Issuu

Centre Cultural de Sencelles_Número 148_Juny / setembre 2016_4 €

Enhorabona campió Jordi Artigues Jaume Perelló: Premi Premsa Forana La petjada de Ramon Llull a Sencelles L’Embala’t se’n fot de la sequera

Davantals, bosses de mà (fabricades per l’empresa Bird of the Moon o per na Pilar López de Palma), moneders, estovalles de taula i d’individuals (duites des de Puigpunyent per na Maria Antònia Ribes), joies (dissenyades per na Carmen Oropesa de Montuïri), espardenyes, baveralls fets a Ruberts, kits de platja, cortines, entapissats... Sense cap dubte, la roba de llengües està de moda i així es va demostrar a la darrera fira de Sencelles. L’única cosa que no podíeu comprar era el curro que donava a tastar les confitures. Ara que, ja ens perdonareu si consideram que la cosa més original no va esser cap d’aquests objectes. Ni tan sols el curro. Va esser el formatge de vaca... amb Coca-Cola!.

Enhorabona campió! L’any 2016 s’ha convertit en un any inoblidable per a un petit senceller. En Jordi Artigues ha començat enguany la seva carrera com a ciclista, i la veritat no li ha anat gens malament. Després de provar diferents esports inclòs el futbol, en Jordi per ara s’ha decantat cap a la bicicleta i pot dir orgullosament que des del mes d’abril, entre altres coses, és el darrer campió de Mallorca alevin. Durant tots aquests mesos pobles com Ariany, Moscari, Sa Pobla, Muro, Colònia de Sant Jordi, Sóller i molts d’altres han pogut gaudir de les carreres ciclistes a nivell popular i on ha destacat aquest jove senceller aconseguint quedar gairebé sempre entre els tres primers de la seva categoria.

que se sent molt orgullosa de tenir un membre tant jove i tant avançat, que esperam seguesqui per aquest camí i no se desvii ni un tubular i any rera any vagi augmentant el seu prestigi i sobre tot disfruti de la bicicleta. El ciclisme és un dels esports més durs, és un esport individual que requereix molt de sacrifici per arribar a agafar el nivell òptim per arribar als objectius marcats durant tota una temporada. Enhorabona Jordi. Desitjam molts d’èxits i reconeixements que no s’han de fer ara sinó que el temps dirà quan toca.

Ell dur l’ADN de la bicilceta a la sang ja que el seu pare en Toni Artigues també va ser un excel·lent ciclista en la seva juventud i ara és el president de la Penya Cicilsta Sencelles i podeu estar segurs que el seu fill té un bon mirall a on reflexar-se. Deixau que la Penya Ciclista Sencelles tregui pit i vos digui

Redacció: Joan Florit i Horrach Jordi Llabrés i Sans Guillem Mut i Llabrés Maria Vich i Cirer Col·laboradors: Associació Premsa Forana Mca. Joan Bover i Serra En Barramot Martí Cirer Joan Miquel Chacón i Nicolau Penya Ciclista Sencelles Antoni Ribas i Llull Antoni Vallés i Perelló Guillem Zuazaga i Llabrés

Edita: Centre Cultural de Sencelles Impressió: Gràfiques Rubines, Binissalem

Amb la col·laboració de:

Coberta: T (Foto . Contraportada: Cossiols a les finestres. (Joan Bover i Serra). Depòsit legal: PM-400-89 Els articles d’aquesta revista expressen únicament l’opinió dels propis autors.

3 REVISTA SA SELLA sasella@hotmail.com C/. A. Llabrés Mudoi, 18 07140 Sencelles (Mallorca)

Noticiari Agència de Selleters

Segona quinzena maig Dia 16. Firó. Amb possibilitat per fer les darreres compres de la fira o assistir a diversos actes com la conferència sobre el context i la situació del poble Kurd, organitzat pel Banc de Temps. Dia 17. Conferència. De la Universitat Oberta per a Majors (UOM) amb el títol “Menjar sa per dormir bé” a càrrec d’Antoni Gamundí del Departament de Biologia. Dia 20. Cap de setmana. A Menorca, organitzat per l’Associació Pou Major.

Dia 21. Any Llull. A Sencelles amb una visita cultural guiada per Tomàs Vibot a diversos llocs lul·lians de Palma. Hi foto i g+ Dia 24. Conferència. De la Universitat Oberta per a Majors (UOM) amb el títol “Les festes antigues, tradició i llegenda” a càrrec de Gabriel Janer Manila del Departament de Pedagogia i Didàctiques Específiques. Dia 26. Taller. De manualitats amb material reciclat, a la Biblioteca. Dia 30. Patinatge. Cloenda de les activitats esportives del Consell de Mallorca amb una diada amb patinatge. Hi ha quatre fotos Dia 31. Conferència. De la Universitat Oberta per a Majors (UOM) amb el títol “El que s’ha de saber de les herències” a càrrec de José Ángel Torres del Departament de Dret Privat. Juny

Dia 21. Wine days. A Biniali organitzats per la Denominació d’origen dels vins BinissalemMallorca amb una fira del vi i una exposició d’acrílics de na Gina Mayrata.

Dia 2. Plenari. De l’ajuntament on s’aprovà una moció de MÉS demanant la localització, la senyalització i l’exhumació de la fossa comuna del cementeri de Sencelles on hi enterrades víctimes assassinades durant la guerra civil i el franquisme. Dia 3. Fira. De Biniali centrada en la temàtica dels jocs populars. Enguany ha deixat de ser en diumenge per passar a ser nocturna de dissabte vespre. Dia 3. Taller. De fer parets mitgeres amb l’associació Més Que Pedra a la finca de la cova del Camp del Bisbe.

Dia 4. Diada. De patinatge amb el segon festival d’estiu al pati del CEIP can Bril. Dia 4. Fira. A Biniali amb actes divendres i dissabte. La fira va passar a ser de dissabte vespre en lloc de diumenge matí. També es

feu la consulta popular, amb una participació de 99 persones, sobre on s’ha d’instal·lar el parc infantil que serà a la plaça de Sant Ferran (68 vots), plaça de la Puríssima (24), carrer de l’Estrella (6) i en blanc(1). Dia 6. Piscina. Municipal va quedar oberta en horari de 10h a 14h i de 16h a 20h de dilluns a divendres i de 11h a 20h el caps de setmana. Dia 6. Maria Antònia Oliver. L’escriptora de Biniali va rebre, en un homenatge al Palau de la Música Catalana, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes que atorga cada any l’entitat Òmnium Cultural.

Dia 11. Presentació. De la candidatura de Sobirania per a les Illes SI a la placeta de l’Obra amb la presència de Cristòfol Soler i Jaume Sastre. Dia 17. Homenatge. Al CEIP de can Bril a l’antic professor i director Ramon Codony que es va jubilar el passat mes d’abril. Dia 18. Final de curs. Al CEIP de can Bril amb una festa organitzada per l’APIMA que comptà amb l’actuació de Maria Bimbolles, castells inflables, festa de l’escuma, gala de tarda amb el grup Chilldhood, etc. Dia 18. Sopar d’estiu. De MES per Sencelles i Biniali per explicar la feina feta durant el primer any

de feina a l’oposició del consistori. L’acte comptà amb la presència de Toni Verger, candidat a la llista de Units Podem Més. Dia 18. Taller. De fer parets mitgeres amb l’associació Més Que Pedra a la finca de la cova del Camp del Bisbe. Dia 19. Míting. Del PP al poliesportiu amb la presència de Gabriel Cañellas i la candidata Teresa Palmer. Dia 23. Revetla. De Sant Joan a Sonarrossa amb sopar popular a base de trempó, amb ballada i rifa. Dia 25. Assemblea. General dels redactors de Sa Sella per programar el futur de la publicació i analitzarne el passat

de Sencelles, amb música i un homenatge a l’historiador Gaspar Valero, l’escriptora Maria Antònia Oliver i el professor Joan Miralles. L’acte va ser amenitzat per músics de s’Estol des Gerricó i una lectura de poemes. Dia 8. Exposició. De Llorenç Gual a can Grau organitzat per Sencelles Difusió Cultural fins al 28 de juliol. recent. Es farà un apartat especial al proper número per tractar del tema de can Garrover. Dia 25. Sopar. A la plaça de Sencelles a benefici de les obres que es duen a terme al temple parroquial en motiu de les festes del titular, Sant Pere. Dia 26. Ballada. De final de curs de l’escola de l’agrupació Es Jonc amb actuació a la plaça amb els sons de Qanarusa. Dia 26. Eleccions. Resultats al municipi per al Congrés amb una participació del 67,5%: PP 488 vots (33%), Units Podem Més 433 (29%), PSOE 284 (19%), Ciutadans 190 (12%) Sobirania 45 (3%). Hi ha fotos Juliol Dia 2. Celebració. Del fi de curs del grup excursionista Segall als jardins de can Malagana

Dia 9. Excursió. A la platja de s’Amarador organitzat per l’associació Pou Major. Dia 10. Festes. De Sant Cristòfol a Biniali, amb sopar a la fresca, revetles, correfoc, premis, beneïdes de cotxes, etc. També hi va haver un intent de linxament degut a l’aglomeració de gent. Dia 11. Detingut. Per pederàstia un pare que enregistrava la seva filla petita i les seves amiguetes a la piscina d’una casa de Sencelles. Dia 15. Noces. Sonades a la

parròquia de Sencelles de la família Maroto (can Puixot de Cascanar) amb una ballada a la plaça per part d’Es Jonc. Dia 16. El Carme. Festa major d’estiu a Ruberts amb sopar i ballada popular amb l’actuació de l’agrupació Terra Roja. Dia 27. Borsí. De feina constituït per a cobrir vacants a la plaça de netejador de les instal·lacions municipals. Agost Dia 4. Homenatge. A na Francisca Campaner de part de la Sala per celebrar els seus 25 anys de funcionària a la casa. Hi ha dues fotos Dia 8. Truc. En el marc de les festes de Sencelles, organitzat per Sa Sella amb en Joan Bennassar i en Manolo Gómez com a guanyadors. Dia 9. Trempó. Per al sopar popular multitudinari (per a 400 persones) organitzat pels Quintos 1998 a les festes. Dia 9. Fora asfalt. Als camins és el que proposa la coalició MES davant la pretensió de l’equip de govern d’asfaltar el camí dels Puputs a Biniali per 40.000 euros.

Dia 10. Excursió. En bicicleta pels jaciments arqueològics de la ruta de Sencelles i Costitx. Dia 10. Presentació. Del nou disc

Oci i Més i amb la col·laboració de l’Ajuntament a fins a dia 26 a La Victòria de la badia d’Alcúdia. Dia 27. Cascanar. En festa per celebrar Sant Bartomeu amb sopar i música a càrrec del Duo Cabana a la placeta del camí de can Florit.

de Marcel Cranc “La Vertadera Història - Cases de Sucre” amb un concert al pati de les antigues escoles de can Bril.

Dia 31. Caiac. Vela, windsurf, paddel surf i més activitats aquàtiques d’aventura a la platja d’Alcúdia per a joves organitzades per l’ajuntament de Sencelles. Primera quinzena setembre Dia 5. Donació. De sang al Centre Sanitari Sor Miquela amb el desplaçament de la unitat mòbil del Banc de Sang i Teixits de les Balears. Dia 8. Full informatiu. Número 3 de Més per Sencelles i Biniali on es fa un repàs de l’any que fa que estan a l’oposició. Critiquen el projecte d’asfaltat del camí dels Puputs, s’adjudiquen el mèrit del canvi de nom de la plaça, etc. Dia 9. Exposició. Sobre Ramon Llull amb tres temàtiques diferents al Casal de Can Grau.

Dia 12. Conferència. De l’investigador senceller Jordi Llabrés a la Misericòrdia de Palma sobre el tema “Llums i ombres dels muntatges dels llits marians de la Dormició”. Dia 13. Sopar. De carrer a la via Escultor Llabrés Mudoi amb actuacions musicals i molt bon ambient internacional.

Dia 15. Mare de Déu d’Agost. Amb ball de l’Oferta, llits de la Dormició, refresc i festa gran de Sencelles. Dia 22. Campament. D’estiu organitzat per

Dia 10. Sopar. D’estiu de l’associació Pou Major a la plaça de les Escoles per donar inici al seu programa d’activitats anuals. Dia 12. Maria Antònia Oliver. L’escriptora resident a Biniali va rebre la Medalla d’Or del Consell de Mallorca.

Coses d’en Martí Les biblioteques perdudes d’Alexandria (Egipte)

part per sa que s’havia cremat a s’incendi de l’any 51.

Abans de s’era cristiana, set-cent mil des llibres més valuosos escrits en pergamí, papir, vitel·la amb cera i també en tauletes de pedra, fang cuit i fusta s’havien recollit de totes parts del món antic i s’emmagatzemaven a Alexandria, en edificis preparats especialment per a aquesta finalitat.

En aquest respecte, H.P. Blavatsky, en es seu “Isis sense vel” escrigué que: “Diuen (es rabins de Palestina i es savis) que contràriament a que se sol creure, no varen ser destruïts tots es rotllos ni es manuscrits que segons sa història, varen ser cremats per Cèsar, la torba cristiana l’any 389 ni es general àrab Amru; per contra, sa història que relaten és sa següent: quan l’any 51 abans de Crist es disputaven el tron Cleòpatra i es seu germà Ptolomeu Dionisi, s’estaven fent reparacions a sa Bruckion, que contenia més de set-cents mil rotllos embolicats en fusta i pergamí ignífug, i bona part des manuscrits originals considerats es més valuosos i que no estaven repetits, es guardaven a sa casa d’un dels bibliotecaris. (...)”

Aquell depòsit magnífic de coneixements va ser destruït per tres incendis successius. Ses parts que se salvaren de sa conflagració iniciada per Cèsar per destruir sa flota ancorada a port varen ser destruïdes per devers l’any 389 pes musulmans i cristians en obediència a s’edicte de Teodosi que havia ordenat destruir es Sarapeum, un edifici consagrar a Serapis, on s’hi conservaven els volums. Se suposa que aquella conflagració destruí sa biblioteca que Marc Antoni havia regalat a Cleòpatra per compensar-la en

Transcorregueren vàries hores entre s’incendi de sa flota, que començà per ordre del Cèsar, i el moment que es calà foc es primer edifici proper des port i “es bibliotecaris, amb ajuda de diversos centenars d’esclaus pertanyents as museu, aconseguiren salvar es rotllos més valuosos”. És molt probable que es llibres que se salvaren estiguin enterrats a Egipte o a l’Índia i, fins que siguin descoberts, el món modern haurà de seguir immers a sa ignorància sobre moltes grans veritats filosòfiques i místiques. El món antic coneixia millor aquelles baules perdudes: sa continuïtat des misteris pagans en es cristianisme.

Martí Cirer

Diada de Premsa Forana a Felanitx Associació de Premsa Forana de Mallorca

El dissabte dia 11 de juny es realitzà a Felanitx la diada de Premsa Forana de Mallorca, amb la participació de 20 publicacions associades i amb l’assistència de 42 persones.

de l’Ajuntament, l’església de Sant Miquel i l’Estació Enològica.

Els amfitrions foren els representants del setmanari Felanitx, de l’OCB local, amb n’Antoni Vicens i Gori Vicens al capdavant, que junt a la junta de Premsa Forana, organitzaren la trobada de revistes dels nostres pobles.

A les 12,15 hores es realitzà l’assemblea general ordinària, a l’auditori del Conservatori Professional de Música i Escola de Música i Dansa, amb la presència de 20 publicacions associades, a on es donà compte dels informes de presidència i tresoreria per part de la junta directiva. Seguidament es lliuraren els XVII premis periodístics Premsa Forana, en els quals hi ha col·laborat la direcció general de Política Lingüística del Govern Balear. Finalment Tomeu Martí, de Ona Mediterrània, feu un breu parlament, proposant una col·laboració periodística a les nostres revistes tant en paper com digitals.

A les 10,15 hores el batle de Felanitx, Joan Xamena, junt al regidor de Cultura, Xisco Duarte, donà la benvinguda als assistents, en la sala de plens, obsequiant a l’Associació una litografia de l’artista local, Andreu Maimó, amb el lema: Felanitx, ciutat del vi i la cultura. La historiadora de l’Art, Amàlia Salas, feu una visita guiada, a on es visità la presó antiga als soterranis

Hi hagué una pausa per a berenar a la Casa de Cultura, convidats per l’Ajuntament.

El setmanari Felanitx obsequià a tots els presents una botella de vi de la terra. Francina Armengol, presidenta del Govern Balear, presidí el dinar de germanor El setmanari Felanitx posà a la disposició dels assistents, un autocar per al trasllat cap a Portocolom, a on es feu el dinar de companyonia al restaurant Es Retorn. Hi foren presents, la presidenta del Govern, Francina Armengol, junt al vicepresident del Consell, Francesc Miralles, i el batle de Felanitx, Joan Xamena, junt al regidor de Cultura, Xisco Duarte. Un dinar amb 44 persones, a on hi fou present IB3 que en feu un reportatge, entrevistant els polítics i organitzadors de la diada. A les 17 hores conclogué la diada i es retornà a Felanitx en autocar.

Entrega dels XVII premis periodistics de Premsa Forana de Mallorca Felanitx 11 de juny de 2016 Aquests premis han tingut una col·laboració de la Direcció General de Política Lingüística de la Conselleria de Transparència, Cultura i Esports, del Govern Balear. Presentats 50 treballs de 12 publicacions. El jurat compost per: Antoni Planas, director adjunt (IdEB) i Biel Huguet, president de l’ARA Balears, es reuní el dia 30 de maig de 2016, i resolgué atorgar dits premis als següents treballs: REPORTATGE: Premi: Díngola. “El comte I d’Espanya; un monstre de carn i ossos”. De: Joan Munar i Fiol. Número 18, setembre 2015. Finalista: Coanegra. “Ritch Miller en la soledat de Son Fonoll”. De: Miquel Frontera Serra. Número 346, octubre 2015. Finalista: Talaia. “El Celler Cooperatiu de Felanitx espera ser rescatat de l’oblit i la degradació”. De: Elizabeth Sánchez. Número 82, juny de 2015. ENTREVISTA:

FOTOGRAFIA: Premi: SA SELLA. Portada. De: Jaume Perelló. Número 145, octubre-desembre 2015. Finalista: Llucmajor de pinte en ample. Portada. De: Toni Catany. Número 382, desembre 2015. Finalista: Fent “Expressions” Portada. De: Margalida Mas Vicens. Número 350, octubre 2015.

Carrerany.

OPINIÓ: Premi: Talaia. “Tots som Charlie Hebdo”. De: Elizabeth Sánchez. Número 78, febrer 2015. Finalista: Bona Pau. “Catalina Quetglas, sempre col·laboradora”. De: Onofre Arbona. Número 751, setembre 2015. Finalista: Arròs amb salseta. “Pavana per a una palmera difunta”. De: Antoni Pol. Número 217, juliol 2015.

Premi: Dies i Coses. “Conversa amb madò Francisca de ses Aigües”. De: Joanet de sa Gerra, Francesc Antich. Número 166, maig-juny 2015.

DISSENY:

Finalista: SA SELLA. “Sencellers amb iniciativa: Eva Borràs del centre veterinari Son Batlet”. De: Joan Florit i Horrach. Número 143, abrilmaig 2015.

Finalista: Llucmajor de pinte en ample. Portada. De: Toni Garau. Número 375, abril 2015.

Finalista: N’Alí. “Gabriel Ensenyat Pujol ens apropa la figura i l’obra de Ramon Llull”. De: Rafel Oliver Grammatico. Número 167, desembre 2015.

Finalista: Díngola. Portada. De: Jan Cortés i Patri Martín. Número 19, desembre 2015.

Premi: Coanegra. Portada del suplement Eleccions Municipals. De: Equip de redacció. Número 342, maig 2015.

ES RACÓ DE SA CUINA

Maria Vich i Cirer

Bacallà amb mel Als mallorquins sempre ens ha agradat els sabors dolç-salat, per això avui farem un plat que reuneix els dos gustos. Bacallà i mel, són uns aliments molt apreciats a la nostra terra. La recepta és un poc laboriosa, però no molt mala de fer. El bacallà fa uns anys, era menjar de pobres pel seu baix preu. Ara és tot al contrari, té un cost monetari molt alt, si volem un bacallà de qualitat.. Per 4 persones. Ingredients: 4 tallades de bacallà. 4 patates. 1manat de porros (si voleu, podeu emprar cebes). Alls, de 10 a 12. 4 cullerades de mel. (podeu posar-hi més o manco, segons el vostre gust). Farina. Oli i sal. Per a la salsa de tomàtiga: 1ceba petita. 700-800 g de tomàtiga. Alls al gust. Llorer. Oli i sal. Per a la maionesa: 1ou. Oli, sal i suc de llimona. Preparació: Fregim les patates tallades rodones no massa gruixades, les posam ben esteses i juntes dins una palangana de forn i salpebram. Dins el mateix oli, fregim el porro a talladetes rodones i fines i 2 alls sense pell. Una vegada cuit, escampam per damunt les patates. Després de llevar la sal i d’eixugar el bacallà, ho passam per la farina i ho fregim, primer per la part que no té pell i així no s’espenyarà. Repartim les tallades damunt els porros. Posam la mel dins una pella, amb els 8-10 alls restants laminats. Ha de coure fins que es confiti. Abocam la mel amb els alls, ben repartit, per damunt el bacallà. La salsa de tomàtiga es pot fer de la forma tradicional: sofregim la ceba rallada o capolada ben petita i els alls. Uns 10-12 minuts més tard, afegim la tomàtiga sense pell i picadeta, la sal i el llorer. Quan ja sigui cuita, es pot passar pel pasapuré, si la voleu fina, i escampam per tota la greixonera. Una vegada preparada la maionesa, la repartim per damunt la salsa de tomàtiga.

Enfornam la palangana i la deixam fins que la maionesa es gratini. Alerta que no es cremi. Fins aquí la recepta original. Si mirau la foto, podreu comprovar que per damunt la tallada de bacallà, no hi ha salsa de tomàtiga, el motiu és que m’agrada més amb la mel i la maionesa gratinada, la salsa damunt la resta d’ingredients. Vosaltres ho podreu fer con vos calgui de gust. Que aprofiti!.

Actualitat de Sencelles Guillem Zuazaga i Llabrés

Temperatures

Pluges

35  30

Temperatures

Pluges

maig

juny

juliol

agost

maig

Tª Mit Maig Juny Juliol Agost

20.72 25.21 28.66 28.12

Mitjana de la Tª màx 26.18 30.66 34.84 34.05

Tª màx abs. 30.1 (Dia 5) 34.2 (Dia 25) 37.2 (Dia 10) 37.5 (Dia 4)

juny

juliol

Mitjana de la Tª min 15.26 19.76 22.48 22.19

agost

Tª mín abs.

L/m

9.9 (Dia 2) 15 (Dia 19) 18.7 (Dia 15) 19.6 (Dia 12)

35.5 3 0 0

Litres Gener – Agost 2016 2015 2014 2013 Dades corresponents al poble

158 229.5 201.5 345

LLUNA VELLA

QUART MINVANT

LLUNA NOVA

QUART CREIXENT

LLUNA PLENA

OCTUBRE

1 / 30

NOVEMBRE

DESEMBRE

Dies corresponents a cada fase llunar

Una dona senzilla amb un talent descomunal Joan Miquel Chacón

Vaig conèixer personalment na Maria Antònia al meu poble, a Biniali. Aviat ens vàrem fer amics i, la veritat, és que sempre he passat molt de gust de conversar amb ella. Sempre mostra el seu interès per la política i per les problemàtiques socials que afecten el país sencer: les desigualtats socials, la pobresa, la situació de la llengua, el procés cap a la llibertat nacional... Però també de la quotidianitat al poble: les converses amb els veïnats al

cafè, les passejades pel camí de so na Rossa o el camí vell de Consell. Viu a una casa antiga just davant de l’església, al carrer del Pou,

una casa que guarda tots els seus encants antics i ella n’ha preservat la disposició arquitectònica de sempre, això sí: enrevoltada de milers de llibres, un dels autèntics tresors, juntament amb els seus manuscrits, que guarda aquella casa. Na Maria Antònia Oliver escriptora, la vaig conèixer d’adolescent a l’institut, després de llegir les obres del seu marit, Jaume Fuster. Vaig aficionar-me a la novel·la negra i em vaig enganxar a les obres de na Maria Antònia. El poder d’Estudi en lila, una de les obres imprescindibles de la nostra literatura en el conreu de la novel·la negra, és una demostració de la gran capacitat de creació de l’escriptora, on fa de la protagonista Lònia Guiu, una detectiva única, barreja de força de voluntat, feminisme i tendresa que en fan un personatge únic i singular. L’obra, per mi, representa una peça fonamental de la narrativa catalana. Per mi és un orgull i em sent molt sortat de tenir la seva amistat i compartir moments amb na Maria Antònia, i també, de formar part d’aquest ajuntament senceller, que ha homenatjat na Maria Antònia Oliver per la seva trajectòria i la concessió de la Medalla d’Honor de les Lletres Catalanes de la Generalitat de Catalunya. Mal acostumats i oiats espesses vegades pel resultadisme, la competitivitat i la cursa continuada per triomfar a la vida, ens trobam una persona que ens ensenya que ser normal és molt fàcil. Així és na Maria Antònia, una persona humil i senzilla que serva intacte un talent artístic descomunal.

Quintos del 55 Antoni Ribas i Llull

Els quintos/-es del 55 decidiren celebrar que complien 60 anys d’una manera especial, fent un viatge a terres gallegues. Nom de la gent que surt a l'aeroport de més enrera a més endavant. Andreu Sunyer, Margalida Bibiloni, Tomeu Mascaró, Joana Llabrés, Sebastià Llabrés, Margalida Mulet, Rosa Torrens, Toni Ribas, Jaume Ramis, Francisca Cirer, Toni Mulet, Antònia Cirer, Teresa Llabrés, Margalida Llabrés, Pep Bibiloni, Antònia Alomar, Domingo Garcias, Tomeu Picornell, Catalina Ramis, Tomeu Reynés, Francisca Cirer i Toni Socias. Manca na Francisca Llabrés i el seu home Antonio que també anaven al viatge.

La petjada de Ramon Llull a Sencelles. Presència a través de l’art Jordi Llabrés i Sans, terciari franciscà i cronista oficial de Sencelles

Fa set-cents anys, amb la mort de Ramon Llull s’inicià una devoció envers la seva beatífica figura, que tot i les vicissituds i alguns contratemps, podem dir que ha estat ininterrompuda, ferma i ben enraigada en el poble mallorquí. Testimonis d’aquest allau popular en trobem, també, en el nostre poble de Sencelles i són les diverses representacions iconogràfiques lul·lianes que ara coneixem. Com una aportació més a les commemoracions que s’han realitzat a Sencelles amb motiu d’aquest centenari, la Fundació Mossèn Bartomeu Amengual i l’Associació Sencelles Difusió Cultural organitzaren tres exposicions d’art al casal de cultura de Can Garau. La primera titulada (Re)Lectura de Ramon Llull, pretenia apropar al públic jove la figura mallorquina més universal de la cultura catalana a través del que és considerat el primer còmic de la història, el Breviculum de Karlsruhe, i la reinterpretació d’aquestes m i n i a t u re s medievals que conten la vida de Ramon Llull (12321316) a través de l’òptica actual de tretze dibuixants de les Illes Balears. L’altra mostra, l’art de l’Art de Ramon Llull, fou una antologia formada per obres de diversos pintors joves i que fan una lectura contemporània de la figura i del llegat de Llull. El material d’aquestes

dues exposicions fou cedit, temporalment, per la Universitat de les Illes Balears i presentat en l’acte d’inauguració per mossèn Rafel Mas, professor de Teologia. La tercera mostra, amb un caire totalment local i amb el mateix títol d’aquest article, era un aplec de tota la iconografia lul·liana que trobem a Sencelles i el seu terme (17 peces en total). La majoria són pintures, les quals podem datar del segle XIX, i penso que això és un clar indicatiu de que aleshores ja eren superats els corrents repressors del seu culte i començaven a repuntar les senyes de la gran embranzida que es promogué amb la Renaixença. La més representativa de totes aquestes peces, és la imatge del Beat, que datem del segle XVII i que es venera a la capella de Sant Joan de l’església parroquial de Sencelles. Desconeixem l’autor i val a dir que l’estat de conservació no és gaire bo. Segueix l’esquema iconogràfic propi de Llull, és a dir vesteix l’hàbit aspre de Sant Francesc, cenyit amb el cordó dels nusos i calçat amb sandàlies, símbol de penitència. Amb una mà sosté la ploma, senya clàssica de la seva condició d’escriptor d’un nombre ingent d’obres, i amb l’altra un d’aquests llibres obert en el qual hi veiem dibuixat un dels símbols del seu Art General. Aquesta figura ha perdut la corona de rajos, pròpia de Llull, i en canvi mostra ben “florida” la barba que el caracteritza. En la part central de la mateixa imatge hi veiem uns forats dels quals en desconeixem el motiu o l’origen. Algú ha insinuat que puguin ser seqüeles d’algun d’aquells atacs a la causa lul·liana que es manifestaren en moments i corrents concrets. També podrien ser causats per l’erosió del temps.

Sigui quina sigui la raó, el cas és que aquests forats evidencien la necessitat de restaurar aquesta peça. Dues pintures més, ambdues del segle XIX i anònimes, podem observar col·locades, també, a retaules. La primera, en el moble barroc que presideix l’oratori de Sant Josep de Jornets, representa a Ramon Llull a la muntanya de Randa, lloc on s’hi va retirar just després de la seva conversió i il·luminació, segons relata a Vida Coetània. Aquesta pintura mostra el Beat amb una ploma a la mà i redactant alguna de les primeres obres de temàtica religiosa. L’escena es representa a la cova on, segons la tradició, s’hi va retirar per portar-hi una vida de penitència i de recolliment. En el fons s’hi entreveu la popular mata escrita. En aquesta pintura el veiem contemplant una imatge de la Puríssima que apareix dintre d’un oval situat en la part superior de la composició. El tema de la relació entre la Mare de Déu i Ramon, ara veurem que fou molt estreta. L’altra pintura a que fem referència la trobem en un lateral de la predel·la del retaule de la capella de Sant Josep de l’església parroquial de Sant Cristòfol de Biniali i escenifica la lapidació que el Beat sofrí a Bugia (Nord d’Àfrica) i per la qual li atribuïren durant segles la condició de màrtir. Estudis més recents i seriosos, avui quasi confirmen que Llull no morí a conseqüències d’aquells fets. La iconografia lul·liana a l’església de Biniali es completa amb una altra pintura col·locada en el retaule major. És de factura recent, fa joc amb una altra de la Beata Francinaina de Sencelles i, ambdues, són obra del pintor pollencí Miquel Celià Pascual. Les Germanes de la Caritat de Sencelles conserven dues pintures, en molt bon estat, que

podem veure a la porteria del Convent. La primera col·locada al devora de l’escala, de més petit format que l’altra, repeteix el capítol representat en el retaule de Jornets. Aquí un detall crida l’atenció, i és el de veure el Beat Ramon Llull amb un hàbit blavós. Aquest color fou adoptat per la província franciscana de Mallorca, i per alguna més d’Espanya, com a senya de la causa immaculista que tothora han defensat els seus membres. I així, és habitual que a partir del segle XVIII puguem veure els sants i santes de l’Orde de Sant Francesc representats amb hàbit d’aquest color. Aquesta pintura i la següent, també, són obra del segle XIX. L’altre quadre del Convent de la Caritat és prou interessant iconogràficament. L’autor s’inspira, o millor dit copia, un llenç que encomanà la noble família Despuig, entorn de 1740, al reputat pintor mallorquí Guillem Mesquida per a la capella de la Puríssima Concepció de la Seu. L’escena altra vegada es centra en l’experiència de Randa, que sens dubte és el moment clau de l’existència de Llull i el tema lul·lià més reproduït en el camp de la pintura. En un primer pla hi veiem el Beat, assegut a una espècie d’escriptori natural i rocós, al recés de la Mata Escrita, on hi veiem un tinter i diversos llibres

representatius de l’ingent corpus lul·lià. Un d’aquests llibres mostra clarament les figures de l’Art. Sosté amb la mà dreta una ploma i té girada la mirada envers una imatge de la Puríssima Concepció que apareix sobre una nuvolada i, altra vegada, a dins un oval, trepitjant la serp i la mitja lluna apocalíptica. Ramon porta hàbit de terciari franciscà, amb el cordó cenyit i rosari o corona. Du penjada en els pits una creu vermella, al·lusiva al martiri que se li tributava. Recentment, amb motiu de l’Any Llull, el Capítol Catedralici ha editat una guia dels punts d’interès entre el Beat i aquest edifici que és “la Casa Pairal de tots els mallorquins”: Itinerari Lul·lià a la Seu de Mallorca. Aquí hi trobem la descripció de la pintura de Mesquida que ben bé podríem copiar per fer la lectura del nostre quadre de la Caritat de Sencelles. En copiem unes paraules per parlar d’un detall important i que no podem obviar. “A l’esquerra de Ramon hi ha una curiosa referència a Sant Ramon de Penyafort que segons la llegenda va partir del Port de Sóller amb la capa com a barca i vela, per tal de retornar allà on creia que el cridava la voluntat de Déu. Al costat del nostre Beat, recorda la relació d’aquestes dues grans figures de l’Església mallorquina i catalana i el paper que el dominic va tenir en moments decisius de la vida de Llull, especialment quan es plantejava anar a París a realitzar estudis universitaris, tot just tornant del seu peregrinar”.

Encara dues pintures més hem pogut localitzar en col·leccions particulars. Una primera, recentment restaurada ens mostra el Beat de cos sencer i amb els atributs que el caracteritzen, el significat dels quals ja coneixem. Aquí altra vegada el veiem vestit amb hàbit blavenc, que l’identifica amb la seva defensa dels arguments que assentaren el Dogma de la Immaculada

Concepció. Aquesta obra que és de cap a finals del segle XIX, sembla relacionada amb el cercle de Faust Morell. El posat que presenta Llull en aquesta obra i la seva mirada el presenta “com l’home sempre atent a la voluntat de Déu, que posà tot el seu saber al servei de la fe, fins a esdevenir el gran Amic de l’Amat, per amor del qui va ser tingut per foll fins a donar per Ell la vida”. La segona obra de propietat particular és del XVIII i d’escola mallorquina. Ens presenta una composició piramidal que es feu molt popular a la Mallorca d’aquell segle i, fins i tot, prou reproduïda per mitjà de l’art del gravat en estampes volanderes. En el centre veiem la Puríssima, i en els laterals, en una posició inferior i amb actitud de venerar-la als dos primers mallorquins que pujaren els graons de la santedat, Ramon Llull i Caterina Tomàs, aquesta aleshores encara venerada com a beata. De totes les obres que ens fan present al Beat Ramon a Sencelles, aquesta constitueix l’exponent més clar del Llull preocupat i implicat amb la causa immaculista. Aquesta pintura és un clar referent de que la pietat dels mallorquins es basava en la devoció a la Puríssima i als sants propis o de casa nostra. Per seguir amb el nostre petit catàleg lul·lià hem de fer referència a una estampa de goigs localitzats a l’arxiu Morell-Molinas. Els fulls dels goigs i el seu cant són una mostra fefaent de la vitalitat d’una devoció. Ramon Llull va lligat d’immemorial al títol de beat, no per declaració de l’autoritat eclesiàstica, sinó per proclamació del seu Poble mallorquí que prou ha demostrat estimar-lo i confiarhi. Recentment en un aplec de goigs lul·lians publicats pel mallorquí mossèn Joan Roig i Montserrat, he llegit un comentari que bé m’ha agradat. Diu que molt sovint aquella “vox populi”

és ratificada per l’Església i llavors esdevé “vox Dei”. I en aquest cas concret del nostre Beat, anhela que “tant de bo sigui ben aviat un fet”. Aquesta estampa a que fem referència, segons el mateix opuscle, es tractaria d’un dels models de goigs estampats del Beat més antics que coneixem. És del segle XVIII, encara que la lletra que recullen podria haver estat composta en el segle XVII. La bellíssima impressió és d’una extraordinària qualitat artística i la composició és la tradicional en aquests casos, vorejada tota per una orla de gust barroc, té per motiu principal una xilografia de Llull amb floreres a banda i a banda. Aquest gravat ens mostra altra vegada el Beat Ramon com a penitent a les muntanyes de Randa. Els motius iconogràfics són els mateixos de sempre: hàbit amb cordó, el llibre obert amb els símbols de l’Art i la sempre present Mata Escrita. Aquí el veiem agenollat, i de la seva boca en surt l’expressió llatina “O bonitas” que dirigeix a una imatge del Santcrist. Aquesta és una forma de reconeixement per part de Llull que “Jesús crucificat és la manifestació màxima de la bondat, lloc on conflueixen, segons el pensament medieval, la bellesa i la veritat”. L’autora d’aquesta impressió és la que s’autodenominava vídua de Frau Impressora de la Reial Audiència, que tingué el taller en el carrer de la Cadena de Cort, a Ciutat, actiu entre els anys 1729 i 1754, aprox. L’autor de la lletra d’aquests goigs és anònim com ho són la majoria de les lletres d’aquella època, però segons mossèn Roig “podem deduir que era un fervent lul·lista i un bon versificador”. Tant la lletra com totes les edicions conegudes, el mateix autor esmenta que n’ha pogudes consultar més de vint-i-cinc, “foren promogudes per la Causa Pia Lul·liana, tan treballadora per donar a conèixer el Beat i reivindicar-ne la seva santedat. Aquesta Causa Pia

és una comissió creada l’any 1610 pel Gran i General Consell de Mallorca per cerca i conservar la documentació sobre el culte i la causa de beatificació de Ramon Llull”. Coincidint amb el setè centenari lul·lià que celebrem aquest any es poden incorporar al catàleg dues peces d’execució actual. La primera es tracta d’un plafó ceràmic commemoratiu de l’aniversari i que trobem col·locat en el frontis de la Rectoria de Sencelles. Fou realitzat a Ribarroja del Túria (València), pel ceramista artesà Enrique Sanantonio Gadea. Aquest prengué com a model una estampa devota del Beat Ramon Llull, datada del segle XIX i que formava part d’una col·lecció que mossèn Gabriel Marià Ribas de Pina tenia a la seva possessió de Sa Torre de Santa Eugènia, veïna de Sencelles. Ara la conserven les monges Franciscanes Filles de la Misericòrdia del convent de Pina. El plafó va esser beneït dia 23 d’abril de 2016. L’altra peça és una imatge de cos sencer del Beat. És còpia d’una figura del Mestre de les Verges Rosses conegut a Sencelles per la seva producció (betlem de la Parròquia i figures del santoral a diverses col·leccions). Pere Terrasa, que és l’executor contemporani d’aquesta peça, es serví d’un motlle estret a partir d’una figura original que es conserva dins una capelleta del frontis de l’hostatgeria del Castell d’Alaró. L’ha realitzada amb resina de poliester i els acabats són policromats a l’oli.

X Trobada de revistes de Premsa Forana Lluc: El cor de Mallorca El Santuari de Lluc i la revista Comunicació Lluc, foren els amfitrions de la X trobada de revistes de Premsa Forana, el passat dissabte dia 10 de setembre. Concentrades quinze publicacions a les 10,30 h. a la plaça dels pelegrins, amb 35 persones representant la premsa forana de Mallorca, ens donà la benvinguda el Prior de Lluc, el pare Ricard Janer, junt al director de la revista Lluc, Pere Fullana. Seguidament, tant el pare Janer, com Pere Fullana i el pare Manuel Soler, junt als diferents col·laboradors del Santuari de Lluc, explicaren el Pla de dinamització religiosa, cultural i ambiental del Santuari, parlant entre altres coses de: la imponent basílica, les visites didàctiques per a grups, els acolliments durant tot l’any, les marxes a peu tant des del Güell com de la part forana, els esdeveniments per Nadal amb el cant de la Sibil·la, i Setmana Santa, les visites de grups de reflexió, l’Escolania de Blauets amb la seva història i les inversions actuals, el Museu, l’oferta de

senderisme i rutes cicloturístiques, els campaments d’anglès, la renovada hostatgeria amb 120 places, els diferents espais de visita i oci en la finca pública de 90.000 metres quadrats. Tot plegat, un espai religiós, cultural i turístic per excel·lència a Mallorca, a on es pot gaudir de la natura de la Serra de Tramuntana. Un lloc únic, reconegut per la UNESCO com a Patrimoni Mundial. Lluc, Lucus: el bosc sagrat. A les 11,30 h. assistirem a la presentació, davant 120 persones, del llibre “La Bella Dona. Una llegenda ben actual”, de Francisca Llabrés. Hi intervingueren el Prior, pare Ricard Janer, l’escriptor Miquel Àngel Lladó i la directora de l’Institut Balear de la Dona, Rosa Cursach, entre altres. Cap a migdia, el guia Joan Avellaneda, ens mostrà alguns espais referents a Llull a Lluc, del Santuari: la Mare de Déu a la Basílica, la capella de Sant Pere, el Baptisteri i el Museu de Lluc. A les 13,15 h. poguérem admirar el Cant de la Salve per part de l’Escolania a la Basílica, i en lloc preferent, sentint l’emoció intensa del cant angelical, sobretot amb el cant de l’Ave Maria, just a un metre de nosaltres, una experiència inoblidable. A les 13,45 h. ens oferiren un dinar de companyonia i germanor a la fonda del Santuari.

Just acabat el dinar, assistirem a l’espai: El Cor de Mallorca, vivint l’experiència d’un vídeo i àudio 3D, amb unes precioses imatges en blanc i negre del Santuari, de Lucus: el bosc sagrat. El Prior Ricard Janer ens dirigí unes paraules.

Per acabar la visita, el coordinador de l’Escolania, Joan Comas, ens mostrà diferents espais a on 55 nines i nins blauets, estudien primària i secundària i a la vegada cant i música, en el que suposa una Escola de Música integrada. Veiérem el conservatori, la sala de música, aules de classes particulars i el pati. El director de l’Escolania, Ricard Terrades ens explicà el dia a dia dels blauets i la seva formació, concerts i viatges musicals i culturals. Des de l’Associació de Premsa Forana de Mallorca, volem donar les gràcies als responsables del Santuari de Lluc, i a la bona gestió de dita visita, per part de Pere Fullana, i la cordial i amable acollida del Prior pare Ricard Janer, junt al pare Manuel Soler i les diferents persones que componen l’equip del Santuari.

El canvi de nom de la plaça: sentit comú i justícia històrica Joan Miquel Chacón i Nicolau, regidor de MÉS per Sencelles i Biniali

Imaginau-vos les següents situacions: si dos sencellers queden a la Plaça d'Espanya, el més segur és que tots dos es vegin davant l'estàtua del rei en Jaume I o davant del bar Cristal a Palma. Segurament, si queden a "sa plaça" o l'ajuntament ens convoca a qualque acte a la "Plaça de la Vila", hi quedaran davant l'ajuntament de Sencelles o davant l'església o davant Can París. Vet aquí la sencellera diferència. Han hagut de passar vuitanta anys, i quaranta de règim borbònic, per a que els sencellers vegem eliminat el nom franquista que el capellà binissalemer Nicolau de Sagesse, l'any 1937 -després d'una acte d'exaltació feixista- imposàs un nom des de la perspectiva d'un nacionalisme excloent i totalitari, un nom que mai de mai els sencellers hem sentit nostre ni hem emprat

en la quotidianitat: Plaça d'Espanya. La perseverança de la gent progressista, que entén que Sencelles no només ha d'avançar en una democràcia de més qualitat, sinó en una democràcia decent que procedeixi amb sentit comú, vàrem creure -des de sempre- que havíem d'aprovar l'acord de la legislatura passada. Un acord que passava per aprovar la proposta del nou Nomenclàtor que el cronista oficial del poble, Jordi Llabrés, havia relatat a petició dels membres de l'anterior consistori. Per això, presentàrem la moció per tal que es fes efectiva la proposta d'en Jordi Llabrés, que inclou el canvi de nom de la plaça com "Plaça de la Vila", i donar el nom de Mossèn Mestre Bartomeu Oliver al vial d'accés a l'escola, entre d'altres. Alguns, han dilatat aquest procés per qúestions partidistes. Nosaltres sempre ho hem tengut molt clar: hem defensat fins al final la dignificació del nom de la plaça, homenatjar als nostres mestres i defensar el seny de dir les coses sencelleres pel seu nom.

Notícies des de La Sala Maria Becedas

Biblioteca La biblioteca ha tornat al seu horari habitual des del 12 de setembre, que és de 9 a 14 hores els dimarts i els dijous, de 15:30 a 19:30 hores de dilluns a dijous i de 15:30 a 20:30 hores els divendres. Canvis en els noms dels carrers L’Equip de Govern va demanar a Jordi Llabrés i Sans, cronista oficial de la vila de Sencelles, un estudi sobre possibles canvis de nomenclatura. Avalats per aquest informe, que es pot consultar complet al web de l’Ajuntament, en el darrer ple es varen aprovar els següents canvis. 1) Donar el nom de Mossèn Bartomeu Oliver i Amengual (1903-1993) al vial d’accés a l’actual col·legi públic El motiu és que és Mossèn Bartomeu Oliver va esser “un autèntic “prohom de la nostra cultura” i mestre de l’Escola de Sencelles; per tant, serà bo que el seu nom es perpetuï en un lloc que dóna accés al centre on des de les seves aules es treballa per desenvolupar i fer enriquir la nostra cultura.” 2) Canvi de nom de Plaça d’Espanya per posar-li el de Plaça de la Vila “El nom de Plaça d’Espanya mai ha calat en el sentiments dels sencellers, ans bé aquesta nomenclatura tan sols ha estat utilitzada purament en el camp administratiu. Per antonomàsia i per tots els sencellers, aquest lloc ha estat i sempre serà la Plaça de la Vila o, si voleu, la Plaça. Creiem que la societat actual ha de ser defensora dels principis que promouen la pau, la concòrdia, la convivència i la germanor entre

tots els ciutadans d’un mateix poble.” 3) Canvi de nom de Carrer Nou per Carrer Serra Es tracta simplement de recuperar el nom antic del carrer. 4) El vial que travessa Ruberts passarà a ser anomenat carrer Ruberts. Cursos per a adults Ja ha sortit l’oferta d’aquesta temporada. La teniu a diferents bandes d’Internet, com ara la plana web del Centre de Persones Adultes (CEPA) de la Mancomunitat del Pla (www. cepamancomunitatdespla. org; tel: 971832144 / fax: 971 83 21 51) o a la Cooperativa de Serveis de Formació (serveisdeformacio@ gmail.com; tel: 971561212/ fax: 971 83 04 40). Us hi podeu matricular des de dia 15 de setembre a dia 30 de setembre (els dies, lloc i horari s’especifiquen a la pàgina corresponent de cada poble) en el carrer Escorxador, número 2. A partir de dia 3 d’octubre es podrà realitzar la matrícula a la Mancomunitat (matins). Tel: 971561212. O també per Internet enviant la fitxa de matrícula a: serveisdeformacio@gmail.com A partir de dia 11 d’octubre podeu confirmar a cada Ajuntament i a la pàgina web de la Mancomunitat el llistat definitiu dels cursos. Els cursos es paguen a través del banc. En el moment de formalitzar la matrícula, s’emplenarà en el mateix full d’inscripció l’autorització per realitzar la corresponent domiciliació bancària. Teniu en compte que:

● Perquè es pugui realitzar el curs hi ha d’haver un mínim de 10 alumnes. ● És molt important realitzar la matrícula dins el termini establert per poder iniciar els cursos dins les dates previstes. ● Si el curs/taller que desitjau no es duu a terme al vostre municipi, el podeu realitzar a qualsevol dels pobles de la Mancomunitat. ● Es podran realitzar cursos o tallers puntualment a qualsevol poble, sempre que es compti amb el nombre mínim d’alumnes. ● Per norma general no es telefonarà a cap alumne. Ha de ser l’alumnat el que s’ha d’informar del calendari i horari dels cursos que està interessat a realitzar. ● Es pot realitzar la matrícula de qualsevol curs a qualsevol dels pobles en els horaris i llocs establerts.

¿Sequera, m’has dit? Sencelles se’n fot! Joan Bover i Serra

Dins la nostra ja ordinària situació de precarietat d’aigua, aquest estiu ha estat extra-ordinari. I això perquè les reserves d’aigua a Mallorca estaven, durant el mes d’agost, al 44% de la seva capacitat, els nivells més baixos dels darrers deu anys. La cosa no anava de verbes: el Pla de Mallorca es trobava en alerta per sequera ja des del juliol amb deu municipis en situació greu, segons la Conselleria de Medi Ambient: Ariany, Campos, Maria de la Salut, Montuïri, Petra, Porreres, Sant Joan, Santa Margalida, Ses Salines i Vilafranca de Bonany. Però a Sencelles, la cosa era diferent. Almanco per un dia: el de l’Embala’t. La tudadissa d’aigua va esser, un any més, evident. Nins i grans carregaven i tornaven a carregar aigua per tirar-la a tort i a dret. Els adults demostraven, crec jo, una absoluta manca de consciència mediambiental, una despreocupació i una trivialització de la situació que no em deixava de sorprendre. Em preocupava, sobretot, el cas dels nins. Tots sabem que aquests aprenen allò

que veuen, més que no allò que els deim. ¿I què veuen aquest dia? Que l’aigua és un bé abundant, que es pot tudar, que serveix per jugar, que no cal preocuparse’n. La cosa va més enllà de l’Embala’t: si els nins (i els adults!) s’han passat tot un dia jugant amb aigua, ho reproduiran tot l’estiu. ¿On queda la idea de pensar globalment i actuar localment? Des d’aquí voldria demanar als organitzadors de la festa un replantejament en aquest sentit. Tota la resta em sembla prou divertida: el pregó, les motocicletes, la pujada de les bales, la seva desfeta... Fins i tot vaig ballar una bona estona durant la bauxa final, d’un mal gust musical que escarrufava. Fins aquí, cap problema, perquè de palla i de música, en sobren. D’aigua, no. Malbaratar-la, avui en dia i a Mallorca, és un delicte. Pot semblar que l’aigua que es pugui gastar en un dia és poca, però tota pedra fa paret. Tot ajuda i tots hi podem ajudar: de mica en mica, s’omple la pica. A Sencelles, però, sembla que més aviat es buida.

Reflexions de l’amo en Biel Estela Gabriel Campaner

En aquest escrit tractaré una vegada més de donar la meva opinió. Quan jo era petit que en “El Firmament” l’hi deien “El Cel”. Si el veim estrellat, diríem ple d’estrelles, inclús hi havia una quantitat de estrelles molt petites juntes que formaven una retxe de nord a sud i l’hi deien “Sa Carrera de Sant Jaume”, en castellà “S’Aurora Boreal”. Avui ja no es veu, tot lo més algun estel algun vespre, lo que quasi sempre es veu és fum i res més. I després ens queixam de que no plou, però no pensam que amb el nostre comportament ho hem espanyat tot. També voldria dir que pens si en tots aquells que veien o que encara en veiem algun, n’hi hauria un altre amb ses mateixes condicions per haver-hi vida com en aquest nostre. Per exemple mig dia de claror i mig dia de fosca. 4 estacions de l’any per poder sembrar, cosetxar i viure. Diríem ben pensat si hi pot haver un altre món a on es puguin haver donat totes aquestes condicions “aire, aigua, bon clima... i després de tenir tot això ens dedicam a destruir-ho, oblidant que segons diuen el principi de la Creació va començar fa molts de milions d’anys i fins ara els que hi ha habitat més o menys han sabut conservar-la. I ara nosaltres ens dedicam a destruir-ho tot baix el nom de “Estado del Bienestar”, ens consideram molt savis i el que feim es destruir tot el que els nostres avant passats mos conservaren. Tan sols demanaria que reflexionem que nosaltres no siguem els que amb la irresponsabilitat posem fi a tot això que tenim tant guapo. Amics de Sa Sella, per una part vos voldria dir que tenc moltes coses que en preocupen i tract de dir-les

allà on pens que puguin tenir acollida. Per una part us voldria dir que tenc record de quant era petit que en vaig crear en el camp, el qual he cuidat i estimat de la manera més amable possible. Així vull esposar alguns detalls. He estaimat tota “Sa Creació” i he procurat contribuir amb la seva conservació. Un exemple: hi hagut temps que m’he dedicat a l’apicultura i vaig arribar a tenir vàries colònies i, en aquest sentit, vaig estar una temporada a una societat d’apicultors, la qual publica una revista. En certa ocassió record que vaig llegir que si les abelles desapareixen s’acabaria la vida damunt aquest planeta perquè polarisen la fruita. També vos vull dir que he conegut moltes classes d’ocells i que avui ja han desaparescuts. Nosaltres no feim cas d’aquestes coses però anem tocant les conseqüències. Aquests animals contribuein a l’equilibri, cosa que hem arribat que “La Creació” està totalment desequilibrada i en conseqüència ja no queda cap fruita per aquells mosquits que aquells ocells mantenien a ratlla i ens dedicam a fumigar i matar-ho tot. Y no ens deixem il·lusionar, hem fet desaparèixer casi tota “La Creació” i tinguem en compte que per molt vius que ens pensem esser, si no hi posam remei aviat anam a la nostra pròpia destrucció i després deim que estimem els nostres propis fills perquè les donam estudis y no tenim en compte que abussam de lo que “La Creació” i el dia de demà a ells les farà falta. També vull dir que està profetisat la fi del món, però diu que siguem nosaltres que la durem i efectivament ho som. Amb aquest escrit voldria referir-me a casos constructius. Per

exemple: quan anava a escola hi havia una assignatura que es deia “quebrats” i una cosa que m’agradava es que se podrien reduir a una denominador comú, cosa que en aquell temps jo entenia. Jo me pregunt a veure si seria possible ses coses com estan en sa vida quotidiana aplicar-ho. Seria possible en lloc d’enfrentar-nos cada dia, així com veiem cada dia, mirar d’arribar a un acord i trobar una convivència la qual seria beneficiosa per a tots, perque d’aquesta manera anem a la destrucció total. Ja es parla de sequera. Es parla de canvi climàtic. Hem pensat a on anam a parar? Hem pensat si podriem canviar aquesta manera de destrucció per una altre de conservació? Aturem-nos a reflexionar-ho. Però me perdonareu si vos dic coses poc agradables com per exemple: la majoria de persones que xerram, estem d’acord que els nostres fills ho passaran més malament que nosaltres i jo me pregunt això és manera d’estimar els nostres fills. Facem una altra reflexió damunt aquest tema i mirem de posar-hi remei, que consistiria en no contaminar més i usar les energies renovables “sol, vent, etc”. Pensem-ho bé. I queda molt agraït, dels redactors i lectors de Sa Sella.

De tu a tu

m’agraden les pel·lícules de por i llegir novel·les de misteri.

Avui entrevistam a Joan Bennasar de ca s’Escolà Guillem Mut i Llabrés

En Joan Bennasar Llabrés, va néixer a la clínica Son Dureta, és fill de Toni Bennasar Cirer i Joana Maria Llabrés Miralles, va estudiar l’Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió (actualment m’he passat a Grau), la Llicenciatura en Investigació i Tècniques de Mercat i el Màster de Formació del Professorat; i fa feina a l’IES Balàfia, situat al centre de l’illa d’Eivissa, i és mallorquinista sense remei, club del qual és soci des de fa ja més de mitja vida. En quin moment de la teva infància et quedaries? La meva memòria no és prou bona com per recordar un dels moments més

importants de la meva història, com va ser el naixement de la meva germana. Jo era molt petit i segurament ni comprenia com canviaria la meva vida a partir de llavors, però vist des de la perspectiva actual, crec que es pot considerar el moment més especial, per tot el que ha significat des d’aquell moment. Què volies ser de gran quan eres petit? S’ha acomplert? Sempre he tengut una gran afició pels animals, per la qual cosa m’havia plantejat estudiar per ser veterinari, però a partir d’una certa edat vaig comprendre que a mi m’agradava veure’ls sans, no patint. Sóc massa aprensiu amb les qüestions mèdiques com per poder-m’hi dedicar amb garanties. Quin tipus de música t’agrada? M’agrada música de molts d’estils diferents. Pop, rock, balades...Si una cançó és bona, l’estil és el que menys m’importa. Dic també que el reggaeton no m’agrada, però de tant en tant em sorprenc a mi mateix taral·lejant alguna cançó d’aquest estil, cosa de la qual no em sent gaire orgullós, hehehe Quines són les teves aficions? M’agrada molt l’esport, sobretot, el futbol i els esports de raqueta com el tennis, el pàdel i el ping pong. Sóc soci del RCD Mallorca, tot i que aquests anys ens està fent patir molt i no sé fins a quin punt ara mateix es tracta d’una afició! A l’hora de veure’l per televisió, sóc encara més versàtil, ja que el bàsquet, el ciclisme, l’atletisme i els esports de motor també m’agraden. Sóc força addicte a les sèries de televisió americanes,

Finalment, darrerament he tornat un poc sibarita i m’agrada descobrir nous indrets on poder degustar un bon menú o beure una copeta. Digues alguna “frase cèlebre” que hagis dit o que t’agradi. No crec que sigui una frase cèlebre, però me digueren una vegada: «No esperis que els altres facin allò que tu faries», i aquesta frase em va quedar gravada, tot i que moltes vegades em costa portarla a la pràctica. El sentit que li don és que la nostra forma d’actuar no té per què ser l’única correcta, i per molt que desitgem que altra gent es comporti amb nosaltres de determinada manera, això no fa que la seva forma d’actuar sigui pitjor que la nostra. Quins programes de televisió mires? Normalment mir programes esportius, el telediari, alguna pel·lícula i sèries. Ets un malalt de les sèries? Quina t’agrada més? Sóc força fan de les sèries de televisió. De les que seguesc actualment, les tres que més m’agraden són Homeland, The Walking Dead i Game of Thrones, però la sèrie que m’ha marcat més, i per la qual he seguit enganxat a aquest món de la televisió, ha estat Lost (Perdidos). Confessa’ns una mania, un defecte i una virtut que tenguis. La meva principal mania és que tot just arrib a casa, el primer que faig és encendre l’ordinador, tot i que no sempre el necessit. Un dels meus defectes és que sóc molt caparrut! I la meva principal virtut crec que és que sóc una persona molt pacient i pacífica. Què faries...Si fossis un dona / home? Si fos una dona no canviaria gaire el que faig ara essent un home. De fet, ningú no

ho hauria d’haver de fer i seria la demostració que vivim en una societat igualitària pel que fa a gèneres. Si fossis ric? Si xerram de feina, crec que la meva vida com a professor no canviaria gaire perquè m’agrada el que faig, però tal vegada intentaria treballar a mitja jornada per poder-ho compaginar amb altres activitats. Una d’aquestes seria seguir estudiant per formar-me en altres camps que m’interessen (biologia, filologia catalana i anglesa, física...). En qüestions monetàries, segurament compartiria part dels diners amb la meva gent, però si pens de forma exclusivament egoista, crec que apostaria per viatjar i construir «la casa dels meus somnis». Si fossis el batle? Dimitir. No és un càrrec que crec que vagi molt amb jo. Un viatge. Austràlia. És un indret que em sembla digne de veure, una mica diferent a la resta del món. Què t’agradaria ser per un dia? Moltes vegades pens que m’agradaria ser jo mateix, però amb un grapat d’anys menys. Un fet que hagi influït en la teva personalitat? Fets concrets no en record gaire, però en moltes ocasions, quan reflexion sobre les meves actuacions, veig que he rebut una gran influència dels meus pares. Per ells, principalment, sóc com sóc. Quin és el teu menjar preferit? Hi ha molts menjars que m’agraden, però crec que només n’hi ha un que seria capaç de menjar, sense cansar-me, durant tota la meva vida, i és un bon pa amb oli. Això sí, sempre amb formatge! Un racó que t’agradi de Sencelles. M’agraden els camins que envolten el poble. Són genials per anar a córrer o a caminar.

Et queixes de... la gent que no és puntual. Conta’m una primera vegada. Idò mira, als meus 30 anys, no ha estat fins ara que he pogut provar l’experiència de viure fora de l’illa, fora de la meva gent. He de reconèixer que vaig partir amb una mica de por a la soledat, i els primers dies anava un poc perdut per tot: casa nova, feina nova, companys nous... Però, per sort, tot s’ha compost ben aviat, tot i que seguesc enyorant el poble. No surts de ca teva sense... haver consultat el mòbil Com et desplaces per dins el poble? Normalment arrib al poble en cotxe i, una vegada he aparcat, ja vaig a peu per tot. És el problema de viure al camp, que per arribar-hi ja he d’usar algun tipus de vehicle. Quin ha estat el millor regal que t’han fet? Jo crec que la Thermomix ha estat un molt bon regal, però la veritat és que valor més els detalls que van més enllà d’allò purament econòmic. El fet que la gent se’n recordi de tu en certs moments ja és el millor regal que es pot rebre. Sempre has volgut... tenir un ca No aguant que... m’ignorin Quina és la festa que més t’agrada de Sencelles? Per què? La festa de l’Embala’t és la que més m’agrada, perquè crec que «fa poble» i és un dels dies de l’any que veig més gent sencellera junta pel carrer. Quins canvis faries a Sencelles? M’agradaria que Sencelles fos un poble encara més dinàmic i més viu. Crec que s’estan fent algunes passes per aconseguir-ho, però encara trob que ens queda molt camí per recórrer. Què penses de les persones majors del poble?

Segurament sona a tòpic, però crec que són la veu de l’experiència i gent a qui estimar i respectar per tot allò que han aconseguit. Sense ells, és evident que nosaltres no hi seríem. Quines expectatives laborals tens? M’agradaria aprovar les oposicions per ser professor funcionari i no haver de patir cada any per trobar un centre nou. L’únic que deman, realment, és una mica d’estabilitat laboral. A l’entrevista passada na Victòria Llabrés ens va proposar la següent pregunta: Quin llibre recomanaries? Primer vull dir que no sóc un devorador de llibres, tot i que m’agrada llegir. A més, jo crec que el millor llibre encara està per escriure, però si n’he d’escollir un, crec que seria el de L’Ombra del vent, de Carlos Ruiz Zafon. A qui vols que faci la pròxima entrevista? Em faria ganes que entrevistàssiu na Victòria Garcías Verd Quina pregunta faries a la pròxima entrevista? Quina decisió has pres durant la teva vida que ara prendries de forma diferent?