Sa Sella 144

Centre Cultural de Sencelles_ Número 144_ Juny / Setembre 2015_ 4 €

La Plaça round the clock Noves des de La Sala (Sa)Tira Crítica Any Ramon Llull Històries de la Biblioteca

(Sa)Tira Crítica Joan Rigo Feijóo

Editorial Un any més, puntual en acabar l’estiu, arriba un número nou de la revista que inclou tot el que ha passat al nostre municipi durant aquests mesos de calor.

Just quan estàvem a punt de tancar l’edició d’aquesta la tercera revista de l’any, ens hem assabentat d’un fet tràgic: dia 26 de setembre morí en accident de trànsit el professor valencià Miquel Albero i Maestre, als 39 anys. El nom per ventura no sonarà gaire però té una estreta relació amb Sa Sella. Ell, que residia a Inca, va ser el responsable del canvi d’imatge que va tenir la revista.

Vinculat per raons familiars amb el món de l’edició, va ser l’autor, de manera totalment altruista i desinteressada, de la modernització de la imatge i el disseny d’impressió de la revista. Des del número 111, que corresponia al mesos d’abrilmaig 2008, fins el número 129, que data dels mesos de gener-marc 2012, la revista va dur talment la seva empremta

de disseny. El format actual és hereu seu, però modernitzat per Gràfiques Rubines, que és on ara s’imprimeix la revista.

Redacció: Joan Florit i Horrach Jordi Llabrés i Sans Guillem Mut i Llabrés Maria Vich i Cirer

Edita: Centre Cultural de Sencelles

Col·laboradors: En Barramot Biblioteca Municipal Escoleta els Molins Joan Bover i Serra Martí Cirer Miranda Miret i Mairata Carme Reynés i Llabrés Joan Rigo i Feijóo Cristina Soler i Escalas Associació Tia Xiroia Antoni Vallès i Perelló

Coberta: Festa Sol Post (Foto Miquel Oliver).

Recordareu com el nou disseny de la publicació, obra original de Miquel Albero, va ser presentat en una festa a la placeta de l’Obra per celebrar el 25è aniversari de Sa Sella.

La celebració es va fer coincidir amb els actes de la fira de maig de 2008 i va incloure un concert de la cantant Marta Elka.

Bon viatge Miquel, et recordarem sempre i descansa en pau.

Amb la col·laboració de:

Impressió: Gràfiques Rubines, Binissalem

Contraportada: Nit de tempesta (Foto Jaume Perelló).

Depòsit legal: PM-400-89 Els articles d’aquesta revista expressen únicament l’opinió dels propis autors.

REVISTA SA SELLA sasella@hotmail.com C/. Església, 3 07140 Sencelles (Mallorca)

3

Noticiari Agència de Selleters

Maig Dia 1. Paella del dia del treball.

Amb presentació de la candidatura del PSOE, organitzat pel mateix partit i la seva secció juvenil.

ells el president de l’Obra Cultural Balear, Jaume Mateu.

Dia 9. Ballada solidària. A Biniali, a la plaça de la Puríssima, organitzada per l’agrupació de ball marratxinera Terra Roja per recaptar fons per destinar al Nepal.

Dia 9. Ruta arqueològica. Per diversos jaciments del municipi amb la direcció i guiatge de l’arqueòloga Lua Valenzuela.

Dia 2. Recollida de firmes. Per enviar a la Santa Seu demanant la canonització de la Beata Francinaina. És una iniciativa que va posar en marxa l’associació Tia Xiroia.

Dia 3. Arròs brut.

Amb la candidata del PP, Antònia Vallès, al Poliesportiu Municipal per 5 euros. L’acte comptà amb la presència de Núria Riera.

Dia 6. Coordinadora d’Entitats.

De Sencelles que va quedar constituïda amb la participació de nombroses associacions del municipi. Aquest nou organisme tendrà per missió la coordinació entre les entitats de Sencelles i l’organització de les festes.

4

Dia 8. Presentació del llibre. Sobre mossèn Bartomeu Oliver, al Casal de Cultura amb la intervenció dels seus diversos autors, entre

Dia 9. Xerrada sobre alimentació.

Natural, estil Barf, per a cans i moixos a càrrec de la nutricionista Doris Ramish organitzat per Quina Animalada a la Biblioteca.

Dia 9. PSOE a Ruberts.

Acte per explicar el programa electoral i presentar la candidatura a l’ajuntament.

Dia 10. Més a Biniali. Trobada d’aquesta candidatura amb els electors per explicar les propostes per descentralitzar l’ajuntament.

Dia 10.

Debat electoral.

Organitzat per Sa Sella amb la participació dels caps de les 5 llistes que es presenten a les eleccions municipals.

Dia 11. Míting. Del PSOE amb la presència del seu candidat a Sencelles, Tomeu Morro, i al Consell, Francesc Miralles.

Dia 14. Campanya. De MÉS amb la presència del seu candidat a Sencelles Joan Miquel Chacón, i al Consell, Miquel Ensenyat.

Dia 14. Taller didàctic. De simulació històrica, dirigida als més petits, impartit al CP can Bril per l’entitat Arqueonautes.

Dia 15.

Concert d’Ona Mediterrània. Al vial de Son Company amb l’actuació de Taverners, Xarxa, Rumba Katxai, Dr. Zhaska y la Banda Misterio.

Dia 15. Teatre infantil. A la Biblioteca amb l’obra Els Viatges del Pirata Toni Trons a càrrec de Guillem Sansó.

Dia 15. Socialistes a Biniali.

Amb un acte a la plaça de la Puríssima per presentar la llista amb la binialera Mercè Muntaner.

Dia 16. Nou cafè. Situat al principi del carrer des Rafal de Sencelles, on abans hi havia hagut El Ressopó, Multitud de Preus i darrerament la Peixateria. El nou negoci té per nom Can Clar.

Dia 16. Espipella. Vetlada molt animada que va començar amb el lliurament del premi del Certament de Pintura Local i l’homenatge al negoci del Cafè de Can París.

Dia 17. Dia de fira. Amb multitud d’activitats per fer i mostres per visitar. Va destacar el Circ Bover instal·lat a la plaça de can Bril, la mostra d’entitats de la Plaça, les demostracions agràries de la plaça Nova i el sorprenent flash mob organitzat per na Annie Brown.

Dia 21. PP a Biniali. Amb un acte a la plaça de la Puríssima que comptà amb la presència de la diputada Mabel Cabrer.

Dia 22. Contacontes infantil.

Amb El Soldadet de Plom i petita manualitat a càrrec de Catina Femenias a la Biblioteca.

Dia 22. Darrers actes de campanya. Amb un Concert míting de l’agrupació d’electors Volem al pati de can Bril. Un sopar al pavelló cobert amb els del PSOE. Un sopar amb rifa del PP a la plaça de la Vila. I un sopar de MÉS al cafè de can París.

Dia 23. Disc Baules. Amb música tradicional obre de Joan Florit iSalas, presentat al claustre del Casal d’Entitats de can Bril amb la participació de Qanarusa, es Capoll Llarg, els germans Martorell i molt més músics.

Dia 24. Eleccions locals. Amb els següents resultats: El PI 561 vots (4 regidors), PP 437 vots (3), PSIB 236 vots (2), Més 223 (1) i Volem 208 (1).

Al Consell: El PI 420 vots, PP 414, Més 298, PSIB 197 i Podem 155. Al Parlament Balear: PP 413 vots, El PI 386, Més 306, PSIB 207, Podem 176.

Dia 26. Donació de sang.

Al Centre Sanitari Sor Miquela a càrrec dels professionals de la unitat mòbil del Banc de Sang.

Hi participaren 40 persones i s’aconseguiren 34 donacions una de les quals era d’una persona que en donava per primera vegada.

Dia 28.

Taller de manualitats.

Amb material reciclat, dirigit al públic més menut, a la Biblioteca.

Dia 29. Xerrada sobre els talaiots.

De Son Fred i de can Xim a càrrec del director de les seves excavacions Javier Aramburu-Zabala, a la Biblioteca.

Dia 29. Festa d’extraescolars.

Al pati del CEIP can Bril organitzat per l’APIMA amb lliurament de medalles i berenar.

5

Dia 31. Obertura. De la temporada de la piscina municipal amb preus i abonaments diferents per a residents al municipi i per als que no hi estan empadronats.

l’actuació dels Gegants de Consell.

Juny

Dia 11. Assemblea oberta. De MÉS per decidir el vot a la investidura i concretar el full de ruta de les actuacions als pròxims mesos.

Dia 3. Guanyadora. De la porra electoral de Sa Sella va resultar ser na Joana Aloy de sa Cometa que va ser premiada amb tres botelles de vi de cellers del nostre municipi. Enhorabona!

Dia 4. Nova agència.

Immobiliària que ha obert les portes a Biniali, al principi del carrer d’en Fiol, al costat de la plaça de la Puríssima.

Dia 6.

Assemblea de Premsa F o r a n a .

Amb diada a Santa Maria del Camí i lliurament dels premis periodístics.

6

de

Sencelles

Dia 6. L’Art i jo. És el nom de l’exposició col·lectiva que es va fer a can Garau organitzat per Parejoart i Codorniu Art Studio, a més de la col·laboració Difusió Cultural.

Dia 7. Fira de Biniali. Amb actes durant tot el cap de setmana.

Destacà el diumenge amb

Dia 11. Firma del pacte. Entre el Pi, PSOE i Volem per dur el govern de l’ajuntament. Joan Carles Verd serà batle els 4 anys.

Dia 13. Nou consistori. Constituït amb l’elecció del nou batle per als propers quatre anys, Joan Carles Verd de can Papa d’El PI. Dia 13. Diada d’associacions.

A la plaça de can Bril per estrenar el Casal d’Entitats.

Amb activitats com el fi de curs del ball de bot d’Es Jonc amb xeremiers, Sentukada, tallers de dança africana, fitness, percussió africana, Marga Rotger, etc.

Dia 15. Inici d’excavacions.

A la cova del Camp del Bisbe, per tercer any consecutiu, amb la direcció de les arqueòlogues Lua Valenzuela i Beatriz Palomar.

Dia 15. Primer dia. De feina del nou batle. Va preparar els decrets de delegació de funcions i càrrecs i el plenari d’organització de l’Ajuntament.

Dia 15. Tercera campanya.

D’excavacions al jaciment de l’època naviforme (1600-1050 a C.) de la cova d’enterrament del Camp del Bisbe. La intervenció, pressupostada en 9.000 euros, condicionà l’accés i l’entorn.

Dia 16. Reducció del sou del batle. Una de les primeres mesures preses fou la minva d’un 10% del sou del batle, eliminació d’una dedicació parcial i congelació de les altres retribucions. Això suposa un estalvi de 9.000 euros semestrals Dia 17. Més per Sencelles i Biniali. Puntualitzà la reducció d’honoraris dels polítics de la Sala

i es felicità per haver aconseguir, negociant per entrar a l’equip de govern, aquesta reducció que formava part del seu programa.

Dia 23. Festa a Sonarrossa. Per celebrar Sant Joan amb sopar a la fresca a base de trempó, ballada popular i atraccions infantils.

Dia 26. Xerrada d’arqueologia.

Sobre el jaciment de la Cova Monja a càrrec de Cristina Rihuete, directora del Museu Arqueològic de Son Fornés, a la Biblioteca.

Dia de Sa les de

28. Playback. En forma festival del Club d’Esplai Roqueta en el marc de festes de la parròquia Sant Pere de Sencelles.

Dia 29. Festa de la Parròquia.

De Sant Pere de Sencelles per celebrar el seu patró amb ofici solemne, galletes i mistela.

Dia 30. Festival d’estiu. Del Club Patinatge de Sencelles al pati del CP Can Bril.

Dia 1. Campus. De bàsquet, en la seva quarta edició, de l’1 al 31 de juliol a les instal·lacions del pavelló cobert.

Juliol Dia 1. Curs de natació.

Durant el mes de juliol i agost, a la piscina municipal amb la monitora Aina Torrens des dels 2 anys i amb grups diferenciats.

de Sebastià Melià.

Dia 4. Exposició.

D’obres de n’Eloisa Pomar i Aina Sánchez, organitzada per l’entitat Art Sencelles al Casal de Cultura de can Garau.

Dia 6.

Primera reunió.

De la Coordinadora d’Entitats per tenir un primer contacte amb el nou equip de govern i també fer un balanç de la primera diada d’entitats del 13 de juny.

Dia 10. Festes a Biniali. Amb el plat fort de la tornada de les revetles amb grups com Ses Bubotes

Dia 2. Campament. Fins al dia 5, del Club d’Esplai Sa Roqueta, al casal de Sant Ramon de Penyafort del Port de Sóller.

Dia 3. Concert. De Tomeu Mut (orgue), Pere Caselles (baixó) i Schola Gregoriana de Mallorca amb el títol “Mestres organistes de la Corona Catalano-Aragonesa del segle XVII” per celebrar el titular de la parròquia amb direcció

7

o Islanders.

Les beneïdes de vehicles foren dia 12.

Dia 11. Dibuix i piscina. Estiu de dibuix i còmic a cal professor de dibuix Joan Rigo.

Amb reedició també els dissabtes dia 25 de juliol; i el 8 i 22 d’agost.

Dia 15. Reunió. Del GOB a Sencelles per presentar la delegació del Pla de Mallorca i discutir sobre les properes accions en defensa de la natura al nostre entorn.

Dia 16. Festa. De la Mare de Déu del Carme a Ruberts amb actuació i ballada amb el grup de folk Qanarusa i sopar de coques a benefici de les obres de l’oratori.

Dia 18. Exposició.

De na Gina Mayrata a la rectoria d’Algaida amb el títol “Gina i els seus personatges” amb una sèrie d’aquarel·les d e d i c a d e s als cossiers.

Dia 18. Excursió. A la platja de s’Amarador del terme municipal de Santanyí, organitzada per l’entitat Pou Major.

8

Dia 19. MÉS satisfet.

Per l’aprovació per part del plenari de l’Ajuntament de Sencelles de dues mocions presentades per aquest grup polític a favor de celebrar el tricentenari de la Guerra de Successió i per sol·licitar la recepció

de TV3 i el canal 3/24 a les Balears.

Dia 22. Literatura. Presentació, al Casal de can Grau, del poemari de Jaume Vicens “Cròniques de la Guerra” a càrrec de Pere Bergas organitzat per l’OCB. Dia 24.

Xerrada sobre arqueologia. De la Cova del Camp del Bisbe, a càrrec de les directores de l’excavació, Lua Valenzuela i Beatriz Palomar, a la Biblioteca.

Dia 27. Escola d’anglès. A l’English Summer School in Sencelles, a les escoles velles, a càrrec de n’Annie Brown. Del 27 al 31 de juliol i del 3 al 7 d’agost.

Dia 30. Full informatiu de MÉS. El número 0 de la nova publicació està dedicada a explicar la posició de suport extern a l’equip de govern sense integrar-s’hi. El grup polític considera que d’aquesta manera “podran condicionar el nou govern municipal i tenir més incidència i influència en les decisions”.

Dia 31. Canvis de circulació.

Al nucli de Sencelles, a la intersecció del carrer Jaume Sard amb el carrer d’Antoni Maura.

Es modifica la posició de l’stop que canvia del carrer del mercat al carrer de ses batedores.

Agost Dia 1. Ciclisme. Organitzat per la Penya Ciclista de Sencelles, curses populars dins el marc de les festes d’estiu de la vila.

Dia 2. Ball de bot. D’Es Jonc de Sencelles a la barriada del Molinar de Palma per celebrar la cloenda de la VIII edició de la fira Ran de Mar. Dia 3. Policia L’ajuntament té entre 4.000 i per dotar els armes. És una treballadors ja

local armada. previst invertir 5.000 euros agents amb demanda dels que d’aquesta

manera creuen que podrien protegir millor la seva integritat física en qualque cas extrem.

Dia 5. Cinema a la fresca. Al pati de can Bril, organitzat pel Mercadet Solidari, amb la projecció de la pel·lícula “Ocho apellidos vascos”.

Dia 9. Festa de l’Embala’t.

Multitudinària com cada any i amb un ambient festiu espectacular.

Dia 10. El PP critica. La decisió de l’equip de govern municipal de crear un nou organisme municipal anomenat Junta de Suport i Coordinació de les Regidories.

Consideren que amb la Junta de Govern ja bastaria i així no es duplicarien funcions i despeses.

Dia 12.

Tremponada.

Popular ben enmig de la plaça organitzada pels quintos de 1997.

Dia 14. Mostra de dibuix infantil.

Organitzada per l’entitat Art Sencelles, al Casal de Cultura de can Garau amb la participació dels alumnes de les escoles públiques.

Dia 23. Taller pràctic.

De restauració en arqueologia dirigit a adults impartit per Maria Magdalena Escalas a la Biblioteca.

Dia 24.

Nou mercat setmanal.

Hi ha un projecte per celebrar cada dissabte un mercat a iniciativa de la Regidoria de Participació, Comunicació i Tr a n s p a r è n c i a .

Dia 25. Parc Verd.

El batle va dictar un ban amb noves normes sobre l’ús de les instal·lacions dels Parcs Verds.

Dia 26. Sondeig.

Convocat per l’Ajuntament per decidir l’horari de celebració de les Dia 15. Mare de Déu d’Agost. sessions plenàries.

Festa patronal amb ball de l’Oferta, Es pogué votar, concurs de truc, revetles, visita telemàticament i guiada a l’excavació de la cova del en presència, per Camp del Bisbe, exposicions, etc. les 12 h, les 19 h o alternativament fer-ho un pic Dia 16. Jornada informativa. a les 12 h i un De portes obertes al jaciment de altre a les 19 h. la cova del Camp del Bisbe per mostrar el resultat de la tercera Dia 27. MÉS a favor del campanya anual d’excavacions. Hi sondeig. La coalició MÉS va haver una activitat infantil sobre per Sencelles i Biniali va contes i còmic El Bosc Negre. emetre un comunicat on informava que veia positiu Dia 21. Delegats de batlia. El batle el sondeig sobre l’horari va nomenar n’Aina Merino com dels plens i anunciava que a batlessa de Jornets i n’Antònia faria campanya per tal que Jaume a la delegació de Ruberts. es fessin els horabaixes.

Dia 22. Revetla. Dels Quintos que s’havia de fer dia 15, i que fou suspesa per avís de mal temps, es va fer aquest dia.

Dia 28. Dinamitzador.

La Regidoria Participació, Comunicació i Transparència va treure l’oferta d’una

9

Béns Immobles a les zones urbanes i a minvar el rebut dels fems a la part rústica.

Dia 2. Nou parc infantil a Biniali.

L’Ajuntament vol fer-ne un i està estudiant diversos emplaçaments com la plaça de la Puríssima, el pati del Convent, el carrer de l’Estrella o la plaça de la Quintana.

Dia 3. Polèmica amb el parc infantil. A fer a Biniali, ja que el PP s’oposa a la seva instal·lació a la plaça de la Quintana ja que es perdrien 9 aparcaments i té l’oposició dels veïnats afectats. plaça de dinamitzador ciutadà que entre d’altres funcions ha de manejar les xarxes socials, redactar, editar vídeo i maquetar un butlletí periòdic.

Dia 29. Festa a Cascanar.

Per celebrar la festa del seu patró, Sant Bartomeu, amb sopar de coques, vi i raïm, acabant amb ball de saló.

El mateix dia es celebrà el sopar de germanor del carrer del Rosari que comptà amb aproximadament 100 convidats.

Setembre Dia 1. Proposta de Més.

En relació a rebaixar els rebuts de l’Impost sobre

Dia 5. Exposició. A can Garau sobre petits altars hindús de la col·lecció de Joan Rotger, organitzada per Sencelles Difusió Cultural.

Dia 5. Viu el mercat. Reunió a la Biblioteca de productors locals de Sencelles interessat a participar al nou mercat dels dissabtes.

Projecte de creació d’un Consell de Productors de Sencelles.

Dia 7.

Oferta formativa.

Dels servicis educatius de la Mancomunitat Pla de Mallorca inclouen enguany la celebració de cursos a Sencelles d’anglès, alemany, zumba, pilates, ioga, dansa del ventre, cant grupal i confecció de llibres artesanals.

Dia

10. Adéu piscina. Ja que tanca la temporada de natació per enguany.

Dia 11. Nou president. De la Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB) és el batle de Sencelles, Joan Carles Verd (PI).

10

Dia 11. Retransmissió del Plenari.

De l’ajuntament de Sencelles per primera vegada, en proves, a la plana web de la corporació.

Dia 11. Presentació d’una

guia. Del Pla de Mallorca de senderisme feta per l’entitat ecologista GOB i l’associació Mallorca Verda. Es tracta del segon volum de la guia, la primera es va presentar el març del 2014.

En aquesta ocasió s’inclou el terme municipal de Sencelles.

Dia 12. Pujada a Lluc. Dels pobles de la Part Forana. Hi hagué pelegrins de Biniali i de Sencelles, i l’agrupació de Protecció Civil del nostre municipi participà a les tasques de suport.

Dia 15. Castracions. De moixos per evitar la proliferació de colònies felines, dia 15, 16 i 17 a les escoles velles Dia 15. Nou rector. A la parròquia de Sant Pere de Sencelles. El que ha estat el rector durant 15 mesos, Guillem Feliu, deixa pas al nou administrador parroquial Joan Pons, que també ho serà de Costitx.

de la Biblioteca de Sencelles.

Dia 26. Inici del Club d’Esplai.

Sa Roqueta, un any més, amb una gimcana centrada en el món del circ a la plaça de la vila.

Dia 29. Teràpia Gestalt. Cada

Dia 16. Nou pasquí del PP. De Sencelles on critiquen l’equip de govern municipal per les inundacions dels vials de Jornets quan plou, per la contractació de dues persones a la Sala i per no haver presentat als veïnats les delegades de batlia de Jornets i Ruberts.

Dia 18. Inauguració. De l’exposició que l’artista sencellera Katharina Pfeil de sa Farinera fa a la galeria ABA Art Lab amb motiu de la Nit de l’Art 2015 a Palma.

Dia 19. Sopar s la fresca.

Organitzat per l’entitat Pou Major amb pa amb oli, companatge, coca i beguda al pati de can Bril.

Dia 24. Classes de taekwondo.

Cada dimarts i dijous, d’horabaixa, al gimnàs del col·legi, amb monitors del Gimnàs Escola Balboa.

Dia 25. Classes de Hatha Ioga. Cada dijous i divendres per la professora Inés al local

dimarts a vespre, a partir del mes d’octubre a l’Espai Viu de l’escoleta Els Molins amb recursos corporals, l’enfocament sistèmic, arteràpia, etc. totes elles des d’un abordatge vivencial i experiencial.

11

Memòria d’un estiu escolar Cristirna Romero

L’Escola d’estiu de Sencelles és un servei que ofereix la Cooperativa Els Dos Pous amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sencelles, per a infants i joves d’entre 3 i 14 anys.

Durant l’estiu, dintre d’un horari de matí, hem organitzat un ampli ventall d’activitats (tallers, jocs, danses, excursions, gimcanes, jocs aquàtics, acampades, ...) on s’ha procurat treballar, de manera dinàmica i divertida, valors i coneixements molt humans, reals i útils per a tots els infants.

12

els grecs i els romans, els xinesos, els maies, els víkings, els africans, … hem après com vivien i es vestien, quines eines feien servir, de què s’alimentaven, com es distreien, etc.

Si bé pot semblar una mica difícil pensar com i què havíem de fer per aconseguir tot això, podem afirmar que no ens han bastat els dies per fer tot el que en un principi ens havíem plantejat…Sí, sí, la llistat ha estat ben llarga:

Hem creat disfresses molt diferents i divertides. Hem Pels que no ho sabeu, dissenyat les nostres pròpies cada any seguim una joies i eines (espases, monedes, temàtica diferent. …). També hem fet màscares i Altres anys ens hem ens hem pintat i embrutat de centrat amb el món mil maneres diferents. màgic, en la cura per al planeta terra Hem intentat realitzar rèpliques o en les aventures de fang i material reciclat, de i desventures que figures i elements decoratius impliquen la recerca de molt diferents i representatius tresors arqueològics. de cada època. Alguns han L’any anterior, ens fet maquetes dels habitatges varem convertir en (piràmides gegants) i d’altres pirates. I enguany, per han après l’escriptura antiga. canviar un poc, varem decidir centrar-nos en Hem rebut la visita d’una mòmia egípcia, hem desxifrat jeroglífics les cultures antigues. i trobat joies amagades.

Només començar realitzat gimcanes el mes de juliol, un Hem adaptades a cada cultura.

Hem personatge molt fet arts marcials, meditació reputat dins el món fictici ens va demanar i relaxació, … també hem ajudar-lo en una fita: hagut de passar les 12 proves muntar un museu d’Hèrcules i les proves dels sobre cultures guerrers víkings. antigues. L’home, en qüestió, ens va contar Hem cuinat menjar xinès i tal història que a tots japonès, i ens ho hem menjat ens va convèncer a amb “pals xinesos”. Hem fet la primera. A partir iogurt grec i “fajitas” mexicanes. d’aquí, cada setmana També hem provat de fer hem anat coneixent “natxos” i imitar una piràmide com vivien els egipcis, egípcia amb galetes i xocolata.

I evidentment, desprès ens ho hem menjat tot!

I no en parlem de la gran quantitat de premis i recompenses que hem guanyat… a més d’un, enguany li trobaran els queixals corcats!

També hem partit d’acampada tres dies. I allà ens hem convertit en tribus africanes. Ens hem embrutat molt, hem dansat baix la lluna enmig del bosc i hem fet rituals festius com antany. Ens hem embetumat de fang i hem fabricat tòtems. Ens hem dutxat amb “manguera” enmig d’un pinar, i hem fet guerres d’aigua amb poals, pistoles, globus...

També hem anat cada dia a la piscina i hem celebrat el final de curs a un Parc Aquàtic.

Alguns ens hem discutit amb altres nins/es, d’altres hem caigut i ens hem fet alguna que d’altra ferida, i d’altres hem plorat qualque pic o ens hem enfadat... Però, el què és més important, és el que hem compartit.

Hem compartit un estiu ple de rialles i diversió, amb moments meravellosos que es quedaran pel record. Pel record d’uns infants que l’any que ve voldran tornar i pel record d’altres que ja no ho faran perquè tornen grans… pel record d’uns pares que han vist les cares dels seus fills quan els venien a cercar i pel record d’uns monitors que han fet tot el que podien i sabien, i més.

Els moments de diversió que hem passat no ens els lleva ningú… i això és sagrat. Un any més, tot un estiu per recordar!

Gràcies a tots els que ho heu fet possible!.

13

Escoleta de Sencelles “Els Molins” Espai Viu a Sencelles A partir d’octubre comença un nou espai anomenat “Espai Viu” a l ́escoleta Municipal Els Molins de Sencelles.

En el nostre dia a dia anam acumulant tensions i conflictes, perdem el contacte amb les nostres necessitats més genuïnes la qual cosa acaba recaient en el nostre benestar. Davant aquest fet oferim un lloc on poder explorar i expressar a través del cos les nostres emocions i facilitar una sèrie de recursos per viure d’una

14

manera més plena.

Es tracta d’una activitat de trobada setmanal (els dimarts de 18h a 20h) des d’octubre a gener.

La nostra metodologia de treball s’emmarca majoritàriament dins de la teràpia Gestalt encara que també emprarem recursos corporals, l’enfocament sistèmic, arteràpia, totes elles des d’un abordatge vivencial i experiencial.

A partir d’octubre a Sencelles, regala’t els dimarts!.

Poesia popular Martí Garrit

Cançó popular

Fires mallorquines

Fa molts d’anys que es valencià, Vicenç Ferrer va venir a Mallorca a predicar. Va anar per tots es pobles de s’illa. Tenia molta fama de santedat i es va fer molt popular, tant que es mallorquins li tragueren aquesta divertida cançó que volem recuperar abans que no es perdi. Me la va contar na Petra de can Cota, veïnada meva. Diu així:

Ja sabem que a Sencelles no tenim, per ara, ni gegant ni geganta però això no vol dir que s’Ajuntament no en posi qualque dia.

Sant Vicenç Ferrer treia aigua amb un paner i no li vessava cap gota.

Tres monges dins una bóta que pareixien avellanes.

Ses al·lotes catalanes escorxaven un porcell.

S´ase va perdre es capell per ses coves des Racons, hi havia tres moixons que cantaven s´Evangeli.

Patis Melis, Patis Celis sa missa ja està acabada, torrarem una arengada a sa dona més fellona.

Jo ara me’n vaig a Barcelona, i de Barcelona aniré a Ciutat, que allà hi ha un bou cepat que mol una quartera i una truja molinera que li escampava tot es blat, i es conte ja està acabat.

Ja tornam tenir sa fira, sa fira més important sa geganta i es gegant ja els tenim a sa mira.

Sa geganta diu que troba que es pobres estrangers no deuen tenir doblers que duguin tan poca roba.

Es gegant li fa capades dient-li -tu exageres!

Deixem ses estrangeres que vagin espitregades.

Com a bona mallorquina saps que hi he pogut observar?

Que quan t’han de retratar sa pipa s’arreveixina.

Et faria mamballetes amb tals opinions a mi me toquen es calçons i a tu t’alcen ses faldetes.

Deixem de parlar d’això; no és es nostre punt de mira parlem de sa nostra fira i beguem aquest vi tan bo.

Quin trull dins s’Ajuntament que moltes d’autoritats i que van de ben mudats tots pareixen bona gent.

Ara jo no és de demés que deixem s’Ajuntament i anem a veure sa gent que van omplint es carrers.

Quin trull, quina alegria quin públic més amatent de per tot ha vengut gent i sols es veu aquest dia i per vendre en que no ho creguis quasi més que compradors.

Marxandos, expositors i cada dia més negres jo no sé d’on compareixen n’ha vengut un malafí si proves d’aturar-t’hi de tot, de tot t’ofereixen.

Lo més extraordinari de sa fira es contemplar sa mostra des bestiar i tota sa maquinària.

Cotxos, motos i barquets.

Cavallets i trempallamps de tot per petits i grans i tota classe de pertells.

Restaurants i cellers fan sabonera de tot lo que han de preparar per donar beure i menjar a gent de fora i sencellera.

Passa es dia com un vol i tothom s’ho passa bé qualcú acaba com Déu vol i a tot mos queda un consol Si Déu vol, fins l’any que ve!.

Ses dones són de primera, tan fines, tan enjoiades; ja tornàs a ses gambades ell no deixàs sa vorera.

Propòs una bona cosa a qui em vulgui escoltar si no hi pot participar que mos enviï sa dona.

15

Diada de la Premsa Forana a Santa Maria Homenatge a Antònia Serrano Darder El dissabte dia 6 de juny tingué lloc a Santa Maria la diada de Premsa Forana de Mallorca, amb l’assistència de 45 persones corresponents a 18 publicacions associades.

Els amfitrions foren els representants de la revista Coanegra, que junt a Premsa Forana, organitzaren la jornada.

16

Familiars d'Antònia Serrano junt a membres de la junta directiva

A les 10,00 hores es donà la benvinguda als assistents, per part del president de Premsa Forana, Rafel Oliver Grammatico, i per Rafel Pizà, de Coanegra.

Seguidament es feu una visita

Assistents de les 18 publicacions

cultural pel centre antic de la vila, a càrrec de l’historiador local, Mateu Morro. Es visità la casa de la vila, l’arxiu, els carrers antics, el celler Can Sanxo, l’església

de Santa Maria, Ca s’Apotecari, entre altres indrets. Una vista panoràmica des de la terrassa de Ca s’Apotecari, conclogué la visita, amb un berenar al pati.

A continuació, a la biblioteca de Cas Metge Rei, es realitzaren diferents actes. Primer es feu l’assemblea general ordinària de socis, amb la participació de 18 publicacions.

Els actes continuaren amb un sentit homenatge a Antònia Serrano Darder, de la revista Miramar de Valldemossa, qui ens deixà el dia 27 d’abril. Diferents persones de la junta directiva de Premsa Forana llegiren alguns texts que parlen de la ingent tasca que feu n’Antònia Serrano, realitzada sempre en favor de la cultura i de la llengua catalana. Nicolau S. Cañellas Serrano, fill de n’Antònia, llegí un text amb el qual finalitzà l’acte. En feu la introducció en Pere Serrano. Per a dit homenatge vingueren des de Valldemossa familiars de n’Antònia Serrano: els fills, els gendres, els quatre néts, el germà gran, entre d’altres.

En la mateixa sala s’entregaren els XVI premis periodístics de Premsa Forana, patrocinats per l’Institut d’Estudis Baleàrics. Foren entregats per la vicepresidenta, Elizabeth Sánchez i pel president, Rafel Oliver. Aquests premis foren també un homenatge a Antònia Serrano, perquè els 15 diplomes dels premiats i finalistes duen el lema: Homenatge a Antònia Serrano Darder.

La revista Coanegra obsequià als assistents amb un llibre: “Llegendes i rondalles santamarieres” a cura de Josep Capó i Mateu Morro, editat per l’ajuntament de Santa Maria.

Finalment, un dinar de germanor a Can Beia, conclogué els actes de la diada d’enguany.

Entrega dels XVI premis Periodistics APFM 2014 Presentats 60 treballs de 16 publicacions. El jurat compost per: Antoni Planas, director adjunt (IdEB) i Biel Huguet, president de l’Ara Balears, es reuní dia 25 de maig de 2015, i resolgué atorgar dits premis als següents treballs: Reportatge: Premi: MIRAMAR. “Plecs de Cultura Popular XXV: Antònia Serrano Darder”.

Monogràfic, 2014.

Finalista: VEU DE SÓLLER. “25 anys donant veu”.

Número 1.318, agost 2014.

Finalista: DÍNGOLA. “La senyera, símbol de Sineu”.

De: Pau Miramon i Joan Munar. Número 13, abril 2014.

Entevista: Premi: FELANITX. “Entrevista a Joan Xamena Gayà, l’home que va escollir la solitud”. De: Sebastià Manresa. Número 3.882, abril 2014.

Finalista: DÍNGOLA. “Guillem Feliu, nou rector de Sineu”.

De: Antoni Janer Torrens.

Número 14, agost 2014.

Finalista: TALAIA. “Joan Veny i Clar, lingüista”. De: Elizabeth Sánchez.

Número 74, setembre 2014.

Fotografia: Premi: FENT CARRERANY. “Exhumació de les restes dels tres mariandos de la fossa de Sant Joan”. De: Joan Gelabert Mas Número 335, juliol 2014.

Finalista: MIRAMAR. “Imatges i Paraules”. De: Enric Calafell i Antònia Serrano.

Número 99, abril, maig, juny 2014.

Finalista: BONA PAU. “Padrí i néts asseguts a la taula”.

Número 733, març 2014.

Opinió: Premi: BONA PAU. “El savi Ramon”. De: Lluís Servera Sitjar. Número 732, febrer 2014.

Finalista: DIES I COSES. “Cavalcant el temps”. De: Antònia Vicens. Número 158, gener-febrer 2014.

Finalista: TALAIA. “L’infern infantil: l’assetjament escolar”.

De: Elizabeth Sánchez.

Número 69, abril 2014.

Disseny a la millor pàgina: Premi: LLUCMAJOR DE PINTE EN AMPLE. Portada.

Número 370, novembre 2014.

Finalista: DIES I COSES. “Darreres cartes manuscrites”.

De: Jaume Vallbona. Número 161, juliol-agost 2014.

Finalista: BONA PAU. “Coverbos de cine”. De: Jaume Camps i Ferrer.

Número 735, maig 2014.

Premis als millors articles d’opinió

Premis a les millors entrevistes

Premis a les millors fotografies

17

Premis als millors dissenys de pàgina

Premis als millors reportatges

De tu a tu Avui entrevistam a Rafel Roig Pons Maria Cristina Soler i Escalas

Rafel Roig Pons, va néixer a Sencelles dia 5 d’octubre de 1984. És fill de’n Sebastià Roig es fotògraf i de Catalina Pons de Can Florit. Va estudiar el cicle formatiu de Sistemes de Telecomunicació i Informàtics i actualment fa feina d’operador de càmera als informatius d’IB3.

18

En quin moment de la teva infància et quedaries?

El que record amb més força de la meva infantesa són molts bons moments que vaig passar a ca sa padrina jove de ma mare, sa tia “Mina”. Allà vaig aprendre a colcar amb bicicleta, els noms de les muntanyes que es veuen des de s’Era d’en Pelat i moltes coses més.

Què volies ser de gran quan eres petit? S’ha acomplert?

Quan tenia uns 10 anys vaig visitar els estudis d’Antena3 a Madrid per fer embalum en un programa infantil, però jo no estava pendent del que havia de fer sinó que la meva única fixació eren aquelles càmeres tan grans que s’empraven antigament a la televisió. No sé si en aquells moments pensava en el que volia ser, però és cert que ara som operador de càmera.

Quin tipus de música t’agrada?

Puc escoltar de tot, però principalment m’agrada el rock i el heavy metal.

Quines són les teves aficions?

M’agrada molt el món del motorsport, viatjar pel món o fer un dia de pesca amb el llaüt.

Digues alguna “frase cèlebre” que hagis dit o que t’agradi.

Quan anam de viatge i estic uns dies sense xerrar amb la meva família els deman si han passat pena i ma mare sempre diu “no news, good news”.

La trob encertada en aquests casos.

Quins programes de televisió mires?

Per norma general no mir canals generalistes, tenc més fixació per canals del tipus Viajar i Discovery Channel. No me perd una retransmissió de la Fórmula 1.

Confessa’ns una mania, un defecte i una virtut que tenguis.

La mania és que el climatitzador del cotxe només pot marcar números parells, el defecte que som un passador de pena i la virtut que sé escoltar.

Què faries...

- Si fossis un dona / home? Lo mateix que ara.

- Si fossis ric? Viatjar tot l’any.

- Si fossis el batle? Miraria de dur es poble al dia, tant en pagaments com en manteniment. Pens que avui en dia això és valorat pels ciutadans.

Un viatge.

Un viatge que ha estat especial va ser una ruta motxilera que vam fer per Cambodja i Vietnam.

La gent del sud-est asiàtic té una rialla constant tot i que en dècades passades ho han passat malament. Un viatge pendent és India i Nepal.

El millor invent?

L’avió. Ens permet veure món.

Podem fer desplaçaments llargs en un temps relativament curt.

No entens com hi ha gent que...

No l’hi agradi viatjar i conèixer nous països, cultures i maneres de viure.

Què t’agradaria ser per un dia?

Res en especial, no fos cosa m’agradés massa i només és per un dia.

Un fet que hagi influït en la teva personalitat?

Més que un fet, jo destacaria l’educació que m’han donat els meus pares.

Quin és el teu menjar preferit?

Les paelles de mon pare.

Un racó que t’agradi de Sencelles.

S’Era d’en Pelat, tot i que pens

que quan jo era petit el seu entorn era més especial.

Et queixes de...

La gent que es creu per damunt dels altres just pel seu país d’origen.

No surts de ca teva sense... pensar: duc cartera, mòbil i claus.

Com et desplaces per dins el poble?

Arrib a Sencelles en cotxe, però l’aparc normalment al matadero i me desplaç caminant.

D’aquestes opcions trien una: - Twitter o facebook? Twitter.

- Dia o Nit? Dia - Vi o Pomada? Pomada - Platja o muntanya? Muntanya - Poble o ciutat? Poble - Barça o Madrid? Barça - Carn o peix? Carn - Samsung o Iphone? BQ Quin ha estat el millor regal que t’han fet?

Un viatge per anar a veure la Fórmula 1.

No aguant que...

La gent critiqui sense posar-se en la pell de l’altre. Si ho féssim potser veuríem les coses d’una altra manera.

Practiques algun tipus d’esport? Quin?

El tenc un poc de banda però m’agrada practicar ciclisme.

Quina és la festa que més t’agrada de Sencelles? Per què?

S’embala’t, perquè és una festa de nova creació on s’implica tot el poble i, especialment, els joves.

És una festa que ha servit per fer poble i que la gent senti les festes com a seves.

Q u i n s c a n v i s faries a Sencelles?

Me fan molta enveja els pobles que tenen la plaça on no hi poden passar cotxes. Entenc que a Sencelles és difícil, però s’hauria de fer un pensament.

Què penses de les persones majors del poble?

Que són la vertadera història del poble.

Quin esport prefereixes veure per televisió?

M’agrada veure la Fórmula 1 i el futbol quan són partits importants.

Quines expectatives laborals tens?

Fer d’operador de càmera d’informatius és lo que sempre m’ha agradat i és el que em dóna més estabilitat laboral. Aquestes setmanes es xerra de la possibilitat de què IB3 internalitzi els Serveis Informatius, fet que seria molt important per a nosaltres per no dependre cada 4 anys de l’empresa que guanyi el concurs per fer l’informatiu. Aleshores, estic pendent de si convoquen algun tipus d’oposicions per tal de millorar la meva situació laboral.

A l’entrevista passada Felip Jaume

Ramis Cirer ens va proposar la següent pregunta: - Consideres què s’hauria de legislar l’ús dels drons? És evident que hi ha molta gent amb poc coneixement que ens ha fet mal als que utilitzam aquests aparells amb seny. La gent ha decidit comprar-los com una jugueta, quan en realitat no ho són ja que pots posar en perill la integritat de les persones o el dret a la privacitat. Aleshores sí, s’ha de legislar el seu ús però no de la manera que ho estan fent. Pareix que l’únic que els interessa és fer caixa amb exigències irracionals, no és normal que per pilotar un “dron” t’exigeixin una llicència de pilot d’aeronau.

A qui vols que faci la pròxima entrevista?

Antoni Crespí de Can Morey Quina pregunta faries a la pròxima entrevista?

Quina solució donaries per fer un poble més enfocat al vianant i no tant al cotxe?.

19

Increïble, però cert (i vist a la fira de Sencelles!)

Joan Bover i Serra

20

Una ventada que un poc més i se’n duu mitja vila, un porc entrenat per colcar en patinet, una confitura de ceba amb xocolata, panades per menys d’un euro (¿què devien dur?), ventalls de llatra que en realitat són bosses de mà, el circ més petit del món... Tot és possible a la fira de Sencelles, la qual, per cert, compta amb els homes més sexis de Mallorca, com es pot comprovar a les imatges.

21

ES RACÓ DE SA CUINA Maria Vich i Cirer

Picadillo de vedella Menjar és un dels actes més importants de la nostra vida. Cada cultura ha desenvolupat d’una manera molt particular l’acta de cuinar. S’ha de realçar la dependència de l’entorn i del cicle climàtic experimentat pel mitjà geogràfic. També la capacitat econòmica o la pertinència a un determinat nivell social, la professió o ofici.

A dia d’avui aquestes afirmacions ja no són tan precises, Els sistemes de conservació d’aliments, és un exemple, ha alliberat a les persones del cicle climàtic. Igualment la seva pertinència a un nivell social concret, que determina de manera molt clara els tipus d’aliments als quals es pot accedir.

Avui dia ja no seguim el meravellós exemple de les nostres padrines i mares, fer cuina amb ingredients de temporada. No comprar colfloris, carxofes... a ple estiu, o síndries a l’hivern. No és econòmic, ni assenyat.

A més el producte no és tan saborós.

Avui un plat molt adient per la tardor, i econòmic, que a dia d’avui no va gens malament.

Com sempre per quatre persones.

Ingredients: ¾ kg. de carn de vedella capolada, o de porc si ve de gust. ½ de patates.

100 g de formatge rallat.

1 ceba.

2 domàtigues.

Juevert, sal, pebrebò i oli.

Preparació:

22

-Fregir les patates pelades i tallades a cantons. Mentrestant, ofegar la ceba rallada, quan ja sigui morta, afegir la carn capolada i un poc de juevert picat. Seguir sofregint uns minuts i agregar a la greixonera les domàtigues pelades i picades. Salpebrar i coure a poc foc uns 20 minuts. Incorporar les patates fregides i seguir la cocció uns 5 minuts més. Col·locar-ho dins el forn amb el formatge pel damunt i gratinar uns 2 ó 3 minuts.

Que vengui de gust!.

Noves des de La Sala Carme Reynés, 3r tinent de batle

Pedra en sec i bioconstrucció El passat mes de juny, des de l’Àrea de Joventut, es va realitzar un projecte de pedra en sec i bioconstrucció per a joves aturats de 16 a 26 anys de 210 hores de duració. El va impartir l’Associació «Més que Pedra». Durant el curs, els joves van fer un tast de l’ofici de marger construint un marge per al tancament de sa Cova des Camp del Bisbe i es va dur a terme la reforma de les dues casetes mitjançant tècniques de bioconstrucció (tot amb materials naturals). Aquest projecte va ser subvencionat per Mallorca Rural, emmarcat dins les subvencions «leader». L’Ajuntament va adquirir el compromís de contractar tres joves que finalitzassin el curs i que obtinguessin la millor puntuació en base als criteris establerts pels professors del curs. Aquesta Brigada Jove ha iniciat la seva tasca el mes de setembre amb contractes d’una durada de 6 mesos.

L’horari dels plens El mes d’agost es va realitzar el primer sondeig per conèixer l’opinió dels sencellers per decidir l’horari dels plens municipals.

Van poder votar els majors de 16 anys empadronats a Sencelles, mitjançant un qüestionari online dins la web de l’Ajuntament, o de forma presencial, depositant el seu vot en una urna ubicada al propi Ajuntament. El número de vots totals va ser de 91 repartits de la següent manera: 67 vots van anar a l’opció de celebrar els plens a les 19h, 18 vots a favor que els plens alternessin el seu horari entre les 12 h i les 19 h i per últim 6 vots optaren per l’opció de les 12h.

Més fluïdesa a la circulació El divendres, 31 de juliol, l’Ajuntament de Sencelles, amb el vist i plau de la Direcció Insular de Carreteres, va procedir a retirar la senyal de STOP situada al carrer Antoni Maura, carretera MA3120), per tal de ressituarla al Carrer Jaume Sard. A partir d’aquest dia, tots els vehicles que circulen pel carrer Jaume Sard han de fer l’aturada obligada a la senyal d’STOP, mentre que els vehicles que circulen pel carrer Antoni Maura podran continuar la marxa sense interrompre el ritme regular de la circulació.

Delegats de batlia a Jornets i Ruberts El Batle de Sencelles, Joan Carles Verd, ha decidit nomenar delegades de batlia les senyores Aina Merino i Antònia Jaume, les quals actuaran com a representants de l’Ajuntament davant els veïns dels nuclis de Jornets i Ruberts respectivament.

ciutadana. A l’hora del tancament d’aquesta revista, s’estava realitzant el procés de selecció entre les propostes presentades.

Molt aviat tendrà lloc la inauguració del nou mercat, un mercat ecològic, local i artesanal ubicat a la plaça de l’església i als seus voltants. Volem recuperar l’essència del mercat que antigament ja és feia a la plaça de l’església. Aquest nou mercat se celebrarà els dissabtes per tal d’aconseguir una major presència de visitants, per tal d’ajudar així al teixit comercial del poble També podem anunciar que en breu es celebraran assemblees als diferents llogarets per poder escoltar les veus dels seus veïnats i així fomentar la participació directa amb els habitants d’aquests nuclis.

Aquests nomenaments responen a la voluntat de l’Ajuntament que els veïns puguin mantenir un contacte directe, fluid i proper amb l’administració local. Les delegades estaran a disposició dels veïns en tot allò relatiu a consultes, queixes, propostes i suggeriments i les faran arribar al batle.

Properes actuacions Des de la Regidoria de Comunicació, Participació i Transparència s’ha obert una convocatòria per a la contractació d’un professional que ens ajudi a desenvolupar accions que fomentin la participació

23

Declaració Any Ramon Llull a Sencelles Jordi Llabrés i Sans, cronista oficial de Sencelles

Les principals institucions de Mallorca, i per aquest cas concret el Bisbat de Mallorca al capdavant, ja tenen desplegats tots els seus dispositius i recursos en mires a la celebració del setè centenari de la mort del Beat Ramon Llull.

Cap a finals d’aquest mes de novembre, amb tota una sèrie d’actes solemnes i la convocatòria d’un congrés internacional que reunirà a Mallorca els investigadors més distingits del Lul·lisme, s’inaugurarà el commemoratiu Any Ramon Llull.

Paral·lelament altres entitats d’àmbit nacional i internacional, com puguin esser ajuntaments i corporacions oficials, universitats, congregacions i ordes religioses, parròquies, associacions amb caràcter lul·lià, cardenals i bisbes de tot el món, etc. han fet arribar a la comissió organitzadora centenars de documents d’adhesió a la iniciativa.

En aquest sentit i en bon punt les nostres autoritats municipals de Sencelles s’hi volgueren adherir per unanimitat durant la sessió extraordinària celebrada dia 23 de desembre de 2014. Copiam literalment, per coneixement públic, l’extens acord que quedà consignat al Llibre d’Actes del Ple:

24

“Al primer Congrés Internacional de Lul·lisme, que tingué lloc el 1960, com també a la revista Estudios Lulianos, dirigida per la Maioricensis Schola Lullistica i a la qual han col·laborat lul·listes i medievalistes d’arreu del món, ens recorden que Ramon Llull és un dels homes més savis entre els savis d’aquells admirables segles XIII i XIV. Ramon Llull va néixer a la Ciutat de Mallorca entre els anys 1232 i 1236. Per tant Llull formà part de les primeres tongades

de mallorquins cristians nascuts després de la conquista de Jaume I, moment en què l’Illa s’incorporà a la Corona d’Aragó. Son pare pertanyé a la Cort Reial, la qual cosa explica que el jove Ramon visqués els trenta primers anys de la seva vida en un ambient cortesà - arribà a ocupar el càrrec de senescal de la taula a les ordres de qui seria sempre amic, el príncep Jaume (futur Jaume II). El 1257 es casà amb la donzella Blanca Picany, amb qui va tenir dos fills: Domingo i Magdalena. D’aquells anys, el mateix Llull, ja vell recordava: “Jo era un home casat amb fills, bastant ric, dissolut i mundà”. La ciutat sense fronteres que el va veure néixer i créixer era la capital d’un nou regne, sorgit enmig de la mar occidental mediterrània, endinsada en un fronterer amb els mons islàmic, bizantí i jueu, mons autònoms però no independents.

Aquesta realitat mediterrània, juntament amb la crisi per la qual passava l’Església llatina, sacsejada pels vents tramuntanals de les heretgies o les denúncies i les reivindicacions dels moviments cristians pauperistes i espirituals, i amb desconhort que li suposava el rumb que havia pres la seva mundana i cortesana vida, provocà en Llull l’experimentació d’una conversió fulgurant. La conversió del jove mallorquí significà un canvi de rumb radical a la seva vida, on la recerca i l’afany per a aconseguir la unitat de tots els homes envers la seva relació amb Déu, marcarà tot el seu itinerari vital durant la resta de la seva vida: “E anaixí com havem un Déu, un creador, un senyor, haguéssim una fe, una lig, una secta e una manera a amar he honrar Déu, e fossem amadors e ajudadors los uns dels altres, e entre nós no

fos nulla diferència ni contrarietat de fe ni de costumes”. D’aquesta manera aprengué l’àrab, estudià filosofia, teologia i altres ciències al monestir de la Real de Palma.

La seva recerca d’un sistema que permetés dur endavant els seus 5 objectius missioners el dugué a viure com un ermità al puig de Randa, on elaborà, per “inspiració divinal” el seu Ars, el sistema pel qual s’aconseguiria la unitat espiritual de tots els homes. Amb el suport del rei de Mallorca, el seu amic Jaume II, fundà, a la bella contrada de Miramar, un col·legi de missioners, futurs aprenents de llengües i del seu Ars. Dugué a terme aquesta tasca amb l’actitud d’un “foll d’amor”, és a dir, amb la follia i l’esperit que va aprendre darrere les passes i l’exemple del seràfic pare Sant Francesc, per la qual cosa, a la ciutat d’Assis estant, ingressà com a terciari seglar.

Viatjà per tota la Mediterrània i per moltes terres de la cristiandat.

seu culte com a beat del Terç Orde Franciscà (actual Orde Franciscà Seglar, OFS): Per tot el que s’ha exposat s’entén que el beat Ramon Llull hagi estat proclamat durant segles per les generacions de mallorquins, cappare intel·lectual i espiritual del nostre antic Regne de Mallorca.Per tot això, propós al Ple que adopti el següent

Fou magister a la Universitat de París. Parlà a papes, discutí amb rabins, sultans i savis sarraïns; també n’aprengué. Predicà a esglésies, sinagogues i mesquites, sovint posant en perill la pròpia vida. Sense que fos la seva intenció, escampà el nom de Mallorca pertot arreu. Fruit de la seva tasca i de la seva curolla, ens deixà en herència vint-i-un volums en llengua romanç i trenta-cinc en llengua llatina. A més d’aquest immens llegat, la collita ha estat copiosa al llarg dels segles. Ramon Llull, en paraules d’Antoni Oliver, C.R. “és avui més i més present que mai. Moltes de les seves intuïcions són plenes d’actualitat, i l’exemple de la seva vida és una crida a l’abraçada de tota la humanitat, que ell ja propugnava, i de la qual els humans encara no ens hem adonat”. Mallorca, per la vida exemplar duita per Llull, li ha rebut tribut des dels temps medievals amb la intitulació del beat, realitat que fou recollida i acceptada pel Papa Pius IX, qui reconegué el

- Impulsar i donar a conèixer la figura i les obres del beat Ramon Llull amb l’objectiu de divulgar, promocionar i potenciar els actes de commemoració tant a través dels diferents departaments del Consell Insular de Mallorca com amb altres institucions polítiques, civils i religioses. Es col·laborarà especialment amb els congressos i els actes organitzats per la Diòcesis de Mallorca i per la família franciscana, especialment amb els terciaris de l’Ordre Franciscà Seglar.

ACORD: - Declara els anys 2015 i 2016 Any Ramon Llull, en commemoració del 700è aniversari de la seva mort, en línea amb la moció que va aprovar el Senat i l’acord pres per l’Ajuntament de Palma.

- Convidar a totes les entitats i institucions públiques i privades que ho vulguin, a participar coordinadament en aquesta commemoració.

- Traslladar aquest acord a la Casa Reial, als governs d’Espanya i de les Illes Balears, al Parlament de les Illes Balears, als consells insulars de Mallorca, d’Eivissa i de Formentera, a l’Ajuntament de Palma i a les institucions

25

representatives dels territoris continentals que formaren l’antiga Corona de Mallorca (el Rosselló, la Cerdanya i Montpeller); als ajuntaments de Valldemossa i Algaida, a la Diòcesis de Mallorca, als 6 ministres provincials dels Terciaris Franciscans Seglars (OFS), del Tercer Orde Regular (TOR), dels framenors caputxins (OFM. Cap.), dels framenors (OFM), i als missioners dels Sagrtas Cors; a la Universitat de les Illes Balears, especialment a la Càtedra Ramon Llull,; a la UNED, com també als organismes o les institucions que s’hagin volgut afegir a l’efemèride.

S’ha de traslladar aquest acord de Ple a la Generalitat Valenciana, a la Generalitat de Catalunya, a l’Institut Ramon Llull i a la Xarxa de Municipis per Ramon Llull.

26

Cal fel·licitar ben de cor al Batle que ho era a les hores, Sr. Bartomeu Morro i Oliver i, també, als altres regidors, per aquest encertat acord que van prendre. Fora cap dubte si el nostre poble de Sencelles participa amb dignitat del programa general de celebracions i fins i tot n’hi afegeix alguna d’àmbit local, tot això redundarà positivament a la nostra C u l t u r a .

Cultura per cert, malmesa horrorosament durant uns quants anys, però a la que mai l’hi ha faltat fidels defensors que l’han apreciada i defensada amb lluita indefectible i

sense defallir.

L’actual Consistori, fent-se ressò d’aquests sentiments que sens dubte professen la gran majoria de sencellers i sencelleres, seguirà executant la decisió presa i segur que ho farà amb encert i prudència.

L’ocasió ho requereix. La del Beat Ramon Llull no ha estat una devoció estranya en el nostre municipi, prova d’això és que el trobam representat iconogràficament a la majoria d’esglésies del terme (les parroquials de Sant Pere de Sencelles, la de Sant Cristòfol de Biniali i també la de Sant Josep de Jornets), també en dues pintures del Convent de la Caritat (una de les quals, que apareix amb la Immaculada Concepció i Sant Ramon de Penyafort, és de molt bona factura i prou interessant). I no podem obviar la dedicació d’un carrer, ara dels importants, en el nucli urbà de Sencelles. Tot indica que aquest fou dedicat ara fa cent anys, en motiu de les celebracions commemoratives sisè centenari.

L’estampa que il·lustre aquest article correspon a la pintura del retaule barroc de l’oratori de Jornets. És ben de justícia que la generació actual dels sencellers, prenent el relleu dels nostres majors, honori dignament a Ramon Llull, el més preclar dels fills que ha donat la nostra raça i altíssim patriarca de la cultura mallorquina i, també, catalana. Sembla que es podrà constituir una comissió local, integrada per l’Ajuntament, Parròquia, Obra Cultural Balear, Fundació Mossèn Bartomeu Oliver i Centre Cultural de Sencelles, que tindrà cura d’elaborar un programa d’actes en homenatge a aquesta figura cabdal i gegantina.

Esperem que aviat puguem gaudir tots d’aquestes activitats i mentre tant, ja ens podem anar fel·licitant, perquè una vegada més Sencelles sap que no podem defugir de la pròpia història i cultura... en definitiva de les pròpies arrels.

Històries de la Biblioteca Devia tenir 14 o 15 anys quan l´Ajuntament em va dir per ferme càrrec de la biblioteca de Sencelles.

Era un lloc especial on els llibres es pot dir que estaven a un segon pla.

Estava situada a la Plaça, on ara hi ha l´Ajuntament. Primer a la banda dreta i després a una sala més gran a l´esquerra, si ho recordau hi ha havia unes grans finestres per les quals es podia accedir peus plans a les dues sales. Posteriorment es va traslladar a Can Garau i estava, entrant a mà dreta, a una sala gran que amb la reforma es va esbucar.

A la biblioteca teníem tots tipus de jocs, còmics, revistes i finalment, llibres. Els primers llibres eren del fons bibliogràfic de l´Escola de Sencelles. Eren uns llibres amb les tapes negres, bàsicament amb castellà i de novel·la. En català hi havia molt poca cosa, record les rondalles, alguns títols de les Illes d´Or i res més.

Jo per dir-ho d’una manera gràfica guardava i al principi, amb el pocs llibres que hi havia, fèiem el que podíem. Era més un lloc de trobada, d’esbarjo, que una biblioteca tal com avui l´entenem.

Però, sincerament, no hi havia res més.

En un moment donat el Consell Insular mitjançant el Centre Coordinador de Biblioteques va assumir la xarxa de biblioteques municipals, incloent la de Sencelles.

Em ve a la memòria que el primer dia que vengué el responsable del Consell reconegué que aquesta biblioteca era un altre mon.

Realment era atípica. Pòquer, set i mig, truc, parxís, dames, ...

Idò heu de creure, i pensar i creure, que un dia d’hivern molt cru, d’aquells que fa un fred que afaita, per allò d’encalentir un poc el cos i al mateix temps aliviar-lo ens passà pes cap d’encendre pets. És una cosa molt senzilla, únicament fa falta una capsa de

mistos i evidentment petetjera.

Damunt una taula i amb postura indecorosa, que no ve al cas relatar per allò de que aquest article es pot llegir amb horari infantil, es tracta de treure aquell pet que tot d’una que arriba a la flama del misto fa una flamarada i depenent del que un ha menjat pot ser de color blau, taronja o groc. El menjar que fa cada color no m´ho demaneu que no en tenc ni idea. El que sí vos puc dir és que els pets prenen perquè tenen metà, àcid sulfhídric i hidrogen (quasi res va dir aquell). Idò com dèiem aquest vespre d’hivern ja mos teniu cul enlaire damunt les taules de la biblioteca i a les fosques per poder valorar i comparar les distintes flamarades.

Volgué el destí que entrà el coordinador de biblioteques del Consell i a les fosques únicament veia petites flamarades com si fossin estels que amb una nit tancada il·luminen el cel. Val a dir, en defensa nostra, que com que s´encenien els pets no feien olor.

Aquell bon home encengué el llum i trobà una estampa certament original. Com si fossin gerres un damunt cada taula, cul enlaire i misto encès. Digué aquella frase històrica: “això només passa a Sencelles “.

L´endemà a Palma a aguantar el sermó de rigor. Afortunadament sis anys d’escolanet donen taules per aguantar sermons.I acab amb una glosa popular que ve que ni pintada: I tu que ets homo de dret, Joan i m´has d’escoltar.

Que me sabries contar quines virtuts té un pet?

Un pet alivia es cos, fa riure sa companyia, encalenteix sa camia i no se rompen cap os.

Antoni Vallés Perelló

27

Els López a Sencelles (V) Maria Vich i Cirer

Les obres més importants o més destacades de Mateu sènior segons els estudiosos de la seva obra són: obres del monestir de les monges de Sant Jeroni de Ciutat; obres de Montuïri, retaule i peces de la rectoria; obres de Sencelles, església i rectoria; darreres obres de Santa Clara. Les deixalles fan pensar que el mestre va treballar molt de temps en cada lloc esmentat.

Ell tenia el seu taller al Call, on suposadament preparava suports i pintava una part important dels seus grans treballs, que més tard traslladava al lloc definitiu, per muntar-lo i retocar-ho. Mentre el seu fill no va tenir edat per ajudar-lo, possiblement cercaria la col·laboració d’altres mestres, per realitzar les obres de gran amplària.

Els grans retaules de Montuïri i de Sencelles van ser desmuntats i ara coneixem les taules que els componien, individualment. Això ens dona la impressió que el nombre d’obres que va executar és superior al real. A més els López tenien un bon nombre de clients: Binissalem, Deià, Santa Eulàlia, la Catedral, Santa Clara, monges de Sant Jeroni de Palma i d’Inca... Aquest fet suposa prestigi professional, però degut a la diferència que hi ha entre les diferents tasques, que van des d’una restauració a la fàbrica d’un gran retaule, hem de pensar, d’una banda, en la diversitat dels treballs d’un taller de pintura durant aquesta època, però de l’altre, també en una certa escassesa de pintors.

28

Avui gaudirem de: Apostolat. Sarcòfag de la Mare de Déu. Oli sobre taula. 0’92 x 2’48 x 0’69. Devers 1572-1574. Església parroquial de Sant Pere.

G. Llompart, J. Mª Palou i J.M. Pardo fan el següent estudi de

l’obra.

Bibliografia: Conservada in situ, és segurament l’obre en millor estat, dels López, que ens ha arribat, i per això, la que ens dóna més idea dels seus colors, vius, brillants i contrastats. Es tracta d’un caixó paral·lelepipèdic, sense fons i amb un dels laterals obert, que ocupa la base d’un altar i en la qual es guarda la figura de la Mare de Déu morta (que no és l’original).

Sobre les tres taules laterals, s’han pintat un apostolat: a les curtes, Sant Pere i Sant Joan, respectivament; a la llarga, els nous apòstols restants. Totes les figures són de mig cos i se situen sobre un sòcol.

Els bells caps dels apòstols s’han tractat amb molta cura, intentant que cada un d’ells sigui distint, jugant particularment amb la coloració i forma de les barbes i cabells, finament tractats. Realment les cares són inexpressives, però fan sensació de pau i quietud.

Els trets fisonòmics s’aconsegueixen a base del mateix ombrejat que ja veiem al Sant Pau de la rectoria. L’atenció de les mirades dels personatges sembla que es vol dirigir un poc més a baix, on hi hauria la figura de la Mare de Déu morta.

Contrastant amb la preocupació dels caps, els cossos són hieràtics i quasi sense intent de distinció.

Els plecs es figuren aquí com a simples ratlles, només amb intenció efectista; cal remarcar el cas dels vestits de Sant Pere que més semblen d’una figura de “còmic” que d’un apòstol pintat el segle XVI. En conjunt, l’obre és de gran efecte, molt especialment per la vivesa dels colors, conservats quasi intactes.

El

precedent

d’aquesta

obra

podria esser el Trànsit de la Mare de Déu del retaule major de l’església parroquial de Fuente la Higuera, de Joan de Joanes.

Aquesta sembla esser una obra de col·laboració entre pare i fill, amb l’ajut, particularment a les túniques, d’altres membres del taller.

Llompart, G., Palou, Joana Mª, Pardo, J.M. “Els López dins la pintura del s. XVI a Mallorca”.

Taller Gràfic Ramon. Palma, 1988.

VV.AA. “Gran enciclopèdia de La Pintura i l’Escultura a les Balears” Vol. III, p.32-43. Gràfiques Garcia.

Inca, 1996.

29

Notícies de l’associació Tia Xiroia L’Associació Tia Xiroia va tancar el seu curs amb plenes satisfaccions.

Les festes de la Beata foren brillants. La campanya de recollida de signatures va tenint un èxit que no esperàvem i que ens anima

moltíssim a seguir-hi treballant per recollir-ne encara moltes més.

Si arribam a ajuntar-ne un parell de milers podrem demostrar que la nostra Beata es ben estimada i un referent cristià per tants de milers de persones de Mallorca i de fora de Mallorca. Aprofitam aquesta avinentesa per recordar que qualsevol de vosaltres pot col·laborar en aquesta campanya, demanant signatures entre els vostres familiars, amics, entorn laboral, veïnatges, llocs de vacances o descans, etc.

Consideram que es ben hora que sigui oficialitzat per l’Església el reconeixement de santedat que tothom atribueix, fora dubtes, a Sor Francinaina.

30

Més satisfaccions. Dia 23 de maig el renovat claustre de les escoles velles de Can Bril va acollir l’acte multitudinari de la presentació del compac disc de música popular “Baules”, feina conjunta dels grups musicals sencellers

Qanarussa i Es Capoll Llarg, i que ha editat la nostra Associació Tia Xiroia. Aquest disc inclou la cançó Xiroieta que presentàrem per les festes de la Beata de l’any 2014. Per aquesta hi aportà la lletra el glosador Mateu “Xurí” i la música en Joan Florit Salas. Els interessats en adquirir algun Cd ho podeu fer al Convent de la Caritat, a Can Renyina o als membres dels grups protagonistes del treball i de la interpretació.

Seguim. Una setmana després, dia 30 de maig, per segona vegada l’obra de teatre “Mare d’un Poble”, que escriví l’any 1940 Mossèn Bartomeu Oliver, fou posada en escena fora de Sencelles, tot coincidint amb les vespres del 234 aniversari del naixement de la Beata Francinaina de Sencelles (1 de juny de 1781). Aquesta vegada a Inca i convidats per la Fundació Cultural “Es Convent” de la mateixa Ciutat.

L’acte tingué una acceptació inesperada i el nombrós públic va omplir el saló d’actes de la Casa de Cultura de la mateixa localitat.

La primera vegada que sortirem per representarla fora de Sencelles fou en el mes d’abril a Binissalem.

A l’acte s’hi feren presents la junta directiva de la dita fundació amfitriona que ocupava la primera fila de la sala juntament amb totes les religioses que formen la comunitat de Germanes de la Caritat d’Inca. Acabaren d’omplir, alumnes i bona part del professorat dels col·legis Sant Vicenç de Paül i Beata Francinaina de la mateixa ciutat, un nombre considerable d’antigues alumnes de la Caritat, molts de devots i devotes de la Beata. No hi mancaren tampoc inquers d’arrels sencelleres.

L’acte va començar amb unes paraules per part del nostre president de l’Associació Tia

Xiroia, Jordi Llabrés i Sans, que serviren per presentar l’obra i per manifestar la consolidada devoció que els inquers i inqueres professen a Sor Francinaina i que queda ben demostrada amb fets com els que la Beata tengui dedicats a la ciutat un carrer, una capella a la Parròquia de Santa Maria la Major, un jardí públic i una escola. Tot això sense oblidar l’innombrable allau de visites d’inquers a Sencelles, amb la intenció de venerar el seu sepulcre i visitar el seu convent, ja sigui a mode de pelegrinatge individual, familiar o col·lectiu. Una vegada acabada la representació tots els participants foren convidats a un refresc que fou servit en el Convent de les Germanes de la Caritat d’Inca.

Un altre motiu de celebració.

Entre els dies 13 i 25 de juliol la Congregació de Germanes de la Caritat de Sant Vicenç de Paul va celebrar a Son Roca (Palma) el seu XXIIè Capítol General en el transcurs del qual fou reelegida per el càrrec de Mare General a Sor Bàrbara Pasqual, GC., i tampoc no foren massa els canvis de les altres germanes que formaran el Consell. Tot això ens anima perquè tot indica que les relacions entre la Congregació i l’Associació seguiran fructíferes, així com ho han estat fins ara.

Serveixin aquestes paraules per felicitar a Sor Bárbara, que tantes mostres d’efecte i suport ens ha dedicat, al seu Consell i a tota la Congregació.

I per acabar una darrera notícia.

Convidat per l’Associació Tia Xiroia, dia 25 d’agost visitava de

manera particular el Convent de la Caritat de Sencelles l’Arquebisbe Monsenyor Lluis Francesc Ladaria Ferrer, Secretari de la Congregació per la Doctrina de Fe a la Santa Seu, aprofitant l’avinentesa de les seves vacances al poble natal de Manacor. Arribà acompanyat del bon amic Mossèn Antoni Riutort, Rector de Montuïri i Arxipreste del Plà, i de Mossèn Francesc Xavier Riutort, Vicari de Manacor. Arribat al convent fou rebut per la comunitat de monges de la Caritat, per Sor Antònia Sastre, procuradora general de la Congregació de GG. de la Caritat, i per una representació de la junta directiva de la dita associació. Començà la visita a la capella amb uns moments de pregària al Sagrari i davant el sepulcre de la Beata. Seguí per les diverses dependències del primitiu convent, demostrant satisfacció pel bon estat en que es conserva i interessant-se per diversos objectes personals de la nostra Beata Francinaina i d’altres que avalen la seva arrelada i multitudinària devoció. La visita acabà amb uns instants de trobada i d’intercanvi d’impressions, durant els quals Monsenyor tingué paraules d’ànims per el poble de Sencelles, l’Associació nostrada i les Germanes de la Caritat de seguir treballant per difondre la devoció a la Beata Francinaina i promoure’n la canonització.

31

Noticiari de la Parròquia de Sant Pere de Sencelles Jordi Llabrés i Sans, cronista oficial de Sencelles

32

Primeres Comunions.

Aquesta vegada començam el nostre noticiari parlant d’una de les festes més simpàtiques que pot celebrar una parròquia durant tot l’any. Ens referim al dia en que els nins i nines de certa edat s’acosten per primera vegada a la Taula de

l’Eucaristia. Enguany a Sencelles es va celebrar el dissabte dia 9 de maig al capvespre i en total foren divuit els al·lots que reberen la Primera Comunió. La celebració en tot moment tingué un elevat to festiu. La concentració de les seves famílies, com es tradició en el nostre poble, es feu en el Convent de la Caritat per anar amb comitiva, un cop saludades les nostres monges, fins a la Parròquia amb acompanyament de les catequistes. Allà, els combregadors foren rebuts als peus de l’escalonada pel senyor Rector i l’escolania amb la “Creu alçada” alhora que les campanes repicaven. L’església era plena de “gom en gom” i la celebració en tot moment molt participada, animada pels cants del Cor Parroquial i entenedora pels infants. Va acabar

amb la preceptiva fotografia de família, recordança d’aquella diada que també reproduïm en aquesta crònica. Ja al vespre en el renovat pati de les escoles velles de Can Bril s’hi dugué a terme una alegre festa col·lectiva per brufar als protagonistes de la diada.

Vigília de l’Adoració Nocturna al llogaret de Son Valls.

En aquest llogaret del terme de Felanitx celebrà enguany la festa del Corpus l’Adoració Nocturna de Mallorca el vespre del mateix dia de la festa, el 4 de juny. Aquesta costum s’inicià fa dos anys, celebrant-se per primera vegada a l’oratori del Carme de Ruberts i l’any passat en el de Sant Josep de Jornets. En aquesta ocasió la solemne funció fou celebrada en la bella i cuidada església de Crist Rei, presidida pel rector de Felanitx, Mn. Josep Cerdà, fins l’any passat rector de Sencelles i concelebrada per altres capellans de la zona i pel director espiritual diocesà de l’Adoració. La coral felanitxera Units com brins cantà la missa polifònica “Mater Ecclesiae” del P. Andreu, teatí, fill de la localitat. Exposat el Santíssim i després de l’Ofici de Lectura, començà la processó fins a una clastra veïna, molt ben ornada, des d’on s’impartí la benedicció.

Hi havia adoradors nocturns provinents de Palma, sa Pobla, Calvià, Sencelles, Inca, Pollença i la secció amfitriona de Felanitx, tots amb les seves corresponents banderes corporatives i mesclantse amb gran nombre de persones del mateix poblet, superant els dos-cents. Després d’un vibrant tedèum a l’església, es reservà el Bon Jesús i els amfitrions oferiren llavors un magnífic sopar.

Sencelles lloc de pelegrinatge.

No és gens aventurat assegurar que Sencelles és un dels llocs on s’hi duen a terme més pelegrinatges de l’illa de Mallorca.

Tots per venerar el Sepulcre de la nostra estimada Beata Francinaina i aquesta veritat fàcilment es pot constatar en qualsevol dia de l’any. Pelegrinatges de famílies senceres, de col·lectius i grups de persones, i també pelegrinatges individuals. Visites no tan sols de gent de l’illa, si no també de molts antres que viatgen fins aquí amb l’objectiu o amb la idea de visitar Sencelles i el seu convent. Un gran nombre venen a peu des de els seus llocs d’origen, la majoria visiten la Casa de Caritat i el petit museu de la Beata, no n’hi ha cap que s’entorni sense haverli presentat les seves intencions o accions gràcies. Molts deixen algunes misses encomanades per aplicar en sufragi d’aquells essers estimats que ja falten o per demanar la salut per aquells altres que es veuen mancats d’aquesta.

D’altres demanen per encendre un ciri o compareixen amb un ramell. N’hi ha també que, enmig de les seves possibilitats, deixen un donatiu perquè la causa de canonització de Sor Francinaina vagi endavant. De tot això en prenen nota les monges de la Caritat. Tot això és un fenomen que mai ningú podrà ignorar o negar, de tal manera que hem considerat que a la nostra crònica també se valia bé deixar-ne constància.

Molts d’aquests pelegrinatges es complementen amb una visita a la nostra Parròquia, principalment els més nombrosos com ara romeries populars, trobades dels alumnats dels col·legis de la Congregació de GG de la Caritat, grups de parròquies, etc. Cal recordar que l’església de Sencelles conserva records històrics de la Beata que desperten la curiositat dels seus devots i visitants com son la pila on fou batejada, la capella de Santa Catalina Thomàs, el monument de

Jaume Mir i la imatge de Mateu Forteza, el tapís que fou col·locat a la façana de la Basílica del Vaticà amb motiu de la Beatificació, etc.

A mode d’exemple i per il·lustrar les nostres paraules adjuntam la fotografia que es feu un bon grup de parroquians de Son Roca que peregrinaren a Sencelles fa uns mesos acompanyats del seu rector i d’un bon nombre de Germanes de la Caritat.

Solemnitat del Corpus Christi.

Dissabte dia 6 de juny, desplegant excepcionals recursos humans i fent us de la més polida solemnitat, celebràrem a la nostra Parròquia la festa colenda del Corpus Christi.

Per a l’ocasió l’església s’omplí de gent, superant la concurrència d’anys anteriors així com ens feren observar alguns dels presents.

Presidí l’ofici Mossèn Joan Carles Cànovas, vicari parroquial de Binissalem. Acte seguit es va celebrar la preceptiva processó amb el Santíssim Sagrament pels carrers de costum, que no falta dir que una vegada més es convertiren en una veritable jardí mercès a la implicació i el bon gust del veïnatge.

Hi desfilaren les banderes de les obreries de Sant Antoni Abat, Santa Àgueda, Mare de Déu del Carme, Mare de Déu del Roser, Associació de la Visita Domiciliaria de la Sagrada Família, Nom de Jesús i del Santíssim Sagrament.

Els nins i nines de la Primera Comunió, i els pendons de les Filles de la Puríssima, Congregació de Mares Cristianes,

Congregació del Cor Jesús i de la Secció Adoradora Nocturna de Sencelles. L’escolania amb creu alçada, banderoles i cirials, el Santíssim Sagrament (que tothora sigui beneït i alabat) sota pal·li i portat en la majestuosa custòdia major de la nostra Parròquia. Com es costum, una vegada la processó va arribar a l’indret de la Creu de s’Era d’en Pelat es va verificar la benedicció eucarística als quatre punts cardinals del nostre terme de Sencelles, als fruits i a l’activitat que s’hi desenvolupa. El retorn a l’església com sempre fou triomfat com el mateix Jesús Eucaristia mereix, sublim, apoteòsic... Mentre el Santíssim, acompanyat de totes les banderes, feia la seva entrada començaren a sonar tota sort de campanetes, s’il·luminaren les capelles i llantoners, l’orgue amb tota la seva trompeteria imponent desgranava les millors notes musicals i de la tribuna del cor, un grup de cantadores deixaven caure una espectacular pluja de pètals de rosa. Aquesta és la nostra manera

33

particular de celebrar a Sencelles la solemne processó del Corpus Christi; processó i festa que d’una anys ençà, veritablement podem constatar que gaudeix de saludable pujança.

nou servei d’informació al que hi pot accedir qualsevol persona vinculada amb la nostra Parròquia: feligresos, catequistes, agents de pastoral, voluntaris de qualsevol grup, etc.

Estrena d’un nou estendard.

Si tens adreça de correu electrònic tu també pots donar-te d’alta i rebràs puntualment notícies, informacions, avisos parroquials, comunicats, etc. Sens dubte aquest nou servei serà de gran utilitat per mantenir activa la comunicació entre tots. Vos podeu donar d’alta enviant un correu electrònic sol·licitant-ho a infoparroquiasencelles@gmail. com

Durant la processó del Corpus l’Associació de la Visita Domiciliaria de la Sagrada Família de la nostra Parròquia va estrenar un nou estendard ofert per l’associat J.Ll.S., cosit per na Virtudes Alabarces i que la nit anterior havia beneït Mn. Guillem Feliu, rector de Sencelles. Fabricat amb tela de vellut de colors cru i granat, mostra un medalló central amb una bella imatge antiga de la Santa Família de Nazaret. A la processó el portaren, en representació de la Junta de Zeladores Catalina Fiol Coll, Catalina Ferrer Cirer i Maria Vich Cirer. Els padrins joves d’aquesta nova peça que ve a enriquir un poc més el nostre patrimoni foren els germanets Maria Assumpta i Toni, fills del matrimoni Josep Planas i Fuster, de Jornets, i de Maria Concepció Homar i Ferrer de Sant Jordi.

Servei d’informació de Parròquia de Sencelles.

la

Coincidint també amb la festa del Corpus es va posar en marxa un

34

Vigília de Bunyola.

les

Espigues

a

Un cop més totes les seccions de l’Adoració Nocturna de Mallorca s’aplegaren en la festa de la Vigília de les Espigues. En aquesta edició fou celebrada la nit del 27 al 28 de juny i acollida per la pintoresca vila de Bunyola. Una vegada més el matrimoni d’adoradors nocturns, en Llorenç Arrom i na Magdalena Bestard de Can Revull, hi feren desplegar la bandera de la nostra secció i així Sencelles fou representada en aquest magna encontra anual de devots adoradors de l’Eucaristia. Presidí la festa el Sr. Bisbe de Mallorca i

poc abans de començar la Vigília a la mateixa església parroquial de Sant Mateu de Bunyola hi fou presentat el segon volum de la centenària història de l’Adoració Nocturna de Mallorca que, com el primer, inclou interessantíssima documentació referent al nostre poble i la nostra secció.

Festes de Sant Pere, Apòstol, titular de la nostra Parròquia.

Dia 29 de juny l’Església celebra la diada dels Apòstols Sant Pere i Sant Pau, el primer titular de la Parròquia de Sencelles, i ambdós, columnes on es fonamenta la nostra fe. Així dons la nostra comunitat es va vestir com cada any de festa per celebrar al sant que la presideix des de el mateix dia de la fundació. Els actes van començar la nit anterior amb un animat festival, ja tradicional, a la Plaça de la Vila organitzat pel Club d’Esplai. El dia de la festa hi va haver l’ofici solemne que presidí el Sr. Rector. Durant l’Ofertori la concurrència va passar a venerar les relíquies de Sant Pere.

Concert d’orgue.

Menció a part mereix el concert d’orgue del divendres dia 3 de juliol amb que quedaven concloses les festes de Sant Pere. Anà a càrrec del nostre magistral organista Bartomeu Mut i Llabrés, qui per l’ocasió es feu acompanyar de Schola Gregoriana de Mallorca, dirigida per Sebastià Melià, i del baixonista Pere Caselles. Amb el títol “Mestres organistes de la corona catalanoaragonesa del segle XVII”, formava part d’un projecte d’estudis del màster Musicologia, Educació Musical i Interpretació de la Música Antiga dut a terme a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

S’interpretà una mostra de la música per orgue que es feia

des de la segona meitat del s.

XVI i en el s. XVII, dins el marc de la corona catalanoaragonesa, a Aragó, Catalunya, València i les Illes. S’hi sentiren obres de Bruna, Cabanilles, Ximénez, Sola i Aguilera de Heredia.

Parafrasejant com se devia fer a l’època, s’interpretà la música en alternatim, l’alternança de parts musicals entre l’orgue i l’schola cantorum, que era sustentada pel baixó. Gran part de la música que s’hi escoltà ens ha arribat a través d’un tipus de notació anomenada xifra. És un sistema especial de notació que prescindeix de les notes musicals figurades i les substitueix per nombres o lletres acompanyades d’altres signes.

Aquest tipus de notació permetia poder interpretar un instrument o de tecla o de corda polsada sense grans coneixements musicals, a la vegada que permetia estalviar paper ja que es redueix considerablement l’espai que ocupa la música. Aquest ha estat el tema d’estudi del projecte de màster, que ha consistit en l’estudi del manuscrit Fons GLL730, pertanyent al Fons Gabriel Llabrés i Quintana, de l’Arxiu Municipal de Palma, un document que s’havia perdut i que s’ha retrobat arrel d’aquest estudi. El concert acabà la participació activa del públic quan a la darrera obra cantà juntament amb l’schola l’himne Pange Lingua more hispano alternat amb el Tiento sobre Pange Lingua punto alto de Joan Cabanilles.

Campament d’estiu.

Aquest mateix dia un estol de nins i nines partiren de campament acompanyats del sempre vigilant equip de monitores del nostre Club d’Esplai “Sa Roqueta”. Aquest any el lloc elegit per hostatjar-se fou el cassal de colònies de Sant Ramon de Penyafort de la parròquia del Port de Sóller. Les activitats que s’hi realitzaren, tallers, jocs, sortides, banys a la platja, etc.

van mantenir ben animats i alegres a tots els participants, tal com demostra algunes de les fotografies que, durant els dies que durà el campament, ens feren arribar les monitores.

Sopar de parroquials.

col·laboradors

Per segon any la nostra parròquia va organitzar un sopar d’agraïment per a tots els que col·laboren amb les diverses activitats que s’hi realitzen. Aquest cop la cita fou el passat dia 15 de juliol a Ruberts.

El nombre d’un centenar de persones que ens hi aplegarem demostra sens dubte que tenim una parròquia ben viva i animada.

Hi eren representats els grups d’animació litúrgica, escolania, coro, equip de catequistes, Càritas, grup d’esplai, consell d’economia, Consell Parroquial, grup de capelleres i netejadores, i altres col·laboradors i col·laboradores.

Donat que ens trobàvem a les vespres de la festa de la Mare de Déu del Carme, la trobada va començar amb una pregaria mariana a l’Oratori de Ruberts.

Abans d’acabar el senyor Rector va dirigir unes vitenques paraules de reconeixement i agraïment per totes les persones que dediquen part del seu temps lliure a la nostra Església local i tots passàrem a venerar la imatge de la Mare de Déu del Carme. Acte a seguit a la plaça compartirem el sopar, amb

bona companyia i animat ambient.

Festa de la Mare de Déu del Carme.

El mateix llogaret de Ruberts, dia 16 de juliol, va solemnitzar la seva festa patronal que des de sempre dedica a la Mare de Déu del Carme. Tanta és la gent que té devoció per participar-hi que una vegada més l’ofici solemne es va haver de celebrar a l’exterior de l’església. Presidí Mossèn Guillem Feliu, rector de Sencelles i el cor parroquial hi va participar amb els seus cants. S’hi feu pressent una comissió de l’Ajuntament encapçalada pel senyor Joan Carles Verd, batle, la qual ocupava els llocs de més preferència.

El moment més agradós de la celebració i que més emociona als ruberters i als devots de la Mare de Déu és el de l’Oferta en que tothom passa a venerar la imatge de la Patrona i es canten els seus goigs.

Acabada la festa litúrgica començà la festa popular. Animada pel grup nostrat de “Qanarusa”, la rotllada de balladors i balladores que ocupaven el bell mig de la plaça, a cada moment es feia valer més i més. No hi mancaren les coques, les ensaïmades i el gelat per obsequiar a tots els presents.

I també les populars rifes que, juntament amb el que es va treure de la col·lecta de l’ofici i del bar de

35

les festes, aportaren una generosa partida als fons de la conservació de l’Oratori de la Mare de Déu del Carme.

Festes de la Mare de Déu d’Agost.

Quan l’estiu es troba en un dels seus punts més àlgids el nostre poble està ben disposat per celebrar la seva festa major d’estiu, dedicada a l’Assumpció de la Mare de Déu.

Dins un amplíssim programa d’activitats culturals, esportives, musicals, lúdiques i d’esbarjo, organitzades per l’Ajuntament de Sencelles, hi tingué cabuda destacada la celebració litúrgica.

Un cop més fou anunciada vuit dies abans, amb la pujada de “Na Fideva” en el campanar i amb una bona repicada de campanes.

Aquesta actuació es repeteix un any i un altre, i no sabem des de quant, el dia de Sant Domingo a les tres en punt del capvespre. La nostra Parròquia i els sencellers que estimem les nostres festes i els nostres costums, hem d’agrair als jovençans que desafiant la calorada que normalment fa aquests dies i en aquestes hores, enfilen les escales del campanar per col·locar les banderes.

36

Dia 15 a les 11:30 del matí celebrarem solemnement l’ofici major de les festes de la Mare de Déu d’Agost. Pocs minuts abans de començar i quan l’església parroquial era plena de gom en gom, hi feu la seva entrada una nodrida representació de la Corporació Municipal de Sencelles que encapçalava el Sr. Batle i que es feia acompanyar per les nostres típiques xeremies. Presidí l’ofici el Reverend Pare Guardià del Convent de framenors Caputxins de Ciutat, Fra Josep Maria Segarra, qui predicà un eloqüent sermó i arribà al nostre poble en companyia de Fra Lluis Àngel Arrom, un altre caputxí d’ascendència sencellera (el seu padrí era de Can Randa).

Contribuïren a la magnificència de

la festa litúrgica la presència dels concelebrants, la participació de la nostra escolania parroquial, la de la vitenca Coral Sor Francinaina i la dels membres de l’agrupació “Es Jonc” que ballaren a l’Oferta.

La imatge de la Mare de Déu Morta.

Un any més, durant la vuitada de l’Assumpció, quedà exposada en el bell mig de l’església parroquial la imatge de la Mare de Déu Morta i aquesta, altre vegada, entrà en el circuit proposat pel Consell de Mallorca per tal de visitar un bon nombre de llits de la Mare de Déu d’arreu de l’illa. El mateix dia de la festa una cinquantena grossa de membres de les associacions ciutadanes d’ARCA i Amics del Patrimoni, vingueren a Sencelles per conèixer de primera mà la nostra figura jacent i la seva història. Guiava el grup l’expert en la temàtica Gabriel Barceló.

La nostra Parròquia va voler complaure als visitants tot oferintlos una petita mostra d’alguns elements relacionats amb la festa i la devoció assumpcionista en el nostre poble: el sepulcre de la capella de Sant Joan amb els apòstols, obra de M. López, que durant tot l’any guarda la imatge; una de les antigues portes ara conservada al despatx de la casa rectoral; el graciós llitet de l’oratori de Ruberts; algunes làmines que reprodueixen fotografies antigues del monumental llit de Sencelles, d’estil neoclàssic i que ara no conservam en bona part, extretes de l’àlbum de Jeroni Juan... Els visitants seguiren el seu recorregut a la Parròquia de Binissalem on s’hi conserva el riquíssim conjunt històric provinent del desaparegut convent de Sant Domingo de Palma.

Festa de la Mare de Déu Reina.

El dissabte dia 22, festa de la Mare de Déu Reina i conclusió de la vuitada litúrgica de l’Assumpció, la

nostra Parròquia va rebre la visita excepcional del monjo benedictí Dom Manel Gasch, majordom de l’Abadia de Montserrat, el qual es trobava a Mallorca passant uns dies. Presidí la missa vespertina. El convidà a venir a Sencelles Mossèn Rafel Mas, el qual aquest mateix cap de setmana s’acomiadava de la nostra parròquia després de set mesos de presència i de bon servei a la nostra Parròquia.

Festa de la Mare de Déu dels Dolors.

Dia 15 de setembre ve marcat en el calendari amb la festa de la Mare de Déu dels Dolors que a Sencelles hi té el seu caire especial. Celebrem la festa de la titular del Convent de la Caritat. Aquest mateix dia a les vuit del vespre s’hi celebrà una missa solemne que presidí Mossèn Gabriel Ramis, vicepostulador de la Causa de Canonització de la Beata Francinaina.

Canonització del Juníper Serra.

Dia 23 de setembre proppassat la nostra Església Diocesana de Mallorca escrigué amb lletra polida una altre de les pàgines de les seva història, en veure com el Sant Pare Francesc canonitzava a un altre dels fills d’aquesta terra, el franciscà menoret Beat Juníper Serra.

Mentre la multitudinària i solemne celebració es desenvolupava en el Santuari Nacional de la Immaculada Concepció de la ciutat nord americana de Washington, les campanes de la nostra Parròquia anunciaven el goig de l’esdeveniment, unint-se a la repicada general que es feu des de tots els campanars de la Vila de Petra (església parroquial, convent de pares franciscans i santuari de Bonany) i en els demés campanars de les parròquies del nostre Arxiprestat del Pla. A les misses del cap de setmana següent s’invocà al novell sant mallorquí i franciscà.

Festa de Sant Vicenç de Paül.

Quasi a les acaballes del mes de setembre i quan ja hem acomiadat l’estiu, encara som a temps a celebrar una altre festa ben emotiva i que no podem deixar passar per alt, la de Sant Vicenç, patró de la Congregació de les Germanes de la Caritat. Dia 27 a les 11:30h. a la Capella del Convent de la Caritat celebrarem l’Eucaristia solemne d’acció de gràcies pels beneficis que aquesta Congregació ha aportat i segueix aportant a Sencelles. Presidí el Pare Hipòlit, missioner dels Sagrats Cors de Jesús i Maria, de la comunitat de Sant Honorat (Randa). S’hi feu present les dues comunitats de monges de la Caritat establertes a Sencelles, la del Convent i la de la Residència Sor Francinaina. Un grupet de cantadores, amb la seva aportació i acompanyades per mestre Tomeu Mut a l’harmònium, animaren la celebració litúrgica. És ben habitual que en aquesta festa cada any hi concorri un bon estol d’antigues alumnes de ca ses Monges les quals una vegada acabada la celebració i mentre la gent passava a venerar la imatge de Sant Vinceç que per a la ocasió era col·locada a l’altar, cantaren el popular himne “Apóstol de Caridad”. I tot va acabar de bona manera, amb un senzill refresc que les monges oferiren als que participaren de la celebració.

Canvi d’horari de les misses dominicals.

A partir del primer diumenge d’octubre les misses del matí que fins ara celebràvem a les 11:30 i que anomenem “l’ofici”, passaren a celebrar-se una hora abans, és a dir a les 10:30h. Aquest canvi permetrà conciliar millor la combinació d’horaris de culte de les parròquies de Sencelles i Costitx i d’aquesta manera també, al capellà que haurà de dir les misses l’hi permetrà poder atendre amb més atenció i menys preses

a la gent que ho sol·liciti. Amb tot això creim també, que una estona de la presencia del capellà conversant amb els feligresos pot esser enriquidor per a tots.

Canvi de rector de Sencelles.

Durant l’estiu s’avençà que la nostra Parròquia hauria de viure un canvi de rector. El que ho ha estat durant els darrers 15 mesos, Mossèn Guillem Feliu i Ramis, havia plantejat al Sr. Bisbe la possibilitat de només encuidar-se de dues de les quatre parròquies que fins ara hem anat juntes en Unitat de Pastoral (Sineu, Sencelles, Llubí i Costitx). Atesa la seva petició, d’ara endavant Mossèn Feliu serà rector de Sineu i Llubí. Mentres que per Sencelles i Costitx, el passat dissabte dia 12 de setembre, Monsenyor Javier Salinas signava el nomenament de rector a favor de Mossèn Joan Pons i Payeras, fins ara rector de Sa Pobla. El diumenge dia 13 Mn. Pons s’acomiadava de la que fins ara ha estat la seva parròquia i la notícia del nomenament fou anunciada a Sencelles a totes les misses dominicals. Des de el mateix dia a totes les misses es feu una pregària especial per preparar la seva rebuda. Quan surti publicat tot això, Don Joan farà pocs dies que serà entre nosaltres i d’aquesta manera podrem encetar el proper noticiari parroquial. Mentre tant l’hi desitjam una bona arribada a Sencelles i una millor estança entre nosaltres.

37

Sa Campana dones. Això no és descriminació per sexe?

rés. Es govern, consell, ajuntaments no eren ni seran mai vostros. Són i seran des ciutadans que pagam impots, i donam es vot a ses persones que trobam més decents i encertades per governar.

Enhorabona a nes PI de sa nostra Vila, que ha augmentat regidors. Ara ha de seguir fent feina per tots. I no com feren uns altres durant 16 anys.

Ja se que ses eleccions des mes de maig queden un poc enfora. Però sempre va bé recordar-ho. N’hi ha que tenen sa memòria molt curta.

També a Mes que ha aconseguit un regidor a pesar de presentar-se per primera vegada, en solitari.

Ara que s’han pegat sa gran bufetada, ara, volen aparentar que són molts feners, molt eficients, molt assenyats... Aiii! Si durant quatre anys s’han portat, segons es meu parer, de manera irracional, amagats darrera es plasma i sense donar-nos cap classe d’explicació de ses seves “malifetes com a governants” ara tenen presses i ja fan oi de tant de sortir a nes carrer, beure cervesa, vi (“viva el vino” segons va dir en Rajoysh) i més coses que no veim. Però feina... gens ni mica!

notícies fresques En Barramot

Es nostre estimat rei Jaume el Conqueridor ara farà 786 anys, poc més o manco que va dir: Vergonya cavallers, vergonya.

Ara es meu fill i jo deim ben fort: Vergonya governs europeus d’extrema dreta, vergonya!! Tant de mal parlar den Hitler, que a l’infern estigui per sempre més, i ells fan molt pitjor.

Opinions de mumare.

ADÉU, GOODBYE, AU REVOIR, ADEUS, ADIEU, ADIU, ADIÓS. Bono, bono i bono. Això ha anat molt bé per molts, i molt malament per uns pocs.

No tengeu tan de nirvis. Sa gent horada i decent, ha fet feina tota sa vida. “Agafau llum de na Pintora” De res ha servit aixecar es ditet en contra des seu poble. L’han “treta de sa llista de Palma”. I a Sencelles també l’han feta “fora”. Serà ver allò que va dir Roma a nes Lusitans: “Roma no paga a traïdores?”

Na Margalida Duran (pp) ha dit: “Palma necessita que jo sigui la batlesa” (jiiiii). Sense comentaris.

Càritas ha dit fort i clar: “Sa pobresa infantil ha tengut un fort increment” Idò es partit des corruptes, uns, i presumptes els altres, diven que és una mentida ben grossa. Sense comentaris Jo no he entès mai, però mai, que gent pobre o semi pobre, com jo mateixa, votàs a un partit escorat a s’extrema dreta, que lo únic que fa és “fotre” es pobres.

38

Idó ara si que ho entenc. Quan he vist sa gentada que alabava a la Pantoja a sa sortida de sa presó, he tengut un flax. Serà perque ells, presumptament, són iguals de corruptes?

Quin desastre, quin desastre més i més gros. A Mallorca a dia d’avui hi ha 44 batles homos. I només 9 batles

Es altres dos partits, PP i Psoe han baixat regidors, per ventura no ho feren gaire bé. Idò ara a fer feina, però de veres, no mermulant i donant noticies falses, com sempre ha fet i farà un d’ells.

Enhorabona a nes guanyadors. Ara a fer feina per tots. No com es que han governat es darrés 4 anys! I demostrar que voltros si sou persones decents.

Perdonau sa pregunta. Es Tribunal Superior hauria donat es fallo que ha donat, si es camí de Ternelles no passàs per una possessió de sa família March?

Ses festes de la Mare de Déu d’Agost, fantàstiques. Fins a l’any que ve.

Totes ses meves amigues i jo, a tenim sa senalleta preparada per anar a fer marcat es dissabtes. Ai quina alegria tornar a veure es mercat ben animat!!!

I ara, ses meves barramotades.

Ara a nen Rajoysh “Plasma” que a horas d’ara està “cagadet de por” ha enviat a nes seus “noves cares” (jiijii) a tavernes, cafès i demés establiments que venen “xirris” a xerrar amb sa gent. Ara? Ara?. Que vós pensau que mos falta un bull i no tenim memòria?

Votaren en contra des matrimoni gay.

Posaren un contenciós o el que es digui, contra sa llei. Senyor Maroto, si vós heu pogut casar és gràcies a sa llei den Zapatero, no l’oblideu. Vares votar en contra sa llei, i ara t’aprofites d’ella? Heu vist cara més dura? Estic aboxornado, és vergonyós.

Atenció senyors que heu perdut ses .eleccions. Ningú, ningú vos ha pres

Si es president de govern no té ni punyetera idea de sa Constitució ni des Còdi Civil, com seran els altres de sa seva corda? “En el país de los ciegos, el tuerto es el rey” Un plata es un plato y en vaso es un vaso. (jiiii) Bé, ara ja sabem si Catalunya si; si Catalunya no.

Idò Catalunya si. Amb escons. Això és un primer pas. Ara falta eleccions general anticipades, es govern que surti ha de dialogar, en tot i pertot, així serà posible arribar a un acord bò per tots. Amb el que hem tengut, i encara tenim, això és impossible.

Darrera un plasma i tancat dins sa Moncloa, ni se governa, ni se dialoga, ni se fa feina, ni rés de rés. Això es lo que ha passat aquets 4 anys. Així que tots hem de posar fil a l’agulla i votar amb el cap, no en sa butxaca de uns pocs.

Quina bufetada, quina bufetada!!!! I això és que canviaren de candidat.

Això és lo millor que tenen? Van ben arreglats!!!

Pensaments: Hemos trabajado nucho para saquear a este país.

(Mariloli Cospedal.

La Plaรงa round the clock Joan Bover i Serra

Foto 1 - Dissabte 20:58

Foto 3 - Diumenge 08:31

Foto 5 - Diumenge 15:20

Foto 2 - Dissabte 21:56

Foto 4 - Diumenge 12:06

39