Sa Sella 147

Centre Cultural de Sencelles_ Número 147_ Abril / Maig 2016_ 4,€

Es racó de sa cuina: Orellanes La Corema, sobrassades i el dimoni Can Maroto de Cascanar Comença la reconstrucció de la Trapa

ES RACÓ DE SA CUINA Maria Vich i Cirer

Orellanes Avui gaudirem d’una recepta que gairebé ja no té cabuda a les cuines mallorquines. El motiu no ho sé, pens que la cuina, diguem de “pobres o de subsistència”, s’ha oblidat.

Aquest plat dolç, solia fer-ho la meva mare els diumenges. La meva padrina ens contava a la meva germana i jo, que les orellanes era un plat típic del dia de matances. És molt bo, i sobretot, econòmic. Això mai va malament.

L’únic “inconvenient” és que s’ha de preparar la pasta i deixar-la reposar dues hores. Només hem de tenir previsió i espavilar-nos.

Com podreu comprovar, és molt bo de fer, no cal ser un gran cuiner o cuinera, només tenir ganes d’aprendre i il·lusió de cuinar.

Avui per sis persones.

Ingredients: 115 ml de llet a temperatura ambient. 200 g farina de força. 50 g de saïm, molt millor fos. Un glopet d’anís dolç (és optatiu). Oli per fregir, no s’ha d’escatimar. Mel o sucre en pols per endolcir i embellir.

Preparació: Mesclam dins un ribellet el saïm fos, la llet i el glopet d’anís. Hi afegim la farina poc a poc, al temps que la passam per un sedàs, així la pasta no farà grums. Feim una bolla amb la pasta, la tapam i ho deixam reposar unes dues hores.

Aplanam la pasta amb un aprimador, ha de quedar ben fineta i la doblegam.

Tornam a aprimar i una vegada que la pasta sigui ben fineta, la tallam en trossos d’uns 8-10 cm de llarg i uns 4-5 d’ample. També, si ve de gust, es poden fer trossos irregulars amb les mans. Jo com es veu a la fotografia els vaig fer més petits.

2

Posam la pella al foc amb prou oli, i quan sigui calent, fregim els trossos de pasta i els giram. Ah! les orellanes no s’han de tocar dins la pella, per això n’hi ha d’haver poques, el motiu és que s’estufen molt. Una vegada cuites, les posam dins un plat amb paper de cuina, no s’han de posar unes damunt les altres, ja que sortirien olioses.

Al moment de servir, les ensucram o bé posam un raig de mel.

Ah! no es poden guardar per més tard, ja que tornen toves i poc atractives.

Que vengui de gust! Bona fira i un bon firó! .

Coses d’en Martí Mare Alberta fou sa fundadora d’una congregació religiosa dedicada a s’ensenyament de sa joveneia de nines i al·lotes des Col·legi de La Puresa.

Es motiu d’aquesta introducció és que a partir de 1870 moltes estudiantes de Sencelles reberen o han rebut s’educació en aquest col·legi i perquè crec que els agradarà recordar es moments feliços que passaren amb ses seves noves amistats.

Aquí teniu una breu ressenya biogràfica.

Alberta Giménez (Pollença 1837 - Palma 1922) fou filla d’un militar aragonès destinat a Felanitx, Alberto Giménez, i d’Apol·lònia Adrover. Va créixer en un entorn educatiu promulgat pels seus pares que van decidir donar-li uns estudis superiors a càrrec de Francesc Civera, amb qui anys més tard es va casar. Tots dos van crear el Col·legi Civera-Giménez.

Amb la mort del seu marit, l’escola es va traslladar a una casa situada davant de l’església de Sant

Jaume. Per aquell temps, el Reial Col·legi de la Puresa comptava amb una certa decadència i va ser quan el bisbe Salvà i el batlle de l’Ajuntament de Palma, encarregaren a Alberta Giménez la seva incorporació. L’objectiu era educar moralment i civilment les nines i dotar novament el Reial Col·legi del seu esplendor.

Martí Garrit

El 1872 va ser nomenada directora de l’Escola Normal de Mestres i la va dirigir fins a l’any 1912. El 1874 va fundar la Comunitat de les Germanes de la Puresa, de la qual se’n va convertir en superiora general.

Va desenvolupar una tasca educativa molt important, ja que va intentar instaurar les tendències educatives més innovadores fruit de la seva experiència viscuda del seus diversos viatges a l’estranger.

Actualment diverses institucions educatives duen el seu nom, com el col·legi concertat Mare Alberta o el centre d’estudis superiors Alberta Giménez adscrit a la Universidad Pontificia Comillas.

Redacció: Joan Florit i Horrach Jordi Llabrés i Sans Guillem Mut i Llabrés Maria Vich i Cirer

Edita: Centre Cultural de Sencelles

Col·laboradors: Àngela Alorda i Ramis María Becedas Joan Bover i Serra En Barramot Biblioteca Municipal Martí Cirer Antoni Vallés i Perelló Guillem Zuazaga i Llabrés

Coberta: Temps de pèsols, (Foto Jane Sutclife).

Amb la col·laboració de:

Impressió: Gràfiques Rubines, Binissalem

Contraportada: Albó (Foto Àngela Alorda i Ramis ).

Depòsit legal: PM-400-89 Els articles d’aquesta revista expressen únicament l’opinió dels propis autors.

REVISTA SA SELLA sasella@hotmail.com C/. A. Llabrés Mudoi, 18 07140 Sencelles (Mallorca)

3

Un Sant Jordi transitat...

Cristina Romero

Com molts de vosaltres sabeu, dia 23 d’abril es celebra per tot arreu la Diada de Sant Jordi. I a Sencelles, què no volem ser menys… hem dedicat tota una setmana a celebrar dita festa.

La cosa va anar així: a principis de mes, des de la Biblioteca ens varem acostar pel CEIP Can Bril, amb la intenció de promocionar la 4ª edició del Concurs de Dibuixos i Punts de llibre Sant Jordi 2016. La direcció ens va deixar visitar totes les aules i varem poder explicar a tots els nins i nines de Sencelles com funcionava el Concurs i de quina manera celebraríem aquesta diada tan especial.

4

A més, vàrem arribar a un acord amb la direcció del Centre: durant tota la setmana prèvia a Sant Jordi, tots els infants de Can Bril visitarien la Biblioteca per conèixer-la de més a prop i comprendre el seu funcionament. El que no sabien aquests nins i nines és que a la Biblioteca també els esperaven activitats d’allò més divertides.

Com bé me va explicar una mare dos dies després de què la seva filla visités el centre: “la Biblioteca és una casa de diversió” (Alina, 5 anys).

Així doncs, dimarts ens varen

visitar tots els infants d’educació infantil; és a dir, els nins i nines de 3, 4 i 5 anys. Amb ells vàrem conèixer de primera mà com funciona la biblioteca, en general, i què hi trobem a la sala infantil.

Amb ells vàrem aprendre a distingir entre els llibres grans, el petits, els gegants; els llibres amb imatges i amb diferents tipus de lletres; vàrem trobar llibres amb sorpreses de dins, amb textures, amb desplegables…així com també vàrem aprendre on podem trobar llibres per aprendre (els llibres de coneixement). Després, ens vàrem traslladar a la “sala del teatre”, “de les activitats”, “dels contacontes” (ells li varen posar molts noms diferents). I allà varem poder realitzar una petita activitat d’amagatalls. Vàrem jugar a partir de tres contes, a distingir els contraris, a endevinar els animals i, finalment, a aprendre a fer màscares. Finalment, varen partir de la Biblioteca amb un “munt” de coneixements i amb la cara ben pintada. Per ells va ser un dia diferent, però per a nosaltres va ser un dia genial.

Dimecres ens varen visitar tots els nins i nines de primer cicle de primària (6, 7 i 8 anys). Amb ells vàrem conèixer tot el funcionament intern de la Biblioteca i vàrem poder anar una mica més enllà amb els llibres, les temàtiques, la recerca d’informació, etc. Un cop vàrem arribar a la sala d’activitats, varen fer un petit joc de recerca i vàrem acabar aprenent que dels llibres es poden “treure” idees molt novedoses i manualitats molt divertides. De fet, tothom va sortir de la Biblioteca amb un “traumatropo” (una joguina trucada feta amb paper i un pal), a més d’un “caramull” de fulls per fer-se socis de la Biblioteca; tot i què la gran majoria ja eren usuaris habituals de la Biblioteca.

Dijous ens varen visitar tots els nins i nines de segon cicle de primària (9, 10 i 11 anys). Amb ells férem el mateix recorregut que amb els altres, tot i que l’explicació ja va anar més enllà i entre tots, aprengueren detalls i usos més complexes del funcionament intern de la Biblioteca. A més, per finalitzar la visita, vàrem provar la seva rapidesa, eficàcia i saviesa, amb una petita gimcana de coneixement dins la Biblioteca… amb la qual va quedar demostrat que són molts bons alumnes.

Divendres va ser la Biblioteca la què es va traslladar al Vial de l’Escola, ja que vàrem col·laborar activament amb la venda de llibre per Sant Jordi amb l’APIMA de Can Bril. Des de les 9h del matí vàrem rebre la visita de tots els nins, nines i mestres del Centre, què també varen visitar el recó especial que vàrem muntar, amb contes i llibres de coneixement, per a la seva consulta. La veritat és que el matí ens va passar volant!

L’horabaixa, un cop a la Biblioteca, duguérem a terme la Festa i Final del Concurs de Dibuix i Punts de Llibre per Sant Jordi, amb un èxit i rècord d’assistència. Més de quaranta participants al concurs, i moltíssima més gent a la festa de després.

I per finalitzar la setmana, dissabte férem un taller a plaça, durant el mercat. Al llarg de dues hores, varen passar una gran quantitat de nins, nines, padrins, pares, mares… pel nostre taller de punts de llibre.

Sens dubte, aquest ha estat un Sant Jordi d’allò més intens, però un de fet: un Sant Jordi genial!

Gràcies a tots aquells/es que ho han fet possible! .

5

Noticiari Agència de Selleters

Març Dia 1. Ballada. A la plaça de la Puríssima de Biniali per celebrar la festa del dia de les Illes Balears.

Dia 2. Nou butlletí del PP. On es fa un repàs a l’actualitat municipal i es donar a conèixer la gestió de control de l’equip de govern que fan els regidors populars, en concret sobre una contractació suposadament irregular.

Dia 4. Glosada. I torrada organitzada per l’OCB de Sencelles al pati de l’antiga escola de can Bril amb Mateu Xurí i Maribel Servera.

Dia 5.

Dansa africana. Amb un taller al CEIP de can Bril, amb la professora Yesenia.

Aquest taller s’havia de fer en un primer moment coincidint amb l’ofrena floral del 27 de febrer.

Dia 5. Mercat. Artesà dels dissabtes, a la plaça de la vila, amb un taller de txalaparta (instrument tradicional basc) impartit per Txalaparty amb el suport de l’Eukal Etxea de Mallorca.

6

Dia 11. Xerrada.

De Pep Martí, amb el títol Alliberar els subconscient amb Psych-k, organitzada pel Banc de Temps, al Casal de can Grau.

Dia 11. municipal.

Ple Amb

temes a tractar com diverses qüestions urbanístiques, l’elecció d’un jutge de pau substitut, diverses mocions d’El Pi i la creació d’un borsí per cobrir interinatges.

Dia 12. Cap de setmana. D’hotel al Port de Pollença organitzat per l’entitat Pou Major.

Dia 14. Comunicat de MES. Denunciant la deixadesa i la poca responsabilitat de l’equip de Govern per perdre una subvenció del Consell de Desenvolupament Local que beneficiava als ajuntaments de menys de 20.000 habitants a tenir de forma gratuïta la redacció de projectes i la direcció tècnica d’obres municipals.

Dia 15. Natació Sincro. La sencellera Marta Torrens del club Mediterranea, va ser convocada a una concentració per a la selecció júnior que es va fer a Sant Cugat del Vallès del 5 al 22 de març.

Dia 17. Taller. De manualitats, per preparar el dia del pare, a la Biblioteca.

Dia 18. Roda de premsa.

Dels tres membres del PP per denunciar “la mordassa que des de l’equip de govern municipal” es fa a l’oposició.

Dia 20. Celebracions de Setmana Santa. A les parròquies de Sant Pere de Sencelles i de Sant Cristòfol de Biniali.

Dia 23. Taller. De rebosteria per preparar mones de Pasqua, a la Biblioteca.

Dia 28. Ciclisme. En Jordi Artigues Cosano es va proclamar campió de Mallorca aleví a Moscari.

Abril Dia 1. Comerços. Definitivament ha tancat les portes, després d’una llarga temporada liquidant les existències, el negoci conegut com a Elèctrica Coll del carrer des

Rafal. En aquest mateix carrer, en canvi, a la cantonada amb el carrer dels Jardins, ha obert Piscinas Antonio Lara. També els propietaris de Can Clar han agafat la gestió de Can Pep. En canvi Ca s’Escolà té tancat.

Dia 2. Visita. A Sencelles dels Amics del Museu d’Història de Manacor per conèixer els diferents punts d’interès de la vila de la mà del Cronista Oficial, Jordi Llabrés.

Dia 3. Pancaritat. A la caseta de Sarissal, organitzat com cada any per la Coral Sor Francinaina per celebrar el diumenge de l’Àngel.

Dia 4. Convocatòria. Del premi de pintura municipal que es lliura per la fira de maig i que gestiona Sencelles Difusió Cultural.

Dia 5. Concurs. De dibuix i de punts de llibre a la Biblioteca per celebrar la festa de Sant Jordi, dia del llibre.

Dia 6. Modificació. De les Normes Subsidiàries d’urbanisme del municipi de Sencelles per incloure dins de l’ordenació l’ampliació del cementeri de Biniali.

Dia 7. Nou butlletí del PP. Criticant la tardança en l’aprovació del pressupost, la condemna de pagar a Aigües Son Company 379.000 euros, la censura a les mocions de l’oposició i la deixadesa del poliesportiu de Biniali.

Dia 9. Mocions. De MÉS demanant que la plaça perdi l’afegitó falangista de 1937 i passi a ser Plaça de la Vila i per la dignificació de la fossa comuna del cementeri municipal de Sencelles.

Dia 9. Presentació. Del llibre “Voleu sales.

Pervivència i recuperació del cant de salers i quintos al Llevant, Migjorn i Pla de Mallorca” de Bàrbara Duran,

organitzada per la Fundació Bartomeu Oliver, amb la recuperació d’una antiga tonada de Sencelles.

Dia 16. Trobada. De Premsa Forana a Manacor, en la vuitena convocatòria, amb una visita a la institució que s’encarrega del llegat del canonge Antoni Maria Alcover.

Dia 18. Nova centenària.

A Sencelles. Na Catalina Llabrés Pons, de can Sopes, que viu a la Residència, va celebrar amb una festa i una missa aquest feliç esdeveniment.

7

Dia 25. Donació. De Sang al Dispensari Sor Miquela amb la visita de la unitat mòbil del Banc de Sang de Balears.

Dia 26. Lloc de feina. Nou a l’Ajuntament de Sencelles, amb caràcter interí. Es va obrir el concurs per constituir una borsa extraordinària per cobrir una plaça de funcionari especialitzat en matèria comptable.

Dia 18. Excavacions. A la cova del Camp del Bisbe amb la quarta tongada de treballs arqueològics desenvolupats en anys consecutius. Les feines continuaran fins al 6 de maig.

Dia 22. Exposició. Dels treballs participants al concurs de dibuix i de punts de llibre, a la Biblioteca per celebrar la festa de Sant Jordi, dia del llibre.

Dia 22. Conferència.

Sobre Ramon Llull amb l’acte que dóna inici a les celebracions a Sencelles de l’any Lul·lià. Concert amb el cantautor Joan Manel Escobedo i intervencions de Gabriel Ensenyat.

Dia 28. Taller. De manualitats a la Biblioteca per preparar sorpreses infantils per al dia de la mare.

Dia 30. Festa reivindicativa.

Organitzada per l’associació de veïnats de Ruberts, com cada any, i per quinzena vegada, coincidint amb el darrer dissabte del mes d’abril.

Maig Dia 1. Dia del treballador. Amb la tradicional paella organitzada per l’agrupació socialista de Sencelles i Biniali que enguany comptà amb la presència del Conseller de Treball, Iago Negueruela. Hi ha dues fotos Dia 3. Conferència. De la Universitat Oberta per a Majors (UOM) amb el títol “Com controlam la hipertensió arterial?” amb Lluís Gené del departament de biologia.

Dia 5. Xerrada. Sobre teràpia quàntica emocional a càrrec de Martín Herrera, organitzat pel Banc de Temps, a la Biblioteca. El dia següent va començar un taller sobre el mateix tema.

Dia 5. Concert. Dins la IX Setmana Internacional d’Orgue, el senceller Bartomeu Mut, organista, oferí un concert a la basílica de Sant Francesc a Palma

8

Dia 6. Conferència. Organitzada per l’Escoleta Els Molins, al Casal de can Grau, sobre renovació pedagògica amb el títol “Vols saber què pot fer un@ mestr@ a classe”.

VIII Trobada de revistes de Premsa Forana a Manacor Visita a la Fundació Antoni Mª Alcover i conferència de Rafel Puigserver Pou El passat dissabte dia 16 d’abril, es realitzà a Manacor la VIII trobada de revistes de Premsa Forana.

Amb la recepció a càrrec de les revistes locals: Cent per Cent i Perlas y Cuevas, amb Antoni Riera i Antoni Ferrer al capdavant, 35 persones pertanyents a 20 publicacions assistiren a les 10 del matí a la Institució Pública Antoni M. Alcover, on Llúcia Serra mostrà totes les sales d’exposicions sobre mossèn Alcover, i feu avinent la seva figura, les lletres i el diccionari i el món màgic de les rondalles.

Seguidament es feu una breu pausa per a berenar, i tot seguit, a la sala de conferències de l’antic celler del casal on es troba la fundació, s’obsequià a les revistes amb un lot de 5 llibres sobre les rondalles i la figura de mossèn Alcover, i la història de Manacor.

Antoni Ferrer, de Perlas y Cuevas, entregà a tots els assistents 8 invitacions per a cadascun, per visitar de franc les coves dels Hams de Porto Cristo.

El darrer acte fou una conferència de Rafel Puigserver Pou, sobre la seva tesi: “Les publicacions periòdiques de la part forana de Mallorca des dels anys setanta fins a l’actualitat”. Rafel Puigserver ens feu un ampli resum del seu extens i documentat treball, per espai d’una hora. A la fi, s’encetà un debat sobre la realitat de la premsa forana.

Un dinar de companyonia conclogué les activitats de la trobada .

9

Toni Esteva, director de la Residència Sor Francinaina ”Els tractam tan bé que per això duren tant!”

Joan Florit i Horrach

En Toni Esteva és un sineuer que des de finals de l’any passat ocupa la plaça de director de la Residència Sor Francinaina, propietat de la Fundació Hospital Sant Francesc d’Assís. Són les 11 del matí, acaba d’arribar al carrer de la Pau i ja tot són telefonades, encàrrecs, reunions, gent que l’espera, picapedrers que el demanen, ... està tan ocupat que les cuineres li han deixat berenar preparat i no ha tengut temps ni de pegar cap mossegada.

quan comunicaren que deixaven la residència. Quan les monges varen partir, de llavors jo som el director.

Com va començar la vostra relació amb la residència?

I quina era la vostra experiència anterior?

Ara fa devers un any, pel mes de març de 2015, les monges em proposaren que vengués a Sencelles per anar fent-me càrrec de la institució ja que elles tenien pensat deixar-ho. Per fer més fàcil el procés d’adaptació, vaig començar a fer feina aquí unes 15 hores a la setmana com a treballador social. Era com si estàs un temps a prova. Per devers l’octubre, ja elles degueren trobar que m’hi havia adaptat bé i és

Vaig estudiar la carrera de Treball Social. Vaig fer feina a la Fundació La Sapiència i al consorci que l’Ajuntament de Palma va muntar per a la rehabilitació de la barriada de sa Gerreria. Però segurament la gent hem deu recordar més pel meu passat a càrrecs polítics, durant tres legislatures: la primera al Consell, la segona sent regidor a l’Ajuntament de Palma i la tercera fent de gerent de l’Agència Internacional de Cooperació exterior al segon govern de progrés de n’Antich.

Ha canviat de llavors ençà la casa?

Home, la comunitat de les monges de la Caritat que hi havia aquí feia molta feina i només dues d’elles, totes soles, cobrien 12 hores de feina, de les 20 h. a les 08 h. Ara hem hagut de contractar més personal per tenir ben cobert tot l’horari i que l’assistència no se’n ressentís.

Ara fa quatre anys vaig començar a estudiar a Madrid el curs de director de centres de serveis socials. El projecte de fi de curs, que vàrem fer amb una companya, va rebre tants d’elogis que ens vàrem plantejar de posar-lo en pràctica; i ara es pot dir que som empresari d’un centre de dia que es diu Més Vida i que és a Son Dameto.

10

I com duis aquesta combinació Sencelles-Palma?

A mi aquesta residència m’encanta. Jo la coneixia però

Sencellers amb iniciativa n’he quedat enamorat. És una meravella l’estil que té. Si les monges m’haguessin vengut a cercar només mig any abans, no m’ho hagués pensat dues vegades i ara no tendria l’altre negoci obert. És que només de les feines d’aquí ja vaig ben servit, però resulta que quan surt, encara tenc el trull d’allà!

Tenc la meva sòcia desesperada! diu que la tenc abandonada!

Una residència deu ser mala de gestionar?

Té la seva complicació, és veritat.

Tenim una legislació a haver de complir i a vegades es fa pesat.

Aquí la part econòmica la du el patronat de la Fundació Hospital Sant Francesc d’Assís, però vulguis no vulguis sempre hi ha trull. Ara acabam de posar un sistema d’extinció d’incendis que ens ha costat 60.000 euros, tot per aconseguir la llicència d’activitats de l’Ajuntament, que encara que sembli mentida no teníem! i mira si fa anys que això funciona, però si un dia hi hagués un de nou... tot ha d’estar ben al dia i legal.

Quants de residents hi viuen?

Ara tenim 26 persones acollides.

De les quals tres de més de cent anys. Na Tonina Racó, na Catalina Sopes i una dona originària de Santa Maria del Camí que està a punt de fer-los! És que els cuidam tan bé, que ens duren i duren i duren!

Tenim 12 habitacions individuals i 7 dobles. Però ara estam acabant unes obres per ampliar la capacitat fins a 30 persones.

Hi ha una ampliació en curs?

No, simplement el que ha passat ha estat que, amb la partida de la comunitat de monges hem reacondicionat espais (llevat la capella, modificat on hi havia el despatx, ajuntat habitacions simples, etc.) i això ha suposat que hem guanyat lloc i ara tendrem dues dobles més i una individual més. Ara

estam a punt d’acabar les obres.

Heu introduït molt de canvis?

No, jo he volgut que hi hagués una continuïtat perquè la residència funciona molt bé i és un model per a la resta. Això és una joia que no n’hi ha cap altra en tot Mallorca per això val la pena l’esforç que hi dedicam per conservar-la així com és. Funciona molt bé i es tracta que seguesqui així per molt d’anys més. Les monges de la Caritat han deixat la casa però ens hem esforçat perquè la qualitat assistencial no decaigués. Per això hem hagut de contractar més personal.

Quantes persones hi fan feina?

Ara som 15. La veritat és que anam justets i simplement aquesta plantilla serveix per cobrir l’estil d’atenció que ens agrada i que hi ha hagut per tradició. Hi ha ara un director, una infermera, dues netejadores, tres a la cuina i vuit auxiliars d’atenció geriàtrica.

Quin projectes de futur teniu?

Ens agradaria molt cobrir una mancança assistencial que hi

11

ha a Sencelles. No hi ha cap centre de dia. La gent que hi ha d’anar, és derivat a Algaida o a Costitx, crec. A Sencelles, aprofitant que ja tenim unes bones instal·lacions aquí, seria molt bona cosa que les poguéssim oferir a gent que no hi està. És a dir, la Residència Sor Francinaina no només serà per a estades permanents sinó també per a potencials usuaris temporals que vendrien a ser atesos només unes hores determinades. Crec que unes 8 o 10 persones podrien perfectament estar ateses amb aquesta modalitat de centre de dia.

Per a nosaltres això suposaria una oportunitat de tenir uns ingressos addicionals i haver de contractar més personal que s’encarregaria dels usuaris temporals i, de retruc, també se’n beneficiarien els residents.

Hi ha llista d’espera per entrar?

Actualment hi ha unes 20 persones a la llista d’espera però s’hauria de depurar ja que constantment hi ha altes i baixes, gent que ja ha trobat plaça a una altra banda, etc. i és necessari fer un seguiment constant del seu estat.

Som una institució privada i per tant no estam subjectes a criteris d’admissió tan estrictes com a les residències públiques. Tenen prioritat les peticions que vénen de Sencelles i també es tracta d’estudiar cada cas, perquè és important estar pendent de l’estat de necessitat real. En aquest cas és el patronat qui pot eximir de segons quines formalitats o condicions econòmiques. La llista

12

d’espera va pujant perquè no hi ha places disponibles lliures, ja que els que tenim residents, els cuidam tan bé que aguanten molt!

Quin preu té residir aquí?

Hi una gamma de preus ja que no és igual en funció de si és doble o individual, hi ha també aspectes assistencials, etc. però sobretot el preu ve determinat per si una persona és encara vàlida (1.430 e.) o necessita ser assistida (1.750 e.). Els preus realment no són cars pel tipus de residència del que es tracta. Encara que siguem una entitat assistencial sense ànim de lucre, hem de poder subsistir molts d’anys. Vàrem fer una prospecció econòmica i ara per ara, residències petites com la nostra, de manco de 50 places no són rendibles econòmicament.

El fet d’augmentar en habitacions ens ajudarà a compensar l’augment que hem patit en despeses de més personal per la jubilació de les monges.

Costa trobar qualificat?

personal

La veritat és que sí. Els bons professionals van canviant d’empresa cercant millors condicions i n’hi ha pocs de disponibles. Es pot dir que hi ha una certa mobilitat ja que ens anam rifant els bons treballadors.

Ara per ara, estudiar una professió relacionada amb les cures geriàtriques té molt de futur ja que cada vegada hi haurà més demanda d’aquests tipus de feina.

Això anirà a més i fan falta moltes de places de residència, hi ha molta demanda i poca oferta .

La Corema, les sobrassades i el Dimoni El que anomenam la corema o quaresma són les aproximadament set setmanes que van des del carnaval al dia de Pasqua.

Avui parlar de la corema no té res a veure amb un temps no tan llunyà on s’observaven amb gran rigor dejunis i abstinències en memòria dels quaranta dies que Jesús va dejunar en el desert.

Tots els que ja tenim una edat hem viscut aquest temps respectant d’una manera estricta per exemple el no menjar carn, principalment els divendres. Fins i tot record com el Divendres Sant, que era el dia que fèiem les panades, havíem d’esperar que fossin les dotze per poder gaudir d’un plat que pràcticament només es menjava per a Pasqua. Ara de cap a cap d’any hi ha panades i tot el que a un li pugui venir en gana.

Fins i tot, perquè tenguem idea de l’observança estricta de no menjar carn, Alcover senyala que a la pagesia mallorquina les dones escuraven les olles amb gran esment, fent-les ben netes perquè no hi quedàs gens de substància de carn.

En relació a tot aquesta qüestió record que jo era molt petit quan l’amo en Tomeu de can Conet, que vivia aferrat a ca nostra, em contà una anècdota que li va passar a ell quan era un al·lot pucer.

aquella jugada d’estar quaranta dies a pa eixut.

Antoni Vallés i Perelló

Amb això que se li va encendre sa bombilla i tot decidit digué: “Si el dimoni està dins ses sobrassades... ja el trobaré ja!”.

Agafà el trinxet, pujà damunt una cadira i començà per la primera. Xapa de dalt a baix una sobrassada. Res. Anem a la segona. Res. I així una darrera l’altra. Fins que arriba a la bufeta i exclama: “Ja te tenc! Ja he trobat aquest maleït dimoni!”

Trinxetada va i la b u f e t a xapada per mig.

Tot clocpiu baixa i, trinxet amb la mà, va a sa mare i li diu: “Me sentiu mu mare, m’heu enganat!

Dins ses sobrassades no hi havia el dimoni”.

Com podeu entendre aquella corema va ser un poc més llarga que els quaranta dies de rigor .

Per allò de que entengués que no podia menjar carn en temps de corema sa mare li va dir: “Tomeu, ara comença sa corema i no podem menjar sobrassada perquè el dimoni s’hi amaga dedins”.

Ell va quedar pensatiu i durant un parell de dies pujava cada punt a la sala a veure la perxa per entendre allò que sa mare li havia dit.

Assegut davall d’aquella col·lecció de sobrassades intentava esbrinar com punyetes el dimoni li feia

13

De tu a tu Avui entrevistam a Victòria Llabrés de can Riera Guillem Mut i Llabrés

En quin moment de la teva infància et quedaries?

Els estius a Can Picafort.

Què volies ser de gran quan eres petit? S’ha acomplert?

Na Victòria Llabrés va néixer a Sencelles i és filla d’en Bartomeu Llabrés i na Jerònia Bennàssar, és de ca’n Riera. Va estudiar a l’escola CIDE i fins cursar Batxillerat. Després va acabar els seus estudis a la UIB, diplomantse en Magisteri d’Educació Infantil.

Actualment resideix a Sencelles i fa feina al CIDE com a mestre d’Educació Infantil.

Volia ser mestra d’infants petits i s’ha convertit en la meva professió.

Quin tipus de música t’agrada?

Un poc de tot: rock, indie, pop,...

Quines són les teves aficions?

M’agrada llegir, escoltar música, anar a la platja i d’excursió.

Un viatge.

Passar les darreres vacances de nadal a Abu Dhabi, visitant el meu germà.

No podries estar un dia sense...

Escoltar música.

El millor invent?

L’electricitat.

No entens com hi ha gent que... abandona els animals.

Digues alguna “frase cèlebre” que hagis dit o que t’agradi.

Què t’agradaria ser per un dia?

Si caus set vegades, aixeca’t vuit.

Quin és el teu menjar preferit?

Quins programes de televisió mires?

Paella.

Els programes que més m’agraden són les sèries.

Confessa’ns una mania, un defecte i una virtut que tenguis.

No m’agrada dormir amb la porta de l’armari oberta.

Sóc bastant tímida.

Sóc molt puntual i organitzada.

Què faries...

Si fossis un dona / home?

14

Intentaria fer el millor pel poble.

El mateix que sent una dona.

Una papallona.

Un racó que Sencelles.

t’agradi

de

Els dos pous.

Et queixes de... les retencions diàries a l’autopista per anar a fer feina.

Conta’m una primera vegada.

Els nervis que vaig passar la primera vegada que vaig conduir.

No surts de ca teva sense... les claus, mocadors, i el mòbil.

Com et desplaces per dins el poble?

A peu.

Si fossis ric?

D’aquestes opcions trien una:

Viatjaria més.

Twitter o facebook? Facebook

Si fossis el batle?

Dia o Nit? Dia

Vi o Pomada? Pomada Platja o muntanya? Platja Poble o ciutat? Poble Barça o Madrid? Barça Carn o peix? Carn Calçons o falda? Calçons Samsung o Iphone? Iphone Quin ha estat el millor regal que t’han fet?

Un ipad Sempre has volgut... viatjar a Nova York.

No aguant que... La gent sigui impuntual.

Practiques algun d’esport? Quin?

tipus

Vaig a córrer habitualment.

Quina és la festa que més t’agrada de Sencelles? Per què?

S’embala’t, perquè hi participa molta gent del poble i és molt divertida.

Quins canvis faries a Sencelles?

Faria peatonal l’església.

la

plaça

De les modes actuals quina t’encanta i quina avorreixes?

Perquè?

M’agrada la moda d’escriure blogs a internet sobre diferents temes, però no m’agrada que la gent publiqui tot el que fa a les xarxes socials.

A qui vols que faci la pròxima entrevista?

A n’en Joan Bennàssar Llabrés Quina pregunta faries a la pròxima entrevista?

Quin llibre recomanaries? .

de

Què penses de les persones majors del poble?

Que se’ls ha de tenir respecte.

Quin esport prefereixes veure per televisió?

El futbol, en companyia dels amics.

Quines expectatives laborals tens?

Seguir fent de mestra amb la mateixa il·lusió que ara.

A l’entrevista passada Macià Bartomeu ens va proposar la següent pregunta:

15

Noticiari de la Parròquia de Sant Pere de Sencelles Jordi

Llabrés

i

Sans, cronista oficial de Sencelles

16

Setmana Santa i Pasqua.

A les darreries del mes de març passat, la nostra Parròquia de Sencelles s’afegí al goig de tot el món cristià entonant en to gojós i exultant l’Al·leluia. No era per menys, Crist havia ressuscitat.

Ens hi prepararem degudament durant la Setmana Santa amb les celebracions litúrgiques acostumades. Les d’enguany sense gaires novetats respecte a les dels anys anteriors. No més afegir que el Dimecres Sant hi hagué un Via Crucis que va sortir al carrer seguint les catorze estacions que trobem repartides a diverses cases del nostre poble (Plaça, carrers d’Es Rafal, Jardins, Jaume

Sard, Escultor Llabrés Mudoy, Son Arrom, Rector Molinas, Església i Plaça). Presidí la senzilla processó el Sant Crist, acompanyat per dues de les faroles que tenim pintades amb els emblemes de la Passió del Bon Jesús. A cada estació es llegiren les reflexions populars que compongué mossèn Miquel Costa i Llobera l’any 1906.

En els dies principals hi hagué molta assistència de gent, principalment el Diumenge del Ram i el Dijous Sant. El Divendres Sant va minvar molt. Molt més que en els anys anteriors.

Destacar també la presència de les confraries i el servei que presta en les celebracions l’escolania, el cor parroquial, la coral i el grup de litúrgia. Aquestes paraules poden servir també com d’agraïment per les persones que tallaren els rams d’olivera, els portadors dels passos a les processons, les persones que col·laboraren aportant flors i cera per la Casa Santa i les que ajudaren a muntarla o cobriren els diversos torns de vetlla a la mateixa. I com no, a l’equip de catequistes que a més de preparar, com sempre, l’Hora Santa del Dijous a vespre, el Divendres a migdia convocaren a tots els nins i nines, i també jovenets, a cobrir una hora de pregària i reflexió basada en les Set Paraules i la contemplació de la Mare de Déu en la seva Soledat.

El dia de Pasqua com no podia ser d’altre manera es van desplegar a la nostra Parròquia tots els dispositius per fer solemne el Sant Encontre i l’ofici pasqual.

La premsa es feu ressò de la solemnitat d’aquests actes. No hi mancà gent, ni caçadors damunt el campanar que amollaren trons en honor del Bon Jesús Ressuscitat, ni coloms missatgers que sortiren

de les gàbies per escampar arreu la bona nova d’aquell jorn, ni la presència de les banderes i estendards de les obreries parroquials ara augmentada amb una de renovada que és de la Puríssima, ni la tradició de les tres reverències i els tres botets, i... l’insubstituïble cant exultant del Regina Coeli Letare. Tot per demostrar que aquesta és la festa més gran i principal dels que ens diem seguidors d’Aquell que ha enaltit la vida amb la seva Resurrecció.

Presentació a la seu de la Fundació Mossèn Oliver.

Dissabte dia 9 d’abril la Fundació Mossèn Bartomeu Oliver va acollir l’acte de presentació del llibre Voleu Sales?, original de Bàrbara Duran Bordoy (Editorial Lleonard Muntaner). Aquest és un treball prou acurat que aprofundeix en els orígens, pervivència i recuperació d’una tradició vinculada amb els quintos o salers dels pobles de Llevant, Migjorn i Pla de Mallorca.

Aquests en alguns llocs encara conserven el costum, sempre entorn del dia de Pasqua i sovint adaptat a les circumstàncies culturals actuals, de sortir a cantar per les cases dels nuclis urbans i de fora vila per tal de fer la capta de les panades, que després serviran per fer un aplec o bauxa.

En el llibre l’autora té esment al cas de Sencelles, ara limitat a una mínima expressió. Però la seva investigació ha permès recuperar una lletra i música del tradicional “cant de panades” o “goigs de panades” propis de Sencelles, on hi foren recollits en la dècada dels anys trenta del segle passat. Durant l’acte aquest cant fou interpretat per primera vegada. S’hi feu present una bona representació de totes les entitats i grups sencellers compromesos en la salvaguarda de la cultura popular i el fet musical tradicional.

Cent anys de na Catalina de Can Sopes.

Dia 18 d’abril ens vam voler fer-se partícips de l’alegria d’una feligresa la nostra Parròquia, na Catalina Llabrés Pons que celebrava el seus cent anys de vida. La festa es dugué a terme a la Residència Sor Francinaina, lloc on ara resideix, amb la participació dels seus familiars i companys de llar.

Va començar amb una celebració de l’Eucaristia en acció de gràcies per tots aquests anys de vida i per haver arribat al centenari gaudint d’una envejable salut. Després hi hagué parlaments i entrega d’obsequis de part de l’Ajuntament, del Patronat de l’Hospital Sant Francesc d’Assis, del personal que treballa a la Residència, etc.

La festa va acabar bufant les candeles de l’indispensable pastís d’aniversari i amb un bon refresc.

Na Catalina ha estat sempre una dona molt popular a Sencelles ja que fou la primera encarregada de la centraleta de telèfons del poble, fet que de llavors ençà la coneixem per na Catalina d’es Telèfono. El temps que l’hi queda per viure, Déu l’hi conservi, així com ara, totes les facultats en la salut.

Presentació del llibre del Sermó de Santa Àgueda de Mn. Alcover a Manacor.

Dins el marc de la festa de Sant Jordi, amb tanta tradició llibretera, la seu de la Institució

17

Pública Antoni Maria Alcover de Manacor, va acollir dia 20 d’abril la presentació del llibre Sermó de Santa Àgueda predicat [a Sencelles] l’any 1899 per mossèn Antoni Maria Alcover.

Recordem que l’edició d’aquesta publicació és conjunta entre la dita Institució i la Fundació Mossèn Bartomeu Oliver i Amengual de Sencelles, i que una primera presentació ja s’havia dut a terme a Sencelles dins el marc de les festes patronals de Santa Àgueda.

En el transcurs d’aquest acte hi intervingueren Maria Magdalena Gelabert, Jordi Llabrés i Joan Miquel Riera, autors dels articles previs a la transcripció del sermó pròpiament dit. També el Rector de Manacor, Mn. Andreu Genovart, i el de Sencelles, Mn. Joan Pons, el Batle de Sencelles, Joan Carles Verd i la Regidora de Cultura de l’Ajuntament de Manacor, Antònia Llodrà. Les persones que acudiren a l’acte formen part del nombrós públic fidelíssim a l’Obra Alcoveriana i foren obsequiats amb un exemplar de la publicació. Una vegada acabada la presentació els responsables de la Institució amfitriona van voler complaure a la comissió sencellera allà present, formada pel rector i president de la Fundació Oliver, el batle i el cronista oficial de la Vila, mostrant-los les sales que formen el museu que han dedicat a l’autor de l’aplec de les Rondalles Mallorquines i iniciador de l’obra del gran Diccionari de la Llengua Catalana.

18

Festa en honor del Beat Ramon Llull.

El mateix cap de setmana de St. Jordi, el poble de Sencelles va iniciar un seguit d’actes i

celebracions per commemorar el set centè aniversari del Beat Ramon Llull, i que es perllongaran durant els propers messos.

Per tot això s’ha constituit una comissió organitzadora integrada per l’Ajuntament, la Parròquia i diverses entitats locals compromeses amb la cultura com son la Fundació Mossèn Bartomeu Oliver, la delegació de l’O.C.B., l’assoc. “Pou Major”, Sencelles Difussió Cultural...

El divendres dia 22 s’obrí el programa amb un concert de poemes de Llull musicats pel cantautor Joan Manel Escobedo i que contà amb les intervencions del Doctor Gabriel Ensenyat, de la Universitat de les Illes Balears, amb les que contextualitzava cada una de les obres interpretades durant el recital.

El dissabte dia 23 d’abril fou celebrada una missa solemne en honor del Beat mallorquí, que presidí mossèn Nadal Bernat i Salas, pro vicari general del Bisbat de Mallorca i delegat diocesà per l’Any Llull. Per l’ocassió fou col.locat en el presbiteri un llenç del segle XVIII que representa a Ramon Llull i que guarden les monges del Convent de la Caritat de Sencelles. Acte seguit, quan la celebració litúrgica va acabar, fou beneït un medalló ceràmic que es descobrí en el frontis de la rectoria, que representa al Beat Ramon Llull i que quedarà com a testimoni d’aquestes celebracions de Sencelles. Els que es feren presents a la festa foren obsequiats amb una estampa que reprodueix el dit medalló.

Horaris de celebracions.

Amb el canvi oficial d’horari vam passar a les hores d’estiu pel que fa a les celebracions. D’aquesta manera durant la setmana a Sencelles tenim les següents: -Dilluns a les 20:30h. missa a la

Capella del Convent de la Caritat.

-Dimarts a les 17:30h. missa a la Residència Sor Francinaina.

-Dimecres a les 10:30h. missa a la Parròquia.

-Dijous a partir de les 19h. s’obri l’església oferint una estona de d’oració davant el Sagrari i altres devocions, amb la participació de la novella associació parroquial de les Maries del Sagrari i Deixebles de Sant Joan.

-Divendres a les 20:30h. missa a la Capella del Convent de la Caritat.

-Dissabtes a les 20:30h. missa a la Parròquia.

-Diumenge a les 10:30h. missa a la Parròquia.

A més hi ha missa el primer i tercer diumenge de cada més a les 9h. a l’Oratori de la Mare de Déu del Carme de Ruberts. El primer divendres de cada mes es fa la visita a les persones majors

i malaltes de Sencelles i es porta la Comunió als que ho desitgin. I el darrer dissabte de cada mes, després de la missa vespertina hi ha exposició del Santíssim a la Capella del Roser i vetlla de l’Adoració Nocturna.

Solemnitat de l’Ascensió.

Sempre resulta de profunda satisfacció per una comunitat parroquial el dia en que un estol dels seus feligresos més joves, encara en edat d’innocència, s’acosten per primera vegada al Banquet de l’Eucaristia. A la nostra visquérem aquesta jornada el dia 7 de maig, coincidint amb la solemnitat de l’Ascensió del Bon Jesús. Enguany son una dotzena els nins i nines que s’han preparat per rebre la Primera Comunió.

Com de costum el dia de la festa es concentraren en el Convent de la Caritat i acompanyats de les seves catequistes i familiars van anar en comitiva fins a la Parròquia per celebrar allà aquesta festa tan solemne i tan carregada de significat en la vida dels que creiem en Jesús .

19

Notícies des de la Sala María Becedas

Departament Participació, Transparència

Tècnic de Comunicació i

L’Ajuntament de Sencelles ha posat en marxa “Sencelles informa” En la seva intenció d’aproparse al ciutadà i establir una relació de comunicació més fluida, el passat mes de gener l’Ajuntament va donar el vist-i-plau al pla de comunicació institucional sota el nom Sencelles Oberta.

En aquest pla hi ha una sèrie de passes per anar obrint diferents canals de comunicació amb els sencellers i les sencelleres. Dins aquest pla, hi ha els dos canals de comunicació a Facebook: “Ajuntament de Sencelles” per a una informació més institucional i “Sencelles Oberta” per a una informació més dinàmica; també compta amb el canal de Youtube “Sencelles Oberta” on podeu consultar les gravacions del ple i veure’l en directe. El pla estableix altres canals de comunicació i eines que s’aniran llançant durant d’aquest any, no només electrònics sinó també analògics.

20

Aquest mes d’abril s’ha fet un pas més, posant en marxa un servei de correu electrònic titulat “Sencelles informa”. D’aquesta manera, tothom podrà rebre les notícies tant de l’Ajuntament com d’altres entitats que organitzen activitats en el municipi en el seu correu electrònic sense la necessitat d’estar a les xarxes socials. Hi haurà dos tipus de comunicacions: unes de més immediates per poder comunicar els canvis i les convocatòries urgents, i unes altres que faran un resum de les activitats i les novetats de forma periòdica. Les persones que vulguin rebre el butlletí, poden

donar-s’hi de alta a http://bit.ly/ SencellesInforma.

Notícies breus S’ha obert una borsa extraordinària per cobrir, amb caràcter d’interinitat, una plaça de funcionari. En trobareu més informació a www.ajsencelles.net L’escola Can Bril de Sencelles funcionarà amb energia verda i estalviarà 5.000 euros l’any.

L’Ajuntament estudiarà ampliar el contracte a altres dependències municipals i renegociar serveis.

S’ha aprovat el reconeixement de l’Ajuntament de Sencelles a l’escriptora Maria Antònia Oliver, resident a Biniali i fa molt poc guardonada amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Any Ramon Llull. Les principals institucions de Mallorca, per tal de celebrar amb la dignitat que es mereix el 700è centenari de la mort del Beat Ramon Llull, ha proclamat entre el 27 de novembre de 2015 i el 27 de novembre de 2016 un any commemoratiu dedicat a enaltir el fill més gran d’aquesta terra. A Sencelles, els actes tendran lloc entre abril i maig del 2016. Hem preparat un apartat específic al web de l’Ajuntmament on podràs trobar tota la informació.

El programa Gent Nostra de Canal 4 TV visita els racons de Sencelles.

Han conegut com es va crear la festa de “S’Embalat”, el centre d’ensinistrament de cans Maxis K9 i també el restaurant Sa Cuina de n’Aina. I, en primera persona, a la pintora i aquarel·lista Gina Mairata, veïna de Sencelles.

Ja està oberta la matriculació per a l’escoleta. La documentació que necessitareu, la trobareu disponible al web de l’Ajuntament.

La UOM a Sencelles. La UOM als Pobles de Mallorca és un programa de cinc conferències, de temes diversos, que es durà a terme a vint-i-sis municipis de Mallorca.

Sencelles amb els refugiats. La recollida de material ha estat tot un èxit. L’organització va estar a càrrec del Banc de Temps i ara estan preparant un festival per a maig que servirà per recaptar fons.

En trobareu més informació al Facebook de Mallorca Refugiats.

L’Ajuntament estalviarà uns 200.000 euros en renegociar les condicions bancàries. Les amortitzacions del deute a 2016 han reduït aquest deute en 319.000 euros i la renegociació de les condicions representa un estalvi d’aproximadament 200.000 euros per als Sencellers.

Les bases del certamen de pintura de Sencelles ja estan publicades.

Les podeu trobar a la pàgina web de l’Ajuntament.

La Trapa: s’inicien les obres de reconstrucció Després de molts d’anys sense poder intervenir a les cases, el GOB ha iniciat les obres de reconstrucció de part de les cases de la Trapa per fer-hi un refugi per a 8 persones, una cuina, un menjador i una sala polivalent a la capella. Aquests espais estaran a disposició de la societat per dur a terme projectes d’educació ambiental, conservació, participació i voluntariat.

Text i fotos: GOB

Per finançar les obres han començat una campanya de micromecenatge a la plataforma online GOTEO a goteo.cc/ latrapa on tothom que ho desitgi pot fer aportacions a canvi de recompenses i contribuir a desenvolupar aquest projecte col·lectiu en un paratge natural molt estimat per tots els mallorquins.

21

Actualitat de Sencelles Guillem Zuazaga i Llabrés

Temperatura

Pluges

25

40 35 30 25 20 15 10 5 0

20 15 Temperatura 10 5 0 Març

Pluges

Març

Abril

Tª Mit Mitjana de la Tª màx 14.58 19.69 18.45 23.97 Litres Gener – Abril 2016 Litres Gener – Abril 2015 Litres Gener – Abril 2014 Litres Gener – Abril 2013 Litres Gener – Abril 2012

Març ‘16 Abril ‘16

Tª màx abs.

26.7 (Dia 30) 28.8 (Dia 17)

Abril

Mitjana de la Tª min

9.47 12.93

Tª mín abs.

5 (Dia 13) 8.7 (Dia 9) 119.5 165 121 254.5 128

PLUGES

Dades corresponents al poble

Març 21 21.5 14 29

Poble Sa Rota* Son Boi** Biniferrí

* Toni Zuazaga

**Lluís E. Zuazaga

Abril 37.5 31 36 45.5

TOTAL 58.5 52.5 50 74.5

***Maria Llabrés

22 Temperatura Pluges L. acumulats

G 16,28

F 14,37

M 14,58

A 18,45

13,00

48,00

21,00

37,50

arid

humit

arid

humit

13

61

82

119,50

L / m2 21 37.5

Sa Campana

notícies fresques En Barramot

Coses de sa meva sogra.

Per favor, es responsables des nou supermercat de sa plaça nova, o qualcú de la Sala, podrien posar una paperera just davant sa porta?. Es que he vist que molts de jovençans que fan tertúlia per davall sa plaça tapada hi van a comprar cosetes (cerveses, patatilla, coquescoles, donuts, ...) i en haver-ho acabat queda per enmig o redolant per devora s’Osca. Si hi hagués una paperera avinent o es caixers cobradors des negoci els ho fessin notar, per ventura no tendríem tanta de brutor a lloure.

I per cert, sa meva sogra diu que cada punt surt a agranar sa vorera. Que sempre ho ha fet i que no s’aturà mai de ferho mentre pugui. Abans tothom procurava tenir davant ca seva net, però diu que ara ja ni ha molta de gent que no ho fa i que quan ella surt a fer-ho la miren com a estranyada. Serà qüestió que es nouvenguts només agafen mostra d’allò que els interessa i la resta de bons costums els troben poc afortunats?. Si la Sala va fer campanya fa uns anys perquè tornàssim a sortir a compar amb sa senalleta, perquè no fan ara també una campanya perquè sa gent procuri tenir davant ca seva presentador?

I ara coses meves.

Se veu que hi ha comentaris que jo faig que molesten. Vaja, no me n’havia temut! A sa revista de Nadal va sortir que trobava que es que guarden es punt verd de davant es cementeri podien fer 30 passes cada dia i fer net es vial nou. Idò ha cogut sa cosa....

Seguesc pensant que, encara que sa major part de sa brutor la tira

sa gent, n’hi ha molta que vola amb so vent de dins es parc verd i s’escampa pes redol... i això enlloc d’estar mans fentes, ho podrien arreplegar perfectament es que badoquen allà dedins...

Voldria agrair la vostra labor d’informació al poble, però segons quina informaciò m’indigna.

En primer lloc, informar-vos de que badocar no es sinònim d’estar al lloc de treball corresponent.

En segon, per treure la brutícia que hi pugui haver pels camins i carreteres del nostre poble hi ha una fantàstica brigada destinada a complir amb aquestes labors.

En tercer, està bé donar un toc d’atenció a s’ajuntament, per les feines que considerau que s’haurien de fer i no s’han fet, però seria més productiu cridar d’atenció i concienciar a la gent perque no llanci els residus per les voreres dels camins.

Durant uns anys se va estilar de posar pedralots per commemorar coses: a sa Plaça en varen posar un per l’Any de la Beata i después el reconvertiren en homenatge a les romeries; a sa plaça Nova n’hi ha un altre a n’es republicans... i ara lo que s’ha posat de mode són ses ceràmiques: ja en tenim a n’es torrent de Son Fred, pes Convent, a devora es Cementeri, a sa placeta de l’Obra, a sa Rectoria... d’aquí a deu anys, a n’es pas que anam no quedarà cap frontis libre!

No sé si haurà estat per intercessió de sa nova capella o perquè jo ho vaig mermular a sa darrera revista; però va ser sortir damunt Sa Sella i ha comparegut un banc nou a sa placeta de l’Obra. Ja ho sabeu: si teniu un queixa o res a dir de la Sala, feis una novena a Santa Àgueda o enviau-me un recado que jo ho posaré aquí i ben aviat s’arreglarà.

“El vertader culpable de qualsevol cosa, és qui crea el problema i no, qui no li posa solució.”

Per acabar, agrairia que abans d’escriure certs comentaris sense fundament a una revista que llegeix molta gent del poble, cavil.lésiu amb un poc de seny i exposessiu les coses com són i no com vos agradaria que fossin.

Cada cosa pel seu nom i amb objectivitat.

Atentament, qui “badoca” al Parc Verd. Bernat Fuster Moragues

Ha arribat sa primavera i ses garingoles d’arbres morts de per devers sa plaça de ses Escoles, plaça Nova i carrer des Donants de Sang segueixen buides... .

23 barramot@gmail.com és l’adreça per si voleu suggerir notícies fresques o deixar comentaries sobre notícies anteriors.

Can Maroto de Cascanar Jordi Llabrés i Sans

24

L’estiu de l’any 2013, en el transcurs d’una de les passejades culturals que s’han consolidat prou bé dins el programa de les festes de la Mare de Déu d’Agost, la noble Família Maroto-Cotoner va obrir-nos les portes de la seva residència d’estiueig a Sencelles.

Parlem de Can Maroto de Cas Canar. Davant el centenar gros de sencellers i sencelleres que vam tenir-hi accés, ja férem la corresponent explicació d’aquesta casa no absenta de història, ni de capítols que la relacionen amb el nostre poble. Una casa, emperò, reservada exclusivament al gaudi i al descans dels seus propietaris, que a molts de nosaltres podia semblar-nos inaccessible.

L’experiència d’aquella vetllada feu pregona l’hospitalitat dels senyors, el seu interès i la seva delecta admiració per les coses del nostre poble i del nostre municipi. Tant és així, que una de les netes de l’actual senyora, ha triat Sencelles per contreure matrimoni el proper mes de juliol. Davant aquesta avinentesa, que pensem que no passarà desapercebuda, hem

cregut convenient refrescar la memòria del que explicàrem durant la dita visita i presentar-ho de bell nou.

Fora tractar-se d’una gran possessió amb extensió de finques, Can Maroto és una de tantes cases de Mallorca construïdes per ser la segona residència d’una d’aquelles famílies que, sense descendir dels llinatges de l’antiga noblesa, pels seus mèrits s’havien distingit i passaren a formar part de l’alta societat. Dins aquest estament, que es feu ben coneixedor a Sencelles, fàcilment hi trobaríem militars, capellans, terratinents i pagesos enriquits. Gent que gaudia del respecte i l’afecte dels seus conciutadans, en uns moments en que les classes estaven prou marcades i diferenciades, però que les relacions entre unes i altres eren fluides i cordials, i fins tot no s’hi feien estranyes les aliances matrimonials.

Els orígens de l’actual propietat els trobem en una finca important documentada per primera en el segle XVIII. En el cadastre de 1756 apareix ressenyada a nom de la senyora Rosa Arrom, vídua de Joan Carbonell, àlies Poixot. El nom que se l’hi donava era Predio Son Poxot, les cases valorades en 250 lliures mallorquines i tot el conjunt, és a dir el valor afegit de les terres sumava un total de 1630 lliures mallorquines. Com les altres possessions importants de Cas canar, Can Garau i Can Romanyà, aquesta també tenia la seva posada en el carrer d’Es Rafal de Sencelles. Cap a finals del mateix segle i principis del XIX part de la finca s’establí entre algunes famílies del llogaret de Cas Canar i així sorgí el redol de cases que trobem en el camí de

Can Florit. Entrat el segle XX un fet rellevant marca la història de la casa.

Es adquirida pel senyor Manuel de Despujol i Pou, militar, oficial de l’Armada, casat amb la noble Maria Soledat Maroto i de Moxó, Orlandis i de Moxó, de la Casa de l’Excm.

Marqués de Casa Ferrandell, títol nobiliari distingit amb Grandesa d’Espanya.

Aquella dignitat fou concedida l’any 1790 pel Rei Carles V (Carles IV d’Espanya) amb la denominació de Marquesat de la Cova i el primer beneficiari fou Don Ignasi de Ferrandell i GualMoix, de Verí i de Puigdorfila, senyor de les cavalleries i feus de la Cova, de Valldemosa, i Orient, tinent de dragons d’Almansa, regidor perpetu de Ciutat de Mallorca, diputat del Regne de Mallorca, etc. Casat amb Carme de Castellví i Ferrer-Pinós, dels barons d’Alcàsser, morí sense descendència. Va succeir-lo en el títol de marquesa la seva neboda Maria Francesca de VillalongaMir i Ferrandell, de Pinós i GualMoix, la qual per tal de perpetuar la memòria del llinatge Ferrandell va obtenir l’any 1806 llicència per canviar la denominació del marquesat, passant a ser aleshores de Casa Ferrandell. Era casada amb el militar d’origen toledà Ramón Maroto Gozàlez Ruiz i Herrera. La família tenia el palau pairal en el carrer de Sant Jaume de Ciutat i enterrament en el túmul familiar que hi havia davant la capella de Sant Pere de la Catedral (avui capella del Santíssim). Aprofundim, ni que sigui amb unes pinzellades, en la prolífica història del marquesat perquè a partir d’aquell matrimoni

format per Don Manuel de Despujol i la senyora Soledat Maroto i de Moxó, el títol quedarà lligat amb la casa de Cascanar.

En la dècada dels anys vint aquests senyors inicien una reforma integral de les cases, seguint els cànons de l’arquitectura regionalista tan popularitzada llavors. Aquest estil es troba relacionat amb el moviment polític i cultural regionalista que apareix a principis del segle XX a tota Espanya, com a conseqüència de la crisi del 98.

Aquest corrent arquitectònic neix com a resposta en els problemes que tenia plantejats l’arquitectura a nivell estatal i que derivaven de la incapacitat creativa de l’eclecticisme de finals del segle anterior. Es basa en la recuperació, per part de cada regió, de la pròpia arquitectura tradicional tot emprant llenguatge historicista i un tant romàntic. Un dels màxims exponents a l’illa ben bé podria ser el palau de Sa Torre Cega, a Cala Rajada, que l’arquitecte Guillem Reynés va aixecar per la família March. A partir de la reforma Despujol-Maroto, la casa de Cas Canar s’inscriu dins aquest estil. La distribució s’ordena a partir d’una clastra central que s’hi accedeix des de el camí de Sencelles a través d’una gran portalada, com a les possessions mallorquines.

Just en el mig d’aquesta hi trobem

25

26

el típic coll de cisterna i envoltantla, la casa dels amos, la capella i l’escalonada amb barana de pedra esculpida que condueix a un jardí amb pèrgola i en el que hi pren un gran protagonisme el grandiós pi que es fa visible a tota la contrada.

Després trobem la torre, coronada amb els típics merlets i que mostra els escuts de Ferrandell i Maroto, la seva posició estratègica permet unes vistes estratègiques a bona part de l’illa. I en darrer terme i tancant el conjunt de la clastra, el cos de la casa principal o de ca els senyors, amb una segona façana que dona a la carretera i la principal, que es interior i amb el portal forà coronat per l’escut de la família Moix, extingit en el segle XVIII i que la de Maroto en fou hereva dels seus títols i estats amb gravamen de nom i armes.

de Sor Francinaina per el seu retrat definitiu. Aquest, ja sabem que fou pintat sota els auspicis del Comte de Santa Maria de Formiguera, Don Joan Antoni Zaforteza i Morro, Ferrer de Sant Jordi i de Vives. Un cop que va morir aquest, el dibuix va passar a la seva neboda Dona Concepció Moreno i Ferrer de Sant Jordi, Vda. de Pou, i d’aquesta a la família de Despujol. Dia 9 de maig de 1933 “... per complaure els desitjos de l’actual comunitat del Convent de Sencelles i en testimoni d’agraïment a la Venerable Fundadora, Dn. Manuel Despujol i Pou fa donació del quadre a l’esmentat Convent de Sencelles, amb la condició que la comunitat pregui per ell i família en les seves quotidianes oracions”, segons queda consignat en la nota de cessió.

De les construccions que formen el conjunt, encara que no sigui el més imponent, la capella ocupa un lloc destacat. S’aixeca com si fos una petita ermita de la ruralia. D’una sola nau, amb doble vessant, s’hi accedeix per un portal central a la façana i coronat per el clàssic ull de bou. A l’anguila, que és a on s’ajunten els dos aiguavessos, hi trobem l’indispensable espadanya amb la campaneta. Tot d’una que fou construïda el rector de Sencelles, que aleshores ho era mossèn Guillem Parera, va demanar al bisbat llicència per erigir-la en oratori públic i així els senyors l’obrien perquè cada diumenge s’hi celebrés la missa amb tots els veïns de Cas Canar, fins i tot quan ells no sojornaven a la casa. Primerament fou dedicat a la Puríssima Concepció, però avui en dia el trobem presidit per un valuós llenç de la Mare de Déu dels Desamparats, d’escola valenciana del segle XVII.

Quan dona Soledat enviudà de Despujol, juntament amb la seva germana Maria Dolors, s’establí definitivament a la casa de Cas Canar i aquí hi visqueren fins que van morir. Ambdues eren germanes del quart Marqués de Casa Ferrandell, Ramon Maroto i de Moxó, Orlandis i de Moxó, gentilhome de càmera de S.M., amb exercici i servei, i senador del Regne.

Una altre fet que honora la pietat d’aquests senyors fou el regal que feren a les monges del Convent de la Caritat, d’un dels esbossos que el pintor Agustí Buades havia fet

Succeí a les senyores en la propietat de la casa, el seu nebot Don Alfonso Maroto i Coll, de Moxó i Roca, germà de Don Manel, cinquè Marqués. Actualment n’és propietària la seva vídua, Dona Carme Cotoner i de las Casas, de la Casa del Marqués de la Cènia, i els seus fills Ramon, actualment amb possessió del títol de marqués, Maria i Mercedes .