Sa Sella 151 by sasella

Centre Cultural de Sencelles_ Número 151_ Gener / Març 2017_ 4,€

ES RACÓ DE SA CUINA Maria Vich i Cirer

Bolletes de pastanagó i coco La recepta d’avui és un plat dolç, a pesar que el primer ingredient no és molt emprat en la rebosteria. La pastanaga és una hortalissa, però a molts de llocs és considerada una verdura més, per això els termes verdura-hortalissa, a vegades, tenen tendència a considerar-los sinònims. Aquesta recepta la vaig aprendre quan era molt joveneta, d’una revista dels anys..., sempre que la cuinava tenia molt d’èxit. Agradava molt el seu gust un poc especial, tots els que la menjaven estaven convençuts que eren de taronja i coco. Esper que vos agradi i que la feu sovint. És molt bona de fer i econòmica. Això sí, ha de reposar per agafar consistència. Per 6 persones: Ingredients: 300 g de pastanagó bullit. 3 cullerades soperes de llet condensada. 200 g de coco rallat, més 50 per arrebossar. Preparació: Pelau el pastanagó, feis-ho a trossets i posau-lo a bullir, convé que sigui tou, ja que quan sa xafin amb una forqueta podrien quedar trossos massa grossos, però tampoc un puré, és millor trobar trossets quan es menja. Afegiu la llet condensada i els 200 grams de coco. Mesclau molt bé amb una espàtula. Convé, abans de fer les bolletes, deixau reposar la pasta un parell d’hores dins la galera tapades amb paper film, així serà molt més bo de fer-les. Una vegada fetes, convé que no surtin massa grosses, passau-les per damunt el 50 g de coco restant i reservau dins la gelera, millor un dia sencer.

Segons el gust de la cuinera, els 200 g de coco, es poden convertit en 250, o manco de 200. Si vos agraden més “claretes” o amb més consistència. Què vagi de gust!.

Editorial Contra el silenci, contra les mordasses: per la llibertat d’expesió Molt sovint els ciutadans no som conscients de les conseqüències que poden tenir les lleis que aproven els parlaments que hem triat democràticament. Podria ser el cas, per exemple, de la controvertida Llei de seguretat ciutadana, altrament coneguda com a Llei Mordassa, que limita els drets fonamentals i principis jurídics essencials i que genera una clara indefensió davant els poders de l’Estat. Ha estat aquesta llei la que ha permès que el jove raper mallorquí Josep Miquel Arenas, Valtonyc, hagi estat condemnat per l’Audiència Nacional espanyola. La pena conjunta és de tres anys i sis mesos de presó per les lletres de tres de les seves cançons. El jutge l’acusa d’injúries a la corona, amenaces i apologia del terrorisme, i el condemna a presó. Tot plegat ha ocorregut la mateixa setmana que Iñaki Urdangarín no

havia d’entrar a presó i Cristina de Borbó era absolta en el cas Nóos. Hom podria pensar que això serien figues d’un altre paner. Però sembla clar que no ho són. Tornem al cas que ens ocupa. Les revistes de l’Associació Premsa

Forana de Mallorca volem mostrar la nostra solidaritat amb el raper Valtonyc i amb tots els actes que es facin en suport seu, alhora que volem manifestar la nostra

Redacció: Joan Florit i Horrach Jordi Llabrés i Sans Guillem Mut i Llabrés Maria Vich i Cirer

Impressió: Gràfiques Rubines, Binissalem

Col·laboradors: Associació fotogràfica de Sencelles Associació Premsa Forana Mca. Josep Bergas Biblioteca municipal En Barramot Martí Cirer Jaume Perelló i Llabrés Rafel Cladera Antoni Vallés i Perelló Guillem Zuazaga i Llabrés Margarita Zuazaga Vich

Contraportada: Carrosses Sta. Àgueda( Josep Bergas)

Edita: Centre Cultural de Sencelles

Coberta: Correfoc Sta. Àgueda (Rafel Cladera)

més fonda preocupació per les conseqüències que pot tenir, i que de fet ja ha tengut, la Llei Mordassa en el món de la creació artística, però també en el de la comunicació periodística, en tant que suposa un límit al més elemental dret de la llibertat d’expressió. Volem que les nostres publicacions continuïn sent referents en la premsa de proximitat i que ho puguin ser des de la veracitat i des de l’expressió més fonda de la ideologia de cadascun dels nostres col·laboradors. És per això que no podem acceptar de cap de les maneres cap casta de mesura coercitiva ni repressora que limiti la capacitat expressiva dels nostres creadors ni dels nostres pensadors. Cap dels nostres mitjans no tendria sentit si donàssim per bones lleis ni decisions judicials com aquestes.

Amb la col·laboració de:

Depòsit legal: PM-400-89 Els articles d’aquesta revista expressen únicament l’opinió dels propis autors. Pàg. web:

www.sasella.org

REVISTA SA SELLA sasella@hotmail.com C/. A. Llabrés Mudoi, 18 07140 Sencelles (Mallorca)

Noticiari Agència de Selleters

Desembre Dia 1. Ajudes. Del Consell de Mallorca als ajuntaments de l’illa. A Sencelles es faran quatre projectes: els acabats interiors del Casal de Cultura de Can Garau, la pavimentació del camí dels Puputs a Biniali, millores al poliesportiu i un projecte que consisteix en la ralentització del trànsit al carrer dels Bons Aires. Dia 2. Teatre. Infantil a la Biblioteca amb l’obra Ballant Newton amb la ballarina Catalina Carrasco i Gaspar Morey com al Doctor Biomecànica. Dia 3. Polèmica. Per la suposada estafa dels pares de la nina Nadia Nerea que va anar a l’escola de Sencelles ja que durant un temps va residir a Biniali. Dia 7. Betlem. A la Biblioteca amb la participació dels més petits. Dia 10. Destrucció. Del plafó ceràmic dedicat a la Beata, al costat del pont del torrent de Solleric, camí de Sarissal. Segurament un camió va tomar el monument. Dia 12. Taller. De manualitats de Nadal a la Biblioteca. També va fer-se dia 14.

Dia 15. Plaques. De noms de carrers i places que ben aviat s’estrenaran a Sencelles i a Ruberts.

Dia 16. Contacontes. A la Biblioteca amb el grup Mallorclown i l’obra Na Cucutà i les flors màgiques. Dia 16. Exposició. Solidària amb el títol Compartim Sentiments, organitzada per Sencelles Difusió Cultural al Casal de Cultura de Can Garau. Dia 17. Marxa. Cicloturística solidària organitzada per la Penya Ciclista de Sencelles enguany a favor del nin Izan. Dia 17. Mercat. De Nadal a la Plaça de la Vila amb una mostra dedicada a la cervesa artesana. Dia 18. Bingo. Solidari organitzat pel Mercadet Solidari per recaptar fons per a l’alumnat amb dificultats econòmiques. Dia 19. Concurs. De postals de Nadal organitzat per la Biblioteca. Dia 20. Memòria. De Mallorca és l’entitat que enguany ha esta guardonada per l’OCB amb el premi que porta el nom del senceller Bartomeu Oliver i Amengual. Dia 21. Taller. De rebosteria a la Biblioteca per a infants de 6 a 10 anys. Dia 21. Mostra. De l’escola de dansa moderna d’Esther Guardiola al pavelló poliesportiu, amb la col·laboració de l’entitat Pou Major i l’APIMA.. Dia 22. Conveni. Entre el Consell de Mallorca i l’Ajuntament per a la instal·lació de punts d’abastiment d’aigua perquè puguin ser usats pels bombers. Dia 23. Festa. Infantil de Nadal al Poliesportiu amb la participació de l’APIMA i la Biblioteca. Dia 24. Matines. A la parròquia de Sant Cristòfol de Biniali amb

Dia 1. Arribada. Del patge reial a Biniali, a la plaça de la Puríssima, per recollir les cartes als Reis d’Orient. Dia 2. Nou llibre. Somnis compartits. La identitat mallorquina, escrit, entre d’altres, pel senceller Joan Colom i que serà presentat a Sencelles per les festes de Santa Àgueda.

na Catalina Ramon. A la de Sant Pere de Sencelles la sibil·la fou interpretada per na Maria Francisca Crespí, l’Àngel per na Maria Ferrer i el Sermó de la Calenda va ser dit per en Toni Pons. Dia 27. Diada. De Mallorca de dia 31 de desembre celebrada a Sencelles amb una conferència de Tomeu Martí amb el títol “31 de Desembre, a la fi Diada de Mallorca”. A la Llar dels Padrins organitzat per l’OCB de Sencelles. Dia 28. Taller. Per combatre l’avorriment, a la Biblioteca, amb concurs de música, mímica, coneixements, etc. Dia 30. Recollida. De les cartes dels infants de Sencelles per part del patge reial. Dia 31. Festes. De Cap d’Any a les 12 del migdia a Biniali amb les campanades dolces per als més menuts. A Sencelles, a mitjanit, a la plaça per celebrar l’any nou amb posterior vetllada musical a la Carpa. A Biniali, a mitjanit amb raïm i cava. Gener

Dia 4. Noves plaques. Dels carrers i places de Sencelles i de Ruberts que han canviat de nom. Dia 4. Nova. Línia de TIB que substitueix a les altres dues existents abans que anaven amb connexió amb el tren d’Inca o de Santa Maria del Camí. Dia 5. Colcada. Dels Reis d’Orient que arribaren a Sencelles (plaça de la Vila) i a Biniali (plaça de la Puríssima) carregats de regals. Dia 6. Concert. De l’artista menorquí Cris Juanico i la Coral Sor Francinaina amb entrada solidària, a l’església parroquial de Sencelles. Dia 7. Visita. Guiada el betlem monumental de Biniali, des de Sencelles a peu, organitzada per l’entitat Es Pou Major amb xocolata amb ensaïmades per acabar. Dia 14. Beneïdes. D’animals de la parròquia de Sant Pere, per la festa de Sant Antoni,

a la plaça de la Vila de Sencelles. Dia 14. Fogueró. De Sant Antoni amb torrada a la plaça de la Puríssima de Biniali. Dia 15. Beneïdes. De la festa de Sant Antoni de la parròquia de Sant Cristòfol a Biniali. Dia 16. Campanya. De micromecenatge iniciat per la Parròquia de Sant Pere de Sencelles per aconseguir reunir el que queda per recaptar de la restauració del retaule de Sant Antoni. Dia 20. Premi. Ciutat de Palma 2017 ha reconegut l’obra de Joan Mas i Vives, a l’apartat de literatura, amb un novel·la que conta la història del canonge arxiver Pere Josep Molinas i Torrens (1819-20) que fou acusat de satanisme, promiscuïtat i va ser desterrat a Sencelles. Dia 21. Fogueró. I torrada al pati del CEIP Can Bril organitzat per l’APIMA. Dia 27. Jornada. De feina municipalista del Partit Popular de Sencelles. A la reunió s’hi debaté sobre la gestió municipal i la tasca d’oposició amb companys del partit representants de Santa Eugènia, Santa Maria del Camí, Binissalem, Inca, Lloseta, Costitx, Montuïri, Lloret de Vistalegre i Sencelles.

Dia 31. Butlletí. De MÉS x Sencelles i Biniali criticant l’equip de govern per no haver rebaixat el rebut de l’IBI al 0,40 i

alabant l’obertura d’un expedient sancionador a bugaderies Diana pels abocaments al torrent de Solleric. Febrer Dia 1. Taller. D’arquitectura per a nins, a la Biblioteca a càrrec de Arquitectives. Dia 2. La població. Resident al municipi de Sencelles de manera oficial segons l’INE és de 3.096 persones, de les quals 1.562 són homes i 1.534 dones. Dia 3. Presentació. Del llibre “Somnis Compartits. La identitat mallorquina a debat” escrit pel senceller Joan Colom, Gabriel Mayol i Joan-Pau Jordà. Organitzat per l’OCB de Sencelles i la revista Sa Sella. Dia 4. Revetla. Del la festa de Santa Àgueda amb mamelletes, fogueró, correfoc, ballada popular, etc. Dia 5. Festa. De Santa Àgueda amb l’homenatge a la dona més major (Tonina Ramis de 103 anys) i la més jove (Dunia Díaz, nascuda el passat 15 de novembre), missa solemne i l’animat concurs de carrosses. Dia 6. Canvi. De numeració dels domicilis situats als carrers Molins (Sencelles), Ruberts (Ruberts) i al nou passatge Mn. Bartomeu Oliver. Dia 10. Presentació. Del llibre Cases i posades de Mallorca, volum II, a càrrec de Tomàs Vibot i José Villalonga en el qual hi apareix can Romanyà. Organitzat per la Fundació Bartomeu Oliver. Dia 16. Contacontes. I taller, a la Biblioteca, amb el títol El Monstre de Colores, a càrrec d’Escull Projectes Educatius. Dia 17. Reforma. De sa Plaça

que s’anuncia que serà amb la participació dels veïnats que podran proposar com voldrien que fos. Després les idees guanyadores hauran de ser incorporades pels tècnics d’urbanisme que es presentin per fer les obres. Dia 18. Plafons. Ceràmics nous, en total 3, dedicats a passatges de la vida de la Beata Francinaina que s’ajunten als altres tres que hi havia ja posats. Tam´be s’ha reconstruït el que havia estat danyat al costat del torrent de Solleric. Dia 24. Contacontes. I taller, a la Biblioteca, amb el títol El Carnaval dels Animals, a càrrec d’Escull Projectes Educatius. Dia 25. Inauguració. Dels plafons ceràmics que faltaven per completar la ruta dels 6 situats entre el Convent de la Caritat i la Caseta de Sarissal. També

s’ha arreglat el que va caure a principis de desembre. Dia 26. Concert. De Marta Elka i el grup Le Carromato, a l’església per celebrar la festa de la Beata. Dia 27. Festa. De la Beata Francinaina amb la tradicional desfilada i ofrena floral.

Primera quinzena de març Dia 1. Cursa. De Sencelles fins a la caseta de figueral de Sarissal que arriba a la cinquena edició. Enguany s’ha incorporat també la versió amb bastons de Nordic Walking. Dia 8. Qui paga mana. És el lema de la campanya de l’Ajuntament per animar als residents a participar per decidir en què dedicarà el pressuposts la regidoria de Fires, Festes i Joventut. Dia 11. Cap de setmana. A un hotel de Cala Rajada organitzat per l’entitat Pou Major.

de la cova del Camp del Bisbe que durarà quatre setmanes.

Dia 11. Diada. De patinatge organitzada pel Club de Patinatge Sencelles, al pati del CEIP de Can Bril, que arriba a la tercera edició. Dia 12. Trasllat. De l’arxiu històric i administratiu de l’Ajuntament de Sencelles des de l’edifici de can Bril fins al Centre Es Quarter.

Dia 13. Cinquena. Campanya anual c o n s e c u t i v a d’excavacions al jaciment arqueològic

Dia 14. Convocades. Les primeres jornades d’estudis locals del municipi de Sencelles que se celebraran el darrer trimestre d’enguany. Dia 15. Taller. De manualitats infantils especials per celebrar el dia del Pare, a la Biblioteca.

Restauració del retaule de Sant Antoni Durant la proppassada festa de Sant Antoni Abat es va presentar una iniciativa, original en el nostre poble, per tal de poder restaurar el retaule antic (segle XVI) d’aquest sant. Es tracta d’allò que s’anomena crowdfunding o micromecenatge i consisteix en crear un llistat de persones que, amb petites aportacions, cooperen al finançament d’un projecte com aquest. Tot i que ara, amb tots els mitjans de comunicació socials al nostre abast, s’han popularitzat molt iniciatives d’aquest tipus val a dir que no és res nou. Una de les experiències pioneres de finançament col·lectiu es va dur a terme a Catalunya l’any 1922, quan es va adquirir el quadre La Vicaria, de Marià Fortuny, per subscripció popular. A Sencelles altres empreses històriques s’han finançat de manera col·lectiva, com poden ser la construcció del monument a Sor Francinaina Cirer que s’aixeca a la Plaça de la Vila, l’adquisició de tubs per poder restaurar l’orgue barroc... La Parròquia de Sant Pere de Sencelles conserva amb molta estima una de les col·leccions més importants d’obra pictòrica sortida del taller mallorquí més prestigiós del segle XVI, el dels López o Llopis. Entre les obres que formen la col·lecció hi trobem aquest retaule dedicat a Sant Antoni Abat, de Viana o del bestiar, que ara es presenta amb la necessitat d’una restauració que, a més de retornarli la bellesa primitiva, en garanteixi la conservació. Davant això, la Fundació Mossèn Bartomeu Oliver i Amengual, d’acord amb els seus estatuts fundacionals, en promou la dita restauració i hi aporta la meitat del preu pressupost. La campanya fou molt ben rebuda pels sencellers i ben aviat començaren a entrar a la caixa els

primers microfinançaments. Els mitjans de comunicació, com ara Diari de Mallorca, Full Dominical, El Mundo, Ib3 Tv, Es Dijous d’Inca... se’n han fet ressò i han lloat la iniciativa. A hores d’ara han col·laborat unes quaranta persones.

Fundació Mossèn Bartomeu Oliver

L’objectiu final és aconseguir reunir unes 200 aportacions simbòliques de 10 euros cada una, per poder finançar la totalitat de la restauració. Les persones que vulguin re s p o n s a b i l i t z a rse d’un o varis d’aquests micro finançaments es convertiran en co patrocinadors del projecte, els seus noms seran incorporats en una llista que es col·locarà, per a la posteritat, en el revers del mateix retaule i, que també, apareixerà en el fullet que es publicarà un cop restaurada l’obra. Així mateix el col·lectiu de mecenes seran convidats a fer una visita al taller de restauració mentre el retaule sigui allà, per tal de poder conèixer de primera mà el procés que s’hi durà a terme. Les persones o entitats interessades en participar-hi podran dipositar l’aportació dels seus micro finançaments en una bústia que s’ha habilitat a propòsit a l’església parroquial, sempre dins un sobre en el que s’hi faci constar el/s nom/s dels copatrocinadors i un telèfon de contacte. Així mateix es podran fer ingressos a qualsevol dels núms. de compte corrent:

La Caixa 2100 0200009575

2430

Sa Nostra 9000005657

2040

Els pagesos, ramaders i qualsevol altre persona dedicada als oficis del camp i que tradicionalment s’han encomanat a Sant Antoni.

Banca March 0061 0093 3301 2455 0211

Les persones que estimen i volen preservar el patrimoni històric i artístic de Sencelles.

0487

Sempre fent constar el nom i un telèfon de contacte. Qui són convidats a participar en aquesta campanya? Totes les persones que tenen devoció o estima a Sant Antoni.Els antonis, antònies, tonines... que s’honoren portant el nom d’aquest sant.

Qualsevol entitat o associació cultural de Sencelles que tingui interès per col·laborar en projectes com aquest. Qualsevol entitat o associació del nostre poble que treballi en defensa i protecció dels animals.

Imatges d’ahir Martí Cirer

Avui vos presentam una foto deixada per na Francisca de can Papa que mostra residents, treballadors i membres del patronat de la Fundació Sant Francesc d’Assís, entitat que gestiona la Residència Sor Francinaina de principis dels anys 90. Aquesta fundació enguany compleix els 100 anys ja que va ser instituïda l’any 1918 amb la donació del benefactor Francesc Verd.

Ells són: Primera filera, de dalt: ?, na Francisca Fiol de can Betlem, el batle en Guillem Ferrer Ramis de na Cavallera, la mare superiora del Convent Sor Isabel, ? i en Pere Ramis de can Raspeta. Segona filera, d’enmig: el rector de la parròquia don Simó, el jutge de Pau en Joan Oliver Pastor de Son Pelea, ? i na Pura Fernández de can Garrit, Tercera filera, a primer pla: na Rosa de can Castell, ?, en Josep de can Papa, don Bartomeu Oliver Amengual de cas Capità, Sor Antònia, en Tomeu Cirer Verd de can Garrit, ? I ?. Aquesta foto ja va sortir publicada a la revista número 28 d’octubredesembre de 1992 a la pàgina 5.

Festes de Santa Ă€gueda

De tu a tu Avui entrevistam a a Manolo Gómez i Jaume Guillem Mut i Llabrés

En Manolo Gómez Jaume, té 30 anys i és fill d'en Manolo Gómez i na Maria del Carme Jaume. Va néixer a Lloseta i va venir a viure a Sencelles als 13 anys. És Llicenciat en Geografia i professor de Geografia i Història a secundària. A més, ha cursat un Màster en Planificació Territorial a Barcelona. Ha fet feina a Aula Balear i Sant Josep Obrer. Actualment com que no té feina està estudiant el Grau de Dret.

En quin moment de la teva infància et quedaries? Amb els horabaixes jugant a futbet al poliesportiu. Ens passàvem tots els caps de setmana i vacances jugant allà. Què volies ser de gran quan eres petit? S’ha acomplert? Sempre deia que volia fer feina a un banc, però després vaig canviar d’opinió. Quin tipus de música t’agrada? No m’agrada cap tipus de música en concret. Escolt cançons de molts de gèneres. Quines són les teves aficions? M’agrada llegir, mirar sèries de televisió, estar amb els meus amics i jugar a escacs. També sóc molt aficionat al futbol, sobretot al Reial Mallorca.

Confessa’ns una mania, un defecte i una virtut que tenguis. Tenc la mania de tancar totes les portes que veig obertes a casa, ja ho feia de petit. Un defecte, que sóc molt tímid i una virtut que m’agrada sempre cercar el costat positiu de tot. Què faries... Si fossis un dona? Crec que no faria res diferent. Normalment faig el que m’agrada. Si fossis ric? Em compraria una casa i intentaria obrir algun negoci al poble. Si fossis el batle? Reformaria la plaça, que actualment és més un aparcament que una plaça. També faria un camp de futbol. Un viatge. M’agradaria anar al Japó i a EUA. No podries estar un dia sense... llegir el diari. El millor invent? Internet.

Digues alguna “frase cèlebre” que hagis dit o que t’agradi “És millor tenir la boca tancada i semblar beneit, que parlar i confirmar-ho definitivament” (Groucho Marx).

No entens com hi ha gent que ...no està interessada en les notícies i en la política. Ens agradi o no són coses que afecten a les nostres vides i moltes vegades estar ben informat és una avantatge.

Quins programes de televisió mires? Alguns dels qui mir són: Salvados, Equipo de Investigación i MasterChef.

Què t’agradaria ser per un dia? President del Govern.

Ets un malalt de les sèries? Quina t’agrada més? Sí, sobretot sèries americanes. De les que fan actualment recomanaria Game of Thrones, Homeland i House of Cards.

Un fet que hagi influït en la teva personalitat? Venir a viure a Sencelles va canviar un poc la meva personalitat ja que em vaig haver d’adaptar a una nova realitat. Quin és el teu menjar preferit? Tot tipus de pasta. Un racó que t’agradi de Sencelles. Els dos pous i tots els camins que hi ha per allà. És un bon lloc per anar a passejar i tens unes bones vistes del poble. Et queixes de... la gent que és molt individualista.

Conta’m una primera vegada. La primera vegada que vaig donar una classe com a professor durant les pràctiques. Va ser a un curs de 3 d’ESO i el dia abans estava molt nerviós. Al principi et sents estrany ja que estàs acostumat a ser tu el que rep la classe i no a fer-la. Al final va anar molt bé i em va agradar molt l’experiència. No surts de ca teva sense... la cartera i el mòbil. Com et desplaces per dins el poble? Sempre a peu. D’aquestes opcions trien una: Twitter o facebook? Facebook pels amics, twitter per estar informat. Dia o Nit? Nit Vi o Pomada? Vi Platja o muntanya? Muntanya Poble o ciutat? Poble Barça o Madrid? Mallorca Carn o peix? Carn Calçons o falda? Calçons Samsung o Iphone? Samsung Quin ha estat el millor regal que t’han fet? Un viatge a Astúries i Cantàbria que em van regalar dues persones del poble que l’havien pagat i per problemes familiars no hi podien anar. Sempre has volgut... viatjar per tot el món i conèixer llocs nous. No aguant que... la gent arribi tard. Sempre he d’esperar a tothom. Practiques algun tipus d’esport? Quin? Sí, vaig a córrer i als entrenaments en grup que fa n’Andreu Sunyer. Quina és la festa que més t’agrada de Sencelles? Per què? L’Embala’t. Perquè és

una festa que he ajudat a organitzar des del principi i pens que ha canviat el concepte de festes que es tenia a Sencelles. Tots els joves s’hi senten identificats i molt orgullosos. Quins canvis faries a Sencelles? Crec que el canvi més gros que necessita el poble és de mentalitat. Hi ha poca gent implicada en organitzar i millorar el poble. Què penses de les persones majors del poble? És gent que ha viscut moltes coses durant la seva vida i de les quals se’n pot aprendre moltes coses. Quin esport prefereixes veure per televisió? Sobretot futbol, encara que també mir altres esports. Quines expectatives laborals tens? Ara mateix estic sense feina i les expectatives no són gaire bones. Probablement la meva generació és la més ben formada i la més desaprofitada de totes. A l’entrevista passada en na Victòria Garcias ens va proposar la següent pregunta: Com et veus i a on d’aquí a 10 anys? Em veig a Sencelles amb una vida un poc més estable. De totes maneres mai pots fer plans a 10 anys vista, perquè difícilment es compliran. A qui vols que faci la pròxima entrevista? Pere Llabrés Mulet Quina pregunta faries a la pròxima entrevista? Quin és el darrer llibre que has llegit?.

El 27 de febrer

Actualitat de Sencelles Guillem Zuazaga i Llabrés

Pluges

Temperatura

250

200

14  12

150  Pluges  100

10  8  6

Temperatura

4  2  0

50  0  Desembre

Desembre 16 Gener ‘17 Febrer ‘17

Gener

Tª Mit 15.58 12.98 14.48

Desembre

Febrer

Mitjana de la Tª màx

21.83 18.98 19.34

Tª màx abs. 26.8 (Dia 13) 25.3 (Dia 8) 22.6 (Dia 21)

Gener

Mitjana de la Tª min

9.32 6.98 9.62

Febrer

Tª mín abs. 5.2 (Dia 30) 3.3 (Dia 7) 5.4 (Dia 26)

L / m2 139 206 15

LITRES 2016 2015 2014 2013 2012 2011

522 373.5 475.5 632 396.5 484.5

El carro Antoni Vallés i Perelló

L’altre dia mentre mirava les carrosses que es feren el dia de Santa Àgueda, patrona de Sencelles, pensava en quan era al·lot i també teniem la curolla de disfressar-nos i com no fer una carrossa. La gran diferència és que noltros principalment les feiem amb carros. Coneixies més o manco aquells pagesos que tenien els carros baixos, eren els millors, i el mul que solia ser ximple i comportar-se quan hi havia gent i renou. Fins i tot tenc el record d’una anècdota que em contà mestre Joan Rei d’una carrossa que un any guanyà. L’amo agafà la somereta i la va fer pujar damunt el carro i ell l’estirava. El títol, com no, “senyora per un dia“. Avui que jo sàpiga de carro amb el sentit que durant segles ha tengut aquest “vehicle” a Sencelles no en queda cap. Sigui com a homenatge aquest article a un element essencial en la vida quotidiana dels nostres avantpassats: el carro.

El noste poble, com tot Mallorca temps enrera, era bàsicament agrícola i el carro en qualsevol de les seves formes i varietats, era un element imprescindible de les viles i sobretot de foravila. Era part de la feina, la festa,

les comunicacions, és a dir, no podríem entendre el d’a a dia sense ell. Aquests carros que molts de noltros hem vist circular pels carrers i camins convisqueren amb els cotxes i tractors que representen la modernitat fins que per desgràcia han desaparegut, almanco amb el sentit que han tengut durant tants de segles. Lamentablement hi ha l’extrany costum de posar-los als jardins com a element decoratiu, fins que el temps els acaba tudant. El carro ja fos estirat per un mul, una somera, un cavall o per bous eren a la vegada eina de transport i de feina. Això ens dur a tota una varietat que de manera resumida i seguint a Alcover podem clasificar en: - Carro d’escalada: el més habitual a la pagesia. És el que té dos braços i les baranes formades per balustres de fusta. - Carro de parell: és el carro reforçat que en lloc de braços té una perxa a la qual es junyen dos animals. - Carro de roda plena: és el carro de parell que tenia les rodes en forma de disc sense bréndoles. - Carro de trabuc: el que tenia la caixa giratòria i es podia trabucar per buidar-lo sense haver-lo de desenganxar. - Carro de carrera: el que tenia unes prolongacions de la caixa i que li donaven més capacitat i habitualment era per traginar palla. - Carro de mà: era petit i el solia empènyer un home sense junyir-hi una bístia. - Cabriol: carro lleuger amb capota

que era utilitzat habitualment per anar de passeig. A més si parlam de carros també cal referir-nos als oficis que hi tenien a veure: els carreters, és a dir, aquells que tenien per ofici menar carros; els fusters de carros, artesans mig fusters i mig ferrers que els construien i reparaven; els guarnimenters, els que feien els guarniments (corretges, colleres, selles, cucales, …). Com a curiositat teniu unes fotografíes de matrícules de carros del nostre poble. Veureu com la més antiga és de fusta i està en bastant mal estat, és de 1926 i té el número 485 (imaginau si n’hi havia de molts!). Les altres tres són de metall i són de 1934, 1955 i la més moderna de 1970.

Acab amb una cançó tradicional: “Per a tots va morir enclavat; que més volies que fes?, o volies que et dugués al cel amb carro envelat?.

En memòria Margerita Zuazaga Vich

Avui, 14 de febrer, a les primers clarors del dia ens ha deixat el nostre cosí Lluís de Ca’n Pou, fill de Jordi Zuazaga i de Maria Carbonell, de profundes arrels sencelleres. Els tios varen tenir 5 fills i ell era el major. Feia el nom del nostre padrí Luis Eulogio, nascut a ses Vascongades. En Lluís era de caràcter sencillíssim, servicient amb tothom i que sempre li podies demanar algun favor. Mai va ser del trui i sempre volia passar desapercebut; molt treballador i amant de tota casta d’animals, sempre n’hi havia a sa seva “tanca”. Així era ell.

Molt estimat pels seus germans Toni, Catalina i Margalida, i tota la seva família. Estimava molt el seu poble i n’estava ben orgullós de ser senceller. Jo li guanyava de 7 anys i quan passava els estius a Sencelles, me tenia una gran estima, com a una germana major. És per això que he volgut escriure aquestes paraules a la seva memòria.

Una part del nostre patrimoni que es va perdre: la capelleta de Sant Sebastià, en el Cap d’Avall Jordi Llabrés i Sans

La civilització romana considerava molt important que la llar, o sigui el lloc de convivència familiar i també el seu entorn, estiguessin protegits per divinitats anomenades Lares. Així es trobaven al voltant de les cases, Lares Viales que protegien els carrers i els camins i Lares Compitales que eren la vigia sagrada de les cruïlles. La difusió del cristianisme, després de l’Edicte Constantinià o de Milà (any 313), va estendre considerablement, un cop substituïts els símbols, el costum de sacralitzar aquests llocs que tenien una certa significació, però que per la se la seva pròpia entitat, no mereixien esser considerats com a indrets sagrats. Així a Mallorca, per no anar més enfora, trobem una geografia curulla d’ermites i santuaris que coronen un nombre important de puigs; un enfilall llarg, quasi interminable, de creus de terme que vigilen les partions entre municipis o les entrades de les nostres poblacions; relleus amb l’anagrama del Nom de Jesús, o de la Mare de Déu, o de la Creu redemptora, o dels Sagrats Cors que protegeixen els portals de les nostres coses i les capelletes de carrer, tan nombroses per exemple en el

centre històric de Palma (Mare de Déu del Carme, l’Immaculada, Verge de la Salut, Ecce-Homo, Sant Vicenç Ferrer, Sant Miquel, Sant Antoni, Sant Cristòfol, sants Sebastià, Roc i Nicolau de Tolentí, Sant Alonso, etc.) I també als pobles de la Part Forana. A Inca, Sant Sebastià en el carrer del mateix nom, a Alaró la de la Mare de Déu del Refugi amb els sants locals Guillem Cabrit i Guillem Bassa a la plaça del barri de Los Damunt, i una altre dedicada al Beat Ramon Llull a l’hostejaria del Castell d’Alaró. A Bunyola la Puríssima al cap damunt del portal forà de la rectoria. A Sa Pobla dues de Sant Antoni i una altre amb aquest sant a Son Servera. En el popular carrer de Sa Lluna de Sóller, una de Sant Sebastià i una dedicada al Sant Crist. A Alcúdia una capelleta de Sant Sebastià dona nom a una de les tres portes de les seves murades medievals. A Llucmajor, en el carrer Font, una amb una figura de la Mare de Déu. A Manacor n’hem vista una amb un Calvari i una altre amb Sant Francesc de Paula. I així podríem seguir la relació. Alguna d’aquestes encara conserven la seva festa particular i ben tradicional, com és el cas de la de Sant Sebastià d’Inca, quan el seu veïnatge la vetlla de la seva diada es reuneix entorn seu per cantar el rosari amb una melodia peculiar i hi encenen un fogueró. Fets com aquests son fefaents de que les nostres places i carrers aglutinen la comunitat. Sembla que les capelletes més antigues que podríem trobar siguin del segle XVI, i així no és arriscat pensar que l’aparició d’aquestes sigui una de les conseqüències del Concili de Trento que tant va treballar per impulsar la devoció

als sants i a la Mare de Déu en tota la cristiandat. La titularitat de totes les capelles demostren les devocions predilectes dels nostres avantpassats. La majoria foren un encàrrec particular dels propis veïns, però en molts de casos també s’hi descobreix la protecció de confraries, obreries i, en el cas de Ciutat fins i tot, dels Jurats del Regne o de la Universitat (s’entengui, l’Ajuntament). Totes ens parlen de fets concrets, circumstàncies o inquietuds del poble, d’agrupacions o dels mateixos gremis. Totes les capelletes que hom pugui trobar arreu, més que un símbol decoratiu, son un autèntic testimoni dels temps antics i una declaració pública, com ja hem dit, de les devocions dels nostres avantpassats. Ells tenien tota la seva confiança posada en la Mare de Déu i en els sants i aquests complien la funció d’intercedir davant Déu a favor del poble fidel. En aquest sentit cada capelleta urbana es constitueix com la presència continuada de les figures sagrades enmig del col·lectiu, és a dir, son les devocions que surten de l’església a petició de la gent per romandre a prop d’ells. A Sencelles sabem que han existit algunes capelletes de carrer; una situada en el carrer Major dedicada a la Puríssim que, com la que parlarem avui, els nostres majors no van saber conservar. I dues més que vam beneir just l’any passat i que estan dedicades a la Patrona Santa Àgueda i al Beat Ramon Llull. La més antiga la trobaríem en el carrer d’Antoni Maura, altre temps, també, conegut amb els noms del Mercat, del Cap d’Avall o de les Casetes, just on ara hi ha l’actual central de Telefònica, és a dir a la casa que hi ha entre l’apotecaria i Can Llabrés. Era una petita construcció adossada al frontis i d’estil renaixement, a cada banda de la fornícula tenia unes columnetes d’aquest

gust, que encara hem pogut veure a algunes fotografies antigues preses en el començament del carrer. El testimoni oral que recollirem de madò Antonia Placa Cantarelles, sa beata Estrella (escric aquest mots des de l’autèntic record i enyorança), ens diu que la capella estava dedicada als sants Sebastià, Roc i Antoni Abad. Tot indica que seria obra del segle XVII. De fet, documentació històrica d’aquella època que hem pogut consultar és molt clara a l’hora d’afirmar que els sencellers tenien, per ordre de preferència, devoció a Nostra Dona, a Santa Àgueda, Sant Sebastià, Sant Roc, Sant Antoni Abad i els sants metges Cosme i Damià. A Mallorca la devoció als sants Sebastià i Roc es va popularitzar amb molta força, car els feren intercessors davant els estralls de la pesta. Dels dos, Sant Sebastià sempre va anar al davant i pel que sembla era el que estava enmig, o sigui presidia, aquesta desapareguda capelleta de Sencelles. Va patir martiri en l’època de les persecucions, el martirologi el situa en l’any 288 i 290 de la nostra era, sota el govern de l’Emperador Dioclecià. Les seves despulles reposen a les catacumbes de la Via Appia. Segons G. Valero, J. Bueno i B. Font, autors del llibre Les Festes de Palma. Història, tradició i vigència, “conta la llegenda àuria (narració de les vides dels sants amb profusió de fabulacions de religiositat popular) que Sebastià era un militar romà, capità de la guàrdia imperial. Convertit al

cristianisme, fou condemnat a mort per predicar la nova religió dins l’exèrcit. Un pelotó d’arquers mauritans el foradaren a cops de fletxa... Un documentadíssim Joan B. Binimelis ens aclareix un altre punt: el de Sant Sebastià com a advocat contra la pesta. El nostre cronista ens diu que devers l’any 680, el papa Agató erigí un altar a la basílica del sant, a Roma, vora les catacumbes, per detenir una terrible epidèmia de pesta”. La rogativa resultà eficaç i el remei no tardà en arribar; de llavors ençà ha estat considerat l’advocat contra la pesta. Amb la Conquesta de 1229 la seva devoció va arrelar a Mallorca i prengué forta embranzida dins la Ciutat. La nostra illa per estar situada de vies de gran importància mercantívola entre el Nord d’Àfrica i la Mediterrània Oriental, queda a mercè de tot tipus de contagis en temps de pesta. De mica en mica la confiança dels mallorquins envers aquest sant va anar creixent, així com el seu culte, les cerimònies i les festes que s’hi relacionaven. “A mitjan segle XV, a la Seu de Mallorca, ja hi havia un altar dedicat a aquest sant, i s’hi conservava un reliquiari que tenia “un trosset de costella e un ferro de la sageta”... Entre els anys 1522 i 1523, al final de la revolta de les Germanies, aparegué la pesta a Mallorca. Enmig de l’epidèmia arribà a ciutat, fugint dels turcs, un prevere de l’illa de Rodes anomenat Manuel Suriavisqui (ardiaca de l’església de Sant Joan Coladie) que portava, al seu vaixell, una relíquia del sant”. Concretament l’os d’un dels dos braços del màrtir. A l’hora de tornar-se a embarcar, es va desencadenar un fort temporal que no va amainar fins que es decidí que la relíquia romangués a Mallorca.

Moltes serien les proves de la devoció encesa dels mallorquins per aquest sant. Per centrar-nos en una, direm que en els transcurs del temps va comptar amb diverses capelletes repartides por

tot l’ampla i llarg de Palma antiga, o “intra muros”. Joan Muntaner i Bujosa l’any 1946, n’enumera algunes que situaríem en el carrer Apuntadors, en el barri del Sitjar, en el carrer del Mar, en el carrer de la Ferraria (compartida amb altres sants, Antoni, Cristòfol i Ramon Llull), en el carrer de can Salas, a l’antiga illeta coneguda amb el nom de Sant Cristofolet, en el carrer de la Vidriera, a l’antiga Porta de Santa Catalina i en el carrer de Sant Sebastià, just en el punt en que se topa amb el de Sant Roc. Aquesta darrera és l’única que avui es conserva i que ja hem mencionat abans. Capelleta dedicada a Sant Sebastià, Sant Roc i Sant Nicolau de Tolentí, “los tres invocados conjuntamente contra las epidemias por los jurados a partir de la peste de 1652”. Penso que el llenç que presidiria la nostra capelleta desapareguda de Sencelles podria ser molt semblant a aquest de la de Palma. No més canviaríem Sant Nicolau per Sant Antoni. Els tres sants d’aquí han estat molt populars, a casa nostra, al llarg de tots els temps i, crec, que la seva presència en el carrer del Cap d’Avall, del Mercat, de les Casetes o d’Antoni Maura sembla més que justificada. Hem de pensar que aquest carrer, juntament amb el del Cap d’Amunt, Major o de Sor Francinaina, constitueixen la via més principal de Sencelles, la que travessa la Vila d’un extrem a l’altre i la que tant serveix per entrar-hi com per sortir-ne. Aquí, durant l’Edat Mitjana i just en el lloc on antigament es situava la capelleta hi havia un hostal amb unes importants cavallerisses per hostejar-s’hi la gent de fora poble que venia a Sencelles per, principalment, afers de comerç. Per tant, al lloc podríem considerarlo un tant vulnerable davant el tema de possibles infeccions. Per altre banda, la presència de Sant Antoni vendria justificada per esser ell l’advocat de tota casta de

bestiar. Un temps, encara no gaire llunyà, era molt habitual col·locar estampes o imatges del sant Abad de Vianna, protector dels animals, als estables, païsses, solls, sestadors, etc. I a tot això cal afegir que per la festa del sant aquest carrer es feia bo. La nit anterior davant la capella s’hi encenia un fester, que encara guarden a Can Pansa amb la creu de Sant Antoni o Tau, de ferro. I el dia principal hi havia gresca de la bona tot el capvespre. Just després de dinar s’hi celebraven “Sa Qualcada” i les beneïdes... temes que deixarem per tractar en altres ocasions. Tots tres sants, Sebastià, Roc i Antoni, tenen a Sencelles aprovada de ben antic una forta devoció. En el famós inventari de 1482, el més antic que tenim dels bens de la nostra església parroquial, veiem com a la capella de Sant Francesc s’hi guardava “un tauris en lo dit altar on es la Pietat, ab Sent Anthoni de Vianes i Sent Anthoni de Padua”. Probablement aquesta partida fa referència a un pal·li d’altar fet amb tela anomenada tauris per esser procedent de la ciutat persa del mateix nom. A un altre inventari de 1556 trobem un pal·li que era de tela blanca, o sigui reservat per les festes i solemnitats, que duia pintades les figures de la Visitació de la Mare de Déu, Sant Francesc, Sant Sebastià i Sant Roc.

Empezaron las defunciones en la misma torre, y de allí se extendió la peste a Soller, la ciudad, Alaró, Inca, Petra, Sineu… estuvo en su apogeo en los meses de Julio, Agosto y Setiembre… Destinaronse a lazaretos en esta época varios edificios de el Rafal de Son Hugo, el del Sacrista Zaforteza, las casas del Arcediano del mismo apellido, las del rafal Son Pardo, el fuerte del Camp Pelat, donde se construyeron muchos cobertizos, el convento de Itria y el de Jesús. La comunicación entre la ciudad y los pueblos se interrumpió… Empezó a declinar la epidemia en el mes de Octubre y en Diciembre ya se abrieron las puertas y el tráfico en el interior de la Isla… Habilítose un cementerio extramuros, detrás del Convento de Jesús para enterrar a los apestados… otro para los eclesiásticos víctimas de la peste, junto a la Iglesia de San Magín, extra-muros…” Aquella tristíssima calamitat feu la seva entrada a Sencelles i sen portà la vida de 28 persones del nostre poble, entre adults i infants. Una vegada acabada la pesta el Consell de la Universitat de Sencelles es va reunir, i els nostres antics jurats van: “acordà i obligà a celebrar la festa colenda de Sant Sebastià i dijuni el disabte”.

L’any 1643 Sant Sebastià fou declarat patró de la Ciutat de Mallorca i les milícies de la Part Forana l’adoptaren com a protector a l’hora de defensar les viles, fiats per la professió militar que la llegenda àuria atribueix al sant màrtir. Amb l’arribada de l’any 1652, entrà de bell nou la pesta a Mallorca: “Febrero. Llegó a la torre picada de la villa de Sóller una barca con tres hombres y telas de Cataluña, los cuales trajeron a la isla el contágio que reinaba en la península.

El projecte Activa’t Sencelles Cristina Romero

La Biblioteca Municipal de Sencelles, amb els anys, s’ha anat constituint com un espai de referència per a molts de nins/es, joves i adults del municipi. Dins aquest espai s’han duit a terme una gran diversitat d’activitats lúdiques, culturals i formatives per a totes les edats. I n’estem molt contents... la veritat! No obstant això, mentre la biblioteca anava guanyant protagonisme, el Casal de Joves anava perdent-ne… i no ha estat per manca de ganes, sinó per manca de temps, personal i/o suport econòmic. Però, després de varis intents i algunes accions puntuals, des de l’Àrea de Joventut hem mogut cel i terra per aconseguir finançament per a reactivar el Casal de Joves, i gràcies a tots els esforços invertits, ja podem dir que ho hem aconseguit! Així doncs, a partir del mes de març el Casal de Joves reiniciarà la seva activitat, lentament, per tal de tornar arrencar amb força un nou projecte: l’Activa’t Sencelles. Aquest projecte, en el marc del Programa SOIB Jove co-finançat per Fons Social Europeu, possibilita la contractació d’un/a dinamitzador/a durant 9 mesos, el que supossarà una empenta a l’àrea i una alenada d’aire fresc per a tots/es. Aquesta persona nova serà l’encarregada d’ajudar la dinamitzadora de la Biblioteca i, per altra banda, l’encarregada de promoure i crear un programa d’oci i temps lliure més flexible i dinàmic a ulls dels nostres joves, com a responsable del Casal de Joves.

Algunes de les activitats poden ser: manualitats, sortides culturals, celebracions de diades especials (carnestoltes, Sant Jordi, setmana cultural, diada jove, acampades, ...). També participaria amb l’organització de sessions i tallers relacionats amb la promoció d’hàbits saludables, sexualitat, consum de drogues, gestió del conflicte, etcètera, més enfocats a un públic adolescent. I pel que fa a activitats per adults, es promourien més activitats relacionades amb la salut (xerrades, tallers i fòrums, cursos) i l’alfabetització digital (aprendre a gestionar Internet, xarxes socials, mòbils, ...), entre d’altres. Però això no és tot. El que manca, a partir d’ara, és escoltar la veu dels joves (que en seran els principals protagonistes), i la veu dels pares i mares (què també haurien de poder decidir). Ara, la idea és escoltar què necessiten, quines coses els agradarien fer, quines són les seves motivacions i interessos... i per altra banda, ser ben conscients de les possibilitats reals existents. Ara és hora de crear, de proposar, de participar i donar la vostra opinió. És hora de demanar-vos quines són les vostres necessitats, què voldríeu fer, en què voldríeu dedicar el vostre temps lliure i per què... Si es pensa fredament, es tracta d’un procés de reflexió gratuït i obert a tothom. Un procés que pot oferir-vos la possibilitat de decidir què es fa. Si ja ho heu pensat i ens sabeu dir la vostra. Ara és l’hora. Vos convidam a enviar-nos les vostres idees, propostes, queixes constructives, ... a l’adreça de correu electrònic: jovesdesencelles@hotmail.com, a través del nostre compte de Facebook, o també podeu veniu directament al Casal de Joves i parlar-ne amb nosaltres.

Record que uns quants d’anys, en època des PP, durant es foguerons de Santa Àgueda varen sortir dos dimonis des de la Sala i crec recordar i ja fa molts d’anys que no s’han tornar a veure.... han perdut ses màscares dimoni o qualcú les se va quedar... (pagant noltros... com sempre?) Trob que ara que pareix que per devers la Sala hi torna haver gastera mos podrien fer un parc d’aquests amb jocs. Però no per nins, sinó per sa tercera edat amb aquests aparatos per fer gimnàsi adaptada a sa nostra edat... Trob que sa idea de fer un mercat artesanal en dissabte de matí va ser molt encertat però es resultat ha estat com vestir un sant, per desvestir-ne un altre. Ho dic perquè es mercat des dimecres cada vegada és més magre i més desangelat... no fa gens de comprera! L’hem de deixar perdre? Canvi d’imatges Trob que ara que per devers la Sala tenim tan de personal d’imatge, de fotos, d’escrits, de pàgines d’Internet, de comunicats de premsa... podrien aprofitar sa Tia Xiroia, la parròqui, sa Fundació o ses Monges per contractar-los i canviar una mica s’imatge des suvenirs que sempre surten de Sencelles. No surtin d’allà mateix mai.... una mica de cosa moderna també estaria bé, i a més, ara que hi ha tant de turistes per la vila!

Sa Campana

notícies fresques En Barramot

una brigada que no mos la mereixem! I si no ho creis, en Toni Cabana en va fer un retrato! Mal ambient Per devers es carres des molins hi ha un poc de mal ambient. Cada vegada hi ha penjats més lletreros amb insults, còpis de diaris retaiats amb notícis ben rares, un veïnat que té sa carrera plena de papers plastificats amb advertèncis... no sé on arribarem a parar! Lletreros privats a tutiplén

Plafó d’anuncis

Ja ho vaig dir que amb so tema des indicadors de sa farmàcia hi hauria problemes.... ara si cada negoci des poble i alrededores vol posar un lletrero a cada cap de cantó... ja ha començat sa invasió i s’imitació...

Se veu que el retrato que li feren a aquest plafó no va quedar massa afavorit i no ho varen inaugurar. Que ho deixin així, com veis algú ja li ha trobat un altre ús.

Abres que rebroten Hi ha hagut un miracle a Sencelles i jo trob que si en feia falta un per ferla santa ja poden anar a investigarho. Resulta que después de 12 anys mort, un abre de s’entrada des poble... ha rebrotat! Sa nostra brigada 12 anys fent es ronsers i resulta que la saben ben llarga... sabien que rebrotaria.... si tenim