Issuu

Centre Cultural de Sencelles_ Número 143_ Abril / Maig 2015_ 4 €€

Eleccions 2015

Fotografia dels candidats que se presenten a les eleccions locals del 24 de maig de 2015 abans del debat organitzat per Sa Sella. D’esquerra a dreta: Antoni Vallès, moderador del debat, Carme Riera (VOLEM), Joan Miquel Chacón (MÉS), Tomeu Morro (PSIB- PSOE), Joan Carles Verd (El Pi), Antònia Vallés (PP). REVISTA SA SELLA sasella@hotmail.com C/. Església, 3 07140 Sencelles (Mallorca) Redacció: Joan Florit i Horrach Jordi Llabrés i Sans Guillem Mut i Llabrés Maria Vich i Cirer Col·laboradors: En Barramot Biblioteca Municipal Joan Bover i Serra Martí Cirer Escoleta Els Molins Miranda Miret i Mairata Cristina Soler i Escalas Associació Tia Xiroia Antoni Vallès i Perelló Guillem Zuazaga i Llabrés Margalida Zuazaga i Vich

Amb la col·laboració de: Edita: Centre Cultural de Sencelles Impressió: Gràfiques Rubines, Binissalem Coberta: (Eleccions 2015. Foto: Jaume Perelló Llabrés). Contraportada: (Espigues de blat. Foto: Josep Bergas Llabrés). Depòsit legal: PM-400-89 Els articles d’aquesta revista expressen únicament l’opinió dels propis autors.

Noticiari Agència de Selleters

2ª quinzena Març

la revista local Fent Carrerany.

Dia 14. Assemblea de Volem Sencelles. El moviment assembleari s’organitza com a candidatura per a les pròximes

Dia 22. Pro-institut. A Santa Maria del Camí, amb manifestació per exigir la promesa de la construcció d’aquest equipament educatiu que moltes famílies de Sencelles voldrien com a alternativa a dur els seus infants al massificat centre de Sineu. Dia 22. Presentació PSOE. Acte, amb convidada a vermut, al Bar Molico amb na Francina Armengol i en Francesc Miralles per anunciar públicament la candidatura d’en Tomeu Morro.

eleccions municipals amb reunions cada dissabte de matí a la Biblioteca. Després d’haver tengut en ment diversos noms tipus Podem o Guanyem, finalment s’han decantat per Volem Sencelles. Dia 15. Asfalt nou. A la carretera de Sencelles a Algaida. El Consell ha adjudicat a l’empresa MAB de Binissalem les obres per un valor de 386.000 euros. Dia

19.

Taller infantil de manualitats. Especials per al dia del pare, a la Biblioteca. Dia 21. V Trobada de revistes de Premsa Forana. A Maria de la Salut amb una visita guiada al poble oferta per

Dia 23. Presentació PP. La candidata, Antònia Vallès, que encapçala la llista conservadora a les pròximes eleccions locals va ser tornada a presentar amb un acte al local de la Llar dels Padrins. Dia 24. Taller de dibuix i còmic. A la Biblioteca amb el recolzament del Banc de Temps. Dia 24. Concert Veu de Dones. Homenatge a les dones compositores de la música popular, amb Arantxa Andreu, a la veu, i de Juan Llamas, a la guitarra. Dia 27. Mare d’un Poble a Binissalem. L’obra de teatre original de Mossèn Bartomeu Oliver sobre la vida de la Beata Francinaina de Sencelles va ser representació al Teatre Municipal. Dia 27. Xerrada-taller. Sobre la hipersexualització de les dones amb Meritxell Esquirol amb el títol Símptoma Grey a la Biblioteca. Dia 28. Cinema. Amb la projecció de “Lego, La Película” a la Biblioteca organitzat per Mercadet Solidari. Dia 30. Obres a la carretera d’Algaida. Amb talls de circulació durant tot el mes que duraran els treballs de remodelació i asfaltatge des de la Creu de sa

Cometa fins a l’entrada d’Algaida. Dia 31. Obres a la depuradora. De Binissalem, situada la zona de Son Roig i les llacunes de sa Figuera, que també rep les aigües residuals de Sencelles. Les obres tenen un pressupost de 3 milions d’euros i consistiran en una ampliació i remodelació. Dia 7. Taller de bijuteria. A la Biblioteca, dirigit a infants de més de set anys. Dia 10. Record per a la II República. Conferència sobre “el mapa de les fosses de la repressió a Mallorca. Sencelles, martiri i passejos”, a càrrec de Tonina Mercadal i Manel Suárez, secretària i vicepresident de l’entitat Memòria Històrica de Mallorca respectivament. Organitzat per la delegació local de l’Obra Cultural Balear al casal de can Grau. Dia 11. Taller de dansa africana. A nivell familiar, amb la participació de nins a partir dels 7 anys, a la Biblioteca. Dia 11. Presentació Més. Per Sencelles i Biniali, al Casal de Cultura amb la presència del presidenciable per aquesta formació Biel Barceló. Dia 12. Pancaritat. Com cada any, el diumenge de l’Àngel es va celebrar a la caseta de figueral de la Beata Francinaina de la finca de Sarissal.

per l’entitat Més Que Pedra amb la promoció de l’Ajuntament i finançament d ’ a j u t s e u r o p e u s . Dia 17. Curs d’autoestima. Dirigit a dones impartit per Rosa Mascaró, educadora social i especialista en educació emocional, a la Biblioteca. Dia 18. Exposició. A can Grau organitzada per Art Sencelles amb obres del pintor valencià Gelin fins dia 30 d’abril. Dia 18. Concert. De música barroca,

Dia 13. Curs d’informàtica. De nivell 0, per a adults, a Sencelles cada dilluns i dimecres organitzat per la Mancomunitat Pla de Mallorca a un preu de 67 euros les 20 hores. Dia 16. Curs de construcció sostenible. Més pedra en sec i bioconstrucció dirigit a joves. De 210 hores de durada, des del 16 d’abril fins al 5 de juny. Realitzat

interpretada per Blai Justo (violí barroc) i Guillermo Femenias (arxillaüt), organitzat per l’Ajuntament, a l’Església de Sant Pere amb obres del segle XVII de compositors com Cima, Fontana, Castello, Kapsperger, Schop i Schelzer. Dia 18. Xerradaconferència. Sobre el llenguatge dels cans impartida Marina Cortès a la Biblioteca organitzada per l’entitat Quina A n i m a l a d a . Dia 18. Presentació de Volem. Agrupació d’electors que es presenta a les eleccions municipals. L’acte de presentació fou en forma d’assemblea a la placeta de l’Obra per incidir en el tema de la participació oberta de tothom. Dia 19. Assemblea de Més. Aquesta candidatura electoral va debatre i aprovar el programa de forma oberta a tothom amb una reunió amb la gent del nostre municipi celebrada al Quarter.

Dia 22. Classe d’estiraments. Amb la professora Yesenia i la col·laboració del Banc de Temps, a la Biblioteca cada dimecres. Dia 22. Presentació d’El Pi. Amb una

llista encapçalada per Joan Carles Verd i amb la presència de Jaume Font, candidat a president del Govern balear. Dia 23. Presentació del programa de Més. El document imprès d’aquesta candidatura va sortir de les aportacions que en assemblea oberta cada dimecres varen fer els veïnats que participaren amb propostes. Dia 23. Festa de Sant Jordi. Amb llibres i roses al vial d’accés a l’escola. També concurs de punts de llibre a la Biblioteca. Dia 24. Sopar d’Es Jonc. Per celebrar el 28è aniversari de l’entitat amb música i balls al pati del Casal d’Entitats. Dia 24. Curs de dansa africana. Amb música en directe cada divendres al CEIP can Bril, organitzat per Aturitmo, amb la professora Yesenia i la col·laboració del Banc de Temps. Dia 25. Diada jove. Amb un skate park, graffitti, futbol burbuja, l’actuació de Sentukada, música amb dj’s, demostracions d’escalada, etc. Dia 25. Festa reivindicativa. A Ruberts com cada any, l’Associació de Veïnats organitzà la 14ena edició amb entreteniments per a infants, berenar i l’actuació del grup Enric Pastor & Co. Dia 25. Estada d’hotel. Organitzat per l’entitat Pou Major a Santa Ponça amb tot un seguit d’activitats per passar un cap de setmana entretenguts amb família. Dia 25. Marxa per l’Educació. Amb la presència de sencellers, des d’Inca fins a Ciutat per reivindicar millores en el sistema educatiu i protestar per la política de la conselleria del govern balear.

Coses d’en Martí Garrit (i II) Relació de vincles que va tenir la família de Jaume I amb la família de Ramon Llull (només de rampellada). La mare de Jaume I era o vivia a Montpeller, situat ara en terres franceses i pertanyia al seu marit, en morir ell ho llegà a l’esposa, ja viuda li demanà al rei Pere d’Aragó que si s’hi casava li donaria Montpeller. Així ho feren i tengueren un fill Jaume, que després seria Jaume I el Conquistador. Els pares d’en Ramon Llull també eren de Montpeller i els unia una gran amistat. Després de la conquesta de Mallorca aquesta família va venir a Palma i compraren una casa a la Plaça Major n. 5, i aquí en aquesta casa hi va néixer en Ramon Llull (l’Il·luminat) a la façana d’aquesta casa hi ha una placa commemorativa que així ho justifica i que li dedicà l’ajuntament de Palma i es va plantejar que fos al port de Palma “al costat de la badia on el màrtir de la fe de Crist va llençar el seu darrer alè” i que se li aixecàs un monument a la seva persona. Llull és descrit com a un home portentós, poeta, aventurer, valent, imprevisor durant la joventut, cec per les passions, esburbat, dominat pel cor, tocat després pel dit, penedit i purificat, va deixar les seves riqueses, relaxant els llaços d’afecte terrenal, es va lliurar a la contemplació de Déu. En un document es remarca l’esperit conciliador de Ramon Llull “predicant no l’extermini sinó la conversió dels infidels” encara que en parlar de les seves ensenyances que s’impartien a Miramar al·ludeix a les “llengües dels odiats jueus i islamites” després de recordar la casa on vivia amb els seus pares. Escoltà la veu de la cridada, sacrificà la seva vida a l’estudi i al pensament, expandí la raó de

la seva existència, visqué aliè a la reacció del món hostil, i sense voler, quedà com a exemple del com apropar-se a Déu, fossin com fossin els resultats.

Martí Cirer

Uns quants anys després de la Conquesta, Ramon Llull pare i la seva esposa Maria Heryl s’instal·laren definitivament a Palma i el 25 de desembre de 1235 va néixer el petit Ramon, que fou batiat a l’església de Santa Eulàlia. Poc podia preveure el rei que aquesta família deixaria Montpeller i s’instal·laria a Mallorca, cosa que el beneficià molt a la llarga en honor del seu regnat, gràcies a Llull. Jugant amb la nineria, passà de nin a fadrinet, a jovençà, fent el seu aprenentatge personal amb els altres al·lots de la ciutat aprenent bastant del carrer l’àrab producte aquest del llatí vulgar esdevengut a través de poc manco de 14 segles la parla de Mallorca. Montpeller ara és dins França i s’hi parlava l’occità (llemosí) que ara és en vies d’extinció. El català mai ha estat una llengua aïllada sinó que ha anat incorporant material d’altres llengües sobretot a la part de la frontera amb França on la gent d’una i d’altra banda amb el seu anar d’una part a l’altra i mesclar-se culturalment ha fet que s’anàs diferenciant. El mateix passa a Andorra per estar situada ja al continent. Quasi igual li passa a València que també és a la península Ibèrica. En relació al català, la seva parla es mesclà amb l’occità (provençal), pels motius ja expressats.

La parla de les Balears, aïllada i fora d’aquestes influències continentals més enllà dels Pirineus s’ha mantingut més pura, com una verge. Mallorquins, per favor, no prostituïu la nostra parla. No té res de salat. Tot ella està feta de diamant pur i dolç. Quan els mallorquins li demanaven a Miquel Costa i Llobera sobre el tema de la llengua sempre contestava “siau qui sou”. Vegeu les seves memòries, amb un esplèndid mallorquí pur de la seva època. Tornant a Ramon Llull, ell sabia moltes de llengües, parlades i escrites, com el llatí, l’àrab, la de Mallorca... fins i tot hi podem trobar als seus escrits qualque paraula mesclada de provençal, llemosí o castellà. Tenc a les meves mans un llibre molt espenyat escrit per Llull que podria ser del segle XV o XVI amb el títol de Doctrina Pueril. Copii qualque paràgraf de la pàgina 162 (que fa referència a la Mare de Déu). Diu així: “Sens tota comparació tingué major goitg la Verja Maria, com entengué que sô fill feria lo fill de Déu; que hi fos estat Señor de Cel y Terra y de tot cuant es, y no Fill de Déu; perquè major nobleza es esser deu qu’esser Señor de tot lo Mon...” Aquí vos pos, part d’una petita

relació dels llibres que escrigué. L’any 1271 escriu “Art abreujada de trobar sa veritat”. L’any 1272 “Gentil e los tres savis”. L’any 1283 “Llibre de contemplació de Deu” i “El art de la contemplació”. L’any 1275 “Llibre de l’orde de cavalleria”. L’any 1276 “D’orde de cavalleria” i d’altres obres, tocant qüestions diverses de filosofia i teologia que marquen l’estètica del pensament lul·lià. L’any 1278 “Sa doctrina pueril” i comença a escriure “Abast y Blanquerna”. Entre 1283 i 1284 ensenya filosofia a la Universitat de Montpeller on, des de 1279 hi vivia el rei Jaume III de Mallorca. Entre 1288-89 “Libre de maravellas o Felix”. L’any 1290 mor la seva esposa Blanca Picany, mallorquina, amb la qual s’hi havia casat l’any 1257 i amb la qual va tenir dos fills: Domingo i Magdalena. Llull escrigué en honor a la seva difunta esposa “Santa Maria”. L’any 1296 escriu “L’abre de ciencia”. L’any 1297 “Abre de filosofia”. L’any 1299 “Cant de Ramon” i “El desconhort”. L’any 1307 “Vita coetania” en vulgar llengua de Mallorca, i el meravellós poema “Desconort”. L’any 1303 Llibre de retorica nova”. L’any 1308 la “Ars magna generalis”. L’any 1311 dicta a París “La vida coetana” a un monjo mallorquí dels cartoixos de Vauber. Entre 1315/16 Llull ja havia tornat a Mallorca on morí.

V trobada de revistes de Premsa Forana a Maria L’Associació de Premsa Forana de Mallorca, amb la col·laboració de la revista Fent Carrerany, organitzà la V Trobada de Revistes de Premsa Forana a Maria, el passat dia 21 de març. A la plaça des Pou es congregaren 30 persones de 15 publicacions d’arreu de Mallorca. Foren rebuts pel president de Premsa Forana, Rafel Oliver Grammatico, i pels integrants de la revista Fent Carrerany, encapçalats per Magí Ferriol. El batle de Maria, Antoni Mulet, convidà als assistents a un berenar. A partir de les 10,30 hores es feu una visita històrico-cultural pel poble, a càrrec de l’historiador local, Bartomeu Pastor, qui guià els assistents a una excursió amb l’església de Maria com a referent. Es feu un recorregut per realitzar una visió urbana des de son Puig, un passeig exterior veient els carrers antics del poble, i una visita a l’interior de l’església. Bartomeu Pastor feu avinent els representants de les revistes d’un munter de detalls històrics sobre l’església, i mostrà els elements arquitectònics i esculturals més importants. A l’Escola Vella, l’Ajuntament de Maria mostrà un vídeo promocional del poble, a on es veuen totes les associacions de Maria, en el que és una visió completa del que significa Maria avui en dia. El batle, Antoni Mulet, feu obsequi a la revista Fent Carrerany i a Premsa Forana, de dos libres de Bartomeu Pastor Sureda, un sobre l’església de Maria, i l’altre sobre Maria: el naixement d’un poble i la lluita per la independència. Els integrants de Fent Carrerany obsequiaren a tots els participants amb un llibre titulat: “A l’ombra de la pissarra: el mestre Madrigal”.

Seguidament, al mateix local, es feu un curset de fotografia periodística, a càrrec de Carles Costa, qui ensenyà diversos trucs de la fotografia, i consells principals per fer retrats, foto nocturna, contrallums, fotos en un teatre, i com utilitzar el Photoshop. Un dinar al restaurant Cas Padrí Toni, conclogué la jornada en un ambient de companyonia entre els representants de les revistes de la part forana.

Escoleta de Sencelles “Els Molins” Enguany és el 5è aniversari de la inauguració de l’escola infantil de Sencelles “Els Molins”, desprès de 5 anys hem aconseguit ser una escola de referència per altres municipis. Tenim la sort de comptar amb una infraestructura adient a una proposta pedagògica de qualitat i un equip que amb molta il·lusió du aquest projecte endavant. Qui som? Som una cooperativa de Sencelles formada per professionals en la petita infància (mestres, educadores infantils i pedagoga) que treballa per tenir una escola de qualitat. El nostre projecte educatiu té com a referents pedagògics Malaguzzi (Reggio Emilia), Rebecca i Mauricio Wild, Emmi Pikler (Lóczy) i Montessori, entre d’altres. Trobem molt important la participació activa dels alumnes en el seu propi aprenentatge, l’autonomia i la llibertat en els seus moviments i en les seves preses de decisions.

“Construir amb i per als nins” Reggio Emilia. El nostre objectiu principal és que els infants desenvolupin les seves habilitats socials, cognitives, motores, afectives (autonomia, autoestima...), entre d’altres, a través del joc, l’experimentació, la manipulació, el contacte amb la natura i altres entorns. Pensant en l’infant com el ser competent que és, la nostra tasca és facilitar espais de relació on el seu acompanyament tengui un clima benvolent. El treball de les mestres cap aquesta neutralitat benvolent té com a objectiu tenir molt clara la diferència entre l’acompanyament versus la intervenció. Amb l’acompanyament conscient la nostra feina arriba a un nivell alt d’empatia i comprensió que ens fa connectar amb el món emocional dels infants. Una escola

oberta a les emocions dels infants és una escola que amb un respecte profund viu els infants en totes les seves expressions. Que feim? Preparam els entorns i posam a l’abast les eines necessàries perquè els infants puguin caminar cap a l’autonomia i crear una relació estable amb ells mateixos. Això els servirà per moure’s amb una seguretat emocional i física que serà la base per construir la seva personalitat. La cooperativa vetlla per una formació professional continuada. Amb el nostre treball volem cobrir amb la màxima qualitat les necessitats reals i quotidianes dels infants. Treballam moments de la vida quotidiana que es reflecteixen en el moviment, expressió, llenguatge i les emocions dels nostres infants. Les educadores ofereixen un acompanyament educatiu amb intenció i afectivitat. Cercam construir una escola que no només prepari per a la vida sinó en la que es visqui. Un ambient casolà en el que els infants i les seves famílies respiren confiança. Com ho feim? Treballam per ambients… És una metodologia educativa en la que els infants són protagonistes dels seus propis aprenentatges a on tenen la llibertat d’experimentar amb si mateixos manipulant diferents materials. Els nins s’aixequen, s’obren les portes de les aules i surten a jugar als ambients... moment de trobada de grans i petits, intercanvis d’experiències, sorpreses, descobriments, conquestes de territori, decisions importants, nins aprenent, nins gaudint, mestres observant... pedagogia per tots els costats. Així hem aconseguit treballar d’una manera en la qual ens sentim a gust i a més veiem gaudir els infants a la vegada que aprenen. “Provar d’ensenyar una cosa a un infant que pot aprendre per ell mateix, no és tan sols inútil sinó també perjudicial”: cita d’Emmi Pikler.

ES RACÓ DE SA CUINA Maria Vich i Cirer

Madritxos Tenim notícies, gràcies al receptari de Juan de la Mata imprès l’any 1747, d’una recepta denominada “vizcocho de Mallorca de anís”. Segurament la recepta va cridar-li l’atenció per la seva qualitat, ja que el Sr. De la Mata era un bon pastisser madrileny. Presumptament era la primera vegada que una pasta genuïnament mallorquina aparegué en un llibre de rebosteria. La manera d’elaborar-ho que es detalla en el receptari, és molt semblant als quartos actuals. Els clergues eren de les poques persones de llavors que llegien de manera assídua. Els llibres de cuina començaren a gestar-se en l’Edat Mitjana. Entre els anys 1229 i 1550 aparegueren sis llibres de cuina a les nostres illes. Dos d’ells eren de clergues. Un d’un canonge de la Seu i l’altre del prior del monestir de Lluc. A Mallorca fra Jaume Martí, agustí, és l’autor d’un text culinari titulat “Olla podrida. El coch instruït en fer aguisados, pastes i confitures” A Menorca fra Francesc Roger va ser l’autor del “Art de la cuina”. Són els dos primers codis originals que tenim del que va deure ser la cuina mallorquina i menorquina de finals dels segle XVIII. Als mallorquins sempre ens han agradat els dolços, per això avui gaudirem d’uns bons madritxos! Ingredients: 12 ous. 400 d de sucre. 300 g de farina fluixa. 300 g de fècula. Preparació: Posar els ous i el sucre dins un recipient fondo i batre fins a doblar el volum inicial. Afegir poc a poc la farina i la fècula. Amb una màniga pastissera formar els madritxos damunt una palangana de forn, folrada amb un paper de ceba untat amb un poc de saïm i farina. Deixar-los coure en el forn encalentit a 180º durant 10 minuts. Empolvorar amb un poc de sucre pols una vegada trets del forn. Poden batre’s el vermell i els blanc d’ou per separat. Que vengui de gust!.

Exorcimus catus Toni Vallés i Perelló

Quan només tenia cinc anys anàrem a viure a la casa que els meus pares havien comprat al carrer Son Francinaina. No record molt bé qui, com a regal de benvinguda em va regalar una moixa que visqué molts d‘anys i va esser un animal molt estimat per mi. La qüestió és que era un animal que deien molt fruiter, és a dir, sempre tenia moixets i d’una ventrada en venia una altra i era un no aturar. Si he de dir la veritat vaig regalar moixos a mig Sencelles. Idò heu de creure que a una ventrada de quatre moixets sortiren uns animals preciosos i com que estaven amb noltros eren de lo més ximples i dòcils, llevat d’un que era la pesta. Ja de petit era més dolent que lo que tiren, s’enfilava per tot, rapinyava, no hi havia manera d’agafar-lo, era com dic, terrible. Jo ja els havia regalat tots i només em quedava aquesta espècie de tigre en miniatura. Un bon dia un home que no record molt bé qui era em demanà si em quedava cap moix, clar que sí!, li vaig dir. Però ha de ser ximple, digué. No passeu gens de pena, és bon al·lot com ell mateix, li vaig contestar. D’aquí una setmana el veniu a cercar. I ja tenim el problema armat. Jo pensa que pensa com ho havia de fer o per ser sincer com havia d’agafar el moix i posar-lo dins un sac sense que allò fos lo més parescut a una rentadora que centrifuga.

Bé vaig pensar, fins dissabte ja cavil·laré qualque cosa. Quan començava a fer bon temps, ja des del principi d’estiu tots els veïnats sortíem a la fresca. Ens ajuntàvem amb can Sinto, cas Bergant, Binifat, sa Talaia, Madò Ferrerica

i noltros mateixos. Quins records d’aquelles estones! Després de sopar trèiem la cadira rodona o un balancí i a contar coses que feien que les vetlades fossin de lo més entretingudes. Vos assegur que no enyoràvem la televisió per res. Jo que era molt petit escoltava i reia molt amb històries que fins i tot avui em transporten a un temps màgic. Jo aquella setmana justament tenia el cap a un altre món i amb un problema mal de resoldre: com col·locar aquell moix “tan ximple“. Curiosament un vespre va pegar per xerrar de medicaments i pastilles. Com vos podeu imaginar quasi tothom anava de don Nadal a la farmàcia i viceversa. Que si pastilles per la tensió, pel sucre, per la circulació, per dormir, … En aquell moment assegut damunt la vorera es va il·luminar el meu cap: pastilles per dormir!. Li don en es moix una pastilla per dormir abans de venir-lo a cercar, quedarà completament torrat, l’agaf, el pos dins el sac i segur que quan sigui a la seva nova casa s’adaptarà bé i problema resolt. Dit i fet. Vaig anar a Madò Vileta i li deman si dissabte podia donar-me una pastilla per dormir perquè la prengués el moix. A primera hora hi vaig i, per allò de què en moments puntuals tenim un poc de coneixement, dic que crec que bastarà mitja que es moix es molt petitó. Tenia les pastilles damunt el pinte de la xemeneia i me’n donà mitja. Ja me teniu capolant la pastilla i posant-la dins un tros de sobrassada i mitja hora abans de què aquell bon home vengués a cercar l’animal li don. La menjà sense cap problema i jo me’ nvaig seure esperant a veure que passava. Els qui heu visc la pel·lícula de la nina de l’Exorcista entendreu el que vos contaré. Als 10 minuts els pels del moix es començaren a posar drets, la coa

dreta com un garrot de granera, els ulls que pràcticament li sortien de les òrbites, va començar a pegar bots al mateix lloc com si està posseït. I uns meulos, això és molt mal d’explicar. Imaginau que posau el moix dins el microones a màxima potència i en el mateix temps li engrunau la coa amb la porta. O bé imaginau que de cop i resposta una innocent nina de primera comunió es transforma amb na Rita Barberà amb un atac de caloret. No sé, pensau una cosa similar i fareu curt. Vos puc assegurar que em vaig assustar, assustar. No sabia què havia de fer. I clar arribà aquell home amb el sac. Segurament era un poc sort perquè li vaig dir que no havia pogut agafar l’animal i que quan pogués li duria. Però els meulos se sentien de Biniali. Amb això que torn en el corral i no ho creureu: el moix havia desaparegut. Cerca qui cerca, fins

i tot a cals veïnats, la cisterna, el clot negre i res de res. Vaig arribar a pensar que el moix s’havia volatilitzat, però això era impossible. Com que no entenia res vaig a veure Madò Vileta i li deman quina pastilla m’havia donat. Em diu, mira damunt el pinte encara hi l’altra mitja dins la capsa, mireu tu mateix. Agaf la capsa i vaig quedar blanc, havia donat en el moix mitja pastilla per la circulació. No era la de dormir. Passaren quatre dies i no ho creureu va comparèixer l’animal. Caminava com si trepitjàs ous, estava com a escaldat i mirava com aquells animals que van cap a l’escorxador. Tot d’una es va deixar tocar i talment un xot de cordeta. Me’n vaig pitant a cercar aquell

home i li dic que vengui quan vulgui a cercar el moixet. El se’n dugué amb la mà sense cap sac. Sempre que el veia em deia el mateix: mai havíem tengut un animal tan ximple! I un bon dia em digué però hi ha una cosa molt rara, no li agrada la sobrassada. Jo sempre li contestava el mateix, es veu que de petit el degueren escalivar amb la sobrassada!.

Notícies de l’associació Tia Xiroia Durant les proppassades festes de Pasqua i per iniciativa de l’Associació “Tia Xiroia”, es va posar en marxa una campanya de recollida de signatures per tal de demanar la canonització de la Beata Francinaina. Aquesta iniciativa s’inicia des de el convenciment de que la Beata ja mereix esser reconeguda per l’Església Catòlica amb el títol de santa i que la seva vida i obra, són un exemple prou vàlid per a la societat dels nostres dies. Els membres de l’Associació ho hem promogut animats per la realitat palpable de que Sencelles és un lloc de pelegrinatge per a milers de persones, que s’acosten al sepulcre de Sor Francinaina per encomanar-se a ella en les seves tribulacions i necessitats, així com també en acció de gràcies per tants de favors rebuts. Ja en els primers instants en que es concebia la idea vam notar el

suport incondicional, com tant d’altres vegades, de la Congregació de Germanes de la Caritat i d’amics de molts d’indrets de Mallorca que a hores d’ara ja promouen la campanya en els seus llocs d’orígens i ja ens fan arribar els primers centenars de signatures. Però la feina per informar a la gent i animar-la a adherir-se a la iniciativa encara no està tota feta. En aquest sentit qualsevol de vosaltres pot col·laborar en la campanya, no només signant i fent signar els de ca vostra, sinó també sol·licitant fulls per demanar més signatures entre els vostres entorns familiars, d’amistats, de feina, grups, associacions, col·lectius, parròquies, comunitats, etc. Aquests fulls es poden sol·licitar en el Convent de la Caritat de Sencelles o a qualsevol membre de l’Associació Tia Xiroia. S’espera que d’aquesta iniciativa sen pugui fer la màxima difusió possible i que essent molts els

Associació Tia Xiroia

devots i devotes de la Beata que s’impliquin en signar, la nostra veu i el nostre anhel puguin arribar a la Santa Seu. Una altra novetat de l’Associació Tia Xoria és la d’haver creat un nou logotip. Senzill i prou entenedor, d’ara endavant identificarà al nostre grup i el nostre objectiu, tant a Sencelles com a fora de Sencelles. El motiu principal d’aquest és un dibuix de Maria Antònia Sastre, germana de la Caritat (E.P.D.) que va realitzar l’any 1989 en motiu de la Beatificació. En aquest hi veiem dibuixat el relleu del sepulcre de la Beata que esculpí Remigia Caubet. Creiem que és ben adient ja que d’alguna manera vol representar la connexió i devoció del poble amb la Beata Francinaina, quimera a la que aspira i per la qual treballa l’Associació Tia Xiroia.

Eva Borràs, del centre veterinari Son Batlet ”La incineració de mascotes és un negoci que ens hem anat inventant” Joan Florit i Horrach

N’Eva Borràs és una manescal ciutadana que es va establir al camí de Son Santjoan - s’Era Esfondrada fa uns 10 anys. Va estudiar la carrera a la Universitat Autònoma de Barcelona i s’ha especialitzat en etologia (comportament) animal. Durant tota la conversa la seva cusseta, na Lilí, no ens deixa mai i vol acompanyar-nos, fent de mestressa, a l’hora de fer una visita a les instal·lacions. Com així vares triar una zona rural entre Sonarrossa i Santa Eugènia per instal·lar el teu negoci? Viure al camp sempre m’havia fet il·lusió, tenia ganes de viure a fora vila i vàrem comprar Son Batlet des Porxo el 2005. L’any 2007 el negoci va començar a rodar. Estar aquí és una ubicació privilegiada ja que amb només 25 minuts vas o véns de Palma, que és d’on són la majoria de la nostra clientela potencial. Aquí hi teniu una infraestructura bastant complexa... A poc a poc hem anant ampliant i fent més instal·lacions. Vàrem demanar l’interès social i ara tenim aquest negoci que funciona a ple rendiment. També hi tenim ca nostra, una edificació d’avantguarda dissenyada pel meu cosí Miquel Àngel del taller d’arquitectura MielArquitectos. com. És una casa molt moderna i peculiar enmig d’un ametlerar. Està inspirada en els habitatges de l’interior d’Austràlia per combatre la calorada de l’estiu. La teulada fa rost cap a l’interior i té unes obertures perquè circuli l’aire, per així no necessitar aire condicionat. Jo passava pena que els pagesos de veïnat ens tractassin de sonats en veure una casa tan estranya!

Quins servicis veterinaris teniu? Son Batlet no és pròpiament una clínica veterinària. Encara que tenim servici de perruqueria, botiga i servici de consulta sobre ensinistrament de cans, aquí ens dedicam més a altres castes d’atencions. Estam més especialitzats en guarderia de cans o moixos i en donar servici d’incineració de mascotes. La perruqueria és perquè els clients, quan vénen a recollir el ca, després d’haver-lo deixat uns dies a la guarderia, el se’n voler dur ben net i arreglat. Què és la incineració de mascotes? Aquest servici sol estar vinculat a la mort de les mascotes a una clínica veterinària. Com que amb les mascotes l’eutanàsia és una pràctica habitual, solen ser els manescals els que parlen de l’existència del nostre centre als amos d’animals i ens deriven el servici. Quan has duit el teu ca al manescal i et diu que està molt malament i que no té solució, decideixen acabar l’agonia de l’animalet i llavors la cremació de les restes pot ser una opció que darrerament té molta tirada. Jo diria que és el nostre servici estrella. Som l’únic crematori individual de mascotes de tot Mallorca. Hi ha altres negocis que poden tenir un servici més o manco similar però Son Batlet és pioner i ben molt que ens va costar!, poder arribar a legalitzar el servici. De fet, vàrem tenir tants de problemes amb la paperassa administrativa, que no va quedar més remei que recórrer a la normativa de la Unió Europea, que sí que permet aquest tipus de cremacions, ja que els d’aquí no volien permetre ni autoritzar

Sencellers amb iniciativa aquesta casta d’activitats. Les incineracions varen començar el mes d’abril de 2006 i actualment cada any podem fer unes 400 cremacions. Només encenem el forn dues vegades a la setmana ja que és molt costós. Els problemes administratius eren per les a condiciones sanitàries? Sí, és una norma molt estricta. L’homologació de les instal·lacions i la maquinària va ser complicada ja que no hi havia precedents. El sofisticat forn crematori és el segon que tenim i és de darrera generació. Funciona amb gasoil i té dos cremadors: un que pega directa damunt l’animal a dins del forn per convertir-lo en cendra i l’altre que va dirigit de ple als gasos generats per la combustió per tal d’evitar que determinats components, que podrien ser contaminants, surtin a l’exterior pel tub de la xemeneia. Així deuen ser unes instal·lacions molt peculiars? La veritat és que no tant. Hem d’acomplir amb unes especificacions tècniques complexes, una maquinària adaptada, etc. però en realitat tot és bastant corrent. Fixa’t que si el forn refractari té una avaria, a qui s’avisa per arreglar-lo és al mateix tècnic que aniria a un hotel a adobar la caldera de la calefacció, per exemple. O pitjor encara, les cambres frigorífiques on guardam els cossos dels animals que esperen torn per ser cremats, són com una conservadora que pot tenir qualsevol a casa. Mira, ha estat un servici que hem hagut d’anar improvisant, investigant d’altres a veure com ho solucionaven, etc. a mesura que els problemes anaven sorgint ja que era un tema totalment desconegut a l’illa. Per exemple, jo trobava que entrar per la porta d’una clínica veterinària i treure de qualsevol manera, davant de la gent que espera, l’animal mort, era poc respectuós. Per evitar això

havíem de trobar un sistema que permetés recollir els animals de manera discreta, delicada i amb una mica de mirament. També hem ideat un recipient que resulta digne, amb tacte i sobretot... amb rodetes! ja que hi ha qualque ca grossot que pesa un munter... I quina casta de mascotes s’incineren? Un 70% dels servicis són de cans, sobretot de mida petita. També tenim un 25% de moixos i el 5% restant se reparteix entre pericos, conills, lloros i qualque fura. Hi ha una època de l’any amb més demanda? La demanda sol ser constant durant tot l’any encara que durant l’estiu n’hi ha una mica més. S’ha de tenir present que els cans més vells, amb la calorada de l’estiu ho passen malament i tenen una taxa més alta de mortaldat. També és el moment allà on hi ha més pressa per desfer-se del cos ja que la calor descompon aviat. Quin preu té una incineració? Entre 200 i 300 euros. Depèn de si el cos la de dur fins aquí el client o si hi ha un trasllat a haver de fer. També dependrà del model de recipient per a les cendres recollides, etc. El 99% dels clients vol endur-se la cendra, cosa que és normal ja que per això ha pagat una incineració individual, per estar segur que s’endú la cendra

correcta i justa que correspon a la seva mascota morta. N’hi ha que les volen per guardar-les com a record i per això tenim tot una àmplia gamma de diferents tipus i formes d’urnes que compram a Anglaterra, Holanda, Saragossa, Madrid, etc. Tenim recipients de ceràmica rústica feta a una teulera de Llucmajor, d’altres són en bronze, de fusta, de resina com a imitació de marbre, uns marcs de fotos que en realitat són urnes discretes, etc. Per altra part, n’hi ha que volen les cendres no per guardar-les si no per escampar-les per una finca, llençar-les a la mar, tirar-les pel parc on el seu canet solia trullar i tenir companys de jocs, etc. Qui és que incinera la seva mascota? Ho fa gent molt variada de diferents classes socials, nivell econòmic, etc. Tant aviat és un jove tatuat amb un pit-bull com una senyora alemanya amb la seva marilín, no hi ha cap prototipus. Com tampoc no hi ha cap casta de ritual o cerimonial. Cadascú ho fa com vol. Sol ser una circumstància penosa, moments trists i cadascú ho viu a la seva manera. Els que mai han tengut mascota solen ser bastant intolerants amb aquest tipus de situacions i per això la discreció és molt important. Encara que la necessitat d’expressar de treure el dolor per la pèrdua també té la seva raó de ser. A la nostra plana web tenim un servici de cementeri virtual on els clients hi poden deixar les seves impressions i compartir amb

altres propietaris els moments durs, els records, les vivències, etc. L’altre servici destacat que oferiu és el de guarderia? Sí i funciona molt bé. Quan un propietari d’un ca o d’un moix ha de partir de viatge, o per altres circumstàncies no se’n pot encarregar, el pot deixar aquí on l’hi cuidarem perfectament bé. Per norma general convidam els clients interessats a venir un dia per què vegin les instal·lacions por dos motius. El primer és perquè l’amo vegi exactament que és la residència de mascotes i l’altre és perquè així el ca té una primera experiència positiva del centre: ho ensumen tot, corren, coneixen la zona i se’n van. És així com, en tornar per quedar, no s’ho esperen perquè han tengut records negatius i no tenen una predisposició en contra. Actualment tenim 40 habitacions per a cans i 20 per a moixos en una construcció adossada de fusta que vàrem haver de compar a Anglaterra. I que val tenir un ca o un moix allotjat a Son Batlet? Són 15 euros per nit amb tot inclòs, sigui quina sigui la mida de l’animal o l’època de l’any. Estan a la residència a pensió completa amb pinsos d’una marca de confiança. És important que s’alimentin bé ja que amb l’estrès que apleguen de ser a un lloc nou, amb el sentiment d’abandonament en no veure l’amo, etc. ha de ser un menjar bo, complet i que els vengui de gust. Heu notat la crisi? No gaire ja que en realitat podem dir que vàrem començar el negoci just al moment que començava. El que sí que hem notat és que hem hagut d’allargar el temps que necessitarem per recuperar tot el que hem invertit aquí. S’ha de dir que els nostres servicis són bastant bàsics i assequibles i tampoc suposen cap sortida brutal o prohibitiva.

Sa Campana notícies fresques Opinions de mumare

empleo de calidad” (Jooodeeeer)

Declaracions que els deixen retratades/retratats:

-Martinez Trepujalte.: “Soy un cristal transparente, no tengo nada que ocultar” (cobrà d’una empresa quan no podia, i no ho va declarar a Hisenda)

-Mariloli Finiquito-Diferido Simulado:“Hemos trabajado mucho para saquear el país”. -Marieta Tunel Sóller: “Aqueixa legislatura ha estat sa de sa feina, ben feta, honradesa, transparència i pagar deutes”. (Mira per on! Ni ha que només diven dois!) -Espe Mamandurrias: “Jo destapé la trama Gurtel”. -Joserra Farmàcia Marratxí: “Los políticos no deben gozar de protección especial. No aforamientos. (ara, en temps electoral?)” -Joserra Farmàcia Marratxí: “(no ho ha dit, ho ha fet amb nocturnitat i traïdoria) .. ha premiat amb càrrecs altament renumerats a dos candidats al Parlament”(Què hi ha de lo meu? Funciona... per ells) -Federico Jack42 Comisionista: “En el PP cuando haya un corrupto... a la calle” (idò... qui es confrare que prengui candela). - Mon-Trolo Hasiendasoysvosotros: “Hay mucha gente que no paga impuestos” (per exemple... es peperas -Agustín Conde Sindesensia: No ha pagat a Hisenda es guanys de una empresa seva ni doblers cobrats per assesorar?. Com en Federico i en Trepujalte. (idò, ells són els reis del “Mambo”) -Fátima VirgendelRosio NoséhacerNa: “Estamos creando

-Martínez Trepujalte: “Cobrar de una empresa que trabaja para la Administración Pública, no és ético pero es legal” (Idò. Qué se jodan. (A.Fabra) -Jaimito S’americà Imputatpertot: “És injust que jo sigui s’únic acusat pel cas Òpera”. (Idò...) -Marianito Nosená HabloenPlasma: “Me enteréhs por la prensashs de lo de.... aquel que ja no estáhs en Economía”. -Marianito Mosená HabloenPlasma: “Estamosshs mejoranssdo el paishss” (jooodeeer) Conferencia Episcopal: “Los cristianios han de ser coherentes a la hora de votar” (coherents amb s’injustícia?”). La repera patatera: Des de es mes de maig de 2011 no he rebut cap, cap carta des Govern de ses nostre illes, per fer-me una mamografia. Idò, avui dia 29.04.2015... n’he rebuda una!! O Correus va fatal o es Govern, i ara a 25 dies de ses eleccions municipals, s’ha despert. (jiiiii) Vull demanar al Sr. Bisbe que duna vegada mos enviï en Vicari fitxo. És que tenim por que mos passi con es metge de sa SS, que varem tenir suplentes un parell d’anys i anàvem molts despistats. Un més un, un altre una setmana.... i es sencellers en un “vivo sin vivir en mi”. Aaaaiiiiii!

Vos he de dar una, per jo, mala noticia. Sa meva amiga i consogre Juanaina, a partir d’aquesta revista, ja no ha participat a aquesta secció. Darrerament està un poc malaltissa, “niala” seria sa paraula exacta. Per això de moment ha agafat un descans. Desig que ben aviat torni. Una abraçada. AAAiiii! No hi pensava. Bona Fira. I ara, ses meves barramotades Important. Perquè si es seu partit no la vol a ses llistes des Parlament, i l’han feta fora, la mos volen “encolomar” a noltros a s’Ajuntament? Si no va servir allà, molt manco a Sencelles. No ho trobau?. Sa televisió cada dia mos mostra coses més “horroroses i sicodèliques”. Vau veure aquella “momia” que va sortir amb es cap embulicat amb un pedàs blanc? Va dir que no hi sentia, però, lo raro és que tampoc sentia lo que llegia. (jiiii jiiii) Me va agafar esgarrifanses. I allò va ser president de gover?. Quin desastre, quin desastre!... En Matas diu que és innocent de tot. (jiiiiii, joooder) Es treballadors d’hostaleria son explotats pels hotelers, segons una denuncia. (Què raro. Ells que estimen tant Mallorca. Per això l’han arrasada?). Esperanza Aguirre no vol pobres a Madrid pes carrers. Però ella l’any 2011 deia: no soy partidaria de prohibir... si quieren dormir en la calle que lo hagan. Què ha canviat ara? Es “donatius” no tributen a Hisenda.(segons Hisenda) Fins i tot es “donatius” il·legals, segons

un jutge. Idò tots noltros perquè hem de fer declaració i pagar a Hisenda? En doblers negres de sa caixa B, pagaren gastos, també en negre?. Exemples: Sa seu de Madrit per un 1.800.000 €? Sa seu de Palma per uns 800.000? i un riu de seus? Això es justícia? Perquè sa Fiscalia i Hisenda ha d’estar a ses ordes des Gobierno? No és hora que es ciutadans posem es punts damunt ses is.? Segons un Jutge, està ben comprovat sa caixa B des partit que tots pensau, durant 18 anys. Però es dirigents eren cecs, muts i sords. Sa cupa des “maestro armero”, es tresorers. Es Gover de ses illes no substitueix es treballadors que causen baixa i que cuiden infants en descapacitat, a nes centre especial Camilo José Cela. Idò, què no és guapo això? Declaracions de un grapat de Bisbes. Sa corrupció política és un pecat molt greu. Idò hi ha un bon grapat de polítics que estan ben enmardats fins a sa coronilla. Ara imputació a na Dolça. Era per ventura s`única que quedava de UM sensa imputar?. Ja ho val! Sa veu que es matrimoni pp-um va ser nefast pels habitants de ses nostres illes. Ja ho val! Per tapar ses seves vergonyes, per ser fins, ara volen multar es mitjans de comunicació que publiquin ses seves diguem, “indecències”. No a sa llei mordaza. Na Francina què fa? Pes seu partit, hauria estat molt, molt millor, que n’Aina anés de cap de llista a nes Parlament. Ja ho val!

barramot@gmail.com és l’adreça per si voleu suggerir notícies fresques o deixar comentaries sobre notícies anteriors.

Estic ben, ben segur, que d’aquí a nes mes de maig sortirà un nou partit. Es dels imputats! N’hi ha a mogollón. No vos ho semble? Jo donc una idea pel seu nom: Jo,

que tropa de cuatreros¡¡¡¡ Com es va atrevir sa zoraida a parlar a una presidenta d’una Comunitat Autònoma, com guapita. Què és aixó? A més de presumptes corruptes, mal educats/ades i sense gens de seny? Es “des-govern” central deixarà a nes proper gobierno que entrarà el més de novembre, atenciò: 1.033 BILLONS d’euros de deute. El 100% del PIB. Idò. Abans de ses eleccions generals de 2011 van dir es partit de sa corr... (ells diven de sa transperència) jiiii., : “crearemos 3.500.000 de empleos”.(jiii) Ara, any electoral, diven que en crearan 3.000.000 (jiiii) de llocs de treballs. Que fan un total de 6.500.000 empleos. Però sa realitat és que ara tenim 1.000.000 més d’aturats que abans d’entrar ells. Això que vaig a dir és serio, molt, molt serio: Ara no me queda més remei de dirho. Sa placa que hi ha a s’entrada de sa tercera edat de Sencelles, en honor i glòria des corrupte Matas, ja és ben hora de llevar-la. Fa fàstic que a un corrupte declarat, es quefes de sa 3ª edat, a hores d’ara, encara la tenguin penjat a sa paret. Que passeu una bona Fira de Maig.

Pensaments: Els mals governants, per dissimular la seva mala gestió, sempre donen la culpa de tot als governats anteriors a ells. (Maquiavel).

De tu a tu Avui entrevistam a Felip Jaume Ramis Cirer Maria Cristina Soler i Escalas

En Felip Jaume Ramis Cirer, va néixer a Sencelles i és fill d’en Jaume Ramis de can Pica i na Francesca Cirer de can Xaca. Va estudiar Enginyeria Tècnica en Telecomunicacions i el Grau d’Enginyeria Telemàtica a la UIB i actualment fa feina al departament d’Informàtica de la Mutua Balear.

En quin moment de la teva infància et quedaries?

Quins programes de televisió mires?

La veritat és que recordo molt bons moments de la meva infància, no sabria quin escollir.

No miro la televisió perquè no m’agrada la programació que s’hi emet, però m’encanta el cinema.

Què volies ser de gran quan eres petit? S’ha acomplert?

Confessa’ns una mania, un defecte i una virtut que tenguis.

Volia ser músic. Som músic, però no m’hi dedico professionalment.

Una mania: Som molt meticulós.

Quin tipus de música t’agrada? M’agrada molt la música en general, però si hagués de triar-ne un estil, les bandes sonores. Quines són les teves aficions? Principalment la música, l’esport i el cinema. Digues alguna “frase cèlebre” que hagis dit o que t’agradi. “No pain, no gain”.

Un defecte: Som massa crític. Una virtut: Intento veure la part positiva de qualsevol situació. Què faries... Si fossis un dona / home? El mateix que faig ara, suposo. Si fossis ric? Tenc una llista ben grossa de coses per fer (jejejeje). Si fossis el batlle? Intentaria fer el millor pel poble. Un viatge. Hi ha molts llocs que m’agradaria visitar. Per ara el que més m’ha agradat és Islàndia. No podries estar un dia sense... Escoltar música. El millor invent? L’avió. No entens com hi ha gent que... menysprea els altres Un fet que hagi influït en la teva personalitat?

Crec que cada una de les situacions importants de la meva vida han influït d’una o altra manera en la meva personalitat. Quin és el teu menjar preferit?

Ous estrellats amb patates i gules. Un racó que Sencelles.

t’agradi

El camí de So Na Rossa (sempre que no hi hagi cans amollats). Et queixes de... la corrupció No surts de ca teva sense... Lentilles o ulleres Com et desplaces per dins el poble? A vegades a peu, a vegades amb cotxe. D’aquestes opcions trien una: Twitter o facebook? No tenc ni twitter ni facebook. Dia o Nit? Dia.

Sol ser gent molt feinera i sacrificada, tenim molt que aprendre d’ells. Quin esport prefereixes veure per televisió?

Vi o Pomada? Pomada.

No m’agrada veure esports per televisió.

Platja o muntanya? Platja. Poble o ciutat? Poble. Barça o Madrid? Cap dels dos. Carn o peix? Carn. Calçons o falda? Calçons. Samsung o Iphone? Depèn. Quin ha estat el millor regal que t’han fet? M’han fet molts regals i molt bons. Penso que el més important no és el regal, sinó el detall que representa.

A l’entrevista passada en Miquel Ramis Coll ens va proposar la següent pregunta: Què opines de la inserció de les noves tecnologies en la vida quotidiana? Creus que és necessària, o es excessiva? Des del meu punt de vista, les noves tecnologies són bastant pràctiques i faciliten molt la comunicació, però crec que és excessiu l’ús que se’n fa avui en dia. A qui vols que faci la pròxima entrevista?

No aguant que... m’ignorin. Practiques algun d’esport? Quin?

Què penses de les persones majors del poble?

tipus

A en Rafel Roig Pons des campàs i de can Florit.

Sí, gairebé a diari. Running i fitness.

Quina pregunta faries a la pròxima entrevista?

Quins canvis faries a Sencelles? Intentaria dur a terme un projecte per desviar el trànsit per fora del poble.

Consideres què s’hauria de legislar l’ús dels drons?.

Actualitat de Sencelles Guillem Zuazaga i Llabrés

Pluges  60  50  40  Pluges

30  20

Temperatura

10  0  Març

Abril

15  Temperatura

10  5  0  Març

Tª Mit Mitjana de la Tª màx Març ‘15 14.2 18.8 Abril ‘15 18.2 23.64 Litres Gener – Abril 2015 Litres Gener – Abril 2014 Litres Gener – Abril 2013 Litres Gener – Abril 2012

Tª màx abs. 23.2 (Dia 28) 28.2 (Dia 14)

Abril

Mitjana de la Tª min

9.6 12.68

L / m2 59 7.5

Tª mín abs. 5.7 (Dia 9) 7 (Dia 9) 165 121 254.5 128

PLUGES

Dades corresponents al poble

Poble Sa Rota* Son Boi** Biniferrí

* Toni Zuazaga

22 Temperatura Pluges L. acumulats

Març 59 36 47 65.5

G 13.86

**Lluís E. Zuazaga

F 11.05

M 14.2

Abril 7.5 9 8.5 7

TOTAL 66.5 45 55.5 72.5

***Maria Llabrés

A 18.16

64.5

7.5

humit 34

humit 98.5

humit 157.5

arid 165

Noticiari de la parròquia de Sant Pere de Sencelles Jordi Llabrés i Sans, cronista oficial de la Parròquia de Sencelles

La gran notícia que volem destacar en el present noticiari és la Resurrecció de Jesús, que celebrarem la nit del passat dia 4 d’abril. Essent aquesta la festa més principal de tots els cristians, ens hi vam preparar durant la Quaresma aquesta any va començar, amb el Dimecres

març Antoni Bennassar Cirer amb el títol “Com entendre avui la Resurrecció”. Aquest tema ens va plantejar una visió actual del que ofereixen els textos bíblics i va aprofundir en el missatge que aquest misteri, el més fonamental de la nostre fe, ofereix avui en dia. Les paraules del nostre amic Toni, foren encertades, tota hora mesurades i entenedores, podríem dir que dites en clau de teologia quotidiana i d’ara, no deixaren indiferent a cap dels acudiren a escoltar-lo al Convent de la Caritat. El dissabte dia 14 de març, es va celebrar a la parròquia un ViaCrucis amb textos preparats pel nostre Rector, Mossèn Guillem Feliu i dia 21 tingué lloc la celebració penitencial, enguany preparada per Mossèn Rafel Mas.

de Cendra, dia 18 de febrer. Durant tot el temps quaresmal, a més de les celebracions de cada diumenge, van prendre especial rellevància altres actes. El primer, la conferència que feu dia 7 de

Dia 29 de març començaren les celebracions pròpies de la Setmana Santa amb la processó que commemora l’Entrada Triomfal de Jesús a Jerusalem i el posterior ofici del dia del Ram. Des d’aquest dia i fins el dissabte de Pasqua va presidir les celebracions Mossèn Miquel Gual. Aquestes es varen veure molt concorregudes i participades. El mateix podem dir de les processons del Sant Crist de la Sang (Dijous Sant) i del Sant Enterro (Divendres Sant), en les que enguany hi vam veure incorporada de bell nou la banda de tambors. Del Diumenge de Pasqua podem deixar bona constància que a Sencelles s’hi respirava un autèntic ambient de festa. A les 12 del migdia, quan el sol és més àlgid que mai, es va celebrar amb tota solemnitat la processó del Sant Encontre entre Jesús Ressuscitat i la seva Mare, Maria.

Va presidir-la, així com també el posterior Ofici de Pasqua, el Pare Vicenç Miró, missioner dels Sagrats Cors, vingut de l’Ermita de Sant Honorat (Randa). Aquest any podem destacar que la processó ha recuperat molt de l’esplendor que tenia antany. La plaça era plena de gent, hi participaren les confraries acompanyant els passos, la coral Sor Francinaina amb els seus cants, un estol de caçadors que no escatimaren escopetades en honor del que ha vençut la mort i de la seva Mare, tota plena de goig. L’escolania en ple, la gent compromesa amb la Parròquia... tothom. Tal vegada les nostres paraules puguin semblar exagerades, però encara il·lustren més aquella realitat que vàrem viure els que hi forem presents els mots de sorpresa i de felicitació que el Pare Miró va emprar tot just començada la Missa. I també altres comentaris que al dia següent circulaven per les xarxes socials: “L’Encontre de Sencelles m’agrada”, “Un Encontre vibrant”, “Fou espectacular”. Veure els resultats de festes com aquesta de Pasqua ens ha

d’animar a seguir treballant per salvaguardar les nostres tradicions i a demostrar públicament la nostra alegria de ser cristians. En aquest sentit, aviat tindrem una altra ocasió: el proper dissabte dia 6 de juny celebrarem el Corpus Christi, una altra festa que a Sencelles viu moments ben vitencs. Les fotografies que presentam avui són cedides amablement per na Magdalena Ramis Ramis.

Notícies des de la Biblioteca Cristina Romero

Sant Jordi a la Biblioteca. Enguany, com els últims tres o quatre anys des que me’n cuid de la Biblioteca Municipal, hem participat en el muntatge d’una paradeta de venda de llibres, per celebrar, d’aquella manera, la Diada de Sant Jordi. I com cada any, a nivell personal, com a Bibliotecària i amant de la lectura, m’agradaria lloar la feinada que han fet des de la comissió de l’APIMA de Can Bril, per poder fer possible aquesta tasca. Així com també, la participació del CEIP per al seu bon funcionament.

L’altra notícia és que aquest any hem tornat a organitzar una altra edició (la tercera) del Concurs de Dibuix i Punts de llibre per als més petits i no tan petits (des dels 3 als 13 anys). Però, com a novetat imperant, enguany vàrem decidir valorar per separat els dibuixos dels punts de llibre, per tal d’oferir més oportunitats als participants per rebre un premi. Així doncs, si abans només s’oferien tres premis per categoria, enguany n’hem ofert sis per a cada una d’elles, a més d’obsequiar a cada un dels participants del concurs amb un petit detall (un quadern de rondalles, un quadern per pintar i un estoig de ceres). Per altra banda, els guanyadors oficials es van emportar un paquet de llibres de lectura molt més complet. Un cop presentats tots els treballs del concurs, el passat divendres (dia 24 d’abril), vàrem realitzar una exposició de totes les feines que havien participat al concurs, i a les 18h es va procedir a l’entrega de premis. Hem de dir que la sala polivalent de la Biblioteca es va omplir fins d’alt de gent i que els infants estaven d’allò més nerviosos, tot i que com tothom se’n va endur un premi, com és normal, tothom va estar més que content dels resultats del concurs. Després, per celebrar la gran quantitat de treballs que vàrem rebre enguany (fent rècord de participació) vàrem celebrar la Diada amb una petita festa on tots els participants varen poder gaudir d’un petit refrigeri, el qual va acabar d’amenitzar una setmana d’allò més activa per a tots.

Només esperam que l’any que ve es pugui tornar organitzar una Diada com aquesta i, que si podem demanar, funcioni igual de bé que la d’enguany. Gràcies a totes i tots els que vàreu fer possible aquest dia!.

El tercer misteri de dolor del Santuari de Lluc, una ofrena de Sencelles Jordi Llabrés i Sans,

Aprofitant l’avinentesa de que fa poc temps que s’ha clausurat l’Any Campins-Gaudí, per il·lustrar el cartell de la proppassada Setmana Santa de 2015, ens hem valgut de la bellíssima estampa del baix relleu de bronze que representa el Tercer misteri de Dolor que trobem a la monumental Via del Rosari de Lluc, Santuari de la Reina i Patrona de tots els mallorquins i que es tracta d’una peça que podem considerar ben nostrada. El Bisbe de Mallorca Dr. Pere Joan Campins i Barceló, de qui en el mes de febrer es complí el centenari de la seva mort, amb mires a les celebracions del 25è aniversari de la solemne Coronació Pontifícia de la Mare de Déu de Lluc (1884-1909) va concebre un ambiciós pla renovador espiritual i material del Santuari que incloïa la construcció d’un camí de pregària dedicat als Misteris del Sant Rosari. En el mes d’agost de 1908 signava una exhortació pastotal en la que s’hi descobreix per primer cop el projecte genial de la Via rosariana: “Però ja qu’es molest i fins i tot impossible pels fidels, sobretot en dies de gran gentada, estar i quebre tots plegats dins l’església, voldríem també que se pogués exercitar i satisfer la pietat de molts a un lloc més ample a on la multitud s’hi mogués sense perjudici del recolliment. Per això hem fet traçar un hermós camí fins a l’encletxa que ara és quasi inaccessible, senyalada per la tradició popular com a guardadora de l’antiguíssima imatge. En el camí projectat voldríem veure-hi senzills monuments que representassin els misteris del Santíssim Rosari, a fi que els pelegrins, quan pujassin la costa i alenassin l’aire pur de l’altura, s’ajudassen de l’espectacle de la naturalesa per

meditar i orar amb fervor amb la devoció mariana per excel·lència”. Efectivament, la veneranda tradició indica l’altura d’aquest pujolet com el lloc privilegiat on fou Trobada la Santa Imatge, per un pastor i un monjo. Per tant no l’hi faltaven raons al nostre gran bisbe per voler dignificar i sacralitzar, encara més, aquell indret. Dia 13 d’octubre de 1908 el bisbe pujà al Santuari per prendre algunes determinacions sobre el traçat de la Via, i amb ell els arquitectes Guillem Reinés que ho era del Bisbat de Mallorca, el català Joan Rubió i el genial Antoni Gaudí. Aquella fou la primera d’una sèrie d’eixides per planificar el projecte, les obres del qual es van començar a realitzar cap als principis de 1909 sota la direcció de l’enginyer Guillem Carbonell. Traçar-ne l’itinerari no fou una tasca fàcil ja que, segons indica el P. Bartomeu Pericàs, m. SS. CC., requeria molta sensibilitat i una acurada atenció per encertar-lo i per no fer malbé cap bocí de la muntanya, ni cap reconada d’aquell grandiós i selvàtic paratge. No s’hi volgueren “fer grans destrosses que haguessin contorbat la serenitat inviolable de l’obra de Déu. Les obertures es feren amb amorosa bondat, com si les fes la mateixa natura, col·laboradora de la mà de Déu. Si el tronc secular d’una esponerosa alzina n’impedís el pas, ¡ben alerta a tallar-la i deixem-la on està, com un monument vegetal! I si fos un penyal tampoc no l’obrirem amb la crueltat del ferro destructor, valdrà més fer-li una

cronista oficial de Sencelles

volteta”. Poc a poc el projecte s’anà materialitzant, sempre sense oblidar que el que es volia aconseguir era la construcció d’una grandiosa “basílica bastida a l’aire lliure sota les arcades de les penyes i l’alzinar”, on a mode de retaules per esser contemplats i que convidarien a la pregària s’hi vestirien els monuments dels Misteris del Rosari. Tot

d’una

que

el camí fou transitable es feu la inauguració; en el mes de maig del mateix any un nombrós pelegrinatge dels Associats de la Cort de Maria i de les Filles de la Puríssima de la Parròquia de Santa Eulàlia de Palma, pelegrinà a Lluc i pujà al Pujol essent el capdavanter de la llarga teringa de devots que durant més d’un segle han fet amb devoció i recolliment aquest camí marià. Quan aquells arribaren al replà de la quarta placeta, Mossèn Miquel Miralles, rector d’aquesta parròquia i com

a delegat del Bisbe Campins que aquells dies era a Roma, beneí solemnement la Via del Rosari. Llavors començaren a perfilar-se els detalls dels monuments dels misteris. Cada un d’aquests, i son cinc, els trobem fabricats amb pedra i els baixos relleus que representen els misteris, en bronze. Els veiem aixecats a cada una de les cinc esplanades que trobem en sentit d’ascensió i la distribució sempre és la mateixa, en el primer monument hi trobem els tres primers misteris tradicionals de Goig, Dolor i Glòria, i així successivament fins arribar al darrer que mostra els darrers misteris. Els monuments més originals son el primer i el cinquè, d’estil modernista i sens dubte son els que palesen més clarament la influència artística de Gaudí. Aquests dos tenen forma de piràmide de tres cares, que acaben en forma d’arc de ferradura i cada una d’elles hi veiem el plafó del misteri corresponent. El segon, tercer i quart, a mode de frontis rectangular o retaule de pedreny, els trobem mig adossats al rocam natural de la muntanya i, concretament, el tercer està ajocat davall un gros penyal que l’hi fa de dosser. Observem que els quinze relleus que representen els misteris tenen tres formes geomètriques diferents. Així els de goig estan coberts per l’arc de mig punt, símbol de pau i de benaurança; els de dolor tenen la forma violenta i punxeguda del quadrat; i els de glòria estan tancats dins la triomfal magnificència del cercle, símbol d’eternitat i figura de les grans visions bíbliques. En l’esmentada Exhortació el Bisbe Campins feia aquesta pregunta: “Seria difícil que la Ciutat, viles i llogarets de Mallorca mostrassin el seu amor a la Verge de Lluc contribuint d’una o altra manera a aixecar aquests monuments i deixar impresa en ells la seua personalitat?” La resposta a aquesta qüestió no es

va torbar gens. A partir de la festa de la Mare de Déu de Lluc d’aquell any de 1909 es començaren a beneir els monuments i els seus corresponents relleus. Els primers de tots foren els del quart conjunt. Els relleus del tercer misteri es deuen a la magnificència de diverses entitats. El de dolor, que representa la Coronació d’Espines, fou pagat pels feligresos de la Parròquia de Sant Pere de Sencelles i els de les seves, aleshores, filials de Costitx i Biniali. El de goig, que recorda el Naixement de Jesús a Betlem, responent a la devoció pròpia iniciada per Nostro Pare Sant Francesc, fou ofrenat pels terciaris franciscans mallorquins. I els habitadors dels terme d’Escorca es posaren al davant de costejar el misteri gloriós que és el de la Vinguda de l’Esperit Sant Paràclit damunt el Col·legi Apostòlic. Per oferir a la Mare de Déu de Lluc el relleu del Tercer Misteri de Dolor i beneir-lo s’organitzà des de Sencelles un pelegrinatge fins al Santuari el dia 21 d’agost de 1909. Hi participaren 550 sencellers amb les autoritats civils i religioses del poble. Dirigí la romeria el Pare Sebastià Mudoy, missioner dels Sagrats Cors. La crònica ens diu que a les 5 de la matinada arribaren els peregrins a la Font Cuberta i s’afegí al grup un estol de 320 costitxers i binialers. Tots participaren de diversos actes de culte i de la dita benedicció. El recent traspassat Pare Bartomeu Pericàs, M.SS.CC., amb ploma sadolla d’enamorament marià i llucà escriví no pocs mots que ens conviden a fer una volta pels Misteris talment un devot pelegrinatge contemplatiu. Partint de la Plaça del Lledoner, Com a digne coronament de tot el Pujol del Rosari hi trobem encara dos elements més. Just a l’indret allà on la tradició afirma com el lloc de la Trobada la Mare de

Déu de Lluc s’hi alça un monument modernista de ferro forjat, disseny de Reinés i que amb la forma dels antics monuments dels Set Goigs de la Mare de Déu que des de l’Edat Mitjana circumdaven el Camí Vell de Lluc, mostra un relleu de bronze amb la Moreneta llucana adorada pel monjo i el pastor. I encara més elevada, just en el cim hi veiem “la Santa Creu que estén els seus braços protectors damunt la vall de Lluc. És senyal de salut, de triomf i de benedicció. I quan ella està il·luminada dins la foscor de la nit brilla com un estel d’esperança per al pelegrí que arriba a la Casa de Nostra Dona Santa Maria”. Sens dubte a la galeria dels personatges més il·lustres de Mallorca hi trobem en lloc destacat el bisbe Dr. Pere Joan Campins i Barceló, el pontificat del qual, fou una mostra fefaent del seu benemèrit protectorat envers el Santuari de Lluc. Així no ens estranya que just cinc anys després de la seva mort l’hi fos dedicat l’artístic monument que trobem a la plaça de la Basílica, el qual mostra la figura del Prelat en aptitud d’adorar a la Reina que presideix i ens protegeix a tots des de aquella “Santa Casa”. FONTS: Obrador Socias, Josep, M.SS. CC. (Missioner dels Sagrs Cors), Santa María de Lluch. Historia de su Colegiata. Imprenta “Sagrados Corazones”, 1952. Munar Oliver, Gaspar, M.SS.CC, Breve historia del Santuario y Colegio de Ntra. Señora de Lluc. Palma de Mallorca, 1987. Pericàs, Bartomeu, M.SS.CC., El Pujol dels Misteris. Via monumental del Rosari a Lluc. Mallorca, 2009.

Eleccions Municipals 2015

“La política s´ha de viure, no s’ha de viure de la política” Joan Miquel Chacón, candidat de MÉS Guillem Mut i Llabrés

Qui és en Joan Miquel Chacón? Soc en Joan Miquel, soc de Biniali, tenc 40 anys i de mal nom som de can Joan Jordi, ara visc a Sencelles al carrer Antoni Maura, com molta gent quan veu certa bandera, sap a on visc, la meva parella és una al·lota que nom Aina que és de ca’n París i fa 2 anys que soc aquí. Ja coneixia els Independents de Sencelles i Biniali des de fa molts d’anys, d’ençà que jo era el secretari d’organització d’Esquerra Republicana i que vàrem venir per qüestions organitzatives de diferents eleccions, europees, espanyoles, municipals, per intentar cercar complicitats amb els Independents de Sencelles i Biniali. Tu ets nou a Sencelles, però no ets nou dins la política No soc nou dins la política, jo vaig començar en 14 anys militant en un sindicat estudiantil que es deia BEI (Bloc d’Estudiants Independentistes) i vaig estar dins el PSM durant 10 anys. He estat dins Esquerra Republicana durant 12 anys i ara form part d’aquest projecte que és MÉS per Sencelles i estic content de ser el cap de llista, però molt més content estic de formar part de l’equip que form. Crec que formam un bon equip, gent preparada, gent molt normal, veïnats del poble que el que volen és fer feina pel seu

poble sense cap aspiració més que la de millorar Sencelles. Apart de polític, quines altres facetes tens? Des de jove m’ha agradat la poesia i des de jove sempre he escrit coses. Vaig tenir l’oportunitat de publicar un treball que era “Llobades per a Muts”, no he deixat mai d’escriure i sempre m’ha agradat la poesia. Des de què va sonar el teu nom com a candidat de MÉS, t’has sentit personatge de moda? No, no, no perquè mai m’hagués pensat que hagués estat el candidat de MÉS per Sencelles i Biniali. Mai ho hagués pensat, ni tant sols era la meva aspiració. Jo me conformava en formar part d’aquest equip. Jo crec que soc un veinat molt normal, soc de Biniali, m’encanta fer vida en el poble i me consider un més. La meva constitució política partesc de que no només és una persona la que ha de ser portaveu de l’ajuntament, sinó que és tot un grup, som tots els veïnats els que hem de canviar el poble, els que hem d’ajudar i empènyer entre tots per fer Sencelles millor, no depèn d’una sola persona o d’un personatge de moda. Ojalà hi hagi molts personatges de moda que vulguin fer del seu municipi un lloc millor per viure. Què li fa falta a Sencelles? A nivell social, crec que hem de dinamitzar més la participació ciutadana, jo crec que dins el context social que ens mouem d’autèntica crisi de la política, on alguns han prostituit, s’han carregat el concepte o la paraula popular i d’altres s’han carregat el concepte de socialisme... la gent

Eleccions Municipals 2015 hi creu poc en la política, però jo sí que hi crec i crec que ja ha arribat l’hora que els ciutadans cansats de que hi hagi gent que els facin la política, que prengui decisions per ells per fer la política, crec que els sencellers desitgen poder-se fer la política, per poder canviar el poble, per canviar-ho tot, per fer un poble que tengui en primer ordre de preferències les polítiques que se fan des de l’ajuntament que atengui a les persones, sobretot a la gent gran. El repte més important que té aquest ajuntament és primer atendre a les necessitats de les persones i acostar l’ajuntament als llogarets, i l’altra és millorar la gestió econòmica de l’ajuntament. Què és el que li sobra a l’ajuntament? A Sencelles sobra gent que encara se cregui que es pugui tornar una altra vegada a governar amb l’estil que es governava fa 8 anys, encara hi ha gent a Sencelles que es pensa que la política és “un ordeno i mando”, que la política ha de basar la participació ciutadana en un model clientelar on es paga directament a les associacions perquè facin coses sense cap tipus de responsabilitat per part de l’ajuntament. Crec que li sobra gent que pugui creure que es pot especular amb el territori i es pot tornar enrera aquesta aprovació inicial de les normes subsidiàries per desprotegir la nostra foravila, que se pugui tornar a fer des d’un hotel o una altra vegada un camp de golf i que pugui destrossar la qualitat de vida de tots els sencellers i l’economia del municipi. Crec que sobra tot això. Sencelles té molt arrelada la figura de Sor Francinaina. És compatible política d’esquerra i religió? Si, i sobretot a nivell local i perque parlam a nivell privat de cada persona, i això ho respectam moltíssim. M’agrada que hi hagi un

carrer de Sor Francinaina perquè representa una part important de la societat. M´hagués agradat que la nostra escola s’hagúes dit Mossèn Bartomeu Oliver i no perquè sigui capellà, sinó perquè en temps molts difícils i complicats va defensar un patrimoni que és de tots: la nostra llengua i la nostra cultura. Quin és l’objectiu de MÉS a les properes eleccions? L’objectiu de MÉS és ser més forts, és tenir més representació a l’ajuntament, que l’esquerra sobiranista per primera vegada tengui més capacitat de decisió per condicionar els futurs pactes i les futures polítiques que es puguin fer des de l’ajuntament. MÉS estaria disposat a formar part del govern de l’ajuntament de Sencelles? Sí, però no a qualsevol preu. S’ha de millorar en transparència, en comunicació dins l’equip de govern, en coordinació i crec que hem de potenciar moltíssim la participació de tots els grups municipals, perquè no hi hagi àrees tancades i entre tots poguem decidir sobre la totalitat de les àrees. Si MÉS governa amb minoria, és possible pactar amb el PP? MÉS no pactarà mai amb el PP. Nosaltres no podem pactar mai amb un partit que durant aquest 4 anys darrers i durant tots els anys que ha governat a Mallorca i a les Illes Balears s’hagi dedicat a perseguir la llengua i la cultura pròpia d’aquest país. Quin és el model de poble que proposa MÉS? El nostre model de poble és un model de poble que protegesqui el territori, és essencial. Que no hi hagi un desequilibri gros de la qualitat i del benestar mediambiental de la gent, això va en benefici de la gent. El que nosaltres volem és que Sencelles seguesqui tenint

aquesta idiosincràcia, aquesta fisonomia de poble antic, de poble pagès, treballador i que té una bellesa dins el seu casc urbà espectacular. Volem un model de poble que defensi la identitat pròpia del país, la llengua i la cultura catalana, això és irrenunciable. Creus que un batle ha de ser responsable de les accions que es derivin directament de les seves decisions? Jo crec que sí. Jo estic convençut que sí, perquè al final està clar que tu formes part d’un projecte, d’un partit. Si jo ves que he de prendre decisions irresponsables, el primer que faria abans de prendre una decisió que ves que m’hi va la responsabilitat civil seria dimitir. La política ha de ser un mitja de vida? No, aquells que pensen que la política és un mitjà de vida, han de deixar automàticament la política. Per a jo és una vocació de servei públic. Sempre ha estat defensar uns ideals sobiranistes, ecologistes, independentistes i d’esquerres. La política s´ha de viure, no s’ha de viure de la política, s’ha de ser sempre coherent amb el que penses. Quin és el full de ruta de MÉS? Aquí hi ha dos camins: un partit que tregui la majoria absoluta o sinó, haurem d’iniciar negociacions per fer un pacte de govern. Per què s’ha romput el pacte entre el PSIB-PSOE i MÉS? Fa 8 anys hi havia un PP molt fort i era necessari aquest pacte. Ara amb l’aparició de MÉS per Mallorca, nosaltres ens sentim més còmodes ideològicament anant per separat, perquè defensa els valors de les polítiques d’esquerra, de l’ecologisme i del dret a decidir. No volem dependre de l’esquerra sucursalista espanyola, que decideix per nosaltres des de Madrid.

Eleccions Municipals 2015

“Treballarem per tenir un municipi a l’alçada dels seus habitants” Tomeu Morro, candidat del PSIB-PSOE Joan Florit i Horrach

Per quin motiu es presenta per tercera vegada? Em present perquè tenc molta il·lusió i ganes de continuar fent feina pel meu municipi. El meu partit ha considerat que he de ser jo qui encapçali la candidatura. Vull aportar feina i experiència des de la meva candidatura amb l’ajud dels meus companys i companyes de la llista. Creu que la política pot ser un mitjà de viure? La política no ha de ser un mitjà per viure, però els qui s’hi dediquin han de poder desenvolupar la seva tasca amb l’exclusivitat que el càrrec necessiti. Abans, a la política només s’hi podien dedicar el senyors rics i poderosos, els cacics. La resta, gent humil i treballadora ho tenia més difícil, no podia renunciar al seu ofici temporalment. Estic segur que seria un gran error retornar a política dels senyorots i dels cacics.

Què faria vostè si un dia ha de prendre una decisió que l'afavoreix personalment però va contra dels interessos de la població? Quan et presentes a un càrrec públic et presentes per defensar l’interès general i no el particular. Durant aquests vuit anys això és el que he fet i ho seguiré fent si tenc el suport necessari per governar. La via de circumval·lació estava prevista començar-la l'any 2017... Si la via de circumval·lació és la que necessitam, podria començar demà mateix. La que ens mostra el Consell Insular en els seus

projectes la trobam desmesurada, allunyada del poble, especialment agressiva amb el paisatge i, sobre tot, que només obeeix als interessos d’unir carreteres sense pensar en la mobilitat del nostres veïns. Què entén per "retre comptes" a nivell polític? Per a mi, retre comptes és dir: “aquest era el nostre programa electoral, això és el que hem fet i això és el que no hem pogut fer pels motius següents...” en definitiva, retre comptes és donar la cara davant la gent i no amagar-se darrere un despatx o una pantalla de plasma. Per què poques vegades els polítics assumeixen els errors? Ja diuen que la culpa és fadrina. Els polítics no deixen de ser un reflex de la societat de la qual formen part. En una societat tan competitiva costa assumir errors perquè pensam, erròniament, que és un signe de feblesa i ens fa més dèbils davant els altres. Quin seria el projecte estrella del teu mandat? Vull fugir de prometre grans projectes. La gent el que vol és poder tenir una solució a les seves necessitats, al seu dia a dia. El projecte estrella del meu mandat serà aquest, tenir un equip de govern al costat dels veïns. Treballar per fer de Sencelles un municipi que estigui a l’alçada dels seus habitants. Oferir bons serveis municipals, neteja, seguretat, atenció a la gent major i als infants... La política de grans projectes ja té el seu monument amb el Palma Arena, per exemple. Què voldria haver aconseguit

Eleccions Municipals 2015 en acabar els propers quatre anys de mandat? M’agradaria haver continuat amb la bona tasca portada durant aquests anys i, tenir més presència a fora vila i als llogarets. Que la gent que no viu al nucli de Sencelles senti que té un Ajuntament al seu costat. La culpa sempre és de l'herència rebuda? L’herència rebuda és l’excusa dels polítics mediocres per amagar la seva ineptitud. O Això, més o manco, diu en Barramot a la seva secció, no?

És congruent votar unes coses a favor a l’ajuntament i després fer el contrari al Parlament? Aquest fet em porta a pensar dues coses: el grup parlamentari del PP considera que els sencellers som ciutadans de segona o, almanco no de la categoria de Campos o Deià, municipis governats pel PP que si han rebut ajudes per executar sentències d’enderrocament. L’altra impressió que tenc és que no donar llibertat de vot a la senyora Vallès va ser un flac favor cap a ella i cap a la junta local del PP de Sencelles perquè els deixaren en molt mal lloc davant tots els sencellers.

Carta: Viatge a Còrdova Margalida Zuazaga i Vich

Del 3 al 8 de març vaig sortir de viatge a Còrdova, al famós Califat, que jo ja coneixia de fa un grapat d’anys però hi vaig voler tornar amb una amiga. Eren pocs dies, però ja em bastaven. Ja al principi hi va haver un canvi de plans i l’organització va decidir que el que havíem de fer el darrers dies ho faríem al primers. Això va ser una gran sort per jo, perquè aquesta sortida va ser accidentada. Primer vàrem visitar la Catedral, de valors artístics impressionants, d’una gran riquesa, i la Mesquita, de grans records i bellesa per tots els costats. Després vàrem anar a la ciutat de Montilla, famosa pels seus vins i els seus cellers. També visitàrem el convent de les monges tancades, a on vàrem veure el seu bellíssim claustre, i per una petita quantitat de doblers poguérem gaudir d’uns pastissos que ens varen endolcir el camí. I a qui vos pensau que vaig trobar que viatjava al mateix grup de 50 persones? Idò na Catalina de ca’n Cota i en Sebastià de ca’s Xicot. Mirau que petit que és el món!

Idò just després d’haver vist aquestes meravelles vaig caure i em varen haver d’enguixar la cama. Ja em teniu amb la cama esquerra estirada damunt del llit de la nostra habitació a l’hotel fins al darrer dia. Per sort, tant la meva amiga, que em va fer companyia tot el temps i va cuidar de jo, com el personal de l’hotel i de l’agència de viatges es varen portar molt bé. Vos puc assegurar que no havia pogut esser més ben tractada del que vaig ser pel meu soscaire. Aquí teniu un parell de curiositats que va bé re c o rd a r- l e s : es diu que les flors a la cambra d’un malalt són perilloses de vespre. Es diu que és perillós dormir recolzat damunt el costat esquerra. Perquè es fa força damunt el cor. Es diu que s’ha de menjar bé quan un està refredat i fer dejuni quan es té

grip. Es diu que el peix és molt bo pel cervell. Es diu que els cabells poden tornar blancs de la nit al matí, després d’una notícia terrible o sobtada. Es diu que menjant una poma cada dia no haurem de menester mai el metge. Tot això ho he tret de les Selecciones del Reader’s Digest que tenia per ca nostra. Idò bé, això és tot, ja he acabat. Rebeu una forta abraçada.

Eleccions Municipals 2015

“Volem continuar millorant la qualitat de vida de sencellers i binialers” Joan Carles Verd, candidat del PI Miranda Miret Mairata

Aquesta serà la quarta vegada que et presentes, per què repeteixes? És evident que és una tasca que m’agrada i me motiva, em sent útil a la gent del municipi. També tenc la sort de comptar amb un molt bon equip de gent amb ganes de treballar. Al nostre estam raonablement satisfets de la feina feta fins ara i molta gent m’ha animat a continuar. Em sent amb força i ganes per seguir aportant tot quan sé i puc per seguir millorant el poble. Quan diuen l’expressió “la casta”, t’hi sents implicat? La paraula casta es refereix a aquells polítics que cobren molt per fer ben poca feina, que viuen aïllats dins la seva bombolla de poder i relacions i no coneixen els problemes reals de la majoria de gent ni el poble que trepitgen. Pots estar segur de que això no passa en la política municipal, els problemes de la gent i la realitat te’ls trobes cada dia a la porta del despatx, i les compensacions són, més que les econòmiques, la satisfacció de la feina feta i el reconeixement dels veïns.

Què voldries haver aconseguit durant els primers cent dies de mandat? Coneixent la realitat i la gestió diària de l’Ajuntament, després d’haverhi fet tanta feina, som ben conscient que les grans obres, els canvis profunds no s’aconsegueixen en cent, ni dos-cents dies, són el resultat d’aplicar el seny i l’esforç dia a dia, al llarg dels mesos. Fer promeses d’aquestes a cent dies

vistes seria una inconsciència i un engany als sencellers. Si n’hagués de dir una de prioritària, però dia a dia a quatre anys vista, voldria que l’Ajuntament continuàs contribuint al màxim a millorar la situació de les famílies del municipi que ho passen malament. Aconseguir-ho en cent dies seria meravellós. Què li sobra al municipi de Sencelles? Sobra trànsit de cotxes als nuclis urbans. Cotxes als carrers, cotxes a les places...cotxes per tot. Ens convé repensar quin model de poble volem en aquest sentit. Què hi falta al municipi de Sencelles? Falten moltes coses, a més les necessitats evolucionen amb el temps i en surten de noves. Infraestructures bàsiques que no tenim, algunes per deixadesa del Govern Balear (ronda de Sencelles, millor servei mèdic) i altres que es deixaren perdre (camp de futbol, ronda de Biniali). Posats a pensar en mancances que entre tots podríem resoldre, falta un poc més de civisme a aquells que treuen els cans i no en recullen els excrements, aquells que aparquen de qualsevol manera, aquells que embruten els carrers, aquells que no reciclen i deixen les bosses de fems a les portes dels punts verds.... El poble és de tots i l’hem de cuidar entre tots. La via de circumval·lació de Sencelles estava prevista començar-la l’any 2017... En la situació econòmica actual, una obra prevista al pla de carreteres i amb el finançament aprovat pel Govern Central està paralitzada sine die. El no poder

Eleccions Municipals 2015 treure la circulació fora del poble és el preu que pagam els sencellers per tenir Governs a la comunitat autònoma submisos als interessos dels seus partits a Madrid, incapaços de reclamar el que ens pertoca. Quin seria el projecte estrella del teu mandat, què voldries haver aconseguit en acabar? El nostre projecte estrella és continuar treballant en positiu, sobretot en aquelles coses que permeten millorar la qualitat de vida dels sencellers i binialers. Millorar i mantenir les infraestructures en bones condicions, un municipi més net i amb uns bons nivells de convivència entre tots. En els anys que venen l’Ajuntament haurà de treballar per ajudar a activar l’economia local, donant un marc propici als emprenedors i al creixement de les petites empreses locals. De grans obres, les justes i imprescindibles. Pot evolucionar positivament un consistori on la culpa del que va malament sempre és de

l’herència rebuda? L’herència rebuda va tenir, com és evident, la seva incidència en el primer any de govern municipal en que vàrem participar. Després de vuit anys governant la responsabilitat dels encerts i els errors és dels qui en tenim la responsabilitat. Atribuir-ho als anteriors governs del Partit Popular no és seriós. El nostre grup assumeix el balanç d’aquests vuit anys i el presentam als electors amb la nostra part proporcional de responsabilitat. És congruent votar unes coses a favor a l’ajuntament i després fer el contrari al Parlament? (cas adossats Ruberts - vot diputada A.Vallès) No ho és, però convé entendre que determinades formacions posen els interessos del partit per davant dels ciutadans als que representen, tant a nivell municipal, com autonòmic i estatal. Hi ha polítics que, pels motius que sigui, segueixen aquesta estratègia. El nostre grup no ho comparteix.

Què opines de la llei d’administració local vigent pel que fa a la gestió del deute i la inversió? Entenc que la llei pot tenir alguns aspectes positius, sobretot per reconduir aquells Ajuntaments que han gastat sense control, però no és just, i suposa un retrocés democràtic, que decisions i serveis que se donaven al nivell més proper passin a dependre del Govern Central. En certa manera recorda a aquells Ajuntaments pre-democràtics on el Govern Civil dictava les polítiques municipals. Acostar els centres de poder als ciutadans sempre serà una forma més democràtica i acostada a la realitat dels problemes. Creus que un batle ha de ser responsable civil de les accions que se’n derivin directament de les seves decisions? Està clar que si, i crec que és evident que això és així. La llei ha de ser igual per a tothom i en aquests temps veim molts de casos on aquestes responsabilitats els són exigides judicialment. Exactament igual que la resta de ciutadans.

Eleccions Municipals 2015

“Sencelles és un poble de passada i hauria de ser d’aturada” Antònia Vallès, candidata del PP Joan Bover i Serra

¿Què hi sobra a Sencelles? No crec que hi sobri res. Podríem millorar coses, però sobrar, no crec que hi sobri res. ¿Què hi falta? Més vida. Trob que ara és un poble de passada i hauria d’esser d’aturada. Caldria promocionar Sencelles de cara a l’exterior. S’ha convertit en un poble dormitori. Ja vos hi heu presentat altres vegades, a les eleccions. ¿Per què repetiu? Perquè la il·lusió encara hi és, perquè encara crec que puc fer coses bones pel poble. ¿Què creis que heu aportat fins ara? Positivitat. Hem estat un grup que no ha dit un no per un no. Quan hem trobat que hi havia una cosa bona per al poble, hi hem donat suport, independentment del partit polític que la impulsàs. Crec que és així, tots plegats, com arribarem a fer coses bones. I no hem creat crispació.

¿Quin seria, idò, el projecte estrella del vostre mandat? ¿Què voldríeu haver aconseguit d’aquí a quatre anys? Promocionar Sencelles, donar-lo a conèixer. Tenim molts de ciclistes, tenim les rutes arqueològiques, uns bars preciosos... però trob que hi falta vida. Des de l’Ajuntament, hem d’ajudar les empreses a créixer i obrir-se cap a defora. Jo, que tenc fills, trob que és una pena que se n’hagin d’anar fora per guanyar-se la vida. ¿Per què no han de poder posar un negoci dins el poble i que els vagi bé?

¿Una batlessa ha d’esser responsable civil de les accions que es derivin de les seves decisions? Sí. Hem d’esser responsables dels nostres actes i de les seves conseqüències. Som humans i ens podem equivocar, però hem d’assumir-ne la responsabilitat. És vera que avui prenem les decisions ben assessorats pels tècnics, però així i tot si s’ha comès un error, s’ha d’assumir, fins i tot en el cas que comporti una sanció. Teniu un germà actor i vós mateixa heu fet teatre, però a Sencelles no hi ha cap lloc en condicions per a representacions. Aquest és un altre objectiu. Sencelles ha de créixer com a poble i com a cultura. Estaria bé que hi hagués un taller de teatre per a nins, perquè la meva experiència en aquest camp, a petita escala, ha estat molt satisfactòria. M’ho vaig passar molt bé! De llocs, en tenim. Hi ha Can Garrover, que és de l’Església, però per ventura arribaríem a un acord. O el menjador de les escoles velles. Ara bé: seria un projecte car i nosaltres som un poble humil, però no hem de deixar, per humils, de tenir aspiracions. La via de circumval·lació s’havia de començar l’any 2017. Vós la vàreu presentar, juntament amb la Sra. Cabrer, en aquell moment Consellera d’Obres Públiques, l’any 2007. ¿Com està aquest tema? Aturat. Amb la crisi, tots els projectes d’envergadura es varen aturar. Un tema polèmic va esser quan

Eleccions Municipals 2015 vàreu votar a l’Ajuntament perquè el Govern ens ajudàs amb la demolició dels adossats il·legals de Ruberts, però poc després, en el Parlament, en vàreu votar en contra. El tema hi va sortir dos pics. El primer pic no em vaig trobar bé i no hi vaig anar. El segon pic, efectivament, en vaig votar en contra. Jo som la primera que em vaig sentir molt malament, però quan et fiques dins un partit, signes una disciplina de vot amb el partit. En el Parlament, jo no represent Sencelles, sinó totes les Illes Balears. La proposta era llevar doblers d’habitatge social per destinar-los a la demolició i avui en dia, que hi ha gent que queda fora casa, l’habitatge social és primordial, mentre que la demolició, la podia cobrir l’Ajuntament. Jo no em sent orgullosa d’haver votat en contra. Em va fer mal. Però em trobava entre aquests dos pols i havia de seguir la disciplina de vot. D’altra banda, la responsabilitat final és del Consell Insular, no del Govern. Qui fa signar la llicència va esser el Consell, que es va equivocar

perquè va fer una mala medició. Per tant, hauríem d’haver anat tots plegats, amb l’Ajuntament, a solucionar-ho amb el Consell. Va esser molt comentada la publicació de les iniciatives dels parlamentaris. Vós, com a diputada, només n’heu presentades 3 en 4 anys. Molta gent ho troba un balanç molt magre, sobretot tenint en compte el sou que cobrau. Cada diputat forma part de grups parlamentaris (com ara sanitat) que tenen un cap. Les meves iniciatives, jo les don al cap del meu grup i ell les presenta. La gent per ventura no sap que jo he estat dins moltes lleis: la llei agrària, lleis de serveis socials d’ajuda a menors, la llei d’això..., però com que no era portaveu de cap grup, la meva feina no es veia tant com la dels portaveus. Hi ha maneres diferents d’ajudar dins el partit. De vegades pareix que els diputats no fan feina i jo puc assegurar que en feim molta, però no és tothom qui dóna la cara, perquè no tothom pot esser portaveu. N’hi ha que ajudam des de darrere.

Eleccions Municipals 2015

”La política ha de ser vocacional” Carme Reynés, candidata de Volem Maria Vich i Cirer

Na Carme Reynés Llabrés té 28 anys, és diplomada en Treball Social. Treballa al “Casal de Joves” de Sencelles. “Volem Sencelles” és una agrupació nascuda a Sencelles i pels sencelles. Per quin motiu et presentes? Per que crec amb els valors i la ideologia de “Volem”, que no és un partit, és una agrupació de ciutadans. És un grup obert a qualsevol persona. El cap de llista no està per damunt els altres, tots compartim responsabilitats. La meva funció és de ser la corretja transmissora entre l’Ajuntament i l’assemblea. Del que es tracta és de apoderar als ciutadans, no a una sola persona. Creus que la política pot ser un mitjà de viure? La política ha de ser vocacional. Ningú ha de viure d’ella. Què voldries haver aconseguit durant els primers cent dies de mandat? La base de “Volem” és que tot el poble pugui participar de totes les decisions que prengui l’Ajuntament. Què faries si un dia has de prendre una decisió que t’afavoreix a tu personalment, però va en contra dels interessos de la majoria de la població? Tal com funcionem a “Volem”, es faria el que la majoria votés.

Si l’Ajuntament és de tots els contribuents, perquè a vegades sembla que només està al servei d’uns quants? Tornem a la primera pregunta. Estic a “Volem” per que no crec amb la política actual. Què

entens

com

“retre

comptes” a nivell polític? Que tothom estigui assabentat dels moviments econòmics del Ajuntament. Per què poques vegades els politics assumeixen els errors? Tots tenim dret a equivocar-nos. La diferència és que un faci les coses de cor i de la millor manera i s’equivoqui, i no té cap problema en dir que s’ha equivocat. No és el mateix que si els errors es fan a consciència. És coherent votar unes coses a favor a l’Ajuntament i després fer el contrari al Parlament? No té cap tipus de coherència. S’ha d’esser fidel als nostres valors, tan a Sencelles com a Palma. Què entens com a clientelisme polític? Té raó de ser? Afavorir a simpatitzants del teu partit. No té raó de ser, ja que a un municipi s’ha d’afavorir la gent de tot ell, no els d’una ideologia o l’altre. Creus que un batle/batlesa ha de ser responsable civil de les accions que se’n derivin directament de les seves decisions? Sí, ha de ser-ho. Per aconseguir la pactaries amb el PP? No.

batlia,

Què li sobra a Sencelles? Una mica de discriminació als nous vinguts. Els nous han estat, crec, respectuosos amb Sencelles. Nosaltres a vegades, per por que ens ataquin la nostra cultura, tenim una mica de rebot. Què li falta a Sencelles? Espais per als vianants i més activitats relacionades amb la cultura.