Issuu

Centre Cultural de Sencelles_ NĂşmero 152_ Abril / Maig 2017_ 4,â‚Ź

ES RACÓ DE SA CUINA Maria Vich i Cirer

Ous a la neu

La meva estimada padrina na Maria Ferrer Llabrés, de Ca’n Xim, madò Xima com era coneguda al poble, em va ensenyar la recepta d’avui. Ella, solia fer-la per les festes molt assenyalades, de “Dominica” segons ella. Però per a la família també era una gran festa el dia que cuinàvem caragols, i aprofitant la dita mallorquina “el caragols volen llet” idò un bon plat de “Ous a la neu”. No són malt de fer, però la seva elaboració és molt llarga i s’ha de tenir paciència, ja que coure el blanc d’ou ben pujat dins una greixonera amb llet, que no pot bullir, n’hi tenir una temperatura massa baixa, fa que que no es pugui deixar ni un segon la greixonera. A més, coure el blanc d’ou ben cuit i que no es cremi, repeteix, necessita molta, molta paciència. No vos desanimeu i provau de fer-ho!. Ja que estam a l’estació més florida del any, he decidit canviar el joc de taula. Aquesta vegada és de roba blanca brodada de punt de creu amb molts de colorins i flors. A la fi! Pensareu, ha canviat les estovalles. Per 6 persones: Ingredients per a la crema: 1 ½ litres de llet. 125 g de sucre. 10 g de “maicena”. 6 vermells d’ou. 6 blancs d’ou. Una branca de canyella. Una branca de vainilla, pot servir sucre “vainillada”, 2 trossos de pell de llimona sense res del blanc, ja que amarga. Un polsim de canyella, o sucre cremada, opcional. Per a la merenga: 6 blancs d’ou. 100 g de sucre. Un polsim de sal. Preparació: Separam els vermells del blanc, els pujam al punt de neu, amb el sucre afegida a poc a poc i el polsim de sal, que fa que la merengue quedi més forta. Posam ½ litre de llet o un poc més al foc, juntament amb la canyella, la llimona i la sucre “vainillada” Quan la llet sigui calenta, però que no bulli, hi posam cullerades, més bé grosses, ja que minven, del ou pujat. Poques al mateix temps. Han de quedar cuites sense cremar-les. Les Posam dins un plat fondo gros, millor que no estiguin una damunt l’altra.

Posam al foc uns 800 ml de llet amb el sucre, amb la que queda del litre i mig, s’ha de fondre la “maicena”, quan comenci a bullir, afegim la llet amb la “maicena” i remenam sense aturar. Si ha sobrat llet de coure la merenga, també s’hi pot incorporar. Una vegada que ha agafat el bull, retiram del foc. Si vos agrada la crema un poc líquida, podeu suprimir la “maicena”. Dins una greixonera hi posarem 150 g de sucre i els vermells d’ou, la posam al foc i amb l’ajut d’unes varilles ho mezclam. Hi Afegim la llet a poc a poc, fins arribar al punt d’ebullició. La llevam del foc. Una vegada freda, la posam dins el plat que hi ha reservats els blanc d’ou cuits. I ja està!. La presentació a taula, es pot fer dins una palangana fonda, o com jo he fet, dins copes individuals. Això si, per damunt un polsim de canyella o un poc de sucre cremada. Què passeu una bona fira de maig!!.

Editorial Qui dies passa, anys empeny! I ja ha passat un altre any i arriba una altra vegada la fira. El dia de la fira de Sencelles és per Sa Sella un dia especial perquè és el moment quan més contacte amb els socis subscriptors tenim. És una tradició de cada any que cobrem la quota anual aquest dia aprofitant que som al carrer i ben enmig de plaça. I aquesta situació privilegiada és també aprofitada per molta de gent per encoratjar, renyar, donar enhorabones, proposar temes, deixar fotos, etc. en una paraula fer més viva aquesta publicació que si ja té més de 34 anys i serà per qualque cosa.

ja que es veu que la temàtica va engrescar a molta de gent a participar-hi. Moltes de gràcies per la participació i esperem que l’acollida. Benvolgut lectors, esperem que vos agradi aquest nou número de la vostra revista i que passeu molt de gust amb la vostra subscripció. Que passeu una bona fira de 2017!!.

Enguany a part de cobrar la quota anual també hem tengut la satisfacció de presentar un número especial monogràfic nou. Ja són molts els que el Centre Cultural de Sencelles ha editat. Esperem que el tema de la Música i els Músics vos hagi agradat. Ha estat un especial que ha tengut molt d’èxit de col·laboracions Redacció: Joan Florit i Horrach Jordi Llabrés i Sans Guillem Mut i Llabrés Maria Vich i Cirer

Impressió: Gràfiques Rubines, Binissalem

Col·laboradors: Associació fotogràfica d Sencelles Associació Premsa Forana Mca. Biblioteca de Sencelles Joan Miquel Chacón Rafel Cladera Martí Cirer Depart. comunicació Ajuntament de Sencelles Jaume Perelló i Llabrés Antoni Vallés i Perelló Enrique Vera Guillem Zuazaga i Llabrés

Contraportada: Rafel Cladedra (Roselles).

Edita: Centre Cultural de Sencelles

Coberta: Jaume Perelló (Sa Romeria 2017).

Amb la col·laboració de:

Depòsit legal: PM-400-89 Els articles d’aquesta revista expressen únicament l’opinió dels propis autors. Pàg. web:

www.sasella.org

REVISTA SA SELLA sasella@hotmail.com C/. A. Llabrés Mudoi, 18 07140 Sencelles (Mallorca)

Noticiari Agència de Selleters

2º quinzena de març Dia 16. Contacontes. Amb plastilina a partir de 4 anys, a la Biblioteca. Dia 19. Festa patronal. De Sant Josep a Jornets, titular del seu oratori, amb una missa i un posterior piscolabis. Hi predicà el canonge de la Seu, mossèn Sebastià Planas Llabrés de Jornets, amb l’assistència de la Delegada del Govern, Maria Salom. Dia 22. Taller. De cuina sushi per

una activitat familiar. Dia 31. Municipi cardioprotegit. És la distinció que ha obtingut Sencelles per haver fet els funcionaris de la Sala cursets de reanimació i tenir desfibril·ladors repartits i a punt. Abril Dia 1. Trobada. De les revistes associades a Premsa Forana de Mallorca. En aquesta ocasió la visita cultural fou a la Seu i a l’Arxiu Capitular. Dia 5. Donació. De sang al Dispensari Sor Miquela amb la venguda de la unitat mòbil del Bang de Sang de les Illes Balears. Dia 7. Activitat familiar. Organitzada per la Biblioteca, amb el contacontes “La Bibliomaleteca al País de les Meravelles”.

a infants, a partir de 6 anys, a la Biblioteca. Dia 23. Queixa. I decepció de MES x Sencelles i Biniali ja que els pressuposts municipals suposadament oberts “no són vertaderament participatius sinó només una enquesta de com gastar 24.000 euros que és una 0’68% del total”. Dia 28. Moció. De MÉS x Sencelles i Biniali demanant que els projectes que es presenten al Pla d’Obres i Serveis siguin escollits de manera participativa entre la ciutadania. També han repartit el seu full informatiu número 5 insistint en el mateix tema.

Dia 29. Rebaixa. D’imposts anunciada per a l’any 2018 per part de l’Ajuntament. Dia 30. Contacontes. I titelles casolans a la Biblioteca amb

Dia 9. El Ram. Amb processons a les esglésies de Biniali i de Sencelles. Dia 10. Gandara. És el nom del nou local que obrí dilluns al lloc on hi havia l’antic celler de can Paris. Dia 10. Setmana Santa. Amb celebracions organitzades a Biniali i a Sencelles. Dia 13. La processó. Del Dijous Sant a la parròquia de Sant Cristòfol cada any compta amb més participació. Dia 14. Moció. De Més per Sencelles i Biniali, per celebrar el dia de la República, demanant que el darrer batle republicà Francesc Salas, de Sarissal, sigui nomenat fill il·lustre. Dia 14. Homenatge. A la Segona República, al recordatori instal·lat a la Plaça Nova, organitzat per Volem Sencelles. Dia 16. Processons. De l’Encontre tant a la parròquia de Sant Pere de Sencelles com a la de Sant Cristòfol de Biniali.

Dia 17. Butlletí. Del PP de Sencelles i Biniali corresponent al mes d’abril on es fa un repàs de l’actualitat municipal sobretot criticant el batle per no assumir responsabilitats a la sentència que obliga a la Sala a pagar 379.000 euros del tema de l’aigua. Dia 19. Diada. Esportiva celebrada al Poliesportiu Municipal de Sencelles organitzada pel Casal de Joves. Dia 19. La participació. A l’enquesta per fer propostes per als pressuposts d’enguany de l’Ajuntament de Sencelles va arribar al 4%.

Jump organitzada pel Casal de Joves de Sencelles. Dia 22. Roda. De premsa per informar de l’estat de les investigacions de la campanya a c t u a l d’excavacions a la cova del Camp del Bisbe. Dia 22. Mercadet i taller. Organitzat per la Biblioteca a la Plaça aprofitant el dia de mercat artesanal i per celebrar Sant Jordi amb festa del llibre. Dia 23. Pancaritat. Per celebrar la diada de l’Àngel a la Caseta de la Beata de Sarissal. Organitzat per la Coral Sor Francinaina.

Dia 20. Sortida. A Ciutat per anar a botar i gaudir de l’activitat Palma

Dia 24. Hidrants. Estan essent instal·lats pel Consell de Mallorca gràcies a un conveni amb l’Ajuntament. Les noves boques de captació d’aigua estan destinades per al submistrament dels bombers!.

Crònica de Sant Jordi a Sencelles Cristina Romero

Des de la Biblioteca Municipal de Sencelles enguany hem celebrat Sant Jordi amb un bon caramull d’activitats. Hem fet tallers, contacontes, punts de llibre, activitats a l’escola, hem muntat paradetes a l’exterior, amb col·laborat amb altres entitats… i també hem comprat un gran assortiment de llibres per als nostres usuaris habituals. Per començar a obrir boca, vos direm que a finals de març ja varem encetar la “Llegenda de Sant Jordi”, amb un contacontes

de titelles, on tots els participants varen poder col·laborar durant la funció, manejant els diferents personatges que sortien al conte. Després, per tal que tothom es pogués emportar una mostra a casa i representar l’obra davant dels seus, varem pintar i retallar alguns titelles. La següent activitat que varem dur a terme va ser “La Bibliomaleteca al País de les Maravelles”, una fantàstica història on l’artista convidada ens va regalar uns moments molt divertits, mentre ens introduïa en el meravellós món de n’Alicia a través del clown. Després de dues activitats seguides dins la Biblioteca, el dia previ a Sant Jordi ens vàrem traslladar al mercat dels dissabtes per fer un taller de punts de llibre. Al llarg de tot el matí, varen passar per la nostra paradeta una gran quantitat de nins i nines, els quals van poder dissenyar al seu gust tots els punts de llibres que varen voler! Esperem que a l’endemà molts d’aquests punts de llibre fossin regalats a grans i futurs lectors!

Si bé Sant Jordi ja havia passat, tota la setmana de després, vàrem continuar organitzant activitats amb els alumnes del CEIP Can Bril. Enguany, gràcies a la col·laboració amb l’APIMA i el claustre del professorat, la Biblioteca ha pogut entrar dins les aules i muntar una activitat diferent per a cada grup. Per començar, dia 26 vàrem visitar les aules d’infantil, per realitzar un teatre casolà de titelles. Després, tots els participants varen poder observar per dins el teatre, palpar els titelles i fullejar els contes que havíem duit. Amb els alumnes de 1er a 3er de primària, vàrem organitzar “El cavalleret Sant Jordi”, un contacontes musicat, on tots vàrem sortir de l’aula polivalent, entonant algunes cançons noves molt divertides (a més d’una casa els vostres fills us hauran cantat la cançó del “pamboli”, sé cert!). Pel que fa a la resta d’alumnes (des de 4rt a 6è), tots varen poder dissenyar el seu propi clauer de plàstic, creat a partir de petites peces de hamma beads. Hem de dir que el taller va agradar tant, que al llarg de tota la setmana hem tengut visites a la Biblioteca per demanar-nos si en podien fer més! En vista de l’èxit haurem de tornar a programar-ne un altre taller. I per finalitzar la setmana especial de Sant Jordi, gràcies a la implicació de l’APIMA i alguns pares i mares voluntaris, divendres 28 es va muntar, durant tot el dia, una paradeta de llibres al vial de les escoles. Allà vàrem rebre visites de tots els cursos escolars i també la visita de molts adults i familiars que varen aprofitar per realitzar les seves compres. Amb cada llibre que s’emportaven, se’ls va obsequiar amb els punts de llibre cedits pels alumnes d’infantil del mateix CEIP i amb un punt de llibre editat per la Fundació Mossèn Bartomeu Oliver, que enguany va estampar una imatge del sant i ens ho va cedir per regalar-ho als nostres

usuaris. Cal dir que en termes generals, la participació d’enguany ha estat molt gran. A més a més, els alumnes del Club de Lectura varen aprofitar per vendre punts de llibre fets per ells... i les vendes varen ser moltes! Com podeu comprovar per vosaltres mateixos, a Sencelles es fan moltes coses... Ah! I també és llegeix! I molt!!.

XII Trobada de revistes de Premsa Forana de Mallorca a la Catedral Associació de Premsa Forana de Mallorca

Les revistes de Premsa Forana de Mallorca foren convidades per Pere Fullana, director de l’arxiu de la Catedral de Mallorca, a visitar, el passat dissabte dia 1 d’abril, les terrasses de la Seu i el seu interior, en una visita que durà prop de tres hores.

45 persones, representant 20 revistes de Premsa Forana, pogueren gaudir de dita visita, que començà amb la concentració i benvinguda a la porta de l’Almoina, per part dels representants de la

junta de Premsa Forana i per Pere Fullana. La visita es dividí en dues parts. La primera d’elles començà a partir de les 11, pujant prop de 200 graons de l’escala de cargol de la torre del campanar, fins a les terrasses de la Seu. Pel camí cap a dalt, es visità una sala per a fugitius d’un temps, i també la part del sistema de nou campanes, amb l’anomenada Eloi de 4.500 Kg. A partir d’aquí s’arriba a les terrasses, que envolten tota la nau de la Catedral per damunt, a uns 50 metres d’alçada, amb vistes incomparables de Ciutat, el parc de la mar, el port, el castell de Bellver, tots els voltants i la mar, i amb l’arquitectura de la Seu a tocar: Torres, arcs, vitralls, estàtues, arcs boterells, contraforts, costellam, gàrgoles, i sobretot la rosassa, que és de les més grans del món, a on hi estarem just al peu, i que compta amb 1.200 vidres i 100 metres quadrats. La volta, de 360 graus, per tota la part alta de la Catedral fou una visita inoblidable, la qual s’encarregà de dirigir el guia Sebastià Escales. Després de més d’una hora de visita, ja a l’interior de la Seu, ens rebé Mn. Joan Bauzà, DegàPresident del Capitol de Canonges de la Seu. Pere Fullana començà aquí la segona part de la visita, a tot l’interior. Veiérem diferents capelles, destacant la capella de la Trinitat, la cripta de Sant Bernat, la capella de Sant Pere amb l’obra artística de Miquel Barceló, i la capella Corpus Christi i l’Altar Major, amb els vitralls de l’absis, el cadiram, els escuts de tots els Bisbes, les sis imatges gòtiques i els quatre àngels músics, el baldaquí d’Antoni Gaudí i la vista de tota la nau des de la Càtedra del Bisbe.

Pere Fullana ens meravellà amb la seva conversa, explicant moltes coses històriques i detalls curiosos, fent-ho rigorós, agradable i mengívol a la vegada. Fou una visita d’una hora i mitja que delectà els membres de Premsa Forana. Ajudà en la visita el pare Manel Soler, de Lluc. Des de l’Associació de Premsa Forana de Mallorca agraïm a Pere Fullana, i als membres de la revista Lluc Comunicació, la seva convidada. El nostre guia Pere es dirigí a totes les revistes, fent extensiva la seva convidada a visitar la Catedral els dissabtes, a les associacions o grups diversos de tots els pobles de Mallorca. Després de tres hores de extraordinària visita, dinarem al restaurant Pope, en un ambient de companyonia!.

Ses mentides de sa conquesta de Mallorca pel rei Jaume I i d’altres col·lectius que hi participaren Martí Garrit

Aquests són es fets que es mateixos conquistadors ens conten o haurien d’haver-nos contat. Quan sa ciutat de Palma va quedar assetjada, ses tropes estaven radicades en es Monestir de Sant Bernat, dit després, La Real per haver estat es centre d’operacions de l’assalt a sa ciutat. Una vegada ja fet es setge i mentre se tropes descansaven uns dies, el Rei i es seu seguici varen anar a visitar uns dies es seu amic i amo de Bendinat que encara avui és un castell. Per què aquest senyor tenia tan bones relacions amb es moros? Per completar ses tropes el Rei havia fet unes convocatòries populars fins aconseguir formar un exèrcit d’un 30.000 contendents de distint pelatge, entre es que hi havia es frares guerrers templers que en un principi tenien sa seu a Egipte en es temple de Jerusalem. Sa seva finalitat era defensar es Cristianisme i ses rutes de Santiago. Aquest col·lectiu sumava uns 1.500 guerrers.

principis fonamentals i universals: es bé i es mal (maniqueisme); justificaven es suïcidi i rebutjaven ses jerarquies eclesiàstiques, es sagraments i es culte a ses imatges albigenses (bogomilos). Una vegada acabada s’escomesa, sa gran majoria d’aquest varen quedar a Mallorca sense demanar res a canvi a n’es conqueridors durant es repartiment. També hi varen participar a s’escomesa d’altres cavallers des sud de França amb es seus respectius guerrers, segurament de Montpeller (que va pertànyer abans a sa mare del rei en Jaume). Sa resta de tropes pertanyien a Aragó i Catalunya sense descartar que hi hagués d’altres voluntaris. Quan s’acordà s’assalt a Palma, ses tropes del Rei estaven assentades a uns terrenys molt extensos pertanyents al Monestir de Sant Bernat, aquesta zona ara s’anomena La Real, en honor del Rei.

Un altre col·lectiu eren es Santjoanistes o cavallers de Malta, també anomenats Hospitalers que s’establiren a Sencelles allà on hi ha situada sa petita església de Sant Joan, prop de Canarrossa. A més, el rei en Jaume els va donar en propietat les drassanes situades dins Palma.

Una vegada conquerida Palma, passada sa lluita espantosa i d’una cruesa terrible per part de tots dos bàndols, es vencedors se varen dedicar a saquejar i a s’expulsió des moros supervivents que no varen voler convertir-se a n’es Cristianisme.

Una altra comunitat que també participà en sa conquesta varen ser es Càtars. Nom comú de diverses sectes d’heretges que pretenien cercar una absoluta puresa de costums i senzillesa de vida. Es seu moment d’apogeu se centra durant es segles XI i XII. Defensaven s’existència de dos

Dies després se va procedir a fer es Repartiment quedant fet de sa següent forma. El Rei se va quedà amb la meitat de Mallorca i s’altra meitat la va repartir a sa resta de col·laboradors que havien finançat sa conquesta. Una quarta part va ser per al vescomte de Bearn, Gastó de Montcada; una quarta part per el comte del Rosselló,

Nunó Sanç; una quarta part per Hug d’Empúries; i una quarta part per al Bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou. Aquests só es fets que es mateixos conqueridors ens conten, com ja he dit abans. Després tots ells subdividiren es seus territoris entre es seus vassalls o porcioners. El vescomte de Bearn ho repartí entre Bernat de Santa Eugènia i es sagristà de Barcelona; de sa mateix manera el comte Hug d’Empúries va repartir es seus territoris entre es seus porcioners, entre es que hi havia el Bisbe de Girona i l’Abat de Sant Feliu de Guíxols. El Rei en Jaume va donar a n’es Hospitalers: Es lloc dit Drassana (molt extens) on s’hi guardaven ses galeres, de ses quals en reberen quatre. També reberen la vigèsima part de ses riqueses a més d’un castell situat a prop de ses murades, a n’es lloc anomenat pes mallorquins El Tempre que és a sa Calatrava. Avui és una espècie d’hospici que acull nineria abandonada per son pare i sa mare. Seguint amb es Hospitalers també reberen del Rei Jaume III ses terres de Lluc a Pollença. Abans de sa conquesta des moros tot es propietaris de Mallorca tenien es seu patrimoni, però entrares es moros i s’apropiaren de ses nostres terres. Amb sa conquesta de 1229 totes ses nostres terres i patrimonis passaren a mans des conqueridors. Un fet normal hagués estat que només s’haguessin apoderat de ses riqueses en espècie i deixassin ses terres a n’es seus vertaders propietaris (es mallorquins) però no va ser així i ens varen deixar en sa més completa misèria, sense dret a posseir sa terra que ens va veure néixer, heretades des nostres avantpassats. Referent a Bendinat, no se va

incloure a n’es Repartiment per seu es seu senyor íntim amic del Rei. Què hem d’agrair es mallorquins a n’es aragonesos i catalans? Res en absolut. Des de llavors si es mallorquins hem recuperat es nostre patrimoni ha estat perquè els ho hem hagut de comprar treballant o pagant-ho en espècie. Ja ho diu es refrany: Aragó i català, si no te la feta, te la farà. Faig referència només a sa púrria que hi havia en aquests dos enclavaments, ara províncies. Que quedi clar, no a n’es seu conjunt. Una vegada conquerida Mallorca i repartit es botí, el Rei i d’altra tropa, cadascú se’n va anar a ca seva, però es Templers quedaren a Mallorca per viurehi. S’establiren a Pollença, zona que els va correspondre amb el que avui és l’església parroquial, i fins a n’es Concordat de 1851, el rector de Pollença era s’únic de Mallorca no subjecte al Bisbe de sa Diòcesi ja que el designava el batle des Cavallers Santjoanistes de Sencelles: es frares, es convent des quals, havia servit després per a totes ses necessitats locals. Per més que res subratlla sa religiositat de Pollença, es seu cèlebre Calvari; aferrat al llogaret hi ha un suau

pujol coronat per una ermita que guarda un santcrist medieval. El puig va pertànyer a n’es Templers i el Crist, segons sa tradició, va ser donat per uns nàufrags d’una nau. Ja molt de temps després, Jaume III els va concedir ses terres de Lluc a Pollença. Dins des període de sa conquesta, Mallorca constava de 28 pobles, entre d’ells Sencelles. En aquella època, encara que es pobles esmentats no fossin molt grans, si sumaven una gran quantitat de gent, difícil de quantificar. No eren quatre porquerets com va dir un sacerdot destinat a Sencelles. A n’aquests mallorquins no es varen tenir en compte per res i els varen llevar ses seves pertinences. Sí que els va tenir present Jaume III molts d’anys després contra vent i marea. Després de quasi 800 anys, aquesta vegada sense es aragonesos sembla que ho volen tornar a intentar, aquesta vegada a través de sa llengua però ja no volen Mallorca tot sol, sinó totes ses Balears i esborrar sa parla mallorquina: es seu egoisme és insaciable. Jo així ho veig i així ho exprés, sense incloure ningú més (i aquí m’hi qued)!.

Futbol a Sencelles Joan Miquel Chacón

Encetam aquesta nova columna a la revista. El futbol és també un fenomen sociològic que ha marcat la societat sencellera des de fa molts d’anys. Cada entrevista hi conté experiències vitals que expliquen la història del nostre poble i de la gent vinculada a aquest esport des de diferents àmbits: jugadors, entrenadors, directius, aficionats. Des del futbol al carrer, a l’escola, a l’equip propi del poble, en aquestes entrevistes hi haurà tota una tasca de recopilació de les petjades socials i humanes que ens ha deixat el futbol i les ensenyances que ens ha fet créixer com a persones. L’esport, també és un fenomen educatiu. A les entrevistes hi anireu trobant vivències educatives dels diferents entrevistats i reviscolareu anècdotes per molts de vosaltres ja conegudes, però d’altres que esper vos puguin interessar. Entrevista a Caldentey (30/04/1974)

Guillem Ferrer “Felanitxer”

El futbol als carrers del poble: Solíem jugar a la plaça. Els camions i els cotxes eren els problemes. Ens ajuntàvem amb els quintos, també amb gent més gran que noltros com en Joan

Papa, en Toni Puig... amb una pilota passàvem molt de gust davant la cotxeria de ca nostra. Dos arbres de davant eren una porteria i de sa cabina de telèfon a l’arbre de davant l’ajuntament, era l’altra. També empràvem de porteries els camions d’en Toni Calino i en Xesc Bergant. Quan ens cansàvem de jugar a baldufa li pegàvem al futbol. Etapa amb el Club Esportiu Sencelles: Vaig començar a jugar a la categoria d’infantil quan tenia 12 o 13 anys i entrenàvem en el camp antic de la màniga. El nostre entrenador era en Francisco Sales de s’Arissal. Amb ell fèiem molt de tir a porteria, passades llargues per parelles i molts de partits entre noltros. Anys després, aquella quintada d’infantils del Sencelles, ens vàrem tornar a reunir per jugar junts al club de tercera regional. Érem un club modest, de poble i a cada partit ens ficaven un sac de gols, però passàvem molt de gust de jugar i venia molta gent de poble a veure’ns. Entrenadors que he tengut: Quan ens vàrem tornar a juntar amb l’Atlètic Sencelles a tercera regional d’amateur teníem d’entrenador en Miquel Llabrés Xeliu. Vàrem tenir uns anys molt bons perquè sobretot en Miquel destacava a les pretemporades per la preparació física perquè ens pegava unes pallisses de ca que feia por. Aquest fondo físic que teníem ens durava tot l’any. Record que aquell equip va fer molt bona temporada i quasi pujam a segona regional. Hi havia bons jugadors com en Pedro Puça, en Joan Xaca, en Pedro Merris i en Joan Mercat. Una altra temporada vàrem tenir d’entrenador n’Álex Salvador

que havia estat jugador del Sencelles. També donava molta importància a la preparació física perquè antigament es duia això. Entrenadors posteriors que tenguérem varen ser en Pedro Puça i en Pedro Maví. Ambient al camp de la Màniga: En els meus anys de regional a l’Atlètic Sencelles, hi va haver de president en Ventura Rubí i després en Tomeu Papa. Venia molta gent a veure’ns, sobretot als derbis que jugàvem amb el Lloret o amb el Santa Eugènia. En aquests partits sempre ens donaven molta de branca i amb el públic hi havia molt de trull. Anècdotes: Tenc records del camp antic de la Màniga que en aquell temps els llums funcionaven amb una alternadora i hi havia molt poca llum. Semblava que entrenàvem enmig d’un camp a foravila. Era un camp molt antic i els vestidors eren tots humits, petits i foscos i per dutxar-nos era tot un “show”. L’anècdota més important que record és que el Sencelles regional va guanyar el Mallorca juvenil!. Ens entrenava en Miquel Xeliu i a la mitja part anàvem guanyant 1-0. De la branca que els vàrem donar a la primera part, l’entrenador del Mallorca estava espantat, i al descans va anar a xerrar amb en Miquel per dir-li que se n’anaven, que això de pegar tantes coces no era futbol! I se’n varen anar. Per això podem dir que el Sencelles va guanyar el Mallorca!!.

De tu a tu Avui entrevistam a Pere Llabrés i Mulet Guillem Mut i Llabrés

En Pere Llabrés Mulet té 28 anys i és fill d’en Sebastià Llabrés i de na Margalida Mulet i té un germà que nom Sebastià. És diplomat en Arquitectura tècnica a la UIB i té un Màster de Prevenció de Riscs Laborals. Actualment, està fent feina al departament tècnic de la constructora Castor Carpio. També té en marxa diferents grups musicals com Volvox i Qanarusa, de Sencelles; Borranxeres, de Palma; Etxem de lloca, de Pina; i, a més, també toca les xeremies amb el Capoll Llarg, de Sencelles.

En quin moment de la teva infància et quedaries? Em quedaria amb els diumenges horabaixes a es Campàs –Cas Canar– quan en Josep Roig, en Tiró, i jo jugàvem amb uns cotxets a pedals fent carreres. Què volies ser de gran quan eres petit? Volia ser manescal. S’ha acomplert? No, perquè quan he tornat més gran he vist que no toler gaire ni les agulles ni la sang. Quin tipus de música t’agrada? Tota la que es fa amb bon gust.

pa en faràs sopes Ets un malalt de les sèries? Ni si, ni no. Quina t’agrada més? Sol mirar molt The Big Bang Theory i The Simpsons, però també Game of Thrones, The Flash, The Middle... Confessa’ns una mania, un defecte i una virtut que tenguis. Una mania és que sempre m’he de pentinar la perruca. Un defecte, que podria ser virtut en segons quins moments, és que sempre estic callat. Una virtut és que sempre veig la cara bona de les persones. Què faries... Si fossis un dona? Sempre em pentinaria amb dues trunyelles. (Crec, però, que sent una dona també hauria estudiat i viscut el mateix que sent un home). Si fossis ric? Em compraria un llaüt i sortiria a pescar. Si fossis el batle? Promulgaria un decret - llei on els mobilettes fossin intocables i poguessin voltar lliurement el dia de S’Embala’t. I, també, promouria activitats ludicofestives durant tot l’any i impulsar més el mercat dels dissabtes. Un viatge. M’agradaria anar a Nova York.

Quines són les teves aficions? Fer música (baix, guitarra o xeremies), assajar amb els meus grups de música i, també, el bricolatge.

No podries estar un dia sense... les ulleres.

Digues alguna “frase cèlebre” que hagis dit o que t’agradi. Des teu

Què t’agradaria ser per un dia? Un guitarrista famós: en Jimi Hendrix quan va tocar a

El millor invent? El microones. No entens com hi ha gent que... pot viure enfadada tot el dia.

Woodstock. Quin és el teu menjar preferit? Tot el que no hagi de fer jo. Un racó que t’agradi de Sencelles. El safareig de Cas Canar, actualment conegut com sa Toutatis. Et queixes de... què els funcionaris hagin de tenir feina tota la vida. No surts de ca teva sense... el mòbil, claus i cartera. Com et desplaces per dins el poble? En cotxe, ja que sempre vénc des de Pina o de Palma. D’aquestes opcions trien una: Twitter o facebook? Facebook. Dia o Nit? Dia. Vi o Pomada? Vi pels dinars i pomada només per al primer diumenge abans de la Mare de Déu d’agost. Platja o muntanya? Platja. Poble o ciutat? Poble perquè és poble i ciutat perquè no queda més remei. Barça o Madrid? Barça. Carn o peix? Carn. Calçons o falda? Calçons, que són més còmodes. Samsung o Iphone? Samsung. Quin ha estat el millor regal que t’han fet? La moto als 16 anys. Sempre has volgut... un llaüt. No aguant que... la gent arribi tard. Quina és la festa que més t’agrada de Sencelles? S’Embala’t.

Per què? Perquè és una festa de germanor on tothom riu i s’ho passa bé; com ja sabreu. Quins canvis faries a Sencelles? Canviaria la ruta de sortida i entrada al poble els dies de fira, festa o mercat; ja que la voltera és molt llarga. I, també, remodelaria la plaça, perquè fos plaça i no un aparcament. Què penses de les persones majors del poble? Que són necessàries per saber d’on venim i els hem de valorar per l’experiència que ens poden aportar. Quin esport prefereixes veure per televisió? El futbol quan el mir amb amics. Quines expectatives laborals tens? Seguir talment com estic ara mateix; seguir fent feina a l’empresa, ja que estic emprenent moltes coses relacionades amb la meva feina. A l’entrevista passada en Manolo Gómez ens va proposar la següent pregunta: Quin és el darrer llibre que has llegit? Mortadelo y Filemón y El tesorero. A qui vols que faci la pròxima entrevista? A na Maria Antònia Cirer Cirer. Quina pregunta faries a la pròxima entrevista? Si fossis un animal, quin series? !.

Ludoteca de Jardí “Als jocs artesanals amb fusta la imaginació no té límits” Joan Florit i Horrach

Ludoteca de Jardí és una iniciativa artesanal de tres persones. Segurament els coneixereu perquè són habituals per Sencelles, al mercat dels dissabtes, a la fira de Biniali, etc. Avui n’entrevistam a dues, els que toquen la fusta, però de la part d’assessorament en pedagogia i de formació del professorat se n’encarrega n’Ainhoa Ansoleaga. Què és Ludoteca de Jardí? És un taller de fusteria creativa que desenvolupa una iniciativa especialitzada en treballs artesans destinada sobretot a afavorir i estimular els jocs infantils. Qui sou? A part de n’Ainhoa, som en Xavier Bernadet i en David Sapinya. Tots dos som de Barcelona, de fet, del mateix barri, però ens hem conegut a Sencelles i hem muntat aquesta iniciativa innovadora aquí. Jo (en Xavier) tenc taller propi des de 1999 i vaig fer de professor de formació professional de la branca de fusteria durant cinc anys abans de venir a viure a Sencelles l’any 2010. I jo (en David) vaig tenir un taller de fusteria (Hiro Kattu) a Navarra a partir de 1999 abans de traslladarme a Mallorca l’any 2012. Ara visc a Sineu. Què feis a Ludoteca de Jardí?

El que feim és crear espais de joc i de trobada per a famílies. També ens dedicam a la formació per poder saber com usar adequadament aquests entorns lúdics que cream. Només feim material a mida, si qualcú vol una cosa molt estandarditzada millor que vagi als llocs habituals

on trobarà material fet de manera industrial, nosaltres som artesans. Ens donam a conèixer a mercats artesanals i fires dedicades al públic infantil com al Festival Fiet de Vilafranca, al de Cala Millor o al festival de teatre familiar Barruguet de Santa Eulària (Eivissa) que hi anàrem a finals del mes de març. Sempre vos dirigiu a la temàtica infantil? No necessàriament encara que és gran mesura sí. També hem dissenyat i realitzat projectes d’altre tipus encara que bàsicament sempre ha estat en relació al món del joc infantil o a desenvolupar aplicacions didàctiques, per exemple d’exposicions de la Casa Museu Llorenç Villalonga. El que realment ens agrada és veure com muntam espais que es converteixen en punts de trobada de famílies i d’intercanvi generacional ja que comencen els nins però arriba un punt en què fins i tot els pares i els avis s’hi engresquen i tothom acaba compartint el joc i il·lusionantse tots plegats. Això és genial: connectar generacions a través del joc! O sigui que a part de fer físicament els jocs també els posau en pràctica? Efectivament, cream els objectes i també els muntam per animar les festes d’una AMIPA, al Consolat de la Mar per la festa de Balears del Primer de Març, a unes noces per entretenir la gent, a una comunió, festes privades i d’aniversari, etc. Muntam les ludoteques que feim i que podria tenir qualsevol persona al seu jardí, d’aquí ve el nostre nom Ludoteca de Jardí. Quina

relació

teniu

amb

Sencellers amb iniciativa Sencelles? Malgrat que ara tenim el taller muntat a Binissalem, el que ens ha unit és Sencelles. En Xavier i n’Ainhoa hi viuen i jo visc (parla en David) a Sineu però ens coneguérem a Sencelles, que és el que ens ha unit i el que va propiciar de mica en mica embarcar-nos en aquesta aventura empresarial d’un taller creatiu de fusteria. De fet, fa estona que volem radicar-nos a Sencelles però no hi ha manera de trobar una cotxera o un local que ens convingui. Des d’aquí feim una crida a veure si en poguéssim trobar un a bon preu! Quan vàreu començar? Cadascun de nosaltres ha tengut relació amb la fusta des de fa estona per separat, com hem comentat abans però fent feina conjunta és des del mes d’octubre de 2015. D’on sorgeixen les idees per fer un joc? És tot molt divers. Tan aviat dissenyam jocs i ambients d’invenció nostra, com feim les propostes personals que ens duen els clients, com muntam un espai de joc i de trobada a una festa, trobada, fira o celebració. Hem anat a fires i mercats perquè ha estat una manera de donar-nos a conèixer fent muntatges de ludoteques i d’allà és d’on han sorgit contactes, encàrrecs, col·laboracions, idees, coneixences, etc. Després, mitjançant el boca-orella, la feina s’ha anat allargant i hem arribat a llocs i a gent impensable fa uns mesos! Quin tipus de material usau? Intentam sobretot emprar materials naturals. La fusta d’ullastre, que és tan habitual a Mallorca, és una de les nostres preferides. Ens

agraden principalment les formes orgàniques, cercant l’harmonia, amb tractaments a base d’aigua, fugint de la química... Ens agrada el producte natural i ecològic per no enverinar. S’ha de tenir present que tot és fet a mà, de manera artesanal i són peces úniques. Utilitzam també fusta de Nord, pi del Nord o avet que són fustes que poden estar a l’exterior perquè s’hi adapten bé. El roure també és molt agraït i per descomptat l’ametller. També tenim animalets fets de teca. Usar fustes tropicals tipus iroco no va amb la nostra filosofia. Quin tipus de jocs podeu fer exactament? Solem fer jocs per als patis de les escoles (o per qualsevol altre lloc!) com per exemple escacs gegants, el conegut “Qui és qui” de mida gran, dòminos, un de similar al “Memory” (de destapar i cercar parelles) amb totes les variants que es puguin imaginar, etc. També hem fet ludoteques a la platja (per animació de festes), mòduls personalitzats de fusta per als parcs del pati, mobles, armaris, taulers, rocòdroms, trencaclosques, jocs tradicionals... la imaginació no té límit! Com sorgeixen les idees per posar en fusta? Hi ha una mica de tot. Imitant jocs ja molt coneguts però adaptant-los i traslladantlos a la versió de jardí i amb fusta, mirant a veure quin toc artesanal li podem donar. D’altres sorgeixen per un desig molt

personal del client que ens exposa com ho voldria i nosaltres l’anam derivant cap al que podem fer i al que és factible. El més important és parlar cara a cara, veure quines inquietuds hi ha, el tracte directe, parlar de tu a tu i veure si aquella idea encaixa amb la nostra filosofia i anar provant. Encara que tenguem a la pàgina web una botiga per als objectes més comuns, la veritat és que el que importa és xerrar, conèixer-nos, veure quin pot ser el punt de partida... i a somniar on la imaginació ens porta! A Sencelles teniu molt de clients? La veritat és que sempre van sorgint coses. Per exemple a l’escoleta Els Molins hem fet molta de feina junts ja que els hem fabricat un rocòdrom (evidentment adaptat!), uns cubs per a la psicomotricitat, una taula de llums, un panell de pintura, etc. De quin projecte desenvolupat és del que estau més satisfets? Per ventura seria un altell que hem fet per a una escoleta de Lloseta que ha estat molt creatiu i engrescador. És un altell per separar dos ambients i que simula que és una cabana a d’alt d’un arbre. Ha sortit realment espectacular!!.

Noves des de la Sala L’ajuntament opina que els sencellers donen suport als pressuposts oberts Departament de comunicació Ajuntament de Sencelles

La consulta “Qui paga mana” de Pressuposts Oberts de Sencelles ha obtingut un 4% de participació, una xifra que supera els índexs dels processos participatius de qualsevol altre municipi balear*, fet que suposa un èxit contundent tractant-se d’una experiència pionera en tot l’Estat. «Volíem un procés que impliqués tothom, en el qual les persones sentissin que formen part real de la presa de decisions en els aspectes que els afecten, i creiem que s’ha aconseguit», assegura Carme Reynés, Regidora de Participació i Transparència. Els resultats d’aquesta consulta s’integraran directament als pressuposts anuals fins a un 10% i aquesta integració la realitzarà l’empresa que ha dut a terme el procés, passant a ser un document definitiu que després s’haurà d’aprovar en el ple municipal. Segons Joan Carles Verd, batle de Sencelles, «integrar

el 10% dels pressuposts suposa una aposta forta per potenciar la participació, sobretot en tractarse d’una experiència pilot. A més, així no deixem la presa d’unes decisions tan importants en mans d’unes poques persones que no han estat triades per representar al municipi. També representa un avanç en la transparència i gestió municipal». María Becedas, creadora i coordinadora del procés, argumenta en aquest sentit: «Ara mateix la participació és a totes les agendes municipals: en alguns consistoris de forma més reticent, en uns altres de forma més valenta, com el cas de Sencelles. Però en general és un assumpte que s’ha d’anar desenvolupant en aquests anys i s’estan donant passes molt sòlides en alguns municipis de tot l’estat. Crec que és important mantenir el punt de vista de la participació com a camí. Com un espai de creació de cultura de la participació

en la qual la complexitat de les decisions i dels processos ha d’anar-se incorporant de forma gradual. Un dels aspectes que preocupen els consistoris, i que no és baladí, és el que es pot anomenar “des-representació”: que un percentatge major, que és el que no participa, es quedi sense representació en deixar la presa de decisions completa en els que sí decideixen participar. En aquest sentit hi ha dos conceptes molt diferents: un és “l’objecte de la participació”, és a dir la profunditat o amplitud de la consulta (el què), i un altre aspecte molt diferent és la “vinculació”, que és el grau d’aplicació efectiva d’aquesta consulta (el com). Respecte a la vinculació hi ha diverses solucions. Una d’elles és marcar unes quotes molt ben pensades preveient la participació a obtenir. Aquesta és per la que s’ha optat a Sencelles a manera d’incentiu, perquè tingués un impacte visible en les xifres finals. Diguem que el consistori ha decidit delegar el seu propi vot un 6% als qui hi han participat i l’altre 4% ha estat usat de forma directa per les persones que han decidit participar-hi.» Les claus de l’èxit de participació, segons Becedas, són molt diverses: la universalitat de la consulta amb aspectes de tota índole (cultura, festes, esport, comunicació, participació, etc.); la profunditat o el grau d’explicació de cada partida i el fet que és el total de la despesa variable; la practicitat, agrupant els conceptes en aspectes tangibles i entenedors (focs artificials, llibres per a biblioteca, activitats d’associacions, etc.), i la facilitat, simplificant la presa de decisions i oferint tant la modalitat presencial com a través d’internet amb un disseny molt intuïtiu pensat en l’usuari. Davant les crítiques de l’oposició, que declaraven que no eren pressuposts participatius, Joan Carles Verd és contundent, «clar

que no ho són, són pressuposts oberts. I per això molt més profunds. Ho hem especificat tant en els mitjans impresos, com en les reunions veïnals i hem explicat detalladament el per què: d’una banda, la darrera vegada que es varen intentar realitzar en el municipi uns pressuposts participatius tan sols van assistirhi set persones, de les quals només dues no pertanyien a grups polítics. D’altra banda, no hi ha realment un pressupost municipal d’inversió sinó que està enllaçat amb el de despesa. Les inversions es realitzen via subvencions. Si haguéssim fet pressuposts participatius només s’haguessin pogut realitzar propostes d’activitats, que de fet es realitzen ja de forma participativa sobretot en festes i cultura mitjançant les partides de suport a associacions. Hem volgut treballar aquesta altra via que, atès l’acolliment, entenem que ha estat tot un encert». Davant la crítica sobre la quantia subjecta a participació, Tomeu Morro, Regidor responsable d’Hisenda, contesta que «el pressupost variable és el que és. Seria una irresponsabilitat que estiguessin subjectes a participació conceptes com els sous del personal laboral o funcionaris, les obligacions bancàries, els consums en il·luminació, telèfon, paper o el manteniment de temes com l’enllumenat o el sistema de clavegueram. Cal fer crítiques amb cap i no sol·licitar accions que puguin ser o inviables o directament il·legals. De totes maneres, de cara a l’any que ve s’indagarà encara més a qualque “borsa” comptable i probablement puguem afegir un parell d’anotacions, però representaran una petita quantitat econòmica». Els resultats concrets de la consulta es publicaran a la pàgina web del consistori!.

El mercat de Sencelles Jordi Llabrés i Sans, cronista oficial de Sencelles.

Amb molt d’encert el nostre Ajuntament de Sencelles, a través de la Regidoria de Participació Ciutadana, ara ja fa quasi dos anys, llançà el projecte de creació d’un nou mercat setmanal, que celebrem ara els dissabtes tot recuperant la situació de Sa Plaça com a espai que l’hi correspon històricament. Hi son convidant a participar-hi productors locals, artesans, oficis tradicionals i pagesos dedicats a l’agricultura ecològica. En aquest mercat també hi tenen un paper molt important els sencellers i les sencelleres. La majoria de gent del nostre poble, per motius de feina i altres obligacions, es veu privada de poder acudir al mercat dels dimecres. La Vila de Sencelles en plena Edat Mitjana, com a senya d’una certa importància, ja disposava del propi mercat setmanal, el qual hi concorrien productors, intermediaris, venedors i compradors, convertintse en un innegable focus d’intercanvis de importància, m’atreveixo a dir, de nivell comarcal. Ara veurem perquè.

Els mallorquins som hereus de la tradició mercantívola que tanta importància

va tenir durant les dominació musulmana. Tot i que a l’illa, aleshores hi havia pocs nuclis de població es ben cert que s’hi trobaven els seus mercats particulars, els zocos, avui encara tant populars en els països àrabs. Amb la vinguda dels conquistadors, a l’illa s’implantaren els sistemes existents en el continent . El Rei en Jaume I establí un mercat a Palma, en virtut d’un reial privilegi atorgat dia 5 de juliol de 1249: “Concedim que cada dissabte, a perpetuïtat hi hagi i es faci plaça o mercat dins la Ciutat de Mallorques”. Allí s’hi durien a terme diverses transaccions comercials relacionades, sobretot, amb productes del camp i de la mar, així com reflecteix Ramon Llull en alguns dels seus escrits. Ens trobem en una època en que l’economia s’estructura entorn a una agricultura de subsistència i molt sovint aquesta es veia malmesa per la inestabilitat climatològica, donant pas a greus caresties alimentàries entre la població. “Aquesta situació va motivar que des dels distints consells de la Universitat, òrgans rectors de les localitats mallorquines d’aquesta època, i configurats per institucions com el batle, els jurats, o consellers, s’organitzàs l’administració i el proveïment dels productes més necessaris com la carn, el peix, l’oli, la sal i, sobretot, els cereals”. Bona part de les viles mallorquines comptaven en aquesta època amb la botiga o quartera, que era un magatzem municipal on es traficava amb grans sense que existís, en principi, cap ànim de lucre. Al capdavant de la qual s’hi trobava el botiguer, figura creada a partir de 1346. Hi trobam, també, carnisseries i peixateries de peix fresc i salobrat. En aquest sentit, històricament a Sencelles, podem

situar la carnisseria al costat de l’edifici de la Universitat (actualment la Sala o Casa de la Vila) i el de la peixateria a Son Morey, a l’edifici que ha servit d’escola, presó i seu del Sindicat Agrícola. Així mateix tenim documentada la botiga o quartera que podríem localitzar a la zona de Can Garau i de l’actual oficina del Banco Mare Nostrum, i de la que encara hi existeixen alguns vestigis. Els orígens del mercat de Sencelles es remunten almenys al segle XIV. Avala aquesta opinió l’existència en el nostre poble de la figura del mostassaf. Aquest era un ofici que no depenia de l’administració municipal si no que era de nomenament reial. Es tractava d’un magistrat que, entre altres oficis, tenia la funció d’inspeccionar els venedors, les mercaderies, contrastar les peses i les mesures, cobrar taxes, vigilar la higiene del lloc i com a jutge en matèries de la seva competència, podia imposar multes. La seva instauració es remunta a l’any 1336, moment en que Jaume III, des de Perpinyà, introduí aquesta figura a cadascuna de les viles del Regne de Mallorca, seguint el model o patró del mohstasib de les poblacions hispanomusulmanes; el terme mostassaf es relaciona amb el mot àrab que significa ‘jutge de pesos i mesures’. Aquesta figura perdura fins al segle XVIII en que els mallorquins varem perdre tantes prerrogatives i particularitats. Els mostassafs eren elegits de entre quatre candidats que proposaven els prohoms de cada vila i l’elecció era aprovada pel lloctinent de Mallorca, davant el qual i damunt els Sants Evangelis havia de jurar que exerciria el seu ofici bé i feelment. La documentació més antiga que coneixem a Sencelles de l’existència del càrrec de mostassaf ve datada de dia 27 de juliol de 1346 i parla del que probablement sigui el primer procés per cobrir

el càrrec. Així els jurats i prohoms triaren de entre quatre candidats, a Bernat Armengol, el qual després hauria d’acudir a Ciutat per jurar el càrrec. A les hores el mercat setmanal de Sencelles es celebrava els dimarts. Aquesta nota ve confirmada per un document de 1405 que explica com els jurats de la Vila de Santa Maria del Camí que ho celebraven en diumenge i en el que era habitual dur-hi a terme actes judicials, en observança del precepte dominical demanaven quin dia de entre setmana ho podien celebrar. La resposta que els donaren o els dia que veren convenient fer-ho fou els divendres, ja que a Alaró és els dilluns, a Sencelles els dimarts, a Robines (Binissalem) els dimecres i a Inca els dijous. Pel que fàcilment podem endevinar aquí, al nostre mercat no l’hi mancava popularitat i influència a l’entorn comarcal. Vet aquí una nota més de la importància que tingué Sencelles en els segles passats. Si repassem la història econòmica i comercial dels pobles de Mallorca, veurem que no eren tants els que a l’Edat Mitja comptaven amb el propi mercat setmanal. A més de Ciutat i els suara anomenats, caldria afegir-hi Alcúdia que ho tingué a partir de 1310, Llucmajor en el mateix segle XIV, Sant Llorenç des Cardassar a 1336, Sineu que és el més antic de tots i Sóller. Fitxeu-vos que parlem de pobles rellevants socialment, en població i història. A finals del segle XVIII o principis del XIX hagué de desaparèixer el nostre mercat medieval de Sencelles. L’any 1800 l’Ajuntament de Sencelles, tot responent a una enquesta encarregada pel Govern Central per esbrinar l’estat econòmic d’Espanya, certifiquen que al nostre poble no s’hi celebrava ni mercat ni fira. 12 anys després els regidors de la Sala, reunits en sessió de 31 de maig,

determinen la creació d’un mercat setmanal, també a celebrar-se tots els dimarts, exceptuant aquells que fossin dies de precepte i es prohibia treballar. Altre vegada l’acte de la resolució ofereix un indicatiu de la importància del nostre poble com a lloc d’intercanvi mercantívol; hi llegim “y qe para la debida observancia de lo assi determinado se haga saber a donde toca, y se circule por todo el Reyno de Mallorca e yslas adyacentes a fin que esten enterados de este nuevo comercio establecido en esta villa”. Suposadament que aquell encontre setmanal no va tenir el ressò que s’esperava i amb poc temps degué deixar de celebrarse. Cap a mitjan segle es sent la necessitat d’instaurar-lo de bell nou. Dia 9 de setembre de l’any 1856 la Corporació Municipal e l e v a v a sol·licitud al senyor Governador de la Província per tal de poder “establecer un mercado semanal y una feria el tercer domingo de Mayo”.

A d j u n t a en aquella sol·licitud hi anava l’informe o memorial que signaren tots els membres de l’Ajuntament i que resulta interesantíssim per explicar els orígens d ’ a q u e s t mercat i de la nostra Fira del Tercer Diumenge de

Maig: “Excmo Sr.: Varias han sido las indicaciones hechas por muchos vecinos de esta villa dirigidas a manifestar la conveniencia de establecer en esta un mercado semanal como se verifica en los pueblos de Inca y Sineu y ademas feria anual conforme se practica en otros de esta Isla. Tales deseos han ido de dia en dia en aumento en terminos que faltaria este Ayuntamiento a su deber si dejara de atenderlos, y mas aun cuando actualmente tan solo debe obtener el competente permiso de la Excma. Diputación y Gobernador de la Provincia segun lo prescrito en el caso del art. 128 de la ley de 5 de Julio último. Reunido, pues, este Ayuntamiento con su considerable número de mayores contribuyentes y en la seguridad de que encontrarà en las autoridades que hoy se hallan al frente de esta provincia la cooperación y apoyo necesarios por hallarse animadas de los mejores deseos de promover todo cuanto interese al binestar y prosperidad de sus habitantes, ha acordado dirigirse a V.E. solicitando la competente autorización para establecer en este pueblo un mercado semanal en cada domingo del año y ademas una feria anual el tercer domingo del mes de Mayo respecto de que en los dos anteriores se celebra en los pueblos de Sineu y Soller. Al mismo tiempo ruega a V.E. este Cuerpo municipal, sirva interponer su poderoso influjo cerca del Sr. Gobernador de esta Provincia a fin de que preste también su asentamiento a los deseos de estos vecinos, en uso de las facultades que le confiere el referido art. 128 de la citada ley. Sansellas nueve Sept de 1856. Miguel Aleñar, Alcalde. Antonio Cirer. Juan Cirer, Regidor. Felipe

Cirer, Regidor. Juan Arrom, Síndico. Gabriel Verd, Síndico. Pedro José Amengual, Regidor. Juan Vicente Castell, Secretario”. El dia 3 d’octubre següent l’anomenada “Comisión de Fomento” de la Província va emetre el seu informe favorable per la creació del mercat setmanal i la fira ja que “tanto lo uno como lo otro facilita y aumenta el comercio y la industria en beneficio de dicho pueblo”. I finalment arribà a Sencelles el document que autoritzava la sol·licitud del poble: “Sr. Alcalde y Ayto. de Sancellas. En 15 oct. 1856. La Diputación ha aprobado el acuerdo de este Ayuntam. en qe establece en esa Villa un mercado semanal el domingo, y una feria anual el tercero de mayo. Lo qe comunica a V. a los efectos consigs...” De pocs anys després és el testimoni que ens deixà escrit l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria (1880) i que remarca la importància que aleshores ja havia assolit tant el mercat com la fira de maig: “Sencelles celebra mercat cada diumenge, i el que anualment reuneix a propis i veïns de la comarca té lloc el tercer diumenge del mes de maig”. Ens trobam de ple en una època en que a Mallorca es donava molta importància a la venta ambulant concentrada en fires i així se’n anaven creant a Sóller (1854), la nostra (1856), Santa Maria (1868), Manacor (1880) i Sa Pobla (1886). I també era un temps en que el comerç local tenia molta força. El mateix Arxiduc, en el seu pas per Sencelles hi arribà a comptar fins a cinc forns de pa i vint-i-tres negocis, entre fusteries, ferreries, botigues, tallers de teixir, de paraires i de teixir lli, tallers de sabaters, serradores, teuleres, molins de vent fariners, els mestres d’obres, i fins i tot alambins, que anaven prenent volada i podien

oferir una quantitat considerable de llocs de feina. Podem afirmar que la fira de maig formava part de dos cicles firals. Un a nivell local, que es completava amb quatre fires més, per a nosaltres ara molt estrany i poc reivindicat. La primera trobada, creada l’any 1893, era dins el mes de novembre, sempre el diumenge anterior al Dijous Bo que és quan la vila d’Inca ha celebrat ja les tres primeres fires i aquest dia coincideix amb la seva festa patronal de Santa Maria la Major. Les altres tres fires sencelleres foren instaurades l’any 1901 i es celebraven el darrer diumenge d’abril, el diumenge anterior a la festa de Sant Pere i el darrer diumenge de setembre. I l’altre cicle que fem referència, ja a un nivell més interlocal, encara vigent i que es centra entorn del mes de maig. A saber que el darrer diumenge d’abril encara es fira a Santa Maria del Camí, el primer diumenge de maig ho és a Sineu, la qual donava peu a les festes del Jai de Búger i dels Creuers de Costitx, el dijous després del primer diumenge és quan Inca celebrava el seu Dijous Bo de maig o Dijous Gros, el segon diumenge es fira a Sóller i Felanitx, el tercer diumenge a Sencelles i el darrer a Manacor. Les fires de maig tenien l’objectiu de proveir als pagesos dels arreus i de tot el necessari per les tasques de segar, batre i recollir fruits propis dels mesos d’estiu. Mentre que les de tardor, principalment servien per obrir la temporada de matances. Tornem al tema del mercat. Aquest es va celebrar en diumenge fins a la dècada dels anys vuitanta del segle XX, quan va passar a celebrar-se els dimecres. Tanmateix l’any 1927 hi havia hagut un intent frustrat per passar-lo a dia feiner. Aleshores el Govern Central havia promulgat la Ley del Descanso Dominical que suspenia qualsevol activitat

mercantívola en els dies que “s’havien de guardar” o que eren de precepte. Aquesta afectava al nostre mercat i a tots aquells que es celebressin en diumenge i que d’una manera o altre no se podia demostrar una certa antiguitat o “no tenía reconocida oficialmente su tradicionalidad y como consecuencia de ello tuvo que suspenderser dicho mercado”. Tot d’una es van adonar que aquella suspensió ocasionava certs perjudicis al municipi i principalment a la nombrosa població disseminada “eminentemente agrícola, que de hacer en el pueblo sus pequeñas transacciones en domingo, ganaba un día para la agricultura y lo perdía si para dichas transacciones tenía que trasladarse en día laborable”. A la causa de mantenir el mercat en diumenge s’hi adheriren la Delegación local del Consejo de Trabajo, el jutge municipal, el rector de Sencelles, els comerciants, els majors contribuents, propietaris i “la información de varios alcaldes y vecinos de los pueblos limítrofes” confirmant la importància de no traslladar-lo de dia. El rector de la Parròquia de Sencelles, aprofità per al·legar que el fet de que el mercat es celebres en diumenge també afavoria a que la gent de fora vila tingués més facilitats per venir al poble i complís amb els oficis religiosos. “La Corporación municipal atenta siempre en velar por todo aquello que signifique beneficio para los intereses del vecindario y considerando que el reconocimiento oficial de dicho mercado era una necesidad indeclinable por afectar moral y materialmente a una aspiración sentida y arraigada en los sentimientos del pueblo, además de constituir una manifestación de riqueza municipal; en consonancia con la legislación reguladora del descanso Dominical, y a petición de varios vecinos, procedió a la instrucción del oportuno expediente a los fines de que fuese reconocida por los Poderes

Públicos la tradicionalidad de dicho mercado y en consecuencia autorizada su continuación”. La súplica fou atesa i s’obtingué l’aprovació del Govern Espanyol mitjançant una Reial Ordre que signà el Ministre de Treball, Comerç i Industria dia 27 d’octubre de 1927: “De acuerdo con el informe de la Comisión Permanente del Consejo de Trabajo, Su Majestad el Rey (q.D.g.) se ha servido disponer que se acceda a los solicitado en la instancia de referencia, concediendo la autorización necesaria para que continúe celebrándose el mercado tradicional dominical de Sancellas, y que, en consecuencia, por la Delegación local del Consejo de Trabajo en dicha localidad, se fijen, en relación con las horas de duración del mercado, las que puedan permanecer abiertos los establecimientos mercantiles, y se adopten las medidas conducentes a garantir las compensaciones mínimas que la Ley establece en beneficio de los obreros y dependientes que por virtud de aquella excepción trabajen en domingo.” El lloc tradicional del mercat sempre havia estat la plaça i els seus entorns. De fet s’hi va celebrar fins a 1986-1987, traslladant-lo a la porxada construïda en aquell moment a la Plaça Nova, en el lloc ho hi havia l’aljub, els abeuradors i la romana municipal. A Sencelles, igual que totes les viles de Mallorca, concentrava aquesta activitat en el llocs de més rellevància del nucli urbà i que per tot se situaven al voltant de l’església parroquial. El mercat dels dimecres de Sineu és un exemple quasi inalterat del que. Conservam encara alguns testimonis d’aquella primitiva situació. Els més clars en l’actual carrer Antoni Maura, on ja hem dit que s’hi situava la quartera municipal. La nomenclatura antiga d’aquest carrer registre diverses denominacions: carrer d’es Cap d’Avall, carrer de ses

Casetes i carrer d’es Mercat. No és difícil trobar-hi una explicació que tal vegada tingui lògica. Si en segles passats els nostre mercat setmanal gaudia de certa importància a nivell comarcal i més de mitja plaça era ocupada pel fossar o cementeri eclesiàstic, hi ha raó suficient per entendre que els placers havien d’estendre’s per un carrer important i ampla com és aquest de Antoni Maura. A més en aquest lloc s’hi trobava també construït un hostal per hostejar a la gent que per un motiu o altre es trobaven de pas per Sencelles o per aquells que simplement hi venien els dies de mercat per comprar, vendre, mercadejar... Aquest hostal es situaria en el trast que hi havia des de la casa de la Universitat (actual Ajuntament) fins a la quartera pública. Per fernos una idea de la fisonomia que podria tenir caldria fixar-nos en el porxets de la plaça del Santuari de Lluc. Al davant un espai obert, cobert per entaulaments recolzats damunt arcades, a la part de baix hi trobaríem cavallerisses, algunes botigues i oficines de menestrals. A la part superior les cambres per hostejar als vianants. Vestigi d’aquell edifici de servei son les restes de dues arcades, de les anomenades d’ansa de paner i que podríem datar de finals del segle XVI o principis del XVII, prou visibles dins l’aiguavés de davant de l’apotecaria Lda. Costa. Altres testimonis, molt més posteriors però que els sencellers no vam saber conservar a temps, serien els pedrissos de pedra viva i prou polida que foren col·locats davant La Sala i la manxa de ferro, que tenia forma de roda i que servia per treure aigua d’una cisterna que hi ha a sota del mateix edifici i que era d’us públic. Aquests elements eren de 1935. En definitiva, cal felicitar a les nostres autoritats, especialment a la titular de la Regidoria de Participació per l’encert que han tingut en

promoure el nou mercat de Sencelles, mercat que serà de benefici per la nostra Vila de Sencelles i que, com hem intentat explicar, serà un acte de justícia amb una part de la nostra història!. Fonts bibliografia:

Arxiu Municipal de Sencelles. Diversos llibres d’actes del Consell de la Universitat i de l’Ajuntament. Diversos autors, Les fires, els mercats i les festes populars dels nostres pobles. Edició del Consell de Mallorca. Rosselló Vaquer, Ramon i Vaquer B e n n à s a r, Onofre, Història de Sencelles i Costitx. 1229-1600. Mallorca, 1993. Llabrés Ramis, Macià, Notes històriques de Sencelles. Sencelles, 2003. Florit Horrach, Joan B., Fires i mercats a Sencelles (I) i Fires i mercats a Sencelles (II), articles publicats a la Revista Sa Sella.

Memòries d’un guàrdia civil destinat a Sencelles (I) Enrique Vera

Me llamo Enrique Vera y estuve en Sencelles desde el día 7 de Febrero 1977 (cerca de Santa Agueda), hasta el 21 de Julio 1987. Mi hija Gloria nació en la Clínica Mare Nostrum, pero el deseo de mi esposa y el mio, fue de inscribirla en Sencelles, así que tenemos en nuestra familia una mallorquina. Ya han pasado muchos años desde que pedí destino a la Península, pero tengo muy buenos recuerdos de la gente de ese sitio, y lo nobles que son. Ahora me vienen a la memoria, un montón de anécdotas, y no se, siempre se acuerda uno de lo bueno, y como había más cosas buenas, pues lo negativo apenas. Un saludo muy cordial y afectuoso a todos/as, senceller/a. Como dije, Sencelles la llevamos en el corazón, mi hija Gloria de los Ángeles, nació ahí el 15 Octubre 1983, es una sencellera, y nuestra Sor Francina Cirer, por lo menos hasta el momento, la está ayudando, con deciros que sacó las oposiciones de Secretaria Interventora de Ayuntamiento con 21 años, y en la Facultad de Derecho, sus notas Matricula de Honor y Sobresalientes, estamos muy contentos con ella y con mi José Enrique que empezó el graduado escolar ahí, y a sumar y restar en el convento de las venerables Hermanas de la Caridad.

Ya diré alguna anécdota de esa zona tan maravillosa: Seria por el año 1984/5, y el Sencelles C.F. militaba en Tercera Regional,y un domingo a las 5 de la tarde se jugaba el encuentro de fútbol con el Cala d’Or. Partido de máxima importancia para el equipo visitante, ya que si ganaba o empataba, ascendía a Segunda Regional. El

Sencelles, solo se jugaba la honra, y además era el último partido de la temporada. Bueno, yo estaba a cargo del Orden Público con dos compañeros más, y se me comentó que el portero del Cala d’Or, era muy bueno, pero que tenia como gripe y un dolor de cabeza muy fuerte, pero decidieron que jugara. Algunos jóvenes traviesos, muy traviesos de Sencelles, nada más empezar el partido, detrás de la portería le pusieron una bocina conectada a una batería de coche, y aquello sonaba muy fuerte. Bueno, termina el primer tiempo, creo recordar que 0-0, y me llama el entrenador del Cala d’Or, que su portero, difícilmente podia seguir jugando, por el dolor de cabeza,y por favor, que dejaran de tocar la bocina.

Bueno, cuando empezó el segundo tiempo, me fui a 3 ó 4 chavales para decirles, que no pusieran más la bocina, o que se la llevaran a la portería del Sencelles CF. Bueno, dejaron los instrumentos, pero a los diez minutos, !otra vez!. Les digo, que no pusieran más la bocina detrás de la portería del Cala d’Or, por el dolor de cabeza del portero. Bueno, me hacen caso y respetan el tema, y ya faltaba una media hora para acabar el encuentro, !Otra vez!, y yo me dirigí a ellos, que salieron corriendo y con la botas de esas militares, le pegué una patada a la bocina y a los cables enchufados a la batería, que del patadón la bocina, creo que llegó por lo menos a Cascanar. Y para terminar ganó el Cala d’Or, creo recordar por 0-1, y subió a Segunda Regional. A los pocos dias, en la revista local de Sencelles, se publicó esta historia, con un cómic ilustrando la noticia, con mucha repercusión social!.

Actualitat de Sencelles Guillem Zuazaga i llabrés

Tª Mit

Març ‘17 Abril ‘17

Mitjana de la Tª màx

Tª màx abs.

Mitjana de la Tª min

23.47 25.23

27 (Dia 9) 29.2 (Dia 14)

10.85 12.13

17.16 18.68 Litres Gener – Abril 2017 Litres Gener – Abril 2016 Litres Gener – Abril 2015 Litres Gener – Abril 2014 Litres Gener – Abril 2013 Litres Gener – Abril 2012

Tª mín abs. 9.1 (Dia 5) 7.2 (Dia 29) 273 119.5 165 121 254.5 128

L / m2 38 14