou aquí, que el proper dissabte vendreu a la botiga amb alegria i ganes de c o l · l a b o r a r, que comprareu coques i begudes a la paradeta i que en cas de necessitat, si el Mercadet Solidari de Sencelles tornàs a fer una crida, tots hi seríeu presents. A tots i totes, MOLTES GRÀCIES!

Festa del Solpost = 800 € Un mes de menjador per a 7 infants. El Mercadet Solidari de Sencelles no deixarà mai d’agrair a tota la gent que participa, col·labora, aportant material, comprant a les paradetes, donant doblers, comprant a la botiga, la vostra solidaritat, empatia i riquesa humana; ens omple i dóna forces. Sí, necessitam més mans, més ingressos, més espai, més..... Sí, les despeses són moltes... Sí, no

Un poc d’història del camp de futbol de Sencelles Joan Roig i Cirer

Per què al poble de Sencelles l’han condemnat a no tenir camp de futbol? Els al·lots -n’hi ha molts- han d’anar a Santa Eugènia a entrenarse i jugar tots els partits que els pertoca com a locals. No hi poden anar tot sols, els pares o majors els han d’acompanyar. La passada temporada, la del 2016-2017, han aconseguit ser campions de la seva categoria, amb el mèrit afegit d’haver de jugar sempre a camp neutral. Enhorabona! Aquest és un autèntic equip campió. I ara anirem a temps enrere. Record quan, damunt l’any 1950, s’utilitzaven com a camp de futbol uns terrenys pròxims a l’actual benzinera de Son Saletes. Era un temps que l’única ajuda que tenien els jugadors no passava d’un trofeu per les festes. Això durà uns quants anys, però, no sé per quins motius, es va

acabar el futbol a Son Saletes. Però el jovent no quedà aturat i es posaren a cercar finques on hi pogués cabre un camp de futbol. Quan havien segat, demanaven permís al propietari i tothom a esterrossar i espedregar, és a dir, a decantar totes les pedres, grosses i petites, per poder jugar un poc dignament. Caure damunt aquelles pedretes no era gens gustós. Era un temps que els jugadors no es tiraven “a la piscina”, com fan ara, perquè la genollera era segura. Quan havien de tornar a sembrar els terrenys, se cercava un terreny que no se sembra, per tal de poder jugar els dissabtes i diumenges. Algunes de les finques que s’empraven eren “Es Povetó”, una finca devers “Son Truc”, “Sa Vileta de ca’n Ramon”, ... Totes aquestes finques s’havien d’acomodar. Amb el permís de l’amo d’un pinar, tallar els pins, transportar-los a la finca damunt el coll, clavar-los ben fort, per poder disposar de porteries. Una passada!. I, una altra vegada,

arreplegar pedres. Els joves volien jugar, i ho demostraven. Anys després, per mediació de sa parròquia, D. Bartomeu Capità, es capellà Bisbe era un promotor, varen aconseguir que Ca’n Morell deixés sa finca “Ca S’Oliba”, a s’era d’en Pelat. Sa finca era un poc estreta i llarga. Ja s’hi posaren les porteries fixes. I, novament, tothom a espedregar. El passatge era un poc estret però, com que no hi havia cotxes i estava aferrat al poble, cap problema ni un. Per suposat, no hi havia ni vestidors ni dutxes. Anàvem a Ca’n Garrover per canviar-nos de roba. Els uniformes consistien en uns pantalons negres, camises blanques embotonades amb el coll blau i l’escut, una rata pinyada brodada a l’esquerra de la camisa. Aquest camp va durar bastants anys. Però un bon dia, per mor d’unes desavinences entre el rector i el jovent, el rector va decidir finalitzar l’arrendament amb Ca’n Morell. I, una altra vegada, anar d’Herodes a Pilat, cercant finques per poder jugar els dissabtes i diumenges. Passaren uns anys. Devers 1965 l’Ajuntament ja es va implicar i, amb l’ajuda de Sa Caixa d’Estalvis “Sa Nostra”, compraren la finca de Son Pou al camí de la Màniga. Es feren vestidors i dutxes i, fins i tot, una pista de tenis. La cosa començava a anar bé. El principal inconvenient era que no hi havia corrent elèctrica. Per entrenar els horabaixes, es feia servir una alternadora i el tractor del Sindicat. El camí era estret, ja hi havia trànsit de cotxes, i es va llogar una finca veïna per poder aparcar. Ja teníem Camp de Futbol Municipal.

L’equip responia, hi havia molta afició. Sorgí la famosa Penya Es Garrover i ... en feien de renou!

quedar perfecte. I així, la previsió esportiva estava solucionada: Tota la zona esportiva junta.

Devers 1970, la cosa anava evolucionant. Al mateix temps, també havia mancances de caire esportiu pels nins de les escoles. L’Ajuntament comprà un solar davant les escoles per emprar-lo com a pati escolar. A la mateixa època, un constructor comprà una finca de devers una quarterada a Son Company, però era rústica i no es podia edificar. Com que el solar era edificable uns 700 metres quadrats, constructor i Ajuntament acordaren permutar les finques. El constructor va poder fer les vivendes i l’Ajuntament comença a construir l’actual poliesportiu.

Per tant, jo pens que, en totes les coses, s’ha de fer una previsió de futur, fer les coses amb seny, i no espenyar en un tres i no res tot allò que va suposar molt temps i esforç aconseguir-lo. Això de desvestir un sant per vestir-ne un altre no és el que pertoca.

Però el temps evoluciona. Hi va haver un canvi institucional. En principi, es va fer una previsió referent al futur esportiu que consistia en fer més gran el poliesportiu, sense cap mancança: bàsquet, tenis, voleibol, camp de futbol reglamentari, piscina, ..., tot junt. Però no teníem terrenys. Fent moltes gestions amb els propietaris de les finques veïnes, ajustant el pressupost municipal, demanant ajudes a ses institucions governamentals, es varen comprar 3 finques a diferents propietaris. Al ponent, per construir el camp de futbol, uns 10.000 metros quadrats. Al mateix temps, l’Ajuntament va comprar 2 parcel·les on actualment està ubicada Sa Pizzeria, i la vàrem permutar par la parcel·la on es troba la piscina.

Per què no es feren les gestions oportunes per comprar terrenys, per construir unes escoles noves i poder tenir un camp de futbol? Una altra alternativa era ampliar les escoles que hi havia ja que, actualment, fer els fonaments, reforçar-los i fer una altra altura no suposa cap problema amb les tècniques actuals. No es podia cercar altra opció que ocupar el camp de futbol que tant va costar aconseguir? Aquesta es la història de més de 70 anys de futbol a Sencelles. I, de cop i resposta, ens envien a entrenar i jugar tots els partits a Santa Eugènia. A Sencelles, els darrers 70 anys, ens enginyarem per a què al menys hi hagués una finca per poder jugar. Però ara no hi ha ni finca ni camp municipal. Això sí, malgrat tot, tenim uns al·lots, uns autèntics campions, que han de jugar a camp neutral, sense aficionats per animar-los. I, així i tot, entrenen, juguen i guanyen. Enhorabona!

L’Ajuntament demanà a la Caixa d’Estalvis “Sa Nostra” autorització per vendre l’antic camp de futbol del camí de la Màniga. “Sa Nostra”, en el seu moment, l’havia finançat totalment. Es va donar el vist i plau per vendre’l i la cosa ja va ser més lleugera.

Per què els responsables polítics d’aquells dies privaren a tota la joventut del poble de tenir un camp de futbol?

Fer el camp de futbol dugué molta feina ja que hi havia un desnivell d’uns 2 metres. Es va tancar tot. Va

Per què!?

Els darrers 70 anys hem fet moltes voltes i, al final, hem arribat de Son Saletes a ... Santa Eugènia.

La Creu de s’Era d’en Pelat Jordi Llabrés i Sans

El passat mes d’agost, concretament dia 13, es compliren cent anys de la mort d’uns dels personatges que considerem més benemèrits de Sencelles, el senyor Sebastià Molinas i Amengual. Una de les gestes personals que ha perpetuat més la seva memòria, fou la donació de Can Garrover a la Parròquia de Sant Pere per a us i gaudi del poble. Ja tractarem aquest tema en el moment que el Centre Cultural de Sencelles va dedicar tot un número de la revista Sa Sella (octubre de 2016) a aquest emblemàtic cassal, aleshores, ofertat i venut. Tots som conscients que aquella operació immobiliària duta a terme no era la millor manera de celebrar l’efemèride del centenari esmentat. Per aquesta raó, la mateixa parròquia acaba d’enllestir un nou saló parroquial, a la Plaça de l’Obra. Serà beneït amb el nom de Sebastià Molinas i Amengual i servirà per mantenir viva la voluntat que aquest noble senyor va especificar en les seves darreres voluntats: ensenyança catequètica de la joventut del poble i la promoció del benestar moral i cultural de la mateixa. Hem parlat de la figura de Don Sebastià, també en altres treballs. Vegeu el nostre treball sobre la història de la Secció Adoradora Nocturna de Sencelles (publicada en el Full del Centenari de la mateixa, núm. 9-11, juny de 2012) que ell va fundar o en el llibre La Beata Francinaina, el sentiment de tot un poble. Un tema, molt relacionat amb el senyor de Can Molinas, que encara no havíem tractat amb la profunditat que es mereix era el de la Creu de s’Era d’en Pelat, per ell manada aixecar, que tant embelleix la nostra Vila i, permeteu-me que així ho pensi i així ho digui, tant la protegeix. La “dignificació” de la pleta anomenada de s’Era d’en Pelat,

situada a l’extrem nord del poble “en cuyo cercado se celebra anualmente y desde tiempos inmemoriales la bendición de los frutos el dia de la Santa Cruz de Mayo” devia ser una quimera que, des de feia temps, rondaria en el cap de Don Sebastià. L’any 1900, en que fou acabada, ell tenia cinquanta un anys. La primera actuació envers aquesta obra va ser la compra del terreny a Antoni Puig i Capó, de Cas Comte, dia 23 de març de 1899. En va pagar 50 pessetes, més 10 per tots els tràmits d’escripturació. Aviat començaren les obres d’anivellament i per tancar, per tot el redó, amb mitjans de marès. Material i jornals l’hi costaren, 53 pessetes i 45 cèntims. Voltant el recinte s’hi aixequen les bases de 14 columnes on, segons el projecte inicial, s’hi havien de col·locar les estacions del Via Crucis. Dia 2 de maig de 1899, sota la presidència del batle Pere Cirer Mulet es reuneix el Consistori de Sencelles i per unanimitat es prengué l’acord de cedir a Don Sebastià la columna d’una antiga creu de terme que durant segles havia estat alçada davant el cassal de Son Sabater (actualment cafè de Can Paris). Durant aquell any es realitzaren en el lloc les tasques de condicionament i dia 12 de desembre s’inicià la construcció del monument de la creu. El mateix Don Sebastià ho relata en el seu dietari personal: “se empezaron las obras en el punto de “La Creu” para colocar la que con este fin se construyó por el escultor de Palma Dn. Miguel Rotger y Dn. Andrés Pol de Binisalem. El dia 22 puesto el zócalo de piedras se colocó la caña opilar por medio de cuatro poleas que unos veinte hombres manejaban, y que sin novedad alguna quedó en su lugar al toque de las Ave-Marias. Y el dia 29 siguió el citado escultor Sr. Rotger, colocó sobre el pilar la cruz de

piedra de Santañy debidamente clavada con lo demás con una barra de laton, siendo después dicha cruz y pilar embarnisada con aceite de lino y aguarrás. Se quitaron los andamios y quedó a vista del público, que durante las fiestas de navidad visitó para verla y revisarla. Encima del primer zócalo y en medio de las ocho piedras que forman el basamento de la cruz, dia 16 de diciembre se colocó por su dueño una reliquia con un retrato, dentro de unas tapas de plomo y estas en medio de dos piedras unidas y clavadas con cemento. A la espalda de dicho retrato se escribió lo siguiente: este adjunto defensivo contiene un pedazo del hábito de Sor Francisca Ana Cirer venerada en este pueblo como santa, el qual con este retrato de la misma se coloca hoy en la base de la cruz, para que Dios nuestro Señor por su intercesión defienda este pueblo de todo error contra la fe, con toda especialidad del que suscribe (que a sus costes ha hecho construir este símbolo de nuestra redención en terrenos de su propiedad) y de toda su familia. Sancellas 16 de diciembre de 1899. Sebastián Molinas”. Els conceptes d’algunes despeses que es succeïren per tasques realitzades son els següents: l’escultor, per la creu va cobrar 90 pessetes i el picador de pedra de Binissalem per material, jornals i gravar les lletres del sòcol, 219 ptes. Molinas portava una comptabilitat detallada i anotava tot el que pagava relacionat amb la construcció: per consum de licors, jornals de peons, viandes, cordes, cafès, ciment, entregat a la seva criada per fer viatges de queviures i begudes, etc. En total es va gastar a la Creu 524 pessetes i 95 cèntims. Finalment dia 3 de maig de 1900, festa de la Santa Creu fou solemnement beneïda pel seu germà Bartomeu Molinas,

beneficiat de la Seu, expressament autoritzat pel Bisbe. “Después del Oficio del día y con motivo de la verificación de la ceremonia de la bendición de los frutos que de tiempo inmemorial se hacia en dicho lugar, se procedió a la bendición de la Cruz. Al efecto, después de colocar el Sr. Rector la reliquia de la Vera Cruz en el altar colocado detrás de lo que se había de bendecir, se vistió el Sr. Molinas de capa pluvial y acompañado de los Ministros, procedió a la bendición. Fueron padrinos Dn. Sebastián Molinas Amengual y su cuñada Dña. Sebastiana Oliver Lladó; después de adorarla y besarla todos los sacerdotes, uno después de otro, se entonó el Te Deum acompañado de armónica que tocó Dn. Francisco Vidal, maestro interino de ésta villa”. La crònica ara es dedica a descriure amb detall l’arreglo dels adorns que es prepararen per vestir, encara més, aquella jornada: “El lugar donde está colocada dicha Cruz, se había adornado con pinos que en número de 18 se hallaban repartidos por los cuatro costados, unidos todos con una cuerda de arrayan con flores, lo mismo que la Cruz, en cuya base no faltaban muchos tiestos con flores y adornos primorosamente combinados por Sor Sofía y otras monjas de la Caridad. Un bonito arco de arrayan y flores con una cruz encima, daba entrada a dicho punto “La Creu”. Al anochecer la música del pueblo amenizó la fiesta hasta muy tarde que se fueron a descansar; acudió allí todo el pueblo admirando el bonito aspecto que presentaba aquel, en aquellos momentos. Delicioso lugar iluminado con faroles de distintos colores que pendían de los pinos allí sembrados; además, había cuatro grandes farolas de petróleo que colocadas una a cada esquina de la base de la Cruz,

daban mucho esplendor. Los habitantes de la calle de Son Arrom (avui també del Rector Molinas), quisieron también contribuir por su parte a la fiesta, y por la noche todos colocaron en el portal de sus respectivas casas, un farolito encendido, quedando de este modo la calle iluminada para los que por la noche, acudieron a la fiesta. Dn. Sebastián Molinas obsequió al Ayuntamiento y al Clero con un sencillo refresco después de la función de la mañana en su casa, el que también se ofreció durante todo el día a cuantas personas entraron en ella”. Dos dies després el donant va pagar un total de 26 pessetes i 78 cèntims en concepte de les despeses ocasionades durant les festes d’inauguració. Dia 12 de maig de 1904 el bisbe Pere Joan Campins, que es trobava a Sencelles en visita pastoral, va concedir una indulgència de 50 dies per tots aquells que resessin un Credo davant la Creu. D’aquella època de la inauguració coneixem diverses fotografies; de fet sabem que Don Sebastià va comanar alguns clixés i se’n feren targetes postals, de visita, estampes... De l’any 1904 és una partitura musical composta en honor de la Creu.

Dia 22 de gener de 1910 una fita no esperada va marcar la història d’aquest lloc: “a causa de un fuerte temporal, sobre las 11 de la mañana avisan al Sr. Molinas que la Cruz había caído al suelo haciéndose pedazos grandes y otros pequeños que se recogieron y se guardaron. El dia 23 de abril del mismo año a las 10h. de la mañana y después de bendecida por el Sr. Ecónomo la Cruz que había de sustituir a la que cayó el día 22 de

enero pasado, fue colocada en su sitio por el mismo maestro escultor Sr. Rotger. La bendición se hizo momentos antes de su colocación en el Oratorio particular de Can Garrover, estando presentes el dueño de la misma Dn. Sebastián Molinas Amengual, su hermano Dn. Pedro y los asalariados Dn. Antonio Bibiloni y Dn. Gabriel Morro; estaba presente también Dn. Gabriel Horrach, carpintero y sacristán. Una vez bendecida, todos la besaron y rezaron un credo con el fin de ganar los 50 dias de indulgencia que había concedido el Sr. Obispo de Mallorca”. D’aquella primera creu, fa uns anys vaig esser a temps a recollir un fragment, concretament un tros de marès esculpit de la part inferior del creuer. Sa Creu d’En Pelat ha estat un punt de referència per a generacions de sencellers i sencelleres; molts aquí hi ha trobat un lloc d’esbarjo, altres un espai retirat i descans, tots un lloc per contemplar. Des de l’any 2006 els seus veïns, acostantse l’anual solemnitat del Corpus Christi, s’esmeren en adornar tot el recinte per acollir, amb la dignitat que el fet requereix, la benedicció de tot el terme de Sencelles, amb el Santíssim Sagrament. Fou destacable la implicació que demostraren l’any 2012 en motiu de celebrar-se a Sencelles la magna Vigília de les Espigues commemorativa del primer centenari de la Secció Adoradora Nocturna del nostre poble. Aquesta va clausurar-se amb la preceptiva processó. Copiem un fragment de la crònica que llavors fou publicada: “El hermoso cuadro de esa procesión final es imposible de describir ya que todo y todos parecía que rivalizaban para obsequiar al Señor. El cielo se mostró esplendente, las calles convertidas en un verdadero jardín rematado por centenares de velas y farolitos, las casas con sus balcones y ventanas con damascos y cuadros religiosos, toda suerte

de macetas, etc. Incluso en la de la familia Morell Molinas, descendientes del fundador de nuestra Sección, en una de sus ventanas se vislumbraba la forma de una custodia cruciforme. Y el lugar de la Cruz de s’Era d’en Pelat… convertido para la ocasión en un templo de enorme portalada, formada por un artístico arco de homenaje que llamó poderosísimamente la atención, fabricado de mirto y coronado por una alegoría de la Santísima Eucaristía. Todo su recinto estaba rodeado de guirnaldas de verde follaje y enramada, y cubría el suelo una enorme y bellísima alfombra de flores que formaba el Cáliz con la Sagrada Forma. Unos potentes focos instalados para la ocasión iluminaban el lugar, lo mismo que algunos tederos. Bajo el monumento de la Cruz se había levantado una tarima alfombrada y rodeada de 8 faroles de hierro y cristal, y sobre esta un altar con un precioso templete dorado con la imagen del Sagrado Corazón de Jesús, entre ramos de flores. Desde este punto, balcón natural desde donde se divisa la inmensa llanura i en el horizonte el pétreo retablo que en términos de geografía se llama Sierra de Tramontana, se impartió la bendición con el Santísimo Sacramento, en medio de un religioso silencio, a los cuatro puntos cardinales y a todos los campos de Mallorca”. Aquell mateix any, en motiu de la festa de la Santa Creu de maig, ja es va celebrar a s’Era d’en Pelat un senzill homenatge a Don Sebastià Molinas: “Tomaron parte en la fiesta, que resultó sobria pero emotiva, todos los que componen aquel vecindario, las personas que de un modo u otro ya se habían implicado en los preparativos del Centenario, las primeras autoridades civiles y religiosas de Sencelles, encabezadas por los Sres. Alcalde, Párroco y Vicario. Cabe destacar la

presencia igualmente, del Sr. Presidente del Consejo Diocesano de ANE de Mallorca y la de una amplia representación de la familia de Molinas, entre ellos los hermanos Don Pedro y Dña. Juana Morell y Molinas. El acto empezó a las 17:30h. con un discurso de circunstancias a cargo del Sr. Jordi Llabrés. Seguidamente se cantó un Credo en honor de la Santa Cruz y los jovencitos Juan Muntaner y Inés Morell, como familiares del Sr. Molinas, procedieron a depositar una ofrenda de flores a los pies de la Cruz… al finalizar se sirvió una copa de helado con bizcochos a todos los asistentes”. Ja hem vist que Don Sebastià va aixecar, a ses costes i dins un terreny de la seva propietat, el monument de la creu que ens ha ocupat en aquest article. Cal apuntar, emperò, que des de l’any 1997 és patrimoni de tots els sencellers. Don Pedro Morell Molinas, de bona memòria, en representació de la seva família i com una mostra més de l’afecte que aquesta té envers al nostre poble en feu donació als sencellers. Llavors, dia primer de juliol d’aquell mateix any, quedà inscrita en el catàleg de patrimoni municipal. Disposem de molta més documentació, per exemple cròniques d’actes i festes que s’han celebrat al llarg de més de cent a la Creu de s’Era d’en Pelat, però aquí tallarem el nostre article. Crec que, o almenys ho hem intentat, hem explicat la història d’aquest punt emblemàtic i bell de Sencelles i, a més, hem deixat palès que és un lloc amb història viva i molt estimat pels sencellers i sencelleres de la nostra generació.

Memòries d'un Guàrdia Civil destinat a Sencelles ( i II) Enrique Vera

Me llamo Enrique Vera y estuve de guardia civil en Sencelles desde el día 7 de Febrero 1977 hasta el 21 de Julio 1987. Ya han pasado muchos años desde que pedí destino a la Península, pero tengo muy buenos recuerdos de la gente de ese sitio. Ahora me vienen a la memoria, un montón de anécdotas como por ejemplo estas otras. Estaba yo de servicio y estaba en el Bar Can Papa, porque estábamos esperando una llamada telefónica desde el Cuartel (que se cogía cerca), pero el tema era la llamada telefónica y ya pasaban más de 20 minutos, y el teléfono no sonaba (teníamos amistad y confianza), pero en esos momentos suena el teléfono, y Catalina, creo que así se llama la Sra. de Tomeu Verd, no estaba en el bar, creo que por la cocina, y voy yo a coger el teléfono, y lo cogí, creo que pedí permiso a Catalina pero no me escuchó y Tomeu no estaba, total que la llamada no era para nosotros, era para

los dueños de Can Papa. Cuando salió Catalina, y después de atender la llamada telefónica, me echó una bronca de narices, porque el teléfono era privado. Yo se lo comenté al marido al día siguiente y el no le dió importancia, pero a mi se me cayó la cara, de vergüenza que pasé. Ya nunca más cogí su teléfono para nada. No se si antes o después de este episodio, una noche sobre las 2 o 3 de la madrugada estaba abierto y nos extrañó, había luz, pero la puerta estaba abierta y no se veía a ninguna persona, por lo que deducimos que le habían entrado a robar, y cual fue nuestra sorpresa al ver que el dueño se había desvanecido detrás del mostrador, consiguiéndole reanimarlo o llevarlo al médico don Nadal (¿como estará también?), total que esperamos que se restableciera de su desmayo, posteriormente comprobó que no le faltaba nada, ni dinero,ni bebidas, cerró el bar y se fue a dormir. Siempre nos lo agradeció mucho, no se si acordarán. Quería preguntar, por Guillermo Coll y Sra., por Miguel Munar Construcciones, por Juan Roig el que fue Alcalde, por Paco Florit vecino del Cuartel que tenía un camión, que no vea el favor que me hizo ayudándole a acarrear los cuatro muebles y enseres que tenia, hasta la entrada del pueblo, porque el camión de mundazas no pudo entrar por las calles de Sencelles y menos la del Cuartel. Ahora contaré lo de contratar este tipo de camión tan grande. Yo ya sabía que venia destinado a Almería, pero desconocia el pueblo. Total, como ese gasto era por mi cuenta, pues me fui una mañana a Mercapalma para contactar con los camiones que vienen con frutas. Total que localicé a un transportista de Puerto Lumbre-

ras, precisamente era el dueño, y quedamos que cuando supiera el pueblo, pues como el venía con fruta o verduras a Mercapalma, no había ningún problema, fijamos el precio y nos damos los teléfonos y poco más. Al mes de esto me dicen de forma oficial el pueblo nuevo de mi destino, Maria (Almería). Raudo y veloz me pongo en contacto con este empresario/camionero, después de múltiples llamadas, quedamos el dia que venia a Palma, mi esposa y yo con todo embalado y mis hijos enviados en avión tres días antes por Iberia desde Palma a Málaga, que aquí los recogían nuestros familiares, mi hijo 9 años y mi hija 4 años. Bueno, llega el día que tenia que venir de Mercapalma a Sencelles a recoger nuestros enseres (yo tenia un mes de permiso desde la publicación Oficial en el Boletín), total, que me faltaban unos 12/13 días para empezar allí. El día de marras, sobre las 9 y pico de la mañana no había llegado el camión, y éste entraba bien por las calles de Sencelles, alli por las escuelas, total, que cogimos mi mujer y yo y nos presentamos en Mercapalma, y preguntando llegué al sitio que había descargado la mercancía, diciéndome que creían que se había ido al puerto para embarcar dirección Barcelona. Cojo y me planto en el puerto de Palma (Porto Pi), y en ventanillas, o en consigna me dicen que el camión y el Sr.Tal están dentro del barco a punto de zarpar para Barcelona,y faltaban veinte minutos. Yo a nadie le deseo nada malo, pero era para habernos visto la desesperación tan grande cuando el barco salió del puerto, y mi mujer y yo sólos en la explanada portuaria, un drama. Bueno, algo habrá pasado. En esos momentos cuando ya nos dirigimos hacia nuestro coche, entra un pedazo de camión más grande que la calle Antonio J.Llabrés, y era de Almería, Transportes J.Carrión, y le hice señas, se paró, le comenté la faena que nos habían hecho,

total el chófer se ofreció ayudarnos, siempre con el permiso del empresario, ya que de vuelta para Almería iba de vacío. El precio me pareció muy bueno, claro que no pudo entrar en Sencelles y se quedó en las afueras pero por la tarde pudimos cargamos el tráiler, gracias a que Paco con su camión nos trajo los enseres desde casa hasta la entrada/salida de Sencelles, embarcando por la noche. Después a los pocos días contacté con el Cuartel por si se había dignado en llamar el primer camionero con alguna excusa, y ni eso hizo. Me incorporé en el plazo fijado, sin problemas y estuve en Almería cerca de 3 años. Casualidades de la vida, una noche que estoy de servicio por la carretera que va desde Puerto Lumbreras (Murcia) hasta Huercal Overa (Almería), en la Gasolinera San Isidro de este último pueblo, veo repostando al transportista con su camioncillo, !sí! el mismo, habría pasado un año y medio del hecho de dejarnos abandonados, bueno el hombre estaba dentro de la oficina de la gasolinera, y cuando sale, no me conoció y nos dio las buenas noches, y yo le contesté también, y a un metro le pregunté si me conocía, y creía recordarme, total yo le dije quien era, que el mundo era un pañuelo y lo que me hizo no tiene nombre..., todo esto con educación, el hombre no sabía que decir. Yo antes había estado estudiando el camión, unas ruedas no presentaban dibujo, la Tarjeta de Transporte no era visible, amén de otras cuestiones, y ¿saben que le hice y le dije?, le enumeré estos fallos, sin pedirle ninguna documentación, le dije "Buenas noches, vaya Dios con Usted y buen viaje”. Me quiso dar la mano y yo se la rechacé. No quise multarlo, por la Tarjeta de Transporte y por las ruedas pegan multas fuertes. En fin. Un saludo muy cordial y afectuoso a todos/as sencellers/ras.

De tu a tu Avui entrevistam a Ma. Antònia Cirer Guillem Mut i Llabrés

Na Maria Antònia Cirer va néixer al novembre del ’88 a Sencelles, és filla de na Cati Papa i en Joan Xaca. Va estudiar Odontologia a la Universitat de Barcelona i segons li va dir la padrina de n’Andreu Suñer és la primera dentista de Sencelles.

En quin moment de la teva infància et quedaries? Les acampades del club d’esplai a la Victòria. Eren uns dies plens de felicitat a l’estiu; no aturàvem de fer activitats, jocs, gimcanes,... La veritat és que els monitors no deixaven que tenguéssim un moment d’avorriment des de que ens aixecàvem fins que ens anàvem a dormir. Què volies ser de gran quan eres petit? S’ha acomplert? Record que quan era petita deia que volia ser metge. Al final vaig acabar estudiant odontologia, i al ser una especialitat mèdica diria que no me vaig desviar. Quin tipus de música t’agrada? Puc escoltar de tot, però si he de triar el que més m’agrada son bandes de pop rock en anglès tipus Coldplay.

programes de televisió, soc més de sèries. Ets un malalt de les sèries? Qui· na t’agrada més? Estic bastant enganxada a les sèries, les meves preferides són Juego de Tronos i Grey’s Anatomy. Confessa’ns una mania, un de· fecte i una virtut que tenguis. Tenc la mania d’haver de tancar el cotxe 2 vegades. Tenc el defecte d’arribar tard, sempre me pens que em sobra el temps. I com a virtud diria que soc una apassionada d’allò que m’agrada, per exemple amb la meva feina, sempre tenc ganes d’aprendre més i en conseqüència millorar. Què faries... Si fossis un home? Lo mateix que faig ara sent dona.

Quines són les teves aficions? Viatjar sempre que puc, encara que sigui una escapada de cap de setmana, sempre va bé per desconnectar. I la meva altra gran afició és anar d’excursió per la Serra de Tramuntana.

Si fossis ric? intentar ajudar almenys als que tenc al meu costat.

Digues alguna “frase cèlebre” que hagis dit o que t’agradi. A l’entrada d’un dels pavellons del camp de concentració d’Auschwitz hi havia aquesta frase escrita: "Aquells qui no coneixen la seva història estan condemnats a repetir-la”; i crec que avui en dia no podria tenir més sentit.

No entens com hi ha gent que... Pot fer mal als que l’envolten.

Quins programes de televisió mires? No mir

Un viatge. Dels viatges que he fet fins ara el meu preferit ha estat a Escòcia. No podries estar un dia sense... Mòbil.

Quin és el teu menjar preferit? Pa amb oli amb formatge. Un racó que t’agradi de Sence· lles. Els dos pous. No surts de ca teva sense... El mòbil. Com et desplaces per dins el poble? A peu.

D’aquestes opcions trien una: Twitter o facebook? Facebook. Dia o Nit? Dia. Vi o Pomada? Vi Platja o muntanya? Platja a l’estiu i muntanya a l’hivern. Poble o ciutat? Poble. Barça o Madrid? Barça. Carn o peix? Peix. Samsung o Iphone? Iphone Quin ha estat el millor regal que t’han fet? Anar a veure el musical de “El rey León”. Sempre has volgut... Un món més just. No aguant que... que em diguin com he de pensar. Practiques algun tipus d’es· port? Quin? Vaig al gimnàs i combin diferents rutines d’exercici tant de tonificació com cardio, entrena-

ment funcional, spinning, zumba i entrenament de força amb pes. Quina és la festa que més t’agrada de Sencelles? Per què? L’embala’t s’ha convertit en una de les més divertides de l’estiu. Quins canvis faries a Sence· lles? Necessitam una plaça com a tal, tot i que ara ja s’està estudiant com fer-ho. Quines expectatives laborals tens? Mentres segueixi com fins ara em conform. A l’entrevista passada en Pere d’es Rafalets ens va proposar la següent pregunta: Si fossis un animal, quin series? Un ca rater com sa que tenc. A qui vols que faci la pròxima entrevista? En Josep Tiró. Quina pregunta faries a la pròxima entrevista? De quin equip de futbol series si no fossis del Barça?.