Sa Sella 145

Centre Cultural de Sencelles_ Número 145_ Octubre / Desembre 2015_ 4 €

Caterina Aguiló, escriptora Noves des de La Sala (Sa) Tira Crítica Any Ramon Llull

Editorial Una nova oportunitat. L’hem d’aprofitar En tenir davant aquesta Sa Sella, estimats lectors, ja estarem tots de ple en campanya electoral i no dubtam de la vessa general que provoca aquest fet. Les eleccions a les Corts espanyoles ens cauen lluny, cert, si ens posam a pensar les capes administratives que hi ha d’aquí a la Moncloa. Tot i això, hi ha mitjans de comunicació que ens fan veure una imatge, interessada, de la política de Madrid que fan més familiar un Rajoy o un Iglesias que no una Armengol o un Pericay.

En poques paraules, la massiva emissió de televisions i ràdios manejades des de la metròpoli espanyola, fan interpretar que només hi ha espai per aquells que guaiten dia i nit per la finestreta del televisor, i això aquí s’ha demostrat cada vegada que s’han de triar diputats al Congreso i senadors. Les Balears actuen de servil província cada vegada que hem d’enviar representants a Madrid; poques iniciatives de relleu dels diputats electes, fidelitat fèrria al sentit de vot del partit, sols recordam el cas recent del senador Llorenç Bosch, sancionat per votar a favor d’aturar les prospeccions petrolieres al mar Balear, diputats al rànking dels més poc feiners del Congrés... I per més INRI, no hi ha hagut govern insular que des del famós “Madrid me mata” de l’expresident Cañellas no hagi parlat sense pal·liatius del tracte injust quant a finançament, infraestructures, reconeixement de la insularitat...

El màrqueting encobert dels grans centres de poder metropolitans es canalitza, i bastant descaradament,

per televisions, diaris i ràdios. Quan ens posen un polític a un programa d’entreteniment ballant, contant batalletes o gratant una guitarra no és just pel tòpic “hay que demostrar que son ciudadanos de a pie” sinó que hi ha interès dels centres de poder que juguen al seu Joc de trons quotidià, sense importar-los gens ni mica cap de les reivindicacions gairebé arnades de les illes orientals que just representen 8 dels 350 diputats, fins ara majoritàriament a les seves ordres. No és cap desbarat que es consideri la premsa un més dels poders fàctics, comptant aquesta capacitat d’etiquetar allò important

d’allò insignificant.

La realitat política dins l’antic Regne Enmig de la Mar és una mica més esperançadora. No debades, la premsa petita, la que fan vertaders ciutadans que van a peu, la premsa forana, sense anar més lluny, ha recuperat el suport institucional per part de Consell i Govern. Queden enrere quatre anys de revistes locals proscrites per consellers i promotors del govern que va declarar la guerra a la llengua i cultura pròpies dels ciutadans que, recordem-ho, els

posaren al timó de les principals institucions. Tal va ser la fòbia al producte informatiu local que en tota la legislatura no hi hagué cap contacte formal ni un per part de l’executiu de Bauzà amb els representants de Premsa Forana.

Paral·lelament a això, hem sabut que a la fi hi haurà un director de consens a IB3, n’Andreu Manresa.

I el més important, que serà un professional del periodisme i no un càrrec polític qui vetlarà pels continguts de la ràdio i televisió públiques.

La informació és una eina fonamental per a la formació de l’esperit crític dels ciutadans i d’aquí, de l’esperit crític, és d’on neix la inquietud política.

No podem deixar-ho tot en mans de campanyes publicitàries fetes per apaivagar-nos l’esperit crític fent-nos veure que qui fa i desfà el futur del país, des de la llunyana metròpoli, “és un ciudadano de a pie” qualsevol. Per ventura ja és hora que els partits de les Balears que mai han arribat a entrar al Congreso de Diputados a la fi hi puguin ocupar qualque escó. El canvi que seria necessari, no és només la ruptura del bipartidisme, per a nosaltres és la presència efectiva del nostre poble allà on es decideix gran part del que l’afecta econòmicament o socialment. Com fa la premsa forana, les reivindicacions i interessos dels nostres diputats i senadors haurien de ser les reivindicacions i interessos dels mallorquins. Dia 20 no penseu en el que millor sortirà pel televisor en ser president, sinó en qui amb més convicció defensarà les vostres aspiracions davant el resident a la Moncloa.

3

Noticiari Agència de Selleters

Octubre Dia 2. Reunió. De diversos representants de la junta de l’associació de Premsa Forana de Mallorca amb el president del Consell de Mallorca, Miquel Ensenyat, al palau del Consell, a ciutat.

Dia 3.

Taller infantil. Sobre tir de fona i la fona a la prehistòria balear impartit per les arqueòlogues Lua Valenzuela i Beatriz Palomar, a la finca municipal de Son Fred.

Dia 3. Nou rector.

Es va produir el relleu a la parròquia de Sant Pere amb l’entrada del nou responsable Joan Pons.

Dia 12. Caça de coloms. El batle va emetre un ban per recordar que del 12 d’octubre al 31 de gener, la Societat de Caçadors EL Velar de Sencelles té permís per caçar coloms el que significa que les persones que en tenen d’amollats els han de tenir tancats si no volen perdre’n.

Dia 12. Exposició El Vi. Organitzada al casal de Can Garau per l’entitat Art Sencelles amb el patrocini de Quely i les companyies vinateres del nostre terme Ca Sa Padrina, Binigrau i Som Prim.

Dia 16.Tripijocs. Amb ciència, música i màgia, a la Biblioteca a càrrec de Mallorclown.

Dia 3. Reunió participativa. Per parlar sobre el nou mercat setmanal dels dissabtes que ha organitzat per la regidoria de Participació.

Dia 16. Assemblea a Ruberts i Cascanar. Per presentar la nova delegada de batlia i recollir propostes d’accions, organitzat per la Regidoria de Participació.

Hi ha el cartell (només s’ha d’usar per a la versió Web)

Dia 3. Assemblea a Jornets.

Organitzada per la Regidoria de Participació per recollir propostes a desenvolupar durant aquesta legislatura.

Dia 16.

Presentació.

Del primer llibre de la presidenta de l’Associació de Veïnats de Ruberts, Caterina Aguiló i Torres, que té per títol De res, massa.

Hi ha el cartell de la presentació (només a usar per a la versió Web)

Dia 3. Mercadet solidari.

Va tornar a obrir les portes una nova temporada per fer les seves activitats altruistes.

4

es Jonc, amb una ballada oberta a sa Plaça amb els sons de xeremiers de l’entitat Capoll Llarg i el grup Qanarusa. Les classes seran com cada any al llarg de l’horabaixa dels divendres al Casal d’Entitats de can Bril.

Dia 6.

Xerradapresentació. Del nou grup de creixement personal “Espai Viu” a l’escoleta Els Molins de Sencelles.

Dia 10. Inici del curs de ball de bot. De l’Agrupació

Dia 17. Cursets. Per a la formació d’adults, de la Mancomunitat des Pla, que es fan finalment a Sencelles són zumba, anglès i pilates.

Dia 18. Sebastiana Llabrés.

L’esforçada atleta de can Coques va ser la guanyadora de la Marató de Palma en la versió femenina.

Dia d’Espai

20.

Viu.

Inauguració A l’escoleta

municipal amb una xerradapresentació, acompanyada d´una dinàmica, gratuita.

Dia 21. Festa de les Verges.

L’APIMA de can Bril va organitzar una bunyolada per celebrar la data.

Dia 22. Nou negoci. Obert a Sencelles, en concret al carrer dels Bons Aires núm. 51. La floristeria Tinons vos espera per atendre les vostres comandes.

Dia 23.

Contacontes.

A la Biblioteca a càrrec de na Catina Femenies amb el títol La princesa rebel.

Dia 30. Taller infantil. A la Biblioteca amb el títol Bruixes, encanteris, sortilegis i altres herbes, a càrrec d’en Vicenç Amengual.

Dia 31. Festa de Halloween.

A la plaça de la Puríssima de Biniali amb berenar de coques dolces i salades. A Sencelles, l’APIMA de can Bril va organitzar una desfilada d’horabaixa per fer la capta de llepolies.

Novembre Dia 1. Tots Sants. Amb les tradicionals visites als cementeris del nostre municipi.

Dia 2. Visita cultural. Passeig, guiat pel cementeri de Sencelles dirigida pel Cronista Oficial, Jordi Llabrés.

Dia 3. Butlletí de MÉS. On es fa un repàs de les mocions presentades pel seu regidor a l’Ajuntament i a l’actualitat municipal vista des de la seva òptica.

per beatificar sor Francinaina, la seva congregació hauria pagat mig milió d’euros. El Bisbat de Mallorca ho va negar categòricament.

Dia 6.

Baixada d ’ i m p o s t s municipals.

Anunciada per l’ajuntament per a l’any 2016. Es modifiquen els imposts d’eliminació / tractament de residus, construccions i de béns immobles.

Dia 7. Nou mercat.

Comença en dissabte a la plaça d’Espanya i la de Son Morei amb actuacions dels xeremiers de l’entitat Es Capoll Llarg i música reggae amb Calee The Jammily Band. Hi va haver una visita guiada amb explicacions dels antics mercats de Sencelles dirigida pel Cronista Oficial, Jordi Llabrés.

Dia 7.

Taller infantil. D’artefactes musicals, organitzat per la biblioteca, a la plaça, a càrrec d’Arsis Produccions Musicals.

Dia 8. Romeria de Binissalem.

Amb sortida a peu, amb cavall o amb carror per venir a veure la Beata Francinaina per 12ena vegada.

Dia 4. Campanya de matances.

I de control de la triquinosi amb recollida de mostres i anàlisi gratuïta fins al mes de febrer.

Dia 10. Xerrada informativa.

Sobre el càncer a càrrec de l’Associació Espanyola contra el Càncer, a la biblioteca.

Dia 6. Escàndol al Vaticà. La publicació del llibre Avarizia de l’italià Emiliano Fittipaldi, entre d’altres secrets, revelà que

Dia 10. Classes de ioga.

En concret, de Hatha Ioga, a la biblioteca cada dimarts, dijous i divendres amb la

5

Dia 14. Taller d’Objectes Perduts.

Dirigit al públic infantil i familiar, amb la Fundació Deixalles, a la plaça, organitzat per la biblioteca.

Dia 15. Minut de silenci.

Davant de la Casa de la Vila, convocat per l’Ajuntament de Sencelles, amb solidaritat amb les víctimes de l’atemptat de dia 13 de novembre a París. professora Ines. També hi ha possibilitat de fer-ne en alemany.

Dia 13. Teatre infantil. A la biblioteca amb l’espectacle Bambi de la companyia de teresetes U n a n i m a Produccions.

Dia 13.

Presentació del llibre. Editat per Lleonard Muntaner, “De res, massa” original de l’escriptora r u b e r t e r a Caterina Aguiló, al casal de can Garau.

Dia 14. Actuació musical.

Al nou mercat artesanal dels dissabtes amb els ritmes de la bossanova de Jon Cliveti Duo.

6

Dia 17. Donació de sang. A Sencelles amb la visita de la unitat mòbil del Banc de Sang al dispensari Sor Miquela.

Hi acudiren 26 donants, s’aconseguiren 23 donacions i ningú donà per primera vegada.

Dia 17. Reunió de batles.

De la mancomunitat del Pla a Montuïri, per fer un front comú a l’hora de potenciar l’ús turístic, cultural i educatiu del patrimoni existent en aquestes localitats.

Dia 20. Contacontes. A la biblioteca amb Vicenç Amengual amb Les Bruixes se pentinen ... o no! més un taller de manualitats.

Dia 27. El nou director general.

De Política Industrial és el senceller Bartomeu Morro que cessa com a gerent de l’Institut d’Innovació Empresarial IDI).

Dia 28. Muntanyes d’ossos. És el títol del taller d’arqueologia fet a la Biblioteca amb l’equip que excava la Cova del Camp del Bisbe.

Dia 28. Teatre gratuït. Al pavelló d’esports amb l’obra Tres Nits Sense Dormir dirigida per Ricard Reguant i interpretada per Alexandra Muñoz, Joan Carles Bestard, Lina Terrassa i Jaume Fuster.

Dia 28. Taller. Sobre límits educatius amb el títol Límits Conscients - Límits Coherents impartit per Ainhoa Ansoleaga a l’Escoleta Els Molins.

Desembre Dia 1. Nous horaris. Al Dispensari Sanitari Sor Miquela, obrint dilluns, dimarts, dimecres i divendres de 8 a 15 hores, i en canvi dijous d’horabaixa de 14 a 20 hores.

Dia 2. Campanya. De castració de 68 moixos a càrrec de l’entitat Baldea amb la col·laboració de l’associació Quina Animalada.

Es calcula que s’han evitat 200 naixements. Durant quinze dies es castraren animals i es feu una campanya divulgativa que es completà amb una visita que els escolars de 4rt del CEIP can Bril feren a les tècniques.

generals a can Grau amb la presència de David Abril i Sara Martín.

Dia 12. Marxa solidària.

En bicicleta a favor de l’entitat Yes With Cancer organitzada per la Penya

Ciclista de Sencelles.

Dia 5. Xerrada. A càrrec de Toni Planells, sobre holística i bioenergètica, organitzat pel Banc de Temps al Casal de Cultura de can Garau.

Dia 9. Conferència. A càrrec de Gabriel Rojo, fundador de l’associació Yes With Cancer a can Grau.

Dia 11. Club de lectura. Comença a la Biblioteca amb l’obra de María Dueñas, El Tiempo Entre Costuras.

Dia 11. Teatre Negre. Amb l’obra, Sense Regals De Nadal, per a infants a partir dels tres anys, a la Biblioteca.

Dia 12. Taller familiar. De restauració en arqueologia, a la Biblioteca, impartit per l’Equip Cova del Bisbe.

Dia 12.

Mercadet de Nadal. A la plaça, organitzat per l’entitat Quina Animalada.

Dia 12. Inauguració. Del betlem de Biniali, instal·lat a l’antic convent de les monges franciscanes.

Dia 12. Xocolatada. De MÉS dins la campanya electoral per a les eleccions

7

VII Trobada de revistes de Premsa Forana a Llucmajor Reelecció de la Junta Directiva

8

Les revistes de l’Associació de Premsa Forana de Mallorca es reuniren a Llucmajor el passat dissabte dia 31 d’octubre, en el que fou la VII trobada de revistes. 18 publicacions d’arreu de Mallorca es donaren cita a les 10 del matí, per a realitzar una visita cultural per la vila de L l u c m a j o r, a càrrec del professor d’història, Joan Monserrat i Sastre.

La revista amfitriona d’aquesta nova trobada fou Llucmajor de pinte en ample, amb Catalina Font i Coloma Julià al capdavant, que donaren la benvinguda als 35 companys de les publicacions associades a Premsa Forana. Hi fou present la regidora d’Educació d e l’Ajuntament d e L l u c m a j o r, M a r i a Barceló Calviño.

Joan Monserrat mostrà per espai de dues hores: l’Ajuntament de la Vila, la casa rectorial, l’església amb les sagristies, i el conjunt de cases que formen el quadrat de la Vila (part cèntrica), cases populars, cases modernistes, gòtiques

i regionalistes; la biblioteca de ca ses Gotleves, casa gòtica, la casa on morí la poetessa Maria Antònia Salvà, el claustre de Sant Bonaventura, i una exposició de ceràmiques de Miquel Barceló amb fotografies de Toni Catany sobre les mateixes ceràmiques.

Seguidament es feu un aperitiu, l’assemblea general extraordinària i un dinar de companyonia.

Rafel Oliver, reelegit president En l’assemblea general extraordinària, celebrada a la sala d’actes del claustre de Sant Bonaventura, amb segona convocatòria a les 12,30 hores, amb la presència de representants de 18 membres de l’associació, es feu l’elecció de la nova junta directiva. No es presentaren més que els set mateixos membres que foren elegits el 2012, essent reelegits per unanimitat la mateixa junta directiva, amb Rafel Oliver com a president, Elizabeth Sánchez, vicepresidenta, Marta Bergas, secretària, Magí Ferriol, tresorer, i tres vocals: Gabriel Mercè, Joana Mora i Antoni Riera.

Rafel Oliver encetà una conversa explicant les reunions realitzades de la junta directiva amb diferents representants de les institucions públiques del Govern Balear i el Consell de Mallorca. Es parlà entre els assistents dels diferents projectes a dur a terme durant el 2016 i en endavant. Amb el tema dels mitjans digitals, l’assemblea acordà a proposta de la junta, integrar els diaris i revistes digitals en català, com a nou membres de l’associació, una vegada hagin fet la petició pertinent, la qual cosa farà augmentar el corpus de mitjans adscrits a Premsa Forana

en un 30%.

Reculls S’il·luminat alquimista mallorquí Ramon Llull No podem descuidar tampoc, aquest capítol important de sa part misteriosa que va tenir s’alquímia.

Origen de sa química com a ciència, s’alquímia fou també una mística. No només s’hi treballava sa matèria cercant sa “pedra filosofal” o sa transmutació des metall innoble en or. S’alquímia era sobretot un ascesis espiritual des propi operador, que experimentava en es mateix temps que sa matèria una depuració i apropament en es principi diví de ses coses. Jung afirma que, en realitat, tota sa simbologia física de s’alquímia no era sinó una forma de significar es procés psicològic de sa individualització. De sa unió de principis contraris que viuen dins sa nostra pròpia ment.

Sa referència més important la trobam en es mite de Ramon Llull alquimista. Segons sa tradició alquímica, a en Llull li bastava una petita porció de sa pedra filosofal per convertir mil unces de mercuri en una pols vermella que devia usar com a “potència espiritualitzada” de sa pedra. Si s’agafava una unça d’aquesta pols i la tiraven novament sobre mil unces de mercuri, sorgia de nou aquesta pols vermella però en quantitats mil vegades superiors.

Realitzant aquest procés tres vegades, acabava produint or.

“Jo seria capaç de convertir en or mars sencers si hi hagués mercuri abastament”, asseguren que sentencià.

S’atribueixen a en Llull obres alquímiques com es Experimenta, es Testamentum Novissimum i es llibre De Mercurii. En aquestes obres, en Llull apòcrif assegura que va dur a terme amb èxit una transmutació del metall a la ciutat de Milà.

N’hi ha que afirmen que varen confondre en Llull amb un tal Raimon de Tàrrega, ses obres des qual foren condemnades i cremades l’any 1372. A ell li atribueixen llibres com De Invocatione Daenonum, De Alchimia i De Secretis Naturae.

I també és probable que, com era costum en aquell temps, es rubricaren amb es nom de s’il·luminat mallorquí obres apòcrifes que d’aquesta manera passaven a tenir més prestigi.

Això mateix es va fer fins i tot amb Sant Tomàs d’Aquino. Es fet més decisiu és que sa cronologia no coincideix, i hi ha llibres que li són atribuïts que varen ser escrits quan en Llull ja era mort.

Martí Cirer de can Garrit

No obstant això, si que és cert que es lul·listes des primers temps varen estar en contacte amb elements dedicats a s’Hermetisme. En Llull mateix va tenir amics i protectors entre es seus “adeptes”, com Ramon Ganfredi -general des minorites-, o Bernardo Delicioso, que va ser apressat sota s’acusació d’haver embruixat ni més ni manco que el papa Benet XI. També Pere de Limoges, que va rebre un depòsit de manuscrits lul·lians, tenia entre es seus llibres, texts atribuïts a Joaquim di Fiore i d’altres d’estranyes teories.

De manera que, sigui veritat o no, s’ombra d’en Llull es projectà en es camp de s’alquímia, i això fa recordar sa probable existència d’altres alquimistes en es Regne de Mallorca d’aquells temps.

Quan tota s’Europa culta estava sota sa influència d’aqueixa ciència oculta arribada de sa mà des àrabs.

Existeix consciència històrica que un alquimista feia feina en una de

9

10

ses habitacions de sa Torre de l’Àngel des palau de l’Almudaina de Palma. Era d’origen francès i nomia Jaume Lustrach. D’ell en xerraven unes cartes des monarca Martí l’Humà. Aquest, obsessionat com es seu germà Joan per ses coses de s’art alquímic, patrocinà sa feina de d i v e r s o s investigadors.

I en una carta que dirigí dia 4 d’octubre de 1399 des de Saragossa a Berenguer de Montagut, lloctinent de governador en es Regne de Mallorca, comença dient: “Hem rebut l’altre dia una carta de Jaume Lustrach, alquimista, el qual ens va ser encomanat pel nostre germà el Senyor En Joan, de bona memòria, qui es trobava personalment a Mallorca, per continuar l’obra major de l’alquímia.

I com en dita carta nos ha fet saber, el referit Jaume, que si per a la festa de Santa Miquel recent passada no havia donat per acabada dita obra, es proposava d’abandonar-la,

hem informat sobre nostra intenció referida a aquest assumpte al nostre fidel procurador Mateu de Lostos”.

A la vegada, el Rei escriu a s’alquimista donant-li sa notícia que havia rebut es “llibret que ens remeteu de l’obra de la pedra filosofal que heu continuat a Mallorca”, per després indicar-li ben a les clares que, sobre es tema d’abandonar es seus experiments, s’ha de posar sota ses ordres des procurador abans esmentat.

Sa trista peripècia de s’alquimista queda patent en una carta escrita es mes de març de 1400 en resposta a una altra des Veguer de Barcelona, Arnau Guillem de Bellear, on el Rei li diu que: ”Nos ha complagut i nos complau molt que hagueu detingut i tengueu pres en Jaume Lustrac, alquimista, de manera que no pugui fugir...”

En Lustrach va passar així de sa cambra d’alquimista a sa sinistre presó que era dins sa mateixa Torre de l’Àngel. Sa protecció reial també tenia es seus perills.

Diguem per acabar aquest apartat que un des temes que s’han repetit entre es “neo-alquimistes”, sorgits a partir de s’èxit des llibre de Pauwel i Bergier El Retorn dels Bruixots, ha estat sa “lectura fulcaneliana” de la Seu de Palma.

Han estat diversos es que han afirmat a sa premsa posseir es secrets simbòlics de sa catedral, que conté en tota sa seva grandesa arquitectònica “profunds secrets sobre sa transformació de sa matèria”.

La Seu de Ciutat és, com totes ses grans construccions cristianes, tot un compendi de simbologies i efectes religiosos. Ara bé, sa seva relació amb s’alquímia ja depèn més de sa voluntat d’aquell que així ho vulgui examinar.

Sa Campana

notícies fresques En Barramot

Arribant a n’es terme de Sencelles, per diverses carreteres, hi ha un cartell que dóna sa benvinguda i informa d’on comença es terme, però justament a sa carretera més transitada, arribant a Biniali, no n’hi ha, què esperen a posar-ne un?

- podrien acondicionar tantes sales buides que hi ha per devers es Convent per acollir refugiats de guerres

A n’es carrer Donants de Sang he comptat fins a 12 faltes d’abres. Se moren i no els he replanten. No hi ha dobbers per comprar-ne un parell?

- podrien restaurar es teatret de Can Garrover

Vull donar l’enhorabona a MÉS per Sencelles i Biniali i a l’ajuntament per la conferència sobre el tricentenari, i en especial a un dels ponents, a Cristòfol Soler. Vaja ja deia que no era aixi això. Se veu que l’alzeimer me fa dir coses que no són vera. És cert que al final no el varen fer: Els de MÉS el publicitaren sense tenir en compte a l’ajuntament, aquest es va emprenyar perquè no es podien penjar les medalles i els denagaren el permís per fer-ho i el conferencinant davant tant de bat i bull va dir que no podia venir perquè ja s’havia compromés a un altre lloc. Vaja, excuses de mal pagador.

Si ses monges tenen mig milló més gastador i se n’afluixen d’engreixar cardenals de per devers Roma, propòs fer un concurs per ajudarles a decidir a què dedicar-ho. Enviau-me ses vostres aportacions a n’es meu correu (me diven que tot arriba). Mestrestant, jo tenc qualque idea, per exemple: - podrien comprar una finca per devers Es Cós i fer un camp de futbol (d’acord... li posarien Camp de Futbol Santa Francinaina i el club de futbol passaria de ser Interplà a dir-se Xiroia FC!) - podrien pagar l’empedrat dels carrers de la Pau i Caritat

- podrien ampliar sa Residència i així poder donar servici a més residents necessitats

- podrien arreglar sa Vicaria que cau a trossos - podrien arreglar sa Rectoria que necessita mà de metge - podrien comprar ses cotxeres de cas metge Nadal per fer una plaça o un jardí just davant des Convent - podrien arreglar es dit que va caure a sa mà dreta de s’estàtua de sor Francinaina de sa plaça i.... esper proposicions!

ses

vostres

M’han dit que es lletrero que hi ha devora s’aturada des correu davant sa Creu de can Maví ha quedat inservible perquè es sol s’ho ha menjat tot. A veure si aviat per devers La Sala tornen a aferrar es mapa amb ses senyes que hi havia!

Per quan unes pistes de petanca a Sencelles?. Sempre m’han fet enveja veure a d’altres pobles aquests que hi juguen a n’es soleiet de s’hivern. Això no seria però per jo, però. Jo de bolles sempre he anat ben servit. Jo només hi aniria a prende es sol i a badocar. Ho deman pes meus companyeros que sempre me punyen que ho

posi aquí perquè diuen que així mos fan més cas. No ho sé jo...

Quan pes dia dels Morts vaig anar a n’es Cementeri de Sencelles, vaig passar per sa carretera nova que ajunta sa de Costitx amb sa d’Inca i està feta un oi de plàstics, bosses de fems, botelles, papers, televisors, ... Se veu que no és competènci des que fan nets ses carreteres sinó de La Sala i ningú la mira de cara i està feta un desastre.

Propòs que sa brigada municipal hi faci una passada, no de taiar herba i eixermar sinó d’aixecar brutor. També sa persona que està badocant a n’es punt verd podria fer cada dia 30 passes netes de vorera i al cap des mes allò estaria fet una patena!

Pregunta: ara que ja tenim un Director General de Política Indústria per devers La Sala, mos

faran un polígono industrial?.

11 barramot@gmail.com és l’adreça per si voleu suggerir notícies fresques o deixar comentaries sobre notícies anteriors.

I tu què opines dels llibres?

Cristirna Romero

Aquesta setmana hem demanat a un parell d’usuaris de la Biblioteca la seva opinió respecte a la següent pregunta...Trobes què és bo llegir?

Aquí teniu les seves respostes.

N’hi ha de ben interessants!

Alejandra González (11 anys): ... sí, perquè aprens vocabulari i practiques pronunciació. A mi m’agraden molt les històries d’aventures perquè les pots viure sense sortir de casa….

Teresa (8 anys): … sí, a mi m’agrada llegir, sobretot, llibres d’aventures, perquè te conten històries diferents i bones (perquè sempre acaben bé). A més, els llibres t’ajuden a practicar quan vols aprendre a llegir, per això són bons.

Guillem Barceló (9 anys): … sí, a mi m’agrada llegir molt.

Ara m’estic llegint la col·lecció completa d’en Harry Potter i m’està agradant moltíssim. Els llibres d’aventura i fantasia són els que més m’agraden perquè tenen molta d’imaginació i coses

divertides. A més, llegir és molt bo per practicar la lectura i la vista.

Javi Andreu (11 anys): … sí, és bo llegir perquè aprens coses noves i molt interessants.

Irene Fernández (8 anys): … sí, a mi m’encanta llegir, perquè és com entrar a un altre món i poder explorar-lo. Llegir és bo perquè te permet aprendre noves paraules i a expressar-te millor.

A mi m’agrada llegir llibres del Vaixell de Vapor, perquè expliquen històries més completes i vénen amb dibuixos.

Antònia Llabrés (12 anys): … sí, perquè t’ajuda a desenvolupar la teva imaginació i perquè llegir molt ajuda aprendre més i agafar més velocitat de lectura. Jo no som molt llegidora… hauria de llegir més, la veritat…

Adrián Araluce (9 anys): … sí, perquè amb els llibres aprens molt, practiques vocabulari i comprensió oral. A jo m’agraden molt els llibres d’en Geronimo Stilton i els de futbol, però també d’altres temes.

Maria Arrom (11 anys): … si, perquè aprens coses noves, practiques vocabulari i les històries que s’hi conten poden arribar a ser molt divertides i pots riure molt. Jo, per exemple, amb les històries d’Stilton ric molt!

12

Àngels Ferrer (8 anys): …sí, perquè llegir és guai i bo per la vista. Els llibres te donen misteri, aventures i històries divertides. A jo m’encanta llegir.

Sempre he llegit des de ben petita. Els darrers llibres que he llegit són d’en Ximo Xamo, el Diari de Grez i n’Stilton.

Francisca Mª Coll (12 anys): … sí, perquè el temps que llegeixes vius una altra història, t’hi fiques a dedins… vola la teva imaginació. També és molt bo per practicar la lectura. A jo m’agraden les històries de parelles, d’amor… però tampoc és que llegeixi molt molt…

Guillem Rincón (8 anys): … sí, perquè amb els llibres pots aprendre moltes coses. A jo m’agraden els llibres de misteri, aventures i totes aquestes coses, com els d’en Geronimo Stilton.

Francesca Verd (11 anys): … sí, perquè pots viure moltes aventures i passar-t’ho molt bé amb un llibre.

Andreu Ferriol (9 anys): … sí, perquè amb els llibres pots aprendre moltes coses que no sabies i perquè te conten històries de fantasia molt entretengudes.

A jo m’agraden molt els llibres de fantasia, com en Geronimo Stilton, o els llibres que t’ensenyen coses sobre la naturalesa, els planetes,…i aprens un poc de tot.

Carlos Rincón (11 anys): … sí, perquè t’ajuda a aprendre més. A jo m’agraden molt els llibres d’història perquè m’agrada descobrir coses, i els llibres de detectius, perquè m’entretenen molt. Quan llegesc me fic a la història i la visc com si fos el protagonista del llibre.

Maria Agnès Castell (9 anys): …sí, perquè t’ajuda a practicar la lectura i conèixer coses noves.

A mi m’agraden molt els llibres d’animals, perquè m’encanten els animals, i el darrer llibre que he llegit és de n’Stilton, perquè també m’agraden molt les històries que conta i les seves aventures.

Marc Pons (11 anys): … sí, perquè aprens molt de vocabulari, te conten històries diferents i pots passar-t’ho

molt bé si tries el tipus de llibre que t’agrada… te pots ficar a la història i viure-la com si fossis el protagonista. A jo m’agraden els llibres d’aventura i acció.

Auba Rosselló (9 anys): … sí, perquè és molt bo per la imaginació i per aprendre coses noves. A jo m’agraden els llibres d’aventures i de fantasia com els de na Tea Stilton, perquè són molt divertits, tenen molts de dibuixos i m’agraden molt les històries que li passen als protagonistes.

Marc Andreu (11 anys): … sí, perquè aprens coses noves i vius històries diferents. A jo m’encanten els llibres de ciència

ficció.

13

De tu a tu Avui entrevistam a Toni Crespí Bennasar Cristirna Soler i Escalas

En quin moment de la teva infància et quedaries?

Em quedaria en aquells dies que jugàvem amb les bicicletes pel poliesportiu o quan jugàvem amb la pilota davant de casa de la meva padrina, sempre recordaré que vam rompre un vidre amb la pilota i ens va caure una..., van ser moments molt divertits i que record amb nostàlgia.

Antoni Crespí Bennasar, té 30 anys i viu a Sencelles. És fill de na Margalida Bennasar Llabrés i Joan Crespí Cabanellas, de ca’n Morey o de cas Sastre. Té dues germanes, una que ja no viu a n’el poble i l’altra viu amb el seus pares.

Fa 2 anys que se va independitzar i per sort ho va poder fer al poble on va néixer i curiosament a la casa que va créixer fins a la meva adolescència.

Què volies ser de gran quan eres petit? S’ha acomplert?

Des de petit ja m’agradaven molt els cotxes i fer dibuixos, així que sempre m’agradava fer dibuixos de cotxes i amb el temps somiava ser dissenyador d’automoció, però mai vaig voler ser mecànic, quines coses. Fins el dia d’avui no s’ha complert, però com que encara estic estudiant, perquè no somiar que o puc arribar a ser. Jejeje.

Quin tipus de música t’agrada?

M’agrada tot tipus de música.

Quines són les teves aficions?

M’agrada el món del motor en general, la música on toc amb un grup de folk, els esports, descobrir l’Illa fent excursions per la Serra de Tramuntana i anar amb moto.

Digues alguna “frase cèlebre” que hagis dit o que t’agradi.

Fas més voltes que un ca manejat.

Quins programes de televisió mires?

No en mir cap en concret, quan tenc temps m’agrada molt mirar documentals històrics o de natura.

Confessa’ns una mania, un defecte i una virtut que tenguis.

Una mania que tenc és que quan em faig un entrepà, les llesques de pa han de ser consecutives i col·locades que s’avenguin, sinó ja no me va bé, un defecte és que soc molt perfeccionista i una virtut és que soc molt feiner.

Què faries...

-Si fossis un dona? El mateix que faig.

-Si fossis ric? Ajudar a les persones que viuen a n’el carrer.

Un viatge. En tenc molts de pensats, però un lloc que m’agradaria visitar és la India.

No podries estar un dia sense...

Un café amb llet.

El millor invent? El rentaplats.

No entens com hi ha gent que...

Descuidi la seva salut.

Què t’agradaria ser per un dia?

Astronauta, per admirar la terra de ben lluny.

Un fet que hagi influït en la teva personalitat?

Haver estat a l’esplai, tant com al·lot, com a monitor i finalment director, es una experiència que et marca de per vida.

14

Quin és el teu menjar preferit?

El tumbet de llom.

Un racó que t’agradi de Sencelles. La placeta de l’obra.

Et queixes de... les injustícies

que passen a diari.

Conta’m una primera vegada.

La primera vegada que vaig pujar a un cavall, ho vaig passar molt malament, de fet seguesc sense poder-hi pujar.

No surts de ca teva sense... Les claus de ca meva.

Com et desplaces per dins el poble? A peu.

D’aquestes opcions trien una: -Twitter o facebook? facebook - Dia o Nit? Dia -Vi o Pomada? VI -Platja o muntanya? Muntanya -Poble o ciutat? Poble -Barça o Madrid? Barça -Carn o peix? Carn

Que són persones molt respectables per la seva saviesa i que s’han de cuidar.

-Calçons o falda? Calçons -Samsung o Iphone? HUAWEI Quin ha estat el millor regal que t’han fet?

El meu primer cotxe, tot una sorpresa.

No aguant que... la gent no escolti quan un altra li esta xerrant.

Practiques algun d’esport? Quin?

tipus

Si, vaig a classes de preparació física amb l’objectiu de poder córrer a peu.

Quina és la festa que més t’agrada de Sencelles? Per què?

S’embalat, perquè crec que és s’unica festa que reuneix la major part del poble i a més és molt divertit.

Què penses de les persones majors del poble?

Quin esport prefereixes veure per televisió?

La F-1 i el futbol A l’entrevista passada Rafel Roig ens va proposar la següent pregunta: Quina solució donaries per fer un poble més enfocat al vianant i no tant al cotxe?

Una solució podria ser fer la plaça i els carrers que arriben a ella semipeatonals, reduint l’accés a la plaça i que no hi hagués tants de llocs d’aparcaments dins la plaça.

A qui vols que faci la pròxima entrevista?

A n’en Macià Bartomeu Llabrés Ferrer Quina pregunta faries a la pròxima entrevista? Que trobes que falta a n’el nostre poble?.

15

ES RACÓ DE SA CUINA Maria Vich i Cirer

Lluç amb salsa de cava En el calendari festiu no hi ha cap altra festa amb més rellevància que la de Nadal. Ni la dimensió del seu llarg cicle festiu, que arriba fins al dia dels Reis, ni la importància del que se celebra permet dubtar-ne.

Qui dies passa, anys empeny!

Torna un altre cop aquesta secció que surt de tant en tant. Avui amb dues imatges amb gent.

16

La fotografia antiga, cedida per na Miranda Miret Mairata de Biniali, és de Pere Mascaró Castelló (Maria de la Salut 1888-1973), mestre Pere des retratos, professional de la fotografia que anava de poble en poble amb el seu equip ambulant i que té moltes d’instantànies captades al nostre municipi, del que ja n’han sortit moltes vegades sobre Sa Sella. No hem pogut localitzar el lloc on es va fer la instantània però l’hem intentada recrear amb persones d’ara.

La foto moderna va ser feta dia 13 de juny de 2015, al carrer del Retiro, ben al costat de les Escoles, just abans

Els mallorquins tenim un costum fortament arrelat al llarg de molts de segles, i que a pesar de les “noves modes” introduïdes els darrers anys, seguim anant a les tradicionals matines, i en sortir, fer una xocolata a un cafè del poble o a una casa particular, juntament amb els familiars i amics. La “gran festa” és sens dubte el dinar del dia de Nadal. Tant els mallorquins con els catalans tenim la tradició, pens que molt assenyada, de reunir-nos a taula pel dinar del 25 de desembre. Els aliments tal volta són secundaris, el més important és l’escalfor dels nostres familiars.Però sempre ens agrada tenir un bon menjar, i que els nostres convidats surtin de casa nostra ben satisfets.

Per això, avui gaudirem d’una recepta senzilla però molt gustosa, pot dir-se que és un gran plat.

Com sempre per a quatre persones.

Ingredients: - 1/2 kg de lluç en filets (També podeu utilitzar llenguado). ½ tassa de margarina. Farina per arrebossar el peix.

1 tassa de nata líquida. 1 copa de cava. 300 g. de xampinyons, millor si són petits. Sal i pebrebò.

Preparació: - Enfarinar i salar el peix, fregir-los amb la margarina, però si no és del vostre gust podeu usar oli. Daurarlos uns dos minuts per cada cara i posar-los dins una safata de forn. Dins la mateixa pella on heu fregit el peix abocar la nata líquida i la copa de cava. Salpebrà, remenar-ho fins que bulli. Quan la salsa hagi agafat consistència, retirar-la del foc i repartir-la per damunt el peix. Enfornar amb el forn molt calent durant uns 7-8 minuts. Si trobau que la salsa és escassa, afegir-hi més nata i cava. Que vengui de gust!

Que passeu unes bones festes de Nadal i un molt venturós any nou.

Joan Florit i Horrach

de començar l’actuació de la festa de fi de curs de l’escola de ball de bot d’Es Jonc. Hi surten: na Maria Salas Oliver, na Maria del Mar Ribas Llabrés, na Francina Roig Pons i n’Aina Francisca Ferragut Llabrés.

17

Noticiari de la Parròquia de Sant Pere de Sencelles Jordi Llabrés i Sans, cronista oficial de Sencelles

Inici del rectorat de Don Joan Pons.

A principis d’aquest mes d’octubre de 2015 la nostra parròquia ençata una nova etapa de la seva història amb l’inici del rectorat de Mossèn Joan Pons i Payeras. Tot d’una que ens arribà la notícia del nomenament, el Consell Parroquial es posà en marxa per preparar una rebuda digne i afectuosa. La tasca primordial era adequar de bell nou la rectoria per tal de que Don Joan hi pogués passar a viure, ja que des de el primer moment ell va manifestar que aquesta era la seva intenció. La resposta del poble davant aquesta decisió fou d’agraïment i entusiasme, ja que després de deu anys, a Sencelles tornaríem comptar amb la presència habitual del rector. No faltà gent, principalment dones del mateix Consell que s’arromangaren de valent i oferiren els seus temps i les seves millors qualitats per retornar a la rectoria el caràcter d’una vivenda acollidora i que pogués cobrar la prestància, ara un poc decaiguda, que l’havia caracteritzat sempre.

18

El dia elegit per fer l’entrada el nou rector fou dia 3. Aquest va arribar al nostre poble entorn de les 4 del capvespre i el primer de tot que va fer va esser visitar el Convent de la Caritat per encomanar a la nostra Beata Francinaina el seu ministeri pastoral de Sencelles. A les 18h., una comissió de regidors de l’Ajuntament encapçalada pel

senyor Batle es presentaren a la rectoria per donar la benvinguda a Mossèn Joan i per oferir-se perquè les dues institucions que representen segueixin en col·laboració mútua i de respecte.

A les 20h. tot era a punt per la pressa de possessió de la nostra Parròquia. L’església lluïa les seves millors gales, i de entre aquestes la principal, la gentada que omplia la seva nau àvids de conèixer al nou rector. Don Joan, mentre repicaven les campanes i de la megafonia del campanar sonava l’himne litúrgic Simon Ionnis, acompanyat de Mossèn Antoni Riutort, Arxipreste del Pla, feia la seva entrada solemne pel portal major.

Just allà l’esperaven l’escolania “amb la Creu alçada” i tots els membres del Consell Parroquial.

Se li donà la benvinguda i se l’hi feu entrega simbòlica de les claus.

La celebració fou presidida per l’Arxipreste i animada pel cant de la Coral Sor Francinaina, pel ball de l’oferta que oferí l’agrupació Es Jonc i per la presència i participació de tots els grups parroquials.

S’observà en tot moment el que estipula el ritual diocesà per l’inici del ministeri d’un rector i d’aquesta manera, en el moment oportú l’Arxipreste llegí el decret episcopal de nomenament, i feu entrega a Don Joan del Llibre dels Evangelis i de la clau del Sagrari. També amb unes paraules encertades va presentar-nos al que d’ara endavant serà el nostre pastor, va destacar-ne el seu dinamisme, el seu amor a l’Església i a la litúrgia, el seu interès per la història, per les coses habituals de cada dia i la seva predisposició per atendre a necessitats, va parlar-nos de la devoció que professa Don Joan a la Mare de Déu...

Nota simpàtica de la celebració, la que posaren un grupet de nins

i nines que formen part dels grups infantils de la Parròquia (coro, grup d’esplai, catequesis i escolania). A l’hora de l’ofertori, presentaren tot el necessari per parar la Taula de l’Eucaristia i s’oferiren al nou rector, en nom de tota la comunitat, per reunir-se plegats per celebrar i viure la fe que ens anima a tots els cristians.

Just acabat l’acte el nou rector va dirigir les seves primeres paraules a la que d’ara endavant serà la seva feligresia, expressant-los la satisfacció de poder estar ara a Sencelles, la il·lusió d’emprendre projectes i reptes, la gratitud per la rebuda que l’hi oferiren els sencellers i sencelleres, la seva admiració per la nostra Beata i el desig de treballar perquè un dia tots plegats puguem celebrarne la canonització. Després va davallar els escalons de l’altar major per saludar a tots i a cada un dels presents. Mentre tant a l’esplanada del Portal dels Homes serviren galetes i vi dolç per tothom i la gent pogué entrar a la rectoria per poder veure’n els resultats de la posada a punt que hem fet referència, saludar a Dona Joana Payeras, la mare del rector i als altres familiars i paisans del poble natal de Búger que l’acompanyaren.

La primera missa que digué Don Joan Pons com a rector de la nostra Parròquia fou la del dia posterior, diumenge dia 4, a les 9h. del matí a l’Oratori de Ruberts, encomanant-se també a les mans de la Mare de Déu, Reina dels sacerdots i venerada en aquest lloc sota el títol del Carme.

La primera setmana... ... de Don Joan a Sencelles va estar marcada per la realització de les paraules que ens havia dirigit el mateix dia de la seva entrada.

Posar-se a treballar sense perdre el temps. I dit i fet, com diem en bon mallorquí. Quasi cada dia de la setmana a la seva agenda hi havia marcat alguna reunió o trobada de feina. El dilluns amb l’Arxipreste i l’antic rector de Sencelles per fer el traspàs dels càrrecs parroquials. El dimarts amb les persones majors de la Residència Sor Francinaina, després amb l’equip de catequistes i el vespre encara va tenir temps per trobarse amb el consell d’economia de la Parròquia. El dimecres amb el membres de l’Associació Tia Xiroia, el divendres amb el patronat de la Fundació Mossèn Bartomeu Oliver, etc. Que Déu l’hi conservi molts d’anys aquest dinamisme i ben segur que la nostra Parròquia en surt beneficiada.

Festa de Tots Sants i dia dels Fidels Difunts.

Enguany el dia de Tots Sants la missa que es celebrava en el cementeri, des de feia una quarantena d’anys fou substituïda per un respons en sufragi dels nostres difunts més adient al lloc i a les circumstàncies. Aquest canvi no fou entès per a tothom, la qual cosa feu que minvà considerablement l’assistència de gent a aquesta celebració. A la Parròquia s’hi digueren les misses de costum.

El que s’hi se mantén de manera inalterada aquests dies, son els centenars de visites de gent a les sepultures dels seus familiars i coneguts. Els dies anteriors i posteriors el cementeri de Sencelles va registrar una activitat considerable. Aprofitant aquesta bona costum, la Parròquia va organitzar per el dia dels Fidels Difunts una passejada cultural en aquest indret tan sagrat per a tots. El grup d’unes cinquanta persones que hi participaren van poder conèixer de primera mà la història del lloc, la manera com ha anat creixent amb el temps, curiositats i punts d’interès, etc.

El vespre d’aquest mateix dia

l’església parroquial va acollir un solemne ofici en sufragi de tots els difunts de Sencelles, especialment aquells que ens han deixat durant aquest darrer any. Els cantadors que pujaren al cor, s’esmolaren de valent i amb gran ajust cantaren la Missa de Requiem en llatí.

Adéu a les Germanes de la Caritat de la Residència.

La falta de vocacions a la vida religiosa és un fenomen que afecta ben de ple a les congregacions i ordes religioses establertes a Mallorca. Aquesta realitat es fa palesa també en la Congregació de les Germanes de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, la qual en el darrer Capítol General celebrat durant el passat mes de juliol, prengué la dolorosa determinació de suprimir la comunitat de la Residència Sor Francinaina de Sencelles. La notícia fou rebuda a Sencelles amb una mescla de resignació i de pena, que en el cas dels propis residents encara es veia més pronunciada. Han estat molts anys, sense conèixer interrupció, de dedicació amatent, desinteressada i professional envers les persones que en aquesta casa troben l’ambient càlid i acollidor on passar-hi les velleses. Les darreres monges que l’han servida han estat Sor Catalina Perelló i Sor Sebastiana Gelabert, les quals han deixat petjades i records, que durant molts anys ens resultaran inesborrables. El dissabte dia 14 de novembre després de la missa vespertina, el patronat de la Fundació Hospital Sant Francesc d’Assis es va traslladar a la Residència per obsequiar i agrair a les monges. La comunitat quedà suprimida el dia 16 següent i tant Sor Catalina com Sor Sebastiana foren traslladades en el convent de la Caritat de Portocristo.

Visita mensual als malalts i vellets de Sencelles... ... que es veuen limitats a quedar-se a casa. Aquesta es fa cada primer

divendres de mes i son unes trenta les persones que reben la visita i poden combregar si ho desitgen.

D’aquesta manera la Parròquia mantén viva la relació amb aquest col·lectiu de persones que han estat els nostres antecessors en la vida parroquial i que ara, de cap de les maneres, no s’hi poden sentir externs.

Festa del Beat Ramon Llull.

Divendres dia 27 de novembre, l’Església celebra la festa del màrtir mallorquí Beat Ramon Llull. I aquest dia a la Basílica de Sant Francesc de Ciutat, lloc on s’hi troba el seu sepulcre, s’hi va inaugurar tot un any de celebracions commemoratives del setè centenari de la mort del Beat.

Aquest mateix dia a Sencelles, a la missa vespertina, es feu memòria solemne del Beat Ramon Llull.

Inici de l’Advent.

El diumenge posterior a la solemnitat de Crist Rei de tot l’Univers (enguany dia 22 de novembre) s’escau el primer dia de l’Advent, temps propici per renovar-nos i preparar-nos degudament per a les celebracions de les festes de Nadal. Cada dissabte d’aquest temps litúrgic la nostra Parròquia ha ofert un espai d’oració per a tothom que hi pugui estar interessat. Després de la missa vespertina, a la Capella del Roser s’hi ha exposat el Santíssim Sagrament i s’hi ha celebrat una hora santa de pregària eucarística.

19

Noves des de La Sala Carme Reinés i Cristina Terrassa

Obres municipals Dins el mes de novembre l’Ajuntament ha adjudicat a empreses constructores una sèrie d’obres públiques: l’ampliació de nínxols al cementeri municipal, la reforma interior del tanatori de Sencelles i la substitució dels fanals de Ruberts per uns de nous.

Brigada municipal Part del Camí Vell de Jornets ha estat netejat després de 22 anys.

A més, gràcies a les gestions fetes pel regidor Miquel Fiol, l’empresa Melchor Mascaró ha cedit vàries tones de fressat per arreglar camins municipals sense asfaltar, com ara la Bassa de Sa Llentia, el Camí dels Rubiols, el Camp de Sa Cova i un tram del Camí vell de Montuïri.

Baixada d’imposts El batle de Sencelles, Joan Carles Verd, ha anunciat que es durà

20

en el proper ple una “significativa baixada d’imposts de residus, IBI i ICIO” destinada a reduir la pressió fiscal sobre els ciutadans.

Les bonificacions, que oscil·laran entre el 15 i el 90% en alguns casos, s’aplicaran en tres eixos encaminats a promoure l’obtenció d’un municipi més sostenible ambientalment i més sensible amb les necessitats socials, com també la conservació del patrimoni municipal. De cara a informar als ciutadans sobre les modificacions a les ordenances fiscals l’equip de govern convocarà reunions en el propers mesos.

Reducció dels impostos sobre residus Amb la implantació d’un sistema d’Inspecció Tècnica de Residus (ITR) els usuaris residents i les empreses del casc urbà que s’adhereixin al programa i reciclin correctament obtindran un 15% d’estalvi mitjà. També s’inclourà una bonificació del 100% de la taxa de recollida de residus als habitatges en sòl no urbanitzable que es trobin a més de 2’5 km de l’àrea d’aportació i que reciclin correctament.

Per altra banda, a l’ordenança fiscal de l’IBI es bonificarà les cases que incorporin sistemes d’energia solar fins a un 25%.

L’ordenança que regula l’impost de construccions i obres (ICIO) contemplarà una important bonificació a obres d’interès municipal, com ara la connexió a la xarxa municipal de clavegueram, prèvia aprovació pel part del Ple. Després de les festes de Nadal es començaran a realitzar reunions amb els veïns del municipi per explicar-los el funcionament de la campanya d’inspecció tècnica de residus i comentar els avantatges de reciclar al nostre municipi.

Famílies nombroses i persones

amb problemes de mobilitat L’ordenança de l’IBI inclourà una bonificació del 50% a les famílies nombroses i bonificacions de fins el 95% de l’ICIO a obres d’adaptació per a persones amb problemes de mobilitat.

També les famílies amb menys recursos podran obtenir bonificacions a l’ICIO, previ informe de Serveis Socials.

Protecció del patrimoni municipal Les obres de conservació i consolidació d’edificis que figurin inscrits parcialment o totalment al catàleg municipal obtindran una bonificació a l’ICIO del 50%.

Betlem de Biniali Està situat en el convent de Ca Ses Monges (carrer del Torrent, 4).

El podeu veure fins al 18 de gener tots els dissabtes i diumenges de 10 a 13 hores i els horabaixes de 18 a 21 hores.

El mercat dels dissabtes El nou mercat dels dissabtes, inaugurat el passat 7 de novembre, és un dels nostres projectes més il·lusionadors. És una forma d’incentivar el consum del producte local i la visita als nostres bars i restaurants. Estam fent feina per augmentar l’oferta alimentària.

Noves barreres del tancament del bar de la piscina

(a través de xarxes socials) de l’ajuntament per assolir una administració més propera a la ciutadania.

Transparència En aquest moment estem immersos en l’adaptació a la nova llei de transparència que totes les administracions públiques han de complir abans que acabi enguany.

Assemblees a Ruberts i Jornets S’han celebrat assemblees de llogarets a Ruberts i Jornets, on ha estat present l’equip de govern per tal de recollir les peticions, les necessitats i els neguits dels seus veïnats.

Participació ciutadana S’ha conclòs la contractació d’un servei de dinamització de participació ciutadana. Aquesta contractació ens servirà per crear un diagnòstic i un pla d’actuació posterior que ens ajudin a reforçar la participació de tota la ciutadania a la vida del poble. Es crearan nous canals de comunicació

21

Actualitat de Sencelles Guillem Zuazaga i

Pluges

Llabrés 100 80 60 40 20

Pluges

br e

No ve m

tu br e

br e

oc

Ag os t

Se te m

Ju ny

Ju lio l

M ai g

0

Temperatura 35 30 25 20 15 10 5 0

Dades corresponents al poble

22

AGOST 36 28.4

l Ag os t Se te m br e oc tu br e No ve m br e

lio

ny

Ju

ai M

MAIG JUNY JULIOL Litres / m 13 15.5 0 Tª mitjana 21.75 25.59 30.13 Litres acumulats Gener – Novembre 2011 473 2012 386.5 2013 570 2014 391.5 2015 373.5 2

Ju

g

Temperatura

SETEMBRE 84 24.37

OCTUBRE 27 20.85

NOVEMBRE 33 18.57

23

Caterina Aguiló, escriptora ”Sempre he escrit, però ara tenc més temps per dedicar-m’hi” Joan Florit i Horrach

Na Caterina Aguiló és una rubertera ben coneguda. De fet actualment és la presidenta de l’associació de veïnats. Recentment ha presentat el seu primer llibre, un recull de contes que té per títol De Res, Massa.

Com va començar la vostra relació amb Ruberts?

Som de Palma però amb el meu home cercàvem una caseta per anar-hi els caps de setmana, on les meves filles que eren ben petites poguessin esplaiar-se... i no trobàvem res que ens agradàs.

Però un bon dia, d’una gestoria ens digueren que a Ruberts hi havia una cosa que ens podia interessar i va ser, girar de la carretera de Sineu cap a dins Ruberts, i veure aquell arc d’arbres, aquell túnel vegetal que envolta el camí, aquell llogaret preciós... me’n vaig quedar enamorada, i mira ara ja fa uns 38 anys que som rubertera!

De fet, pas tres dies a la setmana a Palma i quatre a Ruberts.

I hi feis d’activista, presidint l’activa associació de veïnats...

Sí, participam molt de la vida del poblet. Sempre m’ha agradat molt està dins dels moviments socials.

Basta dir que he estat la presidenta de tres associacions veïnals: la del Banc de s’Oli, la del Coliseu i ara la de Ruberts. La nostra associació ha estat molt reivindicativa perquè davant d’injustícies no quedava altra solució. El tema dels adossats il·legals ens va esperonar i hem aconseguit moltes coses però encara en queden per lluitar. És per això que encara cada any s’organitza la Festa Reivindicativa?

Clar. És una manera de demostrar que encara hi som, que estam vigilants, que el tema dels adossats encara no està totalment tancat i que seguim pressionant.

Evidentment, ara ja s’ha desinflat una mica i sembla que tot ja estar encarrilat, però no convé afluixar.

Quines reivindicacions tenia ara?

Ens agradaria aconseguir que el carrer que dóna la volta al llogaret fou exclusiu per a residents i que la plaça fos per a vianants. Per això hauríem de trobar un lloc alternatiu per poder-hi aparcar i aquí estam...

Com va començar la idea d’escriure?

24

Sempre he escrit. Ha estat una cosa natural per a mi al llarg de la vida, el que passa és que ara que estic jubilada m’hi dedic més i em va fer moltes ganes veure publicada una obra meva. Abans amb la feina, la família, etc. no tenia temps però, jubilada de fa 5 anys, ara en trec d’on puc! He estat molt d’anys cap de secretaria de l’Escola d’Art i Superior de Disseny. També som filòloga i feia

Sencellers amb iniciativa cursos per a l’EBAP. M’agradava molt la feina però la qualitat de vida familiar que tenc ara... Enyor molt el lloc, les persones... però la feina no!. No passa un mes que no vagi a l’Escola a fer-los una visita!

I què pot trobar el lector a De Res, Massa? És un recull de contes. N’hi ha que són històries agafades de vivències meves, d’altres de gent que conec; n’hi ha que els vaig escriure fa estona, d’altres són més recents... és un poc variat.

Són historietes curtes, molt bones de llegir, encara que tenen la seva dificultat d’escriure ja que s’ha de captar l’interès del lector des del principi i s’ha de saber acabar a temps. Fer un conte és difícil perquè amb poc més d’un full ho has de tenir resolt. No has de caure en l’anècdota. Té la seva complicació perquè en un relat curt, de poca durada, has d’haver contat tota una història. A De Res, Massa hi ha 12 contes. Alguns són intemporals com Dóna’m La Mà que estava fet de fa estona però ara mateix també t’hi podries veure en una situació igual. En canvi, per exemple, Genoma és un relat que el vaig escriure fa temps i ara amb els avenços científics que s’han anat succeint, l’he hagut de retocar, d’adaptar, de modernitzar.

Conti’ns qualque cosa dels altres deu relats.

El Repte tracta d’una experiència personal viscuda a la presó una vegada que hi vaig anar de visita.

El Xip és un divertiment que fa palès que vulnerables som davant d’una criatura que acaba de néixer.

1973. Xedis, és de la biografia de la meva padrina materna.

La Crisi és un altre divertiment que evidencia l’estereotip d’una dona que treu tallada del seu marit.

1956. Àngela, parla del penúltim record que tenc de mon pare, que morí quan jo tenia només 6 anys. Parla de la gran nevada i com record que amb mon pare vàrem anar a caminar pels carrers de Palma amb tanta neu.

L’Altra Casa és molt maco. Aquest és el que m’elogià molt un professor que vaig tenir a la Universitat, Pere Rosselló. Ell opina que el títol del recull hauria de ser L’Altra Casa i Altres Contes... però, és clar, i havia massa la paraula altres... Jo trob que és millor De Res, Massa, i trob que el títol s’avé amb el conte.

En teniu cap de favorit?

M’emociona molt Dóna’m La Mà.

El vaig fer plorant...

D’Adolescència m’agrada el seu gir final.

Elisa el trob bo, va quedar en segon lloc al XIX premi Ploma de Ferro que organitza cada any l’ajuntament de Capdepera.

Atur és un divertiment, res més que filosofia barata per mostrar com una dona capta molt més aviat el que passa. Serveix per posar en evidència que és un error garrafal que l’educació no sigui igual per a homes i dones.

Dona és un conte que narra un cas que és verídic.

25

El Jueves: Històries de la mili Antoni Vallés Perelló

Ivà (Ramon Tosas) mort l´any 1993 creà un personatge que la nostra generació conegué molt bé.

Vàrem créixer amb un setmanari satíric que fou editat per primera vegada l’any 1977: El Jueves.

El Jueves amb un format molt similar al desgraciadament famós Charlie Hebdo era i és una revista on es contaven les més diverses historietes, es ridiculitzava l’actualitat i que fou una continuació de revistes malauradament desaparegudes com El Papus o La Codorniz, que segur que els més majors recordau.

Jo record que esperava amb devoció els dimecres que era el dia que sortia El Jueves. De totes les seccions sens dubte una de les més conegudes i per jo de les millors era “Historias de la puta mili“ on el sergent Arensivia amb el seu famós lema “nasío pa matá” protagonitzava les més variades i estranyes aventures.

Creureu que quan vaig anar a fer la mili no hi havia dia en què no pensàs amb aquelles historietes

26

Redacció: Joan Florit i Horrach Jordi Llabrés i Sans Guillem Mut i Llabrés Maria Vich i Cirer

Edita: Centre Cultural de Sencelles

Col·laboradors: Xisca Alomar En Barramot Biblioteca Municipal Martí Cirer Carme Reynés i Llabrés Joan Rigo i Feijóo Cristina Soler i Escalas Cristina Terrassa Antoni Vallès i Perelló Guillem Zuazaga i Llabrés

Coberta: El Cel estrellat (Foto Jaume perelló).

tenint en compte que no poques vegades la realitat superava de molt la ficció.

I ja que xerram de mili em ve al cap una història que segur hagués pogut escriure el bo de n’Ivà.

En aquesta història hi havia “El Malaguita“ que evidentment era de Màlaga i tot un personatge.

Amb 18 anys només tenia una dent però això sí, menjava de tot.

Era d’un poble petit, d’aquells on el Bon Jesús perdé les sandàlies.

D’ell vaig aprendre que amb rentavaixelles es pot rentar tot.

Es rentava el cap, el cos, la roba, evidentment els plats amb Mistol.

Quedava lluent com una olla d’aram.

De ca seva, per allò de que no passàs fam, li enviaven tot tipus d’embotits (chorizo, salsitxó, salami, cuixot, …) que la veritat eren de lo millor. Com deia ell eren tan gustosos perquè estaven curats “al aire de mi tierra“. Sempre els compartíem per allò de que el

Amb la col·laboració de:

Impressió: Gràfiques Rubines, Binissalem

Contraportada: Una de Caquis (Foto Francesca Alomar).

Depòsit legal: PM-400-89 Els articles d’aquesta revista expressen únicament l’opinió dels propis autors.

REVISTA SA SELLA sasella@hotmail.com C/. Església, 3 07140 Sencelles (Mallorca)

panet o “chusco” fos més bo de menjar.

de curar dins aquell ambient tan recomanable.

S’havia muntat una perxa dins la seva taquilla que tot sigui dit, feia que aquell al·lot quan es posava la roba fes una olor de xarcuteria ambulant que tirava d’esquena.

De totes maneres era una olor més dins aquella lleonera.

Com vos podeu imaginar a partir d’aquell dia me vaig “aficionar“ a menjar el panet eixut.

Durant la nit quan tothom dormia un dels soldats feia “imaginària” que no era més que vetlar durant dues hores assegut a una cadira per si passava res. Els reclutes sempre havíem de fer les pitjors que eren la segona i la tercera (de la una a les tres i de les tres a les cinc).

I quan tothom deia allò de “- Malaguita, vaya chorizos los de tu tierra!“ i ell sempre responia “es que están muy bien curaos“, jo no podia més que fer la mitja.

A mi em tocà imaginària i vos puc ben assegurar que aquelles dues hores eren males de passar assegut a una cadira.

Un vespre escolt com dins el silenci de la nit s’obri una porta d’una taquilla, després silenci i a continuació una portada i silenci.

Un altre vespre que també tenia imaginària devers la mateixa hora el mateix ritual. Jo em vaig quedar amb mal de ventre, faig una volta i no vaig veure res estrany.

El tercer vespre vaig dir jo avui he de sabre el que passa. Damunt les tres es torna a obrir la porta i com un llamp vaig cap allà on sentia el renou i ja ho crec que ho vaig veure.

El nostre amic El Malaguita tenia ganes de pixar i per no anar al bany que feia: obria la porta de la taquilla i amb coixins d’espuma havia fet un bolic i pixava damunt els coixins que es bevien el líquid i després com si rés no hagués passat tornava a tancar la taquilla.

Els coixins, heu pensat bé, estaven lliteralment aferrats a la perxa d’ibèrics que s’acabaven

27