Sa Sella 141 by sasella

Centre Cultural de Sencelles_NĂşmero 141_Octubre / Desembre 2014_3 â‚Ź

IV Trobada de revistes de Premsa Forana a Sineu L’Associació de Premsa Forana de Mallorca, amb la col·laboració de la revista Díngola, organitzà la IV Trobada de Revistes de Premsa Forana a Sineu, el passat dia 8 de novembre. A la plaça del Mercat es congregaren 38 persones, representants de 18 publicacions d’arreu de Mallorca. Foren rebuts pel president de Premsa Forana, Rafel Oliver Grammatico, i pels integrants de la revista de Sineu, Díngola, encapçalats per Miquel Puiggròs i Marta Bergas. A partir de les 10,30 hores començà la jornada, amb una visita històricocultural pels carrers més cèntrics del centre urbà de Sineu. Els guies foren: Antònia Real i Joan Josep B o n n í n , bibliotecaris, historiadors i membres del consell de redacció de Díngola. La visita va

incloure el Palau Reial, del segle XIV (on residí el rei Jaume II), la plaça del Mercadal amb el monument a sa Dida, la placeta de Sant Marc (on hi ha el monument del lleó, el més conegut pels forans, i que es pot considerar una de les icones del municipi), i la plaça de l’Església (on s’explicaren diferents llegendes sobre el municipi). Posteriorment la comitiva es dirigí a l’edifici del Claustre de Sant Francesc, a on a la Sala de Batles de l’Ajuntament, començaren les ponències. Marta Bergas i Miquel Puiggròs varen explicar la seva experiència a Díngola i moderaren una xerrada sobre la digitalització de la premsa forana. Es parlà de diferents aspectes del món digital: per què és necessari el pas a digital? Com es pot fer el pas a digital? Què s’ha de menester i com pengem les notícies? i altres aspectes que consideraren els membres de les revistes presents. Bernat Pastor, de la revista Perlas y Cuevas (Manacor) presentà el projecte COMUNIC. Es tracta d’un projecte ambiciós, per a invertir en I+D, amb un sistema gestor de bases de dades i un sistema de gestió documental. La jornada va acabar amb un dinardegustació de plats mallorquins en el Celler Can Font.

En mans dels subscriptors i lectors un nou exemplar de la revista Sa Sella. Amb aquest volem donar la benvinguda al nou any, just ara començat i que desitjam per a tots ple de prosperitat. Els que estem al front de Sa Sella volem seguir treballant amb l’afany d’oferir a tots els sencellers i sencelleres un espai on deixar constància del nostre dia a dia associatiu, dels esdeveniments que aquí succeeixin i de les iniciatives culturals que sorgeixen.

Editorial

Dins aquest camp volem felicitar a la Fundació Mossèn Bartomeu Oliver i Amengual , entitat que col·labora amb la nostra revista, i que d’un temps ençà es demostra reactivada i plena d’iniciatives que contribueixen a la salvaguarda del llegat cultural de Sencelles. En són una bona mostra el recolzament a les excavacions arqueològiques de la Cova del Camp del Bisbe, la subvenció, en part, del monogràfic que sobre Cultura Popular va presentar Sa Sella durant la Fira de Maig, la recent restauració del Retaule del Roser, les col·laboracions també amb la Delegació Sencellera de l’Obra Cultural Balear i, recentment, la creació d’una col·lecció editorial de monografies de temes exclusius del nostre poble. A hores d’ara ja són varis els títols i autors publicats per la Fundació, els quals no poden mancar en les llibreries de qualsevol persona interessada en la nostra història, patrimoni, cultura, tradicions, etc. Els títols dels llibres editats per la Fundació Mossèn Bartomeu Oliver i Amengual i que posen a la venta: -Sencelles, guia de passeig. -Prehistòria de Sencelles. -Les custòdies eucarístiques de Sencelles. -El discurs que llegí Mn. Bartomeu Oliver l’any 1930 amb motiu de la declaració de Sor Francinaina Cirer com a Filla Il·lustre de Sencelles. -La Mare de Déu del Roser. Un retaule del s. XVI per la Parròquia de Sencelles. Preu de cada exemplar: 6 euros (podeu fer les vostres comandes trucant al 696 66 49 50). Edita: Centre Cultural de Sencelles Impressió: Gràfiques Rubines, Binissalem Coberta: Foto Jaume Perelló i Llabrés Contraportada: Foto Toni Bennasar i Ferrer

REVISTA SA SELLA sasella@hotmail.com C/ Escultor Llabrés Mudoi, 18 07140 Sencelles (Mallorca) Els articles d’aquesta revista expressen únicament l’opinió dels propis autors.

Amb la col·laboració de:

Redacció: Joan Florit i Horrach Jordi Llabrés i Sans Guillem Mut i Llabrés Maria Vich i Cirer

Depòsit legal: PM-400-89 Col·laboradors: Associació Premsa Forana Toni Bennasar i Ferrer Joan Colom Escoleta Els Molins La Caixa Jaume Perelló i Llabrés Cristina Romero Maria Cristina Soler i Escalas Miquel Àngel Torrens i Llabrés Antoni Vallès i Perelló Margalida Zuazaga i Vich

Noticiari Agència de Selleters

Octubre

a l’antiga escola de can Bril.

Dia 1. Castració de moixos. Organitzat per l’associació Quina Animalada, una unitat mòbil va instal·larse a la plaça de can Bril per esterilitzat les colònies de moixos de Sencelles, dia 30 de setembre, 1 i 2 d’octubre.

Dia 4. Taller gratuït. De pedra en sec dirigit a joves organitzat des del Casal de Joves. Va ser impartit per tècnics de l’Associació Més que Pedra a la finca de la Cova del Camp del Bisbe en en dues sessions els dissabtes 4 i 11 de matí.

Dia 1. Pagament dels tributs locals. Des de dia 1 d’octubre fins a dia 1 de desembre a l’ajuntament de Sencelles. A Biniali només dia 30 d’octubre al Convent. Dia 2. Club de patinatge. Cada dimarts i dijous horabaixa es fan classes al pavelló cobert del poliesportiu amb la professora Ana Merino. Dia 3. Natació. Des de l’APIMA de can Bril han organitzat una activitat extraescolar de natació que es desenvolupa al club Sport Inca en sessions d’una hora cada divendres a partir de les 16 hores al llarg de tot el curs. Dia 3. Classes de ball de bot. Amb l’escola d’Es Jonc, cada divendres

Dia 4. Gimcana Walt Disney. Organitzada pel club d’esplai Sa Roqueta i que va suposar l’inici de les seves activitats per aquest curs. Dia 6. Cafè pedagògic. Lloc de trobada per intercanviar reflexions entre adults sobre educació i criança. Cada dilluns de 16h a 17h al col·legi públic de can Bril. Dia 6. Classes de dansa. Cada dilluns a les 18.30 h. al poliesportiu organitzat per l’entitat Pou Major. Dia 7. Conversa en anglès. Al bar Bassiot cada dimarts a les 18.15 h. amb n’Annie Brown. Dia 8. Taller de dibuix. I còmic per a joves a la Biblioteca amb la direcció del professor Joan Rigo. Dia 9. Reunió post-festes. La Regidoria de Festes va reunir les entitats culturals i socials que participaren a les festes del mes d’agost per tenir un canvi d’impressions sobre la seva celebració i com anaren els actes programats. Dia 11. Trobada d’antics alumnes. Dels col·legis que regenten les Germanes de la Caritat per tot Mallorca per celebrar el 25è aniversari de la beatificació de sor Francinaina Cirer. Dia 12. Qui som? qui ets? És el suggeridor títol de l’exposició d’obres de Georgina Gamundí i Magdalena Luis que organitzà a can Grau fins a dia 31 d’octubre Sencelles Difusió Cultural. Dia 13. Obra Social de La Caixa.

Ha fet una aportació en benefici de les famílies més necessitades del municipi. Per una part l’aportació anirà al col·legi de can Bril i a Interplà Futbol Club per al material esportiu i escolar que es pugui necessitar. I per altra part, a les entitats Pou Major, Tia Xiroia i Càritas Parroquial per a la recollida d’aliments per al rebost solidari. Dia 14. Taller d’enquadernació. A la Biblioteca amb el professor Kike d’Ediciones Karakartón. Dia 15. Pressuposts participatius. El nou regidor d’hisenda, Antoni Ramis, s’estrenà amb una reunió oberta a tota la ciutadania interessada a participar en el procés d’elaboració dels pressuposts municipals de l’any 2015.

Pou Major, a l’hotel de Son Bauló amb un programa ple d’activitats per a les famílies.

Dia 17. La Fada Despistada. Un espectacle musical dirigit als més petits que visità la Biblioteca. Dia 19. Festa de les persones majors. L’associació de padrins de Sencelles va celebrar el seu dinar anual per commemorar la festa. Dia 20. Reunió educativa. La nova consellera d’Educació, Cultura i Universitats, Núria Riera, es va reunir amb membres del sector educatiu de Sencelles per intentar compondre la situació de caos normatiu. Hi participaren la direcció de can Bril, l’AMIPA i el batle.

Dia 25. Excursió. L’associació de gent gran de Biniali feren una sortida a la zona de Cala Santanyí i voltants.

Dia 21. Festa de les verges. La coral Sor Francinaina com cada any va vendre bunyols el diumenge d’abans a la zona de les escoles. El CEIP can Bril va celebrar la festa també menjant bunyols. Dia 24. Futbet amateur. L’equip de futbol sala amateur de Sencelles es va presentar al poliesportiu amb un partit contra l’Alaró. Després hi va haver sopar de torrada. Dia 25. Cap de setmana d’hotel. Organitzat per l’entitat

Dia 27. Ioga. C l a s s e s organitzades pel Banc de Temps cada dilluns i divendres horabaixa a la Biblioteca. Dia 27. Antònia Vallès, candidata. Va ser presentada per José Ramón Bauzá a la placeta de l’Obra per tercera vegada consecutiva a les eleccions locals com a aspirant del PP a la batlia del municipi. Dia 28. Asfaltat de carrers. Durant els darrers dies del mes l’empresa Pavimentacions i Obres Carbonell SA ha asfaltat sencer el carrer dels Molins i un tram del carrer del Gall, el camí de Son Françoi i el de Cas Elois de la zona de Jornets. Els treballs estan valorats en cent mil euros.

Dia 31. Festa de Halloween. A Sencelles, a la Biblioteca amb la companyia Teatrèmol hi va haver pallassos i organitzat per l’APIMA, al Poliesportiu, activitats infantils, música i diversió. A Biniali hi va haver festa a la plaça de la Puríssima amb venda de bunyols per part de la tercera edat local. Novembre

Dia 1. Tots sants. Els cementeris de Sencelles i de Biniali varen rebre l’afluència de molt de visitants. Al de Biniali enguany la novetat era l’habilitació provisional del solar municipal de la part posterior com a aparcament gràcies a la cessió d’un pas d’accés d’uns 5 metres d’amplada feta per un veïnat. Dia 2. Romeria de Binissalem. A Sencelles per fer festa a Sor Francinaina per onzena vegada. Organitzada per l’associació Agrupació d’Amics del Cavalls de Binissalem vengueren els pelegrins amb carro, bístia i a peu. Posteriorment dinaren a Sencelles de pa a butxaca. Dia 3. Reforma de les antigues escoles. A càrrec de l’empresa Refoart amb un pressupost de cent mil euros. S’hi farà una rentada de cara i remodelació de canals, finestres, façana, pati interior, adequació de unes instal·lacions per a la policia local, etc. També s’hi faran un nous servicis sanitaris. Dia 5. Taller de massatge. Infantil dirigit a progenitors amb nins d’uè des d’1 a 12 mesos, organitzat per l’escoleta Els Molins i impartit per Esther Zarrias durant 5 sessions d’una hora. Dia 8. Xerrada. A la Biblioteca sobre l’eficiència de les instal·lacions d’energia sostenible. Dia 8. Exposició. Al Casal de Cutura de can Grau organitzada per Art Sencelles amb pintures d’Ana Ferro fins al 29 de novembre. Dia 10. Iniciació a l’escalada. Curs per a infants i joves, a la Biblioteca-Casal de Joves cada dilluns a càrrec del monitor Josua de l’associació Enfilats. Dia 12. Atacs a les ovelles. L’Associació de Pagesos de Sencelles exigeix a la Policia Local i a la Guàrdia Civil més contundència davant els atacs de

cans a les guardes d’ovelles. Les imatges són de la massacre a la guarda d’en Joan Crespí a la finca d’Es Clotassos. Dia 13. Contacontes. A la Biblioteca amb n’Aina Cortès com a sa jaia de sa costa de sa Blanquerna que contarà n’Espardenyeta. Dia 18. Castració de moixos salvatges. A la plaça de les Escoles per part del personal de la unitat mòbil de l’associació Baldea durant els dies 18, 19 i 20. Dia 22. Concert. Per celebrar Santa Cecília, patrona dels músics. A can Grau organitzat per K-Fem Centre Multidisciplinar i amb la col·laboració de l’associació Pou Major. Dia 22. Diada. Al pavelló cobert, contra la violència de gènere organitzada per l’Ajuntament de Sencelles, amb l’ajuda i col·laboració de vàries associacions locals amb diverses activitats ideades per conscienciar, sensibilitzar i rendir homenatge a les dones. Dia 25. Cercle Podem Sencelles. Va començar a constituir-se amb una reunió a la plaça de la vila amb representants del Cercle Podem Pla de Mallorca. Dia 26. Venda de la Cambra Agrària. Per part de l’organisme Fons de Garantia Agrària i Pesquera de les Illes Balears (FOGAIBA). El local situat al carrer de Son Morei 1, primer pis va poder ser visitar pels compradors interessats els dies 12 i 26. El local surt a subhasta per un preu d’uns 123.000 euros.

Biblioteca amb l’obra El Carnaval dels Animals a càrrec de Disset Teatre, dirigit a infants de 3 fins a 8 anys. Dia 28. Guanyem Sencelles. Va començar a constituir-se com a assemblea al nostre municipi amb una reunió preparatòria que va tenir lloc a la Biblioteca. Dia 29. Cursos de protecció civil. Totes aquelles persones interessades a formar part de l’agrupació de Sencelles, druant el primer trimestre de 2015 podran realitzar els cursos bàsics per als nous voluntaris Les persones interessades es poden informar als telèfons: 689 90 26 23 i 675 17 10 05. Desembre Dia 2. Lladre de cases de camp. D’uns 27 anys d’edat, va ser detingut per la Guàrdia Civil com a pressumpte autor de set delictes de robatori con força a zones rurals de Sencelles, Binissalem i el Pont de Inca.

Dia 27. Donants de sang. La unitat mòbil del bang de sang es desplaçà fins a Sencelles per atendre les donacions al centre sanitari.

Dia 5. Taller de decoració de Nadal. Organitzat pel Casal de Joves amb materials com les càpsules Nespresso, rotllos de paper de cuina i pinyes.

Dia 28. Teatre d’ombres. A la

Dia

Dinar

de Nadal. Al pavelló cobert, organitzat pels socialistes de Sencelles i amb una assemblea oberta posterior per tractar les demandes de la població cap a la política municipal. Dia 9. Cant. A càrrec del grup Centimets Teatre a la Biblioteca amb una actuació titulada Cantant Animalades. Dia 12. Premi Bartomeu Oliver. L’Obra Cultural Balear va lliurar un any més els seus premis anuals, un dels qual té el nom del capellà senceller Bartomeu Oliver. Enguany el lliurament es feu a l’Auditori d’Alcúdia i el guardó fou per a l’Associació Cultural Musical Pere Josep Cañellas. Dia 13. Mercat de Nadal. Organitzat pel Banc de Temps al Poliesportiu Municipal amb menjar, m ú s i c a , begudes, actuacions de SENTukada, Víctor Uris, taller de dansa africana, taller de percussió, e t c .

Dia 13. Marxa. Cicloturística solidària a favor de Mallorca Sense Fam organitzada per la Penya Ciclista de Sencelles. Dia 14. Exposició solidària. Inauguració a can Grau per part de Sencelles Difusió Cultural de la mostra solidària amb un parlament de l’escriptor Pere Morey. Dia 16. Demolició Ruberts. El diputat Toni Pastor va presentar una esmena als pressuposts de 2015 perquè el govern pagàs part de l’esbucament de les construccions ilegals de Ruberts. L’esmena va ser rebutjada pel PP amb el vot de la diputada sencellera Antònia Vallès. Dia 17. Contacontes. A la Biblioteca amb el títol “El rei Melcior i els Pastorets de Nadal”, a càrrec de Companyia Teàtrix. Dia 20. Activitats infantils. Al poliesportiu, organitzat per la Biblioteca per celebrar l’arribada de les vacances de Nadal. Dia 20. Berenar de festa. Els majors de l’associació de Sencelles celebraren l’arribada de les festes de Nadal i cap d’any amb un berenar.

Aquests darrers mesos he vengut bastant pel meu poble adoptiu i he sentit rumors sobre la pretensió de tots els partits progressistes de presentar-se per lliure a les properes eleccions, sense coalicions. M’ho han dit de Més-ISIB, PSIB-PSOE, EU, Guanyem Sencelles i Podem. Em sembla una idea magnífica... si volem que torni a guanyar el PP. Perquè, per poc que un entengui de política, hi ha coses que són ben bones de veure: que el vot conservador només té una possibilitat i el vot progressista es dispersa entre moltes; que la llei d’Hondt afavoreix els partits majoritaris; que a Sencelles en particular, el panorama municipal sempre ha penjat d’un fil (i a Biniali no en parlem)... ¿De veres volem que s’acabi impulsant un nou camp de golf que tudarà aigua i més aigua en benefici dels quatre que es podran permetre de jugar-hi? ¿No

recordam ja el poc teixit social que hi havia quan governaven i, en canvi, la moguda que hi ha ara, amb associacions actives i més vida en el poble? ¿Ja no pensam en tots els anys que els comptes de l’ajuntament “pepero” no es liquidaven perquè no els presentaven mai al Tribunal de Comptes? Si realment els partits progressistes estan a favor de fer feina pels pobles de Sencelles i Biniali, no els queda més remei que aplegar esforços, deixar-se estar dels detalls que els separen i potenciar allò que els uneix, que segur que és molt. La discrepància i el debat sempre són sans i respectables, però seran estèrils si s’exerceixen des de l’oposició. És la unió, que fa la força. I en necessitam molta per dur endavant Sencelles i Biniali.

Carta

Volem que guanyi el PP

Joan Bover i Serra

L’Obra Social de “La Caixa” L’oficina de “La Caixa” de Sencelles amb col·laboració amb l’ajuntament de la mateixa vila, ha duit a terme un pla d’Obra Social per tal d’ajudar a les famílies més necessitades. L’acció s’ha dividit en dues línees, una primera d’ajuda a la infància (menors de 16 anys) on es subvencionarà el menjador escolar, la compra de material escolar o ajuda a la matrícula de l’equip de futbol. El col·legi públic ca’n Bril i l’interplà Futbol Club seran les entitats beneficiàries d’aquest projecte d’Obra Social de “La Caixa”. D’altra banda, tindrem una altra línea d’actuació encaminada a la recollida d’aliments per tal de nodrir el rebost solidari i que aquest arribi al major nombre de famílies necessitades. Les entitats que rebran aquesta ajuda que faran l’acció amb el rebost solidari són Tia Xiroia, Pou Major i Caritas. L’assistenta social de l’ajuntament serà l’encarregada d’administrar, distribuir i controlar el pressupost perquè arribin aquestes ajudes a les famílies de la població que més ho necessitin.

Maria Bel Pizá, delegada a Balears de la Fundación Vicente Ferrer “Els nostres projectes són somnis fets realitat” Joan Florit i Horrach

Na Maria Bel és molt coneguda a Sencelles ja que és la filla petita dels senyors de can Raió, al llogaret de Laiar. És educadora social i llicenciada en antropologia per la Universitat de Barcelona. Com vares arribar a ser delegada a Balears de la fundació Vicente Ferrer (FVF)? Jo feia feina bàsicament al negoci de l’agroturisme de can Raió però estava una mica cansada i com que la cosa ja estava rodada, trobava que necessitava un canvi i trobar una altra il·lusió. L’ambient social sempre m’ha omplit i jo crec que és d’herència ja que ma mare sempre ha tengut moltes d’inquietuds social. Vaig estar un temps cercant, provant i finalment vaig trobar la fundació i la veritat és que fer feina aquí és un regal, és un somni fet realitat. La central de la fundació és a Barcelona i la delegació de les Balears és la més antiga. Va ser creada fa uns 16 anys per un grup d’idealistes i voluntaris que acompanyaven en Vicente quan venia a les Illes a donar a conèixer la seva feina altruista. Ara farà sis anys que som delegada. Com va néixer la fundació? La FVF és una entitat atípica ja que aquest tipus d’entitats sol sorgir dels països rics del nord per ajudar als estats empobrits del sud. En

canvi, nosaltres vàrem néixer directament al sud, a la Índia, que és on concentram tota la nostra activitat, i venim al nord a cercar finançament. El que diferencia la FVF de les altres entitats altruistes és que no funcionam de manera anònima, nosaltres cercam la implicació directa, el vincle entre el que dóna ajuda i el que la rep. A la FVF creim que si els donants veuen que el que aporten realment arriba als necessitats s’acaba amb la por i el dubte de saber si ha arribat o no als qui ho necessitaven. Jo crec que davant els dubtes que varen sembrar fa uns anys els escàndols a d’altres ONG, nosaltres oferim transparència màxima. S’ha de tenir present que cada any l’obra social que tenim a la Índia acull a més de 700 cooperants provinents de tot Espanya que comproven, amb emoció, com la seva aportació vertaderament arriba a port i com fructifica ja que ho veuen en viu. Com són les aportacions que gestionau? Com a norma general, rebem aportacions amb dues modalitats diferents. Una consisteix en una aportació de 9 euros al mes amb els que finançam projectes dirigits a dones. L’altra modalitat consisteix en una aportació mensual de 18 euros amb els que s’apadrina un infant. Els viatges a l’Índia per anar a conèixer el menor que tens apadrinat o les estades de cooperants europeus in situ són experiències molt enriquidores. Són viatges plens de vivències especials, de cor obert. En què consisteixen els projectes per a dones? La millora d’una comunitat es mesura pel nivell de progrés

Sencellers amb iniciativa assolit per les dones. A l’Índia encara queda molt per fer ja que la violència contra les dones s’ha convertit en una de les grans preocupacions socials i polítiques. La seva discriminació o la manca de llibertat són símptomes de tot el treball de sensibilització que encara fa falta fer. Pel que fa a la nostra modalitat de cooperació amb dones el que feim és concedir microcrèdits destinats a crear un petit comerç, posar un negoci, dur ben equipats els infants a l’escola, etc. Intentam crear grups en dones perquè s’ajudin entre elles, que es crein vincles de compromís, que desenvolupin les seves il·lusions, que augmenti la seva autoestima, etc. La realitat és que els resultats són espectaculars ja que la taxa de retorn dels crèdits arriba al 99%. En canvi, el seu sistema d’apadrinament d’infants és molt conegut. Sí, és el que més ens identifica. En realitat es tracta d’una aportació que es personalitza simbòlicament en un nin concret però que en realitat beneficia a tota la comunitat ja que tothom del poble es veurà beneficiat per les millores que facem en sanitat, en l’equipament de l’escola, etc. L’apadrinament suposa establir un llaç, crear un vincle que s’alimenta de manera regular amb cartes, fotos o notícies sobre els progressos aconseguits gràcies a l’aportació altruista. Deus haver estat moltes vegades a l’Índia? Unes quantes. Fer feina aquí, com a educadora social, sempre m’ha interessat molt perquè això està molt lligat a la formació que és el camp que m’atreu. També ha estat un regal com a antropòloga, ja que la FVF m’ha permès està en primera línia de llocs molt interessants, com per exemple amb la tribu Chenchu que quan hi vaig anar era la primera vegada que veien blancs! Ara la Fundació està en una primera fase del treball amb aquesta tribu que ocupen

els boscos selvàtics centrals de l’estat d’Andhra Pradesh. Estan encara en un estadi molt primitiu i només són recol·lectors. L’esperança de vida és tan sols de 40 anys. Els homes cullen mel, les dones cautxú, mel, fruita i arrels. Fins fa poc, la jungla els havia alimentat i permès de sobreviure. Ara però, la situació ha canviat degut a la reducció de la superfície forestal per la pressió de les empreses cercadores de matèries primeres i per l’esgotament dels productes silvestres. Actualment, aquest col·lectiu registra els majors índex de pobresa de tot l’estat d’Andhra Pradesh. Heu notat la crisi econòmica dels darrers anys? Evidentment les aportacions han baixat encara que la fidelitat a la fundació és forta i a vegades hi ha donants que ho viuen amb preocupació i amb el darrer que farien retallades de despesa és amb aquest tipus d’ajuts. Rebem telefonades de donants que, plorant, ens comuniquen que no podran seguir aportant i senten com si fallassin al menor que tenen apadrinat i passen pena pel que li pugui passa a partir d’aquell moment. La seva estimació a la tasca de la fundació és tanta que senten que estan fallant. Nosaltres intentam desdramatitzar i els aconsellam que més endavant, quan ja hagin superat el problema,

ja tornaran a aportar i que no s’ho prenguin així. Hi ha una època de l’any més propensa a ser solidari? Per nosaltres és Nadal que també coincideix amb el cap d’any que és quan tot ens marcam nous propòsits. És l’època de les reunions en família, quan quedam empatxats de menjar, etc. i és el moment de pensar en tots aquells que no tenen una taula amb menjar. L’essència de Nadal no és anar de compres, regalar o consumir, va més enllà. Per tant és l’època quan molts pensen amb la nostra organització que té més de 40 anys d’experiència en tractar la pobresa extrema, la que es repeteix de generació en generació, la dels que fan feina de sol a sol per un simple plat d’arròs... L’Índia és una potència emergent però el progrés no arriba a la casta dels intocables que segueixen tenint problemes per accedir a la sanitat o l’educació.

Carta

Margalida Zuazaga Vich

Es tracta de fer una labor de sensibilització ja que ells mateixos tenen la seva pobresa assumida el que els du a pensar que està bé que hi hagi ciutadans de primera i de segona. Aquesta és la revolució silenciosa de Vicente Ferrer, a partir de la denúncia d’una situació injusta, amb el respecte i el treball, reinventar un canvi compartint el que tenim. Hi ha molta solidaritat al nostre municipi? Ja ho crec! A Sencelles tenim 37 col·laboradors, entre ells l’escola de can Bril que té des de l’any 2001 un menor apadrinat. A Biniali són 8 els col·laboradors. La relació amb can Bril és molt important perquè demostra, i n’és l’exemple perfecte, l’estimació que té la gent a la tasca començada per en Vicenç Ferrer. A l’escola també s’hi han fet activitats de conscienciació i record que ens ajudaren amb les vendes d’un mercadet solidari d’artesania fabricada per dones índies amb problemes mentals i d’exclusió social. Encara que siguem una organització molt gran que a l’Índia atén anualment un total de dos milions i mig de beneficiaris, la veritat és que el vertader protagonista d’aquesta història de suport constant és el petit col·laborador que fa les seves aportacions anònimes que són les que han mantengut viva, activa, la fundació tot i els anys de crisi.

Una bona i llarga amistat s’ha acabat: sa meva amiga na Ventura Ferragut “d’es Celler”, vidua d’en Francesc Llabrés de “sa Cometa” ha acabat els seus dies, i després de mesos, uns més bons que altres, amb sa seva expressió de cara serena que no aparentava el que dins el seu cosset devia estar passant. Jo l’anava a veure de tant en tant, i feiem ses nostres xerrades, ses millors eres ses que tractaven dels temps passats, quan estàvem tan unides, ja que na Ventura passava temporades a casa de s’amiga na Teresa Llabrés de ca’n Roig i que també era veinada nostra a Ciutat. Passats els anys es va casar amb es ben recordat i estimat Francesc, i d’aquesta unió va nèixer sa seva filla na Joana, casada amb en Joan Toni, pares de na Margarida i en Francesc es seu orgull. Ja després, la visitava al seu domicili actual. Ella sempre gojosa de sa seva família, que al final de sa seva vida ha estat molt pendent d’ella, estimada mare i padrina.

Diada contra la violència de gènere Organitzat per l’ajuntament de Sencelles i les associcacions culturals i esportives del municipi, es va celebrar dia 22 de novembre una jornada de diverses activitats per conscienciar la població sobre la violència cap a les dones.

Guillem Mut i Llabrés

Durant tota la jornada es varen succeir tallers de llaços organitzat per l’APIMA Sencelles, classes de pilates i zumba, a més de defensa personal. La lectura d’un manifest per part del president de l’APIMA va donar pas a la continuació de demostracions, actuacions, jocs, contacontes, etc... El polisportiu municipal es va omplir amb les diverses paradetes muntades per les entitats del municipi. Aquest dia va fer la presentació oficial de la Batucada de Sencelles (SENTukada).

Nadal a l’Escoleta de Sencelles Educació lnfantil Sencelles “Els Molins”

Ja estam a desembre i arriba el compte endarrere… vacances, Nadal, temps en família, menjars... cadascú li dóna un sentit propi a aquesta època. Nosaltres, a l’Escoleta, aprofitem aquests dies per donar un caire didàctic.

Com cada any, l’equip es reuneix i reflexiona sobre la nostra tasca, sobre el que reflectim als infants i a les famílies durant aquests dies i quin sentit li volem donar a les tradicions a les que ens sentim lligades. Poc a poc anem consolidant la línia pedagògica que hem anant definint durant els darrers 5 anys, i arribat el moment de la celebració del Nadal fem una revisió al nostre

paper com a mestres. Com cada any ens sentim obligades a informar a les famílies de la importància de no caure en l’actitud consumista que s’espera de nosaltres en aquesta època, però avui dia podem trobar multitud d’informació d’associacions, d’institucions consumidores, de sostenibilitat... que elaboren fulletons sobre aquest tema. Així que la teoria està a l’abast de tothom, ara manca aplicarla. Simplement fem un esment per recordar-ho i que alhora de comprar una jugueta ens venguin al cap aquestes paraules. Aprofitem Nadal per recordar-ho, però la realitat és que els nostres infants reben regals a totes hores: visites d’amics i familiars, aniversaris, un dia qualsevol que entrem a una botiga, recompenses per una actitud que esperem de l’infant ... un cúmul d’objectes, cada vegada més sofisticats i estereotipats, als que faran cas un parell de dies i després deixaran desterrats a un racó del calaix. I amb la intenció de fomentar actitud crítiques de cara a aquest consumisme sense sentit volem destacar la importància de transmetre el valor de les petites coses als nostres infants, el valor de les paraules, dels fets, de l’afecte, de les intencions i de que les coses més meravelloses no es poden comprar amb doblers. A l’Escoleta de Sencelles “Els Molins” aprofitem aquesta època per exaltar la fantasia i la màgia dels contes, de les activitats del dia a dia i dels espais de l’Escoleta. Les famílies participen i celebrem un espai de trobada en el que els infants són els protagonistes, la festa d’abans de les vacances. Per la decoració de l’Escoleta hem agafat el conte de Nadal, escrit pel britànic Charles Dickens, que

conta la història d’un home molt avar i egoista que es visitat per tres fantasmes la nit de Nadal. Aquest tres fantasmes fan una revisió del passat, del present i del futur que l’espera al protagonista si continua amb la mateixa actitud. Això canvia la seva vida. Cada família ha decorat amb els seus infants tres bolles per penjar a l’escoleta: la primera, fent referència al passat, ha de ser una bolla que ens recordi el naixement de l’infant. La segona, la del present, és una bolla decorada amb una fotografia actual. I la darrera, el futur, és una bolla decorada en la que ha d’anar una frase o paraula que les famílies desitgen per al futur del seu infant. Una activitat molt emotiva que preparen amb molt d’amor i que dóna llum als nostres espais. Cada dia que passa, els infants s’aturen a observar les imatges de les bolles amb gran expectació, i això és l’inici de grans converses i de moments màgics. Enguany, a més, hem rebut la visita inesperada d’un programa de la Tv. Varen poder viure l’esperit nadalenc que hi ha a l’escoleta. Els infants més petits, de 0 a 2 anys estaven fent un taller d’experimentació amb sal, i els més grans varen obsequiar-nos amb un taller de modelatge, en el que elaboraren unes delicioses galetes. A aquetes petites activitats és quan descobrim, amb alegria i passió per la nostra feina, que l’element més insignificant (com la sal o la massa de les galetes) es pot convertir en una font inesgotable d’experiències, aprenentatges, joc, diversió i goig dels infants. Aquí és a on podem observar el valor de les petites coses. Vos desitgem que aprofiteu i valoreu aquests petits moments. Bon Nadal!.

De tu a tu

Avui entrevistam a Joana Mª Picornell Maria Cristina Soler i Escalas

Na Joana Maria Picornell Ramis de ca’n Calí, va nèixer a Sencelles el 29 de juny de 1987. Va estudiar primària a can Bril i secundària a l’IES Sineu. Quan va acabar va estudiar integració Social i just acabar va començar a fer feina com a monitora de Amadip esment, una associació per a persones amb discapacitat intel·lectual i fins a l’actualitat.

tiva. Sempre intent riure i fer riure a la gent i fer veure el costat positiu de tot.

En quin moment de la teva in- Què faries... fància et quedaries? Si fossis un home? Tractar a les Quan el padrí ens ensenyava a les dones com a reines. cosines a anar amb bicicleta a damunt s’Era de’n Pelat Si fossis ric? Viajar moltíssim i conèixer món. Què volies ser de gran quan eres petit? S’ha acomplert? Si fossis el batle? No sé si Volia ser de tot! Un dia volia ser m’agradaria massa ser-ho... molts mestre i al pròxim volia ser cuine- de mal de caps. ra. I de moment estic fent una feina que mai em pensava fer, però que Un viatge. m’agrada molt, i de totes maneres Holanda. Mastrich em va enamomai es sap on puc acabar! rar. Quin tipus de música t’agrada? No podries estar un dia sense... M’agrada tota la música. Depenent Menjar xocolata del moment del dia i del meu estat d’ànim escolt un tipus o un altre. El millor invent? No sé si el millor, però molt bo, InQuines són les teves aficions? ternet. M’agrada molt fer passejades tan a peu com amb cotxe, sortir de dia No entens com hi ha gent que... i de nit amb els amics, i fer un po- Pot esser dolenta i anar a fotre a la quet d’esport, ja sigui natació, ca- resta. minades, excursions, etc. Què t’agradaria ser per un dia? Digues alguna “frase cèlebre” Pilot d’avió que hagis dit o que t’agradi. La vida és com muntar en bicicle- Un fet que hagi influït en la teva ta, si vols mantenir l’equilibri has de personalitat? seguir avançant. D’Albert Einstein Conviure pràcticament cada dia amb persones amb discapacitat, Quins programes de televisió et fa veure d’una altre manera les mires? coses. M’agraden molt les series com Breaking Bad, Big Bang Theory, Quin és el teu menjar preferit? Modern Family. Com no, la xocolata. Confessa’ns una mania, un de- Un racó que t’agradi de Sencefecte i una virtut que tenguis. lles. Una mania: per sort o per desgrà- En tenc dos, s’Era de’n Pelat per cia en tenc bastants. Una d’elles què hi he passat tota la infància jués la d’ordenar els calcetins dins gant-hi i el pont que hi ha al passeig el calaix segons el color, el dibuix i de la carretera que va cap a Biniali, quan els duc. trob que només hi falta un banc.

Un defecte: soc bastant vague- Et queixes de... ta... em costa posar-me a fer les La poca humanitat que pot arribar coses. a tenir la gent. Una virtut: soc molt alegre i posi- Conta’m una primera vegada. La primera vegada que vaig tenir

un nadó en braços. No fa massa d’això i només passava pena de que em caigués. No surts de ca teva sense... Sobretot les claus, i darrerament sense el mòbil, cosa que em demostra la dependència que m’ha arribat a crear... Com et desplaces per dins el poble? Sempre que puc a peu. D’aquestes opcions trien una: Twitter o facebook? Facebook Dia o Nit? Nit Vi o Pomada? Vi Platja o muntanya? Platja Poble o ciutat? Poble Barça o Madrid? Barça Carn o peix? Peix Calçons o falda? Calçons per fer feina i falda per sortir Samsung o Iphone? Ni un ni l’altre Quin ha estat el millor regal que t’han fet? Una tassa de’n Bob Esponja Sempre has volgut... Tirar-me en paracaigudes No aguant que... M’interrompin quan estic xerrant Practiques algun tipus d’esport? Quin? Si, dos cop a la setmana faig entrenament físic i vaig alternant amb caminar, trotar i natació. Quina és la festa que més t’agrada de Sencelles? Per què? S’Embala’t, per què m’agrada molt veure el sentiment que provoca als sencellers i sencelleres i com de

cada any més gent s’hi uneix i en gaudeix. Quins canvis faries a Sencelles? La circulació quan es tanca la plaça. Sé que és complicat, però quan tanquen la plaça els que vivim per darrera l’església quedam una mica aïllats. Què penses de les persones majors del poble? Hi ha de tot, algunes son encantadores i d’altres una mica xafarderes però això fa de Sencelles el poble que ès. Quin esport prefereixes veure per televisió? No m’agrada veure esports per televisió. Quines expectatives laborals tens? De moment continuar amb la meva actual feina, i seguir estudiant per poder anar promocionant. A l’entrevista passada en Pedro Llabés Gamundí ens va propo-

sar la següent pregunta: Quin és el millor record que tens d’anar a Ca’n Bril? Tenc molts bons records de Ca’n Bril, la ludoteca dels horabaixes, les excursions, les amistats, que encara que no ens vegem molt sovint sabem que hi són. Però tenc un record que crec que mai oblidaré. Un dia a Coneixement del Medi estàvem estudiant la flexibilitat, i jo pensant que un dels regles que duia era més flexible del que realment era, el vaig xapar mentre deia la frase “el meu regle és flexible” i hi va haver trossos de regle per tot. Anys després encara ho recordàvem i rèiem! A qui vols que faci la pròxima entrevista? A n’en Miquel Ramis Coll, de Ca’n Pelea. Quina pregunta faries a la pròxima entrevista? Si poguessis viatjar en el temps, que faries?.

ES RACÓ DE SA CUINA Maria Vich i Cirer

Torts amb col La caça a Mallorca ha determinat plats d’importància a la nostra gastronomia. Basta recordar l’arròs brut; la cassola de caça; les perdius amb col; el conill amb ceba o les moltes maneres de guisar uns tords, per adonar-nos que la caça és un recurs fonamental de la nostra cuina més clàssica. Els tords eren molt apreciats pels mallorquins en l’Edat Mitjana. En el segle XIV una de les formes usades per conservar-los era l’anomenada mortits, a força de saïm, com encara es realitzava fins no fa massa temps. Ingredients: Per 4 persones. 100 g de sobrassada tallada a daus. 2 botifarrons tallats a quatre trossos. 2 rodanxes de llom tallades a quatre trossos. 8 torts. 25 g de pinyons. 30 g de panses. 8 fulles de col. Un quart de tassó de vi blanc. Una ceba tallada a trossos petitets. 2 alls ben talladets. 200 g de polpa de tomàtiga. 200 g d’esclata-sangs tallats a trossos. 100 g de pèsols. Oli d’oliva verge. Sal i pebrebò. Un tros de pa fregit. 50 g d’ametlles torrades. Aigua o brou de carn.

Preparació: Escaldar les fulles de col un minut amb aigua amb un poc de sal. Refredarles amb aigua freda. Salpebrar els torts i el llom. Fregir-los sencers i els trossos de llom. Guardar l’oli que ha sobrat a la pella. Col·locar dins de cada tort un tros de sobrassada, un tros de botifarró i un tros de llom. Posar els torts farcits damunt les fulles de col. Embolicar-los i posarlos dins una greixonera. Sofregir la ceba i l’all dins una pella amb l’oli guardat. Incorporar les panses i els pinyons. Mullar amb el vi i deixar reduir a la meitat. Afegir-hi la tomàtiga, els esclata-sangs i els pèsols. Salpebrar. Afegir tot el sofregit per sobre dels torts. Afegir l’aigua o el brou fins tapar els paquets dels torts. Deixar coure uns trenta minuts a foc dolç. Cinc minuts abans de llevar-ho del foc, afegir una picada feta amb el pa fregit i les ametlles. Una vegada cuit, deixar reposar mitja hora. Que vagi de gust!.

LA VILA DE SENCELLES RET UN HOMENATGE A MOSSÈN BARTOMEU OLIVER

El passat 29 de desembre de 2014 fou un d’aquells dies que esdevenen una fita històrica per la cultura del nostre poble de Sencelles. Emmarcat dins els actes commemoratius de l’aniversari de la Conquesta de Mallorca i d’homenatge a l’Estendard que el Rei en Jaume I ens va llegar com a símbol agombolador de tots els mallorquins, es feu oficial el primer reconeixement públic de la nostra Vila envers la figura de Mossèn Bartomeu Oliver i Amengual (1903-1993). A les sis del capvespre, hora convinguda per iniciar l’acte, la seu social de la Fundació Mossèn Bartomeu Oliver, situada en el primer pis de la que fou casa d’aquest il·lustre prevere en el carrer de l’Església, era plena de gent àvida de participar-hi. S’hi feren presents el Batle del Molt Il·lustre Ajuntament de Sencelles, Sr. Bartomeu Morro i Oliver, el Regidor de Cultura, Sr. Antoni Ramis i Ferrer, els membres que formen el Patronat de la dita Fundació i la delegació sencellera de l’Obra Cultural Balear, entitat que en bon punt ha promogut aquest reconeixement. A més de molta altra gent que havia conegut i simpatitzat amb el Mossèn o que es senten en sintonia i admiren l’ingent tasca que va realitzar en favor de la formació dels sencellers, de la defensa dels propis principis i de la cultura en general. Després de les corresponents presentacions, va prendre la paraula el jove senceller llicenciat en Història Sr. Joan Colom i Ramis, qui feu lectura d’un treball en el que elogiava el posicionament de Mn. Bartomeu a favor de la nostra llengua i del País que mai va tenir cap inconvenient en defensar. També va posar en relleu altres aspectes que demostren la seva

gran estima envers la història, les tradicions i la idiosincràsia pròpies de Sencelles. Després el Sr. Batle de Sencelles va expressar la satisfacció del consistori que presideix en veure realitzat l’anhel d’aquest reconeixement i va manifestar la intenció de seguir treballant en la línea de posar en relleu les figures sencelleres que amb el seu llegat s’hauran guanyat el títol honorífic de benefactors culturals de la nostra Vila”. L’acte va acabar amb el cant de l’Himne de Mallorca acompanyat de xirimies i el descobriment d’una placa en el frontis de la seu de la Fund. Mn. Bartomeu Oliver que porta la següent inscripció: “La Vila de Sencelles en reconeixement al seu fill i prohom de la nostra cultura Mossèn Bartomeu Oliver, 31-XII2014”.

Jordi Llabrés i Sans, cronista oficial de Sencelles

50 anys de llum a Ruberts Miquel Àngel Torrens Llabrés

Enguany, a finals d’aquest 2014, que d’aquí no res també serà història, celebram l’aniversari d’aquests 50 anys de l’arribada del corrent elèctric al nostre llogaret de Ruberts. Dels qui sou aquí, qualcuns recordareu aquell 15 de novembre de 1964, que va ser tot un esdeveniment; un fet prou important i no poc costós, que va marcar un abans i un després en la vida quotidiana dels ruberters; un fet, per tant, ben digne de recordança. I per això mateix, avui, és de justícia, també tenir present a qui en va ser el promotor, aquell qui durant molts d’anys, en les dècades dels 50 i els 60, va ser el capellà encarregat d’aquest oratori i de la seva gent: Mossèn Bartomeu Mulet i Ramis. Mossèn Bartomeu, de Sineu, a més de capellà, va ser escriptor i historiador mallorquí, sempre entusiasmat en la recerca del nostre passat i en dignificar-lo, tot i la senzillesa del nostre entorn rural, com bé es veu i recull en les seves obres “Estudi de la casa mallorquina”, “Els teixits de seda mallorquins”, o a ”Història de

Sineu”, entre un llarg etcètera de publicacions. Però no és el vessant erudit d’aquest fill il·lustre sineuer, que va morir l’any 2008, el que avui volem recordar, sinó la seva capacitat d’engrescar als ruberters i a molts de fora poble, en les millores i curolles que ell els plantejava; perquè aconseguia la implicació compromesa de moltes persones en la consecució del que s’havia proposat dur a terme i perquè no només sabia tocar portes arreu, sinó que d’elles, n’obtenia allò que esperava (que no és poca cosa...). Només com a mostra, dir que va engrescar a tots els que va poder, per dur l’electrificació al llogaret i fer-ne la instal·lació a l’església, una vegada més amb la col·laboració dels ruberters, que aportaven bonament el que podien a la causa comuna, a més d’afrontar particularment la despesa de connexió a les seves cases. De ben segur, comptà també amb l’ajuda d’altres benefactors que li facilitaren contactes o agilitaren gestions ; però el cert és que gràcies a les passes de Don Bartomeu, a finals de 1964, l’electricitat a Ruberts ja no era una curolla… sinó un fet. Altres testimonis del seu quefer per aquest redol, són molts; i tot i la posterior restauració de la capella el 1985, encara se’n conserven moltes de les seves empremtes: com exemple, a dia d’avui, encara ens servim del batiport o dels bancs de fusta que feren son pare i son germà (Domingo i Francisco, respectivament), fusters de Sineu; bancs costejats

també amb els donatius d’una trentena de famílies, que el 1952, varen permetre arreplegar unes 7.000 de les antigues pessetes, a més de contribuir amb diferents troncs com a matèria primera, o amb tatxes i altres estris procedents d’una ferreteria de Palma també vinculada al llogaret. Avui, l’equivalent a uns 42 euros ens pot semblar molt poca cosa, però pensau en el context social dels anys 40 i principis dels 50, en aquells “anys de la fam”, d’aquella postguerra on tanta gent passà penúries i va fer servir “cartilles de racionament” i enginy. Fos com fos, a través de donatius directes dels parroquians ruberters o a gràcies a altres vies, la veritat és que Don Bartomeu va aconseguir moltes coses que revertien en Ruberts i en un millor servei al poble. Entre elles, una moto Vespa que va aconseguir per no haver de venir a dir missa a peu o que l’haguessin d’anar a cercar i tornar a Sineu els ruberters amb la mula i el carro; aconseguí la donació d’una casa que servís de rectoria per poder-hi romandre el capellà que li tocàs venir; aconseguí el finançament o la cessió de diferents obres d’art i ornaments per vestir adequadament les capelles o l’altar major al gust del moment; i fins i tot, el 1965 aconseguí un televisor per a la gent del llogaret, que quan les Germanes de la Caritat partiren de Ruberts, es va reubicar al Convent, reconvertit a partir d’aquell moment en “TeleClub”, també gràcies a ell. I així, podríem seguir una bona estona més. En definitiva, és evident que els vint anys que Don Bartomeu se n’encarregà de l’oratori de la Mare de Déu del Carme de Ruberts, va ser un home “fora son”, amb empenta, i impulsor de moltes millores, reformes i reptes. Tot això, en un temps on, en aquestes contrades, precisament, els seus habitants no destacaven per

l’abundor econòmica; ara, això sí, coratge i compromís, des de ben enrera en trobareu a Ruberts: ja des de l’edificació del temple del Carme, a finals del s.XVIII, com en la construcció del Convent, a principis del s.XX (tots dos bastits sobre uns terrenys cedits per la família Sard de Son Jordà), en nom d’aquest llogaret, sempre hi ha hagut qui, amb valentia i disposició, ha sabut fer front als reptes, posant-hi mans i cap, com bé ho demostra la nostra petita història, de la qual en som valedors i hereus. Que aquests 50 anys de llum, que avui commemoram, siguin també una mostra d’agraïment i homenatge a Don Bartomeu Mulet i Ramis per part dels ruberters; i que aquests 50 anys de llum, que ell un dia ens va proposar, i amb ell volguérem aconseguir, continuïn il·luminant Ruberts per sempre més.

Homenatge a Mn. Bartomeu Oliver i Amengual Joan Colom Ramis

Parlar de Mn Bartomeu Oliver, és parlar d’un senceller en majúscules i d’una figura important per a tota la cultura mallorquina. A un poble al qual no anam precisament gaire sobrats de persones de la talla intel·lectual i cultural que traspassin les fronteres municipals, crec sincera i personalment que s’ha fet una gran injustícia històrica amb la seva persona ,i per aquest motiu l’acte d’homenatge ve a omplir un buit incomprensible per a qualsevol municipi o col·lectivitat que valori la cultura en tots els seus aspectes. Amb tot, el tribut que li presta avui l’ajuntament de Sencelles a iniciativa de diverses entitats culturals locals, crec de tot cor, que no és suficient. Consider que una placa a la seva antiga casa, tot i ser un acte de reconeixement i de justícia totalment necessari, no pot representar el punt i final. És essencial donar a conèixer entre els nostres veïnats qui era i que va fer Bartomeu Oliver, per tal que almenys la gent del nostre poble pugui saber i enorgullir-se d’un dels fills que han demostrat més dignitat i decència en defensa dels valors humanístics i de la nostra identitat col·lectiva. Quants de sencellers o sencelleres comparteixen nom amb gegants de la nostra cultura com Gabriel Alomar, Francesc de

Borja Moll, Rosselló-Pòrcel, Emili Darder, Miquel dels Sants Oliver, Josep Maria Llompart o Aina Moll, com ho fa Bartomeu Oliver als Premis 31-D. I si em permeteu una apreciació personal, crec que una bona forma d’ajudar a aquest reconeixement és que sigui el seu és el nom el que dugui l’escola municipal de Sencelles. Tot i ser un poble de docents actius i conscienciats com va quedar demostrat el curs passat, si un d’ells ha estat pioner i ha dut a terme la seva tasca d’ensenyament en les pitjor condicions en contra va ser precisament ell. En una època en que encara predominava la pedagogia de tall clàssic basat en la memorització i el paper passiu dels estudiants, amb un model essencialment castellanitzador i uniformador, ell va introduir noves tècniques de renovació pedagògica en base a la teoria del català Galí. Un model docent basat en el paper actiu de l’alumne en l’experimentació i que partia del que els és pròxim i comprensible per anar cap a les abstraccions, amb un paper fonamental de la geografia, cultura i entorn del municipi. El que avui en dia s’ensenya a les facultats de magisteri i pedagogia, l’ensenyament significatiu. Però avui, en motiu de la Festa de l’Estandard, la que molts reclamam com a autèntica Diada nacional de Mallorca, és un marc immillorable per recordar una de les vessants i facetes més importants de Bartomeu Oliver, com era la seva vessant patriòtica o nacionalista. Un nacionalisme, el seu, que era transversal, un nacionalisme cultural, que tenia com a preocupació primordial la defensa, la normalització i el desvetllament de la llengua,

cultura i identitat del poble de Mallorca enfront dels intents de subordinació des de Castella. I aquesta tasca la va mantenir al llarg de la seva vida, des del moment en que era un estudiant seminarista fins els seus darrers moments en aquest món; i la va dur a terme de diverses formes i a través de diferents fronts i sectors. Tot i que en el monogràfic que properament publicarem hi ha un apartat dedicat a aquesta comesa en pro de llengua i país, avui toca parlar-ne ni que sigui breument Va participar en una de les grans empreses del nacionalisme cultural ja no només mallorquí sinó de tots els països catalans com va ser l’elaboració del DCVB, com a col·laborador i subscriptor al seu butlletí, tal com hem pogut esbrinar. També va fer molta feina per la normalització de la llengua catalana a l’ensenyament, ja que era membre des de 1930 de l’Associació protectora de l’ensenyança catalana, entitat fundada per Pompeu Fabra, al qual va conèixer Oliver en un curs de català que ell mateix va impartir per a mestres. Aquesta no era la única personalitat catalanista del seu temps amb la qual Bartomeu Oliver va tenir relació, ja que era un gran admirador del mateix Alcover, com també de Francesc de Borja Moll, del qual a través de la seva correspondència podem saber que eren bons amics. Igualment, des de la seva posició com a capellà també ajudava en aquesta causa, ja que hem pogut trobar multitud d’escrits de sermons que va pronunciar, en els quals les referències nacionalistes o catalanistes no són ni molt manco cap excepció. Però sense cap dubte, si Mossèn Oliver és conegut a bona part de Mallorca és perquè l’any 1962 va figurar com un dels socis fundadors de l’Obra Cultural Balear, l’entitat hereva de l’extinta Associació per la Cultura de Mallorca, i que ha estat la gran aglutinadora del nacionalisme cultural de la nostra

illa des de l l a v o r s . Doncs bé, a banda de fundador, va ocupar un lloc destacat en l’activitat de l’entitat, ja que el 1966, per exemple va impulsar una campanya de signatures per a que totes les misses de Mallorca es fessin en català, al igual que trobam el seu nom a la primera Junta Assessora de l’OCB el 1972 juntament amb grans personalitats com Francesc de Borja Moll, Joan Miró, Guillem Colom o Marià Villangómez. Per aquests i altres motius l’Obra va posar el seu nom a un dels premis 31D que entrega cada any a persones o entitats que han ajudat a la tasca de normalització i dignificació de la nostra llengua i cultura. No només a nivell mallorquí va desenvolupar la seva activitat, ja que don Bartomeu era un autèntic apassionat del seu poble de Sencelles, com testimonien moltes cartes i escrits seus. I va ser aquí on va desenvolupar una autèntica feinada d’impuls cultural, com les vetllades literàries i teatrals que organitzava i duia a terme al casal de Ca’n Garrover, o les classes de català per a dones que va impartir durant molts d’anys al convent de les germanes de la caritat amb l’ajuda de Sor Margalida Casesnoves. A més, també va fundar el Centre cultural de Sencelles l’any 1974, una associació que va efectuar un gran nombre d’accions i activitats per a dinamitzar culturalment el municipi, de les que destaquen l’impuls que van donar a les Festes de Santa Àgueda amb la creació d’una obra de teatre, conferències, tallers, concursos i sobretot l’edició de la revista Sa Sella a partir de 1983, que és el llegat més important i que encara

avui perviu d’aquesta entitat. Tampoc podem oblidar la que va ser una de les seves grans croades personals, la de la normalització del nom del poble Sencelles, per substituir el topònim castellanitzat des del segle XIX de Sancellas, una iniciativa que el va portar a fer una gran tasca d’investigació històrica, i per la qual va comptar amb col·laboracions d’insignes acadèmics, amb el fruit final d’un opuscle molt ben documentat titulat Com s’ha d’escriure el nom de la Vila de Sencelles, en que estipula i justifica el perquè de la grafia actual amb la lletra e en contra del castellanisme amb la lletra a. En resum, Bartomeu Oliver Amengual va ser al llarg de tota la seva vida adulta un apòstol de la causa de la defensa de la llengua i cultura catalanes i del patriotisme mallorquí. Va conèixer i establir relacions amb els grans prohoms del catalanisme del seu temps, tant mallorquins —Francesc de Borja Moll, Antoni M. Alcover— com de la resta dels Països Catalans —Pompeu Fabra—; va participar en les grans empreses i activitats nacionalistes de caràcter cultural de la seva època,com van ser el Diccionari català-valenciàbalear o la fundació de l’Obra Cultural Balear, i també va ser una peça clau en l’impuls cultural i de la normalització lingüística al nostre poble. En definitiva, va ser un senceller i mallorquí il·lustre al qual, no tan sols Sencelles, sinó tota l’illa deu un homenatge com a impulsor i lluitador pel recobrament de la seva identitat de país.

Idees originals per regalar Cristina Romero

Pel desembre arriba el fred, la pluja, les tardes de “camilla” i, amb tot això, Nadal. Càlid, entranyable i ple de tradicions. Per Nadal se celebra el naixement i l’arribada de Jesús. Segons la religió és temps de trobar a Déu en cada persona i fer-li present en cada llar. No obstant, per a cada persona Nadal és concebut de diferent manera i sentit de diferents formes i celebrat de maneres molt variades. Potser

a alguns els recordi a les vacances, la desconnexió de la rutina i el descans; per altres tindrà relació amb la il·luminació, les activitats i les decoracions nadalenques; per a molts altres, és una oportunitat de veure els familiars i amics, i de recordar a les persones estimades que ja no estan amb nosaltres; per als més petits, significa màgia, celebracions, il·lusió...i fantasia. Nadal, també, és una època de despeses... sobretot pels adults. Amb la nit dels Reis a una passa, només podem fer una cosa: pensar en els regals. Què comprarem enguany? Com sorprendrem amics, familiars i altres coneguts? Avui dia hi ha un gran ventall de possibilitats per regalar. Es poden fer els regals típics: un perfum, un parell de calcetins, alguna peça de roba, juguetes... I també es poden cercar idees més originals i innovadores... fins i tot ferles nosaltres mateixos... Amb aquest petit article us mostrem un “parell” d’idees que poden resultar atractives i divertides (almanco, a mi m’ho han semblat). La primera opció pot ser un “Talonari de desitjos”, què pot rondar entre els 9-10€ (o fins i tot es pot fer a mà). I què és això?, direu... Es tracta d’un llibret amb diferents xecs per a què la persona que el rebi els gasti al seu gust. Hi ha talonaris “per amics en temps de crisi”, “per a parelles”, “de pares a fills” (o a la inversa), etc. Cada xec val per un regal d’aquests “que no té preu”, com per exemple: passar un horabaixa junts i sense interrupcions, un sopar romàntic, una sortida a algun lloc especial...o d’altres tan simples com una abraçada o una besada... La persona que el rep el va gastant al llarg del temps, en el moment que li ve de gust i de la manera que vol... Sens dubte, es tracta d’un regal molt interessant, ja que mostra l’estimació cap a la persona a qui es regala, qui podrà

rebre l’atenció que es mereix per part de la persona que li dedica. Una altra opció interessant pot ser un “Paquet d’experiències o caixa regal”. Aquest és un nou concepte de regal que permet obsequiar als que més estimes amb experiències molt diverses i variades, com el gaudiment d’estades (de dos o tres dies, de cap de setmana...), activitats de gastronomia, benestar o aventura. Aquestes caixes inclouen: -Una guia completa de totes les activitats que s’ofereixen perquè el beneficiari triï la que més li agradi, com hotels, restaurants, spa o centres d’aventura, etc. -Un “bono-regal” que el beneficiari haurà de presentar per gaudir plenament de l’activitat. El més interessant d’aquest regal és què no comporta res físic, sinó que es regalen moments, sorpreses i emocions. A més, n’hi ha de tot preu. És a dir, et pots gastar el que vulguis... Una tercera opció pot ser un producte de la marca mallorquina Cocovet, que venen tasses (per 12,50€), carcasses de mòbil (per 10€) i camisetes (entre els 20€-25€), amb dibuixos i dites mallorquines molt divertides, del tipus: “Uep, com anam!”, “Cristo en pèl”, “Quin memeu!”, “Es paupar no emprenya”, “Si sa fortor fos boira, no hi voríem!”... Es tracta d’uns productes molt divertits, que a més a més es venen a molt bon preu... Per comprar-los cal anar a la seva web: www.cocovet.com, o anar a algunes dels comerços on venen els seus productes (a Inca, la botiga Suggerències). I per acabar, una darrera recomanació per regalar (com a bona bibliotecària que som) poden ser llibres!!! Alguns d’ells poden ser: 1. Destroza este diario, de Keri Smith. És el diari més boig i emocionant que pots trobar, ja que permet donar curs a la teva creativitat, de manera sorprenent. El diari et demana foradar les seves pàgines, afegir fotos per dibuixar a

sobre, pintar amb cafè, dissenyar adhesius o retallar, llençarli coses, a r r o s s e g a rlo pel terra, aferrar-li fulles, brutor o fins i tot un xiclet, etc. Es tracta d’un regal molt original i divertit, sobretot, pel que fa al públic juvenil. Podreu trobar exemples de com pot arribar a quedar l’exemplar a la web. És realment original. 2. Jo vaig anar a EGB 2. Aquest és el nou llibre de Jorge Díaz i Javier Ikaz, en ell, igual que a la primera edició, recullen el que estava de moda en els anys setanta, vuitanta i noranta i que portarà molts records a aquelles persones que van cursar EGB a Espanya. És una obra molt entretinguda i divertida, que convida a recordar coses que molts havíem oblidat. 3. The Lemony Pear! Aprèn anglès amb #Superbritánico. Aquest llibre està agradant moltísim, no només pel seu disseny i per totes les curiositats que té sobre Anglaterra i l’anglès, sinó perquè és la mar de divertit i graciós,... és perfecte per regalar a aquells que no entenen “ni papa” de l’idioma, com per a aquells espanyols que porten anys fora i que dominen l’anglès (perquè no aturaran de riure). Un cop posats, us podríem fer un llaaaaarg llistat de recomanacions, però de ben segur que vosaltres ja teniu una vaga idea del què voleu demanar o regalar... Si més no, esperem haver servit d’ajuda a algun indecís o haver despertat, com a mínim, la curiositat per algunes de les idees que us hem ofert... I amb tot això: que tingueu un molt bon Nadal... amb molta salut...i regals!.

Notícies des de la Parròquia de Sant Pere Jordi Llabrés i Sans, cronista de la Parròquia de Sencelles

Després de més de dos anys oferint als lectors una acurada crònica de la nostra Parròquia de Sant Pere de Sencelles, ens satisfà veure que es van complint els objectius que ens havíem proposat al principi: el de mantenir informada a la gent del que va succeint en el sí de la nostra Església local i el de deixar constància de la vida parroquial actual a les generacions que vindran darrera nosaltres. Som ben conscients de que tot això no més és possible gràcies a un nombrós grup de persones implicades en mantenir en constant funcionament els motors. Les notes que anem presentant en aquests noticiaris haurien de tenir la suficient força com per desterrar la opinió, molt sovint i gratuïtament manifestada, de que a l’església no més hi trobem gent major. Llegiu i mireu les fotografies i us adonareu que aquests comentaris son obsolets. Festes de la Mare de Déu dels Dolors i de Sant Vicenç de Paül. Després dels mesos forts d’estiu les primeres festes que celebrem a Sencelles son les pròpies del Convent de la Caritat. El dia 15 de setembre, la que elegí la nostra Beata Francinaina com a titular, la Mare de Déu dels Dolors, i el dia 27 del mateix mes la del patró de la Congregació de Germanes de la Caritat, Sant Vicenç de Paül. Ambdues foren celebrades

a la capella del Convent amb les misses pròpies, cantades i molt concorregudes. La primera fou presidida per Mossèn Gabriel Ramis, pvre. i Vice-postulador de la Causa de Canonització de la Beata i la segona pel nostre vicari parroquial, Pare Jaume Ripoll, C.O. La festa de Sant Vicenç no podia acabar d’altra manera com la que acostumen les nostres monges de la Caritat, amb la veneració de la imatge del patró, el popular cant de l’himne “Apóstol de Caridad” i un refresc amb el que van voler obsequiar a tots els que s’hi van fer presents. Inici de curs de les activitats infantils i juvenils. El dia de Sant Francesc, 4 d’octubre, els equips de catequistes i el de monitors del nostre club d’esplai parroquial van coincidir en iniciar les activitats per el present curs 2014/2015. Durant el matí a la Plaça era tot ambient de festa i d’al·lots inscrits a l’Esplai ben disposts a compartir mesos de diversió i de convivència. Ja al capvespre, les diverses sales del Centre “Es Quarter” amablement cedides per l’Ajuntament, ja que la Rectoria encara no estava en condicions després de les darreres obres, acolliren els grups de les diverses etapes catequètiques de la nostra Parròquia. 25è aniversari de la Beatificació

de Sor Francinaina Cirer. Centenars de persones de tot Mallorca, el passat dissabte dia 11 d’octubre es congregaren en el nostre poble per acompanyarnos en la celebració del 25è aniversari de la Beatificació de Sor Francinaina Cirer (Octubre, 1989-2014). Es demostrava així, una vegada més, que es manté ben viva la devoció que l’hi tenen els mallorquins. Entre aquesta generació de gent s’hi feren presents representacions d’antigues i antics alumnes dels pobles on la Congregació de Germanes de la Caritat tenen o han tingut convent. A mitjan capvespre, mentre a l’església parroquial s’hi anava acomodant tota la gent, les campanes repicaven i des de la megafonia del campanar sonàven els diversos Goigs dedicats a Sor Francinaina, no eren pocs els autocars que anaven arribant a la Plaça de la Vila plens de peregrins i devots que es volien afegir a la festa. Els darrers en entrar a l’església foren els de la comissió que representava l’Ajuntament de Sencelles i al capdavant el batle Bartomeu Morro, qui es feia acompanyar per qui fou batle l’any 1989, Sr. Joan Roig. Aquests, abans de prendre el lloc que tenien reservat van dipositar la vara d’Alcaldia als peus de la imatge reliquiari de la Beata com a símbol de respecte envers la que és Filla Il·lustre de Sencelles, des de l’any 1930. També hi era present el Consell General de la Congregació que encapçalava una nutridíssima representació de monges de la Caritat. A les 19h. tot era a punt per començar la solemne missa concelebrada. Presidí Mossèn Ramon Lladó, rector de la parròquia de Santa Catalina Tomàs de Palma, van concelebrar el Vicari de Sencelles Pare Ripoll, el Rector de Felanitx, Mn. Josep Cerdà i el Vicari de Santa Catalina Tomàs, Mn. Joan Martorell.

Un cop acabada aquesta la Coral Sor Francinaina i els membres del grup de música popular de Sencelles “Es Capoll Llarg” van presentar al públic la nova cançó dedicada a la Beata en motiu d’aquest 25è aniversari. Recordem que la lletra és del glosador Mateu Ordinas i la música del senceller Joan Florit. Després d’un llarguíssim besamans a la imatge reliquiari de la Beata, a la Plaça seguí la festa amb música i ball, mentre l’Associació Tia Xiroia oferí a tots els presents xocolata amb coca i la Congregació de Germanes de la Caritat, estampes recordatoris. Festa dels Majors de Sencelles. L’Associació de Persones Majors de Sencelles, dia 19 d’octubre van començar la seva jornada festiva anual, com sempre participant de la celebració de l’Eucaristia amb acció de gràcies a la nostra Parròquia. L’església era plena de gom en gom. I l’ocasió fou aprofitada per celebrar una missa votiva de la Mare de Déu de Fàtima, donat que la Imatge Peregrina d’aquesta advocació mariana aquells dies es trobava en visita a molts de pobles de Mallorca i també, recordant, que pocs mesos abans aquesta Associació sencellera va peregrinar fins al seu Santuari de Portugal. Després la festa va seguir amb un bon dinar en el que foren convidats, com sempre, el Rector, el Vicari i el

pogueren fer presents, veients’hi ben representats el cor parroquial, el grup de Càritas, l’escolania, el grup de capilleres i netejadores, la comissió de litúrgia, la d’economia, l’equip de catequistes, el de monitors del club d’esplai parroquial, els organistes i el consell parroquial. Amb afany de seguir creixent, la trobada va començar amb unes paraules d’agraïment del Rector, Mossèn Guillem Feliu, compartint un senzill sopar de fraternitat i una estona d’esbarjo amb intercanvi d’impressions, propostes per millorar o per animar, etc. sagristà. Festa de Tots Sants i commemoració de Tots els Fidels Difunts. Dia 1 de novembre, jornada senyalada en els sentiments dels cristians i aquest any acompanyada d’un esplèndid temps estiuenc que va afavorir-ne la participació. A les 4 en punt del capvespre, un any més, l’esplanada principal del cementeri municipal de Sencelles era replena de gent que venia per participar de la missa solemne del dia. Aquesta va acabar amb el rés de les absoltes per les ànimes de tots els nostres difunts que reposen en aquest lloc sagrat. El dia de Tots els Fidels Difunts, a les 11:30 del matí a l’Església Parroquial es va celebrar un funeral en sufragi d’aquests i principalment per aquells vinti-quatre sencellers i sencelleres que ens han deixat durant aquest darrer any per retrobar-se amb el Pare.

Trobada de col·laboradores i col·laboradors parroquials. Dissabte dia 15 de novembre la nostra Parròquia va organitzar una trobada de germanor amb tots els membres dels grups i comissions que animen la vida parroquial. Foren prop de noranta els col·laboradors i col·laboradores que s’hi

Festa a Ruberts. Diumenge dia 7 de desembre els veïns del llogaret de Ruberts, van voler celebrar el cinquantè aniversari de l’arribada de l’electricitat en aquella contrada. Per les generacions actuals aquest fet pot semblar de poca transcendència, però tots els ruberters que hi eren l’any 1964 expressaren que fou un revulsiu per ells i les seves famílies ja que, tal vegada, es tractava del darrer indret de Mallorca que va disposar de corrent elèctrica i així tant les cases com els camps dedicats al conreu i als animals, es pogueren començar adaptar a la modernitat. Amb tot, segons els testimonis documentals, el dia de la inauguració va suposar una festa grandiosa pels ruberters i ruberteres, en la que hi foren convidades les primeres autoritats civils i religioses de Mallorca. Ara cinquanta anys després, aquella efemèride s’ha volgut celebrar de la mateixa manera, congregant-se tots els veïnats a l’Oratori de la Mare de Déu del Carme, amb una missa d’acció de gràcies, en la que s’ha tingut un especial record per l’incansable impulsor d’aquella iniciativa i de moltes altres millores, Mossèn Bartomeu Mulet i Ramis, aleshores capellà encarregat del llogaret. La celebració fou molt solemne i participada. Hi va participar amb el

seus cants un grup de cantadors de la Parròquia de Sencelles acompanyats a l’armonium per l’organista de Lloret de Vistalegre. Presidí el rector de Sencelles, Mossèn Guillem Feliu i Ramis, i el jove ruberter Miquel Àngel Torrens i Llabrés llegí una memòria històrica del que es celebrava, que reproduïm en aquesta revista. Tot va acabar amb el cant de la Salve a la Patrona de Ruberts i un refresc a la plaça. A mode de recordança de la diada es repartiren uns calendaris amb una imatge d’època de Mn. Mulet a Ruberts. Solemnes Matines. Anunciat amb prou temps el nou horari de les Matines d’aquest any, quan s’anava acostant la data, ja es feia pales un ambient ben favorable a la participació. I així fou, el dissabte de Nadal a les 6 del capvespre el nostre temple parroquial era ple de manera extraordinària i tot a punt per començar la litúrgia. L’Altar Major era presidit pel bellíssim retaule del segle XVI dedicat a la Mare de Déu del Roser, obra de M. López, recentment restaurat i que fou beneït durant la funció. Va presidir l’ofici el Pare Jaume Ripoll, C.O. qui era acompanyat en el presbiteri per la trentena llarga de membres de la nostra Escolania Parroquial, que per cert aquest dia s’hi estrenaven quatres membres nous. Acompanyant amb els cants, com no podia ser d’altra manera el nostre Cor Parroquial. Aquest any la Sibil·la fou interpretada, de manera magistral, per na Jero Mut Campaner qui l’acompanyava el seu pare, l’organista mestre Bartomeu Mut. Llavors l’Anunci de l’Àngel, cantat per Ada Mut Campaner, fou el preludi de l’escenificació d’un betlem vivent amb l’adoració dels àngels i dels pastors, en nombre d’una cinquantena i que eren els nins i nines dels diversos grups de la catequesis. El Nin Jesús fou el quasi recent nat Antoni Zuàzaga

Alomar qui fou presentat al coval pels seus pares en el moment del Glòria, en Guillem, escolà major de la Parròquia i na Margalida, mentre eren encesos tots els llums de la nostra església i repicaven les campanes del campanar. Era el moment sublim de la celebració del Naixement del Fill de Déu. Després de llegit l’Evangeli el nin Guillem Alomar Ferrer, seguint la venerable tradició mallorquina va predicar el Sermó de la Calenda. Les Matines d’aquest any acabaren amb una visita espiritual a la Capella del Nom de Jesús, lloc on permanentment s’hi venera el valuós betlem de la nostra Parròquia (segle XVIII) i on hi foren beneïdes moltes figuretes del Bon Jesuset que la gent havia portat dels seus betlems casolans. Acte de la Fundació Mossèn Bartomeu Oliver i Amengual. Dissabte dia 27 de desembre i com venia anunciat en el programa de festes de Nadal, es dugué a terme a la nostra Parròquia la presentació del retaule de la Mare de Déu del Roser del segle XVI que havia estat beneït el dia de les Matines. Aquest acte fou organitzat per la Fundació Mossèn Bartomeu Oliver i Amengual, l’entitat mateixa que havia patrocinat la dita restauració. Tots els que s’hi feren presents ocuparen uns bancs acomodats en el presbiteri per tal que tothom estes a prop de l’obra. Les

intervencions anaren a càrrec de la Sra. Montserrat Dezcallar i Sitjar, restauradora d’art, qui ha dirigit les tasques de restauració i va presentar als oients els trets més importants d’aquesta. Després J. Ll. S., cronista oficial de Sencelles que feu una explicació del programa iconogràfic i de la història del retaule. Va tancar l’acte Mossèn Guillem Feliu i Ramis, Rector de Sencelles i President de la Fundació, qui tingué paraules d’agraïment i admiració per la bona feina feta per recuperar aquesta peça importantíssima del patrimoni artístic de tots els sencellers. Durant aquest mateix acte la Fundació Mossèn Bartomeu Oliver va presentar una col·lecció de monografies de temes del nostre poble i els dos primers volums. Per una banda i corresponent al núm. 1, recull el discurs biogràfic que escriví i llegí Don Bartomeu dia 27 de Febrer de 1930 amb motiu de la declaració de Sor Francinaina com a Filla Il·lustre de Sencelles, document fins ara inèdit. I per l’altre un treball de Jordi Llabrés titulat “La Mare de Déu del Roser. Un retaule del segle XVI per la parròquia de Sencelles”. Tot va acabar amb un refresc a la Sagristia. Festa de la Sagrada Família. Coincidint amb la solemnitat de la Sagrada Família, el passat dia 28 de desembre de 2014 quedà

restaurada a Sencelles la Visita Domiciliària de les capelletes de la Sagrada Família. La festa fou solemne i participada. Hi eren presents un bon nombre de les quasi 200 famílies que s’hi han inscrit. Presidí el Pare Jaume Ripoll, C.O., qui en el moment de l’homilia animà a les famílies del nostre poble a posarse sota la protecció de la Santa Família de Nazaret, a acudir a Jesús, a Maria i a Sant Josep en les nostres alegries i tribulacions, a ser testimonis de l’Evangeli enmig del nostre poble i a refermar entre tots els membres de les nostres llars, vincles efectius de germanor. En el moment de l’Ofertori foren beneïdes les set capelletes que estaven col·locades damunt una taula en els peus del presbiteri i envoltades de llums i de flors. Actuaren de padrins joves d’aquesta cerimònia els nins de la nostra Parròquia Antoni Ferrer Cerdà i Aina Maria Alomar Ferrer. Tot seguit, el cap de família Guillem Zuàzaga Llabrés en nom de les famílies de Sencelles feu l’acte de Consagració a la Sagrada Família. Un cop acabada la missa tothom fou obsequiat amb un senzill refresc i una estampa recordatori de la festa. En el moment que les capelletes feren la seva sortida de la Parròquia per començar les diferents visites hi va haver una repicada general de campanes.

Històries d’un caixer (automàtic) Antoni Vallés i

Cada vegada que ens veim amb es propietari de sa chatarrería em recorda es bon negoci que va fer ara fa uns vint anys comprant per 25.000 pessetes un caixer automàtic i al cap dúna setmana ens va vendre els tres caixons on anaven els doblers dáquest mateix caixer per 50.000 pessetes. Jo sempre faig sa mitja i li dic un día vos contaré sl´història completa i ja veureu com igual no pensau es mateix. Començem pes principi. Fa aproximadament 20 anys un vespre d´hivern fret me cridaren per telèfon a ca meva i sínterlocutor tot alterat em digué :”Tiene que ir urgente a la Oficina del Banco porque una persona se ha quedado atrapada por el cajero automático”. La meva resposta quasi instintitva va ser dir-li que en aquelles hores i amb aquell fret no estava per bromes i vaig penjar. Tot dúna tornà a telefonar insistint que hi anàs i que ja hi havia els bombers i la policía. Com era posible que el caixer automàtic hagués agafat una persona ?. Aquell home insistia i que hi anàs que no era una broma. Agaf ses claus i cap a sóficina que estava a ses Avingudes de Palma devora es Corte Inglés. Idò heu de creure que quan vaig voltar es cantó es susto va ser gros, grandiós diría jo. Es veien sirenes dels bombers i la policía i tot i que era tard molta gent mirava i així com m hi acostava es sentien uns crits esfaraidors. Allò no era broma. L’estampa era de veure. Un senyor en es que es caixer automàtic tenia enganxat per sa ma. Cridava com un poseit i des susto s´havia llevat sa roba i la tenia arromengada en es bras que estava en es caixer. Com que es caixer tenia vestibul i estava sa porta tancada amb es pestell ningú podía entrar. No va quedar més remei que tirar abaix sa porta per poder accedir- hi Aquell bon home tenia sa ma enganxada dins la finestreta on es fan els ingresos des caixer. De la pressió tenia els dits

inflats com aquells botifarrons que fan mirera, valgui la comparació ara que estam en temps de matançes. Havia ficat sa ma i entra la pressió de la porteta metàlica quan es va tancà i la de les gomes que estiren els sobres quan es fa síngrés era imposible treurer- la. Els bombers intentaren amb una pata de cabra fer palanca i obrir sa porteta, però estava massa fort i quasi no hi havia espai. Entrarem a dins sóficina i llevarem sa corrent. Res de res i aquell home que seguía cridant. En es final no va quedar més remei que desde dintre desmontar de mala manera sa part des mecanisma on estaven “els botifarrons”, vull dir la ma, i espenyant-ho tot poguerem alliberar aquella ma. Aquell home s’aprimà dos o tres quilos de la suada i es mal moment que passà. Segons contà volía fer un ingrés pel caixer i després d´haver ficat es sobre es donà conta que no havia posat es justificant i amb els dits intentà, quan la finestreta encara estava oberta ,recuperar es sobre i justament en aquells moments es tanca sa porteta, es tanquen ses gomes i queda sa ma agafada. Sa forta pressió va fer que sínflassin els dits i ja no va poder estirar cap enrera. I es xatarrer ? Esperau i veureu. L’endemà teniem un caixer destruit i a més era perillós tornar a posar-lo en marxa. Es va decidir canviar-lo per un més modern que no tingués perill. Després dúns dies vingueren els operaris i els picapedrers, desclavaren el vell caixer i posaren el nou. Només faltava posar-lo en funcionament. Amb el vell com que no era més que ferro digueren de vendrer-lo a un xatarrer. Dit i fet. Vingué un bon home amb un camió i una grua, ens donà 25.000 pessetes i gracis. Uns dies després venen els tecnics a possar en funcionament es nou caixer i a explicar com funcionava. I s´història vingué a s ´hora de posar-

Perelló

li els doblers. Es director digué d’acarregar-lo amb els doblers que haviem llevat a s’altre .??????????? Tothom es va mirà i una suor freda s’apoderà dels nostres cossos. No haviem buidat els caixons amb els doblers !!!!! Aquell home sén havia duit la màquina amb quatre millions de pessetes i tot estava obert. Agafam cotxe un altre company i jo i anarem volant cap a la xatarreria. I que li deim ? Arribam per devers Son Ferriol i li diguerem en cara de circunstàncies si ens podía vendre els caixons del caixer perque els necesitavem per el nou que l´ havien enviat sense. Ens indicà on estava el caixer. Enmig des solar, basura i animals per tot. Gent fent voltes. Noltros resant perque els caixons hi fossin i ningú els hagués obert. El caixer estava obert i record que una gallina ja hi havia fet un nieró. Després de regatetjar ens vengué els tres caixons per 50.000 pessetes. No els obrirem fins que varem ser a sóficina i heu de creure i pensar i creure com a ses rodalles que sempre tenen un final feliç que allà hi havia els 4.000.000 pesssetes que havien estat tirats lliteralment enmig dúna xatarreria. Per això deia en es principi que un dia contaré en aquell bon home que a vegades les coses no son com semblen a primera vista.