Issuu

Centre Cultural de Sencelles_ Número 146_ Gener / Març 2016_ 4 €

Festes de la Beata Noticies sobre el sant Grial La Cova del Camp del Bisbe Pere Terrassa de Runaway

Yes With Cancer Si vos anomenam a Gabriel Rojo, segurament molts dels lectors d’aquesta revista i d’aquest article posareu una cara d’indiferència perque segurament no sabreu qui és. Ell és “la causa” de la quarta Marxa cicloturista Solidària que dugué a terme la Penya Cilcista Sencelles el passat mes de desembre. En Gabriel és el fundador de l’associació sense ànim de lucre Yes With Cancer, associació que neix per ajudar a totes les persones que tenen càncer i als seus familiars en tots els aspectes, tant emocionals, físics, esportius, econòmics, etc... Com en altres edicions, la Marxa fou el segon dels actes que va celebrar a Penya. Dies abans en Gabriel vinguè a Sencelles, al local de ca’n Grau a donar una conferència i a contar la seva crua i real experiència amb el càncer.

Molts són els projectes que Yes With Cancer du a terme, entre els quals la visita que realitzà el Pare Noel el passat mes de desembre a la unitat de neonats, pediatria i URG de pediatria de l’hospital de Son Llàtzer de Palma, regalant alegria i rialles als nins que no podien celebrar les festes de Nadal a ca seva, l’equipació d’una sala gimnàs per a nins d’oncologia a l’hospital Miquel Servet de Saragossa. Gairebé uns 250 ciclistes participaren el 12 de desembre

de 2015 a la convidada feta per la Penya Ciclista Sencelles per recaptar el màxim possible per ajudar a Gabriel Rojo i a la seva Associació. Destacar els 655 € que aconseguiren amb les inscripcions a la prova. El recorregut, d’aproximadament 70 quilòmetres, fou el mateix que en les darreres edicions, amb un petit matís que fou el control que duguè a terme la guàrdia civil durant tota la prova, no deixant que es fes el ja tradicional tram lliure des de Llubí a Sineu. Com cada any la col·laboració desinteressada de moltes persones fan possible aquests espectacles. Important són els voluntaris que ajuden a repartir els dorsals dels participants d’una manera àgil i ràpida. L’associació Pou Major de Semcelles també i és present. No voldriem deixarne cap sense anomemar perquè quedaria una mica lleig, però sí que ens permetreu la deferència d’anomenar a un sponsor nou Ok Cars i particularment en la persona d’en Pedro Pons, responsable de la franquícia que l’empesa té a Inca. En Pedro també sap que és lluitar contra aquesta lacra i sempre que pot aporta el seu gra d’arena a aquestes causes solidàries i benèfiques. No volem deixar tampoc d’esmentar la gran feina que fan els voluntaris de protecció civil, la policia local del pobles per on transcorre la prova i com no, la policia local de Sencelles . La Penya Ciclista Sencelles aprofità aquest dia per retre un merescut homenatge a na Sebastiana Llabrés per la seva trajectòria esportiva. La Penya ciclista Sencelles ja prepara amb la mateixa il·lusió de sempre la propera edició de la seva Marxa Cicloturista per una causa solidària que es farà dins l’any 2016.

La força de voluntat de na Nerea Na Nerea Barrientos Arrom, va néixer el 14 d’abril del 2001. Té dos germans, en Francesc Javier de sis anys i na Soraya de tres.

seva padrina va dir-me que ha guanyat més de 20 medalles. Un gran palmarès per na Nerea i un gran orgull per la seva família.

A causa d’uns problemes motrius i cognitius a les cames, des de molt nina, als dos anys, es va iniciar en la natació, un esport molt adequat pels ja mencionats problemes. Té una gran força de voluntat i un gran desig de superació. Entrena al “Centre de Tecnificació Esportiva de les Illes Balears (CTEIB)”, de dilluns a dissabte, matins i capvespres. En època escolar, reparteix el seu temps entre el col·legi, “La Milagrosa” i la natació. El seu entrenador és en Toni Pomar.

Aquest mes de març assistirà al campionat d’Espanya que tindrà lloc a Sabadell. Després el 20 d’abril, d’aquest any, està convocada al Campionat Europeu que es celebrarà a l’illa de Madeira, Portugal.

Haver guanyat quatre medalles d’or i una d’argent en el campionat d’hivern, li va suposar el recolzament de la selecció que la va cridar per viatjar a l‘Europeu de Croàcia de l’any passat. D’allà va tornar a Mallorca amb dues medalles: una d’or i una d’argent.

Una vegada més l’enhorabona als teus pares i en particular als teus padrins Llorenç Arrom de Lloret i Magdalena Bestard (Revull) de Sencelles.

Maria Vich Cirer

Està preparant-se per aconseguir la seva gran il·lusió i gran meta: els Jocs Paralímpics de Tòquio al Japó, l’any 2020. Molts d’ànims Nerea i molta sort. Ets una gran atleta i millor persona.

Molta de sort i endavant!.

També ha competit a Madrid, Mataró, Cáceres, Badajoz i Tenerife. Esper no haver deixat d’esmentar cap competició. La Redacció: Joan Florit i Horrach Jordi Llabrés i Sans Guillem Mut i Llabrés Maria Vich i Cirer

Edita: Centre Cultural de Sencelles

Col·laboradors: En Barramot Joan Bover i Serra Biblioteca Municipal Martí Cirer Nicolau Escamilla Penya Ciclista Sencelles Beatriz Palomar Puebla Magdalena Ramis i Ramis Carme Reynés i Llabrés Lua Valenzuela i Suau Antoni Vallès i Perelló Guillem Zuazaga i Llabrés

Coberta: Dimoni del correfoc de Biniali (Foto Jaume perelló).

Amb la col·laboració de:

Impressió: Gràfiques Rubines, Binissalem

Contraportada: Pi de Ca’n Maroto, Cascanar (Foto Maria Munar). Depòsit legal: PM-400-89 Els articles d’aquesta revista expressen únicament l’opinió dels propis autors.

REVISTA SA SELLA sasella@hotmail.com C/. A. Llabrés Mudoi, 18 07140 Sencelles (Mallorca)

Festes de la Beata 2016 Associació Tia Xiroia

Amb amplíssims dispositius de festa coordinats en tot moment per l’Associació Tia Xiroia i amb la gent ben disposada a la participació, el darrer cap de setmana de febrer el poble de Sencelles va honorar a la seva filla més predilecte, la Beata Francinaina Cirer. El divendres dia 26, s’obrí el programa d’actes amb la benedicció d’un nou plafó ceràmic que representa un altre aspecte de la vida de la Beata. Aquest és col·locat just devora l’entrada principal del cementiri. Mostra l’escena que succeí en aquell lloc un vespre en el que la veu del santcrist que Sor Francinaina tenia, va enviarla a posar pau entre un pare i un fill que es trobaven immersos en una virulenta brega i que, després, acabaren perdonant-se i abraçantse en gran tendresa.

molts de nins i nines de l’escola i dels diversos grups parroquials de Sencelles formats pels més jovenets, catequesis, esplai, escolania i cor infantil. Després de la benedicció es feu una pregària per demanar la Pau en el món i una gran amollada de més d’un centenar de globus de color blanc. Aquest plafó és el tercer col·locat de sis que n’hi ha projectats. La idea és que tots es situïn en el camí que hi ha entre el Convent de la Caritat i la Caseta de s’Ariçal, dos dels llocs més emblemàtics en la vida de la Beata i dels més visitats pels seus peregrins i devots. El vespre del mateix divendres es feu l’acostumada vetlla de pregària entorn del sepulcre de Sor Francinaina, que també tingué com a punt principal l’Any de la Misericòrdia.

L’acte s’avenia bé amb el marc del Jubileu de la Misericòrdia convocat pel Papa Francesc i que l’Església Católica celebra aquest any. Aquest nou plafó ha estat costejat pel metge Nadal Campaner i a l’hora d’inaugurarlo el van descobrir la Superiora General de les Germanes de la Caritat, Sor Bàrbara Pasqual, i el Batle de Sencelles, senyor Joan Carles Verd. Van participar d’una manera especial a l’acte

Dia 27 de Febrer, que esdevé el dia més gran pels sencellers, tots ens aixecàrem mirant com es presentava el cel. El mal temps anunciat pel dia oferí una treva que permeté desenvolupar tots els actes amb gran normalitat. A les 10 del matí l’església parroquial de Sencelles era plena de peregrins vinguts de qualsevol indret de Mallorca per participar de la celebració de l’Eucaristia. Una hora després s’organitzà la comitiva de gent que havia de participar de la popular i tradicional ofrena floral al monument. No més podem qualificar aquest acte amb dues paraules: vibrant i multitudinari. Enmig dels centenars de participants s’hi alternaven diverses colles de xeremiers, agrupacions de ball mallorquí i música popular, alguns d’aquí del nostre poble, com ara l’agrupació Es Jonc, el col·lectiu Es Capoll Llarg,

el grup Qanarusa i els xeremiers Llargos. Per tots ells, amb aquestes paraules hi va el nostre agraïment per la seva participació. Altres foren convidats de fora per unir-se a la nostra festa: Brocalet de Lloret de Vistalegre, Brot d’Alfabaguera de Sineu, sa Revetlla de Sant Antoni de Son Ferriol i Pinyol Vermell de Campos. En poc temps el monument quedà ben ple de flors. A la seva vora enguany s’hi destriava una gran tapís brodat per les dones de l’Associació Tia Xiroia que ens recordava que la nostra Beata és la mare de tots els que acudeixen a ella, sigui pel motiu que sigui, i de tots els que hi tenen estima i confiança. Aquest acte de l’ofrena va acabar amb una pregària per infants a la parròquia preparada per l’equip de catequistes. A la tarda encara més trobades. Entre altres, una conferència a càrrec de les Religioses Oblates del Santíssim Redemptor que ens va apropar a la realitat del seu projecte d’ajuda a dones que volen sortir del món de la prostitució. Aquesta formava part d’una sèrie d’activitats organitzades durant el mes de febrer per la mateixa associació i centrades amb el tema de la dignitat de la dona. El dia principal va acabar amb la missa solemne en honor de la Beata Francinaina, que va presidir el Bisbe de Mallorca i en la que va predicar mossèn Andreu Genovart, rector de Manacor. S’hi feu present com a tots els actes el Consell General de la Congregació de Germanes de la Caritat i, també, una comissió de l’Ajuntament de Sencelles. Durant la celebració foren presentades al Bisbe les quasi vint mil primeres signatures que s’han recollit durant

la campanya que es va duent a terme per recolzar i demanar que s’impulsi la Causa de Canonització de la Beata. El matí del diumenge tingué lloc la popular cursa solidària entre Sencelles i s’Ariçal en la que hi van participar quasi un centenar de corredors. El colofó de totes les festes el va posar la reputada Marina Rossell amb un esplèndid concert que va omplir altra vegada l’església parroquial, la tarda del mateix dia 28. El nombrós públic que s’hi feu present es va entregar per complet, sentint-se correspost per la mateixa cantautora catalana. Durant el concert va tenir paraules, molt aplaudides per la gent, d’elogi i fascinació per la nostra Beata. Rossell abans de retornar a Barcelona va voler visitar amb molta atenció i interès el Convent de la Caritat per conèixer amb testimonis de primera mà a Sor Francinaina, de la qual va declararse’n públicament admiradora. Sens dubte l’Associació Tia Xiroia amb dotze anys al capdavant de l’organització de les festes de la Beata Francinaina ha aconseguit consolidar un programa de molta qualitat, divers i amb el que tothom pugui tenir ocasió de participar-hi i sentir-se part de la celebració.

Noticiari Agència de Selleters

2na. quinzena desembre Dia 5. Finestreta única. El Consell de Mallorca i l’Ajuntament varen signar un conveni de col·laboració per implantar un registre únic d’entrada de documents. Dia 10. Míting d’El PI. A la plaça de la Puríssima de Biniali amb la presència d’Antoni Amengual. Dia 13. Dinar de Nadal. Dels socialistes de Sencelles i Biniali, al pavelló del poliesportiu, amb un menú format per arròs brut, vi, fruita i postres del Nadal. Dia 14. Lloc. De càrrega de cotxes elèctrics recentment instal·lat a la plaça de can Bril. També l’associació ASINEM presentà al pavelló cobert la campanya en favor dels punts de càrrega. L’acte comptà amb la presència de la presidenta Francina Armengol. Dia 15. Xerrada. Informativa, al local de la Tercera Edat, sobre la malaltia del càncer, organitzada per la Junta de Balears de l’Associació Espanyola contra el Càncer. Dia 15. Premis 31 de desembre. Concedits per l’Obra Cultural Balear. El que

duu el nom de Bartomeu Oliver, que distingeix una activitat cívica desenvolupada en un determinat àmbit territorial o social, en l’edició de 2015, fou concedit al projecte Fabricantes de Bunyola. Dia 16. Butlletí del PP. Amb un repàs a l’actualitat municipal (neteja deficient de la Plaça de la Puríssima, queixes per tenir uns pressuposts retardats, etc.) i sobre les eleccions generals. Dia 17. Conferència. A l’Escoleta Municipal a càrrec de la pedagoga Ainoa Ansolea sobre la temàtica de les juguetes. Dia 18. El PI en campanya. Va presentar la candidatura de Jaume Font com a candidat al Congrés dels Diputats, amb un acte al pavelló del Poliesportiu. Dia 18. Festival solidari. De l’alumnat del CEIP Can Bril, a l’Església Parroquial de Sencelles amb recaptació destinada als apadrinaments de l’escola i al Mercadet Solidari. Dia 19. Diada de Nadal. Al pavelló amb activitats per a infants, menjar, beure i una visita molt especial. A càrrec de l’AMIPA de can Bril i d’altres entitats. Dia 20. Eleccions a Corts. Amb els següents resultats a Sencelles: PP 430 vots (27%), Podem 342 (21%), El PI 246 (15%), PSIBPSOE 181 (11%), MÉS 167 (10%), C’s 161 (10%), UP 32 (2%). Dia 22. Exposició. Al Casal de Can Garau, organitzada per Sencelles Difusió Cultural, fins al 10 de gener. Dia 24. Matines. A Ruberts, a Biniali i a Sencelles. A la parròquia de Sant Pere la sibil·la fou interpretada per na Maria Francisca Crespí de can Morei, l’Àngel fou na Maria Ferrer de can Xim i va fer el sermó de la Calenda en Miquel Vallès de sa Cabana. Dia 26. Patge reial. De ses Majestats d’Orient va recollir les

cartes dels nins de Sencelles, a la plaça de la Vila, i de Biniali, a la plaça de la Puríssima. Dia 27. Homenatge. De l’Ajuntament a na Sebastiana Llabrés Ramis, de can Coques, a la Sala de Plens de l’ajuntament, en reconeixement de la seva trajectòria esportiva. Dia 31. Campanades. De cap d’any a les 12 del migdia a la plaça de la Puríssima de Biniali per a nins, i a les 23.45 per adults amb revetla a la rectoria. A Sencelles rebuda de l’any nou a plaça. Gener Dia 1. Canvis al cementeri. De Sencelles, com a conseqüència de diverses reformes, el tanatori municipal passa de manera provisional a la Capella. Dia 2. Visita a betlems. De Palma, organitzada per l’entitat Pou Major amb el guiatge de Jordi Llabrés. Dia 3. Nou horari. Del Parc Verd de Sencelles que estarà obert cada dia (festes incloses) de les 8.30 hores a les 13 i de les 16 a les 19 hores. Dia 4. Festa de l’Estendard. Organitzada per la delegació de l’Obra Cultural Balear a Sencelles amb una xerradacol·loqui amb títol “I després del Tricentenari què?” a càrrec de Cristòfol Soler de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca. Dia 5. Arribada dels Reis. D’Orient a les 18h a Sencelles i mitja hora més tard a Biniali. Dia 6. Concert. De la Coral Sor Francinaina i el grup Cap Pela que presentaren el seu darrer disc Happy Christmas. Per a l’activitat s’havia de pagar una entrada solidari a benefici de Càritas Parroquial. Dia 7. Trasllat. De diversos servicis municipals, cap al Dispensari Sanitari Sor Miquela, en concret Serveis Socials, Atenció a la Dependència i Orientació Laboral.

Dia 8. Obres al cementeri. De Sencelles amb una remodelació del tanatori i la construcció de més nínxols a la part de l’entrada. Dia 14. Conte. Ambientat amb les festes de Sant Antoni, amb el títol El Dimoni Rei del Cul Vermell, a la Biblioteca de Sencelles, amb taller de manualitats, a càrrec de la Fundació Kairós. Dia 16. Correfoc. A Biniali hi va haver un correfoc. I al pati de l’escola un fogueró organitzar per l’AMIPA. Dia 16. Beneïdes. De Sant Antoni, a la parròquia de Sant Pere foren dia 16 i a la de Sant Cristòfol dia 17. Dia 21. Censura. Denunciada per MÉS que es queixa que l’Ajuntament no els deixa fer la seva feina d’oposició al plenari fent evident l’incompliment de l’equip de govern de la Llei de Transparència i Bon Govern. Dia 22. Denúncia. Del PP, a través d’un comunicat, contra l’equip de govern de Sencelles. Segons aquest partit el batle Joan Carles Verd es negàs a incloure en l’ordre del dia del ple municipal una moció del Populars en relació a una suposada contractació irregular. Dia 22. Plenari. Municipal amb l’aprovació de modificacions puntuals de les Normes Urbanístiques Subsidiàries per

legalitzar el cementeri de Biniali i els punts verds de Jornets i de Sencelles. Entre molts d’altres temes, com l’aprovació d’una Ordenança per la substitució de sancions econòmiques per la realització de serveis en benefici de la comunitat. Dia 25. Reunions. Convocades amb la regidora de Cultura, Rosa Roca per preparar actes a fer per celebrar l’Any Ramon Llull. El dia següent la reunió va ser amb el regidor de Festes, Tomeu Morro, per preparar els actes de la festa de Santa Àgueda. Dia 26. Pilates. Classes cada dimarts al matí a la Biblioteca amb Annie Brown. Dia 28. Visita. Del president del Consell, Miquel Ensenyat, al nostre municipi i reunió amb les entitats culturals dins la campanya Repensem Mallorca. Dia 29. Reunions. Convocades per explicar la reducció de la taxa d’eliminació de residus i fems. La primera va ser per a les cases rurals de la zona del camí de cas Cabo. Febrer Dia 1. Reunió. Sobre la nova gestió dels residus per als comerços del municipi.

Dia 2. Padró municipal. Aprovat per Institut Nacional d’Estadística que informa oficialment que, amb data de dia 1 de gener de 2015 (les dades oficials duen un any de retard en ser aprovades), la població del nostre municipi era de 3.082 persones, de les quals 2.743 tenien nacionalitat espanyola i 339 eren estrangeres. Aquestes dades suposen una pujada en relació a 2014 (3.073) de nou persones. Dia 4. Revetla. Amb tast de mamelletes, correfoc, foguerons,

ball i música amb Qanarussa. També s’inaugurà l’exposició de Sencelles Difusió Cultural titulada Mirades de Dona. Dia 5. Santa Àgueda. Amb Ofici, homenatge a la dona més jove i més major, refresc popular i benedicció d’una nova capelleta de carrer dedicada a la santa siciliana i instal·lada a la placeta de l’Obra. La Fundació B.Oliver presentà la tercera de les seves monografies. Dia 6. Manualitats. Taller organitzat per la Biblioteca, a la plaça el dissabte de mercat, amb Enganxa Sencelles, amb la direcció del col·lectiu Sa Galiana. Dia 7. Carrosses. De Santa Àgueda, molt animades i que enguany agafaren tot el protagonisme de les festes de carnaval ja que coincidiren. Dia 9. Sessió explicativa. Sobre la nova gestió dels residus per als veïnats del nucli de Sencelles. Dia 11 a Biniali, dia 16 per als jorneters i els habitants a zones rústiques en general i dia 17 fou per als residents a les zones de Cascanar i Ruberts. Dia 10. Maria Antònia Oliver. Premi d’Honor de les Lletres Catalanes de l’entitat Òmnium Cultural. L’escriptora binialera, traductora i autora de més de 40 llibres, rebrà el 48è guardó dia 6 de juny en un acte al Palau de la Música. Dia 15. Donació. De sang al Dispensari Sor Miquela de Sencelles amb la unitat mòbil del Banc de Sang de Balears. Dia 11. Som Energia. La cooperativa d’energia verda va tenir una reunió amb l’equip de govern de Sencelles per intentar que l’energia gastada per l’Ajuntament sigui d’origen més ecològic. Dia 13. Assemblea. De Volem Sencelles, a la placeta de l’Obra per tractar sobre els-processos participatius, informar sobre Som Energia i Guifi.net, la actuació del mercat, la guia de

comerços i la ruta arqueològica. Dia 17. Full informatiu. De Més per Sencelles i Biniali, segon número, on es fa un repàs de les darreres iniciatives fent especial esment al tema de la suposada censura pel tema del compliment de la llei de transparència.

pintures donades per Gina Mayrata, Sebastià Llabrés i Tolo Albertí a benefici del Rebost de Càritas Sencelles amb l’organització de Sencelles Difusió Cultural.

Dia 18. Rebosteria. Amb un taller de cake pops a la Biblioteca. Dia 19. Subvenció. De 22.212 euros, aprovada pel Consell de Govern, de part de la Conselleria d’Hisenda, a l’ajuntament de Sencelles per dedicar a temes relatius a seguretat pública. Dia 20. Excursió arqueològica. Per la ruta dels jaciments prehistòrics de Sencelles i Costitx de la mà de la llibreria Quart Creixent de Ciutat. Dia 20. Visita guiada. Dirigida pel cronista oficial, Jordi Llabrés, organitzada per l’associació de Palma, Arca, als llogarets de Ruberts i Jornets. Dia 20. Circ. Al mercat artesanal amb Circambtu, un taller dirigit als infants i joves amb malabars, acrobàcies aèries i equilibris sobre objectes. Dia 26. Nou plafó. Ceràmic dedicat a la Beata, a les immediacions del cementeri. Dia 26. Contacontes. A la Biblioteca, amb la bibliomaleteca, amb “La vertadera història de la cadernera”, amb Aina Moreno i Té a tres. Dia 27. Beata Francinaina. Festa amb la tradicional ofrena floral, salutació a càrrec d’Antònia Ramis de ca na Raspeta, botibotis al Poliesportiu per gentilesa de la Biblioteca, conferència sobre l’activitat de les monges Oblates. Dia 28. Festes de la Beata. Amb la quarta edició de la cursa cap a Sarissal, un concert de Marina Rossell i el sorteig solidari de tres

Notícies sobre el Sant Grial i els Templers Martí de can Garrit

La tradició del Sant Grial o Sant Calze on en Josep d’Arimatea va recollir la sang de Crist crucificat és una llegenda sense base bíblica. Això no és impediment però per què es Templers d’Itàlia diguin que “s’autèntic Grial” el tenen ells i que el donaran al Papa que és “es seu legítim hereu”.

Segons en Ravasi, sa presència d’Arimatea a n’es peus de Jesús ha contribuït a que s’hi justificàs es mitae del Grial: es calze usat per Crist el dia del darrer sopar -un altre element evangèlic- s’hi recollí la sang que vessava des seu costat traspassat per sa llança d’un soldat romà.

En un article dedicat a aquest tema, que apareix publicat a un setmanari italià Famiglia Cristiana, des Paolinos, el biblista Gianfranco Ravasi recorda que sa tradició des Calze de Josep d’Arimatea, que ara ha actualitzat es periodista anglès Graham Hancock a n’es seu llibre El Misteri del Sant Grial, i es cine amb sa pel·lícula Indianan Jones i la darrera Creuada, va néixer a s’època medieval.

La llegenda veu en Josep d’Arimatea amb sa seva copa, dotat de poder sobrenaturals, viatjar a França, Espanya i Anglaterra.

Es tractava d’una saga cèlticofrancesa, plagada d’elements orientals apòcrifs, tradicions esotèriques, heretgies i misticisme cristià, i que té com a protagonista a un personatge evangèlic real, Josep d’Arimatea (ciutat que tal vegada es correspongui amb s’actual Rentis, situada a uns 14 quilòmetres de Tel Aviv) qui havia oferit es seu sepulcre rupestre per acollir es cos de Crist.

A Josep d’Arimatea, ric membre del Sanedrí i deixeble secret de Jesús per “temor a n’es jueus” segons precisa l’Evangeli de Sant Mateu, se li atribueix una narració apòcrifa “sobre es dos lladres”.

Posseït pes cavallers de les Croades o es Templers, desaparegut i miraculosament retrobat, el Grial es va convertir en un símbol capaç d’arribar fins a d’altres sèries com sa d’en Parsifal, des cavallers de la Taula Rodona, el Rei Artús, etc. A pesar de recollir qualque element evangèlic, en Ravani reafirma que “és una tradició mítica, com a màxim espiritual, lligada a la sang de Crist”, amb el nom de Grial, que remet possiblement a la deformació des llatí medieval “gradalis”, o sigui, vas o recipient. Misteriosa i fascinant, sa llegenda del Sant Grial, la va posar de moda es gran poeta francès Chrétien de Troyes l’any 1100, iniciador de la novel·la cortesana, que deixà inacabat es seu poema cavallaresc ·Perceval” (Parsifal), amb es que posà en moviment es mite de la recerca des màgic calze difós després per tot Europa. S’historiador Jean Markale ha explicat que el Sant Grial segueix captivant s’home d’avui “perquè simbolitza sa recerca de sí mateix, del propi camí”, en definitiva, es mite universal des viatge de ses persones a sa recerca de sa

perfecció de Déu, i reproposa s’eterna reedició des viatge des Argonautes i es de n’Ulisses. El Grial ha estat vist en molts de llocs: sa catedral anglesa de Glanstonbury, es castell gal·lès de Dinar Bran, sa fortalesa francesa de Montsegur, es castell Castel de Monte a Gènova, etc. Recentment, s’historiador anglès Graham Phillips anuncià a tot el món que el Grial ”és un vas d’ònix de s’edat romana, de sis centímetres d’alt, trobat casualment a Goventri”. Aquesta darrera versió ha estat desmentida per Rocco Zingaro de San Ferdinando, Gran Preceptor per a Itàlia des Templers. La tasseta de que parla en Phillips no és el Sant Grial -sosté en Zingaro- “sa relíquia està en poder nostre des de fa més de vint anys, des que me la va entregà com a regal de noces,

es jurista Antonio Ambrosini, arqueòleg apassionat que la va rebre a la vegada d’un monjo d’un monestir copte d’Egipte”. Es calze que té es Preceptor des Templers és una àmfora de petites dimensions, d’opalina blava i és custodiada a sa seu dels Templers fins que arribi es moment de regalar-la al Papa, “ja que el Sume Pontífex -confessa en Zingaro- és es seu legítim hereu”. El mite recopila tradicions cèltiques, místiques i orientals. La llegenda de sa sagrada copa va ser difosa a tot Europa durant s’Edat Mitjana. Avui dia el Sant Grial apareix a diversos temples de tot el món. Tal vegada no sigui una llegenda. Ningú sap res amb certesa, o sí?. A sa catedral de Salamanca hi veneren un calze i un altre a València. Diuen que un és el calze de Sant Pere i s’altre es de Jesús.

Renovar-se o morir. Quan les biblioteques s’adapten als nous temps: la eBiblio Cristirna Romero

El Ministeri de Cultura ha posat en funcionament la plataforma eBiblio, una iniciativa pionera a Espanya que ofereix un servei de préstec en línia gratuït de llibres electrònics per als usuaris de la xarxa de biblioteques públiques de les comunitats autònomes. El cost del projecte, que en aquesta primera fase ha assumit el Ministeri d’Educació, Cultura i Esport en la seva totalitat, ha estat de 1.604.700 euros. L’eBiblio Illes Balears és el servei que la nostra Comunitat Autònoma ha posat al nostre abast per a tal fita. A través d’aquesta eina podem accedir al préstec d’obres, en format digital, per a la seva lectura en diferents dispositius: tauletes, telèfons intel·ligents, ordinadors personals o lectors de llibres electrònics compatibles amb DRM d’Adobe. eBiblio ofereix als ciutadans una col·lecció de novetats editorials de diverses temàtiques:  Obres de ficció per a públic adult i per a públic infantil i juvenil, que inclouen còmic, narrativa, poesia i teatre.  Obres de no-ficció per a públic adult i per a públic infantil i juvenil, que inclouen obres de ciències socials, desenvolupament personal,

esports, informàtica, viatges, etc. Qui pot fer ús del servei? Poden fer ús d’aquest servei els usuaris de les biblioteques públiques de les Illes Balears, a través de la següent adreça http:// illesbalears.ebiblio.es (fins i tot a través de l’aplicació eBiblio Illes Balears disponible per a iOS i Android). El servei és accessible 24 hores al dia, 7 dies a la setmana i 365 dies a l’any a través de la xarxa. Només cal disposar d’un dispositiu de lectura compatible (formats de publicació ePub i PDF, excepte el Kindle d’Amazon) i accés a Internet, a més d’estar en possessió d’un carnet de qualsevol de les biblioteques públiques. Com funciona el servei? Després de visitar el lloc web d’eBiblio, l’usuari pot iniciar la sessió introduint les seves dades (nom de lector i / o mail i una contrasenya que serà proporcionada per cada biblioteca) i navegar per l’oferta de llibres electrònics que cada biblioteca posa a la seva disposició. La pàgina principal del lloc web mostra una selecció de llibres recomanats i últimes novetats, al costat d’un menú amb les principals categories del catàleg. A més, es poden buscar llibres electrònics a partir de la informació de la que l’usuari disposi: títol, autor, matèria. No obstant, cal tenir present que la descàrrega de llibres electrònics (i la seva lectura en línia) serà per un període limitat, ja que es tracta d’un préstec com qualsevol altre. Per a la lectura en el núvol (lectura de llibres electrònics a través de dispositius mòbils), l’usuari haurà descarregar l’aplicació

gratuïta eBiblio, que estarà disponible des de les pàgines de descàrregues d’aplicacions de Google i Apple. En cas que l’usuari vulgui agafar en préstec un llibre electrònic prestat en aquell moment a un altre usuari, eBiblio permetrà realitzar una reserva del llibre i quan estigui disponible, l’avisarà per correu electrònic, deixant el contingut reservat per a aquest usuari durant el període de temps que determini cada biblioteca. Cada usuari disposarà d’un compte en la qual podrà realitzar el seguiment dels seus llibres prestats i reserves. Com podeu veure, els temps canvien i les nostres pràctiques també… del que es tracta és d’adaptar-se i amotllar-se a les noves necessitats i realitats. Ara només cal arribar a la gent, donar a conèixer les possibilitats existents i les ganes que tenim de renovar-nos i de continuar arribant a tothom… al més joves i als més vells, als més petits i als més somiadors, als més tradicionals, als més moderns i als més innovadors... a fi de promoure, creure i possibilitar la connexió entre les lletres i els lectors.

La Cova del Camp del Bisbe: 4 anys recuperant el nostre passat Els treballs a la Cova del Camp del Bisbe (Sencelles) s’iniciaren l’any 2013 amb el suport i finançament Puebla i Nicolau Escanilla de l’Ajuntament de Sencelles i la Fundació Mossèn Bartomeu Oliver, propietària de la finca on es troba la cova. Durant aquella primera campanya es dugueren a terme treballs de d e s e m p e d re g a m e n t , desbrossament i neteja de l’interior de la cova i de la finca. Aquesta intervenció tenia com Exterior de la cova abans d’iniciar els treballs a objectiu l’adequació l’any 2013 i al final de la campanya de 2015 d’aquests espais amb la intenció de què fos el punt d’inici de la Ruta Arqueològica SencellesCostitx, inaugurada aquell mateix any per l’Ajuntament de Sencelles. Lua Valenzuela Suau, Beatriz Palomar

A mesura que es despedregava i netejava l’interior de la cova, sortien a la llum fragments de ceràmica prehistòrica i restes humanes corresponents a l’època Naviforme (1600-900 A.C.)que indicaven que s’havia emprat com a necròpolis durant aquell mateix període. Aquesta troballa ens va permetre constatar que la freqüentació d’aquesta cavitat per Arqueòlegs i voluntaris excavant l’interior de la part dels humans s’havia cova iniciat abans del que es pensava, ja que havia estat catalogada anys anteriors com d’època talaiòtica (900-550 A.C.).

La importància de la campanya del 2013 fou, principalment, la constatació de la pervivència de nivells arqueològics d’època prehistòrica i que encara

quedava, sota tota la brutor, la terra i les pedres, molta informació que romania amagada. Per situar la importància d’aquesta troballa, cal dir que abans no s’havia excavat a la zona un jaciment arqueològic d’aquesta cronologia, és a dir, de l’època dels poblats de navetes. La majoria d’intervencions arqueològiques al Pla s’havien centrat en l’estudi de l’època talaiòtica, amb l’exemple de les excavacions de J. Colominas a Es Velar o de J. Aramburu a Cascanar i Son Fred en el cas concret de Sencelles. Així doncs, l’estudi d’aquesta necròpolis és clau per conèixer els primers grups humans que varen construir poblats estables al Pla durant el IIn mil·lenni A.C. Valorada aquesta rellevància i gràcies a la signatura d’un conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Sencelles i la Fundació Mossèn Bartomeu Oliver, decidírem iniciar un projecte d’intervencions arqueològiques de 5 anys (2014 a 2018) que ens permetés excavar i adequar el jaciment i el seu entorn per poder gaudir d’un espai tan especial per la nostra Història com a poble. El nou projecte va ser recolzat i finançat per l’Ajuntament de Sencelles i el Consell de Mallorca. L’any 2014 s’inicià, doncs, una nova campanya d’excavacions que tenia com a objectiu principal excavar tot l’interior de la cova fins arribar a la roca mare. Durant aquest any seguírem recuperant restes humanes i dels objectes que formaven part dels aixovars funeraris que acompanyaven els difunts en època Naviforme. Entre aquests objectes cal destacar la presència de més d’un centenar de botons que devien formar part de les mortalles o sudaris amb què es cobrien els cossos. El més

remarcable i novedós en el context de la prehistòria balear, és que la gran part dels botons havien estat fets amb ivori d’elefant africà, una matèria primera sens dubte prou exòtica que situa el que ara anomenem Sencelles en el mapa dels intercanvis a llarga distància fa més de 3.000 anys.

l’interior de les sales i documentarles, l’accés fou novament tapat fins a l’espera de noves intervencions arqueològiques i per tal de salvaguardar la seva conservació.

Durant aquesta campanya també vàrem trobar una gran quantitat de grans de cereal i de fabàcies que s’havien carbonitzat a causa d’un incendi. Inicialment pensàrem que després d’un primer ús com a cova funerària en època Naviforme, l’espai es va reutilitzar en època Talaiòtica com a magatzem o graner. No obstant això, les recents datacions de Carboni 14 de les granes ens diuen que aquestes varen ser dipositades a la cova quan aquesta encara era emprada com a recinte funerari. És a dir, que possiblement entre les ofrenes alimentàries amb què es dipositava els difunts, trobem per primera vegada cereals i faves en abundància.

Divulgació

Després del seu ús com a cova funerària en temps pretalaiòtics, tenim constància de què la cova va continuar sent freqüentada durant tot el Ier mil·lenni AC, en època islàmica i fins a l’actualitat.

Però la novetat en aquesta línia va ser la posada en marxa del Programa d’activitats 2015 per tal de divulgar el coneixement que tenim sobre la cova i sobre la Prehistòria de Mallorca en general. Així, diferents arqueòlegs ens visitaren per xerrar de tots els jaciments prehistòrics que han estat excavats a Sencelles. També es realitzaren diferents Imatge d’una grua ploma traslladant un dels activitats destinades grans blocs de pedra que sepultaven els nivells als més joves, algunes arqueològics d’elles directament en els jaciments arqueològics i és que hem d’aprendre des de ben petits a respectar-los i a fer-ne un bon ús perquè aquests espais són i han de ser per a tothom.

Durant la campanya de 2015, paral·lelament als treballs de laboratori, vàrem centrar les excavacions a l’àrea exterior de la cova amb l’objectiu de documentar possibles activitats realitzades en època prehistòrica i de recuperar l’aspecte de l’entrada original a la cavitat. Aquesta intervenció, però, ens va sorprendre novament amb el descobriment d’una nova entrada, a través d’un arc, a dues sales de les quals no es tenia coneixement. El fet que es trobés oculta davall grans quantitats de pedra ha fet que el seu interior no hagi estat alterat en les darreres dècades. Després de prospectar

Imatges d’uns dels botons abans i després de la restauració (restauradora: M. Magdalena Escalas)

A més de les feines de camp i de laboratori que duim realitzant aquests 3 anys, no hem volgut deixar de banda la part més social de la nostra feina: la divulgació del coneixement Recipients d’època naviforme (1), posttaleiòtica (2) i entre els adults i els islàmica trobat el 2013 i el 2014 menuts del poble. És per això que, com cada any, aquest 2015 vàrem realitzar la jornada de portes obertes un cop acabada la campanya on explicàrem les novetats in situ.

Totes aquestes activitats han tengut molt bona acollida i des d’aquí aprofitem per agrair-vos l’interès

i la sensibilitat mostrada fins el dia d’avui. Per a aquest any 2016 tenim previst continuar les excavacions a partir de l’11 d’abril. Esteu convidats i convidades a visitar-nos o a fer-nos un cop de mà sempre que vulgueu!.

Paredat de l’accés a les dues noves sales en finalitzar la campanya de 2015

Feim de Foners (Son Fred)

Arc d’accés de la primera a la segona sala

Conta-contes a la Cova del Camp del Bisbe Jornada de portes obertes 2015

Taller de restauració i laboratori de fauna prehistòrica

“Vos vaig dir que estava malalt” Aquest és l’epitafi que hi ha a la tomba d’un actor. El dia dels morts de l’any passat en Jordi Llabrés organitzà una de les seves sempre il·lustratives visites guiades. En concret tingué lloc al Cementeri de Sencelles. Visitar aquest lloc sempre és reconfortant. Passejant per les seves vies recordes tanta gent que has conegut, que has estimat. És moment de records, de tot el bé que feren aquelles persones que avui descansen en pau. Sempre he pensat que és un lloc que s’ha de veure amb vida, quantes històries ens conten les làpides i quins vincles s’estableixen en la memòria, en un esforç per evitar la mort definitiva. En el nostre cementeri, com a la majoria de Mallorca, les làpides es limiten a posar el nom del difunt. Que jo sàpiga únicament ni ha una a la part antiga que diu “Que la tierra te sea ligera”. És la locució llatina “Sit tibi terra levis” que ja era utilitzada en el mon romà precristià. Pareix que altres epitafis que estaven a làpides de la part antiga ja no es conserven. Els epitafis ja d’antic eren escrits per honrar el difunt i d’una manera molt breu fer pensar com era aquella persona en vida i conservar la seva memòria. Per allò de no posar-nos transcendents, l’altre dia va caure a les meves mans un article que recull epitafis realment graciosos i curiosos i que mostren fins on pot arribar la imaginació del difunt (si ho deixa encarregat) o la majoria de vegades del seus familiars “estimats”. Aquests són els que més m’han cridat l’atenció: “Aquí descansa la meva dona, freda com sempre”. Evidentment escrit pel vidu a la tomba de la dona. “Senyor, esper que la rebis amb la mateixa alegria que jo l’enviï“. Aquest segur que el va comanar

el gendre per la tomba de la sogra. “Tanta pau trobis com tranquil·litat deixes“. Igual. “Al meu espòs, mort després ‘un any de matrimoni. La seva esposa amb agraïment”. Sense comentaris. “A la fi!“. Genial! “Veis com era ver que tenia mal“ “Vaig necessitar tot una vida per estar aquí“. Obvi. “ Vos deia que aquest metge no era de fiar “

Antoni Vallés Perelló

I per acabar, ja que estam en temes funeraris, em ve al cap una història que segur molts de voltros heu sentit contar ja que va tenir com a protagonista una persona que durant molts d’anys visqué a Sencelles. Un temps quan una persona es moria hi havia la costum de vetlar el mort. Els familiars més propers passaven la nit a la casa del difunt amb el cos present. Idò heu de creure que un bon dia una persona se’n va a veure Sant Pere. Justament no tenia familiars directes i la família, per allò de que no quedàs el difunt tot sol, va llogar uns joves que volgueren vetlar el difunt. Arriben a la casa i per sopar els havien deixat llonganissa, botifarrons, pa i vi. D’aquest es veu que més del recomanable. Dit i fet. Els familiars parteixen i queden aquells jovenots per passar el vespre. Un bon sopar i vi a rompre… El matí quan arriba la família es troba l’estampa. Tots amb un bon gat i el mort dins la cuina, dret, penjat d’una estaca amb un enfilall de botifarrons pel coll i un botifarró a la boca. Com bé vos podeu imaginar el tema acabà d’aquella manera....

Pere Terrassa de Runaway Música ”El CD és totalment mort a nivell comercial” Joan Florit i Horrach

En Pere Terrassa té l’empresa Runaway especialitzada en venda de música, gestió de grups, edició de discs, organització d’esdeveniments musicals, etc. i tot això des del carrer del Quarter de Sencelles. Tu noms Pere Terrassa però la gent et coneix per Peter Runaway... Sí, ara ja no hi vaig gaire cas perquè és com una batalla perduda. Tant m’és com me diuen. Això de Peter va començar amb la família, quan jo era ben petit i m’ha quedat per sempre! D’on va Música?

Pere Terrassa rodejat de pósters i cartell d’esdeveniments que ha organitzat

sorgir

Runaway

Jo sempre m’havia sentit molt atret per tot el món de la música i amb uns amics fèiem un fanzine

anomenat La Parturienta. Ens coneixíem de sortir pels locals de moda i anar a concerts. Tot això va anar a més fins que, amb n’Antònia Mas, ens plantejàrem d’obrir la botiga a la costa de Santa Creu. Això va ser l’any 1993. El nom va venir d’un grup de hard rock que estava format tot de dones The Runaways. Fins i tot el nostre logo volia ser una d’elles caminant amb la guitarra penjada... I la relació amb Sencelles? Fa uns 16 anys que hi vàrem venir a viure. Ja coneixíem el poble, perquè hi teníem coneguts i hi havíem vengut. Estàvem cercant un lloc més tranquil per viure i sortir de Palma. Ens vàrem plantejar un canvi de vida, deixar l’estrès urbà i n’estic molt satisfet. Cercàvem un poble tranquil i fugir de la bogeria de la ciutat. Vàrem venir que el meu fill tenia dos anys i aquí ja hi va néixer la meva filla. Va anar molt bé, ha sortit tot rodat. Tenc les expectatives complides. Però ara ja no tens la botiga oberta...

Ens va anar molt bé però l’any 2007 vàrem decidir que no compensava haver d’anar a obrir el portal a Palma cada dia, el desplaçament i sobretot veure que cada vegada més la tendència era la venda a col·leccionistes, a fires, i amb mil històries més de música que sempre hi he estat ficat.... Vàrem decidir eliminar el local i centrarnos en la venda per correu, per Internet o a fires especialitzades. De fet ara on venem més és a les fires i mitjançant Internet amb el nostre propi portal runawaydiscos. com, o a todocoleccion.net o al portal americà discosgs.com.

Sencellers amb iniciativa Això és l’única pega que hi trob a Sencelles: la connexió a la xarxa va tan lenta! I també heu diversificat... Sí, des del 2007 em puc dedicar més a l’organització de concerts, a l’edició de discs i al muntatge de fires. De fet, des de l’any 2000 organitzam la Fira Internacional del Disc de Mallorca, que és l’esdeveniment més important que feim. En un principi també vaig muntar les de Barcelona i de Girona. Tancar la botiga física va donar pas a poder dedicar-me més al tema dels concerts, revetles, sonoritzacions,... he fet de tot dins el món de la música: conferències, xerrades, exposicions de discos, projecció de pel·lícules musicals, etc. però un bon dia va venir la crisi i amb les retallades tot això va quedar aturat. Ara sembla que poc a poc la cosa es torna a revitalitzar. Com a empresa, que és el que t’hi identifica més? Jo crec que és el suport que sempre he donat al vinil. De fet, en obrir la botiga l’any 93, que era el moment més àlgid del CD, jo sempre vaig apostar per tenir un 50% de producte en vinil i la gent em deia “estau sonats, vos estampareu!”. Però jo confiava amb el vinil ja que, com que sempre m’he mogut per Europa, jo ja veia que el vinil tenia el seu mercat. I mira ara, el CD és ben mort a nivell comercial i en canvi, el vinil, cada any augmenta un 30%. Per defensar el vinil partíem de la base que grups de culte com Pearl Jam o en Neil Young seguien amb el vinil. Nosaltres ja vèiem que era un format que mai desapareixeria. Té un atractiu que al CD és mal de trobar: la nostàlgia, i sobretot, les possibilitats d’un disseny gràfic de 31 x 31 cm, que, és clar, dóna moltes més possibilitats, dóna més joc a nivell visual. A més al vinil hi ha certs sons que el format digital

no hi arriba, sobretot quan parlam d’estils de música potent com punk, garage, beat dels anys 60, ... A part d’això, també s’ha de comptar amb l’aspecte cerimonial que té el vinil: la capsa, la funda de plàstic, posar el plat, espolsar el disc, .... és tot un ritual! Ara mateix hi ha molta gent jove que s’hi està enganxant. Un altre aspecte que també ens identifica és l’especialització en música indie, punk, sixties, garage, etc. Veneu només discs antics? No, com a empresa nosaltres també venem molts de discs nous, no usats ni de segona mà. També noves edicions, reedicions de clàssics, discs per a col·leccionistes molt ben presentats. Hi ha gent que no sap que grups molt actuals, com per exemple Coldplay o Arctic Monkeys, treuen també les seves novetats en format de vinil i es venen moltíssim. També tenim d’altres productes relacionats amb els discs però que no són música com a camisetes, xapes, imants, etc. Tot això es ven molt als festivals.

Preparant per vendre un vinil de segona mà amb un aparell que el neteja a fons

I com aconseguiu els discs de segona mà? Abans anava a fires especialitzades de visita i per fer contactes però ara ja hi vaig només per vendre, encara que, és evident que també és un mercat on puc comprar jo per tornar a revendre. Vaig amb estand a unes 25 fires cada any. Per exemple a Utrecht (Holanda) dues vegades cada any. Hi ha part del material que no el tenc aquí

a Sencelles, sinó que queda emmagatzemat a Barcelona o a Madrid, perquè no compensa haver d’anar i tornar carregat. També vaig o he anat a festivals com el FIB a Benicàssim, el Primavera Sound a Barcelona i a Porto, BBK a Bilbao, Azkena a Vitòria, SOS a Múrcia, etc. Qui compra a les fires del disc?

Confeccionant xapes metàl·liques per vendre a festivals La botiga de Runaway Música l’any 1993

Hi ha de tot. Ara bé, supòs que em demanes per gent especial, rara.... de frikies del col·leccionisme de música n’hi ha molts. Hi ha gent amb unes aficions ben estranyes, gent que cerca, remira, consulten, torna a cercar.... edicions de discs d’un any concret, d’un idioma determinat, que són fans d’un cantant i volen tota la discografia seva editada per tot el món...Hi ha fanàtics de Bob Dylan, dels Beatles, ara de David Bowie ... i que vénen a la parada amb un catàleg editat i cerquen un disc amb una edició especial, amb un número de catalogació tal, amb una portada determinada... I a la ràdio també t’hi has dedicat!

És que el món de la ràdio i la música sempre han anat molt junts. Vaig començar devers l’any 95 amb Ràdio Jove amb un programa de mitja horeta on parlava

sobre les novetats musicals, després vaig col·laborar amb Ràdio Balear, Ona Mallorca, ... i ara amb un programa a Ona Mediterrània. Del que es tracta és de fer un programa entretengut, de caire més tècnic, diferent, de col·laborar...El periodisme musical sempre ha estat un hobby que m’ha atret, d’aquí supòs que ve que començàs amb el món dels fanzines musicals. Has creat escola... Sí, el meu fill Lluís ha agafat l’afició i amb només 18 anys ja ell tot sol ha organitzat 4 concerts. Jo només hi he anat d’ajudant ja que ell és qui té el coratge i la força per tirar endavant una cosa tan complexa...em té espantat! Com és un any de feina a Runaway Música? De gener a juny anam a fires; del juny al setembre feim els esdeveniments de les festes d’estiu amb muntatges de so, festivals i concerts. En acabar l’estiu, torna a venir la feina de fires. La tasca de management de bandes va més repartida durant tot l’any. Hem editat més de 50 discos de músics de Mallorca i només un de fora. Es tracta d’un disc mític, en vinil, que recull el concert que varen fer Las Vulpes l’any 83 a la discoteca Barbarela de Palma. Amb els grups de Mallorca tenim una relació molt bona, es tracta de donar-los suport i en realitat el que feim és crear una miniempresa entre ells i nosaltres per treure endavant l’edició del seu disc. No firmam res, és a dir, no els tenim en exclusiva ni fermats, si va bé i triomfen poden anar a una discogràfica gran tranquil·lament, no ens ofèn gens el seu èxit! Aviat en traurem dos del senceller Marcel Cranc: el seu primer disc en castellà i un en català que recollirà una tria personal dels seus millors temes amb una nova versió.

Sa Campana Coses de sa meva Sogra Trob que sa placeta de l’Obra està una mica abandonada. Fa vint anys quan la varen fer hi havia tarongers, dos bancs per seure, una paperera... amb sos anys tot s’ha anat perdent: arrabassen es tarongers i tapen ses garingoles, es bancs s’han tudat i s’han llevat... necessita un poc de mà de metge...mem a veure si ara amb una capelleta nova tendrà bo per devers La Sala. A sa carretera de Palma, fins a Biniali, quan la varen fer nova l’any 2008, varen tenir sa bona idea de tornar a sembrar abres pes costats i recuperar es passeig. Ja han passat uns anys i hi ha hagut abres que no han surat i queden es trossos buits. ¿Qualcú podria avisar a qui se n’ha de cuidar d’això que sembrin ses faltes perquè es qui són ben morts des de fa un parell d’anys ja no reverdiran mai? Per quant mos posaran una potecaria a Biniali, o almanco, un despatx de farmàci un dia a sa setmana o unes hores cada uns quants dies? I ja que hi som també mos aniria molt bé tenir un caixer automàtic... I ara vénen ses coses meves Trob que ara tot són assemblees, reunions, trobades per demanar es punts de vista... se veu que es fet d’entrar dins es govern de La Sala gent nova i de ses noves idees de Volem ha duit tot això. Mai s’havien vist tantes ganes de que es altres te treguin ses castanyes des foc: no vols governar? idò pensa tu! Vaja betlemet hi havia el dia dels reis a davant es portal de l’iglesi, es batle, es regidor i s’escolà, tots esperant ses magestats. Però es protagonistes de sa festa no són els infants?

notícies fresques

S’enhorabona a sa gent del PP de Sencelles. En es 2016 han sabut que hi ha associacions culturals al poble. Durant els seus 16 anys de mandat les tengueren bastant oblidades. Val més tard que mai, no ho diuen així?

En Barramot

Se veu que es gabinet de comunicació de La Sala no va d’allò més bé. Sabeu que s’ajuntament va fer un homenatge a na Sebastiana Llabrés, idò a sa seva pàgina varen publicar que li feien un homenatge a na Sebastiana Amengual. Jejejejeje, si ho cercau la noticia, no la trobareu, inesperadament va desaparèixer. M’han dit que per devers es feisbuc sa pàgina de Sa Sella treu flamanda. Hi varen posar ses dues fotos des costat dient que a veure si qualcú feia sabre a carreteres que ets indicadors necessitaven canviar i se va moure un daltabaix... Jo no sé si hi tendrà res a veure però ja sabeu que per Sa Nostra varen fer una errada molt grossa amb una operació per devers Miami on hi varen perdre una millonada... és a dir una cagada! idò ara resulta que sempre que pas per davant s’oficina de Sencelles sempre està plena de cagades de colom. No podrien fer net més sovint o matar colomins i fer un bon brou pes rebost de Càritas? No sé si és mala sort o que a mi sempre me toca patir però cada vegada que he d’anar a arreglar papers pes devers Correus a Sencelles m’he de trobar amb ses dependentes més tutups de totes. Les trien a posta (de tan travades) o són així arreu per tot?.

21 barramot@gmail.com és l’adreça per si voleu suggerir notícies fresques o deixar comentaries sobre notícies anteriors.

Noticiari de la Parròquia de Sant Pere de Sencelles Jordi Llabrés i Sans, cronista oficial de Sencelles

Festes de Nadal. Matines. Amb el goig de creients en Déu que s’ha volgut fer home a la Cova de Betlem, la comunitat cristiana de Sencelles, el passat dia 24 de desembre, no va deixar de celebrar la festa de Nadal. Les tradicionals Matines sortiren de lo més lluït. La nota més bona la va posar la gran concurrència de gent que omplia l’església, tanta que molts van haver d’estar drets durant tota la funció. El nostre temple parroquial estava engalanat de la manera que toca en aquests dies, amb els seus millors arranjaments, amb nombrosos enfilais de neules i amb els betlems tradicionals, tanmateix no podia ser d’altra manera. L’altar major era absolutament ocupat per l’Escolania Parroquial, que aquell vespre veia augmentar el seu nombre de membres amb la incorporació de vuit escolanets més, i ara ja sumen quaranta. Hi participaren també l’estol de nins i nines que participen de la catequesis escenificant un betlem vivent amb molts de pastorells que comparegueren a adorar el Bon Jesuset. Enguany va cantar la Sibil·la na Maria Francisca Crespí Bennassar i el Cant de l’Àngel na Maria Ferrer Cerdà. El Sermó de la Calenda fou predicat per el nin Miquel Vallés Sansó. Acabada la celebració, mentre el cor cantava diverses nadales, tothom va passar a adorar al Nin Jesús. La festa de Nadal a la Residència Sor Francinaina.

Tot i que el diumenge anterior a Nadal, com de costum a la Residència Sor Francinaina es va celebrar la seva festa familiar nadalenca, la mitjana festa de Nadal fou solemnitzada en el mateix lloc amb la celebració de l’Eucaristia. Els nostres majors

que viuen allà i el personal que hi treball van poder participar plenament del goig d’aquestes festes i de les tradicions que en son pròpies, ja que es va comptar amb la participació de la Sibil·la, de l’Àngel anunciador i del predicador de la Calenda. Festa de la Sagrada Família. Dia 27 de desembre, coincidint amb la solemnitat de la Sagrada Família la Parròquia de Sencelles va celebrar la tradicional festa nadalenca de les capelletes de la visita domiciliaria. A l’església parroquial s’hi concentraren els set cors que funcionen en el poble amb la seva respectiva zeladora i un bon nombre de famílies inscrites. Just devora l’altar major hi eren col·locades totes les capelletes. Presidí la celebració Mn. Joan Pons, el qual a l’hora de l’homilia va parlar del significat i la importància de mantenir entre nosaltres aquest costum i va exposar, també, que es tractava d’un mitjà utilíssim per ajudar a l’evangelització de les nostres famílies. En el moment de l’Ofertori, el pare de família Manuel Comas Lucena, va renovar la Consagració de les famílies de Sencelles a la Sagrada Família de Nazaret. Un cop acabada la celebració s’informà del projecte d’algunes activitats dirigides a l’apostolat familiar i que s’està estudiant ampliar els cors de set a deu, donada la demanda de famílies que se van inscrivint a la Visita i per tal d’alleugerir els circuits. Ràdio Maria a Sencelles. La popular emissora Radio María dia 12 de gener va connectar les seves antenes des de Sencelles per retransmetre la missa de les 10:30 del matí a tot l’estat espanyol. Fou celebrada a la

capella del Convent de la Caritat i una vegada més el nom del nostre poble i el de la nostra Beata ha estat projectat més enllà de les illes. Els responsables d’aquest mitjà de comunicació que tant de bé fa a la societat d’avui i que tants de seguidors té per tot arreu, quedaren convidats per tornar. Mn. Joan Pons, cronista oficial de Búger. Dijous dia 14 de gener l’Ajuntament de Búger, en sessió solemne, va investir cronista oficial al fill d’aquell poble mossèn Joan Pons, prevere i rector de les parròquies de Sencelles, Costitx i Búger. A l’acte s’hi feren presents, en representació de la Reial Associació Espanyola de Cronistes Oficials els cronistes d’Inca, senyor Gabriel Pieras, i de Sencelles, Jordi Llabrés. Festa de Sant Antoni. Dissabte dia 16, vigília de la festa de Sant Antoni, celebrarem les tradicionals beneïdes de Sant Antoni i el dia següent la missa en honor d’aquest sant. Sobra dir que la capella romania ben enramellada mercès al zel de la seva capellera. Tant de bo que ara, aprofitant-nos del rectorat de mossèn Joan Pons qui tantes mostres de fervor antonià va demostrar durant els anys que va romandre a la vila de Sa Pobla, puguem recuperar alguna part de l’esplendor i grandesa que antany caracteritzava aquesta festa a Sencelles. Restauració del llenç de Santa Bàrbara. Cap a finals de gener la restauradora d’art senyora Montserrat Dezcallar i el seu equip desmuntaren i s’emportaren al taller el llenç de Santa Bàrbara, col·locat a la part de l’Epístola del retaule de Sant Tomàs d’Aquino. El motiu no és altre que sotmetre’l a un procés de restauració. Aquesta iniciativa és promoguda i

totalment costejada per la noble família de Maroto, marquesos de Casa Ferrandell, que tot i residir habitualment a Madrid estiuegen entre nosaltres. Amb aquest afer volen patentitzar un testimoni de l’efecte i admiració que tenen els d’aquesta casa pel nostre poble de Sencelles. A mitjans mes de febrer la feina estava ja enllestida i ara espera esser presentada a la gent i reintegrada al seu lloc original. Tant de bo que sorgeixin altres benefactors que vulguin ser mecenes i assumeixin la restauració de les altres pintures de la mateixa capella o de qualsevol obra d’art que conserva la nostra parròquia i que precisi una intervenció d’aquest tipus. Pregària eucarística mensual a la nostra Parròquia. L’experiència de pregària eucarística proposada per cada dissabte del temps d’Advent, té continuïtat amb l’any nou i Déu vulgui que per molts més. Cada darrer dissabte de mes, després de la missa vespertina, a la Capella del Roser, hi ha exposició solemne del Santíssim Sagrament i un bon nombre de sencellers i sencelleres que l’acompanyen amb l’oració, l’adoració i els cants. Tant de bo que, entre els que són habituals a participar-hi, sorgeixi l’embrió que restaurà a la nostra Parròquia la centenària Secció Adoradora Nocturna de Sencelles. La Candelera, festa del moviment de Vida Creixent. El segon dia del mes de febrer en que l’Església celebra la festa de la Presentació del Bon Jesús en el Temple o de la Mare de Déu del Candaler, el moviment diocesà de Vida Creixent fa memòria dels seus patrons Sant Simeó i Santa Anna. Enguany la celebraren en el nostre poble, on s’hi concentraren més tres-cents membres arribats en diversos autocars. La recepció fou en el Convent de la Caritat. Acte

seguit i en el mateix lloc s’hi van beneir les candeles i tots, en processó, anaren a l’església parroquial. Allà, missa solemne que presidí el consiliari del moviment, mossèn Pau Oliver. Concelebraren altres preveres vinguts de diversos punts com la Vall de Sóller, Llucmajor, Manacor... La diada va acabar amb un bon dinar de companyonia. Festa patronal Àgueda.

Santa

Dia 5 de febrer el poble de Sencelles va celebrar de bell nou la festa de la seva patrona, la màrtir siciliana Santa Àgueda. Enmig d’un programa ben complet d’activitats lúdiques i culturals, com a acte central es va celebrar a les 10.30h. del matí l’ofici solemne de la diada. Enguany fou convidat a presidir i a predicar, mossèn Pere Fiol i Tornila, prevere inquer Cronista del Bisbat de Mallorca. L’església parroquial de Sencelles, verdaderament mostrava l’aspecte propi de les grans solemnitats; la capella de la Patrona es mostrava ben il·luminada i enramellada, la bancalada plena de gent, les autoritats civils i els Obrers de Santa Àgueda ocupant seients de preferència, la litúrgia animada pels cants de la coral local i la participació de l’agrupació “Es Jonc” en el ball de l’Oferta, en el presbiteri l’escolania parroquial i diversos sacerdots concelebrants, entre ells, alguns fills de Sencelles.

Un dels moments més carregats de significança és el de l’Ofertori quan la imatge amb la relíquia de Santa Àgueda es

traslladada de la seva capella a l’altar major per tal de ser presentada a la veneració de tothom en llarg besamans. Aquesta és la manera particular que tenim els sencellers per renovar el vot que feren els nostres avantpassats de venerar a la santa amb honors de patrona i agrair-li la protecció que dispensa al poble de Sencelles i els seus camps. En aquest sentit, i durant la celebració, s’han fet pregàries perquè Déu per intercessió de Santa Àgueda concedeixi a la nostra terra la gràcia d’una abundosa pluja que no faci perillar més l’anyada, ara que ens trobam enmig d’una preocupant sequera. Cal recordar que la devoció dels sencellers a la seva patrona Santa Àgueda té els seus orígens en un any en que com el d’ara els camps eren afligits per una manca d’aigua. Els avantpassats fent unes rogatives memorables van prometre a Déu que elegirien patró o patrona del poble al sant del dia en que plogués, i Ell volgué que fos precisament el dia 5 de febrer en que es celebrada a la màrtir Santa Àgueda. Acabada la Missa s’organitzà una processó amb Santa Àgueda amb l’objectiu de beneir, a la Plaça de l’Obra, una nova capelleta de carrer dedicada a la patrona de Sencelles. És d’estètica vuitcentista i mostra una ceràmica valenciana que ha donat un devot de la santa i que ha estat realitzada a partir d’altres models existents a la nostra parròquia i estampes d’època que enviàrem a l’artista valencià que la feu. Foren padrins de la benedicció els nins i nines Miquel Vallès Sansó, Antoni Zuàzaga Morro, Maria Ferrer Cerdà i Maria Eugènia Ferrer Juan. La plaça de l’obra compareixia encatifada amb brots de mata i murtra, i la nova capelleta enramellada amb rodelles de llorer i palmes, arbres relacionats amb la simbologia de la victòria del martiri. Els diaris de l’Illa se’n feren ressò. Publicat el sermó de Santa

Àgueda de mn. Antoni M. Alcover. Dia 6 de febrer de 2016, dins el marc de les festes patronals de Santa Àgueda de Sencelles, l’església parroquial de la mateixa vila acollí l’acte de presentació del tercer volum de la Col·lecció de Monografies de la Fundació Mossèn Bartomeu Oliver. Aquest, recull la transcripció del sermó que va predicar a Sencelles l’any 1899 mossèn Antoni M. Alcover el dia de la mateixa festa. L’acte, en el que hi va participar un nombrós públic, es va desenvolupar just en el centre del temple, entre la capella de la Patrona i la mateixa trona que ocupà el Canonge de Santa Cirga. Van intervenir mossèn Joan Pons, president de la Fundació Mn. Oliver, el senyor Joan Carles Verd, Batle de Sencelles, la senyora Maria Magdalena Gelabert, Directora Gerent de la Institució Pública Antoni M. Alcover de Manacor, el senyor Jordi Llabrés, cronista oficial de Sencelles i coordinador del treball, i mossèn Francesc Vicens qui, juntament amb el seminarista manacorí Joan Miquel Riera fou el que va trobar, casualment, el manuscrit original del sermó entre els papers d’Alcover que es guarden a l’Arxiu del Regne de Mallorca. L’edició del llibre ha estat conjunt entre la fundació que porta el nom del prevere senceller i la institució dedicada a Mossèn Alcover. Acte seguit fou inaugurada una exposició dedicada a Antoni Maria Alcover, en la que s’hi podien veure fins a deu panells explicatius de la seva vida i les obres que ens va llegar, així com dues vitrines en les que s’hi exposava material documental, bibliogràfic i fotogràfic referent a la relació entre el mateix canonge i el poble de Sencelles. Preparant una peregrinació a Lourdes. Donant resposta a un prec que ens

feien algunes persones, la primera setmana del mes de maig (del 3 al 7), per cert consagrat a Maria, partirem en pelegrinatge si Déu vol al santuari francès de la Mare de Déu de Lourdes. Les persones interessades en rebre més informació o participar-hi es poden dirigir a Jordi Llabrés (telf. 696 66 49 50). El preu del viatge (en pensió completa) és de 399 € Celebracions quaresmals a la nostra Parròquia. Dia 10 de febrer iniciarem la Santa Quaresma, temps que convida a la conversió i que ens condueix i ens prepara per les grans celebracions de la Pasqua. El Dimecres Cendra la missa amb imposició de la cendra es va celebrar a la Capella del Roser i fou molt participada. Cada divendres a les 20h. a la Parròquia s’ha celebrat l’exercici del Via-Crucis, a Mallorca conegut amb el nom popular d’els Passos. Això ha permès que els quadres que representen les catorze estacions hagin retornat al seu lloc, després de que fa uns anys fossin retirades. I el primer cap de setmana d’aquest temps fou convidat a mossèn Pere Fons a predicar un sermó quaresmal. Les confraries que participen a les nostres processons han esta convocades a dues trobades per tal de formar-se i intentar créixer, no només en nombre de participants, si no també en esperit. Desitgem que tot això doni uns autèntics fruits espirituals als feligresos de la nostra Parròquia i que puguem viure com cal els dies sants i els dies joiosos de la Resurrecció de nostre Senyor. De tot això ja en donarem comptes la propera vegada.

Actualitat de Sencelles Guillem Zuazaga i Llabrés

METEOROLOGIA (Desembre/Gener/Febrer 2016 i resum 2015)

Tª Mit

Mitjana de la Tª màx

Tª màx abs.

Mitjana de la Tª min

Tª mín abs.

L / m2

15.88 16.28 14.37

22.63 22.99 19.54

27.4 (Dia 19) 27.3 (Dia 26) 28.2 (Dia 1)

9.13 9.57 9.20

6.8 (Dia 11) 3.1 (Dia 17) 4 (Dia 21)

0 13 48

Desembre 15 Gener ‘16 Febrer ‘16 Litres 2015 Litres 2014 Litres 2013 Litres 2012 Litres 2011

373.5 475.5 632 396.5 484.5

Dades corresponents al poble

Temperatures mitjanes i pluja (2015) Tª mitjana

Tª màxima

Tª mínima

Pluja

GENER

13.86

26.9

FEBRER

11.05

19.2

1.2

64.5

MARÇ

14.20

23.2

5.7

ABRIL

18.16

28.2

7.5

MAIG

21.75

31.3

12.5

JUNY

25.59

35.1

17.1

15.5

JULIOL

30.13

37.3

22.7

AGOST

28.40

37.8

SETEMBRE

24.37

32.3

15.5

OCTUBRE

20.85

30.8

11.5

NOVEMBRE

18.57

31.1

5.9

DESEMBRE

15.88

27.4

6.8

Dades corresponents al poble

Poble Son Boi* Biniferrí** Sa Rota***

Gener 13 13 14 6 Font: * Lluís E. Zuazaga

Febrer 48 50 40 49 ** Maria Llabrés

TOTAL 61 63 54 55 *** Toni Zuazaga

Noves des de La Sala Ara que ja tenim els objectius establerts, duim dos mesos de treball dur per a instaurar molts canvis profunds que es veuran reflectits en els pròxims mesos o que ja es comencen a percebre. Hem partit d’anàlisis detallades de la situació del municipi i de l’ajuntament mateix, per poder establir un full de ruta i unes línies clares d’actuació que volen ser exemplars i per tant inclouen la qualitat, la profunditat, la inclusivitat i les garanties en els processos.

Carme Reinés

de participació. És un espai per vos als descomptes voluntaris. crear entre totes. La idea és ser útils, directes, propers. Tot el que A Cas Cabo, hi ha dues opcions sigui participació, crear xarxes possibles respecte del Punt i generar dinàmiques positives Verd (el trasllat o l’eliminació). és benvingut i es potenciarà Per tant, hem obert un termini a Sencelles Oberta. La part (del 2 al 15 de març) perquè d’informació més institucional els mateixos veïnats afectats i més seriosa hem volgut puguin votar a l’Ajuntament i traslladar-la a altres canals més siguin els que prenguin la decisió. institucionals, com el Facebook Canviant de tema, s’ha elaborat d’ajuntamentdesencelles o una nova Ordenança per tal l’espai de la web dedicat a això. d’oferir la substitució de sancions Des d’aquests principis, i des de la participació sincera i vinculant, hem realitzat reunions de seguiment del mercat dels dissabtes, i des de l’escolta activa s’han realitzat canvis per fer un mercat cada vegada de major qualitat i implicació. És per això que s’han canviat els horaris, que a partir d’ara seran de 9.30 a 14.30h.

Amb aquesta primera presa de contacte que són els sondejos presencials, i escoltant a més altres suggeriments i necessitats per altres vies, estem dissenyant processos de participació profunds i innovadors: processos de veritable democràcia, deliberatius, en els quals els veïns podran no només opinar, sinó dissenyar les solucions També enllaçant amb el tema conjuntament amb el consistori, a de la participació, us direm que més de votar les diferents opcions. les reunions d’ITR (Impost de Tractament de Residus) s’estan On s’han pogut notar més els aprofitant per sondejar les canvis és dins l’àmbit de la necessitats de les veïnades i els comunicació, com l’obertura d’un veïnats; i aquestes necessitats canal de Youtube i dos canals s’estan registrant gràficament. a Facebook, que compten amb Les dades recollides es mes de 200 seguidors cadascun. publicaran en finalitzar totes les Hi haurà altres canals que anirem reunions. L’objectiu és escoltar obrint a poc a poc, tant digitals l’opinió de les persones en els com físics. En aquest sentit, s’ha plans de treball i explicar, d’altra pogut veure la cura en el disseny banda, com està la situació en dels cartells per a una comunicació determinades demandes i àrees. més agradable i eficaç, però també tenim previstes algunes En la seva aposta per la millora en publicacions en forma de butlletí la gestió dels residus, l’ajuntament i el redisseny de la comunicació posa a disposició un apartat a la a través dels taulons ja existents. web municipal, on trobareu tot allò relacionat amb la correcta Hem creat “Sencelles oberta” gestió dels residus de casa vostra. com una idea, una filosofia de Però a més a més, hi ha una bona comunicació en tots dos sentits, notícia: com veureu a l’apartat un altaveu tant de les vostres de la Taxa de Residus, una de activitats i propostes (enviau-les les apostes importants que s’ha a sencellesoberta@ajsencelles. duit a terme és la de rebaixar la net); com de les que parteixen de taxa de fems a les persones que l’ajuntament i tenen un caràcter separin correctament els residus. mes lúdic, d’entreteniment o Esperam que us animeu a apuntar-

econòmiques per la realització de serveis en benefici de la comunitat. Aquests treballs i/o serveis en benefici de la comunitat vénen a reparar el perjudici derivat d’una conducta reprovable, tot això inspirat en el principi constitucional de la reeducació i la inserció de la persona infractora i el caràcter exemplar de les sancions. Quant a la web del consistori, el nou espai que hi hem habilitat darrerament per al compliment de la llei de transparència és una transició. Hem analitzat les necessitats tècniques i hem tengut molt en compte el punt de vista de l’usuari, perquè es puguin trobar les informacions d’una forma senzilla, amigable i amb el menor esforç possible. Estem engegant un nou espai que donarà a llum en els propers mesos que van més enllà del compliment de la llei. El nostre objectiu és que les dades siguin no només accessibles sinó entenedores; i per això les farem més visuals i didàctiques. Les obres del cementiri transcorren amb normalitat: la part del tanatori està pràcticament acabada i la finalització de l’ampliació de nínxols preveiem que acabi a final d’aquest mes o principis del que ve. Finalment procedirem a la publicació oberta per a la tramitació urgent de les condicions per la gestió del bar del poliesportiu municipal.

Botons d’ivori d’elefant i altres materials de la Cova del Camp del Bisbe Nicolau Escanilla, Beatriz Palomar Puebla, Lua Valenzuela

Durant les recents campanyes d’excavació a la Cova del Camp del Bisbe s’ha pogut recuperar una de les col·leccions de botons més especials de la Prehistòria balear.

Aquests formaren part de la roba o, tal vegada, d’algun tipus de sudari que duien els difunts en ser dipositats damunt del trespol de la cova durant el període naviforme mig (1450-1200 A.C.). El període naviforme, també conegut com a pretalaiòtic o edat del bronze balear, abasta Figura 1. Vista invertida d’un botó seccionat per un marc temporal entre la meitat amb la característica forma en “V” (diel 1600 i el 1050 A.C. buix de Magdalena Escalas) que es subdivideix en naviforme inicial (16001450 A.C.), mig (1450-1200 A.C.) i final (1200-1050 A.C.). A l’espera de resultats de les datacions de Carboni 14 en curs que podrien matitzar el que aquí diem, de moment el tipus d’aixovars apareguts i una datació realitzada sobre llavors situaria l’ús funerari de la cova en el naviforme mig. 1. Què són?

La majoria dels botons recuperats corresponen al que es coneix en el món de l’arqueologia com a botons de perforació en “V”. El seu nom fa referència a la forma que prenen les perforacions per cosir-los a la roba (Figura 1). Tot i compartir el sistema de perforació, aquests botons poden presentar-se sota un ventall de formes molt variat: des de la forma cònica o forma de closca de tortuga que serien Figura 2. Botons de la Cova del Camp del Bisbe els més antics i que no fabricats en ivori d’elefant (a dalt), en os a la apareixen a la cova, fins segona fila, en ullals de porc a abaix i botons en a les formes més recents miniatura a la fila inferior (Fotografia Projecte que reprodueixen un CCB)

trapezi o una piràmide (Figura 2). Malauradament, la cova va patir un fort incendi que va cremar i calcinar molts dels botons. Ignorem si aquest incendi va ser accidental o si formava part de la neteja i sanejament que s’hi realitzava periòdicament per poder seguir fent ús de l’espai funerari. Les filtracions d’aigua també han provocat que molts botons es fragmentessin en petits bocins, moltes vegades impossibles d’aferrar. Aquest fet ens dificulta poder dir exactament quants botons hi havia originàriament a la cova. En base a les diferents parts de cada bocí i als que sí que es conserven complets, calculem que aproximadament tenim representats uns 130 botons dels 220 fragments recuperats. Aquesta xifra posiciona la Cova del Camp del Bisbe com la cova de Mallorca amb un major nombre de botons de perforació en “V” i la segona de totes les Illes Balears. A la primera, la Cova d’es Càrritx de Ciutadella, es van recuperar 180 botons. 2. Com són? Una de les qüestions més interessants del conjunt de botons de la cova de Sencelles és la diversitat de formes que presenten i de les matèries primeres que s’utilitzen per a la seva fabricació. Les arqueòlogues i els arqueòlegs treballem a partir de preguntes que ens ajuden a acostar-nos i a entendre millor la vida en el passat. A més, perquè les respostes a aquestes preguntes siguin acceptades, s’han de poder demostrar. Així doncs, poder esbrinar perquè els botons són diferents, primer els hem de conèixer en profunditat.

El que hem vist després del seu estudi és que tant les formes que tenen, com els materials en què estan fabricats, les seves dimensions i el seu procés de fabricació estan relacionats entre si. D’acord amb aquestes premisses i per tal de simplificar la complexitat observada, podem distingir quatre grans grups (Figura 3): els botons grans fets en ivori, els botons mitjans en os, els botons en ullal de porc i els botons en miniatura, aquests darrers també en os. A aquests se’ls hi ha de sumar els botons en forma de plaqueta i dues perforacions. Botons grans d’ivori El primer grup és el més interessant i el millor conservat. Està format per botons piramidals (amb petites variacions de la forma general) de grans dimensions realitzats en ivori d’elefant. Les mides generals del conjunt van dels 2 a 3 centímetres de longitud i d’1 a 2 centímetres d’amplada i alçada. Sabem que es tracta d’ivori d’elefant perquè molts d’ells presenten un entramat de línies en alguna de les seves parts que es coneix com a “línies de Schregger” (Figura 4) i que només apareixen en els ullals dels elefants. A part d’aquesta característica, en alguns botons també es poden observar els túbuls dentinals i part del ciment exterior en contacte amb la dentina (Figura 4). La presència del ciment ens indica que s’estava aprofitant la zona més externa per obtenir els botons. Però per poder fabricar un botó en ivori d’elefant, primer s’ha d’aconseguir aquest material. Al contrari del que podem pensar, l’ivori d’elefant circula pel Mediterrani des de fa més de 5000 anys. A les Balears és relativament freqüent durant els primers segles posteriors a la primera ocupació de les illes però, en canvi, són escassos durant el període en què es van dipositar els difunts

del període naviforme a la cova de Sencelles. En conseqüència, el seu descobriment suposa escriure una nova pàgina de la prehistòria balear. Tot i això, trobem alguns objectes emblemàtics durant aquest mateix període, com una pinta decorada que es va trobar a l’abric de Son Matge (Valldemossa) i que té un “germà bessó” en un jaciment d’Alacant. Es creu que l’ivori arribaria gràcies a un seguit de xarxes comercials que mantenien les Illes Balears amb tot el Mediterrani. En aquests moments, les xarxes estarien controlades per Micenes (Grècia) i pels pobles de la Terramara (nord d’Itàlia). Per fabricar aquests botons es tallava l’ullal Figura 3. Botons de la Cova del Camp del en rodanxes i després Bisbe fabricats en ivori d’elefant (1), en os (2), s’anaven seccionant en ullals de porc (3), botons d’os en miniatura formes poligonals que es (4) i plaques amb doble perforació (5) en ullal polien per donar-li la seva de porc (esquerra) i en os (dreta). Dibuixos forma final (Figura 5). Magdalena Escalas) L’últim procés consistia a realitzar les perforacions per passarhi el cordill. Per fer-les s’utilitzava un berbiquí que rotava gràcies a un arc. Donat que la perforació seguia una orientació obliqua respecte de la base, i amb l’objectiu de què no rellisqués el berbiquí, primer es marcaven els punts on anaven els forats mantenint el botó en una posició vertical. En alguns dels botons que hem trobat romputs per la meitat podem observar les marques que va deixar Figura 4. Línees de Schregger (1) i oiment exaquesta primera perforació tern (2) en un dels botons d’ivori de la Cova del Camp del Bisbe (Fotografies Projecte CCB) (Figura 6). Per perforar aquests tipus de botons es van utilitzar dues broques diferents, una de 2,5 mm i una altra

de 4 mm de diàmetre. Cada una d’aquestes broques coincideix amb una varietat concreta de botó piramidal i sorprenentment els forats més petits es corresponen amb els botons més grans. Els exemplars de cada una de les formes que componen aquest primer Figura 5. Sistema de preparació dels botons en grup, i les maneres com ivori a partir de rodanxes (J.A. López Padilla 2011 es van fabricar, són molt regulars. Aconseguir aquesta homogeneïtat en un mateix producte no era gens fàcil i requeria una gran destresa que només es podia aconseguir a partir de l’experiència. Tot això ens duu a proposar que tots ells es varen fabricar per artesans amb certa especialització en el treball de l’ivori.

En molts de botons encara són visibles les marques que va deixar aquest polit. Aquest grup presenta unes dimensions més reduïdes que l’anterior. Tot i que alguns exemplars poden arribar als 2 cm de longitud, mai arriben al centímetre d’amplada com els anteriors. Malauradament el foc va afectar especialment aquests tipus de botons i, tot i que en origen devien formar un conjunt molt nombrós per l’elevat número de petits fragments recuperats, són relativament pocs els exemplars complets que podem estudiar.

Els botons mitjans d’os

En general, trobem unes mides força heterogènies i compartides entre les diferents formes de botó d’os. Algunes formes es distingeixen per tenir una menor amplada i d’altres per ser més curtes, però en general podem dir que les dimensions són molt similars.

El segon grup, de dimensions intermèdies (Figura 7), presenta un conjunt de formes heterogènies, majoritàriament utilitzant un os llarg de mamífer Figura 6. En aquest botó seccionat observem les i, en poques ocasions, marques deixades per la primera perforació ver- també en ivori d’elefant o tical per marcar el botó (1) i la segona perforació en ullal de porc. Aquest oblíqua (2) a l’orifici conservat. segon grup és molt comú a Mallorca i a Menorca, però sempre fabricats en os o ullal de porc, i els trobem repartits un poc per tot.

Hi ha un altre tret comú en aquest grup: alguns d’ells semblen estar fets per mans molt inexpertes. Aquesta inexperiència va provocar errors durant la fabricació. Els més comuns són els errors durant la perforació amb el berbiquí. També tenim alguns botons que són clarament asimètrics. En conjunt, es pot percebre que aquests botons eren casolans, és a dir, els havia fabricat gent que no tenia per costum realitzar aquesta feina i que, tot i conèixer el procés, no hi estaven especialitzats.

El mètode de preparació per fer botons a partir d’un os llarg varia respecte a les rodanxes que s’utilitzaven amb l’ivori. En aquell cas es tallaven barres prismàtiques seguint l’eix de l’os que, posteriorment, es segmentaven en botons amb forma de pentàedre (Figura 8). La forma definitiva s’aconseguia mitjançat el poliment amb una roca abrasiva. Finalment s’utilitzaria cuir per donar-li un aspecte brillant.

Els botons plans d’ullal de porc El tercer grup està compost per una única forma de botó. Són botons fabricats a partir de segments transversals d’ullal de porc. Una propietat molt visible d’aquests botons és el forat que presenten a la zona central. Es tracta d’un element natural de la dent del porc, conegut com a cavitat polpar (veure els botons de la tercera fila de la Figura 2).

En aquest cas, tornem a trobar que tots ells tenen unes mides pràcticament idèntiques i que són molt més petits que els anteriors. L’amplada natural de la dent, que representa la longitud del botó, es situa entre 13 i 16 mm. Pel contrari, l’amplada del botó, que és el tall transversal, és de tan sols 3 o 4 mm. Aquesta finesa apunta a què es tracta d’un treball molt fi, ja que es pretén fer-los el més estrets possible. Els forats són particularment petits, segons fos l’amplada del botó, de manera que el seu diàmetre és, com a màxim, d’1’5 mm. Tots els botons presenten una facturació exquisida, amb acabaments polits i brillants. Això no ha evitat que molts d’ells s’hagin xapat en un dels orificis, que creiem que pot ser degut a la dilatació del material per la calor de l’incendi i, per tant, posterior al seu ús. A diferència del primer grup de botons en ivori, desconeguts fins ara a l’illa, aquest tipus de botons en ullal de porc són molt comuns durant el període comprès entre 1450-800 A.C. En trobem al Coval de Son Cos (Marratxí), a Son Matge (Valldemossa), a Es Càrritx (Ciutadella) i a molts altres dipòsits funeraris en cova de Mallorca i Menorca. Moltes vegades apareixen junt amb els botons d’os del grup intermedi i, allà on s’han estudiat, s’ha arribat a la conclusió que a diferència d’aquests, la regularitat en la seva fabricació torna a suggerir un treball d’especialistes. Els botons d’os en miniatura Finalment, un darrer grup el composen tan sols dos botons (veure fila inferior figura 2). Es separen de tots els grups anteriors perquè tenen unes dimensions en miniatura que els fan únics. Per fabricar-los es va necessitar molta precisió i no es podia cometre cap error, ja que en ser tan petits, el més mínim error hauria significat la destrucció del botó. Com en

Figura 7. Alguns dibuixos de botons d’os. Podem obel cas anterior, la servar l’asimetria de les diferents cares en alguns seva fabricació exemplars i la diversitat de formes que presenten. En és molt precisa el botó de l’esquerra la mala orientació de les i presenten una superfície molt perforacions i una profunditat excessiva va provocar la pèrdua de l’extrem superior, anomenat àpex (Dibuixos ben polida. De ben de Magdalena Escalas) segur que la seva fabricació estava en mans molt experimentades.

Aquests botons són menys comuns que els d’ullal de porc i, pel que coneixem, tan sols han aparegut a dues coves d’Escorca: Son Torrella i la Cometa dels Morts. 3. Perquè hi són? Potser per poder esbrinar perquè hi ha botons diferents a la cova ens podria ajudar conèixer per a què s’empraven. És ben cert que tots els botons serveixen per a subjectar alguna cosa, però el que subjectaven aquests botons era especial. Gràcies a l’excepcional estat de conservació d’algunes coves com Can Martorellet (Pollença) o Es Càrritx (Ciutadella) es creu que aquests botons servien per a subjectar algun tipus de sudari que cobria el mort. En aquestes coves s’ha trobat el mateix nombre de botons que de persones Figura 8. Procés de fabricació dels botons en enterrades. En alguns os (R. Uscatescu 1992)

casos els botons s’han trobat impregnats de cinabri, un mineral que s’empra per tenyir i que està molt vinculat als rituals funeraris. Així, aquests botons no eren un objecte qualsevol o d’ús quotidià, especialment si tenim en compte Figura 10. L’entrada de la cova després de la darrera que són molt intervenció (Fotografia Projecte CCB) escassos els exemplars trobats en poblats, sinó que tenien una funció molt rellevant com tot el que està relacionat amb els rituals relacionats amb la mort. I és aquí on podem entendre que el fet d’emprendre el darrer viatge amb un gran i exòtic botó d’ivori d’elefant importat d’Àfrica, a diferència de qui ho feia amb un botó més senzill en os de mamífers comuns de les Illes, podia tenir la seva importància i d’alguna manera atorgava un reconeixement social al seu portador o portadora. Aquest reconeixement, però, no s’ha de confondre amb l’existència de desigualtats socials, sinó una diferència social en algun aspecte que se’ns escapa. Potser era el reconeixement a l’experiència dels ancians i ancianes (recordem els consells d’ancians d’aquests tipus de societats), o a la capacitat negociadora davant conflictes eventuals, o, perquè no, a la capacitat de generar vida de les dones (tenint en compte que encara no existeixen evidències clares de patriarcat).

Aquestes hipòtesis amb què ens movem parteixen de la realitat que ens mostren les dades fins ara existents per al període naviforme mig. Als poblats no existeix cap indicador de desigualtats sinó més aviat el contrari: habitatges similars amb objectes quotidians

similars i, sobretot, cap evidència d’acumulació de riquesa per part de cap unitat domèstica. Pel que fa a l’àmbit de la mort, els pocs estudis antropològics de poblacions d’època naviforme indiquen que tots els individus, independentment del seu sexe o edat (amb excepció dels nadons de pocs mesos de qui desconeixem la seva sort en morir), compartien sense distinció espai funerari, s’alimentaven de la mateixa manera i compartien solidàriament les feixugues feines del camp, la cura dels ramats i l’explotació dels boscos. En aquest context, la relativament gran quantitat de gra apareguda a la cova juntament amb els difunts indicarien l’èxit d’aquest tipus d’organització social, capaç de garantir la seva subsistència fins al punt de poder destinar una part simbòlica de la collita al viatge dels seus familiars al més enllà. Potser aquest èxit en la producció agrícola, juntament amb una important cabana ramadera constatada a tots els poblats de l’època, haurien format part dels productes intercanviats per a l’obtenció de l’ivori o dels botons d’ivori ja fabricats. En qualsevol cas, les dades obtingudes ens permeten donar tot el valor històric que mereix a la tradició agrícola cerealista de l’actual territori de Sencelles i que es remunta fins a l’oblit de la memòria. Un cereal que ha estat la font de riquesa de tota la contrada d’ençà que tenim registres escrits i que ara veiem com ens ajuda a escriure aquella Història que havia quedat enterrada sota la llosa del temps. Una Història que recuperem pas a pas i que ens ha de servir per estimar més aquesta terra que compartim no tan sols entre nosaltres, sinó també amb aquells que van viure abans que nosaltres i amb les generacions futures. Per això, conèixer, estimar i protegir el Patrimoni és protegir el nostre futur.

De tu a tu

Guillem Mut i Llabrés

Avui entrevistam a Macià Bartomeu Llabrés Ferrer

En Macià Bartomeu Llabrés Ferrer, va néixer a Sencelles, fill de na Magdalena Xim o de Cascanar i en Guillem Pou. Té 30 anys, viu a Cas Canar i ell s’escriu el seu nom Maçià. És Enginyer Tècnic en Informàtica de Gestió i màster MAISCA d’animació per ordinador, ambdós per la UIB. També ha realitzat la formació Yuzz d’emprenedoria i gestió empresarial per la Fundació Banesto, com un Màster en Administració d’Empreses. Ha participat en la producció de diversos jocs i apps per a dispositius mòbils, videoconsoles i alguns curtmetratges tant d’animació com d’imatge real. Amb un d’ells, “Ella” (LADAT/UIB), varen aconseguir una nominació als premis Goya 2012 com a millor curtmetratge d’animació. També ha fet feina com a monitor de temps lliure a acampades, colònies i diverses activitats d’oci. Des de principis de març faig feina

a 3DSOMA, disseny i impressió 3D i TecForFun, extraescolars i formació: programació, robòtica, electrònica, ciència i tecnologia, etc.

En quin moment de la teva infància et quedaries? Fàcil, em quedaria amb tots els cap de setmana, era quan venia de ciutat i anava a l’esplai. Què volies ser de gran quan eres petit? S’ha acomplert? Crec recordar que volia fer dibuixos animats o ser inventor. Pensant amb el que ja he fet i la feina que acab de començar podríem dir que si ho he aconseguit. Quin tipus de música t’agrada? He tengut diverses èpoques i som bastant eclèctic, però per resumir: heavy, new age, funk, folk i electrònica. Quines són les teves aficions? Darrerament he descobert el món de l’electrònica oberta i DIY, de l’anglès fes-ho tu mateix. Jocs de taula, cartes, rol i simulació; però sobretot videojocs: arribant al punt de col·leccionisme. Digues alguna “frase cèlebre” que hagis dit o que t’agradi. “Presentenme que me permita” No record exactament on la vaig sentir per primera vegada. Quins programes de televisió mires? Actualment l’únic que seguesc a televisió és “El Ministerio del Tiempo”, la resta ho veig tot online. Confessa’ns una mania, un defecte i una virtut que tenguis. Som una “mica” perfeccionista: fa que a vegades sigui mal de sofrir (defecte); però quan faig alguna cosa no atur fins a aconseguir-ho (virtut). Què faries... Si fossis un dona? M’agradaria pensar que el mateix, no consider que res del que faig ve determinat per sexe.

Si fossis ric? Tenc un parell de projectes de negoci al calaix de fa uns anys ençà per manca de liquiditat. Si fossis el batle? Donar una sortida fàcil del poble per la gent que venim de la carretera de Pina/ Sineu, així com estan actualment les direccions prohibides hem de voltar si o si per tot el poble. Un viatge. Austràlia. Tot per dues cançons: “Men At Work Down Under” i “Midnight Oil Beds Are Burning”. Parlen de com la resta del món pensam que és i de les burrades que es varen fer amb els indígenes durant l’etapa colonial. No podries estar un dia sense… electricitat, tot el que m’envolta necessita corrent per funcionar. El millor invent? Internet. Em consider un “knowmad” m’encanta aprendre coses noves i posar les en pràctica. A la xarxa hi tens disponibles tots els coneixements que vulguis. No entens com hi ha gent que… o l’hi agraden els videojocs.

Què t’agradaria ser per un dia? Mythbuster / caçador de mites, em conformaria amb ser el becari de Jamie Hyneman o Adam Savage. Un fet que hagi influït en la teva personalitat? Viure a fora vila i ser fill únic. Quin és el teu menjar preferit? Tumbet. Un racó que t’agradi de Sencelles. Cascanar, com ja he dit és una part del que som. Et queixes de… tot i per vici, m’encanta discutir per esport. Conta’m una primera vegada. El primer viatge en solitari i a l’aventura. Realment no ho fou tant, però amb 18 anys vaig partir sense massa duros ni cap pla concret cap a Catalunya quasi una setmana per veure els amics que eren allà estudiant. Va ser realment alliberador i catàrtic. No surts de ca teva sense… Motxilla, som un caragol. Com et desplaces per dins el poble? Per anar fins al nucli amb cotxe, quan ja hi som a peu. D’aquestes opcions trien una: Twitter o facebook? La millor xarxa social és una taula i unes cerveses. Dia o Nit? Sempre l’hi han faltat hores al dia, de cada vegada n’hi he pres més a la nit.

Quin ha estat el millor regal que t’han fet? Unes entrades per anar al concert del 25 aniversari de “Daniel Higiénico y la Quartet de Baño Band”, va ser un exercici de nostàlgia important. Sempre has volgut... una Neo Geo AES!!! No aguant que… la gent faci les coses malament. Practiques algun tipus d’esport? Quin? No, el més similar seria quan anam a jugar a “LaserTag” amb els amics. Quina és la festa que més t’agrada de Sencelles? Per què? Per motius personals i laborals fa estona que no faig poble. Solien agradarme les festes de St. Pere que era quan fèiem el festival de l’esplai, m’agradava participar-hi tant com a nin com a monitor. Quins canvis faries a Sencelles? donar una sortida fàcil del poble per la gent que venim de la carretera de Pina/Sineu, així com estan actualment les direccions prohibides hem de voltar sí o sí per tot el poble.

Vi o Pomada? Pomada, el vi no m’agrada gens.

Què penses de les persones majors del poble? Per motius personals i laborals fa estona que no faig poble. Sense contacte és complicat tenir-ne opinió.

Platja o muntanya? No puc sofrir la platja, així que muntanya.

Quin esport prefereixes veure per televisió? Trial Indoor.

Poble o ciutat? Cada un té el seu encant, tot i que ara mateix una mica de ciutat m’aniria bé. Barça o Madrid? A casa són del Barça, però jo no som seguidor d’esports.

Samsung o Iphone? Com a marques de telèfons cap, em semblen cares pel que ofereixen.

Carn o peix? Carn i a poder ser sense ossos. Calçons o falda? Les vegades que he duit falda m’ha resultat sorprenentment còmode.

Quines expectatives laborals tens? Tot i acabar de començar, estic enormement satisfet amb la meva feina actual. A qui vols que faci la pròxima entrevista? A na Victòria Llabrés de can Riera Quina pregunta faries a la pròxima entrevista? De les modes actuals, quina t’encanta i quina avorreixes? Per què?.

ES RACÓ DE SA CUINA Maria Vich i Cirer

Pollastre a lo Marengo La recepta d’avui no és de cap receptari antic ni la vaig aprendre de la padrina o de la mare. Quan teníem uns 18 anys, les al·lotes havíem de fer el “Servicio Social”, que l’Estat Espanyol ens obligava a fer, si volíem accedir a diversos “beneficis”, com ara el carnet de conduir, i com ja he dit, hi havíem d’assistir, sí o sí. Cada vespre durant uns quatre mesos, si no record malament, a Ca’n Garrover, venien unes senyoretes de la “Sección Femenina del Frente de Juventudes” de Palma. L’única cosa de “profit” que vaig treure d’aquelles classes, fou la recepta que detall a continuació. Ja sé que no és un plat molt adient per a les festes de Pasqua de Resurrecció, però és un menjar molt agraït i sol agradar a tothom. Com sempre per a quatre persones. Ingredients: 8 cuixes de pollastre, millor de camp. 100 o 200 g de xampinyons, el gust de la cuinera. Una ceba. Un tassó de vi blanc. Un ou. 100 g de galeta picada. Aigua. Preparació: Llevau la pell de les cuixes i passau-les per la galeta i per l’ou. Es fregeix i es posen dins una greixonera. Al mateix oli que s’ha fregit la carn, una vegada colat, es pot fer servir per fregir la ceba ben picadeta. Quan quasi sigui cuita, hi afegim els xampinyons a trossos, al gust de la cuinera. Una vegada cuit, posau dins la greixonera les cuixes del pollastre, procurant que part de la ceba i els xampinyons quedin per damunt. Llavors tirau-hi el vi i si és necessari un poc d’aigua. Feu-ho coure fins que estigui tot confitat. Procurau que la carn no s’aferri a la greixonera. Llevar la pell al pollastre és a gust del consumidor. Que vengui de gust! Que passeu unes bones Festes de Pasqua de Resurrecció!.