Sa Sella 142 by sasella

Centre Cultural de Sencelles_ Número 142_ Gener / Març 2015_ 4 €€

Marxa Cicloturista solidària Penya Ciclista Sencelles

Parlar de Fam, és parlar de pobresa. Malauradament aquest dos conceptes van sovint lligats. La Penya ciclista Sencelles des de fa 3 anys col·labora en tasques solidàries de la millor manera

que sap, pedalejant. El dia 13 de desembre de l’any passat va organitzar la seva 3era. Marxa Ciclista Solidària i aquesta vegada fou l’associació Mallorca Sense Fam va ser l’entitat triada. Gairebé un total de 300 ciclistes participaren en la Marxa que va discórrer pels pobles veins de Sencelles, partint cap a Algaida, passant per Sta. Eugènia i Sta. Maria per arribar a Llubí i Sineu, arribant una altra vegada a Sencelles després de recórrer gairebé 73 quilòmetres. Entre els il·lustres participants, molts d’ells, evidentment anònims, destaca una altra vegada la bona voluntat que tingueren en venir en Joan Horrach, na Maria Mora, en Toni Tauler i en Lluís Mas, ciclista professional de l’equip Caja Rural, actualment en actiu. Un total de 2056 €uros fou el que es va recaptar per aquesta Marxa Solidària que s’entregaren directament als responsables de l’associació. Mallorca Sense Fam neix de la idea d’un grup de persones, en l’estiu de 2009, com a resposta a la pobresa que la crisi ha generat, i amb l’objectiu i la voluntat de sensibilitzar la societat mallorquina davant aquest greu problema i davant les conseqüències que té per a les persones més desprotegides de la nostra societat. Constituïda com a associació sense ànim de lucre el 3 d’agost de 2009, va iniciar la seva activitat el 31 d’octubre de 2009.

Mallorca Sense Fam, atén les famílies més necessitades, des de la seu i magatzem on es realitzen la recollida i la distribució i lliurament d’aliments. Mallorca Sense Fam, lliura cada

setmana una mitjana de 3.500 kg. D’aliments. A través de 14 institucions s’atén a més de 300 famílies que reben ajuda cada quinze dies. També van de forma directa, 720 famílies, 592 a Palma i 128 a Manacor. (Dades a 30 de juliol de 2014)..

Editorial REVISTA SA SELLA sasella@hotmail.com C/. Església, 3 07140 Sencelles (Mallorca) Redacció: Joan Florit i Horrach Jordi Llabrés i Sans Guillem Mut i Llabrés Maria Vich i Cirer Col·laboradors: En Barramot Biblioteca Municipal Joan Bover i Serra Joan Colom i Ramis Montserrat Descallar i Sitjar Miquel Fiol Llabrés Penya ciclista Sencelles Cristina Soler i Escalas Associació Tia Xiroia Antoni Vallès i Perelló Maria Zazo i Fortuny Guillem Zuazaga i Llabrés

Amb la col·laboració de:

Edita: Centre Cultural de Sencelles Impressió: Gràfiques Rubines, Binissalem Coberta: Carrosses Sta. Àgueda (Foto Joan Bover). Contraportada: Sortida de sol (Foto Miquel Fiol Llabrés) Depòsit legal: PM-400-89 Els artícles d’aquesta revista expressen unicament l’opinió dels propis autors.

Informe

sobre la restauració del retaule del Roser

Montserrat Dezcallar i Sitjar

En el mes de desembre de 2013 la Fundació Mossèn Bartomeu Oliver i Amengual encomanava la restauració del retaule de la Mare de Déu del Roser, obra de M. López i datat l’any 1569 a l’empresa “Es Taller, C.B.” que gestiona la restauradora de l’art Montserrat Dezcallar Sitjar. Dins les festes de Nadal d’aquell mateix any, la gerent i el seu equip de restauradores format per Noemí Casellas García i Elena Saiz Santamaría es traslladaren a Sencelles per realitzar un estudi fotogràfic i de l’estat de l’obra, aleshores

conservada en el despatx principal de la Rectoria de Sencelles. En el mes de gener el retaule fou degudament protegit i traslladat al taller de restauració, situat al carrer Sant Felip Neri, nº 1 de Palma. Marcades les pautes a seguir per l’equip especialista el procés es dugué a terme de la següent manera: 1.- No es desmuntaren les motllures que emmarquen el retaule ja que aquestes es troben integrades en el mateix. 2.- Neteja del revers del retaule amb aparell de succió, brotxes i espàtules en sec. 3.- Neteja de tota la fusta vista, de l’anvers i revers amb aigua i alcohol. 4.- Desinfecció preventiva i nutrició del revers del retaule. 5.- Eliminació de les massilles antigues mitjançant procediments mecànics. 6.- Fixació de les capes de preparació amb alcohol i cola polivinílica diluïda amb aigua. 7.- Fixació de les parts aixecades de la capa pictòrica, mitjançant procediments especialitzats. 8.- Eliminació de l’òxid produït per elements metàl·lics existents en el retaule, amb polidor electrònic.

9.- Eliminació mecànica de la brutícia superficial de l’anvers de l’obra. 10.- Neteja química i eliminació de repintades no originals. 11.- Neteja mecànica a punta de

bisturí, per eliminar restes de cera i excrements d’insectes. 12.- Envernissat de protecció. 13.- Reintegració volumètrica de les faltes a la part superior del marco. 14.- Estucat i dessestucat de les faltes en les capes de preparació amb estuc a base de cola animal i carbonat càlcic. 15.- Reintegració il·lusionista amb pigments naturals de les faltes de la capa pictòrica. 16.- Tractament de la moldura inferior, neteja i nutrició amb oli de vaselina. 17.- Entonació de les faltes de les zones daurades. 18.- Per indicació expressa del client, tots els crivells que presentava el retaule s’han consolidat i replet totalment amb estopa fina i cunyes de fusta de balsa fixades amb coles orgàniques en calent.

19.- S’han estucat i desestucat tots els crivells amb estuc preparat a base de cola animal i carbonat càlcic. 20.- Aquests crivells s’han reintegrat de manera il·lusionista, totalment reversible, amb pigments purs al vernís. 21.- Envernissat final de protecció. L’equip de professionals que han treballat en la restauració del retaule senceller de la Mare de Déu del Roser volen manifestar la seva gratitud envers la Fundació Mossèn Bartomeu Oliver i la Parròquia de Sant Pere, en confiar-los aquesta tasca. Així com també volen deixar constància de la satisfacció que ha suposat per tot l’equip el haver treballat per recuperar aquesta valuosa obra del segle XVI. Equip de restauració “Es Taller”

Noticiari Agència de Selleters

Finals de desembre Dia 23. Escalada. El Casal de joves va organitzar una sortida d’escalada amb el rocòdrom Es Cau a l’Estret de Valldemossa, per a majors de 16 anys. Dia 24. Nit de Nadal. A Biniali les matines varen ser a les 18h i hi va haver revetla de Nadal al pati de la rectoria. A Sencelles per primera vegada foren a les 18.30h. La sibil·la fou na Jero Mut; l’Àngel, Ada Mut; i el Sermoner de la Calenda fou en Guillem Alomar Dia 27. Presentació del retaule del Roser. L’obra de Mateu Llopis ha estat restaurada amb una aportació de la Fundació M o s s è n Bartomeu Oliver. També és presentà en societat la Col·lecció de Monografies de Sencelles. Dia 27. Arribada del Patge Reial. A Biniali per recollir les cartes que els nins dirigiren als Reis d’Orient. A Sencelles hi vengué el diumenge dia 28.

Dia 29. Homenatge al capellà de cas Capità. Per part de la delegació local de l’OCB i l’Ajuntament per celebrar la festa de l’Estendard. Es descobrí una placa d’homenatge a Bartomeu Oliver al frontis de la casa on va viure. Dia 31. Cap d’any. A Biniali hi hagué PreCampanades pels més petits amb llepolies a les 11.50h i a les 23:40h començà la III Gala de Cap d’any amb les campanades des de la balconada de la plaça de Sant Cristòfol i festa al pati de la rectoria. A Sencelles es donà la benvinguda al nou any a la Plaça i després hi hagué festes al Molico i al Poliesportiu. Gener Dia 5. Arribada dels Reis d’Orient. A Sencelles foren rebuts per les autoritats a la plaça de la Vila i a Biniali arribaren després de la missa de les 18:30 h. Dia 9. Assemblea de Més. Els Independents de Sencelles i Biniali (ISiB) integrats dins de la coalició Més per Mallorca, feren una assemblea per presentar el seu nou projecte Més per Sencelles amb el que es presentaran a les eleccions municipals. Dia 10. Xerrada. De l’investigador Pau Pàmies sobre salut i la “Dolça Revolució de les Plantes Medicinals”, a la l’escola nova, organitzada pel Banc de Temps. Dia 10. Demostració esportiva. D’iniciació gratuïta a la tècnica del Nordic Walking a càrrec de l’entitat Nordic Walking Palma amb la intenció de crear un grup de practicants a Sencelles.

Dia 12. Adossats de Ruberts. La palera de l’empresa MAB de Binissalem va començar a esbucar les estructures inacabades dels tres xalets de Ruberts declarats il·legals fa anys.

Dia 12. Droga a Sencelles. L’Audiència Provincial de Palma va imposar tres anys de presó a un germà de La Paca, coneguda matriarca del poblat de Son Banya, José Cortés Picazo, àlies El Sordo, per dedicar-se a vendre cocaïna des de finals de 2010 fins a l’estiu de 2011 en un xalet situat a Sencelles, a la zona de la carretera de Sineu. Dia 13. Castració de moixos. Organitzada per l’Associació Quina Animalada, es fa fer la quarta jornada els dies 13/14/15 i 16 de gener, les colònies de moixos varen haver de registrar-se a l’ajuntament fins dos dies abans. Dia 16. Fogueró de Sant Antoni. Organitzat per la delegació de l’OCB, a la plaça Nova. Dia 16. Fogueró a Biniali. De Sant Antoni amb venda d’espinagades per part de l’associació de la Tercera edat i l’Associació de Veïnats. També hi hagué un animat correfoc. Dia 17. Descobriment històric. L’investigador llorità Andreu Ramis ha descobert que el fill il·lustre de Lloret, Montserrat Fontanet, no va néixer en realitat en aquest poble sinó que ho va fer a Sarissal, possessió que son pare tenia arrendada, l’any 1695 i que fou batiat a la parròquia de Sant Pere de Sencelles. Montserrat va escriure “Art de conró” un llibre sobre com era l’agricultura i l’agronomia al segle XVIII. També se li atribueix la construcció de la canaleta de Massanella (Mancor de la Vall) i la llegendària invenció del carretó de batre. Dia 18. Beneïdes. Dels animals domèstics per Sant Antoni al migdia organitzades per la Parròquia de Sant Pere a la plaça de la Vila a Sencelles. A Biniali també. Dia 19. Padró municipal. Segons les dades oficials de l’INE (que

van amb un any de retard) de dia primer de gener de 2014, el nostre municipi tenia e m p a d ro n a t s 1.543 homes i 1.530 dones, és a dir un total de 3.073 habitants. Això suposa una minva de 161 persones en relació a

l’any

2013.

Dia 20. Poliesportiu clausurat. De Biniali, a la finca de sa Sort de don Macià, fins a nova ordre com a conseqüència de les deficiències que presenten les instal·lacions que varen provocar un accident greu a un nin que hi jugava. Dia 21. Classes d’estiraments. Organitzades pel Banc de Temps, amb la professora Yesenia, cada dimecres a la Biblioteca. Dia 22. Cans prohibits. A la zona del vial d’accés a l’escola nova de can Bril i a l’escoleta Els Molins a resultes de la reiterada actitud incívica de determinats propietaris contra els quals la Sala ha promès prendre mesures a d e q u ades. Dia 24. Volem Sencelles. Amb aquest nom es va organitzar una trobada a la Biblioteca per

. reparar propostes p per a les properes eleccions locals de forma assembleària. Una segona reunió es va fer dia 31. Dia 24. Xocolatada. Al local del Majors, organitzat pel seu club a Sencelles, per celebrar l’arribada del temps fred. Dia 26. Ganxet i punt. Reunió i taller setmanal d’iniciació organitzat el Banc de Temps a la Biblioteca cada dilluns a les 18.30 hores. Dia 26. Conversa gratis. En anglès, cada dilluns a les 18 hores, al Bar es Bassiot amb la professora nativa Annie Brown. Dia 27. Comissions Obreres protesta. Contra l’Ajuntament de Sencelles per la suposada manca d’interès de l’equip de govern en la negociació de les condicions laborals del personal funcionari del consistori.

Dia 29. Adossats esbucats. A Ruberts amb compliment d’una sentència j u d i c i a l . L’ajuntament es planteja arribar a un acord amb l’empresa promotora per permutar el solar i destinar-lo a aparcament. Dia 30. Contacontes. A la Biblioteca, a càrrec de la

Fundació Kairós, amb l’obra “La Guerra”, d’Anaïs Vaugelade Febrer Dia 1. Conferència i fotos. Al casal de can Grau amb la presentació de dos llibres El secret del meu turbant i Contes que em van curar per part de la seva autora, Nadia Ghulam (Kabul, 1985), testimoni de la guerra a l’Afganistan i de la repressió del règim talibà. L’exposició de fotografies va ser de na Xisca Alomar de can Pintat. Dia 2. El vicari parteix. Mn. Jaume Ripoll s’ha pres un any de descans per formar-se i decidir que fer en el futur. El bisbat de Mallorca ha destinat Rafel Mas com a capellà adjunt que desenvoluparà les tasques que fins ara havia realitzat el vicari cessant. Dia 3. Agressió lingüística. La Fiscalia General de l’Estat va ordenar investigar una agressió lingüística patida l’any 2012 a Biniali per Enric Alcover. Els fets van passar dia 7 de juliol quan el jove que assistia a la festa de Biniali va ser agredit per altres joves. Enric, que va anar fins a una ambulància per demanar ajuda, va veure com al cap de poc temps arribava la Guàrdia Civil per demanar-li explicacions pels fets. Els agents, no només no van escoltar el jove sinó que el van obligar a xerrar castellà i en negar-s’hi el van detenir. Durant la nit que passà al calabós, segons Alcover, el van sotmetre a maltractaments físics i psíquics. Dia 4. Revetla. Suspesa a causa del mal temps i passada a dia 6. Amb correfoc, fogueró, ballada i tast de mamelletes. Dia 5. Santa Àgueda. Amb cercaviles de xeremiers, missa, homenatge a la dona més gran (Tonina Ramis de can Recó de 101 anys) i a la més jove (Maria Oliver Lloret de cas Capità de 9

dies), espectacle de teresetes a càrrec Mariam Cacau, etc. Dia 6. PIMEM lliura el cotxe. Sortejat durant la campanya “Aquest Nadal amb molt de gust” i que va ser guanyat pel senceller Miquel Verd Llabrés com a acte previ a l’encesa del fogueró. Dia 7. Multiactivitat de tennis. Per a tots els públics al poliesportiu municipal amb berenar gratis per als nins de pa amb sobrassada i dinar de tapes de paella i pintxos. Dia 8. Concurs. De carrosses i de comparses per celebrar Santa Àgueda molt animades com cada any just abans de les festes de les fresses. Dia 8. Dansa africana. Demostració al col·legi de can Bril amb la professora Yesenia i percussió en directe, organitzat pel Banc de Temps. Dia 13. Xerrada. Sobre Fiare Balears Banca Ètica cooperativa i ciutadana, a càrrec de Enrique Raya, organitzada pel Banc de Temps a la Biblioteca. Dia 13. Taller de manualitats. Per a infants, amb la temàtica de Sant Valentí i el Carnestoltes a la Biblioteca. Dia 13. Batucada viatgera. El grup de batucada de Sencellers, Sentukada, va anar a tocar a la barriada ciutadana de Son Roca. Dia 14. Darrers dies. Festa a Biniali amb concentració a la plaça de la Puríssima i berenar per a tots els participants. Dia 17. El Sindicat, a subhasta. Per tercera vegada, FOGAIBA la publicita per veure si troba un comprador l’edifici del carreró de Son Morei on hi havia l’antiga Cambra Sindical Agrària. Dia 18. Donació de Sang. Al

Dispensari Sor Miquela per facilitar les donacions al nostre municipi dels altruistes membres de la Germandat de Donants de Sang de Mallorca. Hi varen participar 36 persones i s’aconseguiren 30 donacions de sang, una de les quals era d’una persona que en va donar per primer pic.

s’inaugurà a la cantonada del carrer Glosador Llorenç Cartutxo i que és el segon (el primer és al pont del torrent de Solleric inaugurat l’any 2013) d’una sèrie que enllaçarà en el futur el convent amb la caseta de Sarissal.

Dia 18. Reunió de Més. Per tractar sobre la postura del grup en relació al complex de tecnificació esportiva que un grup d’inversors danès vol fer a la zona del camí de Son Verd.

Dia 25. Presentació del Complex de Tecnificació Esportiva. A edificar a la zona del camí Son Verd amb una inversió milionària en sòl rústic. Es tractaria d’una instal·lació molt moderna, que aprofitaria l’energia d’un parc fotovoltaic ja bastit. Es va fer una reunió de l’equip de govern amb els promotors del projecte.

Dia 20. Taller de cuina. Per a infants a a la Biblioteca. Dia 21. Assemblea de Guanyem. Al Teatre Municipal de Manacor, tots els “Guanyem” que s’han format aquests darrers mesos a diferents municipis de Mallorca feren una presentació dels seus principis organitzatius i ideològics. Hi participà Guanyem (Podem Volem - EU) Sencelles.

Dia 22. P a n e l l ceràmic. S o b r e la beata Francinaina q u e

Dia 24. Taller de dansa africana. Amb la professora Yesenia cada dimarts a la sala de psicomotricitat del CEIP can Bril. Dia 25. Curs de cuina asiàtica. Per a adults, de 30 hores, impartit a Sencelles cada dimecres i organitzat per la Mancomunitat Pla de Mallorca amb un preu de 80 euros.

Dia 26. Golf prohibit. La Comissió Insular d’Urbanisme del Consell de Mallorca va aprovar, amb el vot favorable del PSIB-PSOE i MÉS però amb l’abstenció del PP, una modificació de les Normes Subsidiàries de Sencelles que inclouen la prohibició de fer-hi camps de golf en tot el terme municipal. Dia 27. La Beata. Tradicional festa en honor a Sor Francinaina Cirer amb ofrena floral inclosa. Dia 28. Cursa solidària. en el marc de les festes de la Beata, tercera edició de la correguda des de la plaça de la Vila fins a la caseta de Sarissal. Dia 28. Cinema infantil. A la Biblioteca amb la cinta “Operación Cacahuete”.

1ª quinzena Març Dia 1. Concert solidari. De Maria del Mar Bonet a l’església parroquial en el marc de les festes de la Beata. Dia 2. Visita de Maria Salom. La presidenta del Consell de Mallorca va conèixer de primer mà les actuacions que es fan a l’antiga escola de can Bril per convertir-la en Casal d’Entitats i adequar les dependències de la Policia Local. Dia 6. Cinema. Amb fòrum per la projecció de la cinta Te Doy Mis Ojos, organitzat pel Casal de Joves. Dia 7. Curs per a cans i cusses. Organitzat per l’entitat Quina Animalada amb la temàtica d’aprendre a motivar els cans perquè acudesquin quan els criden. Dia 7. Conferència religiosa. Organitzada per la Parròquia de Sant Pere amb el tema “Com s’entén avui la resurrecció” a càrrec d’Antoni Bennàssar Cirer a la capella del Convent de la Caritat.

Difusió

Cultural.

Dia 14. Via Crucis. Amb texts preparats pel rector Guillem Feliu a l’església de Sant Pere. Dia 14. Dansa africana. Taller al Casal de Joves.

Dia 7. Diada de patinatge. Segona edició, al pati del CEIP de can Bril amb venda de coques a benefici del Club Patinatge Sencelles. Dia 8. Assemblea Oberta. De MÉS per Sencelles i Biniali per elegir el cap de llista de la formació a les eleccions municipals. Els triats al tres primers llocs foren Joan Miquel Chacón, Antoni Ramis i Francina Roig. Dia 10. Castració de moixos. Organitzada per l’entitat Quina Animalada per eradicar la proliferació de colònies. Dia 10. Taller de dibuix i còmic. Cada dimarts a la Biblioteca per d’una forma lúdica descobrir l’art de dibuixar i contar històries. Dia 13. Obres de Gina Mayrata. A l’exposició de can Grau organitzada per Sencelles

Un nou plafó ceràmic dedicat a la Beata Francinaina Jordi Llabrés i Sans, cronista oficial de Sencelles

Un any més deixam enrere les festes que el nostre poble de Sencelles dedica a la seva filla més il·lustre, la Beata Francinaina. I l’edició d’enguany té motius més que suficients per tornarne a deixar constància per les generacions que vindran, a les quals hem de llegar el testimoni d’aquesta estima filial. Els plats forts de les festes d’aquest 2015 no han estat pocs. Sempre destacar l’acte central i més popular, el que més ha calat d’ençà de dècades en els sentiments dels sencellers i sencelleres, i que és l’Ofrena al

Monument que Sor Francinaina té aixecat en el lloc més destacat de la nostra Plaça. Però avui volem parlar de la benedicció d’un nou plafó ceràmic dedicat a la Beata i que ha estat col·locat en els quatre cantons de devora el Convent. Recordau que ja l’any 2013, per les festes del 27 de Febrer, enmig d’una gran expectació fou inaugurat un plafó d’iguals característiques en el pont del Torrent de Sollerich, en el seu pas pel camí que condueix a la Caseta de la Beata. En aquell hi veiem representat l’episodi que ens conta que Sor Franciniana quan es trobava en el seu camp i havia d’anar a Sencelles per complir amb les seves devocions cristianes, travessava el torrent i malgrat vingués ple d’aigua, ella no es banyava els peus. Ja aquell panell artístic era signat pel pintor Xisco Revert , de Son Ferriol. Persona, juntament amb la seva esposa Isabel Vidal, molt devota de la nostra Beata i autors de les rajoletes que la majoria de cases sencelleres lluïm en els nostres portals. I a ell mateix l’Associació Tia Xiroia fa uns mesos l’hi va confiar la fabricació del que acabam de beneir. L’objectiu de la nostra Associació és que amb el temps, el trajecte existent entre el Convent de la Caritat i el Camp de s’Ariçal, quedi unit per diversos panells amb escenes de la història de Sor Francinaina. Pensam que la idea és ben escaient ja que ambdós llocs son de concorregut pelegrinatge i a més alguns d’aquests quadres anirien situats a la carretera d’Inca, un dels camins més transitats per devots de la Beata que venen a visitar-la caminant. El nostre

desig seria trobar la manera de seguir finançant els altres plafons projectats. L’acte de benedicció d’aquest panell situat devora el Convent es va dur a terme amb tota solemnitat el diumenge dia 22 de febrer. A les 11:30h. fou celebrada l’Eucaristia a la Capella de la Caritat la qual resultà del tot insuficient per encobeir a la gentada que es volgué associar a la festa. Presidí Mossèn Joan Carles Cànaves Miranda, prevere de la Parròquia de Binissalem, que feu una encertada homilia de circumstàncies. Una vegada acabada la Missa tothom, acompanyats amb la música d’una colla de xeremiers, es va traslladar fins al lloc on ha estat instal·lat el plafó i allà s’hi celebrà la cerimònia de benedicció. Aquest ha estat ofrenat per Margalida Llabrés Fiol i Jerònia Fiol Capó i a l’acte s’hi feren presents la Mare General i Consell de la Congregació de Germanes de la Caritat, el Batle de Sencelles i altres regidors. Apadrinaren l’obra algunes de les nines que interpreten algun paper en l’obra de teatre “Mare d’un poble”, Antònia Arrom, Paula Chi Cañellas, Margalida Bibiloni, Maria Arrom i Francesca Verd. Aquest plafó ceràmic representa a la nostra Beata acollint a l’allau de peregrins que ja acudien a visitar-la quan vivia, del que se’n feu ressò la premsa d’aquells dies i que en temps actuals no ha fet altra cosa que anar en més augment. L’escena ara pintada per Revert s’inspira en l’estampa coneguda d’aquells mariners que agraïts visitaren a Sor Francinaina la quals els havia salvat d’un quasi segur naufragi. L’autor aquí substitueix les monges que apareixen a l’obra original per altres figures fèmines, com a mostra que les persones que venien i venen amb devoció fins a la nostra Beata no es distingeixen ni pel gènere, ni per l’edat, ni per la classe social. A la part baixa del plafó, al devora de la

data que tothora ens recordarà quan fou beneït, hi trobem una frase extreta d’un text signat pel Rector Joan Molinas, el seu director espiritual. D’aquell valuós testimoni en copiam unes paraules ben il·lustratives: “Va merèixer atreure la voluntat, no tan sols dels vesins d’aquesta vila sinó també d’innombrables persones d’ambdós sexes, i moltes d’elles de la més alta categoria, que, fins i tot dels pobles més llunyans venien a visitar-la”.

Miquel Vallès de la Pizzeria Ca s’Arquitecte ”La pizza amb cabril és el nostre producte estrella”. Joan Florit i Horrach

En Miquel Vallès és un jove arquitecte que després d’acabar la carrera es va topar de ple en la crisi econòmica que el va fer replantejar-se el futur i començar un negoci de restauració amb la seva dona, na Joana Llabrés. Com va sorgir la idea de posar un negoci de fer pizzes? Ja fa uns anys que faig feina a mitja jornada a un despatx d’arquitectura de Palma però va arribar un moment que vaig trobar que m’havia d’espavilar perquè la cosa no avançava. Allà hi estic bé, feim coses molt interessants com el disseny de làmpades, d’altres no tant, com els certificats d’eficiència energètica, però amb la crisi vaig veure que havia d’agafar un camí diferent. Encara que també els horabaixes tenc despatx obert aquí a ca nostra a Sencelles, jo trobava que això no bastava i un dia va sorgir la idea de muntar un negoci amb el que poder complementar els ingressos. Així va néixer la Pizzeria Ca s’Arquitecte l’estiu de 2012. Quina és l’època de més feina? Evidentment és l’estiu quan hi ha més activitat. Ara, durant l’hivern sobretot hi ha trull els caps de setmana. Encara que la cosa es va animant i he de dir que hi ha molta de diferència ara que al primer any que obrírem. Es nota que cada vegada som més conegut i qui ve, torna.

D’on és la clientela? Únicament amb la gent de Sencelles no podríem viure, és un poble petit. Al local hi ve gent de tot Mallorca i molts d’estrangers de pas. La veritat és que estam sorpresos per la bona acollida que ha tengut la idea. Pensàvem que el procés

d’aconseguir una clientela estable ens duria més estona. Quants sou al negoci? El nostre local no és excessivament gran, són unes quaranta places a de dins i uns altres quaranta a la terrassa. A dins la cuina me’n desfaig jo tot sol encara que a moments puntuals necessit ajuda ja que som normalment tres empleats, però amb reforços durant el cap de setmana i dos més d’estiu. També la família de la meva dona, que sempre s’ha dedicat a negocis d’hoteleria, ha estat de molta ajuda. Sense descuidar que l’entorn on tenim el local és de la meva família i per tant no vàrem tenir problemes per trobar un lloc on radicar el negoci. On vas aprendre de fer pizza? Som un autodidacta. He sentit a dir que pel poble circula que vaig anar a fer un curs a Itàlia i que en vaig aprendre allà. Això no és veritat. El que passa és que un any abans d’obrir m’havia casat i de viatge de noces anàrem a Itàlia i jo crec que d’aquí ve l’embull. Una vegada decidit que volia muntar un negoci, havia de trobar un producte que fos atractiu i del que fos capaç d’aprendre’n la tècnica de manera fàcil. Així, pensant i xerrant-ne va sortir la pizza. I a partir d’aquí vaig fer proves, vaig demanar receptes, vaig acabar la paciència de familiars i amics en convidar-los a sempre a pizza perquè donassin la seva opinió sobre tipus de massa base, els ingredients, les variants... va ser una època molt entretenguda encara que un poc monotemàtica en els dinars familiars de cada dissabte: avui duim pizza d’entrant, la següent setmana pizza per picar, a la pròxima aportam pizza de primer... els tenia martiritzats!

Sencellers amb iniciativa I només serviu pizza? Pràcticament sí. Tenim a la carta qualque ensalada i uns quants plats de pasta però tenim clar que el local no és un restaurant italià, és una pizzeria. Tenim unes 25 castes de pizza diferents. N’hi ha que són a la carta tot l’any, i n’hi ha unes quantes que van canviant amb els productes típics de cada estació: amb bolets, amb figues, etc. D’una de la que estam més satisfets és la de cabrit. La estrenam a la setmana gastronòmica de la fira, quan hi havia una promoció de productes agroalimentaris “Fet a Sencelles” i va tenir tanta acceptació que l’hem hagut de deixar permanentment per demanda popular. Al local hi ha moltes de referències a l’arquitectura. És clar i fins i tot amb el nom de l’establiment jugam amb una doble intenció: és una excusa temàtica per decorar i una forma de donar-me a conèixer amb la meva vertadera vocació. Al local s’hi pot veure l’evolució de la decoració en arquitectura i hi ha molta de referència a aquest art. Fins i tot les pizzes tenen nom de famosos arquitectes als que admir. Aquí no tenim quatre estacions, tropical, diavolo o margarita. Aquí demanes una Toyo Ito, una Antoni Gaudí, una Zaha Hadid o una Frank Ghery. Però no hi ha cap pizza amb nom d’arquitecte mallorquí? Idò no, encara que un estiu, la de temporada que hi posam figues, uns clientes bromistes la batiaren com la pizza Guillem Sagrera. Arquitectes de Mallorca amb obra teòrica i moderna que m’interessi n’hi ha pocs. Destacaria al senceller Xisco Pizà Alabern que, formant tàndem amb Sé Duch, tenen projectes i intervencions molt interessants. La decoració és un detall molt cuidat. Res més faltaria que a un local que fa bandera de l’arquitectura

no cuidàssim aquest aspecte! Les cadires són disseny danès d’Arne Jakobsen i hi ha lluminàries del despatx on faig feina. La decoració va canviant i és a base de teòrics de l’arquitectura moderna que m’apassionen per les seves implicacions socials: Louis Kahn, Alvar Aalto, Le C o r b u s i e r, R e m Koolhaas, etc. Fa poc hem instal·lat a la terrassa unes mampares de vidre amb serigrafies de frases famoses de grans arquitectes amb els que m’identific. Una de meves favorites és la de Ludwig Mies Van der Rohe: “Menys és més”. I si trobassis feina a temps complet en arquitectura, s’haurien acabat les pizzes? Crec que no. M’ha agradat aquesta aventura i seria una pena abandonar-la. Hauria de valorar el que m’aportaria la nova feina i el que hauria de deixar. Supòs que intentaria combinar les dues facetes. Ser el teu propi cap té els seus avantatges i la família, amb la meva dona i el meu fill Jordi de 17 mesos, t a m b é mereixen el seu temps de d e d i c a c i ó .

Els López a Sencelles (IV) Maria Vich i Cirer

Els cost d’una obra depenia, no tan sols del treball, a més de la pintura, l’element més important era el daurat. El cost que suposava l’or sobre un treball de pintura era molt elevat. L’estabilitat i la conservació són molt bones, però el sistema de treball és complicat. En el transcurs del segle XV, els fons d’or està en reculada, com a material pictòric. El daurat era del grat del públic, i de fet es va perllongar fins a final de segle. Un dels fets que varen contribuir a la seva desaparició fou, com ja s’ha detallat el seu elevat preu, però també la seva escassetat, segons detalla L. B. Albertí a la seva obra “Los tres libros de la pintura II (Múrcia, 1980). A les primeres obres de López sènior, l’or és ja reduït a les fines línies de pinzell dels halos, sistema idèntic del que s’usa en les obres finals de Vicenç Macip i en les del seu fill Joan de Joanes.1 Per tant el seu ús està en funció tant del gust com de les possibilitats d’una clientela encara avesada a les formes arcaiques. A la present revista tindrem el gust d’admirar: LA CORONACIÓ.

Porta de tabernacle. Oli sobre taula. 0’925 x 0’62 Devers 1582 Rectoria de Sencelles. 1 Llompart, G., Palou, Joana Mª, Pardo, J.M., op. c 47.

G. Llompart, J. Mª Palou i J.M. Pardo fan el següent estudi de l’obre. Porta de tabernacle, probablement del desaparegut retaule major de l’església parroquial, en mal estat de conservació. La cara externa presenta la coronació de la Mare de Déu, agenollada sobre niguls, amb una túnica i un mantell gairebé esbossat, que tan sols permet destacar-ne la cara, fina i de grans ulls, i les mans. En un pla superior i a cada costat, Jesucrist i el Pare Etern, vestit com Papa amb tiara, asseguts sobre niguls, coronant entre tots dos Maria. Just damunt, l’Esperit Sant en forma de colom. Tant a dalt com a baix de la taula, una sèrie de querubins en arc. Els niguls, amb diferents coloracions, acaben per omplir la taula. A la cara interna,2 un àngel vestit amb túnica i amb grans ales, porta una filactèria amb la llegenda “Porta Caeli” . El mal estat de conservació no permet una descripció més detallada. Una vegada més, els precedents són a l’obra dels Macip i, particularment, l’àngel ens recorda un dels qui sostenen el cos de Crist, a l’obra de la col·lecció Carbonell de València. La Coronació és quasi la mateixa que se sol veure als retaules de la Mare de Déu del Roser, emperò aquí està més desenvolupat. Sembla obra de Mateu López júnior. BIBLIOGRAFIA: Llompart, G., Palou, Joana Mª, Pardo, J.M. “Els López dins la pintura del s. XVI a Mallorca”. Taller Gràfic Ramon. Palma, 1988. VV.AA. “Gran enciclopèdia de La Pintura i l’Escultura a les Balears” Vol. III, p.32-43. Gràfiques Garcia. Inca, 1996.

Notícies des de la biblioteca Si no ens bastava amb la quantitat de celebracions, dinars, sopars, reunions familiars…. que comporten les festes de Nadal, aquest any 2014 l’hem començat amb els preparatius corresponents a la celebració de Sant Antoni i Sant Sebastià... A la Biblioteca hem preparat glosses, ens hem fet màscares de dimonis, hem pintat dibuixos i hem decorat les nostres parets i finestres amb Sant Antonis i dimonis molt diversos, gràcies a les pintures artístiques dels nostres petits usuaris; i no ens hem d’oblidar del fogueró de llibres que hem muntat, per tal de fer companyia a la resta de foguerons que s’han cremat arreu del poble; tot i que el nostre era fet de llibres que després tornarien a les seves prestatgeries! Passades aquestes dates tan senyalades, hem celebrat el Dia de la Pau amb un contacontes preciós, basat en el llibre La Guerra, d’Anaïs Vaugelade, de la mà de la Fundació Kairós, amb una narració amb missatge pacifista i de rebuig a qualsevol enfrontament, per tal de fer entendre als més petits, la necessitat de parlar i dialogar abans per solucionar qualsevol conflicte. A més, hem tengut la possibilitat de dissenyar-nos una “xapa” pròpia per a poder portarla penjada de la roba… el qual ha estat d’allò més divertit per als participants a l’activitat. Fins i tot n’hi va haver de grans que també es varen crear el seu propi disseny! Però això no ha estat tot. Durant el mes de gener hem organitzat dues xerrades gràcies a la col·laboració del Banc de Temps. La primera es va haver de traslladar a l’aula polivalent de l’escola, degut a l’excés de gent que es va apuntar. En Pau Pàmies va mobilitzar un bon grapat de gent per parlar-nos dels beneficis de les plantes i ningú va quedar

decebut. Quin home més savi! Per altra banda, es va organitzar una xerrada per a treballadors autònoms, que malgrat no va tenir tant de quòrum com l’altra, sí va ser prou interessant pels participants. El mes de febrer tampoc ens hem avorrit gaire, la veritat… Si dia 5 celebràvem S a n t a Àgueda, a la Biblioteca organitzàvem u n contacontes amb titelles, de la mà de Marian Cacau, per als més petits. El divendres 13, per altra banda, vàrem organitzar d u e s activitats: una per als més petits i una per als adults. La primera va ser un taller de manualitats, on els infants varen crear unes simpàtiques c o ro n e s d’indis i una postal per a celebrar Sant Valentí; la segona activitat del dia va ser una xerrada sobre Banca Ètica organitzada pel Banc de

Cristina Romero

Temps. I vosaltres direu, sempre feis el mateix? Doncs no! Aquest mes també ens hem atrevit amb un taller de cuina per als més petits! I com va anar? Doncs només us podem dir que gairebé no hi cabíem dins la sala, i que varem acabar de xocolata fins dalt! A més, d’allò que

volíem fer, només vàrem arribar a la meitat, i l’altra meitat va acabar dins les panxes de molts d’ells i elles abans de sortir pel portal de la Biblioteca… Així de bo era! La conclusió és: haurem de repetir ja que és un tipus d’activitat que agrada molt a grans i petits. Finalment, hem de parlar de la darrera novetat d’enguany dintre de la nostra programació, i és que a partir d’ara, cada darrer dissabte del mes, l’associació local del “Mercadet Solidari” organitzarà una tarda de cinema per a infants, amb la intenció de recaptar fons per a millorar les ajudes que proporcionen a les famílies amb fills què més ho necessiten. L’activitat tindrà un preu simbòlic, i tots els participants rebran crispetes i begudes a canvi, a més de poder gaudir d’una sessió de cinema “casolana”… però el que realment compta és la intenció. I amb tot això ens acomiadem, a punt de tancar la programació pròxima… esperem que les activitats que tenim pensades us agradin tant com les que hem fet fins ara… i si no n’heu encara vengut a cap, vos ho recomanem!.

ES RACÓ DE SA CUINA Maria Vich i Cirer

Aguiat de sèpia La prohibició de menjar carn en la cultura cristiana en temps de Quaresma, s’ha vist com un intent de recuperar un estat de puresa similar al del paradís terrenal. Els historiadors de la Església han fitat cinc èpoques del dejuni quaresmal. En els tres primers segles del cristianisme, no hi ha constància de la Quaresma. Dels segles IV-VII, durant el quals la Quaresma abastava trenta-sis dies. El dejuni de quaranta dies apareix en el segle VII i es va estenent-se fins el segle IX, època en què s’estén pràcticament de manera general. Ja en la Edat Mitjana i en temps moderns es varen introduir dispenses, que es varen generalitzar en tota l’Església Romana. Aprofitant l’avinentesa de trobar-nos en temps quaresmal, avui cuinarem un plat molt adequat per l’època. Ingredients: Per 4 persones. 800 g de sèpia tallada a trossos. 150 g de pèsols. Una ceba tallada fineta. 4 carxofes tallada a quatre trossos. 150 g de mongetes verdes. 300 g de patates tallada a trossos. 3 fulles de lletuga tallada a tires. 100 g de domàtiga pelada i capolada. 20 g d’ametles torrades. Una cullerada d’herbes aromàtiques. Una galeta d’oli. 2 grans d’all tallats finets. sal i pebrebò. Un poquet de vi blanc. Uns brins de safrà. Oli d’oliva. , Preparació: Sofregir la sèpia dins una greixonera amb oli d’oliva. Afegir-hi la ceba i l’all. Quan la ceba estigui morta, incorporar la domàtiga i la lletuga. Abocarhi el vi blanc i deixar reduir. Abocar 5 dl d’aigua, tapar la greixonera i deixar coure fins que la sèpia estigui casi cuita. Incorporar les patates, les mongetes, els pèsols, i cinc minuts més tard, les carxofes. Picar dins un morter els brins de safrà, les ametles, la galeta d’oli i les herbes aromàtiques. Afegir-hi la picada aclarida amb un poc de brou de la greixonera. Dos minuts més tard, retirar del foc. Deixar reposar uns minuts abans de servir. Que vos vengui de gust.

De tu a tu Avui entrevistam a Miquel Ramis Coll Maria Cristina Soler i Escalas

En Miquel Ramis Coll de c’an Pelea, és fill d’en Miquel Pelea i na Victòria Parissa, va néixer a Sencelles fa trenta anys, va estudiar a l’escola Beat Ramon Llull d’Inca i es va llicenciar en Administració i Direcció d’empreses a la UIB. De fa tres anys, està casat amb na Llucia de Lloret, en l’actualitat forma part dels xeremiers del Capoll Llarg a Sencelles, i fa uns mesos va començar amb la batukada.

En quin moment de la teva infància et quedaries? Quan era nin era molt bon al·lot, tant que m’havien de guardar a torns, ma mare, ses padrines, sa repadrina i una teta, que era na Francisca Tabac, (sa tia Kika), i recordo aquelles passejades amb sa tia Kika per la zona dels molins i els berenars de coca d’ous pujats. Què volies ser de gran quan eres petit? S’ha acomplert? Sempre em va fer ganes fe feina al negoci familiar i s’ha complert. Quin tipus de música t’agrada? M’agrada tota la música en general, però sobretot el rock i el funky dels anys 70 i 80. Quines són les teves aficions? M’agrada tocar la bateria, i el tamborino amb el flabiol. També m’agrada molt estar per fora vila i m’ajuda a relaxar-me fer alguna feina amb el tractor i els animals. Digues alguna “frase cèlebre” que hagis dit o que t’agradi. Serás dueño de tu silencio y preso de tus palabras.

Quins programes de televisió mires? No m’agrada gaire mirar la televisió, però actualment miro la sèrie “Juego de Tronos”. Confessa’ns una mania, un defecte i una virtut que tenguis. Una mania: remenar la cama fins al punt de posar nerviós a qualsevol persona que tengui al costat. Un defecte: som més caparrut que un mul de llet Una virtut: som constant en les feines. Què faries... Si fossis un dona? No canviaria res, faria el mateix que faig ara. Si fossis ric? Viatjar molt i comprar possessió per reformar-la.

una

Si fossis el batle? Dimitiria al dia següent, seria incapaç de ser batle. Un viatge. La lluna de mel als Estats Units. No podries estar sense... dutxar-me.

dia

El millor invent? Sa camilla No entens com hi ha gent que... li agrada fer mal als altres

Què t’agradaria ser per un dia? Un ocell per poder volar Un fet que hagi influït en la teva personalitat? No anar a l’escola del poble.

Quin és el teu menjar preferit? Sa sopa i el bullit que fa ma mare Un racó que t’agradi de Sencelles. M’agrada passejar per la garriga dels Son Bois Et queixes de... la mala gestió dels doblers públics. Conta’m una primera vegada. La primera vegada que vaig anar de viatge, va ser un cumul de noves experiències. No surts de ca teva sense... el medicament de l’asma, el serevent. Com et desplaces per dins el poble? A peu. D’aquestes opcions trien una: Twitter o facebook? No tenc ni twiter ni facebook. Dia o Nit? Dia. Vi o Pomada? Vi. Platja o muntanya? Platja. Poble o ciutat? Poble. Barça o Madrid? Barça. Carn o peix? Peix. Calçons o falda? Calçons. Samsung o Iphone? Iphone Quin ha estat el millor regal que t’han fet? El nostre ca, en Pelut. Sempre has volgut... tenir una autocaravana i anar a conèixer món. No aguant que... m’ignorin Practiques algun d’esport? Quin?

tipus

Si, el padel i som un desastre. Quina és la festa que més t’agrada de Sencelles? Per què?

L’embala’t, perquè és molt divertida i va creixent amb nosaltres. Quins canvis faries a Sencelles? Intentaria fer una ronda de circulació per treure el tràfic de dins el poble. Què penses de les persones majors del poble? Que tenen moltes coses per ensenyar-nos i que val la pena escoltar-les. Quin esport prefereixes veure per televisió? No en mir cap. Quines expectatives laborals tens? Seguir treballant en el negoci i seguir formantme.

A l’entrevista passada na Joana M. Picornell Ramis ens va proposar la següent pregunta: - Si poguessis viatjar en el temps, que faries? M’agradaria viatjar en el passat i poder infiltrar-me per descobrir moltes incògnites que no s’han resolt, com per exemple, perquè realment es van començar les dues guerres mundials, o qui va matar a Kennedy, els grans secrets de l’església catòlica, o qui fou realment Leonardo Da Vinci... A qui vols que faci la pròxima entrevista? A en Felip Jaume Ramis de Ca’n pica. Quina pregunta faries a pròxima entrevista? Que opines de la inserció les noves tecnologies en vida quotidiana? Creus que necessària, o es excessiva?.

la de la és

21 1

Les capelletes de la Sagrada Família, història i tradició a Sencelles Jordi Llabrés i Sans

Un nombre ben considerable de famílies del nostre poble, quasi dues-centes, recordaran aquestes festes de Nadal, just ara celebrades, perquè amb elles hem recuperat aquí el bon costum de la Visita Domiciliària de les capelletes de la Sagrada Família. Adesiara ens anaven arribant notícies d’altres pobles de Mallorca que encara les conserven i també gent sencellera que demostrava interès per tornar-la a rebre a les seves cases. Creada, a finals d’estiu, una junta de zeladores que marcaria les pautes per posar-ho tot en marxa i que després vetllaria pel bon funcionament de cada un dels itineraris de cada capelleta, a principis del mes de novembre es va començar una campanya per apuntar la gent que volia associarse. Es repartiren 450 sobres amb una lletra de convit i la inscripció per emplenar. L’èxit assolit fou possible gràcies a l’ajuda d’un bon nombre de encarregades, una o

dues per cada carrer, que facilitaren prou la recollida d’inscripcions. Els resultats foren insospitats per nosaltres. Hem de dir que les diverses capelletes itineràries, ara visitaran la pràctica totalitat de Sencelles. Fins i tot aquells carrers més petits, (Caritat, Pau, General, etc.) on els seus vesins també han emplenat algunes subscripcions. Cal recalcar que la gran majoria de famílies que 1han respost son joves, amb pares que tenen fills menuts, adolescents o en edat juvenil. Davant tot això hem de reconèixer que la retirada de les capelletes, ara fa uns deu anys, era quelcom injustificada. Amb aquestes paraules volem agrair ben sincerament l’ajut prestat per les encarregades de cada carrer durant la campanya de inscripcions: Maria Salas Oliver (Coranta), Nani Cerdà Ramis (Garau), Margalida Salas Bennassar (Peret), Magdalena Llabrés Llabrés (Sastre), 2 Jerònia Campaner Fiol (Conet), Catalina Ramis Oliver (Coques), Antònia Ferragut Bibiloni (Peredinca), Margalida Llabrés Llabrés (Sastre), Maria Ferriol Martorell (Carboner), Antònia Ramon Oliver (Son Pelea), etc. Entorn de la festa de la Puríssima es començaren a plantejar els diversos itineraris, un per cada una de les set capelletes existents. Mentre tant algunes zeladores treballaven ben de valent en la restauració de les capelletes, en les que ja hi havia mostres evidents del pas dels temps i requerien una intervenció.

La diada elegida per la festa

de la restauració no podia esser més escaient, la de la solemnitat de la Sagrada Família que sempre s’escau en el diumenge de l’octava de Nadal, per tant aquest any dia 28 de desembre. Dins la setmana anterior va sortir al carrer el primer butlletí de l’Associació de la Visita Domiciliaria de la Sagrada Família, que inclou una lletra de benvinguda a totes les famílies inscrites, unes senzilles indicacions per el bon funcionament de les pròpies visites i una convidada a la festa, amb la corresponent felicitació nadalenca. Sense voler desmarcar-nos més de l’objectiu del nostre article, que no era pas el de redactar un cronicó del succeït fins ara, entrem ja en la història de les nostres capelletes per tots aquells que els pugui interessar. Les capelletes de visita domiciliària troben els seus orígens cap als finals de l’Edat Mitjana quan era molt habitual que els santuaris d’arreu disposaven de la figura d’un donat amb ofici de regir i servir aquells llocs de peregrinació, així com també recollir almoines i exvots que eren destinats al culte de la capella. Aquells donats, sovint homes seglars o ermitans, eren ben freqüents als santuaris més populars de Mallorca, com Santa Maria de Lluc, Santa Llúcia de Mancor, Santa Magdalena d’Inca, Santa Margalida de Crestatx, Santa Maria de Lloseta, Santa Maria de Costitx, etc. Cada vegada que sortien a fer les captes, ho feien amb una capelleta del sant o de l’advocació de la Mare de Déu que tenien per titular penjada pel coll, que a molts de llocs encara han estat a temps a conservar. I així voltaven per viles, parròquies, alqueries, rafals i possessions a recollir almoines en espècia o en doblers, i el donat els ho agraïa obsequiant als benefactors amb concessions de perdons, estampes i goigs de la Mare de Déu. Aquestes captes, que es

practicaven ja sigui de manera fitxa o temporal, esdevenien una notable font d’ingressos per el santuari i també una manera de propagar la devoció a la Madona. La devoció a la Sagrada Família de Nazaret és relativament moderna, els seus orígens es remunten al segle XIX. El Papa Lleó XIII va promoure moltíssim aquest culte, en un temps en que les forces secularitzades constituïen una clara amenaça per la forma estructural de la família cristiana de llavors, proposant a la Sagrada Família com a model a seguir, com a font d’inspiració i d’ajuda. Aquest pontífex romà l’any 1893 va instituir la seva festa a tota l’Església Catòlica, a celebrant-se el diumenge inclòs dins la vuitada de l’Epifania del Senyor. Així es figurava la partida de la Família de Nazaret cap a Egipte i la visita que feren a la casa dels seus parents Santa Elisabet i Joan el Baptista. A partir del calendari promulgat l’any 1969, després del Concili Vaticà II, la festa va passar al diumenge posterior a la solemnitat de Nadal, que és així com la celebram actualment. L’origen de les capelletes dedicades a la Sagrada Família el trobam concretament en l’obra d’un sant català, Sant Josep Manyanet (1833-1901). Aquest fou un apostòlic devot de la Santa Família. Nat a Tremp (Lleida) enmig d’una família prou nombrosa i

profundament cristiana, s’ordenà de sacerdot l’any 1859 a la Seu d’Urgell. Allí s’hi va incardinar i després de comprovar les mancances existents en l’educació i les necessitats bàsiques de molts d’infants va impulsar la fundació de la Congregació religiosa dels Fills de la Sagrada Família, l’any 1874, i després la de les Missioneres Filles de la Sagrada Família. Llavors fou traslladat a Barcelona, a la Parròquia de San Andreu de Palomar on va seguir la seva ingent labor, organitzant escoles, tallers i altres centres destinats als veïns d’aquell barri de la Ciutat Comtal, la majoria gent humil, obrera i falta de recursos. L’exemple de totes les seves obres va esser sempre la Santa Família de Natzaret. De Sant Josep Manyanet cal esmentar la seva acció inspiradora del temple expiatori de la Sagrada Família de Barcelona, projectat pel genial arquitecte Antoni Gaudí, monument de reconeixement mundial que ha esdevingut, tot i que encara inacabat, símbol per Barcelona i per Catalunya sencera. L’any 1899 va fundar la revista “La Sagrada Familia”, òrgan que l’hi fou de gran utilitat per propagar aquesta devoció. Morí dos anys després i ben aviat la seva fama de santedat va dur a la introducció de la seva causa de canonització, que va culminar l’any 2004 amb la inscripció del seu nom en el catàleg dels sants.

Els germans de la Congregació del Pare Manyanet foren els promotors i impulsors de l’existència de les capelletes de la Sagrada Família a Catalunya, tot i que sembla que ells la recolliren d’una idea ja existent a Bilbao. L’any 1907 ells la instauraren en la manera que ha arribat als nostres dies. Aquesta iniciativa compartia objectius amb l’Associació de la Sagrada Família que havia fundat l’any 1892 Lleó XIII, procurant l’honor, la imitació i el culte familiar a la Santa Família de Nazaret. Dins aquest context el Papa exhortava sobre la

conveniència de que a totes les llars cristianes i hagués un quadre d’aquesta devoció davant el qual s’hi reunís per pregar la comunitat familiar. Així els congregants van promoure la visita mensual de les capelletes on hi eren ben col·locades les figures de Jesús, Maria i Josep, per aquelles llars que tal vegada no es podien permetre adquirir el quadre recomanat. La pràctica que per naturalesa era casolana i entranyable, es feu de tanta acceptació que ben aviat s’estengué per tots els territoris del Principat, inscrivint-se gent de qualsevol estatus socials, dels més acomodats fins als més humils, i posant-se en circulació varis centenars de capelletes. A Mallorca hi arribaren només un parell d’anys després i vegem de quina manera. A principis del segle XX l’Orde dels Teatins o Clergues Regulars, fundats per Sant Gaietà, per falta de vocacions havien quedats reduïts a la mínima expressió. Davant aquesta situació el Papa Sant Pius X va encomanar al Cardenal Vives i Tudó, caputxí català, Prefecte de la Congregació de Religiosos que salvés l’Orde, car era la primera de clergues regulars, fundada l’any 1524. El Cardenal que devia conèixer els membres de la Congregació de la Sagrada Família, que a les hores encara eren en nombre reduït, feu que aquest s’incorporessin a l’Orde. L’any 1910 feren el mateix un grup de 43 frares mallorquins anomenats Ligorins, que havien estat fundats l’any 1866 a Felanitx, i que, també, es dedicaven a l’ensenyança. D’aquesta manera quedava salvada l’orde teatina. Tot i que poc després els germans catalans tornaren a adquirir independència dels teatins, els de Mallorca ja eren inculcats en la devoció a la Sagrada Família i n’esdevingueren els puntals promotors per tota l’illa. Escrivia l’any 1916 un teatí: “En 1910, la voluntad de Pio X llamó a

nuestra humilde Congregación a participar de la herencia de la familia teatina y poco antes, en Diciembre de 1909, había encargado el mismo Pontífice a los Clérigos Regulares, ser asiduos promotores y perpetuos Celadores del culto a la Sagrada Familia. Consecuentes los nuevos Teatinos de Mallorca con los encargos pontificios, trabajaron con entusiasmo en la introducción en esta isla, de la piadosa devoción de la Visita Domiciliaria de la Sagrada Familia; … y con la ayuda del Cielo y la piedad de los Celadores y Celadoras se ha logrado en menos de dos años extender la Visita Domiciliaria a todos los pueblos de la Isla…” I en un altre lloc llegim: “Ha tenido en toda Mallorca tanta aceptación, que no hay familia que no la salude con entusiasmo ni pueblo que no le dispense favorable acogida. A pesar del poco tiempo transcurrido desde que se dio a conocer tan bella institución no queda ya pueblo en toda la isla que no le haya abierto los brazos y la cuente como una de sus más favorecidas devociones. Y decimos que no queda ya pueblo alguno donde no se haya establecido porque son muy reducidos en número los que no la tengan todavía y aun de varios de estos pocos sabemos que se disponen para ofrecerle honrosa hospitalidad. Efectivament en no més dos anys a tot Mallorca s’arribaren a instaurar 521 cors amb les seves corresponents capelletes, repartits per 84 poblacions. I per medi d’aquest corrent va arribar també a Sencelles. La primera llavor d’aquella esponerosa florida fou sembrada a Manacor, concretament en el convent d’unes monges, aleshores existents en aquella ciutat, titulades de la Santa Família. I d’allà a Felanitx, Capdepera, Alcudia, Palma,

Pollença, Santanyí, Sa Pobla, etc. A Sencelles arribaren l’any 1912, és a dir ara fa 102 anys i alguns mesos. Incansables propagadors de la devoció foren els pares Bartomeu Bordoy de Felanitx i Miquel Serra de Valldemossa, els quals, amb aquest propòsit, es trobaven en continu recorregut per les viles i llogarets de Mallorca. A Sencelles hi tingueren molt bona acollida gràcies al zel apostòlic del qui aleshores era ecònom de la nostra Parròquia Mossèn Jaume Martorell, el qual tot d’una fou nomenat Zelador General. D’un principi es van assignar per el nostre terme deu capelletes repartides de la següent manera: cinc a la Vila, dues a Biniali, una a Ruberts, una a Jornets i una a Cas Canar. Vint anys després les cinc de Sencelles passaren a ser vuit i actualment son set. Els cinc primers cors tenien per titulars a Sant Pere, Santa Àgueda, la Mare de Déu del Carme, la Mare de Déu de Lourdes i Sant Lluis Gonzaga, i n’eren zeladores Margalida Llabrés Campaner, Magdalena Bennazar Rosselló, Antònia Maria Vich Oliver, Francisca Provenzal Cànaves i Maria Oliver Bibiloni. Ara amb la restauració hem recuperat aquelles titularitats originals, afegint-hi la de Sant Josep i la dels avis del Bon Jesús, Sant Joaquim i Santa Aina.

Actualitat de Sencelles Guillem Zuazaga i Llabrés

Temperatura  14  12  10  8  Temperatura

6  4  2  0  Desembre '14

Gener '15

Febrer '15

Pluges  90  80  70  60  50  40  30  20  10  0

Pluges

Desembre '14

Desembre 14 Gener ‘15 Febrer ‘15

Tª Mit 14.15 13.86 11.05

Litres 2014 Litres 2013 Litres 2012 Litres 2011 Dades corresponents al poble

Gener '15

Febrer '15

Mitjana de la Tª màx

19.24 20.86 15.76

Tª màx abs. 25.9 (Dia 19) 26.9 (Dia 14) 19.2 (Dia 15)

Mitjana de la Tª min

9.06 6.85 6.34

Tª mín abs. 5.8 (Dia 25) 2 (Dia 30) 1.2 (Dia 7) 475.5 632 396.5 484.5

L / m2 84 34 64.5

Temperatures mitjanes i pluja (2014) Tª mitjana

Tª màxima

Tª mínima

Pluja

GENER

14.55

26.4

7.2

38.5

FEBRER

14.13

22.6

5.3

31.5

MARÇ

14.83

25.1

6.4

ABRIL

19.15

27.9

9.8

MAIG

20.34

28.6

12.3

JUNY

24.92

35.1

15.4

JULIOL

27.17

34.9

18.8

AGOST

31.04

36.1

18.6

23.5

SETEMBRE

26.63

33.8

15.9

7.5

OCTUBRE

22.69

30.3

14.9

13.5

NOVEMBRE

18.93

29.1

9.7

101.5

DESEMBRE

14.15

25.9

5.8

Desembre 84 74 73

Gener 34 29 45.5

Dades corresponents al poble

Poble Son Boi* Biniferrí** Sa Rota*** Font: * Lluís E. Zuazaga

** Maria Llabrés

Febrer 64.5 61 85

TOTAL 182.5 164 203.5

*** Toni Zuazaga

Climograma 2014 150,00 T (°C)

P (mm)300 270 240 210 180 150 120 90 60 30 0

120,00 90,00 60,00 30,00 0,00 G

Pluges

Temperatura

1715-2015 Tres-cents anys de la desfeta del Regne de Mallorca Joan Colom i Ramis

He de començar per dir que no soc molt afeccionat a l’adoració de les dates històriques, però si que he de reconèixer que tenen una força simbòlica innegable. Totes les comunitats, tots els pobles i països del món tenen dates emmarcades com a moments clau de la seva història, punts d’inflexió que marquen un abans i un després en el seu devenir col·lectiu, sobretot des del prisma de la memòria d’aquests grups. Com historiador m’entusiasmen molt més els processos històrics de llarga i mitjana durada ja que són molt més útils i valuosos per entendre i comprendre la realitat que ens toca viure. És el que fa que m’apassioni la història, perquè ens dona les claus necessàries per resoldre moltes de les qüestions que ens fem cada dia sobre els problemes que ens afecten, ens ajuda a pensar històricament el present. Però com deia, no puc negar el valor psicològic, simbòlic i identitari que tenen les dates i els esdeveniments històrics particulars, per erronis o poc rigorosos que puguin ser alguns cops. I basta analitzar alguns exemples per adonar-se’n: el triomf dins l’imaginari espanyol de la unió matrimonial de Ferran d’Aragó i Isabel de Castella el 1462 com a data de naixement del que seria Espanya entesa com a nació és paradigmàtic -tot i que només fos una unió matrimonial, tan fràgil i poc consistent que en el cas que el fill de Ferran amb la seva segona dona Germana de Foix el 1505 per tal de donar un successor a la Corona d’Aragó hagués sobreviscut, les dues corones haurien seguit separades-. Altres exemples de la utilització de dates i fets històrics en la conformació de la identitat i dels imaginaris dels pobles serien per exemple la data del 7 de juliol pels Estats Units com a dia de la seva Declaració d’independència o la presa de la Bastilla del 14 de juliol

en el cas francès. En el nostre cas, tots més o menys sabem que la data fundacional de l’antic Regne de Mallorca i amb ell l’inici del que avui podem considerar com a poble mallorquí, és el 31 de desembre de 1229, moment en que les tropes de Jaume I entren a Madina Mayurqa, fets recordats cada any des de fa pràcticament vuit segles a la Festa de l’Estendard, la festa civil més antiga 1 d’Europa. Doncs bé, tots sabem la data d’inici d’aquell regne, d’aquell estat mallorquí; però la data del seu final no és tan popular ni recordada. El final d’aquell reialme es va produir ara fa 300 anys, a causa de la seva implicació en el bàndol austracista de la Guerra de Successió espanyola entre Felip V de Borbó i l’arxiduc Carles III d’Àustria després de la mort el 1700 sense descendència del darrer Habsburg hispànic, Carles II. La conflagració es va resoldre en favor del primer, en contra del qual s’havia posicionat Mallorca –que per extensió 2 feia referència a totes les Illes Balearsjuntament amb la resta de regnes de la Corona d’Aragó, a causa, d’entre d’altres motius, del model centralista i uniformador que propugnava. Després de 14 anys de guerra, i amb la caiguda de Barcelona l’11 de setembre de l’any anterior, l’única plaça austracista que quedava en peu eren les Illes Balears. Tot i que s’ha dit que es van rendir sense cap resistència, això no és del tot cert. No es va registrar una oposició numantina com la de la capital del Principat, però tampoc va ser una rendició sense cap enfrontament ni negociació ja que es van registrar algunes batalles a Felanitx, que és on va desembarcar l’exèrcit borbònic. Finalment, el juliol es signava la capitulació de Mallorca i el novembre es publicà el Decret de la Nova Planta de .la Reial Audiència de Mallorca, que estipulava la nova 3 la forma de la institució i decretava

desaparició de tota l’arquitectura institucional del regne. Aquests fets posaven punt i final a quasi cinc segles d’existència del nostre antic estat medieval i modern, un canvi radical del sistema institucional, jurídic i polític que va tenir molta incidència sobre la població mallorquina durant tot el segle XVIII i no precisament una incidència positiva. La nova monarquia borbònica tenia com objectius aconseguir un major control de la població mitjançant l’increment de la presència militar sobre el territori, amb un exèrcit permanent que es podria considerar d’ocupació; la homogeneïtzació política, jurídica i cultural dels territoris sota la seva sobirania i l’increment dels ingressos tributaris. Això es va traduir en la desaparició de les nostres institucions i del cos constitucional propi a través del qual el regne s’autorepresentava i es regulava. Per exemple, va desaparèixer el nostre òrgan representatiu i deliberatiu, el Gran i General Consell, una assemblea on hi tenien veu i vot tots els estaments i municipis de l’illa, amb càrrecs elegits per sorteig, anuals i sense retribució. A partir d’ara Mallorca quedava sense cap institució de representació, enviava representants en nom de la ciutat de Palma a les corts de Castella, i s’instaurava un ajuntament amb uns càrrecs nomenats pel rei, vitalicis i venals. A més, dels vint regidors de Palma 16 eren nobles i 4 ciutadans, pel que es marginava a forans i menestrals. A partir de llavors, s’anul·laven les lleis d’estrangeria que restringien els càrrecs institucionals a mallorquins o en el seu defecte a persones procedents d’altres regnes de la Corona d’Aragó i la majoria de institucions reials passen a estar ocupades per castellans. La Reial Audiència, l’organisme encarregat d’impartir justícia, com exemplificació del que diem va passar a tenir els cinc regents castellans, amb la prohibició expressa de tenir cap mallorquí. En el camp tributari les coses van anar en la mateixa direcció. Abans de 1715, la major part de les imposicions

eren regnícoles, com per exemple els impostos de la sal o el tabac o les duanes, que representaven més del 75% dels impostos que es pagaven. A partir de la imposició de la nova planta, els mallorquins hauran de suportar a més dels impostos que ja tenien i que passen majoritàriament a mans reials -com els tres esmentats anteriorment-, la instauració de noves imposicions destinades a finançar el nou exèrcit permanent a l’illa i les necessitats de la nova monarquia absoluta. Per a que ens poguem fer una idea de la magnitud del que va suposar el nou règim polític, la suma de rendes reials extretes de Mallorca va passar d’unes 70.000 lliures el 1717 a 317.000 el 1760, o sigui que es va multiplicar per cinc la quantitat de diners extreta dels mallorquins en direcció a la cort de Madrid en poc més de 40 anys. L’espoli fiscal creixent es deixà notar 5 en el nivell de vida i la riquesa de Mallorca, i va suposar un empobriment brutal en molt poc temps dels seus habitants. Basta fer una ullada a la suma total de patrimonis mallorquins –la riquesa total de Mallorca- que es calcula que eren entorn de 18 milions de lliures el 1718 i que van passar a ser poc més de 15 el 1788. En altres paraules, la riquesa col·lectiva de l’illa va disminuir en un 18% en només setanta anys. Altres dades ens confirmen aquesta tendència, com l’augment de l’edat dels matrimonis que ens reporta Bernat Contestí, a 7 causa de les creixents imposicions

29 8

tributàries que feien més complicada la creació d’una família; o també en la composició de la dieta habitual dels mallorquins, que passa de tenir oli, pa, verdures, ous, llegums, carn salada i formatge abans de 1715, a poca cosa més que pa, oli i verdures a finals de segle. Aquest augment de la fiscalitat i de la duresa de les condicions de vida no van afectar a les capes benestants mallorquines, que seguien gaudint de l’exempció fiscal i privilegis derivats de la seva condició; sinó que van recaure sobre les esquenes ja prou depauperades i castigades de les classes populars. El nou règim borbònic va suposar la culminació del procés de “senyorialització” del poder iniciat a partir de la derrota dels agermanats el 1525, ja que com hem dit, l’oligarquia va copsar les noves institucions municipals i es van eliminar els organismes que exercien de contrapoder a aquestes elits com eren el sindicat forà, creat el 1315 i que tenia un terç dels vots al Gran Consell. En resum, la capitulació i el Decret de nova planta de 1715, suposen la fi del Regne de Mallorca així com també d’unes institucions d’autogovern que ja havien estat objecte d’una devaluació del seu contingut real o “prostitució” com deia un professor meu, durant l’època dels Habsburg. A q u e s t s havien intentat controlar cada cop més el seu funcionament i minar el seu poder enfront de l’autoritat de la corona –cal recordar projectes com la Unió d’Armes

de Felip IV que va provocar la rebel·lió dels Segadors a Catalunya el 1640 i la independència de Portugal-. Mallorca i les Pitiüses –Menorca va romandre sota sobirania britànica i francesa fins entrat el segle XIX- van passar a ser una simple capitania general provincial, un territori annexionat de facto al regne de Castella per la força de les armes i administrades per un militar i una Reial audiència designades des de la Cort de Madrid i amb personal castellà. A més, va ser l’inici d’un procés dirigit a acabar amb la identitat cultural i lingüística dels illencs, amb iniciatives dutes a terme des de llavors i durant els segles posteriors destinades a fer del castellà la llengua de les Balears. La instauració de l’estat absolut i centralista va crear el marc sobre el qual el liberalisme espanyol del segle XIX va iniciar la seva obra de construcció nacional, que passava per l’assimilació dels distints pobles ibèrics a la cultura i llengua castellana i la seva submissió al poder central de la capital sense interferències. La nació espanyola no neix el 1462, sinó com la majoria de nacions contemporànies ho fa al segle XIX, més concretament amb la Constitució de 1812 i les posteriors guerres civils durant tot el segle. Quina seria la nostra identitat nacional si les nostres institucions estatals haguessin perviscut un segle més, si haguessin arribat a l’època del naixement del liberalisme i del nacionalisme? No ho sabrem mai, el que si podem fer però és saber quina ha estat la nostra història per poder decidir de la millor forma com ha de ser el nostre futur com a poble i donar resposta a les grans qüestions que hem d’afrontar. Entre aquestes haurem de dir quin paper volem tenir a l’Europa del segle XXI, si volem ser una província assimilada més o un poble que es reconegui i es faci reconèixer com a tal i que defensi els seus drets i els seus interessos arreu. La resposta està a les nostres mans.

Històries d’un caixer II A vegades les màquines ens donen tota una lliçó i ens mostren les debilitats humanes. Com no un altre caixer automàtic, no el mateix del darrer número de Sa Sella, diguem que un cosí germà, va fer de les seves. Aquesta història va passar a Inca, municipi veí. Perquè llavors diguin que tot passa a Palma. Era un divendres dáquells que frisses dácabar i partir cap al poble. A darrera hora entre les moltes feines hi havia la de carregar de doblers el caixer automàtic per poder passar bé el cap de setmana. Un caixer automàtic té un funcionament bastant senzill. Es posen els doblers amb caixons agrupats per cada una de les denominacions, els de 10 en un caixó, els de 20 en un altre i els de 50 en un altre. El caixer l´únic que fa és, en funció dúna freqüència programada, dispensar els diners sol·licitats. Únicament compta les unitats. Si per exemple demanam 80 euros es pot programar que doni 4 billets de 20, o bé 1 de 50 i 3 de 10, o 1 de 50 i 1 de 20 i 1 de 10. Igualment si demanam una quantitat grossa l´habitual és tots billets grossos, si per exemple hem de treure 200 euros el més habitual és que ens doni 4 billets de 50. Per tant l’únic que s´ha dánar molt alerta es posar els billets de 10, 20 i 50 en el seu caixó corresponent. Idò com deia era un divendres a darrera hora, presses i una persona que acabava de començar va carregar el caixer. Demana com es fa i resposta típica, es fàcil, posa els billets en el seu caixó i no passis pena. Amb les presses no mirà quins billets i quins caixons s´havien de posar i com no, séquivocà i col·locà els billets de 10 on havien dánar els de 50, el

de 20 on havien d´anar els de 10 i els de 50 on tocaven els de 10. I ja tenim l’embull organitzat. Noltros partim i arriba el primer client al caixer a treure doblers. En demana 30 i el caixer ni dóna 150. Aquell bon home al·lucina i instintivament, que pensa?, si jo en vull 30 i me’n dóna 150 en deman 300…, i el caixer que fa ni dóna 60, és a dir, 6 billets de 10. O sigui el negoci de sa vida. Es posa nerviós i en torna demanar 300 i el caixer caparrut li torna donar 60 euros. Fa un extracte i efectivament havia tret 30 euros més 600 (dues vegades 300), en total 630 euros i a la cartera tenia només 270 euros. El següent tres quarts del mateix. I així més de 120 persones que fent combinacions rares i equilibris comptables veren com el caixer els plomava. Només una persona va ser prou llesta i reflexiva. Si deman 30 euros i el caixer m’en dóna 150 evidentment el que he de fer es tornar a demanar-ne 30 més. I així de 30 en 30. Inevitablement arribà dilluns. Només aparcar ja es veia gent esperant i això no era normal. Tothom protestava perquè el caixer els havia donat manco doblers del que tocava. Quadràrem la màquina i sobraven euros per aturar un carro. Ja ens tens a tots operació per operació verificant el que havia donat manco a cadascun dels clients i consegüentment ingressant-los la difereència. I com deia només a un li haguérem de fer un càrrec al compte. Aquesta anècdota com veis dóna per

Toni Vallés Perelló

pensar i és una reflexió sobre la cobdícia que present en el nostre cap i en el subconscient de cada scú ens dur a fer coses i a actuar de forma molt equivocada. Acab amb unes paraules de Charles Chaplin a la película “El gran dictador”: “La cobdícia ha contaminat les ànimes dels homes. Hem crescut massa depressa, i de què ens ha servit?, la tecnologia que ens proporciona abundància ens ha duit a la indigència, la nostra ciència ens ha fet cínics, la nostra intel·ligència durs i buits, hem començat a pensar, però hem deixat de sentir, ens hem convertit en esclaus del destí“.

El ioga des d’un altre punt Maria Zazo Fortuny

vegana, però aquí en l’occident és una altra cosa. És a dir, en el ioga hi ha un gran ventall de possibilitats, però no vol dir que sigui obligatori practicarho tot, de fet el ioga no obliga a res, només ofereix pautes i cada un elegeix segons les seves circumstàncies o necessitats. Per exemple, a les meves classes venen molts d’esportistes (corredors, triatletes, ciclistes…) les seves A dia d’avui puc dir que hi havia activitats els requereixen un alguna cosa certa en tot allò, desgast important tant físic com però era una informació confusa mental, doncs són disciplines i incompleta. Es veritat que a la molt dures, pel que s’acostaren Índia el ioga va directament lligat al ioga per estirar, relaxara la religió, també que hi ha un se, tonificar i desconnectar, codi ètic (yamas i niyamas), que aconseguint menys lesions ja se segueix una dieta vegetaria / que tenen un cos més flexible, Fa anys, quan vaig començar a practicar ioga, la gent del meu voltants me deia amb molt de carinyo i amb preocupació: Alerta a on t’afiques, a veure si serà una secta, això va lligat a temes religiosos, són rarets, no podràs menjar carn, hauràs de dur túniques i un lunar al front, és avorrit, només estàs assegut, sense més… Aíxí i tot, vaig decidir continuar.

una millor postura corporal i fins i tot millors resultats a les seves disciplines. Per a ells això és ioga i segurament duran una dieta alta en proteïnes i no faran meditació, encara que hauríeu de veure les seves cares una vegada acabada la relaxació amb els cuencos tibetans, a ells els és indiferent el seu significat però disfruten del so i de la vibració, i per altra banda s’en duen els seus beneficis. Un altre exemple serien les classes de ioga prenatal, doncs les embarassades (les nostres mimades) arriben a classe cansades, estressades, amb ganes de relaxar-se, desconnectar d’altres al·lots, homes, feina casa… i en el nostre centre, troben un oasis enmig de la jungla de la ciutat, podríem dir que es el seu moment i només ho han de dedicar a elles. Començam amb respiracions més profundes, anam estirant poc a poc el cos, ho tonificam i preparam per el part, així aconseguim dur un embaràs més livià i mimimitzam els efectes de l’embaràs.

no les interessa, però sí saben que les ajudaràa dur un millor embaràs. Com és normal, també tenc alumnes que sí segueixen una filosofia iòguica o almenys una part, de fet jo mateixa. No negaré que per a mi ja s’ha convertit un estil de vida, però m’encanta veure com cada persona que ve al centre, elegeix la part que més li agrada d’aquest meravelló món anomenat IOGA. Namaste.

A elles les passa el mateix, a no ser que siguin practicants de ioga abans de la gestació, s’acosten per primera vegada a aquest mon i la filosofiaiòguica

Sa Campana

notícies fresques

En Barramot

Opinions de mumare i sa sogre. Els corruptes actuals són només lladres de baixa estopa” (Guillem Frontera, escriptor). En Felip “VI” se “baixa es sou un 20% (jiiijiii) i augmenta uuuunnn 26% es de sa divorciada. I nosaltres dues amb sa nostre ignorància demanam: per fer què? Ui ui i ui! A ses pròximes votacions tendrem un partit menos per votar. Tot es PP, si segueixen així, estaran a Alcalá Meco. Jiiii, juuuuu. Noltros dues amb sa nostre ignorància demanam: Hi ha un sol PePero que no sigui corrupte? Sa Mari Loli Cospedal digué de: “Podemos” sons uns demogogos, uns populistes, uns mentiders. Amb sa nostra ignorància demaman: i la Mari Loli Finiquito en Diferido Simulado, que deu ser? Targetes black, Bárcenas, Matas, Monago, Camps, Barberà, presumpta, Mato, més que presumpta, s’homo de na Mari Loli Cospedal, Granados, s’homo de la Mato, una catefa de 50 batles i regidors de Madrid, Rato, Blesa... I de tota sa tropa que nosaltres dues no mos recordam des noms... Ai! això és un mai acabar . I espeeeeraaaaa! Black, black, black. Transparència a tope a nes partit de sa corrupció.

barramot@gmail.com és l’adreça per si voleu suggerir notícies fresques o deixar comentaries sobre notícies anteriors.

Rodriguito Rato. A qui pot venir de nou sa seva presumpta corrupció? Es seu pare, el seu germà gran i un tio, varen ser condemnats i tancats a sa presó, l’any 1966 per, diguem, mala gestió des Banc de Siero. I un cusí germà, l’any 1993, fou processat per la crisis de Banesto.

En Joanet Ramonet Bauçanet va amagar 500.000 euros presumptament cobrats i pagats en negre, i en metàlic (així no queda rastre de rés) que el PP de Palma pagà per la seva seu de Palma. Ell no sap rés de rés. Quina pena tenir un presumpta gobernant? “tan ignorant”. En Bauçanet s’inventa 40.000 empleos. Diven que ells són es partir des traballadors. Jiiijiiii. S’ex-arquitect de Cort afirmar que l’obligaren a donar el vist i plau a nes solar de Son Espases. Ell va dimitir, ja que l’amenaçaren a través del seu fill. Lo que pasa es que la banda está borracha, esta borracha..... No seguim, ja que seria un mai acabar. Vos voldria dir, som na Juanaina, que s’altre dia de pagès vaig anar a un Mercat de Ciutat, en concret un que està a nes centre. Idò, vaig comprar uns llagostins molt guapos. M’ho pesaren dins una espècia de taper gros, molt grós. Es pes total va ser de 415 g. Vaig quedar un poc “mosca”. Una vegada que vaig ser a ca nostra vaig buidar es taper, ho vaig pesar i... fa ver 52 g de plàstic que vaig haver de pegar a preu des llagostins. Sabeu que me va costar? Idò 77 cèntims d’euro, que en pessetes són 122’11. I es polítics què fan, davant aqueixa il·legalitat? Vosaltres direu que per 77 cèntims no passa rés. Però heu pensat que no només m’ho feren a jo? Suposem que cada dia passen pes mercat uns 500 compradors, això donaria un total de 385 €. Un total de 64.051 pessetes. A què ja no penseu igual?

Enhorabona a nes regidors de s’aquip de govern de Sencelles. Es cementeri va quedar maravallós per tots Sants. Enhorabona per segona vegada... i seguiu així, no vos atureu. Encara queden moltes coses per arreglar. Lo que no mos pareix tan bé, són ses merdes des cans que hi ha pertot. Es cans no tenen sa cupa de rés, però si es seus propietaris. Molt estimar es cans, però que caguin i pixin a nes veïnat. I que no és guapo això!! Multes moltes multes o això no té remei. Lo mateix trobam des “subjectes” que aparquen per tot arreu. Sobretot lo que més els agrada és aparcar damunt ses retxes grogues i davants es guals dels veinats. Suposam per “emprenyar” es veinats. Però... alerta, molt alerta! que un dia per necessitat aparqueu davant ca seva, només 5 minuts. Surten com “cans rabiosos”. Això només té una solució: multes, multes i multes. Aquests “elements” només entren en raó quan les toques sa butxaca. Pensau que es mes de maig està a punt de caure. Una cosa volem deixar clara. Nosaltres no som de cap partit, (quan n’hi hagi un només de dones, llavors si que ens hi apuntarem). I ara, ses meves barramotades. Quin desastre de govern (o desgovern?) des PP a ses Balears. No n’han encertada ni una, un desatre darrera l’altre. Pareix talment que el seu asesor fos el seu pitjor enemic. Jiiii. Un gover, o desgover? Amb majoria absoluta i ja no queda ningú des primer govern, o

desgovern PePero den Bauçanet. Tots, tots han surtit “nials” Jiiiiii jaaaaa. Un sol component d’aquests partit que va sortir condret i va haver de dimitir. El Sr. Deyà. Per ser un home honrat i decent. No va aceptar es xanxullo de na Nuria Riera i na Xesca Ramis, que volian col.locar a dit a un enxufat. Ho volien per guapo? Ja que pes currículum no era. No havia fet feina mai de mestre. Porqué serà? Perquè serà què en J.R. Bauçà sempre es posa de genolls davant es PP de Madrid, i mai, mai i mai, defensa es ciutadans de ses Illes Balerars? Una pregunta. Que “punyetes” fan e Psoe? Perquè els agrada fer tant es “beneit”. Ara no es moment de badar. A la resta de partits petits vos voldria dir una cosa. Uniuvos!!! Pensau que els vostros contraris només tenen un partit. Hi entra tota classe d’extremismes. Pensaments: Els mals governants, per dissimular la seva mala gestió sempre donen la culpa de tot als governats anteriors a ells. (Maquiavel). Estam dirigits per sociópates que governen els nostres països i les nostres butxaques i acumulen, de manera malaltissa, ingents quantitats de doblers que no necessiten. (Derrik de Kerkhove. Sicòleg).

Noticiari de la Parròquia de Sant Pere de Sencelles Jordi Llabrés i Sans

Festa de Sant Antoni Abat El diumenge dia 18 de gener passat celebrarem a la nostra Parròquia la festa de Sant Antoni Abad. A les 11:30h. hi hagué un ofici en honor d’aquest sant protector dels animals i acte seguit la seva imatge, precedida pel penó i la bandera, i portada per alguns homes del nostre poble que duen el nom d’Antoni, fou treta a la Plaça de la Vila on s’hi realitzaren les tradicionals beneïdes. Totes les persones que s’acostaren per rebre la benedicció foren obsequiades amb unes estampes que reproduïen els Goigs en llaor de Sant Antoni. Sa Pobla homeneja al prevere sencellers Mossèn Pau Sans

Des de l’any 2007, l’Obreria de sant Antoni de sa Pobla, la diada del seu patró, entrega la “Tau d’or” a un membres destacat per la promoció de l’esperit antonià. Enguany, tot just després de l’Ofici de sant Antoni que presidí Mn. Bartomeu Villalonga Moyà, els obrers entregaren l’esmentada insignia al nostre compatrici Mn. Pau Sans Sureda (Sencelles, 1927), que porta una vintena d’anys a la parròquia Our Lady of the Cenacle dels Estats Units. Aprofitant les seves vacances, Don Pau des de fa 15 anys ençà

no deixa mai de participar de la festa gran poblera. Reportatge sobre les capelletes de la Sagrada Família a Ib3 TV El programa Mosaic que emet IB3 TV els diumenges al matí és un espai televisiu on hi tenen cabuda diversos reportatges referents a la vida de l’Església Catòlica de Mallorca i que edita el Secretariat de Mitjans de Comunicació Social del Bisbat de Mallorca. Una vegada s’assabentaren del revulsiu que havia suposat la reorganització de la Visita Domiciliaria de la Sagrada Família a Sencelles, enviaren un dels seus equips en el nostre poble per enregistrar un dels seus reportatges. Aquest fou emes dia 18 de gener. Les famílies associades Ferragut-Rosselló, Rosselló-Arrom i Zuàzaga-Alomar, obriren les portes de casa seva per explicar a tothom la recuperació d’aquesta simpàtica costum en el nostre poble i transmetre l’alegria que això ha pogut reportar a les seves llars. Ubicació del retaule del Roser a la sagristia A principis del mes de febrer fou col·locat el retaule de la Mare de Déu del Roser, obra de Mateu López, datat de l’any 1569 i recentment restaurat, en la ubicació definitiva, després de romandre exposat president l’Altar Major durant totes les festes de Nadal. El lloc que s’ha cregut més convenient, principalment per motius de seguretat i conservació és dins la sagristia major de la nostra església, tot presidint les calaixeres i dins l’àmbit del petit museu parroquial. Cal apuntar que des de la presentació del retaule restaurat no és poca la gent que

demostra interès per aquesta obra i demanen poder adquirir el llibret que ara també s’ha publicat amb la seva història. Tant de bo que aviat puguem trobar finançament per poder seguir restaurant alguna peça més del nostre patrimoni artístic i que en més d’una ocasió requereixen urgents intervencions. Festa de Santa Àgueda El passat dia 5 de febrer, una vegada més el poble de Sencelles es va desvetllar per honorar a la seva patrona la Verge i Màrtir Santa Àgueda. En aquesta ocasió fou convidat a presidir l’ofici major Mossèn Llorenç Sastre, capellà del Reial Monestir de Santa Clara de Palma, el qual va dirigir a l’assemblea que omplia l’església parroquial de Sant Pere una ben adequada homilia, que sense oblidar la tradició de la festa patronal va fer una catequesis adreçada a les famílies i als seus valors. El moment més esperat i solemene de la celebració fou durant l’Oferta que tot venerant les relíquies de Santa Àgueda, tot el poble encapçalat per les autoritats civils i religioses, renovarem el vot immemorial de venerar-la com a Patrona de la Vila, a l’hora que es cantaven els populars Goigs en llaor de Santa Àgueda i es repartien estampes a tothom. Acabada la celebració es feu una visita espiritual a la seva capella durant la qual el Rector de la Parròquia de Sencelles, Mossèn Guillem Feliu, va posar sol·licitar la protecció de Santa Àgueda damunt tota la gent sencellera i les activitats que s’hi realitzen. Acte seguit fou beneït un bellíssim frontal que per aquella ocasió estrenava la capella patronal, donació d’un devot seu i que va esser apadrinat pels nins Rosa Maria Llabrés Mesquida i Antoni Zuàzaga Alomar, fillola i fill dels

sagristans majors. Benedicció A p o s t ò l i c a del Sant Pare Francesc Dia 22 de febrer arribava a Sencelles una Benedicció Apostòlica del Papa Francesc, signada el dia 16 anterior i dirigida a totes les famílies del nostre poble associades a la Visita Domiciliaria de la Sagrada Família. Aquesta fou sol·licitada una setmana abans, a les oficines de la “Llimosneria Apostòlica” del Vaticà. Festes de la Beata Francinaina Aquest any 2015 les festes de la nostra Beata Francinaina s’han desenvolupat de manera meritosa, amb un ambiciós programa dirigit a totes les edats i gràcies a l’afany de la vitenca Associació Tia Xiroia. Cal remarcar que cada un dels actes s’ha vist concorregut de manera extraordinària tant per gent sencellera com de provinent d’altres bandes de Mallorca i fora de Mallorca que no dubtaren en venir fins aquí per associar-se als diversos actes. El dissabte anterior s’obriren les festes amb una trobada de tots els grups

de catequesis de les parròquies de Sineu, Sencelles, Llubí i Costitx. El diumenge dia 22 la inauguració del plafó ceràmic situat en el cap de cantó del carrer Glosador Cartutxo amb el carrer Sor Francinaina. I el dia 26 a vespre, l’acostumada vetlla de pregària a la capella del Convent de la Caritat. El 27 de Febrer, dia gran de la nostra Beata, va matinar amb el temps en contra a les nostres expectatives, però això no fou inconvenient per demostrar una vegada més la devoció i l’estima del poble senceller envers la nostra “Germana Major”. Faltaven poc minuts per les 10 del matí, mentre les campanes de la parròquia tocaven amb to de goig i de la megafonia del campanar sonaven els diversos goigs de la Beata, que l’església s’omplia de gom en gom per a la primera missa del dia. Aquesta fou presidida pel nostre Rector, Mn. Guillem Feliu. A les 11 encara molta més gent estava a punt per participar de l’ofrena floral a la Beata, acte el més sublim de totes les festes, i aquí també s’hi volgué associar el cel, aturant-se

de ploure per una estona i fins i tot aclarint-se les nuvolades. El cerimonial sempre d’acord amb la tradició; la comitiva formada per centenars de persones de totes les edats, la majoria vestides a l’antiga, i acompanyada per un parell de colles de xeremiers, va visitar el sepulcre de la Beata i seguí cap a la plaça. Arribats en aquest lloc, enguany, la persona elegida per fer la salutació fou la nostra paisana, la Germana de la Caritat Antònia Campaner, de Sa Creu, la qual va exposar la seva experiència com a missionera al Burundi, precisament en aquest dia que, des de fa anys, dedicam a solidaritzar-nos amb la gent d’aquest país africà. Després que tothom ofrenés el seu ram de flors al peu del monument a dins l’església s’hi feu una celebració per els infants. Al capvespre, també per ells, jocs al poliesportiu municipal i ja al vespre l’ofici solemne del dia per el que enguany fou convidat a presidir i predicar el Pare Antoni Canyelles, prepòsit del Convent de Sant Felip Neri de Palma. Dissabte dia 28 una vuitantena llarga de persones van córrer el tram existent entre la Plaça de Sencelles, el Convent de la Caritat i la Caseta de la Beata, també com a senya de solidaritat. Aquesta activitat es pogué dur a terme gràcies a la inigualable col·laboració de persones sencelleres ben compromeses amb l’esport com ara Guillem Mut, Toni Artigues, Francesc Xavier Juan... i el celler “Vins i Vinyes ca sa Padrina”. El colofó de totes aquestes diades arribà el diumenge 1 de març amb el magna concert que oferí Maria del Mar Bonet davant un auditori de quasi 400 persones, que sens dubte gaudiren de la bona veu i mestria d’aquesta cantautora mallorquina.

Som en Joan Bover Llabrés, de 82 anys, fill d’en Tòfol Bover Fiol i de na Francisca Llabrés Carbonell, de l’antic cafè Can Tòfol. Encara que nascut a França, vaig viure uns vint anys a Sencelles, de 1933 a 1952. Vull felicitar de manera molt esplèndida i donar moltíssimes gràcies a en Joan Colom Ramis, el qual no tenc el gust de conèixer, per la publicació en el número 141 de Sa Sella, de l’article sobre Mn. Bartomeu Oliver Amengual, ja que vaig esser alumne seu en el col·legi “Ses Escoles” de Sencelles i vaig gaudir dels mètodes d’ensenyament als quals es refereix Joan Colom. Això feia que passàs gust d’anar a escola. Tant era així que qualque dia, amb dos o tres més, per plaer i perquè ens agradava la seva companyia, anàvem al seu hort, on el trobàvem amb el seu germà Miquel fent feina i ens explicava la manera de sembrar, de regar, etc. En aquells anys, alguns ja vèiem en don Bartomeu fets que el diferenciaven de bon tros d’altres mestres (sense menysprear-ne cap), encara que per la nostra edat no poguéssim destriar ben bé per què. Per exemple, ens donava un tassó enrevoltat de paper d’estrassa per l’interior a cada alumne, hi posàvem un dit d’aigua i entre el paper i el vidre hi posàvem un gra o dos de blat, i cada dos dies ens feia mirar el tassó perquè veiéssim com anava sortint i creixent el bri. Llavors ens explicava que al final del bri s’hi formava una espiga i després tot el procés a seguir per aconseguirne la farina, etc.

Per altra banda, a les classes de Geografia ens va dibuixar en el pati de l’escola el mapa d’Espanya, mut, només amb el contorn de cada província. De l’alumnat, en feia dos equips, un a la banda de, diguem, Portugal i un altre a la de les Balears. La classe consistia que cada component de cada equip digués a un del contrari, per exemple: “Rafel, posa’t damunt Sòria” o també “Posa’t damunt la província veïnada de Badajoz” i així fins acabar amb tots els components. Al final, ell ens deia: “Ha guanyat l’equip de l’esquerra per 5 a 7”. Nosaltres, a més d’aprendre allò d’una manera que ens quedava ben gravada, passàvem molt de gust. Encara em sé totes les províncies d’Espanya! Vos recoman la lectura del llibre Mossèn Bartomeu Oliver i Amengual, de Francesca Caraballo, Margalida Cladera i Cecília Valls, publicat per la Universitat de les Illes Balears l’any 1998. En aquest llibre, he pogut gaudir de les múltiples maneres d’ensenyar que tenia aquest tan admirat mestre. Moltes de les coses que hi apareixen, les record. En canvi, n’hi ha d’altres que no, com per exemple que jo fos membre de l’organització de l’aula! (document 12, pàgina 82) Per tantes grans coses fetes, tens molta de raó, Joan Colom, que es mereix un reconeixement molt més fort. Així que moltíssimes gràcies i enhorabona per aquesta publicació.

Carta

(1 de febrer del 2015)