Sa Sella 137 by sasella

Centre Cultural de Sencelles_ Número 137_Gener / Març 2014_ 3 €

Les activitats de la Penya Ciclista Sencelles

El passat mes de desembre, la Penya Ciclista Sencelles va celebrar la seva 2ª Marxa cicloturista Solidària. Aquesta vegada na Nadia Nerea va ser la principal protagonista de la jornada, encara que per motius de la seva malaltia, no va poder gaudir d’un extraordinari dia per passejar en bicicleta. Això sí, la participació va tornar a ser exitosa ja que gairebé 175 ciclistes vinguts de tot arreu participaren durant gairebé tres hores damunt la bicicleta circulant pels voltants de Sencelles. Enguany la Penya va comptar amb una excel·lent organització destacant la predisposició dels nous col·laboradors i dels de sempre. A tots els se’ls ha de donar un excel·lent. Destacar la participació, una altra vegada de na Maria Mora i en Joan Horrach com a destacats ex-ciclistes professionals. Na Nadia Nerea pateix una de les anomenades malalties rares, degut a la manca d’un dels seus gens. Durant molt de temps ha d’estar viatjant per ferli proves i trobar una cura a la seva malaltia. El suport dels seus pares és fonamental. na Nadia, és una nina que no creix el que toca per la seva edat, i tampoc no

desenvolupa la seva inteligència com pertoca, això sí, és una nina inquieta i molt carinyosa, destaca el president de la Penya Antoni Artigues, que així ho va poder comprovar el dia que li feren entrega als seus pares del dorsal número 1 de la prova i dels aproximadament 1.000 € que es recaptaren el dia de la marxa ciclista. El Palma Arena, en dia de competició ciclista, com no podia ser d’altra manera, va ser l’escenari per fer l’entrega. Els membres de la Penya Ciclista Sencelles, no només van a fer voltes en bicicleta, també gaudeixen veient els professionals de la bici, així alguns d’ells anaren a la presentació de la Challenge Vuelta a Mallorca 2014 al passeig marítim de Palma i a les etapes successives que durant una setmana ompliren les carreteres de tot l’illa de glamour i professionalitat. Per últim, a finals del mes de febrer, coincidint amb les festes de la Beata, la Penya organitzà una conferència sobre nutrició i biomecànica. En Joan Sacristán, de “Nutrisport” va donar una classe magistral sobre alimentació i esport, i en Toni Tauler, amb els seus coneixements de biomecànica, explicà els beneficis de tenir ben presa les mides de la bicicleta i així evitar lesions i gaudir del esport del ciclisme.

Editorial Hem començat un nou any i arriba puntual un nou número de Sa Sella. Enguany hem pujat la quota de subscripció, tal com va decidir la darrera Assemblea General de l’entitat Centre Cultuiral de Sencelles. Per al 2014 la tarifa de subscripció puja fins als 15 euros. D’ençà que va entrar l’euro, l’any 2002, que havíem mantengut inalterable el preu de la revista en 10 euros anuals, i d’això ja fa 12 anys! Era hora ja d’augmentar la quota i adaptar-la als increments de preu que ha tengut el material que usam per imprimir la revista. Però no puja de bades, ja que enguany la revista editarà cinc números: els quatre habituals, un per cada trimestre, i a més, un especial que sortirà al dia de la fira de Sencelles del mes de maig. El tema escollit en aquesta ocasió per editar un número especial i monogràfic serà la cultura popular i des d’aquestes línies vos convidam a participar-hi si teniu qualque tipus de material publicable que faci referència a la cultura popular. Ja pot ser arquitectura tradicional, cançons, música, llegendes, tradicions, festes, anècdotes, vivències, fotografies, elements folclòrics, etc... qualsevol tema que tengui res a veure amb el concepte de cultura popular serà benvingut per fer més variat el número 138 de la vostra revista. Au idò, només ens queda desitjar-vos que passeu molt de gust amb la lectura de Sa Sella i que vengueu a renovar la subscripció anual a la paradeta de la revista que estarà com sempre, almanco així ho esperam, a la plaça el dia de fira. Vos deixam amb un petit tast del número especial dedicat a la cultura popular. La imatge que acompanya aquestes línies és un dibuix de les figures geomètriques que adornen l’esgrafiat de la façana de les cases de la possessió de Jornets. Molts d’anys amb bona companyia de Sa Sella!.

Edita: Centre Cultural de Sencelles Impressió: Gràfiques Rubines, Binissalem Coberta: Correfoc de Sta. Àgueda (Foto Jaume Perelló) Contraportada: Penya Ciclista Sencelles (Foto Mª Cristina Soler i Escalas) Depòsit legal: PM-400-89 Amb la col·laboració de:

REVISTA SA SELLA sasella@hotmail.com C/ Escultor Llabrés Mudoi, 18 07140 Sencelles (Mallorca) Els articles d’aquesta revista expressen únicament l’opinió dels propis autors. Redacció: Joan Florit i Horrach Jordi Llabrés i Sans Guillem Mut i Llabrés Maria Vich i Cirer

Col·laboradors: Associació Premsa Forana de Mallorca Agrupació Voluntaris Protecció Civil de Sencelles En Barramot Biblioteca Municipal i Casal de Joves Martí Cirer de can Garrit Penya Ciclista Sencelles Jaume Perelló i Llabrés Magdalena Ramis Sebastià Roig i Miralles Maria Cristina Soler i Escalas Antoni Vallès i Perelló Guillem Zuazaga i Llabrés Margalida Zuazaga i Vich

Noticiari Agència de Selleters

2na. Quinzena de desembre Dia 18. La diputada sencellera no hi va anar. La moció presentada pel diputat Antoni Pastor que demanava que per l'any 2014 el govern balear pressupostàs 40.000 euros per ajudar l'ajuntament de Sencelles a pagar part de la demolició dels adossats de Ruberts, tal com ha fet amb els consistoris de Deià i de Campos, tots dos governats pel PP, va ser desestimada per la majoria absoluta que té a la cambra autonòmica el PP. La diputada Antònia Vallès no va acudir a la sessió. Dia 19. Reparació del carril bici. La Conselleria de Turisme i Esports ha previst per a l'any 2014 obres de reparació de les rutes cicloturístiques que travessen Mallorca per valor de 600.000 euros. Al nostre municipi es faran obres al camí de Ruberts a Lloret, al camí vell de Muro i a la carretera de Sencelles que l'enllaça amb aquest camí vell de Muro. Dia 19. Dissidències. A la Biblioteca, el Grup d'Estudis Llibertaris Els Oblidats presentà un llibre sobre Història i Cultura Obrera a la Mallorca Contemporània. Dia 20. Monòlit del Memorial Democràtic embrutat. Qualcú va tacar de pintura vermella el monument recordatori els que lluitaren per la democràcia durant la Segona República. Més que un atemptat es va tractar d'una acció incívica sense intencionalitat política ja que també hi havia pintura a les columnes del mercat cobert. El dia següent ja no quedaven rastres de la capbuitada.

Dia 21. Visita guiada. Als pessebres de Ciutat per part de Jordi Llabrés amb l'organització de l'associació Pou Major. Dia 21. Esperit nadalenc. Amb aquest títol l'entitat Sencelles Difusió Cultural va inaugurar al casal de

cultura de can Garau el betlem fet per en Fernando, i una mostra de diverses imatges fetes per l'Associació Fotogràfica de Sencelles. Dia 21. Concert de nadal. L'escola de violí de Sencelles celebrà l'arribada de les vacances amb aquest acte a l'església de Sant Pere. Dia 24. Matines. Enguany a la parròquia de Sant Pere la sibil·la. fou na Jerònia Mut i Campaner de can Revell, l'Àngel la seva germana Ada Mut Campaner i en Guillem Alomar Ferrer de can Mascaró predicà el Sermó de la Calenda. Dia 27. Festa de l'Estendard. Organitzat per l'OCB de Sencelles i la Fundació Bartomeu Oliver, hi hagué un acte que també serví per celebrar el 775è aniversari de la fundació del municipi. També aquest dia el Mercadet Solidari organitzà un bingo de Nadal al local de la Llar dels Padrins. Dia 28. Concert de Nadal. La Coral Sor Francinaina oferí a l'església parroquial un repertori de les seves darreres obres estudiades. Dia 29. Premi Bartomeu Oliver. L'OCB va lliurar el premi que porta el nom del capellà de cas Capità al Teatre Principal de Palma. Enguany el premi a una activitat cívica desenvolupada en un determinat àmbit territorial o social, s’ha concedit al Centre de Cultura Tradicional Sarau Alcudienc. Gener Dia 1. Població. El nostre municipi, amb dades oficials de l’INE de dia primer de gener de 2013 (que sempre es publiquen amb un any de retard), tenia un població de 3.234 habitants, dels quals eren homes 1.631 i hi havia 1.603 dones. Això va suposar un augment en relació a les dades de 2.012 de 47 persones.

Dia 3. Concert dels Reis. El Pou Major organitzà aquest acte al pati de les antigues escoles de can Bril. Dia 8. Reunió del Cos de Protecció Civil. La consellera d’Administracions Públiques, Núria Riera, presidí a es Quarter una reunió amb els membres voluntaris de Protecció Civil de la nostra zona. Dia 11. Diada esportiva. Al poliesportiu municipal amb exhibicions de hip hop, zumba, tennis i minitennis per presentar la nova escola d’aquestes activitats. Dia 11. Triomfs de Sebastiana Llabrés. D’ençà que ha tornat a les competicions, l’atleta de can Coques que competeix amb el Club Atletisme Inca - Gardenhotels.com està encadenant èxits un darrere l’altre. Va guanyar dia 26 de desembre la de s’È d’Alaró, dia 29 la San Silvestre-Juaneda de Palma, dia 31 de desembre la cursa de Sant Silvestre d’Inca i dia 11 de gener la cursa de sa Llego a sa Pobla. Dia 15. Pallasso Andreu. Va actuar gratuïtament a la Biblioteca Municipal amb l’espectacle “Les banyes d’en Cucarell”. Dia 16. Foguerons de Sant Antoni. A Biniali la festa va ser a la plaça de la Puríssima, i en canvi a Sencelles, organitzat per l’Obra Cultural Balear, a la plaça Nova. Dia 19. Beneïdes d’animals. A la parròquia de Sant Cristòfol varen esser diumenge dia 19, i en canvi a la de Sant Pere la festa fou dissabte dia 18. Dia 21. Símbol d’interès local. L’ajuntament de Sencelles va declarar la tradicional senyera quatribarrada com a símbol local. La moció va aconseguir 6 volts a favor (de l’equip de govern) i 5 abstencions (del grup popular). Dia 22. Plaques solars. Seran

instal·lades enguany al poliesportiu municipal per subministrar energia a la depuradora de la piscina amb la qual cosa s’abaratirà la despesa elèctrica. La despesa puja a 8.500 euros.

tacionats per diversos carrers de Sencelles varen patir robatoris i destrucció dels seus vidres. El jove senceller Arnau M.C. de cas Pobler va ser detingut per, suposadament, està implicat en la feta.

Dia 22. Contacontes. A la Biblioteca Municipal, de franc, amb l’espectacle “L’exploradora dels contes” a càrrec de na Francisca Vadell. Dia 31. Tast gastronòmic. Aquest divendres es va fer de Cervesa Galilea organitzat per l’OCB de Sencelles al Quarter. Febrer Dia 1. Làmina de Joan Guerra. L’artista senceller que va aportar una obra seva per a la portada de l’especial de Sa Sella dedicat a Santa Àgueda n’ha fet una sèrie firmada per vendre amb l’objectiu recaptar doblers per a la festa. Dia 2. Inauguració artística. Art Sencelles va obrir les portes de la mostra de dibuixos de l’artista Gustavo Gálvez Miró al Casal de Cultura de can Grau que va restar oberta fins a dia 23. Dia 3. Inici clases de volei. Impartides per na Lubba, al poliesportiu municipal, cada dilluns, dimecres i divendres de 18 a 19 hores amb un preu mensual de 20 euros. Dia 3. Destrosses a cotxes. Més d’una quinzena de vehicles es-

Dia 4. Labors amb companyia. Cada dimarts horabaixa del mes de febrer l’associació Pou Major va proposar fer activitats en conjunt: punt de palestrina, conversa, manualitats, etc. També es recolliren taps de plàstic i aliments per als més necessitats. Dia 4. Festa de Santa Àgueda. La vila celebrà les festes majors d’hivern amb molts d’actes. Enguany destacà l’infernal pregó i l’espectacular correfoc. Dia 8. Diada esportiva. Al poliesportiu municipal hi va haver exhibicions de zumba, tennis i de l’escoleta del club de futbol Interplà. Dia 9. Carrosses. Un any més les festes de Santa Àgueda acabaren d’una manera molt animada amb la desfilada de carrosses i comparses. Hi ha moltes de fotos a g+

Dia 10. Emperons al nou planejament urbanístic. El GOB va presentar al·legacions a la revisió de les Normes Subsidiàries del nostre municipi. Segons l’organització ecologista, l’Ajuntament pretén nous creixements urbanístics i la desfiguració del medi rural ja que opinen que Ruberts, Biniali i Jornets, declarats BIC, queden a mercè de nous creixements que els podrien desfigurar. Dia 11. Ampliació període exposició. L’Ajuntament de Sencelles va decidir ampliar el període d’exposició pública de les noves Normes Subsidiàries, l’Informe de Sostenibilitat Ambiental i el Catàleg de Protecció del Patrimoni Històric fins a dia 4 d’abril. Dia 11. Clarificacions al nou urbanisme. El Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears reclama a les al·legacions presentades davant l’Ajuntament que esclaresqui l’abast de les Normes Subsidiàries, ja que considera que l’expedient en planteja una revisió en lloc d’una simple adaptació al Plan Territorial Insular de Mallorca, tal i com recull l’edicte municipal publicat al BOIB. Dia 14. Esterilització de moixos. L’associació sencellera Quina Animalada i l’entitat Baldea varen organitzar una xerrada per informar sobre la campanya d’esterilització de moixos que es va fer entre dia 17 i dia 18 a Sencelles i Biniali. En total varen ser 47 els moixos esterilitzats. Dia 15. Atac al Monòlit Republicà. Una altra vegada va ser embrutat amb pintura vermella i, a més aquesta vegada amb el contingut d’una llauna de conserva de sardines amb tomàtiga.

Dia 17. Donació de sang. La unitat mòbil del Banc de Sang va fer una recollida de donacions al dispensari Sor Miquela. Es varen recollir 31 donacions de sang i dues

persones en varen donar per primera vegada. Dia 17. Curs d’escacs. L’APIMA va iniciar aquesta nova activitat que es desenvoluparà cada dilluns a la Biblioteca. Dia 19. Manualitats de carnaval. La Biblioteca va organitzar aquest taller de manualitats infantil destinat a preparar la festa dels Darrers Dies. Dia 22. Trobada de revistes. La segona edició de l’encontre de revistes foranes tengué lloc a Pollença amb el tema de la publicitat com a matèria a discutir i a compartir experiències entre publicacions. Dia 22. Teresa Forcades. La mediàtica monja benedictina va oferir una conferència multitudinària al poliesportiu municipal amb el títol “Fe i actualitat”. Dia 26. Biomecànica i nutrició esportiva. Organitzat per la Penya Ciclista Sencelles aquests dos temes varen ser tractats a una conferència de Toni Tauler i Joan Santiago. Dia 27. Festa de la Beata Francinaina. Enguany les festes varen tenir més transcendència ja que es compleix el 25è aniversari de la beatificació. Dia 29. Tast gastronòmic. De cafès Bay, al Quarter, organitzat per la delegació de l’OCB a Sencelles. 1na. Quinzena de març Dia 1. Educació canina bàsica. Al refugi animal de Son Batlet, situat al camí de s’Era Esfondrada, es va impartir aquest curs durant cinc dissabtes consecutius del mes de març. Dia 1. Rua dels Darrers Dies. A Biniali la festa va ser a la plaça de la Puríssima a les 17 hores.

Dia 2. Festa de carnaval. Organitzada per Es Bassiot aquest concurs infantil de disfresses es va fer al poliesportiu cobert de Sencelles. Dia 3. Monogràfics de cuina. Durant tres dies del mes de març (dia 3, 11 i 21) la cooperativa els Dos Pous va organitzar aquestes activitats culinàries dedicades a un taller sobre menjar vegetarià, un altre de receptes per a enamorats i el darrer amb protagonisme de la cuina mediterrània. Dia 5. Curs de zumba. Degut a l’èxit de l’anterior convocatòria s’ha tornat programar un curs des d’aquest dia fins al 28 de maig al gimnàs del CP can Bril. Hi ha dos grups i les classes són dilluns i dimecres de 19 a 20 hores per al primer torn; i de 20 a 21 hores per al segon. Dia 7. Dia de Dol Oficial. El batle va decretar-lo arran de la tràgica mort en un incendi a Porreres del nin d’arrels sencelleres Antoni Llabrés i Mesquida, de can Jordi de 5 anys d’edat. Dia 7. Nou supermercat. A la Plaça Nova allà on hi havia les antigues instal·lacions de la matança Embotits Bartomeu Verd

Llabrés SL. El nou establiment, amb 260 metres quadrats, té per nom Coaliment Compra Saludable i hi ha dues dependentes que són sencelleres. Dia 8. Cursa a Sarissal. La segona edició de les corregudes va resultar un èxit de participació amb una setantena d’inscrits. Dia 8. Exposició d’Emili Parejo. Els seus olis varen penjar de les sales del casal de can Garau fins al 30 de març sota l’organització de Sencelles Difusió Cultural. Dia 12. Taller de rondalles. A la biblioteca a càrrec de na Cristina, la bibliotecària.

Carta

Margalida Zuazaga i Vich

Quina estima tenim els mallorquins com també els forasters a la nostra Mare de Déu de Lluc. Jo he tornat anar una vegada més i mai es cansaria un de fer aquesta diada amb tantíssim de goig. Encara que mos falti el sol, no és impediment d’acostar-nos a Ella sigui amb el motiu que sigui, per donar una besada als seus peus i una oració demanant per intersecció d’Ella, salut i també una esperança pels que sofreixen i no poden fer el que nosaltres hem pogut fer. Ens ho passàrem molt bé a canvi vos envio aquestes gloses. Lluc per Mallorca és encara Lo sant racó de la llar; I dins la llar de sa Mare, Quin cor no espot escalfar? Nostra pelgària inflamada Amb cor de Mare escolten. (Miquel Costa i Llobera).

Salut, pagesa del pla plaent com l’alfabaguera, garrida com el clavell: El poble té per bandera la pau del nostre mantell. (Pere Orpí).

II Trobada de revistes de Premsa Forana a Pollença El dissabte dia 22 de febrer es feu a Pollença la II Trobada de revistes de Premsa Forana de Mallorca, convidats pel quinzenal Punt Informatiu de Pollença, amb en Gracià Sánchez al capdavant. A les 11 hores es congregaren al “Monument” (via Pollentia) de Pollença, 33 persones provinents de 16 publicacions associades a Premsa Forana. Foren rebuts per en Gracià Sánchez i per la directiva de l’associació. A continuació es realitzà una visita guiada pel centre de Pollença a càrrec de l’arxiver i historiador, Pere Salas. Durant més d’una hora en Pere Salas acostà la història de la vila de Pollença als membres de Premsa Forana, tot fent una introducció al mateix Monument, i a partir d’aquí es visità a peu Es Convent, amb l’església de la Mare de Déu del Roser, la torre de defensa i la figura escultòrica de Joan Mas. Es feu una passejada pels carrers estrets de la vila antiga, es visità la plaça Vella, amb el casal

de Can Llobera i el pi de Sant Antoni encara al seu lloc. A la plaça Major es parlà de l’església de la Mare de Déu dels Àngels, del club Pollença amb més de 104 anys d’història i de la seu de Caixa Colonya de Pollença fundada el 1881 i primera a les Illes Balears. Al carrer del Temple es veié l’escut a la façana de l’ordre del Temple i Ordre de Malta. A la plaça Almoina (popularment plaça del Gall) amb la seu de l’Ajuntament (Universitat) de l’època, una imatge a la façana de Sant Vicenç Ferrer, i molt a prop la casa on vivia el mític Joan Mas. Una vegada acabada la passejada amb Pere Salas, es feu una xerrada entre els membres de les revistes al restaurant Monument, amb el tema principal: publicitat, moderada pel director de Punt Informatiu de Pollença, Gracià Sánchez. En Gracià introduí alguns aspectes a debatre sobre el tema publicitat com: qui són els anunciants?, publicitat institucional, tarifes, estratègies publicitàries, etc. Les 16 publicacions hi participaren activament, aportant idees noves al tema tractat, i donant la particular visió i estat de cada publicació en dit tema. Al final de la conversa, que durà una hora i un quart, en Gracià Sánchez, també editor de El Gall Editor, feu un obsequi a totes les revistes assistents: l’obra La Nostra Terra, en cinc volums, de la revista intel·lectual que es publicà des de l’any 1928 al 1936. Un dinar al mateix restaurant Monument acabà la segona edició d’aquestes trobades de revistes de Premsa Forana, que volen servir per acostar les nostres publicacions i per poder tractar temes que ens afecten a tots, i debatre i intercanviar idees sobre els assumptes que més interessen a la premsa de proximitat. Ens veiem a la propera trobada!

Els López a Sencelles Maria Vich i Cirer

A Sencelles tenim la sort de gaudir d’una àmplia mostra de pintura dels López. Un total de sis obres, cinc a la parròquia i una a la església de Ruberts. És un dels pocs pobles de l’illa que conserva tan important llegat artístic. El seu taller va ser un dels capdavanters de la pintura a Mallorca en el segle XVI. Estranya que en el segle esmentat, en un moment de ruïna econòmica i social: revoltes socials –Les Germanies, 1522-1525- lluites de bandolers entre diverses famílies nobles –Canamunt i Canavall-. Plagues de fam degudes a les males

collites de gra. Contribucions en homes naus i doblers a les guerres de Nàpols, guerres a les que eren tan aficionats els Austries, totes elles relacionades entre sí, a Sencelles tingueren el luxe i la sort d’adquirir entre els anys 1569 al 1582, sis obres dels López. Els López, de vegades anomenats Lópis, va ser una família de pintors molt destacats durant la segona meitat del segle XVI a Mallorca. Tenien un taller de pintura a Palma. En Mateu López sènior (Còrdova ca.1520, Palma 1591) arribà a l’illa al voltant del any 1544. La hipòtesi més acceptada era que venia de València i, possiblement del taller dels Macip. Es casà dues vegades, a Mallorca. La primera l’any 1545 amb Magdalena Oliver. I la segona, amb Joana, de la qual s’ignora el llinatge i la data d’aquest segon matrimoni. Va tenir un sol fill, al qual sobrevisqué. En Mateu López junior va néixer a Montuïri l’any 1549 i morí l’any 1584 a Palma. Es va casar a Santa Eulàlia l’any 1572 amb Nicolaua Bertran. Van tenir tres fills, Guillem – que probablement també fou pintor i dues filles, Elisabet i Esperança. Casi immediatament de la arribada a Mallorca, d’en Mateu sènior, amb cinc taules pintades, obre dels pintors Macips, per muntar-les a un retaule de la catedral, va rebre l’encàrrec del retaule de les Ànimes del Purgatori, també per la Seu. Ja que a les hores era un desconegut a l’illa, resulta un poc estrany. Seria lògic pensar que el prestigi li venia per la seva procedència del taller dels Macip. Els primers treballs a la catedral hagueren de proporcionar-li prestigi i bones relacions. En López junior es formà com a pintor a l’ombra del seu pare i no s’ha trobat cap document en que el detalli com a pintor únic d’una

obra. Es fa molt difícil detallar amb precisió la pintura sortida de la mà de Mateu junior de la del seu pare, fins i tot d’altres pintors que treballaven al taller patern. Entre els anys 1569 i 1584 sortiren del taller diverses peces que representen Nostra Dona del Roser, entre elles la de la rectoria de Sencelles (1569). Els estudiosos de l’obra dels López, estableixen tres etapes. la primera entre els anys 1544 i 1570, les obres són sempre sobre taula, les composicions riques, però estàtiques i certament arcaiques. Una tècnica molt bona en els caps, rostres i mans, però els vestits més bé convencionals i esquemàtics, els fons presenten paisatges amb figures, etc. La segona entre 1570 i 1584 determinada per la intervenció de Mateu junior es fa patent. Apareixen les primeres teles, preocupació per definir l’espai i la perspectiva. Hi ha un cert dinamisme. Els rostres es fan més suaus i dolços. Protagonismes del dibuix. La tercera entre els anys 1584 i 1590, després de la mort del fill i els darrers anys de Mateu sènior. Apareixen noves composicions, continuava el lligam amb València. Les expressions tornen a endurir-se, però són més suaus comparades amb la primera etapa. Torna els fons paisatgístics. Algunes peces foren signades i datades. Les obres del López ompliren la segona meitat del segle XVI a Mallorca. És una producció pròpia de l’època, retardada cronològicament respecte a la dels grans centres creatius, però de gran dignitat. Mare de Déu del Roser Oli sobre taula. 2’15 x 1’75. Any 1569. Rectoria de Sencelles. G. Llompart, J. Mª Palou i J.M. Pardo fan el següent estudi de la pintura. Un gran oval central, format per un rosari, emmarca la figura de la

Mare de Déu, asseguda en un tron amb baldaquí; sosté amb la mà dreta el Nin Jesús nu i dret sobre els genolls de sa Mare i aguanta un ram de roses amb la maneta esquerra; ambdós duen rosaris en les mans; a cada costat, dos querubins porten també rosaris en les mans. Als peu del tron, sobre el trespol enrajolat de colors, i a cada costat, s’agenollen , a la dreta de la composició, unes dones; entre elles, una reina, amb Santa Catalina de Sena, al davant; a l’esquerra, uns homes, entre els quals hi ha un papa i un rei, amb Sant Domingo al davant; tots adoren les figures centrals. Al fons, una línia horitzontal a manera de paret, que s’obre com una finestra a un paisatge de muntanyes monòtones. Al voltant de l’òval central, es disposen simètricament els quinze misteris del rosari emmarcats dins una rosa cada un d’ells. Als dos angles superiors, dos àngels entre roses; als angles inferiors, els donats: un clergue que porta un llibre amb la inscripció “Etas 60” i un senyor. A l’eix de l’obra i sobre un escutet, la següent inscripció: “Fo acabat y beneyt a 28 de setembre, 1569”. Aquesta obra, la primera que un dels López data, permet veure, juntament amb les d’Alcúdia, el principi de l’evolució artística de Mateu junior, l’estil del qual és ja prou definit en aquesta obra, que d’altra banda, presenta una sèrie d’elements que seran constants en la seva producció. Es degué pintar per a la capella del Roser de l’església parroquial; actualment està a la rectoria. Bibliografia Llompart, G., Palou, Joana Mª, Pardo, J.M. “Els López dins la pintura del s. XVI a Mallorca”. Taller Gràfic Ramon. Palma, 0988. VV.AA. “Gran enciclopèdia de La Pintura i l’Escultura a les Balears”. Vol. III, p.32-43. Gràfiques Garcia. Inca, 1996.

El lledoner de la Plaça Toni Vallés i Perelló

“Sóc la taula del teu bressol, la fusta de la teva barca, la superfície de la teva taula, la porta de la teva casa. Sóc el mànec de la teva eina, el bastó de la teva vellesa“ R. Tagore Aquest escrit està dedicat al vell lledoner de la plaça situat davant l’Ajuntament, a la cantonada del carrer d’Antoni Maura. He començat amb una cita del poeta bengalí Rabindranath Tagore que segur que no pensava amb un lledoner però quan diu “sóc el mànec de la teva eina, el bastó de la teva vellesa” no em negareu que ve com anell en el dit per referir-nos al nostre estimat arbre. Si haguéssim de contar amb els dits d’una ma les varietats d’arbres que a la nostra illa tenen el privilegi de ser arbres singulars i vinculats a la nostra terra sens dubte un d’ells seria el lledoner. Lledoners singulars a Sencelles tenim els dos de la Plaça Nova i el de la Plaça, i dic singulars perquè són centenaris i destaquen per la seva soca i brancam.

El lledoner de la Plaça va ser sembrat devers l’any 1830 o un poc abans. És a dir que aproximadament té uns dos-

cents anys. Em contava fa poc un senceller que ja té els seus anys que el seu padrí ja li deia que d’al· lots jugaven a pujar al lledoner i els quintos com a innocentada agafaven branques per a fer un fogueró al mig de la Plaça. Hem crescut amb ell. Al pedrís situat a la seva ombra, quantes xerrades, quants grans secrets ha escoltat i com a vertader amic ha sabut guardar entre les seves branques? M’agrada perquè és un arbre discret. De flors i fulles petites, un tronc recte, de tacte suau, de branques amb forma capritxosa i d‘una ombra espessa, fresca i sincera. Coneguem avui un poc més aquest amic nostre. El lledoner és un arbre d’origen oriental, introduït a la Mediterrània segurament pels grecs o romans que el van portar a les nostres illes. N’hi ha que diuen que a Mallorca el dugueren els fenicis. És un arbre de vida llarga, n’hi ha que estan datats en més de 600 anys. És de cúpula ampla i densa, d’un verd intens amb l’estiu molt valorat per la seva ombra. Produeix un fruit comestible, el lledó un poc més gran que un pèsol, que madura al llarg de l’estiu i a la tardor agafa un color negre. Quan érem al·lots ens agradava fer un canut amb canya i fer guerres de pinyols amb els lledons. Aquesta polpa de gust molt dolç és comestible i segur que no sabíeu que rica en vitamina C, ferro i potassi. Aquesta qualitat feia que després de la Guerra Civil la polpa era una alternativa a la manca de vitamines per a molts d’infants. Com a curiositat dir que a certs punts del Mediterrani el lledoner s’associa amb rituals de fecunditat i amb problemes relacionats amb la impotència masculina. D’aquesta creença neix el costum de curar

els matrimonis estèrils amb rituals a l’entorn del lledoner. En concret l’home havia d’anar a orinar abans de l’eixida del sol al peu d’un lledoner nou dies seguits per així aconseguir descendència. Un altre mite fa referència a la seva fusta que s’ha considerat que té propietats màgiques. Conta la llegenda que el gaiato de Moisès estava fet de fusta de lledoner. Antigament a la nostra illa el bastons dels batles es feien de la seva fusta. Igualment els gaiatos, les forques, els flabiols, … A certs llocs entre els pastors hi havia la creença que els flabiols fets amb fusta de lledoner tenien la propietat d’espantar els llops i les males besties. Potser amb el mateix sentit de protecció la fusta del tamborí mallorquí es de lledoner.

Aquest arbre està igualment present a totes les possessions de la nostra illa, sens dubte també invocant aquesta protecció ancestral. I és que des de l’aparició de l’agricultura el lledoner va quedar com l’encarregat de protegir les contrades, segurament pel seu paper primordial en la confecció de les eines de treball d’aquelles primeres societats agràries. Mirem avui amb uns altres ulls aquest lledoner centenari i facem nostres aquestes creences, admirem la seva grandiositat, la seva longevitat i un creixement que antigament feia pensar als homes que els arbres estaven fets per Déu i per a Déu.

Va d’altures des municipi de Sencelles

Martí Cirer de can Garrit

Des més baix al més alt, de sa partió des terme d’Inca, dins es llit des torrent d’Almadrà seria sa part més baixa, són 67 metres. A Jornets 75 m., Judí 96 m., Cascanar 95 m., Laiar 105 m., Biniali 114 m., ses Talaies 119 m., es vessant de gregal a la vila 119 m., es replans des Revellar 134 m., Morelló Nou 134 m., es Puig Agut 134 m., Canarrossa amb es llogaret homònim al cim 134 m., es nomenclator del 2011, diu que sa part més alta des poble està en es carrer des Bons Aires 140 m. A sa barriada des Revellar i de ses Talaies, a sa finca de s’Ermita, davant es carrer hi ha un obelisc que a una altura determinada té incrustada una rajola que antigament posava 140 m. Ara quasi no s’hi veu cap lletra. S’obelisc o columna està com es dibuix que acompanya aquest text. Entre Son Xotano i ses costes de Son Palou, a sa partió de Pina (Algaida) i Sencelles, a prop de cas Garriguer, 161 m.

Biblioteca Municipal - Casal de Joves Marta Salas i Oliver

Què fem? El fet de viure a un poble petit fa que no tenguem tots els recursos que volem i a vegades pensem que no hi ha res dirigit a nosaltres, els joves. Però això no és del tot cert, ja que podem aprofitar la quantitat d’activitats que es duen a terme a pobles del voltant i compaginar-ho amb les que es duen a terme aquí. Nosaltres, a continuació, vos oferim diferents recursos que vos podran facilitar la recerca d’activitats d’oci, així com també de treball, estudis o altres àmbits. Revista Youthing: en aquesta revista, podreu trobar tots els concerts, xerrades i activitats que es fan arreu de Mallorca. Si no teniu cap pla en concret, ja ho sabeu! Segur que vos inspira i trobau una gran quantitat de coses interessants. Vos assegur que no tendreu temps per avorrir-vos! ;) La versió digital d’aquesta revista es troba a http://youthing.es/ Recursos Humans Mallorca: és un blog que unifica informació rellevant sobre formació i treball a Mallorca, així com també ajudes, sub-

sidis i prestacions. És una forma de tenir molta informació actualitzada en un mateix espai. L’adreça web per accedir-hi és : http://rrhhmallorca.blogspot.com. es/. Mallorca Verbena Tour: ara que ja comença a venir el bon temps, en aquesta pàgina web hi podreu trobar totes les revetles (un dels nostres principals hobbies) i activitats que es durant a terme als diferents pobles de Mallorca. Amb aquesta pàgina segur que no us en perdeu cap! Si encara no la coneixeu, aquesta és l’adreça per accedir-hi: http://mallorcaverbenatour.cat/ Palma Jove: en aquesta pàgina web hi trobareu informació sobre tots els àmbits que vos pogueu imaginar! Hi ha infinitat d’informació sobre treball, formació, drets i consum, oci, sexualitat, descomptes i habitatge. En cada un d’aquests àmbits hi trobareu diversos subapartats que Per accedir-hi heu d’entrar a http:// www.palmajove.es Donde vamos hoy: és una altra pàgina web on hi trobareu els diferents esdeveniments que hi ha a Mallorca, llocs per anar de festa, fires i mercats, i altres serveis que s’ofereixen a l’illa. La pàgina web és: http://mallorca.dondevamoshoy.net/ Low cost, sobreviure a baix preu: aquesta és una pàgina de facebook creada per Palmajove, en la que tothom hi pot publicar consells per a estalviar i arribar a final de mes. S’hi poden compartir descomptes, promocions culturals d’oci, idees d’economia alternativa, sostenible i intel·ligent. Aquesta és la pàgina: http://www.facebook.favcebook. com/palmalowcost.

Així mateix, moltes vegades no cal sortir del poble per passar-s’ho bé, sobretot ara que ve el bon temps. Hi ha diverses associacions que organitzen una gran quantitat d’activitats molt interessants i a preus econòmics, com excursions, caps de setmana a hotels, tallers i classes molt variades. Aquestes activitats estan obertes a tot el públic. Des del Casal de Joves, juntament amb el Punt d’Informació Juvenil del poble també s’estan organitzant alternatives d’oci diverses com per exemple tallers, sortides, xerrades, i festes pels joves i adults del poble, que molt aviat tendreu a la vostra disposició. Tenim a la vostra disposició una pàgina de facebook anomenada PIJ Sencelles que des de fa gairebé un mes està a la vostra disposició. En aquesta pàgina hi anam publicat tota la informació que consideram que us pot interessar. Vos animam a clicar “m’agrada” a la pàgina: www.facebook.com/PIJSencelles. Esperam que tota aquesta informació sigui del vostre interès. I ja ho sabeu! Si necessitau ajuda en

qualsevol aspecte relacionat amb temes d’educació, treball, dret, salut, consum o participació, no dubteu en venir al Punt d’Informació Juvenil, situat a la Biblioteca de Sencelles. També podeu fer les consultes a través de la nostra pàgina de Facebook (PIJ Sencelles) o bé per telèfon al 971 87 28 53. Vos esperam!

Poesia popular Dècimes desbaratades Un mut que cantava fort perquè un manco se pentinava, volia tallar amb un raó tots es cabells a un tort, i un geperut dins un hort menjant, menjant feia es passos per vendre tots es pedaços que hi ha penjats per dins plaça perquè un cuc dins una bassa volgué fer un concurs de nassos.

Un batle d’es Capdellà i l’emperador de Rússia varen compondre dins Prússia una jota per cantar i un porc se posà a ballar de sa mateixa alegria perquè un espanyol d’Hongria de ràbia va badallar i es governador d’Artà demanà sa cessantia.

Un ca llebrer de Sencelles mentre sembrava llenties sonava unes xeremies que duia davall ses aixelles i quatre o cinc bergantelles un pi gros varen alçar per anar a desembossar sa gargamella d’Herodes que hi dues ses quatre rodes d’un carro que trabucà.

Un ase i un porc senglar davallaren a Ciutat i un conill tot escapat es carro los trabucà. Una moixa s’enfadà perquè un lleó la volia i una esquadra de Turquia carregada de ciurons amb devers deu-mil canons bombetjà Santa Maria.

Martí Garrit

Sancho Panza quan vengué a Mallorca, va anar a Lluc eixancat damunt un ruc blanc que varen dur d’Alger tan prompte com ho sabé es batle de s’Esgleieta va posar pres en Rateta perquè va menjar en divendres un trempó de faves tendres amb pebres de cirereta. A l’anterior número aquesta secció va anar signada per Margalida Zuazaga i tocava ser-ho per en Martí Garrit.

De tu a tu Avui entrevistam a Margalida Vicens i Alabarces Maria Cristina Soler i Escalas

Na Margalida Vicens Alabarces, té 26 anys. És filla d’en Miquel de Can Tonces i Virtudes (Ítrabo, Granada). Va estudiar Biologia i el Màster del Professorat a la UIB. Actualment està estudiant per ser Guia Ambiental. Per ara fa feina de músic a 5 grups: toca la guitarra i el guitarró a dos grups de folk “Qanarusa” i “Terra Rotja”; toca la guitarra acústica a “Volvox”; toca el baix elèctric a dos grups “Cocarroi Nuclear” i a la “Happy band” a hotels. A més fa els coros de veu a tots els grups. També toca el flabiol i el tamborí a l’Associació de xeremiers “Es capoll llarg” de Sencelles. I fins fa poc feia de DJ a un pub de Gomila.

En quin moment de la teva infància et quedaries? Em quedaria amb dos moments: el primer en el que va néixer el meu cosí Ferran, i el segon, en el que va néixer la meva cosina Marina. De petita m’avorria com una ostra ja que sóc filla única. Amb ells, els caps de setmana varen tenir un altre sentit per jo, no paràvem de jugar i de riure. Què volies ser de gran quan eres petit? S’ha acomplert? Astronauta, no. Quin tipus de música t’agrada? La música rock. Quines són les teves aficions? Anar d’excursió, mirar documentals i pelis “frikis”, jugar a jocs d’estratègia, tocar instruments i cantar davall sa dutxa. Digues alguna “frase cèlebre” que hagis dit o que t’agradi. “Tot fa brou”. Quins programes de televisió mires? L’únic programa de televisió que mir cada setmana és “Cuarto Milenio”. Més que programes mir sèries: “Homeland”, “Juego de Tronos”, “True Blood”,... . Confessa’ns una mania, un defecte i una virtut que tenguis. Una mania: ses coses de l’habitació han d’estar en el seu lloc, sinó m’estrés. Un defecte: m’agradaria tenir més bona veu per cantar. Una virtut: vaig néixer per tenir paciència.

donaria a la ciència. Si fossis el batle? No ho voldria ser. Un viatge. A les Galápagos? No podries estar un dia sense... Escoltar música. El millor invent? Encara estar per fer, la cura del càncer. No entens com hi ha gent que... no pensa amb el futur dels seus fills i néts. Què t’agradaria ser per un dia? Un extraterrestre. Un fet que hagi influït en la teva personalitat? El conviure amb un malalt, on cada dia aprenc coses noves de la meva persona. Quin és el teu menjar preferit? Ho eren els pebres torrats amb arròs i pollastre de la padrina. Un racó que t’agradi de Sencelles. Sa placeta de l’obra. Et queixes de... mals d’extremers.

Què faries... Si fossis un home? Me deixaria sa barba.

Conta’m una primera vegada. Quan vaig sortir de l’armari a ca nostra, mu mare no sabia on ficar-se pobreta. Però estic molt contenta de que la societat cada vegada estigui més conscienciada en temes que són naturals, i no antinaturals (com molts encara es pensen). Encara hi ha molta feina per fer... .

Si fossis ric? Un viatge a Mart “fijo”, l’altra part la

No surts de ca teva sense... Cartera, claus i mòbil. A vegades

no m’he d’oblidar de: la guitarra, el guitarró, el baix i l’amplificador. Com et desplaces per dins el poble? A peu. D’aquestes opcions trien una: Twitter o facebook? Facebook. Dia o Nit? Nit. Vi o Pomada? Pomada. Platja o muntanya? Muntanya. Poble o ciutat? Poble. Barça o Madrid? Barça. Carn o peix? Carn. Calçons o falda? Calçons. Samsung o Iphone? Cap dels dos. Quin ha estat el millor regal que t’han fet? Una guitarra elèctrica se’ns dubte, però el millor encara està per fer, la salut. Sempre has volgut... tocar en un grup de música. No aguant que... me xerrin fort quan me despert. Practiques algun tipus d’esport? Quin? Sí, córrer quan puc.

que no es desbarati i, per ara amb en Xesc esteim amb bones mans. Què penses de les persones majors del poble? Fan el que han de fer (contar experiències, xafardejar i intentar sobreviure). Quin esport prefereixes veure per televisió? Mirava molt el fútbol. Però cada vegada fa més oi (amb els “trapicheos” que es mouen pel darrera). Quines expectatives laborals tens? “No sabe no contesta”. A l’entrevista passada Maria Salas Oliver ens va proposar la següent pregunta: - Què en penses de la retirada del grup Antònia Font? És millor retirar-se a temps, els darrers discs ja no me deien res. A qui vols que faci la pròxima entrevista?

A na Malen Bibiloni i Amorós de “Ca na Cavallera”. Quina pregunta li faries a la pròxima entrevista? Què en penses sobre els moviments “slow”?

Quina és la festa que més t’agrada de Sencelles? Per què? S’embalat en diferència, fa falta dir els motius? Quins canvis faries a Sencelles? Tirant cap al que m’interessa..., arreglar Can Bril perquè les associacions tenguin un bon lloc on poder realitzar les seves tasques. Però abans de res, que l’economia del poble estigui ben controlada i

Festes a Sencelles Podeu trobar moltes mĂŠs imatges als Ă lbums de www.sasella.org

ES RACÓ DE SA CUINA Maria Vich i Cirer

Greixonera dolça de Pasqua La cuina del cicle festiu Pasqual és una de les més típiques de les illes i de les que millor han conservat les seves característiques bàsiques. Les panades de carn de be, amb pèsols o sense, el frit de freixura, amb un gust molt especial que només té el dia de Pasqua, els rubiols, els crespells... Una costum molt arrelada a Mallorca i els mallorquins. Una tradició que a pesar de tots els “atacs” de cuines estranyes i alienes a nosaltres, segueix ben forta entre els mallorquins i els qui estimen Mallorca. Esper que vos agradi i que sigui del vostre gust. Ingredients: Un litre de llet. 100 g de “dolces de bescuit” ben esmicolat. També es pot fer-se amb ensaïmada. 8 ous ben batuts. 240 g de sucre. Pell de llimona rallada. Canyella en pols.

Preparació: Untar una greixonera plana amb mantequilla, empolsegar-la amb un poc de sucre. Posar la llet a coure amb el sucre, la llimona i la canyella. Retirar la casserola del foc. Mesclar la llet amb el bescuit i els ous batuts, dins un plat fondo. Remoure durant uns minuts amb unes varetes per ablanir el bescuit. Seguidament abocar-ho dins la greixonera i s’ha de coure uns 50 minuts aproximadament, a 170 graus, amb el forn ja calent. Un truc molt efectiu per comprovar si ja es cuit, és ficar-hi una agulla o escuradents, si surt sec és que està a nes punt. S’ha de servir fred. Que passeu una bones festes de Pasqua.

Notícies des de la Parròquia de Sant Pere Nomenament d’Arxipreste Una vegada més el rector de la nostra Parròquia, Mn. Josep Cerdà i Tomàs ha esta elegit com a Arxipreste del Pla. El nomenament signat pel Bisbe de Mallorca es feu efectiu poc abans de les festes de Nadal. El nostre arxiprestat està format per tretze municipis i disset: la de la Immaculada Concepció i Beat Ramon Llull de Randa, Ntra. Sra. d’Atotxa d’Ariany, Ntra. Sra. de la Consolació de Porreres, Ntra. Sra. de la Salut de Maria de la Salut, Ntra. Sra. de Loreto de Lloret de Vistalegre, Sant Bartomeu de Montuïri, Sant Cosme i Sant Damià de Pina, Sant Cristòfol de Biniali, Sant Feliu de Llubí, Sant Joan Baptista de Sant Joan, Sant Pere de Petra, Sant Pere de Sencelles, Sant Pere i Sant Pau d’Algaida, Santa Bàrbara de Vilafranca de Bonany, Santa Eugènia, Santa Maria de Costitx i Santa Maria de Sineu. Les comunitats religioses que hi ha són les següents: de vida contemplativa hi ha un monestir de Franciscanes Concepcionistes a Sineu, comunitats d’homes a Sant Felip Neri de Porreres, Franciscans Fra Menors a Petra i Missioners dels Sagrats Cors a Sant Honorat del Puig de Randa. Comunitats de religioses de Germanes de la Caritat a Sencelles dues cases, a Porreres i a Vilafranca, de Franciscanes Filles de la Misericòrdia a Pina i a Santa Eugènia. Darrerament hem vist tancar els convents de Sineu i Costitx. Els santuaris i ermites també són nombrosos: Nostra Sra. de Cura, Sant Honorat, la Pau de Castellitx, Montision de Porreres, Sant Miquel de Montuïri, Sant Crist del Remei de Llubí, Nostra Sra. de Consolació de Sant Joan, Bonany de Petra i Verge Poderosa de Sineu. El grup de capellans que serveixen

a les desset parròquies de l’arxiprestat està format per 11 membres amb nomenaments parroquials de rectors o vicaris, més altres preveres, en alguns casos ja jubilats, que hi col·laboren en temes de pastoral. Mensualment tots els laics i laiques de les diverses parròquies de l’Arxiprestat som convidats a unes sessions de formació, en les que es tracten diversos temes d’interès social i d’actualitat. Les trobades es duen a terme un dilluns de cada mes en el Santuari de Consolació, de Sant Joan.

Jordi Llabrés i Sans, cronista de la Parròquia de Sencelles

Actes nadalencs a la nostra Parròquia Una vegada més la nostra Parròquia de Sant Pere s’ha posat a disposició del poble obrint les seves portes per tal de poder dur a terme alguns concerts de música nadalenca i altres actes propis d’aquells dies de les festes de Nadal. Així aprofitaren aquesta avinentesa l’alumnat i professorat del Col·legi Públic de Sencelles, els alumnes de l’Escola de Violins de Sencelles, la Coral Sor Francinaina Cirer i fins i tot ses Majestats els Reis d’Orient que no han volgut faltar a la seva cita anual amb els sencellers. Matines de Nadal Amb una església ben engalanada de neules i arreglats els betlems, tot això gràcies a una bona colla de joves i al· lotes que any rere any cuiden d’aquest afer, el dia 24 de desembre, dissabte de Nadal, celebràrem amb especial rellevància i solemnitat les tradicionals Matines pel Naixement de l’Infant Jesús. I al bon efecte que oferia la nostra església vestida de festa i de llum, s’hi

afegí el goig de veure-la ben plena de gent. Va presidir la celebració el Sr. Rector, animaren el cant el Cor Parroquial i com no podia esser d’altra manera hi va participar l’Escolania Parroquial, que aquell dia es veia augmentada amb cinc escolans nous. Aquest any el misteriós i profètic Cant de la Sibil·la fou interpretat per la joveneta Jero Mut Campaner, el Cant de l’Àngel per la seva germana Ada i va predicar el Sermó de la Calenda el nin Guillem Alomar Ferrer. Tots tres, amb un encertat ajust, ens feren gaudir de tota l’essència d’aquestes tradicions nadalenques tant nostrades i foren generosament aplaudits. Solidaritat envers els més necessitats En motiu de les festes de Nadal es va demostrar una gran sensibilització de la gent per tal d’ajudar a

pal·liar les necessitats del nombrós grup de famílies i usuaris del “Rebost Solidari” de Càritas Parroquial. A principis del temps d’Advent s’impulsà una campanya de recollida d’aliments que suposà un èxit quasi fora precedents i no foren pocs els grups i col·lectius de gent sencellera que s’hi sumaren fent arribar els seus donatius, tant en productes alimentaris com en efectiu. Entre aquests s’hi pot comptar l’Associació “Es Pou Major”, els veïns del Carrer de Bons Aires, els participants de la Catequesis Parroquial, l’alumnat del Col·legi Públic i de l’Escoleta d’Infants “Es Molins”, el grup “Sencelles Difusió Cultural” que va sortejar a benefici de Càritas Parroquial tres quadres i les cantadores del Cor Parroquial que en diverses ocasions sortiren a cantar per les cases i carrers del nostre poble, amb l’objectiu de recollir almoines. Tota aquell allau de solidaritat feu possible que un any més, a part dels acostumats repartiments d’aliments dels dijous, es pogués fer uns lots especials de productes de Nadal que es van entregar el dia 23 de desembre i per la festa dels Reis, joguines per tots els nins i nines. Beneïdes de Sant Antoni, de la Candelera i de Sant Blai Coincidint amb les diades de Sant Antoni de Vianna (17 de gener), patró de la pagesia mallorquina i dels animals, de la Mare de Déu del Candeler (2 de febrer) i de Sant Blai (3 de febrer), la nostra Parròquia de Sencelles no va descuidar de celebrar aquestes festes, fent les tradicionals beneïdes dels animals, de les candeles i dels fruits i caramels, respectivament. Les primeres foren molt concorregudes com cada any, i es va notant un augment important de gent que darrerament participa de les del dia de Sant Blai. Festa Patronal de Santa Àgueda Dia 5 de febrer el poble de Sencelles es va tornar a vestir de festa per celebrar amb honors de Patrona a

la Verge i Màrtir Santa Àgueda de Sicilia. A les 11 del matí l’església parroquial s’omplí de gent, en el més estricte sentit de la paraula, per assistir a l’ofici solemne. Aquest any fou convidat a presidir i predicar Mn. Antoni Fullana, Canonge de la Seu. Les autoritats municipals, així com els obrers majors de la Patrona i una representació de cavallers de l’Orde Militar de Santa Àgata de Paternó, amb el seu Prior de Catalunya i Aragó al cap davant, ocuparen llocs de preferència. Els moments més emotius de la celebració arribaren a l’Ofertori quant, així com mana la tradició, un sacerdot fill del poble traslladà la imatge reliquiari de Santa Àgueda guardada a la seva capella, per rebre la veneració de tot el seu poble i dels devots que es feren presents a la festa. Un cop acabat l’ofici, en presència de les autoritats i de tots els presents els cavallers de Paternó, van imposar la creu o Venera de la seva Orde a la imatge de la Patrona de Sencelles. Un any més la capella lluïa formosa enramellada de flors blanques gràcies a la implicació de l’Obrera o capellera, càrrec en el que enguany s’hi estrenava Maria Concepció Bennassar Llabrés. Il·luminació nova en el Portal Major de l’Església Parroquial A mitjan mes de març, gràcies a l’ajut de l’Ajuntament de Sencelles i el treball de la Brigada Municipal, vam celebrar la col·locació de dues noves faroles en el Portal Major de la nostra Església Parroquial. D’aquesta manera, amb breu temps, hem pogut donar resposta als precs que ens feia la gent de posar més llum a les entrades que hi facilités l’accés, principalment els vespres d’hivern. Representació de “Jesucristo Superstar” El dissabte dia 22 de març, de ple dins el temps de la Quaresma, un bon estol de joves i al·lotes de la

Confraria de Nostra Senyora de la Soledat del barri palmesà del mateix nom, vingué a Sencelles amb tot un desplegament de so, llums i decorat, per posar en escena, davant un nombrós públic que omplia la nostra església, el musical “Jesucristo Superstar”, òpera rock estrenada l’any 1971 en el escenaris de Broadway, amb música de Andrew Lloyd Webbery i lletra de Tim Rice. A Espanya fou representada per primer cop l’any 1975 en el Teatre Alcalà Palace de Madrid, produïda i protagonitzada pel famós cantautor Camilo Sesto, assolint un èxit rotund que la va mantenir en cartell durant sis mesos. Des de fa uns anys aquests membres de la dita Confraria de la Soledat l’escenifiquen en diversos llocs de Mallorca per tal de recollir fons que després destinen a obra benèfica, el que es va recollir a Sencelles va esser per Càritas.

Festes de la Beata 2014 Associació Tia Xiroia

Amb una setmana repleta d’actes i celebracions el poble de Sencelles i per iniciativa de l’Associació Tia Xiroia, va celebrar a finals de febrer la festa de la Beata Francinaina, coincidint aquest any amb el 25è aniversari de la seva Beatifiació. Durant el cap de setmana anterior prengué especial rellevància la conferència que vingué a donar a Sencelles la Germana Teresa Forcades, monja benedictina del Monestir de Sant Benet de Montserrat, davant una multitudinària presència de persones (es calcula que quasi 800 persones) que ompliren el pavelló municipal d’esports. El dia 23 a les 4 del capvespre es dugué a terme un recorregut històric entorn de la figura de Sor Francinaina en el que hi van participar unes 150 persones. De la mà de Sor Cecilia Miró, Germana de la Caritat i de Jordi Llabrés i Sans, cronista oficial de Sencelles es pogueren visitar llocs relacionats amb la vida de la Beata, com son la Casa de Can Xiroia que ella convertí amb Convent de la Caritat, el carrer Sor Francinaina, la posada de Can Raió, Son Mansena, Can Bruno, Can Molinas, la Parròquia de Sant Pere, el Monument de la

Plaça, la Creu de s’Era d’en Pelat, etc. El dia 26 de febrer, coincidint amb la vigília de l’aniversari de la mort de la Beata Francinaina, com de costum es dugué a terme la vetlla de pregària entorn del seu Sepulcre a la Capella de la Caritat. El dijous dia 27 el programa es presentava ben atapeït d’actes i celebracions i el poble va despertar bellament engalanat, enmurtat i les cases lluint els seus domassos. A les 10:30 l’església s’omplí de gent, principalment vinguda de fora, per la celebració de l’Eucaristia matinera que presidí el Rector de Sencelles i que concelebraren Mn. Àngel Reigades, rector de Porreres i Mn. Pere Vallés, rector de Gènova. Després s’organitzà la multitudinària processó que primerament havia de visitar el Sepulcre de la Beata i després el seu Monument, on cada any i tal com marca la tradició s’hi fa l’ofrena floral. Abans de començar aquesta, aquest any na Francina Roig, amb representació dels quintos del 89, feu la salutació i la Mare General de la Congregació de Germanes de la Caritat Sor Bàrbara Pasqual i el Batle de Sencelles Sr. Bartomeu Morro, van descobrir un monòlit que instal·lat als peus del monument, d’ara endavant esdevindrà un reconeixement del nostre poble a tots els peregrins que, honorant a la Beata Francinaina, visiten Sencelles durant. Acte seguit a l’església parroquial es va dur a terme una pregària per els nins i nines que va organitzar l’equip de catequistes de Sencelles, la qual va acabar a la Plaça de la Vila amb una amollada d’uns 400 globus que simbolitzaven els valors que cal que tinguem els que formem l’Església i la societat en general. Durant la tarda, també pels més jovenets, jocs populars. I ja al vespre, altre vegada l’església plena de gom en gom, per assistir a l’ofici solemne de la

diada que aquest any va presidir el Vicari General de Mallorca, Mn. Antoni Vera i en la que hi van concelebrar els preveres de la Parròquia de Sencelles, Mn. Pere Cirer rector de Santa Eugènia i Mn. Simó J. Garau, rector d’Inca. Cal tenir present que un any més, aprofitant la festa del 27 de Febrer, s’ha dut a terme la campanya de recollida de donatius que l’Associació Tia Xiroia destina a les missions que la Congregació de Germanes de la Caritat tenen en els països més desfavorits (Hondures, Perú i Burundi). Les persones que hi col·laboraren, una vegada més foren obsequiades amb una bosseta de caramels beneits per la festa de Sant Blai. Les festes seguiren el dissabte dia 1 de març amb la posada en escena de l’obra de teatre “Mare d’un Poble” que escrigué l’any 1940 el prevere senceller Mn. Bartomeu Oliver. En aquesta representació hi van actuar una trentena de nines, al·lotes i dones del nostre poble, que en perfecte coordinació i harmonia, durant els darrers mesos treballaren de valent per fer-nos gaudir una vegada més de tot l’encant i la gràcia d’aquest drama tant nostrat. L’Associació Tia Xiroia vol fer públic el seu agraïment ben sentit envers les persones que s’han implicat en fer possible l’èxit que va suposar aquest acte. Des de el company Miquel Àngel Torrens, de Ruberts, que hi col·laborà aportant els seus coneixements de direcció de teatre, les persones que cosiren els hàbits de les monges i cuidaren del vestuari, els que no escatimaren ni hores ni esforços en el decorat i condicionant l’església, a la Brigada Municipal de Sencelles i com no, als centenars de persones que ompliren fins a la bandera la nostra Parròquia. Gràcies a la professionalitat del fotògraf Sebastià Roig d’ara endavant podem gaudir amb l’enregistrament de “Mare d’un Poble”. La vetllada d’aquell mateix dia fou aprofitada per dur a terme la presentació d’una nova

tonada dedicada a la Beata, amb lletra de Mateu Matas “Xurí” i música de Joan Florit. La interpretació de l’estrena comptà amb la veu de Maria Salas Oliver i l’acompanyament dels components del grup “Es Capoll Llarg”. I ja per tancar el programa festiu, dia 1 de març es dugué a terme la Segona Cursa Solidària, des de el Convent de la Caritat fins a la Caseta de s’Ariçal, organitzada conjuntament amb el Club Ciclista de Sencelles, en la que hi van participar unes 90 persones. L’Associació Tia Xiroia vol agrair la implicació de tanta gent en la organització dels diversos actes i també la participació, a vegades de manera massiva i amb resultats insospitats per nosaltres. Les fotografies que acompanyen aquesta col· laboració corresponen a l’ofrena floral del dia 27 de Febrer, sens dubte l’acte més important i tradicional de les festes que any rere any el nostre poble vol dedicar a la seva Filla més Il·lustre i Major, la Beata Francinaina.

Sa Campana En Barramot

notícies fresques

Opinions de mumare i sa sogre. Bono, bono i bono. S’infanta (i això què vol dir?) no vol anar a declarar, però ara que l’han agafada ben agafada, diu que hi anirà “voluntària ment” jijijiiiiji! Nosaltres dues a partir d’aquest any 2014 ja no farem declaració d’hisenda. Es motiu? Idò, que estam molt, molt enamorades des notros homos, “en Pau descansin” I es nostro gran amor per ells, mos impedeix pagar a hisenda. Per ferho, ens acullirem a sa “Doctrina Cristina Borbón”. Si ella no paga i això és pot fer, la resta de ciutadans farem el mateix. Ja que segons va dir son pare de na Cristina: “la ley es igual para todos” Idò, aixó mateix.! “Ella no sabia rés; ella no va veure rés, ella és muda i cega”.Però molt enamorada. Ses males llengos sempre han dit que teníem una infanta de “baixa intensitat”. Però a la vista de tot això, resulta que ho són totes dues? Però noltros dues no mos anirem a Suïssa, ni es ciutadans d’aquests desgraciat país, no hauran de pagar 400.000 € anuals en Seguratas per ella. Hasienda encara hi sortirà guanyant!

barramot@gmail.com és l’adreça per si voleu suggerir notícies fresques o deixar comentaries sobre notícies anteriors.

En Carlos Floripondio o Floriano, una cosa d’això, pareix que no és “tot”, avui dia 23 de gener ha dit: “la tasa del paro es una maravilla”. Aquest de quin peu cosseja? Es paro, aquest mateix dia era del 26’03%. Sap llegir? Sap sumar? Té seny? Aquest mateix subjecta també va dir: “Hay que bajar los impuestos” Però ell no és es nº 3 des PP? Ell no va votar dia 22 de gener pujar sa

SS a nes treballadors i empresaris? I això està a nes poder? Es nostro, “ui! Ha sortit “lo nostro” amor platònic, es Ramonet Joanet Bauçanet, va sortir retratat a nes diaris enrevoltat de.... sobressades penjades a una escala de collir figas i..., de 1.200 xoriços? Nosaltres dues ja tenim apuntat a sa nostra llibreta negre, ses tendes i empreses que faran descompte a nes peperos, pes sol fet de ser-ho. A partir d’ara, farem boicot a totes elles, és a dir, no hi anirem a comprar. Tampoc hi anirà cap persona de sa nostra família. “Qui és confrare, que prengui candela”. Volem fer una pregunta a ses diputades des PP que varen votar en contra de s’avort. Quantes de vosaltres que votareu en contra de que ses dones puguin avortar, poreu dir amb sa cara ben alta, que voltros mai heu avortat?. I ara, ses meves barramotades. Abans de res volem vull dir-vos que estic estorat, estorat de totes totes! Sabeu ses darreres notícies de sa “recuperació econòmica” que des des-governs des PP diu una vegada rera l’altre. I per suposat és una “coxina mentida”, basta veure s’ull den Rajoy cada vegada que xerra. Idò primer: 85 millonaris de tot el món, persones no, gentetes, i presumptes lladres, tenen, escoltau bé, tenen es mateixos doblers que.... 3.700 millons de persones. Això és de jutjat de guàrdia. Segon: a n’aquest país nostre malaurat, escoltau bé i rebé, 20 millonaris, 20, tenen es mateixos dobles que 10.000.000 de persones espanyoles. I tot això “gràcies a nes partir de sa presumpta corrupció, que és es qui ara mana, i a

qui es millonaris, presumptament, tenen ben agafats pes “cataplines” (perdonau s’expressió) a tota sa tropa pepera. Sabeu sa darrera des govern Balear? Idò jo vòs ho diré. Desde l’any 1999 es Govern Balear paga a ses persones amb ingressos anuals no superiors a 5.000 €, i amb una minusvalia d’un 65%, l’anomenada “targeta bàsica”. Aquesta targeta és ni més ni manco, que un pagament de 180 € cada any. És a dir: 15 € cada mes. Idò s’extraordinari i meravellós govern Balears des PP encara no ha pagat l’any 2013. Però ells bé que van de viatge, de “picos pardos” i uns cobren 3.000 € cada dia des nostros imposts. Idò! Un nord-americà, és a dir, del nord

d’amèrica, és a dir, un yanqui de ca’n Obama, ha fet una donació de 100.000 € per recuperar la Serra de Tramuntana, després del gran foc que va patir el passat estiu. I els hotelers mallorquins, que han donat? Réeeees, ells, presumptament, només fan d’hotelers per fer-se multimillonaris i “expoliar” a nes poble malloquí i a sa natura de Mallorca”. Sa recuperació de sa Serra de Tramuntana les importa “un higo”. Per cert, no va ser en Joanet Ramonet Bauçanet que va dir a ne’l Sr. Francesc Antich: “yo nunca tendré un fuego como el que le pasó a Vd. En Eivvissa” Noooo, a ell a la Serra de Tramuntana en va tenir un d’el doble de gros, i lo més greu, va passar per sa seva “incompetència i la seva vagaria”.

Pensaments: els mals governants, per dissimular la seva mala gestió, sempre donen la culpa de tot als governats anteriors a ells. (Maquiavel). I per acabar, una poesia... Fills d’una raça dreturera i forta que unia al seny amb l’ímpetu no renegueu de vostra sang... Oprobi pel fill qui n’és apòstata! Per honra té esser bord. Son cor espuri sols posa arrels paràsites no té arrel que del terrer dels avis no beu saba llegítima. Per ell és pàtria una buidor coberta d’algun mantell de púrpura, Un tros de mapa, una abstracció volàtil, un mot de la retòrica... Siau qui sou... Mn. Costa i Llobera

Carta En aquesta ocasió vos vull parlar d’una sencellera, sor Antònia Campaner de sa Creu. Vaig tenir en les meves mans un full parroquial de l’Encarnació, on entrevistaven a la missionera Antònia. Ja que tot seria molt llarg, vos exposaré unes paraules que donen molt per pensar i diuen així: “Què trobes que ens manca a Mallorca? Aquí és un altre món. Avui la gent només vol flashes impactants. Aquests catorze anys han provocat una ruptura; les coses han canviat. Avui a l’església de Mallorca li demanaria que escoltàs i seguís el testimoni del Papa Francesc. Què es faci molt propera, que sigui gent normal. L’actitud del Papa també és molt bona per allà, sense tenir estudis, sense tenir cultura, hi ha una finura,

una delicadesa. Aquí, el que jo veig en la nostra societat és una falta d’educació impressionant. Una manca de respecte fora mida...”

Margalida Zuazaga Vich

Sor Antònia fa un parell de setmanes que va arribar del Burundi i s’ha incorporat a las Hermanas de la Caritat de Sant Rafel. Acababa aquí aquesta pregunta, jo la vaig trobar interessant, li vaig demanar permís i contestà que molt bé i així ho he fet.

Pere Antoni Llabrés del Celler de Can Ramis “Si la matèria primera no és bona, no en sortirà un bon vi” Joan Florit i Horrach

En Pere Josep Llabrés és al capdavant de vins Can Ramis, un tradicional celler de Sencelles, del qual ell en representa la quarta generació. El celler com tots bé sabeu està instal·lat a l’antiga casa familiar del rector Molinas, a la placeta de Son Morei, ben al centre de la vila. Quan va començar can Ramis amb l’elaboració de vins? L’actual negoci dels vins Can Ramis va ser fundat entorn de l’any 1870 per Pere Molinas, germà del conegut rector Joan Molinas (director espiritual de la beata Francinaina), i per la meva repadrina na Catalina Vallori, que duien el negoci en format d’amitges. Per diverses vicissituds els de can Molinas varen deixar el negoci i la meva família es va quedar també amb la casa. El continuador de l’explotació va ser el seu gendre, Antoni Cirer de can Ramis. Després, va ser la seva filla Francisca Cirer amb el seu marit Macià Llabrés de can Renyina, és a dir mon pare i ma mare, que varen ser qui varen modernitzar les instal·lacions. I arribam actualment a qui regeix el celler que som el seu fill, en Pere Antoni Llabrés.

Com vares arribar a dedicar-t’hi al celler? És curiós com encara que jo sigui la quarta generació, som el primer que em dedic al 100% a la pagesia. Els meus predecessors al celler s’hi dedicaven només a temps parcial. Per exemple, el meu padrí combi-

nava el negoci del vi amb la feina de transportista o mon pare amb la seva professió de mestre. Quan molta de gent de Sencelles ha anat abandonant les tasques agrícoles, a la meva família hem anant al contrari: ara és la primera vegada que hi ha qualcú que s’hi dedica a temps complet, no només aquí al nostre celler, que és molt petit, sinó que també fa 12 anys que vaig feina pel celler de Can Ribes de Consell. Com és això de fer feina per a la competència? Jo no li diria competència de cap manera. El que passa és que jo no hi estava gens per estudiar i no m’agradava. Com que a ca nostra havia vist de sempre la feina d’elaboració de vi, m’hi vaig aficionar i una cosa dur a l’altra. Jo ara pas molt de gust de fer de pagès. A Can Ribes hi he après moltíssim, sobretot amb el tema de fer les feines al camp. L’amo és el millor pagès de Mallorca. És una gent encantadora i més que competència jo diria que ens ajudam mútuament. Ha anat canviat la producció que feis amb el pas dels anys? Hem canviat la direcció que dúiem abans. L’any 2001 vàrem entrar a la Denominació d’Origen Binissalem-Mallorca perquè vàrem decidir que havíem de fer un pensament, de com volíem que fos el futur del nostre celler. Estàvem cansats de vendre aquí a la menuda i repartir barralets perquè vèiem que hi havia d’haver un canvi, un salt cap a endavant, i és quan vàrem decidir vendre més vi embotellat. Per a nosaltres, estar i produir amb la normativa de la DO suposa que el consumidor té una garantia de més qualitat, de com es fan les co-

Sencellers amb iniciativa ses de ben fetes i això fa pujar la valoració del vi. Quina extensió de terres cuides? Tenim 7 quarterades repartides en tres finques diferents, totes a la zona nord i occidental del terme de Sencelles, a la zona tocant amb el Raiguer. És una àrea amb el terreny pedregós que li va molt bé al vinyet. Tenim unes vinyes, que tenen ara uns 25 anys, sembrades a la manera tradicional en vas, a Son Llargo i can Basques, on hi tenim ceps de les castes mantonegro i callet. La tercera finca és a s’Alqueria, on hi ha una vinya que té uns 12 anys amb varietat Syrah. Aquí també, des de fa uns 5 anys, hi tenim amb el sistema d’emparralat, una mica de premsal blanc, merlot i mantonegro. Com veneu la vostra producció? Cada any solem fer entre 10 i 12 mil litres de vi en total. Bona part la continuam venent a la menuda amb gent que ve aquí a comprar amb barralet. Són uns vins joves, negre, rosat i blanc, venuts a la manera de sempre. És un vi de taula comú. En encetar la bóta, jo continuu posant la branca de pi cada any, quan treim el vi novell. El meu padrí em contava que abans a Sencelles, els cellers es posaven d’acord per no fer-se la competència i no molestar-se en treure el vi de l’any. Hi havia un pacte i anaven seguint una roda i això els ajudava a comercialitzar el producte i acabar les anyades. Ara bé, el nostre producte estrella és el vi negre amb l’etiqueta de la DO que passa 6 mesos en bóta de roure americà abans de ser embotellat. És un producte que comercialitzam amb el nom de Serral i que en solem treure unes 4.000 botelles. L’elaborat amb la collita de 2012 té un 50% de mantonegro, un 40% de syrah i un 10% de merlot. Com és fer vi?

A l’hora de fer vi no hi ha res de màgia, és simplement tenir un bon producte de partida i fer tots els possibles perquè arribi a bon port. És per això que aquí, en fer la vermada, tota la verema passa per una taula de selecció on, a mà triam un per un el raïm. Els millors seran per fer Serral, i els altres, que són també de qualitat, serviran per elaborar altre tipus de vi. Mai pots arribar a considerar que has fet un bon vi sinó que sempre pots millorar, sempre hi ha marge per fer-ho més bé. I això tenint present que cada any és un món diferent ja que pot canviar un 100%. Fer vi no es una cosa fixa o mecànica sinó que hi comanda el clima, el sol, la pluja, ... i el resultat sempre serà una sorpresa. Quan el vi està dins el celler l’única cosa que se li pot fer és controlar la fermentació, no pots fer virgueries. Tens qualque varietat de raïm preferida a l’hora de fer vi? Jo som un gran defensor del mantonegro encara que sigui una varietat molt difícil de fer-hi feina. És una casta una mica salvatge, molt variat d’un cep a un altre i mala de controlar ja que pots tenir, dins una mateixa tirada raïms que ja són madurs i al

costat uns altres que són grenyals i que, ja pots esperar ja, no maduraran!. Es tracta d’una casta de ceps on el raïm és venturer i no madura uniformement. La presència del mantonegro és el que diferencia els vins mallorquins dels de fora. Ara amb tota aquesta tendència a la uniformitat es van perdent les peculiaritats de cada lloc i jo trob que el mantonegro tendrà els seus defectes, però també té moltes de virtuts. Si per tot el món usen el Cabernet, que és una varietat molt noble i sempre funciona igual, al final pareix que tot el vi és el mateix!, ja pot venir de Xile, d’Austràlia o de França. Què destacaries del vostre celler? Jo tenc la teoria que cada persona, amb el mateix raïm feria un vi completament diferent. És una cosa molt personal i can Ramis té un estil molt propi que ve de la llarga tradició d’haver estat tants anys lligats al món del vi i de la vinya. Tenim una peculiaritat concreta que ens diferencia molt i és que som dels únics que quedam que estam completament ben enmig d’un poble. Ara, el que s’ha posat de moda, és fer una nau industrial a foravila o a un polígon i centralitzar allà les tasques amb unes instal· lacions, que seran més modernes o més còmodes, però que no tenen la pàtina i el regust de tradició que tenim nosaltres. Ara això sí, una cosa que segur que ells tenen és bon fer feina a l’hora de la vermada i d’entrar la verema a la casa!

Quins plans de futur teniu? Tenim pensat fer un vi de criança amb la collita que férem del 2013. Hem planejat modernitzar l’equip de fred per poder ordenar millor el procés de fermentació i tenir els depòsits a una temperatura controlada. Aquesta inversió farà que poguem fer feina més tranquils a l’hora d’embarcar-nos a fer un criança que és un vi que ha de tenir un mínim d’envelliment de 24 mesos, dels quals almanco sis hauran

d’haver estat dins bótes de fusta de roure. La temperatura ha de ser estable i baixa, entre 14 i 16 graus, ja que el vi evoluciona millor a baixa temperatura. Cada mes de maig et veim al Sencelles Espipella? La idea del Sencelles Espipella m’agrada molt i hi particip amb molt de gust. Hi és tot el poble enmig de la Plaça i tothom està content perquè és una festa de menjar, de beure i de compartir vivències. La gent hi participa contenta, està xerradora, és un ambient relaxat i és un vespre on passes gust de fer relacions, de saludar vells coneguts, de donar-te a conèixer als foravilans: és un ambient collonut!. Però també vos donau a conèixer a fora de Sencelles? I tant!, solen participar a moltes d’activitats que es programen per donar a conèixer els productes fets a les Balears ja siguin rutes, mostres, visites guiades ensenyant l’antic cup o les premses, jornades de portes obertes, wine days, presentacions, etc. Fins i tot l’estiu passat vàrem cedir les instal· lacions perquè hi fessin una obra de teatre, va ser una experiència molt enriquidora. Del que es tracta és de tenir un contacte amb el consumidor, intentar guanyar-t’ho perquè et coneguin i vegin la feina que fas, on ets, com elabores, explicar-los com era els sistema de producció que es feia antigament i com els progressos han aconseguit fer un producte més bo, etc. És una bona manera de fer relacions, d’una manera amable menjant un tros de coca amb verdura, donar-te a conèixer, de mostrar-te autèntic, etc.

Actualitat de Sencelles Guillem Zuazaga Llabrés

METEOROLOGIA (Desembre/Gener/Febrer 2014 i resum 2013) Mitjana de la Mitjana de la Tª màx abs. Tª màx Tª mín 22.5 (Dia 15) 17.96 7.71 12.94 26.4 (Dia 28) 19.17 9.92 14.55 22.6 (Dia 7) 19.01 9.24 14.13

Tª Mit

Desembre ’13 Gener ‘14 Febrer ‘14 Litres 2013 Litres 2012 Litres 2011 Dades corresponents al poble

Tª mín abs. L / m2 4.2 (Dia 30) 62 7.2 (Dia 22) 38.5 5.3 (Dia 3) 31.5 632 396.5 484.5

Temperatures mitjanes i pluja (2013) Tª mitjana Tª màxima Tª mínima GENER 12.36 20.9 5.4 FEBRER 12.86 25.2 1.2 MARÇ 16.5 25.2 6 ABRIL 17.59 29 9.1 MAIG 19.07 29.3 10.8 JUNY 24.07 35.1 15.5 JULIOL 28.49 37.8 18.8 AGOST 28.14 36.9 20.2 SETEMBRE 24.79 32.2 17.2 OCTUBRE 22.98 32.3 12.1 NOVEMBRE 15.34 26.8 4 DESEMBRE 12.94 22.5 4.2 Dades corresponents al poble

Poble Son Boi* Biniferrí** Sa Rota***

Desembre 62 74 74 64

Gener 38.5 34 43.5 48.5

Font: * Lluís E. Zuazaga

Febrer 31.5 27 30 33.5

Pluja 58 71.5 43.5 81.5 25.5 8 0 57 37 26.5 179.5 62

TOTAL 132 135 147.5 146

** Maria Llabrés

*** Toni Zuazaga

Climograma 2013

P (mm)300

150,00T (°C)

270 240 210 180 150 120 90 60 30 0

120,00 90,00 60,00 30,00 0,00 G

M Pluges

Temperatura

Tres aspectes a destacar de la festa de Santa Àgueda d’enguany Jordi Llabrés i Sans, cronista

Hem d’admetre i valorar que en el nostre poble les festes que es celebren en el curs de tot l’any, mercès a diversos col·lectius que s’hi han volgut implicar, gaudeixen d’una forta embranzida i revitalització. Com no pot esser d’altra manera les de Santa Àgueda no s’allunyen d’aquesta realitat. Santa Àgueda és la Patrona principal de Sencelles, per un vot que feren els nostres majors i que l’any 1646 reafirmaren i confirmaren els Jurats de la Universitat de la nostra Vila, o sigui els nostres antics regidors. Sempre i sense cabuda de cap excepció les festes patronals d’un lloc eren, són i han de ser tingudes com de les més importants de totes les que es celebrin durant tot el cicle anual. Enrere queden i ja quasi estan oblidats els anys en que quasi fou extingit l’esplendor i magnificència d’aquestes colendes diades patronals de Sencelles. Dins el camp de la recuperació hi prengué especial rellevància l’animós Centre Cultural de llavors, i la bona llavor sembrada en terra fèrtil, ara encara dóna tal fruitada que seria impensable deixar de banda o suplantar per una altra, la nostra festa genuïna de Santa Àgueda. És veritat que es conserva poca cosa de la seva consueta tradicional que el nostres majors conegueren, saberen transmetre d’una generació a l’altra i respectaren sense grans alteracions. Però

encara ara, tot i que adaptant-se a les exigències i els gusts socials vigents, la festa de Santa Àgueda segueix essent i ha de ser sempre la FESTA DE SANTA ÀGUEDA. Aquesta reflexió m’ha servit com a pòrtic d’una relació de tres aspectes que a nivell cultural i històric han pogut contribuir a fer més especial la festa patronal d’enguany. Reproduccions de l’obra “El Miracle de Sta. Àgueda” de J. Guerra A finals del mes de gener, quan tots els motors estaven ben en marxa amb la organització de les fetes, en el mostrador del Forn Degustació Ca’n Pep s’hi exposà una figura de la nostra Patrona, obra que vaig encomanar l’any passat a l’artista senceller Joan Guerra i Oliver. Ell, com tots sabem, és un pintor que ha desenvolupat el seu talant artístic dins el moviment naïf i amb una amplíssima producció que quasi sempre ens remet a la quotidianitat dels mallorquins, i també dels sencellers, a la nostra tradició, al nostre folklore, a les nostres devocions... La seva obra, exposada a nombrosos indrets del país i també de l’estranger, demostra en moltes ocasions l’orgull i l’amor que té envers Sencelles. Del seus pinzells i dels seus colors, sempre vius, del seu geni i de la seva aptitud, hom a pogut contemplar escenes ben del nostre poble, com ara llegendes que hem heretat de l’avior, diverses escenes de la vida de la Tia Xiroia... Joan Guerra, amb tota la seva producció artística, a més d’honorar el noble art de la pintura, dedica un càntic solemne a la seva terra i a la seva gent. Aquesta figura de Santa Àgueda de que parlem estarà exposada en un lloc que, com tots sabem, és el negoci familiar d’en Ramon Morey, un dels obrers majors de la

festa de la nostra Patrona, el qual ostenta aquest càrrec per tradició familiar iniciada almenys en el segle XVI. Sens dubte aquesta peça, tot i esser menuda, però ben acabada, de “cara rodona, mirada viva i ben endiumenjada”, tot i s ser de propietat privada, ve a enriquir un poc més el patrimoni artístic nostrat i esdevé una senya clara de la identitat de Sencelles. Coincidint amb aquella “entronització” de Santa Àgueda a Can Pep, es posaren a la venta unes reproduccions de la pintura “El Miracle de Santa Àgueda”, obra del mateix Joan Guerra, de l’any 2011. Es va fer una tirada limitada de làmines, cada una numerada i signada per l’autor, que reprodueix el moment en que el poble de Sencelles és va deslliurar d’una sequera feresta gràcies a una ploguda generosa que ens envià Santa Àgueda. A hores d’ara encara es poden adquirir exemplars d’aquestes reproduccions al mateix Forn o a la Parròquia de Sant Pere de Sencelles. Imposició d’una condecoració a la imatge de la nostra Patrona El mateix dia de Santa Àgueda vingué a Sencelles i va participar de la festa religiosa una representació de l’Orde Militar del Collar de Santa Àgata de Paternó, amb l’objectiu d’imposar a la imatge de la nostra Patrona la Creu o Venera d’aquella corporació de cavalleria i de beneficència. Aquesta radica a l’illa de Sicília, bressol de Santa Àgueda i a hores d’ara està estesa a tot el món. S’atribueix la fundació de la mateixa al Rei en Jaume I d’Aragó i alguns historiadors defensen que ho feu amb motiu de la Conquesta del Regne de Mallorca. Actualment qui està al cap damunt de l’escala jeràrquica d’aquesta orde ostentant el títol de Gran Mestre, és S’Altesa Reial Don Francesco de Paternó Ayerbe i Aragona, Duc de Carcasi i Princep de Emmanuel i Aragona. Descendent directe del Rei en Jaume i de la seva tercera dona Teresa

Gil de Vidaure. El passat dia 5 de febrer, després de l’ofici solemne que presidí el Molt Il·lustre Don Antoni Fullana, Canonge de la Seu de Mallorca, la màxima representació del Priorat de Catalunya i Aragó en nom del Gran Mestre de l’Orde i en presència del clergat que es feu present a la festa, de les primeres autoritats del nostre poble, dels obrers de Santa Àgueda i de tots els presents, va imposar la Venera a la nostra Patrona. Els sencellers i sencelleres, i tots els devots de la Màrtir siciliana agraïren tan altíssima consideració amb una sentida i ben prolongada ovació. Les relacions entre la nostra Parròquia de Sant Pere i l’Orde del Collar de Santa Àgata de Paternó s’iniciaren l’any 2007 en el moment en que es va celebrar un solemne capítol d’investidura de nous cavallers i dames, a la Parròquia Castrense de Santa Margalida de Ciutat de Mallorca, que fou presidit pel dit Gran Mestre. Per a aquella celebració la nostra Parròquia de Sencelles va deixar el reliquiari de Santa Àgueda, el que fou venerat per S’Altesa Reial. L’Orde del Collar de Santa Àgata de Paternó justifica la imposició de la seva Venera a la nostra Patrona com a perpètua recordança i agraïment a aquella deferència que la Parròquia de Sencelles tingué amb l’Orde. Dos quadres del segle XVIII per la Capella de la Patrona 7 de març d’aquest any 2014, sens dubte una data que quedarà registrada en els anals històrics de la Capella de Santa Àgueda. Aquest dia foren col·locades en les seves parets laterals dues pintures, d’excel·lent factura, datades

entorn de 1725 i atribuïdes al cercle del pintor mallorquí Miquel Pont. La primera, que s’exposa a la part de l’esquerra, representa el cruent i gloriós martiri de la nostra Santa Patrona. El segon quadre ens mostra el moment en que ella, ja martiritzada i reclosa a la presó, va rebre la visita de l’Apòstol Sant Pere que fent-se acompanyar per un àngel la volgué consolar, guarint-li les ferides. Aquestes dues obres són procedents de Can Solleric de Ciutat de Mallorca, antic cassal dels marquesos del mateix títol que s’aixeca al bell mig del Passeig del Born. Després de que l’Ajuntament de Palma adquirí l’immoble i el mobiliari que guardava, aquests quadres foren restaurats per José Manuel Pardo l’any 2002 i després col·locats a la Capella Reial de Sant Marc del Castell de Bellver. Il·lustrant el present article oferim una fotografia d’aquell oratori en la que encara s’hi poden veure els quadres abans de ser traslladats a Sencelles. A finals de l’any passat 2013 i assessorats pel bon amic Bartomeu

Bestard i Cladera, Cronista Oficial de Palma, iniciàrem els tràmits per sol·licitar a l’Ajuntament de Palma el dipòsit dels dos quadres a la nostra Parròquia. Autoritzat per la Cancelleria del Bisbat de Mallorca, dia 3 de febrer de 2014 el Rector de Sencelles signava instància al Sr. Batle de Palma. El mateix dia de Santa Àgueda, prèvia visita al nostre poble per reconèixer la capella de la nostra Patrona, el Cronista de Palma emetia un informe favorable per autoritzar la cessió. D’aquell document copiem les següents paraules les quals ens poden omplir d’orgull: “... sabent de la gran devoció que hi ha a Sencelles per la seva patrona, i tenint en compte que, tant en el temple parroquial, com a la rectoria, es conserven en molt bon estat els seus bens mobles, car hom hi té cura de llur manteniment i ús, no veig cap inconvenient en donar en dipòsit les dues pintures per tal que siguin col· locades en la capella de la patrona de Sencelles, sempre i quan la parròquia es comprometi a llur manteniment i cura...” La resposta favorable no es feu esperar, dos dies després a l’Area de Cultura de l’Ajuntament de Palma s’estenia el Decret de Cessió que ve signat, entre altres pel Sr. Fernando Gilet Sancenón, Tinent de Batle i Regidor de la dita Àrea. Dia 5 març es feu efectiu el trasllat al nostre poble recepcionant les dues obres qui signa aquest article, com a sagristà major de la Parròquia de Sencelles i cronista oficial de la Vila. Com queda demostrat en aquest i en altres articles que hem anat publicant d’un temps ençà, la història i la devoció a la Patrona de Sencelles segueix viva. Bo serà que les generacions actuals ens engresquem seguint creant tradició, i sobretot si aquesta és bella. Bona cosa és per un Poble engrandir i saber transmetre a les generacions les glòries i els blasons congriats en els segles passats i, també, en el present.

Protecció Civil Joan Sampol

L’agrupació de Voluntaris de Protecció Civil de Sencelles, volem donar a conèixer les activitats realitzades aquests primers mesos de l’any: Recollida d’aliments i joguines: L’agrupació de voluntaris, juntament amb el Gimnàs Miranda del Coll d’en Rebassa, (del que són propietaris dos dels components de l’agrupació), durant el mes de desembre, recolliren donacions d’aliments de primera necessitat, i joguines per a nins de 0 a 10 anys, que varen ser entregades a l’assistenta social i al batle de Sencelles, per ajudar a les persones més necessitades del poble. Recerca de persones desaparegudes: El 2 de gener, participaren en la recerca d’una persona d’avançada edad, resident a Bi-

niali, que va desapàreixer mentres passejava el gos. L’Agrupació, juntament amb Policia Local de Sencelles, Guàrdia Civil i Bombers, es varen coordinar per establir un pla de recerca, i gràcies a la bona feina de tots, es va localitzar aquesta persona a Santa Eugènia, amb bones condicions de salut. La familia del desaparegut, va anar a l’Ajuntament de Sencelles, per donar les gràcies personalment Beneïdes, foguerons i Sta. Àgueda: Durant els actes festius que es fan a Sencelles, l’agrupació juntament amb Policia Local i ajuntament, col·labora amb les tasques d’organització. Però no només estam per això. També estam per intentar que no hi hagi incidents, i per ajudar a qualsevol persona que ho necessiti. Pendent també dels animals a les beneïdes, del foc als foguerons, dels dimonis als correfoc, de les carrosses de Sta. Àgueda, etc... L’Agrupació de Voluntaris de Protecció Civil de Sencelles es va crear per donar suport i ajudar a la gent del nostre poble.  Col·labora amb festes, recerca de persones, incendis, diades, etc... Però no només a Sencelles, també participen a altres municipis:    L’incendi de la Serra de Tramuntana (Andratx). Inundacions de la Part Forana (Ses Salines). Recerca de persones desaparegudes a altres localitats com a Sa Ràpita (Campos). En definitiva, som un grup de persones disposades a ajudar i col· aborar amb els ciutadans. Salutacions de l’Agupació de Protecció Civil de Sencelles. Cap d’agrupació: Toni Cañellas 689 90 26 23 E-mail: proteccioncivilsencelles@ gmail.com.