Sa Sella 140 by sasella

Centre Cultural de Sencelles_NĂşmero 140_Juny / Setembre 2014_3 â‚Ź

Homenatge a l’assassinada Pilar Sánchez Jordi Llabrés, Cronista Oficial

Diumenge dia 21 de setembre, coincidint amb el 78è aniversari del bàrbar assassinat de Pilar Sánchez Llabrés, l’any 1936 a una finca del terme municipal de Sencelles, l’Ajuntament va celebrar un acte institucional en el cementeri del poble i entorn del lloc on es creu que s’hi troba la fossa comuna on hi està enterrada. Veïna del barri palmesà de la Soledat, era una militant activa del Partit Socialista Obrer Espanyol, que va viure de manera intensa, convençuda i apassionada els seus ideals i principis polítics. L’esdeveniment s’inicià amb unes paraules del Batle Bartomeu Mor-

ro, el qual va destacar la importància que suposa la celebració d’aquest justificat acte de desgreuge. Organitzat juntament amb l’Associació Memòria per Mallorca, aquesta hi era representada amb la seva presidenta Maria Antònia Oliver qui presentà als presents una semblança de Sánchez, i la secretària, Antònia Mercadal, qui oferí les conclusions d’un treball d’estudi que ha fet per localitzar la fossa comuna del cementeri de Sencelles. Entre els presents, també cal destacar la presència de Patrícia Hernández, una de les besnétes de Sánchez, la qual tingué paraules per agrair, en nom propi i de la seva família, aquest acte de reconeixement envers la seva besàvia. S’hi feu present quasi un centenar de persones i l’homenatge es va tancar amb la recitació de varis poemes i amb la participació de la Colla de Xeremiers de Sencelles. Cal recordar que en la mateixa fossa comuna de Sencelles també hi foren enterrats altres dos membres d’Esquerra Republicana Balear naturals de Montuïri, Josep Miralles Garau i Josep Serra Joan, assassinats pocs dies abans.

L’homenatge que el poble de Sencelles ara dedicat a Pilar Sánchez Llabrés no és altra cosa que l’inici d’un acte de justícia que sens dubte acabarà el dia que es dignifiqui i es senyalitzi el lloc de la seva sepultura .

Primers classificats al torneig de truc de les festes de la Mare de Déu d’agost 2014

En Joan Capllonch Font i en Rafel Gómez Font foren els guanyadors del concurs de truc de la Mare de Déu d’agost 2014. A la fotografia surten amb en Tomeu Morro, batle de Sencelles i en Guillem Mut, de la revista Sa Sella . Edita: Centre Cultural de Sencelles Impressió: Gràfiques Rubines, Binissalem Coberta: Tomàtgues seques (Foto Xisca Alomar Mayol) Contraportada: Figues blaves (Xisca Alomar Mayol)

REVISTA SA SELLA sasella@hotmail.com C/ Escultor Llabrés Mudoi, 18 07140 Sencelles (Mallorca)

Amb la col·laboració de:

Redacció: Joan Florit i Horrach Jordi Llabrés i Sans Guillem Mut i Llabrés Maria Vich i Cirer

Els articles d’aquesta revista expressen únicament l’opinió dels propis autors.

Depòsit legal: PM-400-89 Col·laboradors: Xisca Alomar i Mayol Associació Tia Xiroia En Barramot Martí Cirer de can Garrit Joan Colom Escoleta Els Molins Fundació Deixalles Beatriz Palomar Maria Cristina Soler i Escalas Lua Valenzuela i Suau Antoni Vallès i Perelló Guillem Zuazaga i Llabrés

Noticiari Agència de Selleters

Juny Dia 1. Golf de Son Sales caducat. El Consell de Mallorca va iniciar els tràmits per decretar la suspensió de l’interès social concedit als promotors del golf de Son Sales ja que havien passat més de 6 mesos sense que n’haguessin sol·licitat el permís d’obres. Dia 2. Donació de sang. Amb la unitat mòbil del Banc de Sang de

les Illes Balears que es desplaçà al dispensari Sor Miquela de Sencelles. Dia 3. Nou gerent de la brigada d’obres. És en Joan Carles Verd, que hi cobrarà una dedicació parcial, davant la jubilació de l’antic responsable. El PP a l’oposició municipal ha criticat aquest fet ja que considera que “els regidors mai havien fins ara tengut cap sou”. Aquest canvi de responsable va motivar l’edició, i el seu repartiment casa a casa, tant d’un opuscle del PP com d’un full informatiu del PI. Dia 7. Gimkana Jove. Organitzada pel Casal de Joves i la Biblioteca amb premis per a les colles guanyadores. L’activitat es desenvolupà pel poble i la Cova des Camp del Bisbe. Dia 8. Concentració silenciosa. Dels docents de Sencelles en suport del vaguista de fam, Jaume Sastre, i per reclamar la negociació amb la Conselleria d’Educació. Dia 13. Conferència. De Rebeca i Mauricio Wild de la Fundació NEC a l’Escoleta amb el títol “Conèixer els processos de maduració i aprenentatge”. Dia 14. Exposició. De pintures de l’artista Jim Bird. Al casal de can Garau fins al 29 de juny, organitzat per Sencelles Difusió Cultural. Dia 14. Ball de bot. Mostra de final de curs de l’escola de l’Agrupació Folklòrica es Jonc de Sencelles a la plaça de la vila amb la música de Qanarussa. Juliol

Dia 1. Campus de bàsquet. En la tercera edició, fins al 31 de juliol, al poliesportiu de Son Company, per a nins i nines entre 4 i 14 anys. Dia 1. Inici de l’escola d’estiu. Per als infants des dels 3 anys

(nascuts al 2010) fins als 14 anys aprofitant les instal·lacions de l’escola ca’n Bril.Hi ha foto Dia 4. Festival de play-back. Per celebrar les festes de Sant Pere de la Parròquia, organitzat pel Club d’Esplai Sa Roqueta. Dia 5. Excursió a Sóller. Del Club dels Majors de Sencelles amb visita a Deià i dinar a Valldemossa. Dia 8. Exposició col·lectiva. Oberta fins a dia 27 i organitzada al Casal de Can Garau per Art Sencelles amb la participació dels artistes José Cózar, Ignacio Rodado i Joana Roig. Dia 8. Diada d’esports. Organitzada pel Casal de Joves a la zona d’Alcúdia amb activitats tipus caiac, windsurf, busseig i vela. Dia 10. Festes de Sant Cristòfol a Biniali amb pregó a càrrec de l’escriptora binialera Maria Antònia Oliver, concurs de menjar síndria, concurs de fotografia, cinema a la fresca, festa d’aigua, revetles, etc. Dia 16. Festes del Carme a Ruberts amb missa, convidada a coques dolces i salades i l’actuació del grup de folk senceller Qanarussa. Dia 18. Sopar de companyonia del PP. Al pati de l’escola graduada de can Bril, amb la presència del president del partit, José Ramón Bauzá. Dia 22. Cinquè muncipi antitoros. L’ajuntament va declarar Sencelles municipi antitaurí. La moció presentada per l’equip de govern (Psib-Psoe/Isib/PI/EU) va sortir aprovada per 6 vots a favor i 5 en contra (PP). Dia 24. Cap de setmana reggae. Va durar fins al diumenge 27, organitzat pel Bar Happiness de Biniali amb concerts, actuacions

de DJ’s, activitats diverses, micro obert, jam session, percussió africana, etc. Dia 26. Ballada d’estiu. Es Jonc va oferir una actuació al Molinar acompanyat pels sons del grup folk Xaloc. Dia 28. Excavacions al Camp del Bisbe. La segona tanca de treballs arqueològics de la cova compta amb la codirecció de dues arqueòlogues, Lua Valenzuela i Beatriz Palomar, a més de la participació d’un grup de voluntaris reclutats entre els usuaris del Casal de Joves. Agost Dia 2. Excursió a Alcanada. Sortida nocturna organitzada per l’associació Pou Major. Dia 3. Ballada d’estiu. Es Jonc va oferir una actuació a Ariany. Dia 8. Xerrada del GOB. Amb Margalida Ramis, portaveu de l’entitat ecologista, organitzada per l’OCB al claustre de can Bril

Varen ser tan multitudinàries com els darrers anys i amb algunes modificacions o cancel·lacions degut a les pluges. Destacà l’exitós Embala’t, les activitats al Cós, el Sencelles S’Encén de play-back, un concert de la Coral centrat en els espirituals negres, la ginkana infantil, la III cursa popular, etc. Hi hauria d’haver un enllaç cap a la pàgina embalat.org

amb el tema centrat en el lema “Mallorca, cap al col·lapse”. Dia 9. Taller de dansa africana. Al Poliesportiu, organitzat pel Banc de Temps amb percussió en directe i la direcció de na Yesenia. Dia 10. Tancament de la piscina. Municipal per motius d’higiene i seguretat va haver de tancar les portes aquest dia. Dia 15. Festa major d’estiu.

Dia 16. Jornada Jove. Organitzada pel Casal de Joves al Poliesportiu a càrrec de l’Associació Blot amb la pintada d’un mural amb diferents tècniques i l’acompanyament musical de diversos Dj’s. Dia 16. Hamlet Party. Obra de teatre inspirada en la peça teatral de Shakespeare adaptada per Josep Ramon Cerdà, al Molico i interpretada entre d’altres per l’actor ruberter Miquel Àngel Torrens de can Queló. Dia 16. Pintam i retratam Sencelles. Va ser el títol de l’exposició organitzada per Sencelles Difusió Cultural a can Garau fins al final de mes. Dia 19. Excursió en caiac. Organitzada pel Casal de Joves amb sortida a la Cala de Sant Vicenç i fent un recorregut per la resta de costa pollencina. Hi ha foto Dia 24. Fireta musical. Amb compra, venda i intercanvi. Hi va haver música en directa, actuació de Dj’s, venda de vinils, CD, instruments, etc. al Molico. Dia 26. Els Virus de Sencelles. Degut a la demanda de còpies de la pel·lícula, des de l’Ajuntament va obrir-se un termini d’inscripció per adquirirne el DVD al preu de 10 euros.

Dia 30. Sant Bartomeu. Festa a Cascanar amb ofici, refresc i ball a la placeta del camí de can Florit.

Setembre Dia 1. Escola d’estiu. Va desenvolupar-se fins a dia 11 a les instal·lacions de l’escola ca’n Bril, fent ús d’altres espais comunitaris (poliesportiu, piscina, parc infantil, etc.). Aquesta activitat estava oberta per a infants a partir de tres anys per afavorir la seva adaptació al curs d’infantil. Dia 4. Batucada a Sencelles. Organitzada pel Banc de Temps, per a totes les edat i en procés de formació, les classes són cada dijous a les 20 h. al CEIP can Bril i el preu és de 15 euros al mes amb el professor Leo Villar (director de batucada) i amb instruments. Dia 5. Festa a Son Prim. El celler va inaugurar la reforma de les seves instal·lacions del Serral des Vent amb l’assistència del conseller d’Agricultura, Gabriel Company; la presidenta del Parlament, Margalida Duran; i la presidenta del Consell, Maria Salom.

forma. Amb les classes de pilates i aerobic organitzades pel Banc de Temps al Poliesportiu. L’activitat és gratuïta, en anglès i amb la professora Annie Brown.

Dia 6. Exposició. D’obres pictòriques de na Maria Dolores Vázquez Ferrer organitzat per l’entitat Art Sencelles al Casal de Can Garau fins al dia 28. Dia 9. Activitats a l’Escoleta. Concretament un taller gratuït de tangrams (joc xinès) amb la col·laboració de la Fundació NEC i una xerrada oberta educativa sobre com conèixer els processos de maduració i aprenentatge a càrrec de Crea (Centre de Recursos en Educació Autodidacta). Dia 10. Cant en grup. Classes organitzades pel Banc de Temps amb la professora Sheela cada dimecres a les 20 h. Dia 13. Teatre de tardor. Al Poliesportiu es representà l’obra Mamaaà!, amb els actors Xim Vidal i Joan Manel Vadell. Dia 16. Mantenir el cos en

Dia 17. Reparació i alfaltat de camins i carrers. És el nom del projecte per al 2015 que l’ajuntament ha presentat al Pla d’Obres del Consell de Mallorca i que té una dotació prevista de 100.000 euros. Dia 18. Dansa africana. Organitzada pel Banc de Temps, cada dijous a les 18.30 h. a la

la inscripció es va poder fer dia 26. Dia 20. Sopar a la fresca. Al pati de can Bril organitzat per l’associació Pou Major amb una assistència multitudinària que va fer esgotar els tiquets posats a la venda. Dia 20. Paella a la piscina. Organitzada pel bar es Bassiot. Dia 21. Homenatge a Pilar Sánchez Llabrés. Dona resident a La Soledat (Palma), de malnom Revulla, de militància socialista que fou violada, torturada i assassinada a Sencelles dia 20 de setembre de 1936. Suposadament està enterrada a una fossa del cementeri de Sencelles. Dia 26. Sopar de fideus de vermar. A la plaça de la Puríssima de Biniali per celebrar l’acabament de l’època de la vermada organitzat pels Amics de Biniali. Dia 28. Ballada popular. Per celebrar l’inici de curs de l’escola de ball de bot d’Es Jonc amb música del grup Qanarusa. Biblioteca Yesenia.

amb

professora

Dia 19. Inici del club d’esplai. Sa Roqueta va començar a inscriure els nins i nines per al curs. També

Dia 29. Dimissió del regidor d’hisenda. Francesc Oliver, representant d’Isib, va dimitir del seu càrrec a l’ajuntament per motius personals i serà substituït per Antoni Ramis. Dia 30. Escola de Teatre. Per a joves i adults, a la Biblioteca, organitzada pel Banc de Temps cada dimarts amb la professora Sofía Muñiz .

Lletra de convit per celebrar el 25è aniversari de la beatificació de Sor Francinaina Associació Tia Xiroia

La Congregació de Germanes de la Caritat de Sant Vicenç de Paul, l’Associació Tia Xiroia i el nostre poble de Sencelles, tothora disposats a fer memòria i celebrar a la Beata Francinaina Cirer, no pot deixar desaprofitar l’ocasió de commemorar el 25è aniversari de la seva beatificació. Recordem que dia 1 d’octubre de 1989 el ja sant Papa Joan Pau II inscrivia solemnement el seu nom en el catàleg dels beats, enmig d’una multitud de peregrins mallorquins i d’un entusiasme general que es feia palès a tots els indrets de la nostra illa. Records d’aquells jorns joiosos de celebració, que duraren quasi dos mesos, son inesborrables en els registres de la nostra memòria: tots els carrers, places, el Monument, les creus de terme i tots els recons del poble foren bellament engalanats de murta olorosa, d’arcs triomfals, d’infinitat de garlandes, de domassos que lluïen quadres de la nostra “Mare Superiora”, de nombrosos cartells que anunciaven les glòries i les virtuts en que Déu la volgué distingir, d’escuts que volien representar a cada una de les viles de Mallorca, d’una gama multicolor de flors que convertiren Sencelles en un autèntic jardí... i sobretot d’una generació immensa de sencellers que aquells dies no dubtaren de rodar la clau de casa seva per sortir al carrer i fer festa. També de sencellers residents a altres indrets i que aquells dies tornaren al seu bressol i al de la novella Beata, per ells sempre recordada i invocada. També de devots i devotes provinents dels punts més recondits, i que prou bé sabien que Sencelles els acolliria amb els braços oberts i Sor Francinaina els esperava

una vegada més per atendre les seves rogatives i dispensar-los, a balquena, tota sort de gràcies extraordinàries. Recordam una participació extraordinària en tots els actes i una implicació de tothom, perquè tot sortís el més lluït possible. Ressonen dins nosaltres encara les paraules del Papa i del Bisbe Teodor, que ja mai més cap contratemps podran fer desaparèixer de la història nostrada. El repic incessant i argentí de les nostres campanes, que unides a tots els altres campanars de l’Illa escampaven als quatre vents tan solemne bona nova. Inesborrables restaran per sempre dins les nostres retines les imatges de centenars de globus enlairant-se en el cel, el campanar vestit de banderes pregones de la gran festa, les despulles de la Beata en triomfant processó pels nostres carrers, portades per les seves germanes de Congregació, custodiades per tot el jovent del poble i acompanyades per una immensitat de devots seus. La Plaça de Sant Pere del Vaticà plena de gent i ressonant-hi arreu el mallorquí, igual la nostra Plaça de la Vila, igual el camp d’esports, igual tots els nostres carrers, igual l’església parroquial que acollí tants i diversos actes, igual el Convent de la Caritat... Han passats ja vint-i-cinc anys i no son pocs els motius que tenim encara per estar agraïts a Déu i per posar-nos en disposició de fer més festa. Per això convidem a tots el devots de la Beata Francinaina

a una solemne celebració d’acció de gràcies que tindrà lloc dia 11 d’octubre vinent, a les 19h. a l’Església Parroquial de Sant Pere de Sencelles, que presidirà Mossèn Ramon Lladó, Rector de Santa Caterina Tomàs. En aquests acte hi son especialment convidats, també, totes les antigues i antics alumnes dels diversos col·legis que les Germanes de la Caritat han tingut i tenen arreu de tot Mallorca. Esperem representacions vingudes de molts d’indrets, però tant de bo que el gruix més gros sigui de sencelleres i sencellers. Pensem que aquest dia no hi pot faltar cap dels que ens anomenem seguidors i amadors de la Beata. Serà un èxit si el nostre temple parroquial resulta insuficient per encobeir a tota la gent. Aquesta celebració pot esser una demostració de que l’estima que els sencellers professem a la Beata Francinaina, és més viva que mai, per això, des de l’organització d’aquesta festa, vos animem a que hi participeu vosaltres, que faceu extensiva aquesta convidada als vostres parents, veïns, als coneguts que tingueu a fora poble i que ben bé sabeu que s’alegrarien de poderhi ésser... en una paraula tothom hi està ben convidat .

Arbres singulars de Sencelles: l’olivera de la plaça Antoni Vallés Perelló

Vàrem començar parlant del vell lledoner de la plaça i avui m’agradaria fer referència a un altre arbre igualment singular i centenari que també està sembrat a la plaça. És l’olivera situada a l’entrada de l’església devora la rectoria. És un arbre centenari però a diferència del lledoner la seva infància i joventut la va passar lluny del nostre poble. És sencellera d’adopció des de l’any 1988 en què fou trasplantada al lloc on ara està en motiu del 750 aniversari de la fundació de la nostra Parròquia. És sens dubte l’arbre mediterrani més característic, originari de l’Àsia menor. Del fruit de l’olivera, l’oliva se n’extreu l’oli que és a la vegada aliment, medicina, cosmètic i fins fa poc combustible

per il·luminar les llars. La seva fusta és molt valorada per fer estris per a la llar i com a llenya per fer foc. Però l’olivera per damunt de tot és un arbre sagrat. Es podem dir l’arbre sagrat per excel·lència. És símbol de la pau, de l’ansiada pau, simbolitza el martiri, la saviesa i també la fecunditat. Les seves branques són utilitzades a moltes cerimònies religioses. Igual que el lledoner és un arbre mitològic. A la mitologia grecoromana era el símbol de la pau i estava consagrat al deus Júpiter i Minerva. Però és sens dubte al cristianisme on l’olivera agafa tot el protagonisme. Simbolitza el principi i el final de la vida de l’home. El seu oli acompanya el naixement i la mort en els sagraments del baptisme i

l’extremunció. A la Pasqua els rams beneïts el Diumenge de Rams es col·loquen rere el portal, en el saló o a la finestra per esquivar desgràcies i els temuts llamps. Hi ha la creença que a una olivera no hi pot caure un llamp. Antigament dia 29 d’abril, festivitat de Sant Pere Màrtir, es beneïen rams d’olivera que es lligaven en forma de creu al mig d’una canya i es clavaven als camps i a les vinyes per evitar glaçades tardanes i calabruixades. Al dia de l’Ascensió al migdia hi ha la creença que les fulles d’olivera s’encreuen unes amb les altres. A Manacor la nit de Sant Joan es celebren ritus de guarició d’infants trencats entorn d’una olivera. A Catalunya segons la tradició el tió de Nadal havia de ser d’olivera. Com deia a tota la mediterrània simbolitza la fertilitat fent clara referència a l’abundància de flors i fruits de l’olivera. Dins la tradició màgica medieval es deia que el fum dels pinyols de l’oliva apropava els homes i les dones. I segons la tradició cristiana l’olivera es l’únic arbre que queda de quan fou creat el mon, ja que es l’únic que va sobreviure al Diluvi Universal. Diuen que és l’arbre mil·lenari per excel·lència ja que hi ha la creença que no mor mai, de fet sempre treu plantons per baix. En quant a les seves propietats medicinals recopilant usos que te l’arbre i el seu fruit he trobat que si agafau fulles i escorça i feis una infusió serveix per rentar tota mena de nafres. L’oli si es pren en dejuni és un bon laxant natural. Igualment és molt indicat per pal·liar els efectes dels còlics nefrítics i hepàtics. Les infusions de fulles d’olivera tenen també propietats per regular la tensió i per baixar la febre. I acab amb dues cites de dos llibres sagrats on podeu constatar que com deia no hi ha arbre més rellevant dins les religions que la

nostra estimada olivera: “Deu és la llum del cel i la terra. La seva llum es com la d’una espelma dins un fanal… s’encén gràcies a l’arbre sagrat de l’olivera, l’arbre que no es oriental ni occidental i que el seu oli fa llum casi sense tocar el foc : es llum de la llum“ Alcorà. “Al cap de quaranta dies, Noè va obrí la finestra que havia fet a l’arca….I envià una altra vegada el colom fora de l’arca. Cap al tard, el colom hi tornà duent al bec una fulla tendra d’olivera. Aleshores Noè va comprendre que l’aigua havia minvat a la terra”. Llibre del Gènesi (Bíblia) .

In memoriam D. Pedro Morell i Molinas Jordi Llabrés i Sans, cronista de la Parròquia de Sencelles

Hi ha persones que deixen aquest món de la mateixa manera que han viscut tota la vida, en silenci i discreció. Aquest ha estat el cas del noble senyor Don Pedro Morell i Molinas, que el passat dia 10 de juny de 2014 va partir d’aquest món a la Casa del Pare, per abraçar-se definitivament amb el Creador. Escric aquesta nota necrològica amb la impressió que sempre suposa la separació d’un amic que has apreciat, que s’ha deixat apreciar i de qui t’has sentit apreciat. Don Pedro de Can Molinas mai va negar els seus orígens; va veure la llum primera a la Vila de Campos l’any 1927. Però per damunt d’això ell sempre es va sentir senceller “fins al moll dels ossos” i totalment enamorat de la terra nostrada. No debades la Casa Molinas ha mantingut secularment una profunda i rellevant vinculació històrica amb el nostre poble que en altres ocasions ja hem tingut ocasió de posar en relleu. Bon fill de Don Gabriel Morell i d’Oleza, i de Dona Francisca Molinas i Oliver, bon germà de Gabriel, Joan, Francisca, Joana, Maria i Maria Ignàcia, bon espòs de Francisca Ramis i Esteve, bon pare de Gabriel, Pedro, Joan i Francisca, bon avi, bon besavi... i per a mi i per altres, bon amic. Som conscient que les paraules que escric ara mai haurien estat autoritzades per la persona a qui són dedicades. La seva discreció, recta i absoluta, més bé haurien suposat una trava per veure-les publicades, però aquest

atreviment meu, no vol esser altra cosa que un deure sincer de reconeixement i agraïment envers Don Pedro. En ell vaig trobar un vertader i fidel col·laborador, que sempre i sense reserves va obrirme les portes de l’arxiu familiar que gelosament custodiava, tot contribuint a enriquir el camp d’investigació per on s’estenen els meus interessos. Home interessat, atent i recolzador per tot el que succeïa o es publicava entorn de Sencelles, també va aportar el seu granet d’arena signant algunes pàgines d’aquesta revista de Sa Sella. Però ara voldria recordar un fet que l’honra, que va contribuir a enriquir el llegat patrimonial de Sencelles i a la nostra història col·lectiva. L’any 1997 Don Pedro cedia al poble la Creu de s’Era d’en Pelat i el terreny on s’hi aixeca, manada construir per un avant passat seu, Don Sebastià Molinas i Amengual, l’any 1900. En data de dia 1 de juliol de 1997 la Corporació Municipal de Sencelles reunida en sessió plenària, acceptava per unanimitat aquesta donació i acordava manifestar-li la seva gratitud. Tot això ho dugué a terme, com no podia esser d’altra manera, sense aixecar massa remor i convençut de que el poble havia de gaudir d’aquell indret dotat d’una bellesa inigualable, com un espai de tots i per tots. Aquests darrers anys en que la processó del Corpus Christi ha visitat la Creu d’en Pelat, era ben fàcil trobar-hi enmig del veïnatge a Don Pedro com un més, ben implicat amb les tasques d’enramellar-la. Ja no més voldria expressar el meu sentiment de condolença envers la família de Don Pedro i dir-los que entre els amics que vam tenir la sort de poder-lo tractar, ell també ens va deixar un gran buit .

Deixalles: una alternativa ecològica i social La Fundació Deixalles té 6 delegacions a Mallorca (Palma, Felanitx, Capdepera, Calvià, Soller i Inca) i una a Eivissa. Des del seus inicis, el principal objectiu de la Fundació Deixalles ha estat la inserció social i laboral de persones en risc o situació d’exclusió, a través de la recollida d’objectes que les persones deixen d’usar. La delegació d’Inca va néixer a l’any 2006 amb l’objectiu de donar resposta al col·lectiu de persones en risc o situació d’exclusió del municipi d’Inca i dels pobles de les mancomunitats del Raiguer, Pla i Nord. El 2013 fou un any de consolidació amb una nova ubicació al carrer Teixidors 10, al polígon Can Matzarí; amb la certificació dels nostres tallers d’inserció segons amb la norma UNE-EN ISO 9001:2008; i amb l’assoliment que més ens agrada: 297 persones ateses, 132 en processos de capacitació sociolaboral, 54 a les Accions Formatives conduents a un certificat de professionalitat a nivell nacional, 93 al Servei d’Orientació Laboral i 18 amb contractes d’inserció. L’altre esforç important és la feina ambiental: un servei gratuït de recollida de residus voluminosos (mobles, electrodomèstics, objectes de cuina i decoració, llibres, estores...) que es poden tornar a reutilitzar (2013: 176.527 quilos reutilitzats, 4.112 reciclats i 27.415 de rebuig); la recollida de roba a contenidors posats al carrer, porta a porta, a parròquies i amb persones voluntàries; la gestió del Parc Verd de Santa Maria del Camí (2013: 10.619 quilos tractats) i dues persones contractades; l’educació ambiental

i les campanyes de conscienciació ambiental; els tallers de reutilització (recollida selectiva, deixalleria i condicionament, roba, donació); i el nou projecte del Taller de Costura que customitza la roba, li dona un disseny innovador, i ha permès la contractació de dues persones i una tècnica . La Fundació Deixalles ha estat, és i serà un lloc on trobar roba, mobles, electrodomèstics... barats i en bones condicions. I tot això gràcies a la col·laboració dels ajuntaments de la Mancomunitat del Raiguer, Mancomunitat del Nord i Mancomunitat del Pla de Mallorca, a la conselleria d’Educació, Cultura i Universitats (SOIB), a l’IMAS, als voluntaris/es, i a totes i cada una de les persones que han adquirit i/o donat algun dels nostres productes, objectes i/o serveis. Moltes gràcies a tots . Contacte: deixallesinca@ deixalles.org - Tel. 971-500877

Un equip educatiu conscient... Educació Infantil Sencelles “Els Molins”

Conscient de la importància de l’etapa educativa infantil, conscient del potencial que tenen els infants, conscient de que només cal escoltar-los, observarlos i acompanyar-los en el seu desenvolupament, ells mateixos ens mostren dia a dia que això és així. Per a nosaltres l’educació és una forma de veure la vida amb més alegria i menys tragèdia; però sobre tot és un camí conscient. Amb ganes, amb força, amb curiositat i amb iniciativa l’equip de Sencelles du endavant un projecte comú, obert i respectuós cap els infants.

Pensant en l’infant com a ser competent que és, la nostra tasca és facilitar espais de relació on el seu acompanyament tingui un clima benvolent. El treball de les mestres cap a aquesta neutralitat benvolent té com a objectiu tenir molt clara la diferència entre acompanyament i intervenció. Amb l’acompanyament conscient la nostra feina arriba a un nivell alt d’empatia i comprensió que ens fa connectar amb el món emocional dels infants. Una escola oberta a les emocions dels infants és una escola que amb un respecte profund viu els infants en totes les seves expressions. Hem passat per molts de canvis, algunes persones s’han quedat per el camí, d’altres s’han anat incorporant i n’hi ha que continua’m des del començament. Amb totes aquestes petjades hem anat construint un camí que ens ha fet ser el que som ara mateix. Ser part activa de l’educació és com una cèl·lula, és senzill però complex. Des de la Cooperativa creiem en una manera de treballar on l’acció educativa neix de la reflexió pedagògica. Aquesta proposta de reflexió pedagògica és un exercici de consciencia, reflexió i avaluació interna de cada persona que forma l’equip educatiu a nivell personal i a nivell professional, en relació amb els infants i les seves famílies. Conèixer-se millor com a persona i com a professional és la base per saber escoltar, per a la reflexió i per a saber dir les coses de manera concreta i senzilla en el moment adequat. A més d’una feina interna de reflexió pedagògica comptem amb l’assessorament i la retroalimentació basada en l’observació de la nostra tasca de la ma d’altres professionals. Entre ells hem estat treballant amb la

Fundació Nec, amb la que hem fet una feina de repensar l’espai i la nostra actitud envers els infants, ens han anat assessorant durant el curs 2013/2014 amb observacions i posteriors reflexions. A més a més varem tenir el plaer de gaudir d’un horabaixa de xerrades obertes a les instal·lacions de l’escoleta, a càrreg de n’Olga Arnedo. El passat 9 de Setembre es varen atracar més de cents persones (equips directius, professionals, membres de l’equip d’atenció primerenca i famílies) fins a l’escoleta de Sencelles per gaudir d’un horabaixa molt profitós, varem començar amb un taller de tangrams de la ma d’en Rafel Miralles i desprès d’un petit berenar varem poder escolat a na Olga xerrar de l’educació autodidàctica, de cóm els infants aprenen mitjançant els seus interessos respectant el seu procés de maduració. Un altre camí per l’educació, innovador, respectuós i sense dubte amb molts bons resultats. Ser acompanyants en una etapa tan important és una feina delicada, requereix atenció, consciencia i coherència. L’equip de l’escoleta de Sencelles, sensible envers l’infància, s’esforça i cerca eines per aconseguir-ho .

Els López a Sencelles (III) Maria Vich i Cirer

Els López, igual que els pintors de l’època, fabricaven ells mateixos els colors que més tard usarien a les seves obres. La paleta dels López era d’una gran varietat, ben assortida i completa. Però el colorit de les seves obres no té massa brillantor, això fa pensar que la qualitat dels pigments i dels aglutinants era limitat. Els colors es guardaven en cassoletes de terra i per les mescles usaven les copinyes com envasos naturals i barats. Un altre material molt important eren els pinzells, que tenien en gran quantitat, tant de cerres com de pintar a l’oli; ells mateixos els fabricaven. Es guardaven dins un estoig de cuiro. A l’inventari dels béns de Mateu López sènior es troba una extensa varietat de pigments. Algunes d’elles son: -Verdet, és un pigment a base de coure. És poc sòlid i verinós. Blanquet, probablement del blanc de plom. -Ocre, terra natural. Els ocres són químicament inerts. –Opriment, grog real, que dóna un groc nacarat, si bé és verinós. -Ocre cremat, pigment de terra natural, ja usat des de la prehistòria. -Negre de fum, carboni pur, s’obté recollint la sutja cremant olis i greixos. –Carmini, hi ha tres varietats; de les Índies, fi i comú. Séxtreu d’un insecte, la cotxinilla. –Vermelló, pigment roig a base de mercuri. -Cendres blaves, la varietat blava s’obté amb òxid de coure. –Atzur, del llatí medieval, azzurum, nom del lapislàtzuli. –Arxicot, és un groc, que s’obté del plom. Els aglutinants naturals, com l’orina, la sang..., es van substituir amb nous lligams, que es presentaren com a “nous, eterns i incorruptibles”. L’oli de lli, de

cascall o de nous, formaren un element indispensable dels tallers de pintura. L’aglutinant juga un important paper en el colorit de les obres sobre tela realitzades al tremp, sobretot vermells i blaus. A la present revista tindrem el gust d’admirar: SANT ANTONI. Oli sobre taula. 2’36 x 1’35. Devers 1582. Rectoria. G. Llompart, J. Mª Palou i J.M. Pardo fan el següent estudi de l’obra. Una sola taula representa alhora a Sant Antoni i les escenes de la seva vida. Per això sembla haver estat sempre obra exempta, que ara ha perdut la vasa, així com també alguns dels panys laterals. La figura del Sant Abat està centrada , ocupant bona part de la superfície de la taula. L’hàbit d’ermità, amb la T sobre l’esclavina, és ampul·lós, de plegats senzills, que donen volum a la figura, amb la mà dreta sosté el bàcul rústic, i amb l’esquerra aguanta un llibre obert, sobre el pit. El cap sobresurt de la caputxa, en tres quarts, arrodonit, un poc calb, de blancs cabells i llarga barba revulla; la venerable cara, té grans ulls clars i serens, nas fi, llavis enèrgics. A cada un dels angles inferiors hi ha, respectivament, a la dreta, una foganya, i a l’esquerra, la porcelleta. Tota la resta, fons i laterals, és ocupat per una arbreda esponerosa... als fons algunes casetes, església, així com un llarg caminet, semblant al traçat dels rius... Als clars d’aquest bosc, es veu, a la dreta de la taula el Sant agenollat en actitud de pregària,

devorat per dos dimonis ferotges; un poc més amunt, la conversa de Sant Antoni amb Sant Pau ermità, asseguts a un pedrís, i darrera ells, el corb amb un panet al bec. A l’esquerra de la taula i seguint els mateixos plans, en primer lloc es veu parcialment el Sant agenollat i apallissat per alguns dimonis; i damunt, una dona bellament vestida, amb peus d’àguila, que parla amb algú, segurament San Antoni, que tans sols mostra una mà en actitud de benedicció. En principi sembla obra de Mateu López júnior, però els fons paisatgístic només pot haver estat pintat pel pare, Mateu sènior. Quant a la data, ha d’esser tardana, ja que és una obra de maduresa pel que fa a la producció de Mateu júnior, i per tant es pot datar devers el 1582 . BIBLIOGRAFIA: Llompart, G., Palou, Joana Mª, Pardo, J.M. “Els López dins la pintura del s. XVI a Mallorca”.Taller Gràfic Ramon. Palma, 1988. VV.AA.“Gran enciclopèdia de la Pintura i l’Escultura a les Balears”. Vol. III, p.32-43. Gràfiques Garcia. Inca, 1996.

Els patrons dels nostres camps i dels pagesos Jordi Llabrés i Sans, cronista de Sencelles

Des dels primers segles l’Església creu en la intercessió dels sants i els professa devoció i veneració. A més, les comunitats o grups de persones que tenen afinitat amb un sant o altre, s’acullen a la seva protecció i l’anomenen patró d’aquests col·lectius específics. La paraula patró, del llatí patronus, es sinònima de defensor i protector. Tot això també es fa extensiu en determinades advocacions de la Mare de Déu o de Nostre Senyor Jesuscrist. Així els sants patrons i patrones son considerats, pels creients, com a intercessors i advocats davant Déu, ja sigui d’una nació, d’una ciutat o poble, d’un regne, d’una classe social, d’un ofici, d’una congregació, d’un orde o fins i tot d’una família. I el més habitual en tots aquests casos és que al sant patró o santa patrona se l’hi asseguri un culte escaient. No fa gaire temps, dins els mesos d’estiu que deixem enrere, vaig suggerir a un pagès del nostre municipi, que donat que molts dels sencellers ara es dediquen a conrar els nostres camps s’han aplegat en associació, seria un bon moment per intentar restablir aquí la festa del patró dels pagesos San Isidre Llaurador. Ell em feu una observació que vaig admetre amb interès i que he de confessar que no hem va deixar indiferent. Els pagesos de les terres de parla i cultura catalana, com és Mallorca, tenen uns patrons molt més

antic i acostats al poble, i que eren aquests a qui convenia honorar. Davant aquesta resposta vaig pensar que valia bé la pena cercar informació sobre ells, presentarla i obrir un possible corrent de reflexió. De fet, el nomenament oficial de Sant Isidre Llaurador com a Patró Universal dels Pagesos, he sabut ara, que és un fet quasi dels nostres dies; fou el Papa Sant Joan XXIII qui promulgà la Bul·la de Proclamació Agri Culturam, dia 16 de desembre de l’any 1960, amb aplaudiment del Règim de llavors. Efectivament la devoció al sant madrileny Isidre de Merlo i Quintana, tot i a la seva antigor de segles a Mallorca, fou una de tantes imposicions que ens arribaren pels poders de Castella. D‘una consueta de la Parròquia de Felanitx, contrada on encara canten: Sant Isidre Llaurador, en ses mans hi duu un rastell i a s’Horta pensen amb ell perquè el tenen per patró, copiem la següent nota: “Sant Isidre es feu colend (festa colenda significa festa de certa importància o de precepte) per tot Espanya per Benet 13 a instància de Felip 5 rei d’Espanya, decret de la Congregació de ritos 24 gener 1727, lletra de la Cúria 5 maig dit any”. Aquest sant fou canonitzat l’any 1622 per Gregori XV junt amb Sant Felip Neri, Santa Teresa de Jesús, San Ignasi de Loyola i San Francesc Xavier. De llavors ençà el seu culte fou oficialitzat i es popularitzà una fama miraclera entorn del seu sant cos incorrupte que bé es va procurar difondre en tots els territoris espanyols. La Casa Reial valent-se d’aquestes casualitats, va esdevenir un dels puntals defensors de la devoció a

Sant Isidre, fins al punt d’atribuir-li la curació d’unes febres que patí el rei Felip III d’Austria, durant un viatge de retorn de Portugal i que els metges no eren capaços de guarir. Semblant esperit de gratitud li tingueren els seus successors i fins i tot els membres de la dinastia dels Borbó, protegint de manera extraordinària tota la devoció. A poc a poc les parròquies encomanaven als artistes figures i pintures que representaven al sant madrileny i aquest anà guanyant terreny sobre altres sants venerats durant segles i que eren molt més acostats al poble. Tot això molt sovint recolzat per reials ordres. La Vila de Sencelles seguí el corrent imposat manant, cap al 1660, al bon escultor Rafel Blanquer una figura de Sant Isidre, la qual encara conservem a la capella de Sant Joan Baptista i que antany tingué una obreria que cuidava de garantir-ne el seu culte. No és la nostra intenció despreciar ara aquesta talla del sant castellà, ans al contrari, tothora la valorem per la seva antiguitat, per la bona factura, per la gràcia en que fou dotada pel seu autor, i també per aquest. Abans de passar més endavant hem de dir que a Sencelles l’any 1909 s’hi fundà el Sindicat Agrícola i Ganader, iniciativa de l’ecònom Jaume Martorell i dels altres preveres Andreu Pont i Llodrà, Antoni Gamundí, Francesc Arrom i Montblanch i Bartomeu Llabrés i Campaner. Segons Joan B. Florit que prou ha estudiat la seva història el sindicat era una entitat benèfico-religiosa que tenia com a prioritat el desenvolupament de l’activitat agrícola de Sencelles i la promoció d’estalvi entre els seus associats. No tenia explícitament una finalitat religiosa, ara bé, adoptava un caràcter moralitzant a l’hora de regular el comportament dels socis i el Reglament ho deixava ben clar: “El fi social comprèn: el foment de l’esperit catòlic dels associats”. A l’art. 21 del dit reglament hi llegim: “Santo Patron. El Sindicato se pone bajo

la direccion y patrocinio de San Isidro Labrador y celebra su fiesta el domingo antes o después del 15 de Mayo”. La devoció a Sant Isidre s’imposà amb força per tot l’estat i anà prenent lloc a altres més genuïnament pròpies dels diversos antics regnes. Com per exemple en el Principat i a la resta de terres de tradició catalana, com és Mallorca. Val a dir que tot aquest procés impositiu es veia reforçat amb la vinguda en aquests llocs de bisbes centralistes i castellans, car a partir del Concili de Trento es va donar facultat als reis espanyols per nomenar-los. Així perderen llustre, les devocions de sants ben catalans i protectors de casa nostra, com ara Sant Galderic, Sant Faust que era del pla de Lleida, Sant Amat de Tortosa, Sant Medir que era pagès vallesà o els sants Abdon i Senén, entre d’altres. De tots ells sobresurt, encara avui, Sant Galderic, pagès rossellonés molt venerat en els camps pirinencs, que fou un acèrrim defensor dels drets de la gent del camp que molt sovint sofrien els abusos i maltractaments dels senyors. Morí cap a l’any 900 a Sant Martí del Canigó i avui les seves relíquies son venerades en part en aquell lloc i en part a la Catedral de Perpinyà. L’any 990 fou canonitzat com a sant en el Concili de Narbona pel Bisbe Ramon II de Tolosa, per tant, alguns segles abans que nasqués Sant Isidre. La festa s’escau el dia 16 d’octubre i és molt celebrada a tot Catalunya, on en els darrers anys s’hi ha reivindicat amb molta força el seu patronat. Galderic és una mena de sant nacional per

haver nascut en els Pirineus catalans, terres que son considerades el bressol de la catalanitat. Patró del Rosselló, el Conflent i el Vallespir, de Perpinyà, de Sant Martí del Canigó i de Mirapeis. Davant tot això, no seria gens estrany que les hosts que acompanyaren al Rei en Jaume I en la seva empresa de Conquerir Mallorca, en poblar la nostra illa, ho fessin amb el cor inflamat de gratitud i de confiança envers Sant Galderic. Actualment per nosaltres ens resulten molt més coneguts els sants Abdon i Senén. D’aquests màrtirs es conserven documents prou antics com poden demostrar la seva historicitat i confirmar el seu culte. És tracta de dos germans, prínceps cristians perses, que foren degollats durant el mandat de l’emperador Deci, cap a l’any 250, després d’haver estat sorpresos amortallant i enterrant en un hort els cossos d’altres cristians. En aquella època prenia molta força a Roma el culte als màrtirs, per la qual cosa, en morir a causa de la seva fe, fruïren ja de la veneració dels fidels. El seu primer lloc d’enterrament i per tant de culte, son les Catacumbes de Poncià i l’art paleocristià ens hi deixà les primeres empremtes de la iconografia d’aquests dos sants. Amb el temps moltes de les relíquies de sants van sortir de Roma, la ciutat dels papes i dels màrtirs, per anar a parar a altres indrets. Les de San Abdon i San Senén trobaren aixopluc en el monestir benedictí de Santa Maria d’Arles, a les antigues terres catalanes del Vallespir, durant l’abadiat d’Arnulf, el qual regí aquell cenobi pels volts de 957 a 963. Actualment i des de 1659, Arles del Vallespir està incorporat a l’Estat de França, però cal advertir que aquell lloc es convertí en el

centre de difusió de les devocions a aquests màrtirs per la resta de terres de Catalunya, de l’antic Regne de València i també de les Illes. I en tots aquests llocs hi tenen reconegut un cert patronatge a sobre de la gent dedicada a la pagesia, car son proverbials els miracles que se’ls atribueix de guardar els camps, els sembrats i les collites de les temudes calabruixades. Copiem d’un treball que aquests dies ens ha arribat a les nostres mans: “La devoción campesina se origina a partir de los hechos ocurridos en Arlés, cuando esta ciudad se vio azotada por borrascas y tempestades, que advirtió tras acoger las reliquias, como la ciudad fue liberada de todas las calamidades”. D’aquí l’apel·latiu molt estes a València d’anomenar-los “Els Sants de Pedra”. També cal dir que així com apunta J.G. Atienza, l’activitat cristiana que tenien d’enterrar els cossos d’altres màrtirs, implicava la santificació de la terra. “Fueron los indiscutibles patronos de los agricultores de todo el orbe cristiano, antes que llegara y se introdujera siglos más tarde en España, y fueron desplazados por la figura de San Isidro Labrador, santo castellano cuya festividad se impuso durante el siglo XVIII y sobre todo en las primeras décadas del XX, fomentando a su vez y dando nombre a numerosas cooperativas y asociaciones del campo”. Un dels centres de culte més importants a Sant Abdon i Sennén el trobem a la Parròquia de Santa Maria del Pi, a Barcelona, on almenys des de el segle XII hi son venerats com a patrons dels hortolans i pagesos, puix aquella església quan fou aixecada es trobava situada fora de la murada i envoltada d’horts i camps de conreu. Així mateix la Ciutat Comtal va declarar copatrons a Sant Abdon i Sant Senén. També el culte i patronatge, així com hem dit, es prou estes a les terres valencianes, principalment

a Sueca i a Cullera, a Alcalà de Xisvert, Calig, La Mata, Benicarló, etc. I senyal inequívoc de que aquesta devoció també va arrelar a les Illes Balears son les representacions que encara es conserven a algunes de les nostres esglésies. De tots aquests llocs, el més important es la nostra veïna Vila d’Inca la qual, segons Josep Barberí, l’any 1370 foren elegits com a patrons. Avui son venerats a la Parròquia de Santa Maria la Major, a l’Església de Sant Domingo i al Puig de Santa Magdalena. A més l’any 1704 van aconseguir que del monestir d’Arles els enviessin una relíquia per poder venerar. Els orígens d’aquell patronat, com succeeix a tants d’indrets de la nostra Illa es fonamenten en la llegenda: la tradició ens diu que es feu necessari una processó de rogativa per remeiar amb l’ajut de Déu una forta sequera. Els primatxers d’Inca cantant les lletanies de tots els sants, sense haver-se posat d’acord prèviament, entonaren tres vegades Sancti Abdon et Sennen, orate pro nobis... i és clar, la pluja va davallar ben abundosa. Aquell fet sempre quedà en la memòria del poble, el qual de llavors ençà sempre ha confiat la protecció dels seus camps a aquests dos sants, popularment coneguts com un dels patrons de la pagesia, dedicant-li multitud de processons de rogativa per pluges i acompanyant les seves imatges fins al monestir de monges tancades jerònimes de Sant Bartomeu per impetrar de Déu el cessament de tempestes de llamps i calabruixades. Però els inquers no han estat els únics devots que Sant Abdon i Sant Senén han tingut a Mallorca. Trobem representacions seves a les parròquies de Llucmajor, Porreres, Llucmajor, Campos i Son Servera, així com també a la Catedral d’Eivissa. Totes aquestes notes ens demostraren que un cop restaurat el cristianisme a

Mallorca l’any 1229, moltes devocions i advocacions emigraren de les terres catalanes i occitanes a la mostra Illa. Si els nostres pagesos de Sencelles venen a bé elegir algun d’aquests sants que hem platejat en aquest article, han de saber que la festa de Sant Isidre Llaurador s’escau el dia 15 de maig, o sigui, entorn de la nostra fira del Tercer Diumenge de Maig. La de Sant Galderic és dia 16 d’octubre i la dels sants patrons d’Inca, el dia 30 de juliol. La iconografia dels dos primers és quasi idèntica, en canvi la de Sant Abdon i Senén difereix un poc en representarlos com a soldtas. Però a tots és fàcil veure’ls representats amb un manat d’espigues en la mà, clara al·lusió del patronatge que tenen tots ells en el nostre camp. I si m’ho permeteu una darrera consideració que no convé oblidar mai. Des de temps immemorials Santa Àgueda és la patrona principal de Sencelles per la gràcia que ens feu de sahonar els nostres camps, amb una pluja abundosa després d’uns mesos de sequera i en un moment en que tothom es dedicava a les tasques de pagesia. De llavors ençà no han mancat les rogatives solemnes per seguir encomanantli la protecció dels nostres camps i demanar-li que mai hi manqui la pluja necessària per poder tenir un esplet de bones collites. Tot això fins a temps ben recents i tenim prou documentació que ens ho testifica, com per exemple una petita crònica escrita totalment en clau popular: “7, Marzo, 1910- por

falta de agua seizo y procesion de rogativa salieron de la yclesia asia el convento; todo el pueblo en masa portando Santa ageda y el clero cantando la letania de todos los santos y del convento entrando por un portal si salieron por otro y del convento á la yclesia y ali se concluia; la letania y después un sermon y a el mismo dia llovi un poco”. Tant de bo que jamai sigui oblidada la tradició pagesa de Santa Àgueda, en aquest sentit hi desvetllem els nostres esforços des de fa temps i ens complau veure que tot el poble la segueix protegint i recordant: Quan per secada feresta s’enllaguia aquí el conror davallà pluja i sahor des de el Cel en vostra festa. Agraïm aquella anyada dia cinc, tots els febrers, protegiu els sencellers oh Santa Àgueda estimada .

De tu a tu

Un defecte: Pensar que en tenc massa.

Avui entrevistam a Pedro Gamundí Maria Cristina Soler i Escalas

En quin moment de la teva infància et quedaries? Me quedaria amb aquell que no recordam, els primers mesos y anys de vida, abans d’anar a escola a ca ses monges. Tot el que sabem d’aquella etapa es perque ens l’han explicada o perque ens la mostren en fotografies.

En Pedro Llabrés Gamundí, va néixer el gener del 1987 i des de ben petit he estat de Sencelles. Va anar a escola a Ca’n Bril, després va pasar a Sineu i finalment va acabar a Barcelona estudiant veterinaria. Havent acabat els estudis va tornar a Mallorca i des de aleshores està treballant a l’hospital veterinari Aragó.

Què volies ser de gran quan eres petit? S’ha acomplert? De petit tenia clar que volia ser veterinari, no record haver tengut ganes de voler ser altre cosa. I sí, s’ha complert. Quin tipus de música t’agrada? M’agrada tot tipus de música, com a tots, depèn del moment. Música més enèrgica com el rock i heavy, i música mes relaxada com el new age, blues... Quines són les teves aficions? La música, sóc aprenent de tot i mestre de res, m’agrada aprendre a tocar diferents instruments, siguin de corda o vent. Lectura de llibres de divulgació científica, còmics, monòlegs. Altres aficions són l’acuariofilia, els videojocs, cinema... Digues alguna “frase cèlebre” que hagis dit o que t’agradi. L’home és com la Lluna, amb una cara oculta que mai mostra a ningú. Quins programes de televisió mires?

Programes d’humor, alguna sèrie i documentals. No m’agrada gens la premsa rosa, i les notícies, em posen malalt. Confessa’ns una mania, un defecte i una virtut que tenguis. Una mania: Tenir el volum de la televisió en un número parell.

Una virtut: Puntualitat. Què faries... - Si fossis una dona? Cercar un home com jo. - Si fossis ric? Viatjar - Si fossis el batle? No ho voldria ser Un viatge. Cuba, final de carrera. No podries estar un dia sense... Ulleres ni música. El millor invent? La màquina del temps, tothom en parla d’ella i encara no s’ha inventat. No entens com hi ha gent que... ...que és capaç de treure gent de casa seva per deure diners al banc. Què t’agradaria ser per un dia? Pilot d’avió. Un fet que hagi influït en la teva personalitat? Viure a Barcelona. Quin és el teu menjar preferit? Sushi. Un racó que t’agradi Sencelles. Biniagual Et queixes de... els mals conductors.

Conta’m una primera vegada. Quan me vaig quedar tot sol a Barcelona, i la meva família se’n tornava cap a l’aeroport després d’acompanyar-me, va ser el primer dia a Barcelona, i no veia molt clar que m’en sortís. No surts de ca teva sense... Calçons blancs i ses claus per tornar entrar. Com et desplaces per dins el poble? En cotxe. D’aquestes opcions trien una:

- Twitter o facebook? Facebook - Dia o Nit? Dia - Vi o Pomada? Pomada - Platja o muntanya? Muntanya - Poble o ciutat? Poble - Barça o Madrid? Barça - Carn o peix? Carn - Calçons o falda? Calçons - Samsung o Iphone? Samsung Quin ha estat el millor regal que t’han fet? Una entrada a primera fila al teatre per veure el tricicle. Sempre has volgut... Tenir un piano de coa i saber tocar-lo. No aguant que... ...facin propaganda en el millor moment. Practiques d’esport? No.

algun

tipus

Quina és la festa que més t’agrada de Sencelles? El dia de la Beata. 27 de febrer Per què? Perque també és el dia que va néixer sa meva germana. Quins canvis faries a Sencelles? Llevaria tots aquells ressalts i sotracs que hi ha de més, i arreglaria aquells carrers que ho necessiten. Què penses de les persones majors del poble?

Sense elles no seria un poble Sencelles Quin esport prefereixes veure per televisió? Esports de motor Quines expectatives laborals tens? Millorar dia a dia com a veterinari. A l’entrevista passada na Malén Bibiloni Amorós ens va proposar la següent pregunta: Quina motivació vas tenir per fer-te manescal? No record el primer dia que vaig dir que volia ser veterinari. Des de petit he estat enrevoltat d’animals i he après molt gràcies a ells. A ca meva m’han ensenyat a respectarlos i entendre que a vegades fa més companyia un ca o un moix que una altra persona. Record que amb 5 anys ja anava a molestar les gallines des padrí i feia com si les vacunés. La motivació més forta crec que ha estat mantenir viva la il·lusió d’aquell nin petit que ja estava enamorat dels animals A qui vols que faci la pròxima entrevista? A na Joana Maria Picornell Ramis Quina pregunta li faries a la pròxima entrevista? Quin és el millor record que tens d’anar a Ca’n Bril? .

ES RACÓ DE SA CUINA Maria Vich i Cirer

Pastís d’albergínia La recepta d’avui no l’he aconseguida de cap receptari antic mallorquí. El que puc dir és que és una recepta de cuina que fa molts d’anys redola per ca nostra. Molt apropiada pel temps d’estiu, a més és millor menjar-la freda. Això ens pot treure de mal de caps el dia que no puguem cuinar, per el motiu que sigui. El preparem el dia abans i ... llests de feines. Ingredients: Per a 4 persones. - - - - - -

4 albergínies no massa grosses. - 2 blancs d’ou. 2 patates grossetes. - Pa rallat. 2 grans d’all. - Oli. 2 vermells d’ou (crus). - Farina. Llet. - Sal. 2 tomàtiques mitjanes. - pebrebò.

Preparació:

Una vegada pelades ses patates, tallar-les rodones d’uns 3 mil·límetres de gruix, passar-les per la paella, però no massa fregides. Col·locar-les al fons d’una palangana de forn. Tallar les albergínies per llarg, una mica pelades, posar-hi sal i deixar-les “plorar” una poc. Les passam per farina, poca, i les fregim un poc. Se col·loquen damunt ses patates, ben atapeïdes, i fem dos a tres sostres. A part torrar ses tomàtiques i dins un morter, fer una picada dels alls, les tomàtiques els dos vermells d’ou, sal i pebrebò. Quan està a punt, trabucar-lo dins la palangana, fent-lo arribar a tots els recons. Tot seguit hi aboquem llet, fins que tap no tap els ingredients. Els blancs d’ou es baten ben batuts, s’escampen per damunt la salsa i un poc de pa rallat. Enfornar-lo a 190º fins que la llet ha quallat , si fa no fa, uns 40 minuts. Una vegada fred es talla com si fos un pastís. Al principi de la cocció, es millor tapar la palangana i així el blanc d’ou no es cremarà. Que vengui de gust!.

Actualitat de Sencelles Guillem Zuazaga

Pluges

Llabrés

40  35  30  25  20

Pluges

Temperatures

10  5  30

0  Maig

Juny

Juliol

Agost

20  15

Temperatures

10  5  0  Maig

Juny

Mitjana de les Tª màx (ºC)

Tª màx absoluta (ºC)

Mitjana de les Tª mín (ºC)

Tª mín absoluta (ºC)

Maig Juny

24.5

28.3 (Dia 10)

14.1

10 (Dia 12)

29.7

35.5 (Dia 7)

18.2

13.5 (Dia 23)

Juliol Agos t

33.5

36.8 (Dia 15)

33.2

35 (Dia 26)

22.2

Litres acumulats Gener-Agost: 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Juliol

Agost

L/m

Tª Mit (ºC)

18 (Dia 10)

13 39 0

19.15 24.5 27.4

23 (Dia 2)

23.5

219.5 280.5 212.5 151 345 196.5

Dades corresponents al poble

Poble Biniferrí**

Maig 13 20

Juny 39 47

Juliol 0 0

Agost 23.5 22.5

TOTAL 75.5 89.5

Font ** Maria Llabrés

LLUNA NOVA

LLUNA VELLA

LLUNA NOVA

QUART CREIXENT

LLUNA PLENA

QUART MINVANT

OCTUBRE

1 i 31

NOVEMBRE

DESEMBRE

Dies corresponents a cada fase llunar

* Recordau que la nit del 25 al 26 d’Octubre , la nit del dissabte al diumenge, hi ha el canvi d’hora corresponent. A les 3 h. de la matinada el rellotge s’ha de retrassar una hora.

Entrega dels XV Premis periodístics Premsa Forana de Mallorca 2013 Presentats 50 treballs de 15 publicacions. El jurat compost per: Antoni Planas, director adjunt (IdEB) i Antoni Gomila (periodista), es reuní dia 5 de maig de 2014, i resolgué atorgar dits premis als següents treballs: Reportatge: Guanyador: Dies i Coses. “Sa Taverna”. De: Pep Estelrich. Número 157, nov/des 2013. Finalista: Fent Carrerany. “Les

Rotes de Montblanc, segles XIX i XX”. De: Bartomeu Pastor Sureda. Número 318, febrer 2013. Finalista: Llucmajor de Pinte en Ample. “Primavera d’hivern: tres setmanes que han commogut Mallorca”. De: Antoni Llompart. Número 358, octubre 2013. Entrevista: Guanyador: N’Alí. “Francisca Calafell Covas i Isabel Calafell Covas. Filles de l’amo Antoni Calafell Juan, director del setmanari “Andraitx” (1920-1971)”. De: Rafel Oliver Grammatico. Número 147, desembre 2013. Finalista:: Arròs amb Salseta. “Una gran conductora. Catalina Pons, la primera dona del poble que

obtingué el carnet de cotxe”. De: Mateu Banús. Número 193, juliol 2013. Finalista: Díngola. “Conversa XX aniversari mort de Biel Caragol”. De: Josep Mestre, Antònia Real, Miquel Puiggròs. Número 10/13, juliol 2013. Fotografia: Guanyador: Díngola. “Portada – Especial Setmana Santa”. De: Macià Puiggròs, Arnau Amengual,

Pere Joan Oliver. Número 9/13, març 2013. Finalista: Coanegra. “Portada”. De: Rafel Pisà i Ordines. Número 326, desembre 2013. Finalista: Fent Carrerany. “El petit Port des Canonge, inici de la nostra volta”. De: David, Gabriel i Magí. Número 322, juny 2013. Opinió: Guanyador: Llucmajor de Pinte en Ample. “El Til per la culata i els brots verds”. De: Miquel Cardell. Número 358, octubre 2013. Finalista: Talaia. “Contra la impunitat i el blindatge de la classe política”. De: Elizabeth Sánchez González. Número 62, agost 2013.

Finalista: N’Alí. “Les xarxes socials”. De: Rafel Oliver Grammatico. Número 147, desembre 2013. Disseny a la millor pàgina: Guanyador: Coanegra. “Portada”. De: Coanegra. Número 322, jul/ ago 2013. Finalista: SA SELLA. “Portada i contraportada”. De: Guillem Mut i Llabrés, i Miquel Albero Maestre. Número 135, jun/ago 2013. Finalista: Llucmajor de Pinte en Ample. “Portada”. De: Toni Garau. Número 360, desembre 2013 .

Diada de la Premsa Forana a Campos El dissabte dia 17 de maig tingué lloc a Campos la Diada de Premsa Forana de Mallorca, amb l’assistència de 31 persones corresponents a 16 publicacions associades. Els amfitrions foren les revistes Ressò, amb Antònia Sitjar, i Talaia, amb Elizabeth Sánchez. A les 10,30 hores es feu l’assemblea general ordinària a l’edifici Polivalent i seguidament l’entrega dels XV premis periodístics de Premsa Forana, patrocinats per l’Institut d’Estudis Baleàrics, amb la presència d’un dels jurats, Antoni Gomila, secretari de l’associació de periodistes de Balears. Un berenar conclogué la primera part de la Diada. Posteriorment, el president d’ARCA, Pere Ollers, ens feu una visita guiada pel centre antic de Campos, visitant: el casal i museu religiós de les monges del Sagrat Cor, la torre de defensa de Can Dometo, l’església de l’Hospital, les cases de Can Pere Antoni amb una exposició de bicicletes antigues, el casal de Can Casasayas, l’Ajuntament, algunes façanes, la rectoria, l’església de Sant Julià i la torre de Can Bragues. De

tornada

l’edifici

Polivalent es feu la xerrada: Noves Tecnologies, a on en Magí Ferriol, de Fent Carrerany, ens introduí i ens mostrà els diferents diaris digitals i revistes digitals dels nostres associats com: Card.cat, Cap Vermell, Díngola, CalaMillor7, Can Picafort, L’Estel, Felanitx, Mel i Sucre, Porto Cristo, Sóller, Veu de Sóller i Sa Sella. Els representants de les publicacions que tenen revista o diari digital, presents a la xerrada, pogueren explicar com funciona el seu digital. El president, Rafel Oliver, entregà als presents un regal de l’Institut d’Estudis Baleàrics: el llibre: “Cròniques d’un poble. Els articles de Baltasar Porcel al Setmanari Andraitx”.

Finalment, un dinar de germanor al restaurant Sa Canova, convidats per l’Associació, conclogué la Diada d’enguany .

Sa Campana

notícies fresques

En Barramot

Opinions de mumare i sa sogre. Quina vergonya, quina vergonya! Es govern des PP a Madrit, ha fet una campanya per televisó vergonyosa, repugnant, indigna, bruta, tipo Gürtel. “Si no pagas IVA no tendremos hospitales, escuelas, etc. etc. Falsos, fariseus. Què no sou voltros es que cobrau amb “dobles negres”, segons ha dit un jutja, nada més ni nada menos, sobresous, confeti, viatges, etc, etc. i etc., tot en negre? No som es ciutadans honrats i decents els que pagam, pagam i pagam? I voltros mos ho heu “robat” tot. Ajudes a nes vellets, a infants, a sa cultura, a ses escoles, instituts, universitats, els hospitals, centres de dia, residències de persones grans.... Per què punyetes heu augmentat els imposts i ens heu “robat” els nostres drets de ciutadans. Noltros no som súbdits, som i serem, a pesar des vostro partit, ciutadans de ple dret. Ara vos ha entrat en “cangelo” després de ses eleccions europees. Idò, comprau un parell, mallorquí, de “dodotis”, que aviat arribarà una bona calabruixada! Es fiscal Horrach de què va? Està malat? Li han oferit un alt càrrec si fa, presumptament, es ridícul defensant na Cristina Borbó. Aviat ho sabrem.

barramot@gmail.com és l’adreça per si voleu suggerir notícies fresques o deixar comentaries sobre notícies anteriors.

El Fiscal Horrach va dir: a na Cristina Borbó la volen culpar per ser qui és. I no va “cobrar es set (7) millons €, o més, per ser qui era?. En Matetes i es valencià Camps, haguessin donat aquesta millonada a cap de nosaltres, que no mos anomena’m Borbó? Vosaltres mateixos. A no sé que la pobra dona sigui

de densitat plana, i no sap rés de rés, cosa mala de creure, es tant culpable, presumptament, com es seu homo. I que mos direu de sa família irreal. Quin desastre. Només mos faltava això. Ha dimitit en Juan Carlos. Perquè?. Aquí hi ha qualque cosa bruta, sa gent no dimiteix així com així. Total per posar-hi en Felipe i sa divorciada. Quin desastre més i més gros, requeté gros. Quina pudó que fa tot plegat! Buaf. I ara en Juan Carlos, la Sofía, el Felipe, la Leti i la Leo estan aforats. Tan de grosses n`han fetes i no volen que les jutgin? Tot això fa mala olor. Noltros dues amb sa nostra ignorància ens preguntem: Si cap d’ells ha fet desastres, perquè els han d’aforar? Pensauho, pensau-ho! Es palau de Marivent és nostro, només nostro, és a dir, de tots es mallorquins. Si sa família irreal, pensam, vol venir de vacacions, que paguin a un hotel. Ale! Ja ho hem dit. Ja era hora que en Jaumet Matas anés a sa presó. I mira que es govern central ha fet de tot perquè no hi entràs. Fins i tot va reduir una condemna de 6 anys, 6 anys per només 9, 9 mesos. Ara es Psoe s’ha renovat. Bé, esperem resultats, però, es bipartidisme, s’ha acabat. Al·leluia! Ceñores mandadores de la tersera edat de Sencelles. Quitar ya la placa que tenen a lentrada del edifisi en honor del corrupto Kaimito Matas. Ja es a la presó. La placa fuera. No les dona vergoña? Fuera ja!

Esper que es mandamasos de sa 3ª edat (que ningú votà, per cert) entendran el que hem dit, ja que està escrit amb el seu idioma. A la fi arriba la Mare de Déu d’Agost, tornarem a tenir festes i “S’Embalat” Al·leluia! Senyor Batle. Encara esperam sa vostra contesta a que noltros dues fem de guardias multeros per mal aparcament. Ja és ben hora de posar fil a l’agulla. I ara, ses meves barramotades. Sabeu qui té tota sa cupa de lo que ha passat i seguirà passant a Magaluf i a tota Mallorca? Idò es PP i els hotelers que enviaren s’ECOTASA a “mamar” (amb perdó). Ara a n’en Juanet Ramonet Bauçanet volen rentar-li la cara, ja que ses eleccions són d’aquí dos dies. Segurament sa rentada de cara serà amb un pedaç eixut i per damunt una passada de pintura, però no les servirà de rés. Es passat sempre surt i es seu passat, com a president, és molt, molt dolent, amb moltes ficades de pota, “xuleries” incompetències, ineficàcia, mal govern, cobrar cada dia 3.000 € per tenir una farmàcia, etc, etc. Quina bufetada que han donat es Jutges a nen Joanet R. Bauçanet. NO AL TIL. S’HA DE SUPRIMIR!! “Toma ya” Aaaiiii Juana Mari Camps. Has de tornar a vendre pisos, si en compren. I ja no serà cap de llista a sa batlia de Ciutadella. “No semos naide” No entenc s’odi que tenen a l’idioma català. Escoltau bé sa gran perd... que vol posar en marxa es govern pepero de ses Illes Balears: Ara han inventat un idioma incult (es tets s’assemblen

a ses olles) i volen que es locutors de s’IB3 xerrin malament. Una petita mostra: Fora vila (i no) part forana. (què té a veure es cul amb ses témpores). Final de setmana (i no) cap de setmana. Sext (i no) sisè... No pens di cap adjectiu descalificatiu, ja que ells se desqualifiquen tots sols. Però si que diré un adjectiu calificatiu: IGNORANTS. Ara a n’aquestes altures, En Joanet Ramonet Bauçanet va dir: “estic molt preocupar pels nins” Si fos així, no s’hauria tret de... es TIL que és una vertadera “curtada” S’altre, en Rajoy, per “transparencia democràtica” (jiijiijii) diu que a nes ajuntaments ha de ser batle sa llista més votada. Es a dir, ha de mandar un que només ha tengut un 30% de vots i els altres partits que tenen un 70% de vots han d’anar a s’oposició. Aquesta homonet, que pren cada dia dematí? Setanta és molt més que 30. I que no sap contar? Si vol transparència democràtica que tregui dels ajuntaments, gover central, governs autonòmics, Senat, Congrés des Diputats a tots, que son moltiiiisims, els imputats corruptes des ses partit: es PP. Això començarem a creure que ell creu, un poquet, amb sa democràcia i sa transparència. Aaamen! Pensaments: Els mals governants, per dissimular la seva mala gestió, sempre donen la culpa de tot als governats anteriors a ells. (Maquiavel). Estam dirigits per sociópates que governen els nostres països i les nostres butxaques i acumulen, de manera malaltissa, ingents quantitats de doblers que no necessiten. (Derrik de Kerkhove. Sicòleg) .

Coses d’en Martí Garrit (I) Martí Cirer de ca’n Garrit

Bebe con facilidad lo que te ofrece un hombre noble y lleno de gloria. !No se te resista el placer! Te trajo un vino que se virtió la túnica de oro del crepúsculo, con orla de burbujar, en un cáliz en el cual no se escancia sino a varones principales e ilustres. No obró mal al escanciarte por su mano oro fundido en plata sólida. !Levántate obsequioso en honor suyo! !Bebe por que su recuerdo perdure siempre!... Aquest és un poema del diwan del

príncep Abu Abd al-Malik Marwan, anomenat al Larif al-Taliq, o el Príncipe Amnistiat. Còrdova, any 978. A continuació vé un dístic escrit al segle X, en una llengua que ja no és llatí pero no és encara el que, més tard, s’estendrà per València, Catalunya i les Balears, sense prioritats: L’alba part umet mar altra sol. Poy para bigil, mira clar tenebras... (Traducció: l’alba porta el sol sobre el mar obscur, després salva pujols; mira, les tenebres s’aclareixen...). Aquests documents anteriors, amb el dístic inclòs, varen sortir amb el títol original alemany l’any 1954 i deia així: Die Judin von Toledo, Lion Feuchr Wanger. Nota: per desxifrar la procedència d’aquests documents haurem de recular en el temps i precisament a les Balears, les qual foren ocupades per Justinià l’any 534. El Califa Abderrahmen II les ocupà des del 849 fins al 902. El seu fill Alhaquen II era molt aficionat a la lectura. A través dls anys va arribar a formar una de les biblioteques més completes, valuoses i extenses del món conegut, amb molt de llibres folrats i estampats en or i plata. L’any 954 Abderrahmen II ocupa Còrdova i el seu fill Alhaquen II trasllada l’esmentada biblioteca de les Balears a Còrdova, amb els seus poetes i ajudants. Qualcun devia escriure en mallorquí. És probable que el poeta del “diwan del Príncep Amnistiat” aprengués molt bé la llengua de les Balears i que en escriure el poema de L’alba part umet altra sol... en llengua de les Balears, per tant serien les primeres paraules, un poc distorsionades escrites i parlades, que s’han trobat entre els anys del 900 al 1000. Alhaquen II succeeix el seu pare

fina a l’any 1013. El succeeix per la força Sulayman que ho va saquejar tot i arruïnà la famosa biblioteca, orgull d’Alhaquen II i de gent sàvia. Després altres aconseguiren el poder. Finalment i fins a l’any 1036, l’hegemonia de Còrdova hagué passat per a sempre. Abderrahmen II l’any 954-1013 ocupà Còrdova i formà el Califat que estava format per la major part de la Península Ibèrica, llevat del Regne de Navarra, el Regne de Lleó, el Comtat de Barcelona i Girona; i gran part de l’actual Portugal (vegeu el mapa). Tot això formava part del Califat de Còrdova, incloses les Balears. És evident que la nostra llengua de les Balears estava a l’inici de ser escrita però ja era parlada en temps dels romans que parlaven el llatí. En mesclar-se aquestes dues parles, amb la feina quotidiana, al llarg de tants d’anys de convivència, neix la llengua romànica que és la llengua de les Balears, part d’aquesta llengua es formà amb paraules castellanes amb les quals s’ha complementat la nostra parla i que no podem descuidar que si s’anul·lassin aquests castellanismes, la nostra llengua i les altres similars, aquest col·lectiu quedaria molt mal parat, i si no, feis la prova, çes hora de reconèixer-ho. Fins fa poc temps creiem que Ramon Llull era el pare de la nostra llengua escrita, però la cosa no és així, malgrat no ho vulguem creure, el poema ens ha retornat a la realitat. Un bon pensador va deixar escrites aquestes paraules: sabem el que estudiam; parlam segons el que hem après; però... ¿pensam el que sabem?. El Dr. Christopher Hill deia: “Els historiadors de la present generació són cada vegada més conscients de la seva ignorància i de la possibilitat de que gran part de la història escrita sigui enganyosa i superficial i no només per ignorància, sinó per l’alt grau de distorsió real i voluntària en

moltes de les nostres fonts. Així tenim que l’any 813 en un dels Cànons del Concili de Tours, es recomana als preveres que prediquin en la llengua rústica romana (romànica) per tal de ser compresos pels fidels. En referència a les illes del mediterrani pel seu aïllament, cas de les Balears, la seva parla era més pura, directa de la llatina popular, el llatí vulgar, amb un lleu afegit de la parla indígena. Els pobles neollatins, entre els quals hi ha el de les Balears, tenien per mà ja les seves pròpies parles romàniques, més fetes i pures, com més de vida pròpia, ja tan distanciades del llatí clàssic, qeu

seguia sent la llengua mare i la llengua de la cultura. I amb la seva parla, com és natural tenien els pobles de les Balears les seves pròpies cultures i històries que culminarien en la personalitat d’en Ramon Llull, realitzador i consignat personalment en el “mallorquí vulgar”, fill directe del vulgar llatí, de la Roma assentada a les colònies i en els camps mallorquins. Ja l’any 813, el llatí culte quedava confinat a l’ús oficial, cultural i religiós mentre que el “mallorquí vulgar producte natural del llatí popular” era la parla del poble amb més de deu segles de singladura pròpia .

Notícies des de la Parròquia de Sant Pere Jordi Llabrés i Sans, cronista de la Parròquia de Sencelles

El transcurs d’aquests darrers mesos a la nostra Parròquia de Sant Pere de Sencelles ha vingut marcat pel canvi de rector. El divendres dia 30 de maig de 2014 el Bisbe de Mallorca, Mons. Javier Salinas signava el nomenament de Mn. Josep Cerdà i Tomàs com a rector de Felanitx, cessant de les parròquies de Sineu, Sencelles, Llubí i Costitx. El mateix dia Mn. Josep, que ha servit durant 9 anys a la nostra Parròquia ho comunicava als membres del Consell Parroquial i en poques hores la notícia ja estava en coneixement de tothom. El mateix dia vam saber que el nou rector seria Mn. Guillem Feliu i Ramis, natural de Llubí, el qual fins l’any passat havia estat al capdavant de la Parròquia de Santa Margalida. Romeria de la Casablanca a Sencelles. Dia 12 de maig arribà una altre vegada al nostre poble el nombrós grup de peregrins procedents de la Casablanca, Son Ferriol, Sant Jordi, Arenal de Llucmajor, etc. i ja son 28 anys consecutius de fidelitat i de devoció ben demostrada envers la nostra Beata Francinaina. A les 12:30 del migdia l’església de Sencelles era ben plena per a la missa que presidí Mn. Antoni Bauzà, rector de la Parròquia de Sant Jordi.

Col·laboració de la nostra Parròquia amb l’Ajuntament per la Fira de Maig. Un any més la nostra Parròquia ha obert les seves portes al poble de Sencelles, com no pot esser d’altra manera, per poder dur a terme algunes de les activitats programades en motiu de la tradicional fira del tercer diumenge de maig. El

divendres anterior, dia 16, s’hi va celebrar un concert líric a càrrec de la soprano Marcela Inguanzo i la pianista Rumiko Harada, organitzat per la Denominació d’Origen Binissalem i amb objectiu benèfic a favor del rebost solidari de Càritas Sencelles. El diumenge dia 18 a migdia i degut a la pluja que va deslluir un tant la nostra fira, els “Castallers de Mallorca” i els “Al·lots de Llevant” trobaren aixopluc a la nostra església per poder aixecar els seus castells així com tenien previst de fer-ho enmig de la Plaça, donant, a la vista de tots els espectadors, uns resultats impressionants i insòlits. El capvespre d’aquest mateix dia la nau del nostre temple es tornà a omplir de música, aquest cop gràcies al concert conjunt entre la Coral Sor Francinaina i els alumnes de l’Escola de Violí de Sencelles que dirigeix la Senyora Laura Àlvarez. Torns de primeres comunions a Sencelles. Dia 24 de maig, al capvespre, es va celebrar a la nostra Parròquia el primer torn de primeres comunions. Els altres dos foren els dies 15 i 21 de juny. En total, aquest any, han estat 14 nins i nines del nostre poble, que com a conclusió del seu procés catequètic de dos anys, s’han acostat per primera vegada a la Taula de l’Eucaristia. Trobada dels alumnes dels col·legis de la Caritat. Una vegada més l’alumnat dels col·legis que la Congregació de Germanes de la Caritat te a Mallorca s’han concentrat a Sencelles, entorn de la figura de la Beata Francinaina. Aquest cop foren 257 alumnes de 4t d’ESO procedents dels centres: Arcàngel Sant Rafel de Palma, l’Assumpció de Binissalem, Nostra de Senyora

de Gràcia de Llucmajor, Beat Ramon Llull de Santa Maria del Camí, Sant Salvador d’Artà, Sant Vicenç de Paül d’Inca, Sant Vicenç de Paül de Manacor, Sant Vicenç de Paül de la Soledat de Palma, Sant Vicenç de Paül de Sa Vileta, Sant Vicenç de Paül de s’Arenal i Sant Vicenç de Paül de Sóller. A mitjan matí assistiren, tots amb els seus mestres, a missa a la nostra Parròquia, la qual fou presidida per Mn. Bartomeu Villalonga, Rector del Seminari Major de Palma. L’objectiu d’aquesta trobada era celebrar el final d’estudis del cicle de Secundària i plantejarse el futur des de la perspectiva del caràcter propi dels centres de la Caritat. Convertint-se la Beata Francinaina, una vegada més, en model per tot l’alumnat dels col·legis que regenten les seves germanes de Congregació. Confirmació de 12 al·lots de Sencelles. El passat dia 31 de maig fou un dia de gran goig per la nostra Parròquia de Sencelles i per les germanes de Sineu, Llubí i Costitx, que formem la Unitat de Pastoral, ja 32 joves i al·lotes d’aquests quatre pobles van rebre el sagrament de la Confirmació de mans del Bisbe de Mallorca, Mons. Salinas. La celebració es dugué a terme a l’Església de Santa Maria de Sineu, i de Sencelles foren confirmades 12 persones. La celebració fou molt solemne i viscuda, animada amb els cants litúrgics dels cors parroquials de Sineu i el nostre de Sencelles, i en tot moment preparada per les catequistes, Jerònima Campaner i Antònia Ferragut, que en aquests darrers anys han cuidat del procés d’acompanyament i preparació dels joves i al·lotes confirmats. Festa de Jesucrist, gran i etern Sacerdot. El dijous següent a Pentecostes s’escau la festa de Jesucrist, gran i etern Sacerdot i la nostra

Diòcesis té costum de celebrar cada any al Santuari de la Mare de Déu de Lluc un encontre amb tot el clergat mallorquí, que presideix el Sr. Bisbe. Enguany fou dia 12 de juny i s’hi feren presents 150 capellans. Durant la jornada es ret un homenatge a tots els preveres que durant l’any celebren les noces de plata, d’or i de diamant de l’ordenació sacerdotal. Entre els que complien els seus 50 anys hi havia el capellà natural de Sencelles Mn. Pere Cirer Ferragut, rector de les Parròquies de Biniali i Santa Eugenia i també Mn. Felip Guasp i Nadal, rector de Sant Nicolau de Palma que altre temps fou rector de la nostra parròquia. Acomiadament de Mn. Josep Cerdà. El passat dissabte dia 14 de juny fou la data elegida per Mn. Josep Cerdà i Tomàs, per acomiadar-se de la nostra Parròquia després de 9 anys de servei intens i fecund. La missa vespertina del dia fou d’acció de gràcies per aquesta presència entre nosaltres i per la seva dedicació al poble de Sencelles. Hi eren ben representats el Consell Parroquial i tots els grups de pastoral o que es dediquen a donar vida a la nostra Parròquia. Just abans d’acabar, Jordi Llabrés en nom de tots, va dirigir unes paraules d’agraïment a Mn. Josep i aquest després va

baixar els escalons del presbiteri per despedir-se personalment de tots i cada un dels presents amb una abraçada fraterna. El dia següent, diumenge dia 15, a les 9 del matí, Mn. Josep Cerdà acompanyat del Vicari General de Mallorca, Mn. Antoni Vera, feia la seva entrada i prenia possessió solemne de la Parròquia de Sant Miquel de Felanitx. A partir d’aquest mateix dia a totes les misses de la nostra Parròquia, es feu una pregària pròpia per el temps en que s’espera l’arribada d’un nou rector. Nomenament del nou Arxipreste del Pla. Després del nomenament de Mn. Josep Cerdà com a Rector de Felanitx, quedà vacant el càrrec d’Arxipreste del Pla que ell mateix ostentava des de feia 9 anys. Amb data de 18 de juny de 2014 el Bisbe de Mallorca, Mons. Salinas signava el nou nomenament a favor de Mossèn Antoni Riutort, Rector de Sant Bartomeu de Montuïri.

Vigília del Corpus a Jornets. Altre temps el Corpus Christi es celebrava el dijous posterior a la Santíssima Trinitat. Tot i que fa uns anys aquesta festa va passar al cap de setmana posterior, l’Adoració Nocturna de Mallorca no ha volgut oblidar la data original d’aquesta solemnitat i per segon any consecutiu organitzà una vigília eucarística per la nit d’aquest dia. La primera de totes es va celebrar a l’Oratori de la Mare de Déu del Carme de Ruberts i en aquesta ocasió el lloc elegit fou un altre indret senceller, el llogaret de Jornets. Dijous dia 19 de juny, a les 21:30h. l’Oratori de Sant Josep, que altre temps alçà la família Llabrés de Jornets per a servei espiritual del veïnatge, resultà del tot insuficient per encobeir a tots els adoradors i adoradores procedents de les seccions de Palma, Sa Pobla, Lloret de

Vistalegre, Felanitx i Sencelles, que actuava d’amfitriona. Totes amb les seves corresponents banderes. Començà la trobada amb unes paraules de benvinguda per part de Jordi Llabrés. Seguidament exposició del Santíssim Sagrament i Ofici de Lectures. Després d’un temps d’oració personal i d’unes vibrants paraules dirigides per Mossèn Joan Pons, Director Espiritual del Consell Diocesà de ANE Mallorca, s’organitzà la processó eucarística que recorregué els voltants del llogaret. A l’entrada d’aquest s’hi havia aixecat un altar, des de on es va donar la benedicció amb el Santíssim. Portaren el pal·li Don Antoni Planas i Gual de Torrella, Don Josep Planas i Fuster, Don Antoni Dezcallar i Planas, Don Jeroni Morell i Cotoner, Don Vicenç Homar i Ferrer de Sant Jordi i Don Baltasar Morell i Planas, tots ells vinculats a la possessió de la Casa Major de Jornets i a la família Llabrés de Jornets, qui en el segle XVIII aixecaren l’oratori de Sant Josep. Presidí la celebració el Molt Il·lustre Don Sebastià Planas i Llabrés de Jornets, canonge de la Seu. La vetlla va acabar amb el solemne cant del Te Deum. Abans d’acomiadar-se, davant la possessió, que mostrava el seu frontis tot endomassat i engalanat per aquesta ocasió, la gent de Jornets va oferir un refresc a tots els adoradors presents i es repartiren estampes de recordança. Solemnitat del Corpus Christi a Sencelles. Dissabte dia 21 de juny la nostra Parròquia volgué solemnitzar, desplegant un any més il·lusió, creativitat i bon gust, la festa del Corpus Christi. Aquest cop tot recordant el 750è aniversari de la seva institució oficial en el sí de l’Església Catòlica. A les 19:30h. el nostre temple, que lluïa les seves millors gales, ja era ben ple de gent i començà la celebració litúrgica., que presidí Mn. Miquel Gual Tortella, Vicari Episcopal

per a l’Educació. Després de la Comunió fou exposat el Santíssim Sagrament a la Custòdia Major i s’organitzà la solemne i triomfant processó. El recorregut fou el mateix d’aquests darrers anys; sortí el seguici pel portal major i enfilà el carrer de l’Escultor Llabrés Mudoy, Son Arrom i Rector Molinas. Una vegada arribats al lloc emblemàtic de la Creu de s’Era d’En Pelat, com de costum es van beneir els nostres camps i tots els indrets del terme municipal de Sencelles. La tornada fou pel carrer Rector Molinas i pel de l’Església. Una vegada més, durant tot el trajecte es va tornar demostrar la implicació d’un gran nombre de veïns que convertiren els seus carrers en un autèntic jardí ofrenat a Jesús, aquell qui volgué fer-se present enmig de nosaltres deixant-nos el seu propi Cos i la seva pròpia Sang. Festa de Sant Pere, titular de la nostra Parròquia. Dia 29 de juny de 2014, coincidint amb la festa de Sant Pere, titular de la nostra Parròquia, feu la seva entrada solemne en aquesta, el nou Rector Mn. Guillem Feliu i Ramis. A les 11 en punt, mentre les campanes repicaven anunciant amb alegria el començament d’un nou rectorat, Mn. Guillem, acompanyat del Vicari P. Jaume Ripoll i alguns escolanets accedia a la nostra església pel Portal Major, després de pegar tres cops de massa a les portes, observant segons un antic costum. Ja a l’interior, fou rebut per tota l’escolania que l’esperava amb “creu alçada” i en nom del Consell Parroquial, dels diversos grups i comissions parroquials, i de la pròpia assemblea, J. Llabrés, l’hi va adreçar un discurs de benvinguda. Seguidament se li

foren entregades les claus de la nostra Parròquia el qual ell volgué dipositar després, als peus de la Beata Francinaina, com a filla major de la nostra Parròquia, pregant-li que aquesta nova etapa sigui plena d’encerts. En el moment de l’homilia, Mossèn Guillem es va presentar al poble i es va posar a disposició de tots i de totes, especialment dels majors i dels malalts, dels pobres i dels joves que molt sovint es senten allunyats de Déu. Digué ben clarament que vol una Església oberta a tots i en el sí de la qual ningú s’hi senti exclòs. Acabada la celebració el nou Rector va baixar del presbiteri per poder saludar personalment a tots i a cada un dels presents. El vespre del mateix dia a l’Església Parroquial de Santa Maria de Sineu i enmig d’una multitudinària i festiva celebració va rebre de mans del Molt Il·lustre Vicari General de Mallorca, Mn. Antoni Vera, el nomenament oficial de rector de les Parròquies de Santa Maria de Sineu, Sant Pere de Sencelles, Sant Feliu de Llubí i Santa Maria de Costitx. Visita de cortesia del Consell Parroquial de Sencelles a Mn. Josep Cerdà. Dissabte dia 5 de juliol, al matí, una representació dels consells parroquials de Sineu, Sencelles,

Llubí Costitx es va desplaçar fins a la Vila de Felanitx per tal de visitar al que fins ara havia estat el nostre Rector i en aquests moments ho és d’aquell lloc, Mn. Josep Cerdà. Ell, fent gala del seu tracta, tothora amable i atent, ens va rebre a la rectoria de la seva nova parròquia. En nom de les quatre parròquies se l’hi feu entrega d’un rellotge de polsera, recordança de la seva estada entre nosaltres. Abans de tornar a casa, amb el Rector, vam poder fer visita al Convent de la Caritat de Felanitx i vam poder saludar a les monges que hi habiten.

Festa de la Mare de Déu del Carme, Patrona de l’Oratori de Ruberts. A mitjan més de juliol, més concretament el dia 16, l’Església Universal celebra novament, la santedat sublim de Maria invocant-la aquest dia amb el títol de Reina del Mont Carmel o Mare de Déu del Carme. I la bona gent de Ruberts, seguint una tradició secular es vesteix de festa per honorar a la seva Patrona. Tombat el dia, quan els que treballen en el camp poden amollar les feines, les campanes de l’oratori congreguen als ruberters i ruberteres, a la gent vinguda dels pobles vesins que no és poca i als altres devots de la Mare de Déu. I el que ara, aquí pot semblar una hipèrbole per embellir la crònica, val a dir que és pura veritat. La Plaça s’omplí fins a la bandera de gent i a les nou en punt començà l’ofici solemne. Enguany presidí el novell Rector de Sencelles, Mn. Guillem Feliu i Ramis. Concelebraren amb ell el vicari parroquial, Pare Jaume Ripoll, de la Congregació de l’Oratori de Sant Felip Neri, el Pare Jaume Munar, fill de Ruberts i de la Congregació de la Missió de Sant Vicenç de Paul, i el Pare Joan Amengual, de la mateixa congregació i superior del convent ciutadà de Palma. Una comissió de l’Ajuntament de Sencelles, encapçalada pel Batle, Sr.

Bartomeu Morro, ocupà el seu lloc de preferència. En el seu moment el nostre Rector va predicar un eloqüent sermó de circumstàncies, en el que va posar de relleu la necessitat que tenim els cristians d’acudir a Maria en les nostres alegries i en les nostres tribulacions. I després vingué el moment esperat en que tothom pot venerar la imatge de la Mare de Déu del Carme, al hora que es canten els seus goigs amb l’ajut del Cor Parroquial de Sencelles que un any més s’hi feu present i ofereixen la seva almoina que anà destinada a acabar de pagar les despeses de la restauració de les campanes de Ruberts. La festa popular seguí tota la vetllada en bon ambient, animada per la música i els balls de la nostra terra, sopar per tothom i rifes amb premis suculents. Restauració del retaule de la Mare de Déu del Roser. Dia 27 de juliol s’enllestien les tasques de restauració del retaule de la Mare de Déu del Roser en el taller que dirigeix la Sra. Maria Montserrat Dezcallar, a Palma. Aquest és fora cap dubte una de les peces de més mèrit històric i artístic de la nostra Parròquia. Obra de Mateu López i datat en el segle XVII, fins ara era col·locat al despatx principal de la Rectoria. En els darrers anys mostrava senyes d’una necessària restauració, responsabilitzant-se d’aquest afer la Fundació Mossèn Bartomeu Oliver. A hores d’ara aquesta institució, juntament amb la Parròquia, prepara l’acte de presentació del retaule restaurat. Festes de la Mare de Déu d’Agost. De bell nou en el present any la diada de la Mare de Déu d’Agost, festa major d’estiu a Sencelles, es va presentar envoltada d’un amplíssim programa d’actes de tot tipus organitzats pel nostre Ajuntament i animats per la pràctica totalitat del veïnatge. La cita religiosa de la festa, com no podia

esser d’altra manera, es va centrar amb l’ofici solemne del matí del dia 15, celebrat en honor de l’Assumpció de Nostra Dona Santa Maria. Amb assistència d’una ampla representació de les nostres autoritats civils, encapçalada pel Sr. Batle de Sencelles, i la nau de l’església parroquial, en el més estricte sentit de la paraula, estivada de gent, a les onze i mitja del matí començava la celebració. Presidí el Rector, Mn. Guillem Feliu i concelebraren Mn. Pau Sans, natural de Sencelles i el Vicari, P. Jaume Ripoll, C.O. La Coral Sor Francinaina amb el seus cants va sumar solemnitat i l’Agrupació “Es Jonc” va aportarhi la nota ritual i alegre del “Ball de l’Oferta”. Després de l’homilia que predicà Mn. Feliu, tothom s’acostà a venerar a la Mare de Déu adormida en el seu llit col·locat al davant del presbiteri i bellíssimament ornat d’ufanoses alfabegueres cuidades i prestades per algunes dones del nostre poble. Tothom fou obsequiat amb un calendariet de 2015 amb una bonica fotografia de la Mare de Déu. La Mare de Déu Morta de Sencelles. Un any més el Consell de Mallorca, juntament amb el Bisbat, entorn de la festa de l’Assumpció han volgut seguir promovent el bon costum mallorquí de la visita a les imatges jacents de la Mare de Déu. La de Sencelles, tot i no ser massa antiga és una talla bella, ben proporcionada i que fa goig de contemplar-la, datada de principis del segle XX. Altre temps exposada en un monumental llit d’estil neoclàssic manat construir per iniciativa del Rector Joan Molinas i del que coneixem molts dels seus detalls, gràcies a unes fotografies de Jeroni Joan que han arribat als nostres dies i que

foren publicades, fa pocs anys, en un àlbum sobre aquests tema editat pel Monestir de la Puríssima Concepció de Palma de Monges Caputxines. Però el que hem de destacar enguany és que en el fullet distribuït durant aquest més d’agost amb la presentació de la iniciativa i la informació de les imatges i llits que es podien visitar, hi apareix fotografiat un detall del sarcòfag de la Mare de Déu Morta, obra del segle XVI conservada a la Capella de Sant Joan Baptista de la nostra Parròquia. La fotografia és de l’amic historiador de l’Art Gabriel Carrió. Inauguració d’una Capella de la Beata Francinaina a Inca. El cap de setmana del 16 i 17 d’agost Mn. Simó Jordi Garau i Matas s’acomiadava de la veïna Ciutat d’Inca, on hi ha viscut durant els darrers sis anys i ha servit les seves parròquies en qualitat de rector. Coincidint amb aquella avinentesa el dissabte dia 16 a vespre va beneir una nova capella dedicada a la nostra Beata Francinaina de Sencelles, a l’església parroquial de Santa Maria la Major. A l’acte hi eren presents totes les monges de la Caritat d’Inca, les quals havien cedit el baix relleu que presideix la dita nova capella. Aquesta és la primera de l’esquerra entrant pel portal major i era el lloc que abans hi havia la Font Baptismal. L’artístic baix relleu representa a la Beata que ofereix la branca seca que

prodigiosament feu florir, segons arrelada tradició. Cal recordar i reconèixer que Inca ha vingut a bé sempre a demostrar la seva estima envers Sor Francinaina. A Santa Maria la Major ja s’hi venerava un llenç pintat a l’oli que ara serà traslladat a l’església de Sant Domingo, a més d’haverli dedicat un carrer, un col·legi al barri de Crist Rei i un jardí públic amb alzinar. Les monges del Convent de la Caritat de Sencelles... El passat dia 30 d’agost veren augmentar la seva comunitat amb una nova religiosa, Sor Mercedes Criado Gómez. A ella l’hi donem la més sentida benvinguda i desitgem una bona estada en el nostre poble de Sencelles. D’aquesta manera la comunitat del Convent de la Caritat queda formada per les següents monges: Sor Margalida Bauzá, Sor Margalida Casasnovas, Sor Antònia Pou, Sor Catalina Maria Villalonga, Sor Maria Magdalena Cañellas i Sor Mercedes Criado. A més alguns dies per setmana hi podem trobar a Sor Cecilia Miró, que tot i pertànyer a la comunitat d’Establiments ve per dedicarse a la secretaria de la Causa de Canonització de la nostra Beata. Per altre banda la comunitat de Germanes de la Caritat que cuiden de la Residència Sor Francinaina està formada per Sor Catalina Perelló i Sor Sebastiana Gelabert .

Homenatge a sa Tenda Joan Colom

Sa tenda, és un dels negocis més antics del poble i és pràcticament centenari. Tot i que encara no hem pogut esbrinar la data exacta de la seva obertura, podem suposar que aquest fet es va produri aproximadament durant els anys vint i ha estat regentada per quatre generacions diferents des de llavors. Aquest fet converteix aquest petit comerç senceller i la seva particular evolució històrica, en una representació a petita escala dels canvis i transformacions socials i econòmiques que ha sofert Mallorca al llarg d’aquests quasi cent anys. La seva obertura, com ja hem mencionat, es va donar a principis de segle XX, segurament durant els anys vint. Va ser a càrrec de Catalina Colom Serra, vídua de Miquel Pujades Escanellas – ambdós de Palma-, que juntament amb les seves dues filles i el seu fill es van establir al poble i van obrir la que era la primera tenda del p o b l e . A q u e l l era un establiment en el qual només es venia roba, a diferencia de la tenda que coneixem avui en dia. El negoci va passar després al seu fill, Miquel Pujades Colom, que es va casar amb una dona sencellera, Margalida Ferrer Arrom. Aquesta segona generació va dirigir “sa Tenda” fins als anys seixanta, moment en el que van cedir el negoci a la família Ramis Ramis. Aquest fet va estar motivat a causa del fet que l’únic fill de Miquel Pujades i Margalida Ferrer, Miquel Pujades Ferrer, patia una discapacitat i no podia fer-se

càrrec de l’empresa. Margalida tenia en molta estima a la meva padrina Magdalena, ja que ella sempre va cuidar del seu fill des de petit i era com una filla per ella. Per aquest motiu, van arribar a un acord per cedir la tenda a Bernat i Magdalena Ramis a canvi d’una renta vitalícia pel seu manteniment, acord que va quedar fixat l’any 1976. En una acta notarial signada per les diferents parts després de la mort de Miquel Pujades pare el 1968, s’establia l’obligació de pagar una renda vitalícia de 2.000 pessetes cada mes a Margalida Ferrer i Miquel Pujades fill i en cas de mort d’alguns dels dos al que quedés en vida . Amb tot, al cap de pocs anys ambdós van morir i la tenda va passar a ser propietat de la família Ramis Ramis fins a dia d’avui. La nova propietat va suposar un canvi en el rumb del negoci, ja que es va ampliar l’oferta del mateix incorporant sabateria, perfumeria, merceria i la corresponsalia dels diaris. Durant els anys seixanta, setanta i vuitanta l’empresa va anar molt bé i va donar la possibilitat a la família d’adquirir diferents immobles i realitzar obres de reforma a un grapat de cases gràcies als estalvis que generava l’activitat comercial. Tot això s’ha d’entendre dins del context del desenvolupisme tardofranquista i del boom turístic a Mallorca, un fenomen que va configurar una realitat social totalment diferent a la coneguda a l’illa fins pocs decennis enrere i que es venia reproduint des de feia segles. Durant aquests anys la majoria de famílies d’extracció popular i treballadores –com era el cas de la meva família per part de mare, ja que ambdós padrins treballaven com a sabaters- van accedir a la societat del consum i es van transformar en les fins avui hegemòniques classes mitjanes, que agrupaven professionals

liberals, funcionaris, petits i mitjans empresaris i treballadors del sector serveis. Com es pot comprovar, el devenir de la meva família en aquest aspecte és força indicatiu i personifica bastant bé aquest procés. El context de creixement econòmic de “Sa tenda” era, si més no, bastant diferent al que coneixem avui. El negoci anava bé, com la resta dels molts negocis i comerços del poble, perquè la gent de Sencelles majoritàriament comprava a Sencelles tot el que necessitava. Hem de recordar que fins a finals dels seixanta i principis dels setanta no es va donar la popularització dels automòbils i l’estat de moltes carreteres va ser bastant precari fins als anys noranta; per tant la mobilitat dels habitants de Sencelles i de la resta de pobles petits de la Part Forana era força limitada. De fet, la meva padrina em va contar que durant els primers anys com a propietària de “Sa Tenda”, anaven a cercar els productes en el bus que cada dia anava i tornava una vegada de Palma. Aquesta manca de mobilitat havia configurat uns comportaments de consum que donaven lloc a l’existència d’un gran nombre de petits establiments comercials al poble. Així, a mitjans segle XX hi trobam una fàbrica de licors i anisats, una de gasoses, dues fàbriques de conserves i dues de teixits i a finals dels cinquanta i durant bona part dels seixanta la fàbrica Alsa que donava feina a més de 300 treballadors fabricant soles de sabata. A més s’ha de destacar l’existència d’un gran nombre de petits tallers sabaters així com també les moltes dones que feien retalls o “cortes” per les fàbriques de calçat del Raiguer. A això hi hem d’afegir una gran quantitat de comerços de distint tipus, ja que s’han pogut documentar fins a 23 a principis de segle XX. Aquesta situació pateix un canvi durant el darrer terç del segle passat. El poble comença a perdre població i la que hi resta deixa

de treballar al camp i al sector industrial lligat al calçat per fer-ho al sector serveis i posteriorment també a la construcció, treballs que majoritàriament es duen a terme a Palma o a centres costaners gràcies a la millora de la xarxa viària. Aquesta transformació del nostre sistema productiu provoca alhora un canvi d’hàbits del consum. Es deixa progressivament de consumir als petits establiments locals per fer-ho a les grans superfícies d’arrel anglosaxona que van desembarcar a partir dels anys noranta. Aquesta transformació s’ha anat accentuant dècada darrera dècada fins a trobar-nos amb la situació dramàtica que pateixen avui en dia les petites i mitjanes empreses mallorquines i en especial les dedicades al comerç minorista. “Sa Tenda”, per desgracia, no n’és una excepció i també pateix aquesta problemàtica, aquesta crisi afegida que castiga el sector. Així ens trobam amb un negoci amb pràcticament cent anys d’història, amb quatre generacions a les seves esquenes, que encara resisteix l’embat dels reptes que ens han portat aquests nous temps. És per això, que en motiu d’aquest reconeixement que ens atorga l’Ajuntament de Sencelles, vull aprofitar l’ocasió per reivindicar la importància del petit comerç i la necessitat d’apostar per la seva pervivència. En aquests darrers temps es sent a parlar molt sobre la identitat dels mallorquins. Aquesta identitat però, no la conformen només les sobrassades, les escales de peu, l’arròs brut i els botifarrons. Com tampoc la configura només la nostra llengua i la cultura que en va associada, ni les tradicions i costums que basteixen el nostre caràcter col·lectiu. No són la gastronomia, la llengua, la cultura i les tradicions les que en exclusiva modelen la identitat d’aquesta terra i del poble que l’habita.

Aquestes són columnes que necessiten d’un altre element per aguantar l’edifici sencer, i aquesta darrera columna és la nostra forma de relacionar-nos econòmicament entre nosaltres i amb el nostre entorn. La forma en com hem anat pervivint i reproduint-nos al llarg del temps fins fer arribar aquesta identitat als nostres dies. De la mateixa forma que la relació entre els mallorquins i el seu entorn ha configurat un paisatge únic i valuosíssim al llarg dels segles, admirat per milions de persones arreu del Món, que res té a veure amb destruir-lo i depredar-lo amb una construcció excessiva; el model de consum associat a aquest model econòmic, és el del petit comerç, el de comprar a establiments on els empresaris responen ells mateixos de la qualitat dels seus productes, on els beneficis de la seva activitat reverteixen aquí i no en paradisos fiscals, empreses que donen llocs de feina dignes i on el contacte amb els treballadors és personal. Empreses de confiança, on hi podem trobar la majoria de vegades una relació qualitat-preu molt superior a la que ofereixen els grans magatzems. Empreses que han estat protagonistes d’un model de benestar i d’èxit com a societat que avui està en greu retrocés i perill, en benefici d’altres grans empreses que no compleixen cap de les característiques que s’han esmentat abans. De la mateixa manera que la campanya “fet a Sencelles” ha impulsat el consum de productes fets al nostre municipi, crec que caldria una iniciativa de “compra a Sencelles”, per conscienciar i fer veure els múltiples beneficis que obtendríem tots plegats de consumir a negocis locals, començant per combustible i temps. Crec molt sincerament que no hem de deixar perdre aquesta part del nostre patrimoni. En les nostres mans està evitar-ho. Moltes gràcies .

Sencelles mil·lenària Lua Valenzuela i Suau Beatriz Palomar

A la imatge superior podem veure com aparegueren els botons in situ.

El passat mes d’agost es dugué a terme la primera campanya d’excavacions arqueològiques a la Cova del Camp del Bisbe, situada a la rotonda que mena de Sencelles cap a Costitx. Aquest projecte arrencà l’estiu de 2013 amb l’objectiu de netejar i adequar la cova com a punt de partida de la Ruta Arqueològica Sencelles-Costitx que l’Ajuntament de Sencelles volia posar en marxa i que, a dia d’avui, ja està funcionant. No obstant, durant es tasques de neteja, els responsables ja s’adonaren que el dipòsit arqueològic no estava esgotat sinó tot el contrari. Es trobaren clars indicis que a la cova encara romanien restes d’una necròpolis prehistòrica desconeguda fins al moment. Els i les arqueòlogues responsables, l’Ajuntament de Sencelles i la Fundació Mn. Bartomeu Oliver, titular de la finca on es troba la cova valoraren la importància de la troballa i decidiren posar fil a l’agulla. Així, l’Ajuntament i la Fundació signaren un conveni mitjançant el qual l’Ajuntament hi podia desenvolupar tasques d’investigació i divulgació arqueològica i de promoció turísticocultural del municipi, així com altres tallers de caràcter formatiu com el que ara s’està desenvolupant de

pedra en sec. Es tractava, en definitiva, de posar en valor una finca i un patrimoni clau per al municipi. Fou així com l’Ajuntament va prendre la decisió de donar suport econòmic i logístic a les investigacions arqueològiques a la cova durant el quinquenni 2014-2018. A partir d’aquí, les arqueòlogues responsables, Lua Valenzuela i Beatriz Palomar, redactaren un projecte que fou aprovat per la Direcció Insular de Patrimoni del Consell de Mallorca a principis d’aquest mateix any. La iniciativa de l’Ajuntament es va veure reforçada per l’atorgament d’una subvenció per a excavacions arqueològiques per part de la Vicepresidència de Cultura, Patrimoni i Esports del C.I.M. Tots aquests ajuts, però, no haurien bastat de no haver estat pels nombrosos voluntaris i voluntàries que han passat tots aquests dies amb nosaltres ajudant-nos a excavar, a traginar senalles de terra i a realitzar tasques de laboratori amb els materials recuperats dins de la cova. Molts d’ells han vingut d’arreu de Mallorca, però volem destacar aquí la feina compromesa delsvoluntaris sencellers, i molt especialment d’en Javier Rivas, de l’Antoni Micol i d’en Jaume Domenge i en Lluís Terrassa del Casal de Joves. A totes elles i ells, mil gràcies! Què ens han dit de nou les excavacions? Aquest estiu s’ha procedit a l’excavació completa del sector que romania tancat i que, fins fa poc temps, s’havia emprat com a sestador. Hem pogut saber que la cova es va usar ininterrompudament des del 1.400 a.C. fins a l’actualitat. O el que és el mateix, la cova ha estat emprada des d’abans del temps dels talaiots.

Fins ara coneixíem prou bé els talaiots de Sencelles gràcies a les excavacions que s’hi feren a Son Fred i a Can Xim de Cascanar. Aquestes construccions s’empraren entre el 900 A.C. i el 600 A.C. Però, què hi havia a Sencelles abans dels talaiots? Doncs, com a la resta de Mallorca, existiren els poblats de navetes, anomenats així perquè les seves cases, construïdes de pedra en sec, tenien forma de barca capgirada. A Sencelles tenim restes d’alguns d’aquests poblats, però també tenim les coves on els seus habitants dipositaven els seus difunts. Una d’aquestes coves funeràries és la Cova del Camp del Bisbe. El ritual funerari consistia en el dipòsit dels cossos embolicats amb algun tipus de llençol que anava cordat amb un o varis botons fets d’os o de dents de porc. També hem trobat alguns d’aquests botons fets sobre ivori, una matèria primera procedent d’Àfrica que ens indica que aquests antics habitants de Sencelles tenien contactes comercials. Aquests botons per l’especials que eren, també podrien haver format part d’algun collar d’algun o alguns dels individus inhumats.Juntament amb els cossos, s’hi dipositaven recipients de ceràmica amb menjar i beure que, possiblement, devien pensar acompanyava els difunts en el seu viatge de retorn a la Natura. Possiblement era amb aquesta idea que es triava una cova com a morada, espai de retorn al “ventre” de la terra mare. Pel que hem pogut veure, a la cova del Camp del Bisbe, com a les poques que s’han estudiat del mateix moment a Menorca, hi van dipositar individus de totes les edats i d’ambdós sexes. És a dir, infants i adults, tant homes com dones, rebien la mateixa atenció i respecte en morir. Aquest mateix igualitarisme és el que regia la vida dels vius, ja que als poblats de navetes ningú tenia cases més

grans ni hi havia cap casa que tinguésaixovars més rics que les altres. Tot apunta, doncs, que estaríem en un moment de la Prehistòria on encara es viuria en base a uns principis de solidaritat i reciprocitat. Després del seu ús funerari en època de les navetes, ja en època dels talaiots, la cova fou emprada possiblement com a graner o espai d’emmagatzematge de gra i, tal vegada, d’altres productes. Juntament amb alguns contenidors de ceràmica, hem trobat grans quantitats de llavors carbonitzades de gra i de fabàcies. Fins ara hem pogut reconèixer la presència de blat i de faves, però un estudi més acurat al laboratori ens permetrà confirmar altres espècies. Aquest estudi és d’una gran rellevància per contribuir al coneixement de les primeres pràctiques agrícoles a l’illa, fins ara poc documentades. La presència de ceràmica de les èpoques posteriors al talaiòtic (època dels foners o posttalaiòtic, època de la romanització, època medieval musulmana i cristiana i època moderna) en els nivells de terra més superficial i remenada ens permeten dir que hi va haver ocupació de la cova al llarg de tot aquest temps. Els espais de la cova fins ara inaccessibles, i per tant menys alterats, ens reserven una valuosa informació que, sens dubte, ens permetrà profunditzar en el coneixement dels rituals funeraris dels primers habitants de Sencelles durant el Naviforme, així com de les pràctiques agro-ramaderes dels talaiòtics i d’altres usos que es donaren a la cova amb posterioritat.

botó fet sobre ivori d’elefant vist des

de totes les seves cares.

una mandíbula amb un molar molt desgastat i l’alveol d’un altre queixal que s’hau-

ria tancat en vida després de la seva pèrdua.

amb un tall llarg producte del des-

carnament.

Les restes humanes Tot i que encara s’ha de realitzar un estudi acurat de les restes òssies humanes trobades a la cova, podem avançar que tenim representat tot l’espectre d’edats de tots dos sexes, és a dir, infants i adults, independentment del seu sexe, tenien Vèrtebra d’ovella amb una infecció. els mateixos drets i rebien el mateix tractament com a difunts. Francisca Cardona, antropòloga responsable del seu estudi, ha pogut detectar alguns indicadors de malalties i d’esforços relacionats amb les activitats l a b o r a l s d’aquestes persones. Així per exemple, a algunes falanges dels peus ha pogut observar senyals que deixen els músculs flexors Dent de cavall amb perforació feta amb com a conseqüència de llargues algun tipus de punxó. i continuades marxes a peu, com podrien ser les pròpies del pastoreig. Altres marques a les A baix podem observar alguns exemplars vèrtebres són indicadores d’artrosi, de les llavors carbonitzades una vegaaixí com de l’existència d’hèrnies da realitzada la seva recuperació en el producte de grans esforços. laboratori.

Els botons D u r a n t l’excavació hem recuperat una setantena de botons elaborats sobre os d’animal, ullals de porc i, el més rellevant, sobre ivori d’elefant. Aquesta darrera matèria primera

indicaria que els primers habitants de Sencelles formarien part de les extenses xarxes d’intercanvi que permetien que les matèries primeres que arribaven en vaixell a les costes de l’illa s’estenguessin per tot Mallorca. Aquest tipus de botons han estat trobats a altres coves funeràries d’època naviforme a Balears, però la col·lecció de Sencelles és, sens dubte, la més nombrosa i millor conservada de Mallorca fins al moment. Les llavors Durant l’excavació hem pogut identificar l’aparició d’abundants llavors carbonitzades de blat i de faves, així com d’altres espècies que l’anàlisi al laboratori ens permetrà identificar. La datació per carboni 14 d’aquestes llavors ens permetran dilucidar també si formaven part dels aixovars funeraris d’epoca Naviforme (1.400 a 900 a.C.) o bé foren dipositades ja en època Talaiòtica (900-550 a.C.). La gran quantitat de llavors trobades, així com les restes cremades adherides al fons d’una gran olla que sembla d’aquest darrer periode ens fan pensar que, el més probable, és que pertanyin a aquest segon moment d’ús de la cova. En qualsevol cas, la troballa és de màxima rellevància ja que són molt poques les dades que tenim per investigar els inicis i la consolidació d’estratègies agrícoles de certa envergadura a l’illa de Mallorca. La fauna L’escassetat de restes de fauna corrobora que la cova va ser utilitzada durant la prehistòria com a lloc d’enterrament i, posteriorment, com a magatzem. Els resultats preliminars de l’estudi d’aquestes restes ens indica que, com ja s’havia trobat en altres jaciments, les ovelles i les vaques prehistòriques de Mallorca eren

més petites que les d’avui en dia. Una altra qüestió que ens proporcionarà molta informació ésl ’estudi de les marques de carniceria (esquarterament, escorxament, etc) ja que ens ajudaran a aproximarnos una mica més a la forma d’aprofitar els recursos càrnics fa més de 3000 anys. A més de la dieta, també podrem saber algunes de les malalties que patien els animals així com quins productes secundaris n’extreien d’aquests. La cova va ser utilitzada també en època romana i medieval islàmica i és per això que hem trobat restes d’animals que varen arribar més tard a Mallorca com moixos i cavalls. Un exemple és la dent de cavall de la fotografia de la dreta que, a més, va ser foradada intencionadament per fer alguna mena d’utensili o penjoll.

Alguns dels voluntaris assistint a les explicacions del responsable de topografia i documentació de la cova, Nicolàs Escanilla, sobre el procés de topografiat i elaboració de planimetries. també realitzaren tasques de laboratori.

El treball dels i les voluntàries

Les excavacions arqueològiques i els treballs de laboratori es desenvolupen en bona mesura gràcies a la participació de voluntaris i voluntàries procedents de tota l’illa. A més de tenir la possibilitat de veure i participar del treballs, posem l’accent en aspectes formatius que contribueixin a un millor coneixement de la tasca arqueològica. Volem agraïr la participació en aquesta campanya de Lluís Terrassa, Jaume Domenge, Antoni Micol, Joan Carreras, Susan Gray, Neus Cirer, Margarita Crego, Toni Cirer, Javier Rivas, Teo Viera i Dario Weiss .

la imatge inferior podem veure el pro-

cés de neteja i conservació d’un botó fet sobre ivori d’elefant a càrrec de la restauradora

Mª Magdalena Escalas.