Sa Sella 138 by sasella

Centre Cultural de Sencelles_NĂşmero 138_Abril / Maig 2014_3 â‚Ź

A l’Escoleta dedicam temps a menjar... Educació lnfantil Sencelles “Els Molins”

Les estones de cura i d’atenció personal, com és l’hora de menjar, són indestriables de la resta de les considerades com a educatives. De fet, en aquests moments tenen lloc multitud d’aprenentatges que si no posem consciència se’ns passen desapercebuts. Per aquest motiu el moment de menjar té un

pes molt important al projecte educatiu de l’escoleta de Sencelles “Els Molins”, un moment que ha estat pensat, organitzat, reflexionat i que vos volem compartir. Els àpats són un tema tan interessant com qualsevol altre en la vida dels infants petits, ja que per ells és una de les maneres d’entendre el món, de conèixer-se, de relacionar-se, d’entendre els adults i d’aprendre dels seus companys. Aquest moment necessita d’una atenció individualitzada per cada infant, hem de tenir en compte el moment evolutiu en el que es troba, saber-lo escoltar i donar-li la seguretat que necessita perquè poc a poc vagi desenvolupant la seva autonomia. No ensenyam l’infant a ser autònom, sinó que se l’acompanya durant la seva evolució, la seva adquisició progressiva. Quan un infant s’adona que té la capacitat i l’oportunitat de decidir millora la seva autoestima, augmenta la confiança i va creant la seva personalitat. És important donar a cada infant el temps que necessita per poder intervenir sense pressa, al seu ritme i obtenir els seus resultats, i no la frustració de complir o no les nostres expectatives. Per a nosaltres, els adults, les habilitats a la taula ja estan més que consolidades i no ens aturem a pensar què estam fent. Per això, ens costa identificar-nos amb les temptatives dels infants i no captem els processos i els èxits que el fet de menjar comporta. Sovint ens preocupa més saber què ha menjat l’infant que com ha menjat, els seus esforços per aconseguir-ho.

A l’escoleta de Sencelles quan xerram de rutines no ens atenem a la definició conceptual que tenim de la paraula: situació mecanitzada que es repeteix dia rere dia.

Aquests gests acaben sent ràpids i durs i no permeten ni la preparació ni la participació de l’infant. Les rutines de l’escoleta són obertes, pacients i donen lloc a les situacions espontànies i màgiques que sorgeixen dels propis infants. Tenim hora aproximada per començar a dinar però cada dia és diferent, és especial i no sabem quan acabarem. Anem fins a la cuina, a on n’Olga ens ha preparat el carretó amb tot el necessari, tornem a la nostra aula i repartim tasques: repartir els coberts, plats, abocar l’aigua als tassons... Ens aturem a mirar els colors del menjar, a veure si coneixem els aliments, els oloram i comentam els gusts. Potser que no ens agradi qualque cosa i en aquest cas després de tastar-ho per saber si realment no ens agrada tenim l’opció de deixar-ho i de menjar més quantitat d’una altra.

Edita: Centre Cultural de Sencelles Impressió: Gràfiques Rubines, Binissalem Coberta: Cascall (Foto Jaume Perelló) Contraportada: Niu de Mantis religioses (Foto Jane Frances Sutcliffe) Amb la col·laboració de:

És un moment idoni per prendre decisions: escollir quantitats, temperatura, rebutjar o reafegir si en volen més, triar entre diferents fruites o condiments, ... Sovint els resultats sorprenen a les famílies, nins que no mengen fruita a casa o que no els agrada el peix... i a l’escola sí? No hi ha cap fórmula màgica, simplement poden escollir entre 3 o 4 fruites, o el peix està presentat d’una manera diferent. També influeix la comunitat, el menjar en grup, veure com ho fan els companys, no ens oblidem que els infants d’aquestes edats estan en una etapa en la que estan indagant, que imiten el que veuen, estan coneixent el món. Vos convidam a que sempre que pugueu mengeu en família, vereu que sou un mirall. I desprès de dinar... com no! Una bona migdiada. Bon profit.

REVISTA SA SELLA sasella@hotmail.com C/ Escultor Llabrés Mudoi, 18 07140 Sencelles (Mallorca)

Depòsit legal: PM-400-89

Els articles d’aquesta revista expressen únicament l’opinió dels propis autors.

Col·laboradors: En Barramot Biblioteca Municipal Martí Cirer de can Garrit Jaume Perelló i Llabrés Sebastià Roig i Miralles Maria Cristina Soler i Escalas Jane Sutcliffe Antoni Vallès i Perelló Guillem Zuazaga i Llabrés

Redacció: Joan Florit i Horrach Jordi Llabrés i Sans Guillem Mut i Llabrés Maria Vich i Cirer

Noticiari Agència de Selleters

2ona quinzena març Dia 16. Excursió a Orient. Per visitar el famós Salt des Freu, organitzat per l’associació Pou Major. Dia 17. Recollida de roba. La delegació d’Inca de la Fundació Deixalles va informar que durant tot l’any 2013 recolliren a Sencelles 4.374 i a Biniali 1.190 quilos de roba.

ser aquest dia a la Biblioteca. Dia 19. Taller de manualitats. A la biblioteca a càrrec de na Cristina, la bibliotecària. Dia 22. Jesucrist Superstar. Aquest musical va ser representat a l’església en el marc de les festes de la Beata per la Confraria de Nostra Senyora de la Soledat de Palma. Dia 23. Diada de Futbol. Corresponent a la zona del Raiguer, amb competicions per a les categories preiniciació i iniciació, organitzat pel servei d’Esports del Consell de Mallorca, es va fer al Poliesportiu municipal. Dia 22. Envelleix amb salut. És el títol de la xerrada, per part de na Victoria Cuervo infermera de la Unitat Bàsica de Salut Sor Miquela, que es va fer al local de la Llar dels Padrins. Dia 26. Robatori a Son Saletes. Un empleat de l’estació de servici va ser detingut per haver-se apropiat de 90.000 euros fent mangarrufes amb els sortidors de benzina sense plom.

Dia 18. Classes de repàs. El Banc de Temps organitza aquesta activitat que ferien llicenciats especialitzats en diferents assignatures i amb experiència docent. La reunió informativa va

Dia 28. Tast gastronòmic. Organitzat per l’OCB de Sencelles as Quarter amb les Galletes Gori de Muro i el Formatge Burguera. Dia 29. Taller de panades. Organitzat pel Banc de Temps al local de l’antiga escola de can Bril. Els participants havien d’acudir provists dels ingredients que volguessin usar per fer-les durant l’activitat que era gratuïta. Dia 31. Golf caducat. El portaveu del grup MES al Consell, Joan Font, va demanar inici de l’expedient de caducitat de l’Interès General del projecte del golf de Son Saletes al·legant que el promotor no havia sol·licitat cap llicència d’obres dins el plaç reglamentari de sis mesos.

Abril Dia 1. Concurs de dibuix i punts de llibre. Per celebrar la festa de Sant Jordi i dels llibres a la Biblioteca Municipal. Dia 2. Queixes per les pintades. Durant les darreres setmanes un suposat grup de gent jove ha anat fent pintades a diversos monuments, cotxes i portasses el que ha provocat el malestar dels propietaris afectats. Dia 2. Costura fàcil. Nou curs de l’APIMA que es desenvolupa cada dimecres i divendres a la Biblioteca amb tres grups diferents segons l’edat. Dia 3. Lligats a Nicaragua. És el títol de l’exposició del Fons Mallorquí de Solidaritat i Cooperació que es va poder veure a la Biblioteca de Sencelles fins al 10 d’abril. Dia 4. Teatre solidari. El Teatral Cas Padrins d’Inca va posar en escena “Ses Calrades” al local de la Llar dels Padrins de Sencelles. La recaptació, fruit de les donacions voluntàries, varen ser destinades a la compra d’aliments per ser distribuïts pels Serveis Socials de l’Ajuntament de Sencelles. Dia 4. Contacontes solidari. A la Biblioteca Municipal a càrrec del Fons Mallorquí de Solidaritat i Cooperació. Dia 5. Cap de setmana d’hotel. Els associats del Pou Major passaren un dia d’esbarjo a l’hotel Diamant de Cala Rajada. Dia 5. Primàries socialistes. Na Francina Armengol va fer l’acte de fi de la seva exitosa campanya al local Es Molico de Sencelles. A les votacions del dia següent a Sencelles els resultats foren de 24 vots per a Aina Calvo i 69 per a Francina Armengol. Dia 6. Pintures de Josefa Ruiz.

Organitzat per Art Sencelles al casal de can Garau i fins a dia 27 d’abril. Dia 8. Iniciació a la informàtica. A la Biblioteca cada dimarts i dijous, i destinat a totes les edats. Dia 11. Incendi a ses Garrigues d’Amunt. Aquest centre de discapacitats situat als afores de Biniali va patir un incendi, provocat per un curtcircuit d’un eixugador de cabells, i els interns varen esser desallotjats pels bombers per precaució. Dia 12. Dia de la República. L’Ajuntament va organitzar dos actes per celebrar-ho: un recital poètic al monòlit de la Plaça Nova amb la intervenció de la presidenta de l’associació Memòria de Mallorca, Maria Antònia Oliver, i la projecció de la pel·lícula “Las maestras de la República” amb col·loqui posterior. Dia 12. Diada de patinatge. Es va fer al pati de l’escola de Son Company organitzat pel Consell de Mallorca, l’ajuntament de Palma, el de Sencelles i

el bar Es Bassiot.

Dia 12. Marxa per l’Educació. Va transcórrer des de l’institut Berenguer d’Anoia d’Inca fins al Born de Palma i hi participà un bon grapat de sencellers reivindicant que la Conselleria d’Educació negocii les reformes imposades. Dia 13. Festa del Ram. A les parròquies del nostre municipi suposà com cada any l’inici de les celebracions de la Setmana Santa. Dia 22. Escola de Pasqua. Organitzat per l’APIMA i gestionat per l’empres Lúdic es va fer els dies 22, 23, 24 i 25 amb activitats en anglès com cuina, teatre, ball, cançó, etc. Dia 22. Setmana Jove. Organitzat per la Biblioteca, la setmana de vacances posterior a Pasqua hi va haver batukada, cinema, videojocs, taller de rebosteria i torneig de futbet i bàsquet. Dia 23. Contacontes de Sant Jordi. A la Biblioteca Municipal amb la història El Peix Irisat a càrrec de na Catina Femenias. Després hi va haver la inauguració de l’exposició de les obres participants al concurs de dibuix i de punts de llibre. Dia 26. Taller de pedra en sec. Organitzat per l’entitat Més que Pedra i amb la col·laboració de l’Ajuntament es durà a terme a la finca del jaciment arqueològic del Camp del Bisbe un curs bàsic de construcció de parets mitgeres (parets de delimitació) de 42 hores durant els caps de setmana de 26 i 27 d’abril, 10 i 11 de maig, i 24 i 25 de maig. Dia 25. Tast gastronòmic. Organitzat per l’OCB de Sencelles as Quarter amb can Verdura Viticultors i Oli Son Barbassa.

Dia 26. Festa reivindicativa. Celebrada a Ruberts i organitzada per l’Associació de Veïnats amb entreteniments pels més menuts, berenar i l’actuació del grup Wonderbrass. S’arribà a la tretzena edició.

Dia 27. Pancaritat. Un any més organitzat per la Coral Sor Francinaina, la diada de l’Àngel es va celebrar a la caseta de Sarissal amb l’assistència d’unes 150 persones. Dia 28. Informàtica nivell 0. A la Biblioteca, cada dilluns fins a finals del mes de juny organitzat pel servei d’educació de la Mancomunitat del Pla. 1era. quinzena de maig

Dia 9. Escola antiga. Al local dels majors hi va haver una conferència sobre la labor pedagògica del mestre Bartomeu Vallès i una exposició sobre com era l’escola d’un temps organitzat per l’Arxiu i Museu de l’Educació situat a l’antiga escola industrial d’Inca. Dia 11. Romeria de sa Casa Blanca. Hi va haver una celebració multitudinària per celebrar la seva XXVIII edició.

Dia 1. Festa del Treball. Organitzat per l’agrupació socialista de Sencelles la celebració del primer de maig es va fer amb una dinar d’arròs brut al poliesportiu que comptà amb l’assistència de Francina Armengol. Dia 3. Exposició. Organitzada per l’entitat Art Sencelles al casal de can Garau amb obres de Miguel Salich i J.Carrillo El Pintor de la Noche. Dia 5. Inici de la inscripció. A l’Escoleta d’Educació Infantil de 0 a 3 anys Els Molins. També amb una jornada de portes obertes el matí del dia de la fira.

Els López a Sencelles (II) Maria Vich i Cirer

Seguim amb el tema dels pintors López que varem començar a Sa Sella nº 137. Estic pensant que els sencellers coneixem poc o molt poc l’obra d’aquests destacats pintors dels segle XVI, i tenint una gran quantitat d’elles al nostre poble. Un dels motius podria ser que la gran majoria d’obres, quatre, estan a la rectoria i no sempre és adient visitar-les. L’única que es pot veure a l’església és “Apostolat. Sarcòfag de la Mare de Déu” situada a la primera capella a l’esquerra, entrant per el portal major. A força de veure-la un dia darrera l’altra, deixem de posar atenció, a pesar de ser una obra que crida l’atenció pels seus color vius i el bon estat de conservació. Avui “gaudirem” de: SANT PAU Oli sobre taula. 2’36 x 1’11. Devers 1572-1574. Rectoria. G. Llompart, J.Mª Palou i J.M. Pardo fan el següent estudi de l’obra. Gran taula exempta, que podria haver format part d’un retaule. Sobre la superfície es pot veure un soquet que podria cobrir un dels forats d’encastament amb el possible retaule. La figura centrada del Sant, en tres quarts, ocupa quasi la totalitat de la composició. Amb la mà dreta porta el llibre, i amb l’esquerra, l’espasa invertida. Porta túnica i mantell decorat amb botons daurats. Al peus, en actitud de caminar, sandàlies. El cap arrodonit, amb lleu calvície; la barba llarga com si s’engronsàs en caminar. Els

ulls rodons i expressius; els pómuls alts; els llavis ferms, tot en un intent de donar força i vigor a la cara. Al fons una arbreda. Tota la figura és monumental, però sempre conservant els trets estilístics propis dels López. Així, l’embalum és fictici; els plecs, esquemàtics, el volum es vol donar ombrejant els plegats; però, una vegada més, sembla una figura quasi plana. També com sempre, s’han cuidat especialment peus i mans, que suporten increïblement els atributs de l’apòstol. Els arbres del fons, simètrics. Són també ideals o, millor dit, ficticis, i, en absolut, no donen idea de profunditat, suggerida per la posició dels peus i per les ombres. Cal destacar el cap de Sant Pau, el contorn del qual, juntament amb l’aura, forma dos cercles concèntrics, traçats amb compàs. La cara s’ha cuidat aquí especialment, amb un lleu ombrejat per conformar les faccions. Aquesta taula sembla esser obra de Mateu López sènior, però denota una certa influència del seu fill, que sap donar més expressivitat i dolçor als seus treballs, la qual cosa marca la seva irrupció al taller del pare. L’estat de conservació és regular. BIBLIOGRAFIA. Llompart, G., Palou, Joana Mª, Pardo, J.M. “Els López dins la pintura del s. XVI a Mallorca”. Taller Gràfic Ramon. Palma, 1988. VV.AA. “Gran enciclopèdia de La Pintura i l’Escultura a les Balears” Vol. III, p.32-43. Gràfiques Garcia. Inca, 1996.

La fira de Sencelles, un homenatge a la fent feinera del nostre poble Un any més, amb motiu de la Fira del Tercer Diumenge de Maig, el nostre poble, encapçalat pel Molt Il·lustre Ajuntament, haurà complit amb el bon afer de retre un reconeixement a alguna de les empreses o negocis de Sencelles que gaudeixen de certa tradició. A tots els que ja han estat mereixedors d’aquest homenatge i els que ho seran en les edicions que encara han de venir, van dedicades les paraules d’aquesta aportació. El benaurat i il·luminat Beat Ramon Llull, mestre universal del que ben aviat celebrarem el setè centenari de la seva mort, escrigué que: «Cadascú es guanya la vida amb l’ofici que ha après». Aquesta sentència, extreta de la terminologia medieval, ve a significar el mateix del que amb un llenguatge més arrelat a la nostra terra i més planer ve a dir: «tothom des seu pa, en treu ses sopes». A Sencelles contem amb la sort de tenir bona representació de diferents generacions de gent ben feinera, que seguint el mestratge dels seus majors han donat vida a varis oficis o han sabut mantenir oberts els portals dels seus negocis. No aprofundiré gens dins la història pròpia dels tallers o obradors particulars d’aquestes nissagues, ni dels seus avantpassats que, amb tant d’encert i sota la celestial protecció dels patrons dels diversos oficis els posaren en marxa. Les meves lletres, sense gaires pretensions, no més volen recordar la importància d’actes com aquests de reconeixement, significatius, meritosos, encoratjadors i prou dignes de tot elogi, ja que contribueixen al ressorgiment de la consciència pública del nostre poble i el despertar d’una letargia, a vegades, llarga i fora sentit. I el marc en què duen a terme no pot esser més escaient, el de la

nostra Fira tradicional, centenària. En altre temps, les fires gaudien d’una importància absoluta i transcendental que no tenen avui en dia. Cal emmarcar-ho tot en un contexts d’economia de subsistència. A Sencelles, dins el cicle d’un any sencer hi va arribar haver cinc fires, (casi res!), cada una d’elles donant resposta a una necessitat concreta dels nostres majors i de l’època en que es celebrava. Hi havia fira el diumenge abans del Dijous Bo d’Inca, festa de Santa Maria la Major, n’hi havia el darrer diumenge d’abril entorn de la festa de Sant Marc, llavors molt celebrat a Sencelles; n’hi havia també el diumenge anterior a la festa de Sant Pere, el darrer diumenge de setembre i aquesta, la del tercer diumenge de maig, la més important de totes i la que concentrava a Sencelles gent externa i sencellers de fora vila. La Fira de Sencelles altre temps, quan encara no més existien les de Santa Maria, Sineu, Sòller, Llucmajor i aquesta nostra, gaudí de gran influència comarcal i de rellevància socioeconòmica.

Jordi Llabrés i Sans, cronista

Fou molta la paperassa que s’hagué de moure per demanar la llicència de creació per crear-la; documentació que anà i vingué, de Sencelles a la Diputació Provincial i de la Diputació Provincial a Sencelles. En un lloc determinat, es remarca que la Fira de Maig augmentarà i facilitarà el comerç i la indústria dins el nostre poble. D’això ara fa 154 anys. Feia tan sols 9 anys que tota Mallorca havia patit una forta sequera que provocà, que molts de pagesos hagueren de partir cap a Ciutat per llogar-se a cases de senyors o, fins i tot, viure de la caritat de la gent. Però aquesta situació dramàtica no degué durar massa, mercès a la bona predisposició i faneria dels nostres avantpassats. Quan l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria vingué aquí per conèixer el nostre poble, hi trobà vint-i-tres negocis oberts i cinc forns de pa. Podem creure, d’aquesta manera i pronunciar amb veu alta, que la Fira de Maig anava complint l’objectiu pel qual fou creada. Les fusteries, ferreries, botigues, tallers de teixir, de paraires i de teixir lli, tallers de sabaters, serradores, teuleres, molins de vent fariners, els mestres d’obres, i fins i tot els alambins, anaven prenent volada dins Sencelles i podien oferir una

quantitat considerable de llocs de feina. Molta de la gent que un dia es va veure obligada a fer bolic i partir, ara podria tornar a viure a ca seva, en aquest refugi privilegiat i sembrat dels més ancestrals i encisadors prodigis. Aquí podrien assegurar-se de bell nou, un sou encara que fos humil. Aquest fou l’inici d’una època de bonança industrial i d’embranzida econòmica per a Sencelles, que es projectava a Ciutat amb la venda dels seus productes. Aquells tallers que s’anaren obrint a quasi tots els carrers de la nostra vila, sens dubte, troben els seus orígens en les necessitats de llavors. Per desgràcia, alguns d’aquells oficis han desaparegut, atès que la societat civil actual no requereix d’aquets serveis. No hem d’oblidar mai que un poble es forja com a tal amb la fidelitat de la seva gent, amb la convivència fraternal i solidària, amb esperit de reconeixement i de gratitud. Recordar i homenatjar la nostra gent i els oficis que han desenvolupat, o que encara desenvolupen, pot ser una síntesis de tot això, car la voluntat de la bona gent mallorquina i sencellera, és la de fer una feina ben feta al servei de la comunitat, és a dir, del nostre poble.

Poesia popular Martí Cirer de can Garrit

Vos lluen covos de roses vos lluen roses ses mans vos lluu sa vostra cara un silenci vius molt tard. Vos lluen covos de roses vos lluen ses vostres mans i sa vostra gràcia s’infla com es raïms a ses vinyes. Qualque de matinada, en trencar s’auba serem dia, serem cant: llavors ja neix Mallorca vos teixerà corda gruixada de verd blau i aquesta aigo que cantussa

que corr per sa vostra vall, és sa nostra llengo hermosa que quan surt ja mos glosarà. Estel de sa nostra aurora. Vos tornin lliris ses mans.

Curiositat: Sencelles és el municipi número 28 en extensió de Mallorca amb 53,66 km2. Dia primer d’octubre de 2010 tenia 3,155 habitants i la distància fins a Palma és de 26 km.

Notícies des de la Biblioteca Cristina Romero

Lectures recomanades Ara que comença el bon temps, no podem pensar en un pla millor que sortir a la fresca i poder gaudir del sol, la natura, la tranquil· litat d’aquests dies primaverals... mentre es gaudeix d’una beguda refrescant i la companyia d’un bon llibre. La nostra experiència a la Biblioteca ens mostra que molts de vosaltres veniu a visitar-nos sense tenir una idea del què cerqueu, ni el que us agradaria llegir... per tant, ens hem proposat oferir-vos un petit llistat dels exemplars que més s’han venut per Sant Jordi, amb la intenció d’informar i/o recomanar a totes aquelles persones que volen acollir-se al pla... L’analfabeta que va salvar un país, de Jonas Jonasson Sinopsi: les probabilitats estadístiques que una analfabeta nascuda als anys seixanta a Soweto arribi a l’edat adulta i acabi un dia tancada en un camió de patates en companyia del rei de Suècia i del seu primer ministre són d’una entre quaranta-cinc bilions set-cents seixanta-sis milions, dues-centes dotze mil vuit-centes deu. Això segons els càlculs de l’analfabeta en qüestió. La petita Nombeko és una nena òrfena que treballa netejant latrines, però el destí li té reservada una altra sort. I és que el seu talent insòlit per a les matemàtiques i la seva curiositat infinita per aprendre la catapulten a l’altra punta del món, on viurà envoltada d’excèntrics i perillosíssims personatges: tres xineses molt imprudents, un americà ceramista i desertor del Vietnam, dos agents del Mossad, dos germans bessons que oficialment són una sola persona, una activista que va contra tot, una comtessa que es dedica a cultivar patates i, és clar, el primer ministre i el mateix rei de Suècia en persona.

Una barreja explosiva a la qual s’hi ha d’afegir un problema encara més explosiu: un problema radioactiu de tres megatones de potència. Dispara, yo ya estoy muerto (Plaza & Janés), Julia Navarro Sinopsi: una novel·la extraordinària de personatges inoblidables les vides dels quals s’entrellacen amb moments clau de la història, des del final del segle XIX fins als nostres dies, i que recrea el dia a dia de ciutats tan emblemàtiques com Sant Petersburg, París o Jerusalem. Dispara, jo ja sóc mort és una història d’històries, una gran novel·la que amaga moltes novel· les i que, des de l’enigmàtic títol, fins a l’inesperat final, proporciona més d’una sorpresa i emocions a flor de pell. L’altra, de Marta Rojals Sinopsi: l’Anna, Annona, Nona. Dissenyadora gràfica per accident, autònoma de la vida, introspectiva, sempre calculant, equilibrant la balança, posant el comptador a zero per continuar endavant. I en Manel, Nel, Nelet, la seva parella, tan a prop i tan lluny, tanta necessitat i tanta ràbia soterrada. És fàcil que les coses canviïn de sobte, i a la Barcelona d’avui això no és una excepció: una inquilina imprevista, una família que exigeix, la crisi que ofega, una transformació vital que s’imposa. Com serà que l’Anna pugui equilibrar les coses, recalcular la trajectòria, continuar amb la seva vida cuirassada? Si és que pot, perquè aquests no són els únics canvis inesperats que s’acosten. Desig de xocolata, de Care Santos - Premi Ramon Llull 2014 Sinopsi: és la història de tres dones unides en el temps per la seva passió per la xocolata:

«–Serà un plaer fabricar-vos una xocolatera que honori aquest llinatge de dones que m’acabeu de dir. I que us faci feliç també a vós, si pot ser. De quin color us agradaria? –Blanca. El blanc m’asserena. –La voleu decorada? –Millor sense ornaments. –Ja veig que teniu les idees molt clares. Alguna cosa més? Pel que fa a la mida? –Ni gran ni petita. Que hi càpiguen tres xicres, que són les que prenc cada tarda per berenar. –Res més fàcil. Serà un plaer servir-vos». Yo fui a EGB, de Javier Ikaz y Jorge Díaz Sinopsi: un recorregut nostàlgic pels usos, els costums, les marques, els programes, les cançons, el menjar, etc., d’una època que va marcar a diverses generacions d’espanyols. Si vas aprendre els rius i les serralades mentre mossegaves una goma Milà, si estaves entre dues terres, si per a tu el temps era or i jugaves al preu just, segur que vas anar a EGB. Si vas portar muscleres o et trobaves laca Nelly, si el primer llibre que vas llegir va ser El llibre gros de Petete, si la teva primera llàgrima va ser perquè Marco no trobava la seva mare, si el primer polo que et vas menjar ser un Frigodedo, no hi ha dubte que tu també vas anar a EGB. Els barrufets, Naranjito, Parxís, ET, les xapes, el sis-cents, Orzowei, els minerals, els cucs de seda, l’abella Maya, V, The Final Countdown ... Tots els que vam anar a EGB sabem que hi ha mil històries per explicar... Divergent, de Veronica Roth Sinopsi: al Chicago distòpic de Beatrice Prior, la societat està dividida en cinc faccions, cadascuna d’elles dedicada a conrear una virtut concreta: Veritat (els sincers), Abnegació (els altruistes), Gosadia (els valents), Cordialitat (els pacífics) i Erudició (els intel·ligents). En una cerimònia anual, tots els nois de setze anys han de decidir a qui-

na facció dedicaran la resta de les seves vides. Beatrice ha de triar entre quedar-se amb la seva família... o ser qui realment és: no pot tenir les dues coses. Una elecció et pot transformar, o destruir-te, i sempre tindrà conseqüències. La Tris haurà de continuar intentant salvar els que estima, i a ella mateixa, mentre lluita amb opcions com la pena i el perdó, la identitat i la lleialtat, la política i l’amor. “Estimar la lectura és transformar hores de tedi per hores d’inefable i deliciosa companyia” John Fitzgerald Kennedy (19171963).

De tu a tu

Si fossis un home?

Avui entrevistam a Malen Bibiloni Maria Cristina Soler i Escalas

En quin moment de la teva infància et quedaries? Quan anàvem amb els amics a botar per les finques i feiem cabanyes a qualsevol lloc, era tota una aventura! Què volies ser de gran quan eres petit? S’ha acomplert? Tantes coses, que supòs que amb alguna he encertat.

Na Malen Bibiloni Amorós, té 27 anys. És filla den Guillem de ca na Cavallera i na Marilú. Va estudiar Biologia a la UIB i està apunt d’acabar un Màster en Biologia de les Plantes. De moment no ha trobat feina de biòloga així que mentrestant fa feina al negoci familiar, el Cafè Ca S’Escolà. Participa en les associacions del Banc de Temps i Quina Animalada.

Quin tipus de música t’agrada? Tot tipus de música, depèn del moment i de l’estat d’ànim.

Si fossis ric? Primer de tot, hem faria un “ca meva” i després viatjar per tot el món. Si fossis el batle? Uuuuff! No m’agradaria ser-ho. Un viatge. El Camí de Santiago, va ser una experiència personal intensa, me va ajudar a veure coses de la meva vida d’una altra manera.

Quines són les teves aficions? La natura, estudiar-la i disfrutar-la fent excursions i anant a caminar, m’agraden les manualitats, llegir, la fotografia, fer galletes i practicar ioga.

No podries estar un dia sense.. Cafè!

Digues alguna “frase cèlebre” que hagis dit o que t’agradi.

Què t’agradaria ser per un dia? Invisible

“Arrencada de cavall i arribada d’ase”, és una frase que dic més sovint del que m’agradaria.

Un fet que hagi influït en la teva personalitat?

Quins programes de televisió mires? Som curiosa, així que sobretot el que més mir són documentals i també algunes pel· lícules. He de confessar que darrerament m’he enganxat a una sèrie amb la que ric molt, Then Big Bang Theory.

Segurament que el mateix que faig ara.

Confessa’ns una mania, un defecte i una virtut que tenguis. Una mania, és que m’obsesionen les olors. Un defecte, que sóm molt indecisa. Una virtut, ser tol· lerant. Què faries...

El millor invent? La cafetera... jajajaja!

Que els meus pares es posessin al capdavant d’un negoci com un bar, aqui on jo havia d’ajudar sovint, m’ha fet lluitar amb la meva timidesa, ara ja no ho som tant. Quin és el teu menjar preferit? Som molt menjadora, però el que més m’agrada és el mè rustit i els caragols. Un racó que t’agradi de Sencelles. Les vistes que tenim quan sortim del poble pel carrer de l’Esglèsia, els camps amb la Serra de Tramuntana de fons, no té preu! Et queixes de... La desigualtat i les injustícies.

Conta’m una primera vegada. Quan me llevaren les rodetes de la bicicleta, mare meva, quin disgust! No surts de ca teva sense... sempre em deix alguna cosa. Com et desplaces per dins el poble? A peu o amb bicicleta. D’aquestes opcions trien una: Twitter o facebook? Facebook Dia o Nit? Nit Vi o Pomada? Vi Platja o muntanya? Mmmm... una cala de la Serra. Poble o ciutat? Poble Barça o Madrid? Barça Carn o peix? Carn Calçons o falda? Calçons Samsung o Iphone? Iphone!! però tenc un Samsung. Sempre has volgut... aprendre a cantar, però em falta coratge. No aguant que... em fiquin pressa. Practiques algun tipus d’esport? Quin? Sí, Ioga i vaig a caminar sempre que puc. Quina és la festa que més t’agrada de Sencelles? Per què? L’Embala’t, perquè és una festa on participa gairebé tot el poble, que pel poc temps que fa que ha sorgit ens l’hem feta ben nostra, i a més, m’ho pas molt bé. Quins canvis faries a Sencelles?

Els canvis de circulació necessaris per tal de fer la plaça peatonal, i poder disfrutar d’un espai, com és la plaça de l’Església, sense cotxes. Quin esport prefereixes veure per televisió? Cap, no en mir. Quines expectatives laborals tens? Poder treballar com a biòloga, però en aquest moment en el que vivim... m’encoman a la Beata. A l’entrevista passada na Margalida Vicens Alabarces ens va proposar la següent pregunta: - Què en penses sobre els moviments “slow”?

Vivim a un ritme que ens vé marcat per la societat, i l’adoptam com a propi sense qüestinar-mos si és el ritme que ens fa falta seguir a noltros. Pens que si fesim les petites coses qüotidianes de forma més conscient, com la compra , l’alimentació o el temps dedicat a l’oci, tots guanyariem en qualitat de vida i seríem més feliços. A qui vols que faci la pròxima entrevista? Em fa molta il·lusió que el pròxim sigui en Pedro Llabrés Gamundí de can Pou. Quina pregunta faries a la pròxima entrevista? Quina motivació vas tenir per fer-te manescal?.

ES RACÓ DE SA CUINA Maria Vich i Cirer

Gelat d’avellana Un costum antic dels mallorquins de bona posició econòmica, era la d’estrenar un vestit per anar a la processó del Corpus. Una vegada acabada aquesta, era menjar el primer gelat de l’any, anomenat aleshores “aigua amb neu o aigo gelada” Encara avui dia, almanco als pobles, estrenar vestit està vigent. Menjar el primer gelat de l’any, ja no tant. Gelats, en mengem tots els mesos de l’any, si ens ve de gust. Antigament només s’elaboraven en època d’estiu, que començava el dia del Corpus. Hi ha gran quantitat de notícies que donen testimoni de la gran afició dels nostres avantpassats pels gelats. Al segle XIX els mallorquins tenien per costum desdejunar d’un gelat i una pasta comprada als gelaters ambulants. Probablement pensareu que no és necessari fer “tanta feina” per menjar un gelat, ja que avui dia a totes les botigues de queviures en tenen a balquena i de bona qualitat, però mai de tan bons que el que fem nosaltres a casa.

Ingredients: 150 d d’avellanes torrades i pelades. Un litre de llet. 8 vermells d’ou. El popular setmanari L’Ignorància 250 g de sucre. publicà un poema d’en Pep d’Al- La pell d’una llimona. benya. Aquí només detallem un Una rama de canyella. fragment: Francina meva, estimada Preparació: mira bé sa processó, Moldre les avellanes. Posar a coure a una cassola la llet amb les avellaque quan ja serà passada, nes, la canyella i la pell de la llimona. Retirar la cassola del foc quan la llet mos n’hem de beure un tassó. comenci a bullir. Mesclar els vermells d’ou amb la sucre. Abocar la llet a la mescla del sucre i els vermells d’ou. Al mateix temps que aboquem la llet, removem el conjunt amb unes varetes. Una vegada que està ben mesclat, passar-ho per un colador. Posar-ho a gelar. Servir el gelat acompanyat de quartos o de coca de patata. Que vengui de gust!.

Actualitat de Sencelles Guillem Zuazaga Llabrés

Pluges

Temperatura

25  10  24  5

23  22

0  Març

Abril

Març

Tª Mit Mitjana de la Tª màx Març ‘14 14.83 19.4 Abril ‘14 19.07 24.68 Litres Gener – Abril 2014 Litres Gener – Abril 2013 Litres Gener – Abril 2012

Abril

Mitjana de la Tª min

Tª màx abs. 25.1 (Dia 18) 27.9 (Dia 19)

10.24 13.62

Tª mín abs. 6.4 (Dia 7) 9.8 (Dia 1) 121 254.5 128

L / m2 27 24

PLUGES

Dades corresponents al poble

Març 27 18 13 29

Poble Sa Rota* Son Boi** Biniferrí

* Toni Zuazaga

**Lluís E. Zuazaga

Abril 24 25 24 27

TOTAL 51 43 37 56

***Maria Llabrés

Temperatura Pluges L. acumulats

G 14,55

F 14,13

M 14,83

A 19,15

38,50

31,50

27,00

24,00

humit 38,5

humit 70

arid 97

arid 121

Sasella.org va a les totes! Joan Florit i Horrach

Ja fa unes quantes revistes que vàrem informar que la pàgina web de la revista ja estava plenament operativa. Sa Sella té una pàgina al món virtual des de fa aproximadament uns dos anys gràcies a l’esforç i la dedicació d’en Jaume Perelló. Al principi va estar amb període de proves, mentre s’acabaven de polir i adaptar els continguts a un format diferent de l’habitual. Ja fa uns tres mesos que ha canviat d’aparença per adaptar-se més als temps moderns. És un format que està en permanent actualització i en agradaria que també vosaltres, els lectors, vos féssiu vostra la versió electrònica de la publicació aportant idees, suggeriments, comentaris, imatges, notícies, etc. La revista té dues adreces web que són sasella.org i sasella.info. De tota manera, la darrera sempre remet automàticament a la primera, però totes dues són perfectament usables i podreu localitzar la revista teclejant des de les dues adreces. Ha arribat el moment de fer una mica de balanç de com ha anat l’aventura cibernètica del Centre Cultural de Sencelles i, aprofitant les dades subministrades pel nostre servidor durant el mes d’abril passat, vos podem informar de l’audiència que té la versió d’Internet de la publicació. Podem agafar les dades de l’informe d’aquest mes concret com a un indicatiu general anual. La revista en format d’Internet va tenir

1.861 lectors mensuals, el que suposa una mitjana de 62 entrades diàries. les visites realitzades des d’un mateix ordinador durant tot un dia es comptabilitzen com a una única visita ja que les entrades s’identifiquen mitjançant la direcció IP i el navegador usat. Com què un ordinador pot ser usat per vàries persones (per exemple en un cibercafè o una mateixa família que el comparteix) es possible que el nombre de visites no sigui igual a la xifra de visitants. El dia amb més entrades va ser dissabte dia 26 d’abril amb 92 i el de manco diumenge dia 13 amb 35. Més curiositats, el 81,08% de les entrades arriben a través del cercador Google. El 70% de les visites són des del nord d’Amèrica, el 17% des d’Europa i el 10% des d’Àsia. Classificats els visitants per estats de procedència, el 69,8% són dels Estats Units (des de San Francisco, Sunny Valley, Simi Valley, Seattle, Kansas City, Woodbridge, etc.), el 9,8% són de la Xina, un 9,3% d’Espanya (Madrid, Getafe, Barcelona, València, etc.), un 3,8% de la Gran Bretanya i un 2,28% han entrat des d’Alemanya. Si anau de viatge a l’estranger, recordau que podeu seguir connectats amb l’actualitat de Sencelles fent una visita a sasella.org, i de la mateixa manera, si teniu coneguts o familiars a l’estranger, recordau-los que poden seguir implicats amb la vida del nostre municipi entrant a la nostra/vostra pàgina web. Si voleu estar informats de l’actualitat de les quantitats de pluges caigudes o de les temperatures que s’ha arribat (gràcies a l’estació meteorològica digital d’en Joan Cirer), o vos interessa tenir una previsió meteorològica detallada per al nostre municipi, també ho trobareu permanentment actualitzat a sasella.org! I recordau que si entrau al noticiari de la pàgina web hi trobareu enllaços a àlbums d’imatges on hi

surten moltes més fotos que no apareixen a la versió en paper per manca d’espai. És per això que si veis que vos varen fer fotos i no surten a la sella en paper, segur que vos podreu trobar a la versió electrònica. Provau-ho! Ja sabeu allò que diuen de O renovar-se o morir!, almanco per ara Sa Sella es renova per no morir, però qui sap, a la vista de com està el preu d’impremta, si un dia la revista només tendrà la versió electrònica i haurem de deixar d’editar la versió impresa. El paper surt molt car!.

Tasques agrícoles Guillem Zuazaga Llabrés

 LLUNA NOVA

QUART CREIXENT

- Empelt d’escutet als nisprers, garrovers o noguers

MAIG

JUNY



- Doblegar branques de magraner per fer els fruits més grossos. - Plantació d’esqueixos de flor de pasqua

LLUNA PLENA



QUART MINVANT

- Sembra i plantació de lletugues - Poda de cítrics. - Recollida de mudes d’olivera

- Aclarida de fruita als fruiters en general - Empelt d’escudet d’ametllers i fruiters d’òs - Empelt de placa damunt figuera

JULIOL

- Empelt d’escutet als rosers

AGOST

- Empelt de vinya i de codonyer

“Calendari Mallorquí Sa Plaça”



- Sembra de cols i de lletugues - Plantació de patata d’estiu i carxofera - Sembra de cols i faves

Notícies des de la Parròquia de Sant Pere Jordi Llabrés i Sans, cronista de la Parròquia de Sencelles

La crònica parroquial d’aquestes darreres setmanes quasi es limita a les celebracions de la Setmana Santa i de Pasqua del present any 2014. Les celebracions començaren el Diumenge del Ram que enguany s’esqueia el dia 13 d’abril. Com de costum aquest dia, al matí, a la Capella del Convent de la Caritat s’hi beneïren les palmes i els rams que tothom portava. Seguidament processó fins a la Parròquia de Sant Pere, que commemorava l’Entrada triomfal de Jesús a Jerusalem, i missa amb la lectura de la Passió del Bon Jesús. Aquest dia també hi hagué celebració del Ram en els oratoris de la Mare de Déu del Carme de Ruberts i de Sant Josep de Jornets. El Dijous Sant la celebració a Sencelles començà puntualment a les vuit del vespre. L’església era plena de gent i cal destacar la presència de les confraries de la nostra Setmana Santa sencellera, la de Jesús Natzarè, la de l’Ecce-Home i la de la Mare de Déu dels Dolors, que enguany complia els primers vinti-cinc anys de la seva fundació. Cal recordar que fou l’any 1989 amb motiu de la Beatificació de Sor Francinaina dels Dolors de Maria i ara per celebrar-ho, el seu pas que és el de la Dolorosa del Convent de la Caritat, estrenava un joc de fanals nous i es feren unes estampes commemoratives que foren repartides entre els fidels. Durant la celebració del Sant Sopar del Senyor es van rentar els peus a un bon estol de nins i nines de la catequesis parroquial. Després prengué especial relleu el solemne trasllat del Santíssim a la Casa Santa o Monument, una vegada més instal·lat a la Cape-

lla del Roser i profusament ornada amb lliris, roses i altres flors, totes blanques, aportades per la gent del nostre poble. La processó d’aquest dia fou molt concorreguda, presidida per la venerada imatge del Sant Crist de la Sang i com de costum va transcorre pels carrers d’Es Rafal, Jardins, Jaume Sard, Escultor Llabrés Mudoy, Son Arrom, Rector Molinas, Església i Plaça, tot seguint les catorze estacions del Via-Crucis antic de Sencelles que s’hi conserven. A les 11 del vespre l’equip de catequistes organitzà una hora santa eucarística. El Divendres Sant, a les vuit del matí s’obrí l’església per facilitar a la gent que durant el dia pogués fer la visita a la Casa Santa. Cal dir, que amb l’ajut de les persones que voluntàriament s’ofereixen per cobrir els torns de vetlla de totes les hores fins al vespre, s’ha aconseguit introduir el costum d’aquesta visita. A les nou del vespre, hora de començar la funció del dia, es feu un càlcul aproximat de que l’havien fet prop de dues-centes persones. Durant tot aquest temps va regnar un autèntic ambient de recés i silenci contemplatiu. En la celebració litúrgica que commemora la Passió i Mort del Senyor, pròpia d’aquesta dia, hi destacà la lectura de la Passió, les pregàries universals, el descobriment i veneració de la Santa Creu i la comunió amb la Reserva del Monument. Es va concloure amb la processó del Sant Enterrament. Pasqua de Resurrecció Les celebracions de la Setmana Santa seguiren el Dissabte Sant amb la solemne Vigília Pasqual, que s’inicià amb el ritus de la llum, la benedicció del foc i encenent en novell Ciri Pasqual. De gran importància en aquest dia, també, és la renovació de les aigües de la Font

Baptismal i l’aspersió a l’assemblea. El Diumenge de Pasqua a les deu del matí es dugué a terme el Sant Encontre entre Jesús Ressuscitat i la Mare de Déu. La processó amb la figura del Bon Jesús, com de costum sortí de la Creu d’Es Rafal acompanyada d’un bon estol de veïns i de l’escolania parroquial. La de Santa Maria, sortí de la parròquia acompanyada per una bona representació de confrares de la Mare de Déu dels Dolors que portaven totes les banderes de les confraries, associacions i congregacions parroquials marianes. La Trobada fou com de costum a la Plaça i després de les tres reverències i dels tres botets preceptius, la gent esclafí amb aplaudiments, a l’hora que les campanes anunciaven gojoses el Resurrecció de Crist, de la megafonia del campanar sonava el cant de l’Aleluya, la Coral Sor Francinaina entonava amb to solemne el “Regina Caeli”, els caçadors, des de la balconada de la rectoria, oferien una tronadora i perllongada salva d’honor i en Guillem Ferrer Ramis, de na Cavallera va amollar un bon esbart de coloms missatgers, recuperant així un element d’aquesta processó perdut fa molts anys. Voldríem que les paraules d’aquesta crònica servissin per agrair de manera ben sentida la col· laboració de totes les persones que han participat de les celebracions i les que han fet possible que sortissin tan lluïdes. Restauració del retaule de Roser de la Rectoria Un poble que viu pendent del seu llegat cultural i històric, com és Sencelles, ha d’alegrar-se davant la notícia de la restauració d’una de les peces de més vàlua del nostre patrimoni artístic. Fa uns mesos el patronat de la Fundació Mn. Bartomeu Oliver va aprovar subvencionar la restauració del retaule de la Mare de Déu del Roser, conservat fins ara a la Rectoria, obra del taller dels Lòpez i datat l’any 1569.

Aquesta obra admirada per estudiosos de l’art reuneix elements i n t e re s s a n tíssims que la fan única. Les tasques de restauració han estat confiades al prestigiós equip que dirigeix la Sra. Montserrat Dezcallar i el passat dia 24 d’abril fou traslladada al seu taller de Palma. Una vegada enllestida la feina reintegradora del retaule, els sencellers i els que ens visitin, el podrem contemplar amb tot el seu esplendor original. El projecte, també, inclou el retorn d’aquest retaule a l’església on hi serà exposat, en un lloc encara per determinar, tal vegada a la Sagristia, quedat integrat així a la sala museu on s’hi mostra el que anomenem “tresor parroquial”. Defunció del Pare Miquel Pons A principis del mes d’abril ens arribà la notícia, certament trista, de la defunció del Pare Miquel Pons Oliver (1928-2014), prevere senceller. Morí a l’edat de 85 anys a San Juan de Puerto Rico. Després de la seva ordenació sacerdotal (1953) i d’uns pocs anys com a vicari coadjutor del populós barri i parròquia ciutadana de la Soledat, viatjà a terres sud-americanes, concretament a Perú. Juntament amb Mn. Miquel Febrer i Mn. Bernat Martorell, formaven el primer equip de preveres diocesans mallorquins que partien a terres de missió com a membres del que a les hores s’anomenava l’Obra de Cooperació Sacerdotal Hispano-Americana. En aquell país hi desenvolupà una autèntica tasca evangelitzadora durant deu anys. L’any 1965 partí cap a Puerto Rico, on hi ha residit mantenint-se fidel a la seva vocació missionera, servint a moltes parròquies i comunitats, i també, fundant-ne de novelles. Allà, l’any passat, hi va celebrar el seixantè aniversari de la seva orde-

nació sacerdotal. El passat dia 28 d’abril a la nostra Parròquia de Sencelles s’hi va celebrar el funeral per l’etern descans del Pare Miquel. Presidí el M. Il·ltre. Sr. Vicari General, Don Antoni Vera, en representació del Sr. Bisbe de Mallorca. Abans de finalitzar la celebració es va donar lectura a una carta de condolença adreçada al Sr. Rector, a la família del finat i a la feligresia de Sencelles que havia enviat el Reverendíssim Sr. Arquebisbe Metropolità de Sant Joan de Puerto Rico, Monsenyor Roberto Octavio Gonzàlez Nieves, O.F.M. Amb paraules de gratitud envers la persona del missioner senceller, el prelat, destacava l’estima en que era tingut en el país on va treballar incansablement per l’Evangeli i on volgué morir.

Canonització dels Beats Joan XXIII i Joan Pau II El passat dia 27 d’abril, diumenge en que s’esqueien les festes del segon diumenge de Pasqua, de la Divina Misericòrdia, i de l’Àngel Custodi de l’antic Regne de Mallorca, s’unia a tant de goig el fet de la Canonització dels papes Joan Pau II i Joan XXIII. A totes les misses, també a la que es va celebrar aquest dia a la Caseta de la Beata amb motiu del Pa amb Caritat, ja es van invocar aquests dos nous sants. Sempre restarà en el record dels sencellers el fet que Joan Pau II fou el pontífex que va beatificar a la nostra Beata Francinaina Cirer, enguany fa just vint-i-cinc anys. Ens trobem en un moment propici per donar gràcies a Déu per aquests dos grans papes, per l’exemple de santedat i bonhomia que sempre van transmetre, i per desitjar que siguin per a tots nosaltres uns bons intercessors davant el Pare.

Visita de l’Associació Catalana de Ceràmica Dissabte dia 3 de maig al matí, la nostra Parròquia rebia la visita d’un bon estol de membres de l’Associació Catalana de Ceràmica, amb el seu president al cap davant, Sr. Alfons Romero Vidal. Es trobaven uns dies a Mallorca en viatge d’estudi i guiats per la prestigiosa historiadora de l’art Sra. Elvira González Gonzalo vingueren a Sencelles, posant altra vegada de relleu la gran importància històrica i artística que tenen els plafons de ceràmics, amb peces provinents de València, Catalunya i d’obradors mallorquins, que decoren algunes de les nostres capelles. La jornada també va incloure una visita al Convent de la Caritat amb la intenció de conèixer la casa i poder veure l’interessant conjunt del Via Crucis que feu col·locar la Beata. Mallorca Missionera El mateix dia a la capella del Col· legi Diocesà de Sant Pere, antic Seminari Nou (Es Rafal) el Sr. Bisbe de Mallorca va presidir la celebració de l’Eucaristia amb motiu de la jornada de Mallorca Missionera. En el transcurs de la mateixa es dugué a terme un acte de reconeixement i gratitud envers els capellans mallorquins i les germanes de la Caritat que fins ara han estat a Burundi. Cal recordar que entre ells hi ha la sencellera Antònia Campaner, G.C. i la vinculació solidària del nostre poble amb aquest país africà. Reportatge de televisió A propòsit d’haver-se incorporat a la Capella de Santa Àgueda les dues pintures del segle XVIII que han estat dipositades a la nostra Parròquia per l’Ajuntament de Palma, dia 6 de març vingueren a Sencelles les càmeres de la Secretaria de Comunicació del Bisbat de Mallorca per gravar un reportatge sobre la Patrona del nostre poble, la seva història i la seva devoció. Fou emès el diumenge següent dia 11 en el programa Mosaic de IB3 TV.

Sa Campana

notícies fresques

Opinions de mumare i sa sogre Bono,! No n’aprendran mai! De cada vagada ho fan més malament. Totes ses decisions que agafen son una “cagada”, amb perdó. És que no tenien cap altre personatge que fos un poquet espavilat i varen haver de presentar com a cap de llista lo que presentaren? Ji, ji i ji. Una de ses darreres “cagades” i que per desgràcia no serà sa darrera: Emprar l’article “salat” als informatius de IB3. Quines ments més preclares, més espavilades, més..... És que no les fa vergonya mostrar tan a les clares la seva incultura? O és que mai m’han tinguda, i per això son un “sin complejos”? En Joanet Ramonet Bauçà, ara es pensa que s’ha convertit en general. Es pensa que les nostres Illes són un quarter d’arreplegats? És per això que va dir a n’Isern: “el sergent va darrera del general i li obeeix? Déu meu, Déu meu! No té remei!! Ara està en un “sin vivir” ja que segons han dit un grapat de jutges, ha d’autoritzar obrir una muntanya de noves farmàcies. Ai, ai i ai! Els jutges li volen fotre es seu gran nagociarro de sa seva farmàcia!! Ja el veim demanant llimosna a un cantó de la Ciutat de Mallorca. Pubriçó! Ningú el vol. Ni tan sols els seus. Els batles de la part forana; antics “llepac...”... fins i tot en Canyellas li ha fet una creu..... Aaaaaai! I ara per acabar de rematar-ho, a Madrit no el volen veure ni en pintura!!! Aaaaaai! I na Marieta Salom acostumada, presumptament, a viure “des cu-

ento”, i ho diem així de fí, ja que totes dues enarem a escola de pago. Ja té preparades ses maletes i cap a Madrit falta gent!

En Barramot

Sa Mabel Cabrer González, tot lo dia piulant i repetint com un “papagai”? que ells estan contra sa corrrupció, aaaaaiiii quines rialles!. Però, sempre hi ha perons, quan han de votar a favor de demanar a nes govern de la Meseta que no doni s’indult a nes seu estimat i adorat antic jefe, en Jaumet Matas, idò no, voten que no, és a dir, que millor que l’indultin? Idò que no és bona aquesta? I això es lluitar contra sa corrupció? I no serà que estan morts de por de que en Jaumet Matas comenci a estirar de “sa manta” i l’esbombi tot”? I tots ells quedaran tremolant de fret i por? Que podrien acabar amb els seus ossos a sa presó? Aaaaiiiii! És un sin vivir! I què en direu de sa seva “indecència” amb el tema de ses prospeccions petrolíferes a la mar que embolique les nostres illes? Aquí, a Mallorca, el “general” Bauçà diu: estoy contra las prospeciones i lucharé para evitarlo” Idò bé. A s’hora de votar en contra d’elles a los madriles, què em direu? Idò voten que síiiiiii, que volen prospeccions. Déu meu i Déu meu! Quines “pardalades” Estan com a cabres? O lo que passa és que estan convençuts de que es ciutadans d’aquestes illes som un beneits i uns ignorants totals i absoluts? Nosaltres dues volem saber: què dimonis venen a fer sa família irreal a Mallorca per Pasqua, vacances d’estiu etc, etc? Aquí, segons es nostro paré, no hi tenen cap feina. Dos, dos millons d’euros, oficialment la cantitat que diu es govern

barramot@gmail.com és l’adreça per si voleu suggerir notícies fresques o deixar comentaries sobre notícies anteriors.

des “general” que mos costen aquestes “animetes”. Si volen vacacions que les se paguin ells, que cobren molt per fer molt poc! Que no ho trobau? Menos mal que els anys passen aviat i d’aquí no rés estarem al maig de 2015! Una vegada més hem de dir al Sr. Batle de la nostra vila que arregli d’una vegada els cotxos mal aparcats, sempre són els mateixos conductors que “emprenyen” els veïnats. Com? Idò bé, posant multes, moltes multes. Nosaltres dues mos presentem com a municipals “multeres” és a dir, posadores de multes a nes cotxos mal aparcats. La caixa de s’Ajuntament engreixarà i no tendrà dèficit, tendrà super benefici.I a més a més, la gent des poble que aparca bé i mai molesta els veïnats, estaran molt, molt agraïts! Aaaaah i nosaltres ho farem de manera voluntària, és a dir, no volem cobrar! Au! Ja està dit. Sr. Batle, esperam la seva cridada! Podria ser que els conductors de cotxos mals aparcats tinguessin mal d’ulls i ses ratlles grogues que hi ha pintades a nes carrer i que signifiquen prohibit aparcar, ells no vegin cap color i així... “lo que es ulls no veuen es cor no se’n dol” Idò!

Pensaments: Els mals governants, per dissimular la seva mala gestió, sempre donen la culpa de tot als governats anteriors a ells. (Maquiavel).

Estam dirigits per sociòpates que governen els nostres països i les nostres butxaques i acumulen, de manera malaltissa, ingents quantitats de doblers que no necessiten. (Derrik de Kerkhove. Psicòleg)

Però si ses ratlles grogues estan pintades davant ca seva... si que les veuen, I bé. Això, no serà dolentia? Idò, si és així, multes que és s’unica manera de que creguin ses lleis. Ja voreu que ben aviat aparcaran bé! I ara, ses meves barramotades Ja he vist lo que has escrit mumare i sa sogre. Tenen tota, tota sa raó. Ara ja se veu contra ses cordes, i... plax, plax! Ha tengut una inspiració: reduir es nombre de con-

sellers i així, diu s’espabilat, que ahorraria 11 millons d’euros. Però, segons en Joan Huguet (PP), si llevàs, en Joanet Ramonet Bauçanet, tota sa “farimalla” d’enxufats, (assesors, secretaria d’allò, d’allò altre, etc. etc.) ahorraria 19 millons. Ho heu sentit bé, 19 millons. Hi ho ha dit un PePero! Així que “menos lobos” Bauçanito! Sabeu que ha dit sa... de Cospetal. Sa que va dir “finiquito diferido simulado” que ella mai, mai ha dit meeentiiiideeees... Ha que es “acollonant? Però si ella ni es des seu partit, mai, mai, han dit, ni diven ni diran sa veritat. Mai, mai ho faran. Tenen, presumptament un petit defecte a nes servell, i només poren dir mentides. I ja que jo estic molt embullat preparant unes oposicions i tenc molt poc tems, aquesta vegada no diré rés més. Però sa propera..... Aaaah! Sí. MOLT BONA FIRA. I ,l’any qui ve farà un any! A n’es correu electrònic vaig trobar aquesta informació d’un binialer inquiet, sento molt no haver-ho trobat abans... A n’es nostro batle, en Joan Carles Verd, li agrada molt sortir per sa televisió per dir mentides!! Va sortir a IB3 i va dir que ell s’havia reunit amb tots es binialers i entre tots se li va demanar que no se fessin ses tradicionals verbenes, però això no és vera, ni siquiera hi ha hagut cap reunió amb es binialers, ha pres es pel a tothom! És una vergonya, que un batle digui mentides!! Es batle de Biniali i regidor de l’ajuntament de Sencelles, en Miquel Fiol, va diguent a tothom que fa comptes dimitir, me per mi que serà s’única cosa que haurà fet bé durant 4 anys, mos donaa una alegria a tots si dimiteix!!.

Diego de León Payeras de Caragols sa Vinya Vella “Criam caragols de manera artesanal, quasi totalment ecològics” En Diego de León Payeras és un jove biòleg de 34 anys que fa en 12 va començar a experimentar amb la cria de caragols i d’això ja n’ha fet el seu negoci, anomenat Caracolenado, a la finca sa Vinya Vella, als afores de Jornets. Quan va començar Caracoleando? Jo estava fent biologia a la UIB i no tenia clar el meu futur. L’educació no m’estirava gens i un dia mon pare va escoltar per la ràdio un programa sobre negocis estranys que hi havia per devers València una granja de caragols. M’ho va comentar, em va cridar l’atenció, vaig investigar, vaig cercar informació i m’hi vaig llençar a provar-ho. I ara mira, ja fa uns 12 anys i jo m’hi dedic al 100%, quan abans ho vaig compaginar amb d’altres feines com fer de monitor a Natura Parc de Santa Eugènia. És la meva feina i mon pare, que està jubilat, em dóna de tant en tant una mà. Mon pare, que és d’una zona rural de Zamora, ja tenia aquesta finca on venia a culejar i vàrem decidir iniciar el negoci aquí perquè ja hi teníem espai i aigua de pou. Vàrem ser bastant pioners ja que no hi havia res semblant a l’illa. De fet som la granja en actiu més antiga de tot Mallorca. Ara sembla que hi ha un boom de granges de caragols a Mallorca? Sí, és veritat i això que la producció no basta i n’han de dur molt de fora. Ara hi deu haver entre 12 i 14 productors. Estam en procés de crear qualque tipus d’organització que ens unesqui per marcar normes, establir grups de preus, fixar mides del exemplars, etc. Estaria bé establir una associació perquè,

dins del que cap, tenim bon ambi- Joan Florit i Horrach ent entre nosaltres. Ho comercialitzau directament a Jornets? A sa Vinya Vella només hi produïm, no hi venem, ja que és en realitat la nostra casa de camp familiar i no està per rebre clients. Ara m’agradaria millorar-ne l’accés ja que és complicat per trobar-ho. Jo m’estim més que em cridin i jo els duc el producte. També venem a fruiteries, carnisseries, vivers, etc. Encara que he de dir que un 50% de la nostra producció és venda directa, gent que em crida i els ho servesc. No hem fet gaire propaganda perquè no l’hem necessitada. Molts dels client em criden perquè han anat a una caragolada i els ha agradat tant la qualitat dels nostres caragols que demanen d’on son, els donen el meu contacte i així em criden directament. La publicitat del boca a boca funciona! Venem sobre tot a particulars que volen un caragol criat a Mallorca, de qualitat i no el volen congelat.

Serà que el producte és excel· lent? Els nostres caragols són criats de manera artesanal. Mengen fruita i verdura de temporada que aconseguesc de les fruiteries on servim el gènere. No són totalment ecològics perquè els donam una micona de pinso de farines industrials tractades genèticament perquè els aportin vitamines i minerals. A d’altres granges, on prima la quantitat per sobre de la qualitat, els alimenten bàsicament amb pinso, ja que si els en dones, creixen molt més aviat però, aquí això a jo no m’interessa. Si els hagués de donar aquest complement a base de pinso de farines ecològiques ens sortiria caríssim, però ho tenim molt limitat.

Com és el procés de cria? Tenim un hivernacle de 1.000 m2 amb diverses zones on hi ha els caragols en diversos estadis de creixement. Tot comença a una sala, que és el viver, que està esterilitzat i climatitzat, on aconseguim que els caragols hi facin els ous. Quan neixen els alevins els traslladam a unes pasteres on creixen i engreixen durant uns sis o vuit mesos, quan deixen de tenir la boca molla, que el senyal que ja són aptes per comercialitzar. Servim els caragols vius i nets. Hi ha dues temporades de cria, a finals d’estiu si vols traslladar-los per la tardor a la pastera i tenir-los a punt per a la primavera; o

durant l’hivern, si vols que els alevins siguin de primavera i tenir-los engreixats a punt de consumir per a la tardor. Hem de tenir present que l’època de consum dels caragols a Mallorca sol ser quan fa fred, que és la temporada quan ve de gust fer caragolades, però també en èpoques de festa (com per exemple per Sant Marc o pel firó de Sóller). Fora d’aquesta època, se’n consumeixen però més pocs i sempre tipus tapa o a restaurants especialitzats. Com és la rutina d’un dia a la granja? Els caragols són animals bàsicament nocturns. Surten d’horabaixa i vespre. És quan els regam per nebulització i ells aprofiten per pasturar. De dia cerquen la protecció de les caixes de fusta que els hem posat. Som els únics de Mallorca que usam el sistema de criar-los en pasteres, en forma de taula elevades de terra. Això té l’avantatge que està més aïllat del sòl, resulta més desinfectat i s´hi pot dur un control sanitari més rigorós. Té l’inconvenient però, que hi ha manco terra i per tant, hi has d’estar més pendent. A la terra de les pasteres, perquè els caragols hi pasturin, hi posam dos tipus de plantes, les que serviran perquè se n’alimentin (lletuga, rave, col) i les que serviran perquè s’hi puguin aferrar i amagar (alfals, trèvol, bleda, ceba, ortiga). Quina producció treis cada any? Venem unes dues tones de caragols. De cada 100 o 150 ous en surt un quilo d’adult comercialitzat, que són uns 70 o 80 exemplars. Nosaltres entre el número d’alevins amollats i els adults recol·lectats tenim relativa poca mortaldat perquè seguim unes bones pràctiques estrictes. Hi ha granges on els posen molt espessos i n’hi ha molts que moren per epidèmies, fongs, paràsits, manca d’higiene pels molts detritus … i rates. Les rates són terribles perquè si hi peguen

Sencellers amb iniciativa fan matx!. Pensa que només rompen una mica de closca per menjar únicament el fetge del caragol i van directes a per un altre. Aquí les rates les controlam o per trampes físiques o per la colònia de moixos nostre. No volem posar verí ni química que pugui interferir amb la cria dels bovers. A Caracoleando només criam bovers de granja, del gènere helix aspersa. Els bovers venturers són més grossos i d’un color verd més intens que els de granja. Els venem a 9 euros/k. En tenim de dues mides, la mitjana o també anomenat petit gris, i la màxima. És curiós com a diferents zones de Mallorca agraden tipus de caragols diferents. A la zona del Pla agrada més, la mida mitjana, en canvi a la zona de muntanya i a Sóller tenen preferència per la mida màxima. També venem combinats els nostres bovers amb caragoles viudes que duim de fora. És que hi ha clients que volen caragols mesclats. A Mallorca criar el caragol viuda no s’ha aconseguit amb èxit. Quin plans de futur tens? A mi m’agrada investigar i anar provant. A Mallorca, el principal inconvenient que tenim és a l’època estival, ja que la calor perjudica molt el caragol, i de vegades val més cessar tota activitat i deixar que els animals entrin en un procés de letargia anomenat estivació. És quan tenc temps per dedicar-me a investigar. Degut a la meva formació com a biòleg, m’agradaria també dedicar-me a assessorar altres granges per ajudar-los a tirar endavant, aconsellar-los les millores que han d’adoptar, la tecnificació de la cria, experimentar amb antibiòtics per curar-los de fongs, prevenir ma-

lalties o l’atac de paràsits, etc. Hem de tenir present que l’helicicultura és una activitat molt nova, que canvia dia cada dia, i que ens hem d’enfrontar a nous reptes i casos que no trobam bibliografia. Hi ha molta cosa escrita de França i de Sud-Amèrica però d’aquí no en tenim, d’experiències prèvies i és molt engrescador anar descobrint i investigant.